Sant pere 2015

ant ere

Bous Solts

Del 26 al 30 de juny de 2015 Revista d’estudis i tradicions de la festa dels bous

PROGRAMA DE FESTES DE SANT PERE, ANY XVII • QUATRETONDA "Si no n'hi ha bous, no n'hi ha festes". Popular, 1965 Recollida per J.O.A.

1965 - 2015 • Cinquanta anys de festes

Saluda dels Empresaris/es

Cinc dels dies més esperats de l'any criden a la porta de tots nosaltres, quatretondins i quatretondines.

L'ambient ja comença al nostre poble: les barreres, la gent a les cabiles i la calor del principi de l'es u posen el punt de par da d'aquestes festes tan esperades.

Els festers del 2015 volem desitjar a tots els veïns i veïnes que gaudisquen cada instant amb nosaltres, els qui enguany assumim una responsabilitat que intentarem rar endavant tan bé com ens siga possible. Ganes, il·lusió i ànims no ens falten, ja que sabem que són moments ansiats i que Quatretonda esdevé el centre d'atenció per als pobles del voltant. Els carrers s'omplin de gent, el bou corre pel recorregut, les quadrilles amb les seues camisetes cada any més originals l'ambienten i els xiquets afinen la punteria rant bombetes d'aigua al bou, i a qui no és el bou. No teniu ganes? Nosaltres, sí. Esperem fer-ho d'allò més bé i que tots par cipem.

Visca Quatretonda, i visca la seua gent ! Festers 2015.

Coordina: Justo Oltra Benavent i rbenavent Edita: Ajuntament de Quatretonda Imprimeix: Enigma Serigrafia Regidoria de Festes

2

2015

Quatretonda

Saluda de l’Alcalde Ja estan ací les nostres festes de Sant Pere, les festes de bous a Quatretonda. Aquelles que molts esperem durant tot l'any i anem fent el compte enrere amb entusiasme per viure uns dies de germanor i caliu envoltats per qui més es mem, la família i els amics.

Enguany fa cinquanta anys que ho celebrem de manera con nuada, el que converteix aquesta festa en tot un referent a nivell comarcal, doncs són moltes les persones dels pobles veïns i gent aficionada als bous al carrer els qui vénen a fruir-ne al costat de tots els quatretondins i quatretondines.

Els ramaders locals i els aficionats taurins porten el nom del nostre poble allà on van, i quan visitem altres localitats i diguem “sóc de Quatretonda”, són molts els que destaquen la rellevància d'aquesta festa.

Però aquest fet no és so l, hi ha moltes persones que treballen durant mesos per a què puguem diver r-nos aquests dies. Treballadors/res de l'Ajuntament, Empresaris/àries, voluntaris/àries i regidors/res que es preocupen i es comprometen per a dur endavant la nostra festa. A tots ells, mostrarlos el reconeixement pel seu treball des del consistori que encapçale.

Ara sí, toca gaudir de Sant Pere i del nostre poble. Des d'aquest espai us demane con nuar seguint amb eixe respecte que demostrem cada any pels animals, eixa consideració per la gent que treballa durant aquests dies i ha de descansar, i tota la responsabilitat i col·laboració als carrers del recorregut.

Que passeu bones festes i recordeu que els membres de la corporació municipal estem sempre a la vostra disposició.

Us saluda afectuosament, ENRIQUE BENAVENT I OLTRA

Empresaris/es 2015 María Alberola Oltra Josep Bañuls Guerola Julia Bautista Paños Maria Benavent Bodí Maria Benavent Giménez Rafa Benavent Haro Mar Benavent Oltra Kevin Climent García Joan Garcia Benavent Álvaro Gimeno Peiró Lucia Hernández Pecharromán

Quatretonda

Susi Mahiques Canet Ricardo Montagut Oltra Paula Oltra-Ferrero Fayos Vicent Oltra Benavent Jordi Oltra Calatayud Alejandro Oltra Carañana Morgana Perissinotto Peiró Maria Sanz Ribelles Rafa Sentandreu Sentandreu Salva Vidal Vidal

2015

3

Programació de Bous

1

2 3

4 5

DIVENDRES, 26 DE JUNY: “L'ENTRÀ”.

A les 18:00h Entrada infantil (de 4 a 12 anys) i Inflables, a càrrec de “LA PENYA BOUERA DE QUATRETONDA”.

A les 20:00h Cercavila a càrrec de “La Nova” i Entrada de cavalls.

A les 20:30h Concurs de samarretes a les escoles Velles.

A les 21:00h Tradicional “Entrà” de bous a càrrec de la ramaderia GRANCHEL. A les 12:30h Orquestra MATRIX BAND. DISSABTE, 27 DE JUNY: PRIMER DIA DE BOUS. A les 08:00h Entrada de bous a càrrec de la ramaderia GRANCHEL. De 09:00h a 10:00h Esmorzar de colles.

De 10:00h a 13:00h Bou solt.

De 18:00h a 22:00h Bou solt.

A les 22.30h Sopar popular amb ball al C/Llutxent.

A la 01:00h Orquestra MÓNACO. DIUMENGE, 28 DE JUNY: SEGON DIA DE BOUS. A les 08:00h Entrada de bous a càrrec de la ramaderia BENAVENT. De 09:00h a 10:00h Esmorzar de colles.

De 10:00h a 13:00h Bou solt.

De 18:00h a 22:00h Bou solt.

De 01:00h a 03:00h Vaquetes a la Plaça a càrrec de la ramaderia BENAVENT. DILLUNS, 29 DE JUNY: TERCER DIA DE BOUS. A les 08:00h Entrada de bous a càrrec de la ramaderia GRANCHEL. De 09:00h a 10:00h Esmorzar de colles.

De 10:00h a 13:00h Bou solt.

De 18:00h a 22:00h Bou solt.

De 01:00h a 03:00h Vaquetes a la Plaça a càrrec de la ramaderia GRANCHEL. A les 03:00h Discomòbil.

DIMARTS, 30 DE JULIOL: ÚLTIM DIA DE BOUS. A les 08:00h Entrada de bous a càrrec de la ramaderia BENAVENT. De 09:00h a 10:00h Esmorzar de colles.

De 10:00h a 13:00h Bou solt.

De 18:00h a 21:00h Bou solt.

