Història de l’Art
El Renaixement Àrea Visual i Plàstica. 2n ESO Ramon Pujolà i Font
Nom i cognom:
Grup:
.
En aquesta unitat descobrirem les principals manifestacions artístiques del Renaixement: arquitectura, escultura i pintura renaixentista.
En acabar la unitat podrem: -
Enumerar les característiques principals de l’art del Renaixement.
-
Explicar els seus trets definidors.
-
Identificar els principals artistes renaixentistes i llurs obres.
-
Explicar les característiques més importants de les principals obres renaixentistes.
.
EL RETORN A LA BELLESA EL RENAIXEMENT S’anomena Renaixement (rinascità) a l’art italià del segle XV, als primers decennis del XVI i les seves versions posteriors a la resta d’Europa. És una etapa de la història de la cultura europea que «torna a néixer» els valors de la cultura clàssica de Grècia i Roma. El Renaixement és un fenomen bàsicament italià i, en gran part, es desenvolupa a la Península Itàlica simultàniament als darrers moments del gòtic a la resta d’Europa. Itàlia central, sobretot la regió de la Toscana, és el bressol del Renaixement. A la ciutat de Florència, capital de la Toscana, gràcies al mecenatge que van desplegar algunes famílies importants de la ciutat, com ara els Medici, neix el primer període del Renaixement: el Quattrocento. El Quattrocento inclou les obres creades en el segle XV. El segon moment del Renaixement s’anomena el Cinquecento i comprèn els primers decennis del segle XVI. Correspon, aquest segle, al moment de màxim esplendor del Renaixement. La capital artística va ser Roma, gràcies al mecenatge exercit pels papes (Juli II i Lleó X).
Els trets generals del Renaixement són els següents: •
Antropocentrisme/ humanisme. L’ésser humà com a mesura de totes les coses. Déu i la teologia deixen de ser els centres de referència, i, la persona i els seus valors humans se situen per sobre de tots els altres valors. La raó humana ocupa el lloc de la fe religiosa.
•
Individualisme. L’artista deixa l’anonimat, deixa de ser un artesà anònim per convertirse en un personatge considerat socialment. Adquireix personalitat pròpia; oferirà a través, de la seva obra, una determinada visió del món, única i personal.
•
L’Home de Vitruvi és un dibuix de Leonardo da Vinci sobre les proporcions de l’home. Leonardo es basa en una visió de l’home com a centre de l’univers, el qual queda inscrit en un cercle i un quadrat.
Cosme de Mèdici el Vell
Polifacètic. La idea renaixentista és l’ésser humà universal, la persona que domina totes les branques del coneixement. Molts artistes del Renaixement són alhora pintors, escultors, arquitectes i, fins i tot, literats o músics. Leonardo da Vinci fou l’artista més polifacètic del Renaixement.
Mecenes: persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. Durant el Renaixement va ser una pràctica estesa, i famílies com els florentins Medici van proporcionar suport a molts dels artistes més importants del seu temps.
FLORÈNCIA LA CIUTAT DE L’ESPLEDOR ARTÍSTIC Florència, capital de la Toscana, va ser fundada pels romans a la ribera del riu Arno. És la ciutat on la genialitat italiana es manifesta en la seva més gran esplendor i puresa. Sota el mecenatge dels Mèdici, va ser un prodigi en totes les formes de creativitat. Florència, en el segle XV, es convertirà en el bressol de la cultura moderna d’Europa. Totes les arts hi eren representades: poesia, escultura, pintura, arquitectura, gravat, etc. Amb artistes importants com Dante, Machiavello, Da Vinci, Donatello, Rafael, Giotto, Michelangelo, Brunelleschi, Botticelli, i molts d’altres.
El Baptisteri i les seves portes
Situem-nos en la Piazza del Duomo, centre religiós de Firenze; hem de centrar l’atenció al Baptisteri. És un conjunt arquitectònic de finals del segle XI i, per tant, obra d’estil romànic. La seva planta és octogonal i recobert de marbre blanc i verd. Cal destacarne les tres portes d’accés. Totes elles de bronze, disposades segons els punts cardinals. La porta sud és obra de l’època gòtica; la nord és de Ghiberti i la porta est, la més important, obra també de Ghiberti. És l’anomenada Pòrtic del Paradís o de la Glòria. Aquesta, la conformen deu relleus rectangulars amb escenes bíbliques de l’Antic Testament que representen el contingut del llibre del Gènesi.
