Carrer 004 - Moute's a Barcelona

m

PUBLICACIÓ MENSUAL GRATUÏTA

Plaça Berenguer ei Gran. 1 • 08002- BARCELONA

SUMARI Crònica No al racisme: Manifestació a Barcelona el dia 23 de febrer.

Pàgina 3.

Plaça de les Glòries: El disseny oblida les necessitats dels veïns.

Pàgina 5.

L'especulació amb les residències d'avis amenaça la reserva de Sòl per eíjuipaments.

Pagina 7.

ENTREVISTA

Història El Museu d'Història de la CiuUt ofereix recursos per descobrir Barcelona.

Pàgina 14.

L'origen de Vallvidiera: Barcelona no acaba a Collserola.

Pàgina 16.

• Assessorament Com i per què ens poden apujar el lloguer.

Pàgina 19.

La passió de la pilota Oscar Nebreda, creador de Jordi Culé: l'humorista que ha retratat l'esportista desofà, carajillo i cigarro.

Pàgina 13.

NM FEBRER 1992

2

CARRER Fotografia: Miquel López

Edita:

Portada: Roc

FAVB Federació d'Assodadons de Veïns de Barcelona.

Plaça Berenguer el Gran, 1,3r. 2a.

08002 Barcelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941 Consell de redacció: Ernest Alós, Roser Argeml, Andrés Naya

Consell Assessor: Anna Alabart, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Eduard Delgado, Xec Febrer, Jordi GasuU, Josep Ramon Gómez del Moral, Alfons López, Pep Martí, Pep Martínez, Manano Messeguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Prudenci Sànchez, José Manuel Salgado(Nou Barris), Mercè Taljer, Ole Thorson, Pau Viflas (Sant Andreu), Goya Vivas.

Febrer 1992

Han participat en l'elaboració d'aquest número: Marc Andreu, Montserrat Cabo, Pepe Encinas, Jaume Fabre, Ramon Gómez, Ivà, Cristòfol Jordà, Saoka Kingolo, Rosa Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Teresa Pàmies, Lluís Puig, Marta Pluja, Albert Recio, Alfons Rodríguez, Carmina Roig, José Manuel Salgado, Rosa Sigles, Carles Teixidor, Ole Thorson.

Disseny i producció: Edicions Sibil.la Josep Tarradellas, 31,4rt.

08029 Barcelona Telèfon: 4191341 Fax: 4197872

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'cxprcsscn als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial dol contingut d'aquesta revista haurà deferesmentcfel seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del I>;partament do Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribudó és gratuïta.

DOSSIER La mobilitat a la ciutat: articles d'Alfons Rodríguez (transport públic), Carles Teixidor (el peató) i Ole Thorson (la circulació amb transport privat).

(Pàgines 9 a 12)

ENTREVISTÀ Oscar Nebreda, el creador de Jordi Culé.

(Pàgina 13)

VIURE A BARCELONA L'oferta d'activitats del Museu d'Història de la Ciutat.

(Pàgina 14) Carnestoltes.

(Pàgines 14 i 15) Història: l'origen de Vallvidrera.

(Pàgina 16)

Nota de la redacció: La distribució a domicili d'aquesta revista s'ha realitzat a través dels fitxers de membres de les Associacions de Veïns de Barcelona. Si aquesta publicació us ha arribat per algun altre mitjà de distribució i vcdeurebre-la a casa vostra, envieu la vostra adreça a la secretana de r«lacció, a la FAVB.

LA CIUTAT EN XIFRES

enquestes

La proporció de tots els béns d'equipament domèstic ha augrnentat en els darrers cinc anys. Els percentatges més alts són els referítsals que es podrien qualificar com a bàsics per al treball domèstic, però l'augment més fort es troba en les més recents innovacions tecnològiques.

D'aquestes innovacions, la que creix més lentament és l'adquisició del rentaplats, mentre que es dobla la proporció d'ordinadors personals, tot i que es cfediquen majoritàriament a l'ús infantil o recretatiu. També creix la proporció dels qui tenen congelador independent del Frigorífic. El congelador té, a mes, un èxit més gran que el microones.

La transformació del carrer Tarragona en un centre d'activitats terciàries porta el camí de convertir-lo en un veritable Tarragona Street.

(Pàgina 4)

L'Ajuntament ha aturat 20 projectes de construir residències d'avis de luxe sobre sòl qualificat com a equipament.

(Pàgina 7)

Indignació perquè Torre Melina ha desaparegut. L'han enderrocat amb nocturnitat i traïdoria. Les Corts ha perdut un senyal d'identitat i la ciutat una referència històrica d'aquest antic municipi. Aquest darrers anys moltes masies han anat caient a cops ae pic, però Torre Melina se n'havia salvat in extremis per la pressió de les associacions ae veïns, d'altres entitats i de molts ciutadans. I quan ja semblava fóra del perill amb què la va amenaçar el vergonyós Pla d'Hotels, ara l'han fet caure, en començar el 1992. Sí que comencem malament l'any olímpic.

Indignació perquè no l'han vigilat prou, o ho han fet malament. Diuen que la Guàrdia Urbana hi va ser permanentment fins a Nadal. Ells sabien que hi havia perill perquè se la jugaven amb un grup constructor salvatge i especulador; per tant no haurien d'haver baixat la guàrdia. Com contrasta aquest comportament tan irresponsable amb el zel que posen a l'hora de vigilar i controlar altres activitats ciutadanes molt menys perilloses. Exigim que s'aclareixin les responsabilitats de la persona Que va ordenar que jà no calia vigilar Torre Melina.

Indignació perquè és un exemple més del ret que l'especulació fa el que vol a la nostra ciutat: al carrer Tarragona, a Doctor Fleming, a la illa d'or, a la Vua Olímpica, a Piscines i Esports. I ara, tristament; hi podrem afegir aquest solar, que ocupava una antigua masia envoltada de jardins. Barcelona Projects, la constructora de capital saudita, ha tornat a aconseguir el que volia; ha destruït la casa que li feia nosa, encara que s'hagués compromès a mantenir-la. Però el dia que s'escrigui la història d'aquest hotel de superluxe, que tant l'Ajuntament com la Generalitat consideren equipament social, ens trobarem amb moltes sorpreses; i no trigarem gaire.

Indignació perquè quan escrivim aquestes no han parat les obres de l'hotell i l'Ajuntament els ha posat una multa de... 25.000 pessetes. En la lluita contra l'especulació, les nostres autoritats continuen fent riure. La prepotència i la xuleria de Barcelona Projects ha de ser castigada amb més rigor. Quan se li va donar la llicència, se l'obUgava a mantenir la masia. Seria de justícia que s'aturés definitivament la construcció de l'hotel i que entre tots busquéssim una funció social al munt de totxos i ferralla que han aixecat fins ara.

Percentatges recollits a les metropolitanes de 1985 i 1990.

Manifestació contra el racisme davant l'amenaça dels brots registrats a l'Estat en els tíltims mesos.

(Pàgina 3)

Desgravacions per la compra de pisos a la Vila Olímpica: com més guanyis, menys pagaràs.

(Pàgina 6)

Indignació

Possessió d'electrodomèstics a les llars de Barcelona

CRÒNICA

El nus de les Glòries ha oblidat els problemes dels veïns i, a mes, és incoherent amb la política de circulació de la ciutat.

(Pàgina 5)

EDITORIAL iHaaaAVi

SUMARI

VIDA ASSOCIATIVA Els veïns de Nou Barris segueixen demanant les pantalles acústiques.

(Pàgina 17)

ASSESSORAMENT

% DE LLARS EQUIPADES AMB ELECTRODOMÈSTICS I AUGMENT ENTRE 1985 11990 1985

1990

Augnent

Rentadora

92'4

93,8

l'S%

Aspiradora

41,6

44,8

7'6*

Rentaplats

18,0

21,0

l'6«

Televisor color

87,4

96,8

10'6%

Video

22,1

S3,4

141'6t 182'2%

Congelador independent

9,6

27,1

Cadena HI-FI

26,9

42,7

58'7*

Ordinador personal

10,1

20,7

104'9%

--

15,0

--

Forn microones

Font: Enquesta metropolitana.

Institut d'Estudis Metropolitans de-Barcelona.

Barcelona, 1991.

Mostra; 4.944 individus, 2.165 dels quals són del municipi de Barcelona.

Error mostral relatiu del 2%

Com i per què ens poden apujar el lloguer del pis. ÍPàtnna (Pàgina 19)

Fe d'errades: A més de l'omissió general dels peus de les fotografies, hem do demanar disculpes pel fet ue la signatura de dues 'ellesera errònia. L'autor de la corresponent a la Caserna de Gràcia és Ramon Gómez i l'autor de la fotografia del cementiri vell, on es pot veure la tomba de Josep Anselm Clavc, és Carles Guiral.

a

3

Febrer 1992

Diguem no al mdsme El dia 23 de febrer, manifestació cx)ntra la xenofòbia a Barcelona (passeig de Grada a les 12 hores) amb el lema Igualtat per viure, diversitat per conviure'

El racismo institucional EnEspaftanoexisteuna Leyde Inmigración a pesar de haber firmado los Convenios Internacionales sobre Derechos Humanosy de Refugio y Asilo.

AunquelaConstituaóndefiendelosderechosfundamentales de las personas, la realidad queda muy por debajo de su filosofia.

La política del gobiemo espafíol ante la inmigradón esta vacía de una autèntica voluntaddetratamientodeeste tenia, generandosituadonesalarmantes para los inmigrantes en lo referente a su situación legal, laboral y social.

Un movimiento de nunnerosos colectivos de los propios afectados y de entidades humanitarias y solidarias han denundado sistematicaniente la carència de normativas a seguir, la ilegalidad y represión permanente a la que se les somete, los abusos y discriminaciones continuades que se ven obUgados a padecer. & única ley vigente es la ya famosa y poco acertada Ley de Extranjena de 1985, que aparece con el fx>mposo nombre de "Ley Oï-gànica de Derechos y

Libertades de los Extranjeros", denunciada por el Tribunal Constitucional y reconocida como un ffacasó para la regularizadón de los extranjeros, convirtíéndose en la fuente de numerososproblemas(ilegalidad, detendones,expulsiones,norenovadóndepermisosanteriormente concedidos, etc) y sirviendodeamparoalosdiíerentes sectores de población autòctona (empresàries, gestorías, inmobiliarias, abogados) que se benefidan de estàs condidones precarias e inhumanas, quedando impunes.

como 'Troceso Excepcional de Regularizadón" vigente solo 6 meses y dentro del marco de la misma Ley de Extranjería.

Apesardelfracasoanterior, esta nueva disposidón se decreta con una sèrie de fallos incomprensibles.

La regularización Enestecontextoladenunda del Parlamento Europeo el 23 de noviembre de 198$ sobre la política espaftola en matèria de mmigradon; el informe Ford, las enmiendas de los partidos S.O.S. RACISME lítioos y la proposicion no de ' elevada à 13 de marzo de 1^1 por 6 eruposparlamentaEl periodo estableddo de rios ante el Pleno del Congreso de Diputados, unido a las julio hasta el 10 de didembre movilizadones y campafias ge- coindde con el de vacadones; neralizadas, desembtxran en el falta una fase prèvia de estudio Acuerdo sobre Reguladón de sobre las necesidades yprobleTrabaiadores Exh-anjeros del 7 matíca de esta poblacion, falta de julio de 1991, entendido una campafta informativa, el

E

ü

z o

oc ü

A diferents llocs de TEstat espanyol s'han produït recentment actuacions que fan evident l'existència de postures intolerants, xenofòbiques i racistes en alguns sectors de la població.

Aquestes actituds no es donen solament a TEstat espanyol. Ben al contrari, estan creixent de manera alarmant a tot Europa. S'alimenten d'una política dels governs basada a assegurar el benestar per a dues terceres parts de la població, mentre creix l'atur, la pobresa i la marginació en el terç restant. Aquesta marginació propicia el creixement de grups reaccionaris i fins i tot neofeixistes que estenen a la societat les seves idees racistes i xenofòbiques.

A aquest creixement del racisme s'hi ha de posar íre, des del primer moment en què es comença a manifestar. Es per això que, des d'aquesta revista, ens dirigim a tots els veïns de Barcelona perquè s'hi oposin enèrgicament, a qualsevol tipus d'intolerància, discriminació o segregació racial, sigui individual, col·lectiva o institucional.

SOS Racisme porta a terme una campanya de sensibilitazació sobre aquests temes, que tindrà el seu màxim exponent en la manifestació convocada per al pròxim 23 de febrer a Barcelona. Esperem que tots els barris de la ciutat responguin amo força a aquest crit d'alerta contra el creixement del racisme a la nostra societat.

Sos racisme

SaokaKingolo(Federaciónde Colectivos de Enügrantes) Rosa Sgfés (Antropòloga. Sos Radsme)

<

personal adecuado y las infrastructuras,loque provoca colas interminables, confusiones, rechazo dedocumentación imposible de obtener, acumulaaón de expedientes y retraso en su resolución.

Se denundan las irregularidadesante losorganismoscompetentes, tanto por los planteamientos como por los requisitos exigidos. Se constata la poca voluntad política, a pesar de la ropaganda animando a salir a i luz, que se entendiende mas como un intento de freno y control de la emigración y como una justificadon de cara a las expulsiones, en concordancia con el compromiso adquirido ante la Comunidad Europea de cerrar fronteras según el Acta Única Europea del 93.

En Barcelona la primera semana no se habían aceptado ni lamitaddelassolicictudes. Esta Ciudad se ha considerado como la mas dura e intransigente de todo el proceso, como aemuestra el rechazo de expedientes aquí y su aceptadón en Girona.

Alnocumplirselasexpectativas esperacfas, se flexibiliza un poco la postura para corremr el "retraimiento y la desconfianza" por parte de los emigrantes. A mediadosde octubre y según fuentes ofidales

E

solo el 59% de los extranjeros, estimados en Catalunya en 30.000, habían presentado su solidtud.

La situación actual No se tíenen datos concretes sobre la situación real. Se habla de 120.000 peticiones en toda Espai\a presentadasy según las mismas fuentes un 90% seran favorables, conseguiràn el permiso de trabajo y residència. Però el permiso serà solo de lafto.

La situación actual es preocupante a ni vel general. No se sabé cuàntos han obtenido la tan esperada tarjeta azul; los expedientes retenidos o denegades son un misterio y no se dice cjue se pueda recurrir; los refugiades y asilados pendientes de la regularización tuvieren que renundar a su petidón de refugio y asilo y no se sabé si podran acogerse de nuevo; no se habla de que los permisos otorcados puedan renovarse. rara los que no hayan presentado solidtud, el futuro todavía es mas inderto: mantenerse en la clandestinidad y la amenaza de expulsión en cualquier momento.

CARRER

Febrer 1992

Especulació a 'Tarragona Street' El carrer Tarragona de Barcelona no és iin carrer qualsevol. Es la frontera, i no la frontissa, entre l'esquerra de l'Eixample i la trama històrica del barri d'Hostafrancs. Es l'eix que coimecta í'estacio de Sants amb la plaça Espanya i les instal·lacions de Montjuïc. Es la vora occidental del Parc de l'Escorxador. I ara, arran de l'operació immobiliària que s'hi està desenvolupant, és a punt de deixar de ser im carrer per convertir-se en street.

Ferran Navarro Arquitecte L'existència de l'antic escorxador, d'una banda, i el contacte amb el barri d'Hostafrancsd'unaaltra, van produir al carrer Tarragona una certa inèrcia a la transformació, amb la perfnanència d'un conjunt d'activitats, més o menys marginals, que li conferien un cert caràcter suburbial, de final de ciutat.