De 21:00h a 22:00 Vaques i bous solts. Fi de festa.

Correran bous braus de les ramaderies BENAVENT I GRANCHEL de Quatretonda.

Les orquestres actuaran al carrer Alcalde Juan Mahiques.

Abans de l'Entrà sonarà “l'Himne de la festa” enregistrat per la Societat Musical d'Algemesí, “Baix del pont de Cullera”.

4

2015

Quatretonda

Saluda de la Penya Bouera de Quatretonda

Des de la Penya Bouera volem desitjar a tot el poble, i també a la gent aficionada a la festa dels bous al carrer, unes bones festes de Sant Pere.

Que tot vaja amb normalitat i que no lamentem cap incident.

Tanmateix volem aprofitar aquestes línies per a felicitar les dos ramaderies locals, per la quan tat de premis i bones crí ques que van conrear a la finalització de la temporada passada. Podem dir que tota aquella feina feta en la soledat de l'hivern i els innumerables pobles recorreguts al llarg de l'es u han servit per plenar vesprades de bones actuacions. Així que és un orgull per a tots nosaltres que reconeguen els nostres paisans i, a la vegada, veïns, per eixa tasca tan dura i sacrificada, que és la cria i selecció de bes ar brau. Enhorabona a tots els qui formen les ramaderies d'Alberto i de Vicent.

Quatretonda

Per altra banda, destacar que nosaltres estem treballant per poder organitzar una festa el proper any que il·lusione la gent del poble. Per aquest mo u enguany serà un any estrany per a nosaltres, perquè no podrem aportar tot el que desitjaríem a la gran oferta cultural que tenim a Quatretonda, però pensem que necessitem fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.

En úl m lloc, des de la junta de la Penya Bouera volem comunicar que vist l'art i la valen a dels dos nous retalladors locals, Vicent “el Conserge” i Pepe de “Granà”, estan convidats a la propera capea que celebrem.

Bones festes

2015

5

1965, els precedents. La quinta del bou Començaré parlant d'aquell any de la sequera, o siga de 1 l'any 10 , que són molts els que han sentit alguna vegada dir que no es va poder sembrar el blat per no ploure. Però no es va notar sols en la sembra: naixements també en van haver poquets en el 1911. Però en l'altre any del 1912 va ser la quinta més gran que ha conegut Quatretonda i són aquells quintos del 33 que sempre es van anomenar “La quinta del bou” com en la foto es demostra.

Els d'aquella quinta passaren l'any fent la brossa i l'herba, que en ser molts va ser cosa fàcil, i després la portaven entre tots i molt a gust i contents ja que veien que el bou es feia gran i sols pensaven en els menjarots que els esperaven. I va aplegar la setmana tan esperada, la de quintos, i van traure el bou i tots al retrato: Fedrico Remigio i José Magraner, mon pare, amb gorra en mà, són els dos de davant; a la dreta, Vicentico Sarró té la mà damunt del bou ja que ell era el carnisser; li seguix Juanito Pinyol, Antonio Timoteo, Enrique Maso, Batiste Peret i Rafael Gimeno el Guardamonte; per l'esquerra Miguel de Cota i Enrique Melliures i, al fondo en la reixa, Jesús de Coleto, Pepe la Curra i Félix del Bou.

I és que n'eren més de quaranta aquells xics el dia de la mascara, que per aquella època s'anomenava d'eixa manera, i té la seua explicació, ja que portaven la cara bruta de la mascara del caldero que eixe dia de borina es feien. Anaven per les cases demanant garbons i tocant l'acordió. Jesús de Coleto, un més dels quintos, era el que el tocava. Una festa tot el dia. Les xiques també s'assomaven al carrer, ja que algunes tenien els nóvios de quintos, i, en eixa joventut que ja no torna i no fa por res, tots acomboiats van acordar de comprar un joneguet; criar-lo durant tot l'any i que es fera gran per a eixa setmana de quintos de l'any venint; fer la borina; matar-lo i disfrutar dels bons ranxos i dels bons trossos de menjar, ja que estaven per aquella època molt escassos. El bou el criaren a casa el tio Jesús de Coleto, ell era de la quinta, al cantó del carrer Sapo, on hui en dia és la perruqueria de Javi.

La idea d'ells era de fer festa pegant unes quantes voltes al poble abans de matar-lo, però les coses no van eixir com ells volien: entre les pedres del carrer... uns estirant la corda... també s'havia tirat aigua al carrer... al remat es va esvarar el bou i es va trencar la cama. Ahí es va acabar la festa i va haver d'anar directe al mataor. Però la setmana de quintos sí que la passaren bé, amb els trossos que es van menjar d'aquell bou tan esperat.

Estos quintos del 1933 també van ser empresaris a Sant Pere i era aquell temps en què el permís costava molt.

S'havien de fer molts viatges a València; els que anaven a parlar havien anat a l'escola i els altres, que no sabien fer la

La quinta del 33 1

6

1910

2015

Quatretonda

La quinta del 41 o amb un canut, eren els que pagaven el pato: havien d'anar al jornal a segar blat i guanyar els diners per als viatges. Al final no se'n van fer en eixe any. Els bous ja estaven al Puig de Xàtiva i d'allí se'n tornaren. El que sí que va vindre de vesprada va ser un camió de Guàrdia Civils, no 2 hi haguera algun avalot . En aquell any l'alcalde era Juan Mompó, germà de la segona dona d'Estanislau Alberola, Pepica la Mompona, com se li deia ací al poble. Este home, la seua senyora era de la Llosa i tenien un xiquet, i pel que s'ha contat no li agradarien els bous. I li deia a son pare: “Papa, no hagas toros!” i ell li contestava de esta manera: “Hico, no harán toros!”. Així s'ha contat, i no se'n van fer després de tant d'esforç.

Però hi ha un altre any que tampoc hi va haver bous i són la quinta del 1941, que sols queda al poble el tio Emilio Nadal. Un dia em contava que els bous ja estaven a Llocnou d'en Fenollet i d'allí se'n tornaren. L'1 de juliol de l'any 1957 va morir del bou el tio Enrique Porro, com en el poble se li deia. Es diu que el següent any de 1958 no se'n van fer però no és cert: en aquelles festes de Sant Pere hi va haver bous.

