Al país de les rialles hi ha raïm a les porxades ametles i olives negres un arròs fet amb costelles Al país de les costeres hi ha llaüts i guitarrons i la veu de les rondalles pessigant les emocions. Al país de les rialles... Al País de la Olivera Obrint Pas
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
jr j
2013
1
Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) l’any 2013 www.fallajrj.com Equip de redacció Verònica Llopis, Isabel Gosálbez, Anna I. Calvo, Rafa Tortosa, Patri Viñes Fotografies Foto Estudio - Federico, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Isabel Gosálbez, Jorge Sánchez, Josep Gimeno, Arxiu Manolo Sanchis, Arxiu Guillem Alborch. Col·laboradors Guillem Alborch, Sergio Bono, Xelo Descals, Javi Lara, Guillem Pérez, Ramon Estellés, Rafa Tortosa, J. Vicent Tortosa Il·lustracions Portadelles Rafael Boluda Esbossos i dibuixos Venancio Cimas, Manolo Rubio Coberta i maquetació covanegradisseny Publicitat La Comissió Impressió Matéu impressors, s. l. Dipòsit legal XXXXXXXXXXX Tirada 400 exemplars Col·labora Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org/)
2
falla Joan Ramon Jiménez XÀTIVA 2013
jr j
2013
3
índex
salutacions 6
programa de festejos 8
fallera Major 12
Alexa Gramaje i Victoria
dossier: falles i teatre de carrer: música, sàtira i foc 16
Pregó (satíric) de la cercavila Xelo Descals Falles i Teatre al carrer Rafa Tortosa La falla-sainet i la falla com a representació teatral Ramon Estellés L’essència teatral a la cavalcada del ninot Guillem Alborch El teatre faller Sergio Bono Desfilades de fallers i bufons... Javi Lara
4
14
18 20 36 40 54 58
els cadafals 62 Falla Infantil Parc Infantil a la plaça del poble Falla Gran Cercavila socarrada
64 68
la falla nostra 84 Entrevistes La Comissió Record d’un any, Carla Premis 2012 Memòria 2012
86 91 98 100 102
pròleg falles i teatre sàtira i carrer música i foc
El FALLASSO. La nostra icona d’enguany, un pallasso (sense ser despectius, sinó tot el contrari) fent malabars però vestit de puntelló, és el punt de partida d’una relació que pretenem plasmar als fulls d’aquesta publicació. Les similituds entre la nostra festa de les falles i el teatre de carrer —música, foc, sàtira, comèdia... — són el material d’estudi d’enguany. Sobre una fresca, desenfadada i atrevida maquetació, però sempre guardant unes formes que intente donar-li rigor on li pertoque i un toc de diversió on es requerisca, presentem un interessants textos analitzant el tema proposat. Rafa Tortosa, Ramon Estellés, Guillem Alborch, Javi Lara i Sergi Bono ens han resolt totes les relacions possibles entre falles i teatre de carrer, i Xelo Descals ens ha posat el toc d’humor amb un satíric pregó de l’actualitat i que serveix d’enllaç amb el cadafal faller, el qual descriu tota un cercavila socarrada en forma de teatre urbà amb cames–llargues, enans, faquirs, arlequins, pallassos, malabaristes i dimonis del correfoc. Per a l’explicació infantil hem tingut l’oportunitat de tindre la ploma de Vicent Tortosa, qui durant els primers exercicis fallers d’aquesta comissió exercia com a coordinador dels llibrets fallers. I també, agrair la cessió d’il·lustracions de Rafael Boluda per a les portadelles. Cal agrair la desinteressada col·laboració d’aquestes persones (i d’altres més que col·laboren en l’anonimat) així com de tota la gent de la comissió que creu amb les possibilitats d’aquest llibre i que cada any que passa, des de la seua menuda tasca, col·labora per a què aquest llibre siga el que és: un referent literari faller. Gaudiu del llibre i, sobretot, de les falles.
jr j
2013
5
salut A
tots els simpatitzants de les falles:
Des d’aquestes línies, un any més, vull dirigir-me a tots aquells que tinguen l’oportunitat d’adquirir aquest llibre. Aquest darrer any, vaig poder viure de manera diferent la nostra festa fallera, festa que segons es coneix, també es vol més. Els sentiments que provoca tot el que comporta són encara més grans quan la gent que et rodeja és com la gent d’aquesta comissió, gent treballadora, que viu la festa i la fa viure, que fa que tot siga especial. Per a d’ells una forta abraçada. També vull donar les gràcies a totes les persones que desinteresadament col·laboren amb nosaltres per a què la comissió i la festa fallera siguen encara més grans si cal, abonats del barri, empreses i particulars. A tots emplaçar-los a que s’arrimen al nostre cassal a gaudir amb nosaltres d’aquestos dies de festa i així que coneguen com és la nostra comissió. Permitiu-me que done les gràcies a Carla, fallera major infantil de 2012, i a la seua família per haver sigut nostra representant i per tots els moments que juntes hem passat. Als nostres representants del 2013, Alexa i Joan, dir-los que si el que ja han viscut els ha agradat, que no dubten que el que ara ve és el millor, la culminació d’un any ple d’esperança i d’il·lusió. Tots els somnis d’un faller complits quan cremem les nostres falles. Espere que a la fi siga com vosaltres havíeu somiat. Finalment, em queda desitjar que siguen, per a tots, unes falles meravelloses.
Yolanda Pérez i Ferri Presidenta de la falla
6
tació B
envolguts fallers, simpatitzants de les falles i veïns en general:
Ara que ja s’acosten les festes josefines, voldria fer participe a tot aquell que així ho vullga, d’aquesta festa tan important per als valencians. M’agradaria que s’acostaren a aquesta festa per a que coneguen l’essència de les nostres tradicions, el que representa la música per a tot faller, la pólvora quan esclata i les emocions dels fallers envers aquesta festa. Als fallers d’aquesta comissió donar-los les gràcies des d’aquestes línees, ja que sense ells aquest any no haguera sigut tant fàcil de portar, i emplaçar-los a que, una vegada la feina està feta, gaudim de la festa que ens espera a tots junts. Gràcies a tots per estar ahí Només en queda desitjar-los a tots bones festes, i que visquen les falles! i que visca la falla Joan Ramon Jiménez!
Joan Badenes i Gramaje
President infantil de la falla jr j
2013
7
programa de festejos
Diumenge, 13 de gener 18 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major de la nostra comissió, Alexa Gramaje i Victòria
Diumenge, 27 de gener 18 hores, Gran Teatre Proclamació de les falleres Majors de Xàtiva i llurs corts d’honor
Dissabte, 2 de febrer
21 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva 22 hores, Salons Palasiet Sopar de la crida i de Germanor fallera
Diumenge, 10 de febrer 11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller infantil 14 hores, Casal Dinar
8
Dissabte, 16 de febrer
21 hores, Casal III Concurs Internacional de truites
Diumenge, 17 de febrer 14 hores, Casal Dinar de paella 18 hores, Casal Xocolatada
Diumenge, 24 de febrer 11:30 hores, Casa de Cultura Inauguració i lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes
Divendres, 1 de març 20 hores Presentació llibre de la JLF
Diumenge, 3 de març
11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller infantil 19 hores, Casal Presentació Llibre JRJ13 i el Verí del Foc 7
Dissabte, 9 de març Gran Teatre II mostra de play back infantil 18 hores, Casal Berenar amb disfresses oferit pel president infantil, Joan Badenes i Gramaje
Diumenge, 10 de març 14 hores, Casal Dinar
Divendres, 15 de març 8 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles 14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embutit
jr j
2013
9
Dissabte, 16 de març 8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar de coques de cansalà 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis 23 hores, Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca
10
Diumenge, 17 de març 9 hores, Casal Esmorzar amb pa, tomaca i pernil 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles 17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles 23 hores, Casal Sopar i després discoteca
Dilluns, 18 de març 9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar i després discoteca
Dimarts, 19 de març 8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar de torrada de carn 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla
jr j
2013 11
12
fallera major
jr j
2013 13
Alexa Gramaje i Victòria Fallera major 2013 14
jr j
2013 15
16
dossier falles i teatre al carrer: sĂ tira, mĂşsica i... foc!
jr j
2013 17
Xelo Descals
Pregó (satíric) de la cercavila
V
eïns i veïnes, d’aquesta Il·lustre Ciutat, isquen tots de casa per veure l’espectacle que els hem preparat. Per poder realitzar-lo necessitem la seua col·laboració —som una companyia modesta sense cap subvenció— i sols posem una condició: queda prohibit parlar de la prima de risc, del tipus d´interés, llegir el BOE i el DOGV ni preocupar-se, què haurà aprovat el proper divendres, el Consell de Ministres. Per això ja hi haurà temps després de la Festa. L’I·lustríssim Alcalde dirigirà la banda de música que ens acompanyarà. Amb ell van els nans i els camallargs. Funcionaris de carrera i col·locats a dit, deduïsquen vostés a quin grup s’han afegit. Abans de continuar, he de dir, que hem arribat, amb l’Ajuntament d’aquesta històrica ciutat, a l’acord d’actuar gratuïtament perquè al partit d’aquest gran senyor —que ara ningú ha votat— no li traus un euro ni per casualitat. Comença l’espectacle que els hem preparat! Que no els faça vergonya participar. Ja vivim en un circ on els polítics no paren d’actuar i si ells no en tenen, de vergonya, vostés, que a cap ciutadà han fet un desgraciat, tampoc en deurien de tenir. Voluntaris per actuar? Tot seguit amb foc jugarem. No tinguen por de cremar-se perquè cremats ja estem de fer tants números per arribar a final de mes. No sabem si gràcies a l’herència rebuda o als pocasoltes que estan en el poder. Necessitem la col·laboració per actuar amb els arlequins i bufons. Veig moltes mans alçades. No esperava tanta participació! Els afectats per la Llei de Dependència; els estalviadors —amb preferents però sense preferència ja que no tenen ni despatx, ni xofer privat; no han anat de viatge a càrrec de l’empresa ni Telefònica els ha contractat—; el professorat, el sector sanitari i el personal de justícia— que demanen una educació, una justícia i una sanitat pública i gratuïta per a tots—; els aturats de llarga duració— que cada vegada cobren menys i estan pitjor—; els malats que ara paguen l’ambulància; els desnonats que
18
dormen al carrer... i altres grups que no reconec s’han unit aquest grup. Se senten titelles: ells parlen per a una colla de «ninots» –que no indultarem i ben a gust cremarem– que no els escolten perquè continuen cobrant un bon sou i molts s’han endut els diners que havien de rebre ells. Demanem a la polícia que no en detinga cap. Açò no és una manifestació al voltant del Senat, és l’actuació de gent que vol canviar la situació actual. Moltes gràcies a tots! La senyora Maria, pensionista; vol intervenir dins del grup dels malabaristes. El seu gran espectacle consisteix a arribar a final de mes pagant tot el que pagava més els medicaments. Continua la seua actuació demostrant-nos com manté, a més a més, la família del seu fill— aturat de llarga duració— amb 400 euros de pensió. Donem-li un fort aplaudiment! Açò si que té mèrit i no les reformes de la llei! Pere, l’ecologista, vol actuar. Està prou enfadat perquè ell reciclava voluntàriament i ara li ho volen fer pagar. Al grup de pallassos es vol ajuntar. Observe que a ells s’uneixen altres ciutadans que veuen com la ciutat no millora malgrat pagar i pagar. Ells no li veuen la gràcia però si li la veuen els que estan governant. No tinguen por d’actuar amb els faquirs! Cada dia els poderosos ens claven ganivetades en forma de retallades. Ells no s’han aprimat però al poble ben fluix de diners han deixat. I què fa l’oposició: calla i traga com en temps de Felip de Borbó. Per finalitzar actuaran els mags. Veig en aquest grup moltes personalitats: exministres, exconselllers, exdiputats, exbanquers i algun membre reial que han fet desaparèixer milions i milions sense embrutar-se les mans. El truc consisteix en no saber on estan. No m’ho esperava, ha arribat el Mag més Gran! Quan a aquest els condemnen, ell els indultarà! Vostès no ho intenten, això de robar, perquè en la presó és podriran. Moltes gràcies a tots per la seua col·laboració, ací acaba la nostra actuació per tota la vila. Aquest any l’hem feta amb llibertat i en la nostra llengua. Amb les propostes d’espanyolitzar, d’internacionalitzar, de privatitzar... en resum, de tocar els collons al personal, no sabem si el proper any ......... (els aplaudiments de la gent no deixen escoltar el final).
jr j
2013 19
Remat de la falla Casting (Miguel Santaeulàlia Serran, Nou Campanar, 2011). Arxiu Joan Castelló
20
Rafa Tortosa i Garcia
Falles i Teatre al carrer
D
es dels seus inicis, les falles han estat vinculades al teatre, els cadafals fallers són una forma de representació, on els ninots es transformen en actors. En 1806, el francès Alexandre Laborde descriu la celebració de les festes en honor a Sant Josep escrivint que «los ebanistas y carpinteros realizan por las calles, cada uno delante de su obrador, unas representaciones verdaderamente teatrales, Se trata de figuras de tamaño natural, vestidas con la ropa adecuada. Su estructura interior es de madera muy ligera, su cara una máscara de cartón, y los vestidos, peinado y adornos son de papel, a veces hechos con mucha destreza. Las figuras están sobre una gran pira, oculta por un espeso círculo que la rodea, formado por falsos adornos dispuestos artísticamente, que presentan, con cierta propiedad, la figura de un teatro»1.
Aquesta descripció no deixa dubtes de l’existència d’una vinculació entre el teatre i els cadafals fallers, considerats morfològicament com la falla escenari, sainetesca o teatral, tipologia que predomina fins el 1900. Aquestes tipus de falles responien geomètricament amb un poliedre rectangular que servia com entaulat o escenari, on es representava de forma satírica una escena d’una peça dramàtica com sarsueles, operetes i comèdies bufes més populars (Borrego i Hernández, 1999: 328). El propòsit d’aquest treball no està en quedar-nos amb aquesta relació entre les falles i el teatre, sinó recercar altres nexes d’unió entre ambdues realitats, incidint profundament, dins 1 El text s’hi troba a l’obra Itinéraire descriptif de l’Espagne.
jr j
2013 21
El carrrer lloc on es desenvolupent les realitats del present estudi. L’espai urbà, junt la música, el foc i la comèdia-sàtira, són els vincles establerts entre les falles i el teatre de carrer. Foto Rafa Tortosa.
del teatre, en el realitzat al carrer —considerat com un teatre festiu, alegre i divertit— i, que com observaran, té moltes característiques semblants a la festa fallera, no sols amb els monuments fallers sinó amb actes com les presentacions, els passacarrers, les desfilades o altres activitats que es desenvolupen principalment al carrer.
cepció general del teatre, i que més endavant intentem justificar. Al cas que particularitzem, el teatre de carrer, les falles tenen uns trets comuns amb aquest tipus d’art escènic, i que llevat del teatre faller, les altres tres relacions estan vinculades fortament amb al teatre urbà, gràcies a una sèrie d’elements com són:
La relació teatre i falles és patent. Trobem un bescanvi continu entre ambdues realitat: les falles són un teatre així com el teatre està a les falles. Sintetitzant, veiem les següents relacions:
- - - -
– Els cadafals fallers: representacions teatrals – El teatre faller: l’apropòsit i les presentacions falleres – Desfilades teatrals a l’espai urbà: cavalcades, ral·lis i altres activitats – Teatralitat festiva: les falles com a ritual Hem de puntualitzar que les relacions enumerades vinculen la nostra festa fallera amb una con22
L’espai urbà (el carrer) La comèdia El foc La música
Dins d’aquesta relació també farem referència als personatges apareguts al teatre de carrer. Un compendi de clowns, pallassos, arlequins, bufons, còmics, artistes especialitzats... amb els seus fantàstics artefactes posen notes d’il·lusió, humor, sarcasme o sorpresa, recolzats pels seu vestuari i attrezzo carregat de colorit i sorprenents formes, trames i matisos. Per tal motiu, farem un repàs d’aquestos personatges però vinculats als monuments fallers i allò que representen.
