Art grec-roma by Ramon Pujolà

Història de l’Art

Grècia i Roma Àrea Visual i Plàstica. 1r ESO Ramon Pujolà i Font

Nom i cognom:

Grup:

En aquesta unitat primer farem un passeig pel món grec, els seus temples, teatres i les escultures més destacades i després, farem una passejada per la ciutat romana, amb els seus carrers, els seus edificis, la seva gent i els seus costums.

En acabar la unitat podrem: -

Identificar diferents divinitats grcoromanes.

Identificar els diferents ordres arquitectònics.

Indicar les construccions més destacades de l’art grec i les seves característiques.

Exposar les característiques distintives dels diferents períodes de l’escultura grega.

Reconèixer algunes de les principals escultures de l’art grec i explicar els trets més importants i la seva funció.

Descriure una ciutat romana amb llurs carrers i edificacions.

Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l’arquitectura romana.

Indicar les construccions més destacades de l’art romà, les seves funcions.

ART CLÀSSIC ART GREC CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Bellesa i perfecció És precisament a la Grècia clàssica que s’introdueix el concepte de bellesa en l’obra d’art. Hem de saber, que el concepte de bellesa a Grècia no era un concepte subjectiu, no era el gust particular d’una persona, era una ciència basada en l’harmonia, la proporció i l’equilibri de les parts d’una obra entre si i amb el tot. Per el grecs, tota obra que no fos proporcionada, mesurada i equilibrada, no era bella. El concepte de bellesa, era per tant, un concepte relacionat amb les matemàtica. El càlcul matemàtic és la base de la perfecció grega.

ARQUITECTURA GREGA EL TEMPLE GREC teulada a dos aigües frontó

entaulament

columna

pronaos estereòbat

Antropocentrisme L’home esdevé el centre de totes les coses. En l’arquitectura grega desapareix la monumentalitat. L’art grec no té monuments colossal com a Egipte, els grecs cercaven les proporcions d’un edifici en harmonia a l’home, el construïen a escala humana. ELS DOTZE DÉUS DE L’OLIMP 1. Zeus: déu suprem de L’Olimp (identificat amb el déu romà Júpiter). 2. Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la deessa romana Juno). 3. Posidó: germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el déu romà Neptú). 4. Demèter: germana de Zeus, deessa de l’agricultura (identificada amb la deessa romana Ceres). 5. Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la deessa romana Vesta). 6. Atena: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra (identificada amb la deessa romana Minerva). 7. Apol·lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina identificat amb el déu romà Apol·lo). 8. Àrtemis: filla de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça (identificada amb la deessa romana Diana). 9. Afrodita: deessa de l’amor i de la bellesa, nascuda de l’escuma del mar (identificada amb la deessa romana Venus). 10. Hefest: fill d’Hera, déu ferrer (identificat amb el déu romà Vulcà). 11. Ares: fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el déu romà Mart). 12. Hermes: fill de Zeus, déu missatger (identificat amb el déu romà Mercuri).

opistòdom

naos

El temple grec era relativament de petites proporcions si el comparem sobretot amb els temples d’Egipte. A diferència d’altres religions, la religió grega no tenia cap tipus de ritus que exigís la presència de tothom a l’interior del temple. Les cerimònies de masses tenien lloc a l’aire lliure, devant del temple. El temple era bàsicament la casa de Déu o, si es vol, era la casa on s’allotjava la imatge de Déu. Solia tenir una estructura molt simple, generalment rectangular amb columnes a l’exterior. El temple grec s’alça damunt una plataforma anomenada estereòbat. És arquitravat, el sostre o entaulament descansa perpendicularment en les columnes que li fan de suport. El frontó corona la façana del temple i es decorava amb relleus. Tot el temple està cobert amb una teulada a dos aigües. Exteriorment és bell. L’harmonia, proporció i equilibri és manifesta, sobretot, en els ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti), que comentarem en el capítol següent. Interiorment s’estructura en pronaos o vestíbul, naos o cel·la on s’allotjava l’estàtua de la divinitat i l’opistòdom, el lloc on es guardaven els tresors. El material constructiu fou el marbre blanc que era policromat amb colors daurats, vermells i blaus.

