3a BIENNAL DE FOTOGRAFIA D'AUTOR

3a BIENNAL DE FOTOGRAFIA A SANT CUGAT DEL VALLÈS

ANNA JORNET BERNAT MILLET CARLES CABANAS ENRIC CURTO HELEN TURNBULL JORDI CAMÍ LLORENÇ PIE MANEL SIMÓN MANEL ÚBEDA NAGORE GIMÉNEZ OSCAR BAYONA

Associació Fotografica de Sant Cugat del Vallès- Qgatfoto

2018

INDEX Autor

Espai Expositiu

Anna Jornet L’Ateneu Bernat Millet Esfera72 Carles Cabanas L’Art Enric Curto Casa Cultura Helen Turnbull Casa Cultura Jordi Camí Casa Cultura Llorenç Pie L’Art Manel Simón Casa Cultura Manel Úbeda Cal Gerrer Miquel Abat Cal Gerrer Nagore Giménez Abacus Oscar Bayona Casa Cultura

ANNA JORNET Anna Jornet Puig, nascuda a Girona (1983). Formada com a fotògrafa al Centre de Fotografia Documental i a El Observatorio de Barcelona. Ha estat seleccionada per participar a Descubrimientos PhotoEspaña 2017, i ha exhibit el seu treball a l’Espai Fotogràfic Can Basté, al Festival Encontros da Imagem en el marc dels Discovery Awards, i al CFD de Barcelona en el marc del Revela-T Off.

ÎLE Després de viure uns anys en una petita comunitat, la S., en Y. i les seves filles van decidir anar a viure a una casa aïllada a la muntanya. Île recorre el món que s’han construit, intentant alhora comprendre la seva essència.

Aquest projecte explora el que implica apostar per una vida en contacte amb la naturalesa, així com l’ambivalència de sentiments i emocions que això comporta.

BERNAT MILLET Nascut a Barcelona el 1986, Bernat Millet traça la seva trajectòria professional dins la fotografia documental social. L’any 2006 es va mudar a Londres i va estudiar fotografia a la Universitat de Middlesex.

En aquesta ciutat va viure durant vuit anys arribant a exhibir a la National Portrait Gallery. Durant aquest període, descobrirà la càmera de gran format que caracteritzarà el seu treball.

Bitter, Sweet, Solf Millet enfoca su mirada en la vida cotidiana, en un relato de lo íntimo, donde surge una fuerte sensación de unión basada en el pilar de la familia, que sustenta unos campos cuyos habitantes viven sus vidas en un compás de espera. De esta manera, el pueblo saharaui refuerza su identidad, forjando, día a día, a través de sus valores, un sentimiento de pertenencia, tratando de difuminar las cicatrices que surcan sus almas, dejando paso a una grieta por donde se abre paso una pequeña luz. ¿Qué pasa con la percepción del tiempo en un lugar dónde el futuro es incierto y lo único que les hace levantarse y seguir luchando es la esperanza de la liberación?

La cultura saharaui se ve ahogada en un desierto sin límites espaciales pero sí limitado de recursos.

En este paraje inhóspito, desierto real y metafórico, brotan juegos y risas, en una tierra aparentemente yerma se esconden brotes que esperan salir. Sus habitantes se levantan para rebelarse contra la condena del olvido, contra los días no vividos, contra el tiempo yermo, contra la desolación. Gritan, con voz áspera, que aún quedan fuerzas para seguir luchando.

Texto: Clara Puig De La Bellacasa Svensson

CARLES CABANAS Oficialment nascut a Sabadell el 14 de novembre del 1942, a la mort del seu pare, en Joan Cabanas, el primer fotògraf professional de Sant Cugat, segueix l’ofici d’ell, exercint de fotògraf a l’establiment del carrer de Santa Maria, obert al 1942 fins l’any 1992 en que el tanca.

LLIBREJANT Llibrejant és una sèrie de fotografies fetes amb tres elements: llibres, llums i colors, realitzades a diferents hores i amb distintes il·luminacions.

Aquesta espècie de joc entre els papers, les textures, els llums, les ombres i els colors, m’ha servit per crear aquestes imatges, en les que he intentat donar una visió diferent d’un objecte tan senzill i quotidià com és un Llibre.

ENRIC CURTO

Nascut a Barcelona l’any 1957. Comença, de manera autodidacta, a introduir-se en el món de la fotografia Posterior especialització en Macrofotografia.

