Les primeres avantguardes

Història de l’Art

Les primeres avantguardes Àrea Visual i Plàstica. 4t ESO Ramon Pujolà i Font

Nom i cognom:

Grup:

.

En aquesta unitat estudiarem aspectes destacats dels corrents artístiques de finals del segle XIX i primers anys del segle XX . Com podràs aprecia aquest moment és ple d’innovacions artístiques.

En acabar la unitat podrem: -

Indicar els diferents moviments artístics d’aquest moment.

-

Exposar les característiques més importants de cada moviment.

-

Identificar els artistes i les obres de cada moviment artístic.

-

Saber analitzar les obres més destacades de cada moviment.

-

Comparar i diferenciar els diferents moviments.

-

Saber definir les tècniques artístiques contemporànies.

.

ELS ORÍGENS DE L’ART MODERN IMPRESSIONISME Els historiadors consideren l’Impressionisme el moviment artístic iniciador de l’art modern.

La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, al tercer pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines. Aquesta seria la primera exposició dels pintors que aviat foren anomenats “Impressionistes”.

Els trenta artistes que havien inaugurat aquella exposició es presentaven amb el títol de "Societé Anonyme des artistes". Entre tots ells cal destacar Claude Monet, PierreAuguste, Edgar Degas, Camille Pissarro, Alfred Sisley, Paul Cézanne i Berthe Morisot, l’única dona pintora impressionista.

El nom d’"Impressionisme" té l'origen en el crític d’art Louis Leroy, que publica en el diari "Le Cherivari" el 16 d’abril de 1874, un article menyspreant els joves pintors i titllant-los d’”impressionistes” com a burla d’un dels quadres de Monet; Impression, Soleil levant, pintat el 1872 en El Havre.

L’exposició fou un terrible fracàs. D’entre totes les obres exposades, només es va vendre una pintura de Paul Cézanne.

La finalitat d’aquests pintors impressionistes fou la d’aconseguir la plasmació de la llum en tots els seus efectes: fenòmens atmosfèrics, contrallums, reflexos sobre l’aigua, impressions lumíniques d’un moment determinat del dia. És amb aquests pintors que s’abandona definitivament la pintura de taller.

El pintor surt a l’aire lliure «Plein air» i s’enfronta directament als problemes de la natura. No poden pintar tot un matí el mateix paisatge, perquè, com ells saben molt bé, la llum canvia constantment i, al cap de dues hores, l’efecte lumínic no és pas el mateix que en un principi. L’observació directa de la natura amb tots els seus efectes lumínics és, doncs, la característica més important de l'Impressionisme.

Per aconseguir captar aquests efectes lumínics, la pinzellada es torna lliure (punts, comes, esborranys), i trenca la superfície del quadre en tots els sentits.

El color és un dels elements fonamentals d’aquests joves pintors. Els tres colors primaris (groc, vermell, blau) i els tres complementaris (violeta, verd i ataronjat). L’associació de dos colors primaris dóna com a resultat el complementari del tercer; per exemple, la unió del groc i del vermell produeix l’ataronjat. Però la fusió no es fa en la paleta sinó en la retina de l’espectador. El color pur: roig, blau, verd, etc, és aplicat sobre la superfície del quadre. De prop, l’espectador només observa unes taques, però en allunyar-se del quadre, es produeix la barreja òptica del color, és a dir, l’ull no capta la pinzellada sinó que la interacció d’un color sobre l’altre és total.

Exercici: Impressionisme 1. Explica breument l’origen del mot «impressionisme».

2. Busca i enganxa la reproducció en color d’un quadre impressionista. Primer, fes-ne una catalogació (nom de l’obra, cronologia, tècnica, suport i localització) , després fes-ne una descripció i, per acabar, explica com s’aprecien les característiques del moviment impressionista.

POSTIMPRESSIONISME-1 El Postimpressionisme, a diferència de l’Impressionisme, no tan sols pretén captar la llum, sinó que pretén captar l’expressivitat de les persones i les coses. Els impressionistes es limitaven a reproduir les imatges resultants de la primera impressió. Però aquesta visió momentània no satisfeia als qui pretenen plasmar les veritats eternes de la naturalesa, les que es troben darrere dels fenòmens passatgers representats pels impressionistes. Els artistes que cal destacar en el moviment postimpressionista són: Van Gogh, Gauguin, i Cézanne. La personalitat d’ells és tan forta, que cada un enceta, per si sol, nous camins en l’art contemporani: el Fauvisme, l'Expressionisme i, posteriorment, el Cubisme.

