Història de l’Art
Art egipci Àrea Visual i Plàstica. 1r ESO Ramon Pujolà i Font
Nom i cognom:
Grup:
.
En aquesta unitat farem una passejada pel món egipci, des de les primeres construccions funeràries fins a les construccions de les grans piràmides amb tots els seus aixovars i analitzarem el procés de momificació que seguien els egipcis per enterrar els seus morts. En acabar la unitat podrem: -
Indicar les construccions més destacades de l’art egipci i les seves característiques.
-
Conèixer les principals divinitats de la mitologia egípcia.
-
Explicar el procés de momificació.
-
Explicar les seves característiques més importants i la funció de les escultures i de les pintures egípcies.
-
Reconèixer algunes de les principals obres de l’art egipci.
.
EL LLEGAT D’UNA GRAN CULTURA ART EGIPCI La civilització de l'antic Egipte ha aportat a la història de la humanitat un art de gran originalitat, creant-lo, com és lògic, al llarg del riu Nil; un art que, com veureu, va molt lligat a la religió i a la política: al culte als morts i a la vida d’ultratomba, al culte als déus i a la glorificació i l'exaltació dels faraons. L'artista egipcià era considerat un funcionari. Estava sota el patrocini de les classes dirigents; és a dir, el faraó i els sacerdots. Per una banda, els sacerdots utilitzaven l'art com a mitjà per divulgar els mites i les creences; per una altra, els faraons volien també utilitzar-lo pel seu propi benefici. Tant els uns com els altres buscaven en l'artista un aliat per a la lluita, per al manteniment del poder, perquè era l'encarregat de perpetuar amb les seves obres la imatge idealitzada dels poderosos. L’ofici d’escultor, que la majoria de vegades passava de pares a fills, era ensenyat als tallers o a les escoles. Generalment no signava les obres i la seva personalitat quedava amagada, normalment, sota la seva obra. No podia investigar o ser original.
EL MITE D’OSIRIS ceptre flagell
Osiris És el déu de l’ordre, de la fertilitat i del més enllà. És representat amb el ceptre o bastó i el flagell o espantamosques, eines de pastor que en les seves mans esdevenen de comandament i poder.
Osiris regnava la terra. Era el déu de l’ordre i de la terra fèrtil. Representava tots els valors positius: la pau, l’amistat, etc. Seth, tot al contrari, era el déu del desordre i de la terra erma. Representava tots els valors negatius: l’ambició, l’enveja i la crueltat. Osiris era molt estimat perquè representava la vida i la bondat, i Seth era un déu molt temut perquè representava tot allò maliciós. Seth tenia molta enveja d’Osiris i aquesta enveja el va conduir a fer una gran malifeta. Un dia va esclatar el desastre. Seth estava furiós perquè Neftis, la seva dona, havia tingut un fill amb Osiris, al qual va posar el nom d’Anubis i......va decidir matar Osiris. Per fer-ho, va organitzar una gran festa amb molts convidats. Per a aquesta festa, ell mateix va fer, en secret, una caixa molt bonica amb les mides exactes d’Osiris, feta de fustes bones, d’or i joies. Durant la festa va dir a tothom que qui cabés dins s’enduria la caixa com a regal. Tots els convidats a la festa van provar de ficar-se a la caixa però va ser en va: per a uns era massa gran; per als altres, massa petita. En el moment en què Osiris s’hi ficà, els amics de Seth el van tancar a dins i el van llançar al riu Nil. La força de l’aigua empenyé la caixa riu avall i aviat va desaparèixer de la vista de Seth.
Isis Deessa de l’amor, de la fecunditat, de l’alegria i de la feminitat. Personifica la màgia, la fidelitat en la parella i la gran mare. Simbolitza la mare perfecta.
Horus De petit s’anomena Harpòcrates. Es representa com un falcó o com a un home amb cap de falcó. Senyor del Cel. El faraó era l’Horus vivent en la terra. Déu de la reialesa.
