Alguer 146

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ - ANY XXVI - N. 146 - GENER - FEBRER 2013 - PREU € 2,50

E

S

T

U

D

I

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I RENOVAMENT PEDAGÒGIC A CATALUNYA I A SARDENYA

www.obracultural.cat

de Giuliana Portas

2

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

I N F O R M A C I O N S ALGUERÉS A L’ESCOLA ARA SE POT Les famílies pogueran triar si fer ensenyar l’alguerés a l’escola als propis fills. És la novetat del pròxim any escolàstic gràcies a un acord entre la Regió i la Direcció Escolàstica Regional.

L’assessor Sergio Milia havia sol•licitat lo director escolàstic Enrico Tocco, en qualitat de responsable ministerial de les escoles en Sardenya, a sensibilitzar els dirigents de les autonomies escolàstiques a propòsit de l’inseriment de la oportunitat de l’ensenyament de la llengua sarda i/ o algueresa en los mòduls de preinscripció per l’any escolàstic 2013/ 2014.

La Direcció Escolàstica, que fins de l’any passat havia criat les condicions per favorir aquesta innovació prevista de la llei n. 482 del 1999 i mai actuada, ha enviat una lletra-circular als dirigents escolàstics amb la qual demana l’aplicació de les normes estatals en matèria.

I

mitjanes i u als alumnes dels instituts superiors de 100 euro cadaú.

L’Obra Cultural fa allò que pot fer, així com totes les altres associacions, però, considerat que los joves freqüenten les escoles, solament les escoles poden, respectant les lleis de tutela, dar un fonamental contribut a la protecció de la especificitat lingüística local.

VIATGE EN L’HISTÓRIA DE L’ALGUER L’Institut de Instrucció Superior de Plaça Sulis ha activat un curs de formació sobre l’història de l’Alguer obert a tot el personal de les escoles alguereses a endiriç clàssic i professional. Lo projecte és financiat de la província de Sàsser (L.R. n. 26/ 97 per la tutela de la llengua i de la cultura de la Sardenya).

Divendres 18 de gener, a l’auditorium de l’Ipia, s’hes tengut lo primer apuntament per un camí històric al contrari, que porta los participants a la recerca de les pròpies raguines, a través de un viatge en la història de l’Alguer.

N O T Í C I E S adaptades pels minyons.

Les rondalles són narracions curtes, populars que combinen elements de fantasia, llegendaris i reals amb una finalitat educativa i moral on los protagonistes a la fi, “se trasformen” sempre en criatures millors. Los encontres se faran en classe i a la sala de la Biblioteca Catalana de l’Obra Cultural: los minyons llegiran les rondalles en alguerés i les il·lustraran amb l’ajut de les pròpies mestres, de Annalisa Masala, experta de metodologia didàctica creativa tràmit laboratoris inspirats a Bruno Munari a cura de co-laboratorio i amb el suport lingüístic de l’Obra Cultural i de l’Escola de alguerés Pasqual Scanu.

La publicació dels articles no significa que direcció i redacció concordin amb les opinions dels autors.

“RAFAEL SARI” 30a EDICIÓ Lo premi de poesia i prosa intitulat al mestre Rafael Sari és arribat a la 30a edició, un resultat ambiciós que umpli de satisfacció los dirigents de l’Obra Cultural de l’Alguer i la família Sari/ Paolini/ Trova. Avui lo premi “Rafael Sari” és u dels més “vells” concursos de poesia i prosa de la Sardenya, després del premi “Città di Ozieri”.

En ocasió de aquest important resultat l’Obra Cultural de l’Alguer (a nom de Joan Irranca ideator del concurs i de Pino Tilloca, president de l’Obra Cultural de l’Alguer) rellança, sobretot la secció A, aquella reservada a les escoles de l’Alguer, on són estats instituïts tres premis distingits: u reservat als alumnes de les escoles elementals; u als alumnes de les escoles En última pàgina particular de segell de notaris de l’Arxiu Diocesà de l’Alguer.

RONDALLES EN ALGUERÉS L’Obra Cultural de l’Alguer adhereix a l’edició 2012-2013 de LibrOltre, projecte de promoció a la lectura en ambient escolàstic i territorial organitzat de una reda de escoles i associacions, patrocinat de la ciutat de Sàsser i obert a la col·laboració amb els Comuns de la Província. LibrOltre se proposa de delinear circuits de lectura que activin les potencialitats creatives dels minyons i dels joves: lo tema triat per l’edició de enguany és “TrasFormAzioni”. L’Obra Cultural ha participat posant a disposició dels alumnes de les classes 1D de l’Institut Comprensiu 2 “Maria Immacolata”, 1A de l’Institut Comprensiu 1 “Sacro Cuore”, 1B de l’Institut Comprensiu 3 (via Grazia Deledda), tres “rondalles” en alguerés, triades entre aquelles que dott. Sanna llegiva a la ràdio als anys noranta, ara copiades i

Periòdic de cultura i informació Autorització del Tribunal de Sàsser n. 219 del 2/7/1988

Any XXVI - n. 146 Gener-Febrer 2013 ISSN 2282-8338 Director: Vito LOY Redacció i Administració: Carrer La Màrmora 62 Tel. 079.975.112 - 07041 L’ALGUER Edicions del Sol: Gràfiques Peana - L’Alguer Cap de redacció: Antoni NUGHES Comitat de redacció: Joan IBBA, Salvatore IZZA, Vito LOI, Joan OLIVA, Mariantonietta PEANA, Carlo SECHI, Josep SOTGIU, Nicolò SPIRITU, Josep TILLOCA, Antoni TORRE. A aqueix número ha col·laborat:

Luigina CANO, Miquel FORT, Giuliana PORTAS.

Abonament per 6 números:

€ 15,00; amb expedició € 25,00; sostenidor € 40,00

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

L’ESCOLA RECORDA PASQUAL SCANU

“TENIA L’ALGUER AL COR I LA PORTAVA PEL MÓN”

Tarragona: inauguració de la Glorieta de l’Alguer

Al passat desembre de l’any escolàstic 2012-2013, l’Institut Comprensiu 2, en particular l’Escola mitjana de la Pedrera, ha organitzat una tardada dedicada a Pasqual Scanu. La manifestació se col·locava en l’àmbit de les iniciatives previstes del “Piano Offerta Formativa” de l’Escola relativament a la valorització de la cultura i de la llengua algueresa.

Objectiu de aqueix projecte educatiu és l’aprendiment de part dels alumnes de la pròpia identitat cultural, que se realitza també amb la coneixença de personatges com Pasqual Scanu, que han dedicat la pròpia vida a l’ Alguer.

L’ encontre, organitzat amb la col·laboració de l’ Assessorat a la Cultura del Municipi de l’Alguer, de l ‘Obra Cultural de l’Alguer i de l’Escola de Alguerés “Pasqual Scanu”, és estat un homatge a un home considerat “ambaixador de la cultura de l’Alguer pel món”.

Han participat a la tardada lo professor Carles Demartis, dirigent escolàstic i poeta, Angelo Gnani, titular de agència de viatges, lo mestre Lucio Marinaro, Pasqualino Mellai, apassionat de la cultura algueresa, lo doctor Nicolino Spiritu, president de l’ Escola de Alguerés “ Pasqual Scanu”, Pino Tilloca, President de l’Obra Cultural i Paolo Scanu, fill més petit de Pasqual.

Han seleccionat, triat i lligit les lectures i les poesies Annamaria Ceccotti, Claudia Soggiu i Carles Demartis. Ha interpretat les cançons el soprano Marta Soggiu, acompanyada del mestre de piano Cristian Cherchi. Han curat l’organització los professors Simonetta Rosella, Luigina Cano i Mariano Melis. Ha presentat la tardada Luigina Cano.

Lo títol de la manifestació és estat “Tenia l’Alguer al cor i la portava pel món”, paraules amb

les quals Joan Sabaté, amic català i ciutadà honorari de l’Alguer, era sòlit presentar Pasqual Scanu. Mos pareix que aquesta definició sintetizi amb gran eficàcia la personalitat i l’ànim de Pasqual Scanu.

Parlar de la vida de Pasqual Scanu ha volgut diure parlar també de la vida de l’ Alguer del 1908, any de la sua nàixita fins al 1979, any de la sua mort.

L’ Alguer, als primers anys del 1900, era bella així com és avui.

Se podiva contemplar colgada damunt a la marina, encara compacta entre les antigues muralles, prompta a se obrir vers una nova vida.

La jornada començava de bon maití: les dones se n’aixecaven en temps per pastar, los hòmens per treballar. Aquellos que viviven a la jornada anaven a les “quatre cantonades”o al Portal, esperant que calqui mestre de paleta los

3

4

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

Pasqual Scanu fill de família

prenguessi a treballar.

De estiu, la vida de casa se feva a la porta del dabaix, xatxarant i dant una ullada a les creatures que jugaven al carrer, al joc del peu cossu o de la baldúfola, de hivern a costat del brajer, escoltant antigues rondelles.

Després lo treball, los hòmens se retrobaven als “Circoli” o locals on se reuniven grups o categories: al Cafè de Plaça Cívica anaven los operaris, a Porto Salve los mariners i los artesans, los barbers, los mestres de llenya i los sabaters a “les quatre cantonades”. Los campanyols se entopaven a una placeta a costat de l’ iglésia de Sant Miquel.

Lo diumenge era lo dia dedicat a la família i almanco per una volta a la setmana se menjava bé, i no solament poma de terra o bleda bollida. I los campanyolos, que a migdia havien menjat macarrons, de propòsit eixiven amb

la camisa bruta de banya, per fer veure als altres la providència de casa d’ellos.

En pocs tenien l’automòbil, la gent se moieva a peu, amb carros de bous o carreto de molendos, solament los senyors empraven la carrossa tirada de cavalls.

L’ Alguer era administrada de un Podestà, de un Vice-Podestà i de Consellers. Hi era la Caserma de los Carabiners que se trobava al Carrer Simon, o Carrer de les arjoles. On actualment se troba la Banca de Sardenya hi havia estal·les hospitaven los cavalls.

