EMPÚRIES ELS GRECS A CATALUNYA EMPÚRIES, L’ÀNIMA DE CATALUNYA
.
professor: Ramon Pujolà
Nom i Cognoms
Grup
EMPÚRIES
ELS GRECS A CATALUNYA http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18142&p_ex=els%20grecs%20a%20catalunya
Colonitzacions Durant els segles VIII i VII aC, a l’altra banda de la Mediterrània, els grecs van viure una època de greu inestabilitat social, causada principalment pel creixement demogràfic i l’escassedat de recursos. Això va provocar un important moviment migratori que encetà un període d’establiment de colònies de poblament al llarg del Mediterrani. Una colonització posterior que arribà a la Península ibèrica perseguia, en canvi, finalitats comercials.
Fundació d’Empòrion Inicialment, a la costa catalana, concretament a l’alt Empordà, colons grecs procedents de l’illa de Rodes hi funden Rhode - l’actual Roses -al segle VIII aC. Posteriorment, l’altra ciutat grega establerta en aquesta comarca, fou Empòrion, fundada vers el 575 aC pels foceus, colonitzadors grecs que provenien de la ciutat de Focea. Aquests cercaren nous assentaments a l’extrem de la Mediterrània perquè les colònies itàliques de la Magna Grècia ja estaven densament poblades. Els foceus van fundar en un illot prop de la desembocadura del riu Fluvià, a la badia de Roses, el primer establiment del que seria la colònia d’Empòrion, avui Empúries. Es tracta de l’anomenada Palaia Polis, la ciutat antiga. Durant els primers anys d’existència, aquesta nova polis va quedar sota la influència de la ciutat de Massalia, actual Marsella.
Palaia Polis i Neàpolis L’emplaçament de l’actual poble de St.Martí d’Empúries aleshores era un illot d’uns 300 metres de perímetre, situada a menys de 100 metres de la costa. Al davant s’hi estenia una zona de llacunes i pantans. Es creu que sota l’actual església gòtica hi havia un temple destinat al culte a la deessa Àrtemis d’Efes. Des de la Palaia Polis, els colons grecs van iniciar els primers contactes amb la població indígena de la zona, contactes bàsicament de caire comercial. Vers el 550 aC es va traslladar a terra ferma aixecant-s’hi l’anomenada Neàpolis o ciutat nova. Definitivament es tractava no d’un assentament colonial de població, sinó d’un centre d’intercanvi mercantil. La ciutat nova, en realitat era una dipolis, una ciutat amb un mateix recinte emmurallat on cohabitaven grecs i indiketes - nom que rebien els ibers en aquesta zona -, però separats entre si per una altra muralla interior.
Vista general de la ciutat grega d’Empòrion amb els sectors de la Palaia Polis i de la Neàpolis separats per l’antic port, avui totalment colgat.
Activitat comercial a Empòrion Durant el segle VI aC, arribaren a Empúries productes de Grècia. Progressivament, la ciutat es va anar creant i consolidant un mercat que es va estendre pel litoral cap al sud, fins a l’Ebre i cap a l’interior. A final del segle V aC, la ciutat començà a encunyar moneda pròpia (dracmas), mostra de la seva importància. Els segles IV i III aC el comerç emporità continuava gaudint d’un tràfic intens, fins al punt que entra en competència amb el comerç cartaginès. Si bé una part molt important de la població es dedicava al món de la navegació, una altra s’emprava en l’elaboració de mercaderies pròpies i el comerç, especialment de vi, oli, ceràmica, armes, perfums i articles exòtics. Els emporitans eren molt destres en l’art de teixir el lli. Però els grecs, a més de vendre, també compraven. A banda dels aliments i de les matèries primeres per sobreviure - com ara els cereals -, els productes pels quals més s’interessaven eren els metalls, la sal, i l’espart. Moneda d’Emporion. A l’anvers veiem el cap de la nimfa Aretusa i al revers un pegàs, símbol de la ciutat.
Empòrion Neàpolis
La stoà, aalal vessant nord de l’àgora, és un edifici de dues plantes porticades a on es desenvolupava gran part de la vida política, administrativa i comercial de la ciutat. Al fons es trobaven diverses tavernes. Era un lloc de passeig, compra i esbarjo.
L’àgora, una gran plaça envoltada d’edificis porticats i d’estàtues. Era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat .
CARRER PRINCIPAL Els edificis del nucli urbà es troben distribuïts en quadrants. A l carrer principal, que anava de El N a S s’allotjaven gran quantitat d’establiments (tabernae) de tota mena (botigues, petits tallers...). En destaquen una factoria de salaons i el mercat veí a l’àgora, format per un seguit de locals comercials al voltant d’una cisterna pública.
