Gaudí by Ramon Pujolà

Els textos d’aquest dossier són extrets de la web http://www.gaudi2002.bcn.es/catalan/index.htm i procedeixen del CD-Rom Gaudí, art i tècnica. Els diferents exercicis són una selecció extreta de llibre “Gaudir Gaudí” Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament i Ajuntament de Barcelona.

QUI VA SER Antoni GAUDÍ i Cornet? Nascut el 25 de juny de 1852 a Reus (Camp de Tarragona) i fill d'un calderer de Riudoms, des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Amb disset anys es desplaçà a Barcelona í ingressà en l’Escola d’Arquitectura, es graduà l’any 1878. La seva primera producció arquitectònica oscil·là entre una interpretació dels cànons històrics amb influència oriental i la recuperació d'elements medievals.

Essent molt jove li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. Entre ells cal destacar l'Associació de Devots de Sant Josep, que li encarregà el temple expiatori de la Sagrada Família (la catedral de la Barcelona moderna) i l'industrial Eusebi Güell, el millor client cabdal protector, que li confià la construcció d'un palau, l'església per a una colònia industrial, uns pavellons per a la seva residència d'estiueig i una ciutat-jardí. Morí atropellat per un tramvia, el 1926, mentre travessava la Gran Via. Gaudí fou un home de fermes creences religioses, catòlic practicant i molt respectuós amb l’Església, amb la qual va mantenir una bona relació al llarg de la seva vida. Va desenvolupar una forta consciència social, manifestada per la seva identificació amb els pobres i una vida senzilla, allunyada de les riqueses i els honors.

Entre les seves obres més destacades i de bellesa indubtable hi figura: la casa Vicens, el col·legi de les Teresianes, la casa Calvet, el Parc Güell, el Palau Güell, la cripta de l’església de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Milà i el temple de la Sagrada Família. Fora de Barcelona els treballs més significatius de Gaudí són la vil·la “El Capricho”, a Comillas (Santander), i el Palau Episcopal d’Astorga (León).

GAUDÍ I LA SEVA ÈPOCA

En el temps de Gaudí, Barcelona era una ciutat en plena ebullició. Per tot arreu s’instal·laven noves fàbriques, s’ampliaven els barris amb aigua corrent i llum artificial, i arribava una allau contínua d’immigrants. L’Exposició Universal de 1888 va suposar la renovació de la infrastructura urbana i l’ocupació de milers d’obrers.

Les activitats industrials de la ciutat i el comerç amb Cuba van afavorir tota mena de negocis i el desenvolupament d’una burgesia fortament enriquida que manifesta la seva posició fent-se construir cases luxoses i patrocinant obres d’art. Per altra banda, Barcelona presentava una altra cara menys agradable: l’expansió industrial havia comportat l’aparició d’un proletariat miserable i explotat que pugnava per millorar la seva situació laboral i dignificar la seva vida. La intransigència dels empresaris i l’arribada de noves ideologies obreres d’Europa originen la fundació de sindicats i partits obrers, de tendència socialista (UGT, PSOE) i anarquista (CNT). Barcelona va viure uns anys de vagues generals, protestes i activitats terroristes.

Gaudí coincideix amb una ciutat plena de vitalitat política que reivindica el reconeixement de la seva personalitat històrica, la llengua i els drets propis, inspirats en el nacionalisme que sorgeix a Europa. El recel contra els partits centralistes governants origina el naixement de partits catalanistes, com la Lliga Regionalista de Catalunya, i un fort moviment nacionalista, manifestat en congressos, associacions i actes d’identitat impulsats per intel·lectuals i per l’Església. Hem de saber que en l’any 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana. Gaudí col·labora activament en diverses associacions catalanistes i entitats religioses. Catalunya és sempre present en la seva obra.

INFLUÈNCIES AL LLARG DE LA SEVA VIDA La fascinació per l’Orient i el món àrab Gaudí coneixia Orient per fotografies que havia comprat a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a través de la rica herència artística deixada pels àrabs a Espanya. La passió per les esveltes torres, la gran importància que dóna a la decoració, el gust per les formes geomètriques, l’interès per la policromia en les parets, l’ús de la ceràmica esmaltada i la utilització del maó en són un bon testimoni.

El món clàssic Les mesures racionals de l’arquitectura clàssica així com la columna com a element més destacat dels edificis, va interessar-lo.

