LES PRIMERES FORMES ARTÍSTIQUES
professor: Ramon Pujolà
Nom i Cognoms
Grup 1
2
En aquesta unitat descobrirem les primeres manifestacions artístiques de la humanitat, des de les primeres esculturetes fins a les construccions talaiòtiques. En acabar la unitat podrem: -
Indicar les manifestacions artístiques més destacades del paleolític i el neolític.
-
Saber analitzar les obres més destacades d’aquests períodes.
-
Explicar les característiques més importants i la funció de les primeres escultures, de les pintures rupestres i de l’arquitectura megalítica.
-
Saber definir les tècniques artístiques. 3
4
LES PRIMERES FORMES ARTÍSTIQUES ART MOBILIARI Les primeres manifestacions artístiques conegudes daten de l’època prehistòrica, del paleolític superior. Ara fa uns 30.000 anys. L’home prehistòric va realitzar un tipus d’art sobre petits objectes transportables: objectes de pedra, os, fang o marfil. Es tracta sempre d’un art diminut, perquè com el seu nom indica -mobiliari- era fet per poder ser transportat d’un lloc a un altre, ja que l’home d’aquell moment era nòmada.
Venus de Willendorf La Venus de Willendorf fou trobada a Willendorf, un poblet a prop de les voreres del Danuvi (Àustria). Esculpida en pedra, ens mostra una dona grassa de formes arrodonides, amb un cabell curiosament rinxolat. Fa 11 cm d’alçada.
D’entre les més antigues restes d’aquest art mobiliari, en destaca una sèrie d’estatuetes femenines, famoses en el món de l’art, conegudes amb el nom de «Venus». Diferent punt de vista de la Venus de Lespugue (França)
L e s Ve n u s s ó n d e p e t i t e s d i m e n s i o n s ( d e 4 a 2 2 c e n t í m e t r e s ) treballades en pedra, marfil i os. Els seus trets comuns en totes elles són:
• •
L’engrossiment dels seus caràcters sexuals (pits prominents, ventre i amples malucs). El cap solucionat gairebé sempre amb una simple forma esfèrica, oval o cònica, sense detallar-ne mai el rostre.
•
L’atròfia quasi dels braços.
•
La mancança de peus.
En l’actualitat es coneixen més de 60 venus prehistòriques, trobades en tots els continents, especialment a Europa, des de França a Rússia. Diferent punt de vista de Venus de Savignano (Itàlia) Les Venus són ídols o fetitxes d’una societat que lluitava per la seva existència, en un temps en què segurament parteres i nadons morien. Així, la finalitat de les Venus era la de donar culte a la fecunditat. Quan l’artista esculpia una Venus, representava la maternitat. La veia com la dona prenyada que és a punt de donar a llum, de ser mare. Si es duia al damunt, realitzava un acte de màgia, invocant l’esperit de la figura perquè li assegurés la fecunditat, els fills, la prolongació de l’espècie.
Venus de Laussel És un relleu trobat a la cova de Laussel a la Dordonya (França). Representa una dona extraordinàriament grossa, amb els seus trets femenins exageradament destacats. Tot el cos es presenta de cara i com a detall curiós, hem de destacar-hi la banya de bisó que aguanta, símbol, potser, de la fecunditat masculina.
A part de les Venus, l’altre tema esculpit en l’art mobiliari és la fauna animal de l’època. Els animals més representats són els cavalls i els bisons, després els segueixen els cérvols, els braus i els mamuts. Eren objectes màgics de caça, l’home primitiu feia invocacions i conjurs davant d’aquestes figuretes molt naturalistes per així afrontar una pròspera cacera.
5
ART RUPESTRE S’entén per art rupestre aquell art que l’home prehistòric practicava pintant sobre les parets i els sostres de les coves o balmes on vivia. No, no creiem que es tractava d’un art decoratiu, motivat només per un afany artístic, sinó per un sentit màgic. Sobre aquestes pintures, l’home primitiu feia les invocacions i els seus conjurs; ballaven al voltant seu i hi descarregaven les seves fletxes i llances simulant-ne la caça, reproduint-ne la mort simbòlica per sortir, per fi, confiats a la cacera.
Les pintures rupestres a la Península Ibèrica, s’agrupen en dos grans conjunts ben diferenciats que s’anomenen Escoles:
•
L’Escola francocantàbrica (un dels millors exemples és la cova d’Altamira).
•
l’Escola del litoral mediterrani de la Península Ibèrica (un dels millors exemples és la Roca del Moros de Cogul amb la pintura del Ritus d’iniciació).