Hi eren los Carabiners a peu i los Carabiners a cavall, comanats de un Capità, mentre le “guàrdies” municipals eren comanades de un mareixal. Hi era l’Escola elementar i l’Ospizio en fondo del Carrer de S. Erasmo o “Carrer de les monges”. I precisament al Carrer de les monges, lo 30 de gener del 1908 naixeva Pasqual Scanu.

Era, com escriu Antoni Nughes, “fill de família obrera”, lo pare Josep era home de campanya i la mare, Núncia, era filla de mariner. Ja de petit demostrava una intel·ligència excepcional. Ma la família era de condicions húmils, los temps difícils i estudiar era privilegi de qui teniva moneda. Pasqual Scanu, però, de caràcter fort i determinat, reseixiva a se mantendre als estudis donant liccions privades o, com se dieva popularment, fent repeticions de llatí, de grec i també de matemàtica.

Acabats els estudis liceals, és anat a continuar els estudis universitaris a Roma a la Facultat de “Lletres i filosofia”, aconseguint la làurea al 1935 amb la tesi “La poesia popolare di Alghero”.

La sua tesi veniva fins apreciada de l’Osservatore Romano que amb admiració l’ha definida una obra que “suscita un vivissimo interesse per l’originalità dell’argomento trattato e soprattutto perchè offre agli studiosi di filologia romanza una chiave nuova per stabilire la provenienza della poesia epico-lirico-popolare”.

Pasqual Scanu pare de família Lo fill Paolo té un record tendre del pare. Era un home sever que donava fidúcia als fills, però preteneva respecte per la fidúcia acordada. Ensenyava los valors morals i intel·lectuals i teniva una gran fe en Déu i creieva a la vida immortal.

Paolo Delrio Mestre de llenya

SANT RAMON

Mobles entallats en estil sard - Mobles rústics C. Mazzini, 107 - Tel. (079) 95.30.20 - 07041 L’ A L G U E R

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

Jo só ’l probe jardiner que he plantat tantes roses, les aixec amb la suor del treball de cada dia los ador i les defens de perills i tribulies.

Ningú té de cert al mόn cinc roses com les mies.

(Versos trets de “Lo meu roser”)

Pasqual Scanu home de lletres L’obra de Pasqual és talment gran que no se pot descriure tota.

Per l’encontre havem pres en consideració lo contribut que amb la sua activitat ha donat damunt de la llengua, la cultura i les tradicions de l’Alguer, fruit de una vida dedicada a l’amor per la nostra ciutat.

Amb la paciència i la competència de l’ estudiós de literatura i de filologia, Pasqual és reeixit a recuperar i classificar una gran quantitat de material. Alguerés no sols per nàixita ma sobretot per vocació, ha contribuït a fer conèixer la nostra llengua en cada lloc i quan encara no se dava a l’alguerés lo valor que li reconeixem avui. Ha fet recerques escoltant la veu de tots, dels vells, de les persones cultes i de la gent húmil.

Durant la tardada lo professor Carles Demartis ha presentat en manera clara i puntual l’ obra més significativa de Pasqual Scanu, “Alghero e la Catalogna”.

Lo llibre, del 1961, descriu la història de la literatura popular algueresa, de l’origen fins als anys ‘60. Lo volum, amb més de quatre-cents pàgines, ha tengut una gran fortuna, tant que l’obra és estada estampada una segona edició, revista i enriquida també si Scanu, amb modèstia, la definiva “solo un atto di omaggio ad Alghero, la mia città natale, ed un modesto contributo al risveglio culturale dell’Isola”.

Lo professor Demartis ha definit “Alghero e la Catalogna” una “pedra mil·liar” en la història de la literatura algueresa.

Pasqual Scanu lo Retrobament i Tarragona Amb lo mestre Lucio Marinaro, havem recordat lo Retrobament, “viatge sentimental a l’Alguer”.

Pasqual Scanu a l’Alguer amb l’abat de Montserrat Cassià Just

Amb emoció Lucio ha sabut comunicar a la vasta platea l’importància per tots los algueresos del “retrobament” del 1960 entre l’Alguer i la Catalunya. Al mestre pareixeva de entendre encara la veu del professor Scanu que advertiva la populació que, a les nou, fóra desembarcada la “Virginia de Churruca” amb un grup de 150 catalans.

Al 1972 a Tarragona venciva la borsa de estudi “Manuel de Motoliu”, presentant un’ antologia de obres alguereses damunt de jocs de criatures i cants de bressol i fent la comparació a obres populars catalanes.

Tarragona és estada la ciutat catalana que Pasqual teniva al cor i encara avui, com ha testimoniat

Angelo Gnani, lo record del professor allà és assai viu i ha recontat que quan anava a Tarragona per treball, la gent lo fermava per demanar notícies de Pasqual Scanu.

Portem la flama de l’amor perpetu del poble de l’Alguer per Tarragona; és un cant que purifica l’espai, un crit que es difon per tot arreu; és una veu que supera monts i plans, dolç missatge d’amor i germanor.”

(Missatge de l’Alguer a Tarragona)

5

6

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

tat: freqüentada de un miliar de alumnes, amb 3500 hores de lliccions, és diventada un punt de referiment de qui vol imparar la gramàtica i conèixer la història i les tradicions de l’ Alguer.

Creiem que tots podem fer nostra l’afirmació que intitolar l’ Escola a un home de gran cultura i enamorat de l’ Alguer com és estat Pasqual Scanu “serveix a mantendre present i viva la sua obra en la quotidianitat de l’Alguer i en les dinàmiques culturals de la nostra ciutat”. (Antoni Nughes)

P. Scanu amb l’amic Joan Sabaté

Pasqual Scanu home de escola L’ escola, altra gran passió de la vida de Pasqual. Per ell, fill de família popular, és estada una conquista a un temps quan l’instrucció era privilegi de pocs.

Excel·lent estudent, després professor i finalment també prèside, és estat u dels promotors i fundadors del Liceu a l’Alguer, on existiva solament lo Gimnasi.

Al 1970 és estat publicat lo llibre pels estudents de la escola mitjana “Sardegna nostra”. Qui vos escriu recorda de haver estudiat de aqueix llibre. La Regió Sardenya li ha conferit el premi “Una vita per la Scuola” per haver dedicat la pròpia vida a l’escola i a la descoberta dels valors més elevats de la cultura popular. Lo fill Paolo recorda que al 1975 l’han també insignit del “Diploma di prima classe” i de una medalla de or.

Han dit d’ell En tants han parlat i escrit sobre Pasqual Scanu. Claudia Soggiu ha recordat en particular les testimoniances de Antoni Nughes i de Joan Sabaté.

“Pasqual Scanu era l’últim dels hòmens que, després de la segona guerra mundial, havien provocat la segona renaixença algueresa, que havia obert el camí i portat els algueresos a ésser més conscients de la pròpia identitat, estimulant-los a descobrir sempre més en profunditat la pròpia cultura, a defensar la llengua i estudiar l’història”. (Antoni Nughes).

“Pasqual era un gran conversador, impetuós, incansable, amb gran facilitat per a escriure. Era una persona efusivament cordial, a vegades arrauxat en la converses, infatigable en la seva trajectòria d’apropament entre l’Alguer i Catalunya. Tenia l’Alguer al cor i la portava pel mon”.

(Joan Sabaté).

ESCOLA DE ALGUERÉS

Lo “Rotary Club” de l’Alguer, lo 20 juny 1980, ha reconeixut públicament lo sou valor assenyantli a la memòria el premi “Rosa Vermella”.

“Pasqual Scanu” 1982-2013

L’Escola de alguerés

una institució per ajudar els algueresos a defendre i recuperar la pròpia llengua i la pròpia identitat

Carrer Mallorca, 45 escola.algueres@tiscali.it

L’ Escola és estada fundada lo 28 de octubre del 1982 de Antoni Nughes, Joan Peana, Josep Sanna, Nicolino Spiritu, Antoni Soggiu, Vito Selva, Fidel Carboni i Pasqual Mellai.

Lo doctor Nicolino Spiritu, president de l’ Escola, ha fet un balanç positiu de trenta anys de activi-

Lo testament espiritual de Pasqual Scanu Só arribat al pedrís de la vellesa sense llàgrimes: la font, per tanta plor inaridida no gita més una gotera plena.

Al cor tenc les últimes tres gotes, de sang ramades, per a pagar el deute de la mort.

Les portaré al Pare Nostre al cel: una per aliviar les ànimes dels pares, la segona per la pau universal, la tercera per a purificar l’ànima mia.

La veu suau i gentil del soprano Marta Soggiu, que ha interpretat la poesia Tres goteres, musicada de Ciro Fadda, ha saludat lo públic intervengut a una tardada que el professor Pino Tilloca, president de“l’Obra Cultural de l’Alguer”,ha definit de “autèntica algueresitat”.

Lluïgina Cano

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

RAMON FELIPÓ BON AMIC DE L’ALGUER Fa temps que L’Alguer ha trobat un bon amic. Ja ne teniva tants, perquè sempre L’Alguer ha tengut bons amics que han ajudat la nostra comunitat a creixir i a portar endavant la lluita per valoritzar el nostre patrimoni lingüístic i cultural, les nostres tradicions, però Ramon Felipó s’és revelat un amic especial, com pocs que en manera desinteressada siguin a ajudar l’Alguer.

Observador de la realitat algueresa, amb objectivitat s’és posat a disposició de tots aquellos que estimen la pròpia llengua i la pròpia cultura, no per interès, prestigi personal o vanaglòria individual, sinó per garantir a les generacions futures el tresor del nostre patrimoni cultural i la llengua dels pares. Ramon és un generós, un entusiasta, un positiu, un home que s’és enamorat de L’Alguer i de tants algueresos que amb ell han trobat nous estímuls, noves oportunitats de col·laboració i nous àmbits de recerca, i per això l’han acollit amb amistat i simpatia.

Ramon s’és posat a treballar per fer conèixer un poc més l’Alguer a Catalunya, que encara avui és massa llunya, distraida i, en final, a part poques excepcions, poc interessada a considerar el rol i el paper que a l’Alguer li pertoca per la sua peculiaríssima història, per la sua actual situació geogràfica i sociopolíti-

Deputació de Barcelona

Ramon Felipó, Mattia Osini i Josep Tilloca

ca, i també, pel rol que aquesta petita minoria pot jugar i pel prestigi que pot donar a la comunitat internacional de llengua catalana.

