Carrer 005 - Un nou pla de la Ribera? by Revista Carrer

í PUBLICACIÓ MENSUAL GRATUÏTA

••

••,.

- k

^•i^í^: ; vV-

.-- ^.-" -- A'"->. I.

l·l^S MARÇ-ABRIL 1991

Plaça Berenguer et Gran. 1 - 08002- BARCELONA

.. * - - .

-.'A

.:• .^^-^

- f i í :.-

V-.,^^.:^-::^'.^-

* ' '*V-.:-r-'-:^- • - ' • : > i -1K,^^>X^ •'«:-·:--r:i-*· •-^•:'^^!-:--:.-: -.r:-?;:rf^-aí;^

iV-^rVc-·^i^: ?.';-..; . , ; - . - - •

SUMARI

ENTREVISTA

• Crònica

• Dossier

• Història

Viviendas del Gobemador S'ha iniciat el lent procés per acabar amb aquest barri de barraquisme dissimulat. Pàgina 4.

Quatre retrats de la ciutat (1854, 1929, 1974, 1992) a través de la imatge que han donat els llibres. Pàgines 9 a 12.

75 anys de Parcs i Jardins Història i evolució de la jardineria municipal a la ciutat de Barcelorw. Pàgina 16.

• Viure Barcelona Refugiats iugoslaus A Barcelona hi ha força joves serbis i croats que no han volgut participar en la guerra al seu aís. àgina 5.

Bicicleta a la ciutat Consells i suggeriments per utilitzar la bicicleta com a recurs de lleure dins de Barcelona. Pàgina 14.

Sor Genoveva A la Barceloneta, aquesta reliiosa tracta cada dia amb esenes de toxicòmans, indigents i malalts de sida que la tenen com a últim recurs.

• Vida Associativa

Moviment feminista Ei moviment feminista organitzat es manté en funcionament. Pàgina 17.

Pàgina 13.

•

iCARRER Edita:

Fotografia: Miquel López Portada: Montserrat Cabo

FAVB

Consell Assessor Anna Alabarf, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Eduard Delgado, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Alfons López, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Messeguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompeia, Albert Recio, Mirora Roig, Ferran Sagarra, Prudend Sàncnez, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vifias (Sant Andreu), Goya Vivas.

Federació d'Associacions de Ve'ins de Barcelona. Plaça Berenguer el Gran, 1,3r. 2a. 08002 Barcelona Telèfons: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941 Consell de redacció: Ernest Alós, Roser -Argemí, Andrés Naya

Març-Abril 1992

Han participat en l'elaboració d'aquest número: Anna Alabart, Carlos Azagra, Alfons Barceló, Montserrat Cabo, Vicente Casals, Beatriz Feocze, Jordi Foix, Ramon Gómez, Alfons López, Montse Medialdea, Mariano Messeguer, Josqj Miracle, Rosa Miró, Ferran NIavarro, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Lluís Puig, Carmina Roig^ José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, AlfredoVela. Disseny i producció: Edicions Stbil.la Josep Tarradellas, 31, 4rt. 08029 Barcelona Telèfon: 4191341 Fax: 4870562

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

La FAVB no està necessària meni: d'acord amb les opinions que s'expressen alsarticlessignats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen. Imprès en paper ecològic de 55 grams de Papelera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a ia col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

SUMARI CRÒNICA Comença a preparar-se rexplotacióimmobiliària del litoral del Poblenou des del carrer Llacuna fins a la Rambla de Prim. Pàgina 3. Comença el compte enrera per acabar amb les Vivendes del Governador. Pàgina 4. A Barcelona hi ha refugiats iugoslaus que fugen de la guerra. Pàgina 5. L'illa d'or, una oportunitat perduda per esponjar el barrí de Les Corts. Pàgina 6.

EDITORIAL laa asA n

El postolimpisme Després de vuit anys de fer-hi ui\es inversions molt importants, quan els Jocs Olímpics s'acabin la nostra ciutat començarà un període nou: el postolimpisme. Es caracteritzarà per les retallades de pressupost, la reducció de les inversions, i per l'intent de liquidar l'enorme endeutament que pateixen les arques municipals, amb un augment de la pressió fiscal Tant el pressupost de 1992 com el Pla d'Actuació Municipal per als propers quatre anys o les pressions qu£ es fan per recaptar diners en són uns exemples ben eloqüents. L'Ajuntament no té ni un duro, però és que la resta d'administracions li diran: ja n'hi ha prouj Entre tots hi nan invertit un bilió de pessetes (un milió de milions). I en canvi, aquesta xifra tan impressionant no ha arribat pas per fer tot allò que calia fer. Les prioritats han estat per a aquelles obres exigides per la celebració dels Jocs o, en alguns casos, els Jocs han estat el pretext per atrevir-se a fer-les, com són certes obres previstes però que havien estat molt contestades popularment (com l'antic pla ag la Ribera, que ha reaparegut a trossos amb la vila Olímpica i el pla de reordenació del litoral del Poblenou). I tot plegat ha fet un model de ciutat que no és precisament la Barcelona dels barris. Els deseauilibris no tan sols s'han mantingut sinó que en alguns casos han augmentat. Els plans especials estan paralitzats en la pràctica des de fa anys. No es construeix vivenda social. Els barris que limiten amb les àrees olímpiques han estat marginats i es degraden. Si el postolimpisme és l'època de les vacjues magres, el punt clau serà decidir on s'inverteix. El pla a actuació municipal per als propers quatre anys hauria de ser clar i el seu primer objectiu hauria de ser lluitar contra els desequilibris, contra la desigualtat social i econòmica existent a la nostra ciutat. Les seves primeres mesures haurien de configurar un pla d'urgències que donés prioritat, almenys per una vegada, a la Barcelona dels barris. Però el pla ja s'ha aprovat i queda tan lluny d'aquests objectius...

A Sant Martí, 1.001 vivendes que depenen de la Seguretat Social esperen una solució. Pàgina 7. Imatges de la plaça d'Espanyaabansde1929: el bar La Pansa, per Josep Miracle. Pàgina 8.

DOSSIER Barcelona, quatre retrats: La imatge cle la ciutat en quatre moments clau de la seva història: 1854, el primer terç de segle, 1974 1 1992, amb articles d'Anna Alabart, Mercè Tatjer i Mariano Messeguer. Pàgines 9 a 12.

ENTREVISTA Entrevista a Sor Genoveva, responsable d'un centre d'atenció a drogaddictes i malaltsde Sida a la Barceloneta. Pàgina 13.

VIURE BARCELONA

LA CIUTAT EN XIFRES La concentració dels equipaments cultuials al centre de Barcelona. (Dades de 1990) Districte 1: Ciutat Vella 2: Eixample " 3; Sants-Montjuïc 4: Les Corts 5: Sarrià-SantGervasi 1

L 1 ru'iTic—,

1 0

:'b

jí

16 d

'•

L-

<?o

•'

Total:

1 0

•^

L'evolució del Servei de Parc i Jardins de Barcelona. Pàgina 16.

3'- L

I 1 d t r <• ,.

Passejada per la plaça Reial. Pàgina 15.

HISTORIA

Districte 6: Gràcia 7: Horta-Güirwrdó 8: Nou Barris 9: Sant Andreu " 10: Sant Martí 4

Com i per on anar en bicicleta per Barcelona. Pàgina 14.

Font Centre d'informadó de la Virreina. Àrea de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Dades recollides a l'Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. (1990)

VIDA ASSOCIATIVA L'estat actual del moviment feminista. Pàgina 17, Assemblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya. Pàgina 19.

iCARRER

Març-Abril 1992

Comença la carrera per fer negoci des de la Vila Olímpica fins a Sant Adrià L'Ajuntament ha presentat els criteris que h a u r à de seguir la reforma del front marítim del Poblenou

Els operadors privats, com la companyia nord-americana Kepro o la mateixa Catalana de Gas, feia temps que e s p e r a v e n via lliure per començar a rendibilitzar les seves inversions milionàries a l'últim tram inacabat del litoral barceloní, entre el Poblenou i els b a r r i s del Besòs. L'Ajuntament, endeutat, necessita donar un ús rendible als terrenys guanyats a la mar i a Renfe. Tot plegat ha fet que s'hagi accelerat la presentació d e l s criteris q u e han d'harmonitzar els diversos projectes privats i permetre la construcció de centenars de milers d e metres q u a d r a t s d'oficines i vivendes dins d'una zona dos cops més gran que la Vila Olímpica. Un cop aprovats aquests criteris, es podran desenvolupar els plans especials de cadascun dels projectes previstos. La gran

operació immobiliària de la Barcelona del 2.000 es posa en marxa. Però la pressa ha fet oblidar a l g u n s detalls, q u e no apareixen en cap moment en el document municipal: Què se'n farà de la gent cjue hi viu? Quins dèficits d'habitatge assequible o serveis de la ciutat resoldrà aquesta operació? Per a q^uè servirà el sòl públic? Qum impacte tindrà sobre el Poblenou la combinació del projecte amb la transformació d e les z o n e s limítofres (Diagonal, Vila Olímpica, marge del Besòs...)? L ' a u g m e n t d'edificabilüat anunciat, quins límits tindrà? Les p r i m e r e s c o n t r a ropostes presentades per la AVB i les associacions de veïns de la zona (Poblenou, Taulat, Diagonal-Mar i Llacuna) critiquen aquesta indefinicio: "Exposar al públic un document sense entrar en

La fesomia del barri del Taulat pot canviar dràsticament; darrera de la plaça Prim es pot aixecar un edifici pantalla. > aquest grau de concreció no és seriós, o en el pitjor dels casos amaga les veritables intencions que ningú no s'atreveix a assumir". Però malgrat que les majors c r í t i q u e s d e l s v e ï n s al d o c u m e n t p r e s e n t a t per l'Ajuntament van dirigides contra a q u e s t a falta d e concreció (opinió compartida per a l g u n s r e s p o n s a b l e s municipals), ja hi na aspectes concrets que han desvetllat suspicàcies. Oficines, vivendes i zoo El document planteja com a eixos d e l'operació l ' e s t a b l i m e n t d ' u n front edificat davant del cinturó, l'augment de l'edificabilitat i la transformació dels usos industrialsennovesactivitats: residència i activitat terciària, concentrada en la construcció d'una àrea de nova centralitat a m b oficines i c e n t r e s comercials i en la utilització dels marges de la platja i el

L'àrea afectada pels criteris d'ordenadó del front marítim, senyalada en negre.

Torna el pla de la Ribera? El barri del Poblenou està preocupat per l'aparició de plans urbanístics aue afecten més de la meitat el seu territori sense uns criteris g l o b a l s que contemplin les seves necessitats i que semblen instats, en alguns casos com aquest pla del front marítim, per interessos de poderosos grups privats que ens fan recordar aquell malson del nonat pla de la Ribera. (...) Davant de la situació d'alarma creada pels criteris d'ordenació del front marítim del Poblenou: -No volem que s'especuli -No volem que es perdi superfície d'ús públic -No volem que la prioritat sigui la v i v e n d a negoci

1 en canvi, tot veient que ara és una oportunitat única p e r millorar la ualitat de vida d'un barri egradat, -Demanem uns criteris globals urbanístics de tot el Poblenou -Demanem que s'aturi el pla del front maríhm -Demanem la participació de tothom mitjançant fes fórmules oportunes -Demanem una atenció preferent a l'habitatge social, tant de propietat com de lloguer a la darrera gran reserva d e sòl urbà Si ara no fem res, el Poblenou deixarà de ser el b a r r i q u e coneixem i desitgem.

