Em sents? by Ramon Pujolà

Tutoria

Em sents? 2n d’ESO

Nom i cognoms: Grup:

Índex

Qui sóc? Autoconeixement, autoconsciència i autoestima

Què sento? Emocions, sentiments i passions

Qui m’envolta? Relacions interpersonals

Com vull ser? Les experiències i el canvi

Introducció Aquest dossier no és un dossier, vol ser un viatge cap a paisatges i aventures inoblidables, cap a un indret tan pròxim i llunyà com tu mateix, les persones i la realitat que t’envolta. Pots estar tranquil·la, pots estar tranquil, no hauràs d’ “empollar” res, ni omplir fitxes d’exercicis, només caldrà que et disposis des de la màxima sinceritat i compromís per tal que els aprenentatges et puguin fer més gran i feliç. Només esperem que el gaudeixis.

Equipatge necessari Material escolar ordinari (carpeta, estoig, dossier, etc.) Roba còmoda “Pareo” o tovallola per estirar-te al terra Llapis de colors Tisores Pega Mòbil Plastilina Revistes o diaris Post-it

Qui sóc: Autoconsciència, autoconeixement i autoestima Estem asseguts a la platja, un vespre d’estiu enfront del mar. Ja no fa tanta calor i el sol comença a amagar-se per l’horitzó. Aparentment no estem fent res, la nostra mirada vaga perduda mar endins sense cap expressió concreta. Per a un observador que ens mira des del passeig marítim, la nostra inactivitat contrasta amb els nois i les noies que juguen a voleibol, amb els nens que fan castells a la sorra o amb l’avi que passeja un gos per la vora del mar. Ara bé, la nostra ment bull en frenètica activitat. Reconcentrats en els nostres problemes ens hem aïllat del món extern, i en som completament aliens. Per la nostra ment passen varietat de pensaments, dubtes, creences, desitjos, sentiments, il·lusions... estem absorts en el nostre món interior.

Cara interna

Cara externa

Sembla evident que la nostra vida té dues cares: una cara externa i una cara interna. El que sentim i pensem (per dins) i el que fem (per fora). La unió d’aquestes dues cares és el que som.

1. Digues quines són les idees principals del text. Quina és la teva opinió sobre aquestes idees? Solem creure que ens sentim feliços si tenim més del que creiem que volem; per exemple: més diners, més èxit, més oci, més amics... Però la veritat és que aquestes coses no satisfan les nostres necessitats més bàsiques, com la de sentir-nos acceptats i estimats incondicionalment pel que som. Allò que en realitat necessitem per ser feliços és sentir que tenim dret ser aquí , a estar vius en aquest planeta i que, malgrat els defectes que podem tenir, estem bé, almenys tan bé com els altres. Proto, L. (1994). Sé tu mejor amigo. Barcelona: Kairós.

2. Fes un/a nino/a de plastelina que siguis tu mateix, dissenya’l caracteritzant-lo/a amb allò que et defineix. Un cop l’hagis modelat fes-li una fotografia i escriu un text comentant-la, talment com si haguessis d’explicar-li a algú com ets. Quines coses li diries?

3. L’escut: La vida és un seguit de moments. A vegades vivim situacions amables i divertides, i ens sentim feliços i forts, i d’altres ens passen coses que ens fan mal i ens generen dolor. Tant els moments bons com els dolents són inevitables i ens enforteixen si els vivim confiant en nosaltres mateixos. És per això que esdevé important que coneguem qui som, quines són les fortaleses que ens poden ajudar en els moments de dificultat. Tots tenim dons, virtuts i fortaleses. Quines són les teves?

Amb una cartolina blanca DIN A3 hauràs de construir el teu escut. És important que ho facis amb cura, sent creatiu no només en el contingut del dibuix sinó també en la forma. És important que et basis en el teu punt de vista, no en el dels pares o l’Escola. Pensa que ets únic i irrepetible i el teu escut, si està fet de manera sincera, també ho serà. L’autenticitat sempre et protegirà.