El teatre de carrer No és la intenció d’exposar tot allò que és considerat teatre de carrer, però si posar al lector en situació dins d’aquest estudi. Resulta difícil definir el teatre de carrer, atès que la seua acotació és molt variable, però el que si queda clar és que està concebut com a vessant lúdica tradicional, ideal per a l’animació i la festa. Per tant, la denominació de teatre de carrer apareix com una convecció per determinar, en els dies en què vivim, una activitat artística que se centra en la ubicació de l’espectacle teatral en un context urbà (Piquer, 2003: 94). Atenent als inicis i història del teatre, resulta curiós com l’origen de les representacions de l’art dramàtic estiga ubicat al carrer, un lloc espontani i natural, i que, en pas dels anys, els teatres siguen un espai alternatiu a aquest espai. Cal recordar que a l’època grega (segle v a. C.), els joglars o cors sàtirs, muntats sobre al carro de Tespis —dramaturg i actor grec—, recorrien els llocs més populars de l’antiga Grècia i, sota els efectes del vi, ballaven i cantaven ditirambes —composicions populars, de caràcter violent, delirant, primitiu, que agradava en gran manera al poble— dedicades a Dionís, que era el déu del vi i la fertilitat. Aquestes manifestacions, en forma de Comèdies, servien per a satiritzar als déus, i s’encarregaven de transmetre històries per mitjà de les quals denunciaven els encerts i desencerts de polítics i filòsofs, ridiculitzant-los i satiritzantlos d’una manera fantasiosa. També feien ús de la caricatura de costums, on posaven en escena assumptes de
la vida quotidiana (González, 2007: 39-40). Estes manifestacions tenien la característica de ser realitzades a l’aire lliure i de dia, fent la relació entre actor i públic més directa. Al segle xvi, aquest tipus d’espectacle fou reprès pels actors de la Comedia dell Arte. Aquests pallassos representaven amb les seues màscares i disfresses —en llocs oberts on es concentrava el públic—, a diferents personatges de la societat, i inventaven parlaments que estigueren d’acord amb el tipus de personatge. Els diàlegs que es produïen entre ells, en general, transmetien el descontent i la frustració del poble, que trobava ací una manera lliure de comunicar els seus sentiments. D’aquest tipus de representació a l’aire lliure sorgeix el nou teatre de carrer, que estableix un art menys elitista, més popular i irreverent. El teatre urbà que coneixem hui en dia, apareix entre els anys seixanta i setanta, com un mitjà ideal per a l’experimentació teatral i per a la transgressió o crítica dels valors políticament correctes del moment (Puchades, 1999: 385-386). Igual que qualsevol teatre, el de carrer també és un mitjà de comunicació per excel·lència, atès que, en manifestar-se en qualsevol societat, en qualsevol espai i temps, és capaç de transmetre missatges a la comunitat en la qual es desenvolupa, i utilitzar altres mitjans expressius com el físic de l’actor, el vestuari, la música, els efectes sonors o luminotècnics, efectes pirotècnics o l’ús d’enormes estructures. Si com hem dit, atès que el teatre de carrer no té acotada la seua di-
jr j
2013 23
mensió, a aquest gènere pot tindre cabuda la convocatòria lúdica de les festes associades a una representació, l’anomenada carnavalització. Com diu Alfred Piquer, «la representació de la disfressa entre el poble sempre ha estat una mena de teatre no canònic que ha servit de suport a algunes tradicions populars i manifestacions parateatrals». Relacionat aquest últim amb les falles, Xavier Costa (2003: 39 i 40) diu que «las Fallas tienen una sociabilidad festiva callejera que es muy próxima a la de otros tipos de fiestas, que podemos denominar “festividades de cabalgata” y “carnavales de calle”, realizadas al aire libre [...]. Ejemplos de algunas de sus características son el comensalismo callejero, el énfasis en pasacalles en los que los habilidosos movimientos del cuerpo disfrazado o en trajes de gala son acompañados por la música, las flores o la pirotecnia. Estas actividades están situadas en el contexto de un sentido mediterráneo muy lúdico de la vida en la calle, de una sociabilidad festiva muy expresiva y de un sentido de la trascendencia marcado por la sensibilidad hacia lo efímero». Com veurem amb posterioritat, estem parlant de la festa com a representació (J.L. Sirera, 1998: 53-55), i un exemple molt clar, és la cavalcada del ninot. Dins del teatre urbà té cabuda un teatre animat que engloba una sèrie d’espectacles de diferent format escènic i estètic que tenen en comú la utilització de figures o ninots manejats per l’home. Del teatre animat cal destacar el titella. En molts casos es tracta d’un teatre no escrit, basat en l’aparell escenogràfic i en l’expressió corporal (Lloret, 1999: 357). 24
Feta aquesta mena d’explicació sobre el teatre de carrer, és moment de ressaltar els lligams entre aquest i la festa fallera. L’espai urbà L’espai urbà, el carrer, on es desenvolupen els borns de la nostra relació, presenta uns trets i possibilitats per a realitzar les activitats festives. Dóna llibertat i accessibilitat als participants i el ciutadà que hi vol actuar com a espectador, és un espai relativament infinit, és a dir, «sense parets» i que com a festa urbana permet al potencial espectador entrar i eixir sense conflictes (Ariño, 2000: 34). I d’aquesta forma, la recerca d’espectadors és més fàcil, qualsevol siga la seua condició social, econòmica o cultural. Cal afegir, que la ubicació de l’activitat comporta un significat d’aquest espai, i genera una càrrega de símbol major que les que puga aportar una sala, i per tant les connotacions són molt majors. La comèdia Una vegada donada la importància del lloc, cal que ens detinguem amb la comèdia, que pot ser un nexe d’unió entre les falles i el teatre. La comèdia fixa i retè els aspectes riallers o ridículs de la vida i els exposa públicament sobre l’escenari davant un grup de persones, ressaltant els defectes per fer-nos riure, però complint a més una funció educativa i moral. En paraules de Rafael Pérez Borredà (1996), «és la farça ridicularitzadora de vicis i costums». La comèdia, com les falles, exerceix la seua llavor crítica i docent a través de la comicitat i de la rialla. La sàtira
és una crítica còmica on s’exerceix ordinàriament sobre persones concretes o populars, éssers humans fàcilment reconeguts pel públic. Doncs un teatre de carrer, on la majoria dels seues personatges tenen un perfil còmic, desplega un contingut satíric davant els espectadors presents, inclús genera una diversió plena d’humor, sarcasme inclús de burla fàcil. I com les falles, serveix de crítica social contra aquelles persones més influents o que ens han decebut, contemplant un major sentit crític la realitat de l’entorn. La sàtira, no està només present als cadafals fallers, sinó es mostrada en cercaviles com la cavalcada del ninot, on els fallers, convertits en actors, realitzen una desfilada satírica i còmica representant tot allò esmentat. És evident que la cavalcada és un acte on el teatre de carrer és present, no amb els personatges i artefactes tradicionals d’un teatre de carrer, però si com una desfilada, satírica i còmica, exposant un argument i disposició de temes actuals.
El foc El foc és a les falles, l’element fonamental de la festa, el seu origen, la seua justificació (Oltra, 2002: 13). El foc, antropològicament parlant, per un costat purifica i destrueix les forces del mal, i per un altre, és màgia imaginativa que busca assegurar la provisió de llum i calor en el sol. Ressaltem açò perquè els valencians, englobats dins de la festa popular i cultura mediterrània, sempre ha utilitzat, amb gran devoció, el foc com a element simbòlic de poderós contingut espectacular, present a molts festivals ígnics estesos per tot arreu. I des d’aquest punt podem trobar, no una relació, però sí un ús comú de la pólvora i el foc, tant a les falles com les desfilades festives considerades com a teatre de carrer. Coets i focs d’artifici omplin de màgia aquestes activitats. El soroll del coets i la llum —amb la diversió i esplendor del colorit— provocada per les encisadores flames i espurnes, són elements imprescindibles i rellevants en els dies de falles. I la cremà de les falles és la festa, tot està al voltant d’aquest acte.
La comèdia, junt la sàtira estan presents al monument faller així com al teatre còmic, amb els personatges dels clows i semblants. Foto Rafa Tortosa El foc és primordial per a les falles. No hi harien falles sense el foc de la cremà. Foto Patri Viñes
jr j
2013 25
No es concep cap festa sense música. Les falles necessiten de l’acompanyament musical per desenvolupar les seues activitats. Foto Patri Viñes
Dins del teatre de carrer, hem de considerar el correfocs com la màxima expressió d’un espectacle de foc, on la pluja d’espurnes i la penetrant olor de pólvora fa partícip de l’espectacle a un públic entusiasta captivat per la coeteria, el ritme trepidant, la música i la ballaruca festiva. A banda de les colles de dimonis, esteses per tot arreu del País Valencià, hem de fer ressò de companyies teatrals, especialitzades al teatre urbà, i que han utilitzat contínuament el foc i la pólvora en els seus espectacles, el grup català Els comediants o el grup valencià Xarxa teatre, el qual va nàixer com un grup de teatre de carrer però amb el propòsit de realitzar una interpretació teatral de tradicions populars autòctones i de totes aquelles festivitats valencianes que incloïen foc, per tal de recuperar-les (Massip, 2005). La música Realment no es concep una festa sense música. Festejar unes falles sense música resultaria força estrany, i tal volta ens adonàrem de la impor-
26
tància que té quan no la tinguérem a qualsevol acte de falles. Entre les principals funcions de la música es troben la lúdica i la de vehicular continguts de significació (Martí, 2002: 281), convertint-se com a element vertebrador de la festa. L’activitat musical a les falles és patent a les cercaviles, cavalcades i desfilades, escollint el tipus de música concret segons el desenfadat que siga l’acte. Amb la relació establerta a aquest escrit, tampoc es concep un teatre urbà sense la música, perquè la desfilada necessita ritme per moure l’espectacle. Fins i tot, els músics actuants, tant a les falles com al teatre, formen part de l’espectacle en qualitat d’actors, i que en molts casos, van abillats amb vestimenta pròpia de la funció o l’acte que es realitza. Les falles i el teatre Considerem el teatre com una posta en escena, que conté un moviment, amb gestos, amb guió i arguments, que usa paraules i mímica, i que estableix reaccions entre actor i espectador. Per un altre costat, als cadafals fallers, els ninots no tenen veu, estan en una posició distant davant l’espectador que la visita, estan quiets a una posició que intenta dir alguna cosa, de forma irònica, amb un únic gest, amb una caricatura. Però essencialment la falla és una posta en escena. Tot l’argument a la vegada, en diferents escenes, però, que ironitzen exactament igual que el teatre, la vida i els costums de les persones. És tan real la seua força mordaç de crítica que només li falta el moviment i la veu per rubricarnos allò que endevinem en la seua expressió (Pérez, 1996).
Falles al voltant de l’inici del segle xx, on es produeix el canvi de la falla teatral a l’artística. A l’esquerra, falla plaça de la Pelota de 1898 de València. Arxiu Manolo sanchis
A la dreta, falla del carrer Corretjeria de 1904, que va obtindre el primer premi. Arxiu Manolo sanchis
I tot el que hem exposat té una relació directa amb l’origen de la falla actual, la d’un cadafal amb el seu ritual del foc i format per figures amb dosi d’art i literatura satírica. Com diu Josep Lluis Sirera (2007: 21) «les falles es conformen com a tals en el moment que els ninots cobren presència i ens conten una història. Millor dit: representen una història. I ho fan perquè comparteixen amb el teatre tres elements substancials: la dramatúrgia del tableau2 (o quadre), el cadafal anàleg a l’escenari del teatre de porxe, i els temes articuladors de l’acció i de la construcció dels personatges». Agafant com a punt de partida açò últim exposat i si ens centrem en la falla com a monument, sembla indiscutible el vincle entre aquesta i les manifestacions d’arquitectura efímera del barroc, també de contingut teatral, i entre el teatre i la primera tipologia morfològica de les falles, la falla teatral. Com hem indicat a l’inici d’aquesta exposició, al segle xix era freqüent la
utilització de la tipologia d’aquesta falla teatral o sainet, tant per la seua forma expositiva3 com pel seu argument. Però cal fer un incís i deixar clar, segons bibliografia, la diferència existent entre els cadafals en forma d’escenari —considerats tipològicament com falla teatral—, i els que tenen un argument extret d’obres teatrals —anomenades falles-teatre—. Aquestes últimes, majoritàriament, foren exposades en falles de tipologia teatral, i que intentaren en tot moment tindre una lectura frontal i directa. En aquestos casos, el cadafal faller plasma una determinada escena teatral i els ninots prenen el lloc dels actors de la representació. De 1861 fins 1900 apareixeran 46 monuments dels denominats falles-teatre. La proliferació d’aquest tipus de falla és degut, segons Elvira Mas i Jorge Vitores (2010: 47), a l’èxit de la primera falla en practicar-ho —Plaça del Tossal de 1860, representant
2 Josep Lluis Sirera descriu que el tableau consisteix a reforçar els moments culminats de l’acció dramàtica amb la immobilització dels personatges en una actitud plàsticament efectiva i efectista, perquè quede clar així la intencionalitat i el sentit de l’obra, i provocar de pas un impacte visual i emotiu entre els espectadors. 3 Les primeres falles estaven formades per dos cossos: un pedestal polièdric que podria arribar a dos metres d’alçària (cadafal) i un conjunt de figures que, de vegades amb moviment, representaven l’escena consumida per les flames (escena satírica).
jr j
2013 27
A les presentacions falleres és fàcil trobar-se amb la representació d’un sainet, com a teatre faller. En aquest cas, representació d’un sainet pels membres de la comissió de J. R. Jiménez a la dècada dels noranta. Arxiu Falla JRJ Xàtiva
28
Urganda la desconocida—, i que en anys successius va ser objecte d’imitació. El fet de l’èxit radica en què les obres representades són molt populars i, a més a més, la seua representació ha sigut recent. Als cadafals es representaran escenes de comèdies de màgia, sarsueles,sarsuela bufa, opereta i sainets valencians. No podem deixar de parlar de la relació entre teatre i falles, sense nomenar el teatre faller. Un teatre que, amb independència dels temes i els personatges, es vincula funcionalment amb la festa fallera (Sirera, 2007: 24), així com tradicionalment al teatre amateur. Un teatre que naix des dins d’unes comissions falleres ja consolidades que promocionen actes falleres com les presentacions falleres i les vetllades artístiques, concebudes per recaptar diners, o simplement, per passar-ho bé. També té un origen al teatre dominical, realitzat per qualsevol institució cultural, col·legis, gremi o societat recreativa aficionada a l’art escènic. Atès que fer teatre era «llavors, una
bona solució... i una manera molt especial de fer quelcom de transcendència i, alhora, divertir-se (i, també, somiar)» (Rodolf Sirera, 1974: 42). Tot açò es recolza amb el gran èxit que va tindre el sainet entre les comissions falleres. El sainet, inclús la revista musical valenciana, com a peça que recull costums valencianes, proliferà durant el primer terç del segle xx, i al ser representat per les comissions falleres, es convertirà en l’autèntic teatre faller, un teatre molt pla i superficial en quant a nivell de continguts (Borrego i Hernàndez, 1999: 329 i 330). La coincidència de temes entre les falles i el teatre — erotisme, paròdia i, sobretot, costumisme—, és evident degut a què la majoria dels autors dels llibrets fallers són importants comediògrafs del teatre popular des de temps de Josep Bernat i Baldoví, passant per Eduard Escalante, Maximilià Thous i Orts, Faust Hernàndez Casajuana, Josep Peris Celda, Ramon Andrés Cabrelles, Jose Ma. Esteve i Victoria, Francesc Amela i Vives o Al-
fred Sendín Galiana, entre d’altres. Alguns d’ells traspassaran, en sentit contrari, la relació entre falles i teatre, i agafaran com argument i tema de les seues obres les pròpies falles com ara La falla de Sen Chusep d’Eduard Escalante de 1870 o La comissió de la falla de Josep Ma. Esteve de 1929. Aleshores, els llibrets de falla, explicatius dels cadafals fallers, també recullen un model literari semblant a les sarsueles, col·loquis o comèdies, explotant en tot moment els recursos còmics del llenguatge: realisme, sàtira, humor grotesc i hiperbòlic (Marin, 1996: 127). Consolidat el teatre faller en temps de la ii República, cal fer incís en un subgènere teatral faller: l’apropòsit, que seguirà la mateixa línia que el teatre faller basat en sainets, com l’humor i el sentimentalisme, però tot enllaçat amb la exaltació de la festa i la seua figura protagonista com és la fallera major (Sirera, 2007: 25). També hem de parlar de les falles i la seua teatralitat existent en elles, referint-nos als aspectes parateatrals in-
serits de la festa amb la cada vegada més complexa seqüència del ritual. Borrego i Hernàndez (1999: 327) comenten que si considerem el conjunt de la festa com una dramatització, «es pot dir que la seqüència ritual fallera avança, des de la primigènia idea del que serà el cadafal satíric, a través d’uns actes que omplin tot un any, cap a la culminació de la Setmana Fallera, amb els grans festeigs previs de les presentacions i exaltacions de les falleres majors, la crida als ciutadans, les cavalcades del ninot, plantà de les falles, desfilades de les comissions, l’ofrena de flors a la Mare de Déu i l’apoteosi de la pólvora i la música, fins el moment de la cremà, punt àlgid de la seqüència i autèntica justificació de la festa». I és que les falles, com altres festes, organitzen el seu programa d’actes com un seqüència perfectament travada i ordenada de festivitats (Ariño, 1999: 11).
Les falles representen un ritual, que any rere any s’acompleix. L’acte de la romeria del 19 de març és un clar exemple, de la seqüència. Foto Jorge Sánchez.
Aleshores, cal considerar les falles com una mena de representació. Totes les festes —Moros i Cristians, Corpus Christi, Setmana Santa, etc.— tenen alguna cosa que representar, i poden ser llegides i interpretades des de la metàfora del drama o del
jr j
2013 29
teatre. Les falles no ho són menys: presentacions, desfilades, passacarrers, ofrenes... són activitats que segueixen, any rere any, un programa de festeigs establert i marcat, participant com actors de la festa, i volent mostrar i interactuar amb els ciutadans, els quals són vertaders espectadors de primera fila, acudint a presenciar qualsevol dels actes programats. I no deixem de parlar de la cremà dels cadafals fallers, convertint-se en l’apoteosi del ritual faller, on l’acció del foc satíric, realitza un acte d’ajusticiament, gaudint els espectadors de la foguera fallera convertida en el centre de l’espectacle. Pallassos, arlequins, marionetes i bufons als cadafals fallers Dins d’una desfilada teatral apareixen un fum de personatges. Pallassos, arlequins, bufons... els quals són convertits en cames-llargues, enans, marionetes, acròbates, artistes–especialistes, mags.... i són capaços de soltar una rialla, sorprendre als espectadors i omplir d’alegria a la gent. Si recerquem en la història, els personatges còmics tenen primordialment la missió de divertir a la gent, provocant la rialla del presents gràcies a les històries, comentaris o accions corporals que realitzen. Moltes vegades han arribat a la burla sobre alguna de les persones o grups presents, i que com es diu hui en dia, ser un autèntic punxa o no parar de clavar-se en la gent. Els ninots de les falles actuals tenen moltes similituds amb els trets d’aquestos personatges còmics del teatre: fan riure, critiquen situacions, 30
es burlen de les persones i diverteixen a la gent. Clar, el seu vestuari i l’attrezzo del qual estan envoltats, es distint, atès que els ninots, segons l’argument i temàtica de la falla, representen diversos personatges i distintes formes. Però, i si els ninots són vertaders còmics, amb la vertadera vestimenta de clown? Al llarg, de la història fallera, hem vist distints cadafals que han aparegut personatges còmics, tant a les falles infantils com a les falles grans. A les menudes, aquestos personatges solen aparèixer com un component més del món del circ o de l’espectacle teatral, i que degut a la seua llavor educativa, només han exposat les seues virtuts dins de l’espectacle: fer riure, ser simpàtic o divertit, principalment. A les falles grans, on centrarem l’exposició, majoritàriament agafen un sentit irònic del que representen els pallassos i altres còmics. Els pallassos, que a la fi són respectats i necessaris en moments difícils (encara que no ens adonem), ocupen una llavor social important, divertir i entretindre a la societat —sobretot als nostres menuts—, tant si els busquem (acudim expressament a un espectacle), com si els trobem (a una festa d’aniversari, al cantó d’un carrer o a l’habitació de l’hospital, per exemple), afegint el factor sorpresa en aquest tipus d’espectacles. Reflexionem amb aquesta idea perquè, al convertir-se en ironia, aquest personatge i les seues accions, passen a ser un personatge menyspreable, tonto, bobo, fava... però que en la majoria dels casos continua sent graciós.
