Cultura de les religions
Judaisme Àrea de Ciències Socials. 2n ESO Ramon Pujolà i Font
Nom i cognom:
Grup:
El judaisme Breu història del poble jueu Abraham i el orígens del Judaisme La història d’Abraham és relatada al llibre de Gènesi i també en l’Alcorà, però no hi ha cap evidència històrica de la seva existència. Per els jueus, Abraham és considerat el «primer jueu», el patriarca beneït de Jahvè, a qui Jahvè va lliurar la terra de Canaan i l’hi va prometre que dels seus descendents faria una gran nació. Fou el primer en signar el pacte amb Jahvè a través de la circumcisió, quan tenia noranta-nou anys es tallà la pell del prepuci.
El Senyor va dir a Abraham: - Vés-te’n del teu país, de la teva família i de casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Gn 12.1 Gènesi, capítol 12, versicle 1
Abraham es va endur la seva muller Sara, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan. Van arribar al país de Canaan. Gn 12, 5 El Senyor es va aparèixer a Abraham i li digué: -Donaré aquest país a la teva descendència. Gn 12, 7
Isaac Segons la tradició, Abraham va tenir dos fills. Creient-se Sara, la seva muller, estèril, va tenir un fill, Ismael, amb l’esclava Agar, que després repudià quan Jahvè li féu el regal de poder engendrar un fill a l’avançada edat de cent anys. Aquest fill fou Isaac. Els jueus es consideren descendents d’Isaac i els àrabs d’Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d’Abraham. Hem de saber que un dels fets més importants en la seva vida és, que Jahvè el posà a prova manant-li que matés el seu fill Isaac. Tot i el seu dolor, Abraham decideix obeir, perquè era una ordre vinguda de Jahvè.
Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. Gn 21,1-5 Déu va posar a prova Abraham: - Pren Isaac, el teu fill únic. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. Va lligar el seu fill i agafà el ganivet per degollar-lo. Però l’àngel del Senyor el va cridar: -No aixequis la mà contra el noi. Ara sé que reverencies Déu. Gn 22,1-19
Moisès el profeta llibertador
Segons l’Antic Testament aquest infant hebreu, abandonat al Nil en un bressol, salvat de les aigües i criat per la cort del faraó, deslliurà i conduí el poble elegit per Jahvè en el seu Èxode a la Terra Promesa. Vers l’any 1250 aC, els israelites van abandonar Egipte conduïts per Moisès. En aquella llarga travessia cap a la terra promesa de Canaan, que va durar quaranta anys, va morir multitud d’ancians i van néixer molts nadons, d’aquesta manera, el poble es va anar transformant i enfortint, perquè van haver de passar moltes dificultats degut a la dura vida del desert; van patir plagues de còlera, terratrèmols i falta d’aigua i aliments. Com tots sabem, la Bíblia situa el moment culminant de la història d’Israel quan Moisès va rebre dalt de la muntanya del Sinaí les Taules de la Llei, els Deu Manaments.
Moisès mai va trepitjar la Terra Promesa. Va pujar al cim del mont Nebó des d’on va albirar la terra de Canaan i on va morir. El seu ajudant Josuè es va convertir en el nou líder d’Israel i va entrar amb els jueus a la seva llar. Segons la Bíblia, quan els jueus van arribar a Canaan, s’establiren en l’interior i s’organitzaren en una confederació de dotze tribus o clans, que van haver de lluitar contra els cananeus i els altres pobles afincats en aquest indret. Finalment i després de moltes batalles cruentes, el poble hebreu obtingué la victòria.
David el gran rei Hem de saber, abans de seguir, que els Filisteus van ser un poble que va envair la costa sudoest de Canaan al voltant de l’època de l’arribada de les tribus d’Israel. Estaven molt més ben organitzats i disposaven d’armes de ferro, cosa que els oferia una posició privilegiada als combats i a les batalles. A finals del segle XI aC, les dotze tribus van decidir agrupar-se per poder fer front els atacs filisteus. Segons la Bíblia, al voltant de l’any 1000 aC , David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus, David s’oferí per lluitar contra el gegant Goliat (capdavanter del poble filisteu). Després de vèncer-lo amb la seva fona li tallà el cap, convertint-se en un gran líder jueus. A la mort del rei Saül, David serà anomenat rei. El regnat de David correspon a un dels moments de màxim esplendor del regne d’Israel. David estableix Jerusalem com a capital i els límits del regne s’engrandiren. El seu fill i successor Salomó, va continuar l’obra del seu pare i va manar construir el Temple de Jerusalem (el seu gran símbol) que va acollir l’Arca de l’Aliança, on es guardaven les Taules de la Llei.
