Carrer 002 - Violencia i intolerancia

u

Violència i into La batuda contra els "skins" reafirma la seva identitat, segons els experts J.B. Barcelona de capitaux et d'amorcer la convergence des economies, de mettre en ceuvre un nouveau traitó et de créer un institut monétaire commun, avant, enfin, de déciarer írrémédiablennem fixes les parités de changes entre les monnaies de la CEE. Una Europe, une économie, une monnaie. Depujs que les expens se sont mís à plancher. le debat s'est beaucoup compliqué. D'autant plus que les hommes polítiques soni entrés dans le jeu et qu'il est apparu dair qu'union économique et monétaire na sígnifiait pas exactemeni la mème chose à Londres, Francfort, Paris ou Madrid. A l'approche du sommei de Maastricht, les 9 et 10 décembre, oij doit définnivement étre signe te iraità d'UEM, les responsables des différents Eiats s'acprífieni affirmer que p r a i i ^ J j ' n t t^ bouclé. Pour e n / . / / / ' l a les Néerlandais, ^ '«r--;ni 28 octobre le '' ,f .üf c., •projet de traití ^ ^ ipromis s a v a m m e ^ ^ ^ ^ ^ ^ p a r a í t mèr réussi g: ' " futur. ?j qjfesii' de ta iusqij

La tonalité du debat sur tes projets d'uníon politique et économique, mercredi 23 octobre au Pariement européen, a été plutót pessímiste. A moins de deux mols du prochaín consell européen, un enorme travail reste encore à accomplir pour réussir le sommet de Maastricht

|ue le Euroins une

royec

«Ley Corcuera»: peligrosa, «

Convieiíe el DNI en wh

de notre correspondant nomique efl Ce né sont p3s les dcciaraiions de president co M. • Pict Dankcrt, sccrétaire d'Etat qué qu'il nej néerlandais aux affaïres euro- Douze cui pccnncs, qui seraicnt en mcsure mique d'améliorer le climai ambiani. Le faisan! representant de la prcsidence néer- moní landaise a explíqué, lors du debat qui a eu licu, mercredi 23 octobre. au Parlemeni européen. que '<pour l'imíanl il n 'y avail pas de tonsen- • la poliíiqite e.xiérieure ei de

tación ad' ;EM),

le

1 a explique les " ,éconoii(é en ispccí

\a salir a la cai

1 - ^

verneur. IIR SW^ernS^ervices vt desi'aris qu'on avait mjusj comptíier.ces propres.» Le president en causc leur protcssif du groupe liberal a en outrc déploré leur compe..:..^c. Dix trcprises de travaux i) II l'inaaion de la Commission >•• pour donncr p r o g r e s s i v u ^ t à l'écu çaiïes et briíanniques vi _ presse intcrposée. diré à leurs aciucl «íes car imonnaie actionnaires et à l'opiníon publique :het" de dans quels problemes européen/ ils so débatVe laisl'Eiat uvcc un tunnel sous la Manchc instaii- tent mct en périi leurs firmes : fiéni de fèr- qui M. Peter Costain (Costain), til monéiair^ M. Jean-PauI Parayre (Dumez), Sir Clilïord Chetwood fGeorge WimLMARCI

lomis reconoce la existència de brotes de racismo

surcoüls s'étaient multipliés ei tiour quoi iis reclamem à Eurotcnnoi 11 ^^Kxhainsjours» à Clermont-Ferrand, miUiards de francs valeur 19S1 environ 14 millíards en fi ssaires à la mise en oeuvre des aujourd'hui). Au sujci du su] ;. Parmi ces orienlations figurem, du tunnel évalué à 1,5 miüia |t des grandes infrastructures de francs valeur 1985): «La moi. ^gnement supéríeur que consti* dépassement est à nxeiire s compte des difücuUès s«foíog| Tèrmpr des activités econòmiques. imprévues et í'autre moiúè et En outre, ^rrand, qui ne faisait pas partia pond aux travaux . supplèmen iora I des ^lisations d'activités publiques de la demandés par Eurotunnel. ,' ^ irovince, décídées au cours de la réunion du client temé. de surcroit, de ï é r a ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H L · », aux* itnposer une aínende de l'onít "d'aménagement du territoire {CIAT), le 3 octo- I indliard de francs!» je 1! e s ^ ^ ^ B ^ ^ ^ ^ ^ H u a s i - t o t a Bm satisfaction des CIAT de novembre et décembre.

Au sujet des lerminaux (1,3 mild e s l ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ p t i ç a n s dC ^ l e avaient été envisagées et que le ministre de ta ville. tiard de francs valeur 1985 réclazone u ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ K ^ m e cette c o ï n c ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H i o n moulonnière l ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ A e par la de I ^ ^ ^ ^ ^ ^ V D S E A ( F é d é r a t i o ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ a l e des d ^^^^^^^Hricoles) la H a u t ^ ^ ^ ^ ^ H CRJA (Cemr: r é g i ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H agriculdu I ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l n i associé^fl^^^^^^^^^Heurs é 1 1 | ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ i fc s t a. tions. ^^^^^^^^ Après d e ^ ^ l V ^ B | ) t u s i e u r s communes, la joumée s'est termijjbrtemeni le coeffícient ncc par une manifestation à déduit les dípans voloiai.vs ( í ^ CLEF ou de résistahce de Limoges. devant la préfecture de pcrsonnes) et ceuk relatifs («% ^tnel. A'^cela. s'ajouie de régjon, oü une délègation de convention FNE (2 800), 198 ss^, 10 centímetres supmineurs et d'élus a été reçue. L'inriés (dont i 89 à Germont-Ferrat ''•• ces deiLX raisons. tersyndicale demande la poursuite I Le représe rccevront prochainemenl leur lettj ^ance ékarique de l'exploitation et la reprise des la manufactl de lícenciemeni [le Mcnde írains. des maiiques prospections dans les zones oü les oiïiciellemep.( n-tnbre). A cela, ii faut ajo^ çe de fracpremières rechçrches semblaient 'feiements à l'établissem Ifres plus bre, les de prometieuses. Fa.uté de répoose, quième plan^ 597 empiois dispar résisla ccssation de t^ BST dél·lücentral d'cnt flle; 8 à Choletj ii lors, monl-í idisselein riés affectJ

íar de ui f^'

L·*^^

jramum limou]é la circulation fd de Limogea, lu mercredi [it en grèvc à iicaie CFDT, kision minière ^u:e-Viçnne) ia décision

Isser l'exirac1996 et de anada, dont \ riches. l'appui de ^e en place les èiiís let régiolavec la sa posi-

Is induspior>s de , ííque quaTois directs ou

Los 'skins' rompierón la pierna a un joven el sàbado en Barcelona

Detenidos 10 jóvenes en Lé^* danos materiales y realizi

lena humana contra ;àfico de drogas en el

d'è

SUMARI

L' aluminosi toma a fer sortir els veïns al carrer després d' un any de mobilitzacions Pàcina 5

i íWfjprií du contraiv*. c'ètaii de ^truire Ic lunncl le plus viie et le cher possible.

^^•-.íitó^j:

vites l'avanl à la traíne: un simple monétaire européen. plupan des prérogati; veritable Uanque cen'j en place; l'écu serà sans pour outant é^!'; veritable monnaie i K í | A consacrer tant Í^^' «dosages» de l'un;* monétaire, les Doul le volet économiqu.

M. Jacques Delors a mercredi dans son dis prononcó à Strasbour^i aussi l'une des principal conclusions d'un rappoíj 24 octobre à Londres, • important institut bmar Center for Econòmic Po! Research. Le choix d'un^ unique, d'une banque cf définissam la politique n'esi pas si important; l'est parca que de KJ^ de déveiopper lype de

La Diagonal, aturada en la seva obertura fins al mar per la Comissió d' Urbanisme de Catalunya Pàgina 3

ancia

sécuritè et que des dtveri^ences de vue:s siibsisiüient sur le^ aciions comnntne:i à cngager». Les diiTicultés sont d'autant plus grandes, a-t-il ajouté, que les decisions devront étre prises à la majorité qualifiée ei revètir un caraaère contraignant.

M. Jacques Delors a temé pour sa part de faire preuve de plus d'optimisme en évoquant le ròie des

Catedraticos de Derecho Constitucional piden al Gobiernoi

pasj-

• Crònica

N°2 NOV. DESEMBRE 1991

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002- BARCELONA

PUBLICACIÓ MENSUAL GRATUÏTA

ENTREVISTA Can Tunis, un forat en el mapa de la ciutat oblidat per gairebé tothom Pàgina 7

• Història La reforma del Port Vell suposa un perill per a la conservació del patrimoni marítim Pàgina l6

• Viure Barcelona Els veïns del Casc Antic reclamen el Born com a supermercat cultural Pàeina 6

Sant Andreu celebra la seva festa major del 30 de novembre fins al 8 de desembre Pàgina 14

El dibuixant de la ciutat amable El pintor i dibuixant Francesc Vila Rufas, Cesc, ens explica que encara és possible la ciutat de la convivència que sempre ha defensat en els seus dibubcos.

Pàgina 8

^causar »nazis

2

ICARRER lian participat e a l'eiaboracíó líduard Mr>reno, i'erran Navarro, L·i FA\'B no està nece.s.sariamenr Constantí Ortega, Núria Pompeia, d acord amb les opinions que d'aquest n ú m e r o : Manel Andreu, Carlos Azagra, Qi- Albert Recio, Mirora Roig, Ferran s'expressen als articles signat: per rol Biosca, Alonso Campillo, Rosa Sagarra, José Manuel Salgado particulars o col·lectius.

Fontanals, Ramon Gómez, Jan ÍNou Barri,s), Mercè Tatjer, Ole 1^ reproducció total o parcial del Federació d'Associacions de Veïns Grau, Maria Eugènia Ibàfiez, Kim IJiorson, Pau Vin:is (Sant Andreu), continguts d'aque.sta revista serà acceptada gustosament, sempre de Barcelona.

Manresa, Xavier Moreno, Rosa Goya Vivas, que es faci esment del seu autor i Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r. 2a. Ma. Palència, Núria Pompeia, Elviorigen. ra Posada, Goya "Vivas , Oriol Ro08002 Barcelona Imprès en paper ecològic de 55 maní, Quim Sempcre, Mercè Tat- Disseny i producció: Telèfon: 3106352 grams de Papelera Echezarreta, (cr, Josep Torroll, Blanca Veia, Pau Edicions Sibil la Fax; 3197941 SA, Viiïas.

Jo.sep Tarradellas, 31, -iiT. Con.scU de redacció: L'edició d'aquesta publicació ha 08029 Barcelona Hrne.st Alós, Ro.ser Argeiní, Andrés (Àjiisell assessor: estat po,ssible gràcies a la col·laboTelèfon: 4191311 Naya ració del Departament de BenesAnna Alabart, Jesú.s Bcrruezo, Jo- Fax: 4870562 tar Social de la Generalitat de Caan Cost;i, Eduard Delgado, Josep Fotografia: talunva. liiiinon Gómez del Moral, Oriol Fotoniecànica i impressió: Mi<iucl tópez Maní, Pep Martínez, Mariano Mes- ("icisa .scguer, Pep Miró, Josep Molina, Portada: Generalitat de Catalunya Onomatopeya Departament de Benestar Social Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

Novcmbrc-Desernbrc 1991

í;dita;

FAVB

EDITORIAL

La Generalitat bloqueja el pla d'obertura d e la Diagonal al Poblenou.

(Pàgina 3) La recollida selectiva de la ijro.ssa, u n esforç pe: canviar el.s hàbits dels ciutadans.

(Pàgina 4) Al cap d'un any de la mort d'un veí del Turó de la Peira, les mobilitzacions encara són necessàries.

(Pàgina 5)

Can Tunis, u n foral en ei mapa de la ciutat.

(Pàgina 7)

"Vota eficàcia!", "Bona feina", "La ciutat és de tots", "Un vot més valent". Tot eren frases quan floria el mes de maig. I el dia 26 les urnes van donar vida a un nou consell municipal per un altre període de quatre anys.

A partir d'aquell moment calia complir les promeses; les paraules havien de cedir el pas a la feina. Uns haurien de governar i els altres exercirien d'opositors. Però aquest cop els resultats obligaven a negociar: per formar el govern de la plaça Sant Jaume i per nomenar els presidents d'aquells districtes on CIU havia obtingut més paperetes que PSC i IC, era imprescindible que els polítics municipals es posessin d'acord.

La convocatòria d'eleccions suposa, de fet, la paralització de l'aparell municipal (llevat de les obres olímpiques). Si al període pre-electoral i electoral hi afegim els mesos de juny, juliol, agost -els polítics també tenen dret a vacances- setembre i octubre, resulta que enguany l'Ajuntament ha estat pràcticament paralitzat molts dies, setmanes i mesos, i en àrees tan importants com urbanisme. Hem hagut d'esperar fins a finals d'octubre per veure nomenats definitivament només sis presidents dels deu districtes, però els altres quatre encara són iprovisionals! I tots sabem prou bé que els districtes, aquests òrgans inequívocament presidencialistes, quan no tenen el regidor que els presideix, no saben res, no contesten res ni reben a ningú. jPerò en tenim tants, d'exemples d'inoperativitat!: la coordinadora de barris afectats per l'aluminosi porta mesos esperant saber qui serà el seu interlocutor a l'Ajuntament de Barcelona; als districtes les comissions no funcionen, els plens no es realitzen i hi ha moltes reunions que fa mig any que estan pendents de ser convocades.

Realment, això de manar sembla que no s'ho prenen seriosament. Aquesta forma de fer, de negociar, ens sembla molt irresponsable i té uns costos molt alts per als barris i per a tota la ciutat. En una època en què a l'administració li agrada tant de posar-nos la iniciativa privada com exemple de bon funcionament, els ciutadans ens demanem : "Què hauria passat si qualsevol empresa important, una constructora per exemple, hagués anat al ritme de l'actual Ajuntament de Barcelona per engegar una obra?"

Molts dies, moltes setmanes. Massa mesos.

ENTREVISTA El dibuixant Cesc reivindica una ciutat més amable.

(Pàgina 8)

DOSSIER Els recents fets violents a tota E.spanya fan témer u n creixement de la intolerància. Cronologia, entrevista al fiscal antidroga José Maria Mena i articles d'Oriol Romaní, Quim Sempere, Josep Torrell i la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats d e Barcelona.

(Pàgines 9 a 13)

VIURE BARCELONA Sant Andreu celebra la seva festa major, (pàgina 14) Una passejada per Horta.

(Pàgina 15) Les primeres històries contemporànies de Nou Barris i el Poblenou.

(Pàgina 15) La reforma del Port "Vell amenaça el patrimoni marítim d e la ciutat.

(Pàgina 16)

VIDA ASSOCIATIVA

Nota de la redacció: La distribució a domicili d'aquesta revista s'ha realitzat a través dels fitxers de membres de les Associacions de Veïns de Barcelona. Si aquesta publicació us ha arribat per algun altre mitjà de distribució i desitgeu rebre-la a casa vostra, feu arribar la vostra adreça a la seu de la FAVB.

LA CIUTAT EN XIFRES La participació en associacions a Barcelona

CRÒNICA

Les incògnites encara plai negcn soljre el i'utur de! i }i(nn. \ (Pàgina 6>

Tancat per.... |3p naA BT

SUMARI

El dia internacional del voluntari.

(Pàgina 17) El noticiari de les associacions.

(Pàgines 17 a 19) El mecanisme dels Plans Especials d e Reforma Interior (PERI) (Pàgina 18)

Nombre de ciutadans que participen voluntàriament en cadascun dels tipus d'associacions.

Esportives

L'enquesta metropolitana , d'imminent publicació, ha realitzat una ladiografia de les característiques de la població del àrea i de la ciut;it de Barcelona. Els resultats de l'estudi indiquen que el 42'2% dels ciutadans de Barcelona particip>en en algun tipus de grups d'associació voluntària, sense comptar les comunitats de propietaris, que havien inflat artificialment la taxa associativa en d'altres enquestes.

L'exclusió d'aquest tipus d'associació no voluntària del qüestionari ha fet que molts enquestats hagin respost que participaven a les associacions de veïns, confonent-les amb les comunitats de propietaris. Aquest fet ha provocat que l'enquesta no reculli la taxa de participació al moviment veïnal, ja que les dades recollides no resultaven fiables, Al marge de l'absència de dades aauals sobre el moviment veïnal (a l'enquesta de 1985 la participació era d'un 2'3% de la població), l'estudi aporta informacions molt significatives sobre les preferències associatives a l'àrea metropolitana. Amb molta diferència, les associacions més esteses són les esportives, a les qual p>ertany el l6'3% de la població de la ciutat de Barcelona. Per sobre del 5% de la població només se situen les associacions de pares d'alumnes (9'6%), les associacions professionals (8'7%), els sindicats (5'4%) i les associacions culturals (5'2%).

Fc d'en-ades:

Font: Enquesta Metropolitana.

Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

Barcelona, 1991.

Mostra: 4.944 individus, 2.165 dels quals del municipi de Barcelona, amb un error mostrar relatiu del r9^·'o

El primer n ú m e r o de La Veu del Carrer conté errors, comprensibles en els primers m o ments d'una publicació p e r ò q u e e n cap cas n o són justificables. Creiem necessari ressenyar les d u e s omissions més importants i d e m a n a r excuses als afectats. La fotografia d e la pàgina 5 sobre el plenari municipal e n q u è es va aprovar el pla del Liceu hauria d'haver estat signada p e r Pere Monés/El Periódico i l'acudit de la contraportada hauria d'haver estat signat pel dibuixant Fer.

3

sCARRER

Novembre-Desembre 1991

<

z o ce

Miquel López

La cursa de la Diagonal n u s SLl mar, frenada Una decisió de la Generalitat posa en perill una operació en què s'aconseguirà vivenda social al preu d'augmentar la proporció de sostre edificable i reduir la de zona verda

La prolongació de la Diagonal fins al mar, travessant l'actual tap de fàbriques, tallers i vivendes disperses que interromp l'avinguda al Poblenou, és el projecte urbanístic de major volada que ens reserva la Barcelona de desp r é s del 92. Però el pla de reforma que ha de regir aquest projecte ha estat refusat per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, dependent de la Generalitat, a causa de l'excessiva proporció de sostre edificable que es preveu.

Aquesta mesura, que coincideix e n els seus arguments amb les al·legacions presentades per les associacions de veïns de la zona, ha quedat ara e n suspens i diverses preguntes queden obertes: val la pena sacrificar espais lliures per construir vivenda, encara que sigui social?; podrà fer la iniciativa pública que aquesta operació serveixi per disminuir el dèficit de vivenda assequible o se l'acabarà fent seva l'especulació.

Manel Andreu A. V. del Poblenou Un dels plans urbanístics més ambiciosos q u e ha presentat l'Ajuntament d e Barcelona ha estat el de l'obeitura de la Diagonal fins al mar. El cost aproximat s'eleva a 150.000 milions de pessetes i es preveu constniir unes 5-100 vivendes. La filosofia d e l'Ajuntament és q u e el cost d'expropiacions, urbanització i construcció q u e això representa sigui assumit bàsicament pels propietaris i constaictors.

Aquest pla, des que es va crear l'any 1989, ha e.stat modificat quatre vegades abans n o s'ha enviat a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.

Inicialment afectava 47 hectàrees, posteriorment 72 i ara 65.

L'última modificació requeria una modificació del Pla General Metropolità, ja que es reduïa la proporció de zones verdes respecte al sostre constmït marcada pel PGM. L'a.specte més polèmic ha estat precisament l'increment tle sostre edificable (la sup)erfítie sumada del total de les plantes constniïdcs a tots els edificis), que podrà arribar a sumar el 140"/Ü del terreny afectat ]>cl pla, q u a n inicialment estava previst el 120%.

Aquesta modificació es va realitzar a m b la intenció de poder constniir 1.000 vivendes més de caràcter social.

Les 3.000 vivendes que rea-

litzaria el sector públic serien dutes a terme {Xïr Regesa (empresa propietat del consell comarcal del Barcelonès), SGV (Sociedad de Gestión d e Viviendas, relacionada a m b el Ministeri d'Economia i Hisenda), PVS (Promotora de Viviendas Sociales, d'UGT) i Hàbitat Entorn, d e CCOO. D'aquestes vivendes, 2.393 serien a preu moderat i 891 a preu de mercat. Per altra banda, el sector privat s'encarregaria de 1.806 habitatges i de la gestió del sòl industrial i comercial. Aque.st pla, que es preveu portar a terme e n 10 anys, afecta 7.30 fainílies i 500 activitats industrials.

Des d'un primer moment, les associacions d e veïns d e la zona (Poblenou i La Llacuna) es van moure j5er tenir informació directa de l'abast del pla i prendre postura sobre el mateix. Cal dir que les associacions han fet una tasca d e suplència cap als veïns i veïnes, ja que, a part d'organitzar els afectats i defensar els .seus interessos, han hagut d'informar-los del contingut del projecte p e r q u è poguessin tenir temps d e fer les al·legacions corresponents.

I tot això encara que l'Ajuntament ha obert una oficina als locals de Barcelona Activa, a prop de la ja enderrocada fàbrica Hispano Olivetti, per atendre les consultes del públic sobre la realització d'aquest pla.

Les al·legacions presentades

n o han estat moltes, tenint en compte el volum de gent afectada. Pel que fa a l'Associació de 'Veïns del Poblenou, les al·legacions estaven dirigides cap a cinc punts: criticar la manca d'informació pública; reclamar u n pla de reubicació dels afeaats; oposar-se a l'increment d e l'edificabilitat; reclamar que el 30% de l'habitatge sigui social; resf)ectar la identitat pròpia del barri.

L'Associació de Veïns de La Llacuna posava l'accent e n els equipaments q u e hauria de disposar la zona, els transports públics i els dubtes sobre la situació de les agències de transport. Cal terür e n compte que, un cop finalitzat el projecte, la població actual es multiplicarà per quatre (de 4.000 a 20.000 habitants).

La resposta ha estat desigual. Pel q u e fa a la reubicació dels afectats dins d e la mateixa zona, sembla que està garantida, tot i q u e falta conèixer-la e n detall. Més difícil serà assegurar els 2.(XX) llocs d e treball que quedaran afectats, ja q u e p r o p del 50% d e la indústria n o té llicència i està composta per tallers petits.

La retirada del 0'2 extra d e la taxa d'edificabilitat n o ha estat atesa i, curiosament, és un dels punts peh quals la Generalitat n o ha aprovat el pla.

Tampoc n o es contempla el 30% d'habitatge .social, encara que l'Admini-stradó as.segura que s'arriba a aquesta xifra si s'inclouen les vivendes dels

afectats (700). Pel q u e fa als equipaments, transports i identitat, q u e d e n contemplats sobre el paper, encara que són temes llunyans sobre els q u e p o d e n haver molts canvis.

L'Ajuntament .sembla q u e té voluntat de tirar endavant el

projecte i així h o ha demostrat, malgrat els incovenients que li ha posar últimament la Generalitat. La prova és la recent inauguració del tram q u e va d e la plaça de les Glòries fins al carrer Llacuna, així com les obres q u e es fan e n l'últim tram, des de Selva de Mar fins al mar.

L'Última oportunitat Les característiques d e la tramitació del Pla Especial Diagonal-Poblenou ens han de fer reflexionar i valorar tots els seus aspectes, tant els positius com els negatius. El ciutadà normal, el veí i veïna q u e porta molts anys vivint al carrer Sant Joan d e Malta o Pere W, contempla sorprès e l q u e està passant, a m b la confiança q u e a ell n o li passarà res, o q u e ja h o arreglarà l'administració. El veí n o entén què és u n PERI ni q u è és una al·legació. Malauradament, q u a n s'adona del problema és q u a n es troba la màquina excavadora davant d e casa. No n'hi ha prou que l'Ajuntament publiqui e n el B.Ó.P el termini d'informació pública, entre d'altres coses p e r q u è la gent n o se'l llegeix.

