Renaixement by Ramon Pujolà

RENAIXEMENT El retorn de la bellesa

professor: Ramon PujolĂ

Nom i Cognoms

Grup 1

En aquesta unitat descobrirem les principals manifestacions artístiques del Renaixement: Arquitectura, escultura i pintura renaixentista.

En acabar la unitat podrem: -

Enumerar les característiques principals de l’art del Renaixement.

Explicar els seus trets definidors.

Identificar els principals artistes renaixentistes i llurs obres.

Explicar les característiques més importants de les principals obres renaixentistes.

EL RETORN A LA BELLESA EL RENAIXEMENT S’anomena Renaixement (rinascità) a l’art italià del segle XV, als primers decennis del XVI i les seves versions posteriors a la resta d’Europa. És una etapa de la història de la cultura europea que «torna a néixer» els valors de la cultura clàssica de Grècia i Roma. El Renaixement és un fenomen bàsicament italià i, en gran part, es desenvolupa a la Península Itàlica simultàniament als darrers moments del gòtic a la resta d’Europa. Itàlia central, sobretot la regió de la Toscana, és el bressol del Renaixement. A la ciutat de Florència, capital de la Toscana, gràcies al mecenatge que van desplegar algunes famílies importants de la ciutat, com ara els Medici, neix el primer període del Renaixement: el Quattrocento. El Quattrocento inclou les obres creades en el segle XV. El segon moment del Renaixement s’anomena el Cinquecento i comprèn els primers decennis del segle XVI. Correspon, aquest segle, al moment de màxim esplendor del Renaixement. La capital artística va ser Roma, gràcies al mecenatge exercit pels papes (Juli II i Lleó X).

Els trets generals del Renaixement són els següents: •

L’Home de Vitruvi és un dibuix de Leonardo da Vinci sobre les proporcions de l’home. Leonardo es basa en una visió de l’home com a centre de l’univers, el qual queda inscrit en un cercle i un quadrat.

Antropocentrisme/ humanisme. L’ésser humà com a mesura de totes les coses. Déu i la teologia deixen de ser els centres de referència, i, la persona i els seus valors humans se situen per sobre de tots els altres valors. La raó humana ocupa el lloc de la fe religiosa.

•

Individualisme. L’artista deixa l’anonimat, deixa de ser un artesà anònim per convertirse en un personatge considerat socialment. Adquireix personalitat pròpia; oferirà a través, de la seva obra, una determinada visió del món, única i personal.

•

Cosme de Mèdici el Vell

Polifacètic. La idea renaixentista és l’ésser humà universal, la persona que domina totes les branques del coneixement. Molts artistes del Renaixement són alhora pintors, escultors, arquitectes i, fins i tot, literats o músics. Leonardo da Vinci fou l’artista més polifacètic del Renaixement.

Mecenes: persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. Durant el Renaixement va ser una pràctica estesa, i famílies com els florentins Medici van proporcionar suport a molts dels artistes més importants del seu temps.

FLORÈNCIA LA CIUTAT DE L’ESPLEDOR ARTÍSTIC Florència, capital de la Toscana, va ser fundada pels romans a la ribera del riu Arno. És la ciutat on la genialitat italiana es manifesta en la seva més gran esplendor i puresa. Sota el mecenatge dels Mèdici, va ser un prodigi en totes les formes de creativitat. Florència, en el segle XV, es convertirà en el bressol de la cultura moderna d’Europa. Totes les arts hi eren representades: poesia, escultura, pintura, arquitectura, gravat, etc. Amb artistes importants com Dante, Machiavello, Da Vinci, Donatello, Rafael, Giotto, Michelangelo, Brunelleschi, Botticelli, i molts d’altres.

El Baptisteri i les seves portes

Situem-nos en la Piazza del Duomo, centre religiós de Firenze; hem de centrar l’atenció al Baptisteri. És un conjunt arquitectònic de finals del segle XI i, per tant, obra d’estil romànic. La seva planta és octogonal i recobert de marbre blanc i verd. Cal destacarne les tres portes d’accés. Totes elles de bronze, disposades segons els punts cardinals. La porta sud és obra de l’època gòtica; la nord és de Ghiberti i la porta est, la més important, obra també de Ghiberti. És l’anomenada Pòrtic del Paradís o de la Glòria. Aquesta, la conformen deu relleus rectangulars amb escenes bíbliques de l’Antic Testament que representen el contingut del llibre del Gènesi.