RECINTE RELIGIÓS Temple d’Asklepi o Asklepieion L’Asklepieion era un centre religiós‐terapèutic dedicat al déu de la medicina, Asklepi‐Esculapi. El conjunt constava de tres temples, unes cisternes, un pou i un edifici porticat on els malats tenien els seus somnis sagrats que eren interpretats pels sacerdots‐metges. Temple de Serapis, Construït a principis del segle I aC, es feia culte a Zeus Serapis, Isis i el seu fill Harpòcrates.
MURALLA La ciutat estava fortificada des de la seva fundació. Una muralla amb torres rectangular i una gran talaia reforçava tot el sistema defensiu d’Empòrion.
EXERCICIS 1. Després de veure el vídeo i llegir el dossier, contesta les següents qüestions: ELS GRECS A CATALUNYA http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18142&p_ex=els%20grecs%20a%20catalunya 1. Què són els ibers? 2. A més dels Grecs, amb qui mantenen relacions els ibers per la Mediterrània? 3. Quina és la causa per la qual els grecs, del segles VIII i VII aC, s’expandeixen per la Mediterrània? 4. Què són els Foceus? 5. Quina ciutat de l’Alt Empordà, es creu, que funden, al segle VIII, els grecs procedents de l’illa de Rodes? 6. Quina ciutat funden els Foceus l’any 575 aC en la desembocadura del riu Fluvià, al sud de la badia de Roses? 7. Què és la Paleàpolis (Palaia Polis)? 8. On suposadament situem, actualment, el que va ser l’illot de la Palaia Polis? 9. Sota la influència de quina ciutat va quedar la Palaia Polis durant els primers anys de la seva existència? 10. Què vol dir Empòrion en grec? 11. Què és la Neàpolis, a quin any es fundà i per quina raó es funda? 12. A finals de quin segle Empòrion encunyà moneda pròpia? I com s’anomena? 13. Ja al segle VI aC, Empòrion fou un dels centres comercials més importants. Quins productes arribaven al seu port emporità? 14. A què es dedicava la població d’Empòrion? 15. Quins productes eren necessaris d’aconseguir per als habitants d’Empòrion i, per tant, intercanviaven o compraven els seus productes amb els pobles veïns? 16. De quin segle són les ruïnes gregues d’Empúries que són visibles actualment? 17. Què és l’Asklepeion i aquí va dedicat? 18. Què és l’àgora? 19. Què és la stoà?
2. Llegeix aquesta descripció d’Empòrion del geògraf Estrabó, al s. I dC. «Aquesta és una fundació dels massaliotes, que dista de Pirene i de la frontera d’Ibèria amb la Cèltica uns quaranta estadis. Aquesta costa és tota fèrtil i té bons ports. Allà es troba també Rodes, un poblat dels emporitans, encara que alguns diuen que és una fundació dels rodis. Tant allà com a Empúries, veneren a Àrtemis l’Efèsia, n’exposarem la causa en els escrits referents a Massàlia. Abans, els emporitans habitaven en una illeta situada a prop de la costa que, actualment, rep el nom de Ciutat Antiga, però ara viuen en terra ferma.» A partir de la lectura d’aquest text, cita quina és la divinitat venerada a Empòrion i busca en la Viquipèdia, de què és deessa, qui era el seu germà bessó i com, normalment, és representada en l’escultura i la pintura.
EMPÚRIES
EMPÚRIES, L’ÀNIMA DE CATALUNYA http://www.tv3.cat/videos/709089
Excavacions L’existència d’Empúries es coneixia des de l’antiguitat, ja que en textos clàssics d’autors com Titus Livi, Polibi o Estrabó es mencionen la ciutat grega i la ciutat romana. Però no fou fin, al 23 de març de 1908 van començar oficialment les excavacions de les ruïnes arqueològiques d’Empúries, a l’Alt Empordà, sota la direcció de l’arquitecte, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch, que llavors era president de la Junta de Museus de Barcelona. Emili Gandia fou l’arqueòleg que va ser al davant de l’excavació fins a l’any 1936.
El déu d’Empúries El 1909, l’any següent d’iniciar-se oficialment les excavacions a Empúries, es va produir la troballa més impactant de la història del jaciment: una gran estàtua d’un déu. Asclepi o Esculapi, el déu grec de la medicina. L’estàtua va ser realitzada encaixant tres peces: la part inferior (vestit i peus) es va esculpir en marbre del mont Pentèlic, situat a 7 km d’Atenes, mentre que el tors, el cap i els braços van ser realitzats en marbre de l’illa grega de Paros. Aquesta especialització ja era habitual en l’antiguitat, ja que el marbre pentèlic era opac, adequat per representar la roba, mentre que el de Paros es caracteritzava per la seva considerable transparència i facilitat de treballar, trets que el feien ideal per a les parts carnoses. Hi ha acord a situar el taller que va produir la peça a l’illa grega de Delos, famosa pel seu santuari dedicat a Apol·lo. En la cronologia també es coincideix a assenyalar que es va escolpir a l’últim quart del segle II a.C.
