Carrer 001 - Aluminosi:solucions lentes i insufients

a> 0^

cd

GARRER

PUBLICACIÓ MENSUAL DE LA FAVB

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002- BARCELONA

\s

ENTREVISTA

SUMARI • Crònica

• Dossier

Piscines i esports, una arbitrarietat encara no consumada Pàgines 5 i 6.

Barcelona, cap a on vas?

Pàgines 9 a 12.

• Crònica

• Viure la ciutat

El Pla del Liceu, aprovat en un plenari que acaba a cops Pàgina 7.

El banc dels veïns de l'Esquena de l'Eixample, una experiència solidària Pàgina 13. '

u Assessorament L'Audiènda pública, una laberíntica eina de participació Pàgines 16 i 17.

K Vida associativa Els veïns de Gràcia busquen alternatives a la caserna Pàgina 18.

La reina del Parallel Maria Yànez, la Bella Dorita, ens parla de les seves experiències com a reina de la nit d'una Barcelona que ja ha desaparegut.

Pàgina 8.

NM-OCTUBRE 1991

2 /octubre de 1991 i

CARRER

Edita:

FAVB Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r, 2a.

08002 Barcelona Telèfon: 3106352 Fax: 3197941 Consell de redacció: Ernest Alós, Roser Argeml, Andrés Naya...

Fotografia: Miquel Lóp)ez

Han participat e n l'elabor a c i ó d'aquest n ú m e r o : Anna Alabart, Carol Biosca, Xavi Casinos, Rosa Charles, Pejse Encinas, Jaume Fabre, Fer, Rosa Fontanals, Ramon Gómez, Jan Grau, Josep Maria Huertas, Pep Molina, Ferran Navarro, Puyal, Pau Viiias.

Disseny i producció: Edicions Sibilla Josep Tatradellas, 31, 4rt.

08029 Barcelona Telèfon: 4191341 Fax: 4870562

La FA"VB no està necessàriament d'acord amb les opinions que n'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

La reproducció total o parcial dels continguts d'aquesta revista serà acceptada gustosament, sempre que es faci esment del seu autor i origen.

Fotomecànica i

impressió:

SUMARI CRÒNICA Aluminosi: solucions lentes i insuficients.

(Pàgines 3 i 4)

Geisa

Han respost a l'enquesta:

Imprès en paper ecològic de 55 gr. de Papelera Echezarreta, SA.

Josep Maria Cullell, Enrique Lacalle, Pasqual Maragall, Mariano Messeguer, Pep Miró, Enric Pantaleoni, Albert Recio, Josep Maria Soler, Eulàlia Vintró.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la coLlaboradó del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Piscines i esports: el final de les zones verdes?

(Pàgines 5 i 6) L'accidentada aprovació del Pla del Liceu.

(Pàgina 7)

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

Portada: Quimi Gàftez.

En memòria de Maria Aurèlia Capmany.

(Pàgina 7)

EDITORIAL

ENTREVISTA

Per què "Carrer"? |3p n3A e q

Bella Dorita, la reina del Paral·lel. (Pàgina 8) DOSSIER

De la mateixa forma que Barcelona és la suma dels seus barris, cada barri és la suma dels seus carrers. Els principals punts de referència que tenim a la nostra ciutat estan relacionats amb el carrer on vam nàixer, amb el carrer on vivim.

La realitat de cada carrer està molt lligada amb la vida del seu veïnat.

Hi ha carrers estrets front a bulevards ben amples. N'hi ha que tenen quilòmetres, al costat d'altres més modestos i curts. Però també hi ha carrers "limitats" per vivendes de molta qualitat front a d'altres que semblen rengles de barraquisme vertical.

Passeigs bonics i amb jardins contrasten amb carrerons bruts i sense asfaltar encara.

Els carrers són doncs el reflex de les diferents "Barcelonès".

El carrer és la continuació de la vivenda per a molts veïns i veïnes. El carrer supleix molts camps de futbol, molts casals d'avis inexistents. El carrer no distingeix races ni colors, tracta igual a tothom i és solidari amb les necessitats dels que el trepitgen.

El carrer és de tots i són -per ara- excepcions els rètols que ens ordenen "Prohibit el pas. Propietat particular".

El carrer és un lloc de trobada. Per a relacionar-nos, per a comunicar-nos. El carrer és un bon mitjà: avui compleix aquesta funció amb dificultats. Reivindiquem el carrer, les seves voreres, per als homes i dones que les trepitgen. En massa ocasions les barreres arquitectòniques, el mobiliari urbà, els cotxes, les motos ens impedeixen passejar.

El carrer, molts carrers, almenys una vegada a l'any adquireixen un to festiu.

Trenquen la monotonia. Transformen la "normalitat" de la vida quotidiana. Els carrers són l'escenari on la festa ens posa en contacte uns amb els altres, amb una gran tolerància.

Carrer i associacionisme tenen molt a veure. No podem oblidar que el carrer, en moltes ocasions, ha permès d'airejar les nostres reivindicacions, defensar nostres drets, lluitar per la llibertat.

Per aquestes i d'altres raons, la FAVB treu a la llum pública la revista Carrer. A partir d'aquest número esperem que Carrer arribi a potenciar l'associacionisme, a conèixer la nostra ciutat i els seus barris, i a continuar la nostre feina per una ciutat més justa i equilibrada, més solidària i participativa.

Barcelona, cap on vas?

(Pàgines 9 a 12) VIURE BARCELONA El banc de serveis de l'Esquerra de l'Eixample, una iniciativa per la convivència.

(Pàgina 13) Una passejada pel paissatge provisional de la Barceloneta.

(Pàgina 14) Les primeres històries contemporànies del Poble Nou i Nou Barris.

(Pàgina 14) LA MEMÒRIA La Catedral de Barcelona, testimoni misteriós de la maçoneria catalana.

(Pàgina 15) ASSESSORAMENT L'Audiència pública, una laberíntica eina de participació.

(Pàgines 16 i 17) VIDA ASSOCIATIVA Gràcia segueix contra la Caserna.

(Pàgina 18)

Nota de la redacció: La distribució a domicili d'aquesta revista s'ha realitzat a través dels fitxers de membres de les Associacions de Veïns de Barcelona. Si aquesta publicació us ha arribat a través d'algun altre mitjà de distribució i desitgeu rebre-la a casa vostra, feu arribar la vostra adreça a la seu de la FAVB (vegeu crèdits).

LA CIUTAT EN XIFRES La tuberculosi a Barcelona Distribució dels casos de tuberculosi segons districte de residència l'any 1988 (nombre de casos i taxes per 100.000) La incidència de la tuberculosi a Barcelona es troba lluny de les proporcions que la convertia en una de les primeres causes de mortaldat no fa pas tants unys. Tant els indicadors de mortaldat com d'infecció per tuberculosi han sofert una disminució abismal durant el segle xx. Mentre que prop del 90% dels nens de set anys havien entrat en contacte amb el bacil l'any 1921, 67 anys més tard aquest percentatge es situava al voltant de l'l%. Tot i això, la difusió de la malaltia és encara important en la nostra societat i suposa un indicador rellevant de les mancances des del punt de vista sanitari que encara queden en peu.

A més, la distribució territorial de la malaltia a la ciutat de Barcelona suposa un indicador dels dèficits .sanitaris i socials de determinats territoris. Quan la rehabilitació de la Ciutat Vella adquireix un caire d'operació de façana, eminentment arquiteaònica, no està de més recordar una dada com aquesta: més de 2 de cada 1.000 habitants del districte primer van ser diagnosticats com a malalts de tuberculosi l'any 1988, una taxa deu cops superior a la dels districtes benestants de la ciutat. i-ont: La Salut a Barcelona. Àrea de Sanitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona, 1989

X /

1 / 1

^^^ / — ^

( S

1

C Horta-GuIrMftM >J \111(»6'8B, r^^-B.^

r 1

)8.rri*-S.nt0.n,l«I ( 43 (27'19)

) f

L \

La* Cort* ^ \ / f 29(31-04) \ / 1 ^^ \ / / 1 ~"^^ ^"^^ /Grècia ( ^^-v^^/^ v^e8(43'04)

( rJ

/

I

Oxampla

I

1

1B7 (es'so)

I

\l \

Clut«t Valia í , i « ,í,vÜ£i S \ « o l.í.£i ooi

1«« " • * ' « )

/ y^

\ ^-^ y-s /^ 1 \ / Sant Andr«u J B4 (36-04)

I

Santa-Montjuie 88 (47-06)

/ /

^^^

\f

<r Sant Martf 112(B0'49)

| / /

1 / /

iCARRER octubre de 1 9 9 1 / 3 <

Les lentes i insuficients solucions a l'aluminosi Al cap d'un any de la mort d'un veí del Turó de la Peira, la reacció institucional no promet que hi pugui haver un final ràpid del problema. Els fons compromesos fins el moment per les institucions no són suficients per emprende les reformes necessàries: caldrà 150.000 milions, i fins ara només hi ha 24.000 sobre la taula. Els veïns preparen mobilitzacions durant el mes de novembre davant la ralentització que presenta el procés.

Redacció

La Generalitat i el Ministeri d'Obres Públiques i Transports van signar, a començaments d'octubre, el conveni que regula les aportacions de cadascuna de les administracions en la reconstrucció dels habitatges construïts entre els anys 50 i 70 i que ara comencen a passar la factura de les pèssimes condicions en què van ser edificats.

S'ha hagut de trigar un any a veure aprovades per les administracions unes quantitats que cobreixen només una petita part de la milionària factura causada per les deficiències constructives en les últimes dècades. Els veïns afectats han anunciat que "treballaran p>er una pròxima mobilització general" davant la "lentitud i falta de col·laboració de les administracions".

La col·laboració de les administracions, a més de lenta, ha e,stat minsa. L'informe fet públic en el mes d'agost per l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Itec) calculava que serien necessaris 150.000 milions de pessetes per reparar tots els edificis dels anys 50, 60 i 70 que presenten greus defectes estructurals. D'aquesta quantitat, uns 88.000 milions anirien dirigits a combatre l'aluminosi, present a unes 87.000 vivendes de Catalunya.

Davant d'aquestes monumentals necessitats econòmiques, les administracions han respost posant sobre la taula només 24.000 milions de pessetes. I a més, pel que fà al Ministeri, amb l'horitzó màxim de l'any 1994. Les característiques del conveni han provocat una reacció negativa dels afectats, per més d'una raó.

La coordinadora d'afectats per l'aluminosi, formada per 21 barris, va criticar les mesures institucionals per considerar-

ies insuficients. La coordinadora critica que no s'hagi previst cap aportació a les vivendes amb ciment aluminós que necessiten inversions per a obres preventives per tal de no desenvolupar la patologia constructiva. Cal recordar que, segons i'Itec, les vivendes construïdes amb ciment aluminós són unes 467.000.

El conveni tampoc no inclou inversions per a la reconstrucció de barris sencers. El comunicat de la coordinadora d'afectats critica que, fms i tot en el cas en què els ocupants dels habitatges rebin els màxims ajuts possibles, hauran de fer

Les administracions només han posat sobre la taula un 15% dels fons necessaris uns desemborsaments molt importants per a famílies treballadores.

L'acord entre el govern català i de l'estat considera com a privades les vivendes construïdes per organismes públics però que després han estat privatitzades, escapant-se així de tota responsabilitat el constructor.

Aquesta "amnistia implícita" no es produeix només amb els promotors oficials. La coordinadora d'afectats "exigeix responsabilitats civils i penals als promotors<onstructors, ai3d com a les administracions, que han d'assumir la seva responsabilitat subsidiària".

Més informació sobre les característiques de l'aluminosi i els recursos per combatre-la a la p^lna 17.

A Ml eL C?(Je BM PREOCUPÀ 55 c?o>€ si DerecTSA) ALUM'IA^OSI AL Meu pis DüQA/JT ecs jocs OLÍMPICS^ ^'AJÜAJTA^^AJT hjo SABRÀ OAJ ALLOTJA/^'MS' peR. (?uè r/^LTARÀAi

Res de medecina preventiva St un metge renegués de la medicina preventiva, cregués que les anàlisis, les campanyes de detecció i informació són innecessàries, i digués que "no cal amoïnar-s'hiperquè quan estiguin malalts ja ho notaran, vindran aquí i ja els curarem ", tothom el titllaria d'inconscient o de boig. No obstant, aquesta és la postura de les autoritats estatals i autonòmiques davant de la malatia de l'aluminosi. Amb l'agreujant que, en la majoria dels casos, aquest metge recomana al pacient que es curi ell mateix.

Aquesta postura absurda és la que es reflecteixen la negativa-o en la impossibilitat- a treballar per establir un cens de les vivendes afectades per l'aluminosi a Catalunya. Fins ara només existeixen les dades facilitades per I'Itec, basades tan sols en una mostra d'uns 6.000pisos i que serveixen per endevinar quants malalts hi ha, però no per localitzar-los. La distribució de la mostra no fa possible ni tan sols aventurar la intensitat de l'epidèmia a la ciutat de Barcelona.

Km est Alós

^ ^ ' ^

PIA ces

HOT^CS/^^S..

2 O

ULHR

vív;£|/c% oig^^ ÇpciaNEs , ygjI RVLTUR

- Se ha realizado u n estudio estadístico del estado e i n d d e n d a del aluminoso e n el barrio, con la recomendadón d e derribar dos bloques d e viviendas, unas 365 aproximadamente, d e reparar las afectadas por el hundimiento y d e la r e p a r a d ó n d e la mayoría d e bloques del Turó. En este asp e a o el barrio continuarà luc h a n d o p o r la r e m o d e l a d ó n global.

- Se ha i n i d a d o el proceso urbanístico d e recalificadón d e terrenos para la c o n s t r u c d ó n d e las nuevas viviendas.

- Se ha constituido e n el barrio una oficina técnica-Regesa- para llevar a termino con técnicos y personal e s p e d a l i zado, entre otras las b b o r e s d e c o n s e r v a d ó n y seguridad d e las viviendas.

- S e h a n a p r o b a d o ayudas p o r el G o b i e m o d e la Generalitat para las r e p a r a d o n e s , q u e consideramos insufidentes p o r los argumentos q u e antes senalàbamos e n cuanto a los verdaderos responsables.

d a d d e los barrios del distrito, a través d e la coordinadora d e a s o d a d o n e s d e v e d n o s de Nou Barris y a la ayuda d e la FAVB p u e s tambien a través d e ella se ha posibilitado la constitud ó n d e la coordinadora d e los barrios afectados, para dar u n a respuesta general al problema.

Es forzoso hacer referenda a los medios d e c o m u n i c a d ó n social (prensa, radio y tv) q u e con su trabajo h a n permitido q u e el f e n ó m e n o del cemento aluminoso sea c o n o d d o e n todos los rincones del Estado, m a n t e n i e n d o la tensión n e c e saria y vivo el problema. Desd e este e s p a d o agradecemos su esfuerzo y labor profesional. Q u e d a m u c h o camino p o r recórrer e n el àmbito del Turó.

Los terrenos d e b e n estar listos ya, d e b e comenzarse a elaborar los proyectos d e las nuevas viviencks, se d e b e clarificar e n q u é regimen y e n q u é condid o n e s se va a acceder, quien las va a construir, etc. La crfídna tècnica d e b e fiíndonar e n condiciones para garantizar la seguridad y la c o n s e r v a d ó n d e las viviendas. Y h e m o s d e hacer realidad la REMODELAa Ó N GLOBAL DEL BARRIO con viviendas si es posible e n el mismo barrio para todos los vecinos.

Esa ha sido la tònica q u e h e mos vivido e n el curso del a n o e n cuanto a la p o s i d ó n d e la administradón. Ademàs d e es-

T o d o ello, estamos seguros, ha sido posible g r a d a s a la organ i z a d ó n d e los vecinos e n torn o de la a s o d a d ó n d e vecinos, q u e ha penpitido realizar u n a d e las luchas v e d n a l e s m à s importantes eii los últimos a n o s en Barcelona, c o n manifestad o n e s masivas, asambleas d e miles d e vecinos y con una estructura d e delegados p o r escalera q u e ha posibilitado u n a mayor fluidez informativa y ha g e n e r a d o u n a importante partidpación v e d n a l . H e m o s d e hacer referència a la solidari-

En cuanto a los aspectos mas globales, h e m o s d e continuar junto con la FAVB, e n la brecha, con el r e a o d e los barrios afectados, para obtener las sol u d o n e s a d e c u a d a s al problema...

Para t o d o ello hara falta q u e continuemos alerta y e n tensión, para realizar las a c d o n e s v e d n a l e s q u e sean necesarias, p o r q u e seguro q u e encontraremos dificultades però, con fuerza y unión, las p o d r e m o s afrontar e n mejores c o n d i d o nes.

POBLE NOU

SAGRERA .

SARRIA

Vivendes afectades: 130 Situació actual: s'està a l'espera que Metales y Platería Ribera repari els baixos dels blocs ocupats per treballadors de l'empresa al carrer Pallars. A la Cooperativa Qvit hi ha 300 vivendes que tenen dment aluminós, però es troben en bon estat. Hi ha un bloc afectat al carrer Pujades, però els véíns prefereixen no donar-ne detalls.

Vivendes afectades: 24 Situadó actual: han presentat denúncia contra el propietari dels habitages.

Vivendes afectades: 190 Situació actual: els inquilins d'aquests habitatges situats al carrer del Mestre Falla, que són fundonaris de polida, han demanat que la Mutualitat de Funcionaris es faci càrrec de la reparadó.

Turó de la Peira: un afio después El 11 de noviembre de 1991 harà un afio del hundimiento de un edificio del barrio del Turó de la Peira; la causa, el cemento alviminoso

Hasta noviembre de 1990 para la población, el cemento aluminoso y la aluminosis eran totalmente desconocidos. La administración, los técnicos en la matèria y sus colegios profesionales conocian desde hacía aiios dicho fenómeno. Se oculto a la opinión pública y se omitió cualquier acción dirigida à prevenir los efectos de dicho material Los motivos de la ocultación aun los desconocemos però bien puede ser calificada de imprudència temerària que, en el caso del Turó, tuvo como resultado una muerte y varios heridos. Hasta que no se producen victimas, en este país, los problemas no existen y la administración no ve la necesidad de actuar. Un precio muy elevado, las vidas humanas.

Roser Poveda presidenta AV Turó de la Peira A u n a n o vista d e los hechos, p o d e m o s afirmar q u e el proceso e n la búsqueda d e soluciones ha sido m u y lento. Una prueba màs d e la falta d e sensibilidad y eficàcia d e la administración q u e e n s i t u a d o n e s c o m o las p a d e d d a s debería mostrar m a y o r celeridad, cap a d d a d organizativa y fluidez e n las respuestas.

