UN DIVORCI TENS, PERÒ ACORDAT

Feia anys que Montgat se sentia poble, però mai havia demanat la independència a Tiana perquè la llei era molt clara: per fer-ho, calia superar els 2.000 habitants. A les eleccions del 31, Montgat encara no superava el llindar dels 2.000, però ja tenia més població que Tiana i això va fer que, per primer cop, també tingués més regidors que Tiana al ple. L’aritmètica va obrir la porta als montgatins a governar a Tiana, i això no va agradar a la resta.

Aquest espectre polític va aplanar el camí de la segregació, encara que l’alcalde, Carmel Casanoves, no n’era defensor. La gent de Montgat esperava amb delit superar els 2.000 habitants per poder demanar la segregació i els tianencs ho veien amb bons ulls perquè els permetria tornar a controlar el seu ajuntament. En plena negociació política, es va presentar un document signat per 420 veïns de Montgat (d’un total de 675, perquè només el podien signar majors de 25 anys amb més de 2 anys de residència al municipi). Alguns apunts històrics relacionen la segregació amb una desatenció per part de Tiana de les necessitats de Montgat, Però el document signat pel veïnat el 1932 defensa que és una qüestió de sentit comú, tal com recull Josep Maria Tòffoli en un dels seus articles: “Exposaven la falta total de convivència entre Tiana i Montgat, que Montgat disposava de tots els mitjans necessaris per viure amb independència i que mai, i en especial en els últims lustres, havien tingut la necessitat d’ajut de Tiana”. De desatenció, res de res. Simplement, se sentien autosuficients.

Al cap d’uns mesos, gairebé 300 veïns de Tiana van presentar un altre document on celebraven la segregació de Montgat i, fins i tot, en treien pit, per “haver contribuït a crear una nova vila catalana que té força per desenvolupar-se i que sap reclamar la seva llibertat amb paraules de franca i serena coordialitat”.

Tot estava encaminat, però va aparèixer un problema legal: Montgat tenia els 2.000 habitants necessaris però, si se separava, deixava Tiana per sota d’aquest llindar. Es va instar el Parlament de Catalunya a canviar la normativa i s’hi va posar remei el juny del 1933, aprovant una llei permissiva.

El nou ajuntament de Montgat es va constituir amb els sis càrrecs electes

RESTAUREN LA PEL·LÍCULA DEL TRAMVIA

Per la Festa Major, s’estrenarà la pel·lícula del tramvia de Tiana. Es projectarà en una pantalla gegant amb música en directe. La Filmoteca i l’Ajuntament l’han digitalitzat. “És una alegria perquè gairebé tot el material d’aquella època s’ha perdut”, constaten des de la Filmoteca.

que ja hi havia a Tiana i amb quatre veïns més. Carmel Casanoves, fins aleshores alcalde de Tiana, va renunciar a l’alcaldia del nou municipi “pel poc entusiasme” que li despertava la segregació i per manca de temps per assumir el repte. Pere Rodés va ser investit a Montgat i Eduard Simó va assumir l’alcaldia de Tiana. Amb la segregació, les propietats es van dividir. L’ajuntament, les escoles i l’escorxador van quedar per a Tiana, que va haver de compensar-ho pagant 5.000 pessetes anuals a Montgat durant deu anys.

Acord per fer servir la Catequística d’aparcament

L’Ajuntament ha arribat a un acord amb el Consell Parroquial per fer servir provisionalment el pati de la Catequística com a aparcament mentre durin les obres de can Matas. Esglaonadament, s’habilitaran 62 places. A partir del 5 de juliol, es podrà aparcar en vint places a la Catequística. En els pròxims mesos, hi haurà 27 places més al nou aparcament del camí Mig d’Alella. I també es recuperaran 15 places més a l’Avinguda Joan Garí, ara afectades per les obres. AJ TIANA

CRISI CLIMÀTICA