Amb això volem constatar que n o hi ha voluntat p)olítica per encetar u n debat e n profunditat sobre q u è es vol fer perquè arribi entenedor a la gent afectada dels barris. El tema de les relocalitzacions d e Ics famílies afectades és molt important, i diríem q u e l'ajuntament ha d e tenir la sensibilitat i la imaginació per trobar solucions satisfactòries dins d e la mateixa zona, contemplant la situació econòmica d'aquestes persones. Ei problema s'ha d'enfocar col·lectivament, respectant les opcions particulars de cada cas i n o a l'inrevés, per intentar dividir la capacitat reivindicativa.

Es evident q u e moltes parts de la Diagonal i zones properes estan molt degradades: l'aspecte del primer tram inaugurat r e s p e a e de c o m estava abans parla per sí sol. I això és positiu, però n o voldríem q u e n o e n poguessin gaudir les persones del barri. Amb això volem dir que darrera d'aquest projecte s'amaga el fantasma de l'especulació.

Es real el fet q u e s'ha guanyat molt respecte al primer projecte, o n bàsicament tota l'actuació era de la iniciativa privada (a diferència d e l'actual, e n q u è el sector públic dispx)sarà del 49% del sòl) però això n o justifica q u e , p e r atreure el sector privat, s'augmenti la densitat d e població. Poblenou necessita espais verds i ja des d'un primer moment ens h e m oposat a sacrificar aquest espai a canvi de més vivendes, encara q u e se'ns digui que seran de tipus socials (per altra banda, n o hi ha cap garantia legal perquè això es pugi defensar).

Ens congratulem que aquest argument sigui un dels q u e ha donat la Generalitat per no aprovar el pla, però també voldríem que a m b la mateixa coherència es donés suport al fet q u e el 30% d e les vivendes construïdes fos de caràcter social. D'aquesta manera es garantiria q u e la identitat del barri es mantingués, I aquí radica el problema gruixut, més de fons. Els nostres joves, necessitats d e vivenda, q u e n o tenen més ingressos que els del .seu treball, es veuen obligats a marxar del barri i de la ciutat joerquè les seves possibilitats econòmiques n o els permeten d e llogar un pis. I en aquest sentit, tal com diem e n les al·legacions, " c o n s i d e r e m a q u e s t PERI c o m l'oportunitat ú n i c a i v a l u o s a d e reduir el dèficit d'habitatge s o c i a l a Barcelon a i al P o b l e n o u , i c o m a m o d e l q u e hauria d e guiar e l s e s t à n d a r d s d'habitatge s o c i a l d'aplicació a futurs PERI (Macosa, Catalana d e G a s , front d e l litoral...) q u e h a g i n d e t e n i r u n a veritable finalitat d e s o l u c i o n a r e l s p r o b l e m e s u r b a n í s t i c s i socials d e la ciutat"

4

ÍCARRER

Noveinbrc-Desembrc l'^)91

El difícil repte de netejar la brossa

z oc

ü

Des de fa més d'uií any, tres barris de Barcelona segueixen un pla per aprojilar les deixalles domèstiques que poden ser reciclables l.a plniila de sckxxio óc (k-ixailcs tle Gavà

Miquel l/;ix*z

D'aquí a tres o quatre a n y s , lots els veïns de Barcelona h a u r e m d'esforçar-nos a canviar els nostres hàbits d o m è s t i c s a l'hora d e d e s fer-nos de les escombraries, lil recorregut d'aquestes n o acaba a la galleda d e casa: q u a n e l s s e r v e i s d e neteja p a s s e n a rccollir-la com e n ç a u n itinerari e n q u è es escampada, selecciona<la ( s o v i n t a m à ) i, e n paït, reutilitzada. L·i c a m p a n y a "Brossa Neta", q u e ja e s du a t e r m e a Trinitat Vella, Sants i Sagrada ratnília. h a d e servir p e r treure'n m é s profit d e l s r e s i d u s d o m è s t i c s i estalviar a i x í m a t è r i e s p r i m e res, fent p o s s i b l e q u e el plàstic q u e l l e n c e m reaparegui a la nostra taula e n f o r m a d ' a m p o l l a d e llet o d'aigua. Tot d e p è n d e la b o na voluntat dels ciutadans.

Cjrol Biosca El niaiv d e l'^y*), l'Ajuntament de Baicí'iona va posar en marxa un projecte de recollida selectiva d e s c o m b i a r i e s al barri de la Trinitat Vella. F,s tractava d'una prova-pikjt pionera a Europa en una ciutat de tipus vertical, és a dir, foimada per blocs de vivendes elevats. L'exix'rièneia havia de .seivir per veure c^uiíis problemes podien ;!()arèixer a l'hora de fer canviar els hàbits dels ciutadans en la recollida de brossa abans d'aplicar el sistema a la resta

de barris de Barcelona. Actualment, el projecte s'ha estes als barris de Sants i Sagrada Família, fíerò la manca de sensibilització de la gent ha fet que els resultats n o siguin tan bons com es desitjava.

La campanya "Brossa Neta" s'endegà q u a n es va demanar als habitants de les 3,000 vivicndes d e Trinitat Vella q u e dipositessin en bosses d'escombraries separades la brossa reciclable (el plàstic, el metall, el paper, el vidre, la roba i les piles) de la que no ho era i que les llencessin e n contenidors diferents (blaus per als materials aprofitables i verds per a la resta), a m b l'objectiu d'aconseguir recuperar el material reciclable.

A finals de l'any passat, uns mesos aban.-; d e l'inici d e la recollida selectiva d'escombraries a la Trinitat Vella, l'Ajuntament va arribar a un acord a m b l'ERRA (Associació Europea de Recuperació i Reciclatge), una organització internacional encarregada d e millorar la gestió dels residus sòlids domèstics.

Aquest conveni amb l'ERRA i els bons resultats d e l'experiència a Trinitat Vella van fer que el p r o j e a e es po.scs en marxa al barri de Sants el mes de març passat i al d e Sagrada Família a l'abril. Avui, la recollida selectiva funciona, a m b més o menys entrebancs, e n aquests tres barris i s'espera que en u n període de tres o

quatre anys pugui estar implantada a tot Barcelona.

D'aquesta manera es pretén, d'una banda, aprofitar millor el volum dels contenidors i, més a llarg temiini, estalviar matèries primeres i energia a l'hora de fabricar materials nous i de protegir el medi ambient.

Ja ara, l'estalvi diari q u e suposa aquest tipus de selecció d e les deixalles suposa un estalvi de vuit milions d e pessetes.

Els materials reciclables són portats a la planta de reciclatge de residus sòlids urbans situada al terme municipal de Gavà. En una instal·lació especialment construída per aquesta funció, se seleccionen i recuperen els subproductes utilitzables q u e posteriorment e s venen a les diferents indústries per convertir-los e n n o u s materials.

Per tal d e fer saber als habitants del barris afectats quins són els materials reciclables, explicar-los el motiu p>el qual es fa la campanya i, e n definitiva, sensibilitzar-los sobre el tema, l'Ajuntament ha enviat una carta als domicilis i posteriorment ha fet q u e una empresa esj^ecialitzada s'encarregui d e pa.ssar casa per casa a informar sobre q u è és el que cal fer.

T a m b é s'ha obsequiat als veins a m b bosses de plàstic de color blau per facilitar la separació lleis dos tipus d'escomliraries.

Grups de voluntaris de la Creu Roja han dut a terme aquesta tasca.

Ràdio Turó, "la ràdio que faltava" El Turó de la Peira va po.sar en marxa el passat 15 de novembre la .seva pròpia emissora de ràdio, en la freqüència dels 92 Mhz. de freqüència modulada. Aquest no va S(ir l'inici de les emi.ssions regulars \xrò va tenir unes caracterí.stiques que el fan singular. El programa inaugural va consistir en una marató ratiiofònica de 73 hores de durada. EI contingut del programa es va Ixi.sar en una selecció de més de 1.000 cançons ordenades alfabèticament i .seleccionades pel locutor Luis Segarra, a m b una àmplia experiència a Antena-3, Radio Barcelona, Ràdio Badalona, Rock de Luxe i Rock Espezial.

laiis Segarra a RücHo Turó Folo: Xavi Faiell

D'altra banda, les as.sociacions d e veïns dels barris implicats han fet campanya pel .seu compte col·locant els seus [iropis cartells i establint contactes a m b alguns establiments comercials.

S e g u i m e n t irregular Malgrat tots aquests intents de conscicnciar els barcelonins de la importància de la recollida selectiva d'escombraries, .sembla que la gent no acaba d'acostumar-s'hi i la campanya se segueix de manera molt irregular. Mentre frmts de l'Ajuntament treuen q u e els ciutadans estan responent prou bé, encara que el canvi de costums es produirà lentament, el

])resident de l'Associació de \'eins d e la Sagrada Família, Joan Sardà, as.segura que el .seguiment és molt minoritari. Segons ell, caldria q u e l'Ajuntament ampliés la campanya i ([ue l'adrecés principalment als establiments comercials, que són "els q u e fan m é s b r o s s a neta i e l s q u e m e n y s fan servir les d u e s bosses".

Els responsables municipals d e la campanya admeten que és més fàcil convèncer a fer un esforç als veíns que n o pas al personal dels comerços i els restaurants. En aquest sentit, sembla inevitable q u e la recollida d e la "brossa neta" haurà d'anar endavant, com moltes d'altres coses, a cops de multes i sancions.

Els jubilats escriuen a Felipe Gonzàlez I'l passat mes de .setembre, el president del Govern espanyol,Feli]oe Gonzàlez va rebre una carta de la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes d e Catalunya e n protesta pels projectes d e reforma d e la sanitat pública. Ara publicjuem part de la missiva, signada pel president de la coordinadora, Tomàs Tortajada.

Al llegar a conocimiento C/Í? esta coordinadora el Uamado Phm Ahnl (...) acordamos diiigimos a Vd. para exponeríe la màsfirme prolí'stíi y rechazo de esle colectivo, cada vez màs maiginado, sobre dicho J>laii, por hijiislo y ofensiva para con laspocas reivindicaciones que actiialniente tujs quedan.

Cada vez que se ha efecluado una reforma en tomo a nosotros, hemos vísto coino hemos ido perdiendo parcelas de nuestras conijiiistus. Frimero fuen»i la pórdida de los servicios gratuitos de nuestras pròtesis dentales, auditivas y ópticas, màs tarde la pérdida cada ano de dospuntos al menos de la revalorízación de nuestaspensiones, etc... posiblementeporque nadie se acuerda de que los pensionislas actuales fuimos activos en otras épocas pasadas, tanihién porque no supimos protestar de forma firme cuando íbamos perdiendo parcelas de nuestras "ventajas".

Da la impresión de que somos los residuales de niiestra Sociedad. Se razona el uso y abuso de fàrmacos por nuestra parte y se dice que ello origina la "mina" de la sanidad, cuando Vd. y nosotros sabemos que ello es una gota de agua en el gasto "no planificada " de esta sanidad quepadecemos. los mayores consumimos mas fàrmacos que cualquier otro colectivoy esta es lógico. Físicay menlalmente nos vamos deteriorando ypor tanta debemos tener màs asistencia socio-sanitaria (...)

Crecmos que con el plan se ha originada la gota de agua que hace desbordarse el vaso. Por ello esperamos que Vd. tome medidas en tomo a la no aplicación delplan hacia nuestro colectivo, evitando de esta manera que por nuestra parte tengamos que movilizanios en todas las lineas que estén a nuestro alcance, entre otras aconsejar al gran rnímero de jubilados y pensionistas que no voten a aquellos que han sido origen, por haberlopermitido, desemejaníefelonía. (...) Fsperamos de sensibilidad degobemante que impida este acta antisociale inhumatu) (...)

b

ICARRER

Novembre-Desembre 1991

BALANÇ D'UN A N Y DE MOBILITZACIONS Què s'ha aconseguit • El març de 1<)91 es va decidir l'enderrocament dels 369 pisos de! Turó que es trobaven en pitjor estat.

• L'agost d e 1991 es va decidir requalificar els terrenys necessaris per construir noves vivències pels ve'íns del Turó afectats pels enderrocaments ja decidits.

• L'Institut de Tècniques de la Construcció (Itec) acaba durant l'estiu un estudi que assenyala les proporcions del problema d e l'aluminosi: 467.011 pisos han estat constru'íts a m b ciment aluminós a Catalunya, 87.003 t e n e n aluminosi i 113.083 dels con.struíts entre 1950 i 1970 t e n e n defectes greus per diversos motius. La quantitat necessària per reparar tots aquests defectes pot ser tle 150.000 milions de pcs.setes.

• La Generalitat i el Govern espanyol dediciuen 27.000 milions de pessetes per ctMiibatre l'alumincisi. La Generalitat regiila cl sistema d'accès als ajuts.

Miquel í/ípez

L'aluminosi encara treu la gent al carrer t)esprés d'un any cie la mort d'un veïna al Turó, 5.000 persones es van manifestar per <Jenunciar la insuficiència de les mesures preses fins ara J^l passat 11 de novembre, 5.000 veïns de Barcelona, El Prat, L'Hospitalet i Malgrat es van manifestar pel centre de Barcelona denunciant que les administracions públiques encara no han pres les mesures necesàries per solucionar el problema de l'aluminosi, al cap d'un any de la mort d'una veïna del Txiró de la Peira per l'enfonsament del seu habitatge.

L·ls veïns Concentrats a la plaça '^ant Jaume van reclamar a la ^jeneralitat i a l'Ajuntament de Barcelona més ajuts econòmics que permetin reformar els pisos afectats i construir noves vivències en els casos més Rreus. La presidenta d e l'Asso-

ciació d e \'eins del Turó d e la Peint, Koscí' Poveda, i el de la FA\'B, Pep Miró, van lliurar escrits a la Generalitat (on van ser rebuts [X'r la secretària del secretari de Presidència de la Generalitat) i a l'Ajuntament de Barcelona (on l'interlocutor

Sanahuja^ persona 'non grata' La FAVB i els ve'íns del Turó de la Peira han reclamat que es considerí com a persona 'non grata' al constructor de les vivendes del Turó, Roman Sanahuja. Per si fins ara n o hi havia prou raons, la carta adreçada als ocupants d e les viven-

des del barri e n q u è declinava les respc^nsabilitats de possibles futurs enfonsaments i les endossava als compradors fan al constaictor ferm candidat al trofeu de 'barrut d e l'any'. El contingut de les missives és el següent:

va .ser el regidor Allx'rt Batlle) reclamant "soluck>ns eficaces".

Els ve'íns del Turó de la Peira s'havien reunit ix.'l seu compte, a les 17.30 hores, per oferir un ram de flors en memòria d'Ana Rubio, d e 71 anys, morta en renfc:)nsament del n ú m e r o 33 del c a n e r Cadí.

En aquesta primera concentració, q u e va reïuiir a unes 2.000 persones, es va llegir una caita a Ana Rubio lamentant que fos nececessari cjue perdés la vida "perquè el barri p r e n g u é s consciència de denúncia col·lectiva". Durant la manifestació a la plaça Sant Jaume, tots els ccincentrats van guardar un minut de silenci en memòria de la veina.

En el transcurs de la manifestació, els representants de la FAVB i l'A.V. del Tuió de la Peira van anunciar la presentació d'un recurs contra el decret de la Generalitat q u e regula els ajuts als propietaris d e vivendcs afectades per l'aluminosi o per altres patologies de la construcció.

El jaersonatge més esbroncat durant la concentració va .ser el constructor Roman Sanahuja, q u e havia escalfat els ànims dels afectats pocs dies abans, quan va adreçar una caita als presidents de les comunitats de ve'íns del Turó e n què assegurava que n o es feia responsable de futurs esfondraments si els ve'íns no prenien les mesures adequades.

A més de les pancartes dedicades al promolfjr immobiliari, n'hi havia d'altres a m b missatges ben expressius: "S.O del B e s ò s , s o l u c i ó - r e m o d e lació", "Més fets i m e n y s paraules", "Adigsa, n o permit i r c m o s q u e s e h a g a n chapuzas" o "Aluminosi, .soluc i o n s ja".

Miquel López

Què cal reivindicar encara La FAVB i els 25 liarris afecats per l'aluminosi consideren c|ue encara cal exigir: • Q u e les administracions assumeixin la responsabilitat subsidiària fins q u e n o es determini qui és el respon.sable d e la utilització del ciment aluminós (con.structor, fabricant o administració).

• Creació d un organisme centralitzat per totes les qüestions relacionades a m b l'aluminosi.

• Localització dels milers de vivendes a m b alumino.si q u e encara no han estat localitzades. Elaboració d'un cens d'haIntatges afectats.

• Realitzar propostes de refoima o reparació e n la immensa niajoria de casos q u e encara nc3 tenen vma solució definida.

• Canvis e n el decret d'ajuts de la Generalitat: augment de les aportacions econòmiques per reparacions, inversions per a reformes integrals de barris i inversions per a obres de prevenció.

• Exempció del pagament d e l'Impost d e Béns Immobles en els pisos afectats.

• Paralització d e les v e n d e s (amortitzacions anticipades) de vivendes públiques afectades per aluminosi.

Jornades sobre la droga Els dies 13 i 14 de desembre, la Federació d'Associacions de 'Ve'íns de Barceloruí celebrarà unes jornades de debat sobre les drogues.

En cl transcurs de les jornades es desenvoluparan tres debats (Droga i societat; Tractament, rehabilitació i reinserció; i Legalització controlada de les drogues) i una taula rodona sobre les darreres mobilitzacions al voltant de les drogues als barris, aínb l'assistència de representats de les zones més afeaades pel problema.

En aquesta trobada d'anàlisi, debat i reflexió hi assistiran com a exjjerts el tècnic municipal Jo.sep-Lluís Bimtela, el fisc-al Antoni Gisbert, l'exporta en drogodepcndències Àngels Guiteras, l'antropòleg Oriol Romaní i els metges Imma Mayol i Jordi 'Vila Abadal.

Començaran cl dia 13 :i 2,/'í de 7 al Pati Llimona i continuaran cl dia 14 a les 10 de! matí.

o 2 O

u

6

ICARRER

Novembre-Desembrc 1991

Los vecinos del Casc Antic reclaman el Born como supermercado cultural

o 2 O OC

o

El proyecto vecinal incluye transformar el cuartel de Sant Agustí Vell en escuela profesional y CKupacional

Miqud López

Definir la utilización del antiguo mercado del Born es uno de los elementos claves, todavía por resolver, dentro del proceso de rehabilitación de Ciutat Vella. L'Associació de Veïns del Casc Antic ha elaborado un proyecto, presentado el pasado ano al presidente del distrito, en el que propone convertir el edificio en un supermercado cultural de titularidad pública. Evitar que el Born se privatice y conseguir que su uso revierta en beneficio del barrio y de la ciudad son los principales objetivos de la entidad vecinal.

Goya Ruiz La recup)eración del antiguo mercado del Born como espacio de cultura para el barrio y para la ciudad es una de las reivindicaciones emblematicas del Casc Antic. A principios de los afios 70 fueron los propios vecinos quienes, mediante la campana "Salvem el Born", consiguieron evitar que el ayvmtamiento derribara el viejo mercado para construir un aparcamiento y un centro comercial, y se comprometiera a la rehabilitación del edificio.

La jDetición de que el Bom se convirtiera en un ateneo popular, capaz de dar respuesta a algunos de los problemas del barrio, fuc tambiéri cl lema de la fiesta mayor del (^asc Antic de 1988.

Lo cierto es que, desde que en 1971 el mercado de frutas y verduras se trasladó a Mercabama, el Born no ha tenido un uso dcfinido. Durante los últimos anos, este hermoso edificio, contruido entre 1873 i 1876, según proyecto de Josep Font.seré, ha acogido ferias, conciertos y cxposiciones de todo tjpo, rara vcz relacionatlas con el barrio.

La Associació de Veïns del c;.asc Antic elaboro un proyecto cl pasado ano "con el propósito de evitar que el Born se privatice y para darle una vida que ahora n o tiene, porque està infrautilizado", en palabras del presidente de la entidad, Juli Carbó. El proyecto, que plantea convertir el edificio en un supermercado cultural y de ocio y difusión de la actividad ciudadana, fue cntregado al entonces presidente del distrito, Joan Clos, Cjuicn se comprometió a negociar con los vecinos cl uso definitivo del rccinto, sin que, por el momento, haya habido ninguna respuesta oficial.

Revitalizar el barrio Según Juli Carbó, la propuesta de los vecinos prctcnde "revitali/.ar el bairio en tenias lúdicos y culturales, dignificar la zoíia y conseguir que cl Born sea un lu-

gar e n donde las entidades puedan exrpesar lo que hacen y dicen". El proyecto plantea que la propiedad del Born sea pública y que pueda ser utilizado tanto por entidades públicas como privadas.

Para rehabilitar el antiguo mercado a su nuevo destino, la asociacióA propone respetar su actual disefio y conservar su estructura.

La superfície cubierta del edificio es de 8.000 metros cuadrados, de los cuales pueden considerarse útiles la mitad, que estan distribuidos en 160 módulos de 25 metros cuadrados cada uno. La propuesta de intervención de los vecinos prevé que estàs paradas se ofrezcan en régimen de alquiler a entidades, empresas o personas dedicadas a la difusión cultural, concediendo la prioridad al uso publico respecto al priva do.

El proyecto establece, asimismo, una gradación de preciós, en función del tiempo por el que se alquile el espacio y del número de paradas que se C)cup>en. El período màximo de alquiler de las paradas seria de cinco afios. Las asociaciones de vecinos tendrían derecho a la utilización gratuïta, ademàs de garantizàrseles, al menos un 25% del espacio útil durante un mes al afïo. El octógono central se destinaria a programación municipal. El proyecto contempla también la existència de un servicio de infomiación, control y seguridad, así como de servicios de hostelería y zonas de reposo.

Sant Agustí Vell: de cuartel a escuela Los beneficiós que gènere el supermercado cultural del Bom posibilitarían, según la propuesta vecinal, la rehabilitación y mantenimiento del edificio de Sant Agustí Vell. El antiguo cuartel se destinaria a actividades docentes y de investigación, tanto de formación profesional como ocupacional. La programación seguiria la fórmula de aulas y talleres "a la carta", renovables según las necesidades del mercado laboral. Ademàs, se contempla la

posibilidad de construir un pàrking subterràneo, cuyos beneficiós servirían para amortizar los gastos generales.

La gestión de las dos iniciativas, tanto la del Bom como la de Sant Agustí Vell, seria administrada por una fundadón, que contaria con la partidpadón de representantes del ayuntamiento, de los vecinos y de los usuarios.

Entidades intcresadas Ademàs de la Associadó de Veïns del Casc Antic, otras empresas e instituciones han mostrado su interès por el antiguo mercado del Bom. La empresa francesa FNAC, especializada en bienes culturales y de ocio, presento el pasado ano un proyecto para instalarse en el Born, aunque fínalmente se inclino por otra ubicación. El gremio de comerdantes barcelonese es, actualmente, otro de los aspirantes. La propuesta mas reciente es la formulada por la Universitat Pompeu Fabra, que plantea la posibilidad de convertir el Bom en equipamiento universitario.

Xavier Casas, actual presidente del Consell de Districte de Ciutat Vella, asegura que "el ayuntamiento piensa considerar todas las propuestas que tengan un sentído positivo. Lo que nos interesa - a n a d e - es que el B o m vuelva a actuar c o m o motor económico, però la decisión final dependerà de las condiciones en que se apruebe el nuevo plan de caiiflcación urbanística del Born. Tal como lo ha formidado la comisión provisional del ayuntamiento, este plan debería permitir, en un futuro, una concesión administrativa que combinarà las actividades de caràcter comercial con las públicas".

Por el momento, la modificación del Plan Especial de Reforma Interior (PERI) del Casc Antic està pendiente de ser ratificada por la Generalitat. El plan impulsado por el Ayuntamiento prevé la pérdida de la actual calificación urbanística de equipamiento comunitario

del Bom y su sustitudón por la de edifído publico dotadonal.