Vincent van Gogh (1853 –1890) Ressenya biogràfica Pintor holandès, fill de pastor calvinista, va treballar a la filial de l’Haia de la galeria d’art parisenca Goupil & Cie, la qual va abandonar impulsat pel desig d’ajuda als seus semblants.

Així, és com passa a l’evangelització a Borinage un poblet miner i molt humil de Bèlgica.

Fracassat, busca l’evasió en la pintura.

Període holandès (1880-1885) A l’any 1880 i amb 27 anys va decidir ser artista, començant a practicant una pintura que es pot qualificar de Realista, de colors foscos i terrosos i, reflectint la vida de la gent senzilla i treballadora. Un exemple és Menjant patates (1885) de Museu van Gogh a Amsterdam.

Període parisenc (1886-1888) El 1886 es trasllada a París atret per l’Impressionisme del qual tant li havia parlat el seu germà Théo. L’Impressionisme l’absorbeix, perquè aclareix la paleta i pràctica una pintura de pinzellada solta amb la intenció de captar la llum. Una de les seves obres més conegudes del període parisenc és Boulevard de Clichy.

Període d’Arles (1888-1889) El 8 de febrer de 1888 es trasllada a Arles. Va marxar-hi buscant la tranquil·litat i la llum de «Le Midi» francès. A Arles viu a la Casa Groga, inicialment en solitari, consumit pel treball febril, l’alcohol i el tabac. D’aquesta època les seves obres més conegudes són L’habitació d’Arle, Els gira-sols, El cafè de nit.

El Nadal del 1888, Gauguin és convidat per Theo Van Gogh a passar una temporada a la Casa Groga d’Arles. Aviat sorgeixen desacords i friccions entre ells. Gauguin es burlava de la candidesa de Van Gogh i carregava contra la seva manera de pintar. El 23 de desembre esclata la gran crisi. Van Gogh, esgotat per les impertinències de Gauguin, intenta agredir amb una navalla d’afaitar, però, el ressentiment que ha acumulat el porta a tallar-se l’orella. Havia nascut el primer símptoma de la seva desequilibri.

Període de Saint-Rémy (1889-1890) El maig de 1889 és internat a l’hospital psiquiàtric de Saint-Rémy. A Saint-Rémy hi va romandre-hi un any alternant l’al·lucinació amb moments de tranquil·litat. En cap moment va deixar de pintar, les obres d’aquest període de pinzellades crispades, matèriques i recargolades evidencien les seves tensions i els seus desequilibris.

Prova d’això és La nit estrellada, Els lliris.

Període d’Auvers-sur-Oise (1890) Un cop fora de l’hospital de l’hospital de Saint Rémy, s’estableix a Auvers-sur-Oise, on l’acull Doctor Gatchet, metge homeòpata amic del seu germà Théo. A Auvers és on va passar els seus últims mesos, aclaparat per la soledat i pintant sense parar. Obres d’aquest moment són El doctor Paul Gatchet, L’església d’Auvers-sur-Oise, Camp de blat amb corbs.

La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890, amb 37 anys, mentre passejava pel camp, amb un revòlver, es va disparar un tret al pit. Moriria dos dies més tard

Estil La seva producció artística evoluciona d’un Realisme de colors terrosos a l’Impressionisme de pinzellades soltes i colors lluminosos, i acaba amb un estil plenament personal de traços violents, serpentejants, carregades de pasta i de colors purs.

La seva obra consta d’uns 900 quadres i 1.600 dibuixos. A més, va deixar 800 cartes, 650 «Cartas a Theo», el seu germà petit, que va ser la figura central de la vida d’aquest.

Malgrat la qualitat de la seva obra, va caldre esperar la seva mort per tal que els seus mèrits fossin reconeguts. Va tenir una gran influència en l’art del segle XX i se’l considera un dels precursors de l’Expressionisme.

Exercici: Vincent Van Gogh 1. Escull un quadres de Vincent Van Gogh i segueix els passos següents:

a) Catalogació de l’obra escollida; · nom de l’obra · cronologia · tècnica · suport · localització b) Comentari de període l’artista. c) Descripció personal del llenç tot explicant detalladament els diferents elements del quadre, així com, el color i les pinzellades.

