Programa Electoral - Municipals 2015

Programa de Govern 2015-2019 MUNICIPALS 2015

ÍNDEX 1. Introducció: Un programa per la Vilanova i la Geltrú del futur 2. El benestar del vilanovins i vilanovines la nostra prioritat: l’educació, la salut, els serveis públics, la cohesió i la igualtat d’oportunitats pels més febles, nova ciutadania, joventut, gent gran, dona. Cultura i Esports. Llengua.

3. Treballar pel futur: Planificar la ciutat. Recuperar el lideratge del territori. Treballar per la formació i el treball i la promoció de ciutat.

4. Vilanova barri a barri: propostes per un espai públic de qualitat.

5. Cuidem la democràcia i siguem socialment responsables: propostes de regeneració democràtica, més participació, fiscalitat progressiva i política impositiva.

1. Un programa per la Vilanova i la Geltrú del futur Tens a les mans el programa de govern que proposa el PSC per a Vilanova i la Geltrú per al període 2015-2019. Aquest document és el resultat de 4 anys de treball i de debats produïts en bona part per l’Assemblea del PSC, l’Executiva Local, pel Grup Municipal Socialista i d’aportacions ciutadanes. Hem concretat negre sobre blanc totes aquelles idees que creiem que poden fer de Vilanova i la Geltrú una millor ciutat on viure Pretenem fixar les nostres propostes per a la nostra ciutat, la d’avui i la del futur.

El document s’agrupa en quatre apartats que hem anomenat així: 1. El benestar dels vilanovins i vilanovines la nostra prioritat: l’educació, la salut, els serveis públics, la cohesió i la igualtat d’oportunitats per als més febles, nova ciutadania, joventut, gent gran, dona, cultura, esports, ciutadania i seguretat i llengua.

2. Treballar pel futur: planificar la ciutat, recuperar el lideratge del territori. Treballar per la formació i el treball i la promoció de la ciutat.

3. Vilanova barri a barri: propostes per a un espai públic de qualitat.

4. Cuidem la democràcia i siguem socialment responsables: propostes de regeneració democràtica, de més participació i d’una fiscalitat progressiva i d’una nova política impositiva.

Les quatre línies de treball fan referència a temes importants, a temes que cal prioritzar. El que desenvolupen representa la nostra manera d’entendre com s’ha d’anar construint Vilanova i la Geltrú. Serà el nostre full de ruta municipal en els propers quatre anys.

Els i les socialistes encarem amb les energies renovades el gran repte de poder liderar un govern municipal. Venim de lluny, sí, no ens n’amaguem.

Tenim experiència, de govern i d’oposició constructiva i propositiva. Ens hem enfrontat anteriorment a situacions socials iguals o pitjors que les

actuals, i des de conviccions ideològiques profundes hem ajudat la ciutat a sortir-se’n. Creiem que ja va sent hora que tornin les polítiques d’esquerra al si dels nostres governs. És temps de refermar valors, els socialistes, uns valors que han estat presents en governs que ens havien precedit i que han donat com a resultat una ciutat com la que tenim, activa i cohesionada, però que -ai si no hi posem remei!- en pocs anys més pot perdre aquesta cohesió social i generar més desigualtats.

UN PROGRAMA DE PROGRÉS I AMB VALORS Els programes que hem aportat els i les socialistes als governs de progrés tenien com a objectiu final la transformació de la societat i l’assoliment de l’equitat entre les persones. Hem creat serveis i equipaments, perquè tenim un model social, de convivència. Creiem fermament en això. Ho hem defensat en el passat, ho defensem en el present, en aquest programa, i pensem defensar-ho en el futur. En un text com el que teniu a les mans, un programa de govern, aquesta idea s’hi veu, es percep. Hi ha diferències entre governs de dretes i govern d’esquerres. Hi ha diferències entre allò que diem des de l’esquerra d’allò que es diu des d’altres opcions. Hi ha diferències entre el govern que s’ha proposat en aquests quatre anys i el que proposem nosaltres. Per això defensem que volem construir l’alternativa.

No volem deixar que amb la justificació del mal estat de l’economia s’encobreixi un canvi radical en el model de societat i en el model de governança. No podem ni volem deixar que entre tots i totes donem per bona una realitat, la dels darrers quatre anys a la ciutat, que ha mirat més per uns quants que per a la gent que més ho necessita.

Hi ha paraules que estan relacionades explícitament amb aquesta manera de veure el món. Són paraules com llibertat, igualtat, justícia social, cohesió social, atenció a les voluntats col·lectives, solidaritat, cooperació, pluralitat i diversitat, debat i participació, sostenibilitat del medi ambient... Són paraules que contenen uns significats profunds que, amb els anys i l’esforç de molta gent, han servit de bandera a l’esquerra i a les societats avançades, per tal de progressar socialment. Això és el que volem aportar des del socialisme.

LES NOSTRES PRIORITATS INNEGOCIABLES Nosaltres, els i les socialistes, sempre hem defensat els drets socials de la gent treballadora. I ho continuarem fent mentre intentem pal·liar al màxim els efectes de la crisi. Davant del canvi ideològics que se’ns ha imposat, el de les retallades de la dreta espanyola i catalana, volem dirho clar i fort: una altra manera de fer política és possible. Volem promoure la reactivació econòmica, per reduir la desigualtat i eradicar la precarietat. Volem apostar, ara més que mai, per la defensa de l’Estat del Benestar, i això vol dir defensar una sanitat, uns serveis socials, una educació públiques i de qualitat l’accés a la cultura i a l’esport. Volem revitalitzar, també , la democràcia i acostar-la a la gent, buscant nous sistemes de participació. Hem de fomentar una administració més transparent.

Entre tots aquests aspectes crear ocupació i lluitar contra l’atur serà la nostra prioritat. Ha de ser el motor de tot plegat. Crear llocs de treball, doncs, i lluitar contra l’atur ampliant al màxim les possibilitats que té un ajuntament. Només així podrem restablir la dignitat de tots aquells que s’han vist exclosos del sistema i evitar la fractura social. Des de la institució municipal, tot i que amb limitacions, podem fer accions per reactivar l’economia i impulsar la creació de més i millors oportunitats d’ocupació. En aquests quatre anys passats hem insistit una i altra vegada que calia prioritzar aquesta idea, però no se’ns ha fet cas. Són les limitacions de no ser al govern. Pots proposar, però no executar.

Ajudar els que no tenen recursos serà l’altra prioritat. Per això reforçarem els serveis socials per lluitar contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social. Treballarem per mantenir una ciutat cohesionada socialment: perquè no hi hagi cap família sense llar, promovent el lloguer social, i perquè tenir aigua, electricitat o gas esdevinguin drets bàsics als quals tothom pugui accedir-hi.

Creiem també que els temps han canviat, i que els ajuntaments han d’incentivar en major grau la participació, la transparència i les noves tecnologies per afavorir la regeneració democràtica. Volem ser un exemple de bones pràctiques en igualtat impulsant governs paritaris i polítiques transversals per incloure la perspectiva de gènere en totes les actuacions municipals, mitjançant plans d’igualtat locals amb vessant

interna (organització municipal) i externa, prioritzant en coeducació, en ocupació (especialment per l’empoderament de dones emprenedores i la lluita contra la bretxa salarial)i lluita contra la violència de gènere.

Entre aquestes prioritats, creiem que tota la feina que van fer generacions anteriors, que van lluitar per adquirir drets socials i laborals, no pot patir el retrocés que ha estat patint en aquests quatre anys passats de governs aquí, a Barcelona i a Madrid per governs neoliberals.

Per això ens continuarem posant al davant de la defensa dels serveis públics, dels drets dels treballadors i treballadores, dels drets a l’educació, a la salut, a l’atenció social. Cal potenciar-los per no perdre drets i per ser capaços d’afrontar els reptes del futur sense desigualtats.

Els municipis socialistes han posat sempre els serveis públics com a eixos vertebradors i de progrés del nostres territoris. Reivindiquem, per tant, la recuperació de l’accessibilitat perdudes respecte dels serveis públics No dubtem que som majoria els que estem d’acord en aquests temes. Per això proposem aquest programa de govern, un programa de govern per construir una Vilanova i la Geltrú més justa socialment i cohesionada territorialment.

2. El benestar del vilanovins i vilanovines la nostra prioritat: Drets, igualtat d’oportunitats i benestar La crisi econòmica que hem patit els darrers anys i que encara avui continuem patint ha posat en tensió evident els mecanismes de protecció social i els drets i serveis que garanteix el nostre Estat del Benestar. La nostra ciutat no ha estat aliena a aquesta dinàmica.

Per un costat, s'han incrementat el nombre de persones que necessitaven del suport de les polítiques socials per fer front a situacions de dificultat amb el consegüent increment de la demanda sobre determinats serveis municipals i, per l'altre, la manca de sensibilitat de la resta de governs –tant de Catalunya com de l'Estat- amb la situació d'emergència social s'ha deixat notar.

Les retallades i les polítiques d'austericidi impulsades pels governs de dretes, de la ciutat, de Catalunya i de l'Estat, han posat en perill drets que ja creiem consolidats. I també han estat l'excusa perfecta per deixar de banda polítiques que, des del nostre punt de vista, són prioritàries en la construcció d'una societat justa, com les polítiques de defensa dels drets de les dones, per exemple.

En aquest context, a Vilanova i la Geltrú l'any 2015 ens trobem en un moment crucial. Perquè les grans xifres econòmiques sembla que comencen a millorar però bona part de la ciutadania trigarà molt de temps a superar les conseqüències de la crisi. En els propers quatre anys, estarà en joc consolidar un model de ciutat cohesionada, amb drets i serveis de qualitat per a tothom; o un model d'una ciutat amb dues cares, la d'aquells amb un nivell socioeconòmic suficient per poder pagar els béns i serveis que necessitin, i la d'aquells que no ho podran fer.

Per tant, caldrà un govern municipal completament abocat a garantir els drets i els serveis públics de qualitat per a tothom i a combatre les desigualtats i a treballar per l’equitat. En cas contrari, la cohesió social que ha caracteritzat la nostra ciutat se'ns pot desfer a les mans.

I no hi haurà cohesió social si no treballem per la igualtat d'oportunitats. El nostre model de ciutat és aquell en que cadascú, independentment de la situació social i econòmica de la família en la que hagi nascut, pugui dur a

terme el projecte de vida que desitgi. I això vol dir, per sobre de tot, una ciutat de drets i dignitat. És en aquest sentit, que des del govern municipal cal defensar i generar drets.

No fer caritat. Les polítiques de benestar, des del nostre punt de vista, són polítiques de ciutadania i no polítiques de caritat.

No volem una ciutat amb uns serveis públics només per als "pobres", no creiem en un model assistencialista. És aquí on rau un concepte importantíssim com és la dignitat i és aquí on es troba l'essència i el que diferencia el nostre projecte de ciutat: un model de progrés que aspira a generar benestar per a tothom i les oportunitats necessàries per a fer-ho possible. Un model de drets i de dignitat que cal assentar i consolidar suficientment com perquè no depengui de la voluntat política del govern de torn.

El que sí depèn de la voluntat i la predisposició del govern municipal és el combat per tot allò que la ciutat necessita i que depèn d'altres governs.

Malauradament, la nostra ciutat coneix molt bé les conseqüències del desinterès i la insensibilitat del govern de la Generalitat amb les polítiques socials, especialment, en temes relacionats amb la sanitat, però també amb l'educació i les polítiques adreçades a persones amb discapacitat.

Necessitem un govern que planti cara i que no es quedi plegat de braços davant la pèrdua de serveis i de recursos destinats a les polítiques socials.

Tenim sobre la taula, per exemple, qüestions com l'amenaça de privatització de la gestió del CAPI Baix a Mar; el tancament de línies educatives de l'escola pública; o la infradotació econòmica del TEGAR. Defensar aquests serveis públics davant de qualsevol govern, posant per davant de qualsevol altra qüestió els drets dels vilanovins i vilanovines serà una prioritat.

També tenim clar que no podem deixar enrere cap ciutadà. Si d'altres administracions fan deixadesa dels seus deures amb la ciutadania, nosaltres no deixarem al marge cap vilanoví o vilanovina que ho necessiti. I si per suplir el que no fan d'altres, hem de multiplicar els nostres esforços en polítiques d'atenció a les persones, ho farem. Es tracta d'una qüestió de prioritats. No podem quedar-nos quiets quan la ciutadania ens necessita ni podem deixar de fer coses amb l'excusa de que no són competència nostra. No, especialment, quan tants veïns i veïnes ho estan passant malament, quan ens trobem davant situacions d'emergència social.

Per tant, no dubtarem a destinar tots els recursos que siguin necessaris a respondre a les necessitats socials a la nostra ciutat. Les polítiques d'educació,

salut, atenció social, dona, infància i gent gran han de tenir un pes importantíssim en el pressupost municipal.

I tornarem a posar al centre les polítiques de defensa dels drets de les dones, la infància, la joventut i la gent gran. Polítiques que amb l'excusa de la crisi han estat relegades a segon terme però que són essencials per a la cohesió social a la ciutat. Polítiques que no poden ser d'aparador i que no poden estar únicament centrades amb el lleure. Polítiques adreçades a garantir els drets de ciutadania d'aquests segments de la societat, invisibilitzats molt sovint, i que han patit molt especialment les conseqüències de la crisi econòmica i social dels darrers anys.

Finalment, no podem renunciar a l'aspiració de fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat del benestar. En els darrers anys, els poders econòmics i la dreta política han generat les condicions necessàries per a desvetllar una certa resignació entre la ciutadania. Sembla que avui parlar de benestar, quan fins i tot hi ha gent que té dificultats per comprar aliments, és apuntar massa alt. Però els i les socialistes no podem renunciar-hi ni podem deixar de treballar-hi.

Malgrat totes les traves dels mercats, dels governs; malgrat les retallades i la crisi, nosaltres ens comprometem a continuar treballant, com hem fet sempre, per una Vilanova i la Geltrú amb benestar per a tothom.

EDUCACIÓ La millora de l’educació ha estat un dels eixos importants dels socialistes des de la seva creació. No renunciem a transformar la societat, a millorar-la, i l’accés a l’educació en tots els àmbits de la vida és una peça clau dins d’aquestes polítiques transformadores. Només cal mirar què hem proposat els i les socialistes en tots els governs en què hem participar per adonar-nos que aquests interès forma part del nostre ADN. En els darrers quatre anys i mig l'educació a la ciutat s'ha vist perjudicada per les retallades del govern de la Generalitat i per les polítiques recentralitzadores per part del govern del PP que ataquen la igualtat d'oportunitats. El nostre objectiu prioritari en aquest àmbit és garantir una educació pública i de qualitat per a tots els infants i joves de la ciutat, hagin nascut on hagin nascut i sigui quina sigui la situació socioeconòmica de les famílies. Cal assegurar l’equitat l'accés a l'educació en tots els nivells educatius i a la sortida. Per a nosaltres és una qüestió de valors i, alhora, també és la millor manera de combatre la crisi i de construir una ciutat amb menors desigualtats i més oportunitats.

Cal treballar de manera coordinada i amb la mateixa intensitat totes les etapes formatives que tenen les persones al llarg de la vida. L’etapa 0-3 anys és decisiva per desenvolupament de la persona i per la cohesió social, però també la formació bàsica i la formació per la transició al món laboral, i sens dubte també ho és la formació continua al llarg de tota la vida adulta. I l’IMET en aquesta coordinació i preservació de la qualitat de totes les etapes hi juga un paper fonamental.

Cal recuperar també el paper de la ciutat com a Ciutat Educadora. La feina feta en aquest sentit s’ha vist estroncada en aquests darrers quatre anys, Tota la ciutat, tots els seus recursos, humans i materials, al servei d’una consciència ciutadana que promogui els valors cívics i de pertinença.

PROPOSTES: 1. Lluitar pel manteniment de tots els centres públics de la ciutat i contra qualsevol intent de retallar serveis educatius. Una baixada de la natalitat no pot ser una excusa per repetir la retallada que ja s'ha assajat amb l'escola Pasífae. En el cas que s’hagin de tancar aules, l’escola pública ha de ser la l’última que pateixi aquestes eventuals retallades. Amb l’accés a l’educació en juguem el futur del país i de Vilanova i la Geltrú.

2. Vetllar pel manteniment d'unes ràtios professor/alumnes adients per a una bona qualitat educativa. Ens oposarem amb fermesa també al fet que desapareguin els professors de reforç, vetlladores, etc. i que minvin els recursos destinats al professorat.