El cambio p>ermitiría la actividad comercial privada y la utilizadón del espacio para servicios culturales y recreativos.

Por su parte, Juli Carbó asegu·n que los vednos defenderan ante el Ayuntamiento su propuesta, "aunque estamos dispuestos a debatir otros

proyectos, siempre que no impliquen la privatización del B o m y ayuden a revitalizar el barrio". La entidad vednal ya ha inidado una campaiia con la que, bajo el lema "Dos espais ciutadans a tornar!", pretende difundir su proyecto para recuperar el mercado del Born y el antiguo cuartel de Sant Agustí.

EL CUARTO FOSC

El despertador-helicòpter turístic Molts veïns de la ciutat, especialment dels barris propers a Montjuïc o de més interès 'turístic', com Ciutat Vella, voldrien veure tancat dintre d u n 'cuarto fosc' l'helicòpter que realitza unes visites aereo-turístiques per Barcelona. La màxima activitat de l'aparell, que fa vols d'un quart d'hora amb inici i final a Montjuïc, es concentra el diumenge pel matí, i els màxims damniÍFicats són els ocupants de pisos alts que pretenen recuperar les hores de són pendents durant la setmana o el cansament del dissabte per la nit. Aviat, els privilegiats ocupants d'àtics i pisos amb terrats hauran de constituir una comissió d'afectats: despertats a primeres hores de! matí pels volts rasants de l'helicòpter turístic, espiats de tant en tant p>er l'helicòpter fantasma de la policia i bombardejats per la invasió de gavines diarreïques que s'escampa per la ciutat, aviat acabaran dessitjant un primer pis, encara que sigui fosc.

Pregunta: són legals els vols rasants en el centre d'una ciutat?

Lacalle, iconoclasta El cap del gaip municipal del PP a Barcelona ha proposat canviar cl nom de la plaça Karl Marx, a Nou Barris, i anomenar-la a partir d'ara Plaça de Sant Petcrsburg. Lacalle justifica aquesta proposta dient que "la idea del conaunisme està desplaçada i caldria dedicar una plaça a Sant Petcrsburg, ciutat agermanada amb Barcelona, pel seu brillant paper durant el cop d'Estat a la URSS. A Barcelona ja hi va haver un esjjai públic amb aquest nom. Endevinin a quin any va deixar de dir-se així. 1939? Molt bé, han encertat.

Inauguracions amb mala estrella L'alcalde de la ciutat no té sort darrerament amb les inauguracions. Quan l'estrena de la nova avinguda de la Catedral, una dona es va haver de retirar de pressa i corrents (abans no arribés l'alcalde) després de trencar-se un peu per atrevir-se a estrenar abans d'hora un dels desnivells nous de ' trinca que travessen l'avinguda (dies després un cotxe de la guàrdia urbana va protagonitzar un vol per l'esgraó-sorpresa digne del 'cotxe fantàstic'). Amb l'enderrocament de l'Hispano Olivetti, la cosa no va anar millor. Els operaris van fer esclatar les càrregues que havien de fer auire la fàbrica i l'edifici va quedar embolicat en un núvol de pols. L'alcalde va aprofitar per deixar anar unes paraules sobre els avenços tècnics que j>;mietien tal precisió i exactitud en una feina que abans es feia a cop de piqueta. L'alcalde seguia parlant mentre desapareixia el núvol de pols i tothom podia veure que l'edifici seguia al seu lloc.

7

?CARRER

Novcmhre-Desei·nhrc 19S'l

Can Tunis, un barri oblidat

<

u o

Un any després de l'acabament d'una acció integral per revitalitzar el barri, l'únic nucli íntegrament gitano de Barcelona veu com els seus problemes segueixen vigents sense que hi hagi cap projecte de futur

oc

ü

Ell cLs últims t e m p s s'ha tornat a parlar dels barris gitanos. Però aquests ass e n t a m e n t s n o m é s h a n estat presents a l'agenda de l'actualitat c o m a nuclis de distribució de drogues. Els greus p r o b l e m e s laborals, d'habitatge o de serveis h a n estat ignorats, així c o m la dimensió de víctimes respecte a les drogues de molts gitanos. A més, de Barcelona estant, s'han analitzat sovint a m b suficiència les esgarrifoses imatges de barris c o m La Celsa o Pies Negi"os a Madrid, c o m si l'erradicació del barraquisme a Barcelona hagués deixat la ciutat i el seu e n t o r n o h m p i c a m e n t nets i poUls. Potser caldrà recordar rexistència del barri de Can Tunis, encaixonat e n t r e el cementiri de Montjuïc i el Port, triíL·xat pel Cinturó del Litoral i habitat p e r u n e s 650 persones. Amb p r o b l e m e s de tot tipus i sense cap plií de reforma que pugui fer veure a m b optimisme el futur. Només a m b la feina pacient, profunda p e r ò a llarg termini, d e les institucions educatives agrupades a la fundació Avillar Chavorrós (veniu n e n s , en caló).

Ciii TutiLs liii :,ot

l·-ni'.·.st Alós

L'actual ("an Tunis va néixer ••lurant els anys 70 per reallotjar els últims barraqiiistes de la muntanya de Montjuïc. L'anomenat 'barri "Vcir, entre cl cementiri i el Cinturó del Litoral, va començar a ser constnut l'any 1973 i el 'barri Nou', entre cl port i el cinturó, va quedar enllestit l'any 1979. Un c o p van .ser ocupades les ca.scs, Can Tunis va deixar d e preocupar i va convertir-.se en im forat en el mapa de la ciutat. L'Ajuntament va arribar a donar permisos fins i tot per abocar runes a Lin terreny a tocar de les cases <-iue havia estat habilitat com a camp de futbol.

Mentrestant, les ca.ses es desfeien per moments i la droga entrava a m b força al Ijairi a mida que es tancaven les possibilitats de guanyar-se la vida amb la venda ambulant, la compra-venda de bestiar o la recollida de ferros vells, L'any 1988 semblava que Can Tunis sortiria del pou, gràcies a un prrjgrama de dos anys patrocinat pel Fons Social Europeu, Però al cap d'un any de la fi de la intervenció. Can Tunis segueix gairebé a m b els mateixo,s problemes i dèficits i, el <4ue és pitjor, sen,çc que ningú

es plantegi la reforma a fons del barri.

Els primers en adonar-se'n .^ón els mateixo.s ve'ins. "Con u ) e s t a n i o s e s i o n d i d o s entre las tapias del c e m e n t e ric) y el e l n t u r ó n , n o se n o s ve, n o m o l e s t a n i o s y elaro, n o iinportamos", comenta un veí del bani vell'. Entre el lli.stal de greuges tjue |)resenten els habitants de la zona destaquen la ix-.ssima qualitat dels habitatges (amb sostres que s'enfonsen, vigues esquerdades i desaigües que regolfcn), les dificultats per a la venda ambulant i les negatives dels 'paios' a donar treball a un gitano. L'actuació d e la policia en el control d<;l narcotràiic tampoc no surt ben parada: "se iiieten c o n t o d o s , b u e n o s o malos, y han llegado a sacar las p o r r a s al v e r a alg u i e n c o m i é n d o s e u n bocadiUo s e n t a d o e n el suelo", diu u n jove de l'escola-taller.

Tot i les queixes sobre la falta d'atenció sobre cl barri, el primer cjue pregunten els habitants del barri a un desconegut és: "^Es usted d e l ayuntainiento? / C u à n d o tiraran las casas? I és que hi ha el convenciment q u e l'ampliació del port i la construcció dels accesos a Montjuïc suposarà la de-

Diferencias La realidad de los gitanos de Can Tunis topa con la incomprensión Alonso Campillo la primera impresión que tiene la gente que se relaciona cfjnmigo es la de que soy un giliíxjllas. No obstante, si Uegan a conocerme se flan cuenta de que efectivaniente no solo soy un gi!i[X)llas sinó que adcmàs soy un perfecto imbècil.

Me ex]:>licaré hacientkj uso de un ca.so reciente. En una reunión mas o menos oficial coincidí con un dcsconocido político de seguncki fila. En algun moniento de la convensación, no sé.por què motivo, le hice sater de mi afición por el cante flamenco. IJn tanto |X'rplejo, me pregunto:

molició immediata del barri i la constmcció de nous habitatges o el repartiment d'indemnitzacicjns, "Nos lo p r o m e t i ó el alcalde e n u n a c e n a c o n l o s g i t a n o s durante las e l e c c i o nes", as.segura un vell, "Anar fent c o s e t e s " El coordinador de serveis del districte de Sants-Montjuíc, Jordi Sisquella, assegura: "No hi h a c a p pla d e r e f o r m a d e Can Tunis. Se s e g u i r a n fent c o s e t e s , a v e u r e si h i h a possibilitat q u e la g e n t e s vagi integrant". Jordi Sisquella és escèptic sobre les possibilitats d e millorar el barri: "Es cert q u e a vegades les instituc i o n s tanquen l'aixeta, p e r ò t a m b é q u e d e v e g a d e s la g e n t n o aprofita l e s o p o r t u nitats. S'han fet m o l t e s cos e s a Can T u n i s i la rendibilitat s o c i a l n o e s v e u gaire".

El coordinador de serveis tampoc n o es planteja la reforma física del barri: "No h i h a u r à r e s d'això. H e m d e ten i r e n c o m p t e q u e l e s vivendes s ó n del 79, i que nom é s estrenar-les e l s o c u p a n t s ja h a v i e n c r e m a t l e s finestres".

Els responsables de la fundació municipal Avillar Chavo-

c-ntre cl cernontiri, el port i cl cinturó Miquel López

rrós són més optimistes sobre el futur del barri i més crítics davant de l'actitut de la societat i les institucions envers els gitanos, Tejesa Codina, responsable de la institució, creu que el que cal és "oferir form a c i ó p e r a fer p o s s i b l e altres alternatives m é s atractives q u e la droga. A i x ò é s dificil p e r ò p o s s i b l e , c o m e s pot v e u r e p e r l ' a u g m e n t d e l'assistència a l e s e s c o l e s i pels casos de gent que ha acabat e l p r i m e r grau d e FP, h a treballat i h a o c u p a t l l o c s d e responsabilitats".

Els cinc projectes que proven d e tranformar les condicions del barri són la guarderia municipal Chavorrillos, l'escola Avillar Chavorrós (de 3 a 11 anys), l'escola de secundària Xavó-Xaví, el casal infantil Can Tunis i l'escola taller Can Tunis, per a l'iprenentatge d'oficis per part de joves de l 6 a 25 anys.

Aquestes intervencions d e l'àrea d'educació de l'ajuntament són les úniques q u e es realitzen a Can Tunis després que desaparegués l'actuació integral q u e va finançar la CEE a m b 70 milions de pessetes de

lante la locura nazi por intentar manife.star su diferencia. Y eso es algo que a los catalanes nos suena a canctón conocida. Aunque, eso sí, las orejas no nos las han ttx'ado ni por pragmàticas ni por decreto ley, Vamos, que los gitanos y los catalanes somos iguales.

No, hombre, no: lo que quiero decir es que la cultura de cualc|uier pueblo .se merece un esfuerzo, aunque sea mínimo, por intentar coiTiprenderla. Aquí nos panimos la cara por defender cradiciones mas o tnenos atàvicas porque son un signo de identidad y cuando otro gmpo las defiende de manera natural, como no coinciden con las nuestras nos las cargamos. ^Sabes que tras la supuesta vagància de los gitanos .se e.sconde un gran amor a la família y una vieja tradición nòmada que hace im[x;nsable que la família esté todo el dia .separada?

Todo inútil, la capacidatl del individuo en cucstión no daba para mas. Otra vez la integración, las gallinas, los burros en los pisos y, como no, la droga.

Però, tu ets català, ^no?

Si yo no fuera gili^x>llas, ademas de un perfecto imbècil, en atjuel preciso momento habría inventado cualquier excusa y sutilmente habría dejado a aquel majadero con su perplejidad haciendo un mutis por el foro. Però no lo hice. Al contrario, intenté hacerle comprender que no tenia nada que ver el lugar de nacimiento con ser sensible o no ante cualquier tipo de manifestación cultural. Durante mi alegato en defensa del flamenco hice alusión -como n o - a los gitanos. i Horror! Ante mi, el espíritu de Sancho de Moncada encamado en un político del siglo xx. Integración, medidas policiales, ghetto, mas integración, islas de confinamiento, intervención dura del estado en la educación de los ninos gitanos, integración otra vez, dispersión, etc.

Y otra vez, el imbècil que hay en mi, manifestàndose inmisericorde.

Entiende que la conducta aparentemente antisocial de algunos gitanos es, en muchas ocasiones, una forma de protesta dirigida hacia una socicdad que hace 500 anos que los persigue, envia a galeras, les corta kus orejas, les prohibe hablar su lengua o los caza como conejos. Sin olvidar el inedio millón de gitanos a.sesinados du-

'i'odo eso solo (]uiere decir una cosa, que durante 500 anos las cal lezas pensantes de este país lo han hecho tan mal como han sabii.lo, y cjue en jileno siglo xx hay un estado que se llama Espana en el que algunos de .sus ciudadanos son condenados a vívir en ghettos por ser de una raza concreta y tener costumbres diferentes. Y (jue cuando el natural espíritu de supervivència les lleva a delinquir, pues miel sobre hojuelas, ademas son los responsables de to'Jos los males del país. Por cierto, menos mal que en la tripulación de los l)arcos que entran la droga a toneladas no se ha detectado nunca la presencia de individuos de raza gitana.

De pronto comprendí que estaba desafiando a una parte del poder, tal vez el ultimo cagallón del poder, però el poder a fin de cuentas. Y el pànico se apodero de mi. Desp>edido de mi empleo, mi casa quemada, obligado a vivír en Can Tunis, fomiando parte del 70% de los camèlies pàtries. Madres gritando a la puerta del colegío de mis ninos y yo mismo haciendo cursillos de albaflilería cuando lo que quiero es vender ropa p>or los mercados. O tal vez solo me obliguen a llevar una enorme G cosida al abrigo, si es que tengo.

Poco a peco me fui poniendo blanco. El tipo se diò cuenta y, pretextando no sé què, se alejo de mi. ^Comprenden ahora porquè soy gilipollas?

1988 a 19^X). Durant aquest periode es va constatar un augment de les contractacions fixes (del 2'21% al 5'02%) i de les ccjntractacions eventuals (del l'89% al 19'23%). No obstant, la venda ambulant autoritzada gairebé va desaparèixer per les dificultats legals. En l'últim any, tot sembla indicar que aquestes xifres han patit un refluxe.

Tot i el convenciment en el treball que es fa al barri, Teresa Codina explica: "hi h a vegad e s q u e n o s a p s s i v a l la pen a integrar e l s j o v e s e n e l s i s t e m a f o r m a t i u i preparar-los p e r al m ó n laboral si d e s p r é s la societat, q u e digui e l q u e d i g u i é s m o l t racista, e k rebutjarà".

Els e v a n g è l i c s En els últims anys, la reacció més destacada sorgida des de la comunitat gitana davant de la seva situació ha estat el creixement d e la comunitat evangèlica de la Església de Filadèlfia. Un 'candidato', esgraó inferior al d e 'pastor', explica: " h e m o s s a c a d o m u c h o s jòv e n e s d e la d r o g a , e l p a s t o r los ha curado rezàndoles.

Ademas, ahora v a m o s todos a u n a y p r o c u r a m o s ayudar a los demàs. Y h e m o s imped i d o q u e la d r o g a e n t r e e n el b a r r i o viejo, d o n d e c a s i t o d o el m u n d o està e n e l cuito".

No tothom veu amb bons ulls la creixent influència del 'cuito' al barri. Un veí del 'barri nou', o n gairebé no s'ha introdu'ít, diu q u e se'ls acostuma a anomenar 'aleluyas', 'indios' o 'apaches' pels crits que arriben a fer durant les cerimònies, on s'arriba a u n considerable e.stat d'histèria col·lectiva.

Teiesa Codina també creu que, per sobre dels aspectes positius del 'cuito' - " e l s d ó n a la possibilitat d'agrupar-se"cal criticar el seu fanatisme -"deixen de pensar a m b u n criteri p r o p i " - i el fet que sovint f>osa traves a la feina que es fa al barri: "arriben n e n s trasbalsats a l'escola d e s p r é s d e tota u n a nit d e pregàries truculentes i d e v e g a d e s e l s nens deixen de venir a escola p e r q u è e l s p a r e s d i u e n q u e 'es p e r d r a n ' p e r q u è ven e n n e n s i n e n e s junts. O d e i x e n de fer gimnàstica, p e r q u è d i u e n q u e 'es c o n t a m i n a r a n ' . I p e l q u e fa al l l e n g u a t g e , r e p e t e i x e n la Bíblia s e n s e e n t e n d r e - l a , q u a n e l treball q u e f e m resp e c t e al l l e n g u a t g e é s e x a c t a m e n t el contrari".

ICARRER

8 >

UJ

te.

H Z w

Novembre-Desembre 1991

"No s'ha apagat del tot flama

9>

Francesc Vila Rufas, Cesc, dibuixant i pintor, reivindica una ciutat més amable i humana.

Cesc h a estat p r e s e n t aínb els seus acudits a la p r e m s a de Barcelona d u r a n t trenta-sct anys. Primer al Diario de Barcelona, després a Tele/Exprés, El Cor r c o Catalàn, Avui, i al Diari de Barcelona. Tot i que m a i va r e n u n c i a r a la crítica m é s diu-a i va veure molts acudits torpedinats p e r la censura, Cesc s e m p r e h a reivindicat, a m b u n fons líric i nostàlgic, u n a ciutat m é s h u m a n a i amable, o n h i r e g n i la convivència. Des de fa d o s anys, el dibuixant s'ha retirat de l'acudit diari i s'ha dedicat prioritàriament a pintar. Però ja sigui e n cl tracte h u m à , en el p a p e r de p r e m s a o sobre la tela dels seus quadres, Cesc segueix sent cl mateix.

gent que va passant atrafegada, o la gent que va passejant i es para ufi moment a im parterre per veure les flors; aquestes coses encara existeixen. Però la política ha estat molt dura i potser han abundat més els dibuixos crítics o pessimistes que no pas els optimistes. Hem viscut uns temps molt difícils, i coses com la censura amargaven molt. Anaves en contra d'iülò, i el que et sortia era mt)lt punyent.

Eicn temps difícils jx-r ici' liurc?

Sí, era difícU, però sempre hi havia aquell punt d'esperança. Suposo que ét. el que als meus seguidors els agradava més veure. Però amb el temps m'he tornat més pessimista. Quan era nano eren més boniques les coses que feia. Però tot aquell temps de fer vm editorial diari amb els acudits i després veure que amb la vinguda de la democràcia no tot era el que esperàvem, fa que «jucdi una decepció...

Ajiib la fi de l'anterior règim, l'humor gràfic es va haver de transformar. Com s'ha resolt aquest rcjjtc?

Miquel L6pez Ernest Alós

Tiiic entès que cl tevi últim encàrrec és fer les il·lustracions jx'is nuínuals d'urbanitat cjue j)repara l'Ajuntament.

Volií:!! que fes els dotze manuals, però de monícnt in'hai) encarregat cl primer, que és sobre la via pública, i estic mirant com s'ha de desenvolupar el cartell que es penjarà pel carrer. A aquest cartell hi ha d'haver l'essència del que s'expressarà als altres materials que es facin, com un fulletó, spots per televisió,...

Quina és la idea basc que desenvoluparàs?

Que cal buscar l'amabilitat del comportament de les persones, que sàpigvien que no són elles soles sinó que estan vivint en una col·lectivitat i ha d'haver-hi un respecte per tots. Per a mi, això s'ha de representar amb un dibuix, per exemple amb un carrer amb persones que passen i se saluden, n o perquè es coneguin, sinó per respecte. A la ciutat, quan jo era petit, recordo que hi havia menys gent, la ciutat era més tranquil·la i donava la sensació que les persones se saludaven, es deixaven p;issar en-

cara que no es coneguessin.

Això h o hem perdut nosaltres. La massificació de les ciutats porta a l'agressivitat i a una mena de neguit.

Hi ha un fil de continuïtat en tota la teva obra: una imatge de la ciutat, de la Barcelona que volies. Quina ha estat la imatge de la ciutat que has anat representant?

Per un cantó, la imatge absurda i d'agressivitat, i per un altre, la imatge amable.

Aquests dos aspectes han estat representats en els meus dibuixos, quan l'acudit era positiu o era negatiu.

Hi ha dibuixos meus en que hi ha l'amabilitat humana i l'esperança i en d'altres, l'agressivitat humana.

La ciutat dels teus acudits és potser una ciutat amable, .sovint idealitzada i amenaçada pel progrés, oi?

Sí, és una ciutat amenaçada pel progrés, per la política, per aquesta insistència en la societat de consum que cada vegada ens ha envaït més, per aquestes diferències... Hi ha coses que la gent les troba normals però s'adona de què són quan les veu als dibuixos.

Uns dibuixos amb uns personatges sovint ofegats en el medi urbà...

Tant si és una persona com si és una massa de gent. Per exemple, gent que passa per una porta enmig del camp, quan podria passar per tot arreu, amb l'angoixa de l'obligació de passar per ia porta.

De la manera que hem parlat fins ara, qui no hagi vist els teus dibuixos es farà una imatge tremendament pessimista.

Però no és això, sempre hi ha un espai per a l'esperança. Sempre hi 'ha racons on sobreviu aquesta ciutat assossegada, encara que només sigui a les converses als balcons.

Ara la cosa és diferent, però encara hi ha coses boniques com les festes de barri, per exemple. A totes les ciutats que passen de cent mil o mig mUió de persones és difícil viure-hi, però a Barcelona encara hi ha coses vives.

C;om per exemple?

Per exemple, uns senyors «lue els veus asseguts parlaïu en un banc, deixant passar el temps enmig de la

El moment de la transició va ser molt difícil. Podies críticar coses que no lúncionaven, però no era el moment de criticar les coses que encara anaven de quatre grapes i per a les quals havies estat lluitant durant anys per aconseguiries. A mida que han passat els anys, l'humor i la crítica que es fa actualment està molt bé, s'ha aconseguit un dinamisme que n o hi havia amb el franquisme, quan tot era més lent. Un dibuix probablement no et servirà més de vint-i-quatre hores.

No es toquen les coses amb gaire esperança, però bé...

L'humorisme sempre treu a relluir les coses que no funcionen. Sempre hi ha d'haver algú al dibuix que faci patir, perquè si no, no fa riure.

En eLs teus dibuixos queda clar que t'agrada pas.sejar i, sobretot, mirar.

M'agrada molt mirar i m'agrada molt caminar. Fins i tot a l'estació de metro: em fa gràcia veure aquella persona que tira el paper a la paperera o aquell jove que aguanta la porta, perquè encara hi ha gent que n o s'ha espatllat. Crec que n o s'ha apagat del tot la flama de la convivència amable.

Però cal posar-hi llenya perquè es vagi estenent.

A la teva obra hi ha una vessant ecologista, fins i tot en els moments en què encara no se'n deia així.

Em sap greu, encara que sigui tomo, veure gent que passa per la Rambla Catalunya i, de passada, arrenca la branca d'un arbre. Però quan veig que es crema un bosc (jo vaig a apagar el foc) llavors sí que és greu. I aquest sentiment fa molts anys que el tinc.

Sempre has estat un fan dels bombers, fins el ]5unt de tenirne un casc a l'estudi.

Havia fet uns dibuixos per la revista dels bombers de Barcelona. També tinc un casc dels de la Generalitat, perquè havia anat sovint a reunions per tractar el problema dels Incendis. He participat en algunes campanyes, però quan es crem'A un bosc aprop d'on sóc, per exemple a .Santa Cristina, vaig aÜà pel que faci falta, per estirar mànegues...