El monument faller, amb la sàtira, l’enginy i la gràcia, té la virtut de pegar-li la volta a l’actualitat, adaptant la temàtica escollida. En el cas del món del teatre còmic, i els seus personatges, la relació és directa i fàcil. Sempre hi ha situacions o persones a criticar que poden agafar l’etiqueta de fer el pallasso, ser un pallasso, fer pallassades, ser un bufó o convertir-se en marioneta, per exemple. Farem, a corre-cuita, un recorregut per alguns cadafals fallers on apareixen aquest tipus d’expressions. Nivell de vida, és el lema de la falla plantada per Modesto González, a la plaça de Na Jordana de 1958, i en aquest primer exemple trobem com la figura principal representa a un pallasso portant un nivell amb globus a la mà, i a l’altra, un home en forma de marioneta. L’explicació ens diu que «con los globitos eleva el nivel de vida ese payaso». A la mateixa plaça, però el 1967, Julian Puche planta sobre un pedestal un gran bufó, al·ludint a que en aquesta vida hi ha molta gent que fa el pallasso. Similar exemple trobem el 1975 a la demarcació de l’Almirall Cadarso–Comte Altea, on J. Carrero planta el bust d’un pallasso, «molts fan el pallasso i altres s’emporten la pasta». Ja més explícitament, a una de les escenes de la falla Convent Jerusalem–Matemàtic Marzal de 1967, l’artista Giménez Monfort, exposa un quadre de Sorolla i a un pintor, amb cavallet, paleta i pinzells, i representat per un pallasso. El comentari sobre l’escena diu «los pintores modernos hacen el payaso con sus “buñuelos” y “caxerulos”. Sorolla si que era grande!».
No deixa de ser habitual, al llarg dels anys, trobar-nos amb escenes amb temàtica circense, la qual dóna molt de joc, com ara els números del pallasso, els forçuts, els espectacles d’animals, equilibristes, etc. José Pascual Pepet, el 1970, farà la seua falla–circ a la plaça del Pilar, dins de la vessant tragicòmica. D’igual forma és el monument plantat per Manolo Martín per a Convent Jerusalem–Matemàtic Marzal de 1980, on veien un lema bastant freqüent com és El circ de la vida, o altres variants.
Representació d’un arlequí dins del món de l’espectacle, al remat de la falla José Antonio - Maestro Serrano de 1977, obra d’Alfredo Ruiz. Arxiu Joan Castelló.
Tot i que aquestos personatges estan vinculats al món del circ, també trobem la figura de l’arlequí, que s’hi troba més prop del món teatral. Alfredo Ruiz realitza un arlequí, que junt altres personatges del món del teatre, conformarà el coronament de la falla José Antonio – Maestro Serrano de 1977, al·ludint al gran teatre del món, on tots ballen al voltant dels diners. Com hem comentat abans, és molt fàcil posar-li a un l’etiqueta de bufó. Un
jr j
2013 31
Veiem el remat d’un pallasso a la Falla Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal de 1980, obra de Julian Puche. Arxiu Joan Castelló Coronament de la Falla de Na Jordana de 1984 de Manolo Martín, on representa a l’home com un bufó. Arxiu Joan Castelló
clar exemple és el coronament de la falla Na Jordana de 1984 de Manolo Martín. Apareix un bufó al costat d’una dona, i la crítica és prou evident: la dona, com sempre, domina a l’home, que és un bufó. I parlant de bufons, la gran figura realitzada per a la falla de Nou Campanar de 2005, obra de Pedro Santaeulàlia. El bufó, completa l’escena del rei amb Hamlet, i que en aquest cas, rememora la figura medieval. El 2011, Miguel Santaeulàlia Serran tenia la idea de plasmar una falla amb temàtica de teatre de carrer, amb els seus personatges i numerets característics. Càsting va estar el lema de la falla de Nou Campanar, la qual invitava irònicament a participar al càsting atès que tots trobarien el paper al gran circ del món. I ja retornant al món dels pallassos, el 2012, Manolo Algarra plantà Almirall Cadarso–Comte Altea el Más dificil todavía!, on tenien cabuda tota mena de pallassos per tal de
32
representar l’actualitat com el tema de les caixes i bancs valencians o el negoci de la telefonia. Ja més prop de nosaltres, a Xàtiva, hem trobat una sèrie d’exemples similars als trobats al cap-i-casal. Consultats els darrers trenta anys, hem trobat un total de vint-i-set exemples on apareix al remat o al contrarremat la figura d’un personatge còmic. El 1981, Antoni Grau planta a Espanyoleto Automanies, on enmig del cadafal apareix un pallasso amb la paraula Automania, fent crítica al procés de creació de les autonomies dins d’una temàtica de circ. Més pallassos com a remat són Pel canvi (V. Arastey, J. Ramon Jiménez, 1984), Circulació, el major espectacle de Xàtiva (M. A. G. Moracho, Ferroviària, 1988) o Uns fan el pallasso i altres les pallassades (A. Grau, Selgas–Tovar, 1989) o Pallassades (M. A. G. Moracho, Sant Feliu, 1988), on només apareix el cap d’un pallasso. L’altre personatge que donarà joc a les falles és el bufó, un personatge similar al de pallasso, almenys en la
seua forma irònica. Refranyer valencià (A. Grau, Mercat, 1982), La música (Sarabia, Cid–Trinitat, 1983), Bufonades locals (M. A. G. Moracho, Ferroviària, 1989), Bufonades (M. Blanco, Tetuán, 2001) o Bufonades (F. Guerrero, Espanyoleto, 2003) són uns clars exemples. Però un dels més evidents exemples, és el del cadafals Els bufons (P. Roca, J. R. Jiménez, 1995) on es presentarà un bufó que serveix de recolzament d’un gran timbaler. L’explicació versa entorn a les eleccions, a les boles que es diuen, el canvi de partits polítics o les incomplides promeses electorals. Igual que a València, la temàtica del circ és present als carrers de la ciutat. Un dels cadafals més recordats és el de Nou espectacle circense (M. A. G. Moracho, República Argentina, 1990), tot i que el remat no presente cap personatge còmic, a les escenes si que hi esdevenen. Altres exemples són Pallassades (M. Blanco, Raval, 1993) on el remat són dos pallassos com també ho són, però només en forma de cap Les hores tontes (M. Blanco, Tetuan–st. Francesc, 1996), Sorpreses (X. Herrero, st.
Feliu, 1997) i El major espectacle del mon-inicipi (J. Cortell, Ferroviària, 1999), El circ de la vida (G. Navarro, Raval, 2000) o Pallassades (A. Bernat, Espanyoleto, 2002). L’exemple més recent el trobem a la demarcació de la falla J. Ramon Jiménez el 2007, on els germans Guerola plantaran Gran circ de Xàtiva, ai que rialla. L’explicació enllaça el món del circ amb l’Ajuntament de Xàtiva, exposant que el consistori intenta manejar unes marionetes, el poble: «Plenaris municipals de molta rialla i números de màgia de qualitat. És el que us presentem a la falla, així és el gran circ de la ciutat». Tots els exemples enumerats presenten una temàtica completa, des del seu remat fins cadascuna de les escenes. Hi ha altres exemples en els que apareixen com a coronament pallassos però que no van encaminades cap a la temàtica circense sinó que han traspassat la forma real a la forma irònica i són mostrats en un altre context. Xavi Herrero, plantarà Pallassades locals (st. Jaume, 2000), amb un
Tipus de falla-circ, on la temàtica és total. Falla República Argentina de Xàtiva, 1990, obra de M. A. G. Moracho. Arxiu Rafa Tortosa Presència del cap d’un bufó. En aquest cas a la demarcació de la falla J. R. Jiménez de Xàtiva obra de Paco Roca, de l’any 1995. Arxiu Rafa Tortosa La marioneta, considerada com un personatge còmic. La falla, obra dels Germans Guerola, va estra plantada el 2007 a la falla J. R. Jiménez. Arxiu Rafa Tortosa
jr j
2013 33
En aquest exemple, els pallassos agafen directament el seu sentit irònic, establintse en un context actual. Falla Joan Ramon Jiménez, 2010, obra d’Almiñana i Orts. Foto Rafa Tortosa
pallasso eixint d’una txistera però les escenes representant pallassades actuals realitzades a Xàtiva. Amés, a la demarcació de J. Ramon Jiménez, Carlos Orts i Josep Almiñana, signaran Anem de festa, on tres pallassos envolten a una xica jove. En aquest cas, l’explicació ens aclareix, dins del context eixir de festa, que sempre hi ha alguns que fan el pallasso, fent ximpleries per cridar l’atenció: «Com a totes les festes, sempre hi ha pallassos, fent les seues brometes a la majoria dels casos». La figura d’arlequí també apareix a les falles. Paco Roca plantarà Teatre, artistes i estrelles (Espanyoleto, 1993), reproduint el remat d’Alfredo Ruiz de 1977. Més prop en el temps, Xavi Herrero signarà Temps de teatre (Selgas–Tovar, 2003) on el coronament estarà format pel cap d’un arlequí i dues figures més. Tractant el tema de la comèdia, l’explicació fa ressò dels arlequins:
34
«Arlequí, pierrot i Poliximela representen la gent de la ciutat, cada una amb la seua cantinela són la nostra societat». Tenim quatre casos on apareixen figures còmiques però dins d’uns contextos bastants peculiars, però que al llarg de la història fallera han estat bastant comuns. Sobre un timbal, Xavi Herrero plantarà un arlequí conformant el remat de la falla st. Jaume de 2001, i que duia per lema Temps de carnaval. Tota la falla girava entorn al carnestoltes, una temàtica on és habitual trobar aquest personatge de la rialla. L’espectacle del tio Pep serà la falla que presentà Alfredo Bernat a la plaça del Raval el 2003, i tenia la peculiaritat de què el personatge del remat, un pallasso, estava a l’entorn d’un carrer, donant cabuda a un espectacle urbà. L’any 2005, J. Ramon Espuig presenta La gran comèdia de Xàtiva a República Argentina. Tres ar-
lequins, sobre una carreta d’espectacles, fa de coronament. En aquest cas, els arlequins s’hi troben com a comediants, dins d’una època medieval: «Si pareu atenció i escolteu els comediants, hi descobrireu els farsants i els bergants de la funció». I sense eixir de l’època feudal, recordarem la falla La Xàtiva medieval del senyor feudal (P. Roca, R. Argentina, 2009). La falla, ambientada a l’edat mitjana, presenta un gran rei rodejat de bufons, i un d’ells representa la figura de l’Alcalde. A la falla també s’hi trobaven malabaristes i trobadors, figures del teatre còmic actual que van tindre com a origen l’època feudal. L’explicació els feia referència: «Bufons i malabaristes, formen, amb els trobadors, un curiós conjunt d’artistes, polítics que fan llistes que oferten als electors». I fins ací el nostre recorregut pels cadafals més pallassos de les falles, temàtica, que com hem comprovat, és bastant fàcil d’enllaçar amb els temes d’actualitat. Epíleg Hem vist que Falles i teatre urbà, units pel carrer, amb l’objectiu de convertir aquest espai en un lloc de trobada i comunicació, obert a la participació i la convivència ciutadana, que faça el possible per arribar a tothom, d’acord amb la diversitat del públic que convoca el carrer, amb un esperit festiu i de fricció col·lectiva.
Bibliografia Ariño Villarroya, A. (1999): «El Teatre de la festa», dins (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 9-18. Ariño Villarroya, A. (2000): «La festa urbana», Pensat i fet, pp. 34. Batjin, M. (1987): La cultura popular de la Edad Media y el renacimiento. El contexto de François Rebelais, Madrid, Alizanza. Bolinches Vidal, A. (2002): «El foc a la Grècia clàssica», Molina– Claret. Falles 2002, Xàtiva, A. C. Falla Molina–Claret, pp. 8-11. Borrego Pitarch, V – Hernández i Martí, G. M. (1999): «Teatre a les falles», dins A. Ariño Villarroya (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 327-336. Borrego Pitarch, V – Hernández i Martí, G. M. (1999): «Teatre a les falles», dins A. Ariño Villarroya (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 327-336. Costa, X (2003): Sociabilidad y esfera pública en la fiestas de las fallas de Valencia , València, Biblioteca Valenciana. González, G. (1999): «El teatro callejero: fenómeno de comunicación que puede hacer uso de nuevas tecnologías para formar en valores», Postgrado y sociedad ,7, pp. 36-57. Lloret Esquerdo, J. (1999): «Els Titelles i altres espectacles festius de teatre animat», dins A. Ariño Villarroya (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 357-376. Marín, J. Ll. (1996): «El suport literari de les falles», dins DD. AA, La festa de les Falles, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 125-144. Martí, J. (2002): «Música i festa: algunes reflexions sobre les pràctiques musicals i la seva dimensió festiva», Anuario Musical, 57, CSIC, p. 277-293. Mas Zurita, E. – Vitores Mas, J. (2010): «De l’escenari a la falla (1861-1900). Una aproximació a les falles basades en obres teatrals», Revista d’Estudis Fallers, 15, pp. 44-64. Massip, F. (2005): «El teatre del foc», Diari Avui, 17 de març de 2005, p. 34. Oltra Navarro, E. (2002): «El simbolisme del foc», Molina– Claret. Falles 2002, Xàtiva, A. C. Falla Molina–Claret, pp. 13-14. Pérez i Borredà, R. (1996): «Falles-Teatre-Comèdia», Llibret explicatiu falla Sant Jordi Xàtiva 1996, Xàtiva, Falla Sant Jordi, sp. Piquer, A. (2003): «Teatre sense parets. Propòsit de les noves dramatúrgies al carrer», Caplletra, 33, pp. 93-106. Puchades Hernández, X. (1999): « Algunes Paradoxes del teatre de carrer», dins (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 385-399. Sirera, JL (1999): «El teatro valenciano en su contexto festivo», Trabajos y Actas de la Real Academia de la Lengua Vasca,1, pp. 51-67. Sirera, J. LL. (2007): «Les falles i el teatre, aproximació d’un relació estreta», Cendra, 5, pp. 21-25. Sirera, R. (1974): «Teatre faller. Criptocultura i fugida de la realitat», Quaderns de gorg, p. 41-44.
jr j
2013 35
Esbós conservat a l’Arxiu Històric Municipal.
36
h t article Aques
Ramon Estellés i Feliu
a estat
La falla-sainet i la falla com a representació teatral, en l’últim quart del segle XIX
e nt de B ntame
mi Aju
re tat al P presen nirred
M
illor ar
rà al m
itjançant l’anàlisi de la documentació fallera dipositada a l’Arxiu Històric Municipal de València, que conserva els expedients de sol·licitud per plantar falla dels veïns de la ciutat de València des de 1888, Antoni Ariño va establir una tipologia bàsica de les falles del segle XIX:
rets de
els llib
ticle d .
3 ny 201
falla a
«La disposición de la falla en dos cuerpos (base y escena satírica –como si se tratase de un escenario sobre el que se representa un sainete–) era ampliamente predominante en le periodo que nos ocupa: el 80% de los bocetos que se conservan en el Archivo Municipal (pertenecientes a la última década del siglo) tienen una composición en la que son perfectamente discernibles los dos estratos. Pero pueden observarse ya importantes novedades y una inclinación creciente a integrar ambos elementos en una única totalidad argumental: la falla escultórica.1» La classificació, essencialment formal, d’Ariño es basava en la comparació exhaustiva dels esbossos inclosos en els referits expedients administratius, i oferia, a la pràctica, com a límit cronològic primari, l’assentament de la ‘falla artística’ a partir de 19012. La meua intenció és d’iniciar un estudi –també formal– de les falles de l’últim quart del segle XIX, però a partir d’un dels seus elements més pregons d’expressió des de, si més no, mitjans de segle: el llibret. Per a l’efecte, he hagut de fer buidatge dels conser1 Ariño Villarroya, Antonio, «De la falla sainetesca a la falla escultórica», dins de La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, pàg. 80, Anthropos Editorial del HombreMinisterio de Cultura, Madrid, 1992. 2 «La falla artística (1901-1920)», idem n. 1, pàgs. 115-154
jr j
2013 37
vats a la Biblioteca Serrano Morales, que roman a l’esmentat Arxiu Històric Municipal de València. A més, l’eventualitat d’estar actualment barrat –per obres– l’accés al fons de llibrets de l’Hemeroteca Municipal de València, que bàsicament arranca l’any 1900, aconsellava de restringir-hi la cerca. La lectura atenta i cronològicament ordenada dels llibrets conservats en les diverses col·leccions a l’abast permet d’identificar salts en la complexitat escènica de les falles; però l’estricte pas des d’una composició en dos cossos a una altra d’integrada és difícil d’albirar quan aquell, com és habitual en l’època considerada, no aporta cap dibuix del conjunt. Tot lliurant-me, finalment, a l’escorcoll més confiable, he decidit especialitzar la investigació, i he fet recerca i tria, de moment, d’aquells llibrets que incorporaven, en la disposició del text, elements formals propis d’obres teatrals, o que identificaven, directament, la falla amb una determinada manifestació teatral. N’oferiré ací, ara per ara, una simple relació representativa: 1. Llibrets que presenten l’explicació de la falla com un diàleg teatralitzat
Portada dels llibrets analitzats: Carrer Carabasses de 1873 i Carrer de Borull de 1890. A la pàgina següent: Plaça de Galindo de 1873 i Plaça dels Porxets de1877. Conservats a l’Arxiu Històric Municipal de València.