Estructura de l’escut: Dibuixa dues situacions del passat davant les Dibuixa dos objectius del futur. quals et sentis orgullós de tu mateix. Dibuixa dos punts forts de la teva personalitat. Dibuixa dos punts forts a nivell acadèmic.

Altres conceptes...

Autoestima Es pot definir com el sentiment d’acceptació i estima cap a un mateix, que va unit al sentiment de competència i de valor personal. El concepte que tenim de nosaltres mateixos no és quelcom heretat, sinó après del nostre entorn, mitjançant la valoració que fem del nostre comportament i de l’assimilació i la interiorització de l’opinió dels altres respecte a nosaltres. La importància de l’autoestima radica en què ens impulsa a actuar, a continuar endavant i ens motiva per perseguir els nostres objectius. Autoconsciència Una de les característiques que fa de l’ésser humà una de les espècies animals més peculiars és l’autoconsciència, és a dir, el coneixement immediat que l’home té de la seva existència i de la seva individualitat. D’aquesta manera, l’home se sap un ésser independent i diferent, no tan sols de la natura, sinó també de la resta dels homes. Així, quan penso, recordo, sento... m’adono del que penso, recordo o sento. Aquest adonar-me’n, aquest parar esment en el que em passa és la meva consciència. Resiliència Capacitat que té una persona per enfrontar-se amb èxit a unes condicions de vida adverses. La resiliència com a realitat humana es remunta als orígens de la humanitat. Des dels albors de la civilització, la resistència ha estat un factor que ha impulsat les persones a continuar endavant malgrat els obstacles i les dificultats, possibilitant el desenvolupament i l’esdevenidor històric.

4. Després de mirar la pel·lícula “Rebelde”. Respon:

Et sembla que Komona té la capacitat de resiliència? Per què? Posa almenys tres exemples concrets que justifiquin la teva resposta.

Quin és l’impacte que té la violència i la guerra sobre la vida de les persones?

Què és el que més t’ha agradat de la pel·lícula?

Quin creus que és el missatge de la pel·lícula?

Descriu la relació entre Mago i Komona. Quina creus que és la importància de l’amor/amistat en la vida de les persones?

Exposa 4 situacions d’injustícia que es mostrin a la pel·lícula i descriu quins són els sentiments que tenen els personatges protagonistes.

Fotograma de la pel·lícula Rebelde

Què sento: Emocions, sentiments i passions Ja hem entès que tots tenim la nostra interioritat, el nostre espai íntim i propi. Aquest espai intern es veu constituït per dues dimensions: la dimensió cognitiva (pensaments, idees, coneixements, etc.) i la dimensió afectiva (emocions). Les emocions i els pensaments són les dues facetes de la nostra vida anímica i estan molt emparentades. És impossible pensar sense sentir. Tota la nostra vida està determinada per les nostres emocions i els nostres pensaments, no existeix la no emoció o el no pensament.

Dimensió afectiva: emocions

Dimensió cognitiva: pensaments

L’emoció és allò que ens impulsa i ens mou a viure, a voler estar vius i a estar en constant interacció amb els altres i amb nosaltres mateixos. L’emoció és una facultat afectiva intensa que expressa una necessitat íntima i que suposa una resposta conductual que, normalment, va acompanyada d’una reacció fisiològica (suor, palpitacions, rubor, plor, etc.)

En aquesta taula podem veure la relació que s’estableix entre les nostres emocions i la nostra conducta que, alhora, expressa una necessitat.

L’emoció i la resposta conductual que genera pretén evitar el dolor i apropar-nos al plaer. El dolor i el plaer són els dos estats afectius bàsics. Aquesta cerca del plaer és un impuls innat. Darwin, fa gairebé un segle, va afirmar que les emocions eren instintives; ningú no ens ha ensenyat a somriure o a plorar. Tenim un ventall d’emocions inconscients que articulen i condicionen la nostra vida.