Anys fa, convidat en qualitat de síndic de l’Alguer a Prada, presentant la situació del territori i de la ciutat de l’Alguer amb un intervent a la universitat catalana d’estiu, havia llançat el missatge, que pocs anys primer havia criat amb els amics valencians Jesus Huguet i Edelmir Galdon, que treballaven per promoure la ciutat de l’Alguer de part dels valencians: “L’Alguer pels catalans, com la Mecca pels musulmans”, missat-

ge reprès després de alguns periòdics en una mia entrevista.

La mia convicció era i resta que així com els musulmans almanco una volta en la pròpia vida tenen de visitar la Ciutat Santa de la Mecca, complint el deute amb la pròpia fe i fent allò que ellos diuen “fer l’Hajji ”, ”, així els catalans tenen de “fer l’Alguer” viatge de descobriment i coneixement de la retrobada comunitat de llengua germana en terra de Sardenya.

Un contribut concret per facilitar aquesta missió lo donarà Ryanair, posant a disposició dels “pelegrins catalans” el vol directe Girona - L’Alguer”.

Naturalment els interessos de la Companya irlandesa vénen i són de altra natura, però els col·legaments han funcionat bastant, també si ara registren una disminució de tràfic, no obstant la majoria del catalans no hagi complit “el deute de L’Alguer”.

Lo pelegrinatge a la Ciutat Santa de La Mecca és pels musulmans un concret sistema de integració social, aixì com pot resultar el viatge dels catalans a l’Alguer oltres a una valida ocasió per descobrir alló que l’Alguer és realment.

La idea era i resta aquella de posar de moda L’ Alguer entre tots els catalans del món, precisant un sol aspecte, que el con-

7

8

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

Barcelona, Conselleria de Cultura

tacte sigui acompanyat del respecte per la nostra peculiaritat i la nostra manera de ésser i per la nostra diversitat.

Això és allò que ha fet del primer moment Ramon Felipó.

En aquestos anys ha donat ressò a les iniciatives alguereses en la premsa i en tots els altres mitjans de comunicació, ha investigat en els arxius algueresos descobrint lligams i relacions amb les tradicions de les terres catalanes, ha afavorit contactes entre institucions i associacions, ha publicat numerosos articles en la premsa catalana sobre l’Alguer i les tradicions alguereses.

Una de les ultimes iniciatives, ben onerosa sobretot de un punt de vista físics, és estada l’arribada el passat dia 22 de setembre al port de Portotorres amb la nau Grimaldi, provinent de Barcelona, carregat de 6 maletes gegants, plenes de llibres per la biblioteca catalana de l’Alguer.

L’impresa titànica és reeixida gràcies a l’entusiasme i a la determinació de Ramon, a la col·laboració de un mariner filipí de la companya Grimaldi i la mia disponibilitat a acollir Ramon al peu de la nau amb una furgoneta per carregar el sou voluminós “bagaglio” de cen-

tenars de llibres, amb la complicitat de Eugenio Cossu, agent de la Grimaldi, que mos ha permès de superar les limitacions de les autoritats marítimes. A la biblioteca catalana s’és feta festa i el president Tilloca ha regraciat l’amic Felipó pel preciós do fet a l’Obra Cultural i als algueresos.

Sem segurs que l’activitat de Ramon en favor de L’Alguer no pararà i l’esperança és que altres amics amb el sou entusiasme, el sou altruisme i la sua objectivitat treballin per ajudar L’Alguer.

Carlo Sechi

LLIBRERIA • GRAN ASSORTIMENT D’EDITORIA REGIONAL • EXPEDICIONS A L’EXTERIOR L’ALGUER, Carrer C. Alberto, 119 - Tel. +39 079.980.496 - E-mail: labirintoaho@tin.it

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E

S

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

T

U

D

I

UNA RECERCA FINANÇADA DE LA REGIÓ SARDENYA EN COL·LABORACIÓ AMB L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I RENOVAMENT PEDAGÒGIC A CATALUNYA I A SARDENYA de Giuliana Portas La llengua algueresa té menester de ésser primer de tot parlada, però també llegida i al mateix temps escrita. És també per aqueix motiu que l’any passat és partit un projecte de recerca amb el suport de l’Institut de Estudis Catalans de Barcelona per la realització de un estudi i per la organització de una manifestació de promoció i de escambi entre minories lingüístiques per conèixer les activitats de planificació i de normativització en Catalunya i en Sardenya.

Gràcies al finançament de la Regió Autònoma de la Sardenya (Llei regional 26/ 97, art. 25 “Promoció i valorització de la cultura i de la llengua de Sardenya”) és estada realitzada la publicació bilingüe “Política Lingüística i renovament pedagògic a Catalunya

i a Sardenya – Politica linguistica e rinnovamento pedagogico in Catalogna e in Sardegna”.

Per reflectir sobre la situació de Sardenya i aquella de Catalunya és important comprendre les raons per les quals Catalunya és una nació a dins de l’Estat espanyol, perquè té una relació així estreta amb la Sardenya i analitzar les normes de planificació lingüística internacional i europea a Itàlia i el renovament pedagògic i l’estudi dels models aplicats a Catalunya.

Punt central de la recerca és estat aquell de analitzar el procés de normalització i el sentiment nacionalista català que ha portat els catalans a la programació i a la realització de un projecte lingüístic així important.

Són diverses les qüestions que se tenen de resolvir: per les respostes i les solucions un rol segurament important el tenen l’administració, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. És important reflectir del punt de vista jurídic-institucional però també sobre dats històrics, antropològics, i lingüístics i és necessari valoritzar les propostes elaborades donant possibilitats de obertura i de coneixença. És també prioritària l’anàlisi dels diversos moments que han caracteritzat el renovament pedagògic i l’estudi dels models aplicats a Catalunya i en particular la llengua a l’escola, il·lustrant la realitat catalana així com és, particular i interessant, i fent una anàlisi del punt de vista històric, legislatiu i educatiu.

9

10

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E

Així com és interessant estudiar les diferències entre Catalunya i Sardenya cercant de comprendre el sentiment nacionalista i la percepció que la populació de Catalunya té de les raguines o arrels culturals i lingüístics, respecte a Itàlia.

S

T

U

D

I

L’aprofundiment amb més detalls possibles és fet per explicar els problemes de les llengües minoritàries a Itàlia i a Sardenya, en relació amb la situació catalana.

Lo confront s’és fundat sobre la legislació catalana i aquella italiana també per introduir les perspectives de protecció i de valorització de les llengües de minoria que se troben a Sardenya.

Lo model català pot donar l’impressió de ésser massa diferent i complicat per s’acostar a la situació italiana, perquè se veuen més diferències que similituds.

La introducció històrica “Catalunya i Sardenya: consideracions històriques” il·lustra (sense les preteses de ésser un aprofundiment històric complet), els motius i perquè la cultura sarda és estada en contacte amb la cultura catalana i perquè el català ha tingut una influencia així important en Sardenya.

Lo contacte entre el sard i el català durarà almenys quatre sèculs, del XIV s., fins al XVIII s.: no és estada una relació lingüística clara i continua. Per tot el 1300 los catalans han temptat de conquistar la Sardenya totalment fins a la batalla de Sanluri al 1409. Les dues llengües, així com les dues cultures, se creu que se siguin relacionades i entrades en oposició.1 Lo català era amprat pels actes

dels Parlaments, pels privilegis reals, pels bandos, pels actes de concessió feudal i pels actes administratius2. Los documents són la demostració que la llengua catalana era utilitzada en tota la ísola, així com la llengua sarda.

De fet, després de cent cinquanta anys, la llengua catalana i castellana són descomparides en Sardenya amb l’única excepció de la llengua algueresa que és reeixida a conservar-se a l’Alguer i a restar forta fins ara (també si llengua amenaçada i de minoria).

Però se té sempre de considerar que les llengües citades són de analitzar a dins de la situació històrica del temps i no l’actual.

Qual és estada la relació entre el sard i el català?

Segurament se pot parlar de bilingüisme, però qui relacions lingüístiques teniven?

Lo català teniva més capacitat (jurídica, administrativa, religiosa, comercial) i el sard era amprat prevalentment i teniva característiques de àmbit familiar.

U dels moments més important per la recuperació i per la promoció de l’ús del català és estat segurament la Renaixença (moviment literari de la renaixença catalana). Als primers anys del 1900 Pompeu Fabra ha unificat la grafia catalana (“normativització”) perquè se poguessin representar també les diverses variants sota una ortografia única.

La Renaixença catalana és estada en grau de recuperar el poder polític perdut amb l’abolició de la Generalitat als temps de Felipe V, a través de una política forta. Lo catalanisme polític (entre el XIX i XX sècul) s’és acostat a la renaixença cultural, artística i literària, eixint del període de crisi i de decadència. Aquest moviment s’és manifestat al 1906 com reacció a la repressió militar i per la posició massa central del govern espanyol.

De fet el Franquisme ha temptat de integrar també Catalunya a l’Estat espanyol en un procés de “espanyolització” forçada que ha portat a la formació de una resistència catalana contra el règim, caracteritzada de una part fortament nacionalista.

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

E

S

T

U

D

I

La necessitat de recuperar la llengua local s’és manifestada especialment en el final del règim de Franco, durant el qual era estat programat l’ús exclusiu del castellà i no del català, prohibit en tots los àmbits del públic i privat, amb el perill de descomparir.

Per aqueix motiu, la Generalitat de Catalunya ha adoptat una política lingüística de suport i de promoció de la llengua indígena, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat de la societat. Després de la mort del general Franco (1975) i la proclamació de Joan Carles I, Rei d’Espanya (1977), són estats legalitzats los partits polítics i són estades anunciades les primeres eleccions legislatives espanyoles.3 Tornant a la situació en Sardenya, lo 1700 ha signat el passatge de l’ísola de la dominació espanyola a aquella piemontesa i la llengua italiana com llengua oficial. Lo canvi real comença amb la Unificació de l’Itàlia, després del 1861. Lo respecte per la llengua sarda, fins i tot, continua també al 1800 amb la difusió de la llengua italiana.