3. Exigirem a la Generalitat, conjuntament amb el món municipalista, que faci front a les seves obligacions i competències pel que fa a l’educació de nens i nenes de 0 a 3 anys. Cal evitar que la manca de finançament per part de la Generalitat la paguin les famílies. No permetrem que les llars d’infants es converteixin en un servei públic de luxe, només a l'abast de qui les pugui pagar. Per tant, treballarem per rebaixar el preu públic de les matriculacions, que actualment estan al nivell de les llars privades, així com, incrementar les bonificacions fins al 100% del cost per a les famílies en situacions econòmiques difícils.

4. Vetllarem perquè la Generalitat doti a Vilanova i la Geltrú, dels cicles formatius públics que s’adeqüin a les necessitats actuals i a la demanda del mercat de treball. Promourem l’oferta en l’àmbit de la salut i les tecnologies de la dependència, amb un treball conjunt amb la universitat i amb els actors que al territori hi estan treballant.

5. Creació d’una mesa amb els ajuntaments de la comarca per coordinar l’oferta de Cicles de grau mitjà i superior, al Garraf.

6. Escola de Música i Escola d'Art: Treballar per no repercutir les retallades en els estudiants, sobretot, tenint en compte que es tracta d’ensenyaments reglats i, per tant, essencials per al futur professional dels alumnes. Potenciar el coneixement d’aquesta oferta formativa entre tota la ciutadania.

7. Potenciar el paper de l’IMET en la formació per a persones aturades i amb manques de formació o necessitat d’adaptar la seva formació per a tornar a entrar al mercat laboral. Aprofundirem també en l’establiment de convenis entre l’IMET i les empreses del territori. Cal seguir lluitant pel repte que suposa que l’oferta formativa s’adeqüi al màxim a la demanda existent. Al mateix temps cal vetllar perquè les feines en règim de pràctiques obtinguin una remuneració digna.

8. Formació aeronàutica: prioritzar la feina en aquest àmbit per recuperar les acreditacions perdudes per la mala gestió del govern actual.

9. Recuperar la feina feta amb la UPC per especialitzar el centre de la ciutat en tecnologies de la dependència. Es tracta de diferenciar-lo de la resta, de dotar-lo d'un contingut amb el que la resta no pugui competir per evitar la desaparició. Per fer-ho possible, caldrà una feina més intensa amb el centre de Vilanova i la Geltrú.

10. Potenciar el Campus Universitari de la Mediterrània (CUM), com a instrument formatiu que permet apropar el coneixement i el gust per aprendre al conjunt de la ciutadania. A més de intensificar les relacions i sinèrgies entre equips de recerca científica que hi ha a la ciutat i entorn, també entre teixit empresarial del territori; potenciar la relació Ajuntament - Universitat; col·laborar en fer de VNG una ciutat-campus universitari; crear i potenciar relacions amb entitats de fora de Catalunya i de fora de Espanya, en especial de l'àmbit de la universitat i l'ensenyament; i finalment intervenir amb solvència en els punts referits i en altres, aporta beneficis derivats que són d'interès, com incrementar la visualització de Vilanova i la Geltrú, atreure inversors i incrementar la promoció econòmica de la ciutat.

11. TEGAR: refermar el compromís de la ciutat amb l’educació inclusiva i l’empresa inclusiva. Treballar per revertir la situació d’infradotació econòmica que pateix el TEGAR per part del govern de la Generalitat.

12. Creació d’un programa d’itineraris escolars protegits per a garantir el desplaçament segur dels alumnes entre el centre escolar i el seu domicili.

13. Impulsar a tots els centres educatius de la ciutat un programa de reutilització de llibres amb el suport tècnic de l’ajuntament. De la mateixa manera, i per tal d’evitar casos d’exclusió per manca de recursos econòmics, crear una borsa d’ajuts econòmics destinada a aquelles famílies que no poden pagar-se els libres i el suport digital per a l’estudi.

14. Considerar les activitats extraescolars com un element de cohesió. I per tant destinar-hi recursos per al seu desenvolupament i sostenibilitat.

15. Visualització de la tasca dels Instituts d’Educació Secundària de la nostra ciutat a través de programes intergeneracionals.

16. Davant la pèrdua de competències dels Consells Escolars, recuperarem capacitat decisió per la via d’una major implicació dels representants municipals.

17. Treballar perquè l’Escola d’adults Teresa Mañé i l’Escola Oficial d’Idiomes: tinguin una major presència en el teixit educatiu de la ciutat.

18. Revisar el programa PAE per tal de donar-li un major suport i un millor desenvolupament .

19. Planificarem el mapa escolar de Vilanova i la Geltrú, a mitjà i llarg termini, conjuntament amb les altres administracions i tots els representants de la comunitat educativa, social i econòmica a partir de conèixer les necessitats educatives, socials i econòmiques de la ciutat.

20. Incrementarem els recursos econòmics relacionats amb les despeses de funcionament i inversions en els espais municipals educatius per tal que puguin realitzar la seva tasca amb les millors condicions possibles.

21. Reactivarem el Consell Municipal Escolar i impulsarem grups de treball de persones vinculades al camp educatiu per recollir les necessitats educatives de la ciutat, el seu “pols” amb l’objectiu d’arribar a formular propostes concretes i fer-les arribar a on correspongui.

FORMACIÓ EN L’OCUPACIÓ I TREBALL Cal un plantejament seriós sobre les polítiques d’ocupació a desenvolupar a la nostra ciutat en aquest context d’elevada desocupació i de canvis de sectors productius. No podem fer-ho només en funció de les subvencions que es preveu convoquin o no les diferents administracions. No podem fer-ho només en base a estudis que altres administracions fan de manera generalista de la nostra comarca. Hem de treballar a curt i mig termini en un pla d’acció que incorpori la situació del mercat de treball de Vilanova i la Geltrú i comarca, el nombre i perfil de les persones aturades, el potencial d’ocupació a mig i llarg termini, els sectors emergents, les noves ocupacions,....

Una política d’ocupació també requereix d’un plantejament estructurat en paral·lel a un model de creixement econòmic de la ciutat. Són parts indissociables d’una mateixa cosa, en la que s’ha de tenir present tant el mig com el curt termini. Per tant, quan decidim que volem una ciutat que aposti pel turisme de qualitat, amb un comerç al detall urbà i per les tecnologies de la dependència, hem d’adaptar una estratègia d’ocupació que ens permeti formar professionals en aquesta direcció i alhora propiciar la creació de llocs de treball en aquests sectors. Polítiques d’ocupació que prioritzaran accions que millorin l’ocupabilitat de les persones aturades i que contribuiran a fomentar la contractació per part de les empreses.

L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’IMET han d’anar de la mà alhora de definir les polítiques d’ocupació de la ciutat. I ho han de fer amb concertació amb els agents socials des de la cooperació i la complementarietat.

PROPOSTES: 1. Impulsarem un PLA PER L’OCUPACIÓ pel que més del 75% de les persones aturades de Vilanova i la Geltrú tindran definit un itinerari personalitzat d’inserció laboral on es recolliran les accions (orientació, formació i ocupació) que les portaran a millorar la seva ocupabilitat i temporalitat.

2. Treballarem amb aquells sectors que tenen un potencial real de generar ocupació a Vilanova i la Geltrú i comarca: 3. El desenvolupament del comerç de qualitat i el turisme tenen un potencial generador d’ocupació. Treballarem perquè la formació i les

pràctiques que podem proporcionar s’adaptin a allò que aquests dos sectors necessiten.

4. La rehabilitació d’edificis des d'on potenciar el reciclatge orientat cap a l’especialització en aquest sector, aprofitant mecanismes com la normativa de la Inspecció Tècnica d’Edificis. En base a les pròpies necessitats de la ciutat, articularem mecanismes de formació, tant per tècnics com pels propis treballadors de la construcció.

5. Assegurar la vinculació amb el mar i la nàutica, perquè les necessitats professionals d’aquest sector es cobreixin amb professionals de Vilanova i la Geltrú. Tant en l’àmbit més lúdic (professors, monitors, vigilants,...) com en el de noves tècniques aplicades a les professions tradicionals del sector, que el converteixen en un dels nous jaciments d’ocupació.

6. Promoure que el sector de les tecnologies aplicades a la dependència i les seves aplicacions industrials és un sector amb un ampli potencial de creixement. El Consorci de Serveis a les persones i el Centre Tecnològic són ja la primera pedra d’aquesta opció de futur. Tot plegat han permetre fer de Vilanova i la Geltrú un referent a nivell europeu.

7. Incorporarem les polítiques actives d’ocupació dins l’estratègia global de promoció de la ciutat, doncs són dues cares de la mateixa moneda.

8. Avaluarem, conjuntament amb les empreses que ocupen més gent i amb capacitat de seguir-ho fent en el futur, les previsions de necessitats de personal qualificat a mig termini i les maneres d’assegurar que puguin ser satisfetes a la pròpia ciutat.

9. Treballarem buscant les sinèrgies amb l’entorn. Coordinant i col·laborant amb tots els instruments locals i supramunicipals. (IMET/NODEGarraf/Servei d’Iniciatives Econòmiques Penedès – Garraf). Vilanova i la Geltrú ha d’exercir el lideratge del futur econòmic de la comarca.

10. Recuperarem el paper que els programes TIMOL-MATÍ, tenien per l’ocupació de persones amb discapacitat. Augmentarem el nombre d’usuaris que poden beneficiar-se del programa, amb la mateixa qualitat.

11. Treballarem per ampliar l’oferta de places de treball ocupacional al TEGAR 12. Més enllà de les subvencions d’altres administracions, buscarem altres mecanismes que permetin formar més persones a través d’una oferta de

formació ocupacional en àmbits emergents i en activitats econòmiques amb futur a Vilanova i la Geltrú: Noves tecnologies - Atenció a la dependència - Restauració - Turisme - Comerç de proximitat - Nàutica Rehabilitació d’edificis.

13. Ampliarem i enfortirem la xarxa d’empreses amigues de l’IMET. Impulsarem la signatura d’un conveni amb cada una d’elles on s’especifiqui el nivell de col·laboració que pot aportar a les accions formatives de l’IMET: professionals per realitzar sessions informatives sobre els diferents sectors amb possibilitat d’ocupació immediata o a llarg termini, diferents espais de les seves instal·lacions per a desenvolupar-hi mòduls de formació ocupacional, professionals de les empreses que actuïn de tutors-formadors en la fase d’experiència de les diferents accions formatives, col·laboració en l’elaboració dels perfils professionals…

14. Desenvolupament de projectes de Col·laboració Social, mitjançant el qual persones aturades que cobren la prestació d’atur realitzen treballs d’utilitat social alhora que es formen en sectors emergents en ocupacions com: _ Divulgadors _ Informadors turístics _ Agents de civisme _ Dinamització cultural _ Agent de mediació 15. Introduirem i farem efectives clàusules socials en els plecs de les licitacions públiques de l’ajuntament, com a mesura d’ocupació, prioritzant els col·lectius amb més dificultats d’inserció (joves, majors de 45 anys,...)

16. Ampliarem les bonificacions a les ordenances fiscals a les empreses que contractin indefinidament aturats/des dels col·lectius amb més dificultats d’inserció.

17. Impulsarem programes de divulgació de la cultura emprenedora, a les escoles, als instituts de la ciutat, a l’escola d’adults i altres àmbits educatius de la ciutat.

18. Enfortirem i divulgarem la finestreta única per a emprenedors.

19. Ampliarem l’oferta formativa per emprenedors.

20. Crearem i impulsarem espais per emprendre en tres àmbits:

-

Viver d’empreses en una nau industrial com a equipament de creació d’ocupació per empreses que requereixin d’un espai per la seva activitat productiva.

-

Viver d’empreses pel sector dels audiovisuals: a l’entorn dels espais de Canal Blau Televisió per atraure i fomentar la emprenedoria en el sector audiovisuals.

-

Cowork. Continuar amb la mateixa línia iniciada amb aquest projecte, diversificar sectors i en cas necessari ampliar espais.

21. Crearem una borsa d’inversors solidaris amb projectes emprenedors, amb participacions petites, provinents de la ciutadania.

22. Negociar amb entitats bancàries del territori perquè una part de la seva obra social es destini a fer petits préstecs.

SALUT Vilanova i la Geltrú ha patit històricament un tracte injust i un dèficit important pel que fa els serveis i les infraestructures sanitàries.

En els darrers anys, a aquesta situació s’han sumat el context de crisi econòmica i les retallades i restriccions pressupostàries del govern de la Generalitat, davant un govern municipal passiu davant aquest tracte i que, fins i tot, ha arribat a justificar algunes d’aquestes retallades.

Som conscients que tot això pot tenir repercussions molt negatives en els serveis públics de salut de la ciutat, castigant els usuaris més vulnerables i incrementant les desigualtats de salut en la ciutadania en funció del seu nivell de renda, generant diferències en l’accés a la sanitat entre aquells que poden pagar mútues privades i els que no.

En els propers 4 anys la nostra prioritat en l’àmbit de la salut serà treballar amb tots els mecanismes possibles per evitar noves retallades (com les que han patit els serveis de pediatria, els serveis d’urgència dels caps de setmana al CAP de Sant Joan, els servei de transport sanitari, etc.) i per intentar que es faci marxa enrere en algunes de les retallades aplicades. Cal garantir uns servies de salut públics i de qualitat per a tothom.

PROPOSTES: 1. Recuperar el projecte de l'Hospital i treballar per tal de fer-lo possible.

Lluitar per tornar a posar a l’agenda del Departament de Salut la construcció de l’Hospital de Vilanova i la Geltrú, amb un full de ruta clar.

2. Lluitar i negociar amb el govern de la Generalitat per tirar enrere les retallades que han afectat la ciutat: recuperar el nombre de pediatres al Centre d'Atenció Primària de Sant Joan i recuperar el servei d'urgències els caps de setmana al Centre d'Atenció Primària de Sant Joan per evitar la concentració de pacients al servei d'urgències de Sant Antoni.

3. Millorar el transport sanitari dotant-lo de més recursos. Socialment, no ens podem permetre perdre temps ni capacitat de servei per arribar als centres sanitaris.

4. Millorar el servei d’assistències mèdiques.

5. Recuperar el model d’atenció integral entre els serveis de salut i les polítiques socials. Així, la política de salut, les accions d’atenció a la dependència, les polítiques socials, preventives, educatives i assistencials formen part d’un tot, fet que permetria detectar i respondre a la vegada i amb la màxima rapidesa a les urgències sanitàries i socials que, en molts casos, estan relacionades. En aquest sentit, proposem crear una finestreta única entre els serveis socials i els serveis de salut.

6. Treballar perquè la nova gestió del CAS no trenqui amb el model reeixit dels darrers 25 anys de funcionament del CAS. Treballar colze a colze amb el nou adjudicatari per a la qualitat del servei i per a la igualtat en l'accés, així com, pel manteniment dels drets laborals dels treballadors i treballadores.

7. Impulsar a través de l’IMET programes de reciclatge i de formació en les noves professions en el marc dels nous serveis de salut i en aquells relacionats amb l’atenció a la dependència.

SERVEIS SOCIALS Les conseqüències de la crisi econòmica i de les polítiques d’austeritat impulsades per fer-li front, han multiplicat en els darrers anys a la nostra ciutat el nombre de persones amb problemes econòmics i socials que sol·liciten ajuda per part dels serveis socials.

En els propers anys, els indicadors existents mostren que la situació social de moltes famílies continuarà essent difícil i, per tant, caldrà mantenir i incrementar l’esforç en l’atenció de qualitat, malgrat l’increment de la demanda, a les persones usuàries dels serveis socials.

Cal treballar per aprofundir en la rapidesa de les actuacions i en assegurar un tracte el més adient possible a les especificitats de cada cas, amb una atenció de qualitat i que sigui molt escrupolosa amb la dignitat de les persones.

PROPOSTES: 1. Crear un pacte social entre l’Ajuntament i les entitats socials que treballen a la ciutat perquè la presa de decisions en temes socials sigui conjunta, dialogant i amb més transparència. També per acordar les partides de despesa a que s'hi destinen més recursos, en funció de les necessitats existents.

2. Incrementar anualment els recursos destinats a serveis socials.

3. Incrementar la rapidesa en l’atenció i la resposta des de serveis socials.

Ens comprometem a una atenció en un màxim de 72 hores per als casos d’urgència moderada i a l’atenció immediata per als casos extrems.