Sempre fa falta gent. .\ra t'l·ias retirat de; l'acudit diari.

Sí, fa un parell d'anys que he deixat de fer el dibuix cada dia, perquè ja portava trenta-set anys fent-ho.

1 els trenta-K<it dient que ho deixaves. l a n t s no, però deu o dotze sí. Ho vaig deixar al 75 el Correu, però va sortir el diari Avui i m'hi vaig animar. I\>tser m'he avorrit dels meus dibuixos, però arriba un moment que s'ha de dir prou perquè val més deixar de fer una cosa quan encara la fas bé. A més, tenia ganes de pintar i fer coses no tan ptfiiodístiques. 1 potser ara puc buscar coses més positives i agradables.

Ja durant tota la teva carrera periodística havies treballat en altres camps; cartells, llibres, publicitat...

Potser les meves il·lustracions, com les portades de Cavall Fort, han estat el més agradable i el més apreciat per la gent. En publicitat he fet coses per la Dunlop, a Anglaterra, felicitacions nadalenques que les publiquen al MOMA de New York...

En la teva última etapa al Diari de Barcelona, els teus acudits ja no eren tant "xistes" com il·lustracions. Ja tendies cap a la feina que fas ara, pintant o il·lustrant?

Per això vaig acceptar la col·laboració al Diari de Barcelona, per utilitzar els colors i anar cap al que faig ara. Encara faig algims grups de gent que protesta, hi ha reminiscències d'aquells dibuixos que feia a la pretnsa, però vaig trobant altres camins. Tinc una exposició el mes de novembre a la Sala Rovira, però encara són dibuixos, no les pintures que estic fent ara, encara que ja tenen un traç més contundent. Les pintures sobre tela ja les he ensenyat a Granollers i Vilafranca, però les que estic fent ara, que crec que són les més reeixides, potser les exhibiré d'aquí un any o dos.

La gent n o sé com reaccionarà, perquè està acostumada a aquells dibuixos del Cesc. Algunes coses que eren poètiques..., que és el que sempre m'han dit. Ara potser seria una mica massa quico fer dibuixos com aquells globus que s'enlairaven o aquella gent que pintava el cel de blau...

Novembre-Desembre 1991

DOSSIER

9

Kim Manresa

Inseguretat, delinqüència i drogues Els diversos fets violents que s'han produït recentment a tota Espanya fan témer el creixement de la intolerància i la discriminació Joaquim Sempere Les nostres ciutats i els nostres carrers són insegurs. La delinqüència ha augmentat considerablement en els darrers deu o dotze anys, tot i que es pot dubtar que l'alarmisme que s'ha escampat pel país els últims mesos estigui justificat. Hi ha, potser sí, un efecte de saturació, de gota que fa vessar el vas, en els barris més indefensos davant dels problemes, que són més degradats socialment i urbanísticament, on els veïns estan cansats de patir pel destí dels seus fills o per la delinqüència crònica. Però el prol)lema ve de més Ikmy.

El consum de drogues psicotròpiques il·legals agreuja les coses. Les estadístiques de la delinqüència "de carrer" Cmés visible però no més perillosa que la delinqüència d'alta volada) són clares: una gran part dels delictes és directament provocada f>er la necessitat d'aquestes drogues. Ara bé, cal preguntar-se si té gaire sentit culpabilitzar-ne els consumidors i els traficants dels esglaons més baixos, sovint també consumidors ells mateixos, atrapats en la cadena infernal; i sobretot, cal preguntar-se si això justifica les crispacions xenòfobes i racistes que s'han produït. De drogues psicotròpiques, els humans sempre n'han consumit, per estimular-se, intensificar les seves experiències o calmar el dolor, la fam o les angoixes. El

que és nou és, d'una banda, la prohibició administrativa de certes drogues i d'altra banda, l'ús massiu i descontrolat d'aquestes drogues, amb efectes destructors sobre la personalitat dels consumidors. La prohibició, fruit de la intolerància i d'una intromissió abusiva de l'autoritat civil en la intimitat dels individuus, no sols no resol res, sinó que agreuja les coses, i fins i tot crea certs problemes. Perquè la prohibició dispara automàticament el mercat negre, uns preus exorbitants i una criminalitat associada a tot això, i a més, provoca l'adulteració pel fet que les drogues circulen fora de tot control formal. (La majoria de les morts atribuïdes a "sobredosis es deuen de fet a la toxicitat dels adulterants": la substància consumida al nostre país com a heroïna, només conté un 5 o un 10 % d'aquesta droga).

La primera mesura a prendre seria, doncs, legalitzar totes les drogues a fi d'impedir la formació artificialment elevada dels preus (causa principal de la delinqüència) i desmuntar el mercat negre i el gangsterisme p>etit i gran que ha crescut al seu voltant. Això permetria també un control més eficaç de la qualitat de la droga distribuïda i facilitaria les polítiques de desintoxicació i rehabilitament dels addictes. Els interessos econòmics que hi ha darrera del narcotràfic són massa considerables perquè es pugui esperar que la legalització a curt terme (el sistema financer

mundial podria trontollar, i ja se sap que en aquest món el diner és rei i compta més que les persones); però caldria tenir clar que la legalització és condició necessària per resoldre bé el tema.

Cal preguntar-se si la delinqüència justifica les crispacions xenòfobes Les dificultats, però, no s'aturen aquí. L'abús inconsiderat de drogues Qegals o no) té molt a veure amb la forma i els valors de la societat. En alguns casos les drogues prohibides són un símbol contracultural de rebuig de les convencions o de l'ordre social i un signe de pertinença a algun grup específic. En altres casos és una evasió pura i simple d'una realitat massa sòrdida, feta d'atur crònic, disgregació familiar i social, falta d'horitzons personals o entorn urbà degradat.

A tot aquest panorama cal afegir una incitació sistemàtica a consumir i guanyar diners, potenciada per l'eficàcia dels mitjans audiovisuals. Domina

una idea de plenitud humana lligada a la possessió individual de béns materials, comoditats, diners; i alhora que s'ofereix aquest model com a desitjable per a tots, la immensa majoria es veu frustrada de no poder-hi arribar. ^Es cap sorpresa que el resultat sigui la societat de la ràbia, fomentadora d'agressivitatí" I passa que no sols la majoria no hi pot arribar, sinó que es veu condemnada a l'atur o constantment amenaçada d'enfonsars'hi. Els adolescents, quan arriben a ser joves, reben un missatge ben clan la societat no espera res de vosaltres com a productors, sinó com a consumidors, i us heu d espavilar tot sols, perquè no hi ha cap projecte col·lectiu per tirar endavant. Es sobre aquesta base que creix la ràbia, la frustració, la violència i la fugida cap a paradisos artificials.

La resposta més fòcil és la repressió, que no arregla res.

El projecte de llei Corcuera és un exemple de com, amb el pretext d'aquesta inseguretat lligada al tràfic de drogues, es posen en perill les garanties i llibertats individuals i s'infla l'estat policíac. Molta gent, que no veu (ni s'imagina) que es pugui lluitar contra l'atur i el gran narcrotràfic, accepta resignadament la filosofia de "més mà dura", camí cap al retall de les llibertats democràtic[ues i cap a un neofeixisme.

Seria important recobrar l'esperança de la lluita contra iiqucsts grans mals que afligei-

xen la nostra societat i principalment l'atur crònic i massiu.

Però perquè això no sigui un simple desig piadós, potser caldria mobilitzar-se per objectius més immediats que aportin solucions parcials i preparin un canvi de clima polític i scxrial. Reconstituir el teixit social a través d'associacions de veïns i de tota mena, capaces de dur endavant programes pràctics de centres de rehabilitació de dtogaddictes, però també centres culturals, esportius i d'esbarjo, escoles professionals o iperquè no? la generació de llocs de treball per a tasques d'interès social (que poden anar des de feines de millora de jardins i espais col·lectius fins a l'assistència a vells i impedits o l'animació de centres infantils i juvenils). Un dels mals de les nostres barriades urbanes és la desintegració social: la sortida sembla que hauria d'anar cap a la reconstitució de xarxes que donin a la gent, sobretot als joves, un sentit de pertinença a algun col·lectiu i la idea que hi ha moltes tasques a realitzar en benefici dels altres i d'im mateix.

Això requereix recursos: l'administració pública en té, i cal reclamar-los-hi. Però tamhé voluntat col·lectiva. ^No és més as.senyada aquesta política que la pura repressió?

En tot cas, el repte és prou important perquè calguin tota mena de reflexions i debats, com cl que es presenta a continuació.

10 UI

vi

o Q

CARRER

"Hay razones objetivas para la crispación" El fiscal antidroga del Tribunal Superior de Justícia de Catalimya comprendc la actuación de los vecinos de San Cosme però advierte de los peligros de criminalinar al consumidor de drogas.

Ernest Alós José Mana Mena, el responsable de la persecución penal del trafico de drogas en Catalunya, se convirtió el pasado mes de octubre en uno de los personajes mas populares del barrio de San Cosme. El fiscal, que calificó de cobardes a los integrantes de las patruUas ciudadanas y amenazó con perseguiries penalmente, se muestra satisfecho por el efecto intimidatorio de sus advertencias -"la violència no se repetirà"y relativiza la importància de los altercados. Sumergido en ima actividad frenètica -"estanios desbordados, yo no intervengo personalmente por menos de cinco kilos de cocaïna o lieroína"-, el fiscal antidroga considera que la rehabilitación de los toxicómanos y la persecución del narcotràfico deberían preocupar mas que la pequefia delincuencia asociada al consumo de drogas.

En el momento en que la actividad de las patruUas urbanas se encontraba en su punto de màxima intensidad, usted calificó a sus integrantes de cobardes. ,;Cómo valora ahora esos hechos?

El hecho material de agredir a otro entre varlas personas es un hecho reprobable que està encuadrado en el Código Penal como acto de cuadrUla. Yo formulé la Yaloración negativa con la màxima concisión para establecer claramente el reproche. Otra cosa es la actitud de la mayoría de ciudadanos, que n o han participado e n estàs agresiones, llevadas a cabo por grupos de cinco a siete personas.

No es justo extender la cali-

ficación negativa a los miles de personas que participaron en las manifestaciones. Yo nunca califiqué de cobardes a todos los vecinos de San Cosme y tengo un gran respeto a lats moviUzaciones espontàneas que se expresan democraticamente y sin violència. íLos vecinos de los barrios que se han movilizado, han errado el tiro al atacar al consumidor y no al traficante?

La cosa e s bastante complicada. El vecino reacciona por lo que tiene a la vista.

Yo pienso que las razones de la crispación n o son exclusivamente por el tema del trafico sinó por la degradación de la calldad de vida. Hay razones objetivas para la crispación y para la desesperación e n muchos casos. Però los vecinos lo que ven es a la persona que en unas ocasiones va a comprar droga y en otras ocasiones asalta a alguien para conseguir la droga. No se puede justificar una conducta de tomarse la justícia por la pròpia mano, però las autoridades deben resolver el problema de otra manera. iSe ha producido un fenómeno preocupante de criminalización del consumidor?

Sociológicamente se ha producido un fenómeno absolutamente negativo, porque el consumidor es solo u n criminal residual. No lo mlnusvaloro, si produce un robo debe ser castigado, però transformar el fenómeno de la droga en la criminalización del consumidor es u n f e n ó m e n o preocu-

La dificultad de perseguir a los"Skins"

Usted ha afirmado que la violència skin le preocupa mas que las patruUas...

Para nosotros existen preceptos penales; y los desordenes públicos, las lesiones o las amenazas, son iguales vengan de dónde vengan.

Hay otras personas, con distinto atuendo y dístinto peinado que realizan conductas violentas, però para nosotros el hecho concreto es el mismo. A mí, lo que me preocupa es que estemos en condiciones de atajar las conductas penales. ^Las características de las agresiones de los skins difícultan la persecución al no ser denunciadas y generar represalias privadas?

Desde luego, la dificultad de perseguir proviene de la dificultad de tener pruebas.

Todos los ciudadanos, lleven el pelo que lleven y sean de la raza que sean, son inocentes hasta que se demuestre lo contrario, por ejemplo, mediante la iden-

Novembre-Desembre 1991 dispuestos a ninguna liberalJ2ación del narcotràfico. l a s llamadas a la despenali/ación en un solo país, por muy bien articuladas que estén algunas de ellas, pueden producir un desarme ético negativo contra el narcotràfico. Habrà que crimlnalizarlo, però n o se puede pasar por un incremento represivo. éSe refíere a la ley Corcuera?

Las penas que se pueden pante, porque nos obliga a aplicar actualmente son dirigimos hacia quien es la cquivalentes a las del homivíctima final. Un bando re- cidio, y esto n o es proporciente de la alcaldia de Ma- cional. Hay que poner pedrid o una defensa acalora- nas màs escalonadas. En la da de la vulgarmente llama- legislación vigente da igual da ley Corcuera n o hacen cien granius de heroína que mas que generar una sensa- cien kilos, y esto tampoco ción ciudadana de crimina- es proporcionaL lización del drogodepen- Por otra parte, la conducta diente. Sobrecoge esta uni- del consumidor que vende dad de criterio, este dlscur- parte de su droga para fiso politico. Estos alegatos nanciarse n o es tan grave son particularmente negati- c o m o la del autentico narvos. Y tendrian que estar cotraficante. Estos matices equilibrados c o n los alega- n o estan suficientemente tos de otros discursos que recogidos e n nuestra jurisdeberian ser por lo m e n o s prudència ni en nuestras paralelos: la reinserción y leyes. la persecución del narco- Mi criterio es que es necesatràfico. ria una reforma del Código Penal, con u n abanico maíEs la reinserdón la gran olvi- yor de penas y medídas. dada en la actual discusión so- Por lo que respecta a la vulbre las drogas? garmente llamada ley Corcuera, es una ley adminisLa reinserción m e preocu- trativa que n o debería tener pa: siempre habiamos pen- encubiertas medidas de orsado que una socledad de- den represivo. mocràtica y culta seria una Sociedad solidaria, genero- En un primer momento la fissa, capaz de digerir el coste calia anuncio que p)erseguiría de la reinserción. Però nos los delitós producidos por la encontramos ante una So- actuación de patruUas ciudaciedad que reacciona c o n danas. Parece que no .serà así apaleamientos y c o n llama- por falta de pruebas. ^Cual es das a la criníinalización. la situación actual?

Nada de esto es generoso ni solidario, y n o puede gene- Una cosa es que se haya rar màs que crispación y es- producido un delito y otra piral de violència. Esto es sentar a alguien en el banpreocupante, y en ocasio- quillo, acusarle con pruenes desalienta. bas suficientes y conseguir una condena. En el asunto ïLa despenaüzación es una op- que nos ocupa hay una terción realista? cera cuestión. Estamos en un primer momento e n que l a ley represora por anto- se produjo una exasperanomàsia es la ley de la ofer- clón relativamente organlta y la demanda, que uni- zada con grupos, y habia la versalizada, podria contro- evidencia de una agresión lar el fenómeno del narco- delictiva y el peligro de la tràfico. Però esto es una extensión de esta actitud. utopia, porque hay una sè- Decir que aquello era punirie de palses que no estan ble y que seria perseguido y

callficarlo de cobarde tenia un primer objeto, que era conseguir que se pusiera fln a esas conductas. Y se conslguió. Esas conductas n o se han vuelto a producir. Si ahora iniciamos un despliegue para la identificación de l o s evcntuales autores, tendremos que calcular los elementos positivos y negativos. Y los únicos medios con que contamos es la de-

CRONOLOGIA

tificación por parte de las victimas. Y aquí aparece un temor a amenazas posteriores que hace que las victimas n o participen con la justícia e n la identificación del agresor. íQué opina de la actuación poUcial tras los desordenes del 12 de octubre, con una pasividad inicial y unas detenciones indiscriminadas posteriormente?

Quiero distinguir la función policial preventiva y la de la policia judicial. La primera significa evitar la persecución de conductas lesivas. Las instrucciones que hubieran reclbido los agentes de la autoridad y el modo màs o menos acertado de ejecutarlas es u n tema cuya valoración n o me corresponde. Solo m e corresponde evaluar la suficiència de las pruebas para proceder a una actuación penal. Y los jueces de instrucción y los fiscales de cada Juzgado han estimado que las pruebas eran suficientes para una persecución.

En els últims mesos, diversos conflictes, sovint amb dosis de violència i sempre d'intolerància, han sacsejat la societat espanyola. Des de fa mesos, un seguit de fets han convertit en actuals temes com el racisme, els conflictes generats per les drogodependències i el resorgiment de l'ultradreta. Però aquest procés ha sofert una sobtada acceleració després de l'estiu. Aquests són els fets bàsics d'una tardor calenta: 4 de setembre. El cap de la p>olicia local de Mataró fa arribar a TAjuntament un informe en què assegura que la inseguretat ciutadana està causada pels "parats, captaires, homosexuals, gitanos i africans", així com per les xafarderies de les dones.

8 de setembre. La policia i gnips de joves emprenen una batalla campal a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Els joves cremen l'Ajuntament i la policia, segons els joves, maltracta els 86 detinguts.

.segura: "seria razonable y exigible que el nuevo Código Penal trate las conductas racistas con mayor vigor" i cxplia que "la sociedad espafiola se ha visto sorprendtda por brotes colectivos de racismo y xenofòbia".

17 de setembre. Coincidint amb l'inici del curs escolar, els pares d'alumnes boicotegen l'assistència de nens gitanos a les escoles d'Aitona, al Segrià i Mancha Real, Jaén.

s'enfronten a la poUcia per impedir la construcció d'habitatges per a gitanos.

2 d'octubre. Un plenari de l'Ajuntament de Mancha Real s'opK)sa a aprovar ajuts per reconstruir les vivendes dels gitanos que vzn ser destruïdes pels veïns del poble.

2 d'octubre. Una manifestació recone el barri de la Malva-Rosa a València demanant l'expulsió de "traficantes y gitanos".

18 de setembre. SOS Racisme i el Grup de Recolzament als Emigrants Estrangers denuncia la persecució policial contra els súbdits marroquins a Sant Cugat del 'Vallès.

5 d'octubre. Grups de skins ataquen travestís i captaires al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Un travesti mor, tres més i un captaire pateixen ferides molt greus.

24 de setembre. L'Escola Pública Miquel Servet, d'Elda, al País Valencià, prohibeix assistir a classe a un nen de cinc anys portador dels anticossos de la sida.

5 d'octubre. Segueix l'activitat de les patruUes de Sant Cosme.

Un portaveu dels veïns del barri de Sant Cosme assegura que "no hi ha patrulles, sinó manifestacions veïnals, que quan veuen un drogaaddicte li diuen que se'n vagi i si es posa tonto, l'apaUissen".

11 de setembre. Grups de skins aprofiten el final de la Diada per cnfrontar-se violentament a la policia al centre de Barcelona.

1 d'octubre. Tancada de comerços al Raval de Barcelona, per protestar per la inseguretat provocada p>el tràfic de drogues. Poc després, les "patrulles ciutadanes" comencen a actuar a Sant Cosme del Prat del LLobregat.

16 de setembre. La memòria del Fiscal General de l'E.stat as-

2 d'octubre. Els veïns del barri madrileny de ViUaverde

6 d'octubre. Veïns de Sant Cosme estan a punt de llençar un drogaaddicte per una finestra. Uns altres són ingressats a l'hospital per les paUisses que han rebut.

8 d'octubre. Manifestació de

11

iCARRER

Novembre-Desembre 1991

Skins, veïns i víctimes propiciatòries

%T>OÇTlTK

ORIOL ROMANÍ

Antropòleg Quan ja han passat uns quants dies des dels turbulents inicis de la tardor, en què semblava c[ue s'havia obeït la veda contra gitanos, africans negres i magrebíns, "camells" i "drogaaddictes", pobres del carrer i travestits, i també altres ciutadans, potser podrem reflexionar sobre alguns aspectes d'aquells esdeveniments.

Sembla que, en un principi, som davant de dos tipus de violència: la de grups ciutadans més o menys organitzats contra "causes" concretes (ja sigui "la droga" o l'escolarització dels nens gitanos) i la de grups de "joves" (encara que alguns dels que .semblaven dirigir el "cotarro del dia de la Hispanidad", per exemple, no n'eren tant!) etiquetats com a skins i que exerceixen una violència aparentment més gratuïta, ja que pot afectar qualsevol ciutadà, encara que les víctimes preferides són aquelles que, d'alguna manera, apareixen com a diferents. Amb tot això podem constatar, ja, que potser les violències que comentem no són del mateix tipus, però les víctimes tenen la característica comuna de tenir - o més concretament de veure's atribuïda— alguna característica definidora diferent a les del "ciutadà normal". Aquí trobaiem el nexe principal entre aquests dos tipus de violència.

lación de los medios de comimicaclón, que pueden darnos la identíflcación de las personas, però que tiene aspecíos negativos. Así que h c m o s estünado que la utillïación de los medios de informaclón no era oportuna, tratàndose de un caso de desordenes públicos ocasionales, que n o se ha vuelto a producir. Hemos llegado a u n buen punto ünal y

vamos a dejarlo asi, porque a veces, el remedio es peor que la enfermedad. Otras pruebas seiían las declaraciones de las victlmas del dellto, però tendremos dificultades para que los drogadictos identifiquen a quienes les han apaleado. íCree que ya no se produciràn incidentes similares?

Espero de la serenidad de los ciudadanos que tengan otras reacciones democraticas. Naturalmente que tienen derecho a manifestar públicamente su descontento c o n una situación que molesta proíiindísimamente, però esto es compatible con n o tomarse la justícia por su cuenta.

Una tardor calenta veïns del barri madrileny de Villaverde contra la construcció d'habitatges per a reallotjar 88 famílies gitanes i addueixen que són traficants. Un dels lenies de la protesta és: "Asentaniientos marginales, no". l o d'octubre. S s secretaris d'estat de seguretat ciutadana, delegats del govern, director general de la polida, caps superiors de policia, governadors civils i el delegat del govern pel Pla Nacional Antídro8^ es reuneixen a Madrid per Unificar posicions davant els últims incidents. ^0 d'octubre. L'Associació Catalana de Municipis, a favor de sancionar el consum de dro8ues en públic. L'Ajuntament "^e Madrid comença a aplicar sancions contra drogaaddictes: •'O detincuts per drogar-se en Públic.

10 d'octubre. Assalt a vivendesde pressumptes traficants a ^meria.

10 d'octubre. La policia salva Un drogaaddicte de ser linxat a Sagunt.

10 d'octubre. L'Associació de Veïns de la Mina, de Barcelo•^a. demana que les protestes Veïnals evitin continguts racis-

11 d'octubre. Representants gitanos expressen al fiscal antidroga del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José Maria Mena, la seva preocupació per les actituds racistes.

12 d'octubre. Manifestació d'ultradreta amb 1.500 assistents a Barcelona. Grups de skins recorren la ciutat apallissant captaires o transeünts amb aspecte de "rojos, drogadictos o separatistas". La policia nacional no intervé.

13 d'octubre. Una enquesta de TV3 indica que un 63% dels catalans estan a favor de les patrulles ciutadanes.

14 d'octubre. Una encerclada indiscriminada detén a 80 skins, suposadament pels incidents

del dia 12. No n'hi ha cap que passi a disposició judicial.

15 d'octubre. Una encerclada antidroga suposa la detenció de 1.559 petits camells i toxicòmans a tot Espanya. A Barcelona 48525 d'octubre. Rafael Vera, secretari general de seguretat de l'Estat, assegura que el 70% de la venda de drogues està en mans dels gitanos.

27 d'octubre. Un Boig Noi és apunyalat per skins de les Brigadas Blanquiazules.