No n'hi hagué però, el 1965, del qual en fa ara cinquanta, no van córrer els bous pel carrer, i és l'únic any que jo he conegut de no fer-ne.

Ha passat molta aigua pel riu i les coses han canviat molt.

Ja no estan els problemes d'esperar permisos i, quan ve el mes de juny i entra la calor, Quatretonda a Sant Pere té bous.

Es diu que el següent any de 1958 no se'n van fer però no és cert: en aquelles festes de Sant Pere hi va haver bous. No n'hi hagué però, el 1965, del qual en fa ara cinquanta, no van córrer els bous pel carrer, i és l'únic any que jo he conegut de no fer-ne.

A disfrutar de la festa!!

Pepita Mahiques, Pimentona

2

Quatretonda

2015

Desori, desordre, aldarull, alborot*

7

UN BATEIG EL DIA DE SANT PERE de 1965 En record d'Antonio Benavent. (Ramaderia Benavent)

Quan arriba sant Pere recorde el dia del meu bateig. No per records propis, òbviament, sinó perquè, any rere any, el tio Antonio, amic de mon pare, que per desgràcia ja no es troba entre nosaltres, me'l recordava. Per què? Perquè aquell any no hi hagué bous.

Ai, xiqueta! El dia que et van batejar el recorde com si de hui es tractara, i no per l'esdeveniment de la teua benvinguda al món, que també, sinó perquè aquell any de 1965 els bous no recorregueren els carrers del poble. I d'això que et conte, d'això ja fa molts anys, però ho tinc a la ment, com oblidar-ho? Un 29 de juny.

Gràcies a ell em vaig assabentar què va passar aquell any i per què: el 29 de juny de 1965 no hi hagué bous.

El relat continuava en què després de rebre el sagrament després de missa major, anàrem tots a casa, a celebrar-ho, però els comentaris que s'escoltaven no eren els típics de la situació: - Que s'ha portat bé la xiqueta?, - Dorm?, -I quina xiqueta més boniqueta! Que bones están les faves bollides, o quins cacaus més requetebons! Res d'això, els comentaris que circulaven estaven referits a la sorpresa que, efectivament, aquell any no hi havia bous.

Un vint-i-nou de juny , al carrer de sant Pere, casa oberta, les portes de bat a bat, sense barrera, i tota la gent menjant i bevent sense por a que la vaca assomara la banya pel cantonet del carrer de les Eres.

Això? Això, no s'havia vist mai, i ni ningú volia ni esperava tornar a vore-ho.

8

Doncs, continuant amb el bateig, quan va acabar el banquet, tots, ni curts ni mandrosos, allà que van anar, amb el ruc d'un home, a mena de bou, a casa l'alcalde a fer una “manifestació”. Allò va acabar un poc com el rosari de l'Aurora o el ball de Torrent, ja que com podeu pensar, el poble estava ple de guàrdia civils, i algun veí s'endugué un ensurt havent de passar la nit on no tocava.

L'alcalde no va donar permís per a realitzar la festa, i clar, crits i insults contra aquell qui ens negava la nostra festa, dies de celebració i evasió, dies de festa, els nostres dies. Ara, amb la distancia, i mai millor dit, a bou passat, el senyor alcalde ho va fer pequè des de la capital del Túria no arribaren els permisos pertinents perquè la festa es duguera a cap.

I ja se sap que al poble de Quatretonda no ens poden tocar els bous, perquè… ai si ens toquen els bous!

Ens poden canviar els noms dels carrers, la direcció, ens poden apedregar el campanar, poden canviar mil vegades la Font de la plaça, l'orquestra de bous ens l'han posada itinerant… i ens molesta, però ho entenem; el que no poden és tocar la festa de Sant Pere. Això és el que més volem i estimem els quatretondins, un poc part de la identitat, de la nostra cultura i tradició.

50 anys han passat, i mai més, cap alcalde s'ha atrevit a no donar permís. Qualsevol s'hagués atrevit sabent el que va passar aquell any de 1965.

Rosa Mahiques

2015

Quatretonda

ROMANÇ DE L'ANY SEIXANTA-CINC

“ELS UELOS” EN SANT PERE.

Conten les cròniques velles un fet molt singular: que allà pels anys seixanta d'aquell segle ja passat un “terratrèmol” traïdor sacsejà la població i deixà a Quatretonda sense alé, sense emoció.

Molt prompte seran els bous… que és com els uelos diem.

La gent més moderna diu que açò són bous al carrer.

Una desgràcia, una mort escampà sang innocent pels carrers de les carreres i tot s'omplí de tristor.

La festa, ja no fou festa I tot el poble, fou dol.

Fins i tot el sant Sant Pere era un gemec de dolor i els bous al carrer foren tempesta i negror.

I aquell any seixanta-cinc va ser de la revolució sense festa, sense bous… la veu del poble clamava: que visca la tradició! volem els bous al carrer! volem alegrar els cors!

De darrere la barrera veiem els bous i la gent.

Molts passen amunt i avall, tracten de passar-ho bé.

La sang, no mai arribà al riu: ni tan sols els aldarulls ni aquell burro fent de bou pels carrers del nostre poble… van fer possible el miracle: “permís del governador”. (i sempre l'etern xiu-xiu)

Sabem molt poc d'esmorzars I de cabiles no res.

Nosaltres...... llet i galletes Xiiiiiiiiii........tón!!!

Cervesa fresca i vinets.

Aquell any seixanta-cinc…

Pepe Romero-Nieva 2015

I ací contant batalletes, li furtem el temps al temps.

Com eren els bous d'abans...

També s'ho passàvem bé.

Passà un any passà el dol.

“La vida sempre guanyarà a la mort”.

Els joves entren i ixen a beure..... o lo demés.

I per a saludar-nos diuen: Quina calor està fent!

Els uelos aprofitem per a donar-los consells.

En això de l'experiència ens creiem en tot el dret: Aneu amb molt de “cuidao”, no sigueu atrevidets, i no tardeu molt a vindre, nosaltres ací estarem, que hi ha coca de tomaca, i el dinar quasi està fet.

C. BENAVENT.

Quatretonda

2015

9

SENSE BOUS A QUATRETONDA. JUNY DE 1965 dir unes setmanes abans de les festes de Sant Pere.