4. Crear un sistema de guàrdia d’urgència per assegurar l’atenció immediata en casos d’urgència extrema.

5. Consolidar i impulsar el paper del nou supermercat social. Col·laborar amb els impulsors per a que s’hi puguin oferir més serveis.

6. Incrementar el suport a les entitats socials que treballen a la ciutat.

Impulsar una major feina conjunta per aprofitar amb la Mesa d’Entitats Socials i potenciar tota la feina que ja duu a terme el teixit social.

7. Treballar contra la pobresa energètica establint acords amb les companyies subministradores per evitar talls de llum, gas i aigua en casos d’urgència social. Creació d’una taula conjunta amb les empreses que presten aquest servei amb l’objectiu d’analitzar la situació a nivell de ciutat i crear un fons de contingència.

8. Millora el sistema d'assessorament per als desnonaments. Cal esdevenir un municipi de referència en aquest àmbit tan sensible socialment.

9. Impulsar la compra de paquets d’habitatges des de l’ajuntament per destinar-los a habitatge social.

10. Cercar solucions justes i cas per cas a la qüestió de les plusvàlues que es generen quan algú perd la seva propietat.

11. Sancionar les entitats bancàries amb pisos buits a la ciutat per tal de fomentar la seva inclusió en el mercat de lloguer social.

12. Exigir l’ampliació de places d’habitatges tutelats per discapacitats i malalts mentals

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Un dels col·lectius més perjudicats per la crisi econòmica és la infància i l’adolescència que es veuen greument afectats per les conseqüències de l’atur i la pobresa de les seves famílies.

La infància és una etapa d’importància cabdal per al posterior desenvolupament de l’experiència vital i cal treballar per combatre situacions de pobresa i de privació, així com, per garantir plenament els drets dels infants de la nostra ciutat. És per això que creiem que cal multiplicar els esforços que es fan des del govern municipal per protegir els infants i adolescents i garantir els seus drets.

PROPOSTES: 1. Exigirem a la Generalitat el pagament puntual de la partida dedicada a beques menjador i la seva ampliació per tal que cap infant de la nostra ciutat es quedi sense un àpat diari. Mentre no es produeixi això, impulsarem mecanismes perquè cap infant que ho necessiti es quedi sense beca menjador. Sovint, la manca de recursos per a l'alimentació dels infants i l'absentisme escolar es troben molt relacionats i cal impulsar mesures per evitar totes dues problemàtiques.

2. Garantia d’àpats diaris en els períodes de vacances escolars.

3. Ajuts específics per a menjador i hores complementàries a les llars d’infants.

4. Increment dels ajuts per al material escolar i activitats en horari lectiu.

5. Partida específica destinada a ajuts per a activitats extraescolars.

6. Aprofundir en els convenis amb els centres d’esplai de la ciutat. La funció de cohesió i d’educació en el lleure que fan aquestes entitats mereix un major suport per part de l’Ajuntament.

JOVENTUT Des de la JSC volem exposar que cal avançar-nos i abordar els reptes que Vilanova i la Geltrú ens proposa per tal d’aconseguir que aquesta sigui una ciutat jove i agradable pels ciutadans i ciutadanes. Els i les joves socialistes creiem que és el moment de ser ambiciosos i buscar nous horitzons, sense oblidar-nos de seguir un model de societat progressista, on la igualtat, la solidaritat i la fraternitat tornin a ser troncals en les decisions polítiques.

L’atur i la precarietat són dues pedres que pesen a gran part dels i de les joves de la nostra ciutat i pensem que aquest ha de ser un dels nostres grans eixos.

No ens podem oblidar de tots els joves que han de marxar fora de la nostra ciutat, del nostre país, per tal de poder seguir amb la seva vida, d’emanciparse. Vilanova i la Geltrú ha de garantir que el futur es pugui quedar aquí.

Els joves creiem que, per tal de poder garantir aquest futur, s’ha de canviar la manera de veure les coses i replantejar-nos el nostre model de ciutat. Hem d’entendre que la indústria i el comerç són pilars bàsics i fonamentals per a impulsar-la creació de treball i com a tal s’han de recolzar i donar facilitats per a la seva inclusió i dedicació en la nostra vila.

Pensem també que cal aprofundir en la democratització de les institucions, establint mecanismes d’implicació dels ciutadans i que aquest posteriorment en puguin rendir comptes envers l’actuació política desenvolupada. En creiem un pas imprescindible per millorar la salut del sistema democràtic.

Es per això que considerem que aquest és el moment de pensar en quin futur volem, de ser a l’avantguarda dels reptes que vindran i recuperar el lideratge social que amb aquests quatre anys grisos que Vilanova i la Geltrú ha passat, ha perdut.

PROPOSTES: 1. Creació d’un Consell Municipal de Joventut: els joves tenim molt a dir i creiem que se’ns ha d’escoltar més. Amb la creació d’aquest consell, es podrà tenir en compte la realitat dels joves de la ciutat, el seu dia a dia i les seves necessitat. Així com poder dotar-se d’informació directa sobre els temes que el puguin interessar.

2. Creació d’una borsa de treball jove i especialitzada: Joves per joves, que aquets puguin estar informats de les oportunitats que sorgeixen d’una manera fàcil i directa mitjançant l’articulació de mecanismes que s’encarreguin de controlar legalment la realització de contractes i

d’estructurar l’oferta i la demanda d’un col·lectiu que s’ha vist greument perjudicat.

3. Millora de les gestions electròniques: Creiem que l’administració s’ha d’adaptar encara mes a les noves tecnologies, ha de facilitar la realització de tràmits electrònics i facilitar l’aportació de documents que no requereixin verificació física, mitjançant una bústia electrònica. Volem estar sempre informats i saber què passa i creiem que la millor manera es la utilització de les noves tecnologies.

4. Facilitació en la creació d’empreses, constitució d’autònoms i nous comerços: Creiem que Vilanova ha de facilitar i col·laborar molt més en la creació d’empreses mitjançant una reducció important en el temps d’espera per a la tramitació de llicències i altres documents necessaris per a constituir-se.

5. Millora de les zones comercials: Als joves ens preocupa l’estancament comercial que la ciutat ha patit progressivament, pensem que aquestes zones han caigut en l’oblit i s’ha deixat de fer inversions per a la seva millora. S’ha d’establir un pla útil que permeti mantenir en bon estat les zones comercials així com millorar les noves zones de possible interès comercial per a tal d’assolir un bon desenvolupament.

6. Creació de cursos de formació i renovació adequats a les necessitats de treball de la població: Creiem que s’ha d’oferir més cursos formatius i que aquests s’han d’adaptar d’acord a les necessitat que tingui la ciutat.

Han de ser útils i adequats a la demanda actual que pugui haver en el territori.

GENT GRAN Sovint quan es parla d'actuacions per a la gent gran a nivell municipal se centra el debat en la part del lleure i es deixa de banda la situació social i econòmica de les persones grans. La crisi econòmica, però, posa sobre la taula les situacions de pobresa que pateixen moltes persones grans, també a la nostra ciutat. Situacions sovint invisibilitzades i davant les quals no podem romandre quiets. Alhora, la crisi econòmica ha fet emergir una nova realitat: la d'avis i àvies que amb la seva pensió són el suport econòmic de tota la família: fills i nets.

Ens correspon donar resposta a aquestes situacions per evitar l'empobriment de les persones grans i garantir una bona qualitat de vida en aquesta etapa de la vida.

D’altra banda, l’envelliment no s’ha d’entendre com un fet negatiu o com una malaltia sinó com un procés normal que afecta la totalitat de la població i té lloc en diversos aspectes. La vida activa, la correcta alimentació, l’exercici físic i la participació en la societat tenen un paper vital a l’hora de prevenir malalties i de millorar la qualitat de vida de les persones grans. Els experts coincideixen a assenyalar que la clau és no deixar mai d’aprendre, no deixar de participar en la societat i no abandonar en cap moment, sempre que sigui possible, les relacions familiars i les relacions socials. És per això que cal incorporar a la vida quotidiana de les nostra ciutat una major presència de la participació activa de la gent gran i cal pensar i executar propostes expressament adreçades a aquesta finalitat.

PROPOSTES: 1. Creació, en col·laboració amb les entitats de la ciutat que ja hi treballen, d'un programa específic per detectar i respondre a situacions de pobresa entre la gent gran.

2. Consolidar la gratuïtat de la teleassistència i la universalització del servei treballar per donar-lo a conèixer i perquè realment totes aquelles persones que ho necessitin el facin servir. El 2011 vam arribar als 1500 usuaris, el repte és tornar a posar aquest servei, fonamental per la tranquil·litat de moltes famílies, a l’abast de tothom qui ho necessiti.

3. Atenció a la dependència: treballar per incrementar el nombre de places públiques de serveis residencials a la ciutat.

4. Treballar per consolidar un nou espai per a la gent gran a la ciutat. Una de les mancances de la ciutat és la manca d'espais per al lleure de la gent gran, especialment accentuada amb la desaparició de l'obra social de les caixes d'estalvi com a conseqüència de la crisi.

5. Incrementar els programes adreçats a la gent gran activa.

6. Promourem l’elaboració d’una guia de l’envelliment actiu i saludable.

DONA La crisi econòmica i els greus problemes socials dels darrers anys han provocat que en el discurs públic molt sovint els temes relacionats amb els drets de ciutadania hagin passat a un segon terme. És el cas de les polítiques relacionades amb els drets de les dones.

Treballar per la igualtat real entre dones i homes des de l'ajuntament té molt a veure amb la visualització d'aquesta igualtat, en tot allò que depèn de la gestió municipal. També és important des del municipi generar noves eines per a l’empoderament de les dones.

PROPOSTES: 1. Promoure la paritat en els consells i organismes dependents de l'ajuntament. També paritat en aquells consells, etc. que s'hagin de votar al ple municipal, per exemple, els pabordes de la Festa Major.

2. Increment del nombre de cursos i tallers per a dones, potenciant iniciatives com el taller de la memòria, entre d’altres.

3. Increment dels recursos destinats a l'oficina de la dona.

4. Seguir treballant per incorporar la visió femenina a l’urbanisme.

5. Compromís institucional per donar suport i defensar les fites aconseguides i les llibertats de les dones que es vegin amenaçades. En paral·lel engegar un procés decidit per a fer més visible el paper rellevant que han tingut les dones per la nostra ciutat.

6. Promoure campanyes de sensibilització sobre temes de violència de gènere, amb especial atenció a les persones més joves.

7. Vigilar el llenguatge escrit i visual als mitjans de comunicació municipals.

8. Proposar un pla d’actuació conjunta amb els centres educatius per realitzar activitats preventives de qualsevol tipus d’abús, discriminació, violència o sexisme.

9. Utilitzar les tecnologies per a crear un fòrum de participació, tant de dones com d’homes, sobre temes relacionats amb el benestar de la dona a la nostra ciutat.

10. Compromís institucional de presentar (als mitjans locals) bones pràctiques en drets de les dones (treball, salut, educació…).

11. Estudiar els aspectes que influeixen en la feminització de la pobresa i buscar-hi solucions.

NOVA CIUTADANIA Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. I els governs municipals han estat i continuen essent uns agents significatius de garantia de la convivència i la cohesió social en carrers i places, però també per a acompanyar les persones nouvingudes en el seu procés d’integració a casa nostra i les persones autòctones en el coneixement de les noves realitats que conviuen a la seva escala de veïns. Vilanova i la Geltrú també ha seguit aquesta línia de treball i cal mantenir-la. És cert que la crisi econòmica ha comportat un fre a l’arribada de grans contingents de persones vingudes d’altres països, però el fet migratori continua essent una realitat que hem de gestionar als nostres pobles i ciutats.

En aquest sentit, considerem que hem de tenir present els següents punts a l’hora d’abordar accions en l’àmbit de la immigració:

PROPOSTES: 1. L’ajuntament exercirà un lideratge en el si de la societat i de les institucions per garantir la cohesió social, la integració i el progrés social.

2. El nostre model d’integració ha estat i és un model d’èxit basat en el reconeixement de la diversitat i la defensa de la igualtat d’oportunitats, per això cal promoure accions que facin visible i comprensible aquesta diversitat.

3. Promourem accions que facilitin la permeabilitat de les noves expressions creatives, artístiques, científiques i intel·lectuals i el seu encaix a la societat en un marc de pluralitat i interculturalitat.

4. Vetllarem perquè es facin polítiques que promoguin el progrés col∙lectiu i la mobilitat social, amb especial atenció als joves i les dones i s’intensificaran les polítiques de convivència, d’inserció laboral, salut comunitària, educació d’adults, etc.

5. Procurarem equilibrar la presència d’alumnes nouvinguts en les diferents escoles, tant a escoles públiques com concertades.

6. Potenciarem els programes que facilitin el contacte i la interacció entre persones, com ara l’esport, les biblioteques o les activitats culturals i de lleure.

7. Treballarem per normalitzar l’exercici de la plena ciutadania, garantint els drets polítics i socials de la població immigrada.

8. Combatrem els discursos racistes, xenòfobs i populistes que alimenten la desconfiança i l’odi vers la pluralitat.

COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT. PAU I DRETS HUMANS La solidaritat internacional, la cooperació al desenvolupament i el foment de la pau com a polítiques públiques neixen de la demanda ciutadana, de la societat civil organitzada. Des dels municipis hem comptar amb la ciutadania, amb les entitats i les ONG’s per definir quins són els eixos principals de l’acció municipal en aquest camp.

El teixit solidari, motor dels valors de la solidaritat i la pau en la nostra ciutat, és fonamental, i particularment ara en temps de crisi. Cal posar al seu abast els elements necessaris perquè s’enforteixi. És en aquest sentit que volem assumir les propostes fetes conjuntament per bona part de les entitats de cooperació de Vilanova i la Geltrú.

PROPOSTES: 1. Impulsar un pacte Desenvolupament.

locals

i

comarcals

per

la

Cooperació

al

2. Establir un calendari de pagament real i efectiu que no superi els 6 mesos dels deutes de l’ajuntament amb les ONG. 3. Recuperar els recursos econòmics destinats a cooperació, fixant un nou horitzó per assolir el 0’7% a mig termini.

4. Definir un Pla de Cooperació per destinar el 30% dels recursos de Cooperació al Desenvolupament a la sensibilització de la població local per tal de conscienciar-la de la necessitat d’un canvi en les pautes de consum i sobre les desigualtats que genera el sistema econòmic i les polítiques neoliberals.

5. Garantir el compromís dels representants polítics municipals de conèixer de primera mà els projectes de cooperació al desenvolupament que executen les ONG locals.

6. Impulsar la Banca Ètica i les cooperatives i associacions de caire ètic, i similars per incentivar l’economia del bé comú.

7. Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència així com en la denúncia dels qui la promouen i l’executen.

8. Establir una estratègia de política multilateral de cooperació al desenvolupament per garantir un control i seguiment des recursos que s'han destinat a aquests organismes.

9. Garantir que les polítiques de cooperació al desenvolupament, drets humans i pau constitueixin els vectors principals de la política d’acció cap a l’exterior de la política municipal. En aquest sentit s’establiran condicionalitats democràtiques i de promoció dels drets humans en el marc de la cooperació oficial amb organismes públics del sud.

10. Aplicar a les despeses criteris de comerç just, promoció dels drets humans i defensa de la pau. Tanmateix vetllar per posar en pràctica l’aplicació de criteris socials i de drets humans en la contractació pública.

11. Vetllar perquè les empreses, ens, entitats o similars amb les que l'ajuntament estableixi relacions o acords, compleixin amb els drets humans, econòmics i socials.

12. Garantir que la política de promoció de la Pau i els Drets Humans continua sent una política pública i dotar-ho amb els recursos suficients.

13. Rebutjar la instal·lació o permanència a la comarca d’indústries i processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar.

14. Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència així com en la denúncia dels qui la promouen i l’executen.

15. Treballar i pressionar des del govern municipal per tal que la despesa militar de l’Estat

CULTURA Parlar de cultura a Vilanova i la Geltrú és posar de relleu, potser especialment en aquests moments, la importància de la feina compartida amb molta gent i actors/es. A la nostra ciutat, ha fet cultura la societat civil, les entitats, les empreses del sector cultural, les polítiques públiques municipals.

Pel que fa a les polítiques municipals, seria lògic recordar que el trajecte marcadament cultural de Vilanova i la Geltrú ha tingut l’empremta socialista.