Quan Isis, l’esposa d’Osiris, s’assabentà del que havia fet Seth, es va tornar boja de dolor. Isis es transformà en un ocell molt gran i volà arreu buscant el seu marit. Al final el trobà a Fenícia. Feliç com estava d’haver-lo recuperat, i sobrevolant el seu cos, miraculosament va concebre un fill. Després, Isis va tornar a Egipte tot amagant-se de Seth als aiguamolls del delta del Nil. Però un dia, Seth va descobrir el taüt d’Osiris i esquarterà el seu cos en catorze trossets, que va escampar d’un costat a l’altre del país. Isis, acompanyada per Anubis, va aconseguir trobar totes les parts menys el penis que s’havia menjat un peix. Aleshores van unir-les totes, amb tires de lli, i va dur a terme el ritus d’embalsamament per primera vegada. En fer-ho, va tornar a Osiris la vida eterna i va anar a viure a la terra dels morts. Isis va intentar ocultar a Seth el seu embaràs per por que aquest intentés matar al seu fill. Es va dirigir als aiguamolls i va donar llum a Horus.......Seth va continuar com a rei d’Egipte sense conèixer l’existència d’Horus, però no trigarà gaire en assabentar-se i........... Quan Horus es va fer gran, començà a lluitar contra Seth...... Al final de la lluita guanyà Horus; des d’aquell moment, governà Egipte amb amor i així va acabar la por i l’odi.
LA MOMIFICACIÓ Els antics egipcis tenien un gran desig: viure eternament. La religió dels egipcis tenia com a creença principal la idea de la vida de l’ànima (BA) més enllà de la mort i pensaven que després de morir tornarien a viure si superaven el judici d’Osiris. Una vegada superat el juduci, l’accés a la immortalitat estava garantit si el cos estava conservat.
Per als egipcis, l’home, a part del seu cos, tenia un BA, o ànima. Segons les seves creences, quan una persona moria, el seu BA o ànima continuaven vivint en íntima relació dins el cos. Per aquesta raó calia conservar intacte el cos mort, embalsamat, dins una tomba.
La momificació era el camí per assolir l’eternitat. Era realitzada pels sacerdots. L’embalsamament d’un cos durava aproximadament setanta dies.
1 Es netejava el cos i es perfumava.
2
4 Es cobria el cadàver amb natró, i es deixava que el suc que degotava el cadàver caigués en un vas a mesura que s’assecava el cos.
Es treien els òrgans interns i es momificaven per separat del cos tot colocant-los en els vasos canopis.
Quaranta dies després, es treia el el cos sec i arrugat amb esponges i s’untava amb olis, ungüents, espècies i resina.
del cos; 5 natró es netejava
Es farcien les òrbites oculars, es tapaven els narius amb cera i es cobrien amb làmines d’or les ungles dels peus i de les mans.
3
6
Després, un cop buit, omplien el cos amb farcellets de natró (tipus de sal que es trobava al fons del Nil).
Es posava l’«escarabeus» (amulet que representa l’escarabat sagrat).
S’adornava amb joies d’or i pedres precioses i, s’embolcallava el cos amb llargues i estretes tires de lli. Entre les capes de bena es ficaven amulets màgics «ushebtis» (el que respon).
7 Una col.lecció d'encanteris, que es diu «El llibre dels Morts», també s'enterrava amb la mòmia. Aquests encanteris, escrits i il.lustrats en rotlles de papir, servien per ajudar el mort a trobar la vida eterna.
8 El darrer pas consistia en fixar la mòmia dins d'un taüt petit. El tapaven, el col·locaven en un segon taüt i, posteriorment, el ficaven en un altre taüt més gran. El conjunt dels tres taüts era col·locat en un taüt de pedra anomenat sarcòfag.
LES TOMBES Són en la seva majoria edificacions monumentals; de grans dimensions i d’aparença important i colossal. accés
sales d’ofrenes
Mastaba
accés
La forma més antiga d'enterrament (cap al 3000 aC) fou la mastaba (nom àrab que significa banc) on s'enterraven els sacerdots, els alts funcionaris i els faraons de les primeres Dinasties.
Piràmide esglaonada a Saqqara A partir de la lll Dinastia, pels volts de l’any 2700 aC, es construeix la piràmide esglaonada del faraó Djoser a Saqqara, configurada a base de mastabes sobreposades.
cambra subterrània del sarcòfag
La majoria de pintures egípcies han estat trobades en les tombes dels faraons o dels alts funcionaris. En representar en les parets de les tombes successos de l’existència dels difunts, la pintura egípcia ens ha deixat una valuosa informació de la vida quotidiana d’Egipte. El tret fonamental de la pintura és: Llei de frontalitat. Les figures se’ns presenten amb la cara de perfil, els ulls de front, les espatlles també de front, la pelvis de tres quarts, i els braços i les cames de perfil.
