Dossier d'art Gòtic

Història de l’Art

L’Art Gòtic Àrea Visual i Plàstica. 2n ESO Ramon Pujolà i Font

Nom i cognom:

Grup:

.

En aquesta unitat farem una passejada per la Baixa Edat Mitjana. S’inclou una visita aSanta Maria del Mar.

En acabar la unitat podrem: -

Exposar en quin moment polític, social i econòmic neix el gòtic.

-

Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l'arquitectura gòtica.

-

Reconèixer les construccions més destacades del gòtic europeu i del nostre país.

-

Diferenciar les catedrals gòtico-europees de les catalanes.

-

Exposar les característiques distintives de l’escultura gòtica i comparar-la amb la romànica.

-

Explicar el procediment per a la realització d’un vitrall i explicar els trets més importants i la seva funció.

-

Comentar les principals tècniques pictóriques del gòtic.

-

Exposar les característiques distintives de la pintura gòtica i comparar-la amb la romànica.

.

ART MEDIEVAL ART GÒTIC Quin és l’origen del mot gòtic?

Podem definir «gòtic» com un mot despectiu que els italians en el Renaixement donen per desprestigiar l’estil que utilitza tota Europa i que, cada dia més, els allunyava del record del seu passat. Un estil que utilitzà en la seva arquitectura l’arc ogival i la volta de creueria.

ARC OGIVAL O APUNTAT L’arc ogival és un nou element estructural de l’arquitectura gòtica que ve a substituir l’arc de mig punt utilitzat en el romànic. També l’anomenem ametllat o apuntat.

VOLTA DE CREUERIA nervis arcs ogivals

clau de volta arcs ogivals

nervis

pilars

La volta de creueria és una estructura esquelètica, esvelta, resistent i lleugera, formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta. Normalment, els nervis de les voltes s’enllacen amb les columnetes adossades als pilars, descarregant així el seu pes.

L’ús de l’arc ogival i els sostres amb volta apuntada són dues característiques bàsiques del gòtic europeu, que van permetre de fer edificis de més alçada i amplada, amb murs més prims i oberts per amplis finestrals, embellits amb magnífics vitralls.

Cronològicament, l’art gòtic comprèn des de la segona meitat del segle XII fins a inicis del segle XVI. Va néixer a França on va assolir la maduresa, però no va ser acceptat en el mateix moment, a tots els països.

Mentre que als regnes hispànics i a Anglaterra el van acceptar amb facilitat, Alemanya ho va fer més tard i Itàlia l’acceptà a contracor, l’abandonarà ràpidament per fer el Renaixement. Hem de destacar que Catalunya desenvolupa una modalitat pròpia d’arquitectura que estudiarem mé endavant, en aquest dossier.

A diferència del romànic que és monàstic, agrari i feudal, el gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès.

Trets generals d’aquesta època: •

Època amb una estructura social nova: Després de les croades, es van crear noves rutes comercials i a les ciutats es va desenvolupar un comerç creixent. Comença un gran èxode rural, la gent marxa del camp per buscar fortuna en les ciutats. El comerç i l’artesania van anar configurant els gremis.

També va sorgir un personatge nou, el burgès.

•

La reforma del Cister. S’ha de saber que el Cister és l’impulsora d’aquest estil. A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’Orde del Cister.

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.

El monestir de Poblet a la Conca de Barberà, el de Santes Creus a l’Alt Camp i el de Vallbona de les Monges a l’Urgell, són els més destacats.

•

Canvi en la mentalitat. La baixa edat mitjana deixa enrere el terror de l’any 1000 i s’obra una era d’amor a Déu. Per aquell ciutadans de les ciutats, Déu deixa de ser un Déu justicier per convertir-se en un Déu bondadós. Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat, com si hi hagués el desig d’arribar aquest Déu.

http://www.larutadelcister.info/que_es.php

Santes Creus és l’únic monestir no habitat de la Ruta del Cister. Fou fundat l’any 1150. És el monestir cistercenc que reprodueix amb més fidelitat el pla de construcció de l’Ordre del Cister. La façana de l’església del monestir és al capdamunt d’unes escalinates.Són destacables la sala capitular, el claustre i les tombes que envolten el claustre, els dormitoris dels monjos, el celler i el refector.

Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran d’Europa i l’any 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Poblet estava molt relacionat amb la Corona d’Aragó. Fou fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast .

Vallbona de les Monges és habitat per una comunitat femenina de monges que combinen el seu treball i l’oració amb les visites guiades i l’artesania. La història del monestir comença l’any 1153 i la vida monacal al llarg dels seus 855 anys d’existència no s’ha interromput mai, excepte en època de guerra.

LA CATEDRAL L'edifici més representatiu i rellevant del període gòtic és la catedral, centre de reunió de la ciutat i fruit d’un esforç comú de tots els integrants de la ciutat: els burgesos, els gremis, els bisbes, i el monarca. Tots ells veuen en la catedral gòtica la màxima expressió artística del moment . La construcció de la catedral va ser decisiva per al creixement de l’economia, va proporcionar feina a un major nombre de gent i van néixer noves professions (vitraller, escultor, dissenyador...) que, en vista de la perllongació de la construcció de les catedrals, calia que construïssin un obrador per tal d’acabar les seves feines.

Notre-Dame. París (final XII)

Catedral de Burgos (XIII)

Catedral de Colònia (XIII)

Catedral de Canterbuy (XIII)

Catedral de Chartres (XIII)

Catedral de Toledo (XIII)

Catedral de Amiens (XIII)

Catedral de León (XIII)

•

Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat.

•

L’arc utilitzat és l’ogival, que és l’arc acabat en punta.

•

Augmenta la superfície dedicada a les obertures i disminueix el gruix dels murs.

•

Aquesta innovació tècnica permet construir-hi vitralls.

•

Les finestres ogivals són molt grans i també s’ha de destacar la de forma circular, anomenada rosassa o rosetó.

•

Planta basilical. La planta està formada per una nau central, més gran que les laterals, tant d’amplada com d’alçada. Generalment, està composta de 3 o 5 naus.

•

Un dels elements arquitectònics principals és la volta de creueria.

•

Interiorment, una girola o deambulatori emmarca la zona del presbiteri.

•

Els contraforts són units exteriorment al mur mitjançant arcbotants o arcs boterells.

•

Els pinacles coronen els contraforts i tenen forma punxeguda.

Catedral de Notre-Dame de Reims

(XIII)

Torres esveltes

Arcs boterells

Pinacle

Rosassa

Rosassa Triple pòrtic abotzinat

Arcs botarells Contrafort

G irola o emmarcant presbiteri.

deambulatori la zona del Volta de creueria Contrafort

Volta de creueria

Contrafort

Pinacle

L’arquitecte gòtic suprimeix el mur, les parets es fan innecessàries. La solució seran les grans finestres ogivals i circulars (rosasses) protegides pels vitralls, els quals permeten el pas de la llum.

Les forces interiors es transmeten a l’exterior a través dels arcs boterells o arcbotants fins als contraforts.

L’arc boterell també té funció; de degoter perquè l’aigua llisca per un canalot tot desallotjant-la a través de les gàrgoles i fins a l’exterior.

Contrafort

Pilars esvelts costruïts per un nucli central de formigó recobert de pedra, i unes columnetes adossades que l’envolten, amb la clara funció de descarregar la força de les voltes.

Arc apuntat o ogival

L’ARQUITECTURA CATALANA Als Països Catalans es va desenvolupar una modalitat pròpia d’arquitectura gòtica.

El gòtic català contrasta amb la resta dels gòtics i s’identifica pels trets següents:

•

Construcció més netes, més austera, amb menys punxes i sense adorns superflus.