(Extracte del manifest de les associacions de veïns i les entitats del barri)

ü Z

o X

Entre la flamant Vila Olímpica i Sant Adrià del Besòs s'estén una franja de terreny ocupat per l'antic barri del Taulat, el Cinturó del Litoral, els terrenys públics recuperats després de l'aixecament de la via fèrria, habitatge dispers i instal·lacions industrials obsoletes, especialment les factories de Catalana de Gas i Macosa. El passat gener, amb la presentació dels 'Criteris, objectius i solucions generals per a l'ordenació del front marítim del Poblenou des del cementiri fins la Rambla d'en Prim' es va donar el primer pas per tal que en aquesta zona s'aixequi un front de vivendes, oficines i establiments de lleure (des de les pistes de tenis dels germans Sànchez Vicario fins al zoo).

Redacció

cinturó per a activitats recreatives. Una decisió, de fet, q u e c o n s a g r a fets consumats, com la concessió per part del MOPT de terrenys a la discoteca Bikini i als germans Sànchez Vicario o

La gran operació urbanística del post-92 s'ha començat a posar en marxa l'existència d'un projecte molt avançat de la transnacional Kepro. Els objectius i criteris per reformar el front marítim estableixen tres grans àrees: els equipaments d'esbarjo entre el cinturó i el mar, incloent un zoo aquàtic; una zona resi-

dencial a primera línia de la latja entre el centre del oblenou i el carrer Selva de Mar; i una àrea d e nova centralitat entre Selva de Mar i Prim, amb usos comercials, una terminal d'autobusos i un aparcament dissuasori. Una de les possibilitats analitzades als d o c u m e n t s p r e v e u la construcció de diversos gratacels de fins a 24 pisos al final de la Diagonal i a la prolongació del carrer Bilbao.

Els espais verds poden auedar dispersos a l'interior ae les illes o concentrar-se en un gran parc, a l'extrem més apropat al Besòs. Aquesta segona opció, cada cop més possible, es triaria si s'optés per traslladar-hi també el zoo terrestre junt al marítim. Així, l'orca Ulisses i Floquet de Neu es farien companyia, a pocs metres de la Mina. Això sí, només si l'assalt al litoral s'atura a la Rambla Prim. Ho farà?

La meitat del barri del Taulat pot desaparèixer Una d e les zones on l'anomenada 'Ordenació del Front Marítim del Poblenou' pot tenir un efecte més traumàtic és el barri del T a u l a t , el p r i m e r nucli històric del Poblenou. Es a q u í o n el n o m b r e d e Montserrat Medialdea

vivendes afectades pot ser més gran. A més, és l'únic lloc on l'operació de reforma actua sobre un teixit urbà consolidat: i ho fa amenaçant l'enderroc d e més de la meitat del barri (sense oferirdemomentuna

- M,i..,/.....ij.,,^

^""-^""itr:

1 f ^U,^^^//^A

El barri del Taulat. Ombrejadà, la zona cjue quedarà afectada per l'obertura del carrer Bilbao i l'alineació de la façana al carrer Perelló.

solució per als habitants actuals) i envoltant les restes de la zona d'edificis pantalla. Dues actuacions de les incloses al pla afecten el nucli del Taulat: -L'obertura del carrer Bilbao fins al cinturó, que pot suposar l'enderrocament de vuit illes delimitades pels carrers Taulat i Vidal i Valenciano, pel passeig Cal vell i els murs cie Catalana de Gas. -L'alineació de la façana marítima del barri a l'alçada del carrer Perelló,que suposa l ' e l i m i n a c i ó de les e d i ficacions s i t u a d e s e n t r e Perelló i la platja, excepte els blocs del passeig Calvell, i la reforma de la vorera del cantó m u n t a n y a de Perelló, incloent algunes finques dels carrers Sant Francesc i Fernando Poo.

CARRER

Març Abnl 1992

Empieza el lento final de las viviendas del Gobernador

El PERI que acabarà con este barrio d e b a r r a q u i s m o d i s i m u l a d o tardarà entre 6 y 8 anos en estar acabado

ü oc

Las viviendas del Gobernador forman unpolígono que se encuentra en el barrio de Verdum. Se inauguro en 1952 para ocultar a los barraquistas de la Diagonal durante el Congreso Eucarístico. Eran barracas verticales, de 20 metros cuadrados. Este polígono era una de las peores fotos de Barcelona. Las viviendas son 900, aunque las familias que aún viven, a las que hay que realojar, son 690. Josep Manuel Salgado Después de afíos de olvido, en 1990 se firmo un acuerdoentreel MinisteriodeObras Públicas, la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona para poner en marcha un Plan Especial de Reforma Interior (PÉRI) del barrio y una oficina tècnica que lo dinamizase. Durante un afio, no se hizo nada.

Posteriormente, a finales de 1991, se firmo un nuevo acuerdo por el que el ministerio aportaba 300 millones cada afio, hasta el final del proceso de reforma, y la Generalitat 225 millones mas. El ayuntam i e n t o , p o r su p a r t e , se comprometia a reanzar la urbanización de los nuevos bloues una vez finalizadas las obras.

Esta vez parece que va en serio. Desde el mes de encro de 1992 està funcionando la oficina tècnica, situada en la

Pero los plazos son muy largos y ocho anos màs en viviendas de 20 m2 son demasiados

calle Viladrosa, en el mismo polígono. Para principios de marzo se csperaba la aproba-

Ricard Cugat

ción definitiva del PERI por parte de la Comisión de Urbanismode Barcelona. Yel inicio de las obras se prometia inminente, aunque con un plazo de finalización del proceso de 6 a 8 afíos. Los trabajos quizàs hayan empezado en el momento en que estàs lineas estén impresas. Temores Pero la política de estar màs pendientes de los resultados electoralcs, de las fotos y de lo que es rentable a corto plazo ha hecho que nos volvamos desconfiados y un tanto escépticos respecto a las políticas de las aaministracioncs. Torre Baró tiene su PERI aprobado desde hace màs de 10 anos y las inveisiones realizadasapenas llegan al 10% de las nece sa ria s. R o q u e t e s ha esperado màs decuatroanos la aprobación de su PERI. Es de risa que el alcalde haya idoa viviruna semana a màs deunbarriode estos "para conocer màs de cerca los problemas". Esa t a m p o c o ha sido la solución a las deficienciasya la falta de cquipamientos.

Barcelona, que guapa ets! Barcelona, que guapa ets!. Esta es la nueva camp a n a p u b l i c i t à r i a del Ayuntamiento d e Barcelona. El anuncio televisivo es algo maravilloso, con una cantidad d e imagenes preciosas sobre algunos rincones d e la ciudad, decorades p o r arquitectes famosos y d e demostrada valia internacional. N o me parece mal esta campafía, tan sóloun poco sesgada, un poco pardal, u n tanto embustera. En esta campafía no salen fotos d e barrios como Torre Baró, Vallbona, el Polvorín, Besòs; ni salen arquitectes como los que construyeron las viviendas del Turó d e ia Peira; ni salen fotos de las Viviendas del Gobernador. El tema d e la vivienda social es el gran suspenso del actual equipo a e goWemomuniapal,perocíaro està que también hemos de suspender a la Generalitat y al gobiemo central por la falte de una política clara respecto a la vivienda. lasdeudas que se a vecinan como consecuencia del 92, hacen que sea màs necesario si cabé reforzar la organización y el control por parte del vecindario de los compromisos adquiridos por la administración. Plazos largos

Desde las asociaciones de vecinos hemos aprendido que tan solo eltrabajoconstante y organizado da fruto. El freno inversionista d a d o por las administraciones.

El panorama que tenemos delante no es nada optimista, si bien es verdad que en las viviendas del Gobernador, después de tantos anos, por fin hay algo claro, por fin hay planes aprobados y compromisos ministeriales, de la Generalitat y del Ayuntamiento. Pero los plazos son m u y l a r g o s y ocho afios màs en viviendas de 20 metros cuadrados son demasiados. Las viviendas del Gobernador han vi vido en el peor de los olvidos. Se ha hecho de este polígono u n verdadero gueto de la marginalidad. Ahora que por fin se les ha escuchado, hemos de estar muy atentes para no volver a caer en la via lenta, en la via del olvido.

donant intermitentment lliç o n s d ' u r b a n i t a t . . . Mentrestant, la policia de seguretat vetlla per les pantalles de disseny, exhibicionistes, que amaguen les altres Barcelonès.

A la propera exposició sobre graffitti que pensin fer, on serà Pedró? Hi na algun culable d e la seva m o r t ? ealment va ser un accident com van dir els diaris?

Las viviendas del Gobernador solo tienen 20 m2.

Un jove, una mort, un paisatge trencat Jordi Foix La tarde del diumenge 9 de febrer, un jove de 15 anys, Pedró P., de Santa Coloma, va morir electrocutat a l'estació del metro de Marina. Pedró i set amics més, estaven fent graffitti a l'andana quan van ser sorpresos per una patrulla d e s e g u r e t a t del m e t r o . Juntament amb un altre company, van saltar a les vies i, en trant al túnel, van arrencar a córrer en direcció a Santa Coloma, a casa seva. Abans d'arribar a les Glòries, Pedró va trobar la mort en topar amb la part desprotegida del ciue se'n diu tercer carril, on agafen la corrent els trens. D'on ve el s e n t i m e n t depressiu que t'envaeix quan sents que se l'han endut i saps que es fan, com fa uns mesos, exposicions de graffitti a llocs

com el Palau de la Virreina, o no fa tant a París, al Centre P o m p i d e u ? Q u i n a és la distància entre la taula dels programadors de programes mstitucionals i l'adroguer o el taller de cotxes on es compra l'esprai? És la distància entre el món simbòlic de la Barcelona del Palau de la Virreina i el món real d'una forma, encara sense domesticar, d'expressió artística i d'autoafirmació dels joves d'una altra Barcelona, Santa Coloma... on encara no arriben els programadors de programes pero en canvi sí que ho fan les policies de seguretat. El graffitti salvatge, el iïengtuatge retolat incomprensible si no és per a qui és a dins, i la Barcelona del disseny no són compatibles. La mort de Pedró, de 15 anys, indocumentat, és d'una Bar-

A/agra

celona q u e no cap en els catàlegs de luxe. Unes parets netes, unes consciències netes, una música asèptica, pasteuritzada i de llauna que surt dels altaveus del metro.

iCARRER

Març-Abril 1992

Los antihéroes de una guerra

z o U

Grupos de jóvenes pacifistas yugoslavos se han refugiado en Barcelona Por el peso que tiene la población emi^ada en varios aspectos de la realidad actual de la ciudad y siendo ademàs la problemàtica relacionada con la emigración econòmica relativamente conocida, me gustaria acercar un poco unos problemas de la emigración política, o me j or dicho, una determinada capa de esa gente formada por los pacifistas Uegados desde Yuçoslavia a Espana, el lugar mas alejado de la guerra y de la policia de su país que han podido encontrar. Beatriz Fcòcze En la paz todos son pacifistas, por lo menos oficialmentc. Ser pacifista parece cosa natural e inclusobien vista. Es uno de los adornos casi imprescindibles en los discursos de los políticos y al mismo tiempo una verdadera necesidad del resto de la población. Lamentablemente, las cosas cambian en caso de guerra. El olor de la pólvora y la sangre crea una nueva lògica que valora las categorías éticas con distintos criterios. De repente, los pacifistas rcsultan una espècie de sercs anacrónicos, absurdos, incluso peligrosos por no entender las regias del juego y su nuevo papelen él. Por no querer o no poder odiar y matar, los pacifistas son calificadoscomo traidores y cobardes sin scntido patriótico. Son perseguidos, maltratados, condenaaos... Y en realidad, icómo son los pacifistas escapados de los trentes en la guerra civil de Yugoslavia? ^Qué piensan, que dicen las personas que no quieren luchar en las filas del Ejército yugoslavü federal contra la joven democràcia croata? Acordàndome de las personas llegadas de Yugoslavia durante los últimos meses y que había tenido la suerte de

encontrar en Barcelona y rccordando unos fragmentos de su destino personal, obviamcntc se trataba de la gente proccdente de distintas repúDÜcas yugoslavas, de diferentes nacionalidades, religiones y tradiciones. Había estudiantes, campesinos, obreros e intelectuales. Solteros y casados. Cada uno expresàndose en su idioma, perocon ideas, actitudes y destinos que los definían a todos como los típicos repre^ sentantes de los antihéroes producidos en la guerra. Exilio Despuésdehaborrechazado las armas y haber oscapado del fren te, se vieron obligados a abandonar sus hogares, sus familias y amigos, sufrir soledad y aislamiento, pasar frío y hambre, noches sin techo, atravesar muchas fronteras clandcstinamente, andando a través de los túneles y otros paraies inhóspitos, tratando de soDrevivir en las tierras alejadas con lenguas desconocidas, buscandó un poco de calor bajo los rayos de un sol que tampoco parece ser el mismo que los caientaba en su tierra. Llegaron a Barcelona, un punto geogràfico lo suficiente alejado de sus pesadillas. Cuentan sus odiseas y expre-

