Carrer 003 - Les penes i treballs de ser vella a la ciutat

m

PUBLICACIÓ MENSUAL GRATUÏTA

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002- BARCELONA

N^3 GENER 1992

LES PENES I TREBALLS DE SER VELL A LA CIUTAT

LSUMARI M Crònica

El rebut de l'aigua L'inici de! màgic 92 també ha suposat un augment de tarifes pel conTransports públics La companyia responsable del metro sum de l'aigua. Es justificaL·' i els autobusos de l'àrea metropolita- Pàgina 5na de Barcelona ha proposat uns íiugments abusius de tarifes per l'any 1992. Mentrestant, lii ha barris Por a Ics ones que encara esperen el metro i el nou Quan la torre de CoUserola ha fet el pla intermodal de transport segueix cim, els veïns s'inquieten pels possibles efectes del seu funcionament. sent una incògnita.

Pàgina 6.

Pàgines 3 i 4.

ENTREVISTA

H Viure Barcelona El Poble Espanyol Les crítiques dels comerciants han posat sobre la taula e! debat sobre el funcionament del nou Poble Espanyol. Pàgina 14.

• Vida associativa Trinijovc Al barri de la Trinitat Vella desenvolupa la seva activitat Trinijove, un projecte de promoció social i laboral.

Pàgina 17-

Avel·lí Artís, Tísner Un home polifacètic que encara té memòria.

Pàgina 13.

2

iCARRER Edita:

Consell assessor: Anna Alabart, Jesús Berruezo, Jajn Costa, Eduard Delgado, Xec Febrer, Josep Ramon Gómez del Moral, Alfons López, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Federació d'Associacions de Veïns Eduard Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompede Barcelona.

Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r. 2a. ya, Albert Recio, Mirora Roig, Feiran Sagarra, José Manuel Salgado 08002 Barcelona (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Telèfon: 3106352 Thorson, Pau Vinas (Sant AnFax; 3197941 dreu), Goya Vivas.

Consell de redacció: Ernest Alós, Roser Argemí, Andrés Han participat e n l'elaboració Naya (i'aqucst n ú m e r o : Manel Andreu, Joan Bordetas, Fotografia: Juan José Caballero, Cesc, Rosa Miquel Lóp)ez

FAVB

Portada: Quimi

Charles, Mercè Costa, Jordi Gasull, Carles Guiral, Joan Isard, Alfons López, Pedró Madueno, Maikel, Pep Martí, José Molina, Andrés Naya, Mercè Pérez Salanova, Marta Pluja, Lluís Puig, Antoni Ramon, Mirora Roig, Joan Soler, Salvador Tresserras, Manuel Vàzquez Montalban, Manel Vilaseró.

Disseny i producció: Edicions Sibil·la Josep Tarradellas. 31, 4rt.

08029 Barcelona Telèfon: 4191341 Fax: 4870562

Aquest número té un tiratge de 20.0(X) exemplars, i la seva distribució és gratuïta

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats p>er particulars o col·leaius.

La reproducció total o parcial del continguts d'aquesta revista serà acceptada gustosament, sempre que es faci esment del seu autor i origen.

Imprès en paper ecològic de 55 grams de Papelera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat p)ossible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

CRÒNICA Transports d e Barcelona reclama una pujada tarifària per sobre del IPC pel metro i l'autobús.

(Pàgina 3) Hi ha barris de Barcelona q u e encara e s p e r e n el metro. I el pla intermodal d e transport segueix essent una incògnita.

(Pàgina 4) Un altre c o p de tarifes pel consumidor: el rebut de l'aigua.

(Pàgina 5) Els veïns d e la torre d e Coll.serola recelen dels seus possibles efectes sobre la .salut.

(Pàgina 6)

EDITORIAL

Construcciones Castro: u n exemple d'especulació desvergonyida i irregular a Renfe-Meridiana

Fora.... iHCi aaA VI

SUMARI

Han desnonat l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample. La treuen del local on ha treballat pel barri i pel veïnat durant tants anys.

Que difícil serà continuar treballant sense local, sense ni una sala per reunir-se, sense un despatx per organitzar-se: com podran tenir cura dels seus associats i dels veïns en general i com podran resoldre els problemes que es presenten sense parar?

El tema és greu perquè va més enllà del cas individual. Coneixem moltíssimes entitats que no tenen seu, que no tenen local propi, que no tenen ni telèfon i no parlem ja del fax, que és un vertader luxe.

Des de diferents instàncies, moltes vegades des de les mateixes administracions, ens diuen, a les associacions, que hem de fer un pas endavant, que hem de modernitzar-nos, que hem de superar uns estils de treball que no responen als temps moderns. I hi afegeixen: és important iniciar una línia de prestació de serveis, de gestió d'equipaments socials, culturals o esportius.

Però... amb quins mitjans? Es possible fer un treball social i col.lectiu sense mitjans, sense in frastructura, sense local social? Les associacions de veïns són un punt de referència per al veïnat i la seu o el local social és el mínim imprescindible perquè la vida associativa funcioni.

La FAVB ja és a la recta final per aconseguir un local digne. Però també volem que totes les associacions, entitats i col.lectius disposin del seu. Ara, que diuen que ve el temps de les vaques magres, esperem que no s'abandoni l'objectiu de dotar el teixit associatiu d'una infrastructura mínima. Només demanem un punt de reunió per a tots aquells ciutadans i ciutadanes que s'agrupen per millorar la vida col·lectiva. I creiem que en aquest objectiu, les administracions han de responsibilitzar-se.

DOSSIER

Miquel López

I.^;s p e n e s i treballs d e ser veli a la ciutat.

(Pàgines 9 a 12)

ENTREVISTA Avel.lí Artís, Tlsner.

(Pàgina 13)

Nota de la redacció: La distribució a domicili d'aquesta revista s'ha realitzat a través dels fitxers de membres de les Associacions de Veïns de Barcelona. Si aquesta publicació us ha arribat per algun altre mitjà de distribució i voleu rebre-la a casa vostra, envieu la vostra adreça a la secretaria de redacció, a la FAVB.

Percentatge de barcelonins que consideren que és millor viure a la seva ciutat que a d'altres poblacions (distribució per districtes) L'enquesta metropolitana, que ha realitzat una radiografia de les característiques de la jxiblació de l'àrea i de la ciutat de Barcelona, indica que els ciutadiïs de Barcelona creuen majoritàriament que és millor viure a la seva ciutat que no pas a cap d'altra. Un 50'2% ho pensa així, un 28'3% no ho sap o és indiferent i un 21'5% preferiria viure a un altre lloc.

Els principals motius indicats per preferir viure a la ciutat són una major diversitat de serveis i una millor accessibilitat a tot el que la ciutat ofereix.

Pel que fa a la distribució p)er districtes d'aquestes opinions és inte'ressant assenyalar el següent: tot i que els districtes que disposen d'una renda més alta sembla que registren una major satisfacció, hi ha un matís imp>ortant per destacar: als districtes amb població d'edat elevada, sigui quina sigui la seva renda, els seus habitants indiquen una preferència per seguir vivint a Barcelona.

Sembla que les persones de més edat valoren com a molt imp>ortant seguir vivint on sempre ho han fet.

Font; Enquesta Metropolitana.

Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

Barcelona, 1991.

Mostra: 4.944 individus, 2.165 dels quals del municipi de Barcelona, amb un error mostrar relatiu del r9%

El polèmic funcionament del Poble Espanyol.

Propostes.

(Pàgina 14) Del Ninou a la Candelera.

(Pàgina 15)

LA CIUTAT EN XIFRES Satisfacció sobre Barcelona com a lloc per viure

VIURE BARCELONA

1. Ciutat Vella 2. L'EIxample 3. Sants-Monjuic 4. Les Corts Sarrià-Sant Gervasl Gràcia Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Marti

52,0 66'3 40·8 48·3 66'5 48-0 46-4 371 58·0 49'1

Història: la pretesa restauració del cementiri vell.

(Pàgina 16)

VIDA ASSOCIATIVA Trinijove: una experiència interessant.

(Pàgina 17) Les reclamacions del barri d e Sagrada Família.

(Pàgina 19)

Fe d'errades: En el número 2 de La veu del Carrer vam publicar un acudit de Cesc a la pàgina 12 sense fer esment, per error de comjxjsició, del seu origen.

L'acudit havia estat publicat al Telexpress l'any 1966, però el terna continua sent de rabiosa actualitat.

3

CARRER

El aumento de los transportes: una provocación Cada ano el aumento de los transportes públJcos es noticia. Este aiio la propuesta de subida supera, con creces, la de aüos anteriores. Son unos aumentos abusivos que no hemos dudado en calificar de "provocación".

Andrés Naya

La propuesta p r e t e n d e q u e el billete màs usado, q u e corresp o n d e a la tarjeta d e metro, a u m e n t e e n u n 25%; e s o significa q u e la subida q u e afecta a mayor n ú m e r o d e usuarios va a ser la màs elevada. En u n a dècada los transportes han aum e n t a d o m u c h o (entre u n 286% y u n 600%), m u y por encima del IPC y d e los propios salarios ( q u e entre 1980 y 1990 a u m e n t a r o n u n 234%).

Nas presentan u n o s nuevos a b o n o s diciendo q u e "suavizan" ios incrementos. La Entitai Metropolitana del Transport (EMT) asegura q u e los billetes van a ser m u y bien aceptados, p e r ò su afirmación se basa solo e n encuestas. T e n d r e m o s q u e esperar para ver su grado d e a c e p t a d ó n entre los usuarios, p e r ò n o s t e m e m o s q u e el b o n o d e 4.200 ptas mensuales por 95 viajes dobles n o sea bien acogido p o r q u e s u p o n e un d e s e m b o l s o inicial importante para m u c h a s economías familiares.

T a m p o c o d e b e m o s olvidar q u e este b o n o , q u e ha sido presentado c o m o la perfecta combinación d e metro y Ferrocarríles Catalanes, n o tiene aún la confonnidad d e los FFCC, por lo q u e se p u e d e q u e d a r e n m e r o espejismo.

Tal c o m o sucedió con la Tarjeta T-20, q u e se presento eJ aiïo p a s a d o c o m o u n a gran ventaja para los usuarios, p e r ò q u e luego n o se p u s o a la venta. Falta rigor y seriedad e n la información q u e se d a al ciudadano.

Muchos temas

pendientes

Por otra parte, m u c h a s reivindicaciones históricas, q u e d a n aún pendientes d e solucionar, c o m o el billete combinado, la prolongación d e diversas líne-

as d e metro (hasta Nou Barris, Zona Franca), la modifïcación y a m p l i a d ó n d e líneas d e bus, una mayor frecuencia, etc.

Frente a nuestra o p o s i d ó n al a u m e n t o , la administradón siempre argumenta q u e e n Europa las tarifas son superiores, p e r ò nunca compara el s e r v i d o q u e allí se presta.

Aquí c u a n d o llueve los semàforos se estropean, los autob u s e s d r c u l a n mal y las líneas d e metro se paralizan.

Se p o t e n c i a e l u s o d e l c o c h e Però si c o m p a r a m o s los aumentos sufridos p o r los transportes públicos e n los últimos 10 a n o s con el a u m e n t o sufrid o p o r el precio d e la gasolina entre 1980 y 1991, u n 163%, c o m p r e n d e r e m o s el motivo d e toda esta política. La diferencia d e a u m e n t o (la gasolina ha subido m e n o s d e la mitad del a u m e n t o inferior sufrid o p o r el transporte publico) es m u y importante y si a ello le anadimos: la p o c a calidad e n el servido, el t i e m p o q u e h e m o s d e estar e s p e r a n d o el autobús, la mala píanlfïcadón d e las líneas, la s u d e d a d , e t c . nos d a m o s cuenta q u e t o d o ello invita al c i u d a d a n o a buscar otra alternativa para su mobilidad, q u e e s el u s o del coche particular perjudicando a los transportes públicos e n superfíde.

q u e el resto vaya a cargo del Ayuntamiento y del G o b i e m o Central. Y creemos q u e la G e neralitat n o d e b e limitarse a realizar el p a p e l d e "bueno", rebajando ías tarifas p r o p u e s tas, sinó a p o r t a n d o dínero p a ra ayudar a cubrir el défidt.

Luz v e r d e a las tarifas d e metro El d i a 3 0 de d i c i e m b r e la C o m i s s i ó d e P r e u s d i o luz verde a todos propuestos p a r a el m e t r o , e x c e p t o a ia T 2 , q u e de 4 0 0 p t a s q u e c o s t a b a , p a s a a 460 ptas.

< JLBOW/^MEAÍT

z o oc La campafia La camparia, realizada conjun- la Comissió ha dado luz verde ta mente por la FAVB, CCOO y a los aumentos propuestos paUGT, ha sido importante y en ra el metro, exceptuando la ningun momento mtinaria. El T2, que d e 400 ptas sube a esfuerzo ha consistido en re- 460 ptas (y no a las 500 ptas partir 60.000 manifies tos y co- propuestas por la EMT). La locar 20.000 pegatinas por to- EMT, tal como ya había anunda la Ciudad. La reacción ha ciado que haría si no se unifisido positiva: la gente nos pre- caban todas las tarjetas a 500 guntaba datos, opinaban y ptas, ha propuesto que la tarnos pedían material para cola- jeta de autobús suba de 450 ptas a 520 ptas. íQuizàs las taborar. rifas de autobús, pendientes Tras la camparia se reunió de ser aprobadas por la Conla Comissió de Preus de la Ge- selleria de Governació en una neralitat y decidió "congelar" reunión a celebrar a flnales de por unos días su decísión. La enero, puedan resarcir a la reacción de la EMT no se hizo EMT de las rebajas sufridas en esjjerar: Joan Torres amenazó los preciós de metro o simplecon entregar la gestión de los mente pretende reducir aún màs la clientela de las castigatransportes a la Generalitat.

Casi el ultimo dia del ano, das líneas de autobú.s?

L a r e b a j a d e c i d i d a p o r la C o m i s s i ó d e P r e u s n o n o s obliga a r e p l a n t e a m o s la d e n u n c i a hecha al inicio, c o m i n u a m o s c o n s i d e r a n d o que los a u m e n -

tos son d e s m e s u r a d e s y creem o s que los u s u a r i o s d e b e m o s estar mejor informades d e la rentabilidad q u e se d a a n u e s iros i m p u e s t o s .

Proposta d'augments feta pei•l'EMT % nivell d'utilització

preu 91

preu 92

% augment

bitllet senzill

75

90

20

8

targeta

400

500

25

86

bitllet senziU

75

90

20

22

targeta

450

500

11,1

68

nn*^ 1

Dades sobre les pujades dels transports

Una gestión dudosa En cuanto a su gestión, las empresas d e transportes públicos solo hablan d e dèficits q u e , simplísticamente, hacen recaer e n sus trabajadores; los usuarios pasan a convertirse en meros paganos.

Es evidente q u e u n a e m presa pública n o p u e d e gestionarse c o m o u n a empresa privada.

Debemos aceptar q u e los usuarios aporten únicamente el 40% del coste y

5.'