ORDRES ARQUITECTÒNICS Precisament és a la façana d’un temple i gràcies als ordres arquitectònics on, es manifesta la bellesa d’un temple. Els ordres arquitectònics van ser el dòric, el jònic i el corinti.

•

Ordre dòric és el més baronívol i corpulent dels tres. Sense adorns, les seves proporcions robustes es fan visibles en la gruixuda columna. El seu capitell és simple i no té base. capitell

•

Ordre jònic és esvelt de proporcions i més ric de decoració. És molt femení, com si la seva columna volgués imitar l’elegància del cos d’una dona, i les volutes del capitell tractessin d’imitar els rínxols dels seus cabells.

capitell

fust

base

•

Ordre corinti és una variant de jònic. Es caracteritza pel capitell amb decoració vegetal de fulles d’acant.

Dòric

Jònic

Corinti

Temple de Posidó al cap Súnion Del segle V aC, és un dels més bells temples d’ordre dòric. Situa al bell cim d’un promontori que avança profundament dins del mar, la seva silueta ha commogut la sensibilitat dels poetes de tots els temps. Aquestes columnes dòriques, erosionades pel pas del anys, fan sis metres amb deu centímetres d’alçada i són d’una gran esveltesa.

El Partenó Situat a l’Acròpoli d’Atenes, el Partenó és el gran temple dòric i l’obra mestra de l’arquitectura grega. Va ésser edificat, en el segle V aC, per ordre de Pèricles. Fou dedicat a Atena Partenos, és a dir, la «Verge d’Atenes» la deessa de la polis d’Atenes. El Partenó és octàstil, perquè té 8 columnes a la façana principal i perípter, perquè tot ell està voltat de columnes (en grec, peri significa «al voltant de» i stylos «columna»). La façana principal mira a Orient, on surt el sol.

El material del Partenó fou exclusivament el marbre, fins i tot per a les teules, i estava policromat. La decoració escultòrica és de Fídies. Els frontons, avui dia exposats en el British Museum de Londres, són el més important. El frontó oriental és dedicat al Naixement d’Atena i l’occidental a la Lluita d’Atena i Posidó.

L’Erecteon amb la tribuna de les Cariàtides També a l’Acròpoli d’Atenes, l’Erecteon, obra de finals del segle V aC, és el temple més bell d’ordre jònic. De planta irregular perquè fou construït aprofitant els desnivells del terreny, s’aixecà per retre culte a dos déus; Atena i Posidó. Diu la mitologia que en aquest indret va tenir lloc la batalla mitològica entre Posidó i Atena. Ambdós déus varen disputar-se l’Àtica, perquè Zeus va prometre lliurar-la al déu que fes la millor ofrena. Suposadament, aquí i sobre una roca, es localitza la marca que va deixar el trident de Posidó que en clavar-lo a terra va brollar una font d’aigua salada, així com l’olivera d’Atena que li va valdre el triomf i que es localitza a fora del temple.

Destacar-hi una balconada coneguda per les Cariàtides, figures femenines que fan de suport. Diu la faula que les Cariàtides representen donzelles de Cària (ciutat aliada dels perses contra els grecs durant les Guerres Mèdiques), que van ser fetes presoneres i condemnades a realitzar aquesta feina tan feixuga.

ARQUITECTURA GREGA EL TEATRE GREC L’edifici més innovador de l’arquitectura grega és el teatre. L’edifici del teatre neix mica en mica. Tot va començar a partir del cercle màgic entorn d’un altar, que feien els pagesos per lloar amb balls i cants al déu Dionís (fill de Zeus i de Sèmele, déu grec del vi i de la disbauxa, protector de l’agricultura). És amb aquests cercle de lloançes, que es comença a dibuixar el primer espai de l’edificació que anomenem orquestra. Normalment, aquells pagesos, feien el seu ritual al peu d’un pujol el pendent del qual servia per situar el públic. És amb el temps, que en el pendent del turó començaren a fer-s’hi grades per allotjar els curiosos i és així, que es creà la segona part destacada anomenada càvea.

Orquestra

Càvea

passadis d’accés a la Càvea

passadis d’accés a la Càvea Escena

• • •

Càvea

Orquestra

PARTS D’UN TEATRE Càvea, grades que es construeixen aprofitant el vessant d’un turó i a les quals s’accedia per dos passadissos laterals. Orquestra, espai circular on se situa el cor (conjunt de persones que dansaven i cantaven). Escena, es construeix posteriorment al desaparèixer el cor i aparèixa l’actor. En aquest moment l’orquestra ja no tindrà cap utilitat i els protagonites, actors, ocuparant l’escena com a lloc de representació teatral.

