Història de l’Art
L’Art Romànic Àrea Visual i Plàstica. 2n ESO Ramon Pujolà i Font
Nom i cognom:
Grup:
1
2
En aquesta unitat farem una passejada per l'Alta Edat Mitjana, amb els seus edificis, i les pors i les joies de la seva gent. S’inclou una visita al Monestir de Ripoll i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
En acabar la unitat podrem: -
Exposar en quin moment polític, social i econòmic neixen el romànic.
-
Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l'arquitectura romànica.
-
Indicar les construccions més destacades del romànic del nostre país i les seves característiques.
-
Exposar les característiques distintives de l’escultura romànica.
-
Reconèixer algunes de les principals escultures romàniques del nostre país i explicar-ne els trets més importants i la seva funció.
-
Exposar les característiques distintives de la pintura romànica.
-
Reconèixer algunes de les principals pintures romàniques del nostre país i explicar-ne els trets més importants i la seva funció.
-
Comentar la principal tècnica pictórica romànica.
3
4
ART MEDIEVAL ART ROMÀNIC Què hem de saber abans de començar a parlar de Romànic? S’anomena romànic l’estil artístic per excel·lència de L’Alta Edat Mitjana . S’estén per l’Europa occidental, des de l’any 1000 fins a mitjans del segle XII. El podem definir com un estil feudal, agrari i monàstic.
Trets generals d’aquesta època: · Època de molta inseguretat. La gent estava sotmesa a constants atacs de musulmans i francs. · Època de molta misèria i de grans malalties. · Època feudal, de senyors, vassalls i serfs. L’economia feudal era rural i es basava en l’agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l’Església que, a la vegada, la cedien als serfs per tal què la treballessin. · L’Església era l’element religiós més important, on s’albergava els clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure. La cultura es concentrava principalment als monestirs. · Època de fort fervor religiós: -
Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsi, que era interpretada com si el món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033, van fer que l’home d’aquella època, conduït per l’Església, es refugiés en la fe.
-
Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, o bé perquè l’església prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. Les rutes de pelegrinació cristiana més prestigioses eren la de Jerusalem; on va viure i va morir Jesucrist, la de Roma, centre administratiu de l’església, on fou martiritzat el primer Papa; Sant Pere de Vaticà, i la de Santiago de Compostel·la, en el nord-est d’Espanya, on es creia que estava enterrat l’apòstol Sant Jaume. Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer rutes a través de França i Espanya per visitar el sepulcre de Sant Jaume. Al segle XII, fins i tot existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir. Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota l’Europa Occidental. 5
EL MONESTIR I L’ORDRE BENEDICTINA Sant Benet (480-547) va néixer a Nursia (Itàlia) i era fill d’una família acomodada. De jove va interrompre els estudis que cursava a Roma per fer una vida de solitud en una cova de Subiaco. La seva experiència espiritual el van dur a fundar un cenobi a Montecassino. A la seva maduresa, sant Benet, ple d’experiència, va escriure la seva famosa “Regla”.
El monestir benedictí de Ripoll fou fundat pel comte Guifré el Pilós l'any 879. El 20 d'abril de l'any 888 el monestir de Ripoll fou solemnement consagrat i dedicat a Santa Maria.
El monestir és la creació romànica per excel·lència. Era el lloc on es reunia un grup de persones, cenobites, per viure-hi la vida sota un seguit de normes anomenades «Regla», la més estesa era la de sant Benet.
Amb la “Regla”, Sant Benet organitza la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. Va concebre la comunitat monàstica com una família sotmesa a l’autoritat del pare (abat) però sense que aquest tingués un poder absolut, sempre obligat a demanar consell als seus monjos. La “Regla” de sant Benet, breu i precisa, es caracteritza també per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, i per organitzar la vida interior del monestir de manera que els monjos s’autoabastissin en les seves necessitats sense haver de demanar caritat a ningú. Així, la màxima dels monjos benedictins és “ora et labora” (prega i treballa). Es dedicaven a pregar cantant per salvar les ànimes de l’infern i, a part d’uns grans agricultors, ells eren els únics homes cultes de l’època.
Els monestirs van esdevenir l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres i els monjos copistes es dedicaven a reproduir-los en manuscrits, on s’allotjaven escoles i es desenvolupaven obradors d’art. La llengua utilitzada en els monestirs, sobretot pel que fa a la documentació escrita, era el llatí. 6
L'ESGLÉSIA ROMÀNICA
Interior d'una església amb els murs són sòlids, fets de carreus, capaços de sostenir el pes de la coberta construïda amb volta de canó amb arcs faixons o diafragmàtics.
•
Les formes arquitectòniques del romànic són senzilles i austeres.
•
Els murs de pedra són massissos i de poca alçada , i els contrafors o estreps serveixen per reforçar aquests mur per la banda exterior.