Piazza del Duomo

Baptisteri de Firenze

Concurs per realitzar la porta nord del Baptisteri

Ghiberti i la porta nord del Baptisteri

Escena del sacrifici d’Isaac.

Lorenzo Ghiberti guanyà el concurs i, per tant, fou l’artista que va esculpir la porta nord del Baptisteri. Aquesta porta, iniciada el 1404 i acabada el 1424, té l’aspecte de la sud. Té 28 caselles dins de marcs tetralobulats on són representades escenes de la vida de Jesús. La bellesa de la porta no és en el disseny, ja que Ghiberti segueix el model de la porta sud, sinó en el naturalisme dels seus relleus.

Lorenzo Ghiberti, en l’actualitat en el Museu Nacional de Baregello de Firenze

Al 1401, el govern florentí, desitjós de destacar i glorificar-se, organitzà un concurs per realitzar una de les portes del Baptisteri de Florència, la porta nord. El Baptisteri, edificació romànica, tenia tres portes i, en aquell moment, tan sols una, la sud, ja estava esculpida. Les bases del concurs exigien fer un relleu de bronze amb l’escena del sacrifici d’Isaac, de l’Antic Testament. L’obra s’havia de realitzar dins d’un marc quatrilobulat amb uns personatges determinats: Abraham, Isaac, un àngel, un xai, dos criats i un ase. El guanyador del concurs fou Lorenzo Ghiberti (13781455).

Ghiberti i la porta est del Baptisteri o Pòrtic de Paradís L’èxit de la porta nord fou tal, que el govern florentí, l’any 1424 i en aquest cas sense necessitat de convocar concurs, escollí Ghiberti per a la realització de la tercera i última porta, la porta est. Aquesta porta est és considerada la seva obra mestra per la seva perfecció tècnica. El mateix Miquel Àngel va dir que mereixia ser, per la seva bellesa, la «porta del Paradís». La configuren deu relleus rectangulars amb escenes bíbliques de l’Antic Testament que representen el contingut del llibre del Gènesi. Fou acabada l’any 1452.

Filippo Brunelleschi i la cúpula de Santa Maria dei Fiori

La cúpula de Brunelleschi corona Il Duomo de Firenze. Il Duomo és d’estil gòtic del segle XIII, amb façana neogòtica dels segle XIX i el Campanile és també gòtic i, un dels més bells d’Itàlia, obra de Giotto, gran artista del Trecento italià. Il Duomo rep el nom de Santa Maria dei Fiore amb una clara al·lusió a les flors (el lliri), símbol de la ciutat. Simbolitza la riquesa i la puixança de la Florència dels segles XIII i XIV.

Escut de Firenze amb la flor de lis (lliri)

cúpula apuntada amb teules vermelles vuit nervis de marbre blanc tambor octogonal

L’any 1418 es convocà un concurs públic per adjudicar les obres de la cúpula de Santa Maria dei Fiori (catedral gòtica de Florència). En aquell concurs, Brunelleschi s’hi presentà amb una maqueta tan innovadora que deixà enlluernat al jurat i, per tant, rebé l’encàrrec de la seva construcció. Estudiós de l’antiguitat clàssica, Brunelleschi, per fer la cúpula de la catedral florentina, s’hi inspirà en la cúpula del Panteó romà. La cúpula florentina descansa sobre un tambor octogonal de pedra, recobert de marbre. Realment són dues cúpules: una interna esfèrica, construïda amb maons i pedra i l’altra, externa i apuntada recoberta de teules vermelles amb vuit nervis de marbre blanc. Damunt d’aquesta cúpula exterior s’aprecia un llanternó. Entre ambdues cúpules hi ha un espai buit la finalitat del qual és alleugerir el pes de l’estructura. Aquesta enorme cúpula de quasi 42 m. de diàmetre i 114 m. d’alçada respon al desig de grandiositat del poble de Florència que, en aquell moment, vivia un període d’esplendor motivat per l’activitat mercantil.

llanternó

La Piazza della Signoria La Piazza della Signoria, el cor històric i polític de la ciutat. Tota la història de Firenze es resumeix en aquesta Piazza. Fou un lloc de reunió, un centre de revolucions, un marc per a les tortures com la de Savonarola(1) i el gran escenari per a les festes sumptuoses. Per un costat està limitada pel majestuós Palazzo Vecchio, d’estil gòtic i, per l’altra per la Loggia della Signoria, galeria oberta per rebre ambaixadors. Davant de l’entrada del Palazzo podeu admirar la còpia del David (3) de Michelangelo (l’original a la Galleria dell’Accademia) i, l’Hèrcules i Bandinelli. Cacus (2) de Ambdues escultures tenen un fort valor simbòlic en la Firenze d’aquell moment.