Un habitant de I irvas'isk.i i<o>>ta)nic,i, al.i ri·giód·0·,i)ek, ímf, de la seva iiar. (Foia: Veccmjilist. Zàgreb)

san las actitudes pronunciandounasfrasesextremadamente sencillas, humanas: "No quería matar a los croatas"; No quería disparar contra mis amigos vecinos de ayer", "No quiero matar a nadie". Un joven serbio explica: "En mi ciudad existia una tradición pacifista desde siempre, però si mi país hubiera sido atacado por los agresores extranjeros lo habría defendido con armas sin pensar ni siquiera un momento. Però luchar como soldado yugoslavo contra la población croata me resultaba inimaginable". Si mencionar sus palabras permiteofrecerlesencierta forma un apoyo moral y expresar el respeto que inspiran sus gestos, aún les espera a todos los luchadoresporlapazunlargo y dificultoso camino, donde cada paso supone superar las incomprensionesexistentesen un mundo que acepta los enfrentamientosbélicoscomo partc de su realidad.

El Suprem ordena enderrocar dos blocs de Sant Gervasi amb 68 famílies Redacció L'any 1979, poc abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, es va aprovar un estudi de detall sobre la masia i els jardins de Can Castelló. Els propietaris, la família Castelló, havien pactat amb l'Ajuntament que la meitat del solar i la masia (un espai qualificat com a zona verda) passessin a mans municipals, 1 que a l'altra meitat, als carrers Kaset i Freixa, on segons el Pla General Metropolità es podia edificar vivenda, es poguessin construir uns 8.000 metres quadrats en comptes dels 4.000 previstos. Els anys 1981 i 1983, l'Ajuntament de Barcelona va donar els permisos necessaris per construir seguint les especificacions d'aquest estudi de detall, i els pisos dels carrers Freixa i Raset es van construir. A començaments d'aquest any, el Tribunal Suprem ha decidit que les vivendes s'han d'enderrocar, perquè aquest augment del sostre edificable (quatre plantes més) és il.legal i les llicències de construcció són, per tant, nul.les. Qui pagarà aquests errors? Els propietaris dels terrenys, que van realitzar un pacte amb 1 Ajuntament que cis va per-

j·»*'^

El bloc del carrer Raset i la masia de Can Castelló. (Pepe Encinas)

metre vendre el solar on es podia edificar al doble del seu valor a canvi de cedir gratuïtament a l'Ajuntament un espai qualificat com a zona verda, amb un valor molt inferior? O bé els responsables municipals que van aprovar un estudi de detall incorrecte, o els que van concedir una llicència irregular? Els veïns són els que paguen Doncs no. La sentència, com va senyalar La Vanguardia el passat 10 de febrer, es un pal a

l'Ajuntament però que va a parar directament al cap dels veïns, que van construir els seus pisos en règim de cooperativa emparant-se en una llicència municipal de la correcció de la qual no tenien perquè dubtar. Les dues parts litigants, els veïns dels blocs afectats i els habitants dels pisos dels voltants que van presentar la denúncia, discrepen sobre el que cal fer ara. Els veïns dels blocs de Raset i Freixa asseguren que l'acord ara impugnat pel Suprem va ser fet amo la intenció que la

Nacionalismos y migraciones Hojeandoel ultimo ejemplar de La l/ew de/Carrer me atrajo la atención una cita en el articulo titulado El derecho a la ciudad: "The ciiy is ihe people" (la ciudad es la gente), que realmente abarca pràcticamente todos los contextos tratàndose de una estructura urbana. Parafraseando, pues, este bonito motivo que se atribuye a Shakespeare y que resulta igualmente inspirador para procurarentenderciertos procesos en las comunidades urbanas, nos encontramos con la realidad cotidiana de las ciudades europeas presionadas por una problemàtica compleja y a simple vista contradictòria. Por una parte, las potentes olas migratorias crean las circunstancias que imponen la búsqueda de una forma adecuada de convivència, y por otra, al mismo tiempo aparece un imponen te brote de sentimientos nacionalistas en las regiones europeas donde en mayor o menor medida fue impedida la Hbre expresión de la identidad nacional. Mientras las tendencias nacionalistas manifiestan la importància de la tradición, procurando induir on la vida cotidiana todas las riquezas crecidas en el suelo natal, la población exiliada con sus aportaciones culturales y espiri tuales crea un clima que tiende hacia el internacionalismo. El futuro tendra que ofrecer una prudcnte solución integrando las dos tendencias en el marco de unos procesos evolutivos hacia una mejor calidad de vida, o sca, una mejor humanidad.

ciutat obtingués gratuïtament una zona verda i la masia de Can Castelló, on ara hi ha una llar d'avis. 1 diuen que el mal ue pot produir l'enerrocament (68 famílies sense llar i un deute més per les finances públiques, que haurien d'indemnitzar elsafectats) és més important que el bé que produiria l'execució de la sentència (quan, al capdavall, la resta de vivendes de la zona, emparades en normatives antenors o que no van ser denunciades en el seu moment, tenen la mateixa alçada que les cases que ara cal enderrocar). Els afectats, que han rebut el suport de l'Associació de Veïns de Sant Gervasi, demanen que no s'executi la sentència o que s'aprovi un pla especial de la zona que regularitzi la seva situació.

A més, un representant de la part denunciant explica que l'Ajuntament podia haver solucionat el problema abans que els pisos fossin construïts, estalviant-se així la situació angoixosa dels veïns que poden perdre la seva vivenda després de viure-hi durant uns deu anys. "Quan vam impugnar la llicència d'obres, abans que comencessin a construir, podien haver consultat per via sumaríssima a la sala del contenciós, segons determina la Llei del Sòl. En qüestió de dies haurien sabut si la llicència era correcta (i ningú no hauria gosat continuar la denúncia) o si no ho era (i llavors no s'haurien iniciat les obres). Però per prepotència, això no es va fer", explica. Els denunciants volen que s'acompleixi la sentència: Si no es fa, per aquest pas desapareixerà l'Estat de dret", Las postura dels diuen. Icreuen que l'aprovació denunciants d'un pla que regularitzés la situació dels blocs suposaria La part denunciant ho veu un desacatament a una d'una manera molt diferent. sentència ferma del Suprem. Consideren que en l'operació L'indult ésimprobable (cal una no va ser beneficiosa per a la sessió extraordinària del ciutat sinó per als propietaris: Consell de Ministresi una justi"L'Ajuntament va obtenir un ficació de caràcter extraorespai que podia comprar per dinari) però l'execució de la uns 30 milions a canvi que els sentència pot trigar. Si ningú propietaris guanyessin 800 no l'executa, pot auedar pamilions amb els pisos",diucn. ralitzada fins que algú insti el 1 creuen que la culpa ha de re- seu acompliment, sigui un veí caure en 1 Ajuntament, que ha (sembla que els denunciants d'indemnitzar els veïns afec- no ho faran), sigui un jutge. tatsper ser l'institució munici- Mentrestant, 68 famílies scpal Pautora deia irregularitat. guirant vivint amb l'ai al cor.

iCARRER

Març-Abril 1992

•T??55!3?3B35?^??T!T!535^^

\ ''^V ..^M.^ ..':^J:

De Torf enat de Sant Joan de Déu a riUa d'Or

O ü

El barri de les Corts, que va veure com l'obertura de la Diagonal el separava de Sarrià ara fa molts anys, està veient ara com aquella gran avmguda i passeig dels diumenges, aquell eix d'equipaments lúdics i d'oci (Jardins Granada, Bikini, etc) s'està convertint en l'eix dels més importants negocis immobiliaris de Catalunya, i un dels més importants d'Europa. Ferran Navarro

De la transformació de la Diagonal, el barri de les Corts no n'ha tret cap profit. Al contrari, veu com a poc a poc les expectatives immobiliàries generades per la Diagonal amenacen el seu teixit urbà, que encara a alguns indrets conserva les traces i característiques de la vida del barri. Després d'atapeir la vora sud deia Diagonal amb edificis de gran volum destinats a oficmes, comerços i hotels, procés que probablement va ser generat gràcies a la implantació de El Corte Inles, el solar de l'antic orfenat e Sant Joan de Déu es presentava coma l'última gran

estableix com a mínimsper als nous barris residencials -per equipaments 4,5 metres quadrats/habitant; per zones verdes 5 metres quadrats/ habitant- comprovarem la gran necessitat d'augmentar el sòl destinat a aquests usos. Als mateixos estudis es manifestava ciue l'única possibilitat de reduir aquestes mancances era la requalificaciód'aquellssolarslliures

altra de les poques àrees grans que queden a Barcelona per a usos públics i col·lectius, d'aturar un procés densificador que només comporta pèrdua de qualitat de vida. Tanmateix, lluny de plantejar-se aquesta possibilitat, l'actuació municipal va en sentit contrari. Al momentque els propietaris pretenen edificar al solar ningú no recorda els estudis fets per la

encara més alta de la que havia previst el projecte ael 1967. Aquest Pia, malgrat les prescripcions introduïdes tant per l'Ajuntament -"el parc ha de ser de domini públic", "l'accésa l'hotel serà pel carrer Déu i Mata", "l'equipament escolar serà de 28 unitats", "es realitzarà el pas sota la Diagonal continuació del carrer Constança" com per la Comissió d'Urbanisme de la

L'Ajuntament ha perdut l'oportunitat de modificar el planejament per augmentar les dotacions del barri àrea lliure que encara no s'havia edificat. Al seu costat, l'entranyable Bikini omplia d'activitat lúdica les tardes i nits d'aquesta part de la ciutat, com un testimoni que no només amb oficines, hotels, comerços i bancs es construeix la ciutat. Un prpjecte de 1967 Però una llosa molt pesada amenaçava la permanència de l'espai dels voltants de l'antic establiment benèfic. L'any 1967 s'havia aprovat un Projecte d'Ordenació que suposava la urbanització del solar amb un important índex d'edificabilitat. Ja a l'empara d'aquest projecte es va construir el primer edifici, el de la Mútua General de Seguros, amb façana al carrer d'Entença. El Pla General Metropolità de Barcelona podia haver reconsiderat aquell projecte i, en atenció a les necessitats de les Corts, destinar aquest solar a ubicar els espais lliures i els equipaments que li manquen al barri. No ho va fer i va acceptar el Projecte d'Ordenació aprovat el 1967. Va ser un dels molts llegats del passat que el PGM no va poder canviar.