Cova d’Altamira
De l’Escola francocantàbrica una de les obres mestres de la pintura del Paleolític és la Cova d’Altamira. Descoberta l’any 1869 per l’enginyer santanderí Marcelino Sanz de Sautuola, i la seva filla Maria a prop de Santillana del Mar (Santander). Cal destacar-ne la coneguda Sala de les Pintures on l’animal més reproduït és el bisó, animal extingit en aquestes latituds avui dia. N’hi ha 19, són d’extraordinària grandària. Apareixen amb les formes i les actituds més diverses: en repòs, en moviment, de perfil.... Les deformacions de la roca s’aprofiten amb habilitat per donar més sensació de relleu, de tridimensionalitat. Els animals, d’un naturalisme exquisit, són pintats amb una gran varietat de colors (policromia).
Fins al 1979, la cova d’Altamira va estar oberta al públic pràcticament sense límit de visitants. Avui, però, i per evitar el greu procés de deteriorament de les pintures, ocasionat per l’excés de gas carbònic a l’aire, provocat per la respiració dels visitants, l’entrada està restringida a trenta persones al dia – hi ha una cua d’espera d’anys! – És per aquesta raó, que l’any 2000 es va inaugura un facsímil, la Neocueva, una rèplica exacte de la cova original – situada a pocs metres.l
6
L'Escola del litoral mediterrani de la Península Ibèrica s’estén des de Catalunya fins a Almeria.
Tècnica rupestre En la tècnica rupestre s’ha comprovat que els colors estan preparats amb pigments tots mesclats amb aglutinants. Per aconseguir més veracitat, aprofitaven les rugositats de les parets de les coves o de les baumes.
A diferència de les pintures de l’Escola francocantàbrica que les localitzem en coves, aquestes se situen sempre en balmes o abrigalls naturals a l'aire lliure on en general arriba la llum diürna. Les seves situacions, el seu difícil accés en la majoria dels casos, fan pensar que l'elecció d'aquests espais per a llurs pintures no era casual, de manera que se suposa que aquests espais eren autèntics "Santuaris" plens de pintures per commemorar un èxit de caça, guerra o per presentar una activitat social lligada a un ritual.
pigments Combinació triturada de terres de diferents tonalitats, carbons vegetals i elements orgànics.
L’Escola del litoral mediterrani de la Península pinta l’home en actituds molt diverses, sempre en escenes plenes de dinamisme. Escenes bèl.liques, escenes de caça o escenes de caràcter social. Dins de les escenes bèl.liques trobarem baralles, desfilades i danses guerreres. De les escenes de cacera cal destacar la persecució i la mort dels animals i de les escenes de caràcter social; la més destacada és el Ritus de la iniciació que tot següit comentarem.
aglutinants Substància que uneix el pigment (resines, greixos, sang i moll d’os).
estris Pinzells fets Pinzells fets amb amb pèls pèlsd’animals, d’animals,els elsdits, dits,tampons tampons (esponges o dede (esponges o materials materials impregnats impregnatsde decolor), color),i la i latècnica tècnica bufar través d’una canya. bufar a través d’una canya.
Les figures representades es redueixen a siluetes poc realistes, molt esquemàtiques, de petita grandària, generalment monocromes o bicromàtiques. Hi predominen el roig amb totes les seves diverses tonalitats i en menor escala, el negre.
Roca dels Moros a Cogul Ritus de la iniciació
Les coves del Cogul (Les Garrigues) és un dels jaciments de pintures rupestres més destacats de l’art rupestre de l’Escola del litoral mediterrani de la Península Ibèrica. L’indret és anomenat Roca dels Moros. Es tracta d’un abrigall a l’aire lliure format per una cavitat d’uns 10 metres d’amplada, 3 de fondària i 4 d’alçada que s’utilitzà com a «Santuari» o lloc màgic.
Les pintures foren descobertes l’any 1908 pel capellà del lloc, Mossèn Huguet. Representa una escena de caràcter social, una «dansa fàl.lica», una dansa ritual ; el Ritus de la iniciació. El Ritus de la iniciaciò, pintura bicromàtica, és una curiosa dansa de nou noies entorn d’un noiet. Les noies apareixen nues de cintura en amunt, totes amb faldilles fins als genolls. Al centre, el noiet, un adolescent totalment nu i amb un exagerat penis.
Les pintures de la Roca dels Moros han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat .
7
ARQUITECTURA MEGALÍTICA Com ja sabem, en el neolític, el clima és més bo, les neus es retiren a les zones septentrionals, l’home abandona la caça per la ramaderia i l’agricultura, i s’estableix en llocs fixos. Es comença a organitzar en clans i en famílies i cada grup o família construeix grans monuments, amb enormes blocs de pedra, destinats a retre culte al sol, als morts i als avantpassats. Aquests monuments són anomenats monuments megalítics. El terme megalític es compon de dues paraules d’origen grec; «mégas», que vol dir gran, i «líthos», que vol dir pedra.
Construïen una pista de troncs per així poder desplaçar els grans blocs de pedra amb l’esforç de centenars de persones. La construcció d’un monument megalític necessitava l’esforç d’una població, i una clara i organitzada direcció de l’obra.
Tipus de monuments megalítics:
•
Els dòlmens, formats per dues o més grans pedres clavades verticalment a terra i una altra pedra col·locada horitzontalment al damunt. Es creu que la funció d’aquestes construccions era funerària. Un dels més importants de Catalunya és el dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina (Vallès Oriental).
•
Els menhirs són grans pedres clavades verticalment a terra. En alguns casos, la pedra ha estat allisada i conté gravats. El més gran de tots els menhirs localitzats és el menhir de Locmariaquer a la Bretanya francesa.
•
Els alineaments són menhirs col·locats l’un al costat de l’altre, en filera.
•
Els cromlecs són menhirs disposats en cercle. Cal destacar-ne el de Stonehenge a la Plana de Salisbury, Anglaterra.
Per aixecar verticalment una llosa monolítica de diverses tones fou necessari el coneixement del principi de la palanca. Després de lliscar la gran pedra es feia un petit pou a terra i s’empenyia la llosa per mitjà de palanques, com es pot apreciar en la il·lustració.
Dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina El dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina (Vallès Oriental) és un dels monuments megalítics més importants de Catalunya. Forma un cambra simple i tenia una funció funerària.
La llegenda diu que l’indret on és localitza és un lloc màgic. Diu la tradició que, en aquell temps, aquest dolmen era lloc de trobada de les bruixes de la costa. Els pescadors del Maresme pensaven que les bruixes s’aplegaven al seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta bruixesca. La que no havia fet prou malifetes era penjada de la pedra superior del dolmen. Perquè els no-iniciats no poguessin veure el sacrifici, les bruixes desencadenaven un gran vent en totes direccions. Per aquesta raó és també conegut com el dolmen de les Bruixes.
8
Menhir de Locmariaquer La il·lustració de l’esquerra mostra una reconstrucció fotogràfica del menhir de Locmariaquer a la Bretanya francesa. Avui dia es presenta dividit en quatre trossos i les fotografies de l’esquerra mostren al seu aspecte actual. És el més gran de tots el menhir localitzats, pesava 350 tones i mesurava 20 metres d’alçada, tot i que, 4 metres d’aquests estaven amagats sota terra.
Cromlec de Stonehenge
Ubicat a cent quilòmetres a l’oest de Londres, a la plana de Salisbury, el Cromlec de Stonehenge és el monument neolític més inquietant de la humanitat. Fou un temple per adorar el Sol i la Lluna, astres que regien el cicle de les estacions. Un calendari que permetia predir l’arribada de les estacions en previsió de les activitats de la pagesia. A més, sabem, per les diverses restes desenterrades en diferents llocs del recinte, que fou lloc de rituals funeraris, com si els homes d’aquella època busquessin una relació entre la vida d’ultratomba i el Sol. Al llarg del temps, Stonehenge, s’ha convertit en un lloc màgic i ple de misteri. Alguns li van atribuir poders curatius, entre ells el poder de fer fèrtil qualsevol parella que dormís en els seus terrenys, i fins no fa gaire, algunes exòtiques agrupacions de presumptes bruixes arribaren a celebrar akelarres (reunió de bruixes i bruixots per adorar el dimoni) a les rodalies.
Exteriorment està format per dos cercles concèntric de menhirs construïts amb grans pedres d’unes 30 tones cada una. Interiorment s’estructura amb una doble ferradura de menhirs. Al centre s’hi troba la «pedra de l’altar» una pedra amb un alt contingut d’alumini, cosa que li dóna una lluentor molt especial en rebre llum solar.
pedra de l’altar
pedra taló
Una persona al peu de la «pedra de l’altar», mirant cap a la «pedra taló» podia observar amb gran exactitud el lloc per on surt el Sol durant el solstici d’estiu, el 21 de juny.
9
10
Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______
EXERCICIS -1 1. Defineix el concepte d'art mobiliari i explica la seva finalitat.