Metro 1980 1981 1983 1986 1989 1990 1991 1992 % augment 1980-1990

Autobús

15 20 30 45 60 65 75 90

125 140 175 275 325 365 400 500

X

X

25 35 50 60 65 74 90

175 230 330 380 410 450 500

600%

400%

360%

286%

CREU QUE I A PtrjADA DELS TRANSPORTS PÚBUCS ÉS PROPORCIONAL AL SERVEI QUE DONEN?

Sonia Estudiant, de Roquetes.

Carles Funcionari, de Poble Sec.

Iolanda Opositora, de Sants.

Joan Jubilat, de Sant Gervasi.

Daniel Dependent, de Ciutat Vella.

No compensa gens, perquè les instal.Iacions del metro no valen la pena. Amb la gent que l'utilitza podrien estar molt millor.

No, perquè el servei no és molt bo i sobretot perquè la pujada és molt gran en relació amb l'augment dels sous. •

Ja es veurà. Però hem de tenir en compte que hi ha hagut una millora de la vigilància i de la netedat de les instal·lacions.

A mi tant me fa, que pugi el bitllet, perquè sóc jubilat i entro de franc.

No em perjudica que pugin ni el metro ni els autobusos. No els utilitzo perquè sempre vaig en moto.

I

,-• '^..

' 1

.'^-

rARRER

Gener 1992

Sartta Coloma <ie Gra«T»fset

Sant Adríè de B«sò$

El metro encíu^ ESPECULACIÓ no hi arriba El Pla Intermodal del Transport (PIT), que planificarà tot el transport públic (metro, autobusos, Ferrocarrils Catalans i Renfe) de Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, i que substitueix el Pla de Metros de 1984, porta uns sis mesos de retard. Aquesta lentitud en els treballs previs del PIT es pot atribuir a la manca de voluntat política de les parts implicades per accelerar el procés i començar les noves inversions.

Marc Andreu

Aquest període d'impàs, que diverses fonts de l'administració coincideixen a assenyalar que ha d'acabar al febrer o març, amb la presentació d'un pla d'urgència previ al PIT definitiu, fa que tots els bauis que reivindiquen millores en el transport públic (especialment pel que fa a l'ambada del metro) i que han presentat diferents propostes en aquest sentit a l'administració, estiguin actualment a l'expectativa.

Així els barris de Canyelles, Guineueta, Verdun i Roquetes, que proposen la prolongació de la línia 3 (la verda) des de Montbau, estan a l'espera d'una entrevista que han de tenir aquest mes de gener amb el Director General de Transport de la Generalitat,

Robert Ramírez. Un membre de l'Associació de Veïns de Canyelles comenta que no es poden plantejar mobilitzacions fins que no sàpiguen si les seves reivindicacions han estat recollides en el nou pla. El que si està fent l'A.V. de Canyelles és intentar que, de cara a les properes eleccions autonòmiques, les diferents formacions polítiques assumeixin la prolongació de la línia 3 en els seus programes electorals; de moment sembla que les converses de l'associació amb el PSC en aquest sentit van per bon camí.

A Nou Barris, Ciutat Meridiana, Vallbona, Trinitat Nova i Torre Baró estan citats aquest mes de gener per parlar amb Robert Ramírez. Els quatre proposen la prolongació de la línia 4 (la groga), des de Ro-

"Volem el metro, vingui d'on vingui" Els balcons i finestres del barri del Bon Pastor estan plens de llençols, però no es tracta de roba estesa sinó de pancartes on es pot llegir Volem el metro. I és que les veïnes i els veïns d'aquest barri de la franja del Besòs (25.000 si comptem també els qui hi treballen) no volen perdre l'última oportunitat de tenir el metro.

En l'última assemblea de la Comissió d'Entitats celebrada el 12 de desembre, després que una manifestació aplegués el 9 d'octubre un miler de persones, es va informar de les esperances que la reivindicació quedi inclosa a la nova planificació del PIT. Andrés i Lola, assistents a la reunió, afirmaven amb contundència que volen que arribi el metro al barri "vingui d'on vingui, i criticaven la poca assistència de joves a l'assemblea, "la gent encara n o té prou consciència del que significaria tenir el metro ai barri".

Però això no és del tol cert, perquè I.aura, una nena de 6 anys, comenta que " amb el metro arribarem abans a la Plaça Catalunya, ja que amb l'autobús", el 42, l'únic que comunica el Bon Pastor amb el centre de la ciutat, "triguem gairebé una hora". la .seva germana Rocío d'l 1 anys explica que "al cole h e m enviat una carta a l'alcalde per dir-li que al Bon Pastor volem tenir el metro"

queies, passant pels seus barris; aquesta ampliació obriria la línia de metro cap a Montcada i el Vallès, Fa unes setmanes a Ciutat Meridiana van fer la inauguració popular de la seva estació de metro, com un acte reivindicatiu més.

Campanya per a l« Defensa del Pajtriíiioni Verd df

la Ciutat

Incertesa també a la Zona Franca En la mateixa situació d'incertesa es troben la Zona Franca, c^ue proposa que el metro arribi al Passeig de la Zona Franca procedent de la Plaça Espanya (en fases posteriors podria arribar fins a Mercabarna i a l'aeroport) com a .solució a les complicades operacions d'autobús que cal fer per arribar al barri; als barris del Turó de la Peira-Vilapicina, Horta i el Carmel, que volen la prolongació de la línia 5 (ja blava) fins a enllaçar amb la línia 3 en la Vall d'Hebron; i el barri del Bon Pastor, que vol el pas de la línia 4 pel seu subsòl.

Un cas a part és el dels barris de Sant Martí de Provençals, la Verneda i Sant Antoni, que després d'anys de lluita han aconseguit que es compleixi el projecte de la línia 2 del Pla de Metros del 84, i el 1994 seran inclosos a la xarxa.

En definitiva el metro encara no hi arriba i l'impàs i la confusió planen per sobre del nou pla de transports. Responsables de Transports de Barcelona s'han negat a fer cap comentari sobre les reivindicacioas dels barris i les possibles noves infrastructures fins que no estigui acabat el marc de l'estudi intermedi del PIT, que ha de marcar unes prioritats i unes primeres obres a iniciar a començaments del 1993. Per altra banda el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, el passat 13 de desembre en el marc d'unes jornades .sobre transport organitzades pel Pla Estratègic Barcelona 2000, va descartar que la Generalitat realitzés inversions d'importància al metro de Barcelona fins després del 1995.

Privatització del manteniment de les zones verdes?

El comitè d'empresa de Parcs i Jardins tem un canvi de la situació jurídica de l'empresa municipal Redacció

El comitè d' empresa de Parcs i Jardins ha tingut notícia dels projectes de l'Ajuntamentde Barcelona per privalitzar la fins ara empresa municipal. Aquest propòsit ha desencadenat una campanya de la Federació d'Associacions de Ve'íns de Barcelona i els sindicats CCOO, UGT i USO per oposar-se a una probable privatització de la gestió i manteniment de les zones verdes.

Les entitats implicades en la protesta han criticat la postura de r Administració de desentendre's de les seves responsabilitats i d'optar perquè els serveis públics es gestionin segons l'estricta llei de la competitivitat.

La junta de la FAVB ha fetarribar a les autoritats municipals una notaon indica que el manteniment i conservació de parcs i zones verdes "té molts dèficits, i privatitzar-lo suposaria un pas enrera, amb el conseqüent deteriorament del servei i de I' estat dels jardins". Durant cl mes de desembre s'han distribuït cartells per la ciutat de Barcelona denunciant la situació.

5

ICARKER

Gener 1992

Paga, que és aigua

<

La reacció a la sequera del 1990 ha estat un creixement dels preus i dels impostos Arran de la sequera de l'any passat, ha saltat a primer pla la gravetat del problema de l'egua a Catalunya per moltes raons: la por a l'escassetat d'un bé necessari i bàsic, la manca d'infrastructures hidràuliques i de sanejament, la gestió confosa i la legislació insuficient.... Anècdoticanient no em puc estar d'explicar que en el moment de la sequera, cap de les administracions no sabia a qui corresponia informar-ne i pagar l'anuncL Jordi GasuU Les reaccions a la sequera de 1990 foren immediates: la principal i primera, començar a carregar impostos i apujar preus al consumidor per tal d'atresorar els diners per a les

inversions que caldrà fer. Del 1983 ençà ja s'havia començat tímidament aquesta política, però el que ha passat aquest últim any ha agafat a totliom per sorpresa.

Cada trimestre el rebut ha anat pujant de preu, per cànons nous, per tributs locals,

etc, però en tomar de les vacances d'estiu, han estat molts els usuaris que han demanat que els revisessin el comptador de l'aigua pensant que se'ls havia avariat, de tant com pujaven els rebuts. Les associacions de veïns i de consumidors han rebut moltes tru-

Diferències entre 1990 i 1991 e n el rebut de l'aigua d'una vtvenda amb u n consum de 56 m ' Import

Preu 1990

1991

Quota servei (segons vivenda)

%de diferència

1990

1991

1.254,00

1.320,00

5,2

Bloc Kfins 18 m3)

25,83

30,54

464,94

549,72

18,2

Bloc 2 (fins 30 m3)

56,82

63,56

1.704,60

1.906,80

11,9

Bloc 3 (restant)

56,82

85,60

454,56

684,80

50,7

Complement tarifa de xarxa bàsica

9,82

0,00

549,92

impost nou

9,80%

10,80%

380,05

541,21

42,4

6*

6»

255,49

333,15

30,4

Tributs locals: clavegueram eliminar residus

20,50

20.50 15,20

1.148,00 0,00

1.148,00 851,20

0,0 impost nou

Sanejament

29,23

32,39

1.637,44

1.813,84

10,8

Tarifa cànon garantia subministramemnt rVA base imposable

Cànons i arbitris

0,0165

Cànon infrastrua. hidràuliques Bloc 1 Bloc 2+3

desapareix

63,99 12,60 23,94

0,00 0,00

226,80 909,72

impost nou impost nou

• Percentatge sobre la suma de les quantitats anteriors.

cades de consulta, amb evident ira continguda. ,!Què passa a m b l'aigua?

Tres són els elements, per ordre d'importància, que han provocat els augments espectaculars: 1. Augments considerables dels cànons existents i conceptes imposítiús nous, com són el complement de tarifa per xarxa bàsica, calculat sobre els consums a 9,82 ptes m3, i el cànon de garantia d'abastament, calculat també sobre el consum, a diferents preus segons els blocs (a 12,60 ptes m3 el primer bloc de consum i a 23,40 ptes m3 els altres). Es a dir que, al preu de consum, ja prou alt, cal afegir-hi aquests costos.

2. La introducció d'un tercer bloc de consum, a partir dels 48 m3 per trimestre, quantitat fàcilment superable per una família numerosa, que paguem al preu de luxe de 85,60 ptes m3. D'aquesta manera, la necessitat d'estalviar aigua, que és l'excusa per posar aquest 3r bloc a preus de luxe, permet a l'empresa manterür un nivell alt de facturació i uns elevats beneficis globals, 3. Per si fos poc, alguns ajuntaments han trobat la gallina dels ous d'or>en fer passar també per aquest rebut els tributs locals de clavegueram i d'eliminació dels residus sòlids, calculats també segons el

consum d'aigua, a 20,50 ptes nx3 el primer i a 15,20 ptes m3 a segon, en el cas del municipi de Barcelona (que vol dir 35,70 ptes per m3 de consum d'aigua com a impost local).

Campanya unitària El resultat és molt clar: sublevadó general. En algunes pobladons del dnturó barceloní, les associadons de veïns han començat a recollir firmes. La FAVB, d'acord amb una campanya unitària plantejada des de la Confavc (Confederació de Catalunya), juntament amb CCOO, UGT i UCC, també es disposa a fer el mateix, sobre la base d'una plataforma unitària que s'està elaborant però que ja té tres punts mínims iimegociables: 1. cap augment dels cànons impositius per al 92, en els pressupostos de la GeneraUtat (•), 2. eliminadó de totes les taxes en el rebut de l'aigua, 3. finançament de les infmstructures a càrrec dels pressupostos públics.

Les entitats que han creat aquesta plataforma unitària pretenen abans del 15 de gener haver-se posat d'acord amb una plataforma reivindicativa única per negociar amb la Generalitat.

C) Quan el CARRER arribi a les vostres mans, ja s'hauran aprovat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, amb un augment proposat del 6% per al cànon de sanejament i del 44% p)er al cànon d'infrastructures hidràul^ues.

Els veïns de Gràcia no es resignen a la Caserna Després del boicot a l'audiència informativa se segueix reclamant-ne una de proposta d'acord Rosa Charles L'Associació de Veïns de la Vila de Grada i el col.lectiu de veïns anti-Casema volem expressar la nostra inquietud i malestar per la pretesa celebració de l'Audiència Pública que es va convocar el passat 4 de desembre al Centre Cívic de l'Artesà sobre la situació de la Caserna de la Travessera de Gràcia.

L'audiència que es va voler celebrar, amb la presència del regidor Albert BatUe, no és en cap cas la que s'havia reclamat, perquè no es va respectar el caràcter que obligatòriament liavia de tenir de proposta d'acord al ple municipal.

El suport manifestat per més de 14.000 ciutadans de la ciutat, que representa el 70% NBquM López

de les signatures que indiscriminadament vam demanar, considerem que representa, que més d'un milió de ciutadans de Barcelona avala la nostra petició.

Aquesta petició es va fer, a més, per les vies reglamentàries i respectant rigorosament el reglament de descentralització i pStticipació ciutadana, elaborat i aprovat per aquest Ajuntament.

Per tant, el col·lectiu anticasema de veïns del barri es ratifica en la necessitat de trobar un lloc més adient a la ubicació de la comandància superior de la Guàrdia Civil, tant j)er qüestions de seguretat dels veïns del barri com pels mateixos desitjós del cos de la Guàrdia Civil de tenir la seva seu a Barcelona fora del cèntim de la ciutat.

^fe:B^

Mqv«l López

6

CARRER

Gener 1992

Por a les ones Els veïns de la Torre de CoUserola estan inquiets per la proximitat de les instal·lacions de telecomunicacions

^^M:

En els darrers mesos s'ha produït un cert malestar entre els veïns més immediats a la Torre de Collserola. El motiu és la por als possibles perills de les instàLlacions de telecomunicacions que són pròximes als nuclis habitats. El detonant d'aquesta preocupació ha estat la publicació a la premsa dels EUA d'un reportatge o n es descriu l'alta incidència de malalties cancerígenes i malformacions fetals a la localitat de Vernon (New Jersey), on hi ha un important nus de telecomunicacions arran de les vivendes i on no s'ha detectat cap altra possible font de contaminació química o radioactiva.

Redacció Als veïns de Vallvidrera els van arribar notícies sobre la formació a Vernon (EUA) d'una associació d'afectats per les instal·lacions de telecomunicacions: CAT (Citizens against the towers, ciutadans contra les torres). Després d'una sèrie de reunions amb els responsables de Torre de Collserola, la por ha quedat disminuïda però no ha desaparegut del tot. "Ens han explicat que n o es coneix cap efecte perjudicial d'aquest tipus d'antenes, però qui sap si quan el descobreixin ja serà tard", explica una veïna· Tot i que reconeixen que la font a través de la qual han arribat aquestes notícies dels EUA (Ladies Home Journal, una mena de Dunia, per entendre'ns) no té garanties científiques, els veïns recelen jjel gran nombre de detalls concrets que dóna el reportatge 'Anger in the air' (Por en l'aire) sobre el cas concret de la petita localitat de Vernon.