Oportunitat perduda Però resulta que el planejament urbanístic és una eina viva, canviant i, sobretot, democràrica, que ha de regular la transformaciódela ciutat per aconseguir cada cop un millor nivell de benestar, d'equilibri a la ciutat. Per tant, si les condicions ara no són les mateixes que les dels anys 60, si realment han canviat, és lògic queel planejament també canviï, sense quedar travat per projectes aprovats ara fa molts anys. Això és precisament el que NO ha fet l'Ajuntament en el cas de l'Illa d'Or, encara que es tractava d'una possibilitat prevista en el marc de la normativa del Pla General Metropolità per aquells sectors on "sigui aconsellable l'augment dels sistemes o de les dotacions". Per no fer-ho, hem perdut la possibilitat que el barri de les Corts millori els seus estàndards d'urbanitat. I pel que coneixem, ja no en queden més.

Hi ha diversos punts de legalitat dubtosa Maqueta de l'anomenada illa d'or.

Corporació Metropolitana l'any 1978, als quals es constatava les grans mancances de sòl destinat a espais verds i equipaments que pateix el barri de les Corts. Per a una població de 65.000 habitants, les previsions de sòl destinat a equipaments i a espais lliures donaven els següents estàndards: -Equipaments: 0,66 metres quadrats/habitant -Zones verdes: 0,96 metres quadrats/habitant Pocs espais lliures Si els comparem amb els que la legislació urbanística

ualificats com a zona 18. Un 'aquests és, precisament, el que ens ocupa, amb una superfície aproximada de 4 Hectàrees. És el propi Ajuntament que, mitjançant els corresponents informes tècnics, justificà la legalitat de l'altíssima edificabilitatquees pot bastir el solar, tot i assegurant amb un concurs d'idees les formes arquitectòniquesque a la fi s'haurien de realitzar. El Pla Especial promogut per Indicesa (Sanahuja), Banco de Europa (Ferrer Salat) i Winthertur s'aprova l'any 1989 amb una edificabilitat

L1LLA D'OR

Abandonada durant molts anys Però encara que el PGM ho havia acceptat, l'àrea va estar durant molts anys abandonada. 1 d u rant aquests anys algú, des de l'Ajuntament, podia haver pensat en la possiDílitat de recuperar aquest solar per a la ciutat, de no perdre una

en unes condicions socials, polítiques i econòmiques pròpies d'aquell moment.

BARRI DE LES CORTS

PREVISIÓ D'EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES AL P GM

Viy

H-4-'-—>- =

Previsió d'equipaments i espais lliures previstos pel PGM a-Les Corts.

Generalitat -"no s'admeten usos comercials en el subsòl de les zones verdes", "al còmput del sostre edificable també s'han de considerar els patis, celoberts i cossos volats"-, conté encara certs aspectes que els Tribunals de Justícia decidiran si són o no legals (veure quadre). L' operació immobiliària de l'Illa d'Or fa pensar molt seriosament en certs tòpics de l'urbanisme barceloní d'aquests darrers anys: La projectació dels edificis i usos es pensa tancada en ella mateixa, ignorant el barri i l'entorn urbà on es situa -fins i tot es talla el carrer més antic de les Corts, el carrer Anglesola-. L'objectiu per damunt de tot és obtenir el màxim aprofitament econòmic i en el temps més curt possible. Aquests terrenys que tenen des dels anys 60 un aprofitament urbanístic excessiu, densificador, i ara els seus propietaris el pretenen materialitzar. Sembla que, des de la nostra administració urbanística, aquests drets es considerin adquirits eternament,quenoespuguinajustar i adaptar a les noves condicions de la ciutat. Sembla que es vulgui oblidar que si un terreny té un determinat aprofitament és perquè el planejament urbanístic li ha atorgat en un moment donat.

-A l'hora de calcular els metres quadrats edificables, no es té en compte que ja existeix l'edifici de la Mútua i es pretén edificar 17.000 metres quadrats més dels que en una lectura estricta ael planejament vigent resultarien. -La zona verda prevista se situa a l'interior de la gran illa, tancada respecte a la resta del barri, amb una servitud d'accés rodat a l'hotel (!). És una zona verda, un jardí, no pensat com espai lliure per al barri sinó com espai al servei de l'hotel. I com tothom sap, són dues coses ben diferents. -El terreny destinat als equipaments escolars, en relacióal nombred'unitats previstes, és totalment insuficient per complir els mínims legalment exigits. Tant és així que recentment l'Ajuntament ha hagut de comprar un terreny fora de l'illa, a l'altra banda del carrer Numància, per ubicar el pati d'una de les dues escoles. -L'edifici destinat a hotel de luxe, que tanca l'illa pel cantó sud i ofereix la seva esquena al barri de les Corts, podrà fer dues plantes més de les previstesal projecte, ja que fa seva alçada es mesura desdeljardícentraldel'illa -accés representatiu- i no des del carrer Déu i Mata.

iCARRER

Març Abril 1992

Mi);iH'l l / í p i v

1.001 vivendes degradades de Sant Martí depenen de la Seguretat Social

o ce

El 25 de febrer, l'assemblea de barris afectats per l'aluminosi va demanar igualtat per als véins propietaris de vivendes amb desperfectes. Al llarg del primers mesos de 1992, ha seguit el degoteig de nous casos de vivendes amb desperfectes produïts pel ciment aluminós o per la mala qualitat dels materials i els sistemes constructius durant l'anomenat desarrollismo. Alguns dels afectats, com els veïns de la Via Trajana, han pogut començar a conèixer el futur del seu habitatge. Uns altres, com els ocupants de les antigues vivendes del Montepío del Tèxtil, segueixen sense veure cap sortida a la seva situació: la Seguretat Social, actual propietària dels blocs, se'n desentén. Redacció Els veïns de 1.001 pisos coneguts com les vivendes del tèxtiivan iniciar el passat mes de febrer una sèrie d'accions de protesta per demanar que la Seguretat Social repari els greus desperfectes de les seves vivendes. Apagadesdellums, penjada de pancartes i casserolades s'han succeït d e s p r é s d e no rebre cap resposta de les institucions. t l s pisos estan situats als carrers Concili de Trento, Juliàn Besteiro, A n d r a d e , Torroja, Selva de Mar, Bac de Roda i Guipúscoa i van ser construïts entre 1962 i 1968 per l'extint Montepío del Tèxtil. Ni aquesta institució ni la Seguretat Social no han fet mai obres de manteniment dels habitatges. Ara, el Col·legi d'Arquitectes ha recomanat una intervenció "urgent i profimda" a causa dels problemes de degradació del formigó, que han provocat desperfectes a l'estructura dels habitatges així com freqüents despreniments de voladissos i parts de balcons.

El president de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez, assegura que la Seguretat Social voi e s p e r a r tres a n y s fins q u e s'arribi als 30 d ' a m o r t i t z a c i ó dels edificis, "per tal que nosaltres h a g u e m d e fer les r e p a racions". Els c o n t a c t e s a m b la Seguretat Social i el ministeri de Treball han inclòs fins i tot una reunió a Madrid amb alts responsables ministerials. Tot en va. Els m e m b r e s d e l'associació de veïns que van viatjar a la capital van tomar indignats davant el fet que els representants del ministeri ni tan sols havien estudiat el tema. Ara per ara, l'única presa de postura que hi ha es la d'una proposició no de llei presentada pel diputat d'IC Ramon Espasa, on es demana una primera transferència de 600 mil·lons per començar a solucionar el problema. I una esmena del grup socialista que limita aquesta quantitat a 250 milions. Els veïns amenacen, si no es pren aviat una determinació

ferma, amb emprendre noves mesures de pressió, incloenthi tancaments de protesta. A Pallars, 200 pisos D a v a n t d ' u n cas d e bloqueig similar es troben els habitants dels 200 pisos per a treballadors de Metales y Platería Ribera, SA. Després de la suspenció de pagaments de l'empresa els pisos van passar a dependre d'Hisenda. Ara ningú no es fa càrrec de les reparacions dels desperfectes produïts per l'aluminosi, xifrades en uns 72 milions de pessetes. Enderrocaments a Via Trajana Mentre els veïns de les vivendes del tèxtil i els del carrer Pallars segueixen sense aclarirel seu futur,elsocupants de 600 vivendes del Patronat Municipal d e l ' H a b i t a t g e (PMH) a la Via Trajana, al mateix districte de Sant Martí, han s a b u t q u e els s e u s h a b i t a t g e s h a u r a n d e ser enderrocats. Els tècnics del PMH han aconsellat

El passat 25 de febrer es va celebrar la seeona assemblea de barris afectats per l'aluminosi, convocada per la TAVB. Els 500 assistents, representants de 31 barris, van demanar que tots els afectats siguin tractats per l'Administració amb els mateixos criteris, tant si viuen en habitatges de promoció pública com si ocupen vivendes construïdes per promotors privats. L Assemblea també va reclamar la constitució d'un consorci integrat per l'Administrac'ó central, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la FAVB. enderrocar per la mala qualitat de les vivendes i l'escassa superfície del pisos. "Tot això n o justifica una gran inversió en ia seva reparació", ha dit el resident del PMH, Xavier alls. Aquests enderrocaments se s u m e n als ja previstos al P o l v o r í (506) i a les vivendes de la Seat (272), totes del PMH, i al Turó de la Peira (369).

Informe del PMH No obstant, un informe del patronat deixava oberta la possibilitat que s'haguessin de produir més enderrocaments al bajri del Sud-Oest del Besòs. La decisió es c o n e i x e r à probablement al mes de juny.

Els 3.500 habitatges afectats amb aluminosi a aquest barri fan témer que l'Administració haurà d'afrontar amb urgència un problema com a mínim de dimensions similars al del Turó de la Peira. Per altra banda, l'informe senyalava q u e 5.884 d e l s 23.000 habitatges de propietat municipal pateixen aluminosi. A part dels casos del Polvorí, Seat, Via Trajana i Besòs, aquest estudi recomanava reparacions puntuals a altres promocions de vivenda afectades: a Almirall Cervera (37), Trinitat Nova (407), Montbau (58), Passeig Calvell (61), Pi i Molist (48), Sant Cristòfol (50), Turó d e la Trinitat (159), Villarroel (46) i la plaça Maragall (54).

EL CUARTO FOSC Uobjectiu indiscret Davant de la foto que reproduïm, captada durant la manifestació antiracista del passat 23 de febrer i publicada per El Observador el passat 26 de febrer, hi ha diverses hijx)tesis: a) L'urbano volia participar al Betes i Films o al concurs de l'Arús. b) Es tractava d ' u n operari, disfressat d'urbano, que prenia imatges pel nou programa del' Antonio Resines que recupera la vella tècnica de l'obiectiu indiscret. c) La pitjor d e totes tres i la a u e , lamentablement, ens sembla més creïDle: l'autoritat troba sospitós el fet de manifestar-se contra el racisme, fins al punt que la Guàrdia Urbana va filmarels manifestantsdesdel mateix balcó de la Casa Gran. En comptes d'estar el consistori en p l e al balcó, donant suport a la m a n i f e s t a c i ó , v a n o p t a r p e r fitxar els manifestants. El vídeo, 1 urbano i qui va decidir controlar els manifestants, tots tancats al cuarto foscj

El President també té aluminosi Parafrasejant al president Tarradellas i exaltat en plena campanya electoral, Jordi Pujol va dir als veïns de La Guineueta: "Ciutadans de Catalunya, jo també tinc aluminosi;". 1 va afegir que calia tenir tranquil·litat, que no passava res, que ni la casa del President ni cap altra casa aluminosa no anava a caure. Sobretot, tots tranquils. Senyor Pujol: el problema és greu i creiem que hauria de prendre mesures en comptes d'estar tan tranquil. Li recomanem les mateixes que a cjualsevol veí: posi's en contacte amb la seva assoaació de veïns (Sant Gervasi en aquest cas) i apunti's a la comissió d'afectats. A més, tenint en compte les seves dots negociadores,seriaboqueparticipésenlesreunions armj la Generalitat i utilitzés la seva influència perquè aquesta institució tracti per un igual les vivendes públiques i les privades. Encara que, en el fons, i tenint en compte la capacitat econòmica del senyor Pujol, és normal que estigui tranquil. Però també seria normal ciue ell entengués que els veïns de la Guineueta no no estiguin tant com ell.