La cuestión d e las soluciones económicas y técnicas al p r o blema del c e m e n t o aluminoso, le compete al Estado e n u n

principio, d a d o q u e afecta a u n o d e los d e r e d i o s s o d a l e s bàsicos d e la persona: disfrutar de una vivienda digna y adecuada y d e seguridad personal. Y í-egún creemos recordar, estamos e n u n Estado s o d a l y d e derecho. ' Es inadmisible q u e la administ r a d ó n a priori descargue sus propias responsabilidades sobre los propietarios modestos q u e con gran esfuerzo han p o dido adquiíTr una vivienda. Aun e s t a n p o r dirimir las r e s p o n sabilidades penales y dviles. iQuién autorizó el uso y la util i z a d ó n d e u n cemento q u e a la larga resulta "asesino"? i Q u é responsabilidades tiene Cem e n t o s Molins SA fabricante

L'aluminosi, barri a barri Més d e 13.000 v i v e n d e s d e Barcelona, p e l c a p b a i x , n'est a n a f e c t a d e s 1 n ' h i h a m o l t e s d ' a p u n t a l a d e s d e s d e fa temps.

BAIXGUINARDO.

LAPAU.

Vivendes afectades: 242 Situació actual: a l'espera d'un estudi. Bloc construït a la Rda. del Guinardó per Construcdones EspaAolas, immobiliària p«·opietat de Josep Maria Figueras.

Vivendes afectades: 2.500 Situació actual: pendents d'estudi.

Són propietat d'ADIGSA.

COIX-VALLCARCA. Vivendes afectades: 40 Situadó actual: a l'espera d'un estudi.

ESQUERRA DE L'EIXAMPLE Vivendes afectades: 48 Situació aaual: vivendes del PMH privatitzades, al carrer Villarroel.

LA GUINEUETA Vivendes afeaades: 1.051 Situació actual; pendent d'estudi.

Són propietat d'ADIGSA.

LES CORTS Vivendes afectades: 384 Situadó actual: a l'e^íera d'unestudi detallat. Vivendes construïdes per Rotnàn Sanahuja a ia Travéssera-de les Corts.

MARESME. Vivendes afectades: l'estudi previ ofereix un resultat positiu a 4 blocs.

Situació actual: barri construït el 1962 per Construcdones Espafiolas y Construcciones Horizontales.

Esperen un informe més detallat.

MONl"BAU. Vivendes afectades: 5ó Situació aauaJ: el Patronat Municipal de l'Habitatge està realitzant la prova de l'aluminosi a la resta de vivendes del i>arri.

de dicho cemento? ^Y la responsabilidad d e los constructores, q u e ííe h a n h e c h o d e oro, a costa d e edificadones defícientes? Hay muchos interrogantes a ú n p o r resolver, p e rò según parece la administrad ó n ha escogido el camino màs fàcil, indicando que la responsabilidad la tienen los propietarios actuales, sin hacer ninguna referenda a los constructores c u a n d o los ocupantes actuales h a n comprado u n a vivienda q u e desde sus orígenes ya estaba enferma.

POLVORÍ Vivendes afectades: 567 Situadó actual: s'ha plantejat la reconstrucdó del barri. Cal definir encara, on es faran els nous habitages i els detalls del projeae.

PORTA Vrvendes afectades: 137 Situació actual: al carrer Escultor Ordoflez, pendents dels resultats d'una prova i al carrer Maladeta pendents d'un estudi d e rehabilitació.

PROSPERITAT Vivendes afectades: 100 Situació actual: l'Associació de Veïns ha convocat una reunió dels afectats residents al carrer de Santa Engràcia i de Formentera.

SAGRADA F A M Í L I A .

L'Inscitut d'Ensenyament Mitjà Sant Josep Oriol n'està afectat.

tàs apredaciones, tambien hay que seftalar q u e algo se ha avanzado durante los 12 meses y mal iríamos si así n o hubiera sido.

SAN CRISTOBAL Vivendes afectades: 576 Situació actual: el PMH opta per la remoddadó sense plantejar alternativa a les 300 vivendes de la SEAT afectades. La Cooperativa Virgen de Múrcia, amb 436 vivendes, està p>endent de dictamen.

SANT ANDREU Vivendes afectades: 28 Situadó actual: els ocupants d'aquestes vivendes promogudes per "La Caixa" a l'avinguda Merídiana 384, estan a l'espera d'un estudi complet.

SANT (XRVASI DE CASSOLES Vivendes afectades: 38 Situació actual: l'aluminosi només afecta d s baixos. Hi ha diversos blocs afectats al voltant del carrer Mandri, però els propietaris prefereixen amagar-ho a l'opinió pública.

SUD OEST DEL BESÒS .

Vivendes afectades: 3.000 Situació actual: s'espera un estudi detallat d d Patronat Munidpal de l'Habitatge. El proppassat 8 d'octubre, l'Associadó de Vems va iniciar mobilitzacions. Al carrer Roda 6, hi ha vivendes en situadó extremament precària.

TURÓ DE LA I ^ n t A Vivendes afectades: 4.800 (un 43% del total) Situació actual: decidida la reconstrucció de 365 viverKles, depenent de l'aprovadó de la modificació del Pla General Metropolità. Queden pendents els estudis de dòall, que hauran de deddir què es fa amb la resta de les vivendes. El barri està preocupat per la lentitud del procés.

VERNEDA BAIXA .

SANTS Vivendes afectades: 19 Situació actual: a l'espera d'un estudi.

Vivendes afectades: 665 Situació actual: contaaes amb d Patronat Municipal de l'Habitatge.

Fa vuit anys es van haver de r e ^ t zar importants inversions en reparacions.

El Pla del Liceu aprovat a cops El cuarto fosc El pla especial de reforma i ampliació del Liceu va quedar aprovat en el plenari m^unicipal del passat 27 de setembre després que tots els grups municipals, menys el PP, arribesin a un acord per fer-hi algunes modificacions. Les protestes d'un grup d' afectats per les futures expropiacions des de la tribiuia del públic va acabar amb una actuació desproporcionada per part de la guàrdia urbana, en la qual es va destacar P«r la seva contundència els guardaespatlles de 1' alcalde.

Un grup d' una dotzena de veïns va desplegar pancartes conua el pla del Liceu en ei moment que aquest tema es va començar a debatre. L' alcalde va ordenar el desallotjament quan un dels presents va criticar a crits el portaveu convergent, Josep Maria Cullell, pel seu canvi de postura davant del pla.

Per un moment, la histèria es va instaLlar al saló de plens de 1~ Ajuntament. Els veïns van titllar a crits de feixistes els regidors i van llançar octavetes i xiulets sobre els escons - u n va rebotar al cap de Francesc Vicens, que va seguir impassible- mentre es resistien a ser expulsats del ple.

La guàrdia urbana se'ls va endur a empentes, fins al punt que algun dels afectats va volar escales avall a causa de 1' excés de zel dels guardaespatlles de i^alcalde. Arran d^aquests incidents els ànims es van afectar definitivament i 1' enfrontament va acabar en un intercanvi confús de bofetades. Els guàrdies urbans es van negar a identificar-se davant Carles Cairera, 1' advocat d' ERC que assessora els veïns, i un dels guardaespatlles li va dir a l'orella: "Baixa tu les escales si no les vols baixar calent". L' advocat considera dubtós que entre les atribucions del servei de seguretat personal de 1' alcalde estigui inclosa la intervenció

Falta una veïna

en desordres com els que van produir a la sala de plens.

Les modificacions del pla del Liceu no van ser suficients per al grup d'afectats, que les van qualificar de "catàleg de bones intencions que no justifica el poc ètic canvi de postura de a u i d'IC, que fms ara s'hi havien oposat". El text aprovat incloïa un paràgraf en el que es diu que les expropiacions es faran "preferentment de mutu acord, respectant les peticions de reallotjament dels ocupants de les vivendes i comerços afectats".

El pla del Liceu suposa 1' expropiació d' onze finques ocupades per vivendes i establiments comercials. Adelaida Prat, portaveu dels afectats, creu que el pla, en les seves proporcions actuals, és un projeae faraònic: "no trobem justificat que r ampliació suposi que el restaurant passi de l63 a 712 m^, que el vestíbul hagi de créixer de 750 a 5. l6l m^ i que la superfície dedicada a oficines hagi d' augmentar del50 a 1.500 m^, quan a més poden estar situades en un altre lloc".

La portaveu dels veïns critica també que les institucions estiguin disposades a fer-se càrrec d'una importantíssima inversió per reformar un teatre que està majoritàriament en mans privades.

L'Ajuntament va plantejar precisament aquesta quüestió en la signatura del conveni amb la Generalitat per saldar els deutes del Liceu. L'aportació econòmica municipal estarà condicionada al fet que els actuals propietaris del teatre als seus drets.

L'amnèsia del senyor Martí El personatge que inaugura el Cuarto fosc d'aquesta revista és el delegat del Govern a Catalunya, Francesc Martí Jusmet. Aquesta revista li ha demanat l'opinió sobre el futur de la ciutat, com a coautor del llibre "Barcelona ^a dónde vas?". Segons la resposta del seu despatx de la Delegació del Govern a Catalunya, la visita del Príncep a Tortosa entre totes les seves altres obligacions de representació, va fer impossible que el senyor Martí escrivís 20 ratlles sobre el tema. El senyor Martí en va parlar ja fa quinze anys, d'aquest tema, però ara, des del seu despatx, prefereix callar.

Per sota del verd Piscinas i Esports Parc Esportiu Popular ,,,, ,iii,„.,„..

..i·,..yi..T,.-

xr..

,„iii

^^r

ï

PATRULLES

En record d e l'escriptora i regidora Maria Aurèlia Camp>many Quan aquesta revista surti al carrer, tindrà una veïna menys a qui adreçar-se: l'escriptora, regidora i ciutadana de Barcelona, Maria Aurèlia Capmany, que va morir el passat dimecres, 2 d'octubre, després d'una llarga malaltia. L'espai de temps transcorregut entre el moment que li va arribar la mort i l'aparició de "La veu del Carrer", així com l'ampli tractament que en van oferir tots els mitjans de comunicació, fan potser innecessari realitzar un repàs biogràfic complet. No obstant, era impossible no dedicar un espai a recordar amb respecte i agraïment la figura d'una de les més grans "senyores de Barcelona", enamorada del seu país i de la seva ciutat.

Durant el procés de tancament d'aquest número de la revista es van produir les mobilitzacions de barris, com el Raval, en contra del tràfic de drogues i a favor d'una més gran intervenció policial. Aquesta situació, que va agafar força amb el tancament de comerços que es va dur a terme al Raval el passat primer d'octubre i amb la formació de patrulles al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, planteja un tema davant el qual hi ha postures força contradiaòries. Es per això que volem tractar-lo en profunditat en un proper número.

-.^ïíSí>^

Els Interessos van per

el.

Parpal i associats El senyor Martí no ha de tenir por de quedar-se tancat en el cuarto fosc perquè aquest mes tindrà molt bona companyia: l'ex-tinent d'alcalde Jordi Parpal. Ara que el projecte de Piscines i Esports procura donar la seva última empenta, és bo de recordar que el senyor Parpal, quan era regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arran d'un plenari on es plantejava una de les múltiples aprovacions que aquest exfjedient ha compKsrtat, va declarar " Piscines i Esports serà per a Sotaverd". Amb el temps Parpal va ser "dimitit" però lla demostrat, en aquest cas, una notable consistència en els seus pluntejaments. Sembla ser que ara, com a advocat, assessora l'empresa i segueix treballant jjerquè Piscines i Esports continuï essent per a Sotaverd. De confirmar-se aquest cas, no és clar si som davant d'una pràCTica pròxima al tràfic d'influències o si serizillament es tracta d'un exemple de fidelitat inamovible a les pròpies conviccions, digne de ser respectat en aquests temps que corren.

6 / o c t u b r e de 1991

ICARRER

<

f

El fínal de leí

z o

Piscines i esports: continua el calvai

Jordi CaUU (EL PERIÓDICO)

L'empresa concessionària de l'espai de Piscines i Esports ha anunciat els darrers mesos que les obres del nou complex s'iniciaran durant el mes d'octubre. Això no obstant, només un acte tan arbitrari com el que va facilitar la concessió del projecte a Sotaverd podria permetre la concessió de la llicència d'obres, un requisit que sembla que encara està pendent.

Ferran Navarro Acebes Arquitecte Aquells que no ho han conegut, han de saber que Písdnes i Espons ha estat un gran recinte esportiu i recreatiu d'ús popular que es va crear a la Barcelona dels anys 30. En aquell moment i fins als anys 60 ocupava una gran finca de 10 hectàrees i allotjava un bon ventall d'activitats —piscines, patins, camps de joc, frontó, tennis, polo, ball, futbol, etc.

En aquella dècada del boom constructiu a Barcelona, els seus propietaris van decidir que era més rendible edificarhi vivendes que mantenir-hi els usos recreatius i així, a poc a poc, varen anar retallant trossos a la finca original fins al 1986, en què havien edificat més de 600 vivendes en poc menys de la meitat de la finca.

I tot ho havien fet sense cedir a ia ciutat ni un metre quadrat de zona verda tal com manava la llei.

El Pla General Metropolità salva una part de la finca I segurament s'hauria edificat totalment si no hagués estat pel Pla General Metropolità de Barcelona que, l'any 1976, va qualificar una part de la finca com a zona verda (3,5 Ha de les 10 originals). La resta, però, segueix essent edificable i-en aquests terrenys encara s'hi poden construir més de 300 vivendes —o oficines o el que sigui més rendible. En aquests moments, malgrat que el pla que permet la darrera op>eració ha estat recorregut per un col·lectiu d'entitats, ja s'està executant la urbanització prèvia mitjançant l'obertura del carrer Doctor Fleming.

La part qualificada com a zona verda va ser explotada p>els seus propietaris durant 12 anys més, fins al 1988, perquè al seu interior hi havia la majoria

d'instal·lacions esportives i recreatives del recinte. Però va consistir en una explotació purament especulativa, sense dur a terme rú la més mínima ni necessària obra de coiiservació ni de manteniment; per tant, les instal·lacions es van anar degradant.

Fou quan es trobava en aquesta situació que l'Ajuntament, a proposta d'un promotor que després no seria tingut en compte, es planteja la possibilitat d'obtenir gratuïtament aquesta zona verda a canvi d'autoritzar, per la via de la concessió administrativa, l'explotadó d'aquells usos rendibles que permetessin al promotor "refer-se" de les despeses sofertes.

L'Ajuntament vol obtenir la zona verda gratuïtament Es a dir que, per primera vegada en la història recent del nostre urbanisme, apareix la possibilitat d'obtenir un aprofitament lucratiu d'aquells espais —les zones verdes- que amb tant d'esforç havien estat preservats de l'especulació.

No n'hi havia prou amb el benefici que els propietaris ja havien obtingut retallant la finca inicial amb diverses operacions immobiliàries, ni tampoc n'hi havia prou amb la gran operació prevista amb l'obertura del carrer Doaor Fleming.

No, l'obsessió de l'Ajuntament per obtenir el terreny gratuïtament, sense voler fer servir les possibilitats que els sistemes legals li permetien i sense voler veure les conseqüències que aquest mecanisme podia provocar a la dutat, va fer que s'arrisqués a generar un "monstre" urbanístic. I així va ser. El 1988, un cop desestimat el primer promotor per raons que no s'escau d'explica r-les ara aquí, després d'un pseudoconcurs resolt amb una alcaldada, sorgeix la "idea made in

USA": el projecte Under-green, que després serà traduït per Sotaverd i convertit en sodetat anònima.

En síntesi, el mecanisme és ben senzill: si bé tothom està d'acord, de moment, que a "sobre" de les zones verdes no s'hi jxjt edificar, la llei no diu res del que es pot fer a "sota".

Per tant, el promotor privat pensa que, si l'Ajuntament li p>ermet edificar sota de la zona verda, a canvi li pot ben bé regalar-li'n la superfície.

El Pla municipal permet edificar a la zona venia tant 0 més que en un solar edificable 1 va ser dit i fet. Pel juny del 1988 l'Ajuntament va aprovar inidalment el Pla privat per a Pisdnes i Esports, que contemplava la construccdó d'un edifid de 37.000 m^ -el terreny té una superfíde de 33000 m ^ per allotjar-hi aparcaments (600 places), galeries comercials, pistes esportives, gimnasis, restaurants, etc, i tot sota una zona verda i sota unes piscines amb un sòl de vidre que permetria il·luminar les pistes inferiors. Com un somni, com a qualsevol "dutat nord-americana o nord-europea".

Front als dubtes legals i la crítica de l'opinió pública, un any més tard l'Ajuntament aprova un altre pla en el qual, sense canviar-ne el mecanisme, s'hi planteja una op>eradó. més marcadament immobiliària.

S'hi augmenta fins a 1.000 el número de places d'aparcament i s'hi redueixen els usos esportius i recreatius privats a 8.0(X) m^ a una sola planta soterrani.

En aquest moment la intervend ó de la Generalitat, organisme que ha d'aprovar el Pla definitivament, ofereix un dels episodis més confusos del procés i un dels que caracteritzen

més bé la falta de rigor amb què s'enfronten determinats i importants problemes urbanístics.

L'actuació de la Generalitat, contradictòria i vacil·lant, encara complica més la situació Pel febrer del 1990, l'Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques suspengué el Pla per considerar

que la seva execució "desnaturalitzaria" la zona verda. Poc abans, a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, el mateix Conseller havia manifestat la seva preocupadó pel "precedent negatiu que aquest Pla podria suposar pel futur de les zones verdes". Però en canvi, pel maig d'aquest mateix any, i com a conseqüènda d'un recurs presentat pels promotors i estimat en part pel Conseller, la Generalitat -la Comissió d'Urbanisme en aquest cas de Barcelona- va aprovar definitivament el Pla, anomenant-lo "Pla espedal de desenvolupament d'un parc urbà i d'ús esportiu i recreatiu i aparcament al sedor de Piscines i Esports".

Resulta curiós, potser fins i tot sospitós, aquest canvi d'opinió tan ràpid de la Generalitat. E>e

ICARRER octubre de 1 9 9 1 / 7

Zones verdes? d'impugnacions i al·legacions

Cronologia de la reacció ciutadana Octubre d e 1986 Creació del col·lectiu d'entitats front al tancament de Piscines i Esports per aconseguir que el recinte segueixi obert, que no es perdin els llocs de treball i que no s'aprovi la proposta de construir un centre comercial en zona verda.

Juliol de 1987 Protesta ciutadana a la porta de les instal·lacions. El dia 5 s'hi fa un festival infantil reivindicatiu. Hi participen molts usuaris. Tomen a obrir el recinte.

8 de s e t e m b r e d e 1987 Acte públic en el qual diferents esportistes donen suport al col·lectiu reivindicatiu. Presentació del Pla Popular "Piscines i Esports. Un Parc Públic i Esportiu ".

28 de setembre de 1987 Audiència Pública demanada pel col·lectiu d'Entitats.

L'Ajuntament defensa el pla Regàs però el col·lectiu d'entitats no l'accepta. No s'arriba a cap acord.

