Neoclassicisme_Romanticisme_Realisme

NEOCLASSICSME ROMANTICISME REALISME

professor: Ramon Pujolà

Nom i Cognoms

Grup

EL NEOCLASSICISME El Neoclassicisme apareix cap a finals del segle XVIII a França, des d’on es difon a tota Europa. És un fenomen estètic com una actitud davant la vida. Durant el Neoclassicisme la raó triomfa sobre els sentiments i hi ha un retorn al Renaixement i a l’antiguitat clàssica. Es recerca l’harmonia, la bellesa ideal, la simetria i les proporcions.

Per comprendre l’esperit neoclàssic s’han de considerar dues qüestions: ·

·

L’impacte produït pels descobriments arqueològics de l’antiguitat clàssica (s’havien produït troballes arqueològiques importants com Hercula el 1719 i Pompeia el 1748) que mitjançant llibres i gravats són coneguts a tota Europa, alhora que molts artistes viatgen a visitar les ruïnes clàssiques com a autèntics pelegrins. A més, cal destacar les teoritzacions entorn de l’estètica classicista. És el moviment artístic que correspon al pensament de la Il·lustració. La crítica dels il·lustrats al gust rococó, considerat com un art decorativista , sensual i frívol. L’art per als il·lustrats, ha de contribuir a canviar el món, tot reflectint models de conducta, exaltant virtuts com l’abnegació, el sacrifici, la noblesa dels sentiments i la fidelitat a les pròpies idees.

L’arquitectura grecoromana va ser el model fonamental del Neoclassicisme. Es recuperen els ordres arquitectònics, la coronació de façanes amb un frontó i el predomini de la línia recta.

També es recupera la tradició commemorativa dels arcs de triomf romans i prenen com a font d’inspiració el Panteó romà i les grans cúpules del Renaixement i el Barroc (Santa Maria dei Fiore de Florència i Sant Pere del Vaticà, i Saint Paul de Londres).

A França trobem l’església de la Madeleine, exemple més clar d’imitació estricta dels temples clàssics i el Panteó de París, que és coronat per una cúpula inspirada en la de Saint Paul de Londres. L’Arc de l’Étoile, i posteriorment l’Arc du Carrousel, fets pensant en els arcs de triomf romans.

L’època napoleònica és la més fecunda pel que fa a construccions clàssiques, i és evident la intenció d’identificar Napoleó amb els emperadors romans; la Columna Vendôme, coronada per la imatge de Bonaparte com a Cèsar victoriós, és un dels exemples més clars.

Als Estats Units l’obra més característica és el Capitoli de Washington. A Gran Bretanya, el British Museum de Londres i a Espanya cal destacar l’actual Museu del Prado i la Puerta de Alcalá.

Quant a l’escultura es va buscar la inspiració en la bellesa i la serenor de les escultures de l’Antiguitat clàssica. Es van imitar tant els temes com els materials, el més freqüent és el marbre. En general, són obres plenes de correcció, amb una certa fredor i amb poques aportacions. Dins del panorama escultòric neoclàssic s’ha de destacar Antonio Canova amb obres com Paulina Borghese i Perseus amb el cap de Medusa.

Pel que fa a la pintura, els pintors neoclàssics no disposaven de models de pintura clàssica i recorren a l’escultura, però no era fàcil superar la manca de color.

Les característiques principals són: el predomini del dibuix sobre el color amb una precisió de línies i contorns, la pinzellada acurada, les composicions equilibrades i racionals, el focus lumínic estudiat i fred, i l’austeritat decorativa.

París va ser el centre vital de la pintura neoclàssica gràcies a l’activitat de l‘única gran figura d’aquest estil que és el francès Jaques-Louis David. Una de les seves obres més destacades és El Jurament dels Horacis del Museu del Louvre, París.

ROMANTICISME El Romanticisme és el moviment predominant en la cultura europea des de principis dels segle XIX fins al primer terç del mateix segle. Aquest moviment s’oposa al neoclassicisme.

Les principals característiques del romanticisme són les següents: · Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó. · Exaltació de la natura: hi ha un rebuig de l’artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge són considerats idonis per representar l’estat d’ànim de l’artista. · Exaltació dels valors culturals i nacionals. Neix un gran interès per l’època medieval, per la recerca de les arrels culturals i pels temes d'actualitat (revolucions, guerres, desastres).

