NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
PRÀCTICA 3: LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
ALEIX MATAMOROS REVERTER JAEL FERRERES FERRERES RAQUEL ARRIBAS JARAUTA
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència d’aprendre a aprendre. La competència informacional és el conjunt de coneixements teòrics i habilitats i destreses pràctiques que capaciten la persona que les poseeix per localitzar, avaluar, usar i comunicar la informació de forma efectiva. L'assoliment d'aquesta competència es realitza per un procés sovint planificat en un programa de formació que s'anomena alfabetització informacional. Les habilitats i destreses pràctiques que fan una persona competent informacionalment són: •
Reconèixer una necessitat d'informació.
•
Determinar l'abast de la informació requerida.
•
Accedir a ella amb eficiència.
•
Avaluar la informació i les seves fonts.
•
Incorporar la informació seleccionada a la seva pròpia base de coneixements.
•
Utilitzar la informació de manera eficaç per a dur a terme tasques específiques.
•
Comprendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta a l'ús de la
informació. •
Accedir a ella i utilitzar-la de forma ètica i legal.
•
Classificar, emmagatzemar, manipular i combinar la informació reunida o
generada. •
Generar, registrar i compartir nova informació.
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
A partir d’aquí les quatre competències nombrades anteriormente es troben estretament relacionades amb la competència informacional. La competència comunicativa lingüística
i audiovisual comporta saber
comunicar a partir del llenguatge audiovisual, fent servir les tecnologies de la comunicació (anomenada competència digital). Aquesta competència comunicativa s'aplica en la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suport; la comprensió i la composició de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses, i en suports diversos. En el tractament de la informació i competència digital és la que fa referència més directament amb la competència informacional. Aquesta incorpora habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, usant suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. No hi ha un tractament de la informació al marge dels continguts específics de les àrees i, per contra, el desenvolupament realitzat en una àrea pot ser transferit a les altres, si el professorat fa activitats explícites de transferència. Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses. Transformar la informació en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, etc., significa, doncs, comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa, recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. L'ús reflexiu i competent d'aquestes tecnologies és clau en el desenvolupament de totes les competències, però en l'àmbit del tractament de la informació té una especial rellevància ja que ajuda a extreure el màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i manera d'operar dels sistemes tecnològics, i de l'efecte que aquests canvis tenen en el món personal i sociolaboral (tenir una actitud crítica i reflexiva davant de la ideologia que transmeten i que condiciona la vida individual i social). Aquesta competència, que anomenem digital, també suposa emprar les TIC com a eina en l'ús de
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
models de processos: matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics; processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa. La relació d’aquesta competència amb la competència informacional es sintetitzaria bàsicament en els següents punts: * Recerca, selecció, organització i interpretació de la informació a partir de fonts digitals. * Capacitació per a distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i entre informacions objectives i subjectives i per tant, la intencionalitat dels missatges. * Contrastació de la informació a partir de fonts diverses i de la seva comparació per al desenvolupament del pensament crític. Quant a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, aquesta competència suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint en els àmbits científic i tecnològic són molt ràpids i tenen una influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. Finalment l’aprendre a aprendre implica disposar d'habilitats per aconduir el propi aprenentatge, és la competència metodològica que, d'alguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques. Aquesta inclou habilitats per obtenir informació i, molt especialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.
2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
I.D. TIC Los docentes deben estar en capacidad de: I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico y utilizarla para mantener correspondencia electrónica duradera. Demostrar cómo se genera y utiliza una cuenta de correo electrónico; y solicitar a los participantes que creen una cuenta de este tipo y envíen una serie de mensajes por correo electrónico. Som clarament competents; amb el correu de la Universitat, amb el Gmail o el Hotmail… I.D.8. Describir la función y el objetivo de los software de tutoría (tutoriales) y de instrucción y práctica, así como la manera en que contribuyen, en los estudiantes, a la adquisición de conocimientos, en las diferentes asignaturas escolares. Sabem per a què serveixen i també com consultar-los, són molt útils per entendre el funcionament dels entorns Moodle, d’algun “foro”… Són com manuals d’instruccions. Poden ser útils per als estudiants, però no considerem que per a cap assignatura escolar en concret. No som gaire competents en aquest aspecte. I.D.9. Localizar paquetes de software educativo y recursos Web ya preparados, evaluarlos en función de su precisión y alineamiento con los estándares del plan de estudios (currículo), y adaptarlos a las necesidades de determinados estudiantes. Estem capacitats per buscar i tenim diversos recursos a l’abast (xtec, edu365, Google, activitats del JClic, activitats amb PDI…) sabem com buscar la informació i webs amb
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
materials innovadors i aprofitables que s’adapten al currículum. En cas que no s’adaptin som capaços de modificar-los i atendre bé la diversitat. Ens faltaria potser un ventall més ampli de recursos, que només el bagatge personal i l’experiència de cadascú faran possible. I.D.10. Utilizar software para mantener registros en red a fin de controlar asistencia, presentar notas de los estudiantes y mantener registros relativos a ellos. Ens declarem totalment incompetents; no en coneixem cap. Esperem formació adequada als centres, o a l’assignatura de noves tecnologies. Ara per ara, no tenim ni idea de com funciona aquest tipus de software ni quins tipus hi ha. I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de comunicación y colaboración tales como mensajes de texto, videoconferencias, colaboración mediante Internet y comunicación con el entorno social. Competents en un percentatge del 100 %, de fet, és la nostra eina de comunicació bàsica amb professors, entre alumnes i companys, amb amics… per conèixer gent nova, per passar l’estona xerrant… Podem fer servir els missatges del Moodle, el Messenger (videotrucades), els Blogs, Metroflogs, Facebook, Hotmail, Twitter, Tuenti, amb les PDA i les noves tecnologies incorporades als nous telèfons mòbils amb connexió a Internet… Estem al corrent de tot el que està relacionat en aquest àmbit, degut a la generació en la qual ens trobem i on qui no té Messenger o Facebook “no és ningú”.