L’edat mitjana El gòtic va ser font constant d’inspiració. Gaudí va treure moltes idees de les catedrals. Considerava que el gòtic era un dels estils més perfectes que l’home havia inventat. L’esveltesa, les voltes ogivals, els arcs apuntats, la pèrdua d’importància dels murs substituïts per finestrals i rosasses, els interiors de les catedrals i les giroles en són una bona prova.

L’interès per la natura Possiblement la més rica font d’inspiració. Ell considerava que les formes més pures es trobaven en la natura, on predominaven, sobretot, les línies corbes i ondulades, les estructures capritxoses i un món ple de fantasia. La natura era com un llibre obert. En la seva obra trobem referències a arbres, muntanyes, animals, etc.

La font religiosa L’obra de Gaudí es plena de referències religioses i emana una forta espiritualitat. Creus, imatges o frases bíbliques decoren els seus conjunts arquitectònics.

Catalunya L’obra de Gaudí incorpora molt sovint referències a Catalunya, en un moment en què es vivia una renaixença de la nostra cultura.

MATERIALS EN L’OBRA GAUDINIANA Fusta

Empra molta varietat de fusta, tant per la seva duresa com per la seva tonalitat. Normalment es presenta tallada a mà i es reserva per a l’ornamentació d’interiors o mobles.

Ferro forjat

Es tracta de metall colpejat a mà o en forges especials. S’aconsegueixen formes guerxes o ondulades de gran dificultat.

Rajola

És un producte originat per la cocció de l’argila a altes temperatures. Es presenta esmaltada i amb formes diverses. Gaudí la feia servir de totes les maneres possibles i en forma de trencadís, col·locant trossos trencats que ordenava segons un criteri previ.

Pedra

L’aspecte de la pedra canvia segons el resultat previst: si vol imitar la roca viva, en el seu estat natural, la pica i li dóna una textura rugosa (casa Milà). Si, al contrari, vol adaptar-la a l’entorn, la presenta sense tallar i sense argamassa (paret seca del Parc Güell). Però si l’encàrrec s’inspira en un model clàssic és habitual que la pedra aparegui tallada i polida.

Maó Fang cuit que té excel·lents propietats com a aïllant. Gaudí l’utilitza tant a l’interior com a l’exterior.

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES: Gaudí i la seva època. Després de l’activitat a classe respon les qüestions següents: 1. Quins canvis significatius es van produir a Barcelona al llarg de la vida de Gaudí?

............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... 2. Fes un petit resum de la vida de Gaudí ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... 3. Qui va ser el seu principal mecenes?

............................................................................................................................... 4. Busca’l en l’enciclopèdia i fes-ne una ressenya biogràfica.

CASA MILÀ

(1906-1912)

FITXA TÈCNICA Localització:

Passeig de Gràcia, 92, Barcelona.

Data de construcció:

1906-1912

Tipus d' edifici:

Immoble d'habitatges.

Promotores:

Pere Milà i Camps, i Roser Segimon i Artells. El senyor Pere Milà, que es casà amb una vídua rica, la senyora Roser Segimon, volia viure en una casa espectacular a l'avinguda més cosmopolita de la Barcelona de l'època: el passeig de Gràcia. Gaudí va ser l'arquitecte escollit, sobretot perquè acabava de construir la veïna Casa Batlló, considerada aleshores el darrer crit en l'arquitectura local. El senyor Milà, però, volia que la seva fos més gran: monumental. De manera que l'arquitecte hi construí dues finques amb accessos independents, però unificades per una mateixa façana, de pedra i ritmes ondulants, que disposa de grans finestrals que permeten una bona il·luminació interior. Una sorprenent estructura al soterrani que serví de garatge, una distribució en planta lliure als pisos que serviren d'habitatges i una particular golfa que suporta el terrat, en són els elements més significatius.

Arquitecte:

Antoni Gaudí i Cornet.

Col·laboradors:

Foren molts els col·laboradors però cal destacar-ne Josep Maria Jujol i Iu Pascual.

Materials:

Pedra, totxo, rajola, ferro, pintura i fusta.

