Apunts de EPV / IES d’Alcalà /
1er d’ESO
Tema 2. El punt, la línia i les formes Els elements del llenguatge visual són el punt, la línia, el color, les formes i la textura. Estos elements són els ingredients gràfics que componen la imatge, és a dir, l’obra plàstica. Punt gràfic/punt geomètric
És el més elemental dels signes gràfics. En l’obra plàstica, qualsevol element o zona que ens convide a realitzar una aturada visual damunt d’ella, es considera com a punt d’atenció. Diguem que punt geomètric es quan se somet a lleis de la geometria, en este cas definim el punt com el lloc on es creuen dos línies rectes perpendiculars. El punt es considera l’element més simple del llenguatge visual, encara que no per això és el menys expressiu. Es poden obtenir composicions molt expressives combinant el tamany, la quantitat i la disposició dels punts a l’espai. Composicions lineals: els punts es poden disposar dibuixant línies damunt del suport que poden ser rectes, trencades o corbes. Composicions concèntriques: les composicions concèntriques queden configurades mitjançant l’agrupació de punts. Composicions disperses: este tipus de composicions es distribuïxen de manera aleatòria.
La línia gràfica i la línia geomètrica
Igual que amb el punt, podem percebre certs elements o objectes com si foren una línia a l’espai. És el principal element configurador de la superfície plana i de l’espai. Mitjançant la línia es pot donar al pla i a l’espai una organització, centrar l’atenció en una part de la composició... Podem configurar la línia a partir de l’empremta que deixa un llapis, retolador, pinzell o qualsevol instrument al desplaçar-se damunt d’un suport. Eixe traçat pot variar d’amplària, més fi o gruix, i també de longitud, mitjançant un traçat continu o discontinu. La línia geomètrica respon a lleis geomètriques i es pot definir com la intersecció de dos plànols que es tallen. Així tenim línies verticals, horitzontals o obliqües. Quan dibuixem diferents línies en el plànol, este adopten diferents posicions les unes amb les altres: paral·leles, perpendiculars, convergents i divergents.
La forma
Tots els elements que trobem a l’entorn, siguen naturals o artificials, presenten una figura o aparença externa a la que anomenem forma. Figura i fons
En una imatge visual o plàstica, percebem els distints elements gràcies al contrast que s’establix entre la seua figura i el fons.
1
Apunts de EPV / IES d’Alcalà /
1er d’ESO
Contorn i esquelet estructural
Les figures estan delimitades per una línia que anomenem contorn. Mentre que l’espai que hi ha dins d’eixe contorn l’anomenem silueta. A vegades la informació que ens aporta una figura sols cortorneada és escassa, sent necessàries una sèrie de línies adicionals que contribuïsquen a determinar la figura. El dibuix de l’espai interior és el que anomenem esquelet estructural o dintorn. Entorn
En ocasions l’espai que envolta una figura està constituït per una sèrie d’elements que complementen la composició. Este espai que completa i configura el fons és el que diem entorn. La forma plàstica i la figura geomètrica
Ja sabeu el que són formes naturals i artificials. Esta classificació fa referència al seu origen i corresponen a elements de la natura o creats per l’ésser humà, respectivament. Estos elements i objectes que trobem a l’entorn establixen unes relacions amb l’espai donant lloc a formes unidimensionals, bidimensionals i tridimensionals, segons tinguen una dimensió (longitud), dos (llargària i amplària) o tres (llargària, amplària i altitud). Les formes plàstiques
Són moltes i diverses les formes que trobem al llarg de la història de l’art. L’obra plàstica contemporània està plena de formes que no estan subjectes a cap criteri geomètric. Les formes geomètriques
Estes estan sotmeses a lleis que les definissen. El triangle, el cercle i el quadrat constituïxen les tres formes geomètriques bàsiques. Estes formes geomètriques simples constituïxen la base del disseny gràfic i se les atribuïxen forts valors expressius, raó per la qual són molt utilitzats en la creació de cartells, logotips... La textura
És l’acabat d’una superfície, natural o artificial; o siga, pot ser una qualitat del material utilitzat o l’acabat que ha donat l’artista a un objecte o a una composició plàstica.
ACTIVITATS 1. Copia el següent dibux i fes amb punts cadascuna de les zones atenent a la situació respecte al focus de llum:
2. Realitza textures amb línies traçades a mà: paral·leles amb diferent grossor, fent zig-zag, fent ones, circumferències, línies discontinues, espirals, fent angle recte o figures amb línies més pròximes. 3. Dibuixa animals i arbres a partir del dibuix del contorn.
2