Mont Morià i el Temple de Jerusalem Va ser construït per Salomó a la part alta del Mont Morià i destruïts pels soldats de Nabuconodosor en 588 i novament reconstruït a la tornada de la captivitat de Babilònia. Aquest segon temple va ser el que va engrandir i va embellir Herodes el Gran.
El Temple d’Herodes el Gran fou destruït per les legions de Tit l’any 70. Avui dia, el lloc on s’aixecava del temple és terreny musulmà de devoció amb la Mesquita d’Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca.
Crisi i diàspora del poble hebreu Una forta crisi, després de la mort de Salomó, desestabilitza el poble jueu. El 926 aC, el regne es dividí en dues parts: el regne d’Israel al nord i el de regne de Judà al sud amb capital Jerusalem. El regne del nord va ser conquerit per Assíria i el del sud per Babilònia, que va acabar amb l’incendi del Temple de Salomó, la destrucció de la ciutat de Jerusalem i la deportació massiva de jueus a Babilònia, on van romandre fins que el rei persa Cir el Gran prengué Babilònia i els alliberà l’any 539 aC.
Posteriorment foren sotmesos pels grecs i els romans. Els primers intentaren hel·lenitzar-los, i els segons, de la mà de l’emperador Tit que prengué Jerusalem l’any 70 dC, prohibiren a la població jueva d’instal·lar-se a Jerusalem i van haver d’escampar-se per tot el món per sobreviure. Aquest fet de dispersió és el que es coneix amb el nom de diàspora.
Moviment sionista i creació del Estat d’Israel El moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va néixer a finals del segle XIX, amb la intenció de restablir l’estat de Israel a Palestina i donar un territori a una nació en exili. És per aquesta raó que a principis del segle XX, el territori de Palestina va rebre una forta emigració jueva. A mesura que s’incrementava el nombre d’immigrants i de colònies jueves, més freqüents van ser els conflictes amb la comunitat àrab. El descobriment de l’Holocaust després de la Segona Guerra Mundialva despertar la simpatia mundial envers els jueus europeus i el moviment sionista, i, malgrat que la Gran Bretanya encara rebutjava d’admetre la immigració jueva a Palestina, aquesta no va cessar d’anar en augment malgrat les mesures restrictives imposades pels britànics. El 1947 àrabs palestins i jueus immigrats s’enfrontaven violentament, la situació a Palestina era insostenible per als britànics, els quals van posar la qüestió de Palestina en mans de l’ONU. Davant el conflicte creixent l’Assemblea general de les Nacions Unides, va aprovar un Pla de Partició de Palestina en dos estats, un d’àrab i un altre de jueu, amb Jerusalem com a zona internacional sota la jurisdicció de la ONU. A Palestina, les protestes àrabs contra la partició van esclatar amb violència i es van produir atacs contra els assentaments jueus, els quals ben aviat adquiriren les dimensions d’una autèntica guerra. Els britànics no hi volien intervenir perquè tenien el ferm propòsit d’abandonar el país abans de l’1 d’agost de 1948, la data que s’havia establert en el Pla de Partició per posar fi al seu mandat. Quan va restar clar que els britànics tenien la intenció d’abandonar Palestina, els líders jueus van decidir dur a terme la part del pla que tenia com a finalitat establir un Estat jueu. A Tel Aviv, el 14 de maig de 1948, el Consell Provisional de l’Estat, antic Consell Nacional, en representació del poble jueu de Palestina i del moviment sionista mundial, va proclamar l’establiment de l’Estat jueu de Palestina i que estaria obert a la immigració de jueus dispersos arreu del món. Encara avui, el conflicte per la terra i l’aigua, i el dret dels refugiats palestins a retornar als territoris controlats per Israel són una font de conflictes i de tensió internacional.
Holocaust nazi En el món hebreu, és el sacrifici en què la víctima, generalment un xai, és consumida pel foc. Però quan es parla d’holocaust, es parla de l’aniquilació sistemàtica
d’entre quatre i sis milions de jueus, quasi dues cinquenes parts de la població jueva mundial, a mans dels nazis. Les mesures del nacionalisme alemany contra els jueus van arribar al seu punt culminant amb l’extermini en camps de concentració especialment preparats amb cambres de gas i forns crematoris. Un dels més importants és el de MAUTHAUSEN (ÀUSTRIA), AUSCHWITZ (POLÒNIA), DACHAU (ALEMANYA).