Tenim però diverses excepcions: la gent que viu a l’ísola de Sant Pere, també coneguda com Carloforte, a prop de la costa sud-oest de Sardenya que parla el dialecte lígur, i també el sassarès i gal·lurès. L’altra excepció és la ciutat de l’Alguer, on se parla català a partir del 1354, després de la batalla naval de Port Comte, batalla perduda dels genovesos, que governaven la ciutat4: de fet avui la minoria lingüística representa una ísola lingüística, no només a Sardenya, sinó també entre les parlades nacionals.

Les relacions amb Catalunya reprenen en manera més forta al s.

XIX, quan hòmens interessats al problema de la cultura i al fenomen lingüístic descobriran amb sorpresa que a l’Alguer, en Sardenya, hi ha una “ísola lingüística catalana”.

Al 1906, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Antoni Ciuffo mostra la situació del català de l’Alguer i la sua de-

gradació a causa del contacte amb els altres dialectes sards i per l’escola en italià, ja començada al sècul precedent.

Una altra part de la recerca del títol “Llengua, estructura, canvi social” proposa un aprofundiment dels diversos significats de “minoria lingüística” o “llengua minoritària”, “llengües en situació de minoria”, el concepte de identitat lingüística, les diferències entre normativització i normalització lingüística i de planificació lingüística.

Les formes de independència de Catalunya, Gal·les i Escòcia, són assai importants pel discurs de independència que és íntimament lligat a aquell lingüístic, mentre en Itàlia, les característiques lingüístiques no són en primer pla, quan no ignorades del tot.

Normes Per una reflexió més completa és fonamental analitzar les normes de la planificació lingüística internacional i europea: són diversos los instruments internacio-

nals de drets humans: Tractat de la UE de 1992 als artt. 126 i 128; Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del 1992; Carta Europea dels Drets Fonamentals de la UE del 2000; Resolució del Consell sobre la diversitat lingüística del 14 de febrer del 2002; la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció Internacional sobre els Drets de la Infància.

Lo tema de l’escola és de importància primària per l’UNESCO i és essencial que l’ús de la llengua materna sigui encoratjada. La Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (Paris-2003) del 20 de abril del 2006, se refereix explícitament a la llengua com patrimoni, “vehícul“ cultural immaterial.

U dels documents més importants de la UE per a la protecció de la llengua sarda i catalana és la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada a Estrasburg al 1992.

La Carta és un document diferent de totes les convencions interna-

11

12

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E

S

T

U

D

I política lingüística és important protegir i donar novament “vida” a una llengua i crear situacions on aquesta pugui ésser emprada i utilitzada.

cionals per dues raons: la primera són los principis ideològics enunciats del document, i la segona són les modalitats de aplicació. Se tracta de raons mortificades per les contradiccions que impedeixen l’acció per una política lingüística eficaç i eficient. Itàlia i França (únics dos Estats d’Europa Occidental) no han acollit aquest important document europeu i encara s’espera l’actuació també en Sardenya.

La “ratificació” de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a Itàlia ha provocat un interès nou per aqueix argument.

L’aplicació de la Carta és impor-

tant per la Regió Autònoma de Sardenya perquè, del moment que el Parlament la ratificarà, l’Estat serà obligat a garantir el nivell mínim de protecció de les llengües regionals o minoritàries i assegurar obligatòriament diverses mesures de promoció i de protecció a dins de l’escola, de l’administració pública, dels mitjans de comunicació, de la televisió RAI, de l’economia, dels afers socials i de les universitats.

L’Estat espanyol ha ratificat la Carta l’agost del 2001, gràcies a la pressió dels partits nacionals: lo català és la llengua més parlada (7 milions de persones).

Per actuar una planificació i una

Normativa catalana Catalunya és u dels territoris que formen la comunitat lingüística catalana que actualment se distribueix en quatre països europeus: Estat espanyol (Catalunya, València, Illes Balears, part de les comunitats autònomes d’Aragó i Múrcia); Estat francès (Catalunya del Nord, Departament de Pirineus Orientals); Estat italià (l’Alguer, ciutat en província de Sàsser, a Sardenya); Andorra (estat independent que se troba al cor dels Pirineus, on lo català és l’única llengua oficial).

Tenint en compte la situació catalana, és clar que la divisió administrativa de la comunitat lingüística en quatre estats diferents (l’Estat espanyol se divideix en cinc comunitats autònomes diferents) implica que l’estatut jurídic de la llengua sigui diferent amb diferències sociolingüístiques.

I el cas de l’Espanya és lo més peculiar: en totes les escoles s’ensenya el castellà, però en les escoles de Catalunya, s’ensenya també el català, així com en aquelles de Galícia també s’imparteix lo galicià i al Països Basc, el basc.

L’Estatut de Autonomia és estat aprovat definitivament (desembre 1979) i regula el problema lingüístic a l’artícul 3. Lo paràgraf primer del tercer artícul de l’Estatut diu que el català és la

E-mail: taller@motllescugat.cat

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

E llengua “pròpia“ de Catalunya: amb aquesta paraula se vol emfatitzar el fet que el català és la llengua nativa de aquesta regió, a diferència de l’espanyol, assimilat de la populació més tard, també si és sempre de recordar que l’art.

3 exprimeix la doble font de legitimitat.

En el tercer paràgraf, al contrari, és garantit l’ús normal i oficial de les dues llengües. La Generalitat té el deure de protegir l’ús de les dues llengües en tots los àmbits de la societat.

L’Estatut de Autonomia de Catalunya al p. 4 del mateix artícul, garanteix l’ensenyament de l’aranés, com patrimoni lingüístic i cultural que mereix de ésser protegit i millorat. Així Catalunya promou la diversitat lingüística, el reconeixement i la protecció de l’existència de una minoria lingüística a la Vall d’Aran.

La Llei 7/ 1983 (art. 1.1.) ha reforçat l’art. 3 de l’Estatut de Autonomia de Catalunya, per la normalització de l’ús del català en tots los àmbits i l’ús normal del català i de l’espanyol. Aquesta és una clara condició per un model educatiu únic per ofrir a tots los ciutadans de Catalunya, l’oportunitat de aprendre les llengües oficials. La Llei 1/ 1998, del 7 de gener, que reguarda la política lingüística, diu que el català encara té de ésser emprat, utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprendiment a l’instrucció no universitària.

L’Estatut de Autonomia de Catalunya és estat reformat al 2006 (Llei orgànica n. 6 del 19 de juliol del 2006) després de un polèmic debat parlamentari sobre la política lingüística. Lo model de ensenyament del 1983 fins al 2012, és estat aprovat i elogiat de diversos països i de la Unió Europea com exemple de integració per tots los estudents. És important fer conèixer a la part política italiana i sobretot a aquella sarda, aquestes importants normes específiques que són la base per la definició del multilingüisme, sobretot en Sardenya on se parla la llengua sarda en tota l’ísola. La mateixa oficialitat té de esser reservada al català de

S

T

U

D

I

l’Alguer, al sasserès, al gal·lurès i al tabarquí.

Normativa italiana De la Constitució de la República fins avui, són 3 los moments importants pel procés de aplicació del principi constitucional de la protecció de les minories lingüístiques.

Lo primer és la protecció de les minories “super-protegides”, amb una relació especial a la minoria alemanya de sud de Tirol i francesa de la Vall d’Aosta.

Lo segon comença amb la República italiana després del referèndum del 2 de juny del 1946 amb l’art. 6 de la Constitució que posa les bases per la protecció de totes les minories lingüístiques al territori nacional.

Actualment la protecció de les minories lingüístiques se caracte-

ritza més com una acció destinada a protegir tot el patrimoni històric i cultural de la nació amb la representació de la llengua minoritària com part de la cultura general i com bé cultural immaterial.

Los idiomes minoritaris que a Itàlia tenen un reconeixement oficial amb la Llei n. 482/ 99 “Normes per la protecció de les minories lingüístiques històriques” són dotze: albanès, català, croat, francès, francoprovençal, friulà, grec, ladí, occità, sard, eslovè i alemany. La participació del legislador nacional, amb una llei-quadre, és estada fonamental per començar a superar els diferents nivells de protecció entre les minories super-protegides i les altres.

A l’evolució de la regulació estatal correspon una activitat regio-

13

14

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E

S

T

U

D

I la llengua algueresa i sarda?

Torn a diure que naturalment Sardenya no és Catalunya ni Galícia o Gal·les. La primera gran diferència se refereix al nivell constitucional. Entre els principis fonamentals de la Constitució italiana el tercer artícul diu explícitament que la República «protegeix amb normes adequades les minories lingüístiques».

A Itàlia la protecció de les llengües minoritàries i la promoció del sou ús troba obstàculs de cada manera també de una part dels acadèmics i dels polítics italians que encara creuen de associar les llengües locals, regionals o minoritàries al passat.

Encara se té de treballar perquè sigui normal escriure i llegir un llibre en alguerés, fer i trobar a Internet una pàgina web de informació en sard, produir una revista científica en friulà o escriure un acte administratiu en ladí. Les polítiques lingüístiques catalanes ofreixen i mos porten a fer diverses reflexions: se considera important la coneixença, l’intercanvi de experiències i la comparació de les respectives lleis de política lingüística.

nal dinàmica i interessant: lo Consell Regional Sard ha afrontat aqueix problema ja al 19941999 amb la llei n. 26 del 15 de octubre del 1997 “Promoció i valorització de la llengua i de la cultura de Sardenya“, La llei, per facilitat “llei sobre el bilingüisme”, té com objectiu principal la “sarditat” en general i no la llengua.

La llei n.482 (llei estatal), és un instrument important que ja de diversos anys té menester de una revisió per permetre l’educació bilingüe als territoris delimitats i de una revisió o modífica tenen menester també la Constitució per l’Estat italià i l’Estatut per la Regió Sardenya, perquè sigui possible l’aprovació de una llei regional amb efectes específics sobre

l’autonomia a dins del món de l’escola.