30 d'octubre. Un grup de skins ataca un captaire a Sant Gervasi per negar-se a cantar el Cam al Sol.

l.u batuda contra ds ••skiiiV rí-afirma • ia seva idenlttal, segons l'Ls l'xptr ts

'<Ley Corcuera»; peligrosa

lOmis rpconoce la existència de brotes de racismo

Pel que fa a la dels grups de ciutadans, lii ha una vella evidència: "la corda .sempre peta pel lloc més fluix". En situacions de crisi establerta, en què es viu amb inseguretats i angoixes respecte a un mateix, que mai no "sortirà de pobre" -sense possibilitats econòmiques, ni identitat laboral, ni jiers}x;ctives de futur-: a les relacions de patella inestables i complicades en l'aaual context socio-cultural; als fills i al seu esdevenidor -fracàs escolar, mal ambient a l'escola i al barri, molts problemes d'inserció social...-; als "altres", en general, etc; i, tot plegat, en contrast amb els "models d'èxit" imperants ani i aquí. Situacions, a més, l'arrel estructural de les quals es fa difídl de percebre i d'exjjlicar d'una manera clara i immediata. En aquestes situacions, doncs, no és difícil trobar algú que encarni tot el mal i sobn: qui descarregar totes les frustracions acumulades.

Aquest "exercici de desfogament" (ambivalent pel que té de protesta, però al mateix temps d'increment del conformisme-social, polític, mental) respon molt bé a certa lògica del poder, concretament des del punt de vista político-cultural. Que els mateixos que estan convertint l'exercici de la política en una especialització burocràtica que -passats els entusiasmes de la transiciócada cop queda més lluny de la nostra vida de cada dia; que els mateixos que abonen una LLei d'Estrangeria que dificulta la integració socio-cultural de certs sectors, amb el que això implica de xenofòbia i racisme, o una LLei de Seguretat Ciutadana (!) que, entre altres barbaritats, entronitza la figura del "sospitós"; que els mateixos que, en la campanya de les diverses eleccions municipals es van apuntar al concurs de "a veure qui la diu més grossa en l'embolica-que-fa-fort de la lluita contra la droga"; que tots aquests s'escandalitzin ara del que fan les mares de Mancha Real, els "patrullers" de Sant Cosme o els skins de la Ciutadella, pot .ser cinisme o inconsciència, peiò és, en tot cas,

d'una irresponsabilitat política total.

Pel que fa a la violència dels skiris és dar que s'hi barregen també molts elements, que van des de buscar d'emocions fortes per part dels xicots "que s'avorreixen" (i perdoneu la simplifícadó), fins a la manipuladó política "fatxa" amb connexions europees, tal com revela un recent informe del Parlament Europeu. Però si no volem fugir d'estudi, hem de recordar que, a més de tot aquest "caldo de cultiu" que acabem d'esmentar ("estranyament" de la política, lleis de la pura "reacdó sodal"; doble moral, tremendisme i hipocresies en el tema drogues...) als joves, al costat de moltes barreres per a la seva reinserdó social (inestabilitat laboral -només contractes temporals!-, dificultats d'accedir a un habitatge propi -grades a les "altures" econòmiques de les vivendes "olímpiques" etc.) se'ls ha ofert un model de resoludó de conflictes com el de la guerra del golf, se'ls diu que la garantia de la pau està en certes organitzacions militars (OTAN, exèrdt...) etc. I, independentment de la traducdó de tot això en la "alta política" (p.ex. la capadtat d'influènda del govern en converses de pau intemadonals), el cert és que, a nivell cultural, es legitimen així valors implídts, fins ara clarament associats al militarisme: "simplesa" i contundènda en les preteses soludons, jerarquitzadó, masdisme, uniformi tzació,...

A més, podem veure el paper de grups juvenils "etiquetats" com una constant estructural en les sodetats ocddentals, almenys des dels anys seixanta; aquests joves, de manera caricaturesca si voleu, posen en primer pla les prindpals contradicdons de la sodetat en la que viuen. Els "hippies" dels seixanta, els dubtes de la benestant societat liberal davant del serialisme i la programació total, els "punkies" dels setanta, els "no future" de la profunda crisi socio-econòmica, i ara, els "skins" la reacció de tancament i exclusivisme que molts adults no s'atreveixen a explicitar però que, com hem vist, abonen d'una o altra manera.

I, com a discurs omnipresent, el de "la droga" : un metallenguatge que va molt bé per no parlar dels problemes que hi ha a sota, per culpabilitzar de tot a un "monstre extern", i per associar tot allò desconegut -que fa por- a certa gent, els que se'ns apareixen com a més "diferents" de nosaltres.

Quan, a aquestes altures sabem que la majoria de problemes assoiciats a la droga, provenen de la iHegalització d'algunes d'elles i la criminalització dels seus usuaris, de la ideologia dominant que les mitifica -encara que sigui negativament- i per tant, les promociona, tot estimulant l'explosiu tàndem drogues-marginació.

En aquest context, doncs, podem explicar-nos que la violència es doni entre els que estan en situacions més extremes de dificultat social, però que recaigui especialment en aquells més dèbils i aquells que, per alguna raó, no han acabat de "passar p)cl tub" de la normalització social. Ara caldrà que estem a l'aguait i^er no deixar-nos ofuscar per les aparences més immediates i per no caure en la "demonització" dels skins i, una vegada més, im cop trobat el "boc expiatori", no ens quedem tan tranquils pensant que ja hem trobat els culpables de la violència...

UJ

o o

12 W

o

ICARRER

Novembre-Dcsenibre 1991

La peligrosa inutilidad de las patrullas Josep Torrell (revista mientras tanto)

La cuestión prèvia en cl problema de las "patiTjllas urbanas" es responder a la pregunta d e para q u é sirven. Y, puesto que en los dos últimos aiïos han aparecido en estrecha vinculación con el problema de la droga, preguntarse si estàs patrullas sirven para evitar los varios problemas sociales y sanitarios relacionados con el consumo d e heroína.

Atacar (o vigilar) al heroin ó m a n o o incluso al "camello" sirve de muy poco. El problema de la heroina no es solo q u e alguien la venda, sinó el conjunto de causas que hacen q u e alguien acabe comprandola. Causas que tienen que ver con experiencias incomunicables entre distintas generacioncs de una misnia clase social, con la percepción de situaciones personales y colectivas sin expeciativas de mejora en ningún sentido, con los I^rocesos de desagregación en las grandes ciudades, con el tcrrorismo cultural practicado por las empresas de publicidad que proponen c o m o mod o de vida ideal unas pautas de c o n s u m o inalcanzables para las clases populares o con la seducción q u e ejerce t o d o lo I^rohibido sobre los adolescentes y los jóvenes. Ninguna medida represiva (judicial, policíaca o de las patrullas vecinales) p u c d e aspirar seriamente a incidir en estàs causas del consumo de drogas. Como mucho se consigue que el puesto de venta se traslade momentaneamente al b a n i o vccino.

que rechazamos, estamos, en realidad, deshumanizàndolo.

Este es y ha sido el procedimiento típit;o d e la derecha jxjlítica y social. En nombre de la tierra o la sangre, de la pàtria o de la estirjje, de la nación o d e la raza, se hacen llamamientos ideológicos dirigidos al miedo y a la inseguridad de las gentes, a la protección instintiva del bienestar que u n o tiene y que a otros les falta, para acabar agrediendo y àsesin a n d o a estos últimos.

Todo esto forma parte de la cultura política del fasdsçno.

Culturalmente, las patruUas urbanas son fascistas, a u n q u e quienes participan e n ellas n o

.±^

dad, incitando al vecindario a tomarse la justícia p o r su mano. Por encima del c a m e l l o , los distribuïdores de droga de cierta envergadura son intocables p o r q u e suelen ser confidentes del Cuerpo Nacional de Policia ( m e m b r i l l o s , e n la jerga policíaca): ello les confiere un alto grado d e impunidad.

En barrios o zonas con importantes movimientos juveniles contestatarios, la f>ennisividad p>olicial a la penetración de drogas duras ha sido absoluta: las drogas (legales o ilegales) refuerzan los procesos de disolución d e los vínculos colectivos. La inseguridad ciudadana, ademàs, p u e d e programarse con enorme faciUdad: basta

con retirar los efectívos pxalicíacos de una zona confliaiva durante u n cierto tiempo. En realidad, la aparición de las patrullas de San Cosme este verano o los enfrentamientos d e Ciutat Vella en la primavera de 1988 fueron precedides p o r una significativa reducción de la presencia policial.

Cualquiera q u e se detenga a reflexionar acerca d e estàs realidades acabarà albergando serias dudas r e s p e a o de la utilidad de "mas policia" para acabar con la delincuencia o las drogas ilegales. La exigència de "mas policia" tiene, por afiadidura, efectos perversos que d e b e n ser tornados e n consideración. Me refiero a esa

nn •

D Q D D D Q D O D n D n 0 D D E 0P D 0 Q D m D IDD a 0 ü D n n D a lOD 0 Q Q D n ü s I D D l l n D n D E 0 0

•

3 1

m

D ü 8 ffl IB m

B D n D ^nnoa

ü D

0

a !D D D

Però la experiència demuestra que n o suelen servir ni siquiera para esto, porque n o es posible garantizar la continuidad. Tras el estallido inicial, las patrullas acaban deshaciéndose o d e g e n e r a n d o ràpidamente en ima escalada de violència. Este deslizamiento es inevitable: la frontera entre la acción directa y ei cuito a la violència e s m u y imprecisa.

La constitución de las patrullas es una reacción inmediata a un problema que se considera insoportable. Però se trata d e una reacción irreflexiva, q u e lleva consigo una simplificación e n o r m e d e los problemas, mitifica la actuación autoritària y tiende a buscar chivos expiatorios contra quienes descargar la pròpia agresividad. Es muy ilustrativo repasar la relación de víctimas de los varios tipos de patrullas recientes: heroinómanos, trabajadores africanos, transvestidos, gitanos, prostitutas... Se trata siempre d e colectivos marginades y despreciados socialmente: contra ellos "vale todo". Cuando creemos q u e alguien e s radicalmente distinto de nosotros mismos y proyectamos sobre él todo aquello

Però, si la drogas se vendieran en farmacias y los toxicòm a n e s n o tuvieran q u e robar para conseguírlas... ^cómo se justificaria la existència d e tanta policia?

ii^Teís^AOotJ i>s L&'i <HT/A|\jo5 se consideren a si mismos com o tales.

La actuación d e las patrullas acaba resolviéndose e n la reivindicación d e "mas policia". Pere ello equivalc a exigir "mas d e lo mismo". El aumento d e los efectives policíacos n o se traduce e n una mayor seguridad de los ciudadanos. La aparición d e las patrullas es la mejor prueba d e la ineficàcia policial. La sensación compartida en muchos barrios d e inseguridad y falta de protección es el resultado d e esa ineficàcia: la p)olicía n o actua ( o actua contra quien n o debiera) y culpa a los jueces d e su inactivi-

'?r. f^injL/iTrG c/eJ? Tw-Té/ti^n^ aiíy\je^oío

">. i/uweVT^ We ^UA c/tea^oLcAo

concepción autoritària - e x p r e sada en la lev de Seguridad Ciudadana- según la cual la libcrtad y la seguridad son valores contrapuestos: la seguridad ciudadana se convierte así en la excusa para facilitar la imposición de limites en el ejercicio de los derechos y libertades d e los ciudadanos.

Vista la dudosa utilidad de las patrullas para conseguir lo que pretenden, cabé preguntarse por q u é hay gente que participa e n ellas. La respuesta irreflexiva n o lo explica todo.

Creo q u e tambien cuenta bastante la sensación de sentirse "respaldados": saben que su desprecio hacia determinados grupos es compartido. En cierto modo, las patnjUas son el resultado d e este con.senso social y de la criminalizacíón d e grupos y conductas n o convencionales que ello favorece.

La alternativa a las reacciones viscerales (e inútiles) d e las patrullas es plantear racionalmente los problemas con toda su complejidad y buscar líneas d e actuación que permitan resolverlos. Si u n o quiere acabar con la delincuencia relacionada con la droga, lo q u e debería hacer n o es salir en cuadrilla para apalear al prójimo, sinó defender políticamente la legalización de la droga.

La heroína en si plantea solo im problema sanitario y cultural. Es su penalización la q u e da lugar a distintas fonnas d e delincuencia: la mayor parte de detenidos e n las càrceles e s p a n o l a s estan c o n d e n a d o s por delitós q u e cometieron para p o d e r pagar la droga. Una política q u e viera en el toxicómano un enfermo, legalizara el c o n s u m o de droga estableciendo un monopolio publico q u e la suministrara a preciós controlados (y dispusiera al mismo liempo los recursos necesarios para prevenir la adicción y favorecer la rehabilitación), lograría a la vez: acabar con la fascinación de lo prohibido, evitar la muerte por inyección de sucedàneos adulterades o por la mezcla con fàrmacos incompatibles, romper un mercado clandestino q u e ciea ledes de delinciiencia transnadonales y acabar con la pequefia delincuencia de quien busca desespera daniente dinero para poder inyectarse.

Comunicat davant les patrulles veïnals

Les mesures repressives no són cap solució Junta de la FAVB

Davant els últims fets violents que s'han produït en la Uuita contra el tràfic de droga, la Federació d'Associacions d e Veïns de Barcelona (FAVB) vol fer algunes observacions: Considerem inadmissible la creació d e piquets o patrulles que actuïn f>er compte propi, d'una forma indiscriminada, tractant per u n igual el traficant i el drogaaddicte, que és un malalt. Comprenem que la gent d e la barriada estigui ja cansada d'esperar solucions q u e n e aniben, p e r ò no p o d e m acceptar comportaments pseudofeixistcs.

Avançar en un problema tan c;omplex n o m é s a m b mesures repressives, sigui per part del veïnat com d e l'administració, vol dir que n o s'ha entès la totalitat del problema. Més im-

portant que l'acció repressiva són altres mesures q u e l'administració n o ha aplicat, com pot .ser l'assistència als col·leaius drogaaddictes, locals d e rehabilitació als barris. Es tracta doncs d'avançar cap a mesures de reinserció i rehabilitació.

Ja h e m dit q u e les administracions són, e n bona part, culpables q u e es produeixin al llarg dels últims anys manifestacions i situacions violentes i incontrolables, ja q u e n o han tingut respostes positives a les nombroses reivindicacions q u e han presentat els diferents barris.

L'atur, la marginació social q u e pateix la joventut e n aquests barris degradats, tenen molt a veure a m b el problema de la drogaaddicció i del tràfic d e droga.

Cal tenir e n compte q u e l'índex d'atur juvenil sup)era el 30% de la població activa. S'ha d e perseguir l'autèntic distri-

buïdor de droga que es fa milionari i que blanqueja, després, els diners a m b altres activitats.

Les associacions d e veïns han de tractar el problema del tràfic de droga i del drogodependent d'una forma global i donar alternatives al ciutadà, ja que el problema es complex i mereix molta atenció.

Estem preocupats per la postura de certs ajuntaments a m b la seva forma repressiva de solucionar el problema de la droga.

Esperem q u e l'Ajuntament d e Barcelonba pensi b é abans d'aprovar normes "repressives".

Per últim c o n d e m n e m els col·lectius feixistes, ultradretans q u e aprofitant la sortida al carrer dels veïns, apallissen els captaires i maten els travestis, cremen cases de gitanos, és a dir, ressusciten la xenofòbia, l'odi als estrangers i creen una situació d'inconvivència.

13

iCARRER

Novcnibrc-Dfsembre 1991

fiC

La LLei de Seguretat Ciutadana restringeix els drets i llibertats

o o

Comentaris al projecte i a la seva incidència en la situació dels estrangers Avui assistim a un fcnotnen altament preocupant: l'ordre de valors que h a d'inspirar u n a societat democràtica i participativa s'està capgirant. Les llibertats individuaLs i col·lectives estan deixant de constituir fites e n elles mateixes i són altres conceptes, com la "seguretat ciutadana", la "tranquil·litat pública" o, en u n altre pla, "l'ordre internacional" els valors p r e d o m i n a n t s .

En aquesta nova lògica es crea el fals b i n o m i seguretat-llibertat, c o m dos conceptes heterogenis i sovint irreconciliables i e n cl que es p r e t é n preservar la prinvera a costa de la segona, i s'obvia així les autentiques causes del desequilibri econòmic i polític i la incapacitat deis p o d e r s públics p e r erradicar-les. Assistim a una invo lució d'un príx:cs tot just començat. iViïramcnt, des dels mitjans del p o d e r jxilític s'està imbuint aquesta mentalitat a la població i, poc a poc, la mentalitat va calant e n els sectors sociaLs. ï'aparició de les a n o m e n a d e s patrulles ciutadanes, dels b r o t s de racisme, de la violència injustificada al carrer, són expressions d'aquest capgirament de l'ordre de valors.

Comissió de Deíensa deis Drets ^'e la l'ersona Col·legi d'Advocals de Barcelona Ei Govern, }>cl seu compte, prepara i presenta al parlament un paquet d e ilcis restrictives dels drets i llÜTertats, configijradores d'un Estat més repressiu i controlador. El projecte de Llei de Seguretat Ciutadana és l'exemple més immediat i puntual, Síínsc oblidar la futura Llei sobre Relacions Sindicals, la refoiiTia del CJodi Penal i la ja aprovada Llei del Ser\'ei Víilitar.

El Projeae óc Llei d e Seguretat Ciuladan;; mereix, sens dubte, una atenció especial en tant que suposa l'atorgament a la poücia autòmats governatives de la facultat de limitar amb criteris n o preestablerts i, per t::nt, arbitrària, la llilx-rtat d e deambulació, la intiinitar personal o la mviolabili'at de domicili. Al mateix temps aquestes facultats arbitràries IXiden ésser utilitzades per limitar els drets col·lectius, com el de manifestació o reunió, amb l'impacte negatiu que comporten e n tota activitat reivindicativa i d o n e n al p o d e r executiu tines facultats sancionadores gravíssimes, d'execució immediata, i sobre la base d e presumpció d e veracitat de les manifestacions d e l'agent d e l'ordre, i fan ineficaç el principi constitucional d e presumpció d'inocència.

A fi d e millor il·lu.slrar aquestes qüestions, convé fer tina especial arflexió sobre alStins articles de l'esmentada llei.

L'art. 16 diu que les autori-ats a què es refereix aquesta 'Ici adoptaran ics mesures adients per protegir la celebració de reunions o manifesta<^'ons i d'espectacles públics, procurant q u e no es pertorbi la seguretat ciutadana. Podran suspendre els espectacles i disposar el desallotjament dels locals i el tancament provisional <íels establiments públics mentre n o existeixi altres mitjans ix;r evitar les alteracions greus *^e la seguretat que s'estiguessin produint.

AI n ú m . 3 2 diu que les esmentades autoritats, mitjançant tes Forces i Cossos de Seguretat, podran dissoldre, en la forma que menys perjudiqui, les 'cunions en llocs de trànsit públic i !,>s manife.st.Tcions, en els siipòsits que preveu l'art. 5 de la Llei Orgànica 9/1983 de 16 '1'-' juliol, rcgulatlora del dret de 'cunió. Així mateix podran dis'^oidre les concentricions de ^<liir!c.s en Ics vies públiques i "-•tiiar af|uell.- u d'altr,i classe ^'obstacle.': <.|iic impci.lcixin,

posin en perill o dificultin la circulació per ac]uestes vies.

Es posa de nianifesi, de forma ci.ira, la concepció que inspira tot cl j^rojecte de llei, consistent a contraposar, com a antitètic, d u n a banda l'exercici dels drets fonamentals dels ciutadans i de l'altra, una .st:guletat ciutadana entesa com a aliena i fins i tot contraj^osada als propis subjectes socials.

Aquesta contradicció sembla no tenir altra sr>lució que suprimir els drets individuals, ímib suspensions, desallotja ments, tancaments de locals i prohibicicjns.

Entenem que i'actuació policial només estarà justificada en aquells casos en què es produeixi una desviació de Icxercici d'aquells drets que incideixin en l'il·lícit penal. Lactuació ])olicial s'haurà de reduir estrictament a l'àmbit de lil l'icit penal i mai no po;.irà afectar o impedir l'exercici d'un dret reconegut. Nc) es pot j.^rete·ndre suprimir l'exercici d'un dret "en la toiTna que- menvs ix.'qudiqui", .segons i^reveu el núm.

52 de l'anicle esmentat.

Es crea un nou concepte de la llibertat de moviments, circulació i permanència en la via pública F.í iiúin. 1 de l'art. 19 crea cl concepte nou de res tricció de ia llibertat de moviment, circulació i permanència en la via pública, situació q u e haurem d'afegir a la clàssica de la detenció i a la discutiria de la retenció. I el núm, 2 autoritza el control, identificació i regfstre indiscriminat a les persones que transitin o es trobin en vies, llocs o establiments públics, q u a n es pretengui descobrir i detenir els participants en un fet delicitiu.

Queda, doncs, consagrada la supressió dels drets fonamentals a la intimitat, llibertat i lliure circulació pel fet de trobar-se e n el lloc on la policia hagi decidit a a u a r .

L'article 20 planteja importants problemes jurídics, que afecten directament els drets a la llibertat i a la intimitat dels ciutadans; a) la facultat dels agents de raute)ritat d'exigir la identificació de les t:>ersones, co.sa q u e compoita indirectament l'obligatorietat - n o establerta legal meni enlloc- d e portar .sem[)re al damunt un document d'iden-

tificació. b) la facultat dels agents jX-r conduir el ciutadà, n o suficientment identificat a gust de l'autontat. a una dependència policial, on romandrà en una estranya situació intcnnédia entic la llibertat i la detenció mentre es jjractiquen les dibgències d'identificació. Aquesta situació comporta tots els inconvenients de la detenció (privació de llibertat) sense cap dels drets del detingut. Cal tenir present q u e aquestes facultats s'exerceixen sobre u n ciutadà a qui n o s'imputa cap iip)U.s d acte il·lícit, sinó a m b caràcter indiscriminat i en funció de les necessitats n o definides, d'una abstracta seguretat ciutadana.

La regulació q u e pretén l'article 21 de l'entrada dels agents en un domicili, admet ducs intcrpietacions, o bé es redundant i inútil, ja q u e e s limita a recollir les excepcions a la inviolabilitat de domicili previstes constitucionalment, o ísé ens trobem davant d'un joc de paraules e n el qual es tergiversa totalment el sentit del concepte de "delicte flagrant", tal com està configurat des d e sempre, legalment i doctrinalment. Si els agents d e l'autoritat saben q u e es comet u n delicte relacionat a m b drogues perquè tenen la percepció dir e a a que el delicte s'està cometent e n el mateix moment, la norma és repetitiva i inútil.

Si es vol fer pa.ssar com a causa legítima per violar un domicili la simple convicció policial, adquirida per qualsevol altre mitjà, q u e s'està cometent u n delicte, la norma és anticonstitucional.

Els articles 2 3 a 2 7 tipifiquen les infraccions d e la llei .sancionabies a m b multa. Hi apareixen moltes figures obertes a interpretacions extensives i .sense el mínim rigor tècnic en la delimitació dels tipus sancionabies, a m b vulneració del principi constitucional d e seguretat juiídica. El conjunt de conductes sancionabies crea, en definitiva, un àmbit va.stíssim d'il licitud admini.strativa c]ue es juxtaposa, amplia i .sovint s'interfereix a m b l'àmbit de l'il·lícit penal.

Entre les conductes sancionabies criden especialment l'atenció l'art. 23 10 "la provocació de reaccions en el públic su.sceptibles d'alterar la seguretat d u t a dana" que pot incidir en la llibertat d'expressió de l'an. 20 de la Constitució.