6 de n o v e m b r e de 1987 Tornen a tancaries

instal·lacions.

18 de maig de 1988 El col·lectiu sol·licita la intervenció del Síndic de Greuges.

3 de juUol d e 1988 Manifestació amb pintades i col·locació de pancartes demanant que es tornin a obrir les tntal·lacions.

5 d'octubre d e 1988 Es presenten 60 al·legacions contra el Pla Municipal.

21 d'octubre d e 1988 considerar que el Pla desnaturalitzava la zona verda passa, en 3 mesos, a aprovar-lo amb unes petites modificacions que no en canvien gens el contingut bàsic.

I és en aquesta aprovació on rau el precedent perillós al qual al·ludia el senyor ConseUer. Perquè fixem-nos en tot allò que permet construir aquest Pla en una zona verda de 33.152 m^:

La veda està oberta: propietaris d e z o n e s v e r d e s ja p o d e u i n t e n t a r d'obtenir rendibilitat dels vostres terrenys!

bilitats edificatòries que li concedeix el planejament. íQuè passarà, doncs, amb les nostres febles i escasses zones verdes amb aquest precedent' íN'hi haurà alguna que subsisI com a prova només cal veure teixi front als desitjós de rendicom ha evolucionat el valor bilitat, lícits si els mirem fora oficial d'aquesta zona verda d'aquest context, per part dels durant aquests darrers anys: seus propietaris o d'altres promotors?

— ei 1987, abans d'inidar-se El meu parer és que no anem cap tràmit i quan el terreny es- pel camí adequat, si el que votava qualificat com a zona ver- lem és millorar les condicions 5.250 m^ per a ús recreatiu da "a seques" pel Pla General de vida de Barcelona. (restaurant privat) Metropolità, el seu valor oficial era de 172 milions de pessetes. £s tanca una altra porta cap 8.000 m^ per a ús esportiu (club privat) a l'esperança - El 1988, quan estava en trà24.000 m^ per a ús industrial mit el Pla Especial esmentat, el Pel juUol del 1990, el Tribunal (aparcament de 1.000 places). valor oficial del mateix terreny Superior de Justícia de CataQui ho diria. Una zona verda va pujar a 1.334 milions de lunya va acceptar un recurs poen la qual es permet edificar pessetes. sat per un grup d'advocats de tant o més del que es podria Barcelona i va anul·lar l'aproedificar en un solar edificable.

I com sap prou bé qualsevol vació del Pla per considerar promotor immobiliari, un ter- que en la seva tramitació no reny no es revaloritza tant en s'havia respectat el dret constiEvolució uitianJstica un any si no canvien les possi- tucional a la participació de de lafincaoríginaL tots els ciutadans en els assumptes públics. Fou una sentència molt important per a tots aquells que encara creiem en l'elaboració democràtica del planejament urbanístic, però que comentarem en una altra ocasió.

Però el que si és cert és que tot i que la sentència esmentada no entrava en el fons del problema, va oferir un temps preciós, un globus d'ojdgen en aquesta època en què tot és urgent, per donar temps a l'Ajuntament i a la Generalitat de reconsiderar les seves decisions i poder oferir a la ciutat un autèntic parc públic i esportiu sense més additaments. Ho tenien a l'abast i encara li iho tenen, ' Però no fou així, no varen aprofitar l'ocasió. Ben al contrari, les dues institucions es van apressar a tramitar altre cop el Pla Especial de Sotaverd SA de forma que, sense fer cas de les noves al·legacions i recursos presentats per entitats i ciutadans, el 13 de febrer de 1991 la Generalitat va aprovar definitivament i per segona vegada el Pla Especial.

I gairebé sense poder respirar, l'Ajuntament va aprovar el 22 de març de 1991 el Plec de Condicions per a la concessió administrativa de l'ús privatiu de "determinades porcions" del sòl i del subsòl del Parc Urbà i Esportiu de Piscines i Esports, i LÍ"CQ Original va concedir un mes per pre1991 sentar-hi al·legacions.

Un col·lectiu d'advocats presenta un recurs al·legant que es privatitzen els terrenys.

22 d e m a r ç de 1989 "Amb 10.000 gotes reomplim les piscines". Campanya ciutadana. Es lliuren les 10.000firmes afordi Pujol, president de la Generalitat. Actefestiu a la "platja " de Santfaume.

J u n y d e 1990 Campanya de cartells per tota la ciutat. Mentrestant, continua el llarg calvari d'impugnacions i al·legacions.

D e s e m b r e de 1990 Es presenten més de 100 al·legacions contra el Pla Especial, novament aprovat per l'Ajuntament

Abril d e 1991 Recursos del col·lectiu d'entitats contra el Pla Especial, aprovat definitivament per la Generalitat.

Amb el tràmit de la concessió, l'Ajuntament n o respecta ni el dret a la lliure competència ni el dret a la participació dels ciutadans e n els assumptes públics Per mitjà de la concessió dels usos privats en el sòl i en el subsòl de la zona verda, l'Ajuntament pretén "compensar" el propietari de la cessió de la superfície, en lloc de fer servir l'únic instrument legalment previst per això: l'expropiadó forçosa.

I per assegurar que el beneficiari sigui el mateix propietari i no un altre promotor que potser ofejriria unes condicions millors, ^compleix un dels preceptesj bàsics de la legislació del Rèigim Local que estableix, sense | excepció, la necessitat de fer un concurs previ per concedir l'explotació d'un bé de doitóni públic. i Doncs així es fa, sense concurs i amb adjudicació "directa"; ij per complicartho més, pel juliol d'enguany, es firma l'escrfptura de concessió a favor de Sotaverd SA dient que no s'Iian presentat allegacion$, qiian en els andus de les entitats que formen el Col·lectiu Fisdnes i Esports consten les còpies, amb el registre d'entrada corresponent, de les al·legacions preisentades en el moment i lloc adequats. ^Es que potser desapareixen els papers de l'Ajuntament' íQui p ^ a r à les indemnitzacions quan els Tribunals de Justícia declarin la il·legalitat de l'operació que es pretén realitzar a la zona verda anomenada Piscines i Esports?

Fins ara, a l'única ocasió que la Justícia s'ha pronunciat sobre aquest cas, ha estat per anul·lar les actuacions de l'administració perquè no havia respectat el dret a la participació pública. Un aspecte important però que no entra en el fons de l'operadó que s'hi vol dur a terme.

I en canvi, quan els recursos presentats contra el Pla Especial i els que es presentin contra la concessió administrativa, arribin als Tribunals de Justícia i siguin estimats, es produirà una situació difícil i absurda: el promotor reclamarà a l'administració la indemnització econòmica que li permeti rescabalar-se de les cfcspeses produïdes i dels beneficis no realitzats per unes actuacions administraüves declarades il·legals per la Justícia.

I llavors, iqui n'assumirà el cost, d'aquestes indemnitzacions? No fóra just que fóssim els ciutadans que haguéssim de pagar el cost d'unes actuacions irresponsables que no beneficien gens a la ciutat.

Malgrat tot, encara ens queda una esperança: la llirènda d'obres. Sense aquesta el promotor no pot consolidar els usos privats en zona verda ni tampoc no pot reclamar més indemnitzadons que les despeses produïdes. I b llicència encara ha de ser atoi^ada per l'Ajuntament. Potser val la pena, per al bé de la dutat, que l'Ajuntament s'esperi fins que els Tribunals de Justícia es pronunciïn.

8/octubredel991

ICARRER

"Sigo siendo un mito" Bella Dorita, la que fue reina del Paral·lel, sigue regalando alegria

rets de Barcelona?

Antes, como ahora, las chicas salían con todo al aire.

Y cuando debuté salí muy púdica, muy mona. Y gustaba muchísimo. Però al poco tiempo conoci a una artista que hacía el genero que he hecho y o después: el que enseiio, que n o enseno, que dlgo, que n o digo (y al final ni dices ni ensenas nada ) Aquello a mi m e gusto. Y en el Apolo me hlcieron estrella. £1 empresario me dijo: "Mira nena, si te quitas un poquito de ropa y cantas unos cuplés mas alegres, y o te pongo de estrella y te doy 60 pesetas diarias". Me quité la ropa enseguida, dejé fuera tanta pudíbundez, aprendi cuplés picarescos y desde entonces fui la Bella Dorita.

Y triunfaste.

Sí, porque era muy guapa y tambien porque era miry picarà, muy inteligente. Y eso de toda mi vida.

Entonces esa picardia que tenías en el escenario...

Era innata e n mi. En mi relación con los hombres era íguaL No he sido Santa Teresita del Niüo Jesús, jni muchísimo menos!

Maria Yànez, la Bella Dorita. L'artista diu que sempre ha estat feli<;.

Miquel López

Carol Biosca Menuda, sonriente, despierta.

Sencilla però elegante. Una muneca mas en su colecdón de munecas. Mana Yànez, o Bella Dorita, la que fue reina del Paralelo durante casi medio siglo, conserva a sus 90 anos aquella mirada picarà y esos ojos saltones que dicen habedo vivido ya todo y que aún cuentan con la misma ilusión las cosas tantas veces rep)etidas. No se cansa nunca de hablar. Sus palabras estan repletas de vitalidad y habla con seguridad, con las manos, con los ojos, mientras va Uenando la sala de recuerdos que no afiora. Y sigue regalando alegria. Siempre feliz, ha vivido como en uno de sus cuentos de hadas. Una andaluza nacida en las Cuevas de Almanzora en 1901 (aunque dice que ya no se acuerda) enamorada de Barcelona.

Tus primeros anos fueron duros però siempre has sido feliz.

Si, era feliz y sigo siéndolo.

He sido siempre feliz a mi manera. Siempre he vivido e n un mundo particular que n o tiene nada que ver con ei mundo exterior. A mi, de chiquilla, (y aún ahora que soy mayor), me gustaban mucho los cuentos.

Y cuando había cualquier problema y o siempre creia que era el personaje de cuento. Y era feliz.

Y decidida.

3 Sí, sí. Yo me h e lan/.ado % s i e m p n ' , micdo n o h*. tcni -^^

do nunca- Empecé a trabajar de tanguista e n el tfoyal a los 16 anos. El trabajo consistia e n engatusar al senor para que nos invitarà a una consumición y nosotras teniamos comisión.

Y el salto de ahí al escenario icómo fué?

Un dia el encargado me dijo: "Chiquilla, c o n lo mona que eres i por qué n o debutas como artista?" iQué sa-

bia yo de artista ni de nada de eso, si yo n o había visto un cabaret e n mi vida!

Però te lanzaste.

Ya lo creo. Me llevaron a una acadèmia e n la calle Conde del Asalto, me ensenaron cuplés, me ensenaron unos pasos de baile y debuté. íEn qué consistia ese nuevo estilo que impusiste en los caba-

O sea, que eras la misma dentro y fuera del escenario.

No exactamente. Fuera del escenario he sido siempre un poco retraída, però e n el escenario me atrevia y o hasta con el Cid Campeador, con caballo y todol Y fui la primera que empezó a hablar con el publico, porque antes estaba completamente prohibido.

Disfrutabas.

Siempre. Yo he hecho mi trabajo con todo el amor del mundo, me gustaba horrores. Y era tan buena porque siempre tenia la cabeza Ma, porque n o había nada que me distrajera. Yo n o me he enamorado nunca. Y lo fingia tan bien...! Era una actriz perfecta. iCómo se ha portado la censura contigo?

La censura ha sido el azote mas grande de mi vida. Conmlgo se ha metido siempre porque decían que yo, aunque cantase el Padrenuestro, lo liacía verde. Y si n o se metían con la boca era con las manos o con los ojos. Però daba igual: mientras me dejasen hablar....

Era lo tuyo, ,;no?

Ay, sí. Todos los recitados que y o he tenido en el escenario eran del momento, y o n o he llevado nunca guión. Y los últimos 10 aüos que me dediqué al teatro hacía igual, hasta que me marché. Porque yo me retiré, me marché porque ya estaba de la censura hasta el gorro. Ya no podia mas.

Y eso que la he toreado siempre maravillosamente bicn, porque yo mi genero lo he scguido haciendo iguaL

Y a partir de 1966, iqué haces?

Nada, e n casa. Hago una vida completamente normal.

No anoro e n absoluto mi trabajo. íNo te aburres?

No, e n absoluto. Yo veo toda la programación de televisión. Sin televisión y o n o sé qué haria. Es m i única distracción y mi único modo de enterarme de las cosas. íTe interesa lo que pasa fuera?

No me interesa nada en absoluto. Mi mundo es mi casa y mi marido. Nada mas. íQué valor tienen para tí los recuerdos?

Un entretenimiento a veces. Yo suelo dormir muy bien y muchas horas, però hay días que me cuesta coger el suefio y entonces es cuando me vienen los recuerdos. Y me gustan todos: los buenos y los malos. ,;No te arrepientes de nada?

De nada, de nada e n absoluto. Todo lo que h e querido hacer lo he hecho, todo lo que he querido tener lo he tenido, «de qué me voy a arrepentir? íY qué piensas del espectàculo que se hace ahora?

A mi no me gusta. Yo soy de otra generación y de otras formas de pensar. Tengo un gusto completamente diferente. íY las revistas?

Las revistas ^qué quieres que te diga? Si, muy monas, mucha tetita, muchas piernecitas y mucha pluma però nada mas. No tienen ingenio. íCrees que has estado idealizada?

Sí...! Sobretodo por los hombres. Y sigo siendo un mito para ellos. Me tenian siempre por lo que realmente n o era: creian que era una muchacha ingènua, inocente... Y yo dejé de serio a los 17 aüos. No he aprendido desde entonces nada mas. Ahora a veces aprendo algo de la televisión... íQué diferencia hay entre la Bella Dorita de antes y la Mana Yàíïez de ahora?

Ninguna. Sigo siendo la misma. Sigo pensando igual, sintiendo igual y haciendo la misma vida que yo hacía antes en mi casa. La otra vida, la de mi trabajo, ya la he dejado. jQué es lo que mas deseas ahora?

Tranquilidad. Que me dejéis tranquila, palabra de honor. Yo n o he presumido nunca de nada, ni siquiera de guapa, y sabia que lo era mucho. ^Te da miedo la muerte?

No. Es una cosa ineludible, que tarde o temprano tiene que llegar. Y la espero tranquilamente.

^ y . fír-^"^

">• - lfl-1

"triï' ^

•.i:*'

";/•?;*£«:«

·*«~«|^';·

aon

j|^^^^S(%m.lÍiabcici6 det Sibre "BàKelona, cap a on vas?" m ^ ó n o ^ l e s aigües de Tautoc^iiplaent foba de reHeàdÓ r ^ sobre les perspectives des^rcelona més yeSA d'ua 92 amb caiactexistiques de Judid Final. En tji primer ©(knero de "Carrer" creiem ne t·síxsagàhj^^ la pregunta que planteja el l^del^^biuiàVSsquezMontalbàn i-Ed^^ . lot fent una exposició breu i enten^{3bftf^Hò( dbi ^ e defitiààn cap a on anirà Bàitrelgit^ e r H pr^íqpns Ü ^ I oferint un vent^Jl-dé postures d a v a r B aquesta incògnita. JQs segíï^ts númeras del d o s S de "CaíteÇ jpretejidran respondre de manera pro^n'da, do-l "~ '"''' i ctítica als Jiïíerrogants que ^fti només

*«^^^»i

»^^^»rfl#j«iS»»íí^»w·

1 "·a;·ï^ÍY^'ví'-C"¥'*·:-·^'*-''*''•:" 't^- "•••

.,. -="!'^3^»ia;^a^«^Si.^i^^M

ii«'i||'ii^ai8 |ii;|i·'%^:MI « I iwi

i'i Sil!! l l i SI PK

•'%t*g'**?

li*-

*./4:··,''e^'"^*^·:l .--* ^

"

•"Wií^S*«r^

10/octubredel991

CARRER

Llibres que marquen èpoques AnnaAlabart

mu* « a h . Cwnflwjt idifr

. ^ ^ ^ ^ ^ mUmimlUtiiMlIUi ^ V ^ ^ ^ *JU iiilHi«rt«—ti fcl lllfclí « > i * l * « a * |W MlUltll «•« i» «UF U i ^ M w • * • » < ii k V jr « 4 » * b 4«

El llibre és la transcripció d'un diàleg entre Eduardo Moreno i Manuel Vàzquez Montalbàn.

El seu títol: "Barcelona cap a o n vas?". La pregunta restava oberta des q u e l'any 1974, DIROSA va editar l'obra d'Eduard o Moreno i Francisco Martí Jusmet, "Barcelona, ^a d ó n d e vas?"

El llibre constitueix, d'una banda, u n a crida al record. D'altra b a n d a és una incitació a analitzar críticament el desenvolup a m e n t d e Barcelona e n els últims anys, a passar comptes. La Eregunta n o s'ha tancat: Barce>na, c a p a o n vas?

En el record hi h a uns anys que e s v a n caracteritzar p e r u n a p r e o c u p a c i ó constant p e r la dutat, p e r la problemàtica ur-

b a n a i p e r la vida quotidiana; uns anys e n els quals la crítica anava sincronitzada a m b la dinàmica d e les reivindicacions populars. D e fet tot coincidia: d'una b a n d a l'aflorament del moviment popular (que existia e n una o altra forma des de feia bastants anys); d'altra banda l'interés dels intel·lectuals per explicar e n lletra d'impremta el seu p u n t d e vista, tot oferint alternatives per a la d u t a t i l'urbanisme.

I aijd, mentre la llista d e les ass o c i a d o n s s'anava ampliant, es presentaven alternatives al planejament urbà i augmentav e n els títols dels llibres dedicats a Barcelona, als seus barris i al moviment veinal. És l'època e n la qual la revista CAU, del Col·legi d'Aparelladors, llença monogràfics tan

rellevants c o m "La Barcelona d e Pordoles", "La Gran Barcelona", "El fet urbà a Barcelona"... Es q u a n apareixen "Barcelona, ia. d ó n d e vas?", "Tots els barris d e Barcelona" i els escrits del moviment popular "La lucha e n los barrios 19691975" a CAU; "Política uibana y luchas sodales", "Movimientos s o d a l e s urbanos", "íQué son las a s o d a d o n e s d e v e d nos?", per esmentar-ne n o m é s alguns.

Sobre aquesta època Vàzquez Montalbàn comenta: "Tot això és u n clima q u e està lligat a m b el renaixement crític d e Barcelona. Si aquesta gent parlava" (es refereix als professionals) "és p e r q u è també tenia u n moviment d e base q u e sorgia, cada vegada més combatiu".

Després, la d e m o c r à d a , les elecdons... I u n e s veus cada c o p més febles i, sobretot, més aïllades. "Barcelona a cops", l'exposidó feta p e r la FAVB l'any 1984 era d'alguna manera una p r e m o n i d ó (tot i que es referia al passat i n o al futur).