Les nostres emocions activen un llenguatge corporal i facial.

Una possible classificació de les emocions... Emocions primàries: alegria, tristesa, ràbia/ira, sorpresa, por i fàstic. Emocions

secundàries:

vergonya,

gratitud,

ansietat,

ressentiment, pietat, confusió, decepció, culpabilitat, nostàlgia,

avorriment, esperança,

interès, malenconia, admiració. Emocions estètiques: són les suscitades davant obres artístiques (música, pintura, dansa, etc.)

Cada ésser humà té la seva pròpia manera de sentir i disposa d’un ventall emocional molt ampli. Normalment sentim emocions complexes, que sorgeixen de la barreja de diverses emocions. És important que aprenguem a detectar la riquesa de les nostres emocions. Les emocions poden ser positives o negatives. Considerarem positives aquelles emocions que ens aproximen al plaer i negatives aquelles que ens aproximen al dolor. A vegades les emocions poden ser ambigües: positives i negatives a la vegada.

Sovint ,en les discussions, les nostres emocions ens descontrolen.

Tot i que les emocions són positives o negatives, les emocions no són ni bones ni dolentes, simplement són i tenen la seva funció. El que sí que pot ser bondadós o maligne és l’acció que despertin les nostres emocions. Per exemple: si m’enfado amb el meu company i sento molta ràbia, puc protagonitzar una acció encertada com dialogar un cop la intensitat de l’emoció ha passat, o puc, des de la intensitat incandescent, pegar el company. Per tal d’aprendre a respondre correctament davant les nostres emocions és important activar la nostra intel·ligència emocional.

Intel·ligència emocional Les emocions són intenses però poden ser regulades i la intel·ligència emocional ens hi ajuda. La intel·ligència emocional és l’habilitat per prendre consciència de les pròpies emocions i la capacitat de regular-les. L’equilibri entre la impulsivitat i la repressió de les emocions, ja que impulsivitat i repressió són els dos extrems que poden ser perjudicials per al benestar personal. A més a més, la intel·ligència emocional ens permetrà establir millors vincles i relacions amb l’entorn social: conèixer les pròpies pors, aprendre a gestionar la ira i sentir empatia vers l’altre. La intel·ligència emocional, com ja hem vist, ens permetrà arribar a un benestar emocional que està absolutament relacionat amb la nostra salut física i mental.

Daniel Goleman va ser l’autor del llibre La intel·ligència emocional que va causar un gran impacte dins el món de la psicologia.

El cos És evident que les emocions no només afecten la part íntima i inobservable del subjecte, com és la seva ment, sinó que estan absolutament relacionades amb el cos. Recordem que, fruit de la intensitat d’una emoció, les pròpies emocions tenen una resposta fisiològica (suor, palpitacions, etc.) i una acció conseqüent que es mostra en el nostre cos. La relació entre la el cos i les emocions és molt estreta. S’ha demostrat que els estats emocionals modifiquen les tensions corporals. Per exemple, canviant voluntàriament l’expressió facial es pot modelar les percepcions emocionals. La demostració és senzilla, prova-ho: si poses una cara alegra sentiràs una espècie de felicitat; posant una cara trista i preocupada es produeixen percepcions desagradables.

Sovint, quan ens comuniquem utilitzant el Whatsapp, complementem els nostres missatges amb emoticones.

Així, per prendre consciència de les emocions i aprendre a gestionar-les, és important utilitzar l’intel·lecte (vessant cognitiva) però també és decisiu aprendre a escoltar-les en el propi cos. El cos és l’espai on les emocions neixen i viuen. Hem d’imaginar el nostre cos com un canal per on les emocions flueixen si no les obstruïm. La consciència corporal serà necessària per a la gestió de les emocions.