Escena

Teatre d’Epidaure El teatre d’Epidaure, fou construït a finals del segle IV aC. Amb una capacitat de 14.000 espectadors, és el teatre més gran de Grècia.

Impressionant per la seva precisió acústica, tenint en compte que esta al aire lliure. L’ e s p e c t a c l e e s r e p r e s e n t a v a sempre amb llum de dia, la qual cosa significava un gran repte pels actors, els quals es veien obligats a interpretar les obres de manera que l’auditori no es distragués amb el paisatge.

ESCULTURA GREGA L'escultura és la manifestació artística que reflecteix més clarament els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers (antropocentrisme). El tema central i gairebé únic és la figura humana. Els materials emprats són el marbre policromat (els colors s'han perdut gairebé totalment), i el bronze (se'n coneixen molt pocs originals perquè el bronze es fonia per a altres usos). Cal dir que coneixem poques escultures originals gregues i que la majoria estan en, part, mutilades. Existeixen, però, moltes còpies de l'època romana que ens proporcionen una bona base per a conèixer l'escultura grega.

Kuros i Kore Període arcaic El Kuros i la Kore són les escultures representatives del Període arcaic. El Kuros és un jove atleta que es presenta nu i la Kore una donzelles. Com podem apreciar, les escultures d’aquest període presenten una clara influència egípcia, palesa en la rigidesa, el hieratisme i la simetria. Tot i això, al llarg d’aquest període que dura, del segle VIII a V aC, l’escultor cada vegada més expressarà un coneixement més precís i detallat de l’anatomia.

Discòbol de Miró Període Clàssic segle V aC

Cànon 1/7

Miró va fer grans progressos en l’estudi del moviment. La seva obra més coneguda és el Discòbol, un jove atleta en el moment que s’inclina cap endevant, aixecant el braç per l l a n ç a r e l d i s c . L’ o b r a aquí mostrada és una copia romana en marbre de l’original perdut que era de bronze.

Dorífor de Policlet Període clàssic segle V aC El D o r í f o r , obra de P o l i c l e t, representa un jove portador d’una llança. La gran preocupació de Policlet per les proporcions del cos humà el va dur a formular un cànon de proporcions perfectes. El Dorífor és important pel Cànon 1/7. Els antics l’anomenaven «el Cànon» és a dir «la mesura». A l’antiguitat, emperò, el Dorífor era considerat com el prototipus del cos baronívol perfecte. Com passa amb el Discòbol, en l’actualitat, coneixem el Dorífor gràcies a les copies romanes en marbre del original grec que era de bronze.

Afrodita de Cnidos de Praxíteles Període clàssic segle IV aC L’Afrodita de Cnidos és el primer nu femení de l’art grec i fou molt discutit a la Gràcia clàssica. L’escultor Praxíteles representa a la deessa Afrodita en el moment que es disposa a prendre un bany ritual. La dea es mostra amb una actitud similar a la de qualsevol esser humà. La deessa s’ha humanitzat, i ha perdut el seu caràcter diví.

Hermes i Dionís de Praxíteles Període clàssic segle IV aC Un altre exemple de d’humanització del déus és l’Hermes i Dionís també de Praxíteles, un del poc originals en mabre que en han arribat a l’actualitat. Praxíteles mostra un Hermes tendra i protector, donant un gotim de raïm (desaparegut avui dia) el petit infant Dionís.

ELS JOCS OLÍMPICS A la Grècia clàssica els exercicis físics eren, al costat de l’aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l’educació dels nois. A partir dels dotze anys, almenys en les famílies benestants, el noi era confiat a un preparador que l’instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l’aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot «gimnàstica» ve del grec (gymnós) ‘nu’- i, abans de començar, s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil. Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d’Atenes. D’aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia. Els grans festivals atlètics panhel·lènics se celebraven periòdicament a: Atenes (Jocs Panatenesos) Delfos (Jocs Pítics) Corint (Jocs Ístmics) Nèmea (Jocs Nemeus) Olímpia (Jocs Olímpics) que van ser els més antics i els que van durar més d’onze segles.

