Dossier Islam

Cultura de les religions

Islam Àrea de Ciències Socials. 2n ESO Ramon Pujolà i Font

Nom i cognom:

Grup:

2

L’Islam Una religió amb més de mil milions de fidels Abans de començar hem d’aclarir alguns mots: Islam: és el submissió a la voluntat de Déu (Al·là).

Musulmà: home sotmès a Déu que s’esforça en no oblidar-lo. És l’adepte de l’Islam.

Per altra banda, l’Islam no és sinònim de cap ètnia ni cultura concreta, perquè abraça cultures i gents molt variades al llarg de tot el planeta. Així doncs convé matisar: Àrab: denominació ètnica cultural de la zona de la Península Aràbiga.

Moro: denominació ètnica cultural de la zona del Magrib (Nord Àfrica, Mauritània, Marroc...).

Com és el símbol de l’Islam i què representa?

L’Islam s’identifica amb el símbol de la mitja lluna. És una mitja lluna creixent, que simbolitza a la vegada canvi i retorn de les formes. És també el símbol de la resurrecció (signe que es posa a les tombes).

Els teòlegs musulmans diuen de la mitja lluna, que és a la vegada oberta i tancada, representa l’expansió i la concentració. El seu traç, a punt de tancar-se en si mateix, separa i deixa veure una obertura. A la vegada que amb la seva forma acull l’home al llarg de la vida, en la seva mort, el deixa sortir per renéixer en una altra dimensió.

La mitja lluna, associada a una estrella, en molts països musulmans simbolitza la imatge del paradís.

3

Qui fou el fundador d l’Islam?

La Meca, el país de Mahoma En el temps de Mahoma, la Meca era un centre molt important, tant des del punt de vista comercial com religiós.

Estratègicament situada, a la part centroriental de la península aràbiga, en una zona de pas de les caravanes que transportaven mercaderies entre Orient i Occident; era una ciutat visitada per multitud de persones; que no tan sols hi anaven a fer negocis, sinó que també anaven al temple de la Ka’ba. Segons la llegenda, el temple havia estat fundat per Adam i reconstruït per Abraham amb l’ajuda del seu fill Ismael. Al voltant d’aquest temple, s’hi havien anat posant ídols diferents amb el consegüent establiment del politeisme.

La Meca era una ciutat-estat governada per un consell hereditari format per homes pertanyents a les grans famílies de comerciants, entre les quals es trobava la família de Mahoma, una família que, malgrat la seva importància, era pobre.

Mahoma Infància Muhammad ben Abdal·là (Mahoma) va néixer vers l’any 570 dC a la ciutat de la Meca, en una família pertanyent a la tribu nòmada dels quraixites.

Mahoma va ser un nen orfe, no va arribar a conèixer el seu pare, Abdal·lah, ja que va morir abans del seu naixement, quan tornava d’una expedició comercial. La seva mare, Amina, va morir l’any 576 dC, quan el nen tenia sis anys; llavors va ser acollit pel seu avi Abd-al Mutàlib, i quan morí l’avi, anà a casa del seu oncle Abu-Tàlib, pare d’Alí, gran amic de Mahoma, que l’educà conforme a la religió pagana tradicional.

Joventut Mahoma va fer de pastor abans de dedicar-se a conduir caravanes, entre les edats de 15 i 25 anys, és a dir, entre els anys 585 i 595 dC. Quan tenía 25 anys, vers l’any 595 dC, començà a treballar per a Khadija, una dona rica i vídua, 15 anys més gran que ell. L’èxit en els negocis i les seves qualitats com a persona no van fer tan sols que Mahoma adquirís fama d’home just i honest fins al punt de ser anomenat Al-Amin, “digne de confiança”, sinó que conquerís el cor de Khadija, amb qui es casaria.

4

Vocació religiosa Sentí aviat la vocació religiosa i prengué el costum de retirar-se unes quantes vegades a la cova de la Hira, en ple desert, on es dedicava a la meditació. Durant un d’aquests recessos, l’any 610 dC, va tenir una visió.