Lloc web del Museu Van Gogh a Amsterdam http://www.vangoghmuseum.nl/vgm/index.jsp?page=paginas.talen.es

POSTIMPRESSIONISME-2 Paul Gauguin (1848 –1903) Nascut a París, després d’haver-se dedicat al món dels afers i de la borsa, es consagra a la pintura. El seu interès per l’art va néixer amb els pintors impressionistes. Abandona feina i família per lliurar-se totalment a l’art.

L’impressionisme el limitava perquè copsava ràpidament les sensacions visuals, i el neguit d’ell era intentar superar-les i fer-se preguntes sobre l’origen de les sensacions. A diferència dels impressionistes que davant del tema copsaven en els llenços el moment lumínic, Gauguin partia del món exterior per expressar les seves idees, els seus sentiments.

Defraudat per la cultura d’Occident, la rebutja i viatja a terres oceàniques (Martinica, Tahití i les illes Marqueses) per trobar-se a si mateix. Allò primitiu d’aquests indrets, la innocència dels seus homes i dones, l’autenticitat, i l’exotisme l’atrauen. Afirmava que refugiant-se en aquests móns havia trobat la pau. El seu estil s’ha inclòs dins de l’anomenat «sintetiisme». un canvi radical amb l’Impressionisme. El que cal pintar és la idea que elabora el pintor després de la seva experiència concreta. El filtre de la memòria que treu el superflu i reté l’essència, així s’aconsegueix la síntesi de forma i color .

Prima la imatge basada en el record. Rebutja la perspectiva tradicional, utilitza colors vius, purs i sense barrejar-los, i contorneja amb un traç les figures i formes.

Arearea, Nafea Faaipoipo, la Orana Maria i Ta Matete són els seus quadres més representatius.

Toulouse Lautrec (1864 –1901) Henri de Toulouse-Lautrec (Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Montfar), comte de Toulouse-Lautrec-Montfar, conegut simplement com Toulouse Lautrec, va néixer a Albi, França,d’una família aristocràtica, els seus pares eren cosins, consagrant una llarga tradició de consanguinitat en la família que resultaria fatal per al petit Henri.

El 1878, als catorze anys, es trenca el fèmur esquerre i, l’any següent, una altra desafortunada caiguda suposa la fractura del fèmur dret. La deficient calcificació deguda, segons sembla, a les conseqüències de la consanguinitat, impedeix que les fractures soldin adequadament, i les seves cames no creixeran més.

Feia aproximadament metre i mig d’alçada i tenia un cap desproporcionadament gran, la qual cosa feia que tingués un aspecte peculiar. La deformitat va ser una font constant d’infelicitat i amargor, i el portaria a l’alcoholisme que, de fet, va ser la causa de la seva mort als trenta-sis anys.

Portar una vida dissoluta, en l’ambient bohemi de Montmartre, on va freqüentar cafès, cantants, teatres, prostíbuls i sales de ball. Aquests ambients constitueixen, de fet, el més destacat de la seva creació artística, en que les ballarines de cancan, les prostitutes i els personatges de circ són els protagonistes més entranyables de la seva obra.

A més de quadres plens de vivacitat i moviment, va realitzar innombrables apunts i dibuixos ràpids, així com una trentena de cartells publicitaris de cabarets.

Els dos referents més importants en la seva obra van ser Degas, en sentir-se atret pels enquadraments i els temes i, l’art japonès amb els seus contorns ben marcats, la utilització de taques de colors plans i el gust per la simplificació.

Centra el seu interès en la figura humana i el seu vehicle d’expressió és el dibuix, que permet captar en gran mesura la psicologia del éssers humans, els seus moviments i els seus gestos.

Fou un gran experimentador de tècniques, les utilitza amb gran mestria i les barreja unes amb les altres (oli, guix, pastel, tinta xina, etc.) per crear diferents efectes.

Ball al «Moulin Rouge», El saló de la Rue de Moulins, i el cartell «Moulin Rouge» La Goulue, són algunes de les obres més

Exercici: Gauguin i Toulouse-Lautrec 1. Després de llegir el text d’aquesta obra, «Alegria, Arearea», pintada per Paul Gauguin l’any 1892, a: http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/323.htm contesta les següents qüestions: a.