Gosem afirmar, fins i tot, que el projecte socialista i la seva embranzida durant els darrers anys de govern del PSC han permès aquests darrers anys de CiU un manteniment del que el PSC va liderar i “posicionar” com a propostes i polítiques culturals.

Ara el panorama nacional de la cultura és poc agraït. Per altra banda, la crisi econòmica i la crisi de valors que estem patint ens posa en una doble tessitura.

Per una banda, fruit de la crisi, hom pot arribar a concloure que no cal donar protagonisme a la cultura. Pot semblar, fins i tot poc solidari. Per altra banda, i en una mirada oposada, cal continuar posicionant la cultura. Des de la resistència i la rebel·lia que suposa que la cultura és un dret absolutament vinculat a l’Estat del Benestar que defensem els i les socialistes. Un dret vinculat als nostres valors públics i a un futur més igualitari per a tots i totes.

Els i les socialistes podem fer repàs i compartir una trajectòria a la ciutat amb èxits. Aquests, no obstant això, no serien ben valorats si no posem de relleu la ciutadania com a protagonista i, a la vegada, com a gestora de cultura. Les biblioteques són, de ben segur, l’èxit més rotund de la ciutat en matèria de cultura. Han estat equipaments de proximitat per a la ciutadania que els ha reconeguts com a espais culturals al seu costat. La festa ha continuat essent referència per a la ciutat, i, en certa mesura, contribueix a una millora del comerç i en d’altres sectors econòmics. El Teatre, La Sala, L’Auditori, els museus són estructures d’aquesta ciutat que fan cultura. També, no ho oblidem, les millores produïdes en la “llei de barris” tenen aquest vessant cultural, també.

Dèiem que el panorama general de la cultura és poc agraït. I poc esperançador. També el podríem qualificar d’immobilista perquè si s’ofega els ajuntaments des del govern de Catalunya s’ofega la cultura del país.

Per això té molta transcendència reconèixer el paper de la comunitat i buscar estratègies noves per a mantenir l’estructura de serveis culturals bàsics. Més enllà de la voluntat de “mantenir” les solides bases que hem col·laborat a construir, el PSC aposta per cercar noves maneres de posicionar la cultura com a element central de la política municipal i de les propostes de benestar dels vilanovins i vilanovines.

El PSC fa una aposta, també, per a gestar nous models de governança amb la ciutadania on l’eix central sigui el de la confiança i la co-responsabilitat. També aposta per evidenciar que les polítiques culturals són cohesió social i

convivència. En aquest sentit, hem de parlar d’associacionisme però també volem parlar de voluntariat cultural. Una expressió – i una nova manera de fer cultura- poc utilitzada en l’àmbit cultural que proposem sigui tinguda en compte com una nova manera de col·laborar en fer cultura a la nostra ciutat. Tot plegat, també com un pas més al suport a l l’acció cultural amateur.

De nou, volem recordar que la cultura és un instrument, un company de viatge, per el desenvolupament econòmic, que genera ocupació i noves oportunitats.

Un factor d’atractivitat i dinamització del municipi.

Per últim, volem posar de manera definitiva tots els instruments polítics i tècnics per un treball compartit i en xarxa. En un doble sentit, entre les regidories de l’ajuntament que executen polítiques públiques a l’entorn del fet cultural. Per altra banda, la cooperació ja s’ha dit, ha de donar-se també amb la ciutadania i les entitats. En el primer cas, el concepte clau és treball transversal i un ferm recolzament a l’àmbit sociocultural.

PROPOSTES: 1. Acabar el Pla Local d’equipaments culturals del a ciutat per a refermar l’estructura de serveis culturals bàsics i concloure els altres equipaments de futur. Així mateix, i en aquest pla, avançar en totes aquelles propostes que suposin per la ciutat coordina equipaments i usos: usos polivalents, coordinació de la gestió publica, privada i associativa, noves maneres de gestió d’equipaments.

2. Dinamitzar el Consell de la Cultura. A través de la constitució d’aquest nou consell participatiu es definirà quin ha de ser el model cultural que vol la ciutat i quin ha de ser el full de ruta a seguir 3. L’impuls de la Xarxa de Biblioteques que han esdevingut centres culturals per excel·lència i que poden, encara més, tenir recorregut com a espai cultural i social.

4. Dotar de recursos a les biblioteques de les escoles que fan també servei públic i establir llaços de coordinació i préstec i amb les dues biblioteques públiques de la ciutat.

5. Treballar conjuntament i de manera transversal amb els equipaments i serveis que es vinculen a la cultura de manera directe o indirecte.

Entenent cultura en el sentit ampli de la paraula: centres cívics, equipaments de difusió musical, equipaments museístics. L’objectiu final

ha d’ésser una programació de qualitat d’arts escèniques, visuals i musica... més enllà dels espais més tradicionals.

6. Millorar tota la difusió i les condicions d’accés a l’oferta i els bens culturals. L’accessibilitat cultural està molt vinculada a l’accessibilitat comunicativa. En aquest sentit, cal cercar nous mecanismes de comunicació per arribar a tots/es.

7. Revaloritzar l‘espai públic com espai de relació, convivència i socialització. Definir nous espais públic en funció d’usos multidisciplinaris i analitzar espais i usos concrets per tal de fer possible l’activitat lúdica culturals sens perjudici de la necessària convivència amb el veïnatge.

8. L’estudi de la rehabilitació de l’església del Josepets, i de l’“Espai Pirelli/Sala d’electricitat” que es troba al Parc de l’antiga Pirelli. Així mateix, la valoració del paper que ha de tenir el Museu del Mar i el Far de nova creació – a la ciutat i en el conjunt d’equipaments culturals de la ciutat.

9. Aposta per la creació de la Casa de la Festa i que aquesta estigui situada a l’església dels Josepets.

10. Amb relació amb el patrimoni de la ciutat, cal avançar sense ambigüitats en plantejaments nous. L’anàlisi de l’impacte de les lleis actuals en relació al Patronat de l’organisme autònom del patrimoni Víctor Balaguer i la suposada creació de l’agència de patrimoni ens obliga a unificar esforços i no disgregar –los. En aquest àmbit, cal també apostar per una política que afavoreixi l’increment de públics que quedi harmonitzada amb les accions pròpies dels equipaments d’investigació i recerca.

11. Amb relació amb el patrimoni de la ciutat, la creació estable de la xarxa d’equipaments museístics de Vilanova i la Geltrú amb la finalitat d’aconseguir treball compartit i executiu.

12. La potenciació del treball conjunt cultura /escola. Sense una aposta conjunta per a fer estimar la cultura no hi haurà futur cultural a la ciutat.

El PAE ha esdevingut un instrument molt vàlid al llarg de 30 anys. És l’hora de reflexionar com dinamitzar-lo de nou i plantejar un compromís ferm entre escola i cultura que vulgui aprofundir en el coneixement de la nostra història i cultura amb la finalitat de reforçar tots els valors que emanen, per altra banda, del concepte “ciutat educadora”.

13. Treballar la conscienciació sobre el manteniment del patrimoni natural i paisatgístic. Recuperar i millorar la xarxa de camins rurals com un element cultural. Dissenyar itineraris de natura a llocs emblemàtics del territori i oferir-los al PAE de les escoles.

14. Proposem actualitzar el Llibre de la Ciutat amb continguts sobre la història, el creixement i desenvolupament de la ciutat i la vinculació amb el país i els valors cívics i democràtics.

15. Projecte de Magatzem de la Memòria” en el context dels projectes de la memòria històrica. Es tracta de recollir les aportacions de la ciutadania a la memòria i a la història de la ciutat. Espontaneïtat i encàrrecs a persones d’una certa i reconeguda rellevància perquè escriguin les seves experiències (de manera concisa i reduïda).

16. S’ha de trencar amb el poc diàleg entre polítiques de promoció econòmica i polítiques culturals. És un error que ens comprometem a capgirar. En el mateix de treball conjunt entre cultura i promoció econòmica cal treballar per la modernització dels instruments i sistemes que ha tingut la ciutat de promocionar Vilanova i la Geltrú. La cultura, els grans esdeveniments i el patrimoni ha d’ésser el “projecte base” per a la nostra promoció turística des de la innovació i la modernitat i posant de relleu que la ciutat és en la seva globalitat segle XIX. 17. En relació al cicle festiu, la consolidació, difusió i conservació del nostre cicle festiu com una de les mostres d’identitat més important de les que gaudim.

18. La posició de la ciutat com a capital del territori en l’àmbit cultural cercant complicitats comarcals - del Penedès històric – i treballant per a ésser present en les xarxes nacionals i circuits que tenen línies estratègiques comunes per la promoció cultural del país. Així mateix, aconseguir una proposta conjunta de la comarca del Garraf en relació a la promoció del seu patrimoni cultural vinculat al segle XIX. 19. Establir un sistema de beques de caràcter públic i a través de concurs a projectes de creació cultural de creadors locals. Explicitació del projecte i que reverteixin, si és possible, en la ciutat.

20. Establir unes línies orientatives de la política de publicacions de l’ajuntament. Actualment no existeixen criteris clars sobre aquesta qüestió.

21. Afavorir la creació artística professional i “amateur” a través de programes de suport a la creació que ajudin els creadors locals que puguin accedir als canals municipals i nacionals.

LLENGUA 1. Donar suport incondicional a la immersió lingüística a les escoles I potenciar els recursos que ho permetin.

2. Potenciar el paper del Centre de Normalització Lingüística i participar-hi activament tot participant de la presa de decisions.

3. Des de l’Ajuntament incentivarem, en la mesura que es pugui, l’ús del català en aquells sector on encara la llengua es troba minoritzada.

4. Engegar una campanya per a la retolació en català d’acord amb la llei però sense implementar mesures coercitives.

ESPORTS De la mateixa manera, la pràctica de l’esport és un element fonamental d’identitat per a molts vilanovins i vilanovines (un 30% practiquen algun esport).

Per al PSC el món de l’esport cal interpretar-lo mitjançant cinc eixos: 1. L’esport com a factor socialitzador i educatiu. Integració I generació de valors.

2. L’esport vinculat a la salut. Potencial estalvi en despesa sanitària.

3. L’esport com activitat econòmica, com a eina per a la creació de nous llocs de treball .

4. L’esport com a eina per la promoció de Vilanova i la Geltrú.

5. Les entitats i clubs esportius, amb el seu treball voluntari, pal de paller de l’esport a la ciutat.

PROPOSTES: 1. Treballar per fomentar la pràctica esportiva en la vida diària de ciutadans i ciutadanes 2. Treballar propostes referents als valors de l’esport per sobre de la competició. Reconèixer esportistes i entitats que treballen aquest valors.

3. Potenciar els programes comarcals de promoció de l’esport en edat escolar 4. Impulsar accions per la participació i la implicació de la dona dins el món de l’esport.

5. Potenciar els programes d’ajut social (beques) especialment entre els escolars i el jovent.

6. Impulsar, amb els sectors sanitari i educatiu, programes d’estil de vida actiu. Prevenir el sobrepès i el sedentarisme.

7. Treballar propostes d’activitats esportives dirigides a la gent gran i als col·lectius de persones amb discapacitats.

8. Potenciar els contactes entre els i les alumnes del CFGS d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives que s’imparteix a la nostra ciutat amb els clubs i entitats locals.

9. Facilitar la pràctica d’activitats esportives relacionades amb la nàutica especialment entre els escolars.

10. Prioritzar, davant de la possible construcció de noves instal·lacions, les remodelacions de les actuals instal·lacions esportives per millorar les seves prestacions. Elaborar un mapa d’equipaments esportius que s’adeqüi a les necessitats actuals de la millor manera possible i estudiar la col·laboració amb els centres educatius per poder usar i millorar els seus espais esportius.

11. Treballar per tal que l’espai públic esdevingui, també, espai per la pràctica físico-esportiva amb la creació de circuits urbans que es puguin recórrer caminant , corrent o en bicicleta.

12. Estudiar la creació i remodelació de pistes esportives de lliure accés o llocs on realitzar activitat física en parcs i places per fer de la ciutat un espai d’activitat física fora de les instal·lacions esportives.

13. Treballar propostes, si és possible, amb els municipis de la comarca per optimitzar l’ús de les instal·lacions esportives.

14. Treballar en rutes i circuits adequats a la pràctica esportiva en el medi natural.

15. Treballar propostes per l’ús de les platges com a espais per la pràctica esportiva durant tot l’any.

16. Potenciar els esdeveniments esportius que puguin donar projecció turística i/o oportunitat de generar ingressos a la ciutat.

17. Promoure el voluntariat esportiu facilitant la formació dels seus agents.

18. Facilitar els contactes entre el comerç i les empreses locals amb les entitats esportives tot cercant possibles col·laboracions o patrocinis.

19. Assessorar les entitats esportives perquè puguin afrontar els reptes normatius i legislatius que actualment envolten el món de l’esport especialment en l’àmbit laboral, fiscal i formatiu.

20. Treballar per adaptar i millorar, si és possible, la gestió i administració dels recursos, de tot tipus, que l’administració local destina als clubs i entitats esportives.

3. Treballar pel futur: Planificar la ciutat. Recuperar el lideratge del territori. Treballar per la formació i el treball i la promoció de ciutat

Urbanisme, habitatge, mobilitat i medi ambient. Per un urbanisme social al servei de les persones 1. Ordenar el territori, planificar una ciutat més sostenible.

El nou urbanisme que volem per a Vilanova i la Geltrú passa necessàriament per la redacció del nou Pla General d’Urbanisme. Després que el PSC impulsés un Ple extraordinari per iniciar els tràmits, no s’ha complert l’acord tot i que any rere any hem impulsat accions per establir calendaris i debats. Ni Pla General d’Urbanisme ni debat sobre la planificació estratègica econòmica.

Davant l’absència aquests quatre anys d’un model de ciutat definit, impulsarem de forma immediata la redacció d’un nou Pla General d’Urbanisme acompanyat d’una reflexió oberta i plural en el marc d’un Pla de desenvolupament econòmic i social per a la nova etapa. L’urbanisme ha de servir per millorar la qualitat de vida i ha d’anar lligat a les necessitats econòmiques i de sostenibilitat del territori. La Vilanova i la Geltrú capital comercial, de serveis, cultural i patrimonial, la ciutat industrial i també amb vocació turística respon a un plantejament territorial i urbanístic que l’ha d’acompanyar en l’adopció de les millors estratègies.

Un urbanisme social, més racional i sostenible.

La ciutat de l’any 2015 necessita aquest nou planejament que posi al dia aquelles operacions pendents d’executar i en descarti les que no seran necessàries. Tres dels eixos sobre el que haurà de treballar són: - La cohesió: la Vilanova i la Geltrú dels barris, d’espais públics amb una alta qualitat, una ciutat que ha treballat per l’equitat i solidaritat territorial. Evitant barris de primera i de segona. Cal continuar recosint amb polítiques urbanes i socials, tal i com van fer els primers Ajuntaments democràtics davant d’una ciutat producte de l’especulació dels anys 60 i 70 i ara, amb una nova etapa posterior a un creixement ràpid. El planejament ha de permetre planificar

equipaments, infraestructures i rehabilitar i renovar aquells espais i àrees que ho necessitin.

- La compacitat: la Vilanova i la Geltrú amb un territori al voltant amb usos i formes diverses i complexes. Des de les urbanitzacions periurbanes, fins als espais oberts protegits. Cal posar en valor el paisatge urbà però també ordenar el paisatge natural i agrícola que es conforma al voltant de la ciutat. Posar en valor la perifèria però també apostar per la ciutat construïda i la seva rehabilitació.

- La complexitat.: davant l’especialització d’espais en usos concrets, volem una ciutat viva i oberta, barris a on conviu el comerç, els serveis i el gaudi ciutadà. Vilanova i la Geltrú ha de cuidar el seu comerç propi com element que crea el fet urbà. Evitar la desertització comercial que viuen alguns espais del centre i l’abús privatiu de l’espai públic, protegint el patrimoni arquitectònic. Ha de reindustrialitzar-se i aprofitar tots els actius que té al territori.

La ciutat viu un canvi de paradigma. La crisi econòmica s’ha traduït en una crisi també al territori. No podem tampoc oblidar la desinversió continua que el govern de la Generalitat de Catalunya manté amb Vilanova i la Geltrú de forma històrica, especialment agreujada aquests darrers anys, sense cap inversió. Tot això ha provocat que en el passat fos l’Ajuntament qui en moltes ocasions liderés i impulsés equipaments i infraestructures encara que no li correspongués.