L'any 1976, el Pla General Metropolità de Barcelona ja va preveure la necessitat de transformació d'una vora del carrer Tarragona. Per això la va qualificar com a * n a de remodelació privada, però hi limità el sostre edificable a 43.00 metres quadrats. El PGM, malgrat els seus defectes

de la continuïtat de la ciutat, de la diversitat d'usos pròpia de la nostra cultura, l'operació del carrer Tarragona s orienta a l'especiahtzació de l'àrea en oficines i grans centres comercials, especialització més pròpia d'altres països i d'alttes cultures que del nostre, i que troba la seva explicació en el conjunturalisme que caracteritza els operadors urbanístics a casa nostra, en l'alta i immediata rendibilitat de les oficines i dels centres comercials en aquest moment.

Si recordem que als dos extrems del carrer Tarragona, a l'Estació de Sants i a la Plaça d'Espanya, s'estan bastint dos hotels de grans dimensions, ens podem imaginar quina serà la imatge i l'activitat d'aquest carrer durant els vespres, oelsdiumenges. Com el downtown de qualsevol ciutat americana, el desert urbà.

El tercer nivell, on d'una manera més palesa es produeix l'especulació, el trobem en el sostre edificable que legitima el Pla Especial: Aquest Pla Especial, 72.000 m2,29.000 m2 més que i les seves mancances, aprovat l'any 1986 per el màxim autoritzat fjel PGM. constitueix un document l'Ajuntament de Barcelona i Aquest augment, que tant el urbanístic reequilibrador i desdensificador per Barcelo- per l'ara desapareguda Pla com els diferents informes na, un document que estableix Corporació Metropolitana de tècnics de lés administracions les regles del joc i el futur del Barcelona, s'inscriu en una que l'han aprovat intenten jusdesenvolupament urbanístic generaciódeplansque,sempre tificar fent un ball de xifres de la ciutat. pel bé de Barcelona, intenten gairebé inintel.ligible i que no donar legitimat a operacions entrarem a comentar, té un Però durant el període immobiliàries que üesequili- únic objectiu: satisfer les recent, les regles del joc bren i transgredeixen les aspiracions econòmiques dels establertes pel PGM han estat previsions del Pla General. promotors, deixant de banda relegades a un segon pla, i més Aquest Pla Especial vol legiti- les conseqüències negatives mar-se a tres nivells: que la aensificacio i la quan l'operació immobiliària congestió puguin ocasionar a ha vingut acompanyada de la ciutat.

Especialització capital 1 sota l'aureola de les Al carrer Tarragona, no es anelles olímpiques i d'un El marketing del pla ven una tracta únicam.ent d un problesuposat bé per Barcelona. Les ma de legalitat urbanística, recents operacions urba- imatge urbana que que ja seria important en un no és més que urea nístiques realitzades al seu Estat de Dret. Es tracta també, entorn (Parc de l'Escorxador, adaptació, poc afortunada, de formes arquitectòniques i sobretot, del model de ciutat Estació de Sants) han anat importadesdeNord-Amèrica. en què Barcelona s'està donant a la vora occidental Aquest model, d'una banda, convertint, fragment a d'aquest carrer un valor de trenca radicalment amb la fragment. posició i unes expectatives de Es tracta de la ciutat que continuïtat de l'Hixample i, de negoci immobiliari cada cop l'altra, suposa una autèntica heretaran les generacions mes altes. frontera per a la trama properes. De si Barcelona ha d'Hostafrancs, que queda així de ser una ciutat d'oficines i Un caramel. condemnada a ser el cul centres comercials o una ciutat de parcs, botigues, residències, Així que, en unes d'aquest nou eix d'activitats. activitats productives... ^Per condicions com les de BarceElsveínsdelsectorantic lona a la dècada dels 80, els de Les Corts, segurament, ja situar-se en el concert europeu promotors immobiliaris no han pogut sentir a la seva pell cal densificar-se i congestiopodien deixar d'aprofitar un Ics conseqüències d'una nar-se cada cop més, o bé es caramel d'aquestes carac- operació semblant a aquesta, pot guanyar en qualitatde vida per als ciutadans? i A Barceloterístiques. Efectivament, com la que s'ha realitzat a la l'any 1986 i promogut per tres vorera sud de la Diagonal en- na manen els propietaris immobiliaris i els negocis de immobiliàries, (Nunez y Natre Numància i la plaça Maria rendibilitat alta i immediata o varro, Confort i Tarragona Cristina.

105) es va aprovar un Pla EsEl segon nivell ve aonat manen aquells que hi viuen? pecial que converteix el carrer per la implantació dels usos Aquestes, i no altres, són les Tarragona en Tarraf^ona street. terciaris i comercials. Enfront qüestions en aquest moment.

Demandas pendientes Recursos sobre las operaciones de la calle Tarragona y la Caserna de la Guardia Civil en Gràcia.

José Molina Ayala Abogado El dia 27deenerode 1992, viembre de 1990,26 de abril la FAVBpresentolasdeman- y 21 de junio de 1991, siendo das contenciosas contra el la última de ellas muy catePlan Especial de la calle gòrica cuando le sef^la que Tarragona y contra la en el improrrogable plazo Caserna de la Guardia Civil, de DÍEZ DIAS aporte el exen la Travessera de Gràcia. pediente o indique causas El motivo de la demanda de retraso, habiendose recontra el Plan Especial de la clamado el envio en fecha calle Tarragona es que di- 16-11-90 y lecordado en 24cho plan aprueba una 4-91, deDÍendd dentro de edificabilidad de 71.952m2, dicho plazo indicar muy superior a la permitida inexcusablemente nombre del funciopor el PGM, 1 — ^ nario resque para el ponsable de sector estala demora al blece una Demora objeto de edificabilidad imponerle inexcusable màxima de sanción y 42.948 m2. del sin perjuiUno de cio deducirlos motivos Ayunfamiento se testimobàsicosdela nio tanto en aportar demanda culpa objeto contra la los depurar resCaserna de ponsabilila Guardia expedientes dades penaC i v i l les si hubieal Tribunal tambien es j e lugar". la vulneraPerò pasaSuperior de ción de la ron los diez normativa Justícia de díasycuatro vigente del meses mas, PGM, en Catalunya hasta que el expediente se cuanto a la altura màxima y aporto, en noviembre de número de plantas en el tra- 1991, sin que las advertenmo de la Travessera de das efectuadas por el tribuGràcia. Dicha altura debe nal se llevaran a termino. estar en relación con el anEn el caso de la Caserna, cho del vial, es decir con la anchura que tieneel vial efec- un caso similar, el Tribunal ti vamente urbanizado. La li- Superior reclamo el expecencia concede PB + 5 (plan- diente al Ayuntamiento el ta baja mas cinco pisos), o 13 de noviembre de 1990, el sea una altura^de 20,75 m, 12deabrilyel21dejuniode cuando la anchuxa del vial 1991 y fue el 8 de noviembre sea de 20 a 30 m; però la de 1991 que se dio per redanchura real en el tramo de bido el expediente adnünisla Travessera en cuestión es trati vo. Había pasado un afto de 10,50 m, por lo que le desde que se íe había reclacorrespondena uiw altura n\ado por primera vez.

Las típicas demoras del màxima de 11,60 m, es decir PB + 2 (planta baja mis dos Ajmntamiento en aportar los expedientes admimstrati vos pisos).

La FAVB interpuso los aumenta la lentitud pròpia recursos de la calle de los procedimientos adTarragona y de la Caserna ministrativosygenerandesde la Guardia Civil en octu- confianza y malestar en los bre de 1990 , però no ha administrades e interesapodido presentar la deman- dos. Es necesario que el Trida al tribunal contencioso- bunal Superior haga eficaz administrativo hasta enero sus advertendas, deduciende 1992 porque el Ayunta- do el tanto de culpa para miento de Barcelona na de- depurar, si las hubiere, resmorado mas de un ano la ponsabilidades penales, o aportación de los expedien- establecer los mecanismos tes al Tribunal Superior de adecuados para que la Administración no demore sus Justícia.

Con respecto a recurso obligaciones y con su actide la calle Tarragona, el tri- tud dilate los procedimienbunal ha tenido que reiterar tos administra ti vos causanal Ayuntamiento su obliga- do de esa manera dafíos y dón de aportar el expedien- perjuicios a los interesados te en las fechas: 16 de no- y a la justícia.

5

ÍCARKER

Febrer 1992

Els veïns s'oposen al nus de les Glòries

<

O

z o

L'anella viària està pensada exclusivament per als cotxes i ha oblidat les necessitats de l'entorn

QC

El nus viari de la plaça de les Glòries s'ha convertit en una de les actuacions urbanístiques municipals més criticades pels veïns i veïnes. La FAVB i les Associacions de Veïns del Clot, el Poblenou, la Llacuna, Fort Pius i Sagrada Família, juntament amb la coordinadora de veïns per la construcció de la gran plaça de les Glòries Catalanes, han plantejat un seguit de queixes i reivindicacions davant d'una obra que consideren "aberrant i de dubtosa legalitat".

ü

Marc Andreu

Lluny de la imatge de moderna obra d'enginyeria que poden donar les fotos aèries o del disseny galàctic i els monuments previstos per a la plaça interior de l'anella viària, el cert és que el nus de les Glòries està pensat exclusivament per als cotxes i , amb les presses olímpiques, ha oblidat tots els problemes i necessitats dels veïns.

Aquest és l'eix central del manifest unitari que han elaborat la FAVB, les associacions de veïns i la coordinadora de veïns i veïnes afectats. El comunicat critica la poca informació als barris i la política de fets cor^umats de l'Ajuntament, la manca d'un pla d'ordenació global de l'entorn, la pèrdua oespai verd (gairebé dues hectàrees) i la incertesa sobre com quedarà el transport públic de la zona. . Per tot això les set entitats veïnals van exigir el mes de gener una reunió urgent amb PAdministració per tal de conèixer els criteris, objectius i plaços previstos d'un futur )la d'orcienació de la plaça de es Glòries. Les mateixes entitats també demanen que se les reconegui com a comissió de seguiment d'aquest pla.

Tot i que l'obra ja està ràcticament acabada, Andrés lava, vicepresident de la FAVB, va explicar a una roda de premsa sobre el tema que és urgent el diàleg amb l'Administració "perquè acceptin elaborar un pla especial on es concretin les reivindicacions veïnals abans de la retallada d'inversions post-olímpiques. Només així

t

P

podrem amortir els efectesdel monstre que ens han clavat a les Glòries".

Perla seva banda, el primer hnent d'alcalde i responsable d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Armet, ha manifestat que està disposat a dialogar: "els veïns sempre tindran l'empara de l'Administració pels assumptes que plantegin".

Després a'admetre la inexistència d'un pla d'ordenació i d'assenyalar que la seva aprovació està condicionada al futur dels Encants, Armet ha contestat les crítiques per la manca d'informació afirmant que "ja s'ha parlat hores i hores amb els veïns sobre el projecte".

Un mur davant de les vivendes

Molts problemes per deslligar

Poca informació Però la realitat és que, com afirmen els afectats, "alguna reunió aïllada i debatre fets consumats no és la forma de participació que defensem. Tot això, en una obra que té uns costos socials tan importants és gravíssim". La poca informació, afegida a les limitacions del moviment associatiu, ha fet que no es reaccionés fins al moment de trobar-se les obres al damunt.

En cas que les reivindicacions no siguin ateses, les entitats veïnals no descarten fer accions de protesta. En qualsevol cas, es reserven el tema de la legalitat de les obres fetes, qüestionada per la inexistència d'un pla d'ordenació i per haver edificat en uns terrenys qualificats com a parcs i jardins.

Totes les associacions tenen reserves sobre la utilitat de la plaça interior a l'anella viària, q^e queda limitada per un edificiaparcament de dues plantes com si es tractés a una plaça de toros i per la preeminència que dona el projecte al cotxe. Però les reivindicacions concretes de cadascuna de les entitats són les següents: Coordinadora de veïns de la plaça de les Glòries: Demana l'enderrocament dels edificis provisionals dels Encants. Sol.licita l'ampliació de les voreres de Consell de Cent i l'adequació del carrer Escultor Claperós i dels desnivells creats per les obres.

A.V. del Clot: S'oposa a un projecte que dóna prioritat al cotxe i no renuncia a un futur nou projecte eh què l'autopista de Mataró deixi de ser-ho a l'entrada de la ciutat i s'eliminin les barreres que separen el Clot del Poblenou. Demana la pavimentació de totes les voreres on ara s'acumula el fang i un tracte preferencial al transport públic de la zona.

A.V. Fort Pius: No renuncia a un futur pla que enderroqui l'actual obra i critica que es faci un aparcament dissuassori al mig de la ciutat. Protesta pel calaix del tren i pels murs i desnivells. Demana la recuperació de les línies d'autobús 18 i 56 i l'obertura de quatre boques de metro a llocs adients per als usuaris.

A.V. la Llacuna: Protesta per la poca informació i critica que només s'hagi resolt el problema del trànsit. Sol.licita un pas peatonal per creuar la Gran Via. A.V. Poblenou: Considera inacceptables els murs dels carrers Zamora, Alaba i Pere IV, construïts per salvar el calaix per on circularà el tren. Aquests murs i rampes estan situats davant mateix de les cases i en algun cas a només cinc metres de l'entrada.

A.V. Sagrada Família: Demana la continuïtat dels carrers Dos de Maig, Cartagena i Castillejos, més zones verdes i la milfora del transport públic. S'oposa a la instal·lació de noves gasolineres.

El error de les Glòries Un ejemplo de la ambigüedad de la política vial municipal Ole Thorson Experto en ingeniería de trafico

Una de las àreas emblemàtícas céntricas de la ciudad de rcelona se encuentra en el cruce entre las vías principales (Gran Via, Diagonal y Meridiana): la plaza de les Glòries. Esta plaza fue va un punto importante en el plan Cerdà, y ha tenido a traves de los afios muchos disefios diversos, però siempre muy ligados a lo que se denomina las necesidaaes del trafico.

En la planificación de la red arterial de Barcelona en 1964, parecía lógico un disefío todavía muy ligado a los accesos de la ciudad. Però la Ciudad ha evolucionadodesde entonces. Y ademàs, las Brandes obras de mfraesti uctura son cada días .mas fàciles de realizar.

L

La construcción de los cinturones de ronda de Barcelona ha dado lugar a estudiós y a múltiples declaracionesde responsables políticos sobre la disminución del trafico en el centro de la ciudad en el momento en que se pongan en funcionamiento estos cinturones. Esto debería reducir la utilización de espacio publico para grandes vías internas.

Màs trafico en el centro El àrea de la plaza de les Glòries se encuentra en el centro de la ciudad y en un lugar dedesarroUo urbanístico de gran envergadura de disefio y de uso cultural y de equipamientüs. Esto indica que cl disefio del espacio publico y vial también debería

tener un desarrollo mas urbano y no de tipo autopista.

Ademas,el funcionamiento del trafico durante las obras en esta plaza en el ultimo afio ha demostrado que la demanda de trafico de acceso a la ciudad desde el Maresme no es tan grande como para hacer desembocar una autopista directamente en la Gran Via. Las colas en la A-19 por las mafianas han sido menores durante las obras que antes, en parte por la puesta en marcha del tramo del Poblenou del Cinturón del Litoral.

Si se demuestra que el trafico se ha podido desarrollar con tres carriles urbanos con semàforos, parece una contradicción doblar el número de carriles, parte de ellos de tipo autopista y en el

segundo piso.

En consecuencia, el trafico se podria mover con tranquilidad en una gran glorieta con cuatro carriles semaforizados en un disefio parecido al del otro extremo de la Diagonal (la plaza Francesc Macià), disefio que se adaptaria mucho mejor al entorno urbano que se està creando en la plaza de les Glòries.

Contradicción Hace tiempo que quedo claro que otra de las entradas importantes de la ciudad (la avenida Meridiana) debía tener un disefio mucho mas urbano a raíz de la puesta en marcha de los cinturones. Es extrafio que en este acceso se actúe de una forma, de

acuerdo con la idea de disminuir el acceso directo al centro y favorecer los cinturones, mientras que en otro (autopista de Mataró) se mantenga el acceso de tipo autopista hasta el mismo centro de la ciudad. Esta decisión contradictòria mantendrà una presión innecesariade trafico comarcal sobre el centro de Barcelona.