A Olímpia els Jocs s’inauguraven amb el jurament d’atletes i jutges de respectar les regles de les competicions i tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses (sacrificis, ofrenes) i actes culturals (conferències, recitals poètics). Durant els cinc dies següents se celebraven totes les proves esportives i els Jocs es cloïen amb la processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebració. Solament es premiava el primer de cada prova amb una branca d’olivera i unes cintes de llana. Els noms dels guanyadors, a més, eren gravats en inscripcions i se’n permetien erigir estàtues dins el recinte d’Olímpia. Les diferents modalitats esportives se celebraven a l’estadi (curses a peu, lluita, salt de llargada, llançament de disc i llançament de javelina) o a l’hipòdrom (les curses de genets i de carros).

ART ROMÀ Encara que, a l’hora de construir, els romans eren hereus dels grec, hi han una característiques que dona personalitat a les seva arquitectura: la monumentalitat.

Monumentalitat Els romans construeixen a una escala molt més gran que els grecs. L’imperi de Roma necessitava que l’arquitectura exaltes la seva grandesa.

El fòrum romà és el més monumental de tot el fòrums existents. Va patir diverses transformacions des de Cesar fins a l’emperador Trajà. Aquesta fotografia ofereix una idea de les grans proporcions dels edificis públics del fòrum.

NOUS SISTEMES CONSTRUCTIUS Mentre que l’arquitectura grega era arquitravada, l’arquitectura romana era voltada i apliquen l’arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja. dovelles dovella clau

Carcassa de fusta que permetia construir un arc. Un cop posades les dovelles de l’arc la carcassa es cremava.

Arc de mig punt o semicircular

Cúpula del Panteó de Roma Aquest gran temple, construït a Roma en temps de l’emperador Adrià, allotja la major cúpula que els roman varen construir i una de les més grans de tots els temps. La cúpula del Panteó que amida 43,20 m de diàmetre i està feta de formigó. Per a la seva construcció va ser necessari un enorme encofrat de fusta. Una de les característiques són els cassetons distribuïts en cinc fileres de vint-i-vuit cassetons cada filera. Els cassetons fan aparent la seva esfericitat interior. Una cúpula llisa, encara que tingués molta llum semblaria plana.

Volta de canó o de mig punt. La volta és una estructura arquitectònica corbada que cobreix un sostre.

La cúpula és una coberta amb una superfície semiesfèrica.

NOUS MATERIALS CONSTRUCTIUS Com a gran novetat els material utilitzats pels romans són el maó i el morter.

Morter (opus caementicium) opus spicatum

S’elabora amb un encofrat de fusta on s’hi tirava calç, arena, pedres petites i aigua.

Maó Peça d’argila cuita.

morter

El mur de maó dibuixa l’estructura de les espigues o de les espines d’un peix.

encofrat de fusta

PLA HIPODÀMIC Cardo

El Pla hipodàmic, és sens dubte, l’aportació més original dels romans a l’urbanisme. Romà creà un nou tipus de ciutat.

Muralla

El pla hipodàmic és un pla de quadrícula que gira entorn a dos grans carrers principals. El Decumanus, que va d’est a oest, i el Cardo de nord a sud. Aquests carrers es creuen en el centre o Fòrum i acaben en quatre portes d’entrada a la ciutat. El fòrum era el centre urbà, polític, comercial i religiós, així com el lloc de trobada i passeig dels habitants.

Macella Decumanus

Les edificacions principals estaven en el Fòrum: els temples, la cúria (lloc de reunió de l’assemblea o consell de notables de la ciutat), i la basílica (edifici destinat afer-hi els judicis i els tractes comercials i financers). Al voltant del fòrum hi havien tabernae (botigues de tota mena) i els macella (mercats públics coberts). Te r m e s

Anfiteatre Fòrum

Barcino

Bàrcino era una ciutat de dimensions reduïdes. El nucli urbà es trobava dins del conjunt de carrers i places que avui dia configuren el Barri Gòtic. Era una ciutat murallada, amb quatre portes d’accés i estava dividit en parcel·les a partir de dos carrers principals: El Cardo -que correspondria amb els carrers Llibreteria i del Call- i el Decumanus carrer del Bisbe Ciutat i Regomir. En el creuament d’aquests dos eixos, s’hi localitzava el fòrum o plaça pública, on es concentrava l’activitat econòmica, política, administrativa i religiosa, perquè en el seu interior hi havia el temple d’August.