COMENTARI RAONAT És un edifici monumental construït en la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Provença. La Casa Milà és popularment coneguda amb el nom de La Pedrera, sobrenom que els barcelonins li varen atorgar per la seva aparença externa. És la darrera obra civil de Gaudí, que va començar el 1906 i que enllestí l'any 1912, si bé no va concloure la fase final del projecte per les diferències que va mantenir amb els propietaris a causa de l'elevat cost de les obres. La superfície total del solar era de 1620 metres quadrats, 1323 dels quals varen ser edificats. Els primers esbossos de l'edifici varen ser fets per Gaudí al seu obrador de la Sagrada Família, on va concebre la casa com una corba constant, tant a l'exterior com a l'interior, incorporant-hi múltiples solucions de geometria reglada, així com elements de caire naturalista. La Casa Milà s'estructura entorn de dos patis que il·luminen els nou nivells que comprenen un soterrani, una planta baixa, un entresòl, la planta principal (o noble), quatre pisos superiors i unes golfes.

El soterrani era destinat a garatge, la planta principal a residència dels senyors Milà i la resta d'habitatges era de lloguer. Les golfes, que allotjaven els safareigs i els estenedors, varen ser construïdes mitjançant un conjunt d'arcs parabòlics de maó de pla de diverses alçàries, que configuren un espai aïllant de l'edifici i que determinen alhora els diferents nivells del terrat. L'edifici presenta un llenguatge rupturista en la seva època, palès sobretot per les formes sinuoses i quasi naturalistes de la façana, on la pedra contrasta amb les atrevides baranes dels balcons. A la testera hi ha un ampit ondulant que inclou la salutació "Ave Gratia M plena Dominus tecum". Sembla que aquesta simbologia religiosa havia d'anar acompanyada d'un grup escultòric representant la verge Maria i l'infant Jesús flanquejats pels arcàngels Gabriel i Miquel, que finalment no es va realitzar. Una de les parts més sorprenents és el terrat, coronat de badalots o sortides d'escala, ventiladors i xemeneies. Tots aquests elements, construïts amb maó de pla i recoberts amb calç, trencadís de marbre o de vidre, tenen una funció arquitectònica específica i, això no obstant, esdevenen veritables escultures integrades en l'edifici.

La Casa Milà és un organisme únic, on la forma exterior té continuïtat a l'interior. Dels pisos cal destacar els cels rasos de guix amb relleus de gran dinamisme, el treball de la fusta de les portes, les finestres i el mobiliari (malauradament, avui desaparegut), així com el disseny del paviment hidràulic i de diferents elements ornamentals. Les escales eren destinades al servei, ja que l'accés als habitatges es feia amb ascensor excepte a la planta noble, on Gaudí afegí una escala de particular configuració. Estructuralment, la Casa Milà es caracteritza per la seva façana de pedra autoportant, és a dir, que se subjecta (amb uns ferros de gran resistència) als pilars estructurals de l'edifici. Això permet que el pes de la pedra no es recolzi sobre la resta de la casa, que no té murs de càrrega i que ha de suportar-se en un entramat de pilars de pedra i totxo. Aquest sistema constructiu permet, d'una banda, grans obertures a la façana, que faciliten l'entrada de llum als habitatges, i de l'altra, l'estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets poden ser enderrocades sense afectar l'estabilitat de l'edifici. Això permetia canviar els envans a voluntat i modificar, sense problemes, la distribució interior dels habitatges.

Arquitectònicament, també cal destacar el pati central circular, que se sosté gràcies a una curiosa estructura de ferro, a manera de roda de bicicleta, que permet suportar grans càrregues de pes. En el soterrani, Gaudí instal·là dos aparcaments interconnectats, un per a cada pati, espaiosos i de gran capacitat de maniobra.

El 1954 l'arquitecte Francisco Javier Barba Corsini va construir a les golfes un conjunt d'apartaments, de manera que tota l'estructura dissenyada per Gaudí va quedar ocupada. El desembre de 1986, Caixa Catalunya va adquirir l'immoble i va restaurar-lo, retornant les golfes al seu estat original per instal·lar-hi l'Espai Gaudí, exposició que explica com veure, viure i entendre l'obra d'aquest arquitecte. El 1969, la Casa Milà va ser declarada Monument històrico-artístic d'Interès Nacional i des del 1984 forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES: La casa Milà, la Pedrera.