Ma mare té 91 anys i recorda, encara que vagament, aquells successos. Han passat, no obstant això, molts anys i els detalls s'han anat oblidant amb el pas del temps.

Un matí (probablement va ser el dia 29 de juny), jo estava estudiant quan van cridar a la porta de casa tres o quatre persones de Quatretonda, de les quals ma mare només recorda amb certesa a Rafael "el Alguacil". No venien a fer una visita de compliment, volien parlar amb mon pare d'un assumpte molt diferent ja que com s'havien suspés les festes hi havia mal ambient i molt de rebombori pels carrers, no debades s'havia intentat que l'alcalde canviara d'opinió sense obtenir cap resultat.

Potser que en no trobar la manera de solucionar el problema algú pensara en recórrer al meu pare per tal de d'aconseguir la seua col·laboració. Havien de continuar intentant que l'alcalde desistira de la seua intenció de suspendre definitivament les festes, a més de procurar calmar els ànims del veïnat a fi d'evitar mals majors, disturbis i les més que probables conseqüències.

Per entendre-ho, cal situar-se en el context i moment polític de l'època, el d'aquell 1965.

Certament hi hagué algun incident sense massa importància tot i que, possiblement, el fet que més va influir en mon pare per decidir-se a col·laborar va ser el de tractar d'evitar problemes majors. Sempre havia procurat mantenir una bona relació amb els veïns durant els nou anys que vam estar vivint a Quatretonda i per ser Guàrdia Civil coneixia, i li

La família de Mariano Cañas entre gent del poble

Me llamo Mariano como mi padre. Por ser mi familia originaria de Cuenca, mi idioma materno es el castellano, pero hablando, me expreso mejor con el valenciano que aprendí en la infancia, jugando por la calle con mis amigos de Quatretonda. Allí nació mi hermano y vivió mi familia, desde que llegamos de Cullera el año 1956 y hasta que nos fuimos a Xàtiva en 1965, cuando yo tenía 14 años. Mi padre era Guardia Civil y entonces el Cuartel estaba en la calle Pelayo, donde actualmente se encuentra el Ayuntamiento.

El meu amic Rafael Benavent em va demanar que col·laborara escrivint unes línies, sobre allò que poguera recordar de la intervenció de mon pare en els fets de l'any 1965, l'any en què es van suspendre les festes dels bous. Es comentava que havia estat una decisió personal de l'alcalde (¿?), però tan estranya i inesperada, que va sorprendre a tots i no va agradar a ningú o quasi que a ningú del poble.

Nosaltres ja no vivíem a Quatretonda aleshores tot i que feia no res que al meu pare l'havien traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil de Xàtiva, concretament els primers dies de juny de 1965, és a

El guàrdia civil Mariano

10

2015

Quatretonda

preocupava, que haguera detencions per alteració de l'ordre públic.

Però n'hi havia un inconvenient. Per ser un cos militaritzat, un Guàrdia Civil no podia intervenir pel seu compte, i sense l'autorització dels seus superiors, en un assumpte de caràcter civil.

El Capità de la Companyia, lògicament havia d'estar informat dels incidents i potser intuint que amb la mediació del meu pare hi havia una possibilitat de solucionar el conflicte sense que haguera d'intervenir oficialment la Guàrdia Civil del poble, el va autoritzar a entrevistar-se amb l'alcalde.

I es van entrevistar.

No sé fins a quin punt va ser decisiva la seua intervenció, ni el temps que van estar parlant.

Tampoc si van ser els seus arguments els únics que van influir perquè finalment canviara d'actitud.El que veritablement importava era el resultat, i afortunadament, l'alcalde havia decidit, que no tornaria a suspendre les festes dels bous.

Quan va finalitzar la conversa, mon pare va sortir i va donar la bona notícia a les persones que estaven al carrer esperant el resultat. Després se'n tornaria a Xàtiva i crec recordar que ja mai més va estar a Quatretonda, tret, potser, d'algun compromís social.

Probablement el Guàrdia Civil Mariano, com

Quatretonda

així era conegut, amb la seua modesta participació, va contribuir a evitar incidents més greus i a trobar una solució satisfactòria per a tots en aquells successos de fa cinquanta anys.

Les festes de bous al carrer se segueixen celebrant en l'actualitat i estic convençut, que són les més esperades de l'any.

NOTA. A tots els meus amics-es del poble. Sense ells, la meva infància haguera estat molt més avorrida. Sembla que va ser l'altre dia quan la mare em despertava molt d'hora i mort de son, sense haver-me rentat la cara, pujava corrent pel "carrer Sapo" a la barrera de troncs que hi havia al costat de la barberia de Víctor per a veure passar els bous.

La meua família sempre ha conservat un record molt especial dels anys que vivírem allí i com de bé ens va tractar el poble de Quatretonda. Gràcies en nom seu i bones festes.

Mariano Cañas de la Torre.

Xàtiva, abril de 2015

2015

11

QUATRETONDA, FINALS DE JUNY DE 1965

12

AMQ. 2-07-1965

AMQ. 15-07-1965

Prenent com a base de dades el nostre Arxiu Municipal, ara fa 50 anys la vila de Quatretonda s'hi trobava immersa en un grapat de projectes de millora molt necessaris, com per exemple l'abastiment d'aigua potable i clavegueram (vegeu l'any de les trapes redones de ferro del mig del carrer i de les voreres: 1965), també l'any de l'aplanament i asfaltat dels carrers, col.locació dels rastells de les voreres...

I si eren millores fonamentals, és clar, portaven aparellades moltes noves i futures despeses. Per exemple, en l'acta de l'Ajuntament redactada dènou dies abans de Sant Pere d'eixe any s'anunciava la finalització de les obres del pou de Perico, tot ressenyant els seus costos (3.125.000 pessetes) i les futures ajudes que s'haurien de demanar a Govern Civil.

I estant en tots aquells canvis i negocis arriben les festes de Sant Pere... però no hi hagué bous aquell any. I es preguntareu... per què no en van fer?

Talment ens preguntem si en aquella decisió de no fer bous va poder influir l'excessiu gasto a què hauria de respondre l'Ajuntament davant d'aquelles reformes o, potser que indirectament i degut a les diverses obres la volta del bou no estava en les millors condicions de seguretat, ni per a les corregudes.

