L’accentuació + diftongs Valencià Bàsic Unitat 3
Els diftongs
– Creixents: g/q + u + vocal: quatre, aigua. – Decreixents: vocal + i; vocal + u: feina, coure. – Atenció!!! Les vocals “i” i “u” entre vocals i a principi de paraula poden esdevenir SEMIVOCALS, i per tant fan diftong: Iogurt, Iode, meUa, peUet
L'accentuació
2
La separació de síl·labes
– Es separen els dígrafs: rr, ss, ix, tj, tg, tx, l·l, tl, tll, tm, mm, tn, nn. – No es separen: qu, gu, ll, ny, ig. – Es separen tots els elements: in-ter-ac-tiu, nos-al-tres, sub-al-tern, su-per-in-ten-siu.
L'accentuació
3
L’accentuació gràfica I – MOTS AGUTS: s’accentuen quan acaben en vocal, vocal + -s, -en, -in (transmissió, accés, estan, algun...). – MOTS PLANS: s’accentuen quan no acaben en vocal, vocal + -s, -en, -in (micròfon, mòdem, plòter...). – MOTS
ESDRÚIXOLS:
s’accentuen
tots
(memòria,
aleatòria, díode, període...).
L'accentuació
4
L’accentuació gràfica II
– Adverbis de manera -ment: difícilment, ràpidament... – Mots compostos: científic + tècnic = cientificotècnic. – Majúscules i minúscules segueixen les normes d’accentuació.
L'accentuació
5
L’accentuació gràfica III
– Aguts: cautxú, ciclop, elit, esperit, filantrop, fluor, futbol, handicap, humit, iber, joquei, misantrop, oboè, oceà, però, perit, pivot, policrom, poliester, poliglot, quilogram, sinó, soviet, timpà, tiquet, xassís, xiclet, xofer, zenit.
L'accentuació
6
L’accentuació gràfica IV
– Plans: alvèol, amoníac ( i totes les paraules que acaben en -íac), cardíac, càstig, conclave, etíop, intèrfon, leucòcit, lígur, medul·la, míssil, omòplat, parèixer/paréixer, conèixer/conéixer, repòrter, rèptil, saxòfon, témer, termòstat, tèxtil, tòrcer, torticoli, vèncer, vertigen.
L'accentuació
7
L’accentuació gràfica V
– Esdrúixols: aurèola, diòptria, dòmino, elèctrode, línier, olimpíada, període.
L'accentuació
8
Fi