Cal sumar-hi la desaparició dels successiu pressupostos de la Generalitat de programes com el Pla de Barris, o les reduccions total en polítiques que reverteixen sobre el dret a l’habitatge: ajuts per a pagar lloguers o per a fer rehabilitació. No és casualitat que les primeres mesures que van prendre els governs de dretes, a Barcelona i a Madrid fos la pràctica eliminació d’ajuts per a pagar lloguers, com la renda bàsica d’emancipació, o la modificació de la Llei pel Dret a l’Habitatge a Catalunya. Mesures com el Pla de xoc o el Fons Social d’Habitatges han estat poc efectives i executades de cara a la galeria, sense cap reflexió del fons del problema, mentre que la Generalitat de Catalunya ha traspassat la problemàtica als Ajuntaments. Tampoc el govern municipal ha tingut un especial interès a potenciar ajuts a la rehabilitació o mesures més contundents per a fer efectiu el dret a l’habitatge i evitar desnonaments, aspectes que incideixen en la ciutat consolidada, que és a on cal concentrar els esforços els propers anys.

Amb tot, han estat Ajuntaments socialistes els que han encapçalat la lluita, conjuntament amb moviments socials, per fer efectiu l’accés a l’habitatge,

treballant perquè cap família es quedés sense llar, per exemple, iniciant procediments sancionadors contra aquelles entitats i corporacions que tenen habitatges tancats, incomplint la seva funció social. A Vilanova i la Geltrú, tot i les propostes que hem presentat des del PSC per a ser una ciutat activa contra els desnonaments, proposant una comissió municipal amb tots els actors i per a garantir la funció social dels habitatges, encara no s’han traduït en un ampliació destacada del parc de lloguer social. Tot i els habitatges tancats, hi ha una gran demanda d’accés a l’habitatge que perdurarà durant anys: joves, gent gran, col·lectius amb més dificultats d’inserció, etc., sobre els que caldrà dirigir els esforços municipals per donar resposta.

Davant d’una situació d’estancament del mercat immobiliari, era el moment per iniciar una reflexió sobre el planejament urbanístic i de model de la ciutat. En canvi, els darrers quatre anys sí que s’han impulsat algunes accions que vénen a trencar un model consensuat: sobre els horaris comercials i les grans superfícies comercials, la revisió del pla d’usos d’establiments de restauració i oci o l’ordenança d’ocupació de la via pública, que ha permès en alguns indrets una sobreexplotació per a usos privatius de l’espai públic. A totes elles, el govern, amb el vot favorables d’altres grups polítics, i sota el pretext de la crisi econòmica, ha acabat per facilitar una situació que va en detriment del concepte d’espai públic, a més de generar molèsties als veïns i de no potenciar el centre històric des d’altres opcions.

Moltes ciutats han iniciat processos de reflexió i de redefinició del territori per preparar-se a un nou moment, on la idea del creixement especulatiu deixa pas a donar valor a aquells aspectes del territori que poden generar per si mateixos competitivitat i qualitat de vida. La redacció del nou Pla Territorial del Penedès i la necessitat de reflexionar alguns aspectes territorials del Garraf des del punt de vista supramunicipal, un cop descartat el Pla Director Urbanístic comarcal per part de la Generalitat, obre un moment que permet revisar com s’ha organitzat el territori fins al moment i a potenciar aquells eixos que permetin obrir oportunitats des del punt de vista del progrés econòmic, social i sostenible.

Aquests darrers anys el debat urbanístic de la ciutat ha girat entorn a alguns eixos com l’Eixample Nord, l’Ortoll o la façana marítima, dels quals volem explicar el nostre posicionament:

 Eixample Nord L’Eixample Nord és el sector situat al nord de la ciutat, entre la Ronda Ibèrica i la C-31. Es tracta d’un sector de sòl urbanitzable, on es preveu sòl per activitats econòmiques i per habitatges, equipaments, parcs i zones verdes i infraestructures. Durant els darrers mesos hem tornat a escoltar, tal i com succeí l’any 2011, forces polítiques que ja posen una data d’entrada de les màquines, a barrejar xifres amb voluntats, confonent a l’opinió pública i a propietaris del sector. Aquest és un sector que encara ha de planificarse. Planificar no vol dir urbanitzar, és a dir, la transformació física. Aquesta es produirà només quan Vilanova i la Geltrú necessiti disposar de nou sòl.

Arribats aquest moment, el PSC defensarà que s’iniciï el sector per les zones destinades a activitat econòmica i per als equipaments, començant per un Parc Tecnològic i el futur Hospital, a on cal reservar sòl. En el cas de sectors residencials que es planifiquin, la seva execució es faria sempre en successives fases i subsectors, mai de cop, de tal forma que durant el segle XXI, només al ritme que la pròpia ciutat necessiti, es podrà anar realitzant tot el projecte d’acord amb una planificació global. Per aquest motiu, caldrà negociar novament els calendaris previstos amb l’Incasol, vinculats a la protecció de Platja Llarga, tal i com vam fer en el passat, i també revisar les quotes de propietaris d’aquests i altres sectors que no caldrà urbanitzar perquè la ciutat disposar de suficient sòl per assumir els propers anys.

Davant la necessitat de redactar un nou Pla General d’Urbanisme, des del PSC defensarem la planificació racional i sostenible del sector, dividint-se en diversos subsectors. Mentrestant, cal vetllar per a que les zones tinguin un ús i no presentin l’abandonament, com mostren algunes parcel·les, destinant-se a activitats agrícoles i productives.  La façana marítima Per al PSC, parlar de la façana marítima és també parlar del conjunt del Barri de Mar i del Port. Durant quatre anys hem defensat un debat obert pel Port, que només s’ha produït quan el govern ha acabat imposant les seves decisions. L’operació del Trajo de Garbí, molt poc explicada, va generar una desconfiança veïnal i política del que podria passar en el futur a la Plaça del Port. Després de fins a cinc propostes diferents, i un cop el govern aprovà la darrera de forma unilateral, el Ple municipal va acceptar les al·legacions veïnals i del PSC, que han permès obrir una fase de concurs d’idees i de debats ciutadans, per tal de consensuar tot el procés. El resultat del concurs aposta per recuperar una façana amb més usos ciutadans, evitant la repetició de models d’altres indrets que han fracassat, amb un tractament

acurat de l’espai públic tal i com vam fer al voltant del Passeig del Carme o la nova Rambla del Far. Per al PSC, el debat no acaba amb la façana marítima, el Barri de Mar ha de ser objecte en el nou planejament urbanístic d’un Pla de Millora Urbana, com ho va ser el Nucli Antic i la Geltrú, que contempli el tractament de tots els espais públics, la necessitat d’intervenir des del punt de vista de la rehabilitació en algunes zones i d’habitatges, acabar d’integrar l’operació del trasllat de la Pirelli al barri o potenciar les zones comercials al voltant de la Rambla de la Pau, un cop reurbanitzada i del nou pas sota la via del carrer Llibertat, realitzat gràcies a la reivindicació veïnal i de la pressió realitzada pel PSC des de l’oposició.

Finalment, en aquest sector també volem impulsar la revisió del Pla Especial del Port. Hi ha una opinió àmplia a favor de repensar el projecte que es va redactar en una època econòmica diferent. Caldrà fer-ho cercant el diàleg amb tothom, sense trencar els esquemes que han de permetre continuar integrant el Port a la ciutat.  L’Ortoll És el segon gran espai previst pel Pla General com a zona de creixement. A diferència de l’Eixample Nord, no hi ha previstes grans zones per a impulsar activitats econòmiques, la seva situació, a la segona línia marítima i a un extrem de la ciutat, tampoc el situa com un espai ben comunicat. Per aquest motiu, el seu desenvolupament no només no és prioritari, sinó que el pas del temps dóna la raó a la no necessitat d’iniciar cap procés urbanístic. Per aquest motiu, el nou Pla General hauria de recollir la seva desclassificació com a sòl urbanitzable i passar a ser una zona de reserva de la ciutat. La ciutat disposa de prou sòl urbà i urbanitzable per a les properes generacions, pel que mantenir un sector sobre el que difícilment es produirà una transformació, només genera moviments especulatius i l’abandonament de finques.

Com a sòl no urbanitzable pot també tenir un paper clau en un model econòmic més racional i sostenible, des de ser un puntal en un futur parc agrícola i verd al voltant de la ciutat, amb camins adequats i restringits al trànsit, passant per l’impuls d’activitats i estades relacionats amb l’ecoturisme o la pràctica esportiva a la natura, entre d’altres possibilitats, que també contemplin la millora i adequació del patrimoni de la pedra seca que ja recuperen grups de voluntaris, la protecció d’algunes de les poques zones boscoses i dels camins històrics. D’aquesta forma, la ciutat oferiria un

paquet de promoció de la ciutat diferenciat d’altres models turístics, més proper al turisme familiar i de proximitat, però també podria guanyar un espai únic i privilegiat per a la seva ciutadania.

Finalment, la preservació i desclassificació de l’Ortoll ha de contemplar l’estudi de la necessitat o no de l’obertura del carrer Zamenhoff, que només podria ser accepta en forma de via amb una mobilitat tova, que a la vegada actuaria de límit entre l’àmbit urbà i aquest nou espai lliure. Aquesta actuació, necessitaria dels estudis de mobilitat i de viabilitat i del consens suficient per a poder-la dur a terme.

Tot i això, cal introduir en l’urbanisme nous aspectes i criteris: la participació real i efectiva, l’efecte del canvi climàtic, la mobilitat, la petjada ecològica de la nostra generació, criteris de millora paisatgística, però també tenint molt present quin i per a qui volem fer urbanisme: com a eina per a la millora i la transformació social de tota la ciutat i de tots els carrers i barris. Un urbanisme amb conviccions de progrés i voluntat de consens, per treballar per la ciutat construïda i repensar el creixement, si ha d’existir, de forma ordenada i racional. Que permeti recuperar els nuclis antics i l’Eixample del segle XIX, mantenir la cohesió amb els polígons d’habitatge dels anys 60 i 70 i els barris més moderns, preservi els valors socials i culturals de la ciutat, protegeixi l’entorn natural i paisatgístic, dotar-nos d’equipaments i infraestructures que necessitem avui i planifiquem les del demà. Un urbanisme i una arquitectura enteses des de la seva dimensió pública com una eina per a l’equilibri i la solidaritat, pensant en el present i en el futur de la ciutat.

L’urbanisme també té la seva contribució en la lluita contra les desigualtats, des de la provisió dels equipaments per a fer polítiques públiques, fins a les pròpies formes d’organització de la ciutat. Escollir entre uns o altres models té com a conseqüència ciutats més integradores o més exclusives. Per això, l’urbanisme social que volem ha d’evitar estar al servei d’unes minories o interessos.

També que vetlli pels reptes que hi ha: la desertització d’alguns sectors, la degradació d’algunes zones comercials, l’ocupació de l’espai públic de forma banal, els buits ocasionats per la crisi immobiliària, la degradació del parc d’habitatges, l’accessibilitat i la mobilitat.

I finalment, l’urbanisme social també té un alt component de relació amb el concepte de ciutat més democràtica, que vetlla pels espais públics i que garanteix que serà la col·lectivitat qui decideix com és i s’organitza la ciutat. Un projecte de ciutat que és eminentment polític i que es plasma en figures com el Pla General d’Urbanisme.

PROPOSTES 1. Redactarem i aprovarem de forma inicial, abans de finalitzar el mandat, un nou Pla General d’Urbanisme, tal i com va aprovar el Ple de l’Ajuntament, que permeti: 1.1 Recuperar el lideratge territorial i sigui un instrument per al desenvolupament local i econòmic.

1.2 Redefinir sectors de creixement, compactant els futurs creixements i estudiant l’Ortoll com a zona natural i agrícola, i el conjunt de Platja Llarga.

1.3 Permetre situar el sòl no urbanitzable al lloc que li pertoca, amb un tractament natural i paisatgístic, com un dels elements centrals del nou planejament, amb un tractament acurat, amb el programa “Vores de la ciutat” i impulsant el projecte “Portes” per connectar la ciutat, la plana i el parc agrícola i el parc natural, amb vies verdes que enllacin amb el litoral.

1.4

Desenvolupar un pla d’actuació per a les urbanitzacions periurbanes, donant sortida a la situació d’indefinició actual del planejament tenint en compte el criteri de preservar el màxim de sòl possible.

1.5 Traslladar les propostes del Pla de mobilitat i detectar necessites futures per a potenciar una mobilitat més sostenible (carrils busos, carrils bici locals i comarcals...)

1.6 Planificar elements per millorar la qualitat de vida (ecobarris: més autosuficients, eficients i sostenibles), parcs i zones verdes o necessitats de futurs equipaments.

1.7 Recuperar els espais per a les activitats productives, apostant per la reindustrialització; rehabilitant els polígons, adequant els serveis i connexions, tant físiques com tecnològiques.

1.8 Disposar de sòl públic per a la promoció econòmica, d’acord amb el model econòmic que prioritzi la ciutat, analitzant el sòl de les activitats econòmiques i els seus usos, per estudiar possibles modificacions, de forma global i no parcialment com s’ha fet aquests darrers anys.

1.9 Posar al dia la validesa de propostes urbanístiques pendents d’executar a la ciutat consolidada.

1.10 La protecció del patrimoni historicoartístic i natural de la ciutat: aprovar el Pla de Catàleg del Patrimoni, vetllar pel compliment del Catàleg de Masies, aprovar un catàleg d’arbres d’interès natural i d’elements de l’arquitectura agrícola.

1.11 Garantir una planificació de l’Eixample Nord que s’adeqüi a les necessitats de la ciutat, amb l’objectiu inicial per a generar activitat econòmica relacionada amb la tecnologia i la industria neta, i espais per a nous equipaments (nou hospital), i que sigui la garantia per a la preservació final de la Platja Llarga que permeti recuperar-la.

1.12 Ens comprometem a no seguir actuant a cop de modificacions puntuals i a abordar de forma decidida una mirada urbanística global que permeti definir la Vilanova i la Geltrú pels propers anys.

2.

Reivindicarem el traspàs de les competències portuàries de la Generalitat a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per exercir-les conjuntament a través d’un ens on participin altres agents econòmics i territorials. Replantejarem el Pla Especial del Port per potenciar els usos nàutics, pesquers i els associats a la recerca i per adequar algunes de les propostes al nou moment que viu el territori.

3.

Iniciarem la revisió el Pla Especial de l’Espai Pirelli, consensuat amb els propietaris, per millorar la imatge de la zona aturada per la crisi immobiliària.

4.

Redactarem de forma consensuada els Plans de millora urbana de l’Eixample històric i del Barri de Mar, seguint els paràmetres del Pla del Nucli Antic. Volem que aquests teixits urbans centrals siguin dinàmics per si mateixos en la promoció i el dinamisme de la ciutat, però també que siguin espais per a viure-hi amb qualitat. La prioritat de l’urbanisme els propers anys serà el reciclatge, rehabilitació i renovació urbana, el creixement “cap a dins” abans que intervenir en nous sectors de creixement, només justificats en els casos d’impulsar àrees d’activitat econòmica. Aquests plans urbanístics caldrà acompanyar-los de plans d’acció comunitària, que mantinguin les polítiques socials i de cohesió en aquestes àrees.

5.

Finalitzarem la redacció del Pla de millora del Cap de Creu i impulsarem un Pla d’intervenció urbana i social per l’eix format pels barris de les Casernes-Armanyà-Tacó, centrat a donar resposta a aspectes com l’habitatge o l’espai públic.

6.

Al Barri de Mar cercarem la col·laboració pública i privada per impulsar la reforma de la façana marítima, i crearem una comissió de seguiment del projecte amb veïns, comerços i restauració i tots els sectors interessats, d’acord amb el resultat del concurs d’idees.

7.

Treballarem amb la Generalitat de Catalunya, en el marc del futur Codi de Territori, per trobar solucions factibles per a les urbanitzacions periurbanes, per millorar la qualitat de vida dels seus veïns. Reforçarem les mesures per evitar el seu creixement i deteriorament.

8.

Elaborarem les cartes de paisatge, per millorar la imatge, els usos i el patrimoni urbà i natural. Redactarem un catàleg dels arbres d’interès local, per protegir i difondre entre la ciutadania el patrimoni verd

9.

Aprovarem el Pla de Catàleg del Patrimoni historicoartístic i natural i un Pla i Catàleg de la pedra seca, camins i altres elements agrícoles.