L'art. 23 i) que o! lüga els titulars de iociíls i e.st.ibUments ixil;'lics a convertir-se en agents repressors o denunciants dcl.> ^.eus elieiits en quant a una ac-

Miqvvil U'^pez

iivítat no il·lícit.I pi'nalnif.'nt, com és el consum piivai d e drogues, a m b el nsc d incórrer en .sanció per la ttjlerància o falta d e diligència per impcdirl·io; i especialment l'art. 2S que tipifica com infracció greu cie la .seguretat ciutadana el consum de drogues o la tinença, tant jiúbüca com pri\'ada, d'drogues. Ampliació, doncs, de la política repressi\'a contra la droga, perseguida Fins a la més estricta intimitat del consumidor ocasional, i .sense fer eai> distinció entre les diferents classes de sub,stàncies • L'article 28 estableix una escala de sancions d'extraordinària duresa, en forma de multes fins a cent milions, cinc milions o cinquanta mil pes.se-

tcs així c'om incautacicns. susijensions d e llicències i clausura de locals fins a sis <inys, .segons la gravetat de le.- inl'raccionsl.'aiticle 30 rem(.:í a la facultat reglamentària de i aJmini.stració la fixació tle la quantitat tic les multes i de Li dunicio de les sancitnis lemj)orais jX'r infraccions de l.t llei, a m b l'única liaiitació dels màxims fixats en l'ait. 28. Aquesta íacultai reglamentària, sense control legislatiu i adaptable a les conveniències poliques cí^njuntur.ils, en matèria de sancions de tanta gravetat, con.stitueix una evident vulneració al j)rincipi de .seguretat jurídica consagrat per l'article 9 de la Con.stitució.

Més p e r s e c u c i ó als e s t r a n g e r s Quant a la incidència de la Llei de .Seguretat Ciutadana en hi situació dels estrangers, és evident q u e incideix n o solament quant a la limitacic) i restriccic) dels drets ja esmentats que a f e a e n a tothom, sinó que suposa un empitjorament en tant q u e s'amplien els supòsits d'expulsió i de .sancions econòmiques, 1 s'in crementen les mesures sancionadores previstes a la normativa d'estrangena Així mateix, l'aplicació de la Llei i^emietrà una actuació sfstcmàtica i indiscriminada de les detencions d'aquestes persones a efectes d'identificació, en major grau que per als nacionals (ja actualment és molt activa la intervenció de la policia en identificacions i escorcolls personals d'estrangers a les vies públi ques).

Finalment cal fer menció i denunciar les reiterades declaracions públiques, n o justificades, basades en dades parcials, de per.sonalitats que ostenten càrrecs administratius, unes vegades quant a implicar directa ment els immigrants com. autors d e delictes q u e atempten contra la seguretat ciutadana i d'altres referint-se a la probleniàtica d'estrangeria e n el context de declaracions que no

tenen res a veure a m b aquesta prol)lemàtica sinó amb la seguretat ciutadana. Aquestes dcclaraciorís i opinions fomenten un clín-iax favorable a la xenofòbia i al racisme, en pequdici d e la totalitat del col·lectiu d'immigrants i, pc-r tant, de la pròpia societat.

En aquest context s'està produint en els darrers meso.-:. una activitat clarament repressiva contra perso nes estrangeres q u e són detingudes ]XT les forces de seguretat, i se'ls imputa fets delictius i .se n'auto ritza judicialment l'expulsió, molt freqüentment en basc únicament a l'atestat policial derivat d e la detenció sense proves inculpatòries. Això comporta la vulneració dels drets fonamentals, reconeguts per l'art. 24 de la Constitució a tota p>ersona, nacional o estrangera, estigui o n o legalment autoritzada a residir a Espanya, drets tals com presumpció d'innocència, dret a un judici penal públic i amb totes les garanties, és a dir dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus tiiets i interessos legítims i el dret de defensa, a fi que en cap cas n o es [lugui produii iudcfensió.

14

CARRER

<

LA PASSEJADA

O

Horta

Novenibre-Descnil)rc 1991

sa, corazón del barrio antiguo y centro d e la actividad social y comercial del barric). La plaza es tambien terminal de los prindpales transiX)rtes cjue unen a Horta con la gran ciudad. La densidad del trafico en cualquicr mariana laborable hace ccimprender las últimas propucstas de los vecinos {)ara dotar a Horta de zonjs ix-atonales y de un nuevo mercado al norte del barri<j, en d o n d e los bloques multitaniiliarcs conforman la zcjna mas moderna.

El mercado d e la calle Lisboa, constniido liace üiàs de 35 anos, se ha vuelto a todas luces msuficientes.

o oc LU OC

Caminando sin itinerario fijo, entre las cstrechas calles del centro del b a n i o antiguo, el paseante recupera el sabor de la Horta de hace mas de un siglo. Las "ma,sías' clasicas de la època en donde vivían ISKS duefïos de estàs tierras, siempre fértiles gracias a los miiltipies torrentes que bajaban de Cr;!lserola y que hoy e n dia ckm nombre a muclias de sus calles; las casas bajitas de "pagès", muchas d e las cuales con.servan cuidados patios interiores, o las de las antiguas lavanderas; o las "masías" senoriales de la calle Campjoamor, entonces residencias veraniegas de las clases altas barcelonesas; o las dos fàbricas curtidoras mas antiguas de la zona.

3

Miquel López

Alguns carrers d'Horta recorden encara el poble que fa anys va deixar de ser

Rosa Maria Palència Al norte d e la ciudad, el barrio de Horta invita a j^asear entre sus callejuelas q u e aún conservan el sabor de un m u n d o rural que se resiste a perderse en la uniformidad del nuevo paisaje "urbano-olímpico-posmo-

demo". Horta es, sin duda, un barrio con u n a personalidad pròpia y u n o d e los últimos poblados que, no sin resistència, pasaron a formar parte de la gran ciudad a finales del siglo pasado. Es quizàs por eso qvie Horta conserva con orgullo su aire rural del que dan fé multitud d e "masías" y casas

Aniversaris

Concursos

Sopar dels 20 anys de l'Associació de Veïns de Sant Andreu Dissabte 30 cle novembre a les 21 h.

Organitza: A.V. Sant Andreu. Telf.

3467885

Concurs d'aparadors guarnits i paranys I)el 29 novembre al 8 desembre a Sant Andreu.

Organitza: AV Sant Andreu.

BaUs

Exposicions

Sardanes a la plaça del Sol. Tots els dissabtes a les 19 hores.

Setmana del llibre infantil i juvenil Del 10 al 20 desembre al Saló del Tinell.

Obert de 10 a 20 h. Organitza Consell Català del Llibre per a infants i Cambra del Llibre.

Festa major de St Andreu Dijous 5 desembre al Pavelló de Sant Andreu.

A les 23 ii amb les orquestres Ibiza i Paradís.

Ball popular pels 20 anys de r associació Dissabte 7 desembre al Pavelló de Sant Andreu.

A les 23 h amb l'orquestra Directe de Fàbrica.

Conferències Cicle Coneguem la nostra liistòria (St Andreu) 4, 5, 10, n i 12 desembre al Centre Cívic de Sant Andreu.

A les 20 h. Organitza Comissió cí\ ica del rnilenari de St -\ndreu.

Festes majors C^ercavila Diumenge 1 desembre, a 1/4 d'l del migdia.

Inici a la plaça Orfila. Sant Andreu.

Fires Mercat d'artesans i artistes de Sant Andreu.

Primer dissabte de mes a la plaça Orfila.

De 9 a 15 h.

de "pagès" cjue hoy coexisten con los bloques d e pisos d e mas reciente construcción.

Hasta hace muy pocos aiïos Horta contaba con huertas cultivables, hoy desaparecidas en el ara de los sacrificios d e la Barcelona preolímpica.

Un b u e n p u n t o d e entrada al corazón del barrio es la parada

de autobuses de la calle Petrarc~a subiendo al Passeig Maragall. En la esquina misma, una típica "masia" del siglo xvin, can Querol, hoy residència para la tercera edad, da la bienvenida al visitante.

Siguiendo hacia el norte el Passeig Maragall, la calle Fulton conduce a la Plaça d'Eivis-

Sorprende en el paseo c}ue un barrio con larga tradición asociativa y cultural solo cuenta con una pequena biblioteca piiblica y carece de Instituto de Ensenanza Media, ambos equipamientos reivindicados desde hace anos p o r los vecinos. Y si de algo estan orgullosos los "hortencs" es del Parc de l'Amistat y el de la Llibertat.

Ambos en la "frontera" norte del baiTÍo y faito d e aiios de lucha y esfuerzo compartido.

No así lo estan de la nueva "catedral".

Por la "catedral" se conoce en el argot hortenc a la monumental edificación construïda recientemente c o m o remate al Túnel de la Rovira e inicio de l'Avinguda de l'Estatut. Su destino final: u n aparcamiento según la administración o un ambulatoriü según la propuesta vecinal, es aún un misterio.

Visites culturals Fira del gravat .Segon diumenge de mes al Turó Parc.

De les 11 a les 15 h.

Fira de productes artesans de l'alimentació Primer diumenge de mes a les Cotxeres de Sants, Sants 79De 9 a 21 h.

Mercat gòüc d'antiguitats Dijous feiners a les places del Pi i Sant Josep Oriol.

De 9 a 21 h.

Amics de la bici Matinal a l'Anella Olímpica de Montjuíc Diumenge 24 de novembre a les 10 h. Trobada a la plaça Catalunya.

Organitza Amics de la bici. Demóstenes 19.

Matinal a l'Institut Mentora Alsina, de Física Experimental, al Tibidabo.

Diumenge 22 de desembre.

Organitza Amics de la bici. Contacteu Daniel 4539648.

Esmorzar gratis a la Farinera Diumenge 28 de desembre a les 10 h. Trobada a la plaça Catalunya.

Organitza: Amics de la Bici. Demó,stenes 19.

Música Concerts del carriHó de la Generalitat.

Lloc: Palau de h'. Generalitat a la plaça Sant Jaume. De dilluns a divendres, de 12 a 12.30 i de 18 a 18.30; dissabtes de 12 a 12.40 i diumenges i festes, de 12 a 13h.

Entrada lliure.

Recorregut pel Poblenou Dissabte 30 novembre a les 10 h.

Organitza Museu d'Història de la Ciutat. Telf. 3151111.

Itinerari per Sant Andreu del Palomar Dissabte 7 desembre. Trobada a la plaç~a Orfila a les 11 h. Organitza Comissió cívica del rnilenari de Sant Andreu.

Descobrir la muralla romana Dissabte 15 desembre a les 10 h.

Organitza Museu d'Història de la Ciutat. Telf 315111.

L'antic mxmicipi de Sants Dissabte 21 desembre a les 10 h.

Organitza Museu d'Història de la Ciutat. Telf. 3151111.

15

ICARRER

Novembre-Desenibre 1991

Nou Barris i el Poblenou ja han entrat "Per Sant Andreu a la història escrita pluja neu o fred Del 30 d e n o v e m b r e fins al 8 d e d e s e m b r e Sant A n d r e u d e l P a l o m a r c e l e b r a la s e v a festa major.

molt greu"

En els darrers mesos han aparegut dos volums que pretenen oferir per primer cop una síntesi de la història de dues zones populars de Barcelona i (.[ue tvStan relacionades de diferents formes ami) l'historiador Manel Arranz, recentment desaparegut. Per una banda el Poblenou, un barri a m b 150 anys de vida que ha estat prou novel·lat però [joc historiat, si .se'ns permet la llicència. Per l'altra, Nou Barris, la suma de catorze barris que fins ara havia vist ben poques obres que fessin esment a la globalitat del districte.

"Nou Barris. La Penúltima Barcelona", d e J a u m e Fabre i J o s e p M^ Hu<;rtas Claveria, ha tingut un procés accidentat fins que ha pogut veure la llum. FJ llibre va néixer corn a projecte d'una guia del districte ara fa uns cinc anys, a proposta d e l'historiador Manel AjTanz, El projecte va quedar arxivat i el material històric recollit p>er elaborar la guia va quedar airaconat a un calaix.

L'autor, el periodista J o s e p M* Huertas, el va fer arribar al regidor Juanjo Ferreiro, sen,se una respo.sta immediata.

Coneixedora d e l'existència d'aquest treball, la coordinadora d'as.sociacions de veïns de Nou Barris deia en el butlletí q u e va publicar a m b motiu del seu vintè aniversari: "El regidor n o està per històries". I

Kii^uaiiy el poble (municipi agregat a Barcelona l'any 1897) de S;ini A.ndrcu del Palomar tomarà a posar-se bonic per ceIclnu la seva festa major. Un reguitzell d'activitats ompliran :i[M'.)xÍ!nadament uns deu dies de festa i alegria. Aquest any la f(. ,stj major va del 30 de novembre (diada de Sant Andreu) fins :i! 8 de desembre.

1 /es d e l'arribada de la democràcia, el poble a n d r e u e n c 'i.t .mai millorant i popularitzant cada vegada més la seva te.Nta ni ijor. D'una festa quasi folklòrica s'ha arribat a un acte festiu (!<• gia.ns dimensions, .sobretot en ra.specte popular. El punt l'üiid ile la festa major és la cercavila, o n la participació cüiUíiana supera límits impensables. El despertar trabucaire (Ts ;'bira l'inici del bullici: els trabucaires circulen pels caircfs dei.tant anar mil espatecs dels seus trabucs; és e n a q u ' s i s moments quan Sant Andreu s'aixeca cobert per una priïna i blanca capa de polseguera petardera, q u e impregna eis edificis d'una olor ancestral. Com ja h e m dit abans, a m b la c( 'i ivjla el poble desfila pels carrers i places, tot donant un t'. c!c <DUM- festiu al veïnatge allí congregat. Gegants, capgrussrr,, dracs, grallers i tambors encapçalen la comitiva and i c u i u i a. Arribats d e tot a n e u , les colles geganteres s'agernuíDcn iier un dia a m b els andreuencs. En aquests moments nii.v í,i gresca i xirinola, el beure; cal veure i viure la festa.

Fat i fred o calor, per Sant Andreu tothom al carrer.

1. oicna festera (vegeu La Cartellera) és plena d e moltes varietats, per a tots els gustos: petits i grans, ballarucs o c|uiets. "culturetes" o "passotes", lletjos o guapos...N'hi ha per a tols. Tindrem la Vetlla de Sant Andreu, drama sacre de la vida. 1 miracles del sant patró, en una representaciói escenificada i documentada \x\s joves de la Parròquia d e Sant *vi\dreu. que hi hauran dedicat hores i més hores gratuïtament i;associació de veïns celebrarà el seu 20è aniversari amb un sopar al restaurant Cal Ramon, Al llarg de la setmana, ciile de conferències sobre la història d e Sant Andreu, conieiLtades per prestigiosos historiadors locals i nacionals, a m b (,'! tiiol de "Coneguem la nostra història". També donarem ]> is a la febre ballaruc^a a m b orquestra, al Pavelló Poliespoitiu, i a m b els Bucs Musicals, grups d e música m o d e m a que al llarg d e l'any a.ssagen a les Cotxeres de Sant Andreu.

Hi lia i^evista una activitat fotogràfica per als més menuts i IXT acaiiar altre c o p ball al Pavelló a m b l'orquestra Directe de Fàbi ica, per celebrar els 20 anys de l'associació. Un recoi-regut històric pel poble i l'últim dia, el diumenge 8 d e d e sembre, diada grossa per acabar la gresca festera, nit de màgia a m b focs d'artifici i cantada d'havaneres. El fum i la música faran una tamborinada per les parets de l'església tot guspiicjant projectes illusionadíssims j^er la propera festa niajor.

La festa és plena d'activitats... sense oblidar la tradicional missa en f Ajnor del sant patró. Una festa d'hivern a m b esperit estil)t ne. Una festa d e Sant Andreu per a Sant Andreu i per a tots els h o m e s i d o n e s d e Sant Andreu. Visca la festa major.

Associació de Veïns de Sant Andreu Roben Dario 53 Telèfon 3459698

rcmatxava: "Seria un bon regal d'aniversari".

Finalment, cl Consell de Districte de Nc;u Barris va de.sbloquejar el treball i se'n va fer càrrec d e l'edi àó. encarregant l'afegiló d'un últim capítol dedicat als temps actuals, més lluït i fins i tot arnb fotos en color. Aquest últim encàrrec té u n p a p e r més propagandí.stic f|ue no pas explicatiu, deixant de fer cünstà:icia de fenòmens ct^m l'enorme creLxement de la xarxa associativa al di.stricte.

Els autors justifiquen el títol del llibre a la introducció de la manera següent; "Abans que Barcelona enllesteixi la seva geografia a m b l'ocupació del front marítim, tot aprofitant l'oportunitat olímpica, va tenir lloc una de les transformacions urbanes més grans dels últims 50 anys en un territori pràcticament verge, el que avui coneixem com Nou Barris. Aquesta història, q u e endinsa les seves arrels en el segle passat, s'ha desenvolupat principalment en els últims 30 anys. Si les transformacions olímpiques les p o d e m qualificar com la darrera ciutat. Nou Barris podria dir-se ben bé la penúltima Barcelona",

<

z o Ui

tingut continuïtat.

"El Poblenou, 150 anys d'hi-stòria" és un projecte que culmina els 15 anys de feina de r.\txiu Històric del Poblenou.

Le.s diverses aproximacions .sectorials que l'arxiu en conjunt i cadascun dels .seus membrc:s partic j l a r m e n t havien realitzat durant aquests anys queden sintetitzades en un treball .seriós i divulgatiu que constitueix el primer intent d'abordar el passat del barri que va ser el bressol de la revolució industrial barcelonina.

El text combina, a m b una abundant i acurada il·lustració, la hi.stòria quotidiana i l'anàlisi de les transformacions que van convertir una antiga zona d'aiguamolls en un espai que acollia .serveis incòmodes per a la ciutat i en el qual la indústria va arraconar progressivament l'activitat agrícola, fins arribar al naixement, ara fa uns 150 anys, del q u e seria anomenat lx;n aviat el Manxester català.

o ce <

oc

3

Aquest treball col·lectiu, signat per Nicasi Camps, Robert Nebot, Joan Carles Luque, Jordi Montaner, Alícia Gutiérrez, Josep M* Huertas, Xavier Ripoll i Carles Guiral, està dedicat al novel·lista Xavier Benguerel, president honorari de l'Arxiu Històric del Poblenou, i a Manel Arranz, membre de l'arxivi i autor de bona part del llibre.

El pròleg d e l'alcalde al llibre indica q u e hi ha la intenció que sigui el primer volum d'una col·lecció que recollís la història de cadaso.m dels deu districtes d e la ciutat, iniciativa que de moment encara n o ha

Nadal, tradició comercial Jan Grau Sí, .sí, tradició comercial, i n o vé pas d'ara, del temps del consumisme, perquè ja h o diuen els refranys: "Per nadal, qui res n o estrena res no val" o "Ara v é nadal, matarem el gall..." Però n o en matem, de galls, ara; això passava quan davant de la catednil s'hi muntava u n mercat d'indiots, d e galls dindi.

El nadal barceloní té tots els c o m p o n e n t s comercials haguts i per haver, però també conserva elements ben tradicionals. Com la fira de Santa Llúcia que, per fi i després de tantes obres, es tornarà a situar davant d e la catedral. Hi tomarem a buscar figures d e pessebre, arbres, boles, bombetes, tions... i vesc, aquella herba de boletes blanques q u e diuen q u e és màgica i porta sort.

Fins que es van inventar la festa d e la Constitució, la fira de Santa Llúcia començava el dia 8 d e desembre, per la Puríssima. Ara, a m b la setmana boja i per l'interés dels comerciants, comença el dia 6. El cicle d e nadal cada vegada comença més aviat i ja fa dies q u e hi ha molta lluminària als carrers.

Els dos caps d e ' setmana abans d e nadal sortirà la Carassa del Barri Gòtic, un moro de cartró, estrafet i a m b rodes, q u e es passejarà p)el centre d e Barcelona escopint caramels per la boca. Aquest personatge, que es va crear Fa dos anys, és la versió moderna d'un cap de moro que per aquestes dates penyiva d e l'orgue d e la catedral, d e Sant Just i Pastor i de Santa Maria del Mar, i llençava caramels per la boca. La Carassa antiga de la catedral encara exi.iteb( i es conscr\'a penjada

OSEADMITEN

FELICITACIONES a la paret de la galeria del primer pis de la seu.

En un repàs ràpid dels costums q u e es mantenen, q u è trobem? L^ loteria la mateixa vigília. La nit de nadal a m b la missa del Gall, que antigament s'anava a sentir a llocs q u e llavors estaven apartats dels nuclis, com Sant J o s e p d e la Muntanya. I de pocs anys ençà, a Santa Maria del Mar, es toma a cantar el cant d e la Sibil·la, que va ser prohibit pel Concili de Trento.

El dia de nadal; al \'oltant d e la taula, la família es reuneix per l'àpat tradicional: l'escudella de galet gros, aquella pasta q u e a n o m e n e m popularment "tiburons", carn d'olla i capó farcit. Els canelons, típics

del dia de Sant Esteve, es feien a m b la resta del rostit del dia de nadal.

L'endemà passat, els Sant Innocents, va de llufes i males passades. D'alguna manera és el començament del Carnaval, cl regnat dels Ixíjos.

I el dararr pas d e l'any, la nit de Sant Silvestre, una altra nit d'esperits. Ara la gent prefereix acabar l'any en una sala de festes, però els barcelonins d'abans, aquells que a la nit encara veien els estels i n o la contaminació, anaven a veure .sortir el sol del nou any al Tibidabo. I és que encara que moltes tradicions segueixin vives, el nadal és comprar, gastar i regalar. Q u è hi farem!

16

CARRER

El patrimoni areix emmig de la indiferència Als darrers anys, Barcelona ha anat experimentant un seguit d'importants transformacions urbanístiques que li conferiran la imatge de la moderna metròpoli del segle xxi i:l centre històric - c l districte de Ciutat VeUa—és indubtablemcni i:iia de les zcíiies que més està rebent l'impacte d'aquestes transformacion?* que fan desaparèixer tants carrers plens d'antigues fàbriques i d'habitatges heretats de L·i revolució industrial del segle passat, així c o m estructures portuàries í|uc davant de la i-econversió tecnològica del p o r t h a n esdevingut obsoletes.

Des de rí)bertura de la Via Laietana, a principis del nostre segíe, ÍÏO s'havia produït una intervenció d'aquesta envergadura, i es torna a p o s a r sobre la taula, a m é s de l'enderroc de parts de barris populars i o b r e r s , la qüestió de la conservació del patrimoni històric, que abans estava limitat només aLs monuments de gran valor històric-artístic anteriors al segle xix, però que e n l'actualitat s'amplia per abastar també aquelles manifestacions, estructures o elements generats pel desenvolupament tecnològic i social de la societat industrial.

Els Magatzems Generals de Comerç, a m b una embarcació descarregant Xavier Moreno / Mercè Tatjer Gnip Ic;tineu No deixa d'ésser destacable com el desmantellament i àdhuc la destrucció del patrimoni històric ciutadà es produeix davant la passivitat, la tolerància i fins i tot l'aplaudiment d'amplis sertors de la població i d e la intel·lectualitat d e Barcelona. Fa neguit que, enfront de la preocupació que generacions d e barcelonins d'altres períodes històrics mostraven davant la destrucció del patrimoni monumental q u e es produ'ía a la seva època -record e m la salvaguarda d e m o n u ments després d e la desamortització eclesiàstica de 1835 i civil de 1850, o els debats sobre el Barri Gòtic i el centre històric al llarg de la primera dècada del nostre segle—, actualment n o m é s p u g u e m oferir unes p o q u e s i vergonyants crítiques i puntuals mobilitzacions ciutadanes.

El silenci dels historiadors, la tolerància d e la majoria dels intel·lectuals i artistes i l'escàs ressò dels mitjans d e comunicació pesen més q u e els limitats intents q u e d u e n a terme algunes p>ersones (fonamentalment estudiosos de la Història d e la Ciència i d e la Tècnica i algunes institucions municipals) per tal d'inventariar, datar, plasmar gràficament i e n imatges tot el p^itrimoni q u e s'està perdent, sense q u e es dis-scnyi una política {x;r mantenir-ho i reutilitzar-lio adequadament.