Cops econòmics, cops polítics, cops urbanístics van anar desmoralitzant la gent. Colpejats uns (els veíns) p e r la pròpia dinàmica d e la vida quotidiana (calia trobar o c u p a d ó , sobreviure a l'augment d e preus...), massa embrancats els altres e n la professionalitzadó o a m b els compromisos polítics, deixen d'ocupar-se d e la dutat, del barri, del territori comú. És com si la llei del "salvi's qui pugui" s'hagués apoderat dels barcelonins. La desmobilitzad ó i la manca d e crítica e n són

el reflex.

L'any 1991 sembla, però, marcar u n canvi: la FAVB edita el llibre "La Barcelona dels barris", o n s'exposen les problemàtiques m é s rellevants de cada indret i, aprofitant les e l e c d o n s m u n i d p a l s , es demana als candidats a l'alcaldia q u e es defineixin, q u e esqíliquin n o tant q u è s'húa fet sinó cap"a o n es va. Immediatament després d e les e l e c d o n s surt el llibre "Barcelona, cap a o n vas?". I ara, c o m recollint el lepte, la revista "La veu del CARRER", disposada a oferir u n a anàUsi crítica d e la dutat, dels barris. Disp>osada a fer-se ressò d e les reivindicadons populars i a convertir-se e n caixa amplificadora i propagadora d e la dinàmica d'aquesta dutat.

La Baircdbtia de Pcxxào-

1

*tTDrc

r'k\iinr\

IGÏRAL, HUERTAS, i&D A n A < : T A P O A

Barcelona 13. dónde vas?

Parlar del demà de la ciutat Recull de fragments crítico-prospectius de la conversa sobre Barcelona entre Manuel Vàzquez Montalbàn i Eduard Moreno.

M a n u e l Vàzquez Montalbàn: (...) LLavors va arribar la convocatòria olímpica, que va significar desfer qualsevol model de creixement equilibrat. Va significar fer créixer la dutat en handó de les necessitats olímpiques, que eren crear una infrastmctura viària de ràpida comunicadó, el creixement cap al Maresme, cap al mar, no per la conquesta del mar famosa com a expressió lírica, sinó per obtenir un territori que seria la Vila Olímpica, amb un programa d'obres condicionat per aquesta necessitat, la qual cosa significava, a més, que el creixement de la dutat beneficiaria aquella part de la ciutat que tindria els Jocs dits Olímpics. No parlem ja del possible deute que arribarà en relació a tot això del fet que hagin quedat aparcats problemes que afecten a r"altra ciutat", qüestions que agreujaran les diferències NordSud a la mateixa ciutat.

Eduard M o r e n o : Sí.sí, efectivament.

M.V.M.: A part d'això, i altres aspeaes de la Vila Olímpica, dels quals ja parlarem, l'empelt sodal i cultural que significa la Vila Olímpica en el marc on està, és a dir, al costat del Poble Nou, a pocs metres de La Mina, dels barris del Besòs, etc, que implica, llavors, sembrar esp>eculació al voltant. (...)

M.V.M.: Podríem dir que s'ha frustrat la primera expectativa que el creixement de la dutat hagués pogut venir sota l'hegemonia de les classes populars. Per primer cop a la seva història, Barcelona tenia aquesta oportunitat. No s'ha aprofitat.

E.M.: I per tot això, jo crec que Barcelona necessita encara avui, més que mai, ser defensada dels profetes teòrics i pràctics de l'urbanisme, dels assesors munidpals que actuen pràcticament com a gendarmes a la Plaça Sant Jaume, de les estadístiques, de la propaganda enganyosa i, sobretot, dels gmps financers/especuladors que estan fent un negoci «olímpic» amb la ciutat. (...) (...) Reprenent el problema metropolità de Barcelona, a e c que tothom està d'acord en què la ciutat no es pot ofegar sobre els seus 97

Km2. Per la seva importància com a capital de Catalunya, Barcelona gravita sobre un ampli territori que configura un fet metropolità de manera connatural. Cal, doncs, que aquest fet tingui un tractament tècnicament adequat al marge de qualsevol consideració p)olítica partidista. Es tracta d'esmenar l'actual desenvolupament territorial que ha consistit en exportar d pitjor model de Barcdona (Ciutat Meridiana, Zona Franca, Nou Barris, Bellvitge, etc.) als 27 municipis, al marge de criteris de planificació urbanística acceptats arreu del món occidental, fets que ens porten a l'afirmadó que, de veritat, l'antiga Corporació mai ha estat un territori metropolità. En el sentit més estricte, es tracta d'una desordenada i obsoleta conurbad ó generadora de greus desequilibris sectorials, com a conseqüència del procés d'expansió centralitzador de Barcelona, que exerceix una acció subordinada i satel·litzant sobre els 27 munidpis que la compxsnen. I tot això, naalgrat l'eufemisme de via estreta emprat f)er l'ex-alcalde Narcís Serra, i repetit ara per Jordi Parpal, que deien que es tracta d'un «conjunt de ciutats policèntriques».

Aquesta «coUonada», que diria en Pla, em recorda aquella altra que van cur els rsdactors d d Pla Comarcal de 1953 durant el ftanquisme més dur: «se pretende hacer una Ciudad similar a un racimo de comunidades organizadas con una base social cristiana». Cal tenir present que el principi conceptual d'àrea o de territori metropolità recomana, com estandaritzad ó mitjana, una superfíde disponible de 500 m ' p e r habitant. La situació actual en el territori de l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona és de 154 m^/habitant, és a dir, menys de la tercera part del que va establir-se.(...)

M.V.M.: Un fet important que caldrà considerar, des del punt de vista polític, a la propera dècada és que, curiosament, aquesta batalla entre Catalunya comarcalista o Barcelona-Catalunya, de sobte s'ha vist superada perquè ha aparegut un nou element problemàtic, i és aquesta idea d'una realitat econòmica superior a l'existènda mateixa de Catalunya com a territori, que tindria, llavors, una vertebració en funció de ciutats. És la famosa idea del triangle Barcelo-

na-Montpeller-Tolosa, que pot ampliar-se cap a Valàida. És clar, des d d punt de vista del creixement capitalista i de l'interès objectiu del capitaliane català, això és interessantíssim i, per tant, Pujol no pot dir que no.(...)

E.M.: La base d'això que dius, Manolo, és la filosofia que sustenta el Pla Estratègic Barcelona 2000 que està redactant l'Ajuntament de Barcelona amb una munió d'idees futurístiques i una mica utòpiques que, per dur-les a terme, necessiten de la transformació d'una gran part de l'ordenament jurídic vigent que competeix a l'Estat i a la Generalitat És un programa que ultrapassa tot el marc de la polèmica territorial Barcdona-comarquesàrea metropolitana, que uns altres no han estat capaços de resoldre, i representa una fugida teòrica cap endavant amb implicacions internacionals de dutats amb els seus interessos econòmics i polítics.(...)

M.V.M.: Aquest eix estarà condidonat per les necessitats econòmiques i, de fet, ja hi ha tota una {x>lítica, amb tota aquesta baralla del TGV, per veure si entra per Perpinyà abans que per un altre lloc. Més important encara que el tren serà la política de carreteres i autopistes, i els p>assos de frontera que permetin que tot això sigui re^itat.(...)

M.V.M.:(...) La VÜa Olímpica, que era un pla esi>eculatiu i que serà un pla especulatiu, per més que l'Ajuntament, amb biana intendó, o una intendó relativa, tracti que no se li escapi, en aquest moment la conversió de la Vila Olímpica, el problema no és aquí, sinó és tot d seu entorn, que significarà un modd de desenvolupament d'un barri nou, amb unes característiques socials noves de cara al futur, lligat a una esfjeculació incontrolable. Per tant, els Jocs Olímpics han estat positius perquè signifiquen obrir camí ai mar, jser aquella part, perquè signifiquen crear l'anella olímpica a Mon^uïc, amb una infrastructura viària que comunica una cosa i altra, però també ens hem de plantejar si d model de creixement no hagués estat condicionat, com tu dius, per les presses dels Jocs Olímpics.

E.M.: Sí, el que passa és que, després d'aquests grans esdeveni-

ments històrics, ve la ressaca.

Quan s'acaba d ressò de les trompetes d d triomfalisme municipal olímpic, ccwnença una dutat crua i deshumanitzada, on els seus d u tadans no tenen altre remei que obeir i consumir. Aleshores serà quan d s ciutadans fotmularan la pregunta: què s'ha fet amb la d u tat', cap on va d futur? Els Jocs són una foguerada que dura vint o vint-i-cinc dies, després tot quedarà com un silenciós decorat de cartró-pedra i serà llavors quan els dutadans més reflexius començaran a veure que la Vila Olímpica ha estat una operació especulativa de gran alçada en benefid de les empreses que hi han intervingut i que deixa com una cosa menuda l'antic Pla de la Ribera.(...)

E.M.: (...) Si hem de fer cas a Oriol Bohigas (i crec que té raó), no fa gaire - en un atac de sinceritat d'aquells que dèiem va denundar que ja planaven pel Poble Nou uns quants voltors especuladors, amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, que estan comprant els terrenys del voltant per continuar construint si convé fins la Mina, un cop s'hagi apagat la foguerada olímpica. Si no és així, no m'estranyaria que aquests ciutadans benestants de la Vila Olímpica, facin una mini-ciutat fortificada i vigilada p>er policies privades.

M.V.M.: Sí, jo més que aquesta sortida -que és difícil, però que pot ser imaginable-, jo veig que això significarà una revaloritzadó de tot l'entom.

E.M.: Ah, sí! Finalment, és el que passarà.

M.V.M.: Serà una política de taca d'oli, allò de dir «ara, aquest solar val més, doncs hem de tractar de constmir a base de canviar el veïnat», i tot això p>er procediments que ja trobaran.

E.M.: Tot això que diem és normal dins la lògica dels grups immobiliaris, perquè si ja hi ha empreses que estan especulant, després el que hi haurà és una requalificació urbanística d'aquestes zones, una extensió en taca d'oli, com dius, a imatge de la Vila Olímpica o semblant, i, per tant, serà qüestió de foragitar la gent que hi viu, portant-los on sigui i recuperant el teixit urbà, per tal de

continuar la dutat, si més no fins La Mina. Aquesta mena d'«Hurdes» a Barcelona, probablement ja estigui condemnada a ser traslladada a un altre indret, p>erquè, si no, seria una contradicdó la convivència d'un barri com aquest amb una dutat moderna d'alt standing. O sigui que ja veurem la solució final.

M.V.M.: Poden convertir La Mina en una espècie de Sacronwnte local per mristes, perquè jo no sé com poden arreglar el greu problema humà de La Mina, i t'imagines com quedarà la relació Barcelona-mar en aquella zona, i allò és llaminer,llaminer, un pastís interessantíssim per a respeculador.(...)

E.M.: (...) Però de totes formes, Barcelona, a partir d'aquest nou consistori entrarà en una nova etapa molt diferent a l'anterior. Es farà una p)olítica més aviat de tallar cintes i sortir a la foto, perquè les grans obres d'infrastmctura i olímpiques ja estan realitaades i, encara que quedaran grans reptes ciutadans per acomplir, ja no tindran la importància ni el ritme temp>oral de les fetes fins ara. Per tant, serà una ciutat governada d'una altra manera: més pausada, amb gran profunditat p)olítica en les decisions i en les prop>ostes, més imaginativa i encarada ja a l'horitzó de l'any 2000, perquè després de tot d tinglado-dels jocs, vindrà un reflux. Aquesta & la ciutat que es trobaran aquells que sovint pregunten: «I després dels Jocs Olímpics, què?»

M.V.M,: Sí, però fixa't tu tot d que passem al Vallès a través dels túnels, que serà un enrenou, o el que pugui passar al Garraf i al Maresme, amb les noves vies de comunicadó, i les batalles urbanístiques que ja s'estan produint. En d que cüus de les eleccions, estic bastant d'acord amb tu: d dutadà està en una situació agredolça, perquè d'una banda està amoïnat per la incomoditat d'una dutat en obres, però també està esperançat p)er veure com queda tot plegat Es el mateix estat que tinc jo, i no sóc diferent a cap altre dutadà, encara que jo pugui distanciar-me tant i fer una crítica diferent. Però jo també vaig a veure com creix la ciutat, perquè això serà la Barcelona del futur. I la gent partidpa d'aquesta ambivalència.

ICARRER octubre d e 1 9 9 1 / 1 1

Els futurs de les barcelonès

PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona (PSC) En els últims anys, Barcelona ha donat l'impuls definitiu a tot un seguit de projectes, excepcionals, tant pel seu volum, com per la seva significació. Alguna d'aquestes realitzacions, que ja estan donant els fruits en aquests moments, s'han tirat endavant amb ei "pretext" dels jocs Olímpics, un esdeveniment que, d'altra banda, ratificarà i consolidarà la projecció internacional de la ciutat.

Entre els objectius d'aquesta feina, que ha estat possible giàdes a la col·laboració de tots, es troben el reequilibri entre els barris, la dotació d'infrastructures culturals i viàries i la creació i arrar^ament d'espais urbans; però, l'objectiu final no és altre que la millora de la qualitat de vida dels barcelonins.

jectius de la ciutat, el procés de descentralització i extensió de serveis bàsics a través de consells de districte o la creació de les àrees de nova centralitat.

La transformació que està exfjerimentant Barcelona li permet, doncs, encarar el fíitur en condicions molt superiors a les d'anys enrera, havent superat dèficits i situant-se com un punt de referència social, econòmic i cultural en el context europeu. Tot i així, cal seguir treballant en àmbits com la conservació d'espais i construccions, la superació de desequilibris socials i els projectes previstos a partir del 1993, entre els que es troben la reforma del Port Vell, la prolongació de la Diagonal fins al mar o la fïnalitzadó d'equipaments culturals com el Museu d'Art de Catalunya, la Casa de la Caritat i el nucli de la Plaça de les Glòries, amb l'Auditori, el Teatre Nacional i l'Andu de la Corona d'Aragó.

JOSEP MARIA CULLELL Regidor de l'Ajuntament de Barcelona (CIU)

Aquesta fita no respon a conceptes abstractes, sinó que es basa en realitats concretes, la principal característica de les quals és el fet de no perdre de vista en cap moment les necessitats i problemàtiques específiques dels barris.

Entre els exemples que posen de manifest aquesta voluntat es troben actuacions tan importants com la regeneració de la Ciutat Vella, la dignificació i integració dels districtes perifèrics, la xarxa de centres cívics i casals, la dotació de nous espais públics als barris, la millora del trànsit a la ciutat o les noves instal·lacions culturals i esportives. Sense oblidar l'existènoa d'un Pla Estratègic que estableix els propers ob-

Tinc el convenciment que la majoria dels ciutadans de Barcelona tenen la il·lusió i fins i tot l'ambició de fer de Barcelona una de les capitals capdavanteres de tot Europa. Es tracta d'un repte certament difícil, però crec que és perfectament assolible i que els Jocs del 92 poden ser un instrument molt valuós per aconseguir-ho.

Que Barcelona faci aquest salt qualitatiu depèn fonamentalment de l'empenta dels seus ciutadans, aijd com de la capacitat dels seus governants per connectar l'ambidó de Barcelona amb la força i les aspiracions de tot Catalunya.

Per a coronar aquest procés amb èxit, cal que Barcelona se senti segura de sí mateixa. Difícilment però, una dutat pot tenir la força col·lectiva suficient si no està equilibrada i si no ha resolt satisfactòriament els

ello no cabé la menor duda. Han colocado a Barcelona en el mapa del mundo, han contribuido a mejorar o construir calles, accesos, dnturones, túneles, aeropuerto, puerto, a hacer nuevos hoteles, a construir nuevas instalaciones deportivas y podríamos seguir con una lista interminable de mejoras para la dudad por todos conocida.

problemes que afecten els seus dutadans. És per aquest motiu que es fa necessari realitzar un gran esforç de portes endins: per a millorar els serveis, per fer progressar tots els barris, per oferir unes condidons ambientals dignes, per intensificar la formadó de la gent, per estimular la creadó i el consum culturals i per a garantir una millor qualitat de vida a aquelles persones que per raons físiques o sodals no la poden tenir.

Una Barcelona equilibrada, amb infrastructures modernes, competitiva i efident, al temps que sensible i justa amb tots els seus ciutadans, .serà una ciutat segura d'ella mateixa i capaç de convertir-se en un dels motors de la nova Europa de finals de segle.

ENRIQUE LACALLE Regidor de l'Ajuntament de Barcelona (Partit Popular)

Los Juegos Olímpicos del 1992 han representado para Barcelona un avance de 50 afios en su historia, de

Ahoia bien, todo este gran esfuerzo de ciudadanos y administradones debe tener inexcusablemente una rentabilidad de cara a los afios que seguiran a 1992. iDe qué sirve este gran esfuerzo si luego no se rentabiliza? Por ello creo que todos debemos concentrar nuestros cinco sentidos en rentabilizar el 92 para el futuro Barcelona debe convertirse en el centro económico y finandero del sur de Europa, debe consolidar su liderazgo como primera dudad ferial de Espana y debe convertirse en dudad turística de paso ineludible.

Para ello deberían haber empezado a trabajar las administradones competentes en línea paralela a la nominadón de Barcelona como Ciudad sede de los Juegos de verano de 1992.

Y esto no se ha hecho, però puede aún hacerse si hay dialogo, comunicación y voluntad de llevar a termino un plan que aseguraría el futuro de Barcelona y con ello se aprovecharía el esfuerzo reaúzado.

Barcelona no puede continuar siendo como una cuàdriga romana en la que sus caballos (las administradones) van cada cual por su lado.

Barcelona, por sus gentes, su tradidón, su historia y su voluntad, debe ser, después del 92, la dudad que todos deseamos, una dudad limpia, còmoda, alegre, floredente, hospitalària, turística y deportiva, en la que sea bueno vivir, en donde haya trabajo y a la que sea necesario visitar.

Para ello muchos de nosotros hemos puesto dedicad ó n y esRierzo. Yo confio en que sabremos conseguir entre todos el objetivo.

EULÀLIA VINTRÓ Tinent d'alcalde Ajuntament de Barcelona (Iniciativa per Catalunya) ^^^^,

Al llarg de la dècada anterior, l'acdó munidpal i el dinainisme social han aconseguit capgirar el gran dèfid t de serveis, equipaments i infrastructures que Barcelona havia heretat del passat. I, paral·lelament, la dutat s'ha recuperat d'una duríssima crisi econòmica general grades a diversos factors, però entre d'altres a l'impuls generat al voltant dels Jocs Olímpics.

En els prop)ers anys, crec que Barcelona mantindrà un creixement dels indicadors econòmics però amb una intensitat menor a l'actual. La dutat tendeix a un fort procés de terciaritzadó, on el sector serveis esdevé progressivament predominant. Els canvis més significatius, però, potser es produiran en l'estructura demogràfica: continuarà el procés d'envelliment de la població, amb els problemes socials conseqüents i es tendirà a un canvi de composidó sodal : la demanda dels sectors professionals, l'encariment i l'escassetat de l'habitatge poden produir fenòmens migratoris d'alguns sectors de la pobladó cap enfora, principalment joves, tot això sense oblidar els corrents migratoris de països extracomunitaris que augmentaran en el futur.