Explica en què es diferencia el tractament del color de Gauguin amb els impressionistes. b. On hi ha referències del primitivisme i per què creus que tot allò primitiu és tan important en la seva obra? c. Què és el que la va fer tan criticada? Intenta raonar per què va ser menyspreada .

2. Després de llegir el text d’aquesta obra, «Mata Mua», pintada per Paul Gauguin l’any 1892, a la pàgina web del Museu Carmen Thyssen Bornemisza Madrid

http://www.museothyssen.org/thyssen/ficha_obra/710 contesta les següents qüestions: a.

Explica detalladament el que hi ha representat?

b.

Explica la raó del seu títol «Mata Mua» (Hi havia una vegada)

3. Relaciona aquesta estampa del japonès Utamaro amb «El saló de la Rue de Moulins» de Toulouse Lautrec.

4. Després de les explicacions a classe i després de llegir el text d’aquesta obra, «Ball al «Moulin Rouge»», pintada per Toulouse Lautrec l’any 1890, a:

http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/535.htm contesta la següent qüestió: a.

Què és el Moulin Rouge i que repressenta per Toulouse Lautrec?

b.

Explica detalladament el que hi ha representat?

c.

Assenyala quins elements de la pintura els vincules a l’impressionisme i quins caràcters personalitzen la seva obra.

FAUVISME El fauvisme és el primer moviment d’avantguarda del segle XX. Fou un moviment molt curt, tan sols durà uns tres anys i podem afirmar que són, dit d’alguna manera, els hereus de Van Gogh i de Gauguin, pels intents d’expressar la seva ànima mitjançant la pintura.

El grup dels fauvistes sorgí a París l’any 1905 com a conseqüència de l’escàndol que suscità l’exhibició d’un conjunt d’obres al «Salon d’Automne». Es féu famós el comentari del crític d’art Louis de Vauxcelles en observar el contrast entre aquell grup d’artistes que utilitzaven els colors amb una llibertat inusitada i una escultura de factura clàssica situada a la mateixa sala: «Donatello parmi les fauves!» (Donatello entre les feres!). Des d’aquest moment, l’apelatiu «fauves» («feres» en català) va restar com a nom propi d’aquell grup d’artistes format per Henri Matisse, Maurice Vlaminck i André Derain entre d’altres.

El nucli central de les pintures exposades en aquella sala havien estat realitzades a Collioure (Cotlliure), un poblet de pescadors tocant a la frontera catalana, quan Matisse hi anà a pintar amb André Derain i Maurice Vlaminck.

D’aquelles pintures es resumeixen les caraterístiques més destacades dels fauves.

• • • • •

El color és l’element transcendental del quadre. Utilitzen els colors purs, tal com surten del tub, tot jugant principalment amb els colors primaris i complementaris.

Les pinzellades es tornen amples, gruixudes i de pasta abundant.

La passió per l’art africà-negre els porta a fer un dibuix simple, innocent. De vegades, les figures i els objectes, estan contornejats per un traç esquemàtic i de color negre.

Temàtica quasi exclusivament paisatgística. Seguint amb la línia impressionista de la pintura a «Plein air», elaboren una obra en contacte directe amb la natura.

S’alliberen de l’anatomia, de la perspectiva, de les proporcions clàssiques i del modelat.

Exercici: Fauvisme 1. Realitzar un vídeo i penjar al YouTubesobre el Fauvisme

EXPRESSIONISME ALEMANY ANTECEDENT DE L’EXPRESSIONISME

Edvard Munch Moviment artístic que dóna prioritat a la visió interior de l’artista, on l’obra d’art ha d’expressar un sentiment o una emoció. Els artistes volen plasmar en els llenços allò més profund de l’ànima humana, tot deformant la realitat visual i utilizen colors inversemblants per tal de remarcar l’expressivitat.

Les obres expressionistes reflecteixen l’angoixa, el terror i la misèria.

L’Expressionisme alemany és un moviment de principis del s. XX que té el seu origen en Van Gogh i en el pintor E. Munch.

Pintor noruec. La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana, quan tenia 14 anys, influí molt en la seva obra.

La seva finalitat era la d’explorar el món interior de la consciència humana.

«Pintaré éssers que respiren, senten, sofreixen i estimen».