Piràmides de Guiza Durant la IV Dinastia es construeixen les grans piràmides de Guiza (Keops, Kefrén i Micerí), o piràmides perfectes, aixecades cap al 2500 aC. La piràmide de Keops és la més alta que els egipcis van construir. Es calcula que per construir-la van caldre 2,5 milions de carreus (pedres tallades en forma rectangular), de 2,5 tones de pes cadascun. La seva alçada és de 146,6 metres. Les altres dues són més petites: la de Kefrén amida 143,5 metres i la de Micerí, 62 metres.
Esfinx Dins del conjunt de Guiza es troba el temple de l’Esfinx, considerat el temple de la piràmide de Kefrén. La colossal figura de l’Esfinx, esculpida sobre un aflorament natural rocallós, té cos de lleó i cap humà, possiblement del faraó Kefrén. Tenia una doble funció; d’una banda, recordar el faraó Kefrén i, de l’altra, amb la seva mirada vigilant, protegir la tomba i la vall de Guiza de possibles atacs.
piràmide de Kefrén
piràmide de Micerí
piràmide de Keops
Esfinx
Necròpolis de la Vall dels Reis Per evitar el pillatge, a partir de l’Imperi Nou, els faraons van decidir construir hipogeus. Es tracta de sepulcres subterranis excavats a les roques dels penya-segats de la Vall dels Reis. El primer faraó que allí va fixar la seva tomba fou Thutmosis I (XVIII Dinastia). Les excavacions han permès localitzar 62 tombes reials, a més d’altres inacabades.
KV62 Tomba de Tutankhamon
El 4 de novembre de 1922 l’arqueòleg Howard Carter descobreix l’única tomba intacta de la Vall dels Reis. Milers d’anys abans, Tutankhamon, un jove faraó de la XVIII Dinastia, era enterrat en aquesta petita tomba amb un ric aixovar per poder fer el viatge a l’eternitat. Els més de 3000 tresors trobats s’exposen actualment al Museu Egipci d’El Caire.
La màscara de Tutankhamon és considerada un dels retrats més bell de la història de l’art. El faraó té una expressió trista però serena. Està feta d’or de 22 quirats amb incrustacions de pedres semiprecioses.
ELS TEMPLES El temple s’han definit com les cases del déu. La finalitat del temple era el culte al déu. Era un lloc on ell habitava, on se’l mantenia, se’l vestia, se li donava el coratge perquè pogués continuar regint tot el mecanisme de la creació. La interrupció de tot aquest procés portaria al trencament d'una gran part del muntatge de tota la vida egípcia. Això, aleshores, provocaria la fam, el desconcert, el caos. Tot això s’aconseguia portant ofrenes als déus, i els sacerdots rebien una renda que, normalment, era una part d’aquelles ofrenes. Hem de saber que tot temple estava construït a la riba dreta del Nil, terra per on cada dia surt el sol i per això considerada símbol de vida. La riba esquerra, en canvi, allotjava l’arquitectura funerària, perquè era la terra de ponent i símbol de la mort.
Al bell mig de Luxor, s’alcen els dos temples egipcis més impressionats; el Temple de Luxor i el Temple de Karnak, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979.
Temple de Luxor . Construït per Amenofis lll i Ramses ll, per donar culte al déu Amon Ra. Com veiem a la fotografia, l’entrada del temple està presidida per dos enormes estàtues de Ramses ll i un esplèndid obelisc. Temple del Karnak És la perla de la zona. Especialment impressionant per la seva grandària, n’hi ha prou en dir que hi caben les 10 catedrals més grans del món dins el temple per fer-se una idea de la seva magnitud.
Abu Simbel
Gràcies a la intervenció de la UNESCO ambdós foren salvats de les aigües del Nil (1963-1966) quan, degut a la construcció de la resclosa d’Aswan, van ser traslladats en blocs, a uns 60 metres més amunt on foren reconstruïts.