La inversión en la obra faraònica de la plaza de las Glòries se eleva a mas de 2.600 millones de pesetas. La mayoría de esta cantidad va a parar a las estructuras del enlace de trafico. Esta cantidad no hacía falta y podia haberse gastado con un mayor provecho en medidas para mejorar aceras y las condiciones generales de los peatones de los entornos.

6

CARRER

< / /

z oc

Febrer 1992

Gane dinero olímpicamente rr

L'esforç impositiu dels ciutadans de Barcelona servirà per finançar la compra dels pisos olímpics a la gent amb les rendes més altes

L'anunci de les des^avacions fiscals a la compra de vivendes i locals comercials a les viles olímpiques repeteix l'escàndol d'aquell anunci de VOSA on es pretenia atreure compradors entre aquells a qui els diners "els hi cremessin a les butxaques". Però més enllà de la desvergonya de les proposicions, l'oferta de desgravació fiscal és un exemple de qui seran els beneficiaris de la construcció olímpica. rètol d'un anunci a doble pàgina aparegut a alguns diaris del país a mitjan gener.

L'anunciant és l'empresa La frase "gane dinero olímpicamente" no es el títol Nou Vall d'Hebron, formada d'un pamflet de denúncia de per Construcciones y Contra l'especulació olímpica. Es el tas (l'empresa deies germanes Albert Recio

Koplowitz que conjuntament amb la seva filial FOCSA ha estat la principal contractista de les obres olímpiques) i COISA, una empresa amb capital francès, jordà i d'alguns ()ròcers locals presidida per 'ex conseller d'Alianza Popular a l'Ajuntament de Barcelona Alexandre Pedrós. Aquesta és, conjuntament amb la promotora de la Vila Olímpica del Poblenou, una de les dues empreses que ha aconseguit que la venda dels seus pisos tingui una

important desgravació tiscal quan el comprador sigui una altra empresa o un professional.

El mateix anunci ens dóna fets els càlculs dels beneficis fiscals que obtindrà un comprador que guanyi anualment 25 milions de pessetes. Els guanys arriben a representar en tres anys un estalvi fiscal equivalent al 73'21 % de la compra del pis. O sigui que un pis valorat en 40 milions acabarà costant a l'afortunat que guanya anualmefíT aquesta

Gane Dinero Olímnicamente Obteiiiendo iin rendimiento excepcional a su inversión con el raayor beneficio fiscal.

Hasta 70 %

por Ley

milionada uns 11 milions. El problema del cost de la vivenda no és cap altre que tenir una llicència professional i tenir una renda alta.

Parlant en llenguatge planer això vol dir que l'esforç impositiu que estem fent els ciutadans de Barcelona servirà per finançar la compra a baix preu de pisos a gent de rendes altes. O simplement finançarà

Un pis valorat en 40.000.000 en costarà 11 a una persona que en guanyi 25 els beneficis especulatius de les empreses que adquireixin lots que després revendran o llogaran.

Més que un escàndol això és tot un símbol d'allò en què s'està convertint la construcció olímpica: una manera d'abocar diner públic cap als grans propietaris del sòl, les ;rans constructores i els inancers que cobraran els grans interessos gue està generant el deute olímpic.

Ara que està de moda dir que l'especulació es justifica si està orientada cap a una finalitat social seria l'hora de preguntar quin serà aquest benefici quan tots els pisos aniran a parar als jgrups de rendes altes i quan l'Ajuntament ha estat impotent per aconseguir que una part d aquest pisos siguin de promoció social. A la ciutat dels prodigis, fins i tot una política socialment regressiva es pot fer passar com a model de gestió d'esquerres.

f

liiiiinn II luii _ \t.iLU

}/alldm,

ÜEBRO^

COiSA

Tflefonos: (93)415 17 53 - 41S,18 78 Fax(i;i)41.14f,41

T.J» (<>3) 428 Sï 80 428 52 «I

El derecho a la ciudad Eduardo Moreno

Según la frase Thecity is the people atribuïda a Shakespeare y que al alcalde Maragall tanto le gustaba evocar en los principios de su mandato, la Ciudad es la gente. Atendiendo a tan acertada aseveración se llega a la convicción de aue la Ciudad no es un ente aostracto, sinó una creación colecti va como expresión formal y cultural de sus ciudadanos a través de la historia.

Si dames por bueno lo dicho, de esa misma realidad històrica se desprende un derecho de los ciudadanos a intervenir directamente en la gestión municipal en todossus aspectes y, especialmente, en aquellos que definiran la forma de la Ciudad y la distribución de su suelo urbano. En cuanto a este derecho a participar los ciudadanos, la declaración de Barcelona en la conclusión de la conferencia sobre grandes ciudades celebrada en nuestra ciudad en el afto 1985 propuse: "Queremos f ilulmente destacar el valor de la ciudadanía entendida como el conjunto de derechos y responsabilidades de los habitantes de la ciudad y la conciencia que tienen estos

de su derecho de participar en la gestión de la ciudad y en la obtención de un conjunto de bienes y servicios. Asimismo, la ciudadanía supone la existència de un sentimiento de pertenencia a la ciudad que està en la base de la asunción voluntària por parte del ciudadano de sus responsabilidades".

El ejercicio de lo que pedemos sintetizar como derecho a la ciudad viene tutelado por nuestra Censtitución al garantizar el derecho de les ciudadanos a participar en los asuntes públicos, directamente o por medio de representantes y al comprometerse a regular la utilización del suelo de acuerde con el interès general para impedir la especulación.

Ai\ade la carta magiui que la comunidad participarà en las plusvalías que gènere la acción urbanística de los entès públicos.

También el control y la participación de la ciudadanía en el planeamiente que determinarà el uso del espacio urbano se contempla en los principios ordenadores de las legislaciones urbanísticas actuales eurepeas, incluida la espaftola, desiacando si cabé los que inspiraren a la britànica Land

Community Act de 1975, al establecer que, siendo el suelo el único recurso material que no puede incrementarse, la planificación consiste en asegurar un equilibrio aprepiado entre todas las demandas del mismo, de tal manera que el suelo se utilice en interès de todo el pueblo.

Se debe desarroUar una nueva cultura urbana basada en el derecho de cada cual para exigir que la ciudad se desarrolle conforme al planeamiento urbanístico previamente participado Los presupuestes bàsices de una gestien participativa antagómcos con la forma de hacer ciudad autoritària y burocratizante, donde sus habitantes nocuentan para nada.

(q^ue no sea votar cada cuatro anos) estan previstos, como antes se ha dicho, en nuestro derecho urbanístico reciente.

En él se prevé, aseguràndola, la mayor participación ciudadana en la elaboración de planes y programas urbanísticos, incluso admite la acción pública para exigir ante les órganos administratives y los tribunales de justícia la observancia de la legislación urbanística y de los planes, programas, proyectos, normas y ordenanzas.

Estàs cesas, como se acaba de ver, estan en les principies dectrinales urbanísticos y en el derecho posi ti ve, però en el erden practico, y con tal de evitar que su ejercicio se cenvierta en papel mejado, es necesaria su incorporación en la conciencia colectiva de la ciudadanía. Falta pues una cohesión moral en temo a amplies grupofi de dudadanos para la asunción voluntària de que, màs allà de la pròpia vivienda, existe la ciudad como objete de su derecho.

En definitiva, se trata de desarrollar una nueva cultura urbana basada en el derecho de cada cual para exigir que la Ciudad se desarrolle conforme al planeamiento urbanísti-

co previamente participado, de suerte que la aesaparición de un espacio publico (zona verde, equipamiento...), la extralimitación en los paràmetres edificatorios del plan o cualquier etro desaguisado urbanístico, como consecuencia de la desviación de poder o de la cerrupción municipal, afecte per igual a todes y cada uno de les dudadanos.

Con estàs formas de participación no se trata de celectivizar la dudad para asfixiaria en manes de la burocrada municipal, sine de saber quién tiene el autentico control para deddir su crednüento y desarrolle. Este es tan impertante que ne pedemes dejarle exclusivamente en manes de les representantes pelítices para que, cambiande el nombre de las cesas, semetan a la ciudad a un modelo de expansión urbanística dictade por las leyes de mercade, contrario al interès general, como expresión de un buen gobieme.

Tampoce podemos dejarla en manes de una pléyade de especialistas prorètices del urDanisme, que actuande como vàlides de aquelles, nos impongan seluaones encaminadas a su ludmiente personal.

7

ICARRER

Febrer 1992

EL CUARTO FOSC L'enderrocament de Torre Melina Amb tot el mereixement, el cuarto fosc d'aquest mes està ocupat pels promotors de l'hotel olímpic de Torre Melina, que amb tota la barra del mórv han enderrocat la masia del mateix nom, construïda al segle XVII. Ara diuen que l'estat ruïnós va fer que caigués sola. El que està clar és que entre todos la mataron y ella sola se murió: 1 - La torre estava en bon estat (com a prova: aquesta foto inèdita de fa un any, realitzada per l'Arxiu Històric de Les Corts. Les oficines dels promotors estaven instal·lades a la planta noble de Torre Melina, sense cap por a que els caigués a sobre. Les pintures murals, a més, no tenien ni una esquerda). Així que queda clar quin ha estat el paper dels constructors, o destructors en aquest cas.

2 - Menys clar és el paper de l'Ajuntament. Després de veure's forçat a garantir la conservació de la masia, han passat anys sense que la inclogués en el catàleg del patrimoni històrico-artístic. 600 veïns han adreçat un escrit a l'alcalde demarwint que activi les feines de l'ampliació del catàleg, abans que tomi a passar un altre fet similar.

Les residències d'avis també serveixen per especular

<

o

z o oc

L'Ajuntament de Barcelona ha aturat 20 projectes per construir apartaments per a avis sobre sòl d'equipament Des de fa mesos, les ja iniciades obres d'enderrocament de l'antiga Clínica Regina, al carrer de la Mare de Déu del Coll, estan aturades. Aquest era un dels 20 projectes de construcció de residències per a avis amb alta capacitat adquisitiva sobre sòl qualificat com a equipament al Pla General Metropolità que l'Ajuntament de Barcelona ha congelat. Cap d'aquest projectes no garantia que, després de revendes o arrendaments successius, els edificis no s'acabessin convertint en blocs de pisos construïts irregularment sobre un espai més barat que el sòl residencial i que estava destinat a altres usos.

Miguel López

Escola Massana de Ciència Política 'EI professorat de l'escola Massana d'arts i oficis ha demostrat un interès extraordinari per la vida política que gairebé els permetria reconvertir l'activitat actual de la institució educativa. Cinc professors són consellers de districte a Ciutat Vella, en una lloable demostració de participació. O potser ha anat a l'inrevés: primer l'escó de conseller i després la càtedra de professor. Serà qüestió de mirar-ho.

Tenim la culpa dels problemes de Correus Si la revista CARRER triga més del compte en arribar per correu a casa vostra, ja saoeu de qui és la culpa: nostra, per enviar-la per correu. Si no la enviéssim per correu, trigaria menys a arribar per correu. No acabem d'entendre el plantejament, però el senyor Mújica sí. "El problema de correus, que les cartes s'acumulin, és que els espanyols escriuen molt", va dir.

Redacció

Especulació a Ciutat Vella Procivesa (Promoció Ciutat Vella, SA, el soci majoritari de la qual és l'Ajuntament de Barcelona) compra a la societat Bou el 31 ae juliol de 1990 un pis per 60 mflions i el notari n'aixeca acta. Aquest mateix notari n'acabava d'aixecar una altra, mitja hora abans, per la venda a la societat Bou de la mateixa vivenda per 33 milions. I dels milions de més que va pagar Procivesa, 8 van ser per un intermediari. Qum embolic!

Inversions La Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ha invertit 100 milions de pessetes en un hotel del culé senyor Gaspar. Es a dir, la conselleria ha esdevingut un accionista més. Deu ser una bona política, això d'invertir els diners dels ciutadans, perquè les administracions ho fan molt, darrerament.

Es clar que ara sí que entenem al senyor Trias quan diu que no té diners per construir els centres de salut als barris.

Es clar, ha invertit la direcció de les inversions. Rendeixen més en un hotel, però per a qui?

Castro, aturat El propietari de Construcciones Castro ha estat condemnat al cuarto fosc per l'Ajuntament de Barcelona. Si fos pels veïns, faria temps que hi seria. L'ajuntament ha comunicat a la constructora que estava aixecant 120 habitatges irregularment als terrenys de Renfe-Meridiana, que no podrà roemprcndre les obres fins a arribar a un acord satisfactori. Aquest acord podria passar per recuperar el seu caràcter de vivenda de protecció oficial (escamotejat pel constructor) o per la venda a preu de cost al consistori.

d'equipament de la ciutat en vivenda".

Els 20 projectes que hi ha sobre la taula de l'àrea Equipament o habitatge? d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona corresponen a Els promotors d'aquestes edificis amb apartaments iniciatives al·leguen que una individuals per a gent gran i residència (sigui més o menys tots reclamaven poder cons- luxosa) per a avis (siguin potruir sobre espais qualificats bres o rics) sempre és un com a sòl per equipament. equipament. Ricard Pie, en Segons Ricard Pie, cap de canvi, discrepa: "Les vivendes planejament de l'ajuntament, de la gent gran no tenen tots aquest projectes eren "més perquè sernecessàriamentun vivenda que no pas equipament. No hi ha prou equipament, i constitueixen un sòl amb aquesta Qualificació exemple dels invents que a la ciutat perquè ni visqui el apareixen periòdicament per 15% de la població que te més buscar la forma d'edificar de 65 anys. Així que cal triar habitatges en zones destinades només una part de l'ampli a equipaments" .Els promotors ventall de possibilitats resivolien vendre apartaments de 70 a 100 metres quadrats, amb dencial per a la gent gran".

Les àrees d'Urbanisme i de cuina i bany complets.

Sanitat de l'Ajuntament estan realitzant un estudi que La llum d'alarma sobre determinarà quines aquest tipus d'iniciativa la va residències es poden considedonar una residència rar d'utilitat pública (les construïda al carrer Joan sanitàries i les assistides) i per ' Baptista de La Salle, a la tant poden consumir part de Bonanova. Al cap de poc l'escas sòl per a equipaments temps, ja tenia un cartell a la de la ciutat. façana on es deia: Es venen Un altre criteri per aprovar pisos. L'ajuntament va encaixar el pla especial que permeti les també algun altre gol abans de obres és que hi hagi garanties que no pugui haver una reaccionar.

Segons Ricard Pie, "si revenda posterior que les acceptàvem casos escandalo- converteixi en simples blocs sos com aquest, obríem una d'apartaments, com ha passat v%g pér còrtVéirtir fot él sòl > ja famb algunes residències. •

Per a ser aprovades, les residències que vulguin ocuar terreny d'equipaments auran de tenir apartaments petits i que no tinguin equipaments, com cuina, que poden ser perillosos i a més permetrien que funcionessin com a unitats residencials independents. A més, hi haurà d'haver clàusules legals que impedeixin la venda dels pisos, fins i tot sota el camuflatge de la venda d'accions de la societat promotora.

E

I

-•••••••lli

I

lllllll ! •

I-

I I I . I M I . .1

M

Ferrovial i HUSA La participació de grans empreses en aauestes operacions dóna iaea del volum de negoci que podien suposar. La residència projectada ala Clínica Regina, )unt amb set projectes més, estava impulsada per Inursa, una societat on participen Ferrovial (constructors de Piscines i Esport) amb la majoria de les accions, Luger, del grup Silvis, HUSA (la cadena d'hotelsde Joan Gaspart) i Pregresa Ibérica.