Barcelona es configura com una gran capital europea, {jerò amb un potendal agreujament de certes desigualtats socials. No em puc estar d'afirmar, en aquest breu telegrama i com a persona amb responsabili-

1 2 / o c t u b r e de 1991

ICARRER

tats polítiques, que el futur de Barcelona dependrà en gran mesura del fet que els barcelonins, els agents socials i les seves institucions, siguem capaços d'invertir les tendències negatives d'aquest procés i potenciar un desenvolupament econòmic que vagi lligat absolutament amb el progrés social i la millora de la qualitat de vida.

JOSEP MIRO l'resident de la FAVB

La meva intenció no és fer un comentari al llibre d'Eduard Moreno i Manolo Vàzquez Montalbàn titulat Barcelona, çàpon vasF'Encara que us recomano, però, la seva lectura.

Jo \'oldria fer una reflexió amb veu alta aprofitant que la FAVB surt al CARRER sobre cap on va Barcelona.

Crec que si féssim una consulta pública (referèndum), de cap on hauria d'anar Barcelona, les respostes serien moltes i interessants. Algunes d'elles ja s'han donat i de la mateixa manera, cada barri, districte i col·lectiu que encara no ho ha fet, podria dir-hi la seva.

Anem a veure: què dirien -què han dit— les quatre mil sis-centes famílies del Turó de la Peira i altres centenars més que viuen sota !a síndrome de l'aluminosi, eh barris dels anys cinquanta, d'urbanisme migrat i fraudulent i d'habitatge-barraca vertical?

La resposta seria única: remodelació i habitatges nous.

Què respondrien els soferts ciutadans dels barris de l'Eixample, Casc Antic, Gòtic, Gràcia, Sants Montjuïc, i d'altres, embolcats p)er la contaminació i els sorolls, amb els carrers, alguns d'ells autèntiques riuades de cotxes i motos?

Segur que demanarien que es qüestionés l'ús del cotxe privat, i reivindicarien

el carrer per passejar, parlar i amb espais verds per respirar.

I els nostres avis? No voldrien millors condicions després d'una vida donada a la feina? No necessitarien residències de dia?

I la nostra joventut? Estan d'acord amb la ciutat que tenen? Pot fer allò que realment voldria?

Els estrangers, treballadors que venen a buscar teina i habitatge, estan satisfets del nostre acolliment? Val la pena escoltar la seva resposta.

I la resposta dels veïns que viuen tocant a Piscines i Esports, que veuen com 3.500 m^ seran absorbits per la privatització.

Interessants les respostes sobre el Port Vell, sobre l'expropiació dels veïns afectats pel Pla del Liceu.

Moltes serien les respostes que ara no tenim temps per analitzar. També seria interessant preguntar, al setembre de l'any que ve, quan no quedi més que el record de les olimpíades, cap on creuen els visitants de Barcelona, que hauria d'anar la ciutat.

Preguntes i respostes, tot un combinat que ha de servir per a posar en tensió les nostres autoritats i fer que es preguntin diàriament: Barcelona, cap a on vas?

sus necesidades sin tener que esperar a que el gobiemo o sus expertos lleguen a ocuparse de ella.

En un contexto socialista, que no cuente con ningún construaor especulador como cliente, podria valorarse lo correcto de una solución. No se buscarían los màximos beneficiós sinó la satisfacción de la gente. Los nuevos acuerdos comunitarios no estarian condicionados por los intereses inmobiliarios o el beneficio de los bancos.

Si Vd. piensa que puede conseguir una hipoteca sobre un proyecto no convencional, acérquese a un banco.

Lo anteriormente escrito se ha extraído del libro de Robert Goodman Después de los urbanistas iquéF escato sobre los anos 70.

JOANM^ SOLER AV Poble Nou

MARIANO MESEGUER AV Sarrià La supeditadón del "urbanismo" en nuestro país a los intereses inmediatos del capital es tan patente, que no se puede hablar de un "urbanismo a medio plazo".

La gestión ha estado presidida por unos objetivos inmediatos, donde el capital exige una reproducción de sí mismo en plazos muy cortos y ha escaseado una visión mas global con una reproducción del propio sistema en el futuro.

La gente siente que puede empezar a actuar según

Una de les raons sobre la conveniència de celebrar els Jocs, més esgrimides durant l'època en què Barcelona era candidata olímpica, va ser de creure que aquest esdeveniment, gràcies a una prevista revitalització econòmica, convertiria la ciutat en el "Centre direccional d'una macro-regió europea". En els anys següents, des de l'Ajuntament, es capgirà tot Barcelona per adequarla cap aquest agosarat objectiu capit lista. El bàlsam olímpic possibilità una política agressiva, de la qual el llibre d'en E. Moreno i d'en Vàzquez Montalbàn en pren bona nota: Tendència a expulsar cap a la perifèria els seaors més baixos de la població, alhora que es dissenya una ciutat de negocis amb els seus centres d'èlit; la creació d'una xarxa de cinturons, que lluny d'atraure inversions estrangeres a les rodalies o de revitalitzar-ne el port, no serveixen per a minvar el caos

circulatori; la privatització de grans espais que el P.G.M. destinava a ús públic; ...

Paradoxalment, després de fer tot això, ara ningú no en parla del gran centre d'influència i d'atracció en que s'havia de convertir Barcelona. Potser perquè dels fracassos, a ningú no li agrada parlar-ne En rasp>ecte cultural, només "provincians" aires de grandesa han pogut pensar que unes Bienals, uns Festivals de Cinema, o unes Olimpíades Culturals, podrien funcionar sense la potencialitat d'una bona inírasCructura. Des del punt de vista de constiaiir un important pol econòmic, l'escepticisme és total, a causa, entre d'altres, als imprevisibles canvis en els fluxes financers que ha provocat la crisi de l'Est i la corresponent reestructuració europea.

El que té de greu el cas, és que.el fet que no puguin fer realitat el seu projecte inicial no els fa qüestionar la seva actual política municip»al, que continuarà en la mateixa direcció, encara que potser sense tanta empenta.

Més enllà de la conjectura, han pres opció per un determinat model de dutat, èn el que prima el benefici particular per sobre # e s condicions de vida dels seus habitants. La recent experiènda ens'ha demostrat que l'axioma-que "la iniciativa privada farà la dutat d'esquerres" O.Parpal) és la impossible quadratura del cerde. És que hi ha qui s'estima Barcelona i qui estima els diners, qye treu de Barce-i lona.

sament no quedarà cap nou espai verd com la Ciutadella o Montjuïc—, però restaran pendents molts dels grans problemes que afeden la gent corrent i que constitueixen necessitats primàries: barris pendents de remodelació, per exemple els PERI's de Torre Baró o Roquetes, manca d'habitatges a preus raonables, vivendes afectades per aluminosi, equipaments insuficients (esport amateur, atendó a toxicomanies, biblioteques), etc.

La política de tninsport ha reforçat l'ús de l'automòbil privat amb enormes costos sodals i ambientals: Barcelona és un monstre antiecològic. I amb un mercat laboral amenaçat per una nova onada de desindustrialització i de precarització dels llocs de treball. Els organitzadors dels Jocs passaran a la història, els especuladors de tota mena hauran fet bons negods.

Però és discutible que les millores afectin a llarg termini, la majoria de la pobladó. Ens diran que no hi ha capacitat de finançar les reformes pendents. Per això el futur de la dutat depèn, més que mai, de la resposta sodal dels qui segueixen patint una ciutat desequilibrada.

ENRIC PANTALEONI A.V. Amics de les Rambles

ALBERT RECIO Membre de la Coordinadora de 9 Barris

Al 1992 culminarà una fase de la vida dutadana caracteritzada per l'intent de reformar la dutat aprofitant l'organització d'un esdeveniment excepdonal. Quedaran instal·lacions colossals, nous barris d'alt nivell i autovies urbanes -curio-

Barcelona tras una etapa de autèntica desorientadón y caos ha sabido encontrarse a si misma en estos últimos anos y sobre todo desde su nominadón olímpica. La revitalización de Ciutat Vella, autèntica vergüenza por su anterior abandono, ha sido impulsada por la pròpia situad ó n de la Vila Olímpica y las propias medidas que se estan Uevando a cabo.

Creo que no se debe perder el hilo recuperativo y que a partir del 93 debe seguirse una línea de calidad de vida para sus habitantes en la lucha contra la especuladón tradidonal.

Tenemos pues, el camino, però no se debe bajar la guardià para encontrar el verdadero trazado.

Un pla estratègic que mira cap al 2000 Ernest Alós

El Pla Estratègic Barcelona 2(XX), aprovat el mes de inarç de 1S)90, ha estat l'aportació més completa i acabada al pensament sobre el futur de la ciutat que s'ha elaborat fins ara. El projecte, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i en el qual han participat algunes institucions i entitats de rellevància dutadana, proposa grans objetius i mesures d'actuadó que, si no es fa una major concreció, poden acabar essent les línies generals de l'actuació institucional sobre Barcelona durant els pròxims anys o bé un catàleg d'inten-

dons sense projecdó pràctica.

El Pla proposa tres grans estratègies generals: "assolir una major interconnexió de la dutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa; afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida; i afavorir el progrés econòmic, tot promodonant la modernització del teixit industrial i una oferta ae serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna".

El redaaat del Pla desglossa aquests enunciats genèrics en objectius més concrets i pro-

postes d'acdons. Pel que fa a la configuradó de Barcelona com un dels centres d'una macroregió a cavall entre França i Espanya, el pla proposa millorar l'accessibilitat externa de Barcelona (nova ampliació de 1' aeroport, ample de via europeu, ampliadó del port marítim, xarxa d'itineraris per carretera a través dels Pirineus...), millorar l'accessibilitat interior (ampliació de la xarxa de metro, complementarietat de l'autobús respecte del ferrocarril metropolità, aconseguir una autoritat única del transport, rriillorar les autopistes i auto-

vies d'accés i aconseguir el metro regional), crear una nova infrastuctura d'informadó i comunicadons i aconseguir un marc institudonal per a dur a terme una política territorial coordinada en l'àmbit metropolità.

La millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones recull propostes relatives a la protecció del medi ambient, entre les que destaquen la restricció a l'ús de l'automòbil, el sanejament dels recursos hídrics i la millora en el tractament i eliminadó dels residus sòlids. Altres aspectes contem-

plats en el pla són les perspectives de la formadó i la investigadó, l'assoliment d'una oferta accessible d'habitatges i l'aplicadó de plans inte^als als barris més deprimits que previnguin la desocupadó.

En l'àmbit econòmic, el pla aposta per fomentar la innovad ó tecnològica, atreure seaors amb potencialitat i crear les infrastructures bàsiques per facilitar l'activitat econòmica: creació de centres de negocis, construcdó del Palau de Congressos, ampliadó de l'espai de la Fira i creadó de centres de distribudó de mercaderies.

CARRER octubre de 1 9 9 1 / 1 3 A l ' E i x a m p l e h i tia u n b a n c d ' i n t e r c a n v i d e s e r v e i s

un "mecanisxne que fa possible la solidaritat d'una forma més suau que el voluntariat tradicional" està en el concurs d'idees de caire social que la FAVB va organitzar la primavera del 1990.

Amb la subvenció que l'associació va obtenir d'aquest cona casa seva, les feines que ofe- curs es va poder adquirir l'orreixen i les que algun dia po- dinador i fer la primera propadrien necessitar, dades que en ganda del projecte iniciat el Cosme Saló, vicepfesident de juny de 1990. Amb una segol'associació, classifica en un na subvenció aquest any s'ha ordinador junt amb les de- pogut comprar una tele de semandes de serveis rebudes gona mà i un video que des pel contestador automàtic. de la seu de l'associació difoCom diu en Cosme Saló, "pel nen al carrer un anunci explisol fet de trucar i oferir un catiu del servei. I aquest estiu, malgrat algunes dificultats servei s'entra en una dinàmica de solidaritat que la plantejades per l'Ajuntament, nostra societat actual fa pels carrers del barri s'han penjat banderoles de propamolt difícil". ganda.

La manera de satisfer una deTot i els problemes econòmics manda de servei és aquesta. El banc posa en contacte qui de- i que cal donar-se més a conèixer per a poder valorar mana el servei amb qui podria fer-lo perquè prèviament s'hi objectivament l'experiènda, la ha ofert, i comptabilitza les filosofia de fons és el que dóhores donades i rebudes per na vida i esperança al projeccadascú. D'aquesta manera tot te. Aquesta, segons l'Associació, es concreta "no e n el jo el que es rep s'ha de donar en la mateixa proporció de t'ajudo, tu m'ajudes, sinó en el jo ajudo i algú ib'ajutemps, pei- bé que en realitat darà". La idea és senzilla: la fórmula és molt flexible.

Per la gent que, com vells i "l'actitud que es pretén estiminusvàlids, no poden oferir mular amb aquest servei és cap servei però si que en ne- una condició necessària encessiten, s'ha creat el fons cara que evidentment n o d'hores de solidaritat, fórmula suficient, per ésser feliç". que encara ha d'acabar de de- I als organitzadors de l'origifinir una futura assemblea de nal banc cal reconèixer-los un l'associació, però que funcio- mèrit adicional: iniciar aquest na amb les hores sobrants que servei en la particular configuració de l'Eixample, barri condonen alguns serveis.

Les ofertes més nombroses del servador, de població envellibanc són les que fan referèn- da i de vida comercial i d'oficicia a l'ajut a persones grans o nes però no de barri. Com remimisvàlides, seguides per les coneix en Cosme Saló "en de l'àmbit d'ensenyament, les qualsevol barri obrer això dels animals i plantes, les de seria molt més fàcil d'imcangur, gestions diverses i tre- plantar". balls domèstics i serveis pro- El banc de serveis però sefessionals (per exemple arre- gueix endavant i ja hi ha altres glar aquella aixeta que no pa- associacions de veïns interesra de gotejar) entre d'altres. sades en la idea. En Cosme SaTambé hi ha pern una llista de ló és prou explícit: "Si jo fos demandes no ateses, amb per capellà diria als feligresos: exemple una sol·licitud de apunteu-vos-hi". I és que a classes d'àrab o una de lliçons l'Esquerra de l'Eixample ho ted'harmòmca. nen molt clar... "Intercanvi L'origen d'aquest servei que de feines i serveis. Treu-ne en Cosme Saló defineix com profit.

"Jo ajudo i algú m'ajudarà" Fa més d'un any que l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample va posar en funcionament el seu banc d'intercanvi de feines i serveis. L'experiència, pionera a Europa i que compta ja amb unes 120 persones o famílies inscrites, és valorada positivament pels seus organitzadors que, de totes maneres, demanen moderació i temps per a la seva consolidació.

Marc Andreu

Marc Andreu Aquest banc, on els intercanvis solidaris han substituït els diners, ofereix serveis definits per la mateixa associació com a útils, a vegades difícils d'obtenir amb diners, i humanitza-

Fires Vn Fira del Disc al Born.

Del 8 al 10 de novembre.

Fira d'artesanat mensual a Pedralbes.

Al segon diumenge de cada mes, a l'Avinguda Diagonal, 686, de 10 a 15 hores.

Fira d'artesanat mensual al Turó Park.

El primer diumenge de cada "les, a l'Avinguda Pau Casals, 1> de 10 a 15 hores.

Els encants del mercat de Sant Antoni.

Dilluns, dimecres, divendres, dissabte, al carrer Comte d'Urgell, 1, de 10 a 20 hores.

Mostra d'art a la plaça de Sant Josep Oriol.

Dissabte de 11 a 20.30 hores i diumenge de 11 a 14.30 hores, ^ la plaça de Sant Josep Oriol.

dors de les relacions {personals. Els serveis poden anar des de regar les plantes a un veí o veïna absent fins a ajudar persones velles o disminuïdes.

El funcionament del banc de feines i serveis, que per raons

organitzatives es cenyeix territorialment només a l'Esquerra de l'Eixample, és senzill: aquells veïns o veïnes interessats han de comunicar a l'associació (c/Aragó 156, de 19 a 21 h, tlf 4532879) el seu telèfon, la cantonada més propera

Mercat de numismàtica i del llibre al mercat de Sant Antoni.

Diumenge, al carrer Comte d'Urgell, 1, de 9 a 15 hores.

Mercat de numismàtica i filatèlia a la plaça Reial.

Diumenge, a la plaça Reial, de 9 a 14.30 hores.

Fira de productes naturals a la plaça de la Sagrada Família.

Segon cap de setmana de cada mes, dissabte i diumenge de 10 a 15 hores.

Exposició de pintors aficionats a la plaça de la Sagrada Família.

Dissabte, diumenge i festius de 10 a 15 hores.

Els encants a la plaça de Les Glòries.

Dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge, de 8.30- a 15 i de l6 a 19 hores.

Mostra d'art a la placeta del Roser. Últim diumenge de cada mes, al carrer Pinós, 1, de 10 a 14 hores.

Fira del col·lectiu d'artesans de l'alimentació a la plaça del Pi. Primers divendres i dissabtes de mes, de 10 a 22 hores Mercat d'artesans i artistes del districte de Sant Andreu.

Primer dissabte de cada mes, de 9 a 20 hores a la plaça Orfila, 1.

Mercat d'antiguitats a la plaça del Pi. bijüus feiners, de 9 a 20 hores.

Fira de nova artesania.

A ï'à r<ambla de Santa Mònica,

dissabtes i vigílies de 17 a 1 hores i diumenges i festius de 11 a 24 hores.

Fira d'artesans de l'alimentació a les Cotxeres de Sants.

Primer diumenge de cada mes, de 9 a 21 hores, al caner de Sants, 79.

Fira del gravat.

Segon diumenge de cada mes, de 11 a 15 hores al Turó Park, Avinguda Pau Casals, 1.

Manifestacionsj esportives n cursa de mouutain bike Nou Barris Collserola.

6 de novembre. Informació al Consell de Districte de Nou Barris. (Tel:350.50.00)

Campanyes sanitàries i assistencials.

Homenatges El 15 de novembre a dos quarts de 10 del vespre, al casal catòlic de Sant Andreu (Pons i Gallarza, S8), se celebrarà un homcn.itge a l'iiiston.uior kxal Mo.-isèn Clapés i Coí Ix-ni, anih l.i presentació tk-l llibre Història mil.lenària tk-l poble de Sant Andreu".

Presa de la tensió arterial per a la gent gran.

Casal de l'Eixample, Rambla Catalunya, 27, dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores.

Campanya "Famílies que ajuden famílies''.

Organitzada pel servei d'acolliment familiar de l'Ajuntament de Barcelona, al carrer Bmc, 72. Telèfon: 301.31.76

Congressos

Balls Ball al centre cívic de la Sagrera.