(1) Savonarola fou un frare dominic que volgué imposar a Firenze un govern presidit per Crist Rei. Encapçalà una revolta puritana contra els Mèdici i creà una república de frares on les úniques diversions eren processons i rosaris. Un sistema de terror minuciós on els infants denunciaven en públic els pecats privats dels pares. Afortunadament va ser cremat públicament a la Piazza della Signoria i les seves cendres llençades a L’Arno.

(2) Hèrcules és un heroi fill de Zeus, i Cacus, un lladre mitològic, fill de Vulcà. Aprofitant que Hèrcules dormia, Cacus li roba uns vedells. Hèrcules, enfurismat, surt a la recerca del lladre, i l’ estrangula després d’una lluita titànica.

(3) Segons la Bíblia, David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus (enemics de la pàtria jueva), David s’ofereix per lluitar contra el gegant Goliat (capdavanter de poble filisteu). Després de vèncer-lo, amb la seva fona li talla el cap i, en aquest moment, es converteix en el cap dels jueus.

La Loggia dei Lanzi La Loggia és una edificació gòtica per celebrar-hi reunions i recepcions oficials. És un autèntic museu a l’aire lliure; hi ha diverses estàtues de gran interès. D’entre totes elles, cal destacar-ne el bronze de Perseu(1) obra de l’any 1554 de Benvenuto Cellini i el marbre, el Rapte de les Sabines(2) de 1582, obra de Giambologna.

(1) Perseu era fill de Zeus i Danae. Perseu representa l’heroi grec a qui li varen ser encomanades una sèrie d’empreses. La més apassionant de les quals va ser la de matar Medusa, una de les tres Gòrgones, que convertia en pedra tots aquells que la miraven (així n’era, de lletja!). Perseu es va preparar per a aquesta missió amb un «equipament» especial : podia fer-se invisible gràcies a un elm que li donà Hades, es protegia amb un escut de bronze batut per Atenea, i anava armat amb una falç de diamant construït per Hermes, el qual també li va regalar unes sandàlies amb ales. Perseu va matar Medusa amb el truc de mirar tan sols la imatge del monstre reflectida al seu polit escut. Del cos decapitat de Medusa va sortir Pegàs, el cavall alat, que va transportar Perseu fins on es trobava Andròmeda. Aquesta estava lligada a una roca i, era a punt de ser devorada per un monstre marí. Ell la va salvar i es va guanyar la immortalitat.

(2) El famós rapte de les sabines és un fet de la història llegendària de Roma. Queda descrit en dos episodis, un de Plutarc i l’altre de Tit Livi. A continuació, podeu llegir un fragment traduït per Carles Riba de l’episodi narrat per Plutarc. Ròmul, veient la ciutat tot d’una plena d’estrangers, dels quals pocs tenien dones (...) executà el seu projecte de la següent manera. Féu escampar, de primer, el rumor que havia trobat, amagada sota terra, l’ara d’un déu (...) Quan fou descoberta, Ròmul celebrà damunt d’ella un sacrifici magnífic, seguit de jocs i d’un espectacle (...) Una gran multitud s’hi reuní (...) El senyal convingut per fer l’escomesa era que Ròmul s’aixecaria dret, desplegaria la seva roba de pórpora i tornaria a embolcallar-s’hi(...). Armats d’espases, un bon nombre dels seus li tenien els ulls fits, i en haver fet el senyal, s’arrenquen de les espases, es llancen amb una gran cridòria i rapten les filles dels sabins deixant fugir els homes (...). PLUTARC. Ròmul 14, 2-6.

El David de Donatello en el Museu Nacional de Bargello El Museu Nacional del Bargello és un dels principals museus florentins. Situat al Palazzo del Bargello, és dedicat principalment a l’escultura. Entre les nombroses escultures exposades cal destacar-ne, el Sacrifici d’Isaac que Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi van presentar al concurs convocat per a la construcció de la porta nord del Baptisteri florentí i el David de Donatello.