A partir del 1989 col•labora en diverses publicacions d’àmbit científic i de divulgació. Cal destacar l’Enciclopèdia de “La Història Natural dels Països Catalans”.

Posteriorment, interessat amb el “Blanc i Negre” com a mitjà d’expressió, amplia els meus coneixements tècnics generals de fotografia a l’Escola Gris Art (Barcelona).

Des de 1992 realitza diversos tallers i estudis amb fotògrafs de reconegut prestigi. .Des de l’any 1995 es mostra obra d’autor en exposicions fotogràfiques tant individuals com col•lectives.

AQUARIUM 1916 Al començament del segle XX, podem considerar que els fotògrafs pictorialistes havien demostrat que la fotografia era una forma d’expressió per dret propi. Però en la primavera del 1916, mentre la guerra assolava Europa, un grup d’artistes, la majoria emigrants, es van conjurar per fer una revolució artística. Es van trobar a Zurich, volien evitar l’allistament a files o bé, buscar refugi en un país neutral com era Suïssa. Aquests artistes van constituir el nucli principal del moviment dadaista que es va fer extensiu a New York, Berlin, Paris i altres ciutats. El dadaisme pretenia l’alliberament de la fantasia i buscava trencar radicalment amb els canons estètics habituals. Aquest moviment rupturista que inicialment utilitzava el collage i el fotomuntatge, va anar experimentant amb altres tècniques, derivant cap a l’abstracció. En un article del 1916, A.L. Coburn, una figura clau en el desenvolupament del pictorialisme en la fotografia americana, manifestava: ¿No podem alliberar la càmera de la representació convencional?. Va suggerir el estudi de moviments ràpid, les exposicions múltiples, l’ús de velocitats d’obturació lentes, i l’observació d’angles de visió abans ignorats o no observats.

En el meu cas, tot va començar al aquari de Berlin. Hi havia altres visitants fotografiant el moment amb les seves càmeres i mòbils. Davant l’opció de quedar-me amb unes fotos més, entre les que es fan habitualment, i que, simplement, em servissin de record de la visita. Calia considerar com fugir dels convencionalismes. Seguint els preceptes dels dadaistes vaig decidir captar moments invisibles a la nostra percepció visual. L’objectiu era treballar amb el moviment, el color i les formes. Després d’algunes imatges captades a Berlin vaig continuar experimentant a l’aquari de Barcelona. Inicialment vaig fer una selecció entre les imatges captades que va determinar la Sèrie I de treball. Posteriorment, vaig anar buscant un increment de l’abstracció, arribant a formes pràcticament irreconeixibles i emfatitzant composició i color, per construir la Sèrie II.

HELEN TURNBULL Helen Turnbull es una fotógrafa británica que vive y trabaja en Sant Cugat del Vallés. Ha expuesto a lo largo de España y Gran Bretaña. Participó en la II Bienal de Fotografía de Autor, Sant Cugat, con la serie “The bitterness of lemons”. Ha estado trabajando en la técnica cianotipias desde 2016 y tiene un interés especial en el uso de la fotografía como medio terapéutico.

Turn Blue Turn Blue es una serie de fotogramas de cianotipos botánicos inspirados en el trabajo de la botánica Anna Atkins. Es una invitación, escrita en azul de Prusia, para retroceder en el tiempo hasta los primeros días de la fotografía. En un lavado de simplicidad y calma, cada imagen expresa el mundo interior de la artista y sus inquietudes con la velocidad de la vida moderna.

JORDI CAMÍ El meu treball té fortes arrels en la fotografia documental i està inspirat pels clàssics d’aquest gènere, la qual cosa m’ha permès viure situacions i realitats personals i socials que no m’han deixat indiferent i que he necessitat explicar. La meva naturalesa eclèctica m’ha portat també a treballar en projectes que exploren nous espais amb la intenció de créixer en altres direccions estètiques i conceptuals, això ha donat força i caràcter a la meva obra sense perdre l’essència documental original.