Els • quatre primers projectes que va plantejar inursa suposaven una inversió de 6.000milionsdepersones en la construcció de 745 places per a clients de classe mitjana• alta.^

í :>; (; •:! n

i

5í .

L'enderrocament de la Clínica Regina per construir una residència està aturat.

8

CARRER

Febrer 1992

Olieres d'aquelles que ja no es fan Mentre les màximes autoritats del país reclamen insistentment ún esforç de competivitat a les empreses del país, fàbriques familiars, que a d'altres països serien objecte d'investigació per l'arqueologia industrial, segueixen encaparrades a mantenir-se en funcionament produint objectes 'd'aquelles que ja no se'n fan'. José Portillo manté a la Prosperitat l'última fàbrica artesanal de fulla de llauna d'Europa.

Per fabricar l'especialitat de la casa, l'oliera, es talla la fulla de llauna, es doblega, se solda, es comprova amb aire comprimit... Això sí, procurant que tinguin petites imperfeccions perquè es noti que estan 'fetes a mà'. El seu destí serà fer servei a la cuina o penjar a una paret com a objecte decoratiu? Així de competitius estem.

Fotos: Miguel López

DOSSIER Moure's a Barcelona

Febrer 1992

Tres anàlisis d'una necessitat que seguix essent un problema El ciutadà se sent agredit per tots els costats. No pot circular a gust. No pot aparcar el cotxe. I a més li plou una pluja de multes. No pot caminar amb un mínim ae comoditat per les voreres de la . major part de la ciutat. Els transports públics recullen crítiques per les tarifes, la regularitat i la comoditat. Aquests aspectes negatius són els que fan que la necessitat bàsica de la mobilitat sigui a més un problema a Barcelona. Tres articles analitzen aquesta qüestió des de diversos enfocaments: Alfons Rodríguez defensa les actuals dimensions del sistema del transport públic a Barcelona però n'assenyala les mancances econòmiques i d'interconnexions; Carles Teixidor reivindica una major atenció al 50% de desplaçaments que es fan a peu; i Ole Thorson analitza la situació crítica de la circulació rodada.

Miguel López

•La motorització ha crescut fins a la xifra d'un vehicle particular per cada dos habitants de la ciutat.

•Hi ha un dèficit creixent de places d'aparcament per als residents a la ciutat. Falten unes 250.000 places nocturnes, iunes quantes mésdediümes,ciuanaugnienta lleugerament morè de vehicles dintre diel terme municipal. el nomc •L'espai vial (1.200 quilòmetres de carrers) ha augmentat poc en els últims anys. La principal aportació, els cinturons, mcrementen la capacitat de circulació de la perifèria però tenen un efecte limitat sobre el centre de la ciutat.

•Arrodonint, el 50% dels viatges que es realitzen a la ciutat són peatonals, el 25% en transport públic i el 25% en transport privat. Durant anys, la major inversió de les administracions ha estat dirigida a aquesta darrera part dels viatges.

•Cada any es fan 270 milions de desplaçaments amb el Metro, 160 amb els autobusos i uns 20 amb els Ferrocarrils de la Generalitat. Fa 15 anys, els desplaçaments amb els

transports ferroviaris eren aproximadament els mateixos, així que el descens i e 100 milions de viatges amb autobús ha passat majoritàriament al vehicle privat.

•Cada cop desapareix més la noció d'hora punta. Hi ha carrers que s'usen al 90% de la seva capacitat de les 6 del matí fins a les 10 de la nit. El canvi de costums ha fet augmentar també la mobilitat nocturna.

•La velocitat mitjana de circulació és de 12 kilòmetres per hora. El seu descens progressiu és degut a l'augment del trànsit i al gran nombre de cotxes malaparcats.

• L'augment de trànsit ha agravat diversos efectes negatius de la vida urbana: els nivells de soroll i de contaminació assoleixen nivells inacceptables.

•L'augment de la circulació i de la seva agressivitat també fa augmentar el nombre d'accidents de trànsit. Els accidents amb ferits s'han doblat en els últims 30 anys i el nombre de morts s'ha estabilitzat al voltant dels 80 anuals.

9

10

iCAKRER

Febrer 1992

Vianant = ciutadà caminant Malgrat la importància quantitativa dels desplaçaments "a peu", les administracions han demostrat més preocupacióper la mobilitat en vehicle privat.

En la ciutat moderna, motoritzada per la presència dels mitjans de transport mecanitzats (cotxes, motos, autobusos, metros, tranvies, etc...) el ciutadà quan camina, és a dir quan utilitza el més propi i intransferible sistema de transport per a desplaçar-se, adquireix la condició de "vianant", utilitzant com ja és conegut, els espais públics anomenats genèricament "carrers", espais públics per excel·lència, que es complementen amb les places i els parcs en alguns indrets de la ciutat

Carles Teixidor i Felip

Major qualitat de vida

Arquitecte

En ciutats com Barcelona, físicament i històricament consolidades en el context de la cultura dita occidental (mediterrània i modernament metropolitana) s'ha de superar la concepciórestringida i segregadora de les tòpiques àrees peatonals, per centrarse en els aspectes fonamentals i més quahtatius de la qüestió de la mobilitat peatonai.

- El carrer es troba en el mateix origen de la ciutat i és el lloc comú on passa tot allò imaginable de la vida col·lectiva i de les relacions socials. L'ordenació i l'a tractin dels carrers influeixen notablement en la qualitat ambiental de l'entorn.

- El carrer és l'element urbà bàsic que dóna forma a la ciutat i al seu paisatge. No és l'espai residual on no s'edifica, sinó que és l'espai principal de referència per a l'organitzadó, percepció, comprensió i funcionament del conjunt urbà i de les seves parts.

- El carrer és patrimoni de tota la ciutat i ha de ser l'ordenació i l'administració pública la <^ue defineixi la seva utilització 1 configuració.

Es ben clar que no tots els carrers són iguals, per les seves dimensions i posició urbana, ni tenen el mateix rol i significació, ni es poden utilitzar de la mateixa manera, però també és evident que tots els carrers poden i han de ser utilitzat5 confortablement pels vianants i no tots els carrers són adequats per a l'ús indiscriminat dels cotxes privats.

Els vianants han de compartir l'espai carrer (habitualment l'han de patir i disputar) amb els mitjans de transport mecanitzat, fonamentalment amb els cotxes privats, que són els que ocupen més espai, entre la circulació i l'aparcament.

A Barcelona, malgrat la importància Quantitativa i qualitativa aels desplaçaments "a peu", es pot comprovar (igual que arreu d'Europa i del món, al llarg dels darrers 30 anys), una preponderant preocupació

Tots els carrers poden ésser utilitzats confortablement pels vianants

dels poders públics per la mobihtaten venicle privat, que s'ha traduït en la política d'infrastructures, en les solucions tècniques adoptades, i en les prioritats de la inversió pública.

Un exemple: Inici i final d'una autopista urbanitzada Dins de la concepció general de la Ronda del Mig, l'avinguda Rio de Janeiro és un exemple d'urbanització integral, tant en el sentit constructiu com en el d'integració a la ciutat. Aquesta via, que el PGM indicava com autopista urbana, ha estat reconvertida en un espai públic-avinguda de la xarxa viària principal.

El cas de l'Avinguda Rio de Janeiro, situada al barri de la Prosperitat, va provocar una llarga i molt enfrontada discussió entre els veïns i l'Ajuntament. Finalment, el projecte definitiu, que fou realitzat per P. Bardají i C. Teixidor i va guanyar el premi FAD el 1989, encara que estava condicionat per la morfologia del lloc, fou sensible a Ics exigències veïnals i va desestimar qualsevol idea artificiosa de rambla.

Actualment aquesta via ofereix uns amplis espais pcatonals als dos costats del vial, que sens dubte són urbanísticament més encertats i socialment més rendibles i agraïts que el projecte primitiu; i en el centre de les calçades, fjer a la circulació rodada, aue ja es preveia força intensa, està situat l'eix-mitjana, sim*bòlic i representatiu, que solvcnta el crcuament del vial. D'aquesta manera se supera les barreres auc representen els importants desnivells existents i alnora es garanteix la seguretat peatonal.

Més enllà del 92 L'estructura física compacta de Barcelona, amb altes densitats de poblament i activitats, amb una malla viària, relativament tupida, obliga per a l'adequació i millora de l'espai i dels

MÀXIMES - Tots els ciutadans són peatons i tota la ciutat és eatonal. Peató i peatonai no són conceptes ni categories iferenciadores, excloents o residuals de fes activitats i dels espais urbans.

S

- La mobilitat peatonai és i ha de ser compatible amb la mobilitat mecanitzada dins l'espai públic comú, constituït pels carrers i les places. En les actuacions d'ordenació i millora, s'iia de tenir present que tots els carrers han de ser utilitzats pels vianants*, perífqttelto tots els carrers poden ser utilitzats pels vehicles motoritzats. ' -Lacreaciód'aparcaments,econòmicamentassequibles, per emmagatzemar cotxes, ha de ser una actuadópríoritàría 1 urgent.

CRITERIS - La proporció mínima d'espai peatonai a qualsevol carrer hauna de representar del 40 al 50% de la seva amplada.

- Les voravies no haurien de ser en cap cas inferiors a 1,50 m sense arbres, ni a 2,5 m amb arbres,fenels carrers de més intensitat peatonai, l'amplada mínima hauria de ser de 3,5 m.

- Els carrils per a la circulació rodada haurien de tenir una amplada mínima de 2,5 m i millor si són iguals o superiors a 2,75m. De 2,80 a 3 m seria una bona dimensió tipus.

- En carrers l'amplada total dels q^uals sigui inferior als 5,75 m és aconsellable el paviment únic, sense diferenciació entre voravies i calçada. Si han de suportar trànsit rodat, aquest haurà de ser lent i restringit. itineraris pera vianants, a aplicar soluaons integrades i de reequilibri dins oels carrers existents, més que no pas imposar solucions segregades exclusivament peatonals.

L'espai carrer, molt sovint escàs, l'nan de compartir tots els modes de transport (motoritzats i vianants) de manera equivalent, donant la mateixa prioritat d'ús als desplaçaments : a peu, en transport públic i en vehicle privat; per això cal alliberar molts carrers dels aparcaments per obtenir un espai millor per a vianants i autobusos.

Afortunadament ja fa uns 10ol2anys,alprimermandat del nou Ajuntament democràtic, s'inicià un clar i decidit, però llarg, camí per restituir progressivament al ciutadàvianant l'ús més ampli de l'espai públic de la ciutat; es poden trobar bons i variats exemples de realitzacions a

tots els districtes. Aquestes actuacions, heterogènies i fragmentades, tenen el seu marc de referència en el Pla de Vies del 1986 on queda definida i dibuixada tota la xarxa viària principal de Barcelona.

Actualment l'Ajuntament està enllestint l'elaboració del Pla d'Espais Lliures (1991) on es desenvolupa el pla de vies que dóna un domini preponderant a l'ús peatonai.

Complementàriament cal ue continuï la política 'aparcaments per incrementar-ne l'oferta, alliberar de vehicles alguns carrersgaratge i poder redistribuir respai, millorant i fent més compatible la mobilitat peatonai I la rodada. I no hem d'oblidar la tasca permanent i uotidiana, sobre cadascun els carrers més secundaris de cada barri, que s'ha de desenvolupar a nivell dels districtes per complementar l'estructura general de la ciutat.

3

a

11

ICARRER

Febrer 1992

La mida justa del transport públic a Barcelona

o Q

Una característica essencial dels transports públics urbans és la de no existir per ells mateixos. Es clar que, llevat de casos molt singulars, ningú no agafa el metro o l'autobús per donar una volta. I a Barcelona de cada tres viatges, dos són obligats, és a dir que s'han de fer forçosament per anar al treball o a estudiar PASAJEROS

TRANSPORTS BARCELOffA

1975 -

PUBLICO

1990

zao 260 240 220

I

200

li

160

u

120

I

180

140

vehicle privat, amb í'excusa d'una pretesa mala qualitat del transport públic, la qual cosa és una afirmació que no s'ajusta a la realitat i que pot resultar injusta.

100 80 60 40

La dimensió financera

T"»-

r JLHXJ I

1 97B

1 • 1977

1

1 1979 +

iarmo

1

1 1981

1

1 '1983

1

ÀÍfOS AUTOBÚS

Quina és Tof erta del servei?

L'aglomeració barcelonina gaudeix, en termes quantitatius, d'una bona oferta de serveis de trar^port públic ja que pràcticament totel territori està atès per les dues xarxes, metro i superfície, i fins i tot en alguns casos es produeix duplicaciódel servei (itineraris servits paral·lelament per metro i autobús).

L'oferta de servei del TMB es xifra en 13.000 milions de places-Km, de les quals 10.000 milions corresponen al metro i els 3.000 restants a la xarxa d'autobusos. A més a més, les empreses concessionàries de l'EMT completen l'oferta en unes altres 1.000 places-Km d'autobús.

La xarxa de metro, que és la bàsica del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, està constituïda per 70,9 km que serveixen 4 línies i 98 estacions de les quals 20 són de correspondència. Val a dir que els passadissos de correspondència no són els òptimsi malgratelsavantatges que puguin suposar el permetre l'enllaç de Ics di fercnts línies sense ha ver de sortir de la xarxa, són llargs i incòmodes.

L'oferta del servei es realitza mitjançant 385 cotxes motor i 93 remolcs. La meitat del material mòbil (línies 1 i 3) ha estat renovat entre 1986 i 1989 i els nous trens són d'alta tecnologia i amb unes

prestacions de seguretat, rapidesa, climatització i comoditat òptimes. La resta del parc mòbil té menys de 22 anys. La freqüència de pas arriba als 3,5 minuts en les hores puntes, temps bastant superior al de 2 minuts que ofereix el metro en altres capitals europees. La velocitat comercial es de 27 km/hora.

L'oferta de la xarxa de superfície, que complementa la bàsica, és de 690 km (anada i tomada dividit per dos) i està constituïda per 83 línies, de les quals 71 son urbanes i 12 intermunicipals. El parc mòbil és de 800 vehicles dels quals prop de la meitat són nous. La resta té una edat mitjana de més de 7 anys. La velocitat comercial és de 12,2 km/hora a les vies urbanes i 16,7 km/ hora a les interurbanes.

Les xarxes de TMB transporten anyalment 466 milions de viatgers, dels quals 264 milions corresponen al metro i 202 milions a l'autobús.

Aquest volum de viatgers transportat és inferior al de fa vint anys a causa lògicament del gra'l creixement experimentat per la motorització privada però també dels efectes dels canvis socioeconòmics de tot ordre ucs'hanproduïtenelsmodes e vida i en l'organització de les relacions econòmiques (horaris, temps de treball,...)

a

1 1986

1

1 1987

1

1 1989

rrcc SAjauA

Alfons Rodríguez i Bayraguet Enginyer Si els ciutadans utilitzen els transports públics urbans és per anar d'una activitat urbana a una altra activitat urbana. Es a dir, els transports no tenen un domini propi sinóque són subalterns dels lugams que els relacionen a les altres activitats urbanes. En aquest sentit recordem que a Barcelona de cada tres viatges, dos s'han de fer compulsivament, per raó de treball o d'estudis.

Això indubtablement suposa en molts casos un rebuie que prenia seva màxima viruIerKia quan es planteja la qüestiódel preu. En relació a això, hem de palesar un fet de naturalesa sociològica que ens diferencia clarament dels països nòrdics i anglosaxons.

L'any 1975 la cobertura dels costos d'explotació pels ingressos era equilibrada en el metro i amb un lleuger desequilibri pel que fa als autobusos. Però en els anys de la traitóiciópolítica, les tarifes es varen quedar pràcticament congelades i en arribar la democràcia als ajuntaments, el 1979, la situació era ja d'un dèficit acumulat de més de 20.000 milions de ptes. Les coses es varen arreglar de forma provisional, mitjançant la llei ae finançament urgent de les hisendes locals, que va eixugar els dèficits acumulats fins el 1983. En el cas del metro, la llei d'equiparació amb el metro de Madnd, va fer que ocasionalment l'Estat es fes càrrec dels prop de 4.000 milions de dèficit anual d'explotació, mitjançant una subvenció que s'havia de ne;ociar cada any i que no cobria es noves inversions de renovació del material mòbil.