Façana 1. Situa’t davant de l’entrada principal de la Casa Milà i posa’t a una certa

distància per tenir-ne una millor perspectiva. Quan hagis trobat el punt ideal, recorre amb la mirada aquest edifici singular i observa’n l’aspecte. Quina és la teva opinió personal sobre la Pedrera?

3. El xamfrà que ocupa la Pedrera a l’illa de cases li proporciona una perspectiva magnífica, però també suggereix altres efectes visuals; descobreix quins podien ser: Demostrar que és un edifici de nova construcció. Cridar l’atenció del vianant sobre la categoria social dels Milà. Indicar el final del passeig de Gràcia. Una casa pot ser també una obra d’art.

Comenta breument les opcions que has triat

...............................................................................................................................

5. Marca sobre la fotografia amb traç gruixut les línies que separen cadascuna de les plantes i també el terrat. Quines formes tenen les línies resultants?

....................................

1. El nom de “la Pedrera” prové de: Estar feta de pedra calcària de Montjuïc. La feina dels picapedrers per donar forma rocosa a les pedres. La semblança a un penya-segat. L’aspecte de fortalesa de la pedra.

2. Abans d’entrar a la casa Milà, observa’n la façana o una columna i descriu la textura que té la pedra.

Les golfes 3. Les golfes era l’espai que separava els pisos del terrat. Tenia una funció aïllant i evitaven el contrast de temperatures. A més, eren el safareig de l’edifici i el lloc on s’estenia la roba. Quina impressió et causa la contemplació de les golfes?

Observa que les finestres no estan col·locades a la mateixa altura. Quin en pot ser el motiu?

Quin material va fer servir Gaudí per a la construcció de les golfes? I per què va triar aquest material?

El terrat 9.

Observa l’impressionant paisatge de xemeneies que Gaudí va construir. Quina impressió et causa quan la contemples. Deixa volar la imaginació.

11. Tria la que més t’agradi i dibuixa-la.

12. Intenta reconèixer els principals edificis barcelonins que es veuen des del terrat. Quin aspecte té Barcelona des del terrat?

SAGRADA FAMÍLIA

(1883-1926)

Símbol d'una ciutat. És l'edifici més visitat de Barcelona i el que, sens dubte, identifica la ciutat arreu del món, és obra de Gaudí. El 1883, l'arquitecte acceptà de continuar un projecte de plantejament neogòtic ja començat, però el va refer totalment, amb vocació monumental i una decoració exuberant, i hi treballà fins a la seva mort, el 1926. Hi aplicà, d'una manera original, formes de la geometria reglada. Paraboloides hiperbòlics, voltes convexes, helicoides i hiperboloides són només una breu referència de la complexitat de tota l'estructura, que recull l'essència dels coneixements i l'experiència constructiva de Gaudí. Tots els elements del temple, els arquitectònics i els ornamentals, posen de manifest una voluntat simbòlica procedent de la tradició cristiana.

FITXA TÈCNICA Localització:

Plaça de la Sagrada Família, s/n, Barcelona.

Data del Projecte:

1883

Data de la construcció:

1883-1926

Tipus d' edifici:

Temple.

Promotor:

Associació Espiritual de Devots de Sant Josep.

Projecte:

Antoni Gaudí i Cornet.

Col·laboradors:

Alguns col·laboradors són Josep Maria Jujol, Ricard Opisso, Josep Llimona.

Materials destacables:

Pedra, totxo, rajola i vidre.

COMENTARI RAONAT El Temple expiatori de la Sagrada Família va ser començat l'any 1882 per l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano, el qual, després d'unes discrepàncies amb els promotors i quan tan sols havia començat la cripta, abandonà la direcció de l'obra. L'encàrrec va ser traspassat llavors a Gaudí, que desestimà l'antic projecte i en proposà un de nou amb plantejaments constructius de vocació monumental, de simbolisme accentuat i d'ornamentació exuberant. El temple encara no està acabat i, d'ençà de la mort de Gaudí el 1926, diversos arquitectes han continuat l'obra a partir de la seva idea original.

