Creixen els robatoris a Patum Lloguer

Detectada una estafa relacionada amb els robatoris de mòbils per Patum. Aquest Corpus passat els Mossos van rebre dues denúncies per estafes que els lladres de mòbils van realitzar després d’accedir a les contrasenyes dels comptes bancaris de les víctimes. Amb aquesta maniobra, els lladres van aconseguir uns 28.000 euros, fent transferències als seus comptes i, fins i tot, demanant préstecs que, ara, les víctimes hauran de pagar perquè el banc no se’n responsabilitza. En tota la Patum, els Mossos van rebre 76 denúncies per furts de mòbils i carteres, 20 més que el 2022.

El Govern proposarà limitar el preu del lloguer a Berga, atès que ho considera una zona de mercat residencial tensionat per la manca d’habitatge assequible.

dues de decisives al Consell Comarcal

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica

David Font ha quedat a només 24 vots de ser el candidat més votat del Berguedà. Ha recollit només 24 vots menys que Ivan Sànchez a Berga, malgrat que ell es presentava a Gironella, amb encara no una tercera part de l’electorat de la capital. El resultat parla sol: 11 d’11 cadires al ple. El PSC, l’alternativa, n’ha quedat fora. I això que aquesta vegada Font no s’ha presentat amb Junts, sinó com a independent. Els resultats han donat a la seva nova agrupació, Més per Gironella, dues cadires al ple comarcal. Font n’ocuparà una i, tot i que és lluny del pes que tenia amb CiU fa anys, ha proposat una idea que podria permetre-li accedir a govern: un pacte ampli entre les principals forces del ple.

Per què aquest meló l’obres ara i no fa uns anys, quan CiU tenia la paella pel mànec i tu eres president? No ho sé. Les mirades evolucionen. Noto que la gent està cansada de les batalles entre partits. L’evidència és que tots els que ens presentem estaríem d’acord en el 80% de les coses. Volem una comarca de primera i coincidim que no la tenim. No veig sentit a tirar-nos els plats pel cap. Això provoca que la gent s’allunyi de la política. Potser si s’hagués fet fa sis anys, ara ho tindríem resolt. Potser sí. No ho sabrem mai. Suposo que fa sis anys estava molt més immers en la política de partits. Però els anys i les hòsties et donen perspectiva. I aquesta perspectiva et fa prendre decisions. Ara lideres una llista desmarcada dels partits, però tu no ho estàs: tu ets del PDeCAT.

Sí, no ho he amagat mai. El PDeCAT és el partit on em sento més còmode, per la manera de fer, de no situar-se en la política del tuit. La fortalesa, el desplegament, la força i la notorietat està molt lluny de la de Junts i la de CiU, però no he canviat perquè no em moc per cadires, sinó per convicció. I, de propostes, no me n’han faltat. A les municipals, de fet, et podies presentar com a Junts o com a PDeCAT.

Sí, les dues opcions van ser sobre la taula. Però la percepció que tenia és que, a mesura que s’acostaven les eleccions, l’interès creixia perquè jo aportava un nombre de vots i regidors. No soc una xinxeta en un mapa de Catalunya, som unes persones que creiem en una manera de fer les coses. I la millor fórmula ara era amb una llista independent. I no ens ha anat malament. Creus que ho hauries pagat, anant amb un partit?

Segurament algú s’hauria quedat a casa, però penso que el càstig tampoc hauria estat excessiu. A les municipals es vota la persona. Berga no és cupaire, però hi guanya la CUP. En les altres eleccions no ho fa.

És irreconciliable l’espai convergent?

L’esperit de CiU no ha mort, s’ha anat disgregant. El conseller Turull és tan convergent com jo. I el president Mas. I segurament, la Marta Pascal. L’horitzó és compartit, però la fórmula per arribar-hi, no. L’1-O marca un distanciament que fa difícil tornar-nos a trobar. Què et distancia de Junts?

No cal política de bandera, sinó de fets. Soc independentista, però tinc clar que no hi arribarem d’un dia per l’altre. Mentre seguim vinculats a l’Estat, n’hem de treure suc. Perquè mig milió vagi a Extremadura, que vingui a Gironella! Els diners no tenen color. Si et toca la loteria, no l’agafaràs, perquè és d’Espanya?

Fa 13 anys que ets alcalde.

I no m’ho hauria imaginat. Recordo que el dia de la primera investidura: vaig plegar de treballar de Manresa i vaig pujar plorant tot el viatge. Tancava una etapa professional i ho deixava tot per dedicar-me a fer d’alcalde. Per què creus que hi has estat tants anys?

La política sempre m’ha agradat i, en el moment que la tasto, encara més. Vaig fer moltes formacions per conèixer-la. Cal entendre les entranyes d’un ajuntament, el per què el pressupost és com és. Hi he destinat moltes hores. Ho entenc com l’economia domèstica. El que faries a casa, ho fas a l’Ajuntament. Com és el dia a dia de l’alcalde de Gironella?

Em llevo a dos quarts de 7. M’agrada anar d’hora. Entre un i dos quarts de 8 soc a l’ajuntament i em poso a treballar. Dino i m’hi poso fins al vespre. Cada dia menys divendres, que m’agafo les tardes una mica diferent. Intento estar disponible 16 de les 24 hores del dia. A la feina convius també amb la parella. És complex. Intentem no barrejar, tot i que a vegades és inevitable. També provoca un excés de confiança que fa que sigui una mica més exigent i no hauria de ser així. Però també ajuda. La política és sacrificada: els festius són relatius i s’ha d’entendre molt bé per qui tens al costat. En el meu cas és més fàcil perquè és compartit. De l’homosexualitat, sempre has dit que no t’agrada ferne bandera, sinó viure-la amb naturalitat.

Vaig viure un procés complex que comença als 14-15 anys. Ho vaig viure d’amagat i no ho vaig voler assumir fins als 27. No és fàcil. Tens molta por al rebuig i la por és molt més gran que el que t’acabes trobant.

I la vida pública ho devia fer encara més complicat.

Sí. Quan vaig començar amb el Lluís, entràvem i sortíem separats de casa. Creia que ho havia de fer així fins a anar sobre segur. Quan es va saber, la gent ho va viure de forma molt més natural del que podia imaginar. I si algú no ho va acceptar té dos problemes. Tan de bo hagués estat capaç de fer-ho abans.

Serà l’últim mandat?

Amb la mentalitat a dia d’avui, serà l’últim mandat a Gironella. Els projectes necessiten de saba nova. I el David també necessita prendre’s un temps per ell a la seva vida. Durant molts anys he portat tot el que podia a l’Ajuntament, però a quatre anys vista no sé si tindré les forces, la capacitat i l’energia per fer-ho. Això no vol dir que el David no pugui formar part d’una candidatura, però no al capdavant. Però si m’ho haguessis preguntat dos anys enrere t’hauria dit el mateix. I aquí estem.