Ja han passat cinquanta anys d'això, però encara hui, quan comentes els fets d'aquell any amb la gent major (i també la no tan major) la gran majoria opta

pel tòpic i clàssic recurs que la culpa de tot sempre la tenen els "jefes" (en este cas, l'alcalde), però si mirem i analitzem amb imparcialitat les poques pistes escrites que existeixen, tal volta sabrem, entendrem i trobarem el "vertader culpable" d'eixe buit bouero de 1965. I per a la nostra tasca detectivesca resseguirem els escrits conservats al nostre Arxiu Municipal referits a les festes de Sant Pere d'aquell any: 1-En el llibre "Eixida de documents anys 1963 a 1965" (signatura 434-3) n'hi ha quatre escrits remesos al Governador Civil de València que contenen: -L'Orde 236 (29 de maig de 1965), on se sol·licita permís per a celebrar corregudes de vaquetes (per part dels festers de Sant Pere), dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol.

-L'Orde 275 (23 de juny), on l'alcalde sol·licita el mateix.

-L'Orde 300 (2 de juliol), en què es dóna coneixement dels disturbis produïts amb motiu de no arribar el permís per a fer bous.

-L'Orde 330 (15 de juliol). Sols s'hi consigna de manera succinta i breu: "Sobre toros".

2- En la Caixa "Correspondència, registre d'entrada-eixida 1963 a 1965"(signatura 347-3) està la demostració gràfica de tres de les quatre coses anteriors:

2015

Quatretonda

-(paper datat en 29 de maig), on els festers de Sant Pere demanen el permís d'eixe any tot explicant un curiós inici de la tradició de la nostra festa de bous.

-(paper datat en 2 de juliol), on l'Alcalde manifesta que es van alterar tant els ànims per no celebrar-se la festa que va haver d'actuar la Guàrdia Civil.

-(i tres papers grapats i datats en 15 de juliol). Un, on des de la Diputació semblen estranyats pel fet que no arribara el permís. Sol·licitant, tot seguit, les dates en què es van demanar els dos permisos. En el segon paper, l'Alcalde tramet les ressenyes i ordes (236 i 275) amb les respectives dates. I el tercer paper aportarà un toc de misteri a la nostra investigació, doncs és idèntic al segon en allò escrit a màquina, però amb un xicotet afegit a bolígraf en el qual s'apunta que els dos permissos sol·licitats van ser duts personalment a València a petició dels mateixos Empresaris ¿?

Quatretonda

Però no vegem fantasmes on no els hi va haver, i millor serà que repassem la pàgina huit del número 1 de la revista "Quartonda, lletres de convit", perquè allí està la solució i la contestació a tot l'enigma: eixe any no vam tindre bous perquè a un alt (i intocable) comandament militar li va donar per ací, i punt. Així que va tocar cabrejar-se, picar de peus i desfogar-se fent responsable de tot a qui, per lògica, pareixia culpable que no s'hagueren celebrat eixe any les nostres festes de Sant Pere.

Encara que ja sabeu: les apariències enganyen, com passa tan a sovint...

Jesús Tarrasó Espí

2015

13

RETALL DE PREMSA.

EN LA DISTÀNCIA CURTA:

UN BOU PARTICULAR: DROGUERO

JUAN OLTRA OLTRA,

Si com era d'esperar el terrible bou “Ratón” no anava a ser ni el primer ni l'únic brau que anara precedit de fama par cular, ací tenen l'exemple, cent anys els separen al capdavall.

Les capes de la vida!

una particular transició. (*)

...

De tota manera açò no seria res comparat amb la que es va armar pel Sant Pere del 65 amb manifestacions pel carrer, i guardiacivils de Quatretonda, Benigànim i Xà va per no autoritzar els bous.

Quan vaig entrar vaig fer el que ja havia fet algun alcalde, demanar quinze dies de permís, i ser subs tuït per l'alcalde segon. Després vaig intentar solucionar el problema ja que el permís era per a fer bous en plaça tancada, signant tres toreros, que evidentment cobraven. Vaig parlar amb el governador i li vaig exposar la realitat, així aconseguírem permís per a fer bous com en Pamplona, és a dir, un “trasllat” d'animals d'un corral a l'altre, i ens estalviàvem els diners dels toreros. Però arriba el 65 i un mes abans de S. Pere el cap de la Guàrdia Civil m'ensenya l'ordre escrita que prohibia els bous de manera taxa va els bous pel carrer, val a dir que havia ngut algun "conflicte" amb el caporal, més personal que altra cosa, que possiblement va mo var la seua actuació. Vaig acudir a Govern Civil, em digueren que res podien fer en este punt. Així que no vaig poder autoritzar-los.

Però altres anys tampoc no havien fet bous i no va passar tal cosa. No li va passar pel cap abandonar?

No, mai, mai. Tenia molt clar el que volia i allò que Quatretonda necessitava, l'aigua, la llum… (*) Aquest text és un fragment de l'entrevista realitzada per la -bq- i publicada a la revista “Quartonda. Lletres de convit”l'any 2006.

Las Provincias, 12-05-1951

14

2015

Quatretonda

SANT PERE I ELS BOUS SOLTS DES DE BENICOLET (la Vall d'Albaida)ESTANT La meua relació amb Quatretonda ha estat des que vaig nàixer. Us preguntareu per quin mo u. Molt senzill: perquè el matrimoni, format per Rosario Català Blasco (nascuda el 7 de gener de l'any 1923, recentment traspassada) i per Alfredo Prats Climent (nascut el 25 de març de 1916), foren els meus oncles per part de ma mare, germana de Rosario. Es casaren el 17 d'abril de l'any 1947 a Benicolet, poble on havien nascut. Hi viviren uns anys ja que la seua filla, Rosario Prats Català (nascuda el 26 de febrer de 1952) nasqué a Benicolet, i el seu fill, Alfredo Prats Català ja nasqué a Quatretonda el 19 d'abril de 1952. I jo em passava es us sencers a Quatretonda, al carrer Sant Pere, on vivien els meus oncles i cosins (al principi). I no descobriré res si us dic que el meu oncle era conegut (per l'ofici que tenia) pel sabater. Encara avui la família podem gaudir de la companyia de ma a, amb 92 anys ja fets.