A Vernon s'ha registrat un nombre extremadament alt de malalties com el síndrome de Down (en fills de mares menors de 30 anys), tumors cerebrals o leucèmia· A aquesta localitat no hi ha cap indústria ni cap altra font de contaminació química però hi ha centenars d'antenes de ràdio, televisió i comunicacions p>er satèl·lit.

El doctor Robert O. Becker, que ha estudiat el cas de Vernon i opina que la contaminació pels camps electro-

magnètics pot convertir-se a la llarga en un "desastre ambiental", creu que "no hi ha cap millor laboratori per dilucidar la qüestió dels efectes de les microones".

L'opinió mèdica Però fins ara, i amb molt poques excepcions, com pot ser el doctor Robert Becker, la medicina ha considerat que les radiacions electromagnètiques que no produeixen partícules ionitzades (els raigs X si ho fan, les radiofreqüències no) no són perilloses per a la salut.

Per exemple, Carlos Bruguera, cap de la unitat de radiologia de la clínica Dexeus de Barcelona, assegura que no coneix "res de seriós que s'hagi publicat sobre aquest tema. I si existís, ens n'haguéssün assabentat, perquè fins i tot amb estudis que no són seriosos, com va passar amb el que indicava que les implantacions de sílicona provocaven càncer de mama, quan algú alerta sobre un problema greu, es difon ràpidament".

El d o a o r Bruguera creu que el cas de Vernon, fins i tot en el cas que s'hagin descartat altres possibles fonts de contaminació, podria no tenir res a veure amb les ones electromagnètiques: "Pot ser que la incidència de la síndrome de Do-wn sigui superior a la mitjana dels EUA, però també pot ser que l'edat precoç a què tenen fills els immigrants d'origen llatí hagi rebaixat aquesta mitjana. Cal considerar molts factors".

Una contaminació diana

quoti-

Tot i que l'opinió dentífica majoritària creu que els camps electromagnètics generats per les instal·lacions de telecomunicacions no tenen efectes nocius sobre la salut humana, des de mitjans dels anys 70 diverses investigadons han posat sobre la taula la possibilitat que camps elèctrics que fins el moment s'havien considerat inocus, puguessin ser perillosos. Per exemple, els produïts per les torres d'alta tensió situades a curta distànda de llocs habitats.

La mateixa Agència per a la Protecció del Mitjà Ambient (EPA) dels EUA va arribar fa dos anys a la conclusió que les radiacions de molt baixa freqüència poden ser perilloses. Els dubtes que han aixecat el últims estudis han aconsellat als EUA l'adopció d'una actitud prudent respecte a la instal.ladó de línies d'alta tensió i el finançament d'estudis per aclarir el problema.

Els investigadors han detectat l'anomenat 'efecte finestra', segons el qual determinades freqüències provoquen alteracions fisiològiques i d'altres no. El que cal és identificar les que són perilloses. Les que estan confirmades com a tals són les següents; les produïdes pel mal funcionament d'alguns forns microones avariats; les dels reactors nuclears i les línies de transmissió d'energia elèctrica; els processos electrolítics a la indústria; i els acceleradors de partícules o aparells de ressonància magnètica en determinades condicions.

Miquel López

La nueva ley de vivienda de Catalunya José Molina Una de las conciusiones de las jornadas sobre vivienda que organizó la FAVB en mayo de 1989 fue la necesidad de elaborar una ley que desarroUara el derecho a la vivienda estableddo en el articulo 47 de la Constitución Espafiola, una ley que estableciera los mecanismos adecuados para hacer real el derecho a la vivienda, que regularà todo el circuito relacionado. con la vivienda, desde la política del Suelo basta el acceso del usuario a ella.

De una lectura ràpida de la ley aprobada por el Parlament el pasado mes de noviembre, dedudmos que contiene buenos propósitos, o meras declaraciones de prindpios, però adolece de normas concretas que puedan ser eficaces para la consecución de los fines enunciados.

El fomeuio publico de la vlvienda ^^^^^ Es en el titulo cuarto, en el que la ley regula el fomento publico de la vivienda, donde fiíndamentalmente se va a establecer el campo de batalla entre la Administradón y los interesados en acceder a una vivienda.

Dicho titulo afirma, en síntesis, que hay que facilitar el acceso a la vivienda a las familias y establece unas medidas para alcanzar este fin, como son la promodón pública de suelo urbanizado y de viviendas y el otorgamiento de beneficies y ayudas económicas para la urbanización, construcdón, adquisidón, uso y rehabilitadón.

En cuanto a la promodón pública de suelo residencial, la ley establece que dicha pro-

moción "tiene por objeto la adquisidón y preparación del suelo para la ulterior promoción pública de viviendas privadas, con repercusiones no especulativas para los adquirentes", dejando este aspecto pendiente de regular. Esta cuestión habría tenido que quedar clara en la ley, por la dificultad que existe en establecer las fronteras entre la especulación y el animo de lucro; toda iniciativa privada tiene animo de lucro en su actividad, siendo difidl delimitar cuando ese fin no està impregnado de especulación. En el mismo àmbito no se concreta cuales van a ser los instrumentos legales de que se va a dotar la administradón, ni la forma ni las condiciones para la adquisición de suelo.

Referente a la promoción pública de viviendas, la ley se

limita a definiria como la promodón que llevan a termino, sin animo de lucro, la Generalitat, los entès locales y otras entidades públicas, seíialando como uno de los objetivos el permitir el acceso a una vivienda a aquellos sectores que tengan "una dificultad especial" para acceder al mercado inmobiliario o a grupos de pobladón de características o circunstancias específicas. En este aspecto quiero seftalar que la mayoría de la población tiene "dificultades especiales" y no solo sectores reducidos, como parece dar a entender la norma.

En cuanto a los beneficiós y ayudas económicas, la ley establece préstamos a interès reducido, anticipos sin interès, subvenciones a fondo perdido, exendones y bonificaciones.

La FAVB ha reivindicado

siempre una ley de la vivienda que haga realidad el derecho a la vivienda. Si la ley aprobada sirve para ese fin, en su momento felicitaremos la irudativa, però ahora nos aborda un gran pesimismo porque nos parece una norma màs, sin ninguna eficada sinó va acompafiada de la necesaria voluntad política de gobiemo, que lleve como consecuencia un aumento considerable de los presupuestos destinados a vivienda, que rompan las reduddas cotas del Producto Interior Bruto que se destinan en este país al sector de la vivienda. Si no es así, va a ser difícil dar solución al grave problema de la vivienda por muchas leyes que promulguemos. Nosotros continuaremos en la brecha, poique consideramos que con la aprobadón de esta ley, algo se ha avanzado, aunque solo haya sido un pasito.

7

KARRER

Gener 1992

Construcciones Castro fa negoci a costa de la ciutat a Renfe Meridiana En els darres anys, els negocis immobiliaris semblen haver purgat els seus pecats originals del període del "desarrollismo". A 1' empara de les grans operacions urbanístiques públiques, els constructorsja no són especuladors sinó promotors o inversors, i les seves operacions han passat a tenir una imatge tan modèlica com V illa d' or de la Diagonal o la Vila Olímpica (això sí, amb milions de despeses per campanyes d'imatge). Però de tant en tant, alguna intervenció immobiliària fa retornar aquell regust d'especulació desvergonyida i tèrbola que semblava oblidat.

Aquest és el cas de la intervenció de Construcciones Castro als antics terrenys de la Renfe a la Meridiana.

Ernest Alós Construcciones Castro va adquirir l'any 1981 uria part dels terrenys que havia expropiat l'Ajuntament a Renfe a la Meridiana i que havien de convertir-se en vivenda social. La immobiliària va adquirir 12.000 metres quadrats per 73 milions de pessetes. Aquesta compravenda estava subjecta a diverses condicions: Construcciones Castro havia d'urbanitzar i enjardinar 5-500 metres quadrats i havia de construir-hi 100 vivendes de protecció oficial (els seus preus serien actualment de 7'5 milioiïs), una oferta d'habitatge que es considerava necessària per aquella zona de Nou Barris i per equilibrar l'impacte de les veïnes vivendes socials de Renfe Meridiana.

El que segueix a continuació és la rocambolesca història de com la immobiliària Castro va convertir les 100 vivendes de protecció oficial en ] 20 vivendes lliures (10 a 15 milions cadascuna). Així, un solar de propietat pública servirà p>erquè un particular guanyi uns 1.500 miUons de pessetes, pre-

vi pagament a l'Ajuntament (a tots nosaltres) de 73 milions de pessetes. I de com les zones verdes també poden desaparèixer).

Tot això davant de la impotència (en alguns moments) i de la incompetència (en d'altres) de l'Ajuntament que, com a únic recurs de pressió que li resta, ha dictat la suspensió de les obres.

La primera irregularitat es va produir quan es va aprovar, per un conveni entre les dues parts, una modificació del planejament, que preveia construir-hi vivenda social (habitatges, per exemple, per reallotjar desnonats per operacions urbanístiques públiques.

No hem de confondre la vivenda social amb la vivenda de protecció oficial, que són habitatges privats amb ajuts i beneficis públics per aconseguir uns preus més reduïts).

Irregularitats La segona situació dubtosa es va produir en la concessió de la llicència d'obres (1987), en què es permetia passar dels

Un negoci rodó Si Construcciones Castro se surt amb la seva, haurà fet un negoci rodó. El solar on està construint (amb façanes al passeig Valldaura i al carrer Andreu Nin) li va costar 73 milions de pessetes. El preu de la construcció podria estar al voltant de 50.000 pessetes el metre quadrat. La superfície edificada sota sostre és de 12.000 metres quadrats, així que el cost de l'obra seria d'uns 600 milions de pessetes. Airodonint, Construcciones Castro haurà tingut unes despeses de 700 milions de pessetes.

Els 100 pisos de major tamany tenen un preu de venda de 15 milions. I els 20 més petits, d'uns 10 milions. Les 188 places d'aparcament (de venda molt fàcil, i amb Ics quals gairebé amortitzarà les despeses) s'han posat a la venda a 2,720.000 pessetes. Essent moderats, la venda dels locals comercials pot suposar 250 miliojis. Això .suposa uns ingressos totals d'uns 2.450 milions de pessetes. I uns beneficis de més de 1.500. El negoci surt a compte.

100 habitatges, previstos al Pla Parcial de la zona, a 120. La raó per admetre aquest augment va ser precisament que les vivendes serien de protecció oficial, amb una superfície individual inferior a la que preveia el planejament. La llicència també permetia una planta més d'alçada en una de les façanes respecte al que preveia el pla.

Però vet aquí que Construcciones Castro "renuncia" a part de la zona verda que li corresponia (només li interessa el que es pot vendre) i posteriorment (abril de 1990) 'renuncia' a la qualificació de Vivenda de Protecció Oficial que li havia concedit la Generalitat un any abans (cal recordar que havia comprat el solar a condició de construir-hi VPO i li havia estat concedida l'ampliació di: 100 a 120 pisos amb la mateixa condició. A això no renunciarà).

Incomplint tots els compromisos subscrits, Construcciones Castro inicia les obres.

Es preveia començar a vendre pisos el pas&it 9 de desembre.

Mentrestant, l'Ajuntament paralitza les obres (uns quants cops, perquè Castro no les atura pas, després de la primera suspensió).

En aquests moments, es presenten dues alternatives.

La via legal, de resultats dubtosos. Els beneficis atorgats per l'administració per construir VPO són teòricament un privilegi al que pot renunciar el constructor. Qualsevol solució seria, a més a més, a la llarga. Mentrestant, en una zona prou conflictiva, l'edifici a mig con.struir es podria convertir en un focus d'activitats perilloses. La segona, el pacte entre l'Administració i la immobiliària. Amb qualsevol de les dues, qui haurà jxírdut haurà estat el bé públic. T volem pensar que qui haurà guanyat haurà e.stat només el .senyor Ca.stro.

Nfiquel López

EL CUARTO FOSC

Les La censura ha tomat a la televisió, però no per estalviar-nos sang i fetge o d'altres malsons, sinó per evitar que unes senyoretes mig nues ofenguessin la institució de les olimpíades fent ballar les anelles olímpiques en et programa de fi d'any de TVE. Perquè els símbols institucionals són sagrats (con las instituciones hemos topado, Sancho!).

Potser ara caldria que els censuradors comencessin a replantejar-se la moralitat de les seves decisions, perquè potser sí que algunes ofenen l'ètica dels barcelonins, a part d'escurar-los les butxaques!

L'Albert es fa el sord El nou regidor de participació ciutadana es va fer el sord davant les 14.000 firmes recullides entre els veïns de Gràcia que demanaven una audiència pública de presa d'acord.

Es veu que la participació mira el mar i ... fa aigües. Si els plens de molts districtes Fins ara han fet més pena que glòria, ara resulta que aquesta altra via de participació, reconeguda al Reglament, no és vàlida. Els que manen no compleixen ni les norrnes que ells mateixos elaboren.

Esjíf rem que que la propera vegada el senyor Batlle tingui una oïda més fina, si nó haurem de pensar a comprar-li un bon aparell contra la sordesa... de l'enteniment

8

sCARRER

Gener 1992

Els cafès del 79 El 1979 un jove de divuit anys, a qui li agradava la fotografia, va fer una exposició de les imatges preses a diferents cafès de la nostra ciutat, llocs especialment interessants per les discussions que s'hi generaven. Era 'època en què la gent tenia la il·lusió d'expressar-se lliurement, sobre tota mena de temes.

La majoria dels locals han estat remodelats, per posar-los al dia, i alguns potser han perdut aquell caliu que incitava a la xerrada. O potser són els seus clients els qui han perdut aquella il·lusió per sentir-se escoltats i alhora escoltar les opinions dels altres!

Els cafès, però, continuen sent cafès i molts, per sort, encara serveixen per veure-hi els amics, conèixer gent o simplement trobar-s'hi bé.

R.A.

Cafè Marsella

Gener 1992

DOSSIER

9

•^ '%'K--M

l%;l¥"

«>^r *pm'

•*«••

• •'"'

•,

^^A--!»'