Durant el romanticisme, les normes rígides de les acadèmies clàssiques, imposades pels neoclàssics, entren en crisi i donen pas a una major llibertat individual per part dels artistes. L’art esdevé un mitjà per reflectir emocions.

Quant a les característiques pictòriques hem de destacar que el dibuix precís dels neoclàssics contrasta amb les taques de color vibrant dels romàntics aplicades amb una tècnica ràpida i amb pinzellades soltes i pastoses.

Es passa de l’equilibri en uns, a la passió i al dramatisme en els altres. De la temàtica clàssica a la temàtica d'actualitat (revolucions, guerres, desastres) o al paisatge idealitzat. De les composicions a manera de relleu clàssic, a la gran complexitat compositiva plena de moviment. D'una llum freda i tallant, a una llum plena d’atmosfera.

De la pintura romàntica francesa cal destacar-ne Théodore Géricault amb El rai de la «Medusa» i Eugène Delacroix amb La Llibertat guiant al poble. Del romaticisme anglès, els paisatgistes William Turner i John Constable i del romanticisme alemany Caspar David Friedrich.

REALISME Aquest corrent artístic se situa a mitjans del segle XIX. En contraposició amb el romanticisme, el realisme es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la.

La Revolució de 1848 i la força creixent de les organitzacions proletàries comporten una agudització de la lluita de classes i obliguen a molts artistes a prendre partit davant dels grans problemes polítics i socials. Molts artistes s’adhereixen a la causa socialista, i assumeixen com a propis els sofriments i les aspiracions de les classes obreres.

El pintor realista abandona tota fantasia, somni i emoció, i s'interessa per escenes del món quotidià. L’artista, ara, participa de la preocupació social del moment, i els temes dels seus quadres seran: el camperol, l’emigrant, la bogadera, la duresa del treball, i tota classe d’injustícies socials...

En definitiva, el poble i totes les seves misèries, en un afany de representar la realitat tal com se suposa que és.

Dins del la pintura, els seus representants màxims són Jean-François Millet, Gustave Courbet, el dibuixant i caricaturista Honoré Daumier i, l'escola paisatgista de Barbizon.

1. Situa, amb colors diferents, en aquesta línia de temps els tres moviments artístics estudiats:

1780

1790

1800

1810

1820

1830

1840

1850

1860

1870

2. Contesta les següents qüestions en relació al Jurament del Horacis de Jaques-Louis David a. Quina història explica el quadre i quins personatges surten en l'escena? b. Com és l'espai on es desenvolupa l'escena? c. Com és la composició i on se situa el centre compositiu? d. Com és el focus lumínic i l’atmosfera? e. Què és més important, el dibuix o el color? Com és la pinzellada? f. Quin és el missatge moralitzador de l'obra? a.

b.

c.

d. e. f.

3. Busca informació sobre El rai de la “Medusa”deThéodore Géricault en una enciclopèdia o a internet i completa aquesta fitxa.

Anàlisi formal Elements plàstics: els colors

Elements plàstics: la llum

Nom

Composició

Autor Cronologia Estil

Temps

Tècnica i suport Dimensions Museu

Ritme

4. Cita i comenta les diferències estètiques dels dos quadres anteriorment estudiats en l’exercici 2 i l’exercici 3.

5. Completa la fitxa de la casella. Interpreta el significat de les figures d’aquest quadre i explica el moment polític representat per l’artista.

Nom Autor Cronologia Estil Tècnica i suport Dimensions Museu

6. Comenta les diferències entre les estètiques del Vagó de tercera pintat per Honoré Daumier l’any 1862 i La Llibertat guiant al poble de Eugène Delacroix pintat l’any 1830.

7. Busca informació sobre L’Àngelus de Jean-François Millet a internet i completa aquesta fitxa: Data de naixement i mort de Jean-François Millet Data de realització de L'Àngelus Estil Museu Procediment pictòric utilitzat i dimensions Descripció

Com és la pinzellada, el dibuix i el color De què fou acusat per la crítica del moment i per què?

8. L’artista aquí fotografiat és Gustave Courbet. Utilitzant les adreçes electròniques fes una breu ressenya biogràfica i cita quatre quadres més representatius de la seva producció artística.