La respiració

La posició corporal

Altres conceptes... Sentiments “Sentiment” és una de les paraules més controvertides de totes les que es refereixen a les emocions. No arriba a tenir un sentit únic. Per a alguns, els sentiments són el component subjectiu de les emocions, és la valoració que fa cada subjecte de les seves emocions. Per exemple: quan sóc al costat de la Laura, em sento alegre, amorosa i confiada i per això tinc el sentiment d’estima vers ella. També es diu que els sentiments són emocions que es prolonguen en el temps: la seva duració pot ser indefinida. Les passions És un sentiment o una emoció portat a intensitats extremes. La duració de les passions pot ser indefinida. Les passions solen ocupar un lloc prioritari a la jerarquia de valors del subjecte, la qual cosa pot comportar assumir grans riscos i pagar elevats costos per tal d’aconseguir-los. Exemples: desig de venjança, passió eròtica, ànsia de poder, passió per un treball ben fet (artístic, científic, etc.).

5. Pràctica al fòrum: el cos, el meu espai.

Qui m’envolta: Relacions interpersonals Ja hem comprès que la nostra vida té una faceta externa (l’acció, la conducta) i interna (la nostra vida psíquica). I que la nostra vida psíquica té dues dimensions: la dimensió cognitiva (pensament) i la dimensió afectiva (emocions). Tanmateix, no estem sols. La nostra vida és plena de persones i necessitem relacionarnos amb els altres per poder viure. Quan érem petits, vam necessitar que els nostres progenitors tinguessin cura de nosaltres o que ho fessin altres persones per poder sobreviure i quan som grans, necessitem els altres per poder tenir una vida plena. Ja hem vist que la vida anímica de les persones és rica i complexa; per això les relacions entre les persones també són complexes. És important que aprenguem a escoltar les pròpies emocions i les emocions dels altres per poder viure en un entorn de vincles profunds i saludables.

Les relacions interpersonals són importants per a una vida plena.

Altres conceptes... Assertivitat L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte. Empatia L'empatia és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments.

6. L’arbre. Et donarem un dibuix d’un arbre, el teu arbre. Cal qui hi escriguis:

Arrels: qualitats i capacitats que creus que tens. Branques: Aspectes positius del que fas, de la teva conducta. Fulles i fruits: èxits i bons resultats que obtens.

Un cop ho hagis fet, el grup natural us reunireu entorn al vostre gran arbre. Caldrà que, amb pòstits, enganxeu les arrels, les branques, les fulles i els fruits de cadascun dels vostres companys/es. Fes una fotografia de l’arbre que han dissenyat els teus companys per tu.

Observa els dos arbres i respon: Allò que més m’ha sorprès ha estat...

Jo diria que la diferència entre com em veu la resta del grup i com em veig jo és el resultat de...

Et valores prou?

La resta del grup ha trobat aspectes en tu que tu no havies valorat?

Com t’has sentit en les valoracions de la resta del grup?

T’ha agradat fer l’activitat?

7. Cada grup natural es posa en rotllana, espatlla amb espatlla, i estén els braços endavant, cap al centre de la rotllana. Aleshores cada persona ha d’agafar dues mans que no poden ser ni les del veí, ni les pròpies. D’aquesta manera s’haurà generat un nus ben fort. No s’ha de buscar la solució més simple, ja que perjudicaria la segona part del joc. Ara podeu començar a desfer el nus però tenint en compte que no es poden deixar anar les mans que s’han agafat. Hi ha dues possibilitats: la primera és que cadascú pot intentar desfer el nus canviant la seva pròpia posició i la segona és que busqueu tots junts una solució, almenys mentre sigui possible. S’ha de resoldre en 5 minuts.

Després respon:

Com heu resolt l’activitat?

Com us heu posat d’acord?

Hi ha hagut algú que ha dirigit el grup?

Ha estat dirigit per diverses persones?

Algú ha intentat resoldre el problema per si mateix?

Fins a quin punt amb els cinc minuts heu pogut desfer el nus?

El vostre comportament era semblant al que utilitzeu en altres ocasions en el treball en grup?

Com t’has sentit?

T’ha agradat el joc? Per què?