•
L’ornamentació és sòbria. Exteriorment lesenes o faixes llombardes i arquets cecs.
•
L’arc utilitzat és el de mig punt.
•
Normalment, les plantes de les esglésies són de creu llatina.
•
Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals.
•
La capçalera o la zona de l’altar, l’absis i les absidioles estan situades a l’est, on surt el sol. La primera llum del dia entra per l’espitllera i és identificada en Jesucrist.
•
Les portes de les esglésies s’anomenen portes atrompetades i estan formades per arquivoltes.
•
Les finestres, en general poques, són petites i s’anomenen espitlleres.
•
L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.
•
Els elements arquitectònics principals en les cobertes són la volta de canó i la volta d’aresta.
•
Els absis i les absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
•
Un dels elements més representatius d’una església el constitueix el campanar. El tipus fonamental és la torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable. Una altra solució és la del campanar d’espadanya, paret o cadireta, consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes.
L’altar es situa en la zona presbiteriana
Les finestres, en general poques, són petites i s'anomenen espitlleres.
La volta d’aresta és la intersecció de dues voltes de canó.
Dovelles
Clau
Absis
Absidiola
Per la seva robustesa els pilars són els elements de suport
volta de canó
Arc de mig punt Contraforts
Carcassa de fusta que permetia construir un arc o una volta. Un cop posades les dovelles, la carcassa es cremava.
7
Planta de creu llatina
SANTA MARIA DDE RIPOLL Els murs són sòlids, fets de carreus, capaços de sostenir el pes de la volta de canó que fa de coberta. Els elements arquitectònics determinants són l’arc de mig punt visible en el pòrtic abotzinat i en les finestres estretes, anomenades d’espitllera o esqueixada. Els suports interiors, per la seva robustesa, són pilars. Quant a la planta de l’església és de creu llatina, formada per una nau central més ampla i alta, i quatre naus laterals. Una nau transversal o transsepte talla tota l’església i, així , el temple s’apropa al símbol del martiri de Crist, la creu. Totes les línies de l’església convergeixen cap a la capçalera, on hi ha l’absis semicircular amb l’altar i sis absidioles. La zona on se situa l’altar s’anomena presbiteri i és el lloc reservat al clergue, sempre es localitza més elevada del sol de l’església.
altar
f inestres d’espitllera
tomba del comte Guifré el PPelós elós
naus laterals Orientada d’oest (món del pecat) a est (sol naixent) l’església romànica es converteix en un espai-camí que tot feligrès havia de seguir per rebre, mai millor dit, la llum de la purificació de Déu (EGO SUM LUX MUNDI).
capçalera porta abotzinada
nau central
absis presbiteri absidioles
planta de creu llatina llatina.
pilar
transsepte Hem de destacar, que en el creuer i en els murs de la nau central es troben les tombes de molts dels comtes de Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós, Ramon Berenguer III i IV, comte Bernat Tallaferro, germà de l’abat Oliba, i la del comte Radulf, fill de Guifré el Pelós. Guifré el Pelós va ser comte d’Urgell i Cerdanya i, posteriorment, de Barcelona i Girona. Se’l va considerar com el pare de la pàtria i com a iniciador del procés d’independència dels comtats catalans respecte els reis francs de la dinastia Carolíngia.
La tomba del comte Guifré el Pelós (840-897), fundador del monestir i de la nació catalana. Una llegenda del segle XVI li atribueix l’origen de les quatre barres de l’escut de Catalunya: «Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat».
8
L'ESCULTURA ROMÀNICA Majestat Batlló - Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII) Es tracta d’un Crist en Majestat que manifesta el concepte romànic de la crucifixió, no com a patiment sinó com el seu triomf sobre la mort. Així, la figura apareix sobreposada a la creu, sense signes que mostrin el sofriment. La talla, policromada en roig i blau, està feta em fusta de xiprer i castanyer, és una bella imatge en que veiem Crist vestint una túnica llarga cenyida amb un cordó a la cintura.
Mare de Déu de Ger - Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (segona meitat segle XII) La Mare de Déu es presenta només com a “seient”, com a Tron de Saviesa. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de mida petita ja que es vol remarcar la imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç. Les dues figures són totalment frontals i gairebé simètriques, amb una expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre elles.
Mare de Déu de Montserrat «La Moreneta» (darrer terç del segle XII) És una preciosa talla de fusta d’àlber i de faig de menys d’un metre d’alçada, emmorenida pel pas del temps. Maria, asseguda en un seient cerimonial, és representada com una reina, duu corona. Sosté una esfera amb la mà dreta, esfera (forma perfecta que simbolitza la totalitat, l’Univers) que ens explica que sómdavant d’una divinitat. Amb la mà esquerra protegeix al Nen que seu a la seva falda. El nen Jesús és rei que perdona o jutja. Aixeca la mà dreta amb els tres dits oberts en senyal de benedicció i, en l’altra, aguanta una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. La imatge de la Moreneta venerada sense interrupció des de finals del segle XII ha esdevingut una icona nacional.