Anne Frank Frankfurt, 12 de juny de 1929 - camp de concentració de Bergen-Belsen, 12 de març de 1945
Anne Frank fou una nena jueva alemanya feta famosa pel seu diari, en el qual explica les peripècies i angoixes que ella i la seva família passaren a la casa d’Amsterdam on restaren amagats del 1942 al 1944. En 1947 i segons desig d’Anne, el seu pare decideix publicar el seu diari.
Adreçà electrònica d’interès: http://www.annefrank.org/
Principals símbols del judaisme El Mur de les Lamentacions Hem de saber que la Bíblia situa el sacrifici d’Isaac en el Mont Morià i aquest fou el lloc escollit per a construirhi el temple de Jerusalem. El Mur de les Lamentacions és l’únic mur del Temple de Jerusalem que queda dret, després que va ser destruït pels romans l’any 70 dC. És un punt de referència cabdal en la fe jueva i per poc que pugui, tot jueu en la fe jueva intenta anar a Jerusalem per pregar-hi al davant. S’anomena Mur de les Lamentacions pel record de la primera destrucció del Temple per part de l’exercit babiloni. En les escletxes de les pedres, les persones dipositen súpliques a Jahvè o el penediment per faltes comeses.
La menorah Objecte de culte que s’ha convertit en l’emblema del judaisme. És un canelobre de set braços. La tradició jueva creu que està fet segons el model dictat per Jahvè a Moisès. « Fes també un canelobre d’or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors, formaran una sola peça. De la tija central en sortiran sis branques, tres a cada costat.....» Ex 25,31-39
L’estrella de David Símbol jueu per excel·lència. Està formada per dos triangles entrelligats tot formant una estrella de sis puntes. A l’edat mitjana va sorgir el símbol de l’Estrella de David. La xifra 3 (cada triangle té tres costats) simbolitza la plenitud; la trobada dels dos triangles vol dir la unió entre el cel i la terra, de tot allò espiritual unit amb allò terrenal. Com és natural, la bandera de l’Estat d’Israel porta brodada l’Estrella de David en la seva franja central. Hem de recordar que en els tràgics dies del nazisme, els jueus havien de portar aquest símbol com a prova de ser jueu.
Llibres sagrats TNK (Bíblia Hebrea) Les consonants TNK són les inicials dels noms donats a les tres parts fonamentals de l’Antic Testament:Torà, Nebiim i Ketubim. La Torà és la llei jueva. Nebiim conté els relats sobre els profetes, alhora que els llibres històrics de Josuè i Reis. Ketubim conté escrits com els Salms i el llibre de Job.
La Torà (la Llei) La Torà són els cins primers llibres de el Tanak. La paraula Torà vol dir ensenyament, instrucció, guia, perquè mostra a la persona el camí que ha de seguir en la vida. És la revelació de la Llei de Jahvè. La tradició atribueix la seva autoria a Moisès. La Torà és la Llei escrita.
El Gènesi L’Èxode
Relata des de la creació del món fins a l’entrada dels israelites a Egipte.
Deuteronomi
R elata l’esclavitud dels
Llibre que acaba amb la mort de Moisès i és considerat per la tradició com el seu testament.
israelites a Egipte i la seva sortida guiada per Moisès.
La Torà
Nombres Es relaten alguns esdeveniments que succeïren en el desert fins a l’arribada de les dotze tribus d’Israel.
està formada pels cinc primers llibres del Tanakh (la Bíblia Hebrea)
El Levític És el codi de conducta en què s’especifiquen les relacions familiars, les prescripcions alimentàries, les funcions del sacerdot i les lleis que s’han d’aplicar en la terra promesa.
La Torà sempre està escrita a mà, en hebreu, i es presenta enrotllada al voltant de dues vares de fusta. És conservada dins d’un armari especial i protegida per un teixit o abric de la Torà.
Quan es llegeix la Torà no es pot tocar el text amb la mà i s’utilitza un dit de lectura en forma de mà d’or.
El Talmud És el segon llibre en importància en la religió jueva. El terme Talmud significa «ensenyança» o «coneixement», i és Llei oral del poble d’Israel. Conté discussions rabíniques de les normes rituals, morals, lleis familiars, etc., amb un detall de vegades molt minuciós.