L'arquitecte va projectar una església de planta basilical de cinc naus amb un creuer de tres, configurant una planta de creu llatina. L'estat actual de la construcció permet copsar les grans dimensions de les naus, que suportaran torres de gran alçària, la més alta de les quals mesurarà 170 metres. Aquesta representarà la imatge de Jesús i al seu voltant n'hi haurà quatre més, que representaran els quatre evangelistes. Al darrere d'aquestes i sobre l'absis se n'alçarà una altra, dedicada a la Verge Maria. Quatre torres més coronaran la façana de la Glòria, la del Naixement i la de la Passió (aquestes dues últimes ja en tenen construïdes quatre per façana), que en el seu conjunt simbolitzaran els dotze apòstols. Actualment, les grans dimensions de les torres construïdes permeten veure l'estilització de l'edifici i la seva verticalitat, de resultat espectacular. Cal destacar que Gaudí projectà l'edifici dins d'una illa de cases de l'Eixample, cosa que l'obligà a aprofitar al màxim l'espai, i per aquest motiu va concebre el claustre al voltant del temple, només interromput per les façanes i l'absis. Aquest, com tot l'edifici, té una presència important d'elements simbòlics, els quals no només adopten la forma arquitectònica sinó que també ho fan escultòricament, amb l'únic objectiu d'expressar la litúrgia. La construcció del temple ha tingut diverses dates remarcables: La primera pedra es posà el 19 de març de 1882, i aleshores es va començar la cripta, que s'enllestí el 1893. El 1894 s'inicià el claustre. L’any 1901 s'acabà la porta del Roser, un dels seus accessos. Paral·lelament es van fer els estudis de l'estructura de les naus, que quedaren completats el 1925. El primer campanar de la façana del Naixement (torre de Sant Bernabé) es va acabar el 1926 i és l'únic que Gaudí va veure finalitzat.

Entre el 1892 i el 1917, l'arquitecte va fer múltiples estudis per a la façana de la Passió, que va ser començada el 1952 i que va tenir els campanars acabats el 1978. L'estil del temple es basa en el gòtic a partir del desenvolupament d'estructures geomètriques reglades i l'aplicació, molt enginyosa, d'elements decoratius. L'edifici recull l'essència dels coneixements de Gaudí i la seva experiència constructiva. Cal destacarhi l'estructura de base paraboloïdal, la generació helicoïdal de les columnes de la nau central i la seva forma arborescent que suporta voltes de base hiperbòlica. També és remarcable la modulació interior dels finestrals laterals que filtra i reparteix la llum, així com les plantes el·líptiques dels campanars foradats per unes escales de cargol funcionals. Gaudí també s'encarregà del mobiliari litúrgic, com credences de ferro forjat, armaris, bancs de fusta i uns elaborats llums votius de ferro i vidre. Des de l'any 1914, l'arquitecte es dedicà, quasi exclusivament, a construir-la Sagrada Família, un fet que explica la manca d'altres treballs importants en els darrers anys de la seva vida. D'ençà de la seva intervenció el 1883 i malgrat els actes vandàlics del 1936 que provocaren la cremada de l'obrador i la pèrdua de la major part del projecte, la construcció de l'església no s'ha aturat mai i les obres encara són costejades amb les almoines que aporten els fidels i amb les entrades dels nombrosos visitants. En morir Gaudí, la direcció de les obres va ser assumida pel seu col·laborador Domènec Sugrañes i Gras fins al 1938. Després varen ser-ne directors Francesc de Paula Quintana Vidal, Isidre Puig Boada, Lluís Bonet Garí, Francesc de Paula Cardoner Blanch i Jordi Bonet Armengol, que n'és l'actual director. Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs du a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió. El Temple expiatori de la Sagrada Família està inscrit al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona i és Bé d'Interès Cultural. És l'edifici més visitat de Barcelona.

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES: La Sagrada Família.

Planta i absis 1.

Observa la planta i situa:

a. b. c. d. e. f. g. h.

Naus longitudinals Transsepte Girola Capçalera Creuer Pòrtc Naixement Pòrtic Passió Pòrtic Glòria

2. Quina forma té la planta? Rectangular Creu llatina Creu grega 3. Quantes naus longitudinals hi ha?

...............

4. I quantes naus transversals?

.................... 5. Digues el nombre de capelles que té l’absis.

.............. 6. Situa’t a l’exterior, recorre l’absis per fora i localitza els animals més visibles. Fes-ne un llistat i explica el seu significat.

Façana del Naixement 1. Situa’t davant la façana del Naixement i contesta les següents qüestions: a. De quants pòrtics consta? ………………………………….. b. Quantes torres campanars té? …………………………….. c. Quantes columnes té? ……………………………………….. d. Què simbolitzen les columnes? …………………………….. e. Què hi localitzem a sobre? …………………………. f.