Capitell romànic dels claustre de Sant Miquel de Cuixà A banda de les nombroses imatges de Marededéus i les Crucifixions, generalment de fusta policromada, també cal destacar els capitells on és freqüent trobar-hi esculpits en pedra: fragments bíblics i monstres o éssers fantàstics que, generalment, representen el diable, l'infern o el mal. 9
LA PORTALADA DE RIPOLL Obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte.
porta abotzinada frontispici La seva estructura. Concebuda com una mena d’Arc de Triomf, es compon de dos grans elements: la porta abotzinada, al centre, i el frontispici, al voltant.
Porta abotzinada La seva arquivolta es desenvolupa en set arcuacions, recolzades en altres set columnes. A la tercera arcada, el suport el formen les figures de Sant Pere, amb les claus i el llibre, i de Sant Pau, amb el seu rotlle desplegat.
Frontispici Repartit per tot el frontispici s’hi poden veure escenes de la història del Poble d’Israel, i escenes del Reis d’Israel, entre altres. En la part inferir o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se, sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes eternes en el costat esquerre. A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. Està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes, (Mateu-àngel, Joan- àguila, Marc-lleó i Lluc-brau). 10
LA PINTURA MURAL Les característiques destacables de la pintura romànica són les següents: •
La tècnica habitual és la del fresc, és a dir, sobre paret tot just emblanquinades, per tal que la pintura penetri la calç i es conservi molt de temps.
•
Inexistència de perspectiva, els colors són plans i els fons són inexistents.
•
La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglésies amb temes bíblics. Generalment, els absis inclouen el Pantocràtor, que és la representació de Crist com a senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir dins d’una mandorla o ametlla mística, i acompanyat del Tetramorf, que és la representació dels quatre evangelistes (Joan-àguila, Mateu- àngel, Lluc-brau i Marc-lleó)
•
Les imatges són esquemàtiques, sovint s’exageren o es deformen alguns trets de les figures per fer-les més expressives. Les actituds són rígides, hieràtiques.
Màndorla
Pantocràtor Crist en Majestat (Maiestas Domini)
Tetramorf (àliga de Sant Joan)
Tetramorf (àngel de Sant Mateu)
Sant Climent de Taüll És una església romànica del segle XI localitzada a Taüll al terme municipal de la Vall de Boí. L’interior del temple estava completament decorat amb pintures murals del segle XII. S’han conservat a través dels segles les pintures de l’absis central que van ser traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per protegir-les i conservar-les adequadament.
(Lleó de Sant Marc)
Marededéu
Apòstols
Tetramorf (brau de Sant Lluc) Tetramorf
EGO SUM LUX MUNDI Jo sóc la llum del món
Rostre inexpressiu del Crist en Majestat acompanyat de les lletres gregues «alfa» i «omega» (principi i fi de la creació).
11
TÈCNICA DEL FRESC La pintura al fresc és una tècnica pictòrica en què el suport és el mur o paret preparat amb arrebossat de sorra i calç. El pigment diluït en aigua s’aplica a aquest mur abans que l’arrebossat estigui sec. A mesura que l’arrebossat s’eixuga, el pigment s’adhereix. És per aquest motiu que la pintura al fresc és una de les tècniques pictòriques més resistents.
Santa Maria de Taül
La Mare de Déu, asseguda en un tron i envoltada per una màndorla, sosté el Fill a la falda. Duu una ampla túnica i un vel curt que cau damunt les espatlles. L’Infant, alça la dreta en senyal de benedicció. Tot acompanyant el conjunt de Marededéu i Fill s’hi representa el tema de l’Epifania, o adoració dels Mags, que s’apropen per a la presentació de les ofrenes; a l’esquerra, Melcior (vellesa) i a la dreta, Gaspar (joventut) i Baltasar (maduresa). Santa Maria de Taüll és a pocs metres de l’església de Sant Climent que pertany també al segle XI. L’interior del temple estava completament decorat amb pintures murals del segle XII, arrencades entre el 1919 i 1923; es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona. 12
Les funcions bàsiques de l’escultura i la pintura romàniques són les següents:
•
Decorativa.
•
Narrativa i didàctica, ja que permet explicar episodis de la història sagrada. La importància d’aquesta funció es fa evident si es té en compte que la majoria de la població
era analfabeta.
EXERCICIS 1. Quants segles va durar l’Edat Mitjana? Marca’ls al gràfic següent.
2. En quins segles es desenvolupa l’art romànic? Encercla’ls al gràfic anterior. 3. Contesta les preguntes següents: a. Quins són els motius pels quals la gent de l'època feudal tingués por de l'arribada de l'any 1000?