38
Tot i que la presència d’una xicoteta conversa entre personatges de la falla, o suposats veïns que s’hi interessen, és habitual en els llibrets de finals del XIX, he volgut fer relació d’aquells en què un diàleg teatralitzat constitueix la part essencial de l’explicació de la falla. 1. Així, per exemple, el llibret ¡Turrón y siempre turrón!, de la falla del carrer de Carabasses, de 1873, se’ns presenta com un «Entremés de la falla […] El cual se representará per primera vòlta
y única en el añ, entre chispes y cuhets en la nit del diuit de Mars de 1973», on un conjunt de tres personatges principals –el torroner Patricio Pocaropa i dos menjadors compulsius de torrons, Zaraza i Vulpécula– i un cor de ‘menjadors’ de segon ordre desenvolupen un total de dues escenes i un quadre final. Després, el llibret incorpora altres tres composicions poètiques dedicades al protagonista. 2. El llibret de la falla dels carrers de Gràcia, torn de sant Gregori i Adreçadors, de l’any 1887, explica la temàtica de la falla a l’entorn d’un escena amb un catxirulo que s’enreda en un fanal de gas –com a símbol de molts altres «enredros» de casades, de velles, de veïns…– a partir dels personatges d’un cavaller i d’un xic, l’amo del catxirulo. 3. En Un asunt de… Falla, de la falla del carrer de Borrull, de 1890, tot s’explica, principalment, mitjançant el diàleg entre dos personatges teatrals que mantenen una relació adúltera, ‘Ella’ i ‘Ell’, i una ‘Chiqueta’, al servei de la protagonista. 4. El mateix 1890, al llibret de la falla del carrer de sant Miquel, els personatges seran Colau i Ramona, que mostren aspectes de certes picardies comercials. 5. Al de la falla del carrer de Bonaire, de 1893, tot i que dotat d’una certa complexitat, amb diverses seccions alienes a l’explicació de la falla –amb acudits, contes, quartetes humorístiques i altres composicions, que són la major part del text– es reserva aquesta a un curt diàleg teatral entre Cosme, Eustaquia i Pancrasia, que desenvolupen la denominada «esena única», on Cosme, a qui li han fet entendre que és menystingut
per Eustaquia, comprova que no és així… i acaba pujant a casa (!) 2. Llibrets que identifiquen la falla amb una determinada manifestació teatral Més allà d’afegir ací la referència núm. 1 i, potser, la núm. 5 de l’apartat anterior, cal destacar les següents: 1. Al llibret de la falla de la plaça de Galindo, a pesar que, amb un llenguatge clarament teatral, ens diu que tracta la «Paródia de un pasache que ha pasat en la térra dels cañamels; representanse en gran éxit la vespra de Sen Chusep del añ 1873», el diàleg és una xiqueta part del text i un simple artifici per presentar part de l’explicació de la falla sense que se’n corresponga amb personatges concrets. La falla sembla tractar, entre altres qüestions, la fi de l’esclavitud a Cuba i Puerto Rico. Conté la manifestació de correspondència més senzilla que hom pot trobar, als llibrets, amb el teatre: aquella en què es fa l’atribució a la falla de l’acció essencial de l’activitat teatral, mitjançant l’ús de diverses formes del verb ‘representar’. Exemples més primerencs són el de la falla del carrer de Carabasses, de l’any 1871, que afirma que va ser «Representá en un èxit desastròs (sic) la vespra de Sen Chusèp del añ 1871», o el de la mateixa falla de Galindo, però ara de 1872, on es diu que serà «Representá per once personaches que han de ser cremats en la vespra de Sen Chusep del añ 1872». 2. Igual podem dir del libret Señor Don Simon…!!!, de la falla de la plaça dels Porxets, de 1877, que afirma que «l’obchecte de la festa, la gran cuestió dels vehins d’esta plasa, tots ells afisi-
onats á vorer bónes peses, pero no en ses cases, sino en lo teatro; ha sigut el representar per mich de figures, la divertida sarsuela, ¡Buenas noches Sr. Don Simon!3 qu’encara que prou vella pera este vehinat no deixará d’arrancar alguna risotá á mes de cuatre malicsiosos […]». Però, no obstant això, l’espai explicatiu del diàleg, tot i ser-hi present, és guanyat per altres textos. 3. Del 1898, el llibret Los dos Pilletes, de la falla del carrer de Don Juan de Austria diu que «Representa la falla una de las escenas más interesantes del melodrama Los dos pilletes4, que es la obra que más éxito ha logrado en la presente temporada teatral», i hi ofereix dues imatges suposadament extretes de representacions en el Teatro-Circo Apolo. Tanmateix, el text relatat no desenvolupa cap interacció directa entre personatges. 4. Comentari a banda mereixen les manifestacions d’identitat amb a una particular ‘representació teatral’: la dels actes de fe de la Inquisició. Això farà, per exemple, el llibret de la falla del carrer del Repés, en 1871, quan la denomina, en portada, Auto de fé del dia 18 de Mars del añ 1871, tot afirmant, en pàgines interiors, que «Les falles son la conmemorasió dels autos de fé de la Santa Inquisisió; no consistix en atra diferénsia que aquella cremaba vives á les persones y nosotros als ninòts». Tancament provisional Valga, de moment, aquest primer tast, com a presentació d’una anàlisi més completa que haurà d’avançar-se al llarg del primer terç del segle XX, en correspondència amb un període de clar predomini de les manifestacions teatrals en el món de l’espectacle.
3 Sarsuela en un acte, amb música de Cristóbal Oudrid i llibret de Luis Olona. Estrenada al Teatro Circo de Madrid el 1853. 4 Melodrama en 7 actes i 8 quadres escrit originàriament en francés per Pierre Decourcelle.
jr j
2013 39
40
Guillem Alborch i Mallol
L’essència teatral en la Cavalcada del ninot
C
om el seu mateix nom indica, el Teatre de Carrer és aquella varietat en què el fet teatral es desenvolupa en espais exteriors. Aquest article té la finalitat de proposar una reflexió sobre la performance teatral que cada any realitzen els fallers i falleres en la Cavalcada del Ninot, sense entrar en la seua història. Això seria qüestió d’un altre estudi. D’entrada, recomanem des d’ací l’article de Rafa Tortosa Les Cavalcades del Ninot, publicat en el llibre oficial de la Junta Local Fallera de Xàtiva l’any 20081. Aquesta activitat fallera que es realitza al carrer, com tants altres esdeveniments del calendari faller, es distingeix de la resta d’actes per la seua vessant teatral. I és que, any rere any, les comissions falleres de Xàtiva elaboren, sense adonar-se’n, una acció teatral que ocupa espais consolidats per usos i hàbits quotidians. Al capdavall, en això consisteix el Teatre de Carrer. De vegades una bona Cavalcada del Ninot constitueix un acte teatral d’invasió en tota regla. No debades, en tota cavalcada es reconeix el gest d’ocupació de l’espai d’un traçat urbà, com ara la nostra Albereda, a més d’utilitzar la crítica fallera, la paròdia i l’humor transgressor com a materials expressius bàsics. És, justament, allò de «la Falla al carrer», la qual cosa ja comentava Rafa Tortosa en l’article abans esmentat. 1 Tortosa Garcia, R. (2008): «Les Cavalcades del Ninot», Llibre Oficial Junta Local Fallera Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera.
jr j
2013 41
1.- Els orígens del Teatre de Carrer: una mica d’història Malgrat el gran desenvolupament que va tenir el teatre en les antigues civilitzacions grega i romana, ja sabem que es va produir una esquerda temporal que va eliminar pràcticament tot vestigi de teatralitat del panorama cultural europeu durant diversos segles. Les primeres manifestacions van tornar a sorgir en l’Edat Mitjana, vinculades a les esglésies i al culte religiós que s’hi celebrava. Al principi, es tractava de fer partícips els fidels de la història sagrada a través d’una mica més que la lectura de les escriptures bíbliques durant la missa. Ni tan sols hi havia una consciència actoral, ni d’actuació, sinó que simplement es pretenia escenificar el que sempre s’havia llegit. Les esglésies es van convertir així en el lloc ideal per a dur a terme aquest tipus de «representacions», celebrades dins del marc de la litúrgia. La representació del Misteri d’Elx n’és un bon exemple.
2 Ventura Conejero, A. (1996): Les festes de la ciutat, imitades pels pobles, Revista Pensat i Fet.
42
Més tard, aquestes celebracions ixen al carrer en forma de processó, i, sense deixar de banda la temàtica religiosa, es fan més accessibles per al poble. A poc a poc, les noves manifestacions profanes amplien el lloc de representació, cercant altres espais, i a més a més, a causa de l’inconvenient que podia resultar la representació de certs temes dins del recinte sagrat de les esglésies, amplien també la seua temàtica. Dins dels temples, però, continuen les representacions amb motius religiosos. Una de les primeres celebracions en eixir al carrer, a principis del segle
XIV, és la del Corpus Christi. Processó que a València té especial importància amb la vinculació dels gremis d’oficis que aconsegueixen donar-li entitat fora de l’església. A més, a partir del segle XVI, amb l’aparició dels Corrals de Comèdia i de les companyies de teatre, aquesta celebració marcarà l’inici de la temporada teatral. Així mateix, les festes de Carnestoltes, també es caracteritzaran per les celebracions al carrer. Més tard, trobem les primeres manifestacions anomenades cavalcada en les cròniques de l’època; són les desfilades que es feien a les grans ciutats per motius especials2, com ara la coronació d’un rei, a partir del segle dèsset i, posteriorment, les cavalcades dels reis mags, ja ben entrat el segle dènou. La primera cavalcada de reis que se celebra a l’Estat espanyol és la d’Alcoi, el 1866. Aquests són, històricament, els esdeveniments més pròxims als actes fallers desenvolupats al carrer, on el fet teatral és més evident, com ara: la Cavalcada del Ninot, el Cant de l’Estoreta o el mateix Ral·li Faller (reminiscència de l’antic Tren Faller). 2.1.- Similituds entre el Carnestoltes i la Cavalcada del Ninot Tot i que que arreu del món trobem múltiples i diverses maneres de celebrar el Carnestoltes, hi ha uns denominadors comuns que són: les disfresses, les desfilades, la sàtira i la festa al carrer. Així, encara que d’origen ben distint, el Carnestoltes és en la nostra societat el que la Cavalcada del Ninot és en les Falles. La burla i l’escarni contra el poder polític i econòmic, la crítica a l’autoritat quan abusa del poder o la denúncia
de les injustícies socials són temes recurrents tant en les cavalcades del ninot com en les actuals murgues i xirigotes del carnestoltes de tradició andalusa. Actualment, els estudiosos del teatre consideren el Carnestoltes com un espectacle parateatral de teatre de carrer3. El carnestoltes és una celebració pública que en el seu origen donava tota la permissivitat al poble per a celebrar l’adéu a l’hivern i donar pas a un període de recolliment com és la Quaresma cristiana. L’inici varia seguint el calendari de la lluna (entre febrer i març, segons l’any.) La festa de les Falles anuncia l’arribada de la primavera. Per tant, estem davant de dos esdeveniments festius paral·lels en el temps, pel que fa a la seua data de celebració. És per això que el canvi de la celebració de la Cavalcada del Ninot de les primeries de març és llevar-li sentit a la celebració d’aquest acte. No debades,
els fallers més «puristes» encara estan preguntant-se per què a Xàtiva les cavalcades del ninot, gran i infantil, tenen lloc al setembre o a l’octubre. Dades aquestes fora de context i del caliu faller necessari. 2.2.- L’ essència teatral en la Cavalcada del Ninot La celebració de la Cavalcada del Ninot a Xàtiva començà l’any 1962; a imitació del que es feia al cap i casal, cada comissió fallera participava en una desfilada amb el Ninot indultat d’aquell exercici, i els fallers es disfressaven seguint la temàtica que representava el ninot triat. En aquesta primera cavalcada guanyà la comissió de República Argentina. Una dècada més tard, el 1971, es produeix un canvi important, algunes comissions ja no desfilen amb el ninot i comença a gestar-se la manera actual de desfilada on la temàtica és lliure.
La primera Cavalcada del Ninot celebrada a Xàtiva va ser a l’any 1965. A la imatge podem veure els fallers de República Argentina amb el seu ninot, el qual també era passejat pel recorregut de la cavalcada. Van ser els guanyadors d’aquesta primera edició. Foto cedida per Pepe Barberà
3 González Montañés, J. (2002): El Teatro Carnavalesco, Santiago de Compostela, O Camino.
jr j
2013 43
El president de República Argentina Pepe Barberà va marcar estil com a presentador de les cavalcades que oferia la seua comissió. Foto cedida per Pepe Barberà. Un exemple d’actuació al pas per la tribuna d’autoritats. La comparsa de Molina– Claret al 1980 va ser la guanyadora d’aquell any. Foto cedida per Rafael Balaguer
4 Sirera Turó, J. Ll. (2007): Les Falles i el Teatre, aproximació d’una relació ben estreta, Revista Cendra, 5.
44
El 1973, ja podem veure en els programes d’actes que es desfilarà sense ninot. Serà a partir d’aquest moment que la cavalcada anirà conformant-se com un acte unitari, amb temàtica i crítica pròpies, i que amb el pas dels anys esdevé, en alguns casos, un autèntic espectacle de carrer, amb les mateixes característiques i finalitat. El teatre de carrer el representen uns actors que actuen en un espai obert. És l’acte teatral en la seua forma més popular, ja que en moltes ocasions es fa al cor d’un públic que no paga per assistir a una representació en un teatre pròpiament dit. A més, moltes vegades, el públic al qual s’adreça ni tan sols sap el que succeirà al seu voltant ni allò que els actors li mostraran, per la qual cosa la màgia i, alhora, la dificultat del teatre de carrer és la incertesa en estat pur. A tot açò s’afegeix el fet que els espectadors, vianants ni més ni menys, conformen una «platea» tan diferent que els encarregats del fet teatral es
posen al servei de la improvisació per intentar captar la seua atenció; per aquest motiu les representacions que s’esdevenen són generalment poc convencionals4. En aquest sentit, els fallers que participen en la Cavalcada del Ninot no són conscients que estan construint, sense adonar-se’n, un projecte d’espectacle escènic marcat per uns condicionaments físics d’espai. És a dir, el teatre a la ciutat està obligat a funcionar al bell mig del soroll del carrer, amb un oratge agradable o advers, i en la multiplicitat d’estímuls i interferències. Açò, però, no és un obstacle, és una eina més amb la qual es troba el faller i que intenta aprofitar. A més, sempre s’ha percebut al llarg de les cavalcades realitzades algun moment màgic en el qual ha operat el flux entre els fallers-actors i els vianants que gaudeixen de l’acte com a espectadors o que circulen passejant per l’Albereda. Sens dubte, la incertesa de què parlàvem abans està pre-
sent. Ara bé, com tota representació, hi ha altres components, purament artístics, a destacar que cal esmentar: El vestuari i el maquillatge: principalment disfresses, ara llogades, ara confeccionades pels mateixos fallers. Amb la caracterització pertinent, que en molts casos recreen un personatge real. Elements escenogràfics: quasi sempre construïts pels fallers i falleres (plataformes de camió decorades, vehicles i altres objectes decoratius com panells, banderoles...). La música: bé amb so en directe interpretat per banda de música, xaranga, grup de percussió..., o bé amb so gravat i emés per megafonia des de l’equip instal·lat al Reial de la Fira. Efectes pirotècnics: castell de focs artificials o carcasses al pas de les falleres majors, torxes i altres aparells pirotècnics.
Explicació de la crítica: mitjançant panells explicatius amb versos rimats, quartilles entregades als espectadors, o la lectura de la crítica al Reial de la Fira per part d’un presentador o presentadora amb megafonia. Tots aquests aspectes, a més del ritme de la desfilada i l’actuació dels participants, són després avaluats pel jurat qualificador de la cavalcada. A Xàtiva, segons els estatuts fallers5, aquest jurat està compost per tres persones amb coneixements que, ja siga per ofici o per afició, estan relacionades amb els aspectes que jutjaran. Al capdavall, si ens fixem en tots el criteris que s’han de tenir en compte, els criteris artístics són els predominants. Al llarg de la història de la cavalcada del ninot, han estat diversos els premis atorgats. Actualment, es premia la millor Comparsa, el millor Grup Escènic i les millors Carrosses, con-
A l’edició de 1998 es va crear el premi al millor Grup Escènic. Per a guanyar aquest guardó calia teatralitzar l’escena el millor possible. La primera comissió que el va aconseguir va ser Molina–Claret amb una escenificació de l’afer protagonitzat pel regidor Marcos Benavent a la Plaça de Bous durant la Fira d’aquell any. Foto Levante–EMV.
5 DD.AA. (1998): Estatuts Fallers de Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera.
jr j
2013 45
feccionades o de lloguer. En totes les modalitats s’atorga del primer al tercer premi. Les comissions més premiades al llarg de la història, tant en la cavalcada infantil com en la major, han estat, per aquest ordre, República Argentina, Molina–Claret, Ferroviària i Espanyoleto. 3.- El carrer com a espai teatral en una Cavalcada del Ninot: inconvenients, avantatges i peculiaritats. Si ja dins d’un teatre, amb totes les comoditats que aquest comporta pel que fa a aspectes artístics i tècnics, és difícil adaptar cada nova producció a un lloc nou, tractar d’il·luminar o de projectar la veu al carrer per aconseguir un resultat perfecte és un repte del qual no sempre es pot eixir airós. Ara bé, en les Cavalcades del Ninot de totes les poblacions on se celebren es disposa d’un marc escènic concret en el qual es desenvolupa l’activitat. Des dels anys noranta, a Xàtiva el lloc de desfilada parteix de la Plaça Espanya, esplanada de la Plaça de Bous, on les comissions tenen el seu punt de reunió, cadascuna a una hora, atenent el seu ordre de desfilada.