Cedida p)el Museu d'Història d e la Ciutat vitat portuària. A la nostra ciutat mai n o hi ha hagut una indústria pesquera notòria ni el col·lectiu de treballadors d e la marina mercant n o ha estat mai especialment significatiu, a diferència del que ha passat a d'altres localitats del litoral català. El nexe real d e Barcelona a m b la mar és un llaç artificial tebcit a m b blocs d e granit i ciment armat.

La constnicdó del port industrial - l a denominació 'Port 'Vell' n o és res més que una argúcia publicitària- de la nostra ciutat, duta a terme entre mitjans del segle passat i el tercer lustre del present, va ser la q u e realment va tatuar els trets marítims a l'ànima d e la ciutat. Per això eren tan importants les restes materials d e l'antic p)ort q u e ara s'han arrasat. Constitu'íen el record d'un m o m e n t clau del desenvolupament vital d e Barcelona.

La pèrdua resulta més dolorosa e n tant q u e n o era inevitable sota cap criteri, inclosos els

més frívols i estraperlistes. Les nombroses reformes q u e s'han realitzat e n ports d e diferents països del món sense necessitat d e desencadenar u n daltabaix sobre els b é n s culturals materials, constitueixen una lx)na prova q u e això q u e aquí diem n o pot ser titllat d e "desinformada demagògia conscrvadonsita". N o m é s h a g u é s calgut una mica d'allò que'aquí n o hi ha hagut; paciència i intel·ligència assaonades a m b unes gotes d e coneixement històric.

Entre els elements patrimonials q u e s'han perdut a m b la remodelació del port h e m d e destacar els tinglados 1 i 2 d e la Barceloneta i nombroses p e ces d'utillatge portuari. Pel q u e fa als Magatzems Generals d e Comerç, s'haurà d'esperar q u e finalitzi la seva transformació per fxxler jutjar si realment s'ha realitzat una feina d e rehabilitació o si simplement h a n estat 'momificats'.

La l a m e n t a b l e p è r d u a d e l d i c flotant Però el fet m é s lamentable ha estat el q u e ha succeït a m b el dic flotant i d e ponent.

Aquella màquina, destinada a enlairar vaixells a m b l'objecte de p o d e r reparar-los e n sec, havia estat construïda per la Maquinista Terrestre i Marítima en 1 8 ! ^ i, fins fa pocs dies, constituïa una peça d'enginyeria única al món. D e la seva popularitat e n la vida d e la ciutat n o m é s cal assenyalar que va arribar a donar n o m a una coneguda sastreria del passeig de Gràcia.

Per tot això, i a m b el mèrit afegit d'haver constituit u n element d a u tant f)er a la consolid a d ó econòmica del port c o m per a l'execudó de la pròpia obra portuària, diverses entitats - e l G r u p Ictineu, l'Assodad ó d'Enginyers Industrials i el Museu d'Història d e la Ciutatvan sol·lidtar a la p r e s i d è n d a del Consell d'Administradó del

Port Autònom d e Barcelona q u e e s restaurés i con.servés una d e les quatre seccions q u e componien el dic.

Els costos d e restauració estaven calculats e n 25 milions de [Xíssetes i cl seu manteniment anual n o superaria els cinc milions. A < aiivi, no només es consciVí^va una peça de valor indiscutible sinó que tamlxí es guanyava la possibilitat de construir en cl seu interior u n museu històric del port que, sen.se cap dubte, hauria desvetllat l'interés ciutadà. La proposta va ser tefusada a m b l'increïble argument que el remodclat Port Veli no disposaria dels 15 metres d e moU que requeriria la secció del dic per amarrar-se d e proa, en condicions d e ser desplaçada si calia.

Mentre, les gavines .segueixen prenent el so! i deixant-se anar d e ventre a les teulades del Museu Marítim d e Barcelona, entitat encarregada oficialment d e vetllar per la conservació del patrimoni marítim.

El c a s d e l Port Vell En particular, crida l'atenció el cas d e l'anomenat Port Vell que, sense cap dubte, p>odria qualificar-se c o m a simptomàtic d'una greu patologia cultural, ja que n o m é s sota una òptica clínica es pot entendre que s'opti per arrasar els escassos testimonis materials del nostre passat marítim a m b l'objectiu d'estretar els vells llaços de Barcelona a m b la mar.

Cal entendre, com a punt de partença p>er a qualsevol reflexió al respecte, q u e la tradició marítima de Barcelona s'ha desenvolupat al redós d e l'aai-

La quarta secció del dic, colx;rta d e neu, enlairant u n vaixell durant l'hivern de 1934. Cedida per Xavier Moreno

17

ICARRER

Novembre-Desembre 1991

El 5 de desembre se celebra el dia internacional del voluntari

Programació d'actes pel dia 4 de desembre amb motiu de la celebració del dia internacional del voluntari

Aquesta data ha d e servir per difondre el ventall d e possibilitats d e participació que existeix a la ciutat

Els actes tindran lloc al Centre Cívic Cotxeres d e Sants C. Sants 79

Blanca Vela El dia 5 d e desemtirc i arreu del m ó n se celebra el Dia Internacional de! Voluntari. Dins de l'àmbit d e la nostra ciutat, es vol q u e aquest any la celebració sigui un motiu d'homenatge, n o solament al m ó n del ^•oluntari sinó, i més concretament, a la labor individualitzada de cada u n d'ells. També, i aprofitant aquesta data, es vol difondre (juina és la realitat del voluntarial i quin és el ventall de possibilitats de participació, q u e molta gent desconeix, i d'aquesta manera encoratjarla a fer-se voluntàna.

Els camps d'actuació dels voluntaris són molts i molt variats, c o m tamlíé h o són els seus drets i deures. Així doncs, trolx^m q u e u n voluntari é s una l^er.sona q u e pren consciència de les necessitats de la societat c;n què viu. i de manera altrui.sta 1 .sense ànim de lucre, o])ta lliurement i de forma espontà-

nia o organitzada, a donar respecta a aquestes necessitats.

Les possibilitats són moltes i abasten quasi tots ("Is camps imaginables de la solidaritat, des d e la cooperació intemacit)nal (camps de refugiats, hospitals de campanya, ...) fins a medi ambient, passant jx-r drogodeix'ndències, atur, infància, gent gran, educació en el lleule, presons, pobresa i un llarg etcètera.

Com h e m dit, els camps d'actuació han d'e.star limitats d'alguna manera per tal d e n o entorpir la labor dels professionals. Hi ha d'haver u n cs|)ai conjunt i alhora diferenciat professK.inal-vüluntari. en el qual, els dos es complementin .sense dificultar-se mútuament en la tasca a realit/ar per cada un d'ells.

Això s'acoasegueix, o s'hauria d'aconseguir, mitjançatit cursos de formació per a voluntaris. Això permet q u e , a través d'un millor coneixement p e r

part del voluntari d e quina és la seva tasca i quina és la millor manera d e realitzar-la, es pugui donar u n millor i més eficaç servei a la societat. D e la mateixa manera s'ha d e tendir cada vegada m é s cap a l'agrupació e n entitats o a.ssociacions d e vc.luntaris, per permetre una major racionalització dels serveis i una més gran eficiència.

A m é s d e la col·laboració entre les diferents entitats de voluntaris, és molt important aconseguir el suport i la vinculació d e totes les admini.stracions envers el moviment del voluntariat, ja sigui a nivell de suport material c o m d e crear les infrastnjctures necessàries.

Les diferents entitats i associacions d e voluntaris han d e fer de transmissors i impulsors d e la participació ciutadana }x;r poder incrementar el moviment voluntari i la solidaritat entre les persones, tan important i necessària en els no.stres dies.

BUS: línia 56 i 57 METRO: estació Plaça d e Sants Línies vemiella i blava.

18h.

Obertura dels actes am'tj l'actuació d'un grup d'havaneres

19h.

Intervencions d'homenatge als voluntaris a càrrec d'un voluntari carismàtic, un representant d e cada una d e les admini.stracions i un representant d e la comissió organitzadora. <jue h o farà e n nom d e totes les entitats.

CLOT-CAMP DE L'ARPA L'actuació i responsabilitat de la guàrdia urbana i la policia e n el barri Han d e vetllar perquè es respectin les lleis democràtiques i els drets d e les persones. D e s fJel cas d ' u n bar q u e produeix molèsties, fins el cas d'una agressió violenta passant p e r ca.sos o n ha d'actuar la grua o que s'ha d e parar els peus a uns gamberros, són molt nombrosos els casos e n què les mal a n o m e n a d e s "forces d e seguretat" h a n d'actuar.

Els veíns i les associacions de veïns són molt sovint crítics respecte a la guàrdia urbana i la policia. Motius n o ens e n falten, perquè l'eficàcia e n resoldre els problemes q u e a f e a e n els ve'íns té molt q u e desitjar.

Sovint se senten comentaris que actuen e n determinats llocs o en deixen d e banda d'altres.

Taml)é é s corrent sentir comentaris explicant q u e la policia e n casos d'agressions tampoc ha fet res o q u e un policia n o ha actuat p e r q u è "total, dentro de u n a hora estarà e n la calle". La veritat és q u e la crítica popular e n aquests temes é s molt forta i .segurament injusta q u a n s'insinua q u e tal guàrdia o policia "esta comprat" o q u e e n lloc d'estar al carrer està sempre al bar.

••«; :·^vV!„ , » # ^ S v ..y . &.-·m^t.^.:zZ'·.^=i7^-·'.

pxjnsables e n gran part del fatal funcionament del sistema judicial i penal (una d e les pitjors lacres d e la nostra societat).

No pretenem q u e hi hagi u n guàrdia urbà darrera d e cada gos q u e pugui fer les seves necessitats a la vorera, ni v o lem u n policia a cada xamfrà per impyedir fer als altres allò q u e a nosatres ens sembla malament. N o volem u n n o u autoritarisme sinó mesures preventives i eficàcia q u a n s'hagi de reprimir algun delicte greu.

I p e r fer això, és evident q u e fan falta els mitjans adequats.

<

20h.

Q

Ball a càrrec de l'Orquestra Salseta del Poble Sec.

Paral·lelament a tots els actes i dins del mateix recinte es p o dr.m veure diferents t:x[><jsici(;ns relacionades a m b el tema dels voluntaris, de les entitats organitzadores, passis de vídeos i taules rodones i d e debat.

Dia i n t e r n a c i o n a l d e l voluntari Partitipa a c t i v a m e n t NOTA: davant la impossibilitat d e fer la celebració el dia 5 de clesemlire, cc)incidint amb la data marcada per ' Assamblea Genera! d e les Nacions Unides, ens veié •lem obligats a íer-ho el dia 4 d e desembre, dimecres

i.^>EL BUTLLETÍ En lloc de paret hi hauria d'haver zona verda ^^^^^^^

n

I TU...

fïï^ MJJÇ

fi |l Í ; I « I ™ ^ ^

í1 T.àX,'',!CÍ^." rTi^ïïírt

feT^ft 11

1

Ja tens et número de Loteria de l'AVV ?

"^X^^^Z^

l'C-^r:::^" ía».*!!™..™,B

'»»'

Ambito de influencia

gvHcnutwntUK

"""™-"'w'

Lei Corcuers i patrull·i " « • • " " • • >·^S,>^4~'~Mr·.>

-«««L.—Mimili»

EDÍTOmAL

ir~i,«'"!nrfc ! ' í - T ^ T ^ " ^

-.r·r.r-r

^A^":^:,^-;: X^.'ZXIT-

• fspUU/'l/r

- Local sede d e la asociación en calle Pujades 4 l 6 - Centro d e Barrio para la tercera e d a d y entidades varias.

- Piscina municipal e n el solar de las calles Pallars, Agricultura i Treball.

- Apertura d e la calle J o s e p Pla hasta el litoral costaner y culminación d e l acondicionamiento d e la Nova Marbella.

- Hospital d e Zona

" ^

EL CONGRES

FESTA MUOn DEL amCAMPKLWM

,

,„,«.

•^T.·ZZ ^ ^ ^ ^ ™ ^ " "

H e m cregut convenient convocar u n acte ( 3 d e desembre, a les 8 d e la tarda, al carrer Joan Sibèlius, 3) e n q u è hi assisteixin els responsables d e la guàrdia urbana i d e la polida de l'àmbit del nostre barri p e r tal q u e e n s expliquin la seva feina i c o m creuen q u e es p>ot millorar i al mateix temps contestin les preguntes i queixes q u e els veins els vulguin formular.

El nostre barri n o és dels pitjors e n temes d'inseguretat, gamteiTisme, tràfic d e drogues, etc... Però d e problemes n o e n falten i massa sovint n o El BUTLLETÍ Associació de Ve'íns del Clottroben la solució esperada. La Camp de l'Arpa culpa d'això és e n gran part de la guàrdia urbana i la policia ( o / i els seus responsables) però n o tota. Els ve'íns moltes ^'egades e n s ó n responsables \)cr n o voler fer una denúncia o en esperar q u e tot h o facin els altres. Els polítics d e tots nivells tenen una gran part d e responsabilitat ja q u e s ó n els L'.Associació d e 'Veins Diagoque h a n d e vetllar p e r q u è nal-Mar e n s ha fet arribar u n a aquestes institucions funcionin. colla d e puntualitzacions a les A m é s a més, també són res- dades q u e sobre el seu bairi

DIAGONAL MAR

* nusalro btirVi Oal CongnsD

ft ' « u * ' ™ ! * «

JMI

4't·gKl

Reivindicaciones

I^^ÜT^"^ ~T^,'r;in>

z'::i!^^

MAIG SETEMBRE 199'

Al notir» Mrrl iM Conarét

M^

MU.l«k·*ÍlM

Full Informatiu de l'Associació de Veïns del Congrés

Siendo fiel a los estatutos fundacionales d e esta entidad, el ambito d e la A.'V. DiagonalMar es: - Selva d e Mar, Pere IV, Maresme i Litoral costaner.

L'actuació i responsabilitat s de la Guàrdia ;^i'2^::;,r Urbana í ia policia al Barri. ''"^""l^;"""'"' Us conwlem a i ade puBic que es Iaia al nosüe local e( Dimarts 3 (1« desembre de B lOdelveipre

'iVt.vfS^

'%:..^.-t.y

apareixen a "La Barcelona dels Barris", el darrer llibre publicat per la FA"VB.

En el darrer n ú m e r o d e "La •Veu del Carrer" informàvem d e l'enquesta duta a terme p e r l'Associació d e 'Veíns del Congrés. Els resultats d e la iniciativa han estat el motiu d'un editorial al full informatiu d e l'entitat q u e creiem oportú reproduir.

"Hem d e fer una crida u n a mica seriosa.

Q u è u s semblà estimats veins i socis d'aquest barri i d'aquesta associació d e Ve'íns del Congrés, la crida q u e e s va fer a l'enquesta del 40 aniversari d e les Vivendes del Congrés i demanar-vos l'opinió d e la mateixa? I les necessitats q u e us proposava aquesta A. V.?

Només s'han rebut l 6 respostes d e les 1.2(X) q u e es v a n repartir.

Q u è vol dir això?

Es q u e n o té sensibilitat aquest barri?

Es q u e n o vol participar del q u e és seu?

Es q u e ja h o tenen toC Es q u e esperen q u e se'ls doni tot e n safata, sense participar o donar la seva opinió?

Siguem m é s realistes, c o m

<

19.30h. Ball de Diables

:^:

#^::i^"

o

volem q u e el nostre Ajuntament i els nostres governants facin això i allò si desconeixen les necessitats?

Participeu d'una vegada i d o n e u la vostra opinió, ja q u e sense ella, com voleu q u e s'assoleixin u n s béns p e r u n a c o munitat q u e està al somni dels avorrits? A m b energia p e r la crítica constructiva, n o passiva com é s el silenci! N o e s pot anar cap endavant i millorar la nostra qualitat d e vida si n o es participa.

La Junta Directiva

NOU BARRIS Nit d'ànimes 1991: tot per les olimpíades Aquest pamflet sembla la rep>etició del d e l'any passat, torn e m a criticar la f>olítica cultural del Consell d e Districte.

El motiu es el mateix. Inexplicalílement, la subvenció p>er consolidar aquesta Fe.sta Popular va ser d'un milió els anys 88 i 89, i e n canvi el 90 va quedar reduïda a la meitat. La conseqüència va ser q u e les "6 hores d e Cinema d e Terror" que li donaven u n n o u caràcter a la festa es van haver d e suspendre.

Enguany el panorama és encara m é s trist. Resulta q u e han de reajustar els pressupos-

tos de cara a les olimpíades i acaben relx;nt les partides més dèbiLs. Diuen que fxxlem comi> tar a m b mig milió però n o .se sap exactament quan: o sigui que a més a més d e n o arreglar el dèficit d e l'any passat, ara n o .saldem ni q u a n cobrarem.

La decisió d e la Coordinadora Cultural d e la Zona Centre ha estat d e suspendre el programa d e festes tot mantenint alguna cosa d e caràcter reivindicatiu perquè ja estem cansats d e dir q u e si tenen 35 milions p e r impulsar u n a festa major del Districte q u e es van inventar fa tres anys ( i q u e ha augmentat vertiginosament el seu pressupost), que n o c o m p ta a m b la participació d e la majoria d'entitats i col·lectius, n o s'entén p e r q u è n o p o d e n disposar d'una quantitat infinitament m e n o r (reclamem un t o tal d e cinc milions p e r les festes populars d e la Zona Centre q u e stin: el Carnestoltes, Cultura va d e festa. Sant Joan i Nit d'Animes).

No estem disposats a .seguir per aquest camí. Tenim u n a proposta global par arribar a un acord a m b el Con.sell pel 92, les entitats l'estem discutint i lluitarem perquè les Festes Populars tinguin u n paper e n aquests barris, p e r q u è l'Ajuntament faci u n a política cultural d'acord amli les necessitats que se li plantegin des d e baix, p e r q u è n o tot s ó n olimpíades i grans festes p e r enlluernar el personal i guanyar vots.

VISQUIN LES FESTES POPULARS! VISCA LA NIT D'ANIMES! Coordinadora cidtural d e la Zona Centre

LES CORTS El n o m b r e d'associacions d e veins agrupades a la FA"VB s'ha vfst augmentat a m b l'ingrés d e l'A.ssociació d e Veíns del Camp Nou. Els habitants de la zona han d e fer front als problemes que suposa la coexistència a m b les grans instal.lacions esportives ( e n gran part, problemes d e trànsit) i les activitats nocturnes d e diversos tipus.

>

18

iCARRER

Novembre-Desembre 1991

L'Associació de Veïns de Sant Andreu fa 20 anys «able, sorgeix als anys 70 una comissió de veïns o comissió dt: cultura cjue es pol considerar Icmbrió del que després st.iia 1 ,'^ssocmcio de Veïns do Sant .Vndrcu. "Recordo ijue i'a'vsociacïó va néixer ui voltant de persones com Fianccsc PorI et, Ennc Solc, Francesc Serran<x Jc>scp Moratalla, Carles (Castellanos i d'altres cjue, a hase de reunions al Ca.sal Catòlic, van començar a organitzar-,sc per n-ivíndicar problemes concrets de Sant Andreu i al mateix temps s'enfrontaven de manera directa a la dictadura francjuista" (Pere Massanet, expre.sident de l'associació).

Certament, el moviment associatiu n o era fàcil e n aquells anys; l'associació de veïns com a tal es va constituir a l'octubre de 1971 i n o va ser legalitzada fins un any després.

Politització

Francesca Morales Gallardo La Rambla, Can Guardiola, la plaça de la Pomera, entre d'altres, han estat lluites guanyades j>er Sant Andreu e n les q u e el |->rotagonisme de l'associació de veíns és un fet objectiu.

Ara, e n la celebració dels seus 20 anys d e vida, és un moment oportú per valorar la seva liistòria, explicar el seu present i reflexionar sobre el seu futur.

Amb els responsables més directes que ha tingut l'entitat durant aquests anys, fem aquest balanç que, e n definitiva, és fer un repàs a la liistòria recent d e Sant Andreu.

Els anys 1970-71, el p a n o rama d e Sant Andreu era cada cop més caòtic: havia desaparegut la Rambla, les obres del metro van provocar l'enderrocament de moltes cases, l'esjjeculació era cada vegada més forta i el creixement desorganitzat de la perifèria andreuenca anava desfigurant la seva fisonomia caraaerística. Aquesta situació, junt amb la revifalla del m.oviment a.ssociatiu d'aquells anys, animen alguna gent a organitzar-se e n pro d e Sant Andreu.

Així va n é i x e r Al Casal Catòlic, q u e tenia una força associativa conside-

MOIMTBAU Metros més ventilats Quan al setembre de l'any 1986 van començar a funcionar les primeres unitats d e trens blancs d e la línia III del Metro de Barcelona, es va dir per tots els mitjans d e comunicació que venien dotats dels més moderns avantatges tècnics, entre els quals figurava una ventilació immillorable i aire condicionat. Aviat però, vam veure els usuaris que el que la publicitat diu n o sempre es correspon a m b la realitat.

En efecte, els nous cotxes n o tenien fínestres practicables, la ventilació era deficient i l'aire condicionat el portaven n o m é s 6 dels 18 trens. D'aleshores ençà h e m pogut veure com les altres línies q u e tenien cotxes antics a m b finestres i per tant, " m é s ventilats", eren equipades a m b aire condicionat, mentre q u e als clau.strofòbics trens d e la Línia III n o m é s nou d'ells en tenen.

Fa vint anys el moviment veïnal estava molt polititzat i era lògic p e r q u è els partits p o lítics i els sindicats actuaven a través d'entitats c o m les assod a d o n s , que eren u n dels p o c s llocs des d'on podien incidir; "la lluita per l'Estatut i per l'amnistia, conflictes laborals c o m el tancament dins l'associació de les dones de Motor Ibérica, conflictes a m b La Maquinista i a m b la Fabra", ens puntualitza Francesc Porret, foren apadrinats per la gent de l'associació e n els anys 70.

Amb l'arribada de la democràcia i la legalització de partits i sindicats, l'associació acusa l'aplacament generalitzat d e l'efeivescència política d'anys enrera.

En l'actualitat, l'associació tendeix a ser una entitat n o partidista, "al marge de la ideologia q u e pot tenir cada membre de la junta; en conjunt som i h e m d e ser indep)endents, perquè estem reflectint una veu q u e és la dels veíns i n o saltres escoltem la gent de dretes i d'esquerres. Com associació l'únic clima ideològic q u e volem tenir é s el que ens defineixi com una entitat progressista p e r q u è procura el benestar del veïnat, i nacionalista p e r q u è està per la recuperació de la cultura, la llengua i el fet diferendal català" (Pau Vinas, relacions piibliques d e l'associació).

Volem pensar que el fet que l'única línia que n o surt fora del territori municipal d e Barcelona sigui la m é s endarrerida en aquest aspecte n o es deu a fins electoralistes o al color polític dels seus ciutadans sinó més aviat al fet que els responsables del transport de Barcelona n o utilitzen aquesta línia i per tant n o s'han adonat del problema.

Però si el fet q u e els empleats del Metro, degut a les altes temperatures, "a l'estiu h a n arribat a l g u n s v a g o n s als 4 0 graus c e n t í g r a d s ) treballin e n condicions infrahumanes, que els ciutadans d e la Vall d'Hebron haguem de patir u n altre problema afegit als q u e ens causa el II Cinturó i q u e les persones que van a la Ciutat Sanitària d e la Seguretat Social arribin al centre sanitari mig ofegats de calor , potser n o és prou important com per realitzar l'esforç d e resoldre aquest problema, tenim una altra raó que fa ineludible la seva resolució en el més breu termini de temps possible.

