Primer punt: honestedat i realisme

Marc CANTURRI

@marccanturri

Si és època d’eleccions, és època de promeses. Època de posar sobre paper uns deures que et comrpomets a fer en els pròxims anys, si qui t’ha de votar et fa confiança. L’apartat d’esports no falla en cap programa electoral. És un tret segur: l’esport mou clubs, és a dir, moltes persones, i guanyar-te la seva confiança, és posar una pota a la cadira del ple. O dues. O fins i tot les quatre, en segons quin poble. Ara bé, si un aspirant es creu l’esport de debò i no el veu com una simple eina per esgarrapar vots, no hauria de tenir la necessitat de mentir per convèncer l’electorat. Si hi ha actuacions faraòniques que són tan esperades com inviables, no cal posar-les al programa. Si de veritat són inviables, segur que el candidat troba els arguments per convèncer el votant que existeixen alternatives o que, simplement, cal oblidar-se de l’utopia. El problema ve quan resulta que no són tan inviables com el candidat vol fer veure, sinó que és qüestió de prioritats. Aleshores mentir té sentit, però no és honest. I al Berguedà el que li cal és honestedat i realisme, més que falses promeses. Això, i que els vots dels clubs vagin a qui se’ls cregui, no a qui els somriu millor.