El meu treball s’ha centrat en la fotografia documental i de reportatge publicant a El País Semanal, El Dominical del Periódico, El Magazine de La Vanguardia, B / N Dominical, Rutes del Món, Descobrir, Altaïr, Woman, GEO i National Geographic. He exposat tant a Espanya com a l’estranger i en els últims anys he iniciat una nova etapa potenciant la meva feina d’autor

INTERIORITATS EXPOSADES Projecte autobiogràfic de càrrega emotiva que suggereix un estat psicològic a través d’una reflexió sobre la malaltia, la fragilitat de l’ésser humà i les seves inevitables transformacions en el transcurs del temps. Basat en una àmplia iconografia gràfica de diferents parts del cos, acumulada entre els anys 1967 i 2017, obtinguda circumstancialment a través de diferents tècniques mèdiques i un conjunt de retrats fotogràfics realitzats de manera casual per familiars i amics.

Per a l’obtenció de cadascuna d’aquestes imatges han intervingut diferents actors amb diversos mètodes de realització tant tècnics com conceptuals. El resultat final és la conjugació d’imatges radiològiques i fotogràfiques preses durant 50 anys. És doncs, un treball documental fonamentalment emotiu que pretén divulgar la meva experiència personal i al mateix temps fer reflexionar a l’espectador sobre la feblesa de l’ésser humà. És per tant un exercici de catarsi en el qual em despullo de forma conscient davant de l’espectador.

LLORENÇ PIE Llorenç Pié és fotògraf autodidacta que comença la seva tasca fotogràfica l’any 1979. La primera exposició la realitza al departament d’Art Contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra.

Actualment és membre de Qgat Foto, entitat santcugatenca dedicada a promoció d’autors tan locals com d’arreu, dins la vessant de la fotografia artística i d’autor. Aquesta entitat ha col·laborat activament en els actes de l’Any Pere Formiguera a Sant Cugat. Es organitzadora de la Biennal de Fotografia d’Autor, la projecció anual de fotografies Qgat Foto Projecta dins dels actes La nit de L’Art, i fins ara la Beca Carles Cabanas- Alibau.

Jazz Concepte La musica de Jazz es basa en la improvisació sobre un tema. Aquestes fotos fan el mateix. Son tres composicions dedicades a tres musics de Jazz, i cada una de les fotos son una nota o acord de la melodía.

Serie 1: Homenatge a John Coltrane.

Serie 2: Homenatge a Thelonius Monk.

Serie 3: Homenatge a Miles Davies.

Jazz Concepte.

Fotografiar un concepte imaginant les musiques de John Coltrane, Miles Davies i Thelonius Monk.

Jazz. Gènere musical basat en la improvisació i lliure interpretació d’un tema únic.

El concepte de Jazz d’aquest treball fotogràfic és també la improvisació feta sobre un sol objecte.

Cada una de les fotografies formen les notes musicals per establir el marc harmònic d’una partitura completa, construïdes i executades dins la màxima llibertat d’interpretació.

MANEL SIMÓN

Fotògraf de formació autodidacta. Nascut l’any 1954, als 14 anys i amb la seva primera feina aconsegueix la primera càmera, una Voigthlander Vitoret.

Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de Qgat-Foto i de la Fundació Hervás Amezcua.

Ha exposat a Barcelona, Gavà, Gósol, Igualada, Reus, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cugat del Vallès i Sant Feliu de Llobregat.

Destaquen els treballs sobre temes literaris, com la participació en el projecte Quatre Reflexions Lul•lianes, inclòs en els actes de commemoració de l’any Llull, i també en el 16è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat.

El batec de Sant Cugat. Una mirada diferent Dia rere dia, cada dia de la setmana, seguim un ritual. Passem les hores repetint puntualment, un cop i un altre, les mateixes accions.

Ens despertem, ens llevem, ens arreglem i sortim al carrer a fer les nostres activitats. Portar els nens a l’escola, desplaçar-nos, treballar, fer exercici, passejar, comprar, menjar, anar a dormir...

I, dormint, dormint, sense adonar-nos-en serà demà, que d’altra banda serà el mateix que ahir, i d’aquesta manera tornarem a donar corda a la sínia del pas de les hores.

En aquesta visió fotogràfica, us proposo que els personatges deixin de ser els protagonistes de l’acció per convertir-se en simples titelles d’una obra teatral sense fi.

Aquesta obra teatral es desenvolupa en el marc d’un Sant Cugat que ens acull i observa, i que esdevé el protagonista principal, per sobre de les nostres corredisses i moviments, que ens converteixen en complements de l’escena.