Cardo Fòrum

Te m p l e d’August Te r m e s

Decumanus

AMFITEATRE, UN GRAN EDIFICI DEDICAT A L’ESPECTACLE L’amfiteatre es l’espai on tenien lloc els espectacles de massa més típics del món romà: lluites de gladiadors, venacions i naumàquies (batalles navals). Era un edifici de planta oval envoltat de grades per als espectadors. L’espectacle té lloc a la part central o arena, sota la qual existeixen nombrosos corredors, cambres i les sortides de feres, gladiadors i actors.

L’Amfiteatre Flavi o Colosseu El Colosseu o Amfiteatre Flavi, fou manat construir per l’emperador falvi Vespacià, l’any 72 dC. De planta oval, podia acollir 50.000 espectadors. Vuitanta accessos a la planta baixa, distribuïen el públic en els diferents sectors de les grades i garantien una gran rapidesa en l’allotjament i les sortides.

Exteriorment té quatre pisos. En els tres inferiors els arcs de mig punt s’emmarquen amb els ordres dòric, jònic,corinti. El quart pis, massís, és construït posteriorment. Coronant l’edifici hi havia uns màstils de fusta que servien per fixar un tendall immens, velarium, que protegia de les inclemències del temps als espectadors.

En el subsol, sota l’arena, s’hi disposa un sitema laberíntic i complex de fosses betiàries, passadissos i corredors. Les feres eren conduïdes a l’arena amb ascensors que funcionen manualment mitjançant una politja. Els emperadors presidien l’espectacle que, freqüentment començava amb un número de circ realitzat per animals. Tot seguit es realitzaven les lluites a mort entre gladiadors. Cada vegada que moria una persona, un home vestit de Caront (personatge mitològic que ajudava els morts) s’emportava el cos amb una llitera i tirava sorra damunt la sang. La sort d’un gladiador ferit de mort depenia del públic. El polze aixecat de l’emperador significava el perdó i cap avall, la mort.

Les lluites de gladiadors Els lluitadors podien enfrontar-se entre si un contra un, en parelles o en grups. En començar l’espectacle, desfilaven fent una volta al recinte i, en arribar a la tribuna on es trobava l’emperador, li dirigien aquesta salutació: Ave, Cesar, morituri te salutant. (César, els que es disposen a morir et saluden). Els gladiadors eren reclutats fonamentalment entre:

•

Condemnats a mort o a treballs forçats. Aquests podien redimir-se de la pena i recuperar la llibertat al cap de tres anys si el seu comportament a l’arena els feia creditors d’un premi com aquell. Homes lliures, amants de sensacions fortes, que se sentien atrets per la popularitat o que veien en aquesta professió una manera de sortir de la seva misèria.

La seva formació era en una escola de gladiadors, en inscriure’s, presentaven jurament i un cop firmat el contracte, passaven unes proves duríssimes abans de ser admesos a l’escola.

Les venacions Com a complement de la lluita de gladiadors es va introduir un nou espectacle , la venatio, l’única constant de la qual era el fet que sempre hi apareixien animals (com més estranys millor, amb la finalitat d’impressionar els espectadors). Les feres eren portades de diferents indrets de l’imperi tals com Àsia i el nord d’Àfrica. Al principi aquest espectacles s’oferien al matí, com a preludi dels combats de gladiadors, i eren més que res una exhibició d’animals procedents dels indrets més remots. Al final, es converteix en un espectacle per si mateix, un espectacle ple d’emocions fortes.

•

Les lluites de feres : Rinoceronts conta hipopòtams, lleons enfrontats a tigres, tigres conta braus, etc. i totes les combinacions a que donava lloc la fantasia de l’organització. Per tal d’irritarlos, els cremaven amb torxes, els punxaven amb agullons, etc. L’enfrontament d’homes conta feres. L’historiador Seutoni ens explica que Neró li agradava molt de baixar a l’arena desarmat o armat amb una maça per enfrontar-se al lleó i matar-lo. però havent tingut abans la precaució d’arrencar-li les ungles i les dents. El poble, ignorant de la trampa, aclamava el valor del seu emperador. Homes llançats a les feres. Era un càstig deshonrós, en principi reservat als desertors de l’exèrcit. Més tard es va estendre als esclaus condemnats a mort i, quan van començar les persecucions religioses, els cristians van ser-ne les víctimes.