Situat a la riba occidental del Nil, s’hi localitzen dos speos (temples excavats a la roca). Van ser construïts al llarg del regnat de Ramsès II (1304-1237). El gran va ser consagrat als déus Amon, i el petit fou dedicat a la deessa Hathor (filla nascuda de l’ull de Ra, podia adoptar moltes formes, una de les més freqüentsés la forma de la cobra Ureus).
EL MONOTEISME D’AKHENATON Amenofis IV - Akhenaton Hem de saber que Amenofis IV- Akhenaton - (pare de Tutankhamon) volgué canviar les creences d’Egipte i introduir el monoteisme amb l’adoració a Àton, el déu Sol. Va erigir la ciutat Akhetaton, que significa «l’horitzó d’Aton» (actualment a Tell al-Amarna), consagrada al déu Aton, on es va retirar amb la seva cort per a adorar al seu déu.
Escena familiar d’Akhenaton, Nefertiti i les seves tres filles protegits pel déu sol, Àton.
Bust de la Reina Nefertiti El bust de la Reina Nefertiti, esposa d’Akhenaton, actualment al Museu egipci de Berlín, data del s.XVI aC. És una de les escultures més boniques de l’art egipci. Fet de pedra calcària policromada, fa 50 cm d’alçada. Hem de saber que en el període de revolta d’Amenofis IV- Akhenaton - canviaren les característiques de l’art, desapareixent la rigidesa, el hieratisme típic de l’art egipci. Les escultures s’humanitzen, el faraó i la seva esposa abandonen l’aparença d’éssers sobrenaturals i es mostren com humans. Un molt bon exemple d’aquesta humanització és el bust de Nefertiti. El rostre, d’un naturalisme exquisit, té l’orella trencada i l’ull esquerre en blanc. La policromia bruna de la seva pell i l’esvelt coll li dóna un atractiu sensual meravellós.
LA PEDRA ROSETTA La pedra de Rosetta és una pedra de granit fosc on hi ha gravat, en jeroglífic, demòtic i grec, un decret del rei Ptolemeu V del 196 aC. Es, actualment, al Museu Britànic.
14 línies de Jeroglífic
El 1822 el lingüista i l’egiptòleg francès Champollion va descobrir la manera de llegir els jeroglífics egipcis mitjançant l’estudi del contingut de la pedra de Rosetta. 22 línies en Demòtic
Un soldat de l’exèrcit napoleònic va descobrir la pedra a Rosetta, l’any 1799. 54 línies en Grec
EXERCICIS 1. Explica quines són les funcions de l’art egipci.
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 2 Cita a quina classe social pertany l’artista de l’antic Egipte i raona si podia ser original i creatiu a l’hora de fer les seves obres.
3. Llegeix el «Mite d’Osiris» i contesta el següent qüestionari: a.
Qui inicialment regnava la terra?
b.
De què és déu Osiris?
c.
Qui és el déu dels valors negatius?
d.
Quin és l’últim motiu per al qual Seth vol matar el seu germà?
e.
Com s’anomena l’esposa de Seth?
f.
Què organitza Seth per assassinar Osires, i què construeix per a tal finalitat?
g.
Com s’anomena l’esposa d’Osiris?
h.
En què es converteix Isis per buscar el seu marit?
i.
Quin ritual fa Isis i per a quina raó?
j.
On troba l’esposa d’Osiris la caixa amb el cos del seu marit?
k.
Quan Seth troba la caixa, com es revenja?
l.
Qui ajuda a Isis a embolcallar els trossets trobats d’Osiris?
m. Quina part del cos se la va menjar un peix? n.
On reneix Osiris desprès de ser embalsamat?
o.
Com s’anomena el fill que Isis engendrà miraculosament sobrevolant a Osiris?
p.
Qui lluità contra Seth per restablir la pau i l’ordre a Egipte?
4. Aquesta imatge correspon al «judici d’Osiris» que tota ànima havia de passar per poder viure eternament. Busca informació a la web http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egipte/pesdelcor/index.htm i comenta en què consistia.