El vestuari és un aspecte fonamental en tota representació teatral. També ho és a les Cavalcades. Foto:Levante–EMV Els presentadors de La Cavalcada del Ninot La Ciutat del Lus, guanyadora del primer premi al 2003, Rafa Mompó, Àngel Patiño i Guillem Alborch de Molina–Claret, abans d’entrar al Reial de la Fira. El paper dels presentadors/es com a conductors narratius de la desfilada és fonamental per a la comprensió argumental del públic espectador. Foto Estudi Federico
46
Arribat el moment la comparsa, així són denominats a Xàtiva els integrants de la comissió que participen en l’acte, iniciarà el seu recorregut per l’Avinguda de Selgas. El recorregut, en el cas de Xàtiva, té un kilòmetre aproximat de llargària, i consta de les peculiaritats següents: a l’inici de la desfilada els fallers disposen d’un espai, al final de l’Albereda, ampli i, curiosament, amb pocs espectadors. A més a més, cal afegir els agents en
contra, com la falta d’il·luminació que l’acte pateix en aquest tram del recorregut, la qual cosa pot ser tant un inconvenient com un avantatge, ja que permet moltíssima més llibertat de moviments als fallers i falleres participants. Des del punt de vista teatral, és el millor moment per a la improvisació, per a la paròdia, amb contacte directe entre l’actorfaller i l’espectador. De tota manera, aquest tram de la desfilada s’aprofita perquè la comissió contacte amb el públic i amb l’espai i s’adone si la comunicació actor-públic funciona en els diversos números preparats. És moment d’ordenar-se, d’establir la separació deguda entre els diferents grups escènics que conformen la comparsa tot adequant el pas al ritme de l’acte. Una vegada la comparsa arriba a la mítica Font de Lleó, els condicionaments físics i tècnics canvien considerablement. La il·luminació millora en fer l’entrada al Reial de la Fira. Ara sí que disposem d’equip musical i megafonia al nostre servei; en canvi, la relació entre els fallers i el públic es distancia, tot a causa de la instal· lació d’un reixat protector per tot el Reial de la Fira fins a arribar a la tribuna d’autoritats. Arribats a l’altura de la tribuna, les comissions realitzen diferents escenificacions crítiques, amb més o menys fortuna i encert. És aquest el moment clau de cada comparsa, la qual serà conduïda pel presentador/a que porta cada comissió, que se situarà, o no, a peu de tribuna, segons les exigències del guió. Finalment, i després del pas de la carrossa de la Fallera Major, ens res-
taran uns cent cinquanta metres per a finalitzar la desfilada, tot just en arribar a l’encreuament de l’avinguda Jaume I amb l’inici del carrer Carlos Sarthou. 4.- La Cavalcada Infantil En els seus inicis la cavalcada es feia conjuntament amb la comissió infantil, en la qual els més menuts participaven també. Tota la comissió desfilava sota el mateix lema darrere d’un mateix estendard i solia celebrar-se un diumenge de vesprada perquè l’hora d’acabar no s’allargara fins la nit.
Grup Escènic de Cavalcada Infantil en homenatge als pintors valencians. Molina–Claret 1995. La figura del grup escènic estàtic sobre una plataforma, prompte es va incorporar a les cavalcades infantils, tot imitant el que es feia a València ciutat. Foto Estudi Federico
A partir de l’any 1986, però, comença, també a imitació de la de València, a realitzar-se de manera independent: la cavalcada per als majors, un dissabte a la nit, i l’acte per als xiquets, un diumenge de vesprada. Aquest horari va canviar fa uns anys al diumenge de matí, i es van aprofitar així les hores de més llum i menys fred, per tal que puguen participar com més xiquets millor.
jr j
2013 47
El més important de la cavalcada del ninot infantil és la vessant educativa. Ací veiem la desfilada de l’any 2012 de la falla J. Ramon Jiménez, amb l’argument del reciclatge. Foto Isabel Gosálbez A la següent pàgina: El Cant de l’Estoreta és un dels actes que millor recull l’essència fallera. Malauradament no ha tingut implantació fora de la ciutat de València. Foto Hernan Mir Representació de la Falla de La Margot de 1912. Els carros construïts tenen certa semblança amb els de la cavalcada infantil. Foto Hernan Mir.
6 DD.AA. (1990): Historia de las fallas, València, Levante EMV.
48
Pel que fa a la temàtica, en les cavalcades infantils hi ha hagut una evolució important. Des del principi no van seguir el patró de la major, els més menuts començaren representant quadres que feien referència als contes i al món infantil. A poc a poc, es va anar instaurant una nova manera d’enfocar la «crítica» de la cavalcada i amb la finalitat d’entretindre, sobretot, els més menuts, ja que per a ells es fa la festa; així, va començar a aparèixer un tipus de crítica amb un visió totalment pedagògica i actual. Durant la dècada dels 90, amb la modificació dels estatuts, s’estableix com a punt important en la valoració de la comparsa que la temàtica gire al voltant d’un tema pedagògic, per tal de donar molta més importància al fet didàctic i artístic que al crític. D’aquesta manera, la cavalcada infantil s’independitza, es deslliga totalment de la dels adults, adquireix entitat pròpia i es constitueix com un espectacle per a tots els públics, moltes vegades amb més interés,
vistositat i molt més treballat. No debades, moltes comissions dediquen més esforços que en la comparsa dels majors6. Sens dubte, en les comparses infantils hi ha una qualitat artística indiscutible, es pot veure molta feina pel que fa a les carrosses, quadres escènics, disfresses confeccionades per la comissió (és habitual veure comparses senceres amb disfresses originals fetes expressament per a l’acte) i, com no, amb un guió enginyós, en què la vessant educativa és el més important, adreçat als més menuts però que fa les delícies de tot el públic. Accentuen la vessant teatral d’aquest acte les músiques referents al tema triat i les actuacions especials dels xiquets, en forma de balls o recitats, en desfilar per la tribuna. Pel que fa al funcionament, premis i recorregut, és igual que el de la
cavalcada dels majors. Com hem comentat abans, des dels anys 90 la cavalcada infantil va anar consolidant-se i en l’actualitat té quasi més afluència de públic, atés l’horari en què se celebra, que la dels adults. Les comissions que més premis han guanyat al llarg de la història són les d’Espanyoleto (capdavantera en aquesta nova fórmula didàctica), República Argentina i Molina–Claret. 5.- Altres manifestacions teatrals de les falles al carrer Sempre s’ha dit que la festa de les falles, almenys pel que fa a la setmana fallera, és la festa al carrer, i, en aquest sentit, també durant tot l’exercici faller es programen moltes activitats que contribueixen a mantenir l’ambient faller als carrers de les poblacions. Alguns d’aquests actes, més o menys lúdics, amb més o menys tradició, segons la ciutat,
constitueixen vertaders espectacles que fins i tot tenen un valor històric i beuen de l’origen de la festa fallera. En són dos exemples els que segueixen a continuació, un de més seriós i l’altre de més desenfadat. 5.1.- El Cant de l’estoreta Aquesta tradició es remunta a les acaballes del segle XIX i primer terç del segle XX. En aquell temps, als carrers de València, en arribar sant Josep, hi havia moltes falles «realitzades» tant pels xiquets com pels majors, en qualsevol cantonada, placeta, carreró amb o sense eixida...; els xiquets plantaven les seues falles d’una manera espontània. Aquestes «falles» eren tan sols fogueres fetes d’andròmines velles que els xiquets del barri es dedicaven a arreplegar casa per casa, cantant la famosa melodia:
jr j
2013 49
Himne faller
El Faller
Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla replegant els trastos pa’ la falla i manté la tradició d’esta cançó. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, del tio Pep? I van juntant el que els veïns els van donant per a buidar el porxe. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep? I una esquela del muntó porta el compàs d’esta cançó. En les cares de la gent tot és content. Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama, per culpa teua tinc el cor encès en flama. No et separes de la caliu del meu voler, reineta fallera, que si em deixes un ninot tindré que ser. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep? Per a la falla del meu carrer. Música del mestre Serrano Lletra de Maximilià Thous
50
Moment de la interpretació d’un cant versat. Foto Hernan Mir. En determinats moments de la representació s’aconsegueix una gran teatralitat. Foto Luis Vidal Corella
«Per ací hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, el tio Pep? Més que siga la tapadora del comú número u?» També existeix el corrent que diu que aquest Cant de l’estoreta el van començar els aprenents de les fusteries (gremi de fusters), que, anant casa per casa, arreplegaven les andròmines velles per a amuntegarles al costat d’un ninot i pegar-los foc en la nit de sant Josep. Els xiquets s’unirien més tard a aquesta manifestació festera, i de seguida en van passar a formar part indiscutible i indissoluble7. La famosa cançoneta, citada anteriorment, es convertiria amb el pas del temps, ni més ni menys, que en el nostre himne faller, gràcies a la música del mestre Serrano i la lletra de Maximilià Thous. Aquest costum gremial, infantil, però sobretot popular, va tenir molt d’èxit en les primitives falles, i es pot arribar a dir que constitueixen el naixement de la festa fallera. Amb el pas del temps, però, va caure en desús, i tanmateix no va tenir cap repercussió en la resta de pobles on es plantaven falles. Després va agafar més força en la dècada dels anys vint del passat segle, fins que el 1935 es va institucionalitzar com a acte en el calendari faller. Des de 1961 el Cant de l’Estoreta es rememora en forma de festivalconcurs a València, gràcies a les comissions de la plaça de l’Arbre, del sector del Carmen, i de Blocs Platja, del sector Marítim, les quals s’iniciaren en la representació de la reco-
llida de trastos per a la falla vestits a la manera antiga i arrossegant una estoreta velleta. Actualment, són moltes les comissions que hi participen, i en col· laboració amb la Junta Central fallera es lliuren els premis al conjunt, al xiquet o xiqueta més típics i al cant, cosa que ha fet que es constituesca com un dels esdeveniments teatrals més importants del calendari faller.
Participants del Ral·li de 1999 Molina-Claret guanya el premi a la millor disfressa per aquesta recreació dels any seixanta. Foto Guillem Alborch
5.2.- El Ral·li Faller L’actual Ral·li Faller que se celebra a Xàtiva és una reminiscència de l’antic Tren Faller. Es tracta d’una humorada festiva que durant les dècades dels 50 i 60 arribava a l’estació de Xàtiva amb fallers disfressats i acompanyats per una banda de música que amenitzava l’acte. Tot seguit es feia una cercavila còmica pels carrers més cèntrics de la ciutat. Posteriorment, la Junta Local Fallera va recuperar aquest acte, amb importants variacions, l’any 1982, i es constituí com a Ral·li Humorístic, pel caràcter desenfadat de l’activitat. El més important era guanyar la gim-
7 Sanchis Ambrós, M. (2001): «El origen de las fallas infantiles» dins Joan Castelló Llí, Manolo Sanchis i Hernan Mir, Fallas Infantiles, Juego y Tradición, València, Ajuntament de València.
jr j
2013 51
Els components d’aquest grup realitzaven un breu actuació parodiant l’arribada dels Reis Mags al Camp de Futbol de la Murta en arribar a les diferents demarcacions on es celebraven les proves. Foto Guillem Alborch A la següent pàgina: Grup de participants al ral·li humorístic faller per part de la falla J. Ramon Jiménez a l’edició de 2012. Arxiu Anna I. Calvo.
8 Acting és el treball d’un actor o actriu en el teatre, la televisió, el cine o qualsevol altre mitjà narratiu per retratar un carácter, i, en general, es fa parlant o cantant el text. L’acting es produeix quan en un esdeveniment no teatral es realitza una representació actoral en un moment puntual.
52
cana, que es realitzava passant pel lloc on es planta el monument de cadascuna de les comissions de la ciutat. Com a excusa, el cotxe que transportava els participants disfressats es decorava a partir d’un tema lliure. L’originalitat dels cotxes crea tot un espectacle ambulant, en què les comissions fan servir el seu enginy i fins i tot s’ideen xicotets esquetxos que es representen durant tot el recorregut abans de realitzar les proves. A més, en el últims anys, per tal d’augmentar la implicació dels participants, es fa un xicotet acting8 en acabar tot el ral·li, concentrats al reial de la Fira. 6.- Conclusió A causa de les dificultats tècniques a les quals s’han d’enfrontar els fallers quan actuen al carrer, la impossibilitat de controlar cada so i cada parlament, el teatre de carrer està més orientat cap a la mímica, els gestos i l’expressivitat que cap a la veu. És per això que als fallers encara els
queden moltes tècniques per a explorar, com la manyaga, les titelles, la pantomima o la dansa. Com que l’activitat teatral desenvolupada al carrer permet a molts professionals sense treball estable poder seguir fent allò per al que s’han preparat, també obri un món de possibilitats per a tots aquells grups amateurs, fallers o no, que es proposen aprendre de la manera més dura, però alhora més gratificant. Les comissions no poden fer ostentació de grans escenografies, ni d’enormes quantitats d’atrezzo, ni tampoc d’un munt de canvis de vestuari, perquè els desplaçaments són impossibles. No obstant això, els actors de carrer tenen alguna cosa que cap dels altres té: la proximitat total amb el públic, poder tocar-los la mà, obtenir una resposta directa o enlluernar tot tipus d’espectador són, en la majoria dels casos, les millors recompenses.
Com hem vist, el teatre de carrer és una invitació per a tots els públics a assistir a un espectacle digne i no sempre tan reconegut com ho hauria de ser. Gràcies a l’esforç incondicional que any rere any realitzen els fallers i falleres, una vegada més ens demostren que el mateix carrer pot ser el més gran dels teatres.
DD.AA. (1990): Historia de las fallas, València, Levante EMV.
Agraïments:
Sanchis Ambrós, M. (2001): «El origen de las fallas infantiles» dins Joan Castelló Llí, Manolo Sanchis i Hernan Mir, Fallas Infantiles, Juego y Tradición, València, Ajuntament de València.
Gràcies a Pepe Barberà i a Hernan Mir per les imatges cedides i els seus valuosos comentaris. També he d’agrair a les meues germanes Neus i Anna, llicenciades en Art Dramàtic, l’ajuda, les observacions i les correccions a l’hora de confeccionar aquest article. Finalment, gràcies a Rafa Tortosa, el malalt faller més entusiasta i treballador que conec, qui m’ha donat l’oportunitat de publicar aquest treball.
Bibliografia
González Montañés, J. (2002): El Teatro Carnavalesco, Santiago de Compostela, O Camino. Sánchez Pérez, J. (2006): Quadern de Falles, Xàtiva 18652005, Xàtiva, Mateu Editors.
Sirera Turó, J. Ll. (2007): Les Falles i el Teatre, aproximació d’una relació ben estreta, Revista Cendra, 5. DD.AA. (1998): Estatuts Fallers de Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera. Tortosa Garcia, R. (2008): «Les Cavalcades del Ninot», Llibre Oficial Junta Local Fallera Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera. Ventura Conejero, A. (1996): Les festes de la ciutat, imitades pels pobles, Revista Pensat i Fet.
jr j
2013 53
Un moment de la representació de l’obra Parelles de Fet, de Fet Parelles de Carles Pons, interpretada pels membres de la falla st. Jaume a la presentació de l’any 2009. Arxiu Sergio Bono
54
Sergio Bono
Teatre faller
S
i busquem al cervell universal anomenat Google les paraules encadenades Teatre Faller ens direcciona directament a la pàgina de www.teatrefaller.com, un punt d’encontre, segons aquesta pàgina, dels enamorats d’aquest gènere. Però, en realitat, què és el Teatre Faller? Com deia el meu benvolgut amic i escriptor Carles Bori, el teatre faller com a tal es por entendre de diverses formes, però sempre baix un mateix nexe d’unió entre totes les seues tendències: l’apel·latiu faller. El teatre faller té una identitat pròpia dins de l’àmbit amateur, ja que els components del quadre artístic són membres de les falles, que en major o menor afició al teatre, desenvolupen la seua vocació unificant esforços, baix una única representació o en unes poques, si es dona el cas. Tal volta, si hem de definir el teatre faller per una característica, tal volta siga aquesta. L’amor i l’afició desmesurada dels seus actors per aquest món. Una passió que els du a enfilar-se en un projecte, més o menys costós, però sempre amb les seues corresponents hores d’assaig i treball de memòria i interpretació, per a finalitzar amb la posada en escena d’un obra, un dia concret, a un hora concreta i que amb una altíssima probabilitat, tant sols podrà veure la llum, una sola vegada. Dins del teatre faller, podem distingir tres categories, com poden ser:
jr j
2013 55
— Apropòsit — Sainet Valencià — Obres curtes o llargues per a concursos o mostres Aquests tres tipus de teatre faller, poden representar-se dins de l’exaltació de les falleres majors, però clar està, que són els apropòsits el que es varen crear exclusivament per aquest cas. Els apropòsits han caracteritzat al teatre faller durant dècades, i ha sigut tot un subgènere tan valencià com faller. El nom ja ho diu. És una peça curta que es representa apropòsit normalment de la presentació d’una falla i les seues falleres majors. L’ imaginació dels autors, en aquest cas, sol volar cap a distintes classes d’apropòsits, que podríem classificar en: — Patriòtic o històrics, en símbols valencians o rememorant la història d’alguns personatges històrics que donen nom a la falla, com puga ser, sant Jaume, sant Jordi, Abu Masaifa, etc. — Fantàstics, amb elements inanimats o irrealitats que dones pas a la consecució de somnis anhelats, com el de ser fallera major. La Caixeta Màgica, duta a terme per Sant Jaume a l’any 2005, és un clar exemple d’aquest gènere. Una caixeta, que al obrir-la i cantar una cançó, et permetia formular un desig. — En vers, de tall graciós o en pla de crítica. Allà pel 2004, Sant Jaume, posà en escena un apropòsit d’aquestes característiques, on es parodiava les principals característiques d’una típica presentació, com eren el discurs de les falleres, amb els plors inclosos, la desfilada de falleres, l’ordre del quadre plàstic, etc. — Sainestístic, de barraca i espardenya en senzilla temàtica d’ambient valencià, recordant molt als sainets. — Infantil, incorporant personatges de contes 56
o fantàstics, dirigit als menuts de la comissió, i enaltint sempre els valors humans i fallers. En quant als sainets, tots coneguem les obres d’Escalante, sainetista per tradició, o de tants i tants autors que varen fer en una època, del teatre valencià tot un món. Tingueren el seu propi circuit teatral, i una gran difusió i repercussió, fins als nostres dies, en què encara les falles segueixen posant en escena per la seua comicitat i caràcter valencià que tant agrada al públic faller. Respecte a les mostres o concursos de teatre que es fan al llarg de la nostra geografia fallera, les obres solen tindre una major duració, qualitat d’autoria i d’interpretació, ja que passa d’autors de teatre popular a obres de prestigi o autors novells amb certa notorietat. En aquest cas, hi ha una major implicació per part de l’equip tècnic i el quadre artístic. En alguns llocs, segueixen apostant any rere any, per la continuïtat d’aquestes Mostres de Teatre Faller. A Xàtiva, per exemple, aquesta Mostra ha passat per diferents etapes i per diferents formats. Una de les primeres Mostres de Teatre Faller es duia a terme a l’auditori de Sant Agustí, amb una gran acceptació, tant per part del públic com per part de les comissions. Aquells anys d’Espanyoleto, Molina–Claret, República Argentina, Ferroviària ... amb aquells grans Felo Fuentes, Vicent Pla, Javier Mallol, Jorge Pascual ... noms per antonomàsia del teatre faller xativí, han donat pas als anys, a pràcticament eliminar-la, i no per falta d’interès de la JLF, sinó per la manca d’interès que avui en dia posen la majoria de les comissions. Tal volta, abans es treballava per devoció, però hui en dia, pareix que fa falta alguna cosa més. La reducció d’aquesta Mostra, ha passat a poder gaudir d’una nit de Fira, a la Plaça del Mercat, i els últims anys, amb una mínima però de qualitat representació fallera, encapçalada, quasi sempre, pels incansables membres de la falla Espanyoleto.