LA CIUTA DE POMPEIA El 24 d’agost de l’any 79 dC, el Vesuvi va entrar en e r u p c i ó i va s o t e r r a r completament sota una pluja de pedra tosca una de les ciutats de l’Antiga Roma més importants, la ciutat de Pompeia.

Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric del món, una ciutat romana sencera paralitzada per l’erupció que la va sepultar i que permet reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants.

Una erupció volcànica té una potència devastadora enorme, però una vegada que acaba, la pedra tosca volcànica és una bona conservadora que ha preservat gairebé intactes edificis públics, domus, carrers, fonts, ornaments... durant dos mil anys. Avui dia es localitza a la Província de Nàpols, prop de la ciutat de Nàpols.

EXERCICIS 1. Desprès d’observar aquestes dues obres, explica i raona, a traves d’elles, el concepte de monumentalitat i el d’antropocentrisme.

La planta d'un temple grec generalment era __________________ El temple comprenia tres dependències: __________________, que és el vestíbul exterior. __________________, que és la sala on es guardava l'estàtua del déu. __________________, que és la sala on es guardava el tresor. _________________ és la plataforma damunt la qual s’aixeca tot temple grec. El ______________ coronava la façana del temple i es decorava amb relleus. La coberta del temple era a __________________

3. Fixa’t bé en cada un d’aquest ordres arquitectònics i posa el numero corresponent a les deu preguntes Quin dels tres és l’orde corinti? Quin pertany a l’orde jònic? Quin té una capitell amb fulles d’acant? Quin dels tres ordres és el més femení? Quin columna solsament te fust i capitell? Quin dels tres ordres té volutes? Quin capitell té decoració vegetal? Qui dels tres ordes és més robust?

Quin ordre és variant del jònic? Quin dels tres és més baronívol?

4. Observa aquestes dues fotografies. Cita el nom, la localització i fes una descripció.

5. Grècia donava molta importància a la cultura i al ciutadà, i per això es va crear el teatre, amb una clara funció cultura i amb l’objectiu de que els habitants de la ciutat en gaudissin de les representacions dramàtiques. Llegeix la informació de la pàgina 4 del dossier, numera en la fotografia cada una de les parts del teatre (1 càvea, 2 orquestra, 3 passadis d’accès a la càvea, 4 escenari) i contesta les següents preguntes: a. Quin és l’origen de l’espai arquitectònic?

b. Perquè l’espai anomenat orquestra és circular?

c. Què és la càvea i quina és la raó per la qual es construeix aprofitant la pendent d’un pujol?

d. Què és el cor?

e. Quan apareix l’escenari i què és?

f. Digues algunes raon per les quals el teatre d’Epidaure és el més important de tots els teatres de la Grècia Antiga.

6. Com hem comentat en el dossier, a l’actualitat el concepte de bellesa és plenament subjetiu. Tu pots pensar que aquell actor o actriu de cinema és mot maco, està bó i, altres companys o companyes teus poden fer afirmacions completament diferents. A l’antiguitat, emperò, el Dorífor era considerat com el prototipus del cos baronívol perfecte i per tant, l’obra amb més bellesa de l’art grec. Explica la rao per la qual tohom a Grècia feia aquesta afirmació en torn al Dorífor?

7. Per als grecs l’esport era molt important; per això, no és estrany que abundin estàtues d’atletes. La «gimnàstica» estava reservada als ciutadans del sexe masculí i la practicaven sense roba (en grec gymnós vol dir «nu»). El premi material per als guanyadors de les diverses proves era la diadema i també una corona feta amb branques d’olivera. Les competicions més destacades foren el Jocs Olímpics, els Jocs Nemeus en honor a Zeus i el Jocs Panatenesos. Com pots veure el Kuros i el Discòbol representen dos joves atletes, però, explica la diferència que hi perceps? I quina és la raó d’aquest nova manera de representar el cos humà?