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________
5. Com ja saps la momificació era el camí per aconseguir la vida eterna. Aquesta imatge correspon a la mòmia de Ramsés II, faraó que regnà 67 anys dels 92 que va viure. La mòmia de Ramses II és una de les millor conservades que han arribat al nostres dies. Després de la lectura de la pàgina 2 i de les explicacions a classe, contesta les següents preguntes: a.
Qui realitza el procés de momificació?
b.
Quants dies dura aquest procés?
c.
Què són els vasos canopis?
d.
Quin nom rep la substància que permet assecar el cos?
e.
Què és l’escarabeus i per a què servia?
f.
Què són els ushebtis i quants com a mínim en podia portar una mòmia?
g.
Quin nom rep la col·lecció d’encanteris que s’enterren amb el difunt?
h.
De quin material són les benes que utilitzen per embolcallar el cos?
i.
On es ficava el cos un cop embalsamat?
j.
Quina diferència hi ha entre un taüt i un sarcòfag?
6. Fixa’t bé en aquesta imatge i mira la relació de mesura entre les persones i els monuments. Què vol dir que l’arquitectura egípcia és monumental?
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 7. Observa aquestes tres fotografies. Cita’n el nom, la localització, fes una descripció i explica’n el significat.
8. Tutankhamon va ser un faraó de poca rellevància històrica, però gràcies a la troballa intacte de la seva tomba, descoberta a la Vall dels Reis, s’ha fet famós. Busca a Internet i esbrina qui fou Tutankhamon i contesta les següents preguntes.
A l’esquerra la màscara de Tutankhamon i, a la dreta, la suposada aparença del faraó feta per un equip d’experts egipcis, francesos i nord-americans.
a.
Quants anys Tutankhamon tenia quan va governar?
b.
Qui es creu que fou el seu pare i la seva mare?
c.
Quin era el seu nom de naixement? I per què se’l canvià?
d.
Què vol dir el nom de Tutanhkamon?
e.
Quants anys tenia quan va morir?
f.
Quina es creu que fou la causa de la seva mort? Explica les diferents hipòtesis.
g.
Amb qui es va casar?
h.
Qui fou Howard Carter?
i.
Qui finançà el projecte arqueològic d’excavació de la tomba?
j.
Amb quin nom està catalogada actualment la seva tomba?
k.
A quin any es descobrí la tomba?
l
Quina llegenda existeix entorn al descobriment de la tomba?
m
On podem admirar l’aixovar del faraó actualment ?
n
Quin de tots els tresors és el més significatiu?
9. Explica en que cconsisteix la llei de frontalitat egipcia.
10. Com hem vist El «Temple de Karnak» és el més gran de tots els temples egipcis. Pròxim al «Temple de Luxor», el de Karnak destaca per la seva espectacularitat. Mostra d’això la tenim en la il·lustració de la sala amb les seves colossals columnes. L’objectiu d’aquest exercici és el de saber contestar les qüestions relacionades amb aquests espais religiosos anomenats temples. a.
En quina riba del Nil es construïren els temples i per què?
b.
Què és un temple?
c.
Quina és la seva funció?
d.
Qui creus que dirigia els temples?
e.
Què és un «speos»?
11. Localitza en aquest mapa els principals centres d’interès artístic d’egipte.
Abu Simbel Alexandria Luxor Karnak Tell-al-Amarna Saqqara Guiza Memfis
1 2 3 4 5 6 7 8 9
_ A _ _ _ _ _ _ _ R _ _ _ _ _ _ _ _ _
12. Resol l’acròstic següent:
T _ _
_ _ _ E _ _ _ _ _ _ _ G _ _ _ _ _ _ _ I _ _ _ _ _ _ P _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ C _ _ _ _ _ I _ _ _
1. Tomba construïda durant les primeres Dinasties. 2. Pedra tallada geomètricament, escairada, utilitzada en la construcció egípcia. 3. Faraó que implantà el monoteisme al voltant del déu Àton. 4. Pedra de granit fosc on hi ha gravat, en jeroglífic, demòtic i grec, un decret del rei Ptolemeu V . 5. Tombes excavades en les roques. 6. Agulla de pedra que s’aixeca davant la façana dels temples. 7. Cognom del descobridor del llenguatge jeroglífic. 8. Nom del déu Horus quan era petit. 9. Deessa de l’amor, de la fecunditat, de l’alegria i de la feminitat.