•^&Éb''i'·'''' ^4í'·';^'i'

Miquel López

El 2000 para

mayores de 60 La vejez es un fenómeno cambiante, diverso y Ueno de interrogantes Mercè Pérez Salanova

diversas, los variados efeaos e impactos que produce y admiFrecuentemente leemos o es- tiendo la gama de interrogancuchamos informaciones rela- tes que emergen acerca de las tívas al envejecimiento de la formas de vida y de orgaiiizapoblación. Los datos que se ción social. rnanejan ponen de manifiesto Con una intensidad similar el incremento del número de solemos leer o escuchar notípersonas ancianas y entre cías acerca de personas niayoellas cl de personas muy an- res con graves carencias, insuficianas. Tambien ponen de cientemente atendidas. A través manifiesto la mayor propor- de éstas y tambien, en ocasiocióii de la población anciana nes, al presentar las ^randes ' en el conjunto de los habitan- cifras del envejecimiento, se tes. pone de manifiesto la escasez Habitualmente estàs gran- de recursos y servicios asistendes díras se comparan con otras ciales en relación al volumen grandes cifras, correspondien- de necesidades. tes a lo que ocurría en épocas Y así, a base de acercamos anteriores, a lo que ocurría y al envejecimiento a través de ocurre en otros paises o a ci- los datos generales de la pofras hipotéticas acerca de lo blación y de los relativos a las que puede ocurrir en el futu- necesidades asistendales, perro. Son datos útiles però insu- cibimos la vejez con una senfíçientes para comprender el sadón mezcla de desasosiego fenómeno del envejecimiento. y rechazo, temor y resignaResultan sobretodo insufïcien- ción. Con estos componentes tes, si pretendemos encarar resulta àrduo pensar en el deesta situación cambiante, re- sarrollo de iniciativas solidaconociendo sus características rias.

El aumento de la esperanza de vida y la Institucionalización de la jubilacióii n o s gan cogido desprevenldos

Al lado de los datos estadísticos y de la reivin dicación respecto a las carencias pendientes de atención es ïiecesario resaltar la diversidad, latente en el dia a dia de la Ciudad, detràs de las grandes cifras. Una visión uniforme, homogénea de la vejez referida a la pasividad, la incapacidad o la improductividad solamente facilita que las personas mayores, o bien no se sientan aludidas y deban poner su empefio y sus ener^as en demostrar que no son así, o bien, impregnadas por esta visión, la reproduzcan.

Tanto el aumento de la esperanza de vida como la jubiladón de la actividad laboral, en si mismas, pueden considerarse como signos positivos, de avance en comparad ó n con etapas anteriores. No obstante una vez mas parece que los avances nos hayan cogido desprevenidos. Resulta que a partir del momento de la jubilación tenemos por delante dos décadas o mas de vida. Y en muchísimos casos con una dosis importante de autonomia y de capaddad.

La urüformidad con la que suele ser tratada la vejez impide a los mayores de hoy - y dificulta a los mayores del futuro - la adaptadón a una realidad social cambiante, en la medida que paraliza la expresión y el reconodmiento de diferentes formas de vivir o pensar en la vejez (como pueden ser las personas mayores que organizan actividades para ellas mismas o para otras, las que viven solas a gusto, los

abuelos que ejercen a su manera, las mujeres amas de casa que se convierten en líderes de asociaciones, etc) La vida en las grandes ciudades puede incrementar el caràcter anónimo, propio de b notida estadística. Este efeao, tal y como constatamos cotidianamente, no se aplica exdusivamente ft los ancianes.

Llegados a este punto, quizàs el amigo lector que pacientemente nos ha acompafiado, puede acompaftamos tambien en la conclusión de que "los temas" de la vejez son tambien temas de las otras generaciones. Para unos y otros, como ciudadanos con derechos y deberes, para las instituciones y tambien lógicamente para las administraciones, el envejecimiento pone sobre el tapete la necesidad de promover nuevas vías, creativas y adaptables a la diversidad de cuestiones que configuran la vejez en este final e inicio de siglo.

10

IGARKER

L'habitatge de la gent gran a Barcelona

Gener 1992

Règim de tinença

Propietat Lloguer Cedit Altres Total

entre 50/70 anys

mitjana de la ciutat

57,4% 41,1% 1,3% 0,3% 100%

49,8% 46% — 4,2% 100%

Superfícies dels habitades entre 50/70 anys

Un habitatge adequat és imprescindible per als vells, al domicili dels quals se centren pràcticament totes les seves activitats La recomanació 19 del "Pla d' acció internacional sobre 1' envelliment" recull els aspectes relacionats amb l'habitatge destinat::" S'ha de considerar que l'habitatge destinat als vells és alguna cosa més que no pas un simple alberg. Més enllà del significant material, té una significació psicològica i social que s' ha de prendre en consideració". Així doncs per fer-se càrrec del nivell i qualitat de vida de la gent gran, cal conèixer el seu habitatge.

fins a 50m^ (fins a 60 m^ de 51 a 70 m^ (de 61 a 90 m^ de 71 a 100 pi^ de 101 a 130 m^ (de 91 a 120 m^ més de 130 m* (més de 120 m^ Total

mitjana de la dutat

16,4% 32,9% 34,4%

46,5%

34,9% 9,8% 13.3% 4,5% 7,3% 100%

100%

InstaUadons existents als habitades Mercè Costa

Superfikrie dels habitatges La superfície dels habitatges de la gent gran és relativament reduïda ja que el pis petit, per sota delsTOm2, suposa prop del 50% del total.

Aquesta infonnadó sobre l'habitatge de la gent gran a Barcelona pren com a base els resultats d'una enquesta realitzada per l'Ajuntament de Barcelona. El punt de referència comparativa és el nivell gene- Nivell d'instaUadons ral existent a La ciutat de Barcelona a partir de les dades El nivell d'instal.lacions del darrer cens publicat dels habitatges és un element importaru a l'hora de fer una Kègim de tinenya dds habl- aproximació a la qualitat de vida de les persones.

Tenint en compte que les De les respostes a l'en- principals mancances (tels haquesta es dedueix que la vi- bitatges de la ciutat se centren venda de propietat és la forma en l'aigua corrent i la calefacmés estesa, 57,4% del total, ció, seguides de deficiències entre la gent gran, quan la mit- en els serveis higiènics míjana que es registra a la ciutat nims (dutxa, banyera o wàter de Barcelona és del 49,8%. dins de l'habitatge), els habiAquest fet sembla coniinnar tatges de la gent més gran de que es produeix un fenomen 50 anys no semblen diferir de decantament cap a la pro- massa del diagnòstic general, pietat de l'habitatge a mesura si bé mostren uria menor coque passen els anys i en canvi bertura pel que fa a la calefacl'habitatge de lloguer és més ció. utilitzat per la gent jove.

La disponibilitat de telèfon.

cada cop més imprescindible per a qualsevol política d'assistència domiciliària, sembla força estesa, el 92,9%, per sobre, fins i tot, de la mitjana de la ciutat.

La manca d'ascensor, en canvi, és realment molt elevada, el 41,2%, i suposa un inconvenient important per a la mobilitat.

Hem obtingut aquesta visió amb la resposta dels enquestats a la pregunta de si creuen que el seu habitatge té inconvenients. Un 62% considera tpie sí.

La manca d'ascensor és un problema greu per a una gran majoria. També semblen greus els problemes de falta de llum i de ventilació, de manca de bany i d'existènda de barreres arquitectòniques, molt lligadaal de l'ascensor. Però desconeixem altres trets tan importants com, per exemple, les característiques de la cuina, la humitat de l'habitade, el nombre de pisos i/o de graons per arribar a la vivenda, etc.

Habitatges que En disposen No en disposen Aigua calenta Ascensor Banyera o duCca Catefacdó Telèfon

96%

4% 41,2% 1,7% 81,7% 7,1%

58,8% 98,3% 18,3% 92,9%

Inconvenients de l'habita^ entre 50 i 70 anys No té ascensor Manca llum o ventilació Soroll dels veïns Manca de bany Barreres arquitectòniques Infrastructures deteriorades

62,4% 8,4% 7,3% 5,5% 5,1% 1,4%

'Hàbit, actituds i necessitats, en reladó al temps lliure de la pobladó barceloniru entre 50 i 70 aniys" Ajuntament de Barcelona, 1991. Mostra de 800 individus, entre 50 i 70 anys, distribuïts per districtes seguint la pauta corresponent a la pobladó glcÀ>al de la ciutat.

11

ICARKER

Gener 1992

Barcelona es fa vella

Com a futur, jubilats Més persones es jubilen abans dels 65 anys que després

El nivell d' envelliment és més gran a Ciutat Vella, 1' Eixample i Gràcia que a la resta de la ciutat La població de Barcelona ha sofert un procés d'envelliment en els darrers decennis. El conjunt de la població de la ciutat presenta un estancament en la seva evolució. En canvi, el grup d'habitants de 65 anys i més augmenta progressivament (ha passat d S 12,1% del total d'habitants el 1975 al 18,6% el 1991).

Al voltant de la jubilació s'han InstaLlat bastants tòpics i un dels més arrelats és el que associa jubilació amb vellesa; tot i que anys enrere, possiblement, aquesta associació fos certa, a l'actualitat n o podem identificar de manera directa aquests dos conceptes. En primer lloc perquè a la jubilació s'hi arriba ara e n millors condicions de salut que anteriorment i, e n segon lloc, 1 més important encara, perquè s'hi arriba molt més jove.

Pep Martí Antoni Ramon Riba

Un factor explicatiu dau d'aquest procés d'envellim ent és el comportament de la natalitat. Els naixements per cada 1.000 habitants a Barcelona han passat de ser 17,8 el 1970 a 11,1 el 1980 i a 7,8 el 1989.

Hem de considerar, però, que al mateix temps que han disminuït els naixements, l'esperança de vida dels barcelonins ha augmentat. L'esperança de vida en néixer era, el 1950-51, de 60,5 anys per als homes i de 66,6 anys per a les dones. L'any 1985-86 l'esperança de vida havia passat a ser de 73,1 anys per als homes i de 79,6 anys per a les dones.

Es clar que la reducció de la natalitat i l'allargament dels anvs de vida de les persones provoquen un envelliment de

la població. Però en aquest procés d'envelliment s'ha de considerar encara un altre factor: el moviment migratori.

El moviment migratori Ja fa força anys que a la nostra dutat l'emigra d ó (persones que se'n van de Barcelona per anar a viure a d'altres munidpis) és força més elevada que la immigradó (persones que venen a residir a Barcelona). Per exemple, el saldo migratori a la dutat el 1989 va ser negatiu, de -13913 persones. Es a dir que Barcelona va perdre 13913 habitants.

D'altra banda l'estructura d'edat dels emigrants i dels immigrants és molt similar.

Això fa que els fluxos migratoris ja no siguin un element de rejoveniment de la població,

com ho eren als anys cinquanta i seixanta en què molts joves arribaven a treballar a la dutat. Ara són més els matrimonis joves amb fïlls que se'n van, que emigren, que no pas els que vénen.

En resum, doncs, la disminució de la natalitat, l'allargament dels anys de vida i també la sortida de pobladó de la dutat per emigradó conformen un pa norama demogràfic que demostra que Barcelona tendeix a l'envelliment.

Però el nivell d'envelliment no afecta d'igual manera les diverses parts de la ciutat. Ciutat Vella, l'Eixample i Grada són els districtes amb més propord ó de gent gran i els districtes amb menor presència de gent gran són Les Corts, Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó.

lÈmiUm^ de 1» poÍ3lacÍ6 idb8c4»4a de Barcdmia t del grap de 6S anys 1 més

En un estudi publicat pel Consell Munidpal de Benestar Sodal l'any 1991 es posava de manifest que el nombre de persones que es jubila abans dels 65 anys -almenys a la nostra dutat- és molt superior al nombre de persones que ho fan després d'haver complert aquesta edat o coincidint-hi.

Això s'esdevé per diverses raons i n'és la prindpal que moltes persones s'acullen a processos de jubilació voluntària; així ho ha fet un 22% de la població barcelonina que a l'actualitat és jubilada i menor de 70 anys.

D'aquesta manera ens trobem que la jubiladó esdevé més propera del que la població, que podriem anomenar pre-jubilada, s'espera. Amb tot, el que cal plantejar-se és com s'imagina la jubilació aquella població a qui li és propera i com la viu la població jubilada real. Les dades que exposem a continuació han estat extretes de l'enquesta esmentada i realitzades a persones de més de 50 anys i menys de 70.

Pessimisme econòmic

H a b \ 1.000.000 a n t s 1 afí nftft .

1,975

V965

1.081

1.986

1,991

••• Total Barcelona O* 65 anys i més triSaaaaicéktkicluMíkBiirwh· Font Ajuntammt de Barc« na OHvenes tmníJAjunmmenideBnWvefMM 0991}, fíaMunitípedpera la Gent Gran/Cmpomciàt tMetnpoHtema ée Barcéona, BuoiuciSit ét bt potíodó» deteBfttídadMuKiCpalMetrBfxMtana. ïSeSO'1990.

3 0 nr

Els jubilats se senten més sols

Pes de la poblacl6 de 6S anys i tots sobre el total de la població del districte. 1991

28,1 23,4

25-

21,8 18.9

20 •

18.1

^ H

''•' H 1 '''' '''' ''' n

% 1510 5: 0 Ciutat Vela

Eixample

SantsMontjuTc

Les Corts

Sarríà-St. Gervasi

Gràcia

HortaGuinardó

En primer lloc cal esmentar que existeix un pessimisme d'ordre econòmic superior ai que es produeix realment. Perquè el 85% dels prejubilats considera que el seu poder adquisitiu disminuirà i en realitat aquest fet es dóna en una propordó del 69%, encara que distribuïda en àmplies capes d'aquesta pobladó. . . .

Aixi ens trobem que una tercera part dels jubilats tenen uns ingressos mensuals inferiors a les 50.000 pessetes, quan aquest fet només es dóna en un 3% de la pobladó que encara treballa; i el mateix passa en la banda més alta dels ingressos ja que és menys d'un 1% dels jubilats e k qui perceben més de 150.000 ptes, mentre que és el 20% de la pobladó treballadora que sí que les obté.

Nou Barris

Sant

Sant Martí

Andkm

Font Ajuntament de Barcelona, Pla Municipal per a la Gent Gran, 1991

Uiui de les conseqüèndes que sembla comportar, de manera directa, la jubiladó és rinctement percentual de persones que manifesten sentir-se soles. Aquest percentatge és un 10% més elevat en els jubilats que entre la pobladó treballadora. La relació laboral, doncs, comporta que aquesta soledat sigui latent.

Ek percentatges esmentats augmenten quan es parla d'avorriment i monotonia (23% dek jubilats). Els treballadors en actiu es veuen menys afectats per aquests temes. Això permet deduir que la incapacitat de saber substituir les hores que els ocupava el treball actiu per altres activitats, comporta aquest elevat percentatge d'avorriment.

No s'han de donar només anys a la vida, sinó vida als anys.

Excés de temps lliure Una de les qüestions que han manifestat com a problema un 40% dels jubilats és l'excés de temps lliure, fet que en canvi es dóna només en un 3% de la població treballadora. Les expectatives de la població trebaUadora respecte de l'existència de temps lliure quan es jubili, és que en disposarà de molt.

Pràcticament la meitat de la població treballado ra considera que disposarà de tot el dia lliure i manifesta, de passada, que quan es jubili no pensa fer res en espedal. Així, doncs, sembla que el pas a la jubiladó no modifica els costums tot i que incrementa el volum de temps lliure disponible per fer allò a què estava avesat. Es dedueix, en conseqüènda, que es plantegen la jubUadó com una renúncia a la vida activa.

Solució: una vida activa Atès que sobre altres aspectes (condidons econòmiques, habitatge, sanitat, etc) ja s'han escrit molts documents i articles, voldri* tancar aquestes notes amb aquesta reflexió a l'entorn d'altres dinàmiques.