La signatura del contracte programa el 1990 va suposar la solució, almenys des del punt de vista teòric, dels problemes financers del TMB. Les empreses han fet molts esforços per disminuir els costos d'explotació i millorar la productivitat i la qualitat del servei, peròcomque les tarifes continuen essent de les més baixes d'Europa ( a part que entre el bitllet senzill i la targpta multi viatge hi ha urw reducció tarifària de prop del 40-50%, fet no massa fre<jüent a d'altres companyies ) i com que les institucions de tutela no solen complir puntualment els seus compromisos financers, la situació financera de TMB tendeix a empitjorar. Actualment el dèficit acumulat és de 76.000 milions de ptes i elsinteressosbancarissuposen prop de 7.000 milions anuals.

f

La percepció del transport als països anglosaxons passa per r acceptaciódel fet que, en definitiva, hom ven la força del treball i que per vendre-la necessita del transport. En canvi als països del sud hi ha una cultura distinta. Aquí, pel que fa a les tarifes, sempre hi ha hagut un rebuig molt visceral que rau en la tradició de pensar que el desplaçament del treball ha de ser reemborsat, ia que és un temps que el treballador perd o que se li sostreu del seu temps lliure. Com també forma part de la idiosincràcia de la gent del país el menyspreu per les coses col .lecti ves i, en general, Problemes pendents la preferència pel que és més car, que en aquest cas es Malgrat els esforços tradueix per 1 elecció del realitzats, hi ha dos aspectes

que fallen veritablement i que són de difícil solució. Èls traçats de les línies no es corresponen amb els recorregutsenelsquees generen els grans fluxes de desplaçamentsde la ciutat. Les correspondències són penoses i inal planejades i tampoc són bonesiesinterccmnexionsamb els transports de superfície.

En segon lloc, pel que fa als autobusos, no existeix una bona comunicacióbus-usuari.

Existeix una incertesa sobre l'interval de pas, les esperes a les parades són a vegades massa llargues. La configuració física de la trama urbana i la congestió del tràfic no faciliten la bona planificació horària.

El servei actual potmillorar notablement, si esdisposa dels recursos financers necessaris.

Però si el que es vol és augmentar l'oferta de servei, quan els ciutadans reclamen una línia de metro o un nou servei d'autobusos, cal tenir en compte que a la majoria de casos la demanda potencial de tràfic no ho justifica i socialment no és acceptable per la desproporcióque existeix entre les inversions necessàries, els costos futurs d'explotacióiels pocs beneficis o avantatges que proporciorwria una nova hnia a la ciutat amb un baix índex d'utilització. Cal tenir en compte els costos d'oportunitat, és a dir que d'aquests recursos que s'immobilitzarien en el nou servei de transport públic se'n podria treure molt més profit si es dediquessin a altres tipus de serveis socials (educació,, sanitat, etc). Davant de totes les reivindicacions socials de transport públic cal apel.lar a una reflexió responsable de tots els ciutadans sobre els costos que representa la inversió necessària per a la seva satisfacció en relació als beneficis socials.

El progrés social només s'aconsegueix realment mitjançant una distribució racional dels escassos recursos disponibles, que valori adequadament i amb el rigor necessari totes les alternatives d'actuaciópossibles en els diferents àmbits socials de la inversió pública.

12

Febrer 1992

ïï Reflexiones sobre el coche en en la ciudad o o

->:(:*

ciso buscar un nuevo equilibrio en el precio de su uso, o sea utilizar menos el coche.

Tambien hay que pedir a nuestros representantes políticos que actuen consecuentemente con estos problemas y quenocontinuendensificando la ciudad. Se pueden mencionar actuaciones muy densificadoras en marcha en este momento, como la Vila Olímpica, Port Vell, eje de la calle Tarragona, eje de la Diagonal alta, terrenos de Renfe Meridiana... Las razones de estàs actuaciones son económicas, però muy a corto plazo. Debemos preguntamos si el coste a medio y largo plazo no serà muy alto para todos.

La planif icación personal

Peropara llegar a una solución aceptable tambien se precisa una importante autodisciplina en el uso particular del vehículo privado. Antes de cada viaje debemos preguntamos ^necesi to el cocne, noy ?

El coche nos ha permitido olvidar la planificación personal de nuestros viajes. Però para poder planificar los viajes del dia y de la semana hay que tener información sobre Miguel Lope/ las alternati vas. Aunque las companías de transporte inLa ciudad de Barcelona y su àrea metropolitana tienen demasiados coches forman mas, no es suficiente.

Cada casa y cada despacho circulando y demasiados coches para el limitado espacio de aparcamiento. debe tener a mano información del transporte utilizable.

Ole Thorson ques, plazas,aparcamientos...) Aunque los rcsidentes dentro Si no tenemos la información a de Barcelona realizan un alto mano, lo primero que se nos Si bicn hay momentos en •crear mas suelo industrial y porcentaje de viajes en trans- ocurre es coger el coche. Y hay los cuales nuestro principal para servicios fuera de Barce- porte publico, en el caso de los muchos ciudadanos que no mediü mecànico de transpor- lona, peroestavezcond trans- viajes que tienen que cruzar el han cogido un medio de transte nos trae unas ventajas im- porte publico bien incorpora- termino municipal, la utiliza- porte publico durante meses o portantes, en otros, lamenta- do ción del coche supera en mumos haberlo cogido. cho a la del transporte publiEl problema del enorme • planificar y ampliar el trans- co. Esto quiere decir que una trafico en las calles de la ciu- porte publico en toda la Re- parte importante de los prodad no se puede solucionar gión I con vistas hacia el futu- olemas de trafico de Barcelomediante la construcción de ró. na ciudad son creados por las mas calles, carreteras y autopersonas aue vi ven y/o trabapistas. Solamente un cambio La falta de previsión y de )ari fuera ae la ciudad. en el uso del suelo y un mayor política definiaa lleva a una No podemos olvidar los uso del transporte publico situación inaceptable, con una efectos negativos que el coche puede mejorar sensiblemente circulación fuera de control y causa en nuestro espacio bàsilos efectos negatives de este muy pronto el coche se podria co para vi vir, como es el ruido medio modemo que es el ve- declarar el enemigo publico insoportable; ytambiendebehículo privado. número 1. Seria una lastima. mos valorar el que cada ano se Si se quiere invertir en la Todos tenemos derecho a pomueran 100 personas y mas Ciudad, realizar obras públi- der utilizar este medio mode 12.000 queden con secuecas e inaugurar instalaciones demo de mobilidad, sin conlas, en los accidentes de trafinuevas, hay muchas otras co- troles ni restricciones arbitraco de nuestra ciudad. sas que se pueden hacer para rias.

Està muyclaroque vivienfavorccer el uso del coche; do en una sociedad de merca•construir muchos aparcado libre, si hay demasiados mientos nuevos fuera de la via Barcelona no es una isla coches circulando con colas y pública a velocidades bajas, es que Un anàlisis de los viajes en todavía es demasiado barato •construir aparcamientos di- coche dentro de la ciudad de utilizar este vehículo particusuasorios en la perifèria, co- Barcelona nos indica que una lar en comparación con otros nectados con bus y tren gran parte de estos viajes esmedios de transporte. Si no tan reiacionados con los vehíueremos que aumente consi• recuperar suelo para usos pú- culos que llegar/de, o parten erablemente el circular con blicos dentrode la ciudad (par- hacia, fos municipios vecinos. el coche por la ciudad, es pre-

anos.

Està claro que hay muchos viajes no típicos, donde utilizar el coche es una clara ven taja. Muchos de estos viajes estan reiacionados con el ocio, que puede terminar tarde.

Entonces no hay màs remedio pornohaberaltemativas. Però no es preciso que diez amigos o familiares vayan a la misma cita, cada uno en su coche.

Recomendaciones

El problema de la circulación es un problema metropolitano aue supera el àmbito de una sola ciudad. Por tanto solamente se puede encontrar soluciones si colaboran los distintos municipios y las administraciones superiores, como son àrea metropolitanas, comarcas y comunidades autónomas. Y ademàs en la planificación del transporte debería darse màs importància a las mejoras del servicio de autobuses de cercanías y regionales.

Hay que definir una red bàsica limitada de trafico en los municipios y unas zonas de trafico local, con àreas de trafico calmado. No todas las calles han de ser vías bàsicas, como sucede en Barcelona. Y debe implantarse como velocidad màxima en las vías lentas los 50 km/h. Y debe-aumentarse la construcción de plazas de aparcamiento fuera de la calle, aunque no sepüeda justificar su rentabilidad econòmica inmmediata.

El peatón debe reclamar un mínimo del 40% del espacio de la via pública.

a

Un caso practico: Bolonia La decisión de muchos ciudadanos de solamente mirar por su pròpia comodidad a corto plazo convierte las calles de las ciudades en un frente ae guerra de todos contra todos. Todos los lugares de la ciudad estan llenos de vehículos.

En cerca de medio centenar de ciudades italianas se ha tomado la decisión de cerrar el centro a la circulación de coches particulares, salvo para los que tienen una clara necesidad de entrar allí, como son los residentes.

El ejemplo màs conocido es el de Bolonia, en la que en una actuación un tanto desesperada, el Ayuntamiento de la ciudad quería conseguir una reducción dràstica del trafico en la parte central de la ciudad y una mejora sustancial de fa calidad de vida en el àrea.

Sin embargo, estos casos demuestran que no es suficiente intentar solucionar el problema de trafico con un bando de la alcaldia y con unas pocas senales de trafico, sinó que es imprescindible actuar con medidas integrales, que planifiquen màs globalmente el territorio.

AUGMENT DEL PARC DE VEHICLES A BARCELONA (1957-1989) Nombre de vehicles

Turismes

Motos

1957

59.568

29.446

1960

118.089

1970

Camions

Altres

16.419

7.129

6 . 574

43.733

41.033

12.360

20.693

387.964

288.170

40.271

36.439

11.240

1980

704.041

556.577

72.053

63.540

11.871

1985

729.155

586.728

84.414

51.789

6.224

1989

913.842

684.504

113.484

61.147

11.297

Anys

Ciclomotors

8.054

43.030

13

CARRER

Febrer 1992

"Si no saps prendre't les coses que passen pel món amb conya, on aniràs?''

tf) >

UJ

oc

2 m

Entrevista amb Oscar Nebreda, creador de Jordi Culé Pot semblar una ximpleria, però quan es tracta d'entrevistar un humorista sempre m'agafa una mena de suor estranya, com una por rara. Suposo gue temo que no em prengui el pèl, que no m'agafi seriosament; sí, deu ser això.

Aquesta vegada, però, he tingut sort... Vaig entrar a El Jueves que gairebé tremolava ae nervis, però just en veure el meu entrevistat i donar-li la mà, va ser com si m'hagués pres un vàlium. Em vaig asseure tranquil·lament i, mentre en Miguel, el fotògraf, començava a disparar, jo anava preguntant entre rialla i rialla. L'Oscar Nebreda, als seus 46 anys, encara conserval'ànima fresca. el prototipus, encara que una mica endolcit, perquè no pots insultar a ningú.

Marta Pluja -- Com personatge?

es

crea

un

- Si hem de ser sincers, jo no he creat mai cap personatge: Quan vaig començar a dibuixar seriosament, als anys 70, al Papus, al Barrabàs, a tots aquells llocs, jo no vaig fer cap personatge, tot eren xorissos, putes i pistolers.

Llavors vaig arribar a El jueves i em van dir: "mira, aquí tenim iin consultori eròticof estiu, que el porta un tio que fa unes consultes. Si tu vols il.lustrar això, dóna-li una conya marinera". D'aquí va néixer Cojonciano. I en Jordi Culé tampoc no va ser una idea pròpia, van ser els de TV3 que em van dir que podria fer alguna conya que donés una mica d'humor a les retransmissions esportives.

- El seu paper és més d'observador, de veure què passa a fora i transmetre-ho al paper?

—Sí, perquè si mires el Cojonciano, pràcticament només presenta, és una mica com Vlnfortne Semanal. Jo, més que dibuixant, em sento periodista. No sóc un çran amant del dibuix. Dibuixar, dibuixo, encara que no ho faig gaire bé, però el que sí procuro és que cada dia estigui més arregladet el text.

- Queda clar que a vostè li interessa més el text que el dibuix. Pot haver una independència entre aquests dos elements? " Saps què passa?, que les revistes d'humor sempre tenen una quotidianeïtat i això no permet lluir-te fent el dibuix. El problema que tenim sempre, sobretot la gent que fa caricatvu-es, és que no es poden fer d'avui per demà.

Això no és còmic, és periodisme il.lustrat i has d'estar a la que salta.

- Creu que Jordi Culé és el prototipus del futbolero?

-- Es el prototipus del futbolero culé, perquè si haguéssim de fer el prototipus del Madrid sortiria diferent.

Però com que jo sóc d'a<juí i sóc culé, conec les reaccions dels culés. I en Jordi Culé és

— Així, no tots els/oro/os es comporten de la mateixa manera... ~ No, perquè la gent del Madrid és d'una altra manera, o els de Bilbao. Viatjant te n'adones que la gent d'Espanya és totalment diferent. El que es ven aquí no es ven a Madrid, són gustos totalment diferents. I això es veu amb el personatge que va fer Forges a Télemadíid quan va sortir Jordi Culé a TV3. Encara que no ho volen reconèixer.

"Més que dibuixant, e m sento periodista" "No reconeixen que l'única revista d'humor del país e s fa aquí a Barcelona" "Els catalans s o m els que t e n i m m é s sentit de l'humor de tot Espanya"

~ Es com una mena de competència bruta?

~ Sí, és clar. Si no saps prendre't les coses que passen pel món en conya, on aniràs? ~ Sí, i a més tampoc no Les coses que es poden reconeixen que hi ha una prendre en conya, és clar: un única revista d'humor al país, atemptat d'ETA no, però els que es fa aquí a Barcelona i vint milions que s'embutxaca un tio de la RENFE sí. que és El Jueves.

-L'humor forma part de la nostra vida?

Miguel Lopc

l'humor?

~ Crec que som els tios que tenim més sentit de l'humor d'Espanya, per moltes raons. Tot l'humor que — I així, vostè diria que els es fa a Espanya prové de catalans tenim bon sentit de Catalunya, com els programes de televisió, publicacions, humoristes i grups de teatre.

Tota la pedrera d'humoristes és aquí. Allà van repetint les gràcies de tota la vida.

- Però, per exemple, quan els Joglars treuen una obra on es fiquen amb la Moreneta, en Pujol i el Barca, com és que s'aixeca tant d'escàndol? ~ No s'aixeca escàndol. Es el secretari, el pilota, el que vol fer mèrits, el que diu "miri, miri, senyor president, aquests es fiquen amb vostè, vaig a fer una nota de premsa immediatament". Aquest és el perillós, però la gent no, la gent riu i s'ho passa de coUons. I imagina't això amb la Macarena o la del Rocío...

- Així no hi ha temes tabú? ~ Vaja, sí que en tenim. A El Jueves no fem mai conya dels malalts terminals, dels esguerrats ni dels tios amb sida. No ho fem perquè no ens agrada. I ficar-te amb el Rei o amb d'altres personatges, si no tens proves, tampoc no ho pots fer.

- Es qüestió de censura o de sentit comú? ~ Es de sentit comú, i a més, és que a la gent no li agrada.