Tal volta, els últims anys a la nostra ciutat, s’han caracteritzat per la consolidació d’altres comissions, que o bé han tornat a la seua devoció fallera o bé, han anat forjant una base consolidada. Grups com el de la falla Cid plaça de la Trinitat, on els seus dos màxims exponents, Pepe Mira i Gloria Marí, han fet ressuscitar el teatre a aquesta emblemàtica comissió. O comissions com la de Sant Jaume, on el teatre faller s’ha instaurat els últims anys, passant a formar part important de l’activitat d’aquesta comissió. Fora del teatre faller, deixaríem les ultimes batalles viscudes entre comissions com Raval, Sant Jaume, Tetuán i Sant Feliu. Comissions, que ens han fet gaudir els últims anys de grandíssims espectacles musicals, fora de qualsevol paregut amb teatre pur i dur valencià. Notre Dame de Paris, La Bella y la Bestia, El fantasma de la Òpera, Hoy no me puedo levantar, Grease ... ens han fet gaudir a tots i cadascun que hem tingut l’oportunitat de poder delectar-nos amb aquestos grans muntatges. Per sort, encara dos ciutats més segueixen, any rere any, apostant per aquesta Mostra. A València, ciutat fallera per excel·lència, la Mos-
tra de Teatre Faller reuneix un total d’unes 80 obres de teatre, unes originals i altres adaptacions, que es duen a terme entre els mesos de setembre i desembre a la ciutat del Túria. I un altra de les ciutats, que any rere any segueix duent a terme la seua Mostra de Teatre, i ja van 26 anys seguits, és Gandia, amb el Ligori Ferrer. Fins fa uns anys, aquest era un espai reservat única i exclusivament per al món del Teatre Faller, però des d’uns anys cap ací, s’obrí el ventall per a què altres grups amateurs no fallers, també pogueren ser partícips d’aquest certamen, que ompli els dijous del Museu Faller, de rialles i bon teatre. En definitiva, el Teatre Faller, és teatre amateur, sense res que envejar a moltes representacions que avui en dia es duen a terme a escenaris de la nostra geografia. És teatre pur, estilitzat i imaginatiu. Perquè per a un faller, el teatre no és una obligació, sinó una devoció. I això, al cap i a la fi, el fa involucrar-se més si cap al projecte. Molts anys per a d’ell!
jr j
2013 57
Integrants de la comissió de la falla J. Ramon Jiménez el dia de la Visita oficial a les falles. Arxiu patri viñes.
58
Javi Lara
Desfilades de fallers i bufons...
Ú
ltimament està a l’ordre del dia el comportament del col·lectiu faller durant les desfilades que se celebren als diferents actes durant les festes josefines. I dic al col·lectiu faller ja que per desgràcia, en ocasions, la conducta d’una minoria engloba a tot el conjunt en general pagant justos per pecadors i posant a tots en el mateix bloc. A algunes de les desfilades els fallers es comporten com autèntics bufons i no estic referint-me a l’acte de la cavalcada del Ninot, que hi ha alguns que també, sinó a altres actes on el desordre i la ingesta d’alcohol fan que aquella persona que veu la desfilada des de fora es plantege si el col·lectiu faller serveix com a exemple de festa i de cultura popular. Vaig a intentar analitzar els diferents actes oficials i posar-me dins del punt de vista d’una persona que els observa des de fora. Es pot dir que els actes més nobles per excel·lència i els més seriosos que tenim a Xàtiva son l’Ofrena de flors i la Romeria de sant Josep. Són les dues desfilades que més gent aglutina al carrer per observar-los, on els espectadors solen tindre un punt de vista positiu i on es solen fixar en els vestits de les falleres i fallers, en els ramells de flors, en la gràcia dels més menuts, en les bandes de música, etc. Un altre dels actes que estan ben valorats per l’espectador és la cavalcada del Ninot Infantil, no puc dir el mateix dels majors encara que als últims anys hem millorat prou.
jr j
2013 59
El treball de les comissions en els més menuts fa que siga un acte divertit i graciós. Vorer als xiquets disfressats per l’albereda, amb moltes escenes caracteritzades i amb la ignorància de l’edat, resulta un espectacle digne de vorer per a l’espectador. A la cavalcada del Ninot dels majors encara que s’ha millorat prou, ja no apareix el típic carro amb la beguda o gent amb el gotet en la mà d’anys anteriors, però si que hi ha algunes comissions que van desfilant al piló per l’albereda sense saber molt bé que estan criticant o de que van disfressats. En altres comissions em tinc que llevar el barret pel gran treball que realitzen tant a la crítica com a les disfresses, o en les carrosses. Ací vaig a fer un incís, em pareix molt be que es recompense i es premie la llavor dels fallers, el que no em pareix correcte és que es valore més i siga més premiat econòmi60
cament un primer premi de carrossa pròpia —que enguany s’enduu mes diners al desfilar en la cavalcada dels reis—, que el primer premi de secció especial de les falles de Xàtiva. Perdoneu però no m’entra al cap que la major inversió de les falles, el monument faller, que caldria ser més valorat pels fallers, no estiga premiat amb el major premi econòmic. A l’actualitat té més dotació econòmica en premis les cavalcades del ninot que els monuments fallers. Però tornant al tema de les desfilades, vaig a parlar dels menys agradables per a l’espectador i sense cap dubte tenim el Ral·li humorístic i la Visita oficial a les falles com els principals actes que danyen l’imatge de tot el col·lectiu. Al Ral·li podem contar en la mà, i ens sobren dits, els vehicles que s’han treballat i
són degudament disfressats. La resta són una gran quantitat de furgons i camions, amb un grup nombrós de gent damunt del remolc sense cap sistema de seguretat i amb neveres portàtils plenes d’alcohol. Una persona quan veu estes coses, des de fora, pensa que açò s’acabarà quan ocórrega alguna desgràcia. Però l’acte que conté més connotacions negatives. i que està en el punt de mira pels problemes que comporta, és sens dubte la Visita oficial de les Falles. Des de fora es veu com desfilen els fallers amb grans talls d’una comissió a un altra, fallers mig desvestits amb el faixí al cap, descamisats, etc. Es veu com afecta l’alcohol que han ingerit a una gran quantitat de persones i realment, a l’acte en general, es dóna una imatge prou lamentable. És un acte que ha
arribat a durar més de sis hores i és una llavor prou dura controlar a totes les comissions de Xàtiva durant tot aquest temps amb els talls de carrer i de trànsit que comporta al realitzar aquest acte. En cap moment estic parlant de suprimir aquestos dos actes però els fallers de Xàtiva deurien plantejar-nos que la imatge de bufons que oferim no és la més correcta. Ens mans de tot el col·lectiu està millorar, reprimir el comportament d’eixa minoria que fa malbé al conjunt encara que açò també depèn un poc de l’educació de les persones, intentar tindre una conducta més cívica i més solidaria ja que si no és així em pareix que continuarem molt de temps oferint una imatge de fallers/bufons.
jr j
2013 61
62
Cadafals
jr j
2013 63
la Falla infantil 2013
Festa Infantil a la plaça del poble Artista Venancio Cimas Ribera Secció Tercera
L’explicació de la falla de Josep Vicent Tortosa i Baldoví
Al nostre poble arriba a una fireta amb motiu de les festes. La plaça major es converteix en tot un parc d’atraccions per als menuts de la població. De totes les activitats a gaudir, destaca un inflable. És una fallereta i allí els xiquets boten, juguen, es tiren per les rampes, pugen per les cordes... Tots els xiquets s’ho passen d’allò més bé. Arriba l’hora de berenar i els xiquets paren de ballar, però encara no s’han acabat la punteta del bocata —aquella que diuen que és la que fa fadrins als xiquets— i ja corren per tornar a pujar a l’atracció de la fallereta. Es llevent les sabates... i divertir-se. L’amo de l’atracció procura que la fallera estiga sempre unflada, i amb un somriure, gaudeix veient als xiquets jugar. Es fa fosc, l’atracció es desmunta i els xiquets se’n van a casa. Demà serà un altre dia.
64
Una nina que no és nina és un globus ben inflat, i tots els xiquets del barri es tiren de dalt a baix.
jr j
2013 65
L’amo del globus mira, que l’aire no falte mai, ja que seria un desastre que ell acabe desinflat. No deixa l’amo muntar dalt del globus amb calçat, i la xiqueta obedient les sabates s’ha llevat. De dalt a baix, no te por? és un xiquet molt llançat, baixa a vegades de peu i altres baixa de cap.
66
En la panxa de la nina, hi ha com un gran matalàs i bota i torna a botar la xiqueta, no et cansarà?
Ens hem cansat de jugar, i ara toca el berenar i si els altres no en tenen repartim els que hem portat.
Per a poder esgolar-se cal escalar molt alt i agafant-se de la corda el nen puja cap a dalt.
Una escaleta molt «cuca» ens ajudarà a pujar i escaló darrere escaló la xiqueta va pujant.
Quan ell no pot a soles els amics van a ajudar-lo bé l’espenten cap amunt bé l’estiren des de dalt.
Escales, cordes, motors fan falta per funcionar, més els xiquets per divertir-se, han de col·laborar.
jr j
2013 67
68
la Falla gran 2013
Cercavila Socarrada
Artista Venancio Cimas Ribera Secció Segona
L’explicació de la falla de Rafa Tortosa i Garcia
Sobre l’asfalt dels nostres carrers s’obri el teló on esdevindrà una gran comèdia. Per a nosaltres ho serà, per a altres serà tragicomèdia, i per a la resta segurament siga una vertadera tragèdia. Malabaristes, pallassos, faquirs i arlequins mostraran les seues habilitats als indrets de la històrica ciutat de Xàtiva. Tot un espectacle preparat per a l’ocasió. I per la nit, més tralla, els correfocs mostraran la seua habilitat amb els coets per tots els carrers de la ciutat del foc. Prepareu-se, eixiu tots de casa i envaïu els carrers, la cercavila va a començar:
Senyors i Senyores fem festa a la ciutat! Omplim carrers i places, l’espectacle ha arribat.
Des de sant Pere al Raval i del Castell a l’Estació, la funció va a començar enfront de la Font del Lleó.
La grandiosa cercavila recorre la nostra ciutat: pallassos de gran mida i focs de molta qualitat.
Un teatre de carrer és la nostra proposta. Personatges del poder que són triats aposta.
També malabaristes, artistes i arlequins, zancuts i trapezistes músics i faquirs. jr j
2013 69
La Música Des de la Casa de la Ciutat la cercavila recorre els nostres carrers. La música, indispensable en el teatre de carrer, sona per tot arreu anunciant el gran espectacle:
Amb corneta i timbal s’inicia l’espectacle, amb la «banda» municipal dirigida per l’alcalde.
Deixem tots els problemes rient-nos dels pallassos, i gaudim de les festes que ja ens tocaran els nassos!
El foc Xàtiva, amb un estat d’ambigüitat, a la vegada és amiga i enemiga del foc. La ciutat cremada l’any 1707, amb tarannà Maulet per excel· lència, sembla renàixer del seu passat. Les flames són protagonistes en molts números de l’espectacle, fent un homenatge commemoratiu a allò emprès per Felip Vé fa més de tres segles:
Un gran número de foc a Xàtiva hem preparat, renaixent molt poc a poc de les cendres del passat.
70
Pels carrers de la ciutat hi ha flames enceses... Seran afers del passat o situacions compromeses?
El Pallasso I és l’hora de veure l’espectacle. Meravellós, impressionant, espectacular... És el grandiós pallasso del primer número de la cercavila:
El poble ve representat per una gran titella, un pallasso hem portat sent de la funció, l’estrella.
A la Xàtiva actual molts arlequins i bufons, manejant al personal i tocant-nos els... botons.
jr j
2013 71
Artistes La gran titella ve manejada per artistes de gran prestigi, els quals van fent equilibri sobre els seus artilugis. Amb bicicletes de grans rodes fan camí intentant en tot moment enlairar el fastuós pallasso:
Uns homes amb bon vestit la titella controlen, no perdent mai el sentit, fent de la gent, el que volen. Amb les enormes rodes i com una diversió «els de dalt» controlen els diners de la població.
72
Un artefacte diferent però amb una missió el poder de la gent, és la seua obsessió. Quan arriben al més alt és difícil baixar-los. A la trona s’han acomodat... Serà l’hora de jubilar-los?
El zancut i el menut És l’hora d’assistir a la representació de l’espectacle del Zancut i de l’Enano. Els zancuts són aquells artistes de cames llargues, realitzades amb pals de fusta, i que tenen com a propòsit arribar a llocs inabastables i sobreeixir per damunt de la gent. Els enans, considerats en l’espactacle còmic com els més apropiats a fer l’asqueta, sembla que no necessiten tindre les cames tant llargues per controlar la situació. Espectadors, no us preocupeu, segur que coneixeu el numeret:
El zancut pren altura, més poder li han donat, semblant que no s’apura d’allò que li han manat.
De Regidor a Diputat, de portaveu a president, grans mires li han donat... fins aquest precís moment.
Sembla que ja acaba la seua actuació... perquè el menut li talla l’enorme progressió.
Agafant una serra, després del tercer intent, li talla la llarga cama dient-li, Ja està ve Vicent! jr j
2013 73
L’acròbata Un número d’acrobàcia apareix pel cantó del carrer. Ajudat d’una barra i unes dosis del passat, el nostre arlequí sembla aconseguir allò proposat: fer equilibri. La gran ovació realitzada per part del públic assistent, jutja de forma positiva l’actuació del gran artista:
Un número al plenari L’Alcalde els proposà Una cosa per l’altra fer un bescanvi arriscat l’oposició ha proposat: va ser allò consensuat, voler a Franco llevar-li llevar el nom de País Valencià provocant una gran rialla el títol d’Alcalde de la ciutat. de l’entrada de la ciutat. per l’espectacle presenciat. Un ridícul espantós va fer tota l’oposició, eixint l’alcalde airós d’aquesta situació. 74
I és que caretes del passat la gent s’obstina en posar-se històries que han caducat i que haurien d’oblidar-se.
El tirafocs I sense arribar encara a la nit, veiem un autèntic faquir, qui maneja de forma espectacular les flames eixides des de la seua boca. Grans flamarades que fan les delícies de la gent però caldrà que vaja amb compte si no vol patir cap accident:
Llançant foc per tot arreu veiem a l’oposició, Cerdà com a portaveu vol fer la seua funció.
Es tindrà que preocupar Faquirs de grups minoritaris llançant grans flamarades, de no perdre molts vots, en cadascun dels plenaris, si la trona vol ocupar haurà de buscar altres focs. amb propostes enfrontades.
jr j
2013 75
El llançador de ganivets El ganiveter de la Costera, així s’anomena el pròxim protagonista, un especialista que es capaç d’encertar tots els tirs disposant-los dins de la gran diana. A la diana un voluntari eixit de la gent, la qual s’hi troba sorpresa davant la facilitat en què maneja els ganivets:
El número de la diana al carrer presenciem, tirant ganivets amb gana sobre el contribuent.
76
Molts impostos ens llancen des de les institucions, i sembla que tots encerten... xè, quins tios més bons!
I els impostos pugen sobretot l’IBI i l’IVA. El gas i la llum augmenten així com la gasolina.
El malabarista I arriba el moment de veure el malabarista, que amb no dos, sinó tres pilotes intenta fer el numeret d’habilitat. Som conscients de què el «xaval» és un poc inexpert en aquestos tipus d’espectacles, però vaja, com diria aquell, és el que hi ha:
Grans números malabars Ells han volgut donar joc Fent muntó de caramboles els bancs han intentat, als qui al banc s’han arrimat , a la banca hem vist actuar, eixint-los molt cars perdent diners poc a poc sent els grans cares dures als clients de l’entitat. d’aquesta època actual. i a la fi, han fracassat. Cremada la gent es queda amb el tema de la banca: Bancaixa que ens peta i la crisi que s’estanca.
En lloc d’un malabarista haurem de cridar un mag per omplir la caixa buida després de fer-li el«forat». jr j
2013 77
L’estàtua humana Un nou numeret: La Deessa del Fem. Aquesta actriu interpreta la nova deessa del poder de la Costera. No maneja ni les pestanyes, allí s’hi troba queta com una estàtua davant les mirades de tota la gent, que i enlluernada per la seua bellesa, allibera diners per omplir el plateret. Tot un muntatge:
Un nou espectacle a la Costera han muntat, una estàtua inamovible: La Deessa del fem han inventat. Un nou impost ens posen fent ric a algun espavilat. El Consorci s’inventen per enxufar en l’anonimat. Si nosaltres ja paguem... Hem de fer-ho altra vegada? I damunt ens tragarem el fem, de més enllà de la contornada?
78
El correfoc Arriba la nit, i un nou protagonista fa acte de presència: el foc. Els dimonis, i altres fills de l’infern, envaeixen la ciutat. És el moment de retrobarnos amb la història de la ciutat. Una sèrie de quadres conformen l’espectacle, representant diversos passatges esdevinguts tant a l’actualitat com en èpoques passades, estant tots ells relacionats amb el foc. El títol de l’escena és prou suggerent: EL CARRER DEL FOC.