•

Menys verticalitat.

•

Augment de la superfície dels murs i reducció de l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls.

•

Quasi no hi ha arcbotants.

•

Planta de Saló. Planta amb tres naus, totes quasi iguals, de la mateixa alçada, per aconseguir un espai diàfan. A més, la distància entre els pilars que separen les naus, és més gran que en la resta de catedrals europees. En el cas de la catedral de Girona cal destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcció d’una sola i àmplia nau.

Dintre l’arquitectura religiosa, podem esmentar les esglésies barcelonines de Santa Maria del Pi i de Santa Maria del Mar, la capella de Santa Àgata, els monestirs de Pedralbes, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges; i la catedral de València, la catedral Mallorca, la catedral Girona, la catedral Barcelona i la catedral Perpinyà.

Quant a edificis civils, es destaquen la Llotga mercantil de València i la Llotga Ciutat de Mallorca, el Saló del Tinell, les Drassanes Reials, l’Hospital de la Santa Creu i el Palau de la Generalitat de Catalunya, tots quatre a Barcelona.

Santa Maria del Mar

(XIV)

Situada al barri barceloní de la Ribera, Santa Maria del Mar és un dels exemples d’art gòtic més bells que trobem a Catalunya. Si la comparem amb altres catedrals, com poden ser les franceses, aquestes la superen en lluminositat i proporcions; però, d’altra banda, Santa Maria del Mar, tot i les reduïdes dimensions que té, destaca per la puresa de línies (contrucció molt neta i gran distància entre els pilars) i la ciència o la raó constructiva que s’hi manifesta (les naus laterals són ½ de l’amplada de la central i les capelles ¼ d’aquesta).

Interiors diàfans gràcies a la distància entre els pilars

1

½

¼

½

¼

Planta amb tres i capelles laterals entre els contraforts. És destacable la poca diferència d’alçada de la nau central amb les laterals

La basílica és sobre una necròpolis romana. Un document de l’any 918 ja parla d’una basílica situada en el camí del mar. Més tard, durant els segles XII i XIII, armadors, mercaders i descarregadors construeixen les seves cases entorn del temple, i els nobles comencen a edificar els seus palaus al proper carrer Montcada. Com que es necessitava una església més gran, a causa del desenvolupament i la puixança econòmica i política del sector marítim barceloní, el canonge Bernat Llull va manar a l’arquitecte Berenguer de Montagut iniciar-ne la construcció l’any 1329, amb la col·laboració de Ramon Despuig. L’agost del 1384 es dedicà el temple a la Mare de Déu i s’hi va celebrar la primera missa.

Només es van necessitar 54 anys per construir la «Catedral del Mar» i hi col·laboraren tots els gremis i les institucions de la ciutat.

Catedral de Girona

(XIV)

Una construcció despullada d’adorns superflus.

La catedral de Girona fou edificada al segle XIV després de moltes vicissituds. Finalment l’edifici - originalment previst de tres naus- va acabar amb una sola nau central, amb quatre grans trams de volta de creueria. És la catedral més ampla de tot el gòtic català.

Església del Pi (XIV)

Monestir de Pedralbes (XIV)

Capella de Santa Àgata. Era la capella de l’antic Palau Reial Major (XIV)

Catedral de Mallorca (XIV).

L’altíssima nau central exigia uns contraforts massissos i una doble solució d’arcbotants, cosa no gens usual en el gòtic català.

L’ESCULTURA L’època gòtica és una època plena d’amor, marcada per l’esperança i l’optimisme, molt allunyada de l’època romànica marcada pel càstig diví. És per aquesta raó que l’escultura gòtica, de mica en mica, es va fent més naturalista, abandonant el hieratisme i la rigidesa de l’època romànica. Les figures s’omplen de vida, mostren sentiments, adopten actituds i gestos variats i interrelacionen amb altres personatges.