Se li va aparèixer un àngel enviat per Déu, i l’àngel li anuncià que ell, Mahoma, havia estat l’escollit com a missatger per a fer arribar a la humanitat la revelació divina.

Mahoma tornà espantat a casa, on, segons la tradició, Khadija l’animà, i després l’acompanyà a visitar un cosí seu convertit al cristianisme, un home vell i cec, que li assegurà que la visió no era altra que la visita de l’arcàngel Gabriel.

Molt poca gent va creure en aquesta revelació; únicament la seva dona Khadija, el seu fill adoptiu Zaid, el seu cosí Alí i el seus amics Abu Bakr i Omar. Durant un parell d’anys no va tenir cap més revelació. Això provocava comentaris per part de la gent, que qüestionava la paraula de Mahoma. Fins dos anys més tard, retirat de nou al desert, no tornarà a tenir revelacions a través de l’arcàngel Gabriel.

Des d’aleshores, vers l’any 612 dC, Mahoma, confirmat en la seva fe, començarà a predicar entre els habitants de la Meca, una predicació que tindrà dos eixos principals: Déu és únic i fa justícia; i després del judici de l’últim dia, dones i homes ressuscitaran.

Problemes amb les autoritats de la Meca i fugida de Mahoma

Mahoma tindrà problemes amb les autoritats de la seva ciutat, la Meca, des del principi de la seva predicació. Després de la mort de la seva dona i del seu oncle, Mahoma quedarà sense protectors i serà declarat fora de la llei. Veient en perill la seva vida, fugirà a al-Taif, on no serà acollit i, per tant, haurà de tornar a la Meca. Allà continuarà predicant sense gaire èxit. Solament va convertit uns quants habitants de Yatrib, ciutat a la qual a poc a poc anirà enviant tots els seus companys i on ell mateix haurà de fugir.

L’any 622 dC, acompanyat del seu amic Abu Bakr, abandonarà la Meca per anar a Yatrib. Aquest esdeveniment rep el nom d’hègira i es prendrà com a punt de partida del nou calendari musulmà.

Mahoma tenia aleshores 52 anys.

A partir d’aquest moment Yatrib prendrà el nom de Medina al-Nabi, la Ciutat del Profeta, o simplement Medina.

5

Governat, legislador i cap militar a Medina A Medina, Mahoma va continuar amb la revelació divina, però l’acció del profeta no es limità al terreny de la predicació. En aquell temps, Medina tenia un greu problema: les diferents tribus i comunitats de la ciutat es disputaven el poder i hom no reconeixia cap autoritat; mantenir l’ordre interior i la seguretat davant les tribus veïnes era impossible.

Davant aquesta situació, Mahoma proposarà a les diferents comunitats i tribus que es posin d’acord per escollir un cap comú, i ell, Mahoma, fou escollit, l’any 2 de l’hègira, com a governant i legislador, i dictarà unes normes per al funcionament de la seva comunitat de creients, l’umma. Aquest primer codi donà origen a la sunna, norma de conducta per a la població musulmana.

Durant aquest període, Mahoma també esdevindrà un cap militar i dirigirà diverses campanyes; a més establirà tractes d’aliança amb diverses tribus i rebrà l’adhesió a la seva fe religiosa per part d’àrabs de tot arreu.

Pren la Meca i mor poc després L’any 7 de l’hègira, Mahoma i uns 2.000 companys entraran pacíficament a la Meca per realitzar el ritus del pelegrinatge. L’any següent s’apoderarà políticament de la ciutat sense trobar-hi resistència, destruirà els ídols que envoltaven la Ka’ba i aquesta esdevindrà el centre de la nova fe.

A l’any 10 de l’hègira, Mahoma dirigirà personalment el pelegrinatge segons el ritus que ell mateix havia prescrit. Aquest serà conegut com el “pelegrinatge de l’adéu”. Poques setmanes després morirà a causa d’unes febres, a Medina, envoltat de les seves esposes; fou enterrat a la seva casa-mesquita. Amb la seva mort es va acabar la revelació profètica, Déu no tornarà a revelar-se a cap profeta.