També he ngut relació d'amistat amb dos germans bessons del poble: l'actual bisbe de Tortosa monsenyor Enrique Benavent Vidal i l'exalcalde i exregidor en Rafel Benavent Vidal. I posats a dir-ho tot: els de més edat recordaran que Don Julián Prats Mar nez (acs), natural de Benicolet, fou durant molts anys rector de la Parròquia dels Sants Joans i, més tard, també de la de Sant Joan Bap sta de Benicolet. En resum, puc dir que les meues relacions amb el vostre poble han estat sempre constants.

Pel que fa a la festa dels Bous Solts, poc recorde ja que era un xiquet quan els vaig presenciar al voltant de la fes vitat de Sant Pere (29 de juny). Recorde que hi havia solta de bous al ma i a la vesprada. Ja no nc clar si també a la nit. I jo em limitava a vore'ls des de casa dels meus oncles i ben resguardat.

M'he preguntat alguna vegada quina relació pot haver entre Sant Pere Apòstol i els bous. No he arribat a cap conclusió. I mirant per la xarxa m'he trobat que, a Barcelona, hi ha un carrer anomenat Carrer del Bou de Sant Pere a Ciutat Vella. Almenys com a dada curiosa sí la podem considerar.

Pel que fa al bou (informació extreta de la Viquipèdia) (Bos primigenius indicus i Bos primigenius taurus) és un mamífer criat com a bes ar. Fou un dels primers animals a ser domes cats per a usos agrícoles i se'ls valora principalment per la llet, la pell i la carn. La carn bovina rep el nom de «carn de vedella» quan és d'un animal jove i «carn de bou» quan és d'un animal adult. Con nuen sent importants avui dia pels

Quatretonda

productes que se n'obtenen i a vegades, també se'ls cria com a animal de càrrega, per a concursos bovins o, en alguns països, per a la tauromàquia.

Actualment, l’India, el Brasil, la Xina i els Estats Units són els principals productors de bous encara que resulte estrany. Els bous ocupen un lloc molt important en la cultura humana, el llenguatge modern i la simbologia. Com a bes ar, solen associarse amb el simbolisme cris à i jueu, però adquireixen la seva màxima importància en l’induisme, on se'ls venera com a animals sagrats. Apareixen en molts mites(com el del Minotaure) i grans religions. Tant en els ritus religiosos an cs com en els moderns, els bous han servit d’animals de sacrifici. El bou és un dels dotze animals del zodíac xinés.

En la simbología cris ana el bou representa Sant Lluc.

I en l'hinduisme, la vaca és un símbol de riquesa, força, abundància, entrega generosa i una vida terrenal plena.

Però per què Sant Pere i els bous solts? Doncs no ho nc massa clar. Sabem que Sant Pere fou Simó Pere conegut com a Sant Pere o Quefes. Fou un dels Dotze Apòstols de Jesus de Nazaret i es conver en el primer Papa de la Cris andat. És venerat com a sant. La representació convencional de sant Pere el presenta ja ancià, portant les claus i també la barca (per la seua professió), el llibre i el gall (per la seua negació).

He consultat el llibre Diccionari de Sant Històrics i hi apareixen nou sants amb el nom de Pere: Pere Almató, Pere Claver, Pere d'Amer, Pere de Cadireta o de la Cadireta, Pere Ermengol, Pere Malasanc o Malasang, Pere Màr r Sanç o Sans, Pere Nolasc i Pere Ordèol o Ursèol. Cap d'aquests nou sants és representat per un bou.

Mentre escrivia aquestes paraules m'ha vingut al cap que, al meu poble, fa molts anys un rector, anomenat Don José Escrivà Giner, natural de Carxaixent, juntament amb els festers feren l'intent d'instaurar el que podríem anomenar vaquetes soltes. Recorde que la vaqueta era soltada a la plaça de l'Església i els joves i no tan joves s'hi diver en. La cosa certa fou que no ngué massa èxit perquè no s'hi dugueren més.

I fins ací la meua aportació a la festa dels bous solts, festa que desitge que se seguesca duent a cap per molts anys!

Bones festes! Àngel Canet Català

2015

15

JO VAIG SER ALLÍ, JUNY DEL 65

Fotografia de V. Miguel Bañuls

Capvespre d'un dia d'estiu acabat d'estrenar quan el sol mandrosament es deixa caure darrere de les muntanyes i els seus raigs a penes s'arrapen a les façanes emblanquinades de tot un veïnat que, més que buscar la tranquil·litat i el descans de la llar després d'una jornada de treball, més aïnes es prepara per a viure un dels fets més singulars de la seua història festera, no debades és en aquelles hores quan s'havia de resoldre el típic enigma que tots els anys per la festa de sant Pere saltava de boca en boca, almenys entre la xicalla, sobre si: “Enguany fan bous?” Però això ho sabria un poc després perquè…

sirena es tractara m'hi vaig llançar, cametes ajudeume, pel carrer Garrides amunt fins a descobrir, i quan encara no estava davant de la fusteria del tio Ramiro, tot un plegat de gent que semblava davallar el carrer de sant Josep, caminaven i saltaven enlairant els braços, cantant i escridassant, més que contents semblaven rabiüts perquè volien vestir algú, això sí, recorde que ho deien en castellà.

Aquella va ser la primera manifestació de la meua vida, el meu maig francés endarrerit, encara que també fou bastant silenciosa i breu la meua activitat reivindicativa, no debades poc recorde si vaig anar més enllà de la carnisseria de Sarró, fent el camí de casa pel carrer Sapo o tal vegada que reculant, vaig refer de nou el carrer dels Santets. A partir d'ací he de confessar que em vaig distraure bastant de defendre la festa, això sí, i a la meua manera, vaig seguir l'actualitat gràcies al germà major que aleshores ja era boniquet perquè a l'hora de la taula s'hi feren narrats de les vivències del poble, com aquell: “mire senyor Cabanes que el seu fill…”, o aquell altre sobre el burro que havien capejat davant del bar de Pere, o que si s'havien emportat algú, també molt comentat allò que va contestar el tio Cabanes...

Traginava jo aleshores per dins de casa amb els meus huit anys combregats i acabats d'arrancar al calendari, entretingut com anava en qualque joc solitari, mon pare com d'habitud arreglant-se tot el d'allò dels certificats, reembossaments i girs postals que repartia a la nit quan, de sobte, algun soroll que no devia ser massa normal en aquella tranquil·la vil·la em tirà al carrer.