- Amb què creu més, amb !a ironia, el sarcasme o la sàtira? ~ A mi m'agrada més la sàtira, la ironia. El cinisme no. Jo sóc cínic, però particularment, perquè la vida f ensenya a ser cmic. A aquesta edat ] a estàs una mica de tomada de tot.

- Quina opinió té d'aquest any olímpic? ~ A mi em sembla moltbé, i em toca una mica els collons aquesta gent que ho critica, que diu que marxarà...

D'entrada tenim una oportunitat, ara, que la gent sàpiga que els catalans som al mon, perquè joesticunamica fart que, quan surts a l'estranger i els dius d'on ets, f identifiquin amb els toros, la paella i l'olé. Estic a favor, però seré crític. Jo suposo que en els Jocs Olímpics els que hi han hagut de treballar ho han fet dignament i no haurem de sentir vergonyaper ningú.

Ja posats, li vaig demanar que em dibuixés un Jordi Culé olímpic; mentre el dibuixava amb la torxa a les mans, ens va fer un comentari particularment significatiu: "També hi ha una altra cosa que pot ser fonamental pels Jocs Olímpics, que és si el Barca guanya la Copa d'Europa, i això la gent no ho té em compte. Imagina't el que pot ser!"

14 <

z o UJ

o UI OC

D

iCARRER

Febrer 1992

El Museu d'^Història de la Ciutat ofereix itineraris per conèixer Barcelona Les 32 passejades que proposa i la visita de les seves instal·lacions poden suposar un cap de setmana interessant que inclou la capella de galau, anta Agueda,el Salódel Tinell

El Museu d'Història de la Ciutat ha estat intentant durant els últims anys deixar de ser vist com una simple col·lecció d'objectes i convertir-se en un centre que estimuli la investigació i la difusió del passat, recent i remot, de la ciutat. Les darreres activitats del museu el converteixen fins i tot en una oferta atractiva per als barcelonautes que vulguin dedicar algun cap de setmana a descobrir, d'una manera amena, aspectes amagats de la ciutat.

Ernest Alós L'oferta de lleure cultural del Museu d'Història de la Ciutat inclou les visites a les instal·lacions del museu i un ampli ventall d'itineraris per passejar i conèixer diferents aspectes de la ciutat. El museu està publicant actualment 32 guiesbreusper explorar barris i racons de Barcelona o visitar elements conèixer el patrimoni industrial o artístic dispers. El ciutadà pot optar per explorar pel seu compte el paisatge urbà amb l'ajut d'aquestes publicacions o pot recórrer al programa de visites organitzat per Barcelona Punt Zero, l'oficina d'informació del museu.

Grups reduïts "Volem connectar el ciutadà amb la transformació de la ciutat des del punt de vista històric, en el mateix escenari i fent-lo passejar", explica el director del museu, Oriol Granados. A més de les 32 visites programades amb data fixa, amo inscripcions individuals i grups de menys de 30 persones, (consulteu el requadre), es poden concertar altres recorreguts, fets a mida

dels interessos de l'entitat (associació de veïns, esplai, casal d'avis...). Les escoles tenen una oferta especial, en horaris escolars, reduïda al Raval, cl Casc Antic i l'Eixample.

Les visites col.lectives ofereixen la possibilitat d'accedir a edificis poc coneguts: "Es interessant entrar a edificis del Raval amb un valor històric o artístic poc valorat fins ara i que actualment són habitatges, hotels o restaurants. També és una oportunitat única

i el Mirador del Rei Martí. Uita altra possibilitat, des de la primavera passada, és el circuit de la muralla romana, passant per l'interior d'una de les torres i el pas de ronda.

La ciutat romana

l'accés a àrees industrials, com l'interessantíssim conjunt modernista de bombeig d'aigua dels pous de Montcada", explica Oriol Granados.

A partir del mes de març, estarà obert al públic el conjunt monumental de l'antic Palau Reial Major. En aquests moments s està acondicionant el recorregut pels edificis del

Però un dels majors atractius del museu és la visita a les restesde la ciutat romana, al subsòl de la plaça del Rei i de la plaça deSant lu. A partir del 19 de febrer, a més de poder assejarpelscarrersdel'antijga arcino i les habitacions de les viles romanes, es podran contemplar la col·lecció de retrats romans del museu a la sala romànica de les Voltes.

La política dels responsables dei museu de convertir-lo en un organisme viu, que desenvolupi lessevesactivitats més enllà de les seves parets i que centri la seva activitat en

g

Vuit idees per explorar la ciutat Els itineraris que té programats el Museu d'Història de la Ciutat d'aquí al mes de juny són els següents: Un passeig de Barcelona: la Rambla. A peu, el dissabte 22 de febrer.

Trobada davantdel Museu Marítim.

L'arquitectura industrial a Barcelona. Amb autocar, el dissabte 7 de març. Trobada a la plaça

de Ramon Berenguer el Gran.

La ciutat s'estén pel Pla: l'Eixample. A peu, el dissabte 21 de març.

Trobada a la Casa Elizalde, carrer València 302.

L'antic barri dels jueus: el Call. A peu, el dissabte4 d'abril. Trobada a la plaça de Sant Jaume.

El Palau Reial. A peu, el dissabte 25 d'abril.

Trobada al Museu

d'Història de la Ciutat.

El monestir i el palau d'una reina: Pedralbes. A peu, el dissabte 9 de maig.

Trobada a la plaça del Monestir.

El litoral barceloní.

Amb au tocar, el diumenge 24 de iTiaig. Trobada a la plaça d'Espanya.

El barri medieval dels mariners i artesans: la Ribera. ATCu,el dissabte 13 de juny. Trobada a la plaça

PROPOSTES Sa Majestat Carnestoltes toma després de Sortides amb bicicleta dos anys A mida que l'hi vern sembla L'any passat. Sa Majestat Carnestoltes va preferir quedar-se ben amagat a casa seva, no fos que l'enxampés alguna de les bombes que queien a la sorra del desert d'Aràbia després d'haver passat pel cel d'aquest país. Aquest any torna amb més ganes i força que mai. A més dels actes organitzats a cadascun dels barris (informeu-vos a la vostra Associació de Veïns, al 010 o als consells de districte), els mercats municipals han impulsat els actes centrals de la testa per a tota la ciutat.

Sa Majestat arribarà el dia 26 de febrer davant del mercat de la Bcxjueria, a les set de la tarda. Els dies 27, 28 i 29 de febrer, els venedors dels mercats es disfressaran, i la parada mésbenguarnida rebrà el Pebrot d'Or. Els compradors que vagin disfressats a comprar, rebran una entrada gratuïta del ball de Carnaval.

La rua a la Rambla serà el dia 29, dissabte. Hi haurà dos recorreguts per a les comparses: un des del carrer Pelai fins al Moll de la Fusta i un altredeColon finsa la plaça

l'explicació gràfica i entenedora de la ciutat, encara no ha arribat a la col·lecció permanent del museu.

L'estem redissenyant de manera que lament pugui saber perquè laciutates com és, des de la presència del primer home fins a l'actualitat Hem de deixar de banda l'acumulació d'objectes, així que estem fent treballs de recerca per triar els objectes més evocadors del desenvolupament de la ciutat i per elaborar el material gràfic i didàctic que ajudi a entendre el procés", assegura el director del museu.

A finals de febrer apareixerà una guia que reuneix tots els itineraris preparats pel Museu d'Història de la Ciutat amb la col.laboració d'historiadors locals i de l'Escola Taller de l'Edifici de les Aigües, que s'ocupa de la formació dels monitors.

Catalunya. El jurat se situarà davant de la Virreina. A les 10 de la nit del mateix dia, ball al Poble Espanyol amb lliurament a la comparsa més maca, a la més estèhca, a la més original, a la més grossa, a la més pobra

i a la més desmadrada.

L'enterrament de la sardina, encapçalat per les vídues del Carnestoltes, Mari Santpere i Empar Moreno, se celebrarà el dia 4 de març davant del pavelló italià de Montjuïc·

que perd força i la primavera comença a treure el nas, els ciclistes engreixen les cadenes de les màquines i es posen en forma· Els Amics de la Bici proposen tres sortides d'aquí al març per als viciosos ael pedal que tinguin pressa per sortir a la carretera.

Febrer Visita a les comarques d'Osona i Bages el dissabte 22 i el diumenge 23. Sortida conjunta amb la Farinera, Ateneu del Clot. Anada fins a Vic i tomada des de Manresa en tren.

Contacteu amb anticipació al 453.96.48.

Març El diumenge 8, matinal de visita turística als nous carrilbici de la Vall d'Hebron. Reunió a la plaça Catalunya a les 10 del matí.

I el 28 i 29 de març, cap de setmana a Banyoles i els seus entorns, amb visita comentada als nous carril-bici i a una xocolateria artesanal. Contacte al 237.20.61.

de r Àngel.

Amésd'aquestprograma, podeu concertar altres itineraris per grups. Tots els itineraris començaran a les 10 hores. Inscripció prèvia al servei d'informació del Museu d'Història de la Ciutat, a la baixada de la Llibreteria.

(Durant l'horari d'obertura del museu, de dilluns a dissabte, de 9 a 14 h., dilluns i dimecres de 16.30 a 18.30 h.)

Barcelona i la literatura Barcelona Metròpolis Mediterrània, revista trimestral de l'Ajuntament de Barcelona, ha publicat una separata del seu número 20 dedicada a la presència de la ciutat de Barcelona en la literatura. La publicació destaca que com a protagonista, escenari o font d'inspu-ació, Barcelona ha estat i és una notable generadora de literatura". En 132 pàgines ben aprofitades podreu trobar articles sobre Narrís Oller com a cronista de la burgesia; la ciutat nova de l'Eixample; la Barcelona del noucenbsme i les avantguardes; les odes a Barcelona; els baixos fons com a escenari literari; la Barcelona de la Guerra Civil; la ciutat suburbial de Paco Candel; la ciutat a l'obra de Xavier Benguerel i Vicenç Riera LLorca; el grup poèHc de Barcelona; les contrastades visions de la ciutat de Luis Goytisolo i Eduardo Mendoza; la nostàlgia a la narrativa de Juan Marsé i Manuel Vàzquez Montalban; la generació de la ruptura dels anys 60; les aproximacions d'autors estrangers; els cronistes; la Barcelona del teatre; i la ciutat i les dones.

15

CARRER

Febrer 1992

LA PASSEJADA

<

z o

La plaça de Sant Felip Neri Carmina Roig Si us trobeu badant pel Barri Gòtic i us cal reposar una estona, aneu a la plaça de Sant Felip Neri. Iniciada la pujada del carrer del Bisbe des ae la plaça de Sant Roc, deixeu els voltants de la catedral igireu a la dreta, per la plaça deGarriga i Bachs. Hi entrareu pel carreró de Montjuïc del Bisbe. Aquesta placeta forma part del cjue se'n diu el barri del Call, es a dir l'antic barri jueu de Barcelona.

Es un oasi de pau en ple cor de la ciutat. Dues esponeroses acàcies us donaran la benvinguda i una petita font us calmarà la set. Només se sent la remor de l'aigua i la xiscladissa dels ocells.

A la plaça no hi podeu seure. Haureu de recórrer-la amb calma, tot observant els vells edificis que l'envolten: la casa del Gremi de Sabaters, amb el Museu de calçat antic, i la casa del Gremi de Calderers. Ambdues foren traslladades a aquesta placeta cap als anys cmquanta des d'altres emplaçaments.

L'església de Sant Felip Neri és típica de la

Contrareforma barroca; va substituir l'oratori provisional edificat l'any 1673.

Però tot i la bellesa de la plaça, no us deixeu enganyar per la seva pau, la memòria nistòrica és traïdora. A la façana de l'església encara s'hi pot observar l'empremta deixada per la metralla d'un bombardeig feixista l'any 1936.

Hi moriren vint nens. Ara, just al seu costat, hi ha una escola, la de Sant Felip Neri. Cada dia els nens abans d'entrar a classe recullen les xeringues que hi ha escampades pel voltant del brollador, al bell mig de la plaça. Aquest brollador és ple ae bromera de sabó, de llaunes de coca-cola i de brutícia que l'Ajuntament olímpic neteja quan li ve de gust. Són les restes dels bombardeigs dels noranta.

A la font un pilar nu ens recorda que abans hi havia una petita estàtua que representava un estudiant, vestit a l'antiga, en homenatge a Pipo Bono, deixeble predilecte del jesuïta i talià Felip Neri. Aquesta petita estàtua fou robada, com per art d'encanteri, i vés a saber on pot haver anat a parar.

3 >

A la plaça també hi ha el convent aelsFelipons,que foren els primers que deien misses en català en plena època franquista. A penes hi trobareu vianants.

Només uns quants nens que

juguen al voltant de la font, algun rodamón i unsobrers que arreglen les portes del Gremi de Sabaters, destruïdes durant la nit per obra de la picaresca dels habitants nocturns dels

vells racons de Ciutat Vella.

Aquesta plaça demostra, una vegada més, que les coses no sónelquesembien. Iquedarrera d'un decorat harmoniós, s'hi coven les històries més sinistres.

Miguel LOpez

EL CURS DE L'ANY

Per Carnaval, tot s'hi val Lluís Puig Posar-nos a parlar de les festes de Carnestoltes podria ser una gran incongruència, quan és precisament aquesta celebració la que ha estat més estudiada i analitzada, editada i publicada, enregistrada i retransmesa; per tant, i fent bon ús (?) del títol de l'encapçalament, ens prendrem la llicència de fer una minsa reflexió per intentar aportar alguna cosa nova a les moltes coses ja dites sobre el Carnaval.

Només cal tenir present que el carnaval sempre havia estat una festa de trangressió - en tots els sentits de la paraula que al llarg dels segles sempre ha sofert moltes prohibicions, d'estaments polítics ; religiosos bàsicament, i que la Quaresma sempre havia dotat de molt mes significat gastronòmic els excessos del colesterol.

Ara ve la reflexió: Actualment la Quaresma la passem al mes de gener quan, fruit dels regals i noeris nadalencs, ens arriben les notificacions de la tarjeta magnètica (la visa, sense voler fer publicitat).

Això de saltar-nos la normativa vigent ja ho fem durant l'estiu, a la platja, o quan hi ha neu a la muntanya i la resta de caps de setmana, a l'últim pub

o discoteca de moda.

I per acabar-ho de rematar, el Carnaval oficial està organitzat - o pagat - per l'Ajuntament corresponent; i les escoles públiques i privades, laiques i religioses, i fins i tot algun casal parroquial, prc^ramen inofensiusbaílsde disfresses.

I ara preguntem-nos: què queda cle totes les significacions que donaven caràcter a la festa....?

Una bona oportunitat la vàrem tenir el passat Carnaval 1991, quan a causa de la proximitat de la guerra del Golf, ens varen anul.lar una bona quantitat de celebracions camestoltenques (durant la P Guerra Mundial, aauí a Catalunya es varen celebrar Carnestoltes d'allò més sonats) i va ésser llavors quan van començarà sorgir celebracions "alternatives" que, sense cap mena de control ni progranwció, sense cap mena de catxet ni contractacions, van redescobrir el plaer de fer les coses sense cap més motiu que Arxius Amades el de voler-les fer.

Per tant, tampoc no cal que ens desesperem, que l'inconscient col·lectiu no desapareix, tan sols reposa, adormit al fons de tots. I us desitjo per aquest any el que ja deia el Baró de Maldà per l'any 1769: ...enmitgdetantabulllicia, disoíucio y llibertinatge en tants boigs y bojos en saraus, comilonas y dentes excessos de Camabal...".

Febrer 1992

Església i Villa juana

Notes històriques de l'antic municipi de Vallvi drera • Mf^y-'LOX

L •' f'Ji'k·nfrf'rrt,

Pantamt.

