L’HORA DE DECIDIR EL FUTUR DE LA CIUTAT

from Aquí Berguedà – N.138 - Maig del 2023

Josep Mena és el candidat d’ERC 21

Berga es debat entre la continuïtat del govern i les idees de canvi de l’oposició

SÓN LES SIS DE LA TARDA del diumenge de Sant Jordi. Els set candidats a l’alcaldia de Berga estan convocats per l’Aquí Berguedà a Sant Francesc. Tots saben que el motiu de la trobada és la foto de la portada d’aquest número i que hauran de pujar al campanar, tot i que la majoria no saben el que els espera perquè no han arribat mai al capdamunt. Ni ells ni gairebé tots els que els votaran. I és que el campanar és un lloc que tothom té al cap, per haver-lo vist des del carrer o des de Queralt, però no des de dins.

Queden 10 minuts per l’hora de la convocatòria i cinc dels set candidats ja són a lloc. Només falta el Moisès Masanas, d’ERC, i el Xavier Serrahima, del PP. El Ramon Caballé, de Junts, fa broma sobre el candidat republicà: “Deu baixar de Saldes”. El Moisès arriba a l’església de Sant Francesc a les sis i un minut. Explica que estava mirant el partit que el Barça està guanyant per la mínima a l’Atlètic de Madrid. L’Ivan Sànchez, de la CUP, remuga: tenia el carnet per anar al camp, però la trobada de candidats li ha aixafat la guitarra. Explica que hi ha anat l’Isaac Santiago, el regidor d’Esports.

Plantats pel PP

Encara falta l’alcaldable del

La Trobada

Candidats

PP. Cap dels candidats no l’ha vist mai. Hi ha certs dubtes sobre si vindrà o no, malgrat que el Xavier va confirmar en primera instància que ho faria. També va assegurar, quan va ser regidor de Tavertet, que aniria als plens. I no ho va fer. Avui tampoc compleix. Comença l’ascensió al campanar. El Francesc Ros, d’En Comú Podem, fa estona que se’l mira: “És molt amunt, eh?”. En canvi, la Judit Vinyes, la candidata de Berga Grup Independent, es mira els talons quan el Roger Cortina, el guia del recorregut, explica que són uns deu minuts de

DUEL D’AFINITATS

pujada, amb força escales.

En el moment d’explicar-los el pla de la tarda, es crida els alcaldables: “Candidats, podeu acostar-vos un moment aquí?”. La Judit replica: “I candidata”. Tal com va passar fa quatre anys, només hi ha una dona entre les persones aspirants a l’alcaldia. El 2019 era Montse Venturós, ara és la Judit.

Els grupets de l’ascensió

L’Ivan, el Ramon i el Moisès van força junts durant tota l’ascensió al campanar. L’Abel i la Judit, també. I el Francesc va bastant a la seva, per feina, conscient que la pujada serà dura. També pugen dues persones que acompanyen la Judit; i el fotògraf.

La primera parada és al cor de l’església. El Roger n’explica la història. L’Ivan deixa clar que ja ho sap: “Explica’ls-ho, sí”.

I tot seguit, comencen les escales estretes. L’avís d’alerta els caps ressona diverses vegades en pocs minuts. La següent parada és al primer balcó del campanar, just a sobre el rellotge. Encara n’hi ha un per sobre, però els candidats posen a prova el dron, col·locats a la cara que mira a l’aparcament del capdamunt de Sant Francesc, des d’on el Marc Elías dispara. Aquest primer balcó és més estret que el de sobre. Els sis candidats hi caben, si s’estrenyen. S’estableix que es posin per ordre de representació, amb l’alcalde en una part més central i les noves formacions als extrems. Tot i que des d’un primer moment sembla evident que no serà la foto de la jornada, la posada en escena també evidencia que hi ha poc espai per a tants partits. El Moisès i l’Abel s’estrenyen una mica per fer lloc al Francesc i la Judit. En aquest primer balcó hi ha les campanes. Sona un quart quan tots els candidats són a mig metre. S’espanten tots. Les orelles xiulen, però la vista és espectacular: es veuen gairebé totes les teulades del barri vell fins al barri del Tossalet de les Forques. També un forat verd al passeig de la Pau i un altre amb un to més ennegrit, a la rasa dels Molins.

L’ascensió acaba al balcó de dalt. Per sortir-hi, cal passar per una finestra en forma de rombe que posa a prova la destresa amb les cames dels candidats. I els talons de la Judit, que se’n surt amb força traça. A dalt ja no hi ha problemes d’espai: hi caben tots i, des del dron, fins i tot sembla que el campanar reservava un lloc per a l’alcaldable del PP.

En aquest moment qui ho passa pitjor és l’Abel, que té vertigen. També se’n surt: “Si no miro avall, no passa res”. L’estratègia és clara: sempre amb els ulls cap endavant, com a les curses de muntanya que acostuma a fer.

El futur del convent

La trobada acaba al claustre del convent de Sant Francesc. Els candidats han estat convocats aquí perquè, a banda de poder retratar-los en un lloc inèdit com el campanar, el convent també és un repte majúscul de futur. La CUP, Junts i el PSC s’hi imaginen formació que permeti estrènyer vincles amb les universitats. Tots tres reivindiquen que és una idea que defensen des de fa temps. El candidat d’ERC diu que és potent culturalment i que ha de casar amb tot el que hi ha al voltant. El Francesc, d’En Comú Podem, pensa que cal esperar si arriben ajuts per poder traslladar les comparses a la Casa de la Patum. I la Judit, dels independents, clama per un espai molt més dinàmic, amb més exposicions i més actes culturals al claustre. Tots, això sí, coincideixen que cal avançar en les obres a les altres plantes.