Al meu entendre, cal que els diferents estaments de í'administradó així com ek represenunts de la sodetat dvil, i més concretament les organitzadons de gent gran intensifiquin e k esforços i col·laborin en el disseny i la planificació de programes i piojectes adreçats a la resoludó d'aquests problemes; cal fadlitar que aquesta etapa vital pugui ser viscuda positivament i activament, perquè això benefídarà e k jubilats i la sodetat en general.

I no e m refereixo només a aquelk aspectes que poden representar millores individuak, mitjançant increments pressuposuris destinats ak components d'aquest sector de la població; no es tracta només d'això, sinó, i bàsicament, d'aquelles mesures que puguin generar dinàmiques de vida activa. Potser la millor manera d'explicitar aquest objectiu és recollir l'expressiva i ja famosa frase que algú va dir referint-se a la gent gran, "no s'han de donar només anys a la vida, sinó vida als anys".

UI

w

o

12

O O

IGARRER

Gener 1992

Una ullada a associacionisme deia gent gran de Barcelona Una de les eines més Importants de què disposa qualse vol colJLectlu per fer-se sentir o poder alhora aportar alguna cosa a la resta de ciutadans de caractetistiques similars, és l'associacionisme. Aquest fenomen, prou arrelat a Catalunya i a Barcelona e n particular, é s especialment dinàmic a l'actualitat entre la gent gran. Aquesta franja poblacional (els jubilats i la resta de persones de més de 65 anys) s'ha desenvolupat de manera coLlectiva molt més que qualsevol altre tipus de components s o c i a k .

Pep Martí

A Barcelona existeixen un total de 150 entitats de gent gran distribuïdes de manera desigual entre els diferents districtes de la ciutat. Parlem d'aquelles entitats que són constituïdes per gent gran i reconegudes com a tals, independentment que els membres d'aquesta franja poblacional puguin formar part d'altres associacions (esportives, culturals, etc). També hi hem inclòs aquelles agrupacions de gent gran que, tot i no tenir personalitat jurídica, funcionen com a associacions; en aquest sentit s'ha valorat com a més interessant el fet d'agrupar-se que l'adequació als requisits legals per fer-ho.

A part d'aquestes 150 agrupacions, a Barcelona hi ha 10 entitats de segon grau, o sia associacions que representen i/o coordinen altres associacions, que es troben ubicades als districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample, amb 4 i 5 coordinadores respectivament. L'altra entitat de segon grau es troba ubicada a Sarrià-Sant Gervasi. Aquestes agrupacions de segon grau no són sovint re-

presentants de la gent gran de Barcelona, sinó a nivell de Catalunya però tenen la ubicació a la nostra ciutat.

Vistes doncs la quantitat i la distribució de les entitats existents, constatem que la gran majoria de les associacions que existeixen a l'actualitat, han estat creades recentment. De les entitats recullides a l'enquesta, 5 havien estat fundades abans de 1970, 46 entre 1971 i 1980 i 67 eren d e creació posterior a 1981.

Més important però que la quantitat d'associadons és el nombre de persones que aquestes integren. En el cas de la gent gran, ens trobem amb més dones (54%) que no pas homes (46%) com a integrants de les associacions, fet força lògic atès que l'esperança de vida de les dones és superior a la dels homes.

Per tenir una orientació del potencial que represento l'associadonisme de la gent gran, comparem el nombre d'assodats amb el totol de la poblad ó de 65 anys i més, de cada districte. D'aquesta comparad ó podríem plantejar la hipòtesi que e k percentatges d'assodats són inversament pn>

pordonals ai nivell de qualitat de vida. La gent gran dels districtes benestonts disposa d'altres equipaments i serveis privats i, fins i tot, d'unes connotadons culturals que fan que no se sentin motivats, de moment, per pertànyer a entitats del tipus que estem tractont.

Nombre total d'errtttots per a Gent Gran a Barcelona 9.33%

13.33%

7,33%

A toll d'epüeg Veiem que les entitots de gent gran constitueixen un element dau en l'assodadonisme de la nostra dutet i, tot i que les dades de la globalitot de l'associadonisme a la nostra dutot són poc fiables, ens atreviríem a dir que ens trobem davant el seaor pobladonal que més s'ha estructurat en els darrers anys, si bé és cert que es tractava d'una pobladó amb un dèfidt manifest en aquest aspecte.

La hipòtesi a curt termini estobleix a més que el procés no està aturat sinó tot el contrari. Les diferents variables ens portien a creure que el procés continuarà tant pel que fa a la cread6 de noves entitots com a la consolidadó de les existents. En aquest sentit no hem d'oblidar la repercussió que entre aquesto població va tenir el Ir congrés de la Gent Gran de Barcelona que, afegit als altres elements comunament reconeguts (esperança de vida, jubiladons en edats més joves, etc), ens fan ser optimistes respecte a la hipòtesi plantejada.

Ara bé, per què s'ha donat el procés i quins elements l'han fet possible apart de la voluntat dels mateixos partidpants? AI nostre entendre han estat dos els elements dau: - en primer lloc el paper impulsor que varen jugar les associadons de veïns en la dècada 1970-80 que, a partir de les vocalies de jubilats i pensio,nistes, varen significar un element potendador de l'agrupa' d ó d'aquest sector poblado^nal; - en segon lloc, i més important encara, la poIMca d'equipaments públics que per a aquesto pobladó s'ha dut a terme. No hem d'oblidar que ha estot al voltont d'aquests equipaments on s'han desenvolupat la majoria d'entitots de gent gran.

8,67%

8,00%

5,33% 14,00%

10,67%

D

2,67%

CIUTAT VELLA

B

EIXAMPLE

01 HORTA-GUINARDÓ

SANT-MONTJUÍC-

S

NOU BARRIS

LES CORTS

0

SANT ANDREU

SARRIÀ-SANT GERVASI

Q

SANT MARTÍ

GRÀCIA

Percentatge de gent gran associada e n relació a la població major de 65 anys

Sant Andreu Nou Barris Sant Marti Ciutot Vella Sants-Montjuïc Gràcia Horta-Guinardó Eixample Sarrià-St Gervasi Les Corts

%

total de socis

49,9% 48,8% 47,8% 43,7% 37,2% 34,8% 23,3% 19,0% 14,4% 9,6%

4.846 homes + 4.869 dones 6.039 homes + 5.684 dones 7.241 homes + 8.052 dones 5.075 homes + 6.407 dones 5.675 homes + 5.954 dones 3.l6l homes + 5394 dones 2.554 homes + 2.112 dones 4.934 homes + 6.277 dones 1.388 homes + 2.304 dones 350 homes + 716 dones

Dades del 1990, facilitades pels responsables d'entitats i extretes d'un informe complementari realitzat durant l'elaboradó de la Guia d'Entitats de la Gent Gran de Barcelona, encarregada per l'Area d'Afers Socials i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona.

— -.

13

(CARRER

Gener 1992

Tísner: "Escrivim per comunicar-nos i trencar el cercle" Avel.lí Artís, un home polifacètic que encara té memòria M'afanyava a travessar els carrers molls de l'Eixample, "Tïsner" m'estava esperant. Haig de confessar que en veure rediflcí em va decebre terriblement, m'esperava una casa centenària i, paradoxalment, em vaig trobar amb un edifici típicament franquista. En arribar a dalt vaig travessar el laberint ple de llibres, quadres i records de l'exili. Tísner m'esperava al despatx, envoltat de clàssics, sota l'esguard del carnet de Professional del Periodisme de l'UGT i dels retrats dels seus fills mexicans. & n va rebre senzillament i amb amabilitat, i així va transcórrer tota l'entrevista. estat mal i militar de manera circumstanciaL Jo sóc anti-militarista. En vam treure tres més.

Marta Pluja

Vostè va passar tots els anys de la guerra al front?

Si, vaig combatre sempre al front d'Arí^ó, fins a la retirada al coU dels Pirineus.

Vam transitar per Catalunya pam a pam. Caminàvem de nit i combatíem de dia, era una manera galdosa de fer turisme, oi?

Quan temps s'hi va estar, a França?

A Prats de MoUó hi vaig arribar a finals de febrer, a Tolosa hi vaig arribar a l'abril i vam ser-M fins al maig. El vaixell va sortir del port de Burdeus el 13 de juny (no és una data per als supersticiosos .... dimarts i 13). Feia quatre mesos, exactament

La nit del 13 al 14 de febre del 39 va passar a França....

Sí, exactament.

I llavors va anar a Mèxic i hi va viure vint-i-sis anys. Com veia des d'allà el que estava passant aquí, a Catalunya?

I llavors va anar a parar a un camp de concentració....

Sí, però allà no érem pas presoners. No estic pas exonerant França, però vull constatar la veritat França es va trobar, de cop i volta, amb un contingent htunà que la desbordava i va crear una mesura, teòricament temporal, per aUo^ar-nos i poder recollir informació.

I vostè en va poder fugir?

Vaig sortir-ne gràcies a una petita astúcia d'enredar el cap del camp, dient-li que tenia diners a Perpinyà i que, si m'hi deixava anar, aniríem a mi^es. Es una cosa absurda, però em va creure; la cupiditat és un llenguatge internacional Després de passar pel capellà del poble, pel batlle i pel notari, va tomar al camp a treure uns quants companys més, veritat?

El notari, que era el president de la Creu Roja dels Pirineus Orientals, em va portar a una casa que tenia als afores de Prats , i allà, és clar, hi havia en Pere Calders. Evidentment, quan va veure que ens tiràvem als braços, va quedar convençut I va ser quan va començar la trapelleria d'anar al camp i anar traient la gent Però també d'acarar la situació, perquè era moU incòmode per a ml. Jo li havia donat la meva paraula a aquell home - entenent, és clar, la paraula d'honor de militar espanyol, i espanyol no n'he

"La gent em coneix pels mots encreuats, la televisió, la ràdio i finalment pels llibres"

"Si hagués fet cas de l'editorial o dels lectors, les meves memòries tindrien un altre volum"

Teníem informacions molt contradictòries. Les més fiables eren les dels amics, però era una complicació tremenda escriure'ns, era un compromís enorme si a un l'enxampaven comimicant coses a l'exterior. La informació oficial, la que podies llegir als diaris i veure al NODO, encara que fos amb retard, era que el país estava totalment subjugat pel franquisme. Afortunadament després vam anar sabent la veritat, que hi ha via una tradició d'escrip tors i poetes que no s'havi.. trencat El seu pare va iniciar una publicació (La nostra revista) i una editorial. Vostè va reeditar la revista, tol i que en canvià el nom (La Nova Revista).

Aquesta tasca servia perquè els catalans exiliats no perdessin la seva identitaL·* La llegien exiliats de tot el món, sobretot a França i, d'amagat, arribava a alguns dels que s'havien quedat Teníem coLlaboradors importants, com Tasis, Manuel de Pedrolo. Però amb el deteriorament de l'exili, la incidència d'aquestes publicacions es feia cada vegada menor. El factor que subsistia era la nostàlgia.

Parlem una mica dels seus llibres. Les memòries les centra, exclusivament, en el període que va de la república al final de la guerra. Es que aquesta

Miquel López

etapa esborra de la memòria les posteriors i anteriors o potser ens espera un quart volum?

Doncs si fes cas del que diu l'editorial o dels lec tors, hi hauria un altre volum. Però jo no l'estic pas escrivint perquè crec que és essencial aquesta perspectiva, aquesta distància històrica. No és pas que em fad por, no me'n fa gens ni mica.

De tota manera, des que va arribar a Catalunya, el 1965, per a vostè, tot han estat elogis...

Jo, de queixar-me, no m'he queixat mai. Si escriure és comunicar-se, i fonamentalment aquesta és la missió, no té cap sentit quedars'ho. I això, si té èxit és

molt bonic, és enormement satisfactori.

Finalment, per què creu que coneixem Tísner-. com a escriptor, com a periodista o com a dibuixant?

No ho sé...no ho sé, no ho he sabut mai. La gent crec que em coneix: a) pels mots encreuats de La Vanguardia, b) per les aparicions per televisió, encara que siguin molt esporàdiques, c) per "L'orquestra" (el programa tertúlia de Catalunya Ràdio) i finalment pels llibres. Es clar, m'^radaria que fos per l'ordre invers..,.! potser també hi ajuda l'ull tapat no em pensava pas que fos im element d'identificació tan notori, potser és la coqueteria de l'anti-coqueteria.

14

ICARRER

Gener 1992

Els centres d'oci artificials no funcionen Quatre anys després de ser cedit a una empresa, el Poble Espanyol comença a fer patent el seu fracàs La situació en què es troba el Poble Espanyol, quatre anys després de ser cedit a una empresa, hauria 'de fer reflexionar l'Ajuntament sobre la seva política respecte als espais lúdics i de diversió. Si els anomenats 'xlringuitos' del Moll de la Fusta ja van ensenyar quin és el preu de crear zones de diversió artificials i elitistes, ara el Poble Espanyol comença a mostrar l'error de 'regalar' u n recinte històric a una societat privada perquè hi basteixi u n altre centre de diversió artificial mentre l'Ajuntament es desentén del seu funcionament.

Poble Espanyol ha deixat d'anar-hi. Les agències de viatges ja no hi porten els grups.

Les famílies, espantades pels preus exagerats de l'entrada, han deixat d'utilitzar-lo com a lloc de passeig dominical. Només les ofertes especials dirigides a escoles i jubilats eviten que el recinte sembli un desert. Els artesans han començat a patir la manca de visitants i una vintena han hagut ja de baixar la persiana.

Redacció

PROPOSTES 'El Terrat', de Ràdio Barcelona De dilluns a divendres i de les 12.30 a les 14 hores, Radio Barcelona (96.9 FM) emet el programa 'EI Terrat', un mirador privilegiat per seguir d'una manera distesa la vida de la ciutat, en tots els seus aspectes, incloent l'actualitat dia a dia i sense oblidar ni els espectacles ni cap altra manifestació cultural.

Al terrat de Radio Barcelona xerren els veïns de l'escala (Pau Pi, del bar de sota, la padrina, l'avi Perico, un veí amb ínfules d'ambaixador...), conviden els seus coneguts Qozn Barril n'és un dels habituals) i reben puntualment j>er telèfon les informacions de Toni Clapés des d'una unitat mòbil que recorre els punts calents de l'actualitat.

Per emplenar els buits a la llibreria Coincidint amb l'eufòria comercial del temps de Nadal, de la qual en surten beneficiades també les llibreries, han aparegut nous títols per omplir els escandalosos buits en la bibliografia sobre temes barcelonins. Aquestes són algunes de les últimes novetats: * 'La Barcelona del 92. Imagenes de un cambio'. La Vanguardia, BCN, 1991, 3.000 ptes. * 'La Vila Olímpica Barcelona92'. Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech. Gustavo GUi, BCN, 1991, 4.800 ptes. * 'Història de l'Eixample'. Lluís Permanyer.

Plaza&Janés, BCN, 1991, 3.250 ptes. * 'Barcelona, un museu d'escultures a l'aire lliure'. Lluís Permanyer, Melba Lebick (fot). Polígrafa, BCN, 1991,

10.500 ptes.