Cristòfol jordà Les primeres dades sobre Vall vidrera es troben l'any ^ 5 , a m b el nom d e Valle vitraria; el 1201 apareix ja u n document amb el nom de Vallvitraria. El 1789 trobem una descrip>ció de l'anticmunicipideVallvidrera, a m b una població d e cent setanta habitants aproximadament, que estava compost per les masies d e Can Castellví d e la Riera, Can Castellví d e Dalt, Can Calopa, Can Balasch, Can Bosquets, Can Calopa de Dalt, Can Pasqual, Can Mitja Vila, Can Maiol, Can Sauró, Can Pujades, Cal Canet, Cal Gravat, Mas Guimbau, L'Oriola, Can Cardona, Cal Ferrer, La Budellera, Can Llevallol i Mas Fortuny. Era un municipi rural i en el seu c e n t r e geogràfic hi havia l'antiga església d e Santa Maria d e Vaílvidrera, a m b el seu cementiri adjunt.

Aquest municipi limitava ambel municipi de Sarrià,amb el terme municipal d e Sant Gervasi, el d'Horta i els de

Sant C u g a t , Santa C r e u d'Olorda i Sant Just.* Prop d'aquesta parròquia neix la Riera Major que, en direcció a ponent, arriba fins al Llobregat i és aprofitada per regar els horts de Can Balasch, Can Castellví de la Riera i Can Bosquets; a la major part del sòl es practica l'agricultura de secà, amb la vinya i el blat com a productes principals, i la resta són boscos.

El més impxjrtant antigament era l'explotació dels boscos; s'hi tallava el sotabosc d e cinc en cinc a n y s i s'utilitzava la gavella per als forns de pa i les bòyiles, així com per als focs de les masies.

Per llaurar utilitza ven bous.

També disposaven de petits ramats de vaques i cabres, d'on treien llet la major part de l'any, que venien a la ciutat, i criaven porcs per al consum domèstic.

Una altra font de riquesa era la caça a b u n d a t , sobretot en conills, p e r d i u s i alguns senglars.

Amb aquesta breu descripció del 1700 donem a conèixer que Vaílvidrera Les Planes era un petit municipi rural, que va ser annexionat el 1891 al municipi de Sarrià, el qual a la seva vegada fou annexionat al m u n i a p i de Barcelona el 1921.Enelsnostresdies no són gaire conegudes, si no és pels estudiosos, les dades ue us hem donat, però ara eixem per a una altra ocasió l'explicació de l'origen dels actuals nuclis urbans de Vaílvidrera de la Serra, del Baixador de Vaílvidrera i de les Planes d e Vaílvidrera.

3 El Pantà de Vaílvidrera

17

KARRIR

Febrer 1992

Nou Barris quiere pantallas acústicas en el cinturón

o 0)

Una historia llena de promesas incumplidas <

El domingo 2 de febrero empezó la campana para reclamar pantallas acústicas que reduzcan el ruido del paso de los automóviles por el Segundo Cinturón en Nou Barris. Una sardinada reunió a 500 personas y, después de diversas actuaciones musicales, se celebro una asamblea que acordo solicitar una reunión al ayuntamiento.

José Manuel Salgado

Era un 4 de julio de 1988.

Suena lejano y pequenito ante el 1992, però para las entidades sociales de Nou Barris suena bien. Ese dïà conseguíamos traer al ayuntamiento a nuestro distrito y obligaries a celebrar una audiència pública que nos negaban. El tema era la cobertura del Segundo Cinturón a su paso por el distrito.

Vinieron cargados de diapositi vas, pianos y datos y no raltó ningun representante de los partidos presentes en el ayuntamiento, excepto CiU. Las entidades sociales resumíamos nuestra postura en cinco puntos: pedir al ayuntamien toque se reconod^en las razones por las que es rieceSaria la cobertura; cobertura total del segundo cinturón en todos los tramos en los que técnicamente fuese posiole; crear una comisión para estudiar la viabilidad de la anterior propuesta; abrir negociaciones con la Generalitat u

Q >

otros organismos; que se llevase al pleno del ayuntamiento esta propuesta.

Promesas Fueron varios los portavoces que intentaron contestarnos. El mas representa tivo, por explicito, fue José Antonio Acebillo: "... el cintvu-ón se cubre todo en Nou Barris, excepto los cuatro tramos de entradas y salidas"; "...las zonas que no son peatonales se cubriràn con unas pantallas acústicas, que haran bajai mas de 10 decibelios el ruido que llegarà a las casas".

Nos explico que el nivel sonoro que se produciria en las aceras y edificios seria mas bajo que en las calles Travessera-Aribau, BalmesDiagonal, Valencia-Pau Claris o Muntaner-General Mitre. En cualquier caso, el nivel seria inferior a los que hay en las calles con trafico elevado y cinco decibelios por debajodel promedio de la ciudad.

Hoy, el paso del cinturón por Nou Barris està casi terminado, però no se ha cumLa promesa de plido una de las promesas que màs veces se han escrito y proinstalar pantallas nunciado. Las pantallas acústicas no se han colocado y tamacústicas no se ha poco nadie ha demostrado que cumplido no se puede cubrir màs trozo.

Las entidades tcníamos y tenemos razón cuando reivindicamos la cobertura total.

Posteriormente, en oc- Hoy se puede ver cómo las tubre de 1990, salió a la luz zonas cubiertas son lugares pública la Guia de la Barcelona de encuentro entre losbarrios, del 93, donde en la pàgina 78 se zonas recuperadas al aislapuede leer: "En aquellas zo- miento, a los ruidos y a la nas no cubiertas de Nou contaminación.

Barris se instalaràn pantallas Estàs zonas cubiertas son amortiguadoras del ruido". un claro exponente de cómo

una ciudad puede ser menos agresiva si sedeja participaral ciudadano. Sin participación se hace una ciudad al servicio de las constructoras y de los sectores màs especulatives.

Por eso es necesario recordar: Que para poder participar es necesario la organización del vecindario en entidades sociales. Porque este ayuntamiento tiene poca memòria y solo se refresca cuando la opinión pública opina o rccuerda sus promesas. Aquí, en Nou Barris, pretendemos refrescar la memòria a Maragall y compafíía durante este febrero.

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS GRACIA Ser jove, difícil repte Està vist que actualment ser jove entranya un cert perill i que més ens valdrà, als joves, quedar-nos a casa i mirar l'unaos-tres que sortir al carrer.

Per una banda tenim la llei Corcuera que ensobliga a anar documentats per tot arreu sota pena de multa o de 'retenció', es a dir que et poden dur a comissaria pel temps que els doni la gana. 1 com que de fet no estàs detingut, no tens cap dret com a taL D'altra banda aquesta llei estableix una nova llei moral entre el que està bé que prenguem els joves i el que està malament. Així ens podem fotre fins al cul de cassalla, orujo o Aromes del Montserrat, que encara que ens produeixin una cirrosi de por, no passa res perquè és un costu m, el de l'alcohol, ja estès entre la societat; i, en canvi, se'ns prohibeix anar al bar a fotre'ns el nostre canutet de rigor tot fent el cafè ja que, encara que no li han trobat efectes més perjudicials que al tabac, diuen que és dolent.

D'altra banda tenim certs veïns, i sobretot molt especialment a Gràcia, que creuen queelsbarrisestan rets només per a ells i que no els a^ada que la gent s'ho passi be prop de casa seva. Perquè

el que és clar és que el problema dels sorolls als bars no es produeix a l'interior d'aquests sinó a la seva sortida i sembla absurd que per quatre mamarratxos que foten escàndol per causa del seu estat etílic, la gent que disfrutem d'una cervesa i ens comportem quan sortim dels locals, haguem de pagar; però la solució de moaa entre els Ajuntaments catalans és la de tancar-nos els locals, és a dir que mort el gos, morta la

ràbia... fins que fiquin un altre bar i tomem a començar.

I és clar, davant de tots aquests impediments, un decideix muntar-se un local per estar amb els amics sense que ningú no l'emprenyi, com es el nostre cas, el de l'Ateneu Soroll, on ens dediquem a fer activitats culturals, passis de video, exposicions, concerts... i ens trobem, com ha estat el cas d'aquesta darrera festa major, que els veïns no volen ue el local estigui obert urant les festes perquè donem mala imatge i els impedim que facin diners. I si a part d'això un es troba que els veïns compten amb el suport de la Guàrdia Urbana i el mateix regidor de Districte (més pròpiament ex-Regidor de Districte, senyor Fabregat), un comença a pensar que ni ha quelcom que fa pudor.

La gràcia de l'assumpte està en el fet que des de les diverses administracions es fa una crida als joves perquè s'associïn, busquin noves formes de lleure, etc i la mala llet està en tots nosaltres que veiem que cada cop és més perillós, difícil i complicat ser jove i sobretot actuar com a jove.

Però com deia cert savi: "qui no mor jove, mereix monr .

MONTBAU

a

Maurici del Soroll.

Amb Gràcia (Full l'associació)

de

l'encara hi sou • Icnpi! iM ^naim d'aquesl «nj!

El Doslic número éi H

26.148 Demaimi la vostra partklpacM!

L'Associació de Veïns de Montbau hareeditat,enlaseva tercera etapa, la revista Ressò, que tindrà una periodicitat bimestral. Totes fes seccions són obertes als veïns i les entitats del barri.

artístic, etc en la construcció.

Un altre concepte és que els centres cívics han de reunir les condicions per ésser utilitzats per tots els sectors de la població, des dels més vàlids físicament i psíquicament, fins el disminuït en aquests dos sentits. No es pot construir res que no sigui previst per a la prestació d'aquests serveis.

Les barreres arquitectòniques externes, les voreres, són també problemes a solucionar, per millorar els accessos al centre.

Previsió dels serveis per als usuaris de cadira de rodes, dels mateixos per als avis, que els evitin les vergonyes d'embrutar fora del recipient.

Creiem que existeixen unes normes. Per tant diem: C O M P L I U - L E S , ADMINISTRACIONS.

JUBILATS Centres Cívics Existeixen dos conceptes a l'entorn de com han de ser els centres cívics; un, el concepte monumentalista, majestuós de l'obra, que trenca amb l'esquema d'espais. Un altre, el concepte d'utilització d'espais respectant el concepte

Butlletí informatiu.

Coordinadora de vocalies de jubilats i pensionistes de les AAVV de Barcelona

18

CARRER

Una acusació popular contra una agressió sexual

o < <

Q

Grups de dones, associacions i entitats donen suport a una demanda per un intent de violació

>

denúncia a comissaria contra Marrodàn.

Aquest negà els fets i començà a intimidar-la.

La denúncia va ser assumida per grups de dones, associacions i entitats de Nou Barris. Es va fer una campanya amb fulls, premsa, ... que culminà en una manifestació.

La denunciant dreta i, a primer terme, el denunciat.

Febrer 1992

Rosa Miró

Fa dos anys i mig, Catalina Jiménez, treballava en un supermercat del barri de la Guineueta on ella també vivia, comerç propietat d'Alejandro Marrodàn. Tenia 16 anys i un

FOTO: Cedida per 9 Barris 9 contracte eventual. El 17 d'agost del 89, Marrodàn li va manar a buscar ous al magatzem, va baixar darrera d'efia i va intentar forçar-la sexualment. Catalina va desfer-se'ni sortí corrents. Dos dies després posava una

Després d'un procés de discussió, s'acorda presentar l'Acusació Popular contra Alejandro Marrodàn, van signaria deu associacions i entitats de Nou Barris, més la FAVB, CCOO de Barcelona i la Comissió contra les agressions a les dones de Barcelona.

La idea de ser conseqüents amb el dret de qualsevol per-

sona a rebutjar un contacte sexual que no desitja i de no ser forçada a fer-ho, és un dret individual que ha de ser defensat, no sols individualment sinó pel conjunt de la societat. Arrb aquesta idea es va impulsar aquesta acusació. També com una mostra de solidaritat amb Catalina que havia gosat denunciar els fets, malgrat posar en joc el seu lloc de treball. Ja que era evident que Marrodàn volia aprofitar-se de la seva condició de cap. Aquesta acusació popular pren més importància quan són molt pocs els precedents que existeixen del fet que el Moviment Ciutadà assumeixi les agressions sexuals com un

fet greu de la seva incurnbència.

El passat dia 23 de gener es va celebrar la primera part del judici amb gran presència de les entitats que presentaven l'acusació popular que, malgratel temps que ha passat, es mantenen fermes a portar l'acusació fins al final i exigir que es faci justícia.

En el judici van declarar Catalina Jiménez, Alejandro Marrodàn i diferents testimonis. El ministeri fiscal demana dos anys de presó i l'acusació popular i particular, dos anys i quatre mesos.

La segona part del judici va quedar coçnvocada pçf-al proper 2Ò de febrer.

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS CONGRES En 1992 hace 40 aftos

En el ano 1952 se empezó la construcción de las viviendas del Congreso Eucarístico Por iniciativa del obispo de Barcelona, Dr Modrego, se promovió un plan de viviendas de bajo precio y que fuera un ejemplo de uroanización modèlica, siéndoloaún actualmente. Por los espacios interiores y exteriores, ademàs de su circulación perifèrica, con zonas ajardinadas y anchas calles, teniendo en cuenta las ideas urbanísticas de aquella època, que precisamente no eran las que aquí se aplicaron.

La asociación de vecinos del Congrés quisiera realizar una sèrie de actos culturales y recreativos para todos los vecinos del barrio y para todo el publico que quisiera asistir, totalmente gratuitos para celebrar este aniversario.

Està previsto realizar estos actos desde el mes de mayo a septiembre, preferentemente los fines de semana, para facilitar la asistencia de todos los ciudadanos.

Desde aquí solicitamos la colaboración de las asociaciones de vecinos de toda Barcelona y demàs organizaciones recreativas y culturales, para que aporten losgrupos de teatro, folklóricos, majoretes, màgia, marionetas, coros, conjuntos, etc de que dispongan.

Rogamos que las entida-

des que puedan colaborar se pongan en contacto lo antes posible con nosotros, via telefono, en los números 3522454 o 3407012, o por escrito a la dirección siguiente: AV Barri Congrés Felipe 11222 08027 Barcelona.

De esta manera podremos empezar a confeccionar un calendario de actividades, mirando de dar cabida a grupos que por su àmbito, les es difícil darse a conocer y demostrar sus cualidades.

Todas las aportaciones seran estudiadas y se induiran, las escogidas, en el programa que se imprimirà.

AV Barri Congrés

EL PARC Davant les queixes pels horaris de les discoteques d'una zona del seu barri, obertes gairebé les 24 hores, que provoquen situacions d inseguretat i desordre, l'Associacióde veïns del Parc ha adreçat una instància al Departament de Jocs i Espectacles de la Generalitat de Catalunya, demanantqueabansd'atorgar qualsevol altra llicència al barri, s'aclareixi el tema dels horaris i es tingui en compte el número de sales que ja hi ha.

En definitiva, caldria redactar el pla d'usos també d'aquest barri, com es va fer a d'altres districtes, per evitar la proliferació d'un sol tipus d'establiments.

FEMRACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Associació de les vivendes del Congrés Carrer Felip II, 222 Telèfon 352.24.54 Disposem de sala d'actes per a assemblees, reunions, convencions i actuacions artístiques. Preus mòdics.

Segona Assemblea de barris afectats per l'aluminosi El 25 de febrero, a las 19.30.

Al teatre de l'Associació de Veïns del Congrés. Carrer Felip II, 222. (Plaça interior) Es debatrà la resposta de les administracions a la petició d'un únic tractament a les vivendes (siguin públiques o privades en 1 actualitat, siguin de l'Ajuntament o de la Generalitat), de la creació d'una oficina tècnica a Barcelona i de la creació d'un organisme únic interinstitucional entre Ajuntament i Generalitat per a la rehabilitació dels habitatges afectats.

SANT ANTONI SERVICIO DE INFORMACIÓN, ORIENTACIÓN Y SEGUIMIENTO DE PROBLEMÀTICAS SOCIALES: Infància, Vejez, Disminuidos Pobreza y Marginación, Etnias, Saiud, Ensenanza, Vivienda...