L'Ajuntament no es troba a ell mateix

El Observador / Clifton Soles

Es el mes de gener. L'urbano López surt d e la Casa Gran. Ha de notificar una multa a l'infractor. La papereta posa "Excelentísimo Ayuntamiento de Barcelona . "Això em sona, però no sé d e què", diu. L'urbano López ho deixa estar: "(Juina barra, no posa ni l'adreça, com es pot fer la feina així", exclama, i se'n va a fer un carajillo. Esel mesdegener. L'Ajuntament de Barcelona publica al Butlletí Oficial de la Província la Llista

dels infractors de trànsit amb multes pendents i que fins el moments havien estat il·localitzables. Malgrat haver enviat una carta i haver intentat notificar personalment la sanció als interessats (ens ho haurem de creure) no s'ha pogut trobar ni el regidor Antoni Santiburcio, portaveu del PSC a l'Ajuntament, ni el Port, ni Catalunya Ràdio ni (ai;) el mateix Ajuntament. Les multes reclamades són32.562,totesdel mesdegener. Poden semblar molts il·localitzables, però si a tots els van buscar tan bé com els que hem explicat, encara són p(x:s.

La Caixa, acusada d'estafa Segons recull el setmanari El Triangle, un grup de veïns d e la Verneda (de l'illa delimitada els carrers Huelva, Guipúscoa, Selva de Mar i reball) han presentat una querella contra la Caixa per pressumpte delicte d'estafa. Els van vendre pisos d e 60 metres quadrats. Només en tenen 43. Aquests pisos estaven subjectes a un règim de renda limitada que obligava a un mínim de 45 metres quadrats per vivenda. Però, pel que sembla, van preferir que, de cada planta, en sortís un pis més aels previstos.

La reixa de la Mar Bella Les exigències de la seguretat olímpica han fet vallar amb filferro la platp que hi ha davant de la VilaOlímpica. Finsaquí, resignació, què li farem. Però resulta que la mesura s'ha fet amb tanta anticipació que ara ja no s'hi pot entrar. Que s'ha fet amb tanta exageració que el tram vallat arriba fins a la Rambla del Poblenou. I que s'ha fet tan malament que fins a octubre, passats els calors olímpics i també tots els altres, només hi haurà una entrada a la platja: pel carrer Bac de Rcxia.

^CARRER

Març-Abril 1992

La pansa més gran de totes les panses Doncs ha passat això: que aquestes fotografies m'han fet tornar cosa d'uns 80 anys més jove, i m'han revifat l'estranyesa del distintiu. En tota la vida m'he preguntat què redimoni pot tenir un gra de raïm tot sol, tendre o arrugat, perquè sigui el patronímic d'un establiment de begudes de tota mena, descomptada l'aigua. No ho sé pas, i tant se val. El cas és que a Sants i a Hostafrancs, quan jo era noi hi havia més d'un bar anomenat La Pansa: la del carrer de Sants, fent cantonada al de Galileu; i més a Hostafrancs, fent xamfrà no recordo si a Consell de Cent o bé a Diputació, n'hi havia una altra al carrer de Tarragona més o menys pariona a la santsenca. Però La Pansa per excel·lència era aauesta que evoquen les fotografies i que es trooava a la banda alta ae la plaça d'Espanya, entre el carrer de Tarragona i el de la Creu Coberta. Com ja es veu, la urbanització era tota una altra; havien de passar encara molts anys abans no s'agencés de cara a l'Exposició del 1929, i el lloc era un motiu d'esbargiment, sobretot els diumenges. En aquella època, com qui diu tots els santsencs i tots els hostafranquins s'hi abocaven per anar a veure la sortida dels toros, és a dir, la gentada que sortia de les Arenes i els torejadors que hi eren aclamats o bé xiulats quan es dirigien als cotxes. Abans o després, i més exactament abans i després, la gent s'empentejava a "La Pansa". No era, com ja es veu prou, una botigueta, sinó un local de moltes pretensions. Va durar anys i anys, fins que els preparatius de l'Exposició del 1929 la van fer desaparèixer, com les característiques urbanes de la plaça. I ara, aquell gran, aquell prestigiós bar dit -no sé per què!- La Pansa, només perdura en el record dels qui ja hem deixat enrera els 80 anys i en el testimoni que en donen les fotografies que m'han fet escriure aquestes ratlles. Text: Josep Miracle Fotografies: Autor desconegut

5CARRER

Barcelona, quatre retrats

OC UJ

Març-Abril 1992

Els enamorats de Barcelona n'han estat sovint els seus crítics màxims. En molts moments històrics, volent i desitjant una ciutat equilibrada i amb una qualitat de vida envejable s'han hagut d'enfrontar a la realitat, mai tan perfecte. Les seves idees, quan les han escrit, reflecteixen l'amargor de la distància entre el que podria ser i el que és. I han intentat dues coses: en primer lloc, fer entendre als seus coetanis que la problemàtica existeix i és greu; en segon lloc, que pot resoldre's, en tot o en part, un cop coneguda. imatge la Xciutat en els els H J p ' »En - \ _ l . « altres _ U XXlv^tJmoments, X X U . V , A 1 I . L : > , \ . Í en U L / Ucanvi, X U V I U X . la L·^\^l.J V*XXV,Xde V-XlLiJI X l V y J . X l Vque , X l l O Vpoden L ^ X « . 4 . ^ 0 ^trobar X 1 V t-/XU.L /UXX l C X l lescrits . i ; 7 \ ^ C X t reflecteix t V . X I ^ I U I . XI Xnomés lL·XXl t una mostra diversos retrats: laDels perspectiva l'exemplifiquen IVlanuel Angelón, amb n'hem la sevaescollit aspectes més de lluents, d'aparador. diferents crítica moments del desenvolupaments de la ciutat satírica de 1854 i el llibre col·lectiu La Barcelona de Porcioles, de 1973. Cada una d elles dóna idea Guia de deies il·lusions i frustracions de l'època i és exposada segons el tarannà de cada generació. Per altra banda, dos moments de creixement i exhibició de la ciutat produeixen un seeuit de textos dèbils, parcials, tímids i fets per auedar bé: així passa amb les publicacions de la Sociedad de Atracción de Forasteros durant el primer terç ae segle i especialment en els anys de l'Exposició Universal de 1929 i amb la pluja de títols, molts d'ells sota el paraigüe institucional, que ens ha dut el 1992.

1854, Guia Satírica de Barcelona

Quan Barcelona deixava de tenir mtualles Manuel Angelón retrata amb ironia l'estat de la ciutat a l'any 1854 1854 fou una data màgica per a Barcelona. Vist des d'ara cal considerar-la com un dels grans moments de la ciutat: és el final de la Barcelona murada, el principi de les grans esperances d'expansió urbanística. I aquest any, com si volgués reforçar-se el record o ser reforçat per ell, es publica la Guia Satírica de Barcelona de Manuel Angelón (1) Anna Alabart Barcelona, el 1854, era una ciutat plenament industrialitzada, on les fàbriques significaven alhora la pnncipal riauesa —digna de ser observada, visitada, mostrada- i una de les fonts més importants de tensions i problemes -tensions laborals, desequilibris socials, amuntegament, contaminació, trànsit...-. Era una ciutat on el bon gust i el nivell d'equipaments no era pas envejable. Però deixem que sigui el Manuel Angelón qui ens ho expliqui. Barcelona, com s'ha dit, estava tancada dins les muralles, odiades pels barcelonins que sovint les havien intentat enderrocar tot i que sense èxit. Però segons sembla l'estat d'aquests murs no era pas l'idoni, si jutgem la descripció que Angelón fa de les seves portes:

tancant alguns culs de sac i obrint vials nous, teòricament rectes. Però Barcelona continuava sent una urbs amb carrers estrets i angostos: "Por lo que hace a nuestras calles tuadas a cordel, bien puede ser que lleguen hasta tres. A juzgar por las restantes, quien quiera dibujar el plano de Barcelona, siga el sistema que le vamos a decir y que da un resultado casi matemàtico. Tomé una madeja de hilo muy enmaranada, enmarànela màs, y el resultado darà por copia el plano de Barcelona, o lo que es lo mismo, un laberinto de líneas".

També la qualitat i cost dels materials utilitzats són, en ocasions, objecte de comentari: "La Plaza de la Constitución es notable por su empedrado que costo tres veces màs que los otros y es tres veces màs malo y otras tres veces màs feo. Tiene en el centro una estrella de un mosaico de nueva espècie (por fortuna la espècie no se ha reproducido)," I, ja que s'han esmentat les places, diguem que Angelón els dedica un capítol sencer del qual transcrivim solament un dels punts, el quees refereix a la plaça del Rei.

Les Miiralles "La Puerta Nueva. Puerta Nueva seria cuando la hicierondo que es ahora, después que los de dentro anduvieron en ciertas morisquetas a canonazos con los de f uera, y los de fuera con los de dentro, bien pudiera Uamarse la Puerta Deslabrada. Las piedras estan menos seguras en sus sitios que ministro espanol en su silla, y ya es mucho ponderar. Los contiguos lienzos de muralla estan dando las boqueadas y se ladean sobre los fosos como si estuvieran atacados de vahído.(...) La Puerta de San Antonio està en malísimo estado, tan malo que solo es comparable a las demàs puertas de Barcelona". Dins els murs, la ciutat havia fet inútils i tímids esforços modernitzadors.

L'autor i la resta de companys de tertúlia, inspiradors i col·laboradors en l'obra.

Finsitotelscarrersacabats d'obrir distaven molt d'haver aconseguit les alineacions desitjables i, a més, les obres devien ser exasperadament lentes: Jaime I... Buena està la rectitud de Don Jaime. Casa hay ?|ue no parece sinó recluta ormado en parada de veteranos, según se sale de la línea. A bien que ahora tendremos la calle de la Princesa, que dentro de muchos anos, quizà nuestros nietos lo vean, quedarà terminada."

"Para que respiremejor sabor de antigüedad se ha suprimido su empedrado, de modo que lloviendo se pone aquello màs sucio que los establos del rey Augias, cuya limpiezafigura entre los doce trabajos de Hèrcules. Su aspecto es lúgubre (...) y conserva algunos vestigios de los que fué inquisicion, cosa sumamente grata a la vista. Sin duda para que guarde relación con el aspecto del sitio, la f uente parece un panteón."