Piazza del Duoma
Baptisteri de Firenze
Concurs per realitzar la porta nord del Baptisteri
Ghiberti i la porta nord del Baptisteri
Escena del sacrifici d’Isaac. Lorenzo Ghiberti, en l’actualitat en el Museu
Lorenzo Ghiberti guanyà el concurs i, per tant, fou l’artista que va esculpir la porta nord del Baptisteri. Aquesta porta, iniciada el 1404 i acabada el 1424, té l’aspecte de la sud. Té 28 caselles dins de marcs tetralobulats on són representades escenes de la vida de Jesús. La bellesa de la porta no és en el disseny, ja que Ghiberti segueix el model de la porta sud, sinó en el naturalisme dels seus relleus.
Nacional de Baregello de Firenze
Al 1401, el govern florentí, desitjós de destacar i glorificar-se, organitzà un concurs per realitzar una de les portes del Baptisteri de Florència, la porta nord. El Baptisteri, edificació romànica, tenia tres portes i, en aquell moment, tan sols una, la sud, ja estava esculpida. Les bases del concurs exigien fer un relleu de bronze amb l’escena del sacrifici d’Isaac, de l’Antic Testament. L’obra s’havia de realitzar dins d’un marc quatrilobulat amb uns personatges determinats: Abraham, Isaac, un àngel, un xai, dos criats i un ase. El guanyador del concurs fou Lorenzo Ghiberti (13781455).
Ghiberti i la porta est del Baptisteri o Pòrtic de Paradís L’èxit de la porta nord fou tal, que el govern florentí, l’any 1424 i en aquest cas sense necessitat de convocar concurs, escollí Ghiberti per a la realització de la tercera i última porta, la porta est. Aquesta porta est és considerada la seva obra mestra per la seva perfecció tècnica. El mateix Miquel Àngel va dir que mereixia ser, per la seva bellesa, la «porta del Paradís». La configuren deu relleus rectangulars amb escenes bíbliques de l’Antic Testament que representen el contingut del llibre del Gènesi. Fou acabada l’any 1452.
Porta est o porta del Paradís.
Filippo Brunelleschi i la cúpula de Santa Maria dei Fiori
La cúpula de Brunelleschi corona Il Duomo de Firenze. Il Duomo és d’estil gòtic del segle XIII, amb façana neogòtica dels segle XIX i el Campanile és també gòtic i, un dels més bells d’Itàlia, obra de Giotto, gran artista del Trecento italià. Il Duomo rep el nom de Santa Maria dei Fiore amb una clara al·lusió a les flors (el lliri), símbol de la ciutat. Simbolitza la riquesa i la puixança de la Florència dels segles XIII i XIV.
Escut de Firenze amb la flor de lis (lliri)
cúpula apuntada amb teules vermelles vuit nervis de marbre blanc tambor octogonal
L’any 1418 es convocà un concurs públic per adjudicar les obres de la cúpula de Santa Maria dei Fiori (catedral gòtica de Florència). En aquell concurs, Brunelleschi s’hi presentà amb una maqueta tan innovadora que deixà enlluernat al jurat i, per tant, rebé l’encàrrec de la seva construcció. Estudiós de l’antiguitat clàssica, Brunelleschi, per fer la cúpula de la catedral florentina, s’hi inspirà en la cúpula del Panteó romà. La cúpula florentina descansa sobre un tambor octogonal de pedra, recobert de marbre. Realment són dues cúpules: una interna esfèrica, construïda amb maons i pedra i l’altra, externa i apuntada recoberta de teules vermelles amb vuit nervis de marbre blanc. Damunt d’aquesta cúpula exterior s’aprecia un llanternó. Entre ambdues cúpules hi ha un espai buit la finalitat del qual és alleugerir el pes de l’estructura. Aquesta enorme cúpula de quasi 42 m. de diàmetre i 114 m. d’alçada respon al desig de grandiositat del poble de Florència que, en aquell moment, vivia un període d’esplendor motivat per l’activitat mercantil.
llanternó
La Piazza della Signoria La Piazza della Signoria, el cor històric i polític de la ciutat. Tota la història de Firenze es resumeix en aquesta Piazza. Fou un lloc de reunió, un centre de revolucions, un marc per a les tortures com la de Savonarola(1) i el gran escenari per a les festes sumptuoses. Per un costat està limitada pel majestuós Palazzo Vecchio, d’estil gòtic i, per l’altra per la Loggia della Signoria, galeria oberta per rebre ambaixadors. Davant de l’entrada del Palazzo podeu admirar la còpia del David (3) de Michelangelo (l’original a la Galleria dell’Accademia) i, l’Hèrcules i Bandinelli. Cacus (2) de Ambdues escultures tenen un fort valor simbòlic en la Firenze d’aquell moment.
(1) Savonarola fou un frare
dominic que volgué imposar a Firenze un govern presidit per Crist Rei. Encapçalà una revolta puritana contra els Mèdici i creà una república de frares on les úniques diversions eren processons i rosaris. Un sistema de terror minuciós on els infants denunciaven en públic els pecats privats dels pares. Afortunadament va ser cremat públicament a la Piazza della Signoria i les seves cendres llençades a L’Arno.
(2) Hèrcules és un heroi fill de Zeus, i Cacus, un lladre mitològic, fill de Vulcà. Aprofitant que Hèrcules dormia, Cacus li roba uns vedells. Hèrcules, enfurismat, surt a la recerca del lladre, i l’ estrangula després d’una lluita titànica.
(3) Segons la Bíblia, David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus (enemics de la pàtria jueva), David s’ofereix per lluitar contra el gegant Goliat (capdavanter de poble filisteu). Després de vèncer-lo, amb la seva fona li talla el cap i, en aquest moment, es converteix en el cap dels jueus.
La Loggia dei Lanzi La Loggia és una edificació gòtica per celebrar-hi reunions i recepcions oficials. És un autèntic museu a l’aire lliure; hi ha diverses estàtues de gran interès. D’entre totes elles, cal destacar-ne el bronze de Perseu(1) obra de l’any 1554 de Benvenuto Cellini i el marbre, el Rapte de les Sabines(2) de 1582, obra de Giambologna.
(1) Perseu era fill de Zeus i Danae. Perseu representa l’heroi grec a qui li varen ser encomanades una sèrie d’empreses. La més apassionant de les quals va ser la de matar Medusa, una de les tres Gòrgones, que convertia en pedra tots aquells que la miraven (així n’era, de lletja!). Perseu es va preparar per a aquesta missió amb un «equipament» especial : podia fer-se invisible gràcies a un elm que li donà Hades, es protegia amb un escut de bronze batut per Atenea, i anava armat amb una falç de diamant construït per Hermes, el qual també li va regalar unes sandàlies amb ales. Perseu va matar Medusa amb el truc de mirar tan sols la imatge del monstre reflectida al seu polit escut. Del cos decapitat de Medusa va sortir Pegàs, el cavall alat, que va transportar Perseu fins on es trobava Andròmeda. Aquesta estava lligada a una roca i, era a punt de ser devorada per un monstre marí. Ell la va salvar i es va guanyar la immortalitat.
(2) El famós rapte de les sabines és un fet de la història llegendària de Roma. Queda descrit en dos episodis, un de Plutarc i l’altre de Tit Livi. A continuació, podeu llegir un fragment traduït per Carles Riba de l’episodi narrat per Plutarc. Ròmul, veient la ciutat tot d’una plena d’estrangers, dels quals pocs tenien dones (...) executà el seu projecte de la següent manera. Féu escampar, de primer, el rumor que havia trobat, amagada sota terra, l’ara d’un déu (...) Quan fou descoberta, Ròmul celebrà damunt d’ella un sacrifici magnífic, seguit de jocs i d’un espectacle (...) Una gran multitud s’hi reuní (...) El senyal convingut per fer l’escomesa era que Ròmul s’aixecaria dret, desplegaria la seva roba de pórpora i tornaria a embolcallar-s’hi(...). Armats d’espases, un bon nombre dels seus li tenien els ulls fits, i en haver fet el senyal, s’arrenquen de les espases, es llancen amb una gran cridòria i rapten les filles dels sabins deixant fugir els homes (...). PLUTARC. Ròmul 14, 2-6.
El David de Donatello en el Museu Nacional de Bargello El Museu Nacional del Bargello és un dels principals museus florentins. Situat al Palazzo del Bargello, és dedicat principalment a l’escultura. Entre les nombroses escultures exposades cal destacar-ne, el Sacrifici d’Isaac que Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi van presentar al concurs convocat per a la construcció de la porta nord del Baptisteri florentí i el David de Donatello.
El David de Donatello, esculpit entre l’any 1444 i 1446, és una de les escultures més importants del Quattrocento i és el primer gran nu de l’època renaixentista. Segons la Bíblia, David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus (enemics de la pàtria jueva), David s’oferí per lluitar contra el gegant Goliat (capdavanter del poble filisteu). Després de vèncer-lo amb la seva fona, li tallà el cap i, en aquest moment, es convertí en el rei dels jueus. Donatello ens presenta aquest heroi bíblic, descansant després d’haver guanyat i contemplant el cap del gegant que resta als seus peus. És un adolescent, nu, amb botes i porta el barret típic dels camperols toscans. Gràcies a aquest barret, Donatello el convertí en el símbol de Florència. Esculpit en bronze i de mida natural (1,58 m. d’alt), el seu cos és modelat amb molta delicadesa. Cal destacar-hi la corba que marca el seu cos, les suaus ondulacions dels seus malucs i la ingenuïtat del seu rostre adolescent marcat per una sensual cabellera.
La Galleria dell’Accademia i el David de Michelangelo En aquest museu trobarem obres d’una bellesa exquisida i d’un realisme impressionant; per exemple, el formidable conjunt del Rapte de les Sabines de Giambologna, la Pietat de Palestrina de Michelangelo i els Esclaus de Michelangelo, que semblen fer un gran esforç per sortir del gran bloc de marbre que els empresona, i que actuen com a guàrdia d’honor del David de Michelangelo. Al fons d’aquesta magnífica galeria i al mig d’una tribuna, il·luminat, espera el David, imatge d’un rei David jove, vencedor de Goliat.
Miquel Àngel va ser contractat per L’Opera del Duomo de Florència per executar una estàtua de David, símbol de Florència, que aniria destinada a la catedral. L’artista aprofità un bloc de marbre, que un altre escultor havia començat a treballar i que feia més de quaranta anys que romania abandonat al pati d’obres de la catedral. Esculpida entre 1501 i 1504, el David és una enorme estàtua tallada en un sol bloc de marbre de Carrara de color blanc, té una alçada de 4,5 m. És una obra de juventut que va fer quan només tenia vint-i-sis anys però que mostra ja l’energia, la vitalitat i la perfecció anatòmica de la musculatura que caracteritza tota la seva obra de maduresa. Representa aquell personatge de l’Antic Testament preparant-se per enfrontar-se en combat amb Goliat. En contraposició al David de Donatello, tret del material i de les dimensions, aquest jove apareix desafiador, mostra la plenitud i la maduresa del seu cos, lluny del tipus freqüent de David quasi infantil i delicat. Hem de fixar-nos en l’energia que transmet el cos, sembla com si la sang corrés per les seves venes i li donés vida. Es presenta nu, dret, i deixa descansar tot el pes del cos a la cama dreta. La seva mirada és enèrgica i decidida. El braç esquerre aixecat és armat d’una fona i a la mà dreta tancada amaga el projectil. Es pot veure, en el conjunt de l’obra, com l’artista exagera volgudament les dimensions d’algunes parts del cos com els braços i les mans, o el coll. Pel que sembla, va preveure que l’escultura fos exihibida en un espai exterior on la perspectiva amagaria aquestes irregularitats. Malauradament, avui en dia, dins l’àmbit de la Galeria de l’Academia, a Florència, queden paleses les proporcions.
Botticelli a la Galleria degli Uffizi La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions d’art més famoses del món. De la sala 10 a la 14 estan dedicades a l’obra de Botticelli. D’entre totes les obres comentarem especialment El Naixement de Venus i La Primavera (pintures sobre taula al tremp).
El naixement de Venus de Sandro Botticelli
Tremp d’ou Procediment que utilitza l’aigua per dissoldre l’aglutinant. Per produir aquest aglutinant, el pigment és mesclat amb ou (clara/rovell). El suport més indicat és la fusta prèviament preparada.
De mides grans (1,72 m x 2,78 m) aquesta obra mitològica fou pintada l’any 1485 amb la tècnica del tremp. Juntament a La Primavera, es localitzen actualment a la Galeria dels Uffizi, a Florència. El quadre capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a l’illa de Xipre, consagrada al seu culte. Venus completament nua, arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina (símbol de fertilitat). A l’esquerra, acostant-la amb el seu alè a terra, hi ha Zèfir (vent de l’Oest, que vola entrellaçat amb Cloris, la seva consort i senyora de les flors). A la dreta de la deessa de l’amor, hi ha l’Hora que, amb el seu mantell, la protegeix. Hem de destacar que, des del temps de la Roma clàssica, mai no s’havia representat aquesta deessa pagana nua. El nu femení era considerat pecaminós en l’art medieval cristià.
La Primavera de Sandro Botticelli Obra mitològica pintada l’any 1478 amb la tècnica del tremp. És una al·legoria del regne de Venus. Apareix Venus vestida en mig del seu jardí, on sempre és primavera; a la seva dreta, el grup de les Tres Gràcies i Mercuri; a l’altre costat, Flora, la ninfa Cloris i el Zèfir que la persegueix. El predomini de la línia i el dibuix és absolut i tota la composició té un ritme ondulant i dinàmic. Els personatges, de figures elegants i estilitzats, produeixen una impressió etèria, de cossos sense pes que dansen en l’espai. Per representar les tres Gràcies, el pintor usa la tècnica de les veladures, que deixen entreveure les formes a través dels vels transparents.
Cupidell (desig) Situat sobre Venus, representat amb els ulls embenats, llança una fletxa a les tres Gràcies .
Zèfir Personificació del vent de l’Oest, unes vegades agradable, les altres plujós, que anuncia l’arribada de la primavera.
Mercuri Déu missatger. Representat amb sabates alades sosté el caduceu símbol de pau i prosperitat - per escampar els núvols i calmar les tempestes.
Tres Gràcies Són les tres filles de Zeus i Hera (Aglaia, Eufrosine i Talia). Representen l’encís i la bellesa i escampen l’alegria pel món.
Venus,deessa de l’amor i la fertilitat, representa la primavera.
Ninfa Cloris / Flora Amb el nom de Flora, Ovidi va relacionar un mite hel·lènic. Va suposar que Flora, en realitat, era una ninfa grega anomenada Cloris. Un dia de primavera, vagant pels camps, la va veure Zèfir, que s’enamorà i la raptà. En recompensa i per l’amor que li inspirava, li concedí el do de regnar sobre les flors, sobre la vegetació.
ROMA L’ART AL SERVEI DEL PAPAT
Basílica de Sant Pere de Roma (avui en dia, Sant Pere del Vaticà) Al segle XVI, la vella basílica paleocristiana de Sant Pere del Vaticà és substituïda per una església renaixentista. És una de les obres més importants del Cinquecento. Construïda pels principals arquitectes de l’època, fou iniciada per Bramante i, després de moltes vicissituds, fou acabada per Miquel Àngel. Posteriorment, i com veurem en el dossier del Barroc, a principis del segle XVII, Carlo Maderno construeix la façana i Bernini, el gran artista barroc, l’any 1657, va rebre l’encàrrec de construir-hi la plaça.
Cúpula de Sant Pere L’obsessió de Miquel Àngel era coronar la basílica amb una cúpula impressionant de 138 m. d’alçària, que s’aguantés interiorment amb quatre pilars massissos gegantins de 18 metres d’amplada. La cúpula miquelangelesca, d’uns 42 m. de diàmetre, s’aixeca sobre un tambor cilíndric d’una alçària considerable, que permet elevar-la perquè es vegi amb claredat des de l’exterior. Miquel Àngel, coneixedor de la importància de Sant Pere com a símbol de la cristiandat, posava així de manifest amb l’esveltesa de la cúpula, el poder creixent del papat. Cal destacar, per últim, que Miquel Àngel morí l’any 1564 i que Giacomo della Porta, el 1591, acabà el llanternó.
Miquel Àngel: la força creadora Miquel Àngel Buonarroti va néixer a Caprese però la seva formació artística fou a Florència. Pràcticament tota la seva obra la realitzà entre Florència i Roma, entre els mecenatges dels Medici i dels Papes. Va ser un artista polifacètic i va treballar en tots els camps artístics, però, per damunt de tot, ell se sentia escultor. En la seva obra, només trobem plasmada la figura humana, ja que era l’únic que li semblava digna de ser representada. Fou un artista inconformista i totalment autocrític; tota la seva vida va transcórrer a la recerca de l’ideal de bellesa i la perfecció absoluta i en no poder aconseguir-los, deixava l’obra inacabada. Gairebé sempre feia servir el marbre de Carrara, blanc , perquè creia que aquest material noble era el més adequat per apropar-se a la perfecció, a la bellesa.
La Pietat del Vaticà
És localitzada dins la Basílica, en una capella lateral. Fou la primera de les obres que l’artista va realitzar sobre aquest tema. Obra de l’època juvenil, tan sols tenia vint-i-tres anys, fou esculpida entre 1498 i 1499 i, és de marbre de Carrara. Tot el conjunt és inscrit dins d’un triangle gairebé regular. La Verge, molt jove, sosté sense esforç aparent i, amb una moderada cara de tristor, el cos inert del seu fill. Segons Miquel Àngel, la Mare de Déu havia de ser jove, més jove que el Fill, per mostrar-se eternament Verge. El cos nu de Crist, a la falda de la Verge, és dotat d’un gran verisme anatòmic. Miquel Àngel l’esculpeix com un home en les seves despulles mortals. La Pietat del Vaticà és l’única escultura signada per Miquel Àngel el qual, en acabar-la se sentí profundament orgullós de la seva feina. A la cinta de la Verge hi va escriure; «Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat».
El Moisès de Michelangelo
San Pietro in Vincoli (Sant Pere encadenat) és la basílica de Roma que acull l’estàtua del Moisès de Miguel Àngel.
E s c u l p i d a e n t r e 1513 i 1516 , l’èstàtua d’aquest profeta estava destinada al gegantí mausoleu del papa Juli II, que va quedar inacabat. Qui era Moisès? Segons l’Antic Testament aquest hebreu, salvat de les aigües, deslliurà i conduí el poble elegit per Jahvè en el seu èxode a la terra promesa. Durant quaranta dies es va retirar a la muntanya del Sinaí des d’on va rebre les Taules de la Llei. En tornar amb els seus va veure com aquests adoraven falsos ídols. Enfollit per la traïció amb què el poble jueu responia al seu Déu, es conté abans d’esclatar i llançar les Taules de la Llei contra els ídols. El Moisès de Miquel Àngel, de gran fortalesa física, mostra la seva ira davant del seu poble. Cal fixarnos en les cames o els braços, és evident que l’artista va imaginar un personatge poderós. Sembla que tingui les venes inflades, com si estigués en un moment de gran tensió, molt enfadat, ple de ràbia (terribilità). Fins i tot per la posició dels peus diríem que està a punt d’aixecar-se.
La Capella Sixtina La Capella Sixtina és el tresor més important de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l’època del papa Sixt IV, d’on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina. La capella té forma rectangular i fa 40,93 m de longitud per 13,41 d’amplària (les dimensions del Temple de Salomó, segons l’Antic Testament).
És coneguda a tot el món tant per ser la sala on se celebra el conclave i altres cerimònies oficials, com les coronacions papals.
Els frescos de la Capella Sixtina Tota la força del Miquel Àngel pintor es reflecteix en els frescos de la Capella Sixtina. Per un costat la volta, pintada entre 1508 i 1512 i per l’altre, el Judici Final, pintat entre 1534 i 1541. La Capella Sixtina havia estat construïda per ordre de Sixte IV i les seves parets estaven decorades pels millors artistes del Quattrocento. L’any 1508 el papa Juli II encarregà a Miquel Àngel la decoració de la gran volta de canó . L’artista, que havia pintat molt poc i no dominava gaire la tècnica del fresc, va acceptar-ho a contracor. En els més de cinc-cents metres quadrats de la volta, Miquel Àngel estructura tot l’espai a base de falsos arcs (2), de manera que queda un espai central on pintà escenes del Gènesi (3) (Separació de la llum i les tenebres, Creació dels astres, Creació d’Adam, Creació d’Eva, Pecat original, L’Arca de Noè, Diluvi universal, etc.). A més, unides a elles, són representats els avantpassats de Crist, les Sibil·les (4) i els Profetes (5), que anunciaven als jueus la vinguda del Messies. Completant el conjunt, una col·lecció de figures de joves nus que sostenen deu grans medallons de bronze, els Ignudi (6). El conjunt de la volta, espectacular, exhibeix un impressionant fresc amb més de tres-cents cossos humans, la majoria d’ells nus. El més famós detall d’aquesta volta és La Creació d’Adam. Capella Sixtina.
2
La volta, pintada entre
2
1508 i1512 i el Judici Final, pintat entre 1534 i 1541.
La creació d’Adam
3
4
5
4
5
3
Representa el moment en què Déu Pare dóna l’alè de vida al primer home en infondre-li l’ànima. En l’escena, Déu, acompanyat d’àngels, apareix en la immensitat del cel amb un mantell que l’embolcalla i s’atansa al món desolat i buit d’Adam. Adam no pot despertar per si mateix,
6
necessita l’energia divina i Déu actua com a escultor que dóna forma a la primera imatge de l’home. Cal destacar-ne la força i l’energia que Miquel Àngel infon a Déu, així com la perfecció anatòmica del cos d’Adam.
La robustesa i la
Judici Final.
Paret frontal de la Capella Sixtina
musculació és un denominador comú, no tan sols d’aquesta escena sinó de totes les figures de la volta.
Molt més tard, l’any 1534, el papa Pau III, encarregà a Miquel Àngel la paret frontal de la Capella Sixtina, amb l’escena del Judici Final. La composició és presidida per un Déu justicier i terrible, que envoltat d’un embolic de cossos (Verge, sants, apòstols, etc.), dictamina sentència i adreça a la humanitat, a la glòria o a l’infern. Cal destacar-ne, a tall anecdòtic, que hi podem veure l’autorretrat de Miquel Àngel en la pell sense cos de Sant Bartomeu.
LEONARDO DA VINCI UN ARTISTA TOTAL La bellesa immortal de La Gioconda
Museu del Louvre
A més d’artista total (arquitecte, pintor, dibuixant, escultor), fou també enginyer, músic, inventor, estudiós de l’anatomia humana i teòric de l’art. Va néixer a Vinci, un poblet de la Toscana, i la seva vida va ser molt agitada. Es formà a Florència al taller Verrochio. Als trenta anys marxà a Milà, a la cort de Ludovic el Moro, d’on sortí fugint dels francesos que conquerien el ducat el 1499. Tornà a Florència i després a Roma, i acabà vivint els darrers anys a França, a la cort de Francesc I. Leonardo va ser tan famós que els seus ajudants i deixebles van guardar-ne els quaderns de notes, com si fossin veritables joies. Avui, gràcies a aquests quaderns, sabem que Leonardo era un home molt observador i meticulós. Per poder pintar el cos humà (tema que li interessa molt), va fer la disecció de més d’una trentena de cadàvers. Va estudiar també el vol de les aus, l’aigua i el seu moviment canviant. I, sobre tot, es va dedicar a estudiar els efectes de la llum i les ombres; és l’inventor de l’sfumato (la transició progressiva de la zona de llum a la zona d’ombra, que permet fer contorns imprecisos i difuminats que accentuen el relleu i endolceixen l’expressió). Leonardo és la representació de l’esperit de l’artista renaixentista.
Sala del Museu del Louvre on s’exposa la Gioconda
Pintada entre 1503 i 1505, La Gioconda, també coneguda amb el nom de Mona Lisa, és un oli sobre taula de 77 cm. x 53 cm. que, actualment, es pot contemplar al Museu del Louvre, a París. És un retrat de mig cos on Leonardo juga amb els efectes de llum i ombra, tot aplicant la tècnica de l’sfumato. Amb l’sfumato, i gràcies a les gradacions dels colors i la llum, els contorns deixen de ser precisos, es difuminen. Els rínxols de cabells que cauen sobre l’espatlla, els ulls, i les comissures dels llavis són els punts apreciables on Leonardo aplica aquesta tècnica. Aquests contorns imprecisos dels llavis i dels ulls provoquen un dels trets més destacables de La Gioconda, la seva enigmàtica expressió. Al fons, apareix un paisatge de tonalitats blavoses i grises que donen la sensació de llunyania i profunditat que Leonardo aconsegueix gràcies als coneixements sobre la perspectiva aèria o atmosfèrica.
L’Últim sopar
Convent i refectori de Santa Maria delle Grazie a Milà
2
3
1
4 5
6
7
10
8 9
11
12
13
1. Jesucrist 2. Bartolomeu 3. Jaume 4. Andreu 5. Judes Iscariot 6. Pere 7. Joan 8. Tomàs 9. Jaume 10. Felip 11.Mateu 12. Judes Tadeu 13. Simó.
Obra d’entre 1495 i 1497, l’Útim sopar és una pintura mural realitzada en el refectori del convent de Santa Maria delle Grazie a Milà. Fou realitzat amb una tècnica nova. En comptes de pintar amb la tècnica tradicional del fresc, el va pintar amb la tècnica del tremp d’ou barrejat amb l’oli, experiment que va provocar el ràpid deteriorament de l’obra.
La composició, simètrica i equilibrada, continua en el mur de l’espai real del menjador del convent. Tots els personatges són ordenats al voltant de la figura central (eix de simetria) de Jesús. Jesús, per tant, al centre,queda envoltat per la llum de la finestra del fons; al seu voltant, dreta i esquerra, els apòstols formen dos grups de tres a cada costat. L’escena no presenta el moment de l’Eucaristia sinó presenta el moment en què Jesucrist acaba d’anunciar als apòstols que un d’ells el trairà. La humanitat dels personatges es reflecteix en els rostres i en els gestos quan es pregunten ¿No sóc pas jo? Cada rostre i cada gest dels apòstols va ser treballat meticulosament per tal de reflectir el dramatisme, el neguit, el dubte i la sorpresa davant d’aquest moment.
EXERCICIS 1. Situa, amb colors diferents, en aquesta línia del temps, el moviment artístic següent:
RENAIXEMENT (Quattrocento i Cinquecento) 12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890 12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890 12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890 12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890 1300
1400
1500
1600
2. Busca en una enciclopèdia el mot «Renaixement» i escriu-ne el que hi posa.
3. Defineix els conceptes Quattrocento i Cinquecento. Quattrocento
Cinquecento
4. Cita i explica els trets generals del Renaixement.
5. Comenta aquesta imatge.
6. Defineix el concepte de «mecenes».
1700
1800
7. Busca un mapa de Firenze situat en la Piazza del Duomo i assenyala el Baptisteri (Imprimeix aquest detall i adjunta’l a l’exercici 7).
8. Explica el tema bíblic representat en aquesta casella.
Escena del sacrifici d’Isaac. Lorenzo Ghiberti, en l’actualitat en el Museu Nacional de Baregello de Firenze
9. Observa aquests dos pòrtics (nord i est)del Baptisteri i explica’n les diferències.
10. Contesta les següents qüestions: Qui va convocar un concurs a Florència l’any 1401?________________________________________________ Per què?___________________________________________________________________________________ Per competir en el concurs quin era el tema escollit?______________________________________________ Qui fou el guanyador del concurs?_____________________________________________________________ En quins anys es van esculpir la porta nord i la porta est del Baptisteri florentí?____________________________ Quin nom li posa Miquel Àngel a la porta est del Baptisteri?________________________________________
11. Escriu al rectangle corresponent el nom de la construcció i digues-ne a quin estil pertany.
12. Busca en la Wiquipèdia l’escut florentí i explica qiè s’hi representa i com hi surt representat.
13. Escriu, en el globus corresponent, els noms de les diferents parts de la «cúpula de Santa Maria dei Fiori». 14. Contesta les següents qüestions: a. Què representa la cúpula de «Santa Maria dei Fiori» per al govern florentí?
b.
Per què diem que Brunelleschi és el pare de l’arquitectura moderna?
c. Quin model pren Brunelleschi per a la realització de la cúpula florentina?
15. Busca informació del Panteó de Roma i digues qui va manar construir-lo i en quin any, quina era la seva finalitat, a qui estava dedicat i, quant mesura la seva cúpula.
16. Explica el tema mitològia d’aquestes escultures localitzades a la Piazza della Signoria.
17. Situa cada frase a la casella corresponent:
Mida natural, Quattrocento, galeria de l’Acadèmia de Florència, cos sensual, monumental, perfecció anatòmica, primer nu de la història moderna, Cinquecento, mirada enèrgica, exageració de mans i peus, barret de camperol de la toscana, bronze, símbol de Florència, marbre, museu Bargello a Florència, adolescent, desafiador.
18. Busca informació sobre el «David» de Donatello i el «David» de Miquel Àngel i completa aquesta fitxa: Període escultòric i data de realització del David de Donatello ______________________________________________________________ Període escultòric i data de realització del David de Miquel Àngel ______________________________________________________________ Material i tècnica escultòrica del David de Donatello ______________________________________________________________ Material i tècnica escultòrica del David de Miquel Àngel ______________________________________________________________ Història bíblica
Moment bíblic representat per Donatello
Moment bíblic representat per Miquel Àngel
19. Explica el més detallat possible, el moment mitològic que descriu Botticelli en el quadre del Naixement de Venus.
20. Escriu el nom de cada un dels personatges en el globus corresponet
21. Cita tres característiques que es fan visibles en els quadres de Sandro Botticelli 1.2.3.-
22. Llegeix en el dossier el text de la «Cúpula de Sant Pere» i fes-ne una ressenya històrica i una anàlisi de la seva forma tot assenyalant les seves parts principals.
23. Llegeix en el dossier el text referent a la «Pietat del Vaticà» i explica, primer, el tema i, posteriorment, comenta’n les característiques principals.
24. Llegeix en el dossier el text referent al Moisès i contesta les preguntes següents:
a. Qui era Moisès?
b. Què és la «terribilità»?
c.
Quins sentiments et sembla que expressa aquesta obra?
25. Busca a Internet aquesta escena de la «Creació d’ Adam» i fes un ampli comentari.
26. Contesta aquestes qüestions sobre l’obra de Miquel Àngel a la «Capella Sixtina». a. Què pinta Miquel Àngel en la Capella Sixtina? b. Durant quins anys la pinta? c. De qui rep l’encàrrec? d. Qui manà construir la Capella Sixtina i en quin any? e. Cita tres fragments del Gènesi representats en la volta. f. Què són els Profetes i les Sibil·les? g. Què són els Ignudis? h. Per què es diu que el sostre és un cant a l’home nu? i. Qui presideix el Judici Final? j. Quina és la tècnica pictòrica emprada en la Capella Sixtina? k. On Miquel Àngel s’autoretata en el Judici Fanal? l. Per què es tapa la nuesa en el Judici Final? m. Quin tapa la nuesa en el Judici Final?
27. Llegeix en el dossier el text referent a aquesta obra i contesta les preguntes següents: Nom: Artista: Data de realització: Museu: Possible personatge representat:
Característiques:
28. Explica breument una anècdota explicada a classe referent a quadre.
29. Partint de les informacions rebudes a classe, omple les tres caselles. Nom de l’obra, artista i localització:
Temàtica i moment bíblic representat
Composició i organització dels personatges