De fora estant, el primer que vaig veure va ser la tia Irene d'Eusebio asseguda en una cadira de boga davant del portal de l'escaleta de sa casa, com sempre feia, tenia un braç plegat sobre la cintura mentre que penjant pel costat de la cadira, amb l'altre, feia voleiar un esquellot alhora que cantava o llançava alguna soflama que alguna cosa tenia a veure amb els bous, cert, però que ara no puc recordar.

Des d'aleshores ençà el poble ha tingut complida resposta a la pregunta abans esmentada, fins al punt que ens hem oblidat de plantejar-nos-la, sense que això significara que la festa quedara exempta d'entrebancs, de sobres són coneguts alguns incidents i esglais no tan llunyans, com aquell altre també viscut al carrer de sant Josep. Tot plegat fets que des de la distància, i al capdavall, fan més festa i ens fan més poble.

Tot i la imatge tan inesperada de la tia Irene no vaig arribar a detindre'm perquè ara sí, i del mig del carrer estant, les veus que baixaven de la plaça se sentien poderoses, de tal manera que, com si es d'un cant de

16

benavent

2015

Quatretonda

Cinquantenari: 1965 – 2015 El primer que em va vindre al cap, quan Rafa ens va dir als col·laboradors que havíem d'escriure de la festa de l'any 65, és que era l'any de sisé i revàlida.

La revàlida era el coco dels estudiants d'aquella època. Prova sel·lectiva de la fi de batxiller, en cas de superar-la, a part de ser batxillers, podíem passar a PREU. I això ja eren paraules majors, la Universitat era, no sé, com un somni, una meta on passaríem de xavals a homes (fins i tot es va rodar una pel·lícula "Los chicos del Preu” en la qual eixia Camilo Sesto).

L'any 65 el vaig viure a l'Ènova, on la meva germana estava de mestra. Fa ja cinquanta anys i ho recorde perfectament: l'eixida des de la plaça amb l'autobús de Rafelguaraf i pel portet del Sapo fins a la Torre on arreplegàvem a més companys, els dinars d'entrepà en “Los Arcos” o "La Abuela”, i a la tornada ferrobús fins a Manuel i després caminada llargueta fins a casa, on aplegava ja tard.

Passava el curs, classes, exàmens trimestrals... i vingueren els exàmens finals. Primer sext, terrible la química (sant Pere feu el miracle), després la revàlida i a final de juny em confirmà Navarro que havia aprovat. Després d'uns dies i més content que unes pasqües el dia 28 per la vesprada vaig anar pel premi, ma mare em va prometre per aprovar sisé i revàlida: un banyador blau i negre, preciós, que havia vist al carrer Botigues i que meravella de les meravelles, me'l guardaria amb impaciència fins a l'agost.

En tornar en el Luchentino el dia 28 a poqueta nit, hi havia una enorme gentada davant del bar Levante, si tots els que diuen haver estat allí fóra veritat, no cabrien en un camp de futbol, però molta gent sí que hi era. Jo a la meua, vaig seguir fins a casa on vaig rebre les felicitacions familiars estovant-me com un polit i ensenyant aquell banyador que de segur seria l'enveja.

I la festa?

He comentat repetides vegades en este llibre de Sant Pere que la meua quadrilla no ha estat, ni és, massa bouera… Festa a tope, però bous els justetets.

Teníem a la colla tres amics que es deien Juan i tots els anys, cada dia de festa, esmorzàvem en casa de cadascun d'ells. Juanfe, Bori i Moreno ens convidaven a cacau, cervesa i una bona amanida i nosaltres portàvem l'entrepà, i així ho férem, com

Quatretonda

sempre, com tots els anys cada matí de cada dia, i com sempre, rialles, festa,”A la polisson”, bromes perquè algú començava a eixir amb xiques, algun crit, algú que es tufa, més cervesa i així pràcticament tot el matí fins quasi que migdia en què acabàvem fugint del sol tirats en qualsevol vorera. A la vesprada volteta, sopar i cine, després xarrada fins a la una (era tardíssim aleshores).

La vaca? Per a nosaltres pràcticament com ara, si estem al carrer de sant Doménec, ella deu estar a la plaça de l'Oliver i si pugem, està al carrer de sant Pere o se n'ha anat a la plaça del Campanar.

I així passàrem aquelles festes, sense veure la vaca i ara de vegades tampoc.

I continuà l'estiu; véiem la tele als casinos, ja que poques cases en tenien; Los Intocables i Bonanza eren els meus preferits i els diumenges després d'estar mitja vesprada jugant a futbol, a la pista a ballar la”yenka”. M'encantaven Los Brincos que cantaven Flamenco o Borracho. Si tocava ballar en parella i no solt completament diferent, la preferida era Mari Trini que cantava "Yo no soy esa.”

Finalment arribàrem a les festes de Setembre, més pobres que de costum, però on no faltà ni el vermut amb "berberetxos" a migdia ni la processó amb focs artificials a la nit. Ah! I cine, que era plat obligat en tota festa.

Aleshores, el 65? El curs molt bé, les festes divertides i l'estiu extraordinari.

Cinquanta anys després ja no estem tots i la vida, que ens porta per camins diferents, ha fet que estos dies no estem complets, però els que quedem, procurem passar-los junts.

Entre bromes i rialles com de xavals, com sempre, amb molta festa i poca vaca, i si alguna vegada parlem d'eixe any, sols el considerem com una anècdota, l'excepció que confirma la regla; una regla no escrita que diu que a Quatretonda per sant Pere bous, perquè el bou és l'excusa i la festa és la gent Torne a mirar cap enrere, i em pose nostàlgic. Ni puc ni vull evitar-ho. Fa tant de temps...

A divertir-se amb trellat Vicent M. Benavent Benavent

2015

17

A MANERA D'EDITORIAL Sembla evident que als alcaldes la festa del bou, i durant èpoques concretes, els pintava mal. D'un cantó tenien la voluntat del veïnat que estirava amb la corda de la tradició, i de l'altre el senyor Governador que amb la vara amenaçava amb imposar multes i d'altres actuacions administratives o judicials.