Donarem suport des de l’Ajuntament a propietaris d’edificis catalogats, per tal d’evitar la degradació.

10.

Impulsarem, en el marc del planejament urbanístic, el projecte Portes verdes, per connectar amb vies verdes l’espai litoral, el parc agrícola amb els parcs naturals, partint dels treballs del Consorci dels Colls – Miralpeix per completar les connexions entre els parcs i els espais d’interés natual a través d’una anella verda – agrícola que fomenti el producte de proximitat i estigui al servei de la ciutadania i la promoció turística i cultural de la ciutat.

11.

Posarem en pràctica un pla especial agrícola per constituir un futur Parc Agrícola, conjuntament amb propietaris i el sector, amb acords de custòdia del territori i bonificacions per impulsar l’activitat, que permeti també dignificar els espais més propers a la ciutat, a través del programa de recuperació “Vores de la ciutat”, cal garantir l’accessibilitat i la permeabilitat de la ciutat a la natura.

12.

Treballarem des de l’urbanisme, la mobilitat, l’espai públic i la promoció de la ciutat en protegir el model comercial compacte i urbà, que ens ha permès ser capital comercial del Penedès.

13.

Crearem el Consell Assessor de Territori i Urbanisme, com a òrgan consultiu i de debat de les decisions amb impacte al territori, recuperant els treballs dels Consells assessors del Nucli Antic i de Mar.

14.

Aplicarem criteris actualitzats en la intervenció a l’espai públic i l’urbanisme des de d’una visió de gènere i de l’accessibilitat universal.

15. Treballarem des del planejament urbanístic per a la reconversió d’espais industrials, dotant-los de serveis i infraestructures.

16.

Revisarem el Pla Local d’Habitatge per donar resposta als problemes d’accés, treballant de forma conjunta i mancomunada amb el Consell Comarcal i la resta de municipis.

17.

Identificarem àrees d’intervenció prioritària i renovació urbana, a on ampliarem el dret de tempteig i retracte de l’administració per adquirir habitatges degradats o provinents d’execucions hipotecàries per destinar-los al parc d’habitatges municipal.

18.

Ampliarem el parc d’habitatges municipals de lloguer social, negociant i adquirint paquets d’habitatge amb aquelles entitats que s’avinguin, per posar-los a disposició de les famílies amb més dificultats,

19.

Vetllarem per l’acompliment de la funció social de l’habitatge per reduir el parc d’habitatges buits, treballant en xarxa amb els municipis que han estat pioners.

20.

Continuarem treballant potenciant els serveis d’intermediació hipotecària per donar resposta a les famílies en risc de pèrdua de l’habitatge, garantint que es quedin a l’habitatge amb un lloguer social o en usdefruit i crearem programes d’acompanyament a les famílies afectades, reforçant els serveis de mediació i ajuts d’urgència.

21.

Treballarem per la rehabilitació d’habitatges i la rehabilitació energètica per donar sortida al sector, amb programes de rehabilitació dels propis habitatges de la Borsa i amb un programa de rehabilitació global.

22.

Solucionarem problemes d’accés als recursos energètics de les famílies, evitant talls de subministraments, problemàtica lligada a les dificultats per accedir a l’habitatge, amb acords amb les empreses de serveis, tal i com ja han fet altres ciutats. Mantindrem el servei municipal de l’aigua gestionat de forma pública.

23. Constituirem una única Taula d’Emergències Socials entre Habitatge i els Serveis Socials, per garantir l’ús eficient dels recursos i la informació.

24. Treballarem amb les administracions corresponents per resoldre les demandes històriques del territori: amb l’Agència Catalana de l’Aigua per al manteniment dels torrents i el Servei de Costes per a planificar i executar una solució definitiva a la zona de la Platja del Far. 25. Rehabilitarem el propi patrimoni municipal: des dels elements d’arquitectura pública (monuments, fonts monumentals, escultures), fins als edificis públics com les façanes de l’Ajuntament, Casa Olivella, Can Pahissa, Peixateria... a través d’un pla de xoc que prioritzi les actuacions.

26. Dotarem de contingut un pla per impulsar a l’espai públic escultures i monuments, especialment d’autors locals i de joves.

27. Vetllarem pel compliment de les ordenances i normatives, aprovarem i aplicarem una ordenança de rètols i publicitat a l’espai públic, per preservar el paisatge urbà.

28. Revisarem l’ordenança d’ocupació de la via pública, per reduir l’ocupació dels espais públics, i un entorn més endreçat, a la vegada que es redueixi les molèsties als veïns que genera la sobreocupació.

29. Modificarem el Pla d’Usos del Nucli Antic i Eixample Central, ampliantlo a altres activitats econòmiques, per tal de protegir el model comercial de la ciutat.

30. Impulsarem un Pla Buits, de zones a on no es construirà els propers anys, donant altres usos ciutadans i posant-los a disposició d’entitats i associacions que puguin dur-hi a terme activitats.

31. Consensuarem un model de pacificació al Nucli Antic, que permeti recuperar espais per a usos ciutadans, amb els veïns i els comerciants, impulsant un model de càrrega i descàrrega més adient per a la zona del nucli antic, evitant que siguin vies de pas.

32. Recuperarem el Fòrum de la mobilitat com espai per a la presentació i debat de les accions municipals, que no s’ha reunit en gairebé en 2 anys.

33. Treballarem per a ser una ciutat 100% accessible, eliminant algunes de les barreres arquitectòniques existents, incorporant a les noves intervencions criteris de senyalització per a persones invidents.

34. Impulsarem la vianalització de carrers amb preferència, especialment a les zones amb vocació comercial i més transitades, arranjarem camins i vies verdes de l’entorn natural i millorarem els itineraris escolars.

35. Redissenyarem les línies de bus urbà, per a fer-les més racionals i ràpides en l’accessibilitat als principals espais de la mobilitat.

Dignificarem les parades del bus a través d’un pla per fases.

36. Recuperarem el diàleg amb RENFE i la Generalitat per donar resposta a la necessària intervenció a la plaça d’Eduard Maristany, dignificant l’entorn de la plaça i del conjunt dels edificis.

37. Iniciarem la redacció dels projectes d’intervenció a grans vies d’accés, com la Ronda Europa, l’Av. Eduard Toldrà (entre la Ronda Europa i la Rambla Sant Jordi), l’Avinguda de Vilafranca i l’Avinguda de Cubelles, per tal que esdevinguin vies millor integrades a l’entorn urbà, així com al tram pendent de desdoblar a la Ronda Ibèrica.

38. Treballarem per recuperar la gratuïtat dels aparcaments dissuasoris especialment en alguns períodes de l’any.

39. Redactarem un nou Pla d’Acció Ambiental, per tal de reduir la petjada ecològica, les emissions d’efecte hivernacle i per l’estalvi energètic.

Adoptarem criteris d’ambientalització de forma transversal a totes les polítiques públiques que faci l’Ajuntament.

40. Estendrem més zones verdes i arbrades a nous indrets de la ciutat, que permeti la intercomunicació entre espais verds, amb trajectes que potenciïn trajectes a peu i amb bicicleta en entorns més agradables.

41. Apostarem pel voluntaritat ciutadà en la conservació i qualitat de les zones verdes i els espais urbans.

42. Continuarem defensant la planificació integrada de la costa i del litoral, potenciat els objectius del Consorci dels Colls – Miralpeix, en el marc dels nous canvis de la legislació litoral.

43. Impulsarem la generació i distribució d’energia a través d’empreses amb participació municipal, iniciatives d’emprenedoria local i cooperatives.

44. Treballarem per continuar millorant l’eficiència energètica d’equipaments i instal·lacions municipals, impulsant també, a través de la normativa municipal i d’un sistema de bonificacions, l’adaptació d’edificis, instal·lacions, comerços i indústries.

45. Desplegarem la innovació i la tecnologia a les polítiques locals, vetllant perquè el coneixement i les noves tecnologies a l’àmbit urbà s’enfoquin també per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i els ajudin a estar més informats, participatius i compromesos amb la ciutat.

2. Liderar el territori exercint la capitalitat, fer país.

Vilanova i la Geltrú ha de recuperar el paper i el rol central que ha tingut fins fa poc temps. L’impuls de projectes com l’Eix Diagonal, o la capitalitat econòmica i comercial no poden quedar al marge de l’estratègia territorial. Exercir la capitalitat d’un entorn complex i divers, cercant les complementarietats entre els municipis, per mancomunar esforços des de diversos àmbits. Vilanova i la Geltrú, el Garraf, el Penedès, sense deixar de tenir en compte les àrees d’influència de l’àrea metropolitana i de l’àrea del Camp de Tarragona. És important que la ciutat estigui present als debats econòmics i territorials que es produeixen i que de forma directa l’afecten: des de la planificació de les infraestructures de mobilitat de l’àrea metropolitana fins a les estratègiques econòmiques i industrials de tota una regió metropolitana que està treballant en xarxa, tot això sense oblidar les oportunitats que s’obren amb el nou àmbit Penedès, especialment en els lligams de la promoció cultural, social i econòmica.

En l’àmbit del Garraf, els sis municipis han iniciat en el passat diversos mecanismes de cooperació que cal continuar impulsant dotant-los de més recursos, consolidant-los al marge dels canvis polítics.

No cal oblidar que som una comarca que tot i la seva poca extensió, manté uns alts nivells d’atur, sobre els quals la Generalitat, a diferència de territoris propers, no ha establert una estratègia de suport des de les diverses polítiques que impulsa. Al contrari, la desinversió econòmica perjudica greument un territori que per contra, té en la ciutadania el seu millor actiu, amb alts nivells formatius i de talent. Per això, treballarem per assolir un pacte comarcal per la reindustrialització i la innovació, que permeti recuperar el posicionament econòmic i disposi tots els actius per uns objectius pactats entre les diverses administracions, la Generalitat i el món econòmic i social.

Cal en aquest nou període obrir una nova mirada sobre la comarca, canviant de model de desenvolupament imperant fins al moment, passant del malbaratent i del consum excessiu a un model més eficient i sostenible. El creixement del futur no ho ha de ser tant en l’extensió física sinó en l’aprofitament i l’eficiència d’allò que ja existeix.

No obstant això, cal detectar que a nivell comarcal, continuem patint dèficits històrics que sí que cal continuar liderant les reivindicacions i a posar en l’agenda d’altres administracions les necessàries inversions i planificacions, especialment en l’àmbit sòciosanitari i d’infraestructures.

Catalunya no s’entén sense els municipis, sense l’impuls d’aquestes viles i ciutats. Els i les socialistes hem contribuït a la construcció social i nacional de Catalunya, des de l’inici de la recuperació democràtica amb un paper actiu dels Ajuntaments com administració més propera als ciutadans, per això volem reinvidicar el paper dels governs locals, especialment ara que com a conseqüència de la reforma de la llei local del PP, els Ajuntaments perden pes polític i sobretot, capacitat de poder gestionar àmbits clau com els serveis socials. I també a Catalunya, a on CiU continua menystenint el món local com una administració inferior. Cal sumar-hi el greuge que manté al Garraf en matèria d’inversions, tot i ser una de les comarques amb més atur, retallant serveis públics o augmentant el deute que té amb els Ajuntaments. Pels socialistes, el municipalisme no és un espai polític més a ocupar, és la nostra raó de ser, conscients que Catalunya no avançarà social i econòmicament sense unes ciutats i viles fortes i amb projectes.

PROPOSTES Reactivació econòmica 1. Treballarem amb noves aliances entre territoris per trobar solucions compartides i sinèrgies de treball amb el conjunt de ciutats i sistemes urbans de la Regió Metropolitana, el Camp de Tarragona i amb l’àmbit Penedès: atreure talent, treballar per la reindustrialització verda i promocionar el Garraf.

2. Reivindicarem la planificació entre els municipis del Garraf en l’àmbit de la promoció econòmica, apostant pel model d’administració única: Node Garraf i executarem el Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf.

3. Treballarem un acord comarcal per la competitivitat entre el sector públic i els agents econòmics i socials, per tal de fomentar el teixit econòmic i social del Garraf, a través de mesures fiscals, de bonificació i sistemes de microcrèdits i ajudes.

4. Potenciar una marca i gestió comuna dels polígons d’activitats econòmiques, vetllant per les seves necessitats i serveis de les empreses avui establertes (fibra òptica, ADSL, connexió telefònica), i cercant l’establiment d’empreses amb valor tecnològic, lligades als actius del territori (Universitat, centres de formació, empreses punteres, serveis públics, etc.) a partir de programes de suport a nous sectors econòmics emergents, però també mantenint les activitats avui en funcionament, garantint la seva continuïtat.

5. Potenciar el Port de Vilanova i la Geltrú i la resta de ports esportius i industrial per diferenciar-los en l’oferta: mercaderies, serveis, esports i nàutica com a actius de primera magnitud al territori.

6. Continuar impulsant programes per a promoure la producció i el consum de productes de proximitat: del mar i de la terra, amb acords entre productors i distribuïdors i mercats municipals.

7. Impulsar els sectors agraris, constituint un Parc Agrari entre els municipis, ue permeti recuperar un element vertebrador dels espais de la plana del Garraf i del Parc Natural, tot dotant de valor els productes, a través de mesures i incentius amb els propietaris i noves formes de col·laboració dels espais, com la custòdia del territori.

8. Treballar per un turisme de proximitat, familiar i de qualitat, que tingui com a referent els actius culturals i territorials: natura, esports, gastronomia, enoturisme, patrimoni i cultura, establint estratègies amb les zones i marques Penedès i costa de Barcelona.

9. Noves mesures per protegir i difondre els valors del paisatge i del patrimoni, com un actiu turístic i cultural.

Comunicacions 10. Exigirem a la Generalitat de Catalunya el compliment dels plans de transports i de mobilitat aprovats: millora de la infraestructura, parades, rutes, freqüències i una millora en la informació que es dóna als usuaris.

11. Reivindicarem la millora del transport públic nocturn i en temporades especials entre la comarca, l’Alt Penedès i Barcelona.

12. Defensarem amb més fermesa una millora de les connexions de la línia de Rodalies entre el Garraf i l’àrea metropolitana, com a compensació pels greuges en matèria de transport públic, especialment en instal·lacions i manteniment.

13. Reivindicarem que el Garraf sigui inclòs en la seva totalitat a la zona tarifària 3. Això permetria que sigui una única zona tarifària també de forma interna, eliminant les dificultats d’accés i diferències als diversos serveis comarcals.

14. Treballarem per a fer de l’estació de Vilanova i la Geltrú un intercanviador de referència regional: les Rodalies i reivindicant més parades dels serveis Regionals, amb bones connexions entre el transport urbà i interurbà.

15. Liderarem des de l’Ajuntament les reivindicacions contra el greuge de la C-32, conjuntament amb els usuaris, amb mesures més contundents, denunciant els acords que permetin continuar allargant la concessió, fins que no s’estableixi un peatge just.

16. Treballarem per fer de la C-31 una via al servei del territori i no de trànsit de pas, reivindicant millores en matèria de seguretat viària i una millor integració pels municipis del Garraf.

17. Vetllarem pel manteniment de les carreteres i vies de caràcter local.

18. Reivindicarem la millora de la carretera de l’Arboç, per a facilitar l’accés a la zona del càmping i la pràctica ciclista. Reivindicarem els enllaços a la C-32 que encara avui no s’han resolt.

19. Sol·licitarem una millor connexió amb l’Alt i el Baix Penedès, en transport públic per carretera i ferroviària, sol·licitant el compliment de les mesures sol·licitades per millorar la connexió entre els sistemes de Rodalies, amb el perllongament de les Rodalies de Tarragona fins al Garraf.

20. Demanarem la posada en marxa d’un sistema transport per carretera que connecti les capitals de l’Eix Diagonal.

21. Impulsarem la millora dels camins comarcals per connectar a través d’una xarxa ciclista comarcal els principals punts d’interès i de la mobilitat.

22. Seguirem els projectes de grans infraestructures ja planificats, vetllant per a que es compleixin els calendaris (línia orbital ferroviària, accessos

ferroviaris a Barcelona), així com la integració urbana del ferrocarril al seu pas per la comarca, entre d’altres aspectes, amb els tancaments de les zones més perilloses.

Ordenació del territori 23. Defensarem un paper actiu del Garraf en el marc del Pla territorial del Penedès, que vetlli per millorar la integració dels seus espais oberts, les infraestructures de transports i dels espais econòmics.