El protagonista, el foc quan arriba la nit. Els coets són el joc d’un dimoni atrevit.
Al carrer del foc tenen una mostra dels cremats, dels qui la crisi pateixen, siguen o no socarrats.
La història ens mostra situacions que hem patit, i és que a tots ens consta que el foc ha estat pel mig.
jr j
2013 79
80
El primer quadre és evident, és el quadre més famós de la contornà, el del primer Borbó cap per avall. Es titula SOCARRATS:
RUSTIDETS és el lema del segon quadre. Des què el 1995 van deixar de ser socarrats, de moment som rustidets:
Xàtiva, ciutat del foc, títol que s’ha guanyat... Per culpa d’un Borbó, sóc un orgullós socarrat.
Actualment som rustidets i no cal explicar perquè. Serà per molt més temps o hi haurà canvi al PP?
La temperatura de l’espectacle va pujant i la gent ja es converteix en CREMADETS, donant-li nom al següent quadre:
Més i més temperatura. Recordem que estem a la ciutat del foc, però també estem a la ciutat de la calor. ABRASITS és títol:
Sabater «el brotador» sembla que la va liar i amb un estat d’estupor la gent es va cremar.
I arribà Marianet, qui en tot ha retallat, deixant a l’espanyol «net» i completament abrasat.
Hi ha altres formes d’agafar temperatura. Diguem-ho de forma clara, de posar-se CALENTS. No cal utilitzar més paraules:
l’índex de la cremada, obliga a acudir a l’hospital, BANKIA els ha provocat les cremades. Tot un quadre... mèdic:
Altra forma de calfar-se és la que estem veient, els fallers solen ajuntar-se fins acabar... fotent.
La unitat de cremats està repleta de gent. Són tots els afectats d’una BANKIA insolvent.
Hem parlat de les persones, però coincidireu que els més cremats de l’estiu passat van ser els nostres boscos. Vaja aquest homenatge a les nostres muntanyes per a què els valencians prenguem consciència:
Els nostres boscos estan literalment cremats: prevencions que no es fan i incendis intencionats.
jr j
2013 81
I ara, seguint el ritual del foc de les falles, arriba la cremà del cadafal programada per al dia de sant Josep, és a dir, per al dia 19 de març. Açò del dia... sembla que no és de rellevància per al «xicot» de Castelló, ni per al de Turis. Des del carrer del foc, els hem anomenat Els Reis de la Cremà. Contemplen:
El xicot de Castelló no sembla de la contornà, pareix de Castella i Lleó... Per què no parla valencià?
Les falles són molt fermes amb la data de la cremà, rebutjant les idees d’algú que no sap el que fa.
«A Valencianos no nos gana nadie», algun Castellano ha comentat. Senyor, a mi mai més m’enganye, tot el contrari és el que ha mostrat.
(La direcció del Museu del Foc indica que se li pot pegar la volta a qualsevol dels quadres. Tan sols cal girar el llibre. Gràcies)
Com a reis de les cremades dos que van amb enganys, aficionats a canviar dates a nosaltres, els valencians.
82
Fi de la cercavila I la cercavila arriba al seu final. Davant el monument als Maulets, als peus de l’església de sant Francesc, els actors finalitzen la seua actuació:
Acaba el gran passacarrer amb pallassos i algun «artista», mostrats al cadafal faller fins que el foc els consumisca.
ANNEX EL CIRC DELS INVISIBLES S´obre el teló del gran circ de la mentida que han alçat un dia més als carrers dels oblidats. Els oblidats que es passen mitja vida naufragant creuant els mars de la seua soledat. La soledat que viu de fer equilibris als carrers sense res més que la vida que li han pres. Com aquell pres que escriu cançons d’amor a les parets per somiar un món sense carcellers. Però a les nits dels nostres barris han tornat a sonar les velles cançons de guerra que haviem oblidat. Al gran circ dels invisibles no podrem escapar però avui em pres l’humil decisió de lluitar: el circ ha començat! S´obre el teló del gran circ de la gran mentida que han alçat un dia més als carrers dels silenciats. Els silenciats que engreixen les misèries de
l’estat entre els lleons de la seua dignitat. La dignitat que es perd entre els pallassos del poder fent malabars amb els propis sentiments. Els sentiments que moren a les portes dels bordells dels mercaders dels somriures presoners. Obrint Pas JOTA VALENCIANA Valencians i valencianes, feu-vos llenya que ve el fred; no vos la feu d’argelaga, feu-vos-la de romeret. Ens perdrem entre paratges, camins d’horta i arrossars; tu duràs l’aigua en els cànters, jo et besaré entre els canyars. Llençarem llenya a la brasa per cremar totes les pors i renàixer de les cendres amb l’amor que ens crema el cor. Combatrem governs corruptes, sangoneres i escorpins que xuclen la sang del poble i el futur dels nostres fills. Sembrarem noves collites que ningú mai no ens prendrà; homes i dones valentes, els valencians de demà.
Valencians i valencianes, camineu entre els primers fent la crida a les comarques per despertar els carrers. Valencians i valencianes, és l’hora d’unir les mans amb els qui estimen la terra i la llengua que ens fa germans. Obrint Pas Els guants de la metàfora Lentament em trec els guants de la metàfora Perquè vull escriure a pèl sobre els dies que corren Lentament em trec l’abric de l’escapisme Que dibuixa bells somriures sobre les mordasses. La ignorància és un perfil amb molts seguidors. Hi ha qui persegueix els somnis Hi ha qui persegueix els ovnis I hi ha qui persegueix diners, només diners. Lentament em trec la pols del dogmatisme. M’avorreixen els pamflets i els manuals de l’usuari. Descarte lentament fer d’aquestes paraules Una guia de ningú, ni per res, ni per sempre. La ignorància és un perfil amb molts seguidors. Feliu Ventura
jr j
2013 83
84
La falla nostra
jr j
2013 85
Alexa Gramaje, fallera Major 2013
«Volia que ma tia Cristina fora la Fallera Major... i a la fí he sigut jo» Alexa Gramaje i Victòria és la nostra fallera major. Coneixem-la un poc més: Alexa, com et descrius? Pense que sóc una persona plana i senzilla, amiga dels meus amics. Sóc tranquil·la i afectuosa. Sempre estic apunt per a la festa i per damunt de qualsevol cosa sóc fallera. Qui et va animar a presentar-te a F. Major? Tot va començar com una broma, quan va acabar l’exercici anterior, vaig començar a preguntar com era això de ser Fallera Major, ja que la meua intenció era que fóra ma tia Cristina perquè estiguera amb el seu fill, el President infantil. El temps va anar passant i ho vaig deixar córrer. Però, no va ser fins l’agost que va arribar la Fira, quan, quasi tota la comissió va insistir en que em presentara. Va ser allí on, contínuament em passava aquella pregunta pel cap… hem presente a Fallera Major del 2013? Des d’aleshores vaig començar a pen86
sar en presentar-me, perquè el meu cosí no tenia fallereta, i qui millor que jo podria ser la persona que estiguera amb ell en tots els actes, però, el xiquet em deia que no fóra la Fallera Major i això em parava un poc. A la fi, vaig resoldre el dubte que em rondava pel cap… o millor, me’l van resoldre entre mon pare i les meues ties al continuar insistint. A més, els meus pares, germans i la meua parella recolzaven la meua decisió. I en eixe mateix moment li ho vaig fer saber a Iolanda. Ara espere saber representar la meua comissió com cal, i estic oberta a qualsevol consell que vosaltres em doneu. Quin acte és el que més t’agrada i el que més il·lusió et fa que arribe? La veritat és que m’agraden tots els actes, però si he d’elegir un, em quedaria amb el lliurament de premis. Un dia que comença de bon matí fins no se sap mai quan. Un dia que acaba en l’encreuament Dos Molins i Hort de l’Almunia,
fent-nos les tradicionals fotografies als peus de la falla amb tota la comissió. Un dia que conclou amb la celebració dels premis que, amb molt de mèrit havem guanyat i hem rebut al saló de plens de l’ajuntament. Plors d’alegria… i plors de tristesa per un treball reconegut o no, d’una feina feta durant tot l’any. És un dia on els nervis estan a flor de pell. Com et dus amb la resta de Falleres Majors? Amb la resta de les falleres majors ens portem d’allò més bé, som un gran grup. M’encanta estar amb elles, cadascuna és diferent a l’altra, doncs és pràcticament impossible avorrir-te amb elles. Anem a viure una experiència inoblidable i espere de tot cor tindre-les com amigues per molts anys. Des d’ací saludar-les, enviar un bes enorme i una forta abraçada i dir-li a totes elles que gaudisquen al màxim del nostre any, l’any guachuwein. Comparteixes regnat amb Joan i Iolanda, que et semblen? Iolanda, és una bona presidenta i al mateix temps amiga, te les seues alegries i algun que altre mal rato… pensem que és un càrrec de moltíssima responsabilitat, ens portem molt bé i espere que aquest any siga molt bonic tant per a ella com per a mi. De Joan no puc dir res, ha estat una de les raons que m’han impulsat a ser Fallera Major, a més és el meu cosí i el vull a muntó. És un xiquet que no para en torreta, i molt graciós... alguna persona estarà encara rient-se de quan Joan , en un moment de silenci sepulcral d’una presentació, li va dir cridant a una xiqueta que feia volantins al quadre plàstic: esta xiqueta no te mare? (ja, ja, ja!). Sé que Iolanda i jo no tindrem temps per avorrir-nos amb ell. Sols dir-li que anem a intentar que siga un any molt bonic i molt especial per als dos i que anem a gaudir com mai cada moment. Què ens diries de la gent de la comissió? Són com un anunci de Coca-Cola; alts, baixets, morenos i rossos, flacs i grossos, músics, ballarines, xiquets i xiquetes, pares i mares, oncles
i ties, cosins i cosines, amics i enemics, súper herois i súper heroïnes, malvats, simpàtics i antipàtics, alegres i tristos, extravertits, artistes, bromistes, princeses, futbolistes, fallers i falleres, gent amb ganes de festa i fer festa… bona gent... però, a més, tots ells família. Persones amb els que vaig aprendre a viure les falles, com gaudir dels seus actes, com participar de la seua tradició. Són gent que treballa durant tot l’any perquè no falte de res. Què opines de la germanor fallera? Que podria dir d’una cosa que visc dia a dia. Qualsevol reunió nadalenca de la meua família, és reunir a persones de sis comissions diferents. Considere que la germanor fallera, és imprescindible per fer la nostra festa important i poder transmetre a la resta del món que les falles són la millor festa que existeix, i és per aquesta raó, que és tant important la germanor fallera, perquè junts tenim més força. Et sembla be el premi atorgat aquest any a la recompensa, penses que se’l mereixia? Quan vaig llegir el seu nom el dia del meu nomenament, em vaig alegrar moltíssim de que fóra ell. Pense que s’ho mereixia. Sergio és una persona que sempre està fent coses en la falla, no importa les hores que ha de dedicar fins que ho acaba. A les persones que estan amb ell, els torna bojos amb les seues idees (ja, ja, ja!), sempre està fent i maquinant. S’ho mereix, i m’alegre de ser jo qui li la lliure perquè l’estime molt. Què et semblen aquestes paraules: FESTA alegries i moltes risses. MONUMENT il·lusió i emoció I per últim, i com no, un desig per a les falles del 2013 Aquest any va a ser genial, ens ho anem a passar d’allò més bé. Espere que tots participem en tot el que es puga, que entre tots les coses funcionen millor. Us desitge unes falles inoblidables o això intentarem. Un any sense mals rotllos. Simplement gaudir de la festa de les falles que és el que estem esperant durant tot l’any.
jr j
2013 87
Joan Badenes, President 2013
«L’acte que més espere és el lliurament de premis» Joan, un assidu dels divendres al casal, ha estat nomenat president infantil per les falles de 2013. Amb un any sense fallera major infantil, és el màxim representant de la xicalla de la falla. Coneixem-lo una mica més: Què és el que t’animà a presentar-te com a president de la comissió? Sóc faller des de xicotet i ma mare sempre m’ha dit que tenia que ser president, i com l’any passat no hi havia cap, vaig eixir dues voltes com acompanyant de la fallera major infantil, em va agradar tant que li vaig dir a la nostra presidenta que si no es presentava ningun xiquet més volia ser jo el president. Aquest any és un any especial per a tu ja que compartiràs aquest exercici faller amb la teua cosina que és la nostra fallera major, què penses d’això? Pense que serà un any molt bonic. Perquè amés 88
de ser el meu any, estic en la companyia de la meua teta Alexa, que em recolzarà i acompanyarà en tot el que jo faça. L’any passat no teníem president i tu fores el que acompanyares a la fallera major infantil en alguns actes, que penses de què aquest any sigues tu el que no tinga fallera major infantil? Crec que no passa res, perquè així cada dia ens podrà representar alguna xiqueta de la nostra comissió i gaudir amb mi dels diferents actes fallers, ja que tots siguem amics i podem passar-ho molt bé. Quin són els actes que més t’agraden? M’agraden tots els actes, però en especial pense que l’ofrena de flors, ja que tinc molta il· lusió per fer l’entrega a la nostra Mare de Déu, també el dia de l’ exaltació perquè estarà tota la meua família al meu costat, i per últim crec
que podria dir que el que més espere és el del lliurament de premis perquè pense que estar dalt a l’ajuntament i arreplegar els premis ha de ser molt emocionant. Què li diries a la teua comissió i a la gent del barri? A la meua comissió els diria que gaudisquen molt d’aquestes falles i que encara que a voltes ens enfadem, tots siguem amics i ens ho passen d’allò mes bé tots junts. I a la gent del barri que estan convidats al nostre casal, per a què miren que ens ho passem molt be i, a més a més, que ens portem tots de categoria, que s’animen i s’apunten de fallers. Què ens podries dir de la nostra fallera major i de la nostra presidenta? de Yolanda, la nostra presidenta, vull dir que és molt bona amb mi, molt simpàtica perquè sempre esta rient-se i sé que puc contar amb ella per a què me diga si faig be les coses o no. I també vull dir que toco mol bé la pandereta (ja,ja,ja). I d’Alexa, la nostra fallera major i al mateix temps la meua cosina, vull dir que encara que sempre li faça la punyeta, és la mi-
llor persona que podia tindre al meu costat en aquest any. i que la vull molt i em divertiré molt amb ella. Què esperes d’aquest any faller? Espere que siga un any inoblidable per a mi i per a la meua comissió, perquè com he dit abans, ens ho passem molt bé i també perquè coneixeré a nous amics, presidents i falleres major d’altres comissions i amb els quals espere tindre molt bona amistat. Algun dia et veus sent president adult de la nostra comissió? Encara que falten molts anys per això i veig a la nostra presidenta sempre parlant en les reunions dels divendres, que mos fa callar a tots (ja,ja,ja), per a parlar ella durant molta estona (ja,ja,ja), crec que si que em veig com a president adult de la nostra comissió i m’agradaria fer-ho igual de bé que els altres presidents. I per últim un desig per aquestes falles? Un desig... Crec que és el que tot faller i fallera demana per a estes dates, que no ploga i que passem unes falles genials.
jr j
2013 89
Sergio Antolí, recompensa 2013
«A la falla procure ajudar en tot el que puc» Aquest any la recompensa de la nostra comissió ha recaigut en una persona, que encara que no ha estat des de menut vinculat al mon faller, ja fa dotze anys que pertany a la nostra falla. Li diuen Sergio Antolí i Jordà , i molt gustosament ens respon a les següents qüestions: Com va ser que t’apuntares a la nostra falla, atès que vens d’Ontinyent, un poble sense tradició fallera? Doncs, mitjançant la meua dona, que aleshores érem nuvis. Ella ja pertanyia a aquesta falla i vaig decidir prova per tal saber el que era el món faller, ja que com tu dius, vinc d’un poble de tradició ben diferent com són els moros i cristians. Després de dotze anys de l’experiència de ser faller, com vius hui per hui les falles? No ho visc de la mateixa manera que al principi perquè tinc més obligacions que abans, el treball, la família, altres aficions... però procure ajudar en tot el que puc, quan dispose de temps. 90
Quin any recordes amb més emoció? En primer lloc l’any 2007, quan la meua dona va ser fallera Major, ja que vam gaudir molt junt a la gent que ens va acompanyar, ja que des d’aleshores guardem una bona amistat. I en segon lloc, va ser l’any passat 2012, que vaig ostentar el càrrec de vicepresident 1r, i vaig eixir darrere del tot als actes fallers i em va agradar l’experiència. Què et pareix que t’hagen donat enguany la recompensa? La veritat no m’ho esperava, em vaig quedar sorprès però al mateix temps estava content i emocionat, i des d’ací vull donar les gràcies a tots aquells que van pensar en mi, i als que no també (és broma), però també sé que hi ha gent que se la mereix tant o més que jo . Que esperes d’aquestes falles? Doncs que tot el món gaudisca, que no hi hagen malentesos i males coses, i que tot isca bé. Bones falles a tots!