Els seus temes són: la malaltia, l’alcoholisme, la dolorosa soledat de l’adolescència, l’ànsia d’amor insatisfet, la decepció, i l’angoixa. El crit és l’obra més coneguda i ha esdevingut la imatge emblemàtica de l’angoixa en el món contemporani.

Durant els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial sorgiren a Alemanya nombroses associacions d’artistes que s’agrupaven per exposar conjuntament i per convidar els artistes estrangers que es consideraven més renovadors.

A diferència del que passava a França, on l’activitat artística es concentrava a París, a Alemanya foren les ciutats de províncies, com Dresde o Munic, les més actives. Els grups més importants foren:

DIE BRÜCKE (El pont) Format l’any 1905 a Dresden entorn d’Ernst Ludwig Kirchner, Erick Heckel, Otto Mueller, Hans Schmidt-Rottluf.

Aquests joves artistes admiraven l’obra de Van Gogh i rebutjaven l’art del seu temps. Tenien clarament un sentit contestatari i estaven compromesos políticament. Els unia l’intent de destruir les velles normes, el rebuig a les convencions socials i reivindicaven viure d’una manera més autèntica. Apostaven per una forma de pintar alliberadora, plena d’espontaneïtat que responia a la creença que l’artista podia transmetre, directament a través de l’art, els seus sentiments i les seves emocions.

• • • •

Pintaven de manera tosca i grollera, amb l’ús de forts contrastos de colors per crear gran tensió.

Igual que els pintors fauvistes, utilitzaven pinzellades gruixudes i ràpides, de factura molt descuidada, com si no tinguessin tècnica.

Traçaven contorns molt angulosos.

Els motius de les seves obres no tenien cap transcendència: el taller del pintor, les sortides al camp i les escenes de bany en la natura.

DER BLAUE REITER (El genet blau) Fundat a Munic l’any 1911, a l’entorn del pintor d’origen rus Wassily Kandinsky i Franz Marc.

Tenien molts punts en comú amb el grup «El Pont» però eren menys agressius, menys «primitius» i més espirituals. Els interessaven més els aspectes formals que els continguts de protesta. No tenien un programa concret, només pretenien coordinar i recolzar les iniciatives artístiques de caire renovador mitjançant la celebració d’exposicions i la publicació d’un «Almanac».

L’Almanac, sota el títol de Der Blaue Reiter, era una mena de llibre o anuari publicat l’any 1912. Estava format per articles, cròniques, art infantil, art primitiu, art oriental, assajos d’art, teatre i música. Fins i tot el músic Schönberg hi participà.

L’Almanac reflectia la idea de Kandinsky que totes les manifestacions de l’art són vàlides i que la missió de l’art modern és alliberar-se de la dependència respecte del món exterior. Kandisky va teoritzar en favor d’un art totalment abstracte, dient que l’artista ha de prescindir de la representació de la realitat per tal d’expressar tot el seu esperit creador.

Vasily Kandinsky i l’inici del’abstracció D’origen rus i amb formació jurídica, Kandinsky decideix als trenta anys abandonar la plaça de professor de Dret a la universitat de Moscou i instal·lar-se a Alemanya (Munic), per iniciar la seva carrera artística. Posteriorment viurà un any a París, on s’impregnà del llenguatge fauvista, i s’instal·larà, l’any 1907, de nou a Alemanya, inicia un gran canvi pictòric que el portarà a formar, l’any 1911, el Der Blau Reiter.

Un dia, als voltants de 1908, en entrar al seu taller, descobrí la bellesa d’un quadre en què els colors destacaven per un raig de sol. Després de comprovar que el quadre era seu però que restava posat al cavallet del revés, comprèn que el tema podia ser eliminat per crear una pintura pura. Aquest serà l’inici de l’abstracció en l’art.

A partir de 1909, Kandinsky realitza tres extenses sèries de quadres que anomena Impressions, Improvisacions i Composicions. En algunes d’elles trobem elements semàntics clarament identificables com cavalls, genets, arcs de Sant Martí, muntanyes..., però les formes es dilueixen en un mar de colors, i sovint les formes identificables acaben per desaparèixer i donar pas a composicions completament abstractes.

El més destacat de les seves creacions és el color.

Per Kandinsky un quadre és una simfonia de colors, que produeixen vibracions emotives a l’espectador igual que els sons d’un piano.