El David de Donatello, esculpit entre l’any 1444 i 1446, és una de les escultures més importants del Quattrocento i és el primer gran nu de l’època renaixentista. Segons la Bíblia, David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus (enemics de la pàtria jueva), David s’oferí per lluitar contra el gegant Goliat (capdavanter del poble filisteu). Després de vèncer-lo amb la seva fona, li tallà el cap i, en aquest moment, es convertí en el rei dels jueus. Donatello ens presenta aquest heroi bíblic, descansant després d’haver guanyat i contemplant el cap del gegant que resta als seus peus. És un adolescent, nu, amb botes i porta el barret típic dels camperols toscans. Gràcies a aquest barret, Donatello el convertí en el símbol de Florència. Esculpit en bronze i de mida natural (1,58 m. d’alt), el seu cos és modelat amb molta delicadesa. Cal destacar-hi la corba que marca el seu cos, les suaus ondulacions dels seus malucs i la ingenuïtat del seu rostre adolescent marcat per una sensual cabellera.

La Galleria dell’Accademia i el David de Michelangelo En aquest museu trobarem obres d’una bellesa exquisida i d’un realisme impressionant; per exemple, el formidable conjunt del Rapte de les Sabines de Giambologna, la Pietat de Palestrina de Michelangelo i els Esclaus de Michelangelo, que semblen fer un gran esforç per sortir del gran bloc de marbre que els empresona, i que actuen com a guàrdia d’honor del David de Michelangelo. Al fons d’aquesta magnífica galeria i al mig d’una tribuna, il·luminat, espera el David, imatge d’un rei David jove, vencedor de Goliat.

Miquel Àngel va ser contractat per L’Opera del Duomo de Florència per executar una estàtua de David, símbol de Florència, que aniria destinada a la catedral. L’artista aprofità un bloc de marbre, que un altre escultor havia començat a treballar i que feia més de quaranta anys que romania abandonat al pati d’obres de la catedral. Esculpida entre 1501 i 1504, el David és una enorme estàtua tallada en un sol bloc de marbre de Carrara de color blanc, té una alçada de 4,5 m. És una obra de juventut que va fer quan només tenia vint-i-sis anys però que mostra ja l’energia, la vitalitat i la perfecció anatòmica de la musculatura que caracteritza tota la seva obra de maduresa. Representa aquell personatge de l’Antic Testament preparant-se per enfrontar-se en combat amb Goliat. En contraposició al David de Donatello, tret del material i de les dimensions, aquest jove apareix desafiador, mostra la plenitud i la maduresa del seu cos, lluny del tipus freqüent de David quasi infantil i delicat. Hem de fixar-nos en l’energia que transmet el cos, sembla com si la sang corrés per les seves venes i li donés vida. Es presenta nu, dret, i deixa descansar tot el pes del cos a la cama dreta. La seva mirada és enèrgica i decidida. El braç esquerre aixecat és armat d’una fona i a la mà dreta tancada amaga el projectil. Es pot veure, en el conjunt de l’obra, com l’artista exagera volgudament les dimensions d’algunes parts del cos com els braços i les mans, o el coll. Pel que sembla, va preveure que l’escultura fos exihibida en un espai exterior on la perspectiva amagaria aquestes irregularitats. Malauradament, avui en dia, dins l’àmbit de la Galeria de l’Academia, a Florència, queden paleses les proporcions.

Botticelli a la Galleria degli Uffizi

La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions d’art més famoses del món. De la sala 10 a la 14 estan dedicades a l’obra de Botticelli. D’entre totes les obres comentarem especialment El Naixement de Venus i La Primavera (pintures sobre taula al tremp).

El naixement de Venus de Sandro Botticelli

Tremp d’ou Procediment que utilitza l’aigua per dissoldre l’aglutinant. Per produir aquest aglutinant, el pigment és mesclat amb ou (clara/rovell). El suport més indicat és la fusta prèviament preparada.

De mides grans (1,72 m x 2,78 m) aquesta obra mitològica fou pintada l’any 1485 amb la tècnica del tremp. Juntament a La Primavera, es localitzen actualment a la Galeria dels Uffizi, a Florència. El quadre capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a l’illa de Xipre, consagrada al seu culte. Venus completament nua, arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina (símbol de fertilitat). A l’esquerra, acostant-la amb el seu alè a terra, hi ha Zèfir (vent de l’Oest, que vola entrellaçat amb Cloris, la seva consort i senyora de les flors). A la dreta de la deessa de l’amor, hi ha l’Hora que, amb el seu mantell, la protegeix. Hem de destacar que, des del temps de la Roma clàssica, mai no s’havia representat aquesta deessa pagana nua. El nu femení era considerat pecaminós en l’art medieval cristià.

La Primavera de Sandro Botticelli Obra mitològica pintada l’any 1478 amb la tècnica del tremp. És una al·legoria del regne de Venus. Apareix Venus vestida en mig del seu jardí, on sempre és primavera; a la seva dreta, el grup de les Tres Gràcies i Mercuri; a l’altre costat, Flora, la ninfa Cloris i el Zèfir que la persegueix. El predomini de la línia i el dibuix és absolut i tota la composició té un ritme ondulant i dinàmic. Els personatges, de figures elegants i estilitzats, produeixen una impressió etèria, de cossos sense pes que dansen en l’espai. Per representar les tres Gràcies, el pintor usa la tècnica de les veladures, que deixen entreveure les formes a través dels vels transparents.

Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______

EXERCICI -1 1. Situa, amb colors diferents, en aquesta línia del temps, el moviment artístic següent:

RENAIXEMENT (Quattrocento i Cinquecento)

1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789 1300

1400

1500

1600

2. Busca en una enciclopèdia el mot «Renaixement» i escriu-ne el que hi posa.

3. Defineix els conceptes Quattrocento i Cinquecento. Quattrocento

Cinquecento

4. Cita i explica els trets generals del Renaixement.

5. Comenta aquesta imatge.

6. Defineix el concepte de «mecenes».

1700

1800

Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______

EXERCICI -2 7. Busca un mapa de Firenze i assenyala el Baptisteri (adjunta’l a l’exercici). 8. Explica el tema bíblic representat en aquesta casella.

Escena del sacrifici d’Isaac. Lorenzo Ghiberti, en l’actualitat en el Museu Nacional de Baregello de Firenze

9. Observa aquests dos pòrtics (nord i est)del Baptisteri i explica’n les diferències.

10. Contesta les següents qüestions: Qui va convocar un concurs a Florència l’any 1401?________________________________________________ Per què?___________________________________________________________________________________ Per competir en el concurs quin era el tema escollit?______________________________________________ Qui fou el guanyador del concurs?_____________________________________________________________ En quins anys es van esculpir la porta nord i la porta est del Baptisteri florentí?____________________________ Quin nom li posa Miquel Àngel a la porta est del Baptisteri?________________________________________

Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______

EXERCICI -3 11. Escriu al rectangle corresponent el nom de la construcció i digues-ne a quin estil pertany.

12. Busca en la Wiquipèdia l’escut florentí i explica qiè s’hi representa i com hi surt representat.

13. Escriu, en el globus corresponent, els noms de les diferents parts de la «cúpula de Santa Maria dei Fiori». 14. Contesta les següents qüestions: a. Què representa la cúpula de «Santa Maria dei Fiori» per al govern florentí?

Per què diem que Brunelleschi és el pare de l’arquitectura moderna?

c. Quin model pren Brunelleschi per a la realització de la cúpula florentina?

15. Busca informació del Panteó de Roma i digues qui va manar construir-lo i en quin any, quina era la seva finalitat, a qui estava dedicat i, quant mesura la seva cúpula.

Nom i cognom _______________________________________________________ Grup_______

EXERCICI -4 16. Explica el tema mitològia d’aquestes escultures localitzades a la Piazza della Signoria.

17. Llegeix aquesta informació i situa cada frase a la casella corresponent: Mida natural, Quattrocento, galeria de l’Acadèmia de Florència, cos sensual, monumental, perfecció anatòmica, primer nu de la història moderna, Cinquecento, mirada enèrgica, exageració de mans i peus, barret de camperol de la toscana, bronze, símbol de Florència, marbre, museu Bargello a Florència, adolescent, desafiador.

18. Busca informació sobre el «David» de Donatello i el «David» de Miquel Àngel i completa aquesta fitxa:

Moment bíblic representat per Donatello

Moment bíblic representat per Miquel Àngel

19. Explica el més detallat possible, el moment mitològic que descriu Botticelli en el quadre del Naixement de Venus.

20. Escriu el nom de cada un dels personatges en el globus corresponet

21. Cita tres característiques que es fan visibles en els quadres de Sandro Botticelli 1.2.3.19