En el curs de les activitats de la festa major de Sant Antoni es va celebrar un sopar dels veïns en el qual es va presentar al barri La Veu del Carrer. Unes 200 persones van gaudir de l'àpat.

NOU BARRIS Ei Plan del barrio paralizado Refresquemos la memòria.

Desde la constitución del primer Ayuntamiento democràtico(1979)exigimoslarealización de un estudio de necesidades de equipamiento de Prosperitat. Tras muchos avatares el plan empezó a tomar forma en 1989. Preveia una intervenciónenochoanos (1990-98). Tras muchasdi.scusiones y trabajo le dimos el visto bueno y a principies de 1990 el Plan paso a la aprobación de la Generalitat. Esta planteó la necesidad de introducir cambios que han vuelto a demorar el proyecto, però, por fin, este verano en el LXDG (Diari (Dficial de la Generalitat) el plan ha quedado definitivamente aprobado.

Però una cosa es aprobar un plan y la otra ponerlo en pràctica. Cuando ya estamos apunto de entrar en el ultimo ano de la primera fase (1992), tan solo se ha ejecutado una pequef^a parte de lo previsto: ta calle Conflent està acabada y las obras de la calle Valldaura (ahora Pablo Iglesias) a pesar de los problemas van avanzando. Uel resto (guarderia, centro de salud, etc) solo hay promesas.

Lo que es peor, no sabemos en que situación concreta està el plan ni como se concretan las cuestiones pendientes de resol ver (expropiación de terrenos, etc). A pnncipios de juniopedimosal Ayuntamiento una reunión que, en trcotros temas, tocarà estos. Tardaron (Passa a la pàg. 19)

19

tCARRER

Febrer 1992

Los aumentos de alquiler en viviendas y locales de negocio

A). Cuando està estipulado en el contrato.

La mayoría de los contratos que se realizan en la actualidad incluyen en las condiciones anexas una clàusula en la que se especifica que la renta serà, en un determinado plazo, modificada según las variaciones que experimente el Indice de rrecios al Consumo (IPC). Normalmente la revisión se establece para cada aiío siendo el mes de referència- ptítS efectuar gi^ calculo él: del inicio del contrato.

B) Por establecerlo la Ley. La vigente Ley de Arrendamientos Urbanos (de diciembre de 1964) prevé para las relaciones arrendaticias o contra tos establecidos antes de esta fecha unos supuestos en los cuales por voluntad del propietario se puede aumentar la renta.

Por obras de conservación 1. Cuando el propietario realice obras de reparación, puede exigir al inquilino el 12% anual de la cantidad invertida, sin que en ningún caso pueda exceder el aumento al 50% de la renta anual.

En este apartado hay que

tener en cuenta qué clase de obras se realizan, sus causas, etc. La cantidad que se aumente por este concepto no tiene el concepto de renta sinó el de cantidad asimilada a la renta. Y se debe hacer efectiva por recibos complementaries mensuales.

2. Cuando el propietario ha abonado màs cantidad al Ayuntamiento en concepto de contribuciones especiales, le asiste el mismo derecho que en el punto anterior.

Por aumento de impuestos 1. Por creación o elevación de impuestos o arbitrios que graven directamente a la propiedad urbana. El propietario podrà distribuir las diferencias por estos conceptos entre los inquilinos en la forma fijada por las disposiciones vigentes.

2. Cuando la finca hubiera tenido exención tributaria, ya sea total o parcial, y hubiese expiradoel plazodeexención.

En este supuesto el arrendador puede reclamar la diferencia existente entre lo que hubiere correspondido pagar sin dicha exención y lo que pagarà al termino de la misma.

3. Si Fíacienda asigna a la vivienda o local de negocio una renta superior a la que satisfaga el inquilino. Este supuesto hay que contemplarlo como excepcional y aaemàs puede ser incompatible con el del primer supuesto explicado en este apartado.

4. Cuando el arrendatario haya realizado obras en el local de negocio con autorización judiaal. Serà la autoridad judicial la que determine si procede el aumento de ren-

<

ta y la cuantía.

5. Cuanqo el inquilino subroga losderechosy obligaciones dimanantes del contrato a su cónyuge, ascendiente, descendiente, hermanos legítimos o naturales e hijos adopti vos menores de 18 aftos.

El importe de la elevación no podrà exceder el 15 % de la renta.

6. Cuando se ejerza en la vivienda una pequefia indústria domèstica, sujeta a tributación, sin que se hubiere estipulado en el contrato. La elevación no podrà exceder del 15%.

7. Cuando el inquHino admita uno o dos huéspedes, podrà aumentarse la renta un 10% por huésped.

8. Cuando el inquilino subarriende parcialmente la vivienda, el propietario podrà aumentar la renta en un 20%.

9. En los tfaspasos de local de negocio, a falta de acuerdo, el aumento serà de un 15% de la renta que satisfaga el arrendatario en el momento de realizarse el traspaso. • Por obras de mejora La realización de obras de mejora autoriza al arrendador a aumentar la renta, però siempre que las efectue cie acuerdo con el respectivo inquilino o arrendatario, o con los 3/5 de estos, si se trata de obras de mejoras comunes que afecten a diversos arrendatarios.

Antes de pagar cualquier aumento, compruebe 1. Que el aumento sea el correcto, que esté ajustado a derecho.

2. Que el propietario o el administrador haya notificado

o

por escrito al inquilinoo arrendatario la cantidad del aumento y la causa. La notificación ha de realizarse siempre con 30 días de antelación ala fecha en que debe aplicarse el aumento. El importe de la elevación debe figurar de forma separada de la cantidad que constitutía la renta anterior.

3. Dentrodeestos30díasel inquilino comunicarà al propietario-arrendador por escrito si acepta o no el aumento notificado.

Si no acepta, por considerarlo no ajustado a derecho, el inquilino una vez comunicada su oposición, deberà continuar pagando el alquiler que pagaba hasta el momento, però sin el correspondiente aumento. Para ello es necesario dar las instrucciones oportunas, si los recibos estan domiciliados en alguna entidad bancària o de ahorro, para que

no procedan a abonar los recibos de alquiler si llevan incorporades el aumento.

Realizada esta gestión los inquilinos pueden efectuar el pago de la renta a través de giro postal con la cantidad mensual de alquiler sin el aumento y en concepto del mes que corresponda, durante tres meses. A partir de esta fecha se recomienda que todos los alquileres que el propietarioadministrador se nieçue a cobrar, se consignen judicialmente.

4. El propietario que se crea en su derecno de aumentar la renta, y haya tenido oposición e impago de los aumentos, en el plazo de tres meses a contar desde el dia en que la negativa se hubiese producido, podrà iniciar el procedimiento judicial adecuado para reclamar el aumento y fas cantidades debidas.

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS Horitzontals Miquel Puig Trepat AV Can Caralleu

ENCREUATS (Ve de la pàg. 18)

cuatro meses en respondernos, però del tema Plan no había nada de nada, ademàs de lo que ya sabíamos por el DOG. La razón no es otra que el Ayuntamiento no tiene resonsable de este àrea desde is elecciones y todo està paralizado. Ha pasado casi un mes desde la entrevista y no tenemos noticias. Consiaeramos que es una muestra do la falta de preocupación por los problemas de la ciudadanía y una grave irresponsabilidacf.

K

Este Ayuntamiento solo

preocupado por las garece ilimpiadas mientras presta

poca atención a la realización de las obras mas necesarias ara la población de a pié. ampíKO la Generalitat tione ninguna prisa en la construcción dçl Centro de Salud del

C

solar de la Harry Walker, a fjesar de contar con los terrenos. Por esto hoy es màs necesúrio que nunca que seamos los vecinos y vecinas de Prosperitat los que presionemos para que el plan del barrio se haga realidad.

1. Les de veïns formen la FAVB. 2.

Cinquanta-u. Nom d'home en castellà.

Embrió. 3. Vocal. Escoltar. Pesat i difícil. Barcelona. 4. Veurem. Arc de Sant Martí. 5. Uoc Barret vell. 6. Una carta sense acabar. Prindpi de raó. Factura d'advocat. 7. Corba o ris. Barreja de ciment i ferro. El nord. 8. Un bessó molt unit. Punt cardinal. Mamífer del Tibet. 9. Nou-cents noranta-nou.

Municipi 1 capital de la Ribera Alta, al revés. Cinquanta-u. 10. Nom de dona.

Làndanum al revés. 11. Babau. Ni meves ni seves. 12. En les processons, s'hi aixopluga el senyor Bisbe. Catifa.

Verticals

Desde la A W ya hemos iniciado una campafla de murales para recordamos, a todos, las obras que queremos. Pensamos que en el futuró vamos a tener que organizar presiones màs contundentes y para ello os pedimos que esteis al tanto de las convocatorias que realizaremos a tal fin.

De todos dcpende que el plan sea realidad en losplazos previstos.

I. Defecte greu de construcció. Arbre, cap per avall. 2. Si no el dius, no et casen. Sense gens de vida. 3. Doble 'ravolt perillós. Ideada o tramada, iu egipci. 4. Detestar. Nom d'explosiu. 5. Nom d'ima publicació molt pròxima. Un eròtic sense cua. 6.

Nota musical invertida. Exèrcit de Terra. Dóna-li gust d'anís, al revés. 7.

De baix a dalt, mdígena de l'Amèrica Central. Mlster. Principi de zinc. Punt cardinal. 8. No apte per a totes les butxaques. Productes amb essència de farigola. 9. Primer nom d'un heroi del cinema d'aventures. La vocal més emprada. Extra terrestre. 10. Feu la rodona. Ex porter del Barca i de l'Espanyol. Al revés, bestiar de llana.

II. Amb aquest no et casen. Embarcació de luxe. N hi ha un a cada pis, al revés.

12. Té bon sabor i dóna aliment, en femení.

f

Butlletí informatiu de l'Associació de Veïns Prosperitat 2 . 3

^

S

(0 <

A pesar de los pocos alquileres existentes en Barcelona, muchos ciudadanos se enfrentan a menudo con irregularidades en sus condiciones de arrendatario.

José Molina Abogado de la FAVB Los propietarios de una vivienda o local de negocio en alquiler tienen derecno a aumentar estàs rentas en ciertos casos específicos. Modernamente estos aumentos vienen estipulados en el propio contra to, situación A; en los otros casos, es la pròpia ley quien los establece, situación D.

o

e

7

8

9

Í O / / / 2

or UJ

CARRER

IMATGES

LA PUNTA

Text: Jaume Fabre Foto: Pepe Encinas

Pensar en rusuari Teresa Pàmies

'Madonna' de la Rambla Ella és ciutadana de Barcelona i ciutadana del món alhora, el grau més alt de cosmopolitisme. El seu barri són tots els barris de la ciutat, perquè en cap no se sent estranya. Les seves arrels són molt més fondes que un grapat de cases amb un nom concret.

El seu fill anirà descobrint, des dels seus braços, un món fet de molts carrers que farà seus en la lluita quotidiana per la subsistència. I així esdevindrà també, com tots nosaltres, ciutadà de Barcelona.

La bellesa d'aquesta madonna fa bell l'entorn per on es mou, converteix la Rambla en un decorat de pessebre nadalenc. Irradia humanitat en una ciutat

amb massa temptacions deshumanitzadores. Prop de la Universitat Pompeu Fabra s'erigeix en universitat de la vida i fa desaparèixer del diccionari paraules com foraster o xenofòbia.

L'aire del Mediterrani que puja des del Portal de la Pau esbulla els seus cabells, però no espolsa del tot els ocres de terra endins que porta gravats a la pell.

En els seus trets en reconeixem alguns que hem vist a vegades en una amiga, en noies de la família o en cares anònimes. I sentim que la fraternitat pot ser, auan es vol, alguna cosa més que una paraula per donar força als himnes patriòtics.

k CoiTAT

AixÈCÀft lA toRR€ iio cl ToTffÀ

TCl'l^·

Mul

íHO? A«>l

íeit

MCX.

Moure's per la ciutat a peu o emprant el transport públic permet observar detalls que tal vegada no veuen aquells que se serveixen del cotxe, ja sigui privat, oficial o llogat. Aquests no tenen l'ocasió de verificar l'estat dels serveis públics, com ara la xarxa d'autobusos que inclou vehicles, personal i les instal·lacions complementàries, com les parades amb teulat i bancs, amb parets llogades per la publicitat. Parets de vidre ren-actan que, per cert, són massa sovint esmicolades pel vandalisme urbà.

En general, la nostra xarxa d'autobusos és bona i segura. Ho puc dir perquè, com a veïna de Barcelona des de fa vmt anys seguits, me'n serveixo més d'un cop al dia. Tinc la sortde viure al carrerCasanova de l'Eixampie, comunicat per la línia 14 i per la59,amb parada davantdecasa quan pugen direcció muntanya i al carrer Villarroel quan baixen al Parc de la Ciutadella o al passeig Marítim. O sigui queen parlar d'autobusos sé dequèpano.

I cal parlar-ne perquè, si bé els vehicles i el personal que ni treballa són elogiables (excepció fetad'algún conductor poc amable amb els vells) no podem dir el mateix de la instal·lació de parades amb sostre en la majoria dels recorreguts. Tenen un defecte que les inhabilita els dies de pluja.

El sostre i el banc de la cofurna son de disseny peròelsdissenyadors no van pensar en íes persones que hi buscarien repòs i aixopluc en temps de pluja. Si plou, ni que siguin quatre gotes, l'aigua llisca pel teulat pla sobre el seient de fusta plastificada. Per raons estètiques segurament, entre la teulada i el banc destinat als ciutadans que esperen l'autobús hi ha un espai al descobert pel qual s'introdueix la pluja i quan aquesta cau a bots i barrals rebota amb força. No solsdeixa el banc xopd'aigua sinó la resta de l'espai teòricament destinat a protegir l'usuari. Quan ha escampat, la resta del plugim goteja del sostre però el banc de Fusta plastificada no ha xuclat la mullena i segueix invalidat com a seient per a l'espera.

La gentrondina però noprotes ta. Alguns jovesfinsitotenfanalgú acudit enginyós però la gent gran se sent maltractada.

Ignorada, i la vellesa se li fa més feixuga.

El descontentament no ateny mai un to de protesta, ni tan sols les associacions de veïns ho han denunciat i si algú cop ho he comentat amb els seus activistes, no li troben el motiu que justifiqués una acció reivindicativa.

DiscrepodelsquecJassifiquen els nyaps i els errors comesos per les institucions en importants i en banals. És clar que no podem comparar l'atzagaiada urbanística de l'anomenat nus viari de les Glòries, que té justament mobilitzats els veïns afectats, amb el nyap de les parades d'autobús. Però en una ciutat tot és^ important per a la vida quotidiana, especialment pels econòmicament i físicament febles.

En tots els meus viatges a ciutats de l'Estat espanyol i a l'estranger, utilitzo els autobusos com a mitjà ideat per fer turisme. Prenc un autobús a l'atzar, pago i m'instal.lo a frec de finestra fins al final del trajecte. Allí tomo a pagar i faig el viatge de tornada per un altre itinerari.

Així he conegut carrers, places, ponts i edificis notables a Saragossa, Logronyo, Lleó, València, San Sebastià, Madrid o Segòvia. Hehagutd'esperarsota el teulat de les parades (sistema que s'ha estès a totes les ciutats importants) i he pogutcomparar amb les de Barcelona. Doncs bé; ni el teulat és pla, ni hi ha un espai oberts entre aauest i el seient. Si plou no et mullcsi si volsseuro,elbanc no trontolla com els nostres... de disseny.

Aprofito aquest espai de CARRER pera arlar-ne perauè una publicació ae la AVB hauria de servir, entre d'altres coses, per esperonar el sentit reivindicatiu dels ciutadans i la responsabiHtat de l'adminislració municipal a tots els seus nivells. És el menys que podem exigir en un estat de dret.

P