L'enllumenat Quant a l'enllumenat de places i carrers, la queixa va en dues direccions, insuficiència i escassetat dels recursos que s'hi dediquen. El resultat, una Barcelona pobrament il.luminada: "El alumbrado de Barcelona participa de liquido y Saseoso, es decir hay faroles e gas que alumbran nada menos que poco y faroles de aceite que alumbran poco menos que nada. "Cuando se hizo la prueba del gas en los dos faroles de la iglesia de Santa Maria, (...) digamos, en honor a la verda^ que al principio no pintaba la cosa mal; però lue;o hemos ido disminuyendo a gaseosa ración, y ya los faroles arro j an una luz pàlida como làmpara sepulcral. Esto creemos depende de que el gas no es de lo mejor; la dosis, corta, y los mecneros, pocos."

la utilització quasi exclusiva del ferro colat —un dels grans descobriments de l'època— que el porta a dedicar al tema tot un capítol, sota el títol de "Barcelona de hierro colado": "Los antiguos erigían monumentos de piedra y màrmol. Los modemos barceloneses han discurrido que era mucho màs a propósito el hierro colado.(..J Asi que de algun tiempo a esta parte, este material està a la orden del dia en todas las obras públicas.(...) ^Quereis saber si se llevarà a termino monumento o construcción alguna? Averiguad si ha de ser de hierro colado". Ecologia

Pocs aspectes de l'arquitectura, urbanisme i vida dels barcelonins s'escapen a la crítica desenfadada de Angelón, però n'hi ha un al qual és espeaalment sensible, que impregna tota l'obra, i amb el que volem concloure aquest breu comentari: és el Els perills de la Universitat tema ecològic, arran de la No sembla que els edificis contaminació ambiental públics absorbissin la con- produïda per les fàbriques, venient atenció dels ajun- força nombroses, especialment a la zona del Raval: taments: "Tiene Barcelona un hos"Frente al hospital se encuentra la Universidad Lite- pital general situado en uno rària, y cuando decimos se de sus centros y de continuo encuentra, no sabeir ;S si se perfumado por el humo de encontrarà mariana, pues las las contiguas f àbricas; lo cual, paredes y techos del edif icio, si no es muy higiénico para no pudiendo resistir tanta los enfermos, tampoco lo es ciència, se vienen abajo, lo para los sanos, y vàyase lo cual prueba suf icientemente uno por lo otro" que allí lo mismo se forma I, ja per acabar, l'explicació una cabeza que se transfor- del sentit, de la filosofia ma en tortilla". d'aquest petit llibre i gran No és millor l'estat de les aportació que és la Guia altres entitats que descriu: Satírica, novamenten paraules l'Audiència, la Casa Provin- del seu autor: "Los autores (2) de esta cial de la Caritat... o el mateix Liceu, tot i que aquest no guia somos barceloneses, depèn de l'Administració. muy barceloneses, tan barceTampoc és de rebut el gust loneses como el que màs. Sin que caracteritzà les cons- embargo, la pasión no nos quita el conocimiento (...) truccions de l'època: "Hay en la Rambla el Li- Hemos prefcrido para nuesceo, cuya fachada puede ser tro objeto, hechar mano de la la de una fàbrica, puede ser sàtira con preferència a la gratodo lo que se quiera menos vedad, porqué ingénuamente lo que es. Tres balcones tiene confesamos que nuestro capor donde pudieran asomar ràcter tiene mas de Demócrito gigantes,y encimade los bal- que de Heràclito, estando f ircones unas ventanas tan pe- memente convencidos de que quetias que ni para nidos de logra muchas veces un epipajaros sirvleran"(S'està m-ama lo que un tratado de la referint al teatre Principal, filosofia no logra; lo cual, a situat a la part baixa de les nuestro modo de ver, consiste en que las saetas de ridícuRambles) Tampoc no és lloable el gust lo, si bien abultan menos que que presideix el mobiliari urbà, las de la formalidad, en camtot 1 que, en aquest cas, la bio parten màs rectas al coracrítica de l'autor se centra en zón".

(1) Llicenciat en Lleis, fou escriptor, traductor i periodista. Va dirigir la revista mercantil Gaceta del Comercio, fou secretari de la societat Fomento del Ensanche i director de La Ilustración artística. (2) L'autor parla en plural perquè de fet aquesta és una obra que va tenir el seu origen en unes tertúlies de cafè on es juntaven quatre amics i, un d'ells va tenir la idea... El llibre acaba amb un dibuix a ploma dels quatre amics esmentats i dels qui van col·laborar a la realització de l'obra.

(0 (/)

iCARRER

1908-1935 Les publicacions de la Sociedad de Atracción de Forasteros

UI 0) (f)

Març-Abril 1992

La perla del Mediterràneo La imatge de Barcelona a través de les publicacions de la Sociedad de Atracción de Forasteros (1908-1935)

NUEVO GRAN H O T E L DE INÇiLATERRA CASA D E PRIMER ORDEN Automòvil de! Hofeï A Ifl llegada de los trencs y vapores. - GARAGE CakrfacciOíi centra! Ascensnr cl^ctrico Lavabos coit a^ua corrienlc. calicnti- o fría

El primer terç del segle XX és sense dubte un dels períodes en què es produeixen les més intenses transformacions polítiques, socials i urbanístiques a la ciutat de Barcelona. L'agregació dels mvmicipis veïns entre 1897 i 1920, juntament amb unes àmplies onades migratòries, convertiran la ciutat en mil.lionària el 1930. Mercè Tatjer

Els primers i intensos 30 anys del nostre segle convertiren la ciutat en escenari de lluites polítiques, conflictes socials, esdeveniments prou coneguts com la Setmana Tràgica o l'Exposició Internacional del 1929, a més de projectes urbanístics de gran volada. Precisament per l'interès

a través d'una publicació dirigida a atreure visitants cap a la ciutat. Es tracta de La Barcelona artística e industrial, apareguda el 1908 i que es mantingué fins quasi els inicis de la guerra civu. Aquesta publicació, que )rengué la forma d'àlbum de Íotografies acompanyades de breus introduccions d'escriptors, formava part d'una sèrie de publicacions

de l'excursionisme (Cèsar August Torres), la delegació expressa de l'Ajuntament de Barcelona i la figura de Manuel Folch i Torres a la secretaria general, mostraven la confluència entre el món de la cultura i el de les forces econòmiques de la ciutat. Mar, indústria i arqueologia

Els hotels, els grans magatzems i fins i tot les fàbriques eren considerats com a centres d'atracció turística.

Una de les intencions era presentar una ciutat polifacètica però especialment establimentsd'automòbilsiels que les platges de la Perla del atractiva per les seves seus accessoris (neumàtics, Mediterràneo eren petits arenys condicions geogràfiques, de carrosseries) juntament amb a la Barceloneta i al Poble Nou les quals destacava la els de material elèctric, entre fàbriques, instal.lacions presència del mar, fàcilment telefonia o fotografia, sense portuàries i nuclis de comunicat amb la muntanya, oblidar aspectes tan insòlits barraques (Pekín i el ue permetien anomenar-la la en una guia de la ciutat com Somorrostro eren ja als anys erla del Mediterràneo i consi- era la vista del port comercial, vint barris d'immigrants, la novetat de pescadors i gitanos; malgrat derar-ía idònia per estades amb d'hivern i d'estiu. Els valors i l'impressionant artefacte del l'intent de bastir-hi un passeig marítim. potencialitats marítimes es dic notant i de ponent. completaven amb les Aquestes imatges D'altra banda, entre les fadescripcions dels establiments de banys situats a la platja de la Barceloneta, entre els quals B A K O E L O N A ESTACJIÓK OE B A 5 J 0 S destacava, el 1915, "el aristocrítico balneario titulado San Sebastiàn".

El mar, l'arqueologia i la indústria, esquers turístics de la Barcelona del primer terç de segle

Portada del butlletí de la Sociedad

del període cal planteiar-se quina era la imatge de Barcelona que donaven els llibres publicats al llarg d'aquests anys. Hi havia les visions dels escriptors autòctons (Segarra, Benguerel...) i foranis, que crearen mites i noms incorporats des d'aleshores a la història de la ciutat com el del barri Xino; també hi havia les descripcions de les precàries condicions sanitàries 1 d'habitabilitati dç molts dels barris de la ciutat escrites per metges i higienistes; i les primeres interpretacions nistòrico-geogràfiques de la ciutat de la mà de geÒCTafs i historiadors com Pierre Vilar, 0 Pau Vila, i àdhuc dels membres del GATCPAC; sense oblidar la interpretació conservadora que de la història de Barcelona donà Francesc Carreras i Candi en la seva obra La ciutat de Barcelona. 'La Barcelona artística e industrial' De totes elles, però, és destacable la visió que s'of ena

El segon punt important era els tresors arqueològics, en especial medievals, que en molts casos foren objecte d'estudi en les publicacions de la Societat; l'interès i preocupació per difondre aquesta part del passat mede Atracción de Forasteros. dieval de la ciutat no s'ha de deslligar d'una determinada patrocinades per la "Sociedad manera d'entendre la història de Atracción de Forasteros" de Barcelona, que explicaria creada al 1908 a Barcelona amb perfectament la finalització de la finalitat de fomentar el ta façana de la catedral i la turisme als Països Catalans. recreació del barri Gòtic. Tant La Barcelona artística e La Barcelona artística e inindustrial com les Select Guides, dustrial no oblidava pas els la Barcelona Atracción o el propi grans i moderns establiments Bu tlletíde l'esmentada societat comercials que, com El Siglo, (publicat entre V\0 i 1935) servirien per donar nom a configuraven una IÍ latge de la botigues de nombroses ciutats ciutat que responia als espanyoles, ni els hotels dotats interessos i preocupacioiïs dels d'equipaments i serveis seus socis i membres de la capdavanters com bany i junta directiva, entre els quals calefacció central, ni els serveis figuraven grups i persones bancaris, les agències de vinculades a les incipients i viatges, o les companyies de pioneres activitats turístiques navegació. 1 de lleure, com eren les Però les imatges més societats de ferrocarrils, sorprenents de les pagines de tranvies i navegació marítima; La Barcelona artística e induspropietaris d'hotels i fondes, trial eren les fotografies de les representants d'agències de grans indústries i de les noves transports, aduanes, borsa; tecnologies de transport i comerciants a més a més comunicació. La Barcelona ind'advocats i fins i tot artistes dustrial prenia a través com els pintors Oleguer d'aquestes imatges un gran Junyent i Ramon Casas. protagonisme quan ensenyava La presidència de Mariano als possibles visitants les Rubió, la presència entre els adoberies, fàbriques de teixits, seus vocals de l'élite indústries químiques, barcelonina (Güell, Sanllehy, mecano-metal.lúrgiques, al Amús, Marqués de Foronda) costat de les modernes juntament amb personalitats fàbriques de ciment, els

Els antics banys de la Barceloneta servien per poder parlar de la Perla del Mediterràneo.

semblaven mostrar que la societat barcelonina dels anys vint se sentia cofoia de la indústria, base econòmica de la ciutat i de Catalunya, i que, molt probablement, la consideraven compatible amb la funció de caire terciari i turístic que les classesdirigents fomentaven. El desig i la realitat La visió idílica d'art, indústria i turisme agermanades amagava, però, la realitat d'una ciutat molt més complexa aue la que s'oferia en les publicacions de la Sociedad de Atracción de Forasteros. Només cal pensar

vorables condicions per estiuejar o hivernar no s'esmentaven mai els conflictes urbans i les reivindicacions d'un moviment obrer que reclamava unes millors condicions de treball i vida precisament per als treballadors de les indústries i establiments ressenyats. D'aquesta manera les publicacions de la Sociedad de Atracción de Forasteros volien mostrar la cara amable i positiva de Barcelona i, en evitar qualsevol imatge conflictiva, projectaven per damunt de la realitat els desitjós i aspiracions de l'élite cultural i econòmica que dirigia la ciutat.

^CARRER

Març-Abril 1992

(0 (0

1973. La Barcelona de Porcioles

La Barcelona de Porcioles, de la A a la Z

?*'*s*^%A

•'.. ^ ••'•'•. •; ^

•-'

•• X . . .

'%í%··~^'í^éíï-:'ví.

A principies de los afíos 70 se permitía cuestionar las actuaciones de alcaldes y municipios. Realizaron un estudio critico del periodo Porcioles, presentado como Vocabulario municipal bdsico. En orden alfabético aparecen nombres propios, entidades, temas urDamsticos y económicos. Aunque con poca perspectiva històrica, el libro es un fresco de la Barcelona de finales de 1973. Porcioles fue un alcalde urbanista y debemos seftalar q^ue entomo al urbanisme siempre se mueven enormes intereses económicos. El sueno de la Gran Barcelona que recogió Porcioles le llevo a impulsar obras públicas, promover planes parciales para ubicar la población mmigrante, proyectar estructuras viarias para favorecer la indústria del automóvil, etc. Ungrupodepersonasconcretas, entidades bancarias determinadas y sociedades promotoras aué aparecen repetidas veces llevaron adelante el sueno de Porcioles. '

^h^ifh^

EíCí/ÉLAS

^j^f^i W W%'. ; •<^»imíf'

r'^.%f»YJ

L'alcalde Porcioles va jugar la carta d'un catalanisme descafeïnat: L'any 1968, al debut de la Cobla de la Ciutat.