Són diverses les premisses perquè en família se torni a parlar l’alguerés i el sard, i diverses són també les raons principals: a Catalunya el problema de les llengües és estat afrontat i acollit de temps i de totes les institucions: parlament regional, escola i universitat.

La llengua no és lo “fet diferencial” a Sardenya, no com en Catalunya: hi és lo desig de normalitzar la llengua? És possible, per exemple, el principi, obvi a Catalunya, de ésser acollits a dins dels oficis públics també en llengua materna? O que la gent que viu a Sardenya tingui el deure de emparar i de conèixer

Catalunya mostra com l’ensenyament a les escoles no sigui suficient perquè la llengua pugui tendre la sua normalitat. La Generalitat coordina directament l’escola catalana amb el programa de “immersió lingüística” (ja experimentat de una altra gran autonomia, el Quebec) amb la llengua catalana ensenyada en totes les escoles.

L’alguerés és una llengua de minoria i ara té un avantatge: se sap que deixar l’alguerés per l’italià mos ha portat en aquí.

Ara és lo moment de treballar: si se aguarda i se espera encara, l’alguerés serà una llengua parlada solament de calqui persona vella de la ciutat.

La situació és difícil i és massa fàcil restar a dins de casa i criticar les coses que han fet els altres: crec que se té de treballar perquè pugui ésser un moment de confront i de condivisió dels diversos aspectes i per decidir cosa fer i com anar envant.

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

E És important l’anàlisi de les diverses etapes fetes en aquestos anys a Catalunya, així com la creació de servicis nous i el projecte de un pla general de normalització lingüística on venen especificades les funcions de totes les institucions públiques i privades.

L’aplicació del PIL (Pla de Immersió Lingüística) que és un programa de renovació pedagògica, ha introduït mètodes nous, estratègies noves de ensenyament i ha produït materials curriculars nous amb l’ús del català com llengua de instrucció i ha demostrat la validitat amb trenta anys d’experiència a dins de l’escola catalana en manera democràtica.

L’escola se té de assumir el problema de l’ensenyament de la llengua materna com la primera condició per l’accés a la cultura de les sues comunitats: l’ensenyament del català de l’Alguer i de la llengua sarda a les escoles és u dels principis fonamentals per la supervivència i la valorització de la llengua mateixa.

L’aprendiment i l’ensenyament de la llengua tenen de ésser inclosos en un projecte multilingüe: amb una experimentació inicial i amb projectes de ensenyament a les escoles interessades, així com s’està cercant de fer en Sardenya.

La llengua sarda i la catalana de l’Alguer són ensenyades en horari escolar (encara poques hores amb projectes finançats de la Regió Sardenya), amb l’ajut i el suport professional de experts per l’ensenyament de la llengua. Aprendre amb el mètode CLIL significa aprendre “continguts”, i matèries com la geografia, la història, la ciència o l’art en llengua forastera, amb el menor ús possible de la llengua materna. L’ensenyament de la llengua materna juntament amb la llengua oficial nacional estimula el progrés cognitiu i la capacitat de estudi.

Fora important portar l’alguerés i el sard a les escoles en manera efectiva, formar els professors i els mestres que puguin continuar a utilitzar les habilitats lingüístiques en manera contínua i sistemàtica. Se va més enllà de l’ensenyament clàssic de la llengua a les escoles.

S

T

U

D

I

L’execució del projecte per la introducció de la llengua sarda en les escoles i a dins de les universitats és difícil del punt de vista polític i social. La realització de aqueix projecte porta, en aqueix moment a un període indefinit.

La solució existeix, i és també assai fàcil (diem així): si tots los genitors fossin en grau de parlar en alguerés o en sard utilitzant la llengua materna amb els fills, juntament amb l’italià. No se pot delegar tot a les escoles, perquè de fet una llengua escolàstica no pot ésser la llengua materna, la llengua dels afectes i del calor de casa.

Les llengües minoritàries encara sobreviuen en diverses famílies, però no hi ha més l’esperança de poder-les salvar, o manca el sentiment decisiu perquè tenguin vida i perquè puguin anar envant en manera natural, com qualsevol altre idioma, per tendre la

funció comunicativa que mereixen.

Avui ningú utilitza més l’alguerés per parlar amb els minyons, sinó calqui genitors sensibles als valors culturals de la sua ciutat. La comunicació és limitada a la família, ja que el minyó no té companyons a fora d’en casa que parlin alguerés com ell. L’aprendiment i l’ensenyament de la llengua tenen de estar a dins de un camí educatiu multilingüe.

Ultra a la família, que és essencial en la transmissió, se tenen de interessar les associacions esportives, grups del temps lliure, associacions socials, grups scout, grups religiosos perquè els educadors utilitzin la llengua minoritària en les activitats del grup.

Per la supervivència de l’alguerés és necessari el suport de l’Estat, de la Regió i de la Província. Però la institució que és la primera delegada a la promoció de la llengua és lo Municipi. Té de fer la

15

16

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E

S

T

U

D

I reflexió per una planificació futura i normalització lingüística, i també per la preparació de mètodes didàctics dedicats a la llengua catalana de l’Alguer.

Ja de temps se tenen los instruments necessaris per recuperar, conservar i valoritzar el patrimoni lingüístic i cultural de l’Alguer: ara toca a les institucions i a la gent. És necessari un canvi de mentalitat i se té de trobar la voluntat de recuperar la cooperació i la unitat, sense intimidacions i arrogàncies.

Giuliana Portas

NOTES

programació i ocupar-se de la política lingüística i de les relacions amb Catalunya i amb la Sardenya mateixa i el Municipi de l’Alguer té de ésser un model pel procés de evolució institucional i públic de l’alguerés.

Seria important la discussió per treballar en manera més eficaç a dins de la realitat sociolingüística de l’Alguer. Una de les condicions és l’aprovació unànime de tots los que participen directament a la protecció i promoció de la llengua. És eficaç el treball de les associacions i també de les persones amb iniciatives en grups o personals, però qui té de portar envant una planificació lingüística seria són altres i encara això no és estat fet i és un problema. Són diverses les institucions que han treballat per arribar a aqueix nivell: és una

altra cosa que mos diferencia (Catalunya-Sardenya) i de la qual però podem aprendre calqui cosa.

L’adhesió a aquest projecte és una empresa ampla, complexa i delicada i té de ésser forta per superar les divisions locals, les posicions, personals o de grups, en manera que se puguin prendre mesures sense afavorir ningú.

Aquesta és una de les condicions essencials perquè l’alguerés pugui aspirar a una condició ni subordinada ni marginal.

La reforma demana generositat i un fort sentiment nacionalista. És també fonamental l’escanvi de experiències i de informacions entre operadors científics i operadors socio-culturals, per programar i activar processos de aprendiment i ofrir a les institucions escolàstiques un nou instrument de

1. M. VIRDIS , http: / / presaghe.wordpress.com/ 2009/ 10/ 02/ il-catalano-eil-sardo-in-rapporto/ , Il Catalano e il Sardo in rapporto, Las Plassas, 24 giugno 2007 (consulta el 30 de abril del 2012).

2. Se converteix en la llengua dels notaris, a costat del sard i del llatí. Lo català és encara utilitzat en l’administració de l’iglésia, en la redacció dels “quinque librorum”, i també dels centre més a dins del territori (Macomer, Sorgono, Sorradile, Mandas, Muravera), pels actes del Sínode, en el procés de beatificació, pels Actes del Capítol dels oficis diocesans.

3. Lo 29 de setembre del mateix any, amb un decret reial és estada reconstituïda la Generalitat de Catalunya.

4. Per analitzar més específicament l’argument, se poden llegir diverses publicacions de L. D’ARIENZO, Gli studi paleografici e diplomatistici sulla Sardegna, in «Archivio Storico Sardo», 33, 1982; ID., La Cancelleria di Pietro IV d’Aragona nell’assedio di Alghero nel 1354, estratto da «Archivio Storico Sardo», vol. XXXII, Cagliari, 1981; ID., La pace di Alghero stipulata tra l’Aragona e l’Arborea nel 1354, estratto dal volume “Medioevo età moderna” S.T.E.F., Fossataro, 1972.

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

SE TANCA UN CICLE DE 15 ANYS DE TREBALLS PER RECUPERAR EL SANTUARI

RESTAURADA LA LLÀNTIA DE VALLVERD A l’octubre del 2012 torna al santuari de Vallverd, que quatre mesos primer havia deixat per un laboratori de restauració, la preciosa llàntia de plata que, de sèculs, penjada a l’extremitat anterior de la cúpula del presbiteri, era el testimoni més visible i, de una certa manera oficial, de la fe i de la profunda devoció dels algueresos a Nostra Senyora de Vallverd.

La restauració de la llàntia tanca de fet un cicle de treballs, del qual volem recordar les etapes principals i que, per més de deu anys, a partir del 1998, han restituït dignitat funcional i litúrgica al santuari i recuperat bona part del sou riquíssim i preciós patrimoni artístic.

Havíem començat renovant les instal·lacions elèctriques, absolutament inadequades a les exigències de un santuari i a més perilloses, perquè realitzades amb fils volants: tota l’iglésia, compreses les capelles laterals, són estades il·luminades amb llumera indirecta i amb una tonalitat que afavorissi el recolliment de qui veniva al santuari a pregar i amb finalitats prevalentment religioses, i, contemporàniament, donessi també la possibilitat de conèixer i admirar el sou preciós patrimoni artístic.

Particular atenció és estada dedicada al nínxol que al centre de l’altar custodeix el simulacre de Nostra Senyora i que, il·luminat amb 20 làmpades a incandescència de 20 watts cada u, se transformava perillosament en un forn (400 watts) que a poc a poc estava coient excessivament i, per això, rendint encara més fràgil la terra cuita amb la qual és fet el simulacre. La nova il·luminació del nínxol és realitzada amb 24 elements a fibres òptiques.

La primera restauració ha interessat el preciós frontal en seda, magistralment recamat, donat al santuari, al 1857, del bisbe alguerés Mons. Rafael Arduino1.