El Xabat (shabat) El dia de la setmana de precepte més important és el xabat (dissabte) és molt més que un dia de descans, és un deure per a tota persona jueva creient, i un dia de festa. El xabat comença quan el sol es pon la tarda del divendres i acaba el dissabte quan surten les primeres estrelles. El xabat es passa en família, es preparen menjars especials. El dia del xabat els homes i les dones de la comunitat es reuneixen a la sinagoga, on es llegeix en públic un text de la Torà i dels profetes i el rabí fa reflexió sobre aquesta lectura.
L’oració Orar per el jueus és xerrar amb Jahvè, agrint, demanat, etc. Hi han tres pregàries quotidianes que s’han de realitzar abans dels àpats (la pregaria del matí, la del migdia i la del capvespre), i a més, cal orar sempre abans i després de qualsevol acte joiós.
El tàl·lit
La kippà És un petit casquet de punt o de vellut necessari per cobrir-se el cap durant les oracions i les benediccions com a signe de respecte davant la presència divina.
És el xal d’oració, format per franges blaves o negres i blanques amb un serrell. Quan la persona es posa el tàl·lit per resar, recorda que la seva vida esta consagrada al seervei de Jahvè.
Els tefil·lin Són unes cintes de cuir que s’enrotllen set vegades (per recordar els set dies de la creació) al voltant del braç esquerre (perquè és el que està al costat del cor de la persona) i en el dit del cor. Unes altres cintes s’enrotllen al voltant del cap, entorn del front. Les cintes del braç i les del cap porten uns cubs de cuir que contenen uns petits pergamins en què hi ha escrits alguns passatges de la Torà. El propòsit d’aquest ritual d’oració és el d’ajudar a la persona a sotmetre la ment i el cor, és a dir, l’intel·lecte i els sentiments a Jahvè. A partir dels 13 anys, tot home jueu s’ha de col·locar els tefl·lins en la pregària del matí de cada dia de la setmana.
La sinagoga Paraula grega que significa «lloc d’assemblea». La sinagoga és el centre religiós de la comunitat jueva. És el lloc on es llegeix la Torà.
El rabi
Paraula hebrea derivada de l’adjectiu «rab», que significa «important». És fonamentalment un savi, un doctor i un intèrpret de la Llei i a la vegada un jutge. Ensenya la tradició i la doctrina jueva i representa la comunitat davant les autoritats civils d’un país. Sovint presideix les cerimònies religioses, però aquestes poden ser realitzades sense la seva presència. Ha d’estar casat i normalment té molts fills. Per esdevenir rabí cal haver estudiat durant molts anys en un seminari rabínic, i ser reconegut com a tal pels grans rabins. Fins fa pocs anys, només els homes podien ser rabíns, però actualment hi han moltes dones que exerceixen la funció de rabins.
Alguns rituals en la vida de les persones jueves La circumcisió Consisteix en tallar el prepuci o pell que cobreix el gland. Es realitza quan el nen té vuit dies. La circumcisió és l’aliança feta per Jahvè a Abraham i assegura la continuïtat del poble jueu. En aquest acte el nen passa a ser pertinença de Jahvè i, per tant, el compromís de fe amb la comunitat d’Israel. És obligatori que tot pare jueu circumcidi el seu fill. El pare que no se senti capacitat per portar a terme aquesta cerimònia pot cedir els honors al Mohel, que realitzarà en el seu nom la circumcisió. «Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres» Gn 17, 10-11
La Bar-mitzvà Bar-mitzvà vol dir «fill del manament». Se celebra el dissabte següent al dia que el nen fa tretze anys i representa la majoria d’edat religiosa. Des d’aquest moment té l’obligació de complir amb els rituals jueus. En aquesta celebració, el nen vesteix per primera vegada el tal·lit, es lliga els tefl·lin i llegeix un text de la Torà a la sinagoga o, si viu a Jerusalem, en el Mur de les Lamentacions. Aquesta celebració representa la introducció del nen en la vida religiosa pública. Actualment se celebra la Bar-mitzvà per a nenes «Bat mitzvà», però en aquest cas se celebra als dotze anys.
El matrimoni El judaisme considera el matrimoni com una aliança sagrada. Abans de la cerimònia el nuvi signa un document en el qual queda escrit l’enllaç de les dues persones. Durant la celebració la parella de nuvis es col·loca sota un baldaquí sostingut per quatre pals que simbolitza la futura llar. La cerimònia acaba amb la ruptura d’una copa que trepitja el nuvi: per un costat, per recordar que en el casament de Jahvè amb el poble d’Israel es van trencar les Taules de la Llei i per l’altre, simbolitzar que també hi haurà moments dolents que s’hauran de superar.