6

Què és l’Alcorà?

En nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu.

Lloat sia Déu, Senyor de l’Univers, abundantment, permanentment compassiu.

Aquell qui ho dominarà tot, el dia del Judici.

Només vós, adorem; només a vos demanem ajut.

Guieu-nos pel camí segur. És el camí dels qui ompliu de tots els béns.

No dels qui us provoquen i s’erren.

L’Alcorà I, I –7

Amb aquesta oració, molt usada per les persones musulmanes, comença l’Alcorà.

Aquest text rep el nom de fatiha, que vol dir “la que obre el Llibre”, i són els primers versicles de l’Alcorà.

La paraula Alcorà, en àrab “qur’n”, vol dir lectura en veu alta, recitació. De fet, l’Alcorà ha estat concebut per ser recitat melòdicament en veu alta, d’aquí que es té en gran estima a tot aquell que té la veu educada per a aquesta pràctica.

L’Alcorà conté les “revelacions” que Déu (Al·là) va fer a Mahoma.

Mahoma tenia escribes i, tan aviat com rebia un missatge diví per mitjà de l’àngel Gabriel, cridava els secretaris, que l’escrivien en cuirs o en omòplats de camells. Després de la mort de Mahoma, Zayd ibn Tabil (secretari de Mahoma) va fer una recopilació de tots aquests textos, vers l’any 11 de l’hègira, l’any 633 dC. Posteriorment, vers l’any 656 dC, van ser fixades la llengua del text i les lectures oficials.

L’Alcorà està escrit en àrab, d’aquesta manera la llengua àrab esdevé la llengua de Déu. Aquelles persones musulmanes que no tenen com idioma propi l’àrab, aprenen i reciten l’Alcorà en aquesta llengua ja que no hi ha el costum de recitar-lo en cap altre idioma.

L’Alcorà es divideix en 114 capítols (sures) i cadascun d’aquests en versets (aleies).

Totes les sures, tret de les 9 primeres, comencen amb la fórmula; “En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós”; aquesta fórmula rep el nom de Basmala. Totes les sures tenen un títol extret d’algunes de les paraules del text, seguit d’una anotació que indica si es tracta d’un text revelat a la Meca o a Medina.

7

L’Alcorà defineix els cinc pilars de l’islam, -que estudiarem en un capítol posterior-, estableix les regles de la vida diària i fixa les lleis i les normes que ha de regir l’organització política, social i econòmica de la comunitat musulmana.

Els musulmans es familiaritzen de ben petits amb l’Alcorà. Ja en el bressol, els pares els reciten fragments. Quan el nen ja comença a parlar, s’inicia el procés de memorització i, posteriorment, en recitaran els primers versicles. Els nens musulmans aprenen a llegir i escriure recitant el llibre i copiant els seus versicles a mà, i quan el jove musulmà entra a l’edat adulta, aprèn a utilitzar correctament el llibre de pregàries.

Què són els hadits?

Els hadits són els relats, els proverbis i els fets del profeta, que permeten entendre millor l’Alcorà.

Com hem pogut veure, per la comunitat musulmanes (l’umma), la base de la moral i de la llei és l’Alcorà, però quan amb aquest no n’hi ha prou per decidir sobre una qüestió moral o legislativa, llavors hom vol saber què digué o què va fer Mahoma en una situació similar. Les dites del profeta recollides en els hadits són una referència en la vida de tot musulmà.

Quant al contingut, comprèn pràcticament tots els terrenys de l’existència humana: l’oració, la higiene, la qüestió diplomàtica, el dret civil i penal, etc.

8

Quines són les principals creences de l’Islam?

Les principals creences figuren en l’Alcorà i són les següents:

•

Creença en un Déu únic, creador del món. No existeixen ídols i sants.

Es rebutja qualsevol politeisme.