________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 8. L’Afrodita d’Gnidos i l’Hermes són dues escultures de Praxíteles dels segle IV aC. És caracteritzen per la representació humanitzada que fa l’escultor d’ambdós déus. Explica què vol dir que les escultures gregues a partir d’aquest moment s’humanitzen.

9. Identifica en la figura cada els elements assenyalats i completa les frases següents.

Els romans van aplicar, en la construcció, novetats de gran tran scendència com el__________________, la __________________ i la__________________, enfront de la tradició arquitravada dels grecs. Per aixó podem afirmar que l'arquitectura romana era __________________.

10. Sen dubte, una de les aportacions més importants dels romans a l’arquitectura és la invenció i utilització del maó o el morter. Sense l’aplicació d’aquest materials, alguns monuments emblemàtics de l’art romà no s’haurien pogut construir. Contesta les preguntes en relació aquests materials constructius. a.

Què és el maó

Quin altre nom pren el morter?

Quina és la barreja necessària per la confecció del morter?

Què és un encofrat?

11. En aquest mapa actual de Barcelona, en primer lloc localitza el Nord i posteriorment dibuixa-l’hi tenint en compte les quatre portes d’accés a la ciutat romana de Barcino, les dos vies principals del pla hipodàmic: el Cardo i el Decumanus. Tot seguit marca el Fòrum i situa aproximadament on creus que es localitzava el Temple d’August.

12. Relaciona amb una fletxa els noms de l’esquerra amb les definicions de la dreta. Ajudat d’un diccionari o d’Internet en el cas que no sàpigues respondre.

Terma Basílica Calçada Teatre Domus Circ Amfiteatre Arc de triomf

Lloc on s'administrava justícia. Monument conmemoratiu que serveix per commemorar un triomf militar. Espectacle multitudinari de gladiadors i feres. Típiques vies romanes, camins empedrats que unien els territoris de l'imperi. Vil.la per a patricis. Bany públics amb estances dedicades a la lectura, la tertúlia i la gimnàstica. Recinte dedicat a les curses de carros. Espai on es representaven obres de caràcter tràgic, còmic, etc.

13. Llegeix la informació del dossier relacionada amb l’amfiteatre i contesta el qüestionari.

Què és un amfiteatre?

Quina forma tenien els amfiteatres romans?

Com s’anomena la part on es desenvolupa l’acció?

Quin emperador ve construir el Colosseu?

Quina capacitat de públic tenia el Colosseu?

Per quans accessos s’entrava al Colosseu?

El nom de Colosseu és un nom donat perquè en el lloc on es construir hi havia una estàtua colossal de l’emperador Neró. Quin es l’altre nom que rep?

Quants piso tenia el Colosseu?

Quin ordres arquitectònics emmarquen els arcs de mig punt en la façana del Colosseu?

De que estava coronat l’últim pis del Colosseu?

Què és el velarium?

Amb quin espectacle solia començar una vetllada en l’amfiteatre??

m. On s’allotjaven gladiador i feres abans de sortir a l’arena? n.

Que deien els gladiador, dirigint-se a la tribuna on es trobava l’emperador, abans de començar a lluitar?

Com perdonava l’emperador de la mort als gladiadors?

Què aconseguien els condemnats a mort fent-se gladiadors?

Perquè hi havia homes lluïres que es feien gladiadors?

Què eren les naumàquies?

Què eren la venatio?

14. Resol l’acròstic següent: 1 2 3 4 6

_ A _ _ _ _ _ _ _ R _ _ _ _ _ _ _ T _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ C_ _ _ _ _ _ _ L _ _ A _ _ _ _ _ _ _ _ S _ _ _

8 9 10

_ _ _ S _ _ _ _ _ _ I _ C_ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _

1. Material que empraran principalment pels grecs alhora de construir els temples. 2. Nom que rep el temple grec envoltat de columnes. 3. Característica grega que fa de l’home el centre de totes les coses. 4. Forma que tenien les cúpules romanes. 5. Santuari d’Atenes on localitzem el Partenó i l’Erecteon. 6. Nom de les botigues romanes. 7. Volcà que la seva lava soterra la ciutat de Pompeia l’any 79 dC. 8. Déu a qui és dedicà el temple dòric del cap Súnion. 9. Ciutat aliada dels perses contra els grecs durant les Guerres Mèdiques d’on eren les Cariàtides. 10. Nom de la volta més utilitzada en l’arquitectura romana.