En efecte, preocupats pels accessos a l'estadi, l'Ajunta-

Funcionament El funcionament de l'associació sempre ha estat el mateix durant els vint anys. L'organització a càrrec de la junta i les seves vocalíes. Cada \·ocalia treballa e n el seu àmbit i la jimta aglutina i es responsabilitza e n últim grau d e les feines dels vocals. Cada dos anys s'elegeix la meitat d e la junta que està fonrsada per president, vice-president, secretari, relacions públiques, tresorer i vocals. El n o m b r e d e vocalíes ha variat e n f u n d o d e les necessitats i d e m a n d e s d e cada època. Actualment hi ha set vocalíes: seguretat ciutadana, comerç, urbanisme, cultura, ensenyament, normalització lingüística i medi ambient, aquesta última creada a l'estiu d'enguany. Una -vuitena vocalia, la de minusvàlids, està a punt d'endegar-se i pretén recollir i defensar les d e m a n d e s d'un sector d e la p o b l a d ó que es troba e n molts casos discriminat per les administracions.

Durant la seva història, l'associació de veïns ha tingut quatre presidents: Francesc Porret (de 1971 a 1984), Pere Massanet (de 1984 a 1985), J a u m e D o m è n e c h (de 1986 a 1991) i J o s e p Castells q u e des del juny de 1991 és l'actual president.

Subvencions L'associació se subvenciona a m b les quotes dels veïns i dels diners extres q u e provenen de l'Ajuntament i, a partir de l'any 1985, de subvencions q u e es reben d e la Generalitat, per actes concrets.

El tema d e la subvenció sempre ha estat envoltat d'una certa polèmica p e r q u è si b é és cert q u e una entitat com l'associació de veïns té una utilitat pública i és lògic que es mantingui, almenys e n part, d e diners públics, també és lògic que aquesta d e p e n d è n d a e c o n ò mica d e les administracions n o comporti una dependència ideològica. Aquí podríem recordar q u a n el tema de la Rambla estava e n plena efervescència i les discrepàncies al respecte entre l'associació i l'Ajuntament, el q u e va provocar la retirada de la subvenció al Cap a p e u s per part del districte, que va durar més de dos anys.

"Les administracions haurien de donar una quantitat fixa.

ment va estar durant temps lluitant p e r aconseguir el m e tro a Montjuíc, inclòs l'enllaç a m b el funicular.Què passarà doncs, q u a n l'any vinent els nostres visitants hagin d e viatjar a 40 graus d e temperatura?

Quina imatge donarà el metro tropical d e Barcelona al m ó n sencer?

Esperem solucions q u e n o ens facin avergonyir davant del m ó n s e n c e r d ' u n e s olimpíades què, si b é n o les h e m demanat, t a m p o c t e n e n perq u è ser un desastre p e r falta d e previsió.

N o d u b t e m q u e d o n a d a la importància del tema, es prendrà tot l'interès possible.

Associació d e Veíns de Montbau

LICEU La Asociación d e afectados p o r la a m p l i a d ó n del teatro del Liceu iriforma q u e el p a s a d o dia 18-10-91, uniéndose a colectivos c o m o el Comitè d e Trabajadores del Teatro Liceo, artis-

ju.stificable al cap de l'any i que fossin les associacions de veïns les que di.stribuïssin segons les necessitats del barri. Les admirii.stracions haurien d e fer un control e c o n ò m i c d'acjue.sts diners, j)erò mai un control ideològic com passa ara, que a pnori has de justificar per què vols els tlincrs" (J. Domènech, ex-prcsidcnt de l'associació).

guanyat" (Jaume Domènech).

El balanç entre fru.stracions i encerts és suficientment positiu com per considerar que l'associació fa un servei important a Sant Andreu, encara que aquest aspecte és millor deixar-lo a la consideració dels mateixos veïns.

Repte històric (onflictes Es inútil negar que e n els primers anys de l'a.ssociació els conflictes interns es donaven bà.sicament per diferències ideològiques. Però també és ccit que a mida que l'entitat s'ha despolititzat, aquestes tensions han desaparegut. Malgrat iot, un capítol amarg per a l'associació de Sant Andreu és l'escissió q u e a finals del 86 es va produir. El tema de la Rambla provoca discrepàncies entre els socialistes i la junta elegida pel maig del 86, "al de.sembre t o m e n a haver-hi eleccions per triar l'altra meitat d e la junta definitíva. Els socialistes presenten una candidatura i nosaltres també en presentem una, q u e és la que va guanyar; de.sprés del desembre, unilateralment, algunes l^ersones de l'associació i la gent de la comissió Onze d e Setembre decideixen formar una nova associació d e veïns en aquella zona d e Sant Andreu" (Jaume D o m è n e c h ) .

Fracassos i triomfs La pèrdua d e la "casa bressol" és una fmstració que encara recorden els diferents responsables d e l'associació, que n o van j?oder fer res davant d e la postura insensible del di.stricte. Una altra reivindicació difícil va ser la de Renfe-Meridiana; "vam estar molt d e temps treballant-hi i al final vam quedar desplaçats d'aqueUa zona q u e va passar a ser d e Nou Barris. Però més q u e una lluita entre associacions va ser una d e d s i ó arbitrària d e l'Ajuntament "(F. Porret).

"Les dues coses potser més importants q u e s'han aconseguit són la Rambla i Can Guardiola, q u e han estat reivindicacions o n l'associació de veïns ha jugat molt fort i q u e començant d e zero i pensant q u e estava perdut d'entrada, h e m

tas y a articules aparecidos e n la prensa, entregó una carta al Sr. Jordi Pujol, President d e la Generalitat d e Catalunya, para "exigirle u n a auditoria d e l Gran Teatro d e l Liceo". (El dèficit del teatro asciende a 6.200 millones d e pesetas e n un periodo d e tiempo inferior a los diez afios).

En la carta se denunciaban una vez màs: • La VOLUMETRIA del p r o yecto disefiado p o r el arquitecto Ignasi de Solà Morales.

• La AUSENCIA d e u n concurso d e proyectos.

• La AMORALIDAD q u e sup o n e en u n estado d e derecho pretender hacer una recalifícad ó n urbanística para proceder a una e x p r o p i a d ó n con el solo objetivo de obtener SUELO A BAJO PREQO, para luego construir oficinas, galerías comerciales, restaurantes,...

• El bien publico e n éste faraónico proyecto n o està justifícado. La palabra ESPECULACION siempre estarà presente.

• La violación d e las leyes d e patrimonio, al afectar una zona calificada d e CENTRO fflSTOWCO.

L'associació de veïns té un repte històric que és arribar plenament a tot Sant Andreu.

Els seus membres són consd e n t s que hi ha zones on la seva incidència és mínima, com per exemple Mossèn Clapés.

Es un repte difícil p e r q u è la desconnexió és mútua entre associació i veïnat. Malgrat tot, és una assignatura p>endent que l'entitat n o r e n u n d a a superar. "Una bona manera de començar a penetrar és a través del Cap a peus q u e en aquestes zones gairebé n o arriba. També tenim com a tasca immediata la c o n n e x i ó a m b els comerciants, els presidents d'escala d'aquells punts on hi hagi proble mes m é s greus" (J. Castells).

El futur "La nostra associació està viva i si tinguéssim més capacitat per solucionar la demanda que tenim, més demanda tindríem". Si b é aquesta afirmació de l'actual president és certa, el mateix Castells reconeix q u e "cada cop és més difícil trobar persones disposades a treballar pel seu entorn i per la seva col·lectivitat. Les consignes de la societat e n la q u e vivim, cada vegada s'allunyen més d'aquesta necessitat. Per altra banda, les administracions n o faciliten la tasca de les associacions que necessiten recursos jíer ser més útils als seus veïns", "els poders públics han de canviar la seva política respecte de les associacions de veïns: han de deixar d'utilitzaries c o m interlocutors n o m é s q u a n els interessa o d e subvencionar-les n o m é s quan l'ajuntament és d e signe contrari, per exemple" ( D o m è nech). Arguments al marge, el que si és d a r és que el futur de l'associació d e p è n per d a m u n t d e tot del grau d e consdencia col·lectiva dels seus veíns.

Finalmente, la Asociación, h a d é n d o s e eco del sentir p o pular, denuncia q u e bajo la e x cusa d e las olimpiadas se està p e r d i e n d o y anulando la identidad d e Barcelona, olvidando los auténticos problemas d e la Ciudad tapàndolos con una política de fachada.

JUBILATS I PENSIONISUn teatre, per als jubilats El dia 10 d'octubre es va signar el contracte d'arrendament del Teatre Local (carrer Fonthonrada, 8) entre l'Ajuntament d e Barcelona i la Coordinadora d e Jubilats i Pensionistes d e la FAVB. El local, u n c o p reformat, servirà per a la realització d'actes artístics i culturals per a totes les persones grans d e la ciutat, siguin o n o siguin m e m bres d e les vocalíes de jubilats de les associacions de veïns..

1

ICARRER

Noveinl:>rc-De.Sí·nibrf 1991

PROSPERITAT Surt de casa!

L'Associació de Veïns de Prosj^eritaí iia posat en marxa una campanya, a m b l'eslògan "Surt de Casa. Prosperitat; un barri viu, participa!", per promoure la participació en les diferents entitats del barri. L'Associació

de Vems ha editat un fulletó a m b un llistat de les 47 entitats que actuen a Prosperitat. L'acte central de la caníjjanya va ser un sopar que va reimir el 18 d'octubre 140 persones de 24 entitats al casal del barri.

Assemblea anual de la FAVB Roser Argemí

CIUTAT VELLA 20 propostes per Ciutat VeUa Urbanisme i circulació Pla d'habitatge específic Ciutat "Vella:

per

• Parc suficient d'habitatge públic d e lloguer per als joves a preus assequibles.

• Augmentar les inversions en matèria d'habitatge social per continuar desenvolupant els PERI en relació a les necessitats del Districte.

• Pla d'habitatge a preu assequible subvencionat per la p o blació de Ciutat "Vella que no pot accedir per dret a l'habitatge social.

• Pla d e Circulació segons les propostes ve'inals, a m b el qual es pretén reduir en un 80% el problema d'aparcament.

Benestar social Pla de drogues específic per Ciutat Vella • Rehabilitació d e toxicòmans restaurant pobles abandonats <^iue atendrà a la totalitat dels afeaats d e Ciutat Vella. Proposem q u e es faci un estudi previ P t r adequar les po.ssibilitats amb la realitat.

líicrement de dotacions dels Serveis P e r s o n a l s

cients i adequades a ies necessiials de la gent gran.

• Creació d'un voluntanat assistencial format per desenvolupar aquesta tasca.

• Cieadó d'un programa d'acollida familiar per a la gent gran.

Joves • Formació i integració e n els barris de Ciutat Vella a través de cursos d e formació professional i ocupacional en col·laboració a m b l'INEM i el Departament de Treball de la Generalitat d e Catalunya, i cogestionats (jer les associacions de veïns.

• Formació perquè la joventut s'integri en la tasca de suport als infants i a la gent gran.

Infants • Escolarització total i seguiment eficaç i controlat.

• Formació i integració en programes de coneixement del barri.

• Dotació d'escola bressol i d'EGB a tot el Districte atenent les necessitats d e cada barri.

Cultura • Suport a les entitats culturals a través de programes coordinats a nivell d e Districte.

• Q u e el Born es converteixi en u n supermercat cultural.

Esports • Suport a les entitats esportives a través de programes coordinats a nivell d e Di-stricte, 1 instal·lacions suficients i adequades a les realitats d e cada barri.

• Potenciació de la figura d e ' educador d e carrer • Augment de recursos econòl'ucs per desenvolupar les tasques tie cada centre.

• Elaboració conjunta entre 'Ajuntament i les associacions de ve'íns dels projectes dels Serveis Personals relacionats ^iTib programes comunitaris i ^ actuacions puntuals.

Totes aquestes a a u a c i o n s les volem a m b coordinació institucional i supervisades pels veïns i sempre fomentant la línia d e solidaritat dels mateixos. El contrari l'interpretem com a voluntat d e p)erp)etuar les situacions denunciades.

Participació c i u t a d a n a

Coordinadora d'Associacions de Veïns de Ciutat Vella.

• Desenvolupar la tasca dels Centres Cívics de Ciutat Vella uiarceloneta, Nou de la Immola i Pati Llimona) a m b un patronat constitu'ít per l'adminis'ració pública i les associacions de veïns. ^upació • Convertir la Caserna d e Sant ^gustí en una escola d e formaeió ocupacional i professional.

En aquest sentit, el moviment veïnal ja ha avançat algunes propostes.

• Creació d e les escoles-taUers suficients, cogestionades per l'administració pública i les associacions d e veïns.

Gent g r a n Residències assistides sufi-

tot contra l'allau de ficsnonaments, provocada pels propietaris que intenten recuperar els seus habitatges logats a preus molt inferiors dels que j/odran cobrar ara, gràcies a les inversions que l'admini-stració ha fet al seu entorn.

La manifestació va ser un èxit total. Mai en els últims anys s'havien reunit un miler de veïns d e la Barceloneta en Lina manifestació. Malgrat això, l'associació manté el seu criteri de considerar inoportú aquest moviment, que podia haver llençat per terra tota una feina d'anys per recuperar el prestigi "del barri i defensar la qualitat de vida d e TOTS els veïns.

TRINITAT NOVA Nova junta L'Associació de Veïns de Trinitat Nova va renovar el passat 21 d'octubre la composició de la seva junta. La candidatura guanyadora va ser la formada per Diosdado Rebollo, com a president, Ramon Saladrigues com a vicepresident, Toni Rom e r o com a secretari, Juliàn Romero com a tresorer i Justa Villanueva, José Cabrera, Pedró Castellón, José Rincón, Carlos Cabrera, Alfonso Vallespí i Rafael Saladrigues com a vocals. El programa de la junta té com a prioritats l'augment d e la seguretat ciutadana, la prevenció informativa de les drogodependències, el control de les vendes de pisos a m b aluminosi, aconseguir un casal de barri i u n centre de desintoxicació de drogadictes, editar una publicació, promoure les festes populars i insistir sobre la urbanització i reivindicar l'enjardinament de sectors q u e encara tenen deficiències.

En el flamant Centre Cívic Can Fclipa (l'antic Càtex) del Poiile Ncxj, va tcnií UUÍ l'a.sscmblea anual de la FA"VB el di:) 26 d'octubre d'enguany. L'a.s.si.stència de 109 persones i 15 de junta, que representaven 37 as.scjciacions de veïns, va omplir la .sala d'actes i el del)a!, foiça participat i en alguns moments tens, va acabar arnh) un sopar i una ballaruca ben animats.

En el primer punt de l'ordre del dia la junta va expo.sar e! pla de treball per als anys 1991 i 1992. L'Andrés Naya, responsable del grup de "territori", va explicar els objectius de les comissions creades a l'entorn de vi venda, peris, comunicació i urbanisme. Va puntualitzar les reivindicacions sobre vivències de lloguer, assecjuibles i per a joves. També va dir cjiie calia que les associacions de ve'ins fossin més protagonistes en l'elaboració i execució dels peris ja que aciuests havien de .serc'ir perquè cada associació es fes responsable n<; d'un sol problema, sinó del planejament global de tcí e! barri.

En Pep Miró, respon.sable dels programes de l'àiea sòcia!, concertats a m b ies administracions, va parlar dels projectes subvencionats per la Generalitat, de la pcASsible fi del telèion dels ve'íns per manca de subvenció i de l'interès per treballar amb altres entitats de voluntanat social així com d'impulsar la coordinadora d'estrangers a Barcelona.

En Jordi Ga.sull va detallar els objectius del grup d'organització i .serveis: crear un banc de dades sobre les associacions d e veïns i els recursos assequibles, aconseguir locals dignes per a totes les associacions i organitzar cursos d e formació i programes de suport a la gestió de les associacions així com fer convenis amb l'administració per iniciar serveis culturals des de les associacions de veïns. Suggerí altres campanyes per fomentar l'associacionisme.

En el segon punt de l'ordre del dia, sobre el tema de l'aluminosi, es va debatre a fons la proposta de concentració del dia 11 de novembre a la plaça de Sant Jaume, e n solidaritat a m b la coordinadora de barris afeaats, i les reivindicacions concretes que es plantejaran a les administracions.

En el tercer punt, es va parlar del tema de les drogues; després de molts comentaris i reflexions sobre les patrulles urbanes i les solucions reals al problema, es va decidir crear una comissió de gent interessada pel tema per organitzar unes jornades e n un futur proper, a més de donar informació i visions alternatives a les difoses pels mitjans d'informació, l'administració i molts polítics.

En el darrer punt, després d'un debat una mica crispat, es va acceptar l'associació de veïns del Camp Nou dins la federació i es va ajornar la de Provençals d e Sant Martí fins l'acabament dels tràmits burocràtics exigits pels estatuts.

En acabar l'assemblea i després d'una animada conversa entre els assistents, la coordinadora de Sant Martí, q u e era l'organitzadora de la trobada, ens va fer passar al teatre on hi havia les taules parades per a u n esplèndid sopar, que va acabar a m b música i ball, quasi tothom va ballar, excepte l'Andrés... però és q u e és molt tímid. Tal com va dir en Pep Miró quan va presentar el periòdic "La veu del CARRER" als assistents al sopar, "això és p)er a mi la vida associativa de veritat; aquí és on ens trobem els companys q u e treballem als i per als barris, sense personalitats ni administracions. Després de l'assemblea o n hem discutit a fons, el sopar i la gresca."

BON PASTOR

Rosa Fontanals

Manifestació per reclamar Metro al barri

La Coordinadora d'entitats de la Barceloneta va convocar una assemblea el passat mes d'octubre o n va decidir anar e n manifestaci;o p e r demostrar el seu rebuig als problemes actuals que pateix el barri, sobretot a l'entorn de la droga.

T a m b é hi assistí l'associació de veïns, encara que n o estava a favor d e la manifestació, i va exp>osar la seva postura en contra dàquesta acció. En canvi, va animar la gent a continuar la tasca de treball al barri per defensar els veïns, sobre-

Un miler d e veïns del Bon Pastor es van manifestar p>el b a n i per d e m a n a r q u e el Metro arribi fins a la zona. Els manifestants exigien que el director general de Transports de la Generalitat, Robert Ramírez, posés e n marxa la possibilitat q u e va suggerir-los el passat setembre d e derivar la línia 4 a l'alçada d e l'estació d e La Pau cap al barri del Bon Pastor, q u e compta a m b uns 12.000 habitants a m b problemes d e comunicació a m b la resta d e la ciutat.

BARCELONETA

Presentació de *La Veu del Carrer' El passat dia 25 d'ortubre va ser presentat als Quatre Gats el primer n ú m e r o de 'La Veu del Carrer'. L'aae va ser presidit p e r Fèlix l'uig, e n representació del conseller d e Benestar Social d e la Generalitat, per Albert Batlle, regidor d e Descentralització i Participació ciutadana d e l'Ajuntament d e Barcelona, i pel president de la FA'VB, P e p Miró. Agraïm també l'assitstència a! naixement de la nova publicació a tots els amics i amigues que hi van acudir per encoratjar les primeres f)a,sses d e la revi.sta.

o < <

Q >

CARRER IMATGES f?

Texb Maria Eugènia Ibànez Foto: Kim Manresa

LA PUNTA

Libertad con ira Es esa sensación de impotència total la que arrastra hacia la inhibición ante lo que nos rodea. La sensación de que el viaje a Itaca fue siempre una utopia y que esta Sociedad se mueve por pragmatismes no siempre confesables que encierran la pérdida de lo que antano fueron ídealismos irrenunciables.

Porque en contra de lo que pueda parecer, la paloma de la foto tampoco es libre. Perdió su libertad el dia en que se dejó arrastrar por la promesa de que a un lado y otro de las rejas las cosas iban a ser diferentes. Perdió sus altos vuelos cuando descubrió que los carceleros siguen utilizando las rejas para proteger sus propios errores. Como siempre.

Los hombres debeiían haber alcanzado ya la libertad a la que sóío se llega a través de la justícia y los barrotes deberían ser para la prepotència de los políticos, la incoherència ideològica, el irresistible atractivo del poder, el enriquecimiento a costa de la manipulación de la pròpia ley y el olvido de las prioridades de un pueblo que sigue a 'a espera de una justícia que ya no sabé por dónde debe llegar. Y ahora ya hemos perdido la esperanza.

"..L' anyorança de la pèrdua" Montserrat Koig La ciutat és memòria i oblit. Les pedres que han desaparegut ens provoquen aquest scnüment hipertrofiat dhaver perdut la infantesa, com ha dit NaiX)kov. Però, com també diu en un altre lloc, el científic veu tot ei que passa en un punt de l'espai i el poeta sent tot el que passa en un punt del temps. El temps s'ha endut moltes coses a Baicelona. El temps, com el vent, és una alcavota que roba els missatges dels contemporanis i els converteLx en cendres per a la posteritat.

Tenim les pedres, d'acord. Però també lenim els papers dels poetes. Si no fos per Verdaguer, és un exemple, hauríem oblidat del tot què representava per als barcelonins del segle passat la font de Jesús, que rajava al capdamunt del passeig de Gràcia, entre "un roure i una acàcia". De Verdaguer, ens n'ha quedat la memòria dels seus versos mentre passem indiferents davant el seu monument, que sembla penjat a l'aire, encelat com una àguila enmig d'una cruïlla molt poc mística. Sembla que ja és costum, a Barcelona, de fer els monuments ben amunt; les estàtues no ens diuen res.

Va esboirar-se el sentiment de Martí l'Humà quan, des de Bellesguard - o n féu plantar pereres, pomeres i sarments per a les vinyes-, esguardava els vaixells que venien de Sardenya per anunciar-li la mort del .seu fili. Damunt d'aquestes pedres, que sentiren el plany d'un pare -"viurem tots temps ab sobirana tristor e dolorosa vida"- i que veieren l'acabament d'una dinastia creadora, Gaudí lii féu una casa amb dofins coronats a l'entrada. Perquè la ciutat és això; desapareix i reneix, canvia i es transforma. (...)

Hagué de morir gent ais bombardeigs de la guerra civil, perquè avui poguem contemplar la façana de la Catedral des de la distància que la faci més monumental. I l'església de Sant Martí de Provençals, d'un gòtic tardà, s'alça mig espantada enue quatre jna.6ies i les altíssimes cases amb veles d'un blau ressuciíat. Hi ha cases, al bairi de Sant Pere, que agonitzen amb esgrafiats i d'altres, més afortunades, que han sobreviscut resplendents precisament perquè tenien esgrafiats... Ara ens retornen ei convent dels Àngels, que era en mans d'aqueü senyor que emmagatzemava ferros, i, a la Plaça Reial, els paons dei taxidermista comproven que de vegades aquesta dutaí no ha mort del tot, perquè els undergrounds desesperançats saben triar-ne els racons on la pell humana s'acobla a les pedres.

Una paloma vuela delante de las rejas de la càrcel Modelo de Barcelona, É^

Però és millor no rescatar del tot allò que hem anat oblidant. Crec, amb Walter Benjamin, que només podem comprendre les raons de la nostra nostàlgia si allò que hem oblidat jeu al nostre subconscient col·lectiu, com una cova profunda que no té tomada.

IMURIA POMPEIA i^gjifc I ^.'.pwSBMjKSBK^^^^·^y'gwwr

i^OeVAH A CAÇAZ

yofíc%MOp.oÇ,

« « «

dKANore^?

}/iviH 0^ cdros 3fiMVCÀB^ I

I

MAflG'íAfAT^J

•.:>m

<7

^^

f^Arf^lfè^peíí.

La malaltia de Montserrat Roig no li va permetre escriure un article sobre Barcelona i la seva gent que havia d'ocupar aquesta columna. Ara que ja se n'ha anat, hem cregut oportú triar un fragment del seu llibre "Barcelofta a vol d'ocell" on parla d'alguna de les pèrdues doloroses que ha sofert Éarcelona durant la seva història. Com diu el text, també el record de l'escriptora ha de jeure al subconscient col- lectiu de la ciutat, encara que no dintre d'una cova o d'un monument altíssim. Perquè a la Mon serrat Roig sempre la recordarem com una ciutadana militant, que estimava Barc' lona, que estimava els seus barris i baba ints i que no va deixar jnai de defensar la : úidaritat, l'amor i la tendresa com a pr. icipís bàsics de la convivència.