Marededéu de Boixadors (Anoia)

(XIV)

Alabastre Museu Episcopal de Vic

Mentre les marededéus romàniques acostumen a ser figures assegudes al tron amb un aire de majestat, les marededéus gòtiques són figures en què ressalta la humanitat de la Mare i el Fill. Així, Maria expressa, amb els seus gestos, la tendresa pròpia d’una mare i Jesús fa com si jugués, atansant-se al cap de Maria.

Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra)

(XIV) Alabastre MNAC

LA PINTURA En el gòtic, la pèrdua de mur en els edificis religiosos redueix al mínim la pintura mural o el fresc, que havia estat tan important en el romànic. En aquest moment, observem un progressiu desenvolupament de la pintura sobre taula, en especial del retaule i, una gran proliferació de l’art del vitrall.

EL VITRALL Un vitrall o una vidriera és una composició pictòrica realitzada amb vidres de colors.

Passos per a l’elaboració d’un vitrall: 1.

Fer el disseny original, que el vitraller calcarà damunt d’un paper i que, després tallarà en forma de plantilles.

2.

Les plantilles aconseguides seran imitades en vidres.

3.

Els vidres seran emplomats i acolorits amb el pigment.

4.

Posteriorment, els vidres seran desemplomats per ser sotmesos a un procés de cocció, al forn, a alta temperatura, per tal que els pigments hi quedin adherits.

5.

Tot seguit, cal reemplomar les peces i, així, aconseguir el vitrall definitiu.

PINTURA SOBRE TAULA TREMP D’OU La tècnica de la pintura sobre taula era el tremp d’ou. La pintura al tremp era tradicionalment preparada amb pigments i rovell d’ou (que fa d’aglutinant).

3

4

RETAULES 1a

Els retaules gòtics estan fets de taules pintades i es troben darrere dels altars de les esglésies. Estan dividits en carrer central (1a) i carrers laterals (1b), la part baixa s’anomena bancal (2), la part de dalt és l’àtic (3) i el guardapols (4) és el que envolta tota l’estructura.

1b

1b

PINTURA A L’OLI Procediment sobre tela o fusta, que consisteix en dissoldre els pigments en diversos tipus d’oli.

Els més usats són el de lli i el de nous.

2

Retaule de la Mare de Déu

(XIV) -tremp sobre taula -

Procedeix del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca)

El tema continua sent principalment el religiós, però les figures representades cada cop són mes versemblants en la reproducció del cos humà i del rostre. A més prenen força elements que en el romànic es consideraven poc importants, com ara els vestits. Per últim, cal subratllar que els personatges ja no es presenten aïllats, sinó acompanyats i immersos en fons paisatgístics o arquitectònics.

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV) Lluís Dalmau tremp i oli sobre taula MNAC

La Mare de Déu dels Consellers, obra del pintor Lluís Dalmau, és una de les peces més conegudes de la pintura gòtica catalana. S’hi representen amb gran naturalisme els cinc consellers, del Consell Executiu del Consell de Cent de Barcelona, agenollats adorant la Mare de Déu i el nen Jesús.

Per un costat, hem de destacar-hi la rica gama de color amb els seus matisos i la importància que pren l’espai on es desenvolupa l’escena (rajoles del terra, finestres ogivals de l’estança i el paisatge del fons). Per l’altra, és destacable, l’alt nivell de minuciositat en la representació dels detalls, els teixits, els objectes, els paisatges i, sobretot, la fidelitat dels rostres.

La pintura a l’oli s’asseca relativament a poc a poc amb poca alteració del color, la qual cosa permet igualar, barrejar o degradar els tons i fer correccions amb facilitat.

El pintor pot acoseguir veladures i obtenir efectes de gran riquesa de color amb contrastos tonals i clarobscurs.

EXERCICIS 1. Quants segles va durar l’Edat Mitjana? Marca’ls al gràfic següent.