EXERCICIS 1. Després de veure el vídeo i llegir el dossier, contesta les següents qüestions: EMPÚRIES, L’ÀNIMA DE CATALUNYA http://www.tv3.cat/videos/709089 1. Segons la cultura popular, com és un peu grec i un peu romà? 2. Quan comencen les excavacions d’Empúries? 3. Qui fou el director, arquitecte modernista, historiador i polític, de les excavacions per cercar l’ànima de Catalunya? 4. Mira la Viquipèdia i cita les dues cases més conegudes d’aquest arquitecte modernista? 5. Qui fou l’arqueòleg que va ser al davant de l’excavació d’ Empúries fins a l’any 1936? 6. Quina és la gran troballa escultòrica que es localitzà a Empúries? 7. A quin segle es va esculpir? 8. De quins marbres estava composta? 9. On suposadament estava feta l’estàtua? 10. Què és Delos i qui diu la mitologia que hi va néixer? 11. Què és l’Asklepieion? 12. Què és l’Abaton i l’Incubatio?
2. Explica quin és el procés que seguien els malalts per curar-se quan entraven en l’Asklepleion.
EMPÚRIES
EMPÚRIES, L’ÀNIMA DE CATALUNYA http://www.tv3.cat/videos/709089
Emporiae L’arribada dels romans L’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses d’Aníbal. S’iniciava, així, el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries per combatre els ibers que en aquell moment, s’havien revoltat contra els romans. Aquest campament fou l’embrió d’una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC i d’un gran procés de romanització. En època de l’emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC).
Planta general de la ciutat romana amb el perímetre murallat i la retícula d’insulae.
Decadència d’Emporiae Mentre que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC, quan el port va perdre importància comercial, tota la ciutat romana i el sector de la Neapolis foren abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries. Amb el pas del temps, les evidències físiques de l’antiga Emporiae van quedar progressivament cobertes per dunes, mentre els pagesos i els pescadors de la zona aprofitaven com podien les pedres i les restes que anaven trobant.
EXERCICIS 1. Despres de veure el vídeo i llegir el dossier. Contesta les següents qüestions: EMPÚRIES L’ÀNIMA DE CATALUNYA http://www.tv3.cat/videos/709089 1.
Què vol dir el mot grec d’Empòrion?
2.
Quan arribaren els romans a Empòrion?
3.
Quina fou la raó de l’arribada dels romans a Empòrion? Creus que és la mateixa per la qual els grecs arriben a aquest territori?
4.
Qui fou Aníbal?
5.
Qui fou Marc Porci Cató?
6.
Quines diferències hi havia entre Cneus Corneli Escipió i Marc Porci Cató?
7.
La frase famosa de Cató és «Delenda est Cartago», saps que vol dir?
8.
Què es creu que era, en aquella època, el poblat que avui dia és Ullastret?
9.
Quina fou la maniobra militar de Cató per enderrocar els ibers?
10. Saps què foren els Indiketes?
2. Des de l’arribada dels grecs fins a la seva decadència, Empúries va viure etapes de gran prosperitat econòmica. Una de les principals activitats era l’exportació de productes. Entre d’altres ciutats, al llarg dels seus quasi deu segles d’existència, Empúries va tenir comerç directe amb Focea (1), Atenes (2), Roma (3), Massàlia (4), Narbo Martius (5), Gerunda (6), Barcino (7), Tarraco (8), Ebusus (9) i Malaka (10), entre d’altres. Situa aquestes ciutats en el mapa de la Mediterrània. Si creus necessari, busca ajuda en la Viquipèdia.
Empúries
Ciutat romana
El fòrum era l’espai urbà destinat a acollir les manifestacions més importants de la societat. Era el cor de la ciutat, i el seu batec en reflectia la seva vitalitat. El Fòrum consistí, en una gran plaça oberta (area) a l’aire lliure envoltada d’un gran pòrtic (porticus) que articulava, al seu voltant, una variada d’edificis.
Cardo maximus
El gran temple central (templum) La basílica per a l’administració de justícia (basilica), La sala de reunions del govern municipal (curia), l’edifici destinat als arxius de la ciutat (tabularium), els locals utilitzats per les transaccions comercials (tabernae).i termopholiae botigues o establiments de menjar ràpid.
A les afores del recinte urbà es trobava l’amfiteatre, una obra modesta perquè les seves graderies eren de fusta i que es construí a principis del segle I dC.
Davant de l’amfiteatre es situa la palestra, edifici destinat a jocs atlètics com curses, lluita grecorromana, etc.
A la part dreta de la porta d’entrada a la ciutat romana, a mitja alçada, hi ha esculpit un relleu en forma de penis. Aquest símbol sexual, en època romana, representava bona sort, bons auguris, i per tant era costum refregarhi la mà per sobre.