Dissabtes a les 22 hores, al carrer Martí Molins, 29.

Sardanes a la plaça de Sant Jaume.

Diumenges a les 18.30.

Concerts de carilló de la Generalitat.

Dilluns a divendres, de 12 a 12.30 i de 18 a 18.30, i dissabte de 12 a 12.40 hores.

X Cursa Atlètica Sants-Les Corts.

17 de novembre, informació al Club Esportiu Mediterrani (Tel: 240.81.40) 24 hores e n bici per Barcelona.

Del 8 al 10 de novembre. Informació a Biciclot (Tel: 307.74.75) n Super-CrDss al Palau Sant Jordi.

Del 2 al 3 de novembre.

Congrés internacional d'història local de Catalunya.

Del 15 al 16 de novembre, al carrer Montalegrc, 7. Organitza L'Avenç (Tel: 317.08.24) ^

14/octubredel991

ICARKER

dors. Amagat darrera de les reixes s'hi recull un món petit i al marge de la ciutat, que ha començat a patir retallades amb l'operació de reforma del Port Vell. Hi trobarem el dic sec, potser amb una barca de pesca arreglant-se els baixos, i la Platgeta, la superfície on els mariners encara sargen les xarxes trencades durant la feina. Segurament hi podrem uobar també algun vell pescador desvagat, queixós pels retalls que ha sofert en la tramitació de la seva jubilació o pensió d'invalidesa, freqüent en aquests homes que arriben als 60 amb el cos castigadíssim per la mar.

Cap a la platja.

Miquel López

La pla^a guanya terreny als ziringultos

£1 paisatge provisional de la Barceloneta Per la nostra primera proposta de passejada per ciutat hem triat el barri de la Barceloneta.

En poc més d'una hora podem passar, sense transició i tantes vegades com vulguem, de la Barcelona que està canviant a la Barcelona que no hi ha qui la canviï. Un recorregut perimetral, pels límits exteriors del barri, ha de traspassar zones de transformació com el Passeig Nacional, el Moll de Pescadors, una platja cada cop més oberta al ciutadà, nous parcs, nous projectes de vivenda pública i de serveis socials. Però si ens endinsem en l'interior del barri ens trobarem amb els mateixos edificis farcits de quarts de casa (vivendes de 30 metres qua-

drats), amb un fenomen de drogaddicdó esclatant, amb la manca d'espais lliures...

El Cinturó Una passejada per la Barceloneta pot començar davant dels antics Magatzems Generals de Comerç, un edifici que es convertirà en un centre d'oficines després d'haver estat esventrat. A l'antiga terra de ningú que separava traumàticament el barri de la resta de la ciutat hi ha una gegantesca placa de formigó que tapa el solc del Cinturó. En el futur pot ser un espai cívic que lligui la Barceloneta al centre de la ciutat o bé es pot convertir en una nova barrera si prospera la intenció, encara no del tot clara, de traslladar-hi l'estació d'autobusos de la plaça Medinaceli. •

El Passeig Nacional El Passeig Nacional llueix ara la seva façana marítima després de l'enderroc dels antics tinglados'. A l'esquerra, la vorera, enmig de les obres pel seu eixamplament, promet una guerra entre els vianants i les terrasses dels restaurants.

A la dreta, un passeig ? la vora del mar, ara només intuït, amb futures vistes al port esportiu de luxe que ja es comença a construir: els pilars ancorats a la dàrsena ja marquen l'espai d'aigua que serà ocupat pels vaixells.

El Moll de Pescadors Fent una marrada a la dreta, al final del passeig, es pot arribar a l'espai reservat als pesca-

Tomem a creuar el passeig i, pel carrer de l'Almirall Aixada, arribarem a la platja de Sant Miquel. Amb el mar a la vista per davant i per darrera, ens podrem imaginar la Barceloneta com l'iUa que, en certa manera, és. A l'esquerra veurem alguns exemples de la degradació de l'habitatge del barri, que reclama una operació de reformes, enderrocs i noves construccions que només s'ha fet realitat en els habitatges de La Maquinista, a l'altra punta del barri. A aquest carrer hi ha cases on entra l'aigua a rius per totes les parets, els dies que plou, i amb els seus balcons ruïnosos obliga els veins a caminar pel mig del carrer.

A prop, el carrer de l'Atlàntida, on un solar convenientment tapat per un contrafort que sosté la casa veïna s'ha convertit en un 'picòdrom' on els veïns han de fer, nit sí, nit també, de guàrdies, infermers i assistents socials davant dels estralls físics que pateixen la contínua peregrinació de drogaddictes que hi van.

Xiringuitos A la platja trobarem un paisatge indecís i en plena transformació Les puntes', les cases de primera línia de mar degradades i mengades per la sorra i la sal; l'espai de frontera amb la platja que el Ministeri

d'Obres Públiques cedirà per construir habitatge públic per allotjar els desnonats per les operacions d'higiene interior; i els xiringuitos, un tap que ha ofegat durant anys la sortida del barri al mar i que ara segueix ofegant la seva transformació. Enmig de la platja encara n'aguanten algun», que han pogut omplir el calaix durant l'estiu gràcies als recursos legals i ara es fan a la idea de la seva imminent desaparició.

Passeig Marítim Al llarg de la platja, un Passeig Marítim rovelíat espera l'enderrocament dels restaurants per fer una cara més lluïda. A una banda del passeig, una platja reconquerida com a espai de lleure i una aigua que encara és una sopa de salmonel.la, hepatitis i detritus (almenys això diuen les anàlisis dels anglesos, sempre tan mirats). A l'altra banda, i arrenglerats fins arribar un altre cop al cinturó, hi trobarem alguns dels projectes de transformació en procés i podrem endevinar alguns dels que només són un projecte. Futurs centres cívics, hospitals de dia, residències assistides, un Club Natació Barceloneta amb els dies comptats, el futur parc de la Catalana i, finalment, els primers retalls de cinturó que tindran l'honor de convertir-se en zona edificada.

Per dintre Acabada la ronda al voltant del barri, s'imposa creuar-lo per dintre fent ziga-zagues.

Qui no hi hagi voltat mai trobarà un atapeït espai ple de contradiccions: incomptables bars, veíns que encara estenen la roba a la porta de la planta baixa, a mà de tothom... Els nous habitages socials de la Maquinista, algunes cases que conserven la fesomia original, amb una o dues plantes, i antres tapiats que esperen buits una rendibilitzadó especulativa o fins i tot convertir-se en pensions, malgrat les ordenances municipals. Un paisatge provisional, que demà passat no serà el mateix.

LES FULLES ROVELLADES Jan Grau Estem de ple a la tardor, l'etapa de l'any en què la natura, en plena decadència davalla cap a l'hivern i és aquesta època en què les fulles es rovellen amb la pluja i s'assequen fent que els boscos enrogeixin i tinguin un melancònic i fins a cert pum, màgic. És l'estació de la humitat, dels primers freds, els que arriben per sorpresa. Quan tot just s'han fet les darreres veremes, la natura comença un procés de descomposició. És en aquest moment, en què la natura sembla que s'encamini a la mort, de sota del mantell rovellat de fulles, neixen els bolets. Un fruit de la terra, que pot ser perillós si no es coneix i en canvi la gran quantitat d'espècies comestibles són altament nutritives. En aquest país existeix una gran cultura micològica.

els bolets són vici de gourmets i dèria de boletaires. D'alguna manera són també la mostra que la natura no mor, sinó que s'adorm per renéixer a la primavera amb més força, /ü bell mig de la tardor hi ha la diada de Tots Sants, la diada en què es recorden els avantpassats. To-

tes les cultures tenen una data dedicada als morts familiars, nosaltres ho celebrem el dia primer de novembre.

Inicialment se celebrava al maig, tal com ho feien - i encara ho fan - algunes litúrgies orientals. Pels volts de l'any 1.000, és quan pren força la data que en-

cara avui perdura. Va ser Sant Odiló, abat de Cluny, qui la va consolidar, i no va ser per casualitat que escollís aquesta data, la mateixa en què se celebrava la festa celta de Samuhin, també dedicada als morts.

D'aquesta manera, es fonien en una jspla festa i es cristianitzaven uns ritus precristians. Diuen que en aquesta data, les portes que comuniquen un món i l'altre són obertes i els morts fxjden campar tranquil.lament entre nosaltres. Avui com abans, es visiten i guarneixen les sepultures als cementiris, encara que amb la novetat de les cues i els embussaments de trànsit.

Antigament per iniciar la festa, la nit abans es feien àpats col·lectius amb els fruits del temps. Aquests àpats van derivar a familiars i ara són revetlles en-

tre amics, separant de concepte la Castanyada i la diada de Tots Sants.

I pel que fa als panellets, una menja que deriva de l'antic pa dels morts, fins no fa tants anys eren solament els tradicionals guarnits de pinyons, pinyons que es recollien un diumenge abans col·lectivament. Ara els panellets són de les varietats més diverses, i els pastissers s'escarrassen a convertirs en Ilepolies.

En resum, la diada de Tots Sants no se celebra igual ara que en el temps dels nostres avis, ni tampoc com en el temps de Sant Odiló ni com la celebraven els celtes,... però el que sí és comú, és el concepte d'aquesta festa. Potser és que realment els nostres avantpassats ens visiten perquè la porta entre els dos monis és oberta. tOui ho sap?

ICARRER\ octubre de 1991/15

Els misteris de la catedral Els murs de la Seu de Barcelona acullen empremtes del passat maçònic, algunes d'elles prou conegudes encara que d'altres poden reservar sorpreses Signes gravats a les pedres, compassos i escaires, un itinerari desconegut pels milers de visitants de la catedral de Barcelona, testimoni mut del passat maçònic dels temples gòtics, del que la seu barcelonina no és aliena. ^Esoterisme? Potser per a alguns sí, que voldran veure darrera d'aquests símbols un missatge secret. Però l'explicació és molt més senzilla i es troba en el passat medieval de la societat secreta coneguda com a maçoneria. Per això, abans de descriure aquestes empremtes, és convenient explicar resiunidament què és i què va ser la maçoneria.

Marques als murs de la capella de Santa Llúcia, a la Catedral.

Xavi Casinos Durant l'Edad Mitjana, els maçons -maçon, en francès, vol dir paleta- s'agrupaven sota el gremi dels constructors,

que dividia els seus membres en tres graus, aprenents, companys i mestres, que encara són els graus tradicionals de la maçoneria tal i com la conei-

Imatges perdudes

Els pescadors de la platja de la Mar Bella, a començaments de se^e Res no feia preveure l'abocador d'escombreries en què es convertiria amb els anys la platja del Poblenou, ni la cirurgia major que caldria aplicar per recuperar-la com a zona d'esplai ciutadà.

• Estem interessats a publicar en aquesta secció les fotografies anteriors als anys 50 que tingueu per casa i considereu interessants. Si teniu alguna joia fotogràfica, feu-nos arribar per correu una fotocòpia i ens posarem en contacte amb vosaltres.

xem avui. Aquesta corporació controlava l'accés de nous membres, formava els aspirants -eren iniciats- i regulava les condicions per exercir l'ofici, A les seves reunions, que tenien lloc a les lògies, utilitzaven rituals propis del seu temps. És per això que la maçoneria actual ha adoptat com a símbols algunes de les eines emprades pels constructors medievals, com el compàs, la plomada, l'escaire...

Els maçons, durant aquesta època, adquiriren gran mestratge en la construcció de catedrals gòtiques. Una de les tasques més difícils era tallar la pedra. Això requeria tal grau de coneixements que cada mestre tallador signava les seves pedres. Els historiadors denominen aquest període de la maçoneria com a operativa, per diferenciar-la de l'actual -que ja no té res a veure amb la construcció-, anomenada especulativa.

El desús del gòtic provocà el declivi de la maçoneria operativa. És aleshores quan les lògics Je constructors comencen a acceptar a les seves germandats persones alienes a l'ofid.

Aquestes persones reben el nom de maçons acceptats. Eren generalment mecenes, però també {personalitats de la cultura i la política. Així doncs, cada cop són menys els constructors i més els maçons acceptats. Aquesta etapa de transició culminà l'any 1717, quan es fundà a Londres la Gran Lògia d'Anglaterra, que agrupà quatre lògies de la capital britànica. Aquest fet suposà un canvi d'orientació a la german-

dat maçònica, que, encara que conservà la tradició i els símbols de l'antic gremi, abandonà definitivament la seva vinculació amb la construcció, convertint-se en una institució amb una finaütat ètica.

A la catedral de Barcelona qualsevol bon observador amb uns mínims coneixements sobre maçoneria pot seguir el rastre medieval d'aquesta entitat. Els primers signes visibles es troben a la façana de la capella de Santa Llúda. A les pedres de la paret lateral del carrer Bisbe Irurita hi ha desenes de signatures de mestres picapedrers. Algunes són idèntiques, el que vol dir que van ser tallades pel mateix maçó.

A l'absis, just davant del Palau del Lloctinent, seu de l'Andu de la Corona d'Aragó, hi ha una finestra que en la seva part superior té gravats, en aquest ordre, un pic, una plomada, un escaire, un compàs, un altre escaire, una altra plomada i un altre pic, símbols clarament maçònics. Segons l'historiador Joan Bassegoda Nonell, aquesta finestra, que se suposa feta l'any 1609, pertany a la sacristia de la que havia estat capella de Sant Felip i Sant Jaume el Menor, patrons dels constructors.

Tot i que aquests dos punts de la catedral són de gran importància documental sobre el passat medieval i gremial de la maçoneria, l'interior del temple guarda una dada que, encara que el seu significat és encara una hipòtesi, podria ser molt revelador sobre l'etapa de transició de la maçoneria operativa a l'especulativa, tal i com

van poder esbrinar l'autor d'aquest article i Ferran Juste.

En una de les capelles laterals, al costat esquerra de l'interior de la catedral, la consagrada a Sant Sebastià i Santa Tecla, hi ha la tomba del canonge Joan Andreu Sorts, que va finançar un retaule de Rafael Vergós i Pere Alemany, de gran valor artístic, que hd ha a la mateixa capella. El més remarcable de la sepultura del canonge, que va viure a finals del segle xv, és l'escut de la làpida. A la part superior de l'escut hi ha dos estels, d'entre els cme parteix un compàs amb les puntes obertes cap avall i, entre aquestes, una rosa. Les característiques de l'escut, la seva composició triangular i la seva simetria fan suposar que es traaa d'un escut capitular, és a dir, que pertany a un cavaller.

La canongia comportava la condició de cavaller i era perceptiva l'adopció d'escut. No és difícil imaginar que Joan Andreu Sorts va escollir per al seu escut el compàs del gremi de constructors p«rquè hi estava afiliat honorfficament, és a dir, que era un maçó acceptat.

De tota manera, aquest fet no ha pogut ser encara confirmat i també és possible que el compàs fes referència a una altra cosa. Si de veritat poguéssim confirmar que el canonge Sorts va ser un maçó acceptat, aquest fet seria molt important per documentar la transició de la maçoneria medieval com a gremi de constructors a la societat secreta de la que tothom ha sentit parlar i que a Espanya agrupa uns 2.000 membres en diverses obediències.

16/()ctubrc de

1991J C A R R E R

El laberint de T audiència Petita guia d'ús d'una eina de participació ciutadana, poc coneguda i menys usada <

O (0 0) <

Arran de la problemàtica derivada de la construcció a Gràcia d'una caserna de la Guàrdia Civil, els veïns han demanat una audiència pública, tal com regulen les normes de Participació Ciutadana, dictades i aprovades per l'Ajuntament de Barcelona. L'escàs coneixement que els ciutadans tenen d'aquesta figura jurídica -i pel que sembla també l'administració- fa recomanable exposar les característiques d'aquesta eina de paticipació que és l'audiència pública.

Josep Molina Advocat La participació ciutadana en la gestió d'un municipi és un dels aspcaes que més preocupen el moviment associatiu. De fet és un instnjment bàsic que ha de facilitar als vertaders destinataris de l'acció política de l'administració, que són els ciutadans, l'accés als afers públics.

Considerem que les administracions públiques, i sobretot la mimicipal, han de tutelar i potenciar aquesta participació.

i Què és una audiència pública? És una de les formes que tenen els ciutadans de participar en els afers públics, a través de la

qual fxxien prop>osar a l'administració local que adopti els acords que creuen convenients o bé poden demanar-li informació sobre la seva actua-

iPer a què serveixen les audiències públiques?

A les audiències públiques on els ciutadans proposen que s'adoptin acords, l'òi^gan comfjetent ha de: a) fer la petidó i endegar l'actuació administrativa corresjx)nent per dur a terme l'acord o acords proposats pels ciutadans; o b) denegar expressament l'adopció dels acords proposats.

A les altres audiències, l'administració ha de donar la informació que li demanen els ciutadans.

En qualsevol cas, l'òrgan competent ha d'adoptar l'acord en el termini d'un mes a partir de la data de celebració de l'audiència pública.

Classes d'audiències públiques 1. De ciutat o de districte, segons quin sigui l'òrgan que la convoqui.

2. De proposta d'acords o d'informació.

3- D'ofid o a instànda dels interessats.

A part de les audiències públiques

ment o del Districte a més de la instància, el corresponent plec de firmes, 10.000 per a ciutat i 500 fXT a districte, en el qual han de constar el nom, cognoms, DNI i altres detalls que — Les entitats amb personalitat identifiquin al peticionari, amb jurídica pròpia i que represen- la seva signatura i la data. ten uns interessos col·lectius. En ambdós casos, la petició - Qualsevol dutadà a títol in- ha d'anar acompanyada d'una dividual. memòria sobre l'assumpte o assumptes que es volen tractar ^Com se soLlicita una o sobre la informació que es demana. Si la naturalesa del teaudiència pública? ma ho requereix, també cal L'entitat, o entitats, que volen presentar un informe tècnic o .sol.lidtar una audiènda públi- jurídic. Les audiències de ciuca, lian de presentar al Registre tat poden tractar qualsevol General de l'Ajuntament o del matèria de competència muniDistricte, la instància correspo- cipal; les de Distriae han de nent, juntament amb el certifi- tocar temes de competència cat emès pel secretari de l'enti- del Districte. tat que n'adedita el número de En els casos de les audiències socis. Si l'entitat, o entitats, no d'ofici, que són promogudes arriben al número de socis exi- per l'Ajuntament o pel Districgit per la norma, que per a te, els organitzadors estan oblil'àmbit de dutat són 10.000 per- gats a facilitar, com a mínim sones i per a districte són 500, una setmana abans de fer-se es poden incloure en el plec l'audiència, la documentació de signatures les firmes d'altres necessària i la que les entitats ciutadans fins arribar al núme- acreditades sol·licitin. ro mínim exigit.

El ciutadà que, a títol indivi- (jQui e n decideix la dual, vol sol.lidtar una audièn- celebració? cia pública, ha de presentar al Registre General de l'Ajunta- Pel que fa a les audiències de

convocades per la pròpia administració, iqui pot soLlicitar una audiència pública?