El segon projecte l’ha programat

i realitzat la Superintendència de Sàsser que ha restaurat els grans quadros de les capelles laterals: dos, Sant Andreu i Sant Carles Borromeo, eren estats comprats del capítol al 16322; altres tres que representen Nostra Senyora del Carme, Sant Rafel, Sant Joan Baptista, Sant Joan Nepomucé, fets realitzar, sempre del capítol, al pintor callerità Antonio Caboni al 1844; i la coronació i glorificació de Maria, quadre set-centè, de autor fins ara ignot.

Al 2001 amb un contribut de la Fondazione Banco di Sardegna,

que amb una aportació de 50 milions de lires s’és fet càrrec de la meitat de les despeses, és estat restaurat el magnífic altar de marbre del 1750, el primer projectat per l’Alguer, amb l’entera estructura en marbre massís.

També el nínxol, que conserva expost a la veneració dels fidels el veneratíssim simulacre de Nostra Senyora de Vallverd, és, no obstant les dimensions, un únic mas de marbre excavat per realitzar la casa a la Mare de Déu.

Sempre a càrrec de la Superintendència, al 2003, és estat projectada i realitzada, amb els ma-

17

18

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

El simulacre restaurat

teixos tècnics de la Superintendència, la restauració del preciosíssim i veneradíssim simulacre de Nostra Senyora de Vallverd, en situació sempre més precària de quan al 1750, calguda en terra mentre el capellà la donava a basar als fidels, era estada primer assemblada amb pega i després (1790) s’aguantava sobretot per obra de una làmina de plata que la faixava del pit als peus.

Havem tengut així la possibilitat i la inesperada fortuna de tornar a conèixer la conformació externa del simulacre de la qual s’era totalment perduda la memòria, és a diure una mare de Déu seguda en tron que, amorosament protegit amb el braç dret, té a la falda el petit Jesús.

Del 2005, inserit en un projecte europeu per la promoció del tu-

risme religiós, el santuari és estat interessat a treballs de consolidació estructural que han portat a la substitució, amb un nou paviment en ardèsia, del paviment realitzat en un marbre anònim que als anys ’50 del ‘900 era estat col·locat en lloc de un altre paviment sempre en ardèsia, que al sècul XIX havia substituït l’antic paviment en azulejos.

Són estades renovades totes les fatxades i durant aquestos treballs havem fet una interessant descoberta: la fatxada principal, que actualment presentava un únic portal central, era, originàriament, a tres arcades, part avançada i final del porxo amb dues grans columnes internes construït al 1752,3 i era estat després tancat, no sabem perquè i

sense necessitats estructurals. La descoberta i sobretot la decisió de tornar a l’antic, obrint les dues arcades laterals, ha restituït visibilitat i funcionalitat al porxo i a la llotja, i ha donat magnificència arquitectònica, monumental i artística al temple i a tot el complex.

Pels (recuperar) ex vots és estat necessari elaborar i posar en marxa un projecte articulat. Els ex-vots, sobretot en la versió de pintures que representen situacions per les quals els fidels demanen l’ajut i la intercessió de N. Senyora de Vallverd i exprimeixen la fe i la devota reconeixença dels fidels a les “gràcies” o “miracles”, són estats considerats de sempre una característica i una peculiaritat del nostre santuari.

Durant el temps se n’hi ha acumulat un número talment gran que una part, penjats, han omplit i tapat les parets de les capelles, mentre els altres restaven amuntonats als laus dels altars. Una situació que els ha transformats quasi en causa de desordre i en elements que, de tant en tant, era oportú i quasi necessari desllibrar-se’n. Per això una discreta quantitat de quadros han deixat el santuari en manera més o manco clara o més o manco legítima: actualment una part se troba en cases privades de parents o hereus de qui els havia donats, o en cases de apassionats i estimadors de aquesta art pobra i naif, o comprats de col·leccionistes o en venda en galeries de antiquaris. És evident que ara és un patrimoni difícil de recuperar, però preciosissim en general per la història del santuari i sobretot per la història de la devoció a Nostra Senyora de Vallverd. Per exemple solament als quadros trobem documentació dels hàbits de Nostra Senyora perquè, probablement per una excessiva forma de economia, a qui oferiva un hàbit nou se li regalava el vell.

Així els quadres dels miracles resten pràcticament els únics documents de la gran varietat dels hàbits, durant els sèculs, sigui per la color sigui per la qualitat del teixit. Igualment de gran interès els elements que se poden trobar relatius a la indumentària pobra, és a diure de la gent nor-

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

mal, així com dels mobles de les cases populars.

De totes maneres se n’hi ha conservat un bon número, alguns centenars, que, evidentment, no era possible restituir tots a la “visibilitat” i a la “devoció” dels fidels, també perquè tants eren en una situació de extrema fragilitat. Era necessari, per recuperarlos, inserir-lo en projectes diferenciats.

El primer pas és estat aclarir el valor també religiós de aquests ex-vots, també perquè una bona part del clero havia avançat amb insistència la proposta de eliminar-los de les capelles del santuari i trobar per ellos una altra col·locació en altres ambients.

Com rector del santuari he contrastat amb extrema decisió aquesta solució: era i só sempre més convincit que, a part el valor documental, artístic i històric, aquellos quadros, o “miracles” representen i testimonien la fe del fidel que demana i i exprimeix reconeixença per la gràcia i, sobretot, complexivament, el camí religiós de una entera comunitat i, doncs, un tresor del qual ningú la pot expropiar.

Per això són estats seleccionats i triats i els mes íntegres (64), i són estats novament col·locats, en situació i en condicions naturalment el més possible decoroses, en les capelles, dividint “els miracles” o “les gràcies” segons aquellos àmbits que més caracteritzen la vida de la societat algueresa i on, conseqüentment, més se manifestava la religiositat popular algueresa: la marina, la campanya, la malaltia, les desgràcies, la guerra. Aquestos àmbits o grups són acompanyats, en cada capella, amb invocacions (en italià i en alguerés) a Nostra Senyora. (Stella del mare-Refugi del mariner, Consolazione degli aflitti-Mare dels desemparats, Salute dei malati-Salut dels malats, Sollievo dei sofferenti, Mare de misericòrdia, De gràcies intercessora).

Recentment la Superintendència de Sàsser, particularment sensible a la tutela de aquest patrimoni, n’ha inserit per dos anys un bon número (12 matèrics i 25 quadres) en els sous programes de restauració i ara són visibles

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

La fatxada primer de la restauració

en les sales expositives adjacents al santuari.

Tots els altres, després que la Superintendència els ha catalogats, resten conservats, amb l’esperança que, un dia o l’altre, sigui possible salvar, restaurar i rendir fruïble per tots aquest important patrimoni de la religiositat popular.

Finalment, el 26 de maig del 2012, com havem documentat al passat n. 143 de la nostra revista, és estada col·locada al cim del pilar del plaçal davant del santuari una estàtua de Nostra Senyora de Vallverd, obra de l’escultor Mario Nieddu i do del Rotary Club Alghero, en substitució

La fatxada com és ara

de aquella anònima col·locada als anys ’60. És evident i comprensible que un centre d’espiritualitat i de fe popular com és un santuari, i a més famós i de gran concurrència com aquell de Vallverd, durant sèculs hagi recollit una gran quantitat de testimoniances també artístiques i que, també per això, l’exigència de recuperació i els programes de restauració siguin de fet inexhauribles.

Però entre els projectes importants i prioritaris, n’hi havia encara u, de gran significat religiós i de particular valor artístic, que reclamava atenció: la restauració de la gran llàntia de plata pen-

19

20

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

Tres dels ex-vots restaurats. Al centre una obra de Miquelino Dore.

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

jada al centre de l’altar major.

Era un projecte que objectivament era difícil incluir entre aquells a finançament públic i a la fi se n’ha fet càrrec el mateix santuari.

Així, com havem recordat al principi de aquestes notes, la llàntia deixa el santuari pel laboratori de restauració i hi torna després de quatre mesos.

La llàntia, com havem ja evidenciat, era una peça de gran valor artístic i datable a la segona meitat del sis-cents i particularment lligada a la història del santuari, perquè era estada donada del canonge del capítol de la catedral de Càller, l’alguerés Agustí Marty, secretari del bisbe Ambrós Machin, mercedari alguerés,que havia governat la diòcesi del 1621 al 1625, quan era estat elevat a arquebisbe de Càller, i que era estat un dels protagonistes de la història del nostre santuari quan, al 1624, am gran intuïció i clarividència, havia agregat el santuari al capítol de la catedral, per assegurar-li una major dignitat del culte i estructures administratives adequades a la importància que el santuari anava assumint.

Són notícies, aquestes, que trobem en un inventari del 1747 i que així la descriu amb anotacions insòlitament detallades: “una llàntea grand de plata ab lo suo escut demunt y dos anells grands, una que se lliga la corda y altra al debax ab tres cadenetas dos de trenta mallas de quatre fils, y una de venty nou, al mig de ditas cadenas una nou de plata, y en mig de dita llàntea se troba la inscripssió del canonge Marty donador de dita llàntea, qual pesa, en pexo de romana, sezza lliuras, que fan 240 onzas de plata” 4.

Doncs una llàntia de dimensions notables (altària 53 cm. i 130 amb les cadenes, i 6,5 kg. de pes). de indiscutible valor artístic, enterament cisellada i repussada a mà, que dominava l’altar major, Un objecte preciós però al mateix temps particularment fràgil, perquè la sua mateixa funcionalitat i la necessitat de proveir-la quotidianament de l’oli, l’han contínuament exposada al risc que, baixant-la, poguessi caure a terra i que la calguda li procuressin

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

danys generalment de una certa gravetat que, comprensiblement, no era fàcil reparar i que, per fortuna, col·locada com era en alt, no resultaven tant greus o tant evidents.

De fet, després de tants anys i de després numeroses calgudes, la llàntia era en una situació de perillosa fragilitat i era una llàstima no restituir-li plena integritat estructural i funcional. La restauració ha evidenciat que els danys eren més greus del què se pensava o se podia imaginar. No solament s’és tengut de reconstruir l’extremitat final, que era la que pativa els danys més immediats quan la llàntia caieva a terra i que s’era, a poc a poc, desintegrada. És estat necessari donar nova estabilitat estructural. En efecte els diversos temptatius de restauració fets en passat eren estats maldestres amb insercions de fites de llenya i de làmines metàl·liques i sobretot en la part inferior s’era temptat de reforçar les numeroses fractures amb quantitats excessives de pega negra, fent perdre així visibilitat a les decoracions i als dissenys originaris.