Cada color és com un so. Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical. Cada nota aquí es converteix en una tonalitat, una línia, una forma.

«El color és el mitjà per exercir una influència directa sobre c. Quin paral·lelisme fa Kandinsky entre la pintura i la música? l’ànima»,

«el color és la tecla», «l’ull, el martellet», «l’ànima és el piano amb moltes cordes» i «l’artista és la mà que fa vibrar l’ànima humana».

Exercici: Expressionisme 1. Completa la fitxa de la casella i contesta les qüestions: Nom , Autor, Cronologia, Estil, Tècnica i suport, Dimensions, Museu

a.

De quina manera l’artista expressa la solitud i el patiment?

b. Com els pintors fauvistes, Munch altera les formes i els colors. Però, creus que les unes i les altres expressen el mateix? Per què?

2. Fes una ressenya del Die Brückei i explica quines eren les aspiracions que unia aquests joves artistes.

3. Comenta les similituts i les diferències entre les estètiques de «El pont de Charing Cross» pintat per André Derain l’any 1906 i «Dos nus amb gibrell i estufa» de Ernst Ludwig Kirchner pintat l’any 1911.

El pont de Charing Cross André Derain. 1906

Dos nus amb gibrell i estufa Ernst Ludwig Kirchner. 1911

4. Busca aquest quadre en aquesta adreça http://www.guggenheim.org/ new-york/i explica’l el més detalladament possible.

Franz Marc. Vaca groga ( Gelb Kuh ), 1911. Oli sobre llenç, Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York,

5. Què entens per abstracció i explica la història de l’inici de l’abstracció.

6. Aquí sota tens una «Impressió», una «Improvisació» i una «Composició» deVasily Kandinsky. Explica les diferències entre aquestes sèries de pintures.

Impressió -parc- . 1911

Improvisació XIV . 1910

Composició V . 1911

a. Explica les diferències entre aquestes sèries de pintures. b. Què creus que busca Kandinsky en l’espetador quan pinta un quadre? Raona breument la resposta. c. Quin paral·lelisme fa Kandinsky entre la pintura i la música?

CUBISME

Paul Cézanne Es va formar també en l’impressionisme, però aquest estil no li podia oferir allò que el buscava. De mica en mica, Cézanne va desenvolupar un estil propi que tenia com a objectiu cercar l’essència de les coses, sense trampes ni confusions, a través d’estructures geomètriques fonamentals. El cub, el cilindre, l’esfera o el con, sintetitzaven tota forma d’aquest univers, i eren l’essència bàsica de tot objecte. És considerat el pare de l’art contemporani i l’antecessor directe del moviment Cubista, moviment nascut l’any 1907.

Com a obres representatives hem de mencionar els Jugadors de cartes, el Mont Sainte-Victoire del qual va pintar innumerables vistes i les nombroses Natures mortes.

El cubisme té les arrels en Paul Cézanne. El cubisme continua els objectius d’aquest pintor, adreçat a reproduir el volum i a reduir els objectes representats als components geomètrics essencials.

Per altra banda, aquest moviment introdueix la simultaneïtat de punts de vista, és a dir, la representació d’un objecte o d’una persona des de punts de vista diferents; amb això intentaven representar la veritable essència dels objectes.

Els pintors cubistes, a més, refusaven la perspectiva, perquè la consideraven com una mistificació de la realitat i, menyspreaven qualsevol intent de representar l’atmosfera i la profunditat visual.

En els quadres cubistes, el color queda relegat a un segon lloc, empren una monocromia austera i monòtona basada únicament en les gammes grises al costat dels ocres i les terres.

La temàtica preferida són les Natures mortes. La tauleta, l’ampolla, el sifò, els gots o les copes, el diari, el violí, el contrabaix, la guitarra, la cafetera, la pipa, els daus, la partitura musical, les cartes, el tauler d’escacs, la fruitera..., les coses que eren a l’abast de la mà per posar sobre la taula, són el motiu de les seves composicions. Una altra temàtica és la figura humana i el retrat, perquè converteix els rostres en una mena de muntatge d’estructures elementals.

Hem de destacar que el 1912 es produí el costum d’introduir lletres a les pintures. Aviat ja ni lletres, ni etiquetes d’ampolla, ja no foren pintats, sinó papers reals enganxats. Fou el descobriment del «Papier collé», collage.