Mariano Messeguer

El ensayo La Barcelona de Porcioles tue publicado inicialmente como dossier central de la revista CAU, del Colegio de Aparejadores, en octubre de 19/3. Sus autores fueron: Josep Maria Alibés, abogado, Manuel J. Campo, periodista, Eugeni Giral, economista, Josep Maria Huertas, periodista, Rafael Pradas, periodista, y Salvador Tarragó, arquitecto. La fecha de publicacion fue pocos meses después del cese de Porcioles como alcalde de Barcelona, tras 17 anos de reinado.

^.\».1 "^*

Un resquicio para la crítica El resquicio que permitía la crítica de los gobiemos municipales fue utilizado ampliamente, y en Barcelona empezaron las luchas urbanas a las que se acogieron los opositores al régimen. El razonamiento era sencillo: un sistema que permitía y glorificaba tal cantídad de corrupción en todas sus facetas no podia ser corregido desde el propio sistema, así que era necesario un nuevo sistema o régimen político. Al cèsar Porcioles como alcalde, y aún antes, comenzaron a surtir efecto denuncias y actuaciones judiciales que paralizaron algunas operaciones del alcalde-urbanista. He aquí algunos ejemplos que no nos resistimos a reproaucir: - Paralizacion de las obras

de construcción de un aparcamiento subterràneo frente a la Catedral. - Anulación de la aprobación del segundo cinturón de ronda por el Tribunal Supremo. - Devolución del Plan Parcialdel Sector MarítimoOriental (el plan de la Ribera) al ayuntamientoporlaComisión de Urbanismo. Las personas o entida-

des que aparecían en el vocabulario se sintieron gravemente ofendidas, però no tenemos noticia de que acudieran a lostribunales para desmentir las afirmaciones del vocabulario. La reacción inmediata fue ofrecer una cena de homenaje al alcalde Porcioles, cena ofrecida por los que habían sido sus concejales y a la que asistieron gran número de sus directos beneficiarios.

Vocabulario municipal La Barcelona de Porcioles (aparcamiento), cinturón de recogía de modo sistema ti- ronda, Ciudad Meridiana, co las críticas que se hacían Ciudad Universitària, cochcdesde distintos sectorcs a la ras de Sarrià, colegios profepolítica municipal y citaba sionales, Comisión de Urbacon nombre y apellidos a nismo, Condomines Valls, quienes estaban invo- Consorcio Túneles del Tibilucrados. Para conduir, re- dabo, contaminación, Corneproduciremosalgunosdelos llà, costes de urbanización, términos que aparecían en Cubiertas y Tejados. el vocabulario del libro. Su D: Dèficits escuelas, desola mención ya componc legación relaciones públicas un retrato impresionista de y turismo. Duran Parell. la Barcelona del momento. E: Edificios singulares, Y no olvidemos que estàba- enclavamientos y seftales, mos en 1973: equipamiento aeportivo, equipamiento espectàculos, A:Aeropuerto,aparca- escuelas municipales, Espamientos, arooricidios, àrea fta y Muntadas, espacios a metropolitana, asociaciones recuperar, Espaftol (RCD), de vecinos, Auger. Exposición 1982. B: Bancos, barracones esF: Figueras Bassols, Focuela, barraquisme, basuras, mento obras y ConstruccioBellvitge, Bonet Castellana, nes. Bordoy Alcàntara, Briales G: Gallardo Carreras, Velasco, Bruna de Quixano, Ganduxer Relats, García Bueno Hencke. Morató (avda), Garraf, gas C: Camino de la Cadena, natural, Gaspart Bonet, Glocarnpo de las Corts, campo rias Catalanas (plaza). del Europa, Can Batlló, Can H: Hoteles de lujo, Clos, Can Tunis, Carmelo, Huarte, hundimientos. Carta Municipal, Casas BaI: Inauguraciones, Instirà tas. Castell Lastortras, Ca- tuto Mental Santa Creu, talana de Gas, Catedral Inundaciones...

12 X

iCARRER 1992 Llibres a l'ombra olímpica

Postals de Barcelona O Q

Els Jocs del 92 i la renovació de la ciutat han provocat una florida de títols que difonen una imatge idílica de la ciutat

Març-Abril 1992

passat especulador de Samaranch i les maniobres negociadores de Ferrer Salat amb els seus laboratoris van ser suficients perquè VOSA retirés les seves subvencions i obligués a reimprimir les portades sense el seu anagrama. Presses

Les presses amb què han estat plantejats molts d'aquests productes també Barcelona és una ciutat poc literaturitzada i amb pocs estudis publicats. La expliquen algunes d'aquestes imminència dels Jocs^ les transformacions de la ciutat i el fet que Barcelona ara característiques. Moltes obres col·lectives (sovint estigui de moda han provocat un modest esclat de títols sobre la ciutat. Però amb són acumulacions d'encàrrecs algunes honroses excepcions, els dèficits de la bibliografia barcelonina heterogenis, davant la segueixen essent gairebé els mateixos. I el pitjor que es pot dir d'aquest impossibilitat material de refenomen editorial és que encara no han aparegut obres ^ue hagin substituït a dactar a temps una obra llibres ja desfasats com Barcelona, pam a pam, de Cirici, o la Guia secreta de unitària) i gairebé sempre, producte de periodistes, els Barcelona, de Carandell. únics professionals capaços de produir el nombre ae línies per hora que han exigit els el retrat que resulta de la Sagrada Família. Una de les promotors de la majona dels Redacció majoria d'aproximacions màximes expressions d'aques- projectes. La fórmula de la conLes tones de paper imprès bibliogràfiques a la ciutat de ta producció és la Guia de la versa transcrita és també una que s'han produït a mida que Barcelona fetes els darrers dos Barcelona del 93, un llibret del conseqüència d'aquesta s'apropava l'any 1992 han anys: selecció d'aspectes ual s'han distribuït centenars pressa. I també l'absència de contribuït poc a fer conèixer la parcials de la ciutat, e milers d'exemplars que gràfics i cartografia original i Barcelona real d'aquests anys. preferència per la pedra i el fa un repàs a les principals la utilització exhaustiva de la Si no és que, amb més pers- ciment, per les obres palpa- realitzacions urbanístiques. fotografia, de resultats més fjectiva, apareixen nous títols bles (i fotografiables), difusió aparents quan el calendari amb una intenció molt diferent, dels resultats més aparents i apreta. També es podria qui en el futur vulgui conèixer escassa anàlisi dels processos La crítica, absent incloure en aquest capítol tant els aspectes positius com de transformació que s'han altres exemples, com la manca negatius del procés de canvi produït i es produiran... Els aspectes més foscos de de peus de foto al llibrede la ciutat i les tensions que la ciutat en són absents. Un opuscle editat per l'Ajunhan aparegut en aquest Marketing ciutadà )roblema tan greu com tament sobre la Casa de la període haurà de recórrer a 'aluminosi encara no ha Ciutat. l'hemeroteca, no a la biblioteDe tot això se'n desprèn un aparegut enlloc. 1 la reflexió ca. Però qui vulgui conèixer la retrat enlluernador, amable crítica apareix amb comp- Llibres objecte cara més espectacular del 92 quan es fa costumisme en tagotes: com a inventari a La trobarà un bon nombre de comptes de glossar les virtuts Barcelona dels barris, d'una Els llibres objecte, molts volums en paper couché amb de la pedra. Un retrat que ha manera més reflexiva a Barce- cops pensats com a obsequi retrats pel davant i pel darrera de servir per vendre la imatge lona cap a on vas? i, protocolari de les institucions de les realitzacions del 92. d'una ciutat moderna i atrac- sorprenentment, a La Vila 1 empreses, han abundat: preus Precisament aquesta tiva, capaç, qui ho diria fa uns Olímpica, on Bohigas s'atreveix alts, tapes dures, quilos de darrera expressió, convertida anys, a'atreure turistes més a fer exercicis d autocrítica i paper satinat... Precisament ja en tòpic, serveix per definir enllà de la plaça de toros i la posa en dubte algunes de les una de les aproximacions més solucions que es van triar per globals i entenedores al passat al nou barri del litoral. De fins immediat i al present de la a quin punt la crítica ha estat ciutat (Barcelona, la construcció exclosa n'és un exemple les d'una ciutat) ha pagat en falta vicissituds de Nou viatge a de difusió el fet d'haver estat Icària, un estudi de l'Arxiu publicada només en aquest Històric del Poblenou sobre el format (al marge de la seva barri on ara s'aixeca la Vila difusió en fascicles al Diari de Olímpica. Dues al.lusions al Barcelona).

a f

La producció editorial sobre Barcelona dels darrers dos anys exhibeix la imatge de les grans obres olímpiques.

Una obra que deixarà empremta Una de les gran excepcions dins del panorama editorial de temàtica barcelonina provocat per la febre del 92 és la Historia de Barcelona editada per Enciclopèdia Catalana i l'Ajuntament de Barcelona i dirigida per Jaume Sobrequés. Els impulsors de l'obra,amb vuit volums dels quals ja s'ha publicat el primer^ ha aprofitat l'avinentesa per donar a llum la primera història moderna i rigorosa de la ciutat de Barcelona i la segona gran obra amb voluntat globalitzadora després de la història de Carreras Candi. I, segurament, l'aportació més sòlida dins ue la florida de títols dels últims dos anys.

'ffi^-h'í

Barcelona als llibres Aquesta és una selecció sintetitzada però significativa de les produccions editorials sobre Barcelona aparegudes en els darrers anys. Guies -Guia de Barcelona. El País-Aguilar, 1991. -Barcelona. Planeta, 1992. Lluís Miracle, Jaume Fabre. -Guia del viajero. Plaza & Janés, 1991. Jaume Fabre. -Guia de la Barcelona del 93. Ajuntament de Barcelona, 1990. La Barcelona del 92 -Barcélorm: arquitectura y Ciudad (1980-1992). Gustavo Gili, 1991. -La Barcelona del 92. Imàgenes de un camino. La Vanguardia, 1991. -La Vila Olímpica. Gustavo Gili, 1991. Martorell, Bohigas, Mackay i Puigdomènech. Art -Barcelona, un museu d'escultures a l'aire lliure. Polígrafa, 1991. Lluís Permanyer i Melba Lebick. -Àrauitectura de Barcelona. Col.legi d'Arquitectes, 1990. Josep E. Hemàndez Cros i altres. -El Quadrat d'Or. Olimpíada Cultural, 1990. Albert Garcia Espuche. Generals -La Barcelona dels barris. Federaciód'Associacionsde Veïns de Barcelona, 1991. -Història de Barcelona. Enciclopèdia Catalana, Ajuntament de Barcelona, 1991. Jaume Sobrequés i altres. -Noticiari de Barcelona. La Campana, 1991. Jaume Fabre, Josep Maria Huertas. -Barcelona tendra. Lumen, 1991. Aurora Altisent. Barcelona, vint segles. Lunwerg, 1991. Josep Oriol Granados, i altres. -Montjuïc, moniana encantada. Lunwerg, 1991. Màrius Carol, Josep Maria Alguersuari. -Barcelona, l'aventura d'una ciutat, (còmic) Grijalbo, 1991. Gregori Luri i J. Marzal. -Carrers de Barcelona. (dins l'obra completa de Josep Maria Espinàs). La Campana, 1992. -Barcelona, dlbum de fotos. La Campana, 1991. Lluís Permanyer. -Barcelona, cap a on vas? L'índex, 1991. Manuel Vàzquez Montalbàn i Eduard Moreno. -Las fuentes de Barcelona. Repsol, 1991. Manuel Vàzquez Montalbàn. -La Casa de la Ciutat. Un itinerari. Ajuntament de Barcelona, 1991. -Imagen de Barcelona. El País-Aguilar, 1991 .Joan Barril, Agustí Carbonell. -£/ port de Barcelona. Lunwerg / Port Autònom de Barcelona, 1991. Maria Aurèlia Capmany. Barris -Història de l'Eixample. Plaza & Janés, 1991. Lluís Permanyer. -£/ Poblenou, 150 anys d'història. Arxiu Històric del Poblenou, 1991. Manel Arranz i altres. -Nou viatgea Icària. Arxiu Històric del Poblenou, 1989. Manel Arranz i altres. -Història de Nou Barris. Ajuntament de Barcelona, 1991. Jaume Fabre i Josep Maria Huertas. -El sol hi era alegre. Procivesa, 1991. Patrícia Gabancho.