• 'Barcelona tendra'. Aurora Altisent. Editorial Lumen, BCN, 1991, 6.750 ptes. * 'Montjuïc. Montana encantada'. Màrius Carol, J.M. Alguersuari (fot). Lunwerg, BCN, 1991, 5.520 ptes. * 'Guia de Barcelona'. El PaísAguilar, Madrid, 1991, 1400 ptes.

• 'La Casa de la Ciutat. Un itinerari'. Ajuntament de Barcelona, BCN, 1991, 300 ptes.

• 'Imagen de Barcelona'. Joan Barril, Agustí Carbonell (fot).

El País-Aguilar, Madrid, 1991, 1.750 ptes. * 'Barcelona, vint segles'. Lunwerg, BCN, 1991, 9.800 ptes. ' 'Noticiari de Barcelona'. J.M. Huertas, Jaume Fabre. La Campana, BCN, 1991, 1.500 ptes.

Festes a Sant Antoni El barri de Sant Antoni celebra la seva Festa Major entre el 17 i el 26 de gener. Alguns dels actes principals són els següents: Divendres 17: Cavalcada dels Tres Tombs (11 h.) i cantada d'havaneres (nit). Dissabte 18: Fira artesana!; concurs de rock en català i Antologia de la 21ar7.uela. Diumenge 19: Cursa atlètica (9 h.); plantada de gegants (11 h.); pregó de Festa Major amb Nadala Batista i ball de totes les

èpoques amb Primera Nota (19.30). Pi|ous 23: Sopar de Veïns. Divendres 24: teatre: El Mikado. Dissabte 25: Ball de Festa Major a l'envelat.

Diumenge 26: trobada de colles sardanistes i correfoc. Us podeu informar sobre el programa complet i l'hora i lloc de celebració de tots els actes trucant al 4239354 (Associació de Veïns de Sant Antoni), al 010 o al 4874040 (Consell de Districte).

El quadre clínic de la malaltia que pateix el Poble Espanyol es resumeix en uns pocs indicadors. Els aspectes culturals i històrics del recinte s'han descurat. S'han tancat al públic dos museus: la Casa Pallaresa i el que hi tenia el Col·legi de Farmacèutics. Els patis andalús, cordovès i mallorquí s'han convertit en terrasses de restaurants i, per tant, s'han privatitzat.

Les obres de reforma dels edificis s'han fet amb poc respecte als valors arquitectònics dels edificis i sense la corresponent llicència^ municipal. El cas de les Torres d'Avila, a l'entrada, és el més emblemàtic. La coberta s'ha desfigurat i a la part posterior s'hi ha aixecat una escala amb aspecte de provisionalitaL Els serveis d'inspecdó de l'Ajuntament ni hi han posat els peus.

El públic de sempre del

Problemes econòmics L'esforç de l'empresa concessionària s'ha centrat en atraure el públic nocturn. S'han invertit grans quantitats ^e diners (2.400 milions en total) en costoses reformes d'edificis històrics per convertir-los en bars i sales d'espectacles. Però l'alt preu d'aquesta operació ha fet trontollar econòmicament l'empresa promotora mentre l'èxit tampoc no ha acabat d'acompanyar-la.

Per prendre una copa o anar a sopar al Poble Espanyol cal abans pagar les 5(X) pessetes de l'entrada, sense que això doni dret a cap descompte. La gent s'ho pensa dues vegades abans de fer-hi una excursió nocturna perquè la qualitat i el bon preu tampoc no són unes característiques pròpies dels seus locals.

Tot això ha passat mentre l'Ajuntament, de manera gairebé inadvertida, feia mutis i desapareixia de la societat, venent les accions que hi tenia al grup Kadokawa. Amb aquesta operació va fer un gran negoci.

Els 136 milions de pessetes en accions que detenia la societat municipal Iniciatives, SA, se'ls va vendre la primavera passada als japonesos per 234 milions de pessetes. La representació municipal en la direcció del recinte va passar a ser purament simbòlica. El Patronat Municipal de Turisme va entrar al consell d'administració amb un l'18% de les accions i va perdre el dret a veto que tenia Inidatives,SA. La reacció de Poble Espanyol de Montjuïc, SA (PEMSA), l'empresa adjudicatària, havia estat, fins fa poc, negar tots els problemes. Però quan es va saber que devia a l'Ajuntament el cànon dels dos darrers anys, un total de 18 milions de pessetes, es va començar a intuir que els comptes no quadraven.

Els seus dirigents, propietaris dels hotels que van contribuir a la degradació turística de Lloret de Mar, han demanat a l'Ajuntament renegociar les condicions de l'adjudicació. No en tenen prou amb el que han fet.

15

ICARRER

Gener 1992

Ara fa un any de l'explosió de gas al carrer Borrell

<

O -1 UJ

o ce <

oc El dia 5 de desembre vems de Sant Antoni i amics dels afectats fèiem una ofrena simbòlica, amb un mUer de clavells vermells, davant del solar del carrer Borrell per recordar la gran explosió de gas que va sacsejar el barri just feia un any. En aquests fets tràgics, tres persones hi perderen la vida i entre ells un noi en la plenitud de la seva joventut. Setmanes més tard, tres persones grans dels afectats també moriren, possiblement perquè no es pugueren recuperar del tràgic fet.

Joan Isard Associació de ve'ins de Sant Antoni Després d'un any, abd ho expressen els veïns afectats, les ferides d'aquell 5 de desembre de 1990, encara no han cicatritzat i els serà molt difícil esborrar-ho perquè, com diuen ells, h o tenim gravat a la memòria i la por 1 la sensació d'inseguretat les portem dins nostre.

Després d'un any els veïns afectats de Borrell vulgueren fer un acte que representés un homenatge a tots aquells que, per diversos fets tràgics, a finals de l'any passat, varen perdre la vida.

En l'acte es va fer la lectura d'un manifest adreçat a l'opi; nió ciutadana, a les institucions públiques i a les empreses de subministrament, reclamant solucions per les tragèdies que han causat i més seguretat per a tothom. Va ser una cricfa a la responsabilitat, al contfbl I al compliment rigorós de les normatives. El document acaba dient "perquè mai més no tomin a passar fets com aquest".

L'especulació L'especulació planeja sobre el solar del carrer Borrell i és trist no ser solidari davant de fets tan tràgics, però és totalment reprotxable fer de la desgràcia d'uns, el benefici econòmic d'altres.

L'associació de veïns us con-

vida, a tots, a lluitar i a treballar perquè al nostre barri l'especuladó no sigui possible.

Ho defensarem amb tot allò que estigui al nostre abast amb el moviment veïnal, les associacions de consumidors, els mitjans d'informadó i, si cal, ens manifestarem al barri i a la plaça Sant Jaume, perquè tal com deien les pancartes penjades al solar de Borrell el dia 5 de desembre "Som 6 milions, demà pots ser tu l'afectat" i " no a l'especuladó".

El dia 6 de desembre de 1990 en una assemblea a la Casa Golferichs amb els afectats de Borrell i l'associadó de veïns, la promesa que va fer l'alcalde Pasqual Maragall que tomarien al barri, tenia una gran significadó pel futur de l'especuladó privada a Barcelona. D'aquella promesa se'n poden fer moltes lectures polítiques, però per a nosaltres només n'hi ha una a valorar, que és la social.

El moviment veïnal, com en els seus millors temps de lluita, s'enfronta amb greus problemes com l'especuladó del sòl, l'aluminosi, l'augment dels transfXJrts públics, les il·legalitats en els cobraments dels rebuts de l'aigua i d'altres.

Per això, veí i veïna, la teva solidaritat i el teu suport són importants a l'hora d'afrontar els problemes sodals i dutadans per fer un barri i una dutat més dignes.

Foto: AVV Sant Antoni

Del Ninou a la Candelera als grans ens agrada de continuar somniant.

A mig mes, la setmana dels Barbuts, que ja abans que existís l'home del temps a la televisió, es coneixia com la setmana més freda de l'any.

Sant Antoni i Els Tres Tombs (17 de gener) és una de les festes més celebrades arreu de Catalunya, a València i a les Illes. I se celebra de tantes maneres diferents, com llocs diferents hi han. La seva su pervivènda sembla, per tant, assegurada ja que qui no pot dur a beneir l'ase hi porta el gos o el canari de casa; i no parlem ja de qui hi porta el tractor!!

Força importància han perdut les festes de Sant Sebastià i Sant Pau (20 i 25 de gener respectivament) però cal estar alerta al dia dos de febrer perquè:

"El que es fa el dia de Cap d'Any, s'ha de fer tot l'any" Uuís Puig Es aquest un bon refrany que ens justifica i explica el ritual inconsdent i voluntari que gairebé tothom celebra amb la copa de cava erJairada, mentre les dotze campanades van sonant. El fet de pensar un bon desig, acompanyat per la gent que estimes i esperar que l'any nou el fad realitat, és segurament l'anhel i les ganes de viure que tenim la gent que ho celebrem.

I si alguna cosa es trobava a Barcelona, quasi tan vella com el temps i tan fràgil com els desigs, era la fira i la cavalcada del vidre - alguns teoritzen la seva existència ja al se-

gle XIII - al barri de Santa Maria del Mar. Més cap aquí (1877) i per inspiradó d'una tenda juganera del Passatge del Rellotge, es va començar la fira de joguines i aquesta sí que fundona.

La feina tindreu per anar passejant per la Gran Via i poder trobar aquell objecte que sempre fa falta per completar els regals de Reis.

Aquest matí (6 de gener) els més menuts de casa sempre es lleven molt aviat, no pas com els dies d'anar a escola, i els pares s'ho passen bé fent-se els adormits: tant se val, els nens inidaran la recerca per tota la casa fins trobar els paquets, plens d'alegria.

Qui els ha deixat.... fins i tot

Si la Candelera plora, el ft·ed és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.

Sentència a la qual el bromista afegeix, amb tota la sensatesa barcelonina: Tant si plora com si riu, el fred és viu.

Arxiu: Joan Amades

16

ICARRER

Gener 1992

La falsa restauració del cementiri veU Les darreres reformes, amb criteris de rendibilitat econòmica, malmeten un recinte amb una llarga història Just quan s'acaben els blocs de la \ÜA Olímpica, prop del nucli més antic dei Poblenou i de la pla1|a de la Mar Bella, hi ha el cementiri de l'Est. Aquest beUtesim indret, desconegut per la majoria dels barcelonins, allotja des de l'any 1775 el primer cementiri general de la ciutat, o sia, el primer fet fora mundles. Ara, l'insütut Munkdpal de Pompes Fúnebres està nmtilant el recinte, amb l'excusa d'una pretesa restauració, sense cap respecte al seu valor patrimoniaL

Carles Guiral

laquetlApez

Destrossar per tornar a vendre L'indiscutible valor històric del cementiri vell de Fa ciutat ha estat fins ara poc valorat. El cementiri no consta encara en el catàleg monumental de la ciutat, ni tampoc s'ha realitzat cap treball per aturar ei procés de degradació que l'afecta.

L'Institut Municipal de Pompes Fúnebres al.lega que inverteix una gran quantitat de fons públics en una pretesa restauració que està essent realitzada sense cap criteri històric i • sense que existeixi un projecte previ aprovat pels responsables de Patrimoni.

De moment, els diners s'han utilitzar per acabar amb la major part de les làpides centenàries, bellugar escultures per trencar-Ies i després deixar-les decorant ridículs parterres, construir noves zones totalment irrespeauoses amb la resta i netejar més o menys la cara de l'Indret. Immediatament els nítvxols, ja buits, han estat posats a la

venda.

Totes aquestes obres no han fet més que mutilar, encara més greument que els cinquanta anys d'abandoitament, el cementiri vell. Per molts, a<{uest ja ha acomplert amb la seva missió despiés de molts anys d'història, I pensen que seria millor conservar-lo com un monument i un jardí alliora, d'una manera similar al cementiri parisenc de Pere Lachase.

Altres, pel contrari, opinen que ei cementiri, malgrat la història, iia de seguir essent un negoci rendible, i no dubten a destrossar-lo per seguir venent parcel.les funeràries, com si fossin pisos de la veïna Vila Olímpica. Uns s'escuden en què el que fan està dintre de la més absoluta legalitat, i els altres defensen l'ait 1 el sentit comú. De nou, administració i administrats demostren tenir sensibilitats ben diferents.

L'^tintament de Barcelona trià aquest lloc força allunyat de la ciutat, dins de l'antic terme de Sant Martí de Provençals, tant per la preocupació d'evitar epicfemies -substituint els antics cementiris panxx[uia]s- cc»n perquè els terrenys sortiren de franc, donat que s'aixecà sobre bancals sorrosos guanyats al mar.

Prop d'un modest Uatzaret o casa d£ quarantena per leprosos i malalts, que hi era des de 1724, el bisbe Josep Climent aixecà el cementiri de i l'Est o del Poblenou. Del pri- i raitiu cementiri del bisbe Climent no resta res. L'estiu de 1813, l'exèrdt napoleònic el feu enderrocar. La reconstrucció s'inicià cap al 1816, sota l'impuls del bisbe Pau de Sitjar. El projecte s'encarregà a l'arquitecte italià Antonio Gipesi-(1790-1824), vice-cònsol de Toscana a Barcelona.

Ginesi deddí doriar monumentalitat al conjunt, tot emprant un sobri llenguatge neoclàssic, ple de referències a l'arquitectura de l'Egipte faraònic. Així, per exemple, a la façana es poden veure dues rèpliques, a petita escala, de les piiàmi<tes.

En un prindpi, els barcelonins recelaren d'enterrar els seus morts en el nou cementiri, per la llimyania de la dutat.

DÍssortadainent, aviat es demostrà la seva utilitat, quan va haver d'acollir els cossos de les 6.000 víctimes d'una epidèmia de febre groga l'any 1821.

Poc després s'hi erigiria una creu commemorativa al centre del recinte. Entre 1849 i 1852, el cementiri fou ampliat, sota la direcdó de l'arquiteae Miquel Garriga i el mestre d'obres Joan NoUa. Panteons peJs rics, nínxols pels pobres L'estructura del cementiri neodàssic és un fidel reflex de l'ordre sodal de l'època. Si el cementiri de Ginesi era relativament igualitari (tothom, empresari, petit burgès o menestral, havia de ser enterrat en im nínxol), a partir de 1852 cada difunt ocuparà a la dutat

Miquel López

dels morts un lloc d'acord al rtívell sodo-econòmic assolit en la dutat dels vius.

La fossa comuna era el destí del proletariat industrial i dels malalts de l'hospital. Als nínxols eren enterrats els menestrals, fundonaris i la resta de les classes mitjanes. Els pan teons eren accessibles només per a la burgesia, que amb escultures i omats volia seguir fent ostentadó del seu poder fins més enllà de la mort. Finalment, eis no catòlics també tenien un lloc, segregat de la resta, conegut com el cementiri dek protestants. Aquest espai, marginal i sempre descurat pels responsables del manteniment del cementiri, ha desaparegut el 1991 en el transcurs de la darrera reforma del rednte.