Ritus de mort Quan una persona mor es col·loca el seu cadàver a terra en memòria de les paraules que, segons el relat de l’expulsió del Paradís d’Adam i Eva del llibre del Gènesi, Jahvè va dir a l’home. «...fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols i a la pols tornaràs». El cadàver ha de ser enterrat el més aviat possible (si pot ser dins les 24 hores següents de produir-se la mort), embolcallat amb un llençol (sudari).
Preceptes sobre l’alimentació A partir dels paràgrafs de la Bíblia- el Gènesi i altres textos- s’ estableixen el conjunt de prohibicions d’ aliments o es remarca aquells que són permesos (Kasher). El mot càixer (kasher) es tradueix per apte, apropiat, permès ritualment, pur, correcte, adequat, etc. El menjar càixer, doncs, és el que acompleix les lleis.
Totes les verdures, fruites, vegetals i llegums estan permesos. No obstant, s’ han de revisar i netejar curosament a fi que no incloguin cap insecte, cuc o eruga, ja que tots els invertebrats estan prohibits. De la carn, són permesos només els mamífers que són remugants si tenen la peülla dividida: vaca, bou, cabra, ovella, xai, moltó, cérvol búfal. Els mamífers prohibits són el porc,el cavall, el camell, el conill, el gos, el lleó, la balena i l´ós. Pel que fa a l’ aviram i a la caça de ploma, són permeses la gallina, el pollastre, l’ ànec, l’ oca, la guatlla, la perdiu, el colom i, curiosament, el pardal. Són espècies prohibides les aus carronyeres com el voltor, el corb, el falcó, la gavina, la cigonya, l’àguila, l’ etc. Pel que fa als animals marítims, o sigui, bàsicament, al peix, només està permès el que té aletes i escates. Són permesos el lluç, la carpa, el nero, el salmó, el bacallà, la tonyina, l’ orada, la truita, el llobarro i algunes espècies de peix blau. Estan prohibits tots els taurons, les rajades, l’ anguila, el congre. Tot el marisc – crustacis, mol·luscs , cefalòpodes i altres, està prohibit: no es poden menjar llagosta, gambes, calamars, garotes, etc.
El judaisme determina, també, un sistema ritual per matar els animals i que la seva carn sigui considerada Kasher. Aquest sistema consisteix en procurar la mort instantània de l’animal amb un ganivet molt afilat, que ha de seccionar les venes del coll mitjançant un cop sec; així s’evita que pateixi i es facilita que es dessagni per complert. Està prohibit menjar animals morts naturalment o per malaltia. Per acabar hem de saber que el pa s’ha de menjar sense llevat.
Principals corrents actuals del judaisme En arribar el segle XIX, i a causa de la controvèrsia entre adaptar-se al món modern o viure ancorats en la tradició, van sorgir els corrents més importants dins la religió jueva:
Reformistes o liberals Més progresistes, volen suavitzar els rituals per tal que les diferències entre els jueus i no jueus no fos tan radical (pregàries amb la llengua pròpia del país, abandonament de les prescripcions alimentàries, etc).
Ortodox Enfrontats als Reformistes segueix al peu de la lletra les interpretacions de la Tora fetes pels antics rabins. Estudien la Torà, conformen la seva vida segons el manaments jueus, compleixen rigurosament el xabat, segueixen acuradament les prescripcions alimentàries i l’oració tres cops al dia. Dins el corrent ortodox, al segle XVIII, va nèixer a Polònia un moviment ultraortodox que s’anomena Hassidisme. Els hassidim es caracteritzen per la seva manera de vestir, amb llargues jaquetes i barrets de color negre, i per les llargues patilles un forma de tirabuixons.
Conservadors En certa manera són una prolongació de les idees ortodoxes. Volen conservar les tradicions del poble jueu, especialment aquelles que fan referència a la seva identitat nacional, però amb una certa adaptació als temps actuals.
Exercicis de Judaisme 1. Per què cal tenir en compte el personatge d’Abraham en parlar del fundador del judaisme?