•

Déu es manifesta a través de profetes, entre els quals hi ha Abraham, Moisès i Jesús. L’últim i definitiu fou Mahoma.

•

Creença en els àngels. L’Alcorà especifica que hi ha dos àngels assignats a cada home perquè l’ajudin i també àngels dolents perquè el temptin. Hem de recordar que l’Alcorà fou revelat a Mahoma per l’àngel Gabriel.

•

Creença en la vida futura, en la qual els bons seran compensats amb el paradís i els dolents, castigats amb l’infern, després de la resurrecció del Judici Final.

Quins són els cinc pilars de l’Islam?

La professió de fe, l’oració, el dejuni, l’almoina i la pelegrinació a la Meca són obligacions comunes a tot musulmà.

Professió de fe o sahada “Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al·là i que Mahoma és l’enviat d’Al·là” Aquest proverbi expressat amb intenció sincera davant de dos testimonis musulmans, és la forma com una persona entra a formar part de la comunitat musulmana. Aquesta màxima sol estar escrita a les mesquites i als centres islàmics.

9

Oració o assal·la

1

2

3

4

5

6

7

8

L’oració consisteix en pronunciar unes frases i realitzar quatre postures: dret, inclinats, agenollat, i assegut.

1. “Al·la és gran” 2. Recitant la “fatiha”.

3. “Glòria a Al·la, totpoderós.

4. “ Al·là escolta els qui resen” 5. “Glòria a Al.là, el més gran”

6. “ Senyor, perdona els meus pecats” 7. “Al.là és gran” 8. “Al.là és gran”

L’oració es realitza cinc cops al dia: a l’alba, abans de la sortida del sol, a migdia, a la tarda en pondre’s el sol i quan ja és negra nit. S’ha de resar orientat cap a la Meca i s’ha d’estar en estadi de puresa i fer-ho en un lloc pur. Aquesta puresa personal s’aconsegueix a través de l’ablució (rentat ritual o purificació) i la puresa de l’indret s’aconsegueix interposant entre l’orant i el terra una estora.

El divendres, l’oració se celebra comunitàriament a les mesquites. L’assistència és obligatòria per als homes, mentre que les dones fan les seves oracions a casa.

10

Dejuni o swan Durant el més de Ramadà, el novè més del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci dejuni.

Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol.

Les persones malaltes, dements, d’edat avançada, les dones en estat de gestació i els que es troben de viatge no tenen aquesta obligació.

El Ramadà té un profund sentit religiós, a part de les pregàries, el dejuni s’acompanya de bones accions com la de l’almoina, la de visitar a familiars i amistats, etc.

Tradicionalment, el trencament del dejuni es fa bevent aigua i menjant un dàtil, tal com feia Mahoma.

El dejuni del mes de Ramadà finalitza amb una festa, la més important del calendari musulmà.

Almoina o zakat “Zakat” o almoina ( de fet el mot significa “purificació”). Es demana al fidel que pugui donar una part del seus vens (una dècima part de la renda o més). El ingressos es dediquen als pobres, a rescatar esclaus, a atendre pelegrins, a les despeses del servei d’Al·là, etc.

Pelegrinatge o hajj El pelegrinatge a la Meca un cop a la vida és obligació per a tota persona musulmana, sempre que tingui salut i els recursos necessaris per a realitzar aquest viatge.

Els ritus del pelegrinatge es realitzen en unes dates fixades, els primers dies de l’últim mes del calendari musulmà.

El hajj dura cinc dies i està sempre acompanyat per nombrosos ritus. Els pelegrins han de anar vestits de blanc i han de visitar el temple de la Ka’ ba, centre de l’univers musulmà. La Ka’ba és un edifici de dotze per deu metres de planta i quinze metres d’alçada. L'interior és buit i inclou, segellada en l'angle est de l'edifici, la Pedra negra, la qual els pelegrins van a besar amb respecte durant el pelegrinatge.

Durant la visita, els creients practiquen el ritus de donar set voltes al voltant de la Ka’ba.