guardonats Recompensa Junta Local Fallera i Socarrat d’Argent Sergio Antolí i Jordà Bunyol d’Or amb fulles de llorer Enrique V. Cerdà i Samit Bunyol d’Or Patricia Viñes i Martínez Laura Borredà i Gutiérrez Pablo Tortosa i Martínez
Socarradets d’Argent Carlota Cuquerella i Tortosa Socarradets de coure Paula Adame i Tormo Marta Celorrio i Jiménez Mireia Pérez i Ferrer Salva Prats i Llopis Marta Prats i Llopis
Socarrat de Coure Àngela Gil i Borreguero
Distintiu d’Or Joan Badenes i Gramaje Alberto Carmona i Lluch Natalia Barrios i Reguillo Manuel Roca i Ibañez Marta Sánchez i Gosálbez
Socarradets d’Or Carolina Penadés i Roca Magdalena Canet i Borreguero Laura Carmona i Lluch
Distintiu d’Argent Sergio Antolí i Llopis Aroha Borredà i Rico Natalia Jiménez i Garcia
Bunyol d’Argent Alexa Gramaje i Victoria Elena Lereu i Barberà
jr j
2013 91
falleres i fallers Fallera Major Alexa Gramaje i Victoria Presidenta Yolanda Pérez i Ferri Vicepresident 1r Jorge Sánchez iTàpia Vicepresident 2n Manolo Roca i Sanchis Vicepresident 3r Anna Isabel Calvo i Pastor Vicepresident 4t Rafael Tortosa i Garcia Secretària Isabel Gosálbez i Baraza Sotssecretària Manoli Ibañez i Casanova Tresorer Enrique V. Cerdà i Samit 92
Comptadora Cristina Gramaje i Garcia Vicecomptador Luis Llopis i Llopis Delegat de Festejos Angel Borredà i Gutiérrez Delegada de Loteries Estefania Bixquert i Tarin Delegada Infantil Patricia Viñes Martínez Delegat d’activitats diverses Pablo Riquelme i Caro Delegada de casal Mª Carmen Gramaje i Garcia Delegada de decoració i cavalcades Verónica Llopis i Viñes Delegada d’activitats infantils Alexa Gramaje i Victoria
Delegat de foc i cremà Sergio Antolí i Jordà Bibliotecari–arxiver Rubén García i Morales Delegat de jocs Juanjo Correas i Díaz Delegada de barri Elena Lereu i Barberà Vocals David Roca i Gallart Desiré Roca i Sanchis Casimiro Bono la Higuera Laura Borredà i Gutiérrez Angela Borreguero i Hervás Enrique Cerdà i Martínez Juan Manuel Carmona i Trujillo José Ciscar i Pla Gemma Climent i Estrela
Juan Miguel Cuquerella i Català Àngela Gil i Borreguero Pedro Gil i Valero Tamara González i Ortega Cristina Ibañez i Pont Ma. Carmen Lluch i Samit Juana Martínez i Patón Ma Jose Moreno i Moreno Almu Pastor i Hernandis Elena Roselló i Guarner Desamparados Samit i Gracia Jose Sánchez i Garcia Carmina Tàpia i Cantero Helena Tortosa i Garcia Pablo Tortosa i Martínez Rubén Viñes i Martínez Judith Vila i Lereu Joaquin Vila i Martí Isabel Sanz i Cháfer Verónica Fasanar i Gutiérrez jr j
2013 93
els menuts
President Joan Badenes i Gramaje Paula Adame i Tormo Sergi Antolí i Llopis Borja Joan Ansio i Ricart Naroa Ansio i Ricart Natalia Barrios i Reguillo Adrian Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Aroha Borredà i Rico Fàtima Borredà i Rico Daniel Calatayud i Suárez Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch 94
Laura Carmona i Lluch Víctor Carmona i Lluch Julio L. Cuesta i Beltran Marta Celorrio i Jiménez Nacho Celorrio i Jiménez Àngel Ciscar i Climent Maria Climent i Bonete Andrea Cuquerella i Tortosa Carlota Cuquerella i Tortosa Claudia Fuentes i Giménez Estela Fuentes i Giménez Claudia Fuster i Victoria Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero Carla Giner i Guarner
Sara Giner i Guarner Ignacio Gomez i Borredà María Jesús Ibáñez i Rengel Julio Cesar Ibáñez i Rengel Natalia Jiménez i Garcia Christian Llopis i Pérez Adrià Llopis i Pérez Jose Vicente Oltra i González Sheila Perez i Parra Carolina Penadés i Roca Laura Penadés i Roca Mireia Pérez i Ferrer Carlos Pérez i Ferrer Martina Pons i Garcia Maria Pons i Garcia
Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Maria Riquelme i Sanz Eric Riquelme i Sanz Manuel Roca iIbáñez Aroa Roca i Bixquert Lucía Roca i Bixquert Dafne Roca i Bixquert Ángela Roselló i Guarner Ana Sánchez i Espinosa Marta Sánchez i Gosálbez Oscar Sánchez i Gosálbez Ian Sánchez i Ortega Laura Tortosa i Pastor Mark Vila i Lereu jr j
2013 95
abonats del barri Vicen Agustí Joaquín Anaya Boluda Dolores Benavent Pérez Andrea Benet Molla Amparo Cabanes Bernabé Cañadas Vanesa Cerdà Amparo Cosme Maria Feliu Fina Ferri Matéu Carmen Garcia Requena Patri Lereu Barberà
96
José Lereu Roca Jose Mari García Angelita Martí Reig Salvador Matoses Cesar Miñana Víctor Morata Valentina Moya Ana Nájera Amparo Osca Graci Padilla Bermúdez José Palomares Ripoll Luisa Pellicer Ferrer
Amadeo Perales Climent Adela Pérez Lolita Rosa Jerónimo Sánchez Olivar Erika Sanchis Garcia Ma. Adela Sanz Ortiz Pili Serrano Antonio Tàpia Antonio Torres Rafael Tortosa Baldoví Ma. Ángeles Vila Martí
a la memòria de Pepe Sanchis
És complicat fer-se a la idea que ja no estàs. En aquest trosset del llibre volem rendir-te homenatge amb unes poques paraules molt sentides. Un trist dia de maig la Falla Joan Ramon Jiménez deia adéu a un faller de tota la vida, el nostre benvolgut amic José Sanchis i Beneito. Pepe, quants records ens has deixat... sempre et recordarem fent números amb el Sr Rafael amb la teua llibreteta i el bolígraf dient «zero, zero, zero, zero, zero ...» , a rengló seguit tocava repartir la Primitiva que mai tocava i cridaves «Anna....I», que tu mateixa batejaves amb eixe nom i que hui en dia tots la coneguem així. I en el moment d’anar-te’n a casa sempre deies allò de «digueu-me adiós» i nosaltres et contestàvem. També, i com no, aquelles cavalcades on feies broma amb Toni l’obrer damunt del camió mentre fèieu aquell embotit a la planxa que estava boníssim. Sempre intentant que no ens faltara de res, però, per descomptat «sense passar-nos del pressupost», com solies dir tu. Aquelles partides de bac on sempre sabies les cartes que teníem els demés. I et recordem també vestit de negre en la baixada de Sant Josep o camí a l’ofrena que tant t’agradava... quan tocava l’orquestra i es feien les dotze i deien que felicitarem a tots els Pepes..., els esmorzars... fent les paelles amb el Sr. Sánchez... o quan simplement, estaves. I així una llarga llista de records que mai acabaria. I és que has format part d’aquesta gran família fallera durant molts anys. Aquest any veuràs la cremà des del més alt, des d’un lloc meravellós... no ho sabem, però de segur que si tu estàs en ell, ho serà. FINS SEMPRE, MAI T’OBLIDAREM
jr j
2013 97
record d’un any
carla
98
jr j
2013 99
premis 2012
Premis 1r premi secció segona Falles 1r premi millor escena de monument 1r premi millor llibret de falles 7é premi llibret de falles Generalitat Valenciana 1r premi carrossa de lloguer cavalcada del ninot 2n premi enginy i gràcia monument 2n premi millor ninot secció segona 2n premi millor decoració de monument 2n premi secció tercera Falles infantils 2n premi enginy i gràcia monument infantil 2n premi millor escena de monument infantil 2n premi millor decoració de monument infantil 2n premi carrossa de lloguer cavalcada del ninot infantil Classificacions 4t premi millor coberta del llibret de falles 4t - 17é - 23é premi millor disfressa ral·li 6é - 9é - 14é premi millor vehicle ral·li 10é - 11é - 12é premi millor comparsa ral·li 11é premi millor puntuació ral·li 11é premi millor grup escènic cavalcada del ninot infantil 12é premi millor comparsa cavalcada del ninot infantil 17é premi millor comparsa cavalcada del ninot 13é premi a la millor crítica fallera
100
jr j
2013 101
memòria 2012 L’exercici 2011/12 començava al mes d’abril, amb la dació de comptes per part de la junta directiva. Seguidament Rafa Tortosa va dimitir com a President, obrint així el termini per a la presentació de noves candidatures. Però el temps passava i veient que no es presentava ningú, Iolanda Pérez es va presentar, sent acceptada per la comissió. Una vegada teníem Presidenta devíem trobar a les Falleres Majors i al President Infantil. No havíem sentit rumors de ningú, i és que, amb la crisi, sabíem que anàvem a tindre-ho complicat, però a la fi es presentava una xiqueta com a Fallera Major Infantil, Carla Giner i Guarner, i al ser l’única candidata va estar aprovada per la comissió. Començàvem l’any sense Fallera Major i sense President Infantil però es decideix que a Carla l’acompanyarien les delegades infantils, Patri i Alexa. I com que Fallera Major no en teníem, en cada acte aniria una representant de la comissió, fent torns perquè en cada acte anara una persona diferent que acompanyara a Iolanda. La nostra comissió trau de nou el xiringuito a la Fira d’Agost de Xàtiva, on vam poder refrescar un poc als visitants de la fira amb les nostres begudes i així fer més suportable el sufocant calor que fa a Xàtiva al mes d’agost. Va ser al mes de setembre quan vam tindre el primer acte oficial, vam participar al mig any faller, tant infantil com major. Sense dubte van resultar dos actes genials: els xiquets van gaudir d’un dia meravellós i els majors d’un sopar en companyia dels fallers de totes les comissions acabant amb el ball i la festa típica d’aquest acte. Al mes d’octubre organitzem una marató de spinning amb l’ajuda del gimnàs Avanza Fitness que ens va proporcionar les bicicletes i els seus monitors. Va vindre molta gent d’altres falles i de Xàtiva en general, i vam suar la gota gorda. Aquest nou repte acabava quasi de nit amb un bon sabor de boca. Arriben també les cavalcades. La Cavalcada Infantil girava en torn al tema del reciclatge, i Carla, la que seria la nostra Fallera Major Infantil, brillava des de la seua carrossa. En la Cavalcada del Ninot, els majors anàvem disfressats d’astronautes i d’extraterrestres. A la carrossa, representant la nostra comissió, portàvem a Anna I. Calvo i Pastor que lluïa un somriure d’orella a orella de tan emocionada que estava. Comencen així els torns de representació per als diferents actes fallers. 102
jr j
2013 103
Al novembre arriba el torn del nomenament de Carla com a Fallera Major Infantil per a les falles del 2012. La seua alegria ens contagia a tots. En aquest mateix acte es dóna a conèixer la persona a qui se li atorgarà la recompensa. Aquest any era per a Patricia Viñes i Martínez. Arriba el torn de la nostra presentació al gener, que de nou la realitzem a la terrassa coberta dels Salons Palasiet, on va ser presentada com a màxima representant la xiqueta Carla Giner i Guarner. Les mantenidores de l’acte van ser les seues cosines Elena i Àngela Roselló. No cap dubte que va ser un acte molt emotiu i a la vegada emocionant per a tots i en especial per a la família de Carla. Després sopàrem tots junts al mateix saló. Una vegada que vam acabar de sopar van poder gaudir d’una nit de festa en companyia dels fallers i amics de la comissió. A final del mateix mes arriben els actes d’exaltació de les Falleres Majors de Xàtiva, on Carla deixava en molt bon lloc als xiquets de la nostra comissió. En aquest cas la representant que acompanyava Iolanda va ser Patri Viñes i Martínez. La Crida, al febrer, un dels actes més esperats, ja que vol dir que ja queda menys per a les falles, que ja està encesa la traca. Aquell dia el nostre vicepresident Sergio Antolí acompanyava a Carla i acompanyant a Iolanda anava Isabel Gozálbez. Vam poder compartir una vesprada molt emocionant i molt gelada. Al finalitzar l’acte, i després de presenciar el castell de focs artificials, es va realitzar el tradicional sopar als Salons Palasiet. La JLF organitzava una exhibició de playbacks per a les comissions infantils. La falla que volia podia participar, tan sols devia preparar-se un ballet. Els nostres xiquets van actuar amb la cançó Soy una taza, i la veritat és que són uns vertaders artistes perquè ho van fer fenomenal. Realitzem la nostra particular Mostra de truites per segona vegada, ja que va ser l’any passat quan la nostra comissió, va crear aquest nou acte de forma interna. Alguna persona no va voler dir el secret d’una truita de creïlles que estava boníssima. Després de decidir quina era la millor, per no tirar res, ens ho vam menjar tot. Quin soparot! Al ral·li humorístic van eixir tres cotxes per part de la nostra falla: Els espantaocells i Àngels i Dimonis pel que fa a les xiques, i els xics, com sempre, de dones. Ens ho vam passar genial. L’últim acte del mes de febrer va ser la Inauguració de l’exposició del ninot i el concurs de maquetes. Iolanda va estar acompanyada aquesta vegada per Desiree Roca i Sanchis, i amb la nostra Carla anava la delegada infantil. Estaven molt nervioses, a la fi vam aconseguir el segon premi de la secció segona en el ninot del monument gran, del ninot infantil, res de res. Va ser molt emocionant. El mes de març comença amb la presentació del nostre llibret al casal. Rafa Tortosa ens deixà bocabadats amb el llibret d’aquest any. Després va ser reconegut a València amb el 7é premi, i ací a Xàtiva amb el millor llibret de falla. Aquest any sí havíem trobat recompensa amb el premi. Des de ací l’enhorabona a Rafa, i com no a tota la comissió i a totes eixes persones que ens ajuden a donar qualitat al nostre llibret de forma desinteressada, a tots moltes gràcies. Ja ens tocava guanyar, teníem eixa espineta... Un acte esperat amb moltes ganes és, sense cap dubte, el Sopar de germanor. Allí es concentra un fum de gent per a ballar i riure a muntó. Totes les falles juntes comparteixen un espai i un temps de germanor. 104
jr j
2013 105
Mentre van succeint els actes, al nostre casal es treballa sense parar. No hi ha moment del dia que no hi haja alguna persona fent decoració per als monuments que també realitzem amb molta estima. El dia 10 de març, era el torn del berenar oferit per la Fallera Major Infantil, Carla Giner. Tots els xiquets de la comissió acudiren disfressats i gaudiren d’una vesprada molt bonica. És en aquest acte és on donem també els socarradets i els distintius als xiquets guardonats de la comissió. I com no, arriba el dia de la Plantà oficial de les falles, el 15 de març el remat de la nostra falla, està al seu lloc però queda moltíssima feina per fer. A la nit una paradeta i el soparet amb la tradicional torrada de la nit de la plantà. Amb l’últim mosset en la boca, tornem a treballar. Plantem la falleta infantil i acabem amb la decoració que ja tenim preparada per als monuments. No recordem molt bé l’hora que era, estàvem molts cansats i anàrem a casa a descansar quasi de dia. Amb els monuments acabats al carrer, comença la setmana fallera. El dia 16 és el més complet per a les falleres majors. Comença amb la visita a la Llar d’ancians de sant Antoni, seguit de la primera mascletada i posterior dinar conjunt. La tensió es palpa en l’ambient, amb un ganivet es pot tallar l’aire, però tot es relaxa quan arriben a llar dels jubilats. A mitjan vesprada es dirigiren en desfilada cap a l’ajuntament a esperar els premis i els resultats dels concursos on participàrem. La festa al carrer indicava que tot era harmonia; bandes de música tocant, gent ballant i algun que altre coet ensordidor... festa per tot arreu. Aquest dia la representant va ser Estefania Bixquert i Tarín, i sense dubte, vam poder gaudir d’un dia inoblidable. Vam aconseguir dotze merescuts premis que, sumats amb el premi del llibre que ens donarem a València fan tretze, per a molts 12 + 1, la qual cosa va suposar ser la falla que més premis havia aconseguit. Una vesprada increïble! En el moment que vam veure als nostres a la porta de l’ajuntament, vam fer una gran ovació. Camí al casal, tots junts, assaborint la victòria, amb els banderins que havíem aconseguint... no teníem prou mans per dur-los fins al casal. El dia següent, el dèsset fou un dia més tranquil. De mati esmorzar, i després tots preparats per a la recorreguda de les falles, i de nou a fer eixes mils de fotos que tots els anys realitzem aquest dia tan especial. I per la nit soparet i després continuem ballant. El dia 18 és un dia solemne, i molt seriós. La nostra representant Alexa Gramaje i Victoria i la nostra Fallera Major Infantil Carla Giner Guarner li rendiren homenatge a la Mare de Déu de la Seu, a la tradicional ofrena de flors. I per fi, el dia de la nostra gran festa, el 19 de març, eixe dia que ninguna fallera vol que arribe, el dia de Sant Josep. Dia que, desprès de la missa en honor al Sant, desfilem en romeria fins l’ajuntament. En aquesta ocasió la nostra representant va ser Elena Lereu i Barbera. L’acte acaba amb l’última mascletada. La nostra fallereta Carla i la nostra Presidenta junt amb la resta de fallers, van tenir un últim acte abans de cremar la falla. Acte que es fa únicament a la nostra falla: la traca quilomètrica. És espectacular, encara que tots els anys és igual, mai et deixa de sorprendre i d’alegrar des de que s’encén fins quan acaba d’explotar l’última bola. Simplement és impressionant, i sinó li ho pregunteu al nostre bon amic David Roca conegut per tots com el xiquitín que enguany es va emocionar i va aconseguir contagiar a tots els que estàvem amb ell. A continuació prepararem una bona xocolatada per a tots els xiquets i els majorets i gaudir així d’una vesprada de Sant Josep com toca. 106
jr j
2013 107
I arriba la nit, el moment menys esperat per a Carla va arribar, cremar la seua falleta infantil, acompanyada en tot moment de Patri i Alexa, les seues delegades infantils. Després els xiquets de la comissió s’agafaven de les mans rodejant la falleta i cridant el tradicional: Juan Ramón Jiménez...! Els plors van acompanyar el foc que la cremava. I després, Iolanda i Elena acomiadaren com tocava el monument gran, i encara que el temps ens va jugar una mala passada i no ens varen poder vestir de gala, el monument es cremava, i amb ell, molts records de tot un any inoblidable. Les llàgrimes van tornar a fer acte de presència perquè, ara si, posàvem punt i final a les falles del 2012. Gràcies a Iolanda, Carla i a totes les representants, i a totes eixes persones que van fer possible que aquestes falles es pogueren dur a terme sense cap incidència, segur mai s’oblidaran d’aquest any tan meravellós. Isabel Gosálbez i Baraza, Secretària de la comissió.
108
jr j
2013 109
110
jr j
2013 111
112