El servei pretén aconseguir q u e la informació arribi als veïns i veïnes q u e desconeixen els recursos als quals p o d e n accedir, donar una orientació a partir de la informació sobre el problema i mantenir un seguiment del cas fins tenir constància d e l'atenció de la demanda.

Balanç

EL TELÈFON DELS VEÏNS Des d'octubre de 1989, les associacions d e veïns compten a m b el servei del Telèfon dels Veïns per canalitzar les demandes i consultes q u e acostumen a rebre sobre problemes socials diversos. El Telèfon dels Veïns ofereix assessorament, ajut i seguiment de problemes particulars, tot fent arribar als afectats els recursos que pxxien oferir tant les institucions com la pròpia comunitat, a través del teixit associatiu i els vincles solidaris entre els veïns.

El telèfon dels veïns ha atès des de la seva posada en fiincionament unes 5.000 trucades. N'hi ha que podrien entrar en el camp d e i'anecdotari -la dona enamorada del seu confessor, l'avi que vol dur la torxa olímpica a l'Estadi de Montjuïc el dia de la inauguració de l'estadi- però les estadístiques del conjunt de les trucades compf:)nen un mapa prou aproximat de les preocupacions dels ciutadans i de les mancances de la societat.

El tema q u e acapara la major part de les 4.654 trucades rebudes entre febrer d e 1990 i setembre de 1991 és la vivenda, a m b 1.656 consultes. Les informacicjns generals suposen 1.431 trucades i els apartats que concentren també nombres importants de contactes són els problemes comunitaris (855), les queixes indeterminades (354), les consultes legals (284), el problemes de salut (222) i de la vellesa (235).

Altres qüestions q u e han provocat gestions davant del Telèfon dels Veïns són les tensions familiars (111), l'ensenyament (111), el treball, o més aviat la falta de treball, (164), les denúncies d'irregularitats pel consum (178) i la realitat de la pobresa (101).

Seguiment d'alguns casos interessants En aquesta secció reproduírem algunes de les trucades que ha rebut el telèfon dels ve'íns i reflectirem el seu seguiment, tot mantenint d'una manera escrupolosa l'anonimat dels consultant» (obviant els noms i alterant alguna circum.stància personal). A més de donar a conèixer d'una manera més directa l'activitat del servei, aquests breus historials p o d e n fer arribar respostes i oferiments de recursos interessants a u n nombre de persones més ampli, més enllà del consultant individual.

ÏCARRER•> octubre de 1 9 9 1 / 1 7

ípública

Com respondre devant de raluminosi? < L'opinió pública ja és conscient de la importància i l'extensió de laluminosi. No obstant, el grau de coneixement sobre el tema és encara baix i sovint sorgeixen dubtes a l'hora de saber si una vivenda té aluminosi o emprende accions per arribar a la solució del problema.

Què és r aluminosi?

ciutat, correspon a l'alcaldia acordar, en el termini màxim d'un mes, la celebració de l'audiència pública, després de l'informe preceptiu de la comissió de descentralització i participació ciutadana.

Pel que fa a l'audiència de districte, serà decidida pel president del districte en el termini rnàxim d'un mes després de l'informe previ del consell de districte.

<iQui, q u a n i c o m es convoca?

Després d'acordar-ne la celebració, correspon al president de convocar l'audiència pública. Entre la convocatòria i la celebració de l'audiènda ha de passar un termini mínim de 15 dies i un màxim de 2 mesos.

L'Ajuntament, o el Distriae, han de difondre la convocatòria a través dels mitjans de comunicació que n'assegurin la màxima difusió. Per tal de recollir l'esprit de la norma, cal utilitzar tots els mitjans de comunicació possibles (ràdio, premsa, tv, etc). i O n s'ha d e celebrar?

En el local que decideixi l'Ajuntament, o el Districte, que ha de ser idoni i adequat per a ferho. El convocant ha de tenir en compte la importància del problema i preveure la participació possible per oferir el Üoc més adient a les circumstàncies.

^Qui la presideix?

L'audiència pública de ciutat ha de ser presidida per l'alcalde, tinent d'alcalde o regidor designat, que sigui adscrit a l'àrea comp>etent en les matèries que han de tractar-se.

També hi han d'assistir els coordinadors, directors de serveis i funcionaris que nomeni el president, així com el secretari de la corporació o persona que aquest nomeni p>er a fer de secretari.

L'audiènda pública de districte ha de ser presidida pel president del distriae. El secretari és nomenat p>el secretari de la corporació.

eia el president, d'acord amb els representants dels sol.lidtants, establirà les intervendons, rèpliques i contrarèpliques. En el cas d'una o més entitats, prendrà la paraula el representant o representants que les entitats nomenin. En el cas de l'audiència sol.Udtada per dutadans a títol individual, es mantindrà el mateix ordre del plec de firmes amb el qual es va sol·licitar l'audiènda.

El ciment aluminós, sota certes condidons com pot ser una elevació de la temperatura per sobre dels 25 graus centígrads o la presènda d'humitat, pateix una transformació dels seus components químics que suposa un augment de la porositat.

L'aluminosi és aquesta alteració (una vivenda pot haver estat construïda amb ciment aluminós i no haver desenvolupat encara l'aluminosi). No obstant, la corrosió de l'armadura metàl·lica i la disminució de la resistència condueixen més tard o més aviat al col·lapse de l'estmctura.

íQui e n fa l'acta?

El secretari de l'audiència ha de redactar l'acta i l'ha de fer arribar a les entitats que hagin intervingut i als 10 primers firmants, en el cas de persones físiques. Un cop rebuda l'aaa, els interessats poden fer-hi al·legacions. L'expedient complert és tramès a la Secretaria General de l'Ajuntament que l'ha de fer arribar a l'òrgan competent, segons la matèria, per tal que prengui les mides oportunes.

iCom s'hi regulen les intervencions ?

Al començament de l'audièn

Dona separada amb problemes laborals 03.01.91. Dona separada amb un fill al seu càrrec. Rep una pensió mensual del seu marit de 25.000 pessetes al mes. Té una forta depressió i necessita soludonar urgentment el seu problema de recursos. No té formadó ni experiènda laboral recent. Demana atendó per a diversos temes ben diferenciats i diu que trucarà un altre dia per tal que li donin els diferents recursos poc a poc.

04-01.91 Se li donen adreces ue centres i recursos que necessitarà si vol integrar-se en el nión laboral i fer amistats amb 8mps de gent que també estan separats lO-Oi 91 Se li ofereix la possibilitat que fad un curs de telemàtica becat i subvencionat, ^a al centre d'ensenyament però considera que l'erforç és excessiu i no accepta matricu-

lar-se.

12.04.91 Exposa la possibilitat de començar a treballar a una empresa. L'ajuden a confecdonar el currículum vitae per a fer l'entrevista.

26.O8.9I Està treballant des de començaments de maig en una empresa de pubÜdtat. Se sent bé amb el treball, encara que no està donada d'alta a la seguretat sodal.

Recursos: • Servei d'Urgèndes de Serveis Socials Municipals Comerç, 44 (Ciutat Vella) Telèfon: 319.00.42 Horari: 24 hores Urgències, deshaucis, incendis, ofidna de recursos informatitzada.

• Grup Som-hi Passeig Torres i Bages, 46 (Sant Andreu)

Telèfon 3451241 Horari: De 10 a 12 Tenen un cooperativa de neteja i un servei de geriatria • Servei d'Oríentadó Jurídica de la Generalitat Passeig Lluís Companys, 5 baixos. Horari: de 9 a 14 Consultes legals de tots tipus, menys laborals • Centre d'assessorament de l'aturat de CCOO Via Laietana, 16 Telèfon: 3150711, ext. 250 Cursos i informació als aturats • Gasvid (Ensenyament informàtic) de l'Inem-UGT Carrer Formentera, 11 (Prosperitat) Telèfon:3540040 Cursos gratuïts i subvendonats • Escola professional per a la dona de la Diputadó Carrer de la Pietat 2 Telèfon: 315 43 11

Queixes per afers de consum 9^05.91 Han reformat la cuina 1 el bany sense pressupost per ^fcrit. Abans de finalitzar les •^res iiavien cobrat tota la fei' ^ ; el matertó és de més baixa qualitat que el que s'havia acordat en un prindpi. Els vo"en fer pagar el triple de l'estipuiat contractant una empresa perquè els pressionés per cobrar el pressumpte deute. Se'ls indica que el que procedeix és posar una denúnda al jutjat i posar-se en contacte amb alguna de les organitzadons de consumidors.

20.06.91 Truquen per informar-nos que s'han posat en contacte amb un advocat, però com que no els han tomat a molestar, han deixat aparcat el tema.

26.O8.91 La consultant comenta que l'advocat presentarà una denúnda a comissaria i que si tomen a ser molestats presentaran una altra denúnda judidal. No obstant, diu que prefereix que no sigui així, donat que tenen tres fills i la sogra està vivint amb ells perquè està invàlida i diu que no té temps

per "anar de plets".

Recursos: • Jutjats d'Instmcdó i primera instància Lluís Companys, 1-5 Telèfon: 319.44.29/3190187 • Institut Català del Consum de la Generalitat Gran Via de Carles III, 105 Telèfon: 330.93.11 • Unió de Consumidors de t Catalunya Plaça del Pes de la l'all.t, 2 (El Raval) Telèfon: 441.36.07 / 441.36.08

Quins indicis presenta?

La presènda del ciment aluminós és difïdl de detectar a primera vista i l'única manera de sortir de dubtes és realitzar la prova de l'aluminosi.

Es convenient inidar els tràmits per adarir el cas si es presenten els següents indicis: - Si el pis va ser construït entre els anys 50 i els 70.

- Si es comprova l'cxistènda d'escletxes als sostres.

- Si els sostres estan bufats.

- Si hi ha humitats.

Si la seva vivenda té aluminosi, ^què h a de fer?

El problema no el tindrà vostè sol: posi's d'acord ràpidament amb la resta dels veïns de l'escala per realitzar les gestions col·lectivament.

Acudeixi a l'Assodadó de Vems del seu barri. Les Assodadons tenen una gran experiènda en el tracte arr±> les diverses admnistradons, i li poden facilitar el coneixement de les gestions que han realitzat altres banis, aprofitant-se així d'aquestes experièndes.

- Si la vivenda és de promoció pública Comunicar les defídèndes per escrit, entrat al registre de l'entitat corresponent, sol.lidtant que es realitzin les iiïspecdons oportunes. Si no es rep contesta en 20 dies, denunciar els fets al consell de districte.

- Si la vivenda és privada, e n règim de propietat Sol.lidtar a través de la comunitat de propietaris la prova de l'aluminosi al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (carrer Bon Pastor, 5, 08021).

- Si la vivenda es privada, e n règim d'arrendament Comunicar al propietari per escrit (amb acús de rebut) les deficiències detectades perquè realitzi les proves opomines. En cas que no respongui, fer una instància de denúnda a l'Ajuntament, p>erquè intervingui subsidiàriament.

OC

o Ui

ICARRER

1 8 / o c t u b r e d e 1991 i

La Caserna creix davant del silenci institucional L'Ajuntament no respon a la petició d'Audiència Pública, mentre avancen les obres del discutit edifici

Un fet encara no consumat

Fntara que la totografia lli) ho rotïecteixi iodifici de i.i r.irscnia \i o t a praitii jiiiení .icabjt. í.i ! iuarjia C iVil pcro no piTiiu't toSograliar-lo,

caserna de ia bres de 'iu.irUia (,iv!! a ia ;'r.»\·e.s,sera je c'iràeia segueixen avançant a b^'ii ritme, per tal q u e estigui en funcionament tiurant eis Jocs Olímpics de l'any que ve.

En ,:anvt, la tramitació de la petició d'audiència púi;)lica prcsi-niada [>er ia (.(/c^rdinadora a: lll-ca^:er;;a ^.eiuL·ki <jue MO sCf^i.eïM ai niaieix jjas ,n,ceierat .\ ^lnals d'octubre, cjuan ta s'iiavi.s csijt.itat cl icrmini per vj^V" iiuire a la soi.licitud, eis vein.N v.'ncara n o iiavien retjut cajï -esposta municipai, '.Més ini<.)rm.ició a la pàgina 1(V) Tot 1 l'avanç.it estat de les obies. la ctíordinatlora antica^,erna defensa la necessitat de l'audiència: la construcció de l'cclilici pot .ser un fet consumat, però no encara la utilització (.[ue pugui tenir després

del 92.

Rosa Charles, p o n a \ e u de la cooiclinad<!ra. isscgura (jue ai o b r i r la via d e l d i à l e g p e r lal q u e !a c:iserna pugui pal·liar d e s p r é s d e l 92 nec e s s i t a t s d e l barri c o m s ó n acullir les a u l e s d e n s e n y a nicnt niiljà q u e ara estan siaiacies e n b a r r a t o n s provisioiKii.s a i e x t e n o r de i a ,Sedeta". .\ ii'.cs <ie l'esperança cu cds resiiitais de l'audièntia. els Vern,-. Lontien també e n la oontesta que i)ugi .UTÜiar íie l,t Con:is.-,ió de Peticions dei í^ar;anie:U Europeu, on s'està estuciíaïu ei recurs q u e denuncia l'cxistéricia de greus irregularitats urbaní.stiques.

Fins ara, l'única respo.sta a Ics múltiples cartes i ciuei.xes ha vingut de la Moncloa. Roberto

^^iMím.

SARRIA El paradís dels arquitectes: ells en gaudeixen, el poble paga.

Tot al llarg de la història, l'obra pública ha estat l'expressió del poder establert o real. Pensem en les piràmides d'Egipte, les catedrals, els castells medievals i també les seus dels bancs.

A Barcelona, els governs mulücipals, des de la implantació de la democràcia, han tingut les sigles del partit socialista.

L'Ajuntament ha escomès els grans dèficits de la nostra ciutat a m b la bona intenció de resoldre, en cada cas el problema plaritejat, i la no tan bona de deixar mostres en les pedres de qui mana, governa o ha governat Barcelona en aquests darrers temps.

DESPuts ;)c c

WL·.JLitkà^

Els arquitectes adscrits al sistema o aquells que han canviat de jaqueta, elegits alguna vegada pel mateix Alcalde a indicació del Regidor Municipal d'Urbanisme, han resolt aquests principis bàsics. A canvi, alguns d'aquests tècnics divins, han de protagonitzar espots publicitaris, donant suport a l'Alcalde en p>eriode electoral. L'afany històric de l'Ajuntament concorda amb la innata vanitat llatina i els arquitectes elegits desitgen projectar obres úniques, amb signa-

Ramon comr/

DvinKio. en nom del president Felijie Gonzale/,, ha adreçat una carta als veins «després d'hav-er-ne rebut ell unes 2S) en o u e s'indica ()ue la intentaó del è,:;\'crn era construir ia futui.i CÍ! imanilancu; de la Guar'í.: • • li !or,^ .lli '-iclí ur:>:i. .; ,an-.i d'una vvssio dels íerrenv - actuals de Gracia i Sant ?,su J e : Cainj,). l.d missiva de ia .\!;.'ncí(.;a assegura també q u e la cc^nstrucció de la caserna en una zona d'equipauieius és totalment legal.

Malgrat tot, l'esperança es !'úl~ tim cjue es [)erd: *'A m i d a q u e la c a s e r n a s'aixeca, el q u e v e i e m é s u n institut i u n p o liesportiu, encara que amb l e s parets m o l t gruixudes", diu Rosa Charles.

tura, i la nostra ciutat s'omple d'obres diferents, genials i en alguns casos impugnades.

•Val a dir, però, que el grup de tècnics escollits té, en general, una qualitat professional .superior a la que tenien els arquitectes que van construir la Barcelona de Porcioles.

La nostra obra pública d'aquests darrers anys té un disseny original, però, en molts casos no s'ha editat el fullet explicatiu de com mirar la plaça o de com utilitzar un banc que a primer cop d'ull sembla incòmode.

Tot això, ens fa arribar a la conclusió següent: l'obra pública feta aquests últims anys a Barcelona, s'ha dut a terme sense la participació dels ciutadans; qui mana deixa els senyals del seu pas per la Plaça Sant Jaume i els arquitertes realitzen els seus somnis creadors amb diners públics.

Com en tota obra humana, n'hi ha de bona, de dolenta o de regular, peò el més trist és que els ciutadans no en som responsables, ja que en som uns mers accionistes. És un fet provat que, si a les obres urbanes hi haguessin

Fa més de dus avys qve !'Ls veïns i feines de la Vila de Gràcia venim iluiUim oer unu reivindicació que ha anat més enllà dels nmits del nostre barri i que ha sensibilitzat l'opinió ae tuia la qeru que rvnsa que el progrés no és nvmes tecnoiugia i que la qualitat de vida és essencial per desenvolupar-se.

Som gent que pensem que les nostres institucions tenen com a tasca principal vetllar pel benestar i dignitat dels ciutadans i que no podem ser sords a les lluites que es generen per tal de millorar la vida quotidiana. No són aquestes reivindicacions només protestes de gent iyiconforme: són el ressò del pensar, del sentir, del sofrir el dia a dia d'una gran ciutat que hem de construir entre tots.

Les nostres institucions, en aquest cas concret l'Ajuntament de Barcelona, no poden pretendre que només participem en allò que elles volen.

Hisompera tot o no hi som per a res.

L'antiga caserna de la Travessera de Gmcia va portar.

Sobretot els darrers anys, un gran nombre de molèsties causades per les mesures de seguretat que la Guàrdia Civil necessita.

Abans del seu enderrocament. l'Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia es va interessar t^l destí d'aquest terreny i sempre va estar atenta a qualsevol moviment. lis una llàstima i. a la fi, una vergonya, que un cop endenocat l'edifici, les nostres institucions no cerquessin una solució mes adient pel que fa a ia ubicació de la futura Comandància, un lloc on la Guàrdia Civil estigués còmoda i el barri pogués millorar la seva qualitat de vida amb una sèrie d'equipaments que fan molta faltaLa futura Comandància està preparant-sepeLs Jocs de l'estiu del 92 i nosaltres, malgrat que volem que els Jocs siguin un èxit. no estem disposats a tenir 50 anys més un edifici que representa un perill{.xir als veí'ns del barri. HI nostre Ajuntamcnit té la patent de la sordera yerpctiíü pel que fa n aau est problema Creiem que ia decisió de i .-ijurilament ae seguir endavant amb aquest edifici mostruós ai bell mig d'un hanï tan densafnentpoblat com Gràcia és un error. : estern convençuts ÍJUC S han d'obrir vies de diàleg per tal d omplir les nostres mancances.

La política dels fets consumats no va amh la idea i el propòsit que tenim els veï)is I veïnes de deixar pels nostres fills una Barcelona ?nés digna, rues segura i més racional.

Maria Rosa Charles, portaveu dels veïns a la Coordinadora Antícasenia de Gràcia.

participat els véíns, no haurien estat tan rebutjades, ja que l'usuari, n'hauria estat també responsable.