El pelegrinatge és l’expressió de la unitat de totes les persones musulmanes independent del seu origen ètnic, nacional o social. Tota la població musulmana està unida en una mateixa fe en Al·là.

11

Què és la gihad?

A més dels cinc pilars, hem de destacar una altra creença de l'islam, la gihad -terme traduït sovint de forma errònia i exclusiva per "guerra santa"-, que significa "esforç “ o “esforç especial a favor de l'Islam" i es refereix fonamentalment a l'afany de tot bon musulmà per vèncer les passions interiors i les temptacions del món. El creient ha de lluitar, esforçar-se, per complir les seves obligacions i mantenir-se en el camí que el conduirà a la salvació: és la gran gihad. En canvi, la petita gihad sí que fa referència a la lluita menada pels musulmans contra els pobles veïns en els orígens de l'expansió de l'Islam. En aquest cas té un sentit de lluita legal i defensiva, ja que es refereix al deure de tot musulmà de defensar l'Islam.

Com és una mesquita?

L'obra més representativa de l'arquitectura islàmica és la mesquita o màsjid, paraula àrab que significa lloc per ajupir-se. La mesquita és el lloc d’oració i de reunió de la comunitat musulmana. La seva estructura deriva de la casa de Mahoma a Medina; amb un pati a cel obert i una part amb sostre.

El sahn és un pati descobert, en el qual s'intenta evocar l'extensió del desert. Es troba envoltat d'arcs i té al centre una font per a les ablucions o purificacions, anomenada sabil. En un dels extrems del sahn se situa el minaret, o torre, que pot tenir diverses tipologies, tot i que les més freqüents són la quadrada, l'octogonal i la circular. Des de dalt de la torre el muetzí convoca els fidels a l'oració amb uns grans crits.

El haram és la sala d’oració. Està estructurada en naus que s’orienten perpendicularment cap a l’ alquibla. L’alquibla, que vol dir “lloc al qual hom s’encara”, és l’element fonamental de la mesquita i sempre està orientada cap a la Meca.

Al mig de la quibla es troba el mihrab, normalment ornamentat artistícament. Aquest és el lloc on es col·loca l’imam (“'aquell que es manté al davant' persona escollida per la comunitat per la seva devoció i pels seus coneixements i conductor de l’oració del divendres). Al costat del mihrab hi ha el minbar o púlpit.

haram

alquibla

sabil

sahn minaret

Les parts més d’una mesquita 12

Sahn o font de les ablucions que normalment està cobert per un templet.

Haram o sala d’oració amb el mur perpendicular anomenat alquibla.

En el bell mig de la quibla es localitza el mihrab i a un costat d’aquest el minbar.

El mihrab és el nínxol obert, generalment, a l’eix central de l’alquibla. Sol ser l’espai més bell de la mesquita i, lloc destinat al iman.

Minbar o púlpit de fusta

13

Quins són els principals ritus en la vida de les persones musulmanes?

Ritus de preparació per l’edat adulta La circumcisió és una cerimònia present en els ritus per a l’edat adulta (no es realitza en una edat concreta).

Encara que en l’Alcorà no és esmentada aquesta pràctica, la tradició musulmana ha integrat aquest costum preislàmic. Tot home musulmà ha de ser circumcidat, és una mena de senyal; fins i tot els homes adults que es converteixen a l’Islam estan obligats a fer aquest ritual.

Una pràctica molt arrelada, sobretot en algunes zones de l’Àfrica subsahariana és l’ablació del clítoris. Es tracta d’un costum també preislàmic poc estès al conjunt de l’Islam i, actualment, prohibit en el nostre país.

Ritus del matrimoni Els homes musulmans poden contraure matrimoni amb més d’una dona, amb quatre com a màxim, sempre i quan puguin assegurar l’amor i el manteniment de totes elles i dels seus fills i filles. També necessiten l’aprovació de la dona o les dones amb qui estan casats per contraure un altre matrimoni. De totes formes hem de dir que no tots els països musulmans permeten la poligàmia.