24. Treballarem per exigir amb la Generalitat una urbanitzacions periurbanes existents a la comarca.

solució

a

les

25. Crearem l’Observatori comarcal de l’Habitatge i organitzarem els recursos de la gestió de les polítiques d’habitatge de forma eficient amb els municipis.

26. Liderarem des de l’urbanisme comarcal una reflexió conjunta, cercant nous mecanismes de treball mancomunat en aquells aspectes a on cal una visió compartida: habitatge, equipaments, infraestructures i gestió del sòl per a les activitats econòmiques i el sòl no urbanitzable, mitjançant figures com el pla director urbanístic o bé plans d’urbanisme supramunicipals sectorials.

27. Continuarem treballant i reforçarem les iniciatives per protegir i difondre els espais naturals, connectant els parcs naturals, a través dels espais agrícoles i de valor natural i paisatgístic fins al litoral, a través de la gestió integrada del Consorci dels Colls – Miralpeix, sobre els que caldrà cercar nous recursos per treballar en la neteja, prevenció i recuperació d’espais i de la biodiversitat.

28. Continuarem i reforçarem els programes de prevenció d’incendis forestals, i treballarem per consolidar la recuperació de la zona del parc del Foix i del Garraf afectades per l’incendi forestal.

Serveis Públics 29. Garantirem des de les administracions, que el Garraf sigui una comarca activa per facilitats els drets bàsics de la ciutadania: accés a l’habitatge, a l’alimentació saludable i als subministraments bàsics.

30. Denunciarem les retallades i exigirem que els centres educatius, serveis sanitaris i socials retornin als estàndards i recursos d’abans de les

retallades. El Garraf ja vivia un dèficit històric d’inversions sanitàries, sobre el que no pot acceptar-se cap retallada més.

31. Defensarem el model públic dels serveis educatius, de salut i de serveis socials.

32. Treballarem d’acord amb un model en xarxa, dins dels àmbits competencials, per a que els serveis de salut i serveis socials mantinguin l’excel·lència i l’eficiència, així com l’optimització de recursos.

33. Buscarem aliances entre ajuntaments i entitats municipalistes per blindar la gestió pública dels recursos públics.

3. Economia i Treball. La Vilanova i la Geltrú productiva Dinamitzar econòmicament la ciutat. Aquest és el gran repte de la majoria de ciutats i pobles en el context de crisi actual.

Vilanova i la Geltrú compta amb un sector de serveis que segueix al capdavant, liderant l’economia de la nostra ciutat i a gran distància de sectors com la indústria, la construcció, la pesca, l’agricultura, etc. A tot això, el comerç de Vilanova i la Geltrú ha esdevingut un referent per a tota la comarca i més enllà.

En aquest sentit cal seguir acompanyant des de la municipalitat les iniciatives positives que de forma associada ha aconseguit consolidar el comerç vilanoví. És fonamental no perdre el lideratge en aquest sector. Per tant, que Vilanova i la Geltrú segueixi essent la capital comercial del Penedès, segueix essent una autèntica prioritat.

Els propers anys és cabdal cercar una acord entre el sector públic i tota l’economia de la ciutat per impulsar un Pla de Desenvolupament econòmic i social VNG 2030, que permeti fer una anàlisi realista de la situació, i redefinir i prioritzar les polítiques d’acord amb uns mínims comuns, tant en l’àmbit de l’ordenació urbanística, com l’impuls a polítiques socials, de la fiscalitat municipal i també en la vessant de la promoció econòmica.

Un document que en l’àmbit estrictament econòmic ha de permetre recolzar empreses de la ciutat, format principalment per petites empreses i autònoms: cal des de l’Ajuntament acompanyar-les per mantenir-se, per exemple amb mesures com els aplaçaments de taxes i impostos municipals, com hem proposat a les ordenances fiscals.

La política comercial de la ciutat ha de passar, en primer lloc, per posar en valor la barreja de la façana marítima i totes les sinèrgies que genera, amb el

comerç urbà i de qualitat, pel que calen accions més ambicioses per promocionar l’eix de la Rambla de la Pau i del carrer de la Llibertat, per exemple bonificant les taxes per a la instal·lació d’activitats, una altra de les propostes que hem fet al llarg d’aquests darrers anys. Però també volem potenciar els nuclis comercials dels barris, per dinamitzar i facilitar l’activitat, des d’una visió transversal: la fiscalitat, el manteniment o la neteja.

Pel que fa al turisme, àmbit a on tenim possibilitat de créixer, cal fer-ho de forma especialitzada, cercant aquells nínxols que ens poden diferenciar en l’oferta: l’aposta per la nàutica, el turisme familiar, la hípica, els congressos de petit format, de forma conjunta amb la UPC, així com la promoció el patrimoni cultural de la ciutat. En aquest àmbit, cal acompanyar el sector per poder continuar treballant en ampliar les places hoteleres o bé en adequar el Pla Especial del Port d’acord amb les necessitats econòmiques actuals.

En l’àmbit industrial, Vilanova i la Geltrú ha de replantejar-se les polítiques dutes fins al moment, per poder iniciar una nova etapa de reindustrialització.

D’una banda cal consolidar tots aquells sectors madurs que generen al seu voltant també activitats econòmiques vinculades, però sense oblidar les oportunitats des del punt de vista tecnològic i de l’economia verda que apunten determinades activitats, per això s’han de dirigir les esforços a posicionar-nos en un sector com el de les dependències, pel que caldrà potenciar el treball comú entre l’àmbit sanitari, la UPC o el Centre Tecnològic, cal acompanyar la investigació en la recerca de finançament, per promoure projectes a vàries bandes amb finalitat última d'aplicació industrial.

En l’àmbit primari cal potenciar el sector agrícola, el producte de proximitat, per això, proposem l’anàlisi d’un parc agrari que, partint d’instruments com el banc de terres, permeti recuperar i especialitzar els productes de la ciutat, acompanyat d’una política de promoció del producte. També cal recuperar la marca global del peix i marisc de Vilanova i la Geltrú.

En definitiva, des de l’àmbit de la promoció de la ciutat, cal defugir de la promoció mediàtica per passar a una visió del model econòmic productiu, aprofitant les oportunitats que té el territori i la ciutat i fent de palanca per promoure noves activitats que permetin reduir l’atur.

PROPOSTES 1. Aprovació d’un nou Pacte Local per l’Ocupació, per aturar l’increment d’atur que ha patit la ciutat, i cercant l’acord amb la Generalitat per declarar la comarca com a zona prioritària, tal i com ha fet en altres indrets de Catalunya.

2. Elaboració del Pla de desenvolupament econòmic i social VNG 2030, entre l’Ajuntament i societat civil i sectors econòmics i socials.

3. Gestió comuna dels polígons d’activitats econòmiques, que permeti la detecció de problemàtiques i dotació de serveis per a fer-los més competitius, amb un pla d’actuacions per fases acordat de forma compartida entre tots els interessats. La indústria pot tenir un paper clau en la recuperació econòmica, pel que cal posar totes les eines municipals per detectar necessitats i facilitar-ne la continuïtat i manteniment la ciutat.

4. Persistir a oferir a empreses i autònoms una reducció de la càrrega administrativa i ampliar el ventall de tràmits electrònics.

5. Apostar per les tecnologies de la dependència com una possibilitat de reindustrialització de la ciutat i que lliga plenament el coneixement i l’aplicació industrial i la comercialització. Els projectes de recerca iniciats des de diversos àmbits que es duen a terme actualment a la ciutat són ja el primer embrió amb futur, pel que l’Ajuntament ha de continuar propiciant l’aliança entre Universitat, sector de la salut o centre tecnològic, entre altres. El nou Pla General d’Urbanisme és fonamental per aconseguir que això sigui una realitat, lligant les necessitats territorials amb les econòmiques.

6. Donar un nou impuls a la façana marítima i al port, a partir del procés urbanístic endegat, però també amb accions que permetin generar més riquesa i ocupació per a la ciutat, impulsant les empreses d’oci nàutic de la ciutat, intensificant relacions entre teixit empresarial i entitats de l’àmbit nàutic i marítim del territori.

7. Promoure accions per desenvolupar projectes d’interès en l’àmbit de la nàutica (des de la vessant empresarial, formativa, turisme, esport, etc.) per incrementar l’atracció d’inversors.

8. Treballar amb el sector hoteler i de restauració per cercar i acompanyar en accions de promoció i paquets turístics amb els elements d’interès de la ciutat: patrimoni, gastronomia, litoral, turisme verd...), així com millorar les relacions amb el Penedès per aprofitar els atractius del turisme vinculat al món vitivinícola. Ampliar i dinamitzar el treball de la Taula de Turisme i Comerç.

9. Desenvolupar paquets turístics vinculats al patrimoni cultural de la ciutat (museus, esdeveniments, cicle festiu).

10. Apostar decididament per recuperar l’excel·lència de les platges, un dels símbols de la nostra promoció turística, que ha perdut els darrers 4 anys.

11. Desenvolupar accions tecnològiques amb continuïtat que permetin ser útils a mecanismes com la promoció de la ciutat.

12. Afavorir el model comercial urbà i de proximitat, basat en un model de qualitat, que enllaci el centre comercial amb la façana marítima i creï consolidi les zones de comerç de barri, promovent campanyes de suport, i amb mesures com la regulació d’usos del comerç de proximitat.

13. Dinamitzar la zona del centre històric i l’eix del carrer Llibertat – Caputxins, a través del nou espai urbà que s’ha generat.

14. Lluitant contra la liberalització horària comercial que trenca el model comercial urbà.

15. Aposta pels Mercats municipals, amb campanyes de suport i difusió de la compra de proximitat i qualitat.

16. Aposta per l’economia cooperativa i suport a microempreses i autònoms que optin per aquesta via, promovent sectors a on es pot treballar en xarxa.

17. Exercir una política de promoció de forma compartida amb el territori, donant a Node Garraf el paper supramunicipal que no ha tingut fins al moment.

18. Treballar amb la Confraria de Pescadors per fer noves accions de promoció, especialment vinculades a la promoció de la marca de peix i marisc de Vilanova i la Geltrú.

19. Promoure els productes de proximitat als menús escolars.

20. Constituir un Parc Agrícola, amb mesures de protecció urbanística, fiscals, de gestió i promoció.

21. Promoure un mercat mensual de productes de consum de proximitat i de temporada (o km 0).

22. Establir sistema de microcrèdits per a emprenedors, cercant fórmules com l’estudi de viabilitat d’un instrument financer o d’una borsa d’inversors solidaris locals.

23. Apostar per l’economia social, recolzant la creació de cooperatives, amb un servei de recolzament a través dels serveis de suport a la iniciativa econòmica, amb bonificacions específiques per al seu foment.

24. Promoure la rehabilitació i la rehabilitació energètica d’habitatges, com a eina per a fer una ciutat més sostenible, que aposti per la renovació urbana i no l’expansió i generi llocs de treball especialitzats en un sector castigat 25. Millorar l’aliança de l’Ajuntament per defensar la UPC a la ciutat, i potenciar la relació de forma permanent, col·laborant en desenvolupar projectes o proves pilot.

26. Potenciar el Campus Universitari de la Mediterrània, com a eina de formació, però també de promoció de la ciutat.

27. Suport de l’Ajuntament com a mediador en conflictes laborals a la ciutat, amb la col·laboració d’agents socials i econòmics, amb l’objectiu de contribuir a la prosperitat de les empreses i manteniment de llocs de treball.

4. Vilanova barri a barri: Propostes per a un espai públic de qualitat.

La vida al carrer és un dels senyals d’identitat més importants de Vilanova i la Geltrú. El Carnaval, la Festa Major, la Rambla però també les expressions veïnals més petites als barris, des del Tacó fins La Collada passant per Baix a Mar. Una ciutat no la fan ni els edificis ni els carrers. Vilanova i la Geltrú la fa el nus de relacions socials que es donen en ella. El que li dóna vida a una ciutat, i més a una com la nostra, es tot el que passa als carrers. Tant allò organitzat per alguna de tantes entitats de la ciutat com l’experiència quotidiana de persones anònimes que baixen per la Rambla o es paren a la cantonada del seu barri a fer-la petar. Som conscients de la importància de la relació entre les persones amb l’espai públic, i apreciem la riquesa de les xarxes creades pels diversos usos que se’n fan. Per això defensem la primacia del carrer com aglutinador de la vida dels barris.

La gent s’ha de sentir còmoda i ha de sentir els espais públics com a propis i no com quelcom que no pertany a ningú. El disseny de l’espai urbà dels darrers temps ha condicionat qui i quan s’empra un espai, o fent que les persones que volen utilitzar-lo hagin de competir entre elles per poder fer-lo. Pensem en qualsevol plaça i qui s’apropia o no d’ella. La nostra concepció de l’espai públic inclou la mescla i la combinació d’usos i grups socials. Això comporta un possible risc de conflictes, però gestionar-los és la tasca de la política i el resultat ho val: un espai públic integrador i compartit.

Quan es parla d’espai públic hom acostuma a pensar en urbanisme, en l’amplada de les voreres, si l’Ajuntament pinta caramels a l’asfalt de la Plaça de Catalunya. Això només és una part. Quan pensem en espai públic també hem de pensar en aquell nus d’interaccions socials, el que li dóna vida a la ciutat. L’espai públic és més que una àrea física delimitada. És un espai social on s’entrelliguen diferents grups socials, es solapen usos diferents i a vegades xoquen formes oposades d’entendre la ciutat. La bona gestió de l’espai públic és aquell que vetlla per garantir la igualtat de tothom en l’ús i el gaudi de la ciutat. És a dir, el que es preocupa pel dret a la ciutat. Quan els i les socialistes hem estat als governs municipals hem estat conscients d’aquesta realitat i hem treballat per fer més públic i amable l’espai públic, l’espai de tots i totes.

El civisme, el respecte mutu, el sentiment de comunitat o la identitat vilanovina (si n’hi ha), es fomenten creant espais on la gent pot compartir el seu temps,

els seus pensaments i les seves ganes d’involucrar-se en quelcom compartit; no fent propaganda institucional ni promovent iniciatives empresarials privades de discutible benefici públic. Una via pública rica on existeixin espais de socialització i trobada ajuda la creació de vincles entre persones. Aquesta és la raó per la qual l’espai públic és de vital importància per als i les socialistes de Vilanova.

Però per què això és important ara? Doncs perquè en aquests quatre anys sovint hem vist com s’aprofitava l’espai públic, l’espai comú que és de tots per a un ús beneficiós, però només per uns sectors particulars. Creiem que sempre ha de prevaldre l’interès públic sobre els criteris i interessos particulars. És el que garanteix que tothom es beneficiï d’una ciutat harmoniosa.

Per arribar a una política urbana, una política de l’espai públic, que tingui sentit, s’ha d’entendre que qui construeix i qui manté la vida urbana, la vida que tant especial fa a Vilanova, té el dret inalienable d’adequar la ciutat als seus desig més íntims. Qui fa la ciutat, llavors, són tots els veïns i veïnes, participin o no de les entitats de la ciutat. El dret a la ciutat és més que el dret individual a l’accés als recursos que la ciutat ofereix. És el dret col·lectiu a viure i experimentar la ciutat i a fer-la i refer-la amb la nostra vida quotidiana. Però això què vol dir?

Doncs el dret a allò quotidià que es dóna al carrer, a l’espai públic. La política de l’espai públic no és doncs la gestió de l’espai físic i de esdeveniments o oportunitats excepcionals (com ara una pista de gel a la plaça de la Vila o la ubicació dels estands de la Fira de Novembre). La gestió de l’espai públic és la gestió del dret a la ciutat, de la gestió de la vida quotidiana.

PROPOSTES: 1. Aprovació d’un Pla de xoc per a la via pública, endreçant i posant ordre, millorant la neteja, els punts d’enllumenat amb reiterades deficiències, asfaltats i voreres.

2. Estendre més zones verdes i arbrades a nous indrets de la ciutat, amb espècies autòctones, que permeti la intercomunicació entre espais verds, amb trajectes que potenciïn anar a peu i amb bicicleta en entorns més agradables.

3. Millorar el mobiliari urbà de la ciutat i la senyalització a tots els barris, Detectarem primer les zones amb més problemàtiques per poder iniciar les actuacions.

4. Apostar pel voluntaritat ciutadà en la conservació i qualitat de les zones verdes i els espais urbans.

5. Impulsar la generació i distribució d’energia a través d’empreses amb participació municipal, iniciatives d’emprenedoria local i cooperatives.