Quins animals hi localitzes? …………………………………

2. Què simbolitzen les tortugues, els camaleons i els ocells de la façana del Naixement?

En poques línies expressa què et produeix la contemplació d’aquesta façana.

Després de la classe magistral a l’Escola, pots dir el nom de cada un dels pòrtics que componen la Façana del Naixement?

Esquerre......................................Central..................................Dret.......................... 5.

En quin del tres pòrtics es troba l’escena del naixement? Descriu-la: situa els personatges, les actituds, el lloc…

Localitza en quin pòrtic es troba l’escena de la matança dels innocents i la fugida a Egipte?

“Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte (…) perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo. (…) Quan Herodes es veié burlat pels savis (…) ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall (…) “ Mateu

...............................................................................................................................

Torres-campanars 15. Quantes torres han de coronar La Sagrada Família?

........................................

16. Què representa cada una de les torres?

............................................................................................................................... 19. Saps per què Gaudí corona amb mosaic les agulles de les torres-campanar?

............................................................................................................................... 20. Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs du a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió. Ves a l’adreça electrònica www.subirachs.org i fes-ne una biografia amb les seves obres més destacades.

PARK GÜELL

(1900-1914)

FITXA TÈCNICA

Localització:

Carrer d'Olot s/n, Barcelona

Data de la construcció:

1900-1914

Tipus d' edifici:

Urbanització d'una àrea residencial

Promotor:

Eusebi Güell i Bacigalupi, empresari del tèxtil

Projecte:

Antoni Gaudí i Cornet

Materials destacables:

Pedra, ceràmica, trencadís de rajola i ferro forjat

COMENTARI RAONAT Amb una entrada de conte de fades, el Park Güell és una de les principals joies de Barcelona. A prop del sol i sota el mar ens endinsem en un paisatge ple de color, aigua i vegetació. L’origen del Park es deu a Eusebi Güell. Després d’un dels seus freqüents viatges d’aquest empresari tèxtil a Gran Bretanya, sorgí la idea de construir una ciutat-jardí com les que s’estilaven als afores de Londres. Havia de ser una urbanització tancada, una zona residencial on el mecenes, amb l’ajut de la ment creativa de Gaudí, feria realitat els seus ideals socials i científics de salut i benestar com a base per al progrés de la humanitat.

Hem de saber que Eusebi Güell era un amant del mites clàssics i va demanar a Gaudí que la ciutat-jardí fos una recreació de la ciutat grega de Delfos. Fou allí, en la ciutat de Delfos, on el déu Apol·lo va vèncer la serp-drac Pitó que volia convertir-se en l’oracle de la ciutat. Apol·lo el va matar i el va enterrar, segons la llegenda, sota el temple i al costat de la font Castàlia, d’aigües prodigioses. Per aquesta raó, Pitó és considerat el protector de les aigües subterrànies. El drac-sargantana de l’escalinata podria recordar Pitó. També hem de saber que a Delfos hi havia tres fonts amb caràcter màgic, un teatre, un temple dedicat a Apol·lo i, un seient (un trípode amb potes en forma de serp) des d’on la pitonissa deia les seves profecies. Com a curiositat el Park Güell té també tres fonts , una plaça que seria l’equivalent a la plaça del teatre grec, una sala hipòstila que seria l’equivalent al temple d’Apol·lo i un trípode que recorda el seient de la pitonissa, situat a l’escalinata d’entrada. Gaudí hi treballaria durant catorze anys, entre 1900 i 1945, coincidint amb el moment de més eufòria del moviment modernista. Eusebi Güell havia adquirit 15 hectàrees a la Muntanya Pelada de Barcelona situada al barri de la Salut de Gràcia. Gaudí va parcel·lar les zones destinades a habitatges particulars en triangles que van ser posats a la venda. El negoci immobiliari del Park Güell va sortir malament i de les seixanta cases possibles se’n van aixecar dues, apart d’una tercera ja existent. Aquesta casa era la casa Larrad, que Eusebi Güell havia adquirit en comprar els terrenys. Les altres dues varen ser construïdes, una com a residència de l’advocat Martí Trias i Domènech i l’altra, com a casa de mostra. Tot i que aquesta última es posà a la venda tan bon punt fou acabada, no va trobar comprador i la casa acabarà adquirint-la Gaudí per establir-hi la seva residència. Malgrat el poc èxit de vendes, la urbanització del parc va seguir endavant fins que Eusebi Güell la va aturar definitivament l’any 1914. L’Ajuntament va comprar els terrenys per fer-hi un parc l’any 1922. Va ser declarat Monument històricoartístic d'Interès Nacional, el 1969 i Patrimoni Mundial per la UNESCO, el 1984.