El contracte matrimonial és un complicat document de naturalesa essencialment econòmica: recull els pagaments de dot, les herències, etc. Aquests contractes es realitzen amb l’ajuda d’uns notaris especialitzats. El contracte se signa generalment en una cerimònia religiosa senzilla a la mesquita, després de l’oració del divendres a migdia.

Las noces són una gran festa i en acabar-se, els nuvis van al llit nupcial, on consumen el matrimoni. El fet que la dona arribi verge al llit nupcial és un factor psicològic i social molt important en la societat islàmica.

Ritus de la mort El ritus relacionat amb la mort s’inicien rentant la persona difunta d’una manera general. Es tracta d’un rentat purificador, com el que es realitza abans de les oracions. Després, el cadàver és embolicat amb un llençol blanc. Abans de l’enterrament se sol vetllar al mort i, el dia de l’enterrament, el cadàver és traslladat per familiars i amics a les espatlles des de la casa a la mesquita i de la mesquita al cementiri.

L’enterrament ha de fer-se directament a terra. El difunt s’enterra de costat, recolzat sobre la dreta, de manera que la cara quedi orientada cap a la Meca.

14

Quines són les branques de l’Islam?

Hem de saber: A la mort de Mahoma, el 632, els seus partidaris designaren un califa, és a dir, un substitut del Profeta a la Terra. L’elecció recaigué damunt Abu Bakr, pare de la bella Aixa, l’esposa preferida de Mahoma. Abu Bakr, ja vell, va morir després de dos anys de regnat.

El 634, fou elegit el segon califa Umar, pare de Hafsa, una altra muller de Mahoma. Umar es titulà emir o comandant dels creients i durant el seu regnat va començar l’epopeia de l’Islam, amb les seves primeres conquestes i la ràpida conversió de pobles sencers a la nova religió.

Apunyalat per un esclau cristià l’any 644 fou succeït per Uthman.

Uthman també fou assassinat el 646 per haver afavorit els interessos de la seva família sense preocupar-se gaire dels de l’umma.

A la mort d’Uthman, el 656, es va iniciar un període de revoltes. Alí, cosí del Profeta i també gendre seu, ja que s’havia casat amb la seva filla Fàtima, va accedir al poder a Medina gràcies als seus partidaris. Aquests consideraven que el califat, després de la desaparició del Profeta, corresponia per dret a un membre directe de la seva família. Molt aviat Alí s’hagué d’enfrontar a l’hostilitat de dos clans, per defensar el seu poder.

•

El primer era el de l’ambiciosa Aixa, que odiava profundament Alí.

•

El segon era el de Muàwiyya, governador de Síria i cap del clan dels omeias. Fou qui traslladà la capital de Medina a Damasc i fundà el califat de Damasc. Ell introduí el nou principi dinàstic. Aspirava a esdevenir califa i volia venjar l’assassinat del seu parent Uthman.

Així doncs, durant l’any 36 de l’hègira (656 dC), els musulmans es van enfrontar per primera vegada en una guerra civil.

Alí vencé Aixa en la «batalla del Camell» anomenada així perquè Aixa, durant el desenvolupament del fet d’armes, animava des del palanquí de la seva muntura les seves tropes que, tanmateix, foren derrotades. Aquesta victòria consolidà l'autoritat d'Alí a l'Iraq, però no a les províncies dependents de Muàwiyya.

A causa que el propi Mahoma no va dir explícitament qui havia de ser el seu successor, els musulmans s'han dividit en dos grans grups a l'hora de discutir qui havia d'ocupar el lloc del profeta: el sunnites i els xiïtes.

Sunnites Representen la major part del musulmans, aproximadament el 90 %. Els sunnites creuen que, tret de Mahoma, ningú no pot erigir-se en líder religiós i, per tant, l'autoritat absoluta és l'Alcorà i la sunna [compendi de tradicions atribuïdes al profeta], textos que han de ser seguits de manera explícita.