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________
2. Llegeix el text de la pàgina 1 referent a la Venus de Willendorf i fes una ressenya històrica i artística.
3. A través de la Venus de Willendorf citant els trets principals de les venus.
4. Fes una descripció de la Venus de Laussel.
5. Explica quina fou la necessitat d’aquella societat prehistòrica que portà a esculpir una banya de bisó a la Venus de Laussel.
6. Busca en el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana els conceptes escultòrics subratllats:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0 Escultura exempta:
Relleu escultòric: 11
Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______
EXERCICIS -2 7. Raona què entens per art rupestre?
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 8. Defineix els termes següents: Pigment Aglutinant 9. Com ja saps, la Cova d’Altamira és una de les obres mestres del Paleolític. Contesta el següent qüestionari referent a ella. a.
A quin any es descobrí?
b.
Qui fou el seu descobridor?
c.
A prop de quina població càntabra és?
d.
Quin animal és el més representat?
e.
Com van aconseguir, els artistes, més verisme en la representació dels bisons?
f.
A quina Escola rupestre peninsular pertany?
g.
Quin any es va inaugurar el facsímil?
h.
Com s’anomenan la rèplica?
i.
Per què fou tancada la cova original?
10.Marca amb una creu les característiques corresponents a cada una d'aquestes pintures.
Figura de grans dimensions. Figura de menors dimensions. Presència de la figura humana. Inexistència de la figura humana. Policromia. Ús d'un sol color. Monocromia. Figures de gran naturalisme. Figures molt esquemàtiques i simples.
Figura de grans dimensions. Figura de menors dimensions. Presència de la figura humana. Inexistència de la figura humana. Policromia. Ús d'un sol color. Monocromia. Figures de gran naturalisme. Figures molt esquemàtiques i simples.
11. Aquest dibuix, còpia del Ritus de la iniciació de la Roca dels Moros a Cogul, explica tota l’escena de caràcter social. Fixa-t’hi bé i contesta les preguntes següents:
d
a.
Assenyala, amb un número, tots els personatges femenins que hi trobes.
b.
Descriu què creus que fan i per què?
c.
Explica per quina raó el penis del noi és tan exagerat.
Quina és la finalitat d’aquesta pintura.
12
Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______
EXERCICIS -3 12. Escriu la definició del terme:
megalític 13. Llegeix la informació del dossier de la pàgina 5 sobre el Cromlec de Stonehenge i completa aquesta fitxa: a.
Què és un cromlec?
b.
A quin país es troba el Cromlec de Stonehenge?
c.
Quines van ser les seves dues funcions?
• • d.
Quines propietats han cregut que té aquest monument megalític?
e.
Què passa cada 21 de juny? I com s’observa aquest fet en el cromlec?
f.
Quines propietats té «la pedra de l’altar»?
g.
Quin pes aproximat tenen les seves pedres megalítiques?
h.
Per quants cercles de menhirs està format? I quantes estructures de menhir de ferradura hi ha?
14. Resol l’acròstic següent: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
____L____ ____E_____ _ __ S___ _ _ _ _ _P__ R____
_ _ _ _ _ _ I_ _ _ _ _M___ _ _ _E____ _____ R____ _E_______ _ _ _ _ _ _ _ _ __S F_______________ __ _ _ _ O_ _ _ _ _ _ _____R_ ______M____
____E_____ S
_ _ _ _ _ _ _ _ 13
1. Art que l’home prehistòric va realitzar sobre petits objectes transportables. 2. Venus que va ser trobada a prop de les voreres del Danuvi (Àustria). 3. Venus prehistòrica que aguanta una banya de bisó. 4.Tècnica constructiva que empra blocs de pedra de mida molt grossa, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per falcar-los i reduir els espais entre els blocs. 5. Acte de màgia que l’home de la prehistòria feia invocant els esperits de les figures esculpides. 6. L’excés de gas a l’aire obliga atencar la cova d’Altamira. 7. Cova descoberta a prop de Santillana del Mar (Santader). 8. Art que l’home prehistòric practicava pintant sobre les parets i els sostres de les coves 9. Pintures d’un sol color. 10. Monument construït amb enormes blocs de pedra. 11. Substàncies que uneixen els pigments. 12. Escola que comprèn la part sud-oest de França i la Costa Cantàbrica Espanyola. 13. Població on es troba el Dolmen de la Pedra Gentil. 14. Grans pedres clavades verticalment a terra. 15. Menhirs col·locats l’un al costat de l’altre. 16. Cromlec més important i més espectacular d’Europa. 17. Plana anglesa on es localitza el cromlec de Stonehenge.