El collage és l’aportació més important del cubisme, perquè introdueix noves possibilitats en afegir al quadre una matèria no estrictament pictòrica, i obre, així, un camí ple de possibilitats en la història de l’art.

Generalment, hom accepta la divisió del cubisme en dos períodes:

CUBISME ANALÍTIC Cubisme analític (1907-1912): els artistes sotmetien els objectes a un procés de descomposició de les formes i la composició en l’obra. El motiu havia de ser reconstruït mentalment per l’espectador, puix que els objectes representats eren descrits mitjançant fragments, com si l’espectador els veiés des de diversos llocs alhora.

A poc a poc, tant Picasso com Braque, van arribar a una mena de trinxament de l’anàlisi que diluïa tota idea de conjunt de l’objecte; així, naixia el que els historiadors anomenen l’última fase del cubisme analític: el cubisme hermètic.

CUBISME SINTÈTIC La fase hermètica del cubisme analític va conduir la pintura de Picasso i Braque a una evident monotonia, de resultats sempre semblants. Entre tots dos en concebiren la sortida: fou el Cubisme sintètic (1913-1914). Bàsicament, consistia en agafar elements procedents de l’anàlisi dels objectes i amb ells construir una composició. En aquest precís moment, la gamma de colors es fa més rica.

Els principals artistes cubistes són Georges Braque, Pablo Picasso, i Juan Gris. Les Demoiselles d'Avignon de Picasso és considerada la primera obra del moviment cubista.

Les obres més destacades són: La fàbrica d’Horta d’Ebre de Picasso, Natura morta amb cadira de reixeta de Picasso, Els paisatges de l’Estaque de Braque i Dona amb mandolina, també de Braque.

Pablo Ruíz Picasso Pablo Ruíz Picasso neix l’any 1881 a Màlaga. L’entorn familiar és decisiu en el despertar de la seva vocació artística. El seu pare era professor de pintura, i per causes laborals va traslladar-se amb la família, primer, a La Corunya i després a Barcelona, on Picasso va ingressar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja.

Amb només 16 anys, l’any 1897, presenta a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, Ciència i caritat, i obté una menció honorífica.

ELS QUATRE GATS És a Barcelona quan s’integra de ple a l’avantguarda catalana. El punt de contacte, i nucli del món artístic i literari català, és la coneguda taverna Els Quatre Gats, oberta gràcies a la iniciativa de Miquel Utrillo, la col·laboració de Santiago Rusiñol i el suport econòmic de Ramon Casas. L’encarregat va ser Pere Romeu.

Els contertulians del jove Picasso són Carles Casagemas, Jaume Sabartés, Ramon i Cinto Reventós, Mateu i Àngel Fernández de Soto, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell, Ramon Pichot...

La producció picassiana d’aquests anys està dominada per la figura humana, sobretot pels retrats dels seus amics, els quals mostra en la sala d’exposicions d’Els Quatre Gats, en la seva primera exposició individual.

PARÍS Entre els anys 1900-1902, Picasso va fer 3 viatges a París, on finalment, es va instal·lar al 1904.

A la tardor de 1900, Picasso, acompanyat de Carles Casagemas, viatja per primera vegada a París. Els dos joves s’instal·len a Montmartre. L’estada li permet conèixer de primera mà l’avantguarda artística europea. Captivat per les escenes de carrer i per la vida nocturna, la seva obra s’omple de vianants, d’amants que s’abracen als bulevards i d’homes i dones elegants que entren i surten dels locals de diversió.

ÈPOCA BLAVA El febrer de 1901, el seu amic Carles Casagemas se suïcida a París. Aquest període comença a causa del suïcidi del seu amic, i s’acaba el 1904.

En els seus quadres, de fort contingut social i tenyits de blau, apareixen figures allargassades, abatudes amb expressió passiva i apàtica, homes i dones famèlics immergits sovint en escenaris buits.

Obres d’aquest període són El guitarrista cec, La vida, La Celestina i La tragèdia.

ÈPOCA ROSA Instal·lat definitivament a París, l’any 1904 entaula relacions amb Fernande Olivier. Possiblement influït per aquesta relació, les seves obres prenen un gir, substituint la soledat de l’etapa anterior per una tendra i dolça melangia. La gamma cromàtica canvia dels tons blaus als colors ocres i rosats, i els protagonistes són saltimbanquis, pallassos, acròbates, arlequins i, en general, els artistes de circ.