2. En quins segles es desenvolupa l’art gòtic? Encercla’ls al gràfic anterior.

3. En el requadre corresponent, escriu el nom de l’arc i l’estil al qual pertany.

4. Defineix el mot «gòtic».

6. Posa nom als elements arquitectònics dels globus.

5. Busca a internet o en un diccionari i defineix els termes seguents:

Església:

Catedral:

Basílica:

7. Escriu els deu números corresponents a cada un dels elements arquitectònics d'aquesta planta d'una catedral gòtica.

1. Pilar 2. Deambulatori o girola 3. Absis 4. Capelles radials 5. Nau central 6. Nau lateral 7. Presbiteri 8. Volta de creueria 9. Pòrtics d'accés 10. Contraforts

8. Localitza els deu noms corresponents a cada una d'aquestes imatges i escriu-los en el globus corresponent. (Volta de creueria, nervi, clau de volta, arc boterell, arc ogival, pilars amb columnetes adossades, pòrtic ogival, gàrgoles, rosassa).

9. Llegeix el text del dossier sobre la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i completa la fitxa següent: Estil de l'edifici_______________________________________ Data i segle en què es va construir______________________ Arquitectes__________________________________________ ___________________________________________________ Per qui fou encarregada aquesta construcció______________ ___________________________________________________ Barri de Barcelona en que es localitza___________________ A qui és dedicada?___________________________________

10. Observa aquestes fotografies de Santa Maria del Mar i marca amb una creu les seves característiques arquitectòniques.

Murs baixos i robustos Murs alts i esvelts Parets laterals amb contraforts Parets laterals amb contraforts i arcs boterells Dues torres campanars Un sol campanar Finestres petites Grans finestrals Finestres decorades amb vitralls Finestres sense vidrieres Arcs ogivals o apuntats Arcs de mig punt Pilars robustos Pilars esvelts amb columnetes adossades Volta de creueria Volta de canó o volta d'aresta Capçalera amb absis i absidioles Capçalera amb capelles radials Poca distància entre els pilars Molta distància entre els pilars Molta diferència d’alçada entre les naus Poca diferència d’alçada entre les naus Capçalera amb absis i absidioles Capçalera amb capelles radials Nau transversal Supressió del transsepte

11. Observa la planta de la catedral de Reims i escriu tres diferències amb la planta de Santa Maria del Mar a Barcelona.

1

2

3

12. Indica amb una creu les diferències entre l'estil romànic i gòtic a partir de les fotografies següents:

Finestres molt petites Finestres molt grans i decorades amb vitralls Edificis molt alts i esvelts Edificis massisos i de poca alçada Sobre el pòrtic principal es localitza una rosassa A la capçalera es localitza l'absis

Finestres molt petites Finestres molt grans i decorades amb vitralls Edificis molt alts i esvelts Edificis massisos i de poca alçada Sobre el pòrtic principal es localitza una rosassa A la capçalera es localitza l'absis

Murs gruixuts i massisos Murs més lleugers Ús de l'arc de mig punt Ús de l'arc apuntat Rural Urbà

Murs gruixuts i massisos Murs més lleugers Ús de l'arc de mig punt Ús de l'arc apuntat Rural Urbà

13. Comenta quines són les diferències de Material, d’expressió de la cara, d’actitud envers el nen, de vestit i de representació del nen, entre aquestes deus marededéus: Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) (XIV)

Marededéu de Núria (XII o XII) Talla de fusta policromada

Alabastre

14. Explica els cinc passos per a la realització d’un vitrall?

• • • • • 14. Explica què és un retaule i la seva composició?

15. Comenta quines són les diferències entre aquestes deus pintures: Retaule de la Marededéu dels Consellers (XV) MNAC

•

Diferències de procediments (tècnica pictórica):

•

Diferències de suport:

•

Diferències quant al color:

•

Diferències quant al tractament de les figures:

•

Diferències en el tractament dels fons:

Absis de Santa Maria de Taüll (XII) MNAC