Estàs satisfet del teu comportament? Per què?

Has aportat alguna idea per solucionar el problema? Quina?

Has fet el que deien els altres?

Has liderat el grup?

T’has enfadat amb algú del grup?

Com podríem millorar el treball del nostre grup? Com hi pots contribuir?

Com vull ser: Les experiències i el canvi És important comprendre que la vida és canviant. Tot i que sovint volguem controlar les situacions, les situacions sempre ens sorprenen i ens porten a vivències que sovint no haguéssim imaginat. Els canvis que hi ha a la nostra vida, a vegades es presenten en forma de guany, però d’altres vegades en forma de pèrdua tanmateix, en realitat, sempre suposen un guany i una pèrdua simultàniament. És decisiu que entenguem que qualsevol canvi pot enfortir-nos, enriquir la nostra vida i la nostra experiència.

8. Llegeix atentament i respon:

Hi havia una vegada un pobre nen que estava assegut al carrer, davant de casa seva. Estava molt trist perquè el que més desitjava en el món era un cavall, però no tenia prou diners per comprar-lo. Justament aquell dia va passar per allà un ramat de cavalls, i l’últim, incapaç d’acompanyar el grup, era un poltre. L’amo del ramat sabia quin era el més gran dels desitjos del nen i li va preguntar si volia el poltre. Somrient de felicitat, el nen el va acceptar. Un veí que havia presenciat l’escena va anar corrents a veure al pare del nen i li va dir: “Quina sort que té el teu fill! Volia un cavall, ha passat un home i li ha regalat un cavall!” El pare el va mirar i va respondre: “Tal vegada sigui una sort o tal vegada sigui una desgràcia”. EL nen va tenir cura del poltre amb molt d’amor mentre creixia però, un bon dia, quan ja era un cavall preciós, el cavall va fugir. En aquesta ocasió, el veí li va dir al pare: “Quina mala sort ha tingut el teu fill.” Té cura del cavall des de petit, i quan creix, se li escapa!” EL pare va respondre el mateix: “Tal vegada sigui una sort o tal vegada sigui una desgràcia”. Va passar el temps i un dia el cavall va tornar seguit d’un ramat salvatge. El nen, que s’havia convertit en un noi, va aconseguir capturar-lo i es va quedar amb tots ells. EL veí va tornar a dir-li al seu pare: Realment el teu fill té sort! Cria un poltre, se li escapa, i torna a casa amb una ramat!” El pare el va mirar i va respondre com sempre: “Tal vegada sigui una sort o tal vegada sigui una desgràcia”. Temps després, el noi estava domant un dels cavalls quan va caure i es va trencar una cama. El veí, que caminava per allà a prop, li va dir al pare: “Això sí que és mala sort! El cavall fuig, torna a casa amb un ramat salvatge, el teu fill després d’un temps de felicitat, es posa a domar els animals i es trenca una cama”. El pare, amb la mateixa tranquil·litat de sempre, li contesta: “Tal vegada sigui una sort, tal vegada sigui una desgràcia”. Dies més tard, es va declarar una guerra en el regne on vivien, i van cridar a les armes a tots els joves, menys el noi, perquè tenia la cama trencada. El veí, desesperat perquè havien reclutat el 24

seu fill, es va lamentar al pare del jove: “El teu fill sí que té sort. Beneïda l’hora en què es va trencar la cama”. EL pare el va mirar fixament i li va dir: “Tal vegada sigui sort o tal vegada sigui una desgràcia”.

Quina creus que és la moralina del conte?

En algun moment de la teva vida has viscut el que explica el conte? En quina ocasió? Comenta-ho.

9. Valora el treball realitzat en totes aquestes sessions i respon:

Què creus que has après després d’aquests tres dies de treball emocional?

Quina és l’activitat que més t’ha agradat? Per què?

Quina és l’activitat que menys t’ha agradat? Per què?

Quina valoració fas del teu esforç al llarg de tot el treball?