La labor del tècnic és ordenar les demandes socials, convèncer el ciutadà de la bondat de la seva proposta i variar un programa, si cal, i trobar una millor solució.

S'ha triat la solució fàcil; elegir tècnics nacionals o estrangers amb bon "pedigree", que construeixen a Barcelona allò que la iniciativa privada no els hauria permès.

Encara podem afegir que molt sovint la qualitat del disseny no es correspon amb la perfecta execució de l'obra i, al cap de poc, les reparacions i les noves obres e n el mateix lloc minven els pressupostos municipals, cosa que ens fa veure que l'obra n o va ser ben contractada o va ser mal dirigida.

Concloem demanant que l'obra pública no sigui l'afirmació d'un poder ni el paradís d'arquitectes creadors, a costa dels diners púbUics.

Desitgem places, passeigs, zones verdes, amb programes discutibles, solucions participades i execució acurada.

SAGRERA Salvem la plaça Massades A la notícia pràcticament confirmada del tancament i posterior enderrocament del mercat vell de la Sagrera, situat a la plaça Massades, e n un termini no gaire llunyà i que suposarà la recuperació d'una plaça al bell mig del casc antic de la Sagrera, s'ha d'afegir ara les obres que s'estan fent en aquest mateix indret i que es concreten en arrebossar les columnes dels porxos fins l'alçada dels arcs i en revestir de pedra la seva base. Es el que es pot fer amb el reduïdíssim pressupost que s'hi ha dedicat: 10.000.000 ptes.

Es una primera actuació sobre un entorn molt agredit i degradat. Ja en el règim anterior es va destrosssar, permetent construir a la cruïlla c Cortit / c Mossèn Jaume Juliana, destniint una part dels porxos.

Però és que també els Ajunta-

ÏCARRER TOT w SAGRERA^ l n somni possible: una rambla a la Meridiana

ments democràtics han p)emiès que es continués degradant llastimosament, sense fer-hi res fins ara. I quan per fi s'hi comença a fer quelcom, veiem que és totalment insuficient.

No ens serveix q u e s'argumenti q u e fins que l'enderrocament del mercat n o s'hagi produït, no es pot emprendre un tractament global de la plaça.

Hi ha coses que es p o d e n anar fent mentrestant, que s'han de fer sense més demores p>erquè hi ha raons de seguretat que h o exigeixen.

Es urgent que es repari el sostre de la cruïlla del c Coll / c Monlau a m b perill d'enderrocament, on h o m pot observar bigues podrides i u n voladís amb teules a punt de desprendre's. Cal barrar el pas als viarvaniy en aquesta zona com a mesura preventiva, al mateix temps que s'emprenen les obres necessàries per solucionar aquests desperfectes i continuar sense parar a m b el condicíoriament de la resta de la plaça, resolent simultàniament d'una manera satisfactòria per a tots els interessos en joc el tema del mercat i poder ja realiti^ar d'una forma definitiva la Urbanització total d'un racó de la Sagrera que no es pot oblidar, q u e és el més important signe d'identitat del nostre barri i que ha de ser al mateix temps l'iniciador de tota una operació de rehabilitació i dinamitzadó del casc antic de la Sagrera.

En suport de la defensa del nostre minvat patrimoni arquít e a ò n i c , que per escàs cal conservar-lo aferrissadament, h e m iniciat una campanya d e recollida de signatures e n la que col·laboren diversos esta bliments i veïns de la zona. Podeu donar el vostre recolzament també ais nostres locals en els horaris habituals de funcionament o n trobareu fulls per signar.

•Tot SagreraA.'V. Sagrera

CASC ANTIC L'Associació de "Veïns del Casc Antic ha presentar u n recurs d'alçada contra l'aprovació de la llicència d'obres als Porxos de Fontseré, en el qual es reclama la paralització de les obres i l'enderroc de tot el construït a l'empara d'aquesta llicència. El recurs reclama la nul.litat de la convocatòria del concurs públic i la posterior adjudicació realitzades per l'empresa municipal Iniciatives, SA, qualificant el procés d'actuació empresarial, p e r part d'una admnistració pública, mancada del requisit d'interés públic. L'escrit considera irregular l'adjudicació a l'empresa Confort, SA. i afirma que s'ha "^Inerat l'establert e n el Pla Esp>ecial d e Reforma Interior CPERI) del Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona, en el sentit que el pla estableix que la constnjcció d'habitatges als Porxos de Fontseré tindrà com a objecte contribuir a solucionar els dèficits d'habitatge que provocarà l'esponjament

d'altres àrees degradades del Casc Antic. El PERI estableix també que el procés d'execució del mateix serà públic, extrem força dubtós en les actuacions que s'han dut a terme.

Està obeït el periode d'inscripcions i matrícula dels cursos de formació a l'Associació de Veïns del Casc Antic. L'oferta inclou cursos de fomiació d'adults, català, casteUà per estrangers i anglès, formació laboral (Ajudants d e cuiner i cambrera de pisos), formació i gestió d'entitats, formació general (compr.abilitat, economia social, dret laboral, cooperativisme, economia d'empresa i associacionisme), tallers i formació de televisió. Les inscripcions s'atenen d e 5 a 9 d e la tarda.

SAGRADA FAMÍLIA ~SSÍ Associació de Veïns

SABRAD* F*MlU< v'a.eivia. « u

Com es possible aquest alarmant canvi resfjeae a les previsions? Apuntarem algunes raons: - La inauguració del Cinturó del Litoral comporta la revaloritzadó del p a p e r d e les agències e n aquesta zona, e n augmentar e n o r m e m e n t la facilitat q u e tenen els camions de gran tonatge per entrar a la ciutat.

1' IC>« d* M d i í l - Ottoe

'^IS

,,LAA.

provenen dels motors d'explosió, especiaLTient del transport pesant i la n o menys greu, malgrat que n o prou avaluada, contaminació acústica de la que la nostra ciutat pateix un dels índex més alts d'Europa.

La nostra consternació ve donada q u a n constatem que tres anys després q u e la patronal del transport (Sefes i 'Transcalit) va fer u n estudi on indicaven que 163 (un 80%) de les agències estaven disposades a marxar del barri i després d'haver escolfcit les declaracions de les administracions públiques e n ql·iè deien que u n dels beneficis del suposat "manà" del 92 seria u n Poblenou alliberat de camions, aquests no n o m é s n o han començat a retirar-se sinó q u e el n o m b r e d'agències ha augmentat gairebé u n 20%.

ÜAilR

- La decisió de la Generalitat d e construir n o m é s dos Q M (Central Integrada d e Mercaderies) al Vallès i al Baix Llobregat insuficients per .ser una alternativa al Poblenou, ha demostrat que solament és sensible a les pressions dels empresaris del transfxirt i n o a les necessitats d'un barrí.

SANT ANDREU 5ANTANDKEU

316

DE CAP A PEU3

í;&£TEMSRE1991

(Ktubredc 1991/19

tindrà un primer premi dotat amb 25.000 pes,setes. Totes les obres seran expo.sades al local de l'Associació del 29 de novembre fins el 15 de desembre, per tai que els visitants donin el seu vot. S'iii p o d e n presentar fotografies en blanc i negre i color, muntades sobre una cartolina de 30 p>cr 40 centímetres o n s'hi farà constar al darrere el nom, edat, adreça, telèfon, títol de l'obra i modalitat en què es participa.

EL CONGRÉS

L'Associadó de Veïns d e Sant Andreu ha convocat el "Vlè Concurs de Fotografia Sant Andreu d e Cap a Peus". El concurs comptarà a m b dues modalitats: tema lliure i fotografies referents a Sant Andreu del Palomar. Les fotografies es lliuraran al local de l'Associació de Veïns (carrer Rubén Darío, 53) a m b la data màxima del 27 de novembre de 1991. Cadascuna de les dues modalitats

Amb motiu del 40 aniversari de la fundació del barri del Congrés, l'Associació d e Veïns ha promogut una enquesta per exposar les necessitats més urgents de la zona. El qüestionari inclou, entre d'altres, les següents preguntes: "Quines aportacions pot fer vostè al barri del Congrés?"; "Desitjaria q u e hi hagués més vigilància ciutadana?"; "Creu q u e quan els seus fills surten de les escoles tenen la deguda protecció per part d e la policia urbana?"; "Es necessiten semàfors? On?".

NOU BARRIS

íf lJ\J}^>HAl.inNS

Campanya per a normalitzar els rètols en català Continuem donant suport a tots els botíguers q u e vulguin afegir-se a aquesta campanya q u e segueix comptant a m b n o m b r o s o s establiments del nostre barri, sensibles a canviar els seus rètols al català.

La subvenció del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, arriba a subvencionar fins al 35% del cost del nou rètol, conjuntament a m b el Consorci d e Normalització Lingüística, q u e aplega tant la Generalitat, c o m diferents Ajuntaments catalans i, naturalment, el d e Barcelona.

A.V. Sagrada Família

POBLE NOU Des q u e e n els anys 60 i 70 les companyies de mercaderies transformaren gran part del barri tirant per exemple fileres senceres d'arbres per substituir les velles indústries, els veïns i veïnes n o h e m deixat d e patir les molèsties d'aquestes empreses. A l'obstrucció continuada dels carrers i voreres que provoquen els a p r o p de 3.000 camions que, a m b més de 60.000 tones, cada dia entren i surten del Poblenou, s'ha de sumar la forta contaminació atmosfèrica q u e generen - e l dels fums de Barcelona

L'Ajuntament ha incomplert reiteradament la promesa d e n o donar cap llicència a noves a g e n d e s , c o m és el cas de la Companyia Catalana d e Transports, del carrer Llacuna i a més fa la vista grossa sobre zones com la de Diagonal/Selva de Mar q u e es converteixen e n grans espais d'aparcaments de camions a l'aire lliure. El consistori m u n i d p a l justifica la seva passivitat a m b la creença que la mateixa dinàmica del mercat farà veure a les agències la necessitat d'un nou e m plaçament.

Les empreses del sector més fones fan xantatge al barri dient que només marxaran si els permeten especular a m b els terrenys q u e deixin. Les altres a g e n d e s al·leguen q u e la pròpia c o m p e t è n d a entre elles impedeix que cap vulgui ser la primera a deixar una b o n a p o sició.

Des de sempre l ' a s s o d a d ó de veïns del Poblenou ha defensat q u e e n . e l nostre barri p o d e n conviure sense conflictes l'àmbit residendal a m b l'àmbit laboral. En el lloc d e les molestes a g e n d e s d e transport s'hi fxiden instal·lar empreses d e serveis, d e tecnologia punta, petits tallers q u e n o necessàriament han de contaminar. Es b o q u e es pugui treballar al costat d'on es viu, essent característica q u e ha format e n gran mesura la identitat del barri. En c o h e r è n d a a m b aquest críteri, m a i a c c e p t a r e m q u e s'especuli a m b els 270.000 m 2 q u e d e i x a r a n lliures l e s agències.

Pel 92, camions toqueu el d o s -Butlletí» A.V. Poble Nou

Critiques a la llei Corcuera LA COORDINADORA DE ASOCIACIONES DE VECINOS Y ENTIDADES DE NOU BARRIS ANTE EL PROYECTO DE LEY ORGÀNICA PROTECCIÓN DE LA SEGURIDAD CIUDADANA (LEY CORCUERA) MANIFIESTA PÚBLICAMENTE: Este proyecto de ley desarroUa un modelo de estado represivo y policial que ya venia afirmàridose con la Ley Orgànica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y con el futuro Código Penal. En él se reducen las garantías de libertad individuales, puesto que deja un margen de interpretación y de discrecionalidad a la actuación policial, que siempre es tendente a aauar como represión en vez de como garante de las Ubenades, lo que dejara al ciudadano a merced , muchas veces, de las dedsiones del mando policial o los gobemadores dviles.

Es una ley antiautonómica, que no reconoce competendas de los policías autonómicos, excepto en matèria de espectàculos.

Puede ser considerada inconstitucional ya que romjje con la figura de la presunción de inocencia e introduce sin nombrarla la del retenido. Así, un ciudadano puede ser detenido y retenido en comisaría por la simple cuestión de no llevar encima el carnet de identidad.

Viola claramente la Constitud ó n en el articulo 21 de Proyecto de Ley, ya que rompé con la inviolabiúdad del domicilio, al f>ermitir la entrada de la policia en él, sin la autorización judicial, estando a expensas de nuevo del criterio del mando policial.

Es un nuevo recorte a los derechos de manifestación, concentración y libertad del ciudadano a transitar por la via pública que puedan .ser conside-

radas como alteradones graves de la seguridad (articules 16 y 17).

Actua con cinismo al dedarar ilegal el consumo de algunas drogas, cuando esto es el efecto visible del problema que tiene como causa fundamental el gran trafico y el vinculo de éste con los poderes económicos y con aparatós determinados del estado. Es dedr, da el palo sobre la herida, però mantiene intaao lo que la causa.

Estàs razones, y en especial, la filosofia que rige toda la ley, hacen que la Coordinadora de Asodaciones de Vecinos y Entidades de Nou Barris se oponga frontalmente al proyecto de ley Corcuera. De seguir adelante y aprobarse, dicha ley supondrà un retroceso importantísimo de las conquistas obtenidas durante afios de lucha, p>or las entidades públicas e individuales. Este proyeao de ley no pone medidas de partidpación popular en los problemas de seguridad dudadana, muy al contrario, las coloca todas en el terreno de la represión y los trabajadores y trabajadoras, los jóvenes, las mujeres y en general las capas populares seran las que paguen las consecuencias.

Esta Coordinadora hace un Uamamiento a todas las AA.W. y a todas las Entidades, a los partidos políticos y a todos los vecinos y vecinas de Nou Barris a oponerse al Proyecto de Ley Corcuera y para ello, consideramos necesario volver a convocar al Comitè Unitario de Nou Barris a fin de impulsar una campana de oposidón activa c imp>edir que siga adelante un proyecto de ley pensado para someter al ciudadano en vez de para garantizar su libertad.

Coordinadora de A A . W y Entidades de 9 Barris Barcelona, Julio de 1991

CARRER LA PUNTA

IMATGES

Josep M- Huertas

La indignació de molts Jordis

Una ciutat amb poc futur jove

Pepe Encinas

Podria no ser el Raval Molts cops hem intentat imaginar l'escena de l'assassinat del Noi del Sucre al carrer de la Cadena, l'any vint-i-tres. Ens hem representat mentalment uns vianants desvivint-se per atendre el sindicalista ferit de mort, uns altres potser mirant com fugien els pistolers de la patronal, un carrer atrafegat. En qualsevol cas, un decorat d'emodons humanes.

Però potser va ser tot molt més fred i cru, com el que es veu en aquesta fotografia, presa també al carrer de la Cadena no fa gaire. La dona caiguda no ha rebut altres trets que els de les dificultats de la vida, ofegades potser en alcohol a falta d'una esquena generosa on reclinar-se. El desmai és observat per alguns amb un

mig somriure, per d'altres amb despred, per tots d'una manera distant, perquè creuen que amb ells no va la cosa. Ningú va posar un genoll a terra, potser perquè de tant recórrer el cor del Raval, se'ls ha assecat el seu, de cor.

Misèria humana en la víctima, misèria humana en els espectadors. El moment ha quedat en una imatge fixa suspesa en el temps i en un espai irreal. Cantonades on la vida batega com bombolles de mercuri sota pells cunides com la membrana d'un timbal. No ens enganyem amb r"és clar" fàdl que fa brollar el context del barri. L'escena no seria gaire diferent a Pedralbes.

J a u m e Fabre

BARCELoAiA CVüTATS

^, / y n

SOROLL

,

lsR.J_wt7.

Els ulls del Jordi espurnegen sempre que paria de les voltes i voltes que donen ell i la promesa per intentar trobar un Hoc on viure. Que eU treballi a dos llocs i que ella també tingui feina no ajuda a aconseguir un pis que estigui d'acord amb les seves possibilitats econòmiques. "Al final h a u r e m d e marxaLT d'aquesta ciutat" Ho ha dit amb un deix d'amargor i indignació gens amagada, ell, que té un esguard franc i normalment alegroi.

La filla de l'Emestina i el seu promès s'han endut un desengany quan han sabut que no són a la llista dels afortunats amb un dels pisos que el Patronat Municipal de l'Habitatge ha sortejat entre aquells que, reunint una sèrie de condicions, s'hi van apuntar. I és que igual que ell ho van fiar molts més dels que podien sortir, perquè són massa els qui cerquen el miracle: el pis que es pot pagar sense quedar empenyats quasi de per vida.

Barcelona és una ciutat que ha ewievingut inusitadament cara a la volta de deu anys, i abd expulsa de fet, molts d d s seus ciutadans joves que busquen pis perquè els preus exigits són inabastables.

L'/^untament es va adonar del problema d'una manera sobtada quan al 1989 el seu' aleshores tinent d'alcalde, Jordi Paq^al, va ser tan ingenu com per dir que els preus dels pisos de la Vila Olímpica correspondrien als habituals del mercat, i va afegir que podien ser només que p>er gent de classe mitja alta com a m&üm. Deia una veritat, però va caure malament i va ser l'inid del seu ensorrament polític La coalició que governa Barcelona comprova que, elecció darrera elecció, la ciutat es dretanitza, perquè alguns dels més febles econòmicament tenen poques oportunitats de seguir sent barcelonins. I pensa on trobar solucions. Que per primer cop en el passat mandat municipal hi hífgués un regidor encarregat de la vivenda, no és més que una bona intenció. Uigebc sòl urbà assequible, i si no es troba, s'ha de procurar, ser inflexible en qualsevol oportunitat. Un cas ben concret, la Maquinista ha anunciat la quasi segura marxa del Bon Pastor, on ocupa una immensa parreLla. S'ha aventurat a dir que demanaran canvi de qualificació de terreny -ara és industrial- per poder fer un complex d'ofidnes. Ara es viu la íLlusió que els serveis són el futur en el món dels negocis, sense pensar, com és habitual a Barcelona, que tot té un sostre.

Si realment els cal maocar, als de la Maquiniita, és el moment de negodar que part del terreny sigui per aixecar fnsos a bon pDïu. Aquest va ser el sistema que es va fer sevir a finals dels anys 70 per aconseguir al^;unes zones que avui dia són verdes: si ce Üen una part, el pennís era més fàdl pels propietaris del terreny. En una part del mateix feien allò que els convenia, i en l'altra la dLitat aconseguia un servei, i ara podria obtenir sòl per fer pisos a bon preu. Resulta incongruent que ara això sembli més impossible que almis. I el cas de la Maquinista no és l'únic.

Si no volem una dutat amb poc futur jove, s'ha de canviar el signe que imposa el Uiure mercat. Dir-se d'esquerres quan es governa i no fer l'impossible per resoldre un dels probkmes fonamentals de Barcelona és una contradicdó difícilment acceptable.

.lo