2. Com s’anomena primitivament el país lliurat per Déu a Abraham?
3. Quins són els tres fet que destacaries de la de la vida de Moisès.
4. Per què el Sinaí es considera el moment culminant de la història d’Israel?
5. Quin fet bíblic va passar en el Mont Morià?
6. Què és el temple de Jerusalem i quantes vegades fou construït i destruït?
7. Què és l’Arca de l’Aliança i què s’hi guardava?
8. Quin emperador romà va destruir la ciutat de Jerusalem i el seu Temple?
9. Què es la diàspora i quina conseqüències es va desprendre d’aquest fet?
10. Què és el moviment sionista?
11. A quin any es creà l’Estat d’Israel?
12. En que consisteix el sacrifici en holocaust segons la Bíblia?
13. Quina és la principal tragèdia que ha patit el poble jueu en el segle XX?
14. A grans trets explica en què va consistir el genocidi nazi.
15. Quin van ser els principals camps de extermini de la població jueva?
16. Quin símbol havien de portar, en els camps de concentració, els jueus a la seva roba per identificar-se?
17. Busca informació sobre el terme «gueto» i posa-la per escrit de forma resumida. Relaciona-la amb el món jueu.
18. Què és el Mur Occidental o de les Lamentacions? Per què s’anomena així?
19. Què és el menorah i quans braços té?
20. Quantes puntes té l’Estrella de David i que simbolitza?
21. Què és el TNK?
22. Què significa la paraula Torà?
23. Cita el nom del llibres que componen la Torà?
24. En qui idioma està escrita la Torà i com és presentada?
25. Què és el Talmud?
26. Quin dia de la setmana és un dia de descans per al poble jueu i quan comença i acaba?
27. Per què els homes jueus creients han de cobrir-se el cap amb la kippà?
28. Què és el tàl·lit i perquè les persones jueves el porten en l’oració?
29. Què són els tefil·lin?
30. Quantes pregàries al dia han de fer les persones religioses jueves?
31. Què és una sinagoga i quines són les parts més destacades?
32. Què és un rabí i quina és la seva funció en la comunitat jueva?
33. Quan el judaisme considera que una persona és jueva, religiosament parlant?
34. En què consisteix la circumcisió?
35. Quin és el ritus d’adolescència dels nens i nenes? En què consisteix i quan se celebra?
36. Com acaba la cerimònia nupcial jueva i per quina raó?
37. Existeixen els nínxols en els cementiris jueus? Per què?
38. Què vol dir el mot càixer (kasher)?
39. Quins són els aliments (verdures, carns, aus, peixos) permesos en el Judaisme? Per què?
40. Quan van sorgir els corrents discrepants més importants dins el judaisme i per quina causa?
41. Anomena les principals branques del judaisme actual i explica quines són les seves diferències.
42. Què és el Hassidisme i com es reconeix un hassidim?
43. Dóna una raó per la qual els jueus consideren tan important viure a Israel?
44. Què és el que més et crida l’atenció de la religió jueva?
45. Observa aquestes fotografies i fes-ne un comentari
46. Per preparar l’examen del judaisme cal realitzar aquest vocabulari 1.
Abraham:
2.
Agar:
3.
Anne Frank:
4.
Auschwitz:
5.
Bar Mitzvah, Bat Mitzvah:
6.
Canaan:
7.
Circumcisió:
8.
Conservadors:
9.
David:
10.
Dachau:
11.
Deu Manaments:
12.
Deuteronomi:
13.
Diàspora:
14.
Èxode:
15.
Estat d’Israel:
16.
Estrella de David:
17.
Gènesi:
18.
Gueto o Ghetto:
19.
Hanukkah:
20.
Hassidisme:
21.
Hebreu:
22.
Holocaust religiós:
23.
Holocaust nazi:
24.
Isaac:
25.
Ismael:
26.
Israel:
27.
Israeli:
28.
Jahvè:
29.
Jerusalem:
30.
Kasher (càixer):
31.
Kippà:
32.
Levírtic:
33.
Mauthausen:
34.
Menorah:
35.
Messies:
36.
Mohel:
37.
Moisès:
38.
Mont Morià:
39.
Mur de les Lamentacions:
40.
Nombres:
41.
Ortodox:
42.
Palestina:
43.
Rabí:
44.
Reformistes:
45.
Sara:
46.
Sinagoga:
47.
Sinaí
48.
Sionisme:
49.
Sudari:
50.
Tàtl·lit:
51.
Talmud:
52.
Temple de Jerusalem:
53.
Tefil·lin:
54.
Tit o Titus:
55.
Torà:
56.
TNK:
57.
Xabat o Shabat: