A l’entorn del Romànic
Dossier de camp
A l’entorn del Romànic
Santa Maria de Ripoll Nom i Cognoms
Grup
segon d’ESO
A l’entorn del Romànic
A l’entorn del Romànic
índex Què hem de saber abans de començar a parlar de Romànic? El Monestir de Santa Maria de Ripoll - LL’Abad ’Abad Oliva Panteó Comtal - QÜESTIONARI SOBRE EL PANTEÓ COMTAL Sant Benet i l’ordre benedictí - La Bíblia de Ripoll - QÜESTIONARI SOBRE SANT BENET I ELS BENEDICTINS L’església de Santa Maria - ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA La portalada - ESTUDI ESCULTÒRIC DE LA PORTALADA DE SANTA MARIA La capçalera - ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE LA CAPÇALERA El claustre - QÜESTIONARI SOBRE EL CLAUSTRE Scriptorium: Bíblia de Ripoll - QÜESTIONARI SOBRE L’ESCRIPTORIUM: BÍBLIA DE RIPOLL - Lectura - QÜESTIONARI SOBRE LA LECTURA El cant gregorià - QÜESTIONARI SOBRE EL CANT GREGORIÀ
Per més informació:
http://www .monestirderipoll.cat/# http://www.monestirderipoll.cat/#
A l’entorn del Romànic
A l’entorn del Romànic
Què hem de saber abans de començar a parlar de R omànic? Romànic? Volta de canó
S’anomena romànic l’estil artístic per excel·lència Alta Edat Mitjana Europa de L’Alta Mitjana. S’estén per l’Europa occidental occidental, des de l’any 1000 fins a mitjans del segle XII. El podem definir com un estil feudal, agrari i monàstic.
Arc de mig punt
Arcs faixons
Trets generals d’aquesta època: • Època de molta inseguretat inseguretat. La gent estava
sotmesa a constants atacs de musulmans i francs. • Època de molta misèria i de grans malalties malalties. •
Època feudal, de senyors, vassalls i serfs. L’economia feudal era rural i es basava en l’agricultura. Les terres dels comtes eren donades als nobles i a l’Església que, a la vegada, la cedien als serfs per tal que la treballessin.
•
Església era l’element religiós més important, L’Església on s’albergaven els clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure. La cultura es concentrava principalment als monestirs.
•
Època de fort fervor religiós religiós: - Iniciada per l’obscura profecia de Apocalipsi, que era interpretada com si el l’Apocalipsi, món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033, van fer que l’home d’aquella època, conduït per l’Església, es refugiés en la fe. - Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, o bé perquè l’església prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. Les rutes de pelegrinació cristiana més prestigioses eren la de Jerusalem, on va viure i va morir Jesucrist; la de Roma, centre administratiu de l’església, on fou martiritzat el primer Papa; Sant Pere de Vaticà, i la de Santiago de Compostel·la, al nord-oest d’Espanya, on es creia que estava enterrat l’apòstol Sant Jaume. Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer rutes a través de França i Espanya per visitar el sepulcre de Sant Jaume. Al segle XII, fins i tot existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir. Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es van anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota l’Europa Occidental.
Volta d’aresta
L’ésglésia romànica * Les formes arquitectòniques del romànic són austeres. senzilles i austeres * Els murs de pedra són massissos i de poca alçada i els contrafors o estreps serveixen per reforçar aquests murs per la banda exterior. * L'ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs cecs. * L'arc arc utilitzat és el de mig punt punt. * Normalment, les plantes de les esglésies són de creu llatina llatina. * Les façanes de les esglésies romàniques estan oest -lloc d'on a l'Edat Mitjana es creia situades a l'oest que procedien les tenebres i tots els mals. * La capçalera o zona de l'altar absis i les altar, l'absis altar est est, on surt el sol. La absidioles és situada a l'est primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada amb Jesucrist. * Les portes de les esglésies s'anomenen portes arquivoltes. atrompetades i estan formades per arquivoltes * Les finestres finestres, en general poques, són petites i s'anomenen espitlleres espitlleres. * L'element de suport per la seva robustesa és el pilar. pilar * Els elements arquitectònics principals en les d'aresta. cobertes són la volta de canó i la volta d'aresta * Els absis i les absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
A l’entorn del Romànic
MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL
elós l'any 879 El monestir benedictí de Ripoll fou fundat pel comte Guifré el PPelós 879. El 20 d'abril de l'any 888 el monestir de Ripoll fou solemnement consagrat i dedicat a Santa Maria Maria. La importància creixent del monestir de Ripoll com a centre cultural amb biblioteca, «scriptorium» i escola monàstica medieval motivà successives ampliacions de l’edifici, abat essent la realitzada per l’abat Oliba (1008-1046) la que conformaria les seves formes definitives. Un edifici de pedra de formes austeres i massisses massisses, presidit per una façana flanquejada per dos campanars i, una àmplia església de cinc naus encapçalada per un absis central i tres absidioles a cada costat.
A l’entorn del Romànic
L’abat Oliba Oliba era noble, comte de Cerdanya. A volts dels seus 30 anys (1002) va decidir de fer-se monjo, cedint les seves propietats als seus germans. Va ingressar al monestir de Ripoll. Aviat el van triar abat del monestir i poc després, el van elegir també abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà (1008). Deu anys més tard, va ser nomenat bisbe de Vic. Des d’aquesta triple condició religiosa, al capdavant de la jerarquia eclesiàstica del país, va iniciar en diversos camps un a sèrie d’importants tasques culturals i polítiques. Ell fou qui amplià el monestir de Santa Maria de Ripoll, va engrandir la seva biblioteca i a ell es deu l’impuls que el romànic pren en aquest moment.
El segle XIV és marcat per una davallada en la vida religiosa i econòmica. La comunitat perd molts dels seus membres i, l’any 1428 el monestir va ser víctima d’un terratrèmol en el qual es va enfonsar la nau principal de l’església, una lateral i part d’un campanar. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic. El final de la vida monacal a Santa Maria de Ripoll va arribar el 1835. Els monjos van abandonar el monestir que va ser arrasat i incendiat. L’edifici, a poc a poc, es va anar esfondrant, s’utilitzà com a pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars. Tot i alguns intents tímids de reconstruir-lo durant la segona meitat del segle XIX, no fou fins a l’any 1886 1886, quan ell bisbe Morgades Morgades, en aquells dies bisbe de Vic, va ordenar la reconstrucció del monestir a l’arquitecte Elies Rogent Rogent. La restauració, finançada en gran part per les aportacions particulars, va finalitzar el 10 de juliol de 1893 amb una nova consagració de la basílica. La restauració va canviar notablement l’aspecte original de l’edifici ja que l’arquitecte va afegir alguns elements inexistents en l’original com un cimbori en el creuer i una sèrie de columnes que serveixen de separació de les naus laterals dins de l’església. El 1931 1931el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declarat Monument Històric-artístic Històric-artístic.
L'obra principal del monestir i de l'escultura romànica de Catalunya és la portalada del segle XII XII. Està dividida en set franges horitzontals on es escenes representen bíbliques bíbliques, històriques i al·legòriques al·legòriques. La rica iconografia combina els grups temàtics entre motius florals de gran exuberància i ornamentacions de línies geomètriques, sense res on el cisell no s'hagi deixat sentir. A ambdós costats del portal hi ha les imatges mutilades de Sant Pere i de Sant PPau au au.
A l’entorn del Romànic
PANTEÓ COMTAL Guifré el Pilós mor l’11 11 d’agost del 897 i les seves despulles són sepultades al monestir de Ripoll Ripoll, tal com ell mateix havia disposat. Inaugura una tradició que serà continuada pels seus descendents, els comtes de Cerdanya i Besalú i, ja al segle XII, per dos comtes del casal de Barcelona Barcelona, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV IV.. Santa Maria de Ripoll esdevé, d’aquesta manera, el primer panteó de la dinastia que governarà el territori català fins al segle XV XV..
Seguint un costum altmedieval, monarques i nobles escollien com a lloc de sepultura monestirs i els atorgaven nombrosos béns i ofrenes a canvi d’obtenir l’oració de la comunitat per l’etern descans de la seva ànima i la dels seus familiars. La memòria dels comtes enterrats al monestir de Ripoll continuava viva al segle XI, quan el propi abat Oliba escriu ell mateix uns epitafis per a les set tombes dels descendents de Guifré que hi reposaven. adulf i el seu besnét Bernat TTallaferro allaferro Radulf allaferro, comte de Besalú, així Sabem que les de Guifré Guifré, el seu fill R com la del comte Ramon Berenguer III el Gran Gran, estaven situades a la galeria oriental del claustre al començament del segle XIX. Un altre espai d’enterrament privilegiat del monestir era la galilea galilea, és a dir, el porxo d’entrada a l’església presidit per la portalada romànica, on es conservaven cinc tombes a banda i banda. Invasions franceses molt posteriors, del segle XIX, van malmetre el monestir i les tombes comtals, tot i que les restes de Guifré, es van conservar. Anys més tard, molts d’aquests sepulcres devastats es van reconstruir i, avui en dia, llueixen a l’església, tot i que amb un aspecte molt diferent del que tingueren segles abans.
Relleus de tomba de Ramon Berenguer III que representen la mort i les exèquies del comte. Formaven part del sepulcre original realitzat al segle XII.
A l’entorn del Romànic
Tomba modernista del comte de Besalú, Bernat Tallaferro allaferro, germà de l’abat Oliba.
QÜESTIONARI SOBRE PANTEÓ COMTAL
Exercici: Després de l’explicació del professor, llegeix el text d’aquesta pàgina i contesta les preguntes següents.
Explica amb les teves paraules el significat de «panteó familiar»? PPer er què podem dir que aquest panteó familiar suposa l’inici i el cor de Catalunya?
Qui va ser Guifré el PPilós? ilós? PPer er què forma part del record dels catalans d’avui en dia?
Què buscava la noblesa quan demanaven que els seus cossos fossin sepultats als monestirs i a les esglésies? Com ho aconseguien?
Busca pel transsepte de l’Església i descriu el sepulcre de Ramon Berenguer III. Creus que totes les parts són de l’època medieval? PPer er què?
A l’entorn del Romànic
SANT BENET ’ORDE BENEDICTÍ I LL’ORDE Sant Benet (480-547) va néixer a Nursia (Itàlia) i era fill d’una família benestant. De jove va interrompre els estudis que cursava a Roma per fer una vida de solitud en una cova de Subiaco. La seva experiència espiritual el va dur a fundar un cenobi a Montecassino. A la seva maduresa, sant Benet, ple d’experiència, va escriure la seva famosa “Regla”.
El monestir és la creació romànica per excel·lència. Era el lloc on es reunia un grup de persones persones, cenobites, per viure-hi la vida sota una sèrie de normes anomenades «Regla» la més estesa de la qual era la de sant Benet Benet. Amb la “Regla”, Sant Benet organitza la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. Va concebre la comunitat monàstica com una família sotmesa a abat l’autoritat del pare (abat abat) però sense que ell tingués un poder absolut, sempre obligat a demanar consell als seus monjos. La “Regla” de sant Benet, breu i precisa, es caracteritza també per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, i per organitzar la vida interior del monestir de manera que els monjos s’autoabastissin en les seves necessitats sense haver de demanar caritat a ningú. Així, la màxima dels monjos benedictins és “ora et labora” (prega i treballa). Es dedicaven a pregar cantant per salvar les ànimes de l’infern i, a part d’uns grans agricultors, ells eren els únics homes cultes de l’època. Els monestirs van esdevenir l’únic lloc de cultura on hi havia llibres i els monjos copistes es dedicaven a reproduir-los en manuscrits manuscrits, on s’allotjaven escoles i es desenvolupaven obradors d’art. La llengua utilitzada en els monestirs, sobretot llatí. pel que fa a la documentació escrita, era el llatí
La Bíblia de Ripoll La Bíblia de Ripoll fou copiada entre els anys 1015 i 1020 1020, i fou portada a Marsella pels monjos de sant Víctor cap a l’any 1170. La seva fama prové de la sèrie d’impressionants miniatures i dibuixos que conté de Antic TTestament estament i dels evangelis l’Antic evangelis, que la converteixen en la Bíblia amb més il·lustracions de l’Edat Mitjana. Es aticana conserva a la Biblioteca Apostòlica V Vaticana aticana.
A l’entorn del Romànic
QÜESTIONARI SOBRE SANT BENET I ELS BENEDICTINS
Exercici: Aquestes il·lustracions corresponen al monestir de Santa Maria de Ripoll. Llegeix el text de la pàgina anterior del dossier i contesta les preguntes següents: Qui era sant Benet?
Qui és l’abat?
Què és un monestir?
Quina és la màxima
«Regla» dels benedictins?
Com resen el monjos?
Per què els monestirs eren un lloc de cultura?
Què és la Bíblia de Ripoll?
A l’entorn del Romànic
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
Els murs són sòlids sòlids, fets de carreus carreus, capaços de sostenir el pes de la volta de canó que fa de coberta. Els elements arc de mig punt visible en el pòrtic abotzinat i en les finestres estretes arquitectònics determinants són l’arc estretes, espitllera o esqueixada anomenades d’espitllera esqueixada. Els suports interiors, per la seva robustesa, són pilars pilars. La planta de l’església és de creu llatina llatina, formada per una nau central més ampla i alta, i quatre naus laterals. Una nau transversal o transsepte talla tota l’església i, així , el temple s’apropa al símbol del martiri de Crist, la creu. absis semicircular amb l’altar i sis absidioles Totes les línies de l’església convergeixen cap a la capçalera capçalera, on hi ha l’absis absidioles. La zona on se situa l’altar s’anomena presbiteri i és el lloc reservat al clergue, sempre es localitza més elevada del sòl de l’església.
presbiteri
finestres d’espitllera naus Orientada d’oest (món del pecat) a est (sol naixent), l’església romànica es converteix en un espai-camí que tot feligrès havia de seguir per rebre, mai millor dit, la llum de la purificació de Déu (EGO SUM LUX MUNDI).
tomba del comte Guifré el Pilós
laterals
capçalera porta abotzinada
nau
central
altar
absis absidioles
planta de creu llatina
pilar transsepte
A l’entorn del Romànic
ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
Exercicis: Observa la fotografia i la planta de l'església i assenyala'n els elements proposats següents amb els seus números corresponents:
1 ..nau central 2 ..arc de mig punt 3 ..pilar 4 ..absis 5 ..volta de canó 6. presbiteri
1. 2. 3. 4.
nau central naus laterals transsepte absis
5. 6. 7. 8.
absidioles 9. porta abotzinada capçalera 10. finestra d’espitllera presbiteri pilar
Exercicis: Explica el simbolisme de l’orientació d'una església romànica i fes una petita descripció de la planta de l'església de Santa Maria de Ripoll.
A l’entorn del Romànic
LA POR TALAD A PORT ALADA Obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció.
La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjans del segle XII i substitueix la primitiva porta del temple. Es tracta d’una obra única. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que el porxo s’ha protegit amb vidres i s’ha protegit amb vidres i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte.
Mateu
Marc
Joan
Lluc
La portalada s’organitza en dos cossos horitzontals emmarcats i units per àtic l’àtic àtic, presidit per la figura de Crist en Majestat Majestat. Al centre s’obre la porta set emmarcada per arquivoltes arquivoltes.
A l’entorn del Romànic
ESTUDI ESCULTÒRIC DE LA PORTALADA DE SANTA MARIA
Exercicis: Assenyala en la il·lustració els elements que formen aquesta estructura amb el seus noms corresponents. 1. porta abotzinada 2. arquivoltes 3. frontispici
4. Pantocràtor/MAIESTAS DOMINI/Crist en majestat 5. Tetramorf (5a 5a 5a-Mateu, 5b 5b-Joan, 5c 5c-Marc i 5d 5d-Lluc)
Exercicis: A part de la finalitat decorativa, saps la principal funció de tanta escultura en aquesta portalada. Raona breument la resposta.
Exercicis: Defineix els conceptes següents: Pantocràtor/MAIESTAS
Tetramorf
DOMINI/Crist
en
majestat
A l’entorn del Romànic
LA CAPÇALERA ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE LA CAPÇALERA
Observa la capçalera amb l’absis i les absidioles i fes-ne un dibuix en el requadre inferior: ESTIL
LLOMBARD 2
1
A Catalunya, i per influència dels picapedrers de la Llombardia, a les esglésies del segle XI, es percep Llombardia un dels trets més característics de l'arquitectura romànica en la d e c o r a c i ó e x t e r i o r d e l e s esglésies esglésies. Aquesta decoració consisteix en uns elements en relleu compostos per faixes verticals anomenades lesenes o faixes llombardes (1) sobre les quals se situen un sèrie de petits arquets (2). Aquests correlatius anomenats arquets cecs (2) elements bàsics de la decoració llombarda es poden acompanyar, en molts casos, de frisos complementaris, serra. de pedres disposades en dents de serra
A l’entorn del Romànic
EL CLA USTRE CLAUSTRE Situat al costat sud de l’església, el claustre de Santa Maria de Ripoll consta de dos pisos pisos. Fou iniciat a finals del segle XII, però la seva construcció quedà paralitzada fins a finals del segle XIV. La galeria superior es completà al segle XVI. Té forma trapezoidal i consta de 112 arcs de mig punt i 252 columnes de capitells esculpits amb motius religiosos, mitològics i populars.
El claustre, orientat d'acord amb els eixos dels quatre punts cardinals, era el nucli organitzador de l'arquitectura monàstica monàstica. Al voltant, confluïen les diverses dependències: església església, s a l a c a p i t u l a rr, r e f e c t o r ii, b i b l i o t e c a a, escriptori i les diferents cel·les monàstiques. Es tracta d'un pati pati, normalment ajardinat de forma quadrada quadrada, amb una font o un pou al mig, amb una coberta als seus costats aguantada per columnes i arcs. Era el lloc de meditació silenciosa o de lectura lectura.
QÜESTIONARI SOBRE EL CLAUSTRE
Exercici: Després de l’explicació del professor, llegeix el text d’aquesta pàgina i contesta les preguntes següents: Quina és la funció d’un claustre i quina forma acostuma a tenir?
Quines són les seves principals dependècies?
Quina funció té la Sala Capitular i el refectori ?
Quin arc s’utilitzà en l’època romànica ?
A l’entorn del Romànic
SCRIPT ORIUM: BÍBLIA DE RIPOLL SCRIPTORIUM: La Bíblia més antiga que coneixem data del s.II aC; la de Ripoll és una còpia il·lustrada del s.XI. S’hi explica, en un conjunt de textos, la paraula de Déu, s’hi alaba la seva figura i tot el que ha creat. Al segle XI, Escrivans1, il·luminadors2i miniaturistes3 treballaven escriptori d e l monestir de colze a colze a l’escriptori Ripoll Ripoll, un dels centres de referència cultural de l’Europa medieval. Aquest cèlebre escriptori va p r o d u i r nombrosos manuscrits d e g r a n abat qualitat artística, sobretot sota l’impuls de l’abat Oliba Oliba. Entre ells, la que es coneix com a »Bíblia de Ripoll» Ripoll», un dels còdex 4 més rics produïts a l’Edat Mitjana. Actualment, la trobem custodiada a la Biblioteca Apostòlica V aticana Vaticana aticana, on només la poden consultar investigadors i estudiants de doctorat, la Bíblia és un volum de gran format (550x370mm) que conté 465 folis folis. A més de les Sagrades Escriptures, el còdex inclou 210 pròlegs, sumaris i altres textos introductoris, que fan de la Bíblia de Ripoll una mena de «gran enciclopèdia il·lustrada medieval». escriptura carolíngia pura del monjo Guifred, el copista únic d’aquesta obra. Les La «font» dels textos és l’escriptura impressionants miniatures i dibuixos que conté li han donat renom: hi trobem 20 folis totalment il·lustrats a m b miniatures que van inspirar la iconografia de la cèlebre portalada del monestir. QÜESTIONARI SOBRE L’SCRIPTORIUM: BÍBLIA DE RIPOLL
Exercici: Després de l’explicació del professor, llegeix el text d’aquesta pàgina i contesta les preguntes següents: Quina diferència hi ha entre un copista i un escrivà?
Quina diferència hi ha entre un il·lustrador i un miniaturista?
Per què la Bíblia de Ripoll és un còdex?
La Bíblia de Ripoll és anomenada «gran enciclopèdia il·lustrada medieval», per què?
A l’entorn del Romànic
LECTURA El primer va tocar tocar,, i es produí una pedregada barrejada amb foc i sang sang,, que fou llançada a la terra, i la abrusar.. tercera part de la terra, la tercera part del arbres i tota l’herba verda es van abrusar El segon àngel va tocar a tercera part del tocar,, i fou precipitada al mar com una gran muntanya roent de foc. LLa mar es va tornar sang sang,, la tercera part de les criatures que hi ha al mar i tenen vida va morir morir,, i la tercera part de les naus fou destruïda. El tercer àngel va tocar tocar,, i un astre gran, encès com una torxa, va caure del cel sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts de les aigües. El nom de l’astre és Absenta, i la tercera part de les aigües va convertir-se en absenta, tant, que molts dels homes van morir a les aigües, perquè s’havien tornat amargues. El quart àngel va tocar tocar,, i fou atacada la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles, de manera que se n’enfosquí la tercera part, i disminuí una tercera part la llum del dia, i la de la nit, igualment. I en la visió encara vaig sentir una àguila que volava pel mig del cel dient amb veu forta: «Ai, ai, al dels habitants de la terra pels altres tocs de trompeta dels tres àngels que estan a punt de tocar!». El cinquè àngel va tocar tocar,, i vaig veure una estrella caiguda del cel a la terra. Li donaren la clau del p o u d e l’abisme, va obrir el pou de l’abisme, i en va pujar una fumarada com la fumarada d’un gran forn, tant, que el sol i l’aire van enfosquir-se a causa del fum del pou. Aleshores van sortir del fum unes llagostes cap a la terra, i els fou donat poder com el que tenen els escorpins de la terra, dient-los que no fessin mal a l’herba de la terra, ni a res de verd, ni a cap arbre, sinó solament als homes que no tenen la marca d e D é u al front. 5 I els fou concedit, no pas de matar-los, sinó de torturar-los durant cinc mesos. El seu turment és com el turment de l’escorpí quan pica un home. F ragment de LLa a Bíblia l’Apocalipsi (Ap. 1,1 - 22,21). Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat
QÜESTIONARI SOBRE LA LECTURA
Exercici: Comprensió lectora del text d’aquesta pàgina.
Què passa cada vegada que un àngel toca (tocava una trompeta)?
Què és l’apocalipsi ? Amb què es diferencia de gènesi ? En quin llibre apareixen? l’apocalipsi? gènesi?
Quins homes se salven dels escorpins? PPer er què?
A l’entorn del Romànic
EL CANT GREGORIÀ Sant Gregori I, el Gran Va néixer a Roma cap al 540. Després d’estudiar lleis, fou nomenat pretor de Roma (praetor: magistrat de la República de Roma encarregat d’administrar justícia). Cap al 575 va deixar el seu càrrec, va distribuir tota la seva riquesa entre els pobres i es va recloure en un monestir romà. Sembla que aquesta decisió va ser presa en veure com estaven a punt de ser venuts uns joves esclaus anglosaxons al mercat d’esclaus: els va comprar per convertir-los al cristianisme per tal que fossin els iniciadors de la cristianització en el seu país d’origen. Fou escollit Papa el 3 de setembre de l’any 590 i fou un gran administrador de l’església: va reformar els serveis públics i els rituals, va desenvolupar el sistema de creences (dogmes) de l’església moderna i va sistematitzar i ordenar el cant litúrgic, instituint el cant gregorià. Va morir a Roma el 12 de febrer de l’any 604.
Gregori, des de la seva posició de Papa i amb la voluntat d’unificar al màxim tots els aspectes relacionats amb l’Església, dicta quines i com han de ser les melodies per a la litúrgia. S’escriuen dos llibres que recullen els cants apropiats per a les celebracions (missa) i pels oficis: Cants per a la missa «Graduale Romanum» Cants per als oficis «Antiphonale Romanum» Aquests llibres seran copiats pels monjos i repartits pels principals monestirs de l’època.
Característiques del cant gregorià: • • • •
És un cant pla, sense grans salts intervàlics, i monòdic (una sola veu). El ritme, lent, ve donat pel propi ritme del text llatí. Sempre és cantat per homes i sense acompanyament instrumental. S’utilitzen modes, anomenats modes eclesiàstics, segons sigui el caràcter del text.
Sistema de notació. Per tal de recordar les melodies i poder-les transmetre sense errors, es defineix un sistema de notació musical. Com a sistema de notació neumàtic neumàtic. Un neuma és petit signe que es col·loca sobre el text i que representa una nota o una petita cèl·lula melòdica. Serveixen per orientar l’entonació.
A l’entorn del Romànic
Tipus de melodies gregorianes. Segons la relació entre notes i síl·labes, les melodies gregorianes es classifiquen en: Sil·làbiques Sil·làbiques: cada síl·laba es canta amb una nota diferent.
Melismàtiques Melismàtiques: cada síl·laba es canta amb una sèrie de notes (melisma).
Salmòdiques Salmòdiques: diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota (recitar).
QÜESTIONARI SOBRE EL CANT GREGORIÀ Exercici: Després de l’explicació del professor, llegeix el text de la pàgina anterior, i contesta les preguntes següents:
Qui era sant Gregori I, el Gran?
Digues quatre característiques del cant gregorià.
Quina particularitat tenen les melodies melismàtiques?
Quina diferència hi ha entre les melodies salmòniques i les sil·làbiques?
A l’entorn del Romànic