Tota l’obra de restauració és estada projectada i realitzada, sota la direcció de la Superintendència de Sàsser, de l’empresa “D & D laboratorio di conservazione e restauro” de Càller, que ja en passat havia realitzat per la Superintendència i per l’Ofici Diocesà dels Béns Culturals, i amb apreciables resultats, altres intervents de restauració, sobretot als argents de la Catedral de Santa Maria de l’Alguer.

Antoni Nughes

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

NOTES 1. ARXIU HISTÒRIC DIOCESÀ DE L’ALGUER, Fons Capítol, Santuario di Nostra Signora di Valverde, Amministrazione, “Libro dell’administrazione delle rendite della chiesa campestre della Vergine Santissima di Valverde; cominciando dall’anno 1790. Amministrazione di Valverde 1790. N. 4”, 1.4, sense numeració, any 1857.

2. Per més notícies sobre el santuari i aquestes obres pictòriques cfr. BIBLIOTECA COMUNALE DI SASSARI, Notizie antiche raccolte fedelmente dal canonico Antonio Michele Urgias di Alghero, 1818, tomo II, IIa, pp. 50-51; A. SERRA, Due dipinti di Pantaleo C alvi nel Santuario di Valverde ad Alghero, en “Nuova Comunità”, (IX), n. 4, 1989, pp. 13-18; Pittori del ’600 nel santuario di Valverde, en

“L’ALGUER”, 1992, n. 22, pp. 14-16. Cfr. A. NUGHES, Valverde raccontata nei secoli, Alghero 1994, pp.48-50; A. NUGHES, Il Santuario di Valverde ad Alghero. Tradizione e Storia, Sestu 2003.

3. ARXIU HISTÒRIC DIOCESÀ DE L’ALGUER, Fons Capítol, Amministrazione del patrimonio, Atti notarili, “Auctos”, “Tomo XVIII”, 8.1.2.18, f. 159.

4. ARXIU HISTÒRIC DIOCESÀ DE L’ALGUER, Fons Capítol, Santuario di Nostra Signora di Valverde, Inventari, 2.3, Inventari dei beni, pegni, suppellettili della chiesa e della sacristia di Valverde; inventari degli spogli di monsignor Giuseppe Maria Incisa Beccaria e monsignor Pietro Bianco”. A la fi del volum: Inventario de las roppas y prendas de Valverde 1747.

21

o

22

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

ÍNDEX DELS NÚMEROS DE 134 A 145 Continuem la publicació de l’índex dels números dels últims dos anys (134-145). Precedentement havem publicat al n. 134 l’índex de 122 a 133, al n. 109 de 101 a 109, al n. 101 del n. 1 a 100.

Entre parèntesis són indicats el número, l’any (11=2011) i la pàgina.

Com ja havem fet en les altres ocasions evidenciarem amb lletres corsives els “Estudis” monogràfics que ocupen les 8 pàgines centrals de la revista.

BECAT JOAN - El premi Canigó a Antoni Nughes (n. 137/ 11, p. 9).

CIUFFO ANTONI - La capelina (n. 145 / 12, p.24).

DALERCI ANTONIO - Abril (n. 135/ 11, p. 24).

DEMARTIS DAVIDE - L’Alguer: taller de luteria (n.137/ 11, p. 22).

DERRIU ALESSANDRA - Superstició i sortilegis a l’Alguer del sècul XVIII (n.

134/ 11, p. 9).

- Cerimònia de assignació (1466-1469) antiga rectoria de l’Alguer (n. 136/ 11, p. 17).

- Il Censal mort e l’investimento del denaro nei documenti medievali dell’archivio del Capitolo di Alghero (n. 138/ 11, p. 9).

DES RACÓ JORDI - Sa fia des carboneret (n. 145/ 12 p. 13).

DORE CARMEN - La nit de Sant Joan (n. 136/ 11, p. 24).

- La nit de Sant Joan (n. 142/ 12, p. 24).

FELIPÓ RAMON - Els turcs i cavallets cotoners a l’Alguer i Berga passant per Solsona, Barcelona, Mallorca o…València (n. 143/ 12, p.

9).

FERRANDU SALVATORE - L’últim seller (n. 141/ 12, p. 9) FORT MIQUEL - La Palmavera de Alex Garrido (n. 134/ 11, p. 3).

- L’Alguer i el nou govern de Catalunya (n. 135/ 11, p. 19).

- Carlo Sechi encontra a Barcelona Francesc Homs (n.

135/ 11, p. 19).

- Focs de Sant Joan (n. 136/ 11, p. 4).

- Congrés de cultura catalana (n. 136/ 11, p. 21).

- L’Alguer a Prada 2011 (n. 137/ 11, p.8).

- Commemoració de la proclamació del Cant de la Sibil·la Patrimoni immaterial de la humanitat (n. 137/ 11, p. 17).

- Festes 31 de agost (n. 138 / 11, p. 5).

- Làurea honoris causa a Pasqual Maragall (n. 139/ 11, p.

18).

- L’Alguer a Catalunya. L’Escola de alguerés “P. Scanu” i l’Obra Cultural per programar les relacions culturals (n.

140/ 12, p. 19).

- Un interessant conveni a les Balears. Construïm alternatives i respostes a les politiques conservadores (n. 142/ 12, p.

5) - Inaugurada l’exposició “Cadàver exquisit” (n. 142/ 12, p.

8).

- XLIV Universitat Catalana d’Estiu (n. 143/ 12, p. 8) - Universitaris europeus a Sardenya visiten l’Alguer (n.

143/ 12, p. 16).

- Festes 31 de agost (n. 144/ 12, pag. 3).

- Obra Cultural de l’Alguer: Lo premi Sari en un llibre (n.

145/ 12, p.4).

- Senyal del Judici i cant a tenore: dos patrimonis de la humanitat (n. 145/ 12, p. 5).

GALLO PASQUAL - Lo foraster (n. 137/ 11, p. 24).

GAZALE VITTORIO - Primeres jornades de les àrees protegides: “La informació ambiental en àrees protegides” (n. 137/ 11, p. 18) Els parcs de Sardenya i Còrsega (n. 142/ 12, p. 4).

LOI JOSEP - És per a tu la serenada (n. 134/ 11, p. 24).

- És millor la tarongeta (n. 138/ 11, p. 24).

- És per a tu la serenada (n. 141/ 12, p. 24).

LOI VITO - Maneres de diure “...Qui no mori del llamp mori del tro…” (n. 134/ 11, p. 23).

- Maneres de diure “...Qui fa bon vi, no té menester de rama…” (n. 135/ 11, p. 23).

- Maneres de diure “...Qui va amb el topo (coix) a l’any ès topo i mig..” (n. 136/ 11, p. 23).

- Maneres de diure “...A qui roba dels altros, lo dimoni li pren lo sou..” (n. 137/ 11, p. 23).

- Maneres de diure “...Si en casa hi entra tanta bé, demanate de on ve..” (n. 138/ 11, p. 23).

- Maneres de diure “..Tirar la pedra i amagar la ma..” (n.

139/ 11, p. 23).

- Maneres de diure “…Ésser….fill bord..” (n. 140/ 12, p. 23).

MALUQUER I FERRER JOAN - La presència algueresa a l’UCE (n. 137/ 11, p. 3).

NUGHES ANTONI - El senyal del judici o Cant de la Sibil·la Patrimoni de la humanitat (n. 134/ 11, p. 4).

- Benet XVI consagra la Sagrada Família quatre capellans han representat l’Alguer i la Diòcesi (n. 134/ 11, p. 6).

- Nou Bisbe a l’Alguer (n. 135/ 11, p. 4).

- Salvaguardia i avvaloramentu de tottus is variantis de sa lingua sarda (n. 139/ 11, p. 9).

- Dedicació a l’Alguer de la capella de la Mare de Déu de Montserrat (n. 140/ 12, p. 3).

- El Senyal del Judici. L’Alguer i el Cant de la Sibil·la (n.

140/ 12, p. 7).

- L’Alguer de una volta….així com l’ha vista Eduart Toda (n. 142/ 12, p. 17).

- Nova Estàtua de N.Senyora de Vallverd al pilar del plaçal del santuari (n. 143/ 12, p. 17).

- Els financers de Itàlia a Vallverd (n. 144/ 12, p. 6).

- La rondalla a l’Alguer (n. 145/ 12, p.7).

OPPIA GIACOMO - Lo banyeto. Lo stabilimento balneare dei Balduzzi. (n.

142/ 12, p. 9).

PASCALIS GIUSY - Premi “Rafael Sari” XXVIII edició 2011 (n. 138/ 11, p. 5).

PIRAS PINO - Lo polític (n. 143/ 12, p. 24).

PIREDDU GIULIA - Els parcs de Sardenya i Còrsega (n. 142/ 12, p. 4).

PONS CAMILA - Àngel Scala ha fet 100 anys (n. 134/ 11, p. 17).

- XLII Ed. de la Universitat Catalana d’Estiu. Presentació a l‘Alguer (n. 136/ 11, p. 3).

- Valencians i algueresos reprenen el diàleg (n. 138/ 11, p. 20).

- Festival de l’Argentera (n. 143/ 12, p. 15).

- Dring de mars: l’Obra Cultural de l’Alguer a Catalunya (n.

144/ 12, p. 22).

- Escola de alguerés “Pasqual Scanu”: una rondalla per tots “La filla del garbonaiu” (n. 145/ 12, p. 6).

PORTAS GIULIANA - Models de normalització lingüística i renovament pedagògic (n. 145/ 12, p. 22).

REDACCIÓ - Mauro M. Morfino nou bisbe de l’Alguer (n. 134/ 11, p. 2).

- La cuina tradicional algueresa (n. 134/ 11, p. 2).

- C’eran los sueljos (n. 134/ 11, p. 2).

- Caravana catalana (n. 134/ 11, p. 2).