El cementin del Poblenou és, malgrat aquestes dissortades "restauradons", un conjunt de primer ordre per conèixer la Barcelona del segle XIX i de principis del XX. En els nombrosos panteons van treballar els millors artistes i artesans durant generadons, ü-obants'hi exemples de tots els estils que van des del neoclàssic al modernisme, passant pels edecticismes i el neogòtic.

Entre eis autors més sobresortints podem destacar els arquitectes Elies Rogent, Josep Vilaseca i Josep Domènech i Montaner (aquests dos darrers feren la tomba de Clavé, òpera prima del modernisme i que encara es conserva, descurada, enmig del cementiri) i els escultors Joan Roig, Venand Vallmitjana i Manuel Fuxà.

17

CARRER

Gener 1992

Els joves de la Trinitat construeixen el seu futur La Fundació Trinijove és una experiència per resoldre els problemes del barri proTot aquest procés generat tagonitzada pels joves i amb el suport de les associacions i les institucions l'any 1985 s'ha consolidat amb Si haguéssim de definir en una frase què és Trinijove, dlriem que és l'intent dels joves de Trinitat Vella d'assumir els propis handicaps de present i de futur.

Joan Soler "undació Serveis de Cultura Popular Per a conèixer la intencionalitat del programa de Trinijove, hem de remuntar-nos a la recent història de l'associacionisme juvenil a Trinitat Vella.

Partint de la realitat social del barri, i des del seu interior, un convicció es va anar formulant en un grup de joves: en una situació condicionada pel fracàs escolar, la desocupació juvenil i la problemàtica del tràfic i el consum de drogues, només és possible una actuació eficaç en la mesura que és assumi-

da i protagonitzada globalment pels propis joves, amb el suport de les associacions i entitats del barri i de les institucions públiques i privades que treballen en l'àmbit de l'ocupadó, la cultura i el lleure del jovent.

En els seus inicis van confluir una sèrie de factors sòcioculturals de màxima rellevància. Ei treball inidat pels propis joves, amb la creadó de l'Assod a d ó de Joves contra l'Atur, els contaaes amb l'Inem i la posada en fíindonament d'un taller associat; la creadó d'un Centre Cívic en el barri i ia seva configuradó com a equipa-

ment dinamitzador de la vida social i cultural del barri; i la col.laboradó que s'ha donat des de l'oficina de l'INEM i la parròquia de la Trinitat.

El temps clau de consolidadó de Trinijove va ser l'any 1990, amb la gestió d'un programa de casa d'ofids-viver d'empreses, en coLlaboradó amb l'Inem de Barcelona, que acull sis projedes ocupacionals dels quals es van beneficiar 21 joves. I per una altra banda, també va produir-se la inauguradó d'un aula taller per a 14 joves per aprendre l'ofíd de soldadors i rebre la formad ó bàsica.

la creadó de la fundadó privada Trinijove, per voluntat dels veïns del barri que van inidar aquest projecte i de les administradons i institudons que hi van donar el seu suport des dels inids.

Actualment, les activitats de Trinijove se centren en els camps de la informadó, de la formadó, de l'ocupadó, del lleure i de l'assessorament.

Des del pu|it de vista de la informadó, la fundadó disjxjsa d'un centre d'informadó i documentadó, i desenvolupa activitats de recerca sodal, intercanvis intemadonals, cursos d'anglès i publicadó d'un full informatiu.

El centre de formadó ocupadonal ha programat cursos als que han assistit 325 persones. A més de l'aula taller, que possibilita l'aprenentatge d'ofi-

< d s i la consecudó del graduat escolar a joves amb mancances formatives, s'han desenvolupat cursos en coLlaboració amb la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, llnem, la Generalitat i l'Ajuntament (informàtica, patronatge, jardineria, geriatria, etc...).

El projecte d'ocupadó disposa d'una borsa de treball que ha aconseguit ocupadó per a 35 joves mitjançant acords amb empreses i suport a inidatives d'economia sodal (una cooperativa i un taller). El lleure ocupa un espai també important, amb activitats de ràdio (emissions esporàdiques i experimentals) i concerts.

Trinijove no hagués tingut el ressò i la incidència de què actualment gaudeix sense la partidpació dels veïns i sense els resultats positius que ha assolit en la formació i inserd ó dels col·lectius de joves.

-w—STí-ï'^iÇT-Tr"

f'^-

':ííy0^mmm'miBs ASSOCIACIONS -^^ -s..

JNFORMATIV/\^

CONTAMINACIÓ AL RIU BESOS

POBLENOU

ddents d'aquest tipus, l'Ajuntament de Montmeló podria retirar-li la llicència. La conselleria de Medi Ambient de la Generalitat ha obert un expedient per saber si l'acddent pot ser sandonat.

Aquesta és la segona vegada en poc més d'un any que el Besòs s'omple d'escuma. El 16 de setembre de 1990 va passar un acddent similar si bé aleshores no es van obtenir proves per acusar cap empresa".

Les obres de la plaça de les Glòries provoquen molèsties als veïns

Hoja Informativa Can Sant Joan (Montcada 1 Rei xac)

EL BESOS Això blanc que veiem a la fotografia no és pas neu, no, com semblaria dient en aquesta època de l'any, sinó que és l'escuma que va omplir el Besòs el passat mes d'octubre. I la pubÜcadó, un full informatiu de Montcada i Reixac, ens informa d'aquesta notída que també ens afecta, jjerquè el riu després passa pel costat de Barcelona i de Sant Adrià i va a desembocar al costat del barri de la Mina. La notída diu: "A prindpis del mes d'octubre, el dia 8, l'empresa Stocks del Vallès de Montmeló, va abocar 10.000 litres de detergent al riu Besòs i provocà que es formés una llengua d'escuma de més d&sis quilòmetres de llarg entre Mollet i Montcada. En alguns punts, l'escuma va arribar als cinc metres.

L'empresa Stocks del Vallès es dedica a emmagatzemar detergent rentavaixelles i l'acddent es produí quan es va trencar una vàlvula de seguretat en un tanc.

Ricard Ros, gerent del Consorci per a la Defensa del riu Besòs va manifestar que si l'empresa no fa les modificadons necessàries per evitar ac-

SANTS "Ara £a vint anys Sembla ahir quan tot un seguit de persones unides per l'interès comú de denúncia de les condidons de vida que existien als barris de Sants, Hostafirancs i la Bordeta, vam posar en marxa el Centre Sodal de Sants.

La nostra posada en manca al barrí va ser clara i deddida.

L'exposidó "Cop d'ull a Sants" va ser el punt de partida des d'on es va catalogar quin barri teníem i el que calia fer per aturar l'especuladó sobre els solars i aconseguir una millor qualitat de vida.

Han passat 20 anys i la nostra perseverànda ha estat cabdal per un balanç més que satisfadorí dels resultats aconseguits.

No obstant això, hi ha hagut coses que han quedat pendents i altres de noves que han sorgit durant aquests 20 anys.

La vida dels nostres veïns no és la mateixa d'aleshores i, per tant, les seves necessitats tampoc no són les mateixes. S'ha constatat que les necessitats actuals van molt pçr davant de la qualitat dels serveis que rebem. Dit d'una altra manera,

estem lluny de tenir un barri satisfactori per als que hi vivim. Comprovem que hi ha molts sectors que no fundonen, o bé fundonen sota mínims.

Per tot això i amb motiu d'aquests 20 anys, volem tomar a fer un estudi exhaustiu del barri i del que en pensa la gent que hi viu. Volem fer un segon "Cop d'ull a Sants". Aquesta vegada serà el que en diuen el "Llibre Blanc de Sants". Serà un estudi seriós de com fundonen els serveis públics i privats, i una mostra significativa de l'opinió que ens mereixen.

Amb aquest llibre serà, com va ser l'ahre "Cop d'ull a Sants", una informadó per a tots els veïns sobre quüi barri tenim, un dossier perquè les diferents administradons prenguin atend ó que les coses no van tan bé com ells diuen, i per últim, una eina de treball f>er a la continuïtat d'aquesta assodad ó de veïns del Centre Sodal de Sants."

Sants: l'associació informa Centre Sodal de Sants

Un projede urbà ha de preveure - a part de l'interés global de la dutat- els inconvenients que genera als dutadans propers al lloc on es fan, i intentar pal.liar-los. En el cas que ens ocupa, la remodelad ó de la plaça de les Glòries juntament amb el soterrament de la línia de RENFE, ocasiona inconvenients als veïns de la zona, que seran permanents un cop finalitzades les obres.

En concret, en els carrers Pere rv, Zamora i Alaba s'està aixecant un mur per salvar el caixò per on passarà el tren.

En conseqüènda, les vivendes adossades al costat estaran uns metres per sota del trànsit rodat i es crearà una barrera de ciment que dificultarà la comunicadó entre els matei xos veïns, a més de la claustrofòbia que es pot originar aLpisos baixos.

El soterrament complert de la línia de Renfe sembla que costava molts més milions del

o

í*^.

que costarà lér-ho tal com ho estan fent ara. La soludó ha estat soterrar-lo per complert al pas de la Vila Olímpica, i després soterrar-lo en part per cobrir-lo dins d'un caixó de dment. Els carrers passaran per sobre d'aquest caixó.

Els fets consumats fan que sigui molt difícil tomar enrera.

I quan diem fets consumats volem dir que la informadó als veïns ha estat pràcticament nul.la. L'exemple dels veïns i veïnes del carrer Zamora 125 és prou evident. Aquests veïns el mes de setembre passat es posen en contacte amb nosaltres mitjançant el telèfon dels veïns ja que a causa de les obres se'ls esquerdava la casa.

El bloc, on viuen divuit famílies, és modernista. Malgrat la seva preocupació -s'han adreçat fins al síndic <Je greuges-, no sabien com quedaria el seu entom un cop acabades les obres.

Després de molt irwistir, s'aconsegueix una reunió amb ITMPU i tècnics de RENFE, on se'ns explica amb els plànols sobre la taula com serà la zona un cop acabada. Per tenir una idea gràfica del que representa, ens podem imaginar un bloc de vivendes envoltat per Passa a la pàg. 19

<

Q >

18

iCARRER

Gener 1992

Què és un PERI?

o 0)

(o pla especial de reforma interior)

< <

Q els Plans Espedals (els PERIs entre ells) que afecten zones determinades de sòl municipal.

>

deddir el sistema d'actuadó que s'hi aplicarà (expropiadó, compensadó i cooperadÓ). iCota s'elabora un PERI?

iPer què es fa un PERI? L'objectiu bàsic d'un PERI és ordenar un tros concret del territori municipal aplicant-hi les determinadons del planejament superior. I aquest objectiu es tradueix en les acdons següents: descongestionar el sòl urbà, crear dotadons urbanístiques i equipaments comunitaris, sanejar els barris insalubres i resoldre els problemes de drculadó, d'estètíca, de millora del medi aiw bient, dels serveis públics o altres finalitats anàlogues.

El PERI és un pla d'ordenació urbanística la funció del qual és desenvolupar i concretar les determinacions establertes en els plans urbanístics d'ordre superior sobre una part delimitada del territori municipal Mirora Roig Arquitecte Per tal d'ordenar i planificar el territori, !a Llei del Sòl estableix una sèrie d'instruments de planejament que anomena p l a n s d'ordenació urbanística. En la jerarquia superior la llei situa els plans d'ordenació que tenen com a funció característica estabUr les grans directrius de l'ordenació del territori en coordinació amb la planificació econòmica i social que vol millorar el benestar de la població. Formen part d'aquest grup els plans següents:

el Pla Nacional d'Ordenació, d'àmbit estatal, el Pla Territorial General, d'àmbit català, els Plans Directors Territorials de Coordinació, d'àmbit provincial, supraprovincial o estatal.

Per sota d'aquests plans, se situen els plans d'ordenadó que tenen com a fundo estabUr l'ordenació integral d'un territori, és a dir definir l'estnictura general i orgànica del territori, classificar el sòl per establir-hi el règim jurídic corresponent i programar-ne el desenvolupament.

Formen

tricte (passeig Universal i carrer Coïmbra a Horta; ronda del Guinardó al Baix Guinardó; diverses sospites al Carmel i les vivendes del Patronat MuLa Coordinadora d'Assodadons rücipal de l'Habitatge a Montde Veïns del districte d'Horta- bau) i ha redamat que el disGuinardó ha portat al plenari tricte elabori un cens de videl consell de districte les se- vendes amb problemes per ves propostes sobre dos pro- l'aluminosi, que es pronundï blemes immediats que afecten contra els lliuraments d'escripels veïns: tures per part del PMH als veïns amb vivendes aluminoAlutninosi ses al Carmel i que proporcioLa coordinadora ha comu- ni als veïns l'estudi sobre l'esnicat e b casos d'aluminosi tat dels habitatges a Montbau que ha detectat fins ara al dis- que, tot i estar acabat, encara no ha sortit a la llum pública.

HORTAGUINARDO

GUINAROÓ *«5DC » . uf .E'4'i

;! ML^ . . l l « l · ^

hM'l-iC

Set mesos funcionant a mig gas

Contenidors Pel que fa a les deficièndes del servei de recollida de brossa al districte, la coordina^ dora ha redamat que s'adareixi el calendari de substitució dels contenidors vells que encara estan en servei, que s'estudiï com disminuir les molèsties que suposa la recollida diürna de brossa als carrers amb molta pendent i evitar íjue els contenidors s'escapin carrer avall i que s'introdueixi fli districte la campanya de recollida selectiva de la "brossa neta".

part d'aquest grup els plans següents: els Plans Generals d'Ordenad ó Urbana, les Normes Subsidiàries, les Normes Complementàries, tots ells d'àmbit d'un o diversos termes municipals.

I en darrer lloc hi ha els plans d'ordenadó que concreten els criteris establerts e n els plans d'ordre superior, entre els quals trobem: els Plans Pardals, els Programes d'Actuació Urbanística, els Estudis de Detall,

SANT GENIS DELS AGUDELLS El Col·lectiu Agudells conti- j nua, any rera any, celebrant! les seves diades de partidpad ó al bosc. Així ho feu el dia de Collserola, amb una jornada demanant la prohibició de la caça a Collserola. Tal com explicava la seva proclama: "... En els anys 70, sent Porcioles l'alcalde de Barcelona, el pla espedal de la serra de Collserola recomanava l'eliminadó de la caça, per tal que la mermada fauna es recuperés.

Han passat 20 anys i tpt aquell problema s'ha agreujat, les administracions competents encara no fan res per .solucionar-lo....

Malgrat tot, esperem qi e tant la integritat dels anima's com la dels dutadans que lliurement s'endinsen pels boscoi de Collserola (-i no obliden que són víctimes potendals d'errors involuntaris dels caçadors-) siguin respectades."

CoLlectlu Agudells

iQuè estableix u n PfiRI? En primer lloc un PERI delimita la seva àrea d'actuadó.

Després, en fiíndó de la finalitat que tingui, haurà d'assignar uns usos i unes densitats d'edificadó i delimitar-ne les zones corresponents; farà la reserva mínima de sòl per a dotadons, parcs i jardins, zones esportives i d'esbarjo; determinarà el traçat viari i les places mínimes d'aparcament i també fixarà les característiques i el traçat de les xarxes d'abastament i evacuadó d'aigua, energia elèctrica i altres subministraments.