MANEL ÚBEDA Mollet del Vallés (Barcelona) 1951 Me inicié en la fotografía en 1968 y siempre he estado implicado en grupos y colectivos de promoción y difusión de la fotografía.

Fui miembro fundador de la Primavera Fotogràfica de Catalunya y director adjunto del proyecto fotográfico de los Juegos Olímpicos de Barcelona ‘92.

Los espacios decadentes, los lugares abandonados y los viajes por África, son algunas de mis grandes pasiones que se reflejan en mi obra personal.

ACORDS FOTOGRAFICS Sempre fa fotografia amb unes eines ben senzilles: amb paciència i ofici, reflexivament, compassant la imatge amb silencis mínims, intel·ligència i harmonies justes. I sempre hi treballa els seus acords particulars, modulant l’avinença entre ell i l’altre i entre ell i el paisatge. És, doncs, un fotògraf de veritat –perquè en cada composició, en cada segon de vida, pensa i respira fotografies.

Només l’home essencialment fotogràfic, que hi veu de debò, és capaç de posseir i revelar-nos el temps inert i el temps dinàmic. Però les revelacions no són prou per tancar les fotografies en una quietud encantadora i magnètica: el fotògraf també hi mescla la llum particular –gairebé creada– amb què ungeix el paisatge i el ser perquè en cada imatge soni la quiescència poètica.

Josep Cornudella Defis

MIQUEL ABAT Enginyer T. Industrial per l’ Universitat Politécnica de Catalunya, inicia els seus estudis de Fotografía a “ L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ( IEFC) “ i posteriorment a l’ “Escola de Fotografía i Imatge IDEP de Barcelona “ a on realitza el Curs General de Fotografía i el Postgrau de “Fotografía d’Autor” amb Manel Ubeda .

Cal Pascual Cal Pascual, va ser una casa pairal d’un petit poble del ponent catlà. Els seus habitants fa dècades que són morts i, actualment, es troba deshabitada.

La casa fou decorada i moblada abans dels anys 30 i per tant ens trobem amb un edifici amb una estètica i disposició del primer tram del segle passat.

Em preguntava que em trobaria dins d’aquell edifici i vaig decidir d’entrar amb la meva càmera.

Les fotografies mostrant els diferents racons, espais i elements d’una casa que ha estat tancada i sense intervenció humana en què els elements i el temps han deixat la seva petjada. Ara 50 anys més tard l’observador retroba sobtadament, dins d’una visió anacrònica que ens revela, el record negat.

NAGORE GIMÉNEZ

Graduada en Fotografia per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vic. El seu camp d’actuació es centra en el paisatge contemporani, la fotografia creativa i el reportatge documental. En els seus treballs explora la memòria, l’oblit, la malenconia, el rastre i el temps al voltant de l’espai i de l’ésser humà.

Little fragments of my mind Els records no són exactes. Existeixen estímuls interns i externs que afecten la seva formació, així com el pas del temps, que influeix considerablement.

Little fragments of my mind recrea el procés que té lloc al cervell quan els records es debiliten, s’esvaeixen i, en ocasions, fins i tot es barregen entre si. És un procés de transformació en el qual es formen diferents estrats de memòria.

Per tal de representar fotogràficament aquests records erràtics, es planteja una reflexió entorn de la manipulació de negatius, la simulació d’escenes i la tècnica del fotograma, les tres vies d’expressió que componen el projecte. Aquesta combinació de processos dóna lloc a representacions poc figuratives de records difusos; visions introspectives de la memòria autobiogràfica.

La màgia d’oblidar -aquesta petita imperfecció humana- és la possibilitat de construir noves imatges mentals, en definitiva, crear nous records visuals.

OSCAR BAYONA L’Oscar Bayona és fotoperiodista del diari Regió7, amb inquietuds per la fotografia documental, d’esports i espectacles.

Ha exposat els seus treballs al Visa Off de Perpignan, al Centre Artesà Tradicionàrius, al Institut del Teatre i a la Sala d’exposicions de la Biblioteca Agustí Centelles.

250 anys de Circ El festival Internacional del Circ- Elefant d’Or va néixer a Figueres l’any 2012 amb pretensió de presentar a cada edició més d’una vintena de les millors atraccions mai vistes en els circs europeus.

Les fotografies mostren la setena edició, conmemorant els 250 anys del naixement de l’espectacle del circ.