Sunna significa “costum”, “tradició”. Els sunnites es defineixen a si mateixos com la gent de la "tradició" i del "consens", o bé de la "comunitat i la tradició".

El sunnisme considera que l'Alcorà no necessita cap clau interpretativa ni buscar-ne cap sentit ocult i, per tant, no cal cap jerarquia religiosa per conservar el coneixement de la interpretació de la veritat revelada.

Ells diuen que la comunitat ha de ser administrada simplement per un califa, escollit per consens de la comunitat.

Una gran majoria de països islàmics són enterament sunnites, com ara Algèria, l'Aràbia Saudita, el Sudan, Líbia, Tunísia, Egipte, Turquia, etc.

15

Xiïtes Només representen el 10% de les persones islàmiques.

Aquesta branca sorgeix amb motiu de les discrepàncies en la successió del tercer califa de l’Islam en ésser desposseït Alí per Muàwiyya.

El xiisme considera que el Profeta va designar un successor -imam(que s'ha de distingir de l'imam conductor de l'oració) a qui va transmetre la clau per interpretar les seves paraules i la veritat oculta en el Llibre revelat. Per aquest motiu els xiïtes creuen que l'imam ha de ser escollit entre els descendents de Fàtima (filla del profeta) i Alí.

Els xiïtes veneren una successió d'imams que s'interromp en l'imam setè (segons la branca minoritària o ismaïlites) o en el dotzè (segons la branca majoritària o imanites).

•

•

Els ismaïlites estan d'acord amb els imamites fins al sisè imam Yafar as-Sadiq però no sobre el seu successor. En lloc de Musa al-Kazim van preferir un altre fill del sisè imam, Isma'il, ocult des de 762. Es troben molt dispersos pel món musulmà amb concentracions destacades a Egipte, Síria, el Pakistan, Bangladesh i l'Índia, i inclouen els seguidors de l'Aga Khan.

Els imamites. Són la branca majoritària del xiïsme. Consideren que la línia dels imams es va interrompre en el dotzè, Muhammad al-Mahdi, que es va ocultar l'any 878. Aquest "imam ocult" que, malgrat això, és present en el cor dels fidels, tornarà al final dels temps per inaugurar el regne de Déu sobre la Terra. Els xiïtes són majoria a l'Iran i també a les províncies d'Iraq limítrofes amb l'Iran. També són majoria a l'Azerbaitjan. Hi ha minories importants a la part oriental d'Aràbia Saudita i als estats del Golf.

El xiisme es presenta, doncs, com una religió messiànica: el messies que vindrà a la fi dels temps serà Alí o un dels seus.

Per altra banda els xiïtes discrepen de la versió oficial de l'Alcorà, que acusen d'haver suprimit diversos passatges relatius a Alí i, consideren, que l'Alcorà amaga un sentit ocult que ha de ser interpretat per tal que el llibre sigui comprensible i, per això, la seva autoritat religiosa per excel·lència és l'intèrpret de l'Alcorà, és a dir, l'imam: ell és l'únic habilitat per comprendre i transmetre el missatge del llibre sagrat. Per això, en el xiisme, l'Alcorà és el Guia silenciós i l'imam, l'Alcorà parlant.

A diferència del sunnisme existeix en el xiisme un clergat encapçalat pels aiatol·làs.

El xiisme introduí la noció de passió i la valoració del sofriment com a mitjà de salvació, elements desconeguts en l'Islam ortodox.

Són molt nombrosos a l’Iran, tot i que també se’n troben a l’Índia, al Pakistan, a l’Afganistan, al Iemen i a l’Iraq.

16

Quin són els principals costums de l’Islam?

La religió islàmica estableix pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmiques pròpies de la terra on es formà. Com en el judaisme, es manté la prohibició de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera.

El sacrifici s’ha de realitzar d’acord amb les normes de l’Alcorà. L’animal ha de ser degollat mirant a la Meca i, abans de morir, ha de ser dessagnat.

També es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques.