Amb el mapa adjunt segueix la visita i respon les següents qüestions

1 2 3 4 5 6 7 8

L’entrada L’escalinata Sala hipòstila Plaça o teatre grec Viaductes (baix, mig, alt) Antiga casa D’Eusebi Güell Casa-museu Gaudí Casa Dr. Trias

1. L’entrada L’entrada al parc es fa des dels dos pavellons. Un era destinat al conserge i l’altre al servei o com a sala de visites. Com a detall curiós en el pavelló de porteria Gaudí va fer servir per al trencadís tota mena de rajoles i de restes d’altres objectes com ara tasses de cafè. Mira de trobar-ne alguna.

1. Situa’t a una certa distància del pavelló de serveis i indica quatre aspectes que et cridin l’atenció.

2. L’escalinata La doble escala arrenca de l’accés principal i condueix cap al que havia de ser el mercat cobert de la urbanització o sala hipòstila. Con veuràs, és un recorregut ple de curiositats: com el medalló amb les quatre barres, el cap d’un drac-serp, el famós drac-sargantana de colors, el trípode vermell, i el banc on no bufa mai el vent.

1. Per què creus que la font del drac està per sota de la Sala hipòtila?

3. Sala hipòstila Està formada per 86 columnes. Perquè el parc tingués la màxima autonomia possible quant a abastiments respecte de la ciutat, l’arquitecte va preveure un dipòsit d’aigua destinat a rec i serveis, amb una capacitat de 1200 m2. L’aigua de pluja que rep la plaça penetrarà a través del sòl, es filtrarà entre les pedres que hi ha dins els capitells d’algunes columnes i baixarà cap a la cisterna per les ànimes buides d’aquestes columnes.

1. Justifica les possibles funcions de tantes les columnes.

4. La plaça o teatre grec Ens trobem en una esplanada envoltada d’una tanca que limita la plaça i evita les possibles caigudes. La forma que presenta afavoreix la relació social i alhora preserva la intimitat. El banc és el balcó del parc sobre la ciutat i és un dels grans atractius d’aquest indret. El seu disseny és meravellós i té la característica que segons si hom s’asseu a la part còncava o la convexa, es pot trobar sol o en grup, i que la forma del seient és anatòmica ja que es va prendre com a model un treballador del parc. La decoració del banc és de Josep M. Jujol, un dels grans col·laboradors en l’obra gaudiniana. A tall anecdòtic es diu que en els moments de la realització hi va haver una vaga general que va afectar el forn de València que havia de subministrar la ceràmica per fer el trencadís del banc i Gaudí va tenir la idea d’anar als forns locals d’elements prefabricats i carregar totes les peces defectuoses, sobrants i desfets de ceràmica en carros que es van portar fins al parc.

1. Situat mirant cap al mar. Descriu el que veus des d’aquesta posició.

5. Els viaductes Els viaductes són camins elevats que salven desnivells i posen en comunicació uns llocs amb uns altres. Un tres quilòmetres de passejos a base de viaductes sostinguts per columnes inclinades. Com podreu veure, Gaudí va respectar al màxim el paisatge del parc intentant arrencar el menor nombre d’arbres possibles i també va imitar la natura cisellant palmeres de pedra i emprant la mateixa pedra de l’indret. En lloc d’omplir de terra els desnivells, Gaudí els va omplir d’aire, fent sostenir el ferm, sobre columnes inclinades, de manera que es creuaven porxos per poder passejar en temps de pluja i no mullar-se. Els punts on les columnes inclinades agafen més espectacularitat són en el pòrtic de la bugaderia.

1. Et proposem recórrer el viaducte, tot passejant-hi i contemplant-hi l’harmonia entre arquitectura i escultura.

.............................................................................................................................. 3. Per què la pedra està sense polir?

...............................................................................................................................