I si és el cas que arribava l'anhelada autorització per a fer córrer les vaquetes ja sabem com anava, manta vegades, tot el d'allò dels contractes, amb varetes d'envisc s'hi podien penjar, no debades alguns dels papers parlen de festes en plaça de bous tancada amb professionals de la capa llogats, per exemple.

Uns permissos aquestos que en les més diverses ocasions també venien estovats per la intercessió de distingits capellans i prohoms del poble.

Ben cert és que a la defensa de la tradició, la identitat i la voluntat dels pobles de festejar i córrer los bous s'oposen una sèrie de condicionants, tampoc gens importants, i que han anat canviant conforme ha evolucionat la societat, així per exemple actualment parlaríem d'una banda dels problemes relacionats amb la seguretat, és a dir, que aquella màxima tan famosa de: “Qui no vullga pols que no vaja a l'era” no té ara, ni molt menys, la força i la determinació que tenia a d'altres èpoques. De l'altre costat parlaríem d e l c o n d i c i o n a n t q u e s u p o s a l a c r e i xe n t sensibilització sobre el maltractament dels animals, aspecte aquest que els quartondins i la festa de SPere, pensem, porten bastant bé, per no dir que molt bé.

Però com s'ha dit la societat ha canviat i allò que fa cent anys s'atacava de l'entreteniment fet amb vaquetes soltes, amén dels greus i nombrosos accidents personals, era el del aspecte cultural, no debades i en general aquella era una població profundament endarrerida en les qüestions econòmiques i socials, amb alts nivells d'analfabetisme i controlada pels cacics de torn, així que des de la premsa s'atiaven les campanyes i els esforços de les autoritats perquè acabaren amb activitats que aleshores podien representar “la barbàrie”, la incultura o l'estancament social, d'ací que tantes vegades els periòdics denuncien com alguns alcaldes tenien “caixa” per a celebrar festes de vaquetes mentre que no pagaven o no tenien mestres, ni escoles en condicions amb què millorar l'educació i la cultura dels seus veïns.

18

La Correspondencia de Valencia, 6-02-1919

Ací teniu un exemple gràfic de la problemàtica esmentada, és del Vilamarxant de 1920, dècades aquelles de principis del XX de llarga prohibició de la festa i que al nostre poble es traduïren, almenys, en una denúncia que el governador imposà a l'alcalde aquell any 10 o, l'entrada de la Guàdia Civil pel 1932.

Uns fets, els narrats en aquesta notícia que, salvades totes les distàncies, podien ser també pròxims a la Quatretonda del 65. b. 1965-2015

2015

Quatretonda

“SI NO N'HI HA BOUS, NO N'HI HA FESTES” (1965) Al llarg del temps n'hi havia anys en què les festes de Sant Pere o festes dels Bous (com per exemple en 1955 i en 1957, segons que m'han comentat), pel motiu que fóra, no se celebraven, d'ací que es diguera allò de: “Si no n'hi ha bous, no n'hi ha festes”.

I aquesta expressió la podríem entendre de dues maneres: Una, que si no n'hi havia bous la festa no tenia massa sentit, les colles d'amics no anaven d'esmorzar, i fills del poble que vivien fora i aprofitaven per a vindre amb motiu de la festa, no vindrien…

De l'altra faria referència a les festes Patronals o de Setembre, és a dir que les festes de setembre estaven supeditades a les festes dels bous, de manera que la joventut si no en tenia una no tenia ganes de l'altra.

anaren a dir-li-ho al senyor rector, que aleshores era en Julián Prats (q.e.p.d.), al qual li va paréixer una decisió greu i es va enfadar molt.

D'aquesta manera aquell any no en van haver de bous ni de festes, tant de Sant Pere com de Setembre, tal com havien decidit els joves feren públic el seu descontent i no se celebrà festa a la Mare de Déu del Roser ni a la Divina Aurora, ja que no n'hi havia festers ni festeres.

L'any següent de 1966 ja es van fer les festes dels bous, i festers i festeres que l'any anterior no ho van ser, ho seran ara per a celebrar les festes de setembre.

I és a partir d'aleshores que tots els anys s'han fet bous per Sant Pere.

Així és el cas que quan arribem a l'any 1965 en el qual no se'n van fer de bous, els festers i les festeres van aplicar la frase: ”Si no n'hi ha bous, no n'hi ha festes” i

Jesús Oltra Alberola

Fotos antigues de Quatretonda (Facebook)

Quatretonda

2015

19

IMATGES DE LA FESTA

Juanjo Climent 2014

20

2015

Quatretonda

IMATGES DE LA FESTA

Fotos antigues de Quatretonda (Facebook)

Quatretonda

2015

21

IMATGES DE LA FESTA

22

2015

Quatretonda

IMATGES DE LA FESTA

Concurs samarretes

1.- Tema: El tema pot ser lliure, però no ofensiu. El disseny podrà ser foto, text o combinació d'ambdós.

2.- Participants: Penyes i grups d'amics; cal apuntar-se als festers.

3.- Elecció del guanyador: Segons decisió del jurat.

4.- Jurat: Estarà compost per representants de la Comissió de festes i Festers. Cada membre del jurat disposarà d'una papereta on escriurà el nom d'una penya o grup d'amics.

5.- Premi: Un únic premi per al grup guanyador, consistent en un pernil.

Quatretonda

2015

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

SERIGRAFIA,S.L.

• SERIGRAFÍA EN GENERAL • RECLAMOS PUBLICITARIOS • ROPA DE EMPRESA • ROTULACIÓN VEHÍCULOS • DECORACIÓN ESCAPARATES • ROTULACIÓN DE FACHADAS

C/. Pinaret, 3 • Apdo. Correos 62 46830 BENIGÀNIM (Valencia) Tel. y Fax 96 221 54 21 Móviles:645 80 97 73 / 76 e-mail:enigmaserigrafia@gmail.com

33

bq Biblioteca Quatretondenca Llibrets Col路leccionables Ajuntament de Quatretonda

34

35

LA FESTA A LES XARXES. Participa a les xarxes socials de les festes de bous aportant les teues fotos i comentaris, busca la pĂ gina de Facebook "Festes de Sant Pere de Quatretonda" i fes click al "m'agrada" per seguir l'actualitat de la nostra festa. Al Twitter, segueix a @SantPere2015 i utilitza els hashtags #santpere2015 i #bousquatretonda.