6. Treballar per millorar l’eficiència energètica d’equipaments i instal·lacions municipals, impulsant també, a través de la normativa municipal i d’un sistema de bonificacions, l’adaptació d’edificis, instal·lacions, comerços i indústries.

7. Desplegar la innovació i la tecnologia a les polítiques locals, vetllant perquè el coneixement i les noves tecnologies a l’àmbit urbà s’enfoquin també per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i els ajudin a estar més informats, participatius i compromesos amb la ciutat.

8. Vetllar pel compliment de les ordenances i normatives, aprovarem una ordenança de rètols i publicitat a l’espai públic per preservar el paisatge urbà.

9. Impulsar un Pla Buits, de zones on no és previst construir els propers anys, per donar-li altres usos ciutadans i per posar-los a disposició d’entitats i associacions que puguin dur-hi a terme activitats.

10. Revisar l’ordenança d’ocupació de la via pública, per reduir l’ocupació dels espais públics, i un entorn més endreçat, a la vegada que es redueixi les molèsties als veïns que genera la sobreocupació.

11. Iniciar la redacció de projectes per a la millora de parcs i jardins: -

Reforma del Parc Quadra d’Enveja Nou Parc al barri de la Collada Reforma de la plaça Pobles d’Espanya Reforma de la bosquina de Mas Seró al Molí de Vent Reforma de la plaça de la Sardana Reforma dels Jardins Francesc Macià

12. Millorar les condicions d’accessibilitat als parcs i jardins perquè puguin ser gaudits per a tothom.

13. Ubicar panells informatius en els parcs i jardins identificatius dels arbres més característics de cada parc, replantant en aquells indrets a on calgui amb espècies autòctones.

14. Treballar per a ser una ciutat 100% accessible, eliminant algunes de les barreres arquitectòniques existents, incorporant a les noves intervencions criteris de senyalització per a persones invidents, per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat amable i compromesa amb les persones amb mobilitat reduïda.

15. L’execució d’un Pla de millora d’asfaltats i de renovació de voreres a tots els barris de la ciutat.

16. Fomentar el treball amb els centres educatius en la lluita contra l’incivisme urbà.

17. Vetllar per la coordinació i millora dels usos dels espais públics de la ciutat, per tal d’evitar el conflicte i promoure la convivència.

18. Promourel’elaboració dels anomenats “Plans de Barri” on, juntament amb les AV, definirem les actuacions en matèria de via pública que cal dur a terme i el seu calendari d’execució.

19. Elaborar un protocol o pla conjunt amb les empreses de serveis (telefonia, llum, etc.) per eliminar les connexions àrees de la ciutat, com ara al barri de la Collada.

20. L’impuls de les polítiques d’estalvi energètic: -

Pla energètic municipal per a la utilització d’energies renovables i estalvi energètic, començant pels edificis municipals.

Adaptar el que resta d’enllumenat públic sota criteris d’estalvi energètic.

Finalitzar el programa d’adaptació de pas de aforament a comptadors.

Campanyes de conscienciació d’estalvi d’aigua.

Optimitzar la xarxa d’abastament d’aigua potable mitjançant el control exhaustiu de pèrdues i la millora de la xarxa de distribució.

Realitzar auditories mediambientals i establiment d’indicadors de qualitat de la ciutat.

Fomentar polítiques de reciclatge domèstic i industrial, reformant l’actual sistema de recollida d’escombraries, així com de les

bonificacions i taxes, 21. Potenciar les platges, recuperant les polítiques per aconseguir la certificació de qualitat, com un element distintiu de la ciutat. En aquest àmbit prioritzarem el següent: -

Aposta clara i decidida en la millora continua de les platges.

Continuar impulsant auditories de qualitat en els serveis.

Continuar treballant per l’obtenció dels diferents certificats espanyols i europeus de qualitat: EMAS, ISO, Banderes Blaves, etc.

Introducció d’un servei d’àmbits familiars culturals i educatius a les platges.

Seguir eliminant les barreres per a la mobilitat a les platges.

22. Vetllar per al compliment de la normativa de protecció d’animals, a més de promoure campanyes actives contra l’abandonament i de cens d’animals, cercant la responsabilitat dels propietaris vers els seus animals i la ciutat i la conscienciació i control de les deposicions.

23. Col·laboració amb les entitats i voluntaris, en comissions de treball amb l’Ajuntament, per conscienciar sobre colònies d’animals a la ciutat.

24. La prohibició dels circs amb animals.

5. Cuidem la democràcia i siguem socialment responsables: Propostes de regeneració democràtica i més participació. control de la ciutadania dels governs locals. Reforç dels valors democràtics.

Model d’organització municipal. garantir una política fiscal redistributiva.

La situació econòmica i social actual demana que el món polític faci una profunda reflexió per tal d’enfortir els valors democràtics de la ciutadana. No pot ser que l’economicisme passi per sobre de tots els altres criteris de decisió. No pot ser que la informació sigui la paraula principal de l’acció de govern en comptes de la corresponsabilitat amb la ciutadania. Cal repensar la ciutat globalment.

En altres temps, quan ha governat l’esquerra, la ciutat ha apostat clarament per desenvolupar polítiques que afavoreixin el diàleg social i cultural entre la ciutadania i cal seguir per aquest camí. Això ho hem anomenat polítiques de participació. És la clau de la cohesió social que tant ens ha costat d’assolir i a la qual no hem de renunciar. Els temps, però, estan canviant i cal avançar en la transparència entre el govern polític i els governats.

En aquestes eleccions la ciutadania ens demanarà més que mai a l’hora de dotar-se d’eines per canviar rumbs no desitjats. Hem de ser rigorosos també en aquest punt. Cal, per tant, posar en marxa mecanismes per tenir una democràcia local participativa. Cal que estigui vinculada no només a fer presents els agents socials i la ciutadania en la governança de la ciutat sinó també a fer un exercici de recerca de corresponsabilitat i complicitat ciutadana a l’hora de prendre decisions en la gestió municipal.

La participació, doncs, apareix com un nou paradigma. La democràcia participativa i l’empoderament de la societat per governar una ciutat prenen relleu com mai abans havien tingut. Aquests principis són irrenunciables per a un canvi profund del model de ciutat que volem que sigui Vilanova i la Geltrú.

La participació i la transparència són fonamentals perquè la democràcia local tingui una bona salut. Si no afavorim el control dels governs locals la credibilitat de la política municipal es redueix considerablement. Per tant, transparència, participació i control són els pols que han d’ajudar a donar vigor a la democràcia local. Per guanyar qualitat democràtica.

Els i les socialistes hem afavorit aquestes polítiques quan hem estat governant, però ara, a partir de l’experiència d’altres temps, cal anar molt més enllà i tornar a fer que la ciutadania “torni a entrar a l’Ajuntament”, i que ho faci amb una informació transparent i unes eines de control adients.

D’altra banda, cal ajudar a impulsar un model d’administració que estigui més proper a la ciutadania i que ajudi a formar nous ciutadans i ciutadanes en els valors democràtics. Això vol dir també replantejar-se com ha de ser l’organització municipal perquè sigui útil a aquests objectius i això passa necessàriament per redefinir la fiscalitat que genera la nostra institució municipal en els impostos, taxes i preus públics.

PROPOSTES: 1. Assegurar la Convivència ciutadana: 1.1 Treballar en l’àmbit de la cooperació social perquè augmenti la seva repercussió social i faci augmentar el compromís social de la ciutadania.

1.2 Potenciar el treball solidari del voluntariat social, creant una borsa de voluntariat gestionada per la xarxa d’entitats socials de la ciutat i reforçant la xarxa d’atenció social del voluntariat que està ajudant a tanta i tanta gent afrontar el delicat moment econòmic. Sempre que aquest voluntarietat no sigui a costa de llocs de treball.

1.3 Continuar les polítiques iniciades en àmbit de la convivència, reforçant els programes de mediació i resolució de conflictes.

1.4 Desenvolupar les polítiques i els recursos necessaris per superar la xenofòbia i l’exclusió social. Crear, conjuntament, amb el teixit social mecanismes per afavorir la convivència i la cohesió social a la ciutat. Implementant recursos a les escoles sí, però sobretot recuperant els que ja han deixat d’existir amb l’excusa de la crisi.

1.5 Cercar els elements de cultura que esdevinguin factors de cohesió per evitar la fractura social per potenciar els elements innovadors de la cultura popular, en els sentit més ampli, com element històrics d’integració 1.6 Vetllar per la seva bona salut de l’associacionisme com a element cohesor de les relacions socials. Les entitats amb història i substrat

de la societat local són imprescindibles per vehicular les noves migracions i els seves expressions culturals.

1.7 Continuar treballant per una política d’equipaments culturals, esportius i cívics que faci de la ciutat una població ben equilibrada socialment. A banda de fer un seguiment dels usos que se’n fan i potenciar els que siguin de caràcter sociocomunitari. Important en aquest aspecte el treball en xarxa i desenvolupar experiències de gestió compartida.

1.8 Treballar en la cessió de la gestió d’espais i equipaments municipals per part de la societat civil com a eina per a la corresponsabilització del funcionament municipal. Aquesta gestió es faria a través de contractes ciutadans sectorials.

1.9 Seguir actius mitjançant la creació de nous programes i accions de recuperació de la memòria històrica.

2. Evolucionar cap a una major participació de la societat en les actuacions de l’administració i de l’administració amb els seus administrats.

2.1 Treballar per la constitució dels Consells de Barri, que apropi la gestió de la ciutat a la ciutadania, alhora que s’estudia la implantació dels regidors responsables de barri.

2.2 Creació del regidor/regidora de barri, que doni compte periòdicament de l’acció de govern al barri, però també de les demandes de la gent del seu territori cap a l’equip de govern.

Plantejar també la conveniència de crear també un tècnic o un equip de tècnics de referència.

2.3 Aprofitar les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació per generant espais per al contrast d’opinions i el diàleg entre ciutadania i administració com consultes ciutadanes, enquestes POUM o avaluació de serveis als barris.

2.4 Creació del Consell Social de la Ciutat, que inclogui un espai per poder debatre i decidir entre d’altres coses els pressupostos, les polítiques fiscals i els possibles empoderaments de la societat .

2.5 Defensar les polítiques de l’equitat. Actuem i actuarem des de la transversalitat, atenent des la batalla contra al violència de gènere fins a ser pro actius en la defensa de la igualtat de condicions en el treball, i entenem que cal seguir visualitzant d’una manera activa la

participació de els dones , assumint en el seu paper històric en la societat i projectant cap el futur la seva visió de les ciutats i les solucions que plantegen els reptes plantejats.

2.6 Impulsar el Consell de Joves. Donar més protagonisme als joves en els llocs de decisió i afavorir polítiques que promoguin la reflexió sobre els valors democràtics i el seu exercici.

2.7 Dinamitzar el Consell de la Cultura. A través de la constitució d’aquest nou consell participatiu es definirà quin ha de ser el model cultural que vol la ciutat i quin ha de ser el full de ruta a seguir.

3. Aplicar un sistema fiscal adaptat a les possibilitats de la ciutadania en el màxim d’àmbits que sigui possible per tal d’avançar en la igualtat d’oportunitats i aplicant tarifació social quan sigui possible.

4. Promoure accions i polítiques perquè la ciutadania participi des d’un inici en les decisions de l’acció de govern municipal i perquè senti l’Administració local com una eina pròpia que ha de servir per facilitar la convivència: 4.1 Descentralitzar l’administració municipal d’Atenció al Ciutadà als centres cívics.

mitjançant

Oficines

4.2 Impulsar mecanismes àgils per fer audiències públiques, i fer com a mínim dues a l'any per treballar el pressupost i les taxes i de seguiment del Pla d'Actuació Municipal, a part de totes aquelles que per la importància dels temes, calgui tractar, com ara l'urbanisme.

4.3 Millorar la participació ciutadana a tots els mecanismes existents a l’Ajuntament, millorar els mecanismes de l'e-govern en la relació de la ciutadania amb l’administració municipal.

4.4 Impulsar un codi ètic i bon govern en la gestió municipal als electes municipals i retre comptes de la gestió municipal; avançar cap a una gestió de processos per avaluació de resultats i publicació d’una memòria anual de gestió municipal que inclogui l’estat de desenvolupament dels serveis, estadístiques de treball, iniciatives, projectes en tràmit, estat de situació econòmica, entre d’altres, també amb la finalitat d’avançar cap a un portal municipal de dades obertes.

4.5 Agilitzar els treballs de revisió del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal d’adaptar-lo a les demandes en transparència i coparticipació de la societat actual.

4.6 Participació ciutadana a la gestió urbanística: creació d’un Consell Assessor d'Urbanisme.

4.7 Reforçarem l'oficina del Defensor de la Ciutadania, com a mecanisme per apropar l'administració a la ciutadania.

5. Creació d’un programa de Transparència, amb publicitat al web, format per indicadors de transparència municipal (ITA) per al seu seguiment, d’acord amb els estàndards internacionals.

5.1. Impulsar la Transparència economicofinancera. Seguint l’aplicació dels ITA, es farà pública la informació comptable i pressupostària, les dades d’ingressos i despeses municipals i informació periòdica i actualitzada dels deutes municipals, publicació de tota la contractació i de les relacions amb proveïdors, convenis i subvencions, detallant l’objecte i finalitat dels mateixos, així com els costos dels serveis municipals.

6. Replantejar a fons els organismes municipals i les empreses municipals per avaluar-ne els avantatges i els inconvenients que suposa per a la seva eficiència la seva organització.

7. Replantejar a fons la municipalització de serveis per avaluar-ne els avantatges i els inconvenients que suposa per a la seva eficiència la seva organització.

8. MITJANS DE COMUNICACIÓ No volem oblidar tampoc la importància de la comunicació en la nostra societat. Els mitjans de comunicació públics són un servei més per als ciutadans i ciutadanes, una eina adreçada a fer que els ciutadans i ciutadanes siguin informats d’allò que passa a la seva ciutat. És d’especial rellevància la televisió publica. En aquest àmbit és important recordar i reforçar el seu plantejament com a televisió pública i catalana, que busca la proximitat i la participació ciutadana a través de la seva programació i/o fent col·laboracions amb entitats i col·lectius. La televisió ha de ser entesa, també, com una eina per a la cohesió social de la ciutat, així com, per a la creació i consolidació dels valors democràtics i de convivència.

A més, en el context actual tenim el repte d’afrontar noves formes de comunicació amb la ciutadania. Així, continuarem impulsant la relació amb l’Ajuntament a través de les xarxes 2.0 iniciada en els darrers anys, no només per a la gestió o la realització de tràmits, sinó també per a la informació. Nous mecanismes de comunicació que han permès un millor coneixement de les actuacions realitzades, dels serveis prestats, dels nous equipaments, etc.

PROPOSTA: 8.1. Replantejarem a fons les polítiques comunicatives municipals perquè recullin el doble vessant d’informar de la gestió de govern alhora que mostren la pluralitat del consistori.

9. PERFIL DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL Una administració municipal més propera, amb voluntat de gestionar directament els serveis i que treballi vers una fiscalitat més progressiva. Un aspecte indispensable que fomentarem és el de l’administració transparent en tots els seus procediments i oberta al diàleg. Ens comprometem a treballar per la transparència fent que es donin a conèixer encara més informacions susceptibles d’interès públic. A més, durem a terme altres mesures com la publicitació de consums i despeses. Fórmules la ciutadania demanda per acabar amb l’escletxa entre administració i administrats, a més de dotar la política de major proximitat i, alhora, de contribuir a la desaparició de falsos tòpics que pretenen desprestigiar la tasca política i el servei públic.

La qüestió de la municipalització de determinats serveis també cal posar-la sobre la taula. És imprescindible que al finalitzar qualsevol contracte ens plantegem el futur de cada servei sense apriorismes.

PROPOSTES: 9.1 L’extensió de l’Administració 2.0: amb una governança oberta i ampliant la seva capacitat de tramitació telemàtica.

9.2 La reducció de despeses en la prestació de serveis buscant sempre l’excel·lència i la qualitat.

9.3 Ser sensibles amb les necessitats ciutadanes generades per la crisi promovent un seguit d’accions com bonificacions i exempcions de tributs, etc.

9.4 L’elaboració d’un Pla de Qualitat en els serveis municipals amb indicadors de seguiment i auditories permanents.

9.5 Elaboració en el termini de mig any d’un estudi general de la fiscalitat municipal amb l’objectiu de consolidar una fiscalitat plenament progressiva.

9.6 Municipalitzar el servei de consergeries municipals.