Els costums islàmics relatius a la dona es fonamenten a l'Alcorà, i també en tradicions, algunes de les quals provenen de l'època preislàmica.

La societat àrab a la qual Mahoma va dirigir la seva doctrina era una societat patriarcal, pròpia de pobles tradicionalment pastors. Les dones eren considerades béns familiars, sotmeses a la tutel·la masculina, amb la missió de procrear fills barons per garantir la continuïtat de la família patriarcal.

El text alcorànic protegeix la dona davant dels excessos d'aquest model prohibint matar les filles en el moment de néixer, limitant la poligàmia i el repudi, reconeixent el dret de la dona a la propietat i a l'educació, i exigint el consentiment de la dona per al matrimoni.

Aquestes disposicions es troben en sures -revelacions de Déu a Mahoma recollides a l'Alcorà- són de la primera època, quan Mahoma viu a la Meca amb la seva dona Khadija i té escassos seguidors.

Després de la mort de Khadija i de la fugida a Medina, les noves sures més aviat recullen les idees patriarcals de preeminència de l'home sobre la dona.

Els musulmans tradicionalistes afirmen que les sures posteriors tenen l'última paraula; els reformistes es decanten per la validesa de les primeres, les més favorables a la dona.

L'Alcorà no prescriu l'ús del vel (hijab, xador, nicab o burca), només per a les esposes de Mahoma com a signe de distinció; avui el seu significat sembla ser ben diferent: les dones no poden escollir, sense desagradables repercussions, el seu ús o no ús.

17

Exercicis 1. Després de llegir atentament el text de “Qui fou el fundador de l’Islam?” contesta les preguntes següents: a) Quins esdeveniments caracteritzen la infància de Mahoma? b) Quins elements determinen la importància de la ciutat de la Meca, en l’època de Mahoma? c) Quin fet determina un canvi radical en la vida de Mahoma? d) Quina serà l’ocupació de Mahoma, a la ciutat de Medina?

2. A partir del text, elabora una fitxa sobre Mahoma en què apareguin dades com ara el seu nom, el lloc i l’any del seu naixement, els noms dels seus pares, els llocs on va viure, les ocupacions professionals, el lloc i l’any de la seva defunció, etc.

3. Quina és la simbologia de la mitja lluna musulmana?

18

4. Què és l’hègira?

5. Què vol dir la paraula Alcorà?

6. Contesta les preguntes següents: a) Qui va rebre la revelació de l’Alcorà? b) Qui es va encarregar de recollir i presentar l’Alcorà en forma de llibre? c) En quin any es féu la primera compilació i quan es féu la redacció definitiva

19

7. Llegeix atentament el text de la “fatiha” i contesta les qüestions següents: a) Com descriuen Déu, des de la religió islàmica? b) Quina relació estableix amb Déu, la persona musulmana?

8. Defineix els mots següents “jihat

10. Omple l’esquema següent:

Els cinc pilars de l’Islam

1. Professió de fe o sahada

2. L’oració o assal·la

3. L’almoina o zakat

4. Dejuni del ramadà o swan

5.

Pelegrinaci ó o hajj

En què consisteix?

Qui està obligat a realitzar-lo?

On s’ha de realitzar?

Quin sentit religiós té?

20

12. Què són els hadits?

13. Què és un imam i un aiatol·là?

14. Quines són les quatre principals creences de l’Islamisme?

15. Quines són les dues branques més importants de l’Islam actualment?

16. Quin percentatge de persones musulmanes representa cadascuna de les branques de l’islam?

17. Quines són les diferències més destacades entre les dues branques de l’Islam?

18. Localitza en aquest mapa els principals països musulmans tot diferenciant-ne amb colors diferents els de majoria sunnita i els de majoria xiïta.

21

19. Què és una mesquita?

20. Quines són les parts més importants d’una mesquita? I quina és la seva finalitat?

21. Què és la Ka’ba i qui és el seu possible origen?

22

25. Com creus que l’Islam pot afectar en la teva vida?

23