- Dia del llibre i de la rosa (n. 135/ 11, p. 2).

- Mostra dels dissenys de Brunetto Moro (n. 135/ 11, p. 2).

- Josep Majoral a l’Alguer (n. 135/ 11, p. 2).

- L’Alguer a El Triangle i a la Catalunya cristiana (n.

135/ 11, p. 3).

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

-

Secció de l’Anpi a l’Alguer (n. 135/ 11, p. 3).

L’Alguer al Parc a taula (n. 136/ 11, p. 2).

Antoni Torre a la Fundació Alsina i Bofil (n. 136/ 11, p. 2).

Assemblea Obra Cultural (n. 136/ 11, p. 2).

Pelegrinatges al Santuari del Valverd: una antiga edició dels gosos (n. 136/ 11, p. 5).

- Unitat de Itàlia i minories (n. 137/ 11, p. 2).

- Josep Majoral a Sardenya (n. 137/ 11, p. 2).

- Concert de coral i orquestra dels joves interpretes dels països catalans (n. 137/ 11, p. 2).

- Grup de Mataró visita l‘Alguer (n. 138/ 11, p. 2).

- On line lo diccionari de alguerés (n. 138/ 11, p. 2).

- 50 anys de la Mercè (n. 138/ 11, p. 2).

- Monuments oberts (n. 138/ 11, p. 2).

- La història de l’Alguer en imatges (n. 138/ 11, p. 2).

- Acabada a l’Alguer l’experiència administrativa del centre-dreta (n. 139/ 11, p. 2).

- Premi a Pasqual Mellai (n. 139/ 11, p. 2).

450 Anys de la Universitat de Sàsser (n. 139/ 11, p. 3).

- Conferència regional de la llengua (n. 139/ 11, p. 3) - Patronato U.C.E. (n. 139/ 11, p. 3) - Institut Ramon Llull (n. 139/ 11, p. 3) - Acabada la restauració del rellotge del campanil de Santa Maria (n. 140/ 12, p. 2) - Publicat en Catalunya lo cd “Lo país meu” (n. 140/ 12, p. 2) - Una plaça dedicada a Antoni Cau (n. 140/ 12, p. 2).

- Cursos de alguerés als jugadors de rugby de l’Alguer (n.

140/ 12, p. 2).

- Valorització i ensenyament llengües de minoria (n. 141/ 12, p. 2).

- Analfabelfica (n. 141/ 12, p. 2).

- Radio Onda Stereo transmissió en alguerés (n. 141/ 12, p. 2).

- Commemoració de Maria Chessa Lai (n. 141/ 12, p. 2).

- Dring de mars (n. 141/ 12, p. 3).

- Festa de Montserrat (n. 141/ 12, p. 3).

- Treballar amb l’alguerés (n. 141/ 12, p. 3).

- Parlament de Catalunya i Sardenya (n. 141/ 12, p. 2).

- Lo tren de l’Alguer Mostra fotografica (n. 141/ 12, p. 4).

- Municipals a l’Alguer elegit síndic Stefano Lubrano (n.

142/ 12, p. 2).

- Lletra oberta al síndic Stefano Lubrano dels presidents de l’Obra Cultural i de Òmnium Cultural de l’Alguer (n.

142/ 12, p. 2).

- Guillot presenta lo llibre “Lo zibaldino – Xompull de pensaments” (n. 142/ 12, p. 2).

- Nova estàtua a la columna del plaçal de l’iglésia de Vallverd (n. 142/ 12, p. 3).

- Concert de la Coral parroquial “Sant Feliu” de Cabrera de mar (n. 142/ 12, p. 3).

- La festa dels focs de Sant Joan (n. 142/ 12, p. 3).

- Volontaris algueresos a la primera guerra de independència (n. 142/ 12, p. 3).

- Conferència sobre la llei 482 (n. 142/ 12, p. 3).

- Reprendre el camí (n. 142/ 12, p. 21).

- La poesia de Giuliana Carboni (n. 143/ 12, p. 2) - Un confront de avui amb l‘Alguer de ahir (n. 143/ 12, p. 2).

- Antoni Budruni presenta l’últim llibre (n. 143/ 12, p. 2).

- Observatori llengües nacions sense estat (n. 143/ 12, p. 2).

- Visita guiada sota les estrelles (n. 143/ 12, p. 3).

- Nassaiols-pescadors de llagosta de Carlo Catardi (n.

144/ 12, p. 2).

- Breu història de l’aeroport de l’Alguer (n. 144/ 12, p. 2).

- Poesia i música napolitana (n. 144/ 12, p. 2).

- Edició crítica dels actes dels Parlaments Sards (n. 144/ 12, p. 2).

- 11 de setembre (n. 144/ 12, p. 2).

- La XXIX edició del premi “Rafael Sari” a Lo Lladre de Antonello Colledanchise (n. 144/ 12, p. 17).

- Premi “Pino Piras” 2012 (n. 145/ 12, p.2).

- Nou libre de Bastianina Secchi “Le bionde spighe” (n.

145/ 12, p. 2).

- “Sangremar” nou romanç de Massimiliano Fois (n.

145/ 12, p.2).

- “En lo terme de l’Alguer” de Giacomo Oppia (n. 145/ 12, p.2).

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013

- Parlament de Sardenya declaració de independència (n.

145/ 12, p.20).

- Bilungüisme: una riquesa per la Sardenya (n. 145/ 12, p.21).

- “Bilinguismu creschet” en Sardenya (n. 145/ 12, p.21).

REUGLA VINCENT - L’associanisme cultural a l’Alguer (n. 139/ 11, p. 5).

SAIU GIANNI - L’antic rellotge mecànic del campanil de la catedral de Santa Maria (n. 144/ 12, p. 9).

SALARIS MARIA ANTONIETTA - Els grups scout de l’Alguer i el projecte “4vents - escoltisme i guiatge” (n. 141/ 12, p. 17).

SANNA JOSEP - Nadal 1975 (n. 139/ 11, p. 24).

- La rondalla a l’Alguer (n. 145/ 12, p. 8).

- La filla del garbonaiu (n. 145/ 12, p. 13).

SCALA ÀNGEL - Xi’Antoni “VURETA” i lo sard mort a l’improvís (n.

134/ 11, p. 19).

- Xi’Antoni “VURETA” lo becamorts del campsant vell (n.

134/ 11, p. 19).

SCANU PASQUAL - Campanes de Santa Maria (n. 144/ 12, p. 24).

SECHI CARLO - Mostra d’art per l’Asinara (n. 134/ 11, p. 8).

- 25 anys de l’Obra Cultural (n. 136/ 11, p. 9).

- Campsant o cemeniri de Sant Miquel (n. 138/ 11, p. 17).

- El Barça entusiasma l’Alguer (n. 138/ 11, p. 19).

- La Patum a l’Alguer (n. 139/ 11, p. 4).

- Salvaguardia i avvaloramentu de tottus is variantis de sa lingua sarda (n. 139/ 11, p. 9).

- L’Alguer terra d’approdo. Un volum fantasiós i fantàstic sobre el rol ideal de la nostra ciutat (n. 139/ 11, p. 17).

- Representació teatral del Senyal del judici (n. 139/ 11, p.

20).

- Inaugurada Casa Manno (n. 141/ 12, p. 7).

SERRA ANTONIO - Aggiunte alla statuaria lignea ispano-napoletana del seicento ad Alghero (n. 135/ 11, p. 20).

- Nou contribut a la iconografia de nostra Senyora de Vallverd una pintura inèdita de Antonio Carboni (n. 136/ 11, p. 6).

SODDU ALESSANDRO - Prima di Alghero. Ipotesi sul toponimo Porto Conte e una nota su S.Imbenia (n. 143/ 12, p. 4).

SOLINAS GIULIO - Salvaguardia i avvaloramentu de tottus is variantis de sa lingua sarda (n. 139/ 11, p. 9).

SOTGIU JOSEP - L’algua de Briai a l’Alguer (n. 139/ 11, p. 19).

- L’Alguer de una volta (n. 141/ 12, p. 19).

TILLOCA JOSEP - Campionats italians de tennis a l’Alguer (n. 142/ 12, p. 22).

- Ressenya teatral-musical del gesto “V”. Una nova i original iniciativa de Analabelfica (n. 143/ 12, p. 22).

- De la banda de ponent - Un projecte de valorització de la llengua catalana de l’Alguer (n. 145/ 12, p.3).

TORRE ANTONIO - L’avifauna al territori de l’Alguer. Les espècies de les zones humides (n. 136/ 11, p. 22).

- Primeres jornades de les àrees protegides: “La informació ambiental en àrees protegides” (n. 137/ 11, p. 18).

- Ornitòlegs a conveni (n. 138/ 11, p. 21).

- L’avifauna al territori de l’Alguer. Les espècies de les zones humides (n. 138/ 11, p. 22).

- Els parcs de Sardenya i Còrsega (n. 142/ 12, p. 4).

VERDAGUER CINTO - Virolai (n. 140/ 12, p. 24).

VILARNAU JOAQUIN - S’ha de saber on vas per sentir parlar alguerés (n. 137/ 11, p. 16).

ZIRANU ANGELO - Gaudí a l’Alguer elogi a l’Alguer ciutat sard de llengua catalana (n. 135/ 11, p. 7).

23

n POESIA I CANÇÓ n

Ones de la mar i de la vida n Paraules de Pasqual Scanu n Música de Àngel Ceravola n n Les ones del mar n carinyen suaus n la blanca ribera n de sorra argentada. n Miratge de pau n que dóna conhort: n són calmes les ones n i l'ànima gosa. n És sol un moment, n no hi posis confiança, n de cop s'agiten n les ones del mar. n S'exarxen furioses, n arruinen, derollen n la blanca ribera n que sembra un desterro. n Així és la vida, n la sort de l'home n qui mori, qui campa, n qui campa qui mori. n A cicles de pau n de vida serena n cuiten ingrats n les hores més tristes. n En fi, com a sombra n arriba improvisa n la pàl·lida Mort; n esborra de cop n afanis i joies n no cal esperar n que torni la vida: n te resta el condol n i el dolç record n del temps passat. n