Obres d’aquest període són L’equilibrista de la bola i La família de saltimbanquis.

GÓSOL La seva estada a Gósol, l’estiu de 1906, influït per l’obra de Cézanne , per l’art ibèric i per l’art negreafricà, comença un procés de simplificació, geomatització i esquematització de les formes juntament amb el predomini dels colors ocresrogencs.

El procés iniciat a Gósol continua el 1907 amb Les Demoiselles d’Avignon i, es consolida l’any 1908 amb el cubisme, comentat en el capítol anterior.

PERÍODE NEOCLASSICISTA Entre el 1917 i el 1927 torna al classicisme. Treballa la figura de manera monumental amb un dibuix de línia precisa.

PERÍODE EXPRESSIONISTA Amb el començament de la Guerra Civil Espanyola, Picasso va ser nomenat director del Museo del Prado, pel govern republicà. El 1937 va pintar un dels seus quadres més famosos, el Guernica, és un al·legat contra la guerra i el terror infligit a la població civil durant el bombardeig aeri alemany sobri la població basca de Guernica. En aquests anys, la major part de les obres expressen un sentiment d’angoixa, com a conseqüència de la problemàtica situació que es vivia.

Durant els últims anys va pintar variacions de temes cèlebres. Molts dels últims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat com Diego Velázquez, Eduard Manet i Eugenio Delacroix.

Mort a Notre-Dame-de-Vie, França el 8 d’abril de 1973.

Exercici: Cubisme 1. Contesta les següents qüestions sobre «Les Demoiselles d'Avignon» de Picasso?

a. Picasso s’interessa per l’art africà en l’època en que inicia les experiències cubistes.

Com es fa evident aquest fet en «Les Demoiselles d’Avignon», i quin aspecte de l’art africà atreia a Picasso? b. Abans que Picasso, altres artistes ja s’havien interessat per l’art primitiu. Qui eren aquests artistes? c. A part de l’art africà, Picasso va buscar en «Les Demoiselles d’Avignon» altres models d’inspiració. Quins són i com es pot veure en el quadre? d. Després de llegir el text sobre el quadre a http:www.artehistoria.jcyl.es/, explica què va voler representar inicialment Picasso en aquest llenç. e. En «Les Demoiselles d’Avignon», Picasso no pretenia presentar les coses tal com «les veiem» sinó tal com «sabem que són»: abandona la representació de la imatge visuals a favor de la imatge mental. Què vol dir tot aixó? Justifica la resposta basant-te en el quadre.

2. Contesta les següents qüestions sobre el Cubisme: a.

Per què Cezanne és el punt de partida dels artistes cubistes?

b. Quin és l’objectiu del pintors cubistes a l’hora de representar els objectes en el llenç?

Noia amb Mandolina Pablo Picasso. 1910

d.

Què rebutgen del passat en llurs creacions?

e.

Cita el nom de les diferents etapes del cubisme

f. Fixa’t en les il·lustracions de la dreta i de l’esquerra de la pregunta. A quina de les etapes del cubisme creus que corresponen?, i quina és la diferència més significativa entre les obres? g.

Què entens per Cubisme hermètic?

Guitarra Pablo Picasso. 1913

3. Quines són les tres noves aportacions de Picasso en la història de l’art amb el quadre, de l’any 1912, «Natura morta amb reixa de cadira»?

4. «Pobres a la vora del mar» és una obra de Picasso realitzada l’any 1903. Quina qualitat té el color blau que lligui amb la temàtica i amb els sentiments que Picasso volia transmetre durant aquest període?

5 «La família de saltimbanquis», obra de 1905 és de l’època rosa. A què es creu que s’atribueix el canvi del blau al rosa en l’obra picassiana d’aquest moment?, i quina temàtica presenta en aquests quadres?

6. Respon el següent qüestionari sobre el «Guernica»: a.

Quin fet històric es produí a la població de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola? Com és que va causar tant impacte en l’opinió pública?

b.

Per què Picasso intentà donar un component universal al «Guernica»?

c.

Per què el Guernica es va convertir en una obra mítica de la lluita contra la dictadura franquista?

d.

Quin fou el motiu que va portar Picasso a pintar aquest gran llenç?

e.

Quins llenguatges artístics aplica Picasso en el «Guernica»?