Per altra banda també és tasca del PERI fer l'avaluadó econòmica que es pretén dur a terme, marcar un pla d'etapes i els terminis d'execudó i

Per posar en marxa un PERI un equip de tècnics (des d'arquiteaes, urbanistes, advocats, economistes fins a geògrafs urbans) fan un estudi previ de l'àrea d'actuadó per elaborar la documentadó que ha d'incloure l'expedient: la memòria justificativa de l'ordenació que es proposa i les seves determinacions, amb un estudi complert de les conseqüèndes sodals i econòmiques que comportarà la seva execudó; els plànols d'informació i de l'ordenació que es proposa; les ordenances reguladores; el pla d'etapes i l'estudi econòmic i financer de la seva execució. En el cas que el PERI no estigui previst al Pla General d'Ordenadó Urbana del municipi, també caldrà fer un estudi que en justifiqui la necessitat.

Una de les grans preocupacions del moviment assodatiu des de fa anys és la partidpadó real dels dutadans en l'elaboració i en el seguiment de la gestió del planejament urbanístic; i encara que en algun punt de la legislació s'apunta la possibilitat de partidpar en aquest procés, de fet és nul.la en la gran majoria de casos per falta de voluntat política per part de l'administració. En el ftjtur CARRER trac tarà aquest tema amb més profunditat.

'"W^ AGRESSIONS k COV.LSEROLA

19

ICARRER

Gener 1992

SAGRADA FAMÍLIA

o en

Memorial de greuges de la Sagrada Família El nostre barri, amb una població aproximada d'uns vuitanta mil habitants, situat en ple Eixample, està mancat de tota mena d'equipaments públics; cap escola pública, cap polisportiu públic, ni casal per a joves, ni esplais per a infants ni llar per a gent gran; manca una biblioteca, u n mini teatre o sala d'actes i una oficina per a serveis socials.

A.V. Sagrada Família Ve de la pàg.l7

Els que volen justiHcar aquesta situació —que evidentment no són els veïns- diuen que la manca d'espais disponibles la

un mur de sis metres d'alçada i a una distància de la porta de sortida al carrer de cinc metres.

Això genera un problema polític de fons, perquè amb l'argument de millorar el conjunt de la ciutat no es té en compte la minoria afectada i perjudicada. El problema pot ser molt complex, però en el cas concret del carrer Zamora l'Ajuntament hauria hagut d'encetar un diàleg, molt abans que les obres estiguessin gairebé acabades.

Ha fet falta que els veïns i veïnes es posessin tossuts i el suport de les entitats veïnals perquè a última hora es busquin solucions, encara que siguin molt difícils de trobar.

Esperem i desitgem que l'Ajuntament no descarti cap sortida al tema, inclosa la nova reubicació dek perjudicats, si les condicions són acceptades i negociades per les dues parts.

Associació de veïns del Poble Nou Manel Andreu.

fan inevitable i no reconeixen que existeixen espais qualificats com a equipaments, en el Pla General Metropolità, que no són aprofitats. Un d'ells, l'antic cinema Versalles, on al contrari hi han deixat cons-

truir una macro-discoteca amb cabuda per a unes dues mil persones.

Aquest fet fou denunciat ja abans de construir-la, amb la recollida de més de dues mil firmes dels veíns de l'entorn,

La feina mal feta n o té futur

per fi aconseguida, la Rambla, tot un símbol per Sant Andreu, arrossega en aquests moments el deteriorament i la melangia de les coses abandonades a la seva sort.

Desitjada ha estat i n'és.

Però volguda per l'Ajuntament? Continua sent un interrogant, que té cada dia més com a resposta la degradació.

Diu que les imatges valen més que cent paraules; aquí n'hi ha una mostra.

Per això encara que sigui una còpia de la publictat, hem de dir "la feina mal feta no té futur" i aquí n'hi ha una mostra.

Haurem d'esperar la destrucció total per tomar a començar la reivindicació? Algú de l'Ajuntament passa, encara que només sigui corrent i mirant-se el rellotge, per la Rambla?

Què és el que esperen per arreglar tots els desperfectes?...

Desitjada durant anys, reivindicada per la seva necessitat i

La Veu de Sant Andreu Sud A. V. Zona Sud de Sant Andreu

LA VEU . ^ .

SANT ANDREU SUD ;:;„.»„„.„ N2 37

CARLES PUB ifJ^nwmimMiíiiiLi

SANT ANDREU

DIAGONAL-MAR Di^onal-Mar és u n barri del Poblenou

CIUTAT MERiDIANA En,una asamblea que tuvo lugar en el Centre Cívic de Ciutat Meridana, se celebraron unas animadas elecciones a nueva junta. Con una asistencia de alrededor de 200 personas, las dos candidaturas expusieron su programa de trabajo. Salió ganadora la candidatura encabezada por Antonio Torrico, con 112 votos, frente a los 75 votos obtenidos p>or la candidatura encabezada por Dolores Gómez.

A pesar de todo, deseamos que los programas de trabajo que ambas candidaturas presentaron en su campana puedan llevarse a cabo gracias a la colaboración de todos los asociados y vecinos del barrio.

L'Associació de Veïns de Diagonal-Mar ha realitzat una enquesta entre els veïns del barri per tal de conèixer si desitgen estar vinculats administrativament al Poblenou o als barris del Besòs. Es dóna la circumstància que l'àrea de Diagonal-Mar està dividida entre els dos barris. Això suposa dificultats en Tatendó mèdica (diferents ambulatoris), en l'ensenyament (preferència d'accès a diferents escoles segons l'àrea del bani a què es pertanyi), en els serveis socials i en el repartiment de les despeses públiques, realitzades segons la població censada.

A partir de començaments de 1991, membres de l'assodació van recórrer el barri porta per porta per prendre nota de l'opinió dels veïns. Els resultats de l'enquesta han estat els següents: dels 6.212 veïns consultats (sobre una poblad ó d'uns 10.000), 6.156 (un 99'1%) s'han pronundat per estar inclosos administrativament en el Poblenou i 56 (un 0'9%) s'han pronundat pel Besòs.

L'Associadó de Veïns ha fet arribar a les institudons un volum en què recull els resultats de l'enquesta i aprofita per fer un recordatori dels problemes pendents del barri: falta d'equiparnents (es reclama un casal d'avis, un de joves, un mercat, un local per l'assodació de veïns i centres culturals) i la deficient urbanitzadó de l'entorn.

al Consell del Districte, a l'Ajuntament i al Govern Civil, per la problemàtica que comporta l'estacionament de cotxes i motos, el soroll a la via pública i la degradació de tot tipus derivada del consum de l'alcohçl i la droga.

El malestar veïnal no és escoltat per cap institució malgrat les repetides queixes i fins i tot de la instància, adreçada al Síndic de Greuges farà uns vuit mesos, encara no en tenim resposta quan escrivim aquestes ratlles; confiem i esperem que en complir els "nou mesos" en sortirà alguna cosa però del resultat no en som pas optimistes.

Desencís No és estrany que un nombre força important de ciutadans deixi de votar a les elec-

SANT ANDREU Per la recuperació de les casernes per Sant Andreu El passat 17 de desembre es va constituir la comissió per la recuperadó de les casernes per Sant Andreu, amb la intenció d'inidar una campanya per recuperar les casemes i els equipaments per a ús dels ciutadans del districte. Les entitats impulsores de la coordinadora són l'Assodadó de Veïns de Sant Andreu, el Congrés de Sant Andreu, la Comissió per la Pau i el Desarmament de Sant Andreu i Iniciativa per Catalunya.

SANT ANTONI L'hotel dels joves Ja fa temps que la nostra associació reclama una solució per a l'edifici inacabat situat al carrer Comte Borrell, davant les antigues cotxeres del mateix carrer.

Aquest edifid, inacabat per superar en alçada la normativa, dóna actualment símptomes de degradació. Ha estat reivindicat per diversos equipaments al llarg del temps per la nostra associació de veïns i, des de fa dos anys, pensem en la seva reconversió per ser utilitzat com a hotel de joves.

Sant Antoni se situa entre els barris amb una proporció més elevada de gent gran i més baixa en els grups més joves. Es davant d'aquestes dades que la nostra entitat ha començat a plantejar-se com intentar equilibrar aquesta realitat. Es una evidènda que els nostres joves no disposen al barri de locals on trobar-se.

Tampoc no hi ha massa botigues per a ells ni equipaments.

La possibilitat més realista per a nosaltres és la instal.lació d'una facultat universitària al barri del Raval, perquè se-

cions, a causa del desencís que els produeix la manca de seriositat d'una majoria de personatges elegits. Hi ha diferència entre les promeses fetes, de vetllar per la qualitat de vida dels eleaors, i els resultats, un cop ocupen "la poltrona", en posar-se al servei de les minories especulatives i explotadores de sempre.

Hem lluitat molts anys per aconseguir una democràcia viable, amb no pocs sacrificis, i veiem malauradament que se'ns està escapant de les mans un dels objectius primordials: el de vetllar pels interessos de la majoria.

Mentrestant aquest barri, abans tranquil i de bona convivència, se'ns està convertint en un focus de progressiva degradació, de conseqüències que a curt termini preveiem desastroses.

gur que aquesta realitat ens pot ajudar a assolir l'objectiu de fer un barri més equilibrat.

I és d'aquí d'on surt la idea de donar acolliment als joves dins del barri, per crear un grup que afavoreixi l'inici del canvi. Ben segur que a les facultats vindran joves de fora de Barcelona que necessitaran viure, menjar, vestir-se.

Si la sodetat ha de procurar uns habitatges mínims, jper què l'edifici del carrer Borrell no pot ser remodelat en petits apartaments on puguin viure aquests estudiants? I si això és viable, i tenim un lloc per a joves, es pot oferir a parelles joves per un temps determinat, etc...

A més, disposaran d'un equipament cultural i d'un polisportiu i, tenint en compte que aquest conjunt serà fi-onterer amb el Poble Sec i el Raval, pensem que es podrà crear un nucli important de gent jove que generi un canvi de dinàmica al mig del barri.

La nostra entitat hi creu fermament i pensa defensarho davant l'Ajuntament amb força des del diàleg, però també des de la fermesa que ens dóna una continuada tasca de fer propostes a l'administradó.

JoanBordetas Associació de veïns de Sant Antoni

ROQUETES L'assemblea de l'Associació de Veïns de Roquetes del passat 29 de novembre va servir per reclamar més equipaments pel barri i millores en el transport públic. L'Assodadó de Veïns va expressar la seva preocup a d ó sobre la possible desaparidó del Casal de Barri de Roquetes i per la insufidència de les instai.ladons esportives construïdes recentment sobre el Segon Cinturó.

Els veïns de la zona alta del barri es van queixar també per la falta de cobertura de les línies d'autobusos i la falta de línies que conneain el barri amb la resta de la ciutat.

< <

Q

U]

" W ••

CARRER

IMATGES

Text: J J . Caballero. Foto: P e d r ó Maduefio

LA PUNTA

Tiempos futuros 1^-

Manuel Vàzquez M o n t a l b à n

iQué le parece a usted la Barcelona que estan transformando los Juegos Olímpicos? Una y otra vez, diversos medios de comunicación de diferentes paises me hacen una pregunta que sóio puedo responder así: no Ío sé. La ciudad esta como envuelta en un estuche o como esas làpidas conmemorativas con cortinilla que esperan el momento en que el senor alcalde tire de la cinta para poder ver qué hay dentro del estuche o qué dice la làpida. Lo que sí puede anticiparse es que la ciudad dispondrà de una infraestructura deportiva que deberà conservar y rentabilizar e igual puede decirse de otras construcciones que habrà que llenar de funcionarios y de publico. Independientemente de la solución de este enigma, nadie puede negar que el Anillo Olímpico se incorpora al patrimonio social de la ciudad, como nadie puede negar que la famosa apertura al mar, ese largo paseo que empieza en la escollera y que si me apuran no se detiene hasta el Maresme, va a marcar una muy grave operación especulativa. Ya la està marcando.

Un cuerpo vivo Vistas desde el aire, las ciudades no son mas que u n conjunto de piedras y calles mas o menos bien dispuestas. Como una naturaleza muerta. Lo mas parécido a u n cuerpo inanimado. Però bajo esa apariencia gris, monòtona, late un organismo vívo, terriblemente activo. Como una corriente sanguínea que da sentido al cuerpo por el que circula. Barcelona no es una excepción. l à Barcelona de este 92 que es todo un reto ha experimentado una autèntica convulsión en los últimos cuatro anos: se ha abierto al mar, ha íiransformado su estructura viària, ha ganado espacios librès, ha plantado esculturas, ha revitalizado zonas largo

tiempo olvidadas... Però eso, con todo, no es lo mas importante. Barcelona n o es nada sin sus ciudadanos. Las piedras d e b e n estar bien dispuestas, però solo para que el tejido social qïie las va a utilizar saque de ellas el màximo provecho: el elemental principio de "la ciudad para los ciudadanos", u n principio que en ocasiones se olvida con excesiva facilidad. Esta ciudad que ha sido objeto de la mayor transformación de los últimos 100 anos y q u e ha recibido por ello toda suerte de elogios y galardones n o es nada, absolutamente nada, sin sus ciudadanos.

Q u e nadie lo olvide.

Esa larga primera línea de mar, casi sin equi valenie como nuevo territorio de modifícación urbanística, en el Mediterràneo, hay que entenderla en relación con la Barcelona que deja al descubierto: desde la Barceloneia a ia Mina. No es preciso ser demasiado profeta para vaticinar el fracaso de la tesis del mestizaje social sostenida por Oriol Bohigas, porque cuando se establece un mercado de oferta y demanda de suelo y espacio urbano privilegiado situado entre una posible Malibú (la mítica playa californiana) y barrios empobrecidos, envejecidos, muy abandonados, de mediocre construcción original y en algunos casos (La Mina) envuettos casi de las mismas connotaciones que Harlem, quien a la larga sale ganando y se lleva e! pastel es Malibú y los habitanles de Hariem, por un procedimiento o por otro, son conducidos a las reservas indias de la perifèria, mientras se produce un "natural" irasvase de población, porque la "gente guapa" allà donde va lo enguapece todo y perdonen el neologisme. Nadie llevarà la contabilidad de los trastomos sociales y humanos que reporta una operación de este tipo, que no solo afectarà a esa línea contínua de mar salada sinó que se introducirà en el tejido urbano y social del Poble Nou. O se tiene una especial sensibilidad ante esta cuestión o estamos en puertas de graves tropelías y de necesarias luchas vecinales. Y dejo por hoy todo lo que se cieme sobre la operación remodeladora de la vieja Barcelona, sea en el sector gótico, sea en el barrio llamado chino o sea en el Raval: Para afrontar los desafïos de una remodelación necesaria no solo se ha de tener sensibilidad social para frenar la presión especulativa, sinó tambien instrumentes políticos y económicos, públicos, para que las instituciones le pongan cerebro a la ciudad-mercado. .íQué le parece a usted la Barcelona que estan transformando los Juegos Olímpicos? No lo sé, però quizàs si esperamos a 1993 para saberio, parte del pastel ya estarà comida y bien comida.