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ b. Què són els pelegrinatges i quins són els centres de pelegrinació més importants?
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 4. Aquestes il.lustracións corresponen al monestir de Santa Maria de Ripoll. Busca a internet les diferents qüestions i contesta les preguntes següents: a. Qui són els anacoretes o ermitans? b. Què és un cenobi i qui són els cenobites? c. Qui era Sant Benet? d. Quina és la màxima «Regla» dels benedictins? e. Què és un monestir? f. Qui és l’abat? g. Com resen el monjos benedictí? h. Per què els monestirs eren un lloc de cultura?
13
5. Observa la fotografia i la planta de l'església de Santa Maria de Ripoll i assenyala'n els elements proposats següents amb els seus números corresponents:
1 ..nau central 2 ..arc de mog punt 3 ..pilar 4 ..absis 5 ..volta de canó 6. presbiteri
1. 2. 3. 4.
nau central naus laterals transsepte absis
5. 6. 7. 8.
absidioles capçalera presbiteri pilar
6. Explica el simbolisme de l’orientació d'una església romànica.
7. Observa aquesta església romànica i marca amb una creu les seves característiques arquitectòniques.
Finestres d’espitllera Grans finestrals Murs alts i esvelts Murs baixos i robustos Capçalera amb absis i absidiola Capçalera amb dos absis
14
8. Localitza els deu noms corresponents a cada una d'aquestes imatges i escriu-los en el globus corresponent. Absis, Absidiola Arcs cecs Faixes llombardes Campanar d'espadanya o cadireta Torre campanar Presbiteri Arquivoltes, Finestra d’espitllera Arcs faixons
15
9. Contesta les qüestions d’aquestes tres imatges.
1
Nom de l’escultura Localització Segle Material i tècnica Núm. de claus Vestit Corona Expressió rostre Significat simbòlic
2
3
Nom de l’escultura Localització Segle Material i tècnica Expressió de la cara Actitud envers el nen Vestit Representació del nen Significat simbòlic
1
2
3
16
Nom de l’escultura Localització Segle Material i tècnica Expressió de la cara Actitud envers el nen Vestit Representació del nen Significat simbòlic
10. Assenyala en la il·lustració els elements que formen aquesta estructura amb el seus noms corresponents.
1. porta abotzinada 2. arquivoltes 3. frontispici
4. 5. 6. 7.
Pantocràtor Tetramorf (5a-Mateu, 5b-Joan, 5c-Marc i 5d-Lluc) St. Pere St. Pau
11. A part de la finalitat decorativa, saps la principal funció de tanta escultura en aquesta portalada. Raona breument la resposta.
12. Defineix els conceptes següents:
Pantocràtor:
Tetramorf:
17
13. Observa aquesta il.lustració de la pintura romànica de l'absis de Sant Climent de Taüll, localitza els noms corresponents a cada un dels globus assenyalats. (Màndorla, Tetramorf, Melcior, Alfa i Omega, Gaspar, Pantocràtor, Mare de Déu, Baltasar, Apostolat, Llibre sagrat amb la frase «Ego sum lux mundi»).
14. Marca amb una creu les característiques corresponents a les pintures romàniques. La finalitat de les pintures era didàctica, la seva missió era la d'ensenyar als fidels diferents històries bíbliques. La finalitat era simplement decorativa. Crist és presentat com a senyor de l'Univers. Crist és presentat com un Déu d’amor. Les figures són molt realistes i tenen molt moviment. Les figures són esquemàtiques i tenen moviments encarcarats. Els fons són d'un gran realisme. Els fons són pintats amb franges de diferents colors. La tècnica pictòrica més freqüent és la de l'oli. La tècnica pictòrica més freqüent és la del fresc. Inexistència de perspectiva i colors plans. Molt color i una gran perspectiva. 18
15. Contesta les preguntes següents: a. Què entenem per Pantocràtor o Maiestas Domini?
b. Què és una màndorla?
c. Què entenem per Tetramorf i quins són els seus símbols?
d. Què vol dir la frase "Ego sum lux mundi" que es pot veure en el llibre que porta el Crist en majestat de Taüll?
e. Què volen representar les lletres gregues (alfa i omega) de l’absis de Sant Climent de Taüll?
f. Et sembla que la mirada del Crist de Taüll és penetrant?________Per què?
g. Penses que les pintures romàniques tenen una funció didàctica?________Per què?
h. Què és l’epifania?
i. Com són representats els Reis d’Orient?
j. Com és representada la Mare de Déu de Santa Maria de Taüll?
k. Quina acció fa el nen Jesús amb la mà dreta, en la pintura de Santa Maria de Taüll?
i. Què vol representar aquesta acció?
15. Explica en què consisteix la tècnica pictòrica de la pintura al fresc?
________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 19