/ /

^CARRER

Març-Abril 1992

La droga és un pou sense fons

Entrevista amb Sor Genoveva, responsable d'un centre d'acollida i orientació de toxicòmans i ex convictes a la Barceloneta

Al cor de la Barceloneta, un dels barris més castigats per les drogodependències, aquesta monja, amb vocació de solidaritat humana, tracta cada dia amb desenes de toxicòmans, indigents i malalts de sida, que la tenen com a últim recurs per salvar la vida. -Vostè havia estat treballant en presons abans de començar amb aquest centre. -Més que treballar, sempre he compartit el món de les presons. Des l'any 1945, quan vaig arribar destinada a Barcelona, vaig començar a dedicar a les presons el temps que em quedava lliure de l'escola, perquè jo vaig venir com a mestra. Aquest Centre d'Acollida i Orientació el vam crear quan ens vam adonar que la fent que sortia de la presó eren delinqüents, però per problemes de toxicomania, i que no fèiem res fent només el seguiment d'aquells presos. -Aquest centre funciona de manera autònoma, no rep cap mena d'ajut? - Es privat. No rep cap ajut perquè no l'hem demanat, però podem dir que rebem

"Treballem els temes de presó, droga i sida, que tot volta entorn de la toxicomania"

total'ajudaanivelldeserveis. El que hem demanat, i s'està fent, és que subvencionin les beques d'acollida als diferents centres perquè no les haguen de pagar nosaltres, i que la gent més pobre tingui accés. Nosaltres pretenem actuar de manera global a n i v e l l d'urgència, i els estaments per separat no ho podem contemplar tot. Quant al que no és d urgència, ens hem çiuedat amb presó, droga i Sida, que tot volta entorn de la toxicomania. -A nivell jurídic, quina mena d'atenció reben els que venen aquí? -Nosaltres sempre hem tingut la idea del suport, com la f a m í l i a . En fem un seguiment, no burocràtic sinó d'amistat. Crec que hem de ser molt n o b l e s i no em d'amagar aquestes persones

a la justícia, sinó al contrari, els hem de fer veure que el primer és regularitzar la seva situació judicial, demanant, sempre que sigui possible, l'acompliment de la condemna fora de la presó. Però cada jutge és diferent. N'hi de molt humans... però hi ha vegades que... Com podem parlar de rehabilitació, si tot l'esforç que estem fent la justícia ens el nega? -Quina mena de gent ve aquí? -Normalment gent molt marginal. Acollim més a nivell de toxicomania, però ens ve gent de tot tipus. El noi que no té família, el que viu al carrer, el que ha trencat amb tot, aquest necessita un suport molt humà. -Molts problemes vénen per falta d'estimació, no? - Per a mi, el toxicòman és una persona sensible i busca la felicitat. La majoria et diuen: "Los amigos me invitaron. La probé, me gusto y me enganché". Aquestes tres frases denoten que buscaven alguna cosa que els agradés. -De tots els aue hi ha a aquest centre, n'ni ha molts d aquí, de la Barceloneta? -Sí, és un barri molt castigat, té molta droga, potser perquè està prop del mar. També, potser, perquè és gent molt senzilla, i la gent més senzilla cau més aviat quan una amistat li ofereix alguna cosa que li pot donar gust. -I vostè, perquè creu que a q u e s t p r o b l e m a s'està introduint cada vegada més? -No ho sé, jopenso que no es té consciència dels valors humans. Avui, la dignitat de la persona s e m b l a que desaparegui; això ho diuen les guerres, ho diu la sang freda en matar la gent, ho diu el terrorisme... Si realment f ó s s i m c o n s c i e n t s de la dignitat que té la persona humana, ens adonaríem que el respecte i l'amor són espontanis. I em sembla que tot el problema de la humanitat rau aquí, en una mancança d'amor i per tant també de llibertat i de res)onsabilitat. Si l'home no és liure no pot ser responsable.

{

-I quin paper creu que tenen els interessos econòmics? -Jo crec que a altes esferes hi està complicada molta gent. Però no coneixem les persones que són realment culpab l e s . P e r ò n o hi haurà traficants de droga el dia que

LU X

Z UJ

L'any 1983 es va posar en marxa el Servei d'Acollida i Orientació Santa Lluïsa de Marillac, a càrrec de les Filles de la Caritat, dirigides per Genoveva Massot, més coneguda com Sor Genoveva. Aquest servei contempla la rehabilitació dels toxicòmans, presos i ex convictes, però també pretén prevenir i sensibilitzar entorn del problema de la droga. La feina d'aquest centre ha merescut recentment la concessió de la Creu de Sant Jordi en la persona de la seva responsable.

Marta Pluja

ells siguin lliures i diguin No. -Quin paper té l'educació? -El primer que nosaltres intentem és que la persona se senti estimada, valorada pel que ella és i tal com és. I que té la p o s s i b i l i t a t d'anar creixent si sap superar les dificultats. En els centres hi ha tota una xarxa de desintoxicació, primer, i de formació i rehabilitació, després. -Quina imatge té aquest centre al barri? -Jo diria que avui l'ajuda al toxicòman no és ben vista a cap barri, perquè la gent no vol toxicòmans a prop. Però en general, a tots els que, siguin o no siguin del barri, es volen lliurar de la droga, els donem suport.

"Com podem parlar de rehabilitació, si tot resforç que estem fent la justícia ens el nega"

-1 q u è pot fer l ' A d m i nistració? -Doncs no hi pot fer res. Parlant clar, són pobreses que van sorgint, que la mateixa societat estem generant i que després no trobem unrecurs per atendreles. Penso que és una tasca de tots. Arribats a aquest punt de la conversa, ens interromp sor Rosa Maria; porta uns p a p e r s q u e la g e r m a n a Genoveva ha de signar per poder tramitar l'acompliment de la condemna d'un noi amb sida terminal fora de la presó. Ens explica el cas i seguim l'entrevista. -Hi ha molta gent que està motivada per fer una tasca d'aquest tipus de manera desinteressada? -Sí, hi ha quantitat de voluntaris que estan col·laborant, professionals o no. Però hi ha un desbordament de pobreses i no estem preparats per a aquest desbordament. -Però d'alguna manera l'hom de canalitzar.

Miguel López -S'han de fer uns estudis per esbrinar com fer front a aquestes necessitats d'ara. Jo crec que hi ha molta gent d i s p o s a d a , que l ' A d m i nistració se'n preocupa i que només és qüestió que els diferents sectors es posin d'acord.

"L'ajuda al toxicòman no és ben vista a cap barri"

-La prevenció a l'escola seria una bona manera de començar, però penso que l'educacio a la família, també. -Però el valor de la família està canviant totalment. -Jo veig que tot això ens ha portat a d e s i n t e g r a c i o n s totals de la gent j ove. No estan agust a casa, marxen, i troben el que troben. N o vull ser derrotista, també hi ha famílies molt bones, sempre em fa por generalitzar, però aquesta és la majoria de casos que ens trobem nosaltres.

a -Són suficients les campanyes que es fan sobre les orogues? -Jo crec que a la vegada s'haurien de fer campanyes dels valors humans (no em ficaré amb la dels condons... no m'hi vull ficar...) -Quina campanya creu que seria la més eficaç?

-Des de la seva posició, uines motivacions té per deica-se a aquesta gentf

-Primer, com a persona, aquesta dignitat que tenim tots; i com a persona de fe, compartir l'amor i l'amistat per viure la veritat, i també la caritat al servei dels pobres. Després d'això ens ofereix un somriure, es disculpa i torna, de bell nou, a la feina. No pot parar ni un moment. La sala és plena de gent que espora sor atesa...

14 <

o -I LU

ü m <

ce D >

ICARRER

Marí,-Abril 1992

Amb bicicleta per la ciutat Propostes i suggeriments per fer passejades amb bicicleta dintre de Barcelona utilitzar la bicicleta per Barcelona com a medi de transport és u n propòsit difícil de realitzar, malgrat les declaracions municipals de bona voluntat i els esforços d'entitats com Amics de la Bici. Però, tot i els inconvenients, és una mica més fàcil pel ciclistanovellrecórrer laciutatelscaps de setmanaamb propòsits lúdico-esportius.

Redacció El ciclista poc avesat pot començar les seves passejades per Barcelona arnb tres recorreguts bàsics. Els més senzills, per l'escullera i pel recorregut asfaltat de l'interior del parc de la Ciutadella, lliure de vehicles motoritzats excepte quan hi ha sessió al Parlament o missa o casament a la capella dels militars. La resta del parc no es permet als ciclistes, tot i q u e hi ha u n a certa indulgència per als més petits. Si hi ha una mica més d'ànims i la forma física acompanya, la muntanya de Montjuïc és una bona opció, amb pujades i baixades, calçades amples, poca circulació, racons poc coneguts com els voltants de la Fuixarda i un entorn verd i relaxant. I amb unes condicions físiques simplement correctes i una bicicleta amb canvis es pot arribar al castell. Carrils-bici Al m a r g e d ' a q u e s t s tres i t i n e r a r i s , els carrils-bici haurien de ser també una bona elecció p e r c o m e n ç a r a pedalejar per la ciutat. Però la seva situació, segons Daniel Eritja, d'Amics de la Bici, clama al cel. L'únic mínimament acceptable és el circuit dels laterals de la Diagonal, tot i ciues'ha instal.latrestantespai ais vianants i no al cotxe: les

inevitables friccions amb els peatons han provocat accidents 1 fins i tot pintades de protesta contra les bicicletes. Però n'hi ha de pitjors (el de la Rambla Prim és impracticable i el de la Meri-

diana és curt, s'interromp cada 100 metres i no hi ha manera d'entrar ni desortir) i n ' h i ha q u e han desaparegut (el de l'Eixample, que funcionava p r o u bé i el d e S a n t s , i n a u g u r a t a b a n s d e les eleccions m u n i c i p a l s i suprimit un mes després). Com arribar-hi De totes maneres, el ciclista q u e e n c a r a n o està

acostumat a defensar-se pels carrers de Barcelona pot tenir dificultats per arribar als llocs més tranquils. Els transports públics poden ajudar. El metro accepta bicicletes el diumenge fins a les 4 de la tarda i els Ferrocarrils de la Generalitat dissabte i diumengedurant tot el dia. També ho fan els funiculars del Tibidabo i de Vallvidrera, p>cr si algú vol b a i x a r per l'Arrabassada o la carretera de Vallvidrera sense haver de

Per pedalejar segur Marta Aymerich Amics de la Bici Salvar la pell sobre la fràgil montura de la bicicleta te, de vegades, el seu intríngulis. No és impossible ni tan sols difícil. Es tracta sobretot de prudència i psicologia i de seguir determinades normes de circulació. Fes-te veure, mantenint-te al mig del carril com qualsevol altre vehicle, indicant les maniobres de gir sense timidesa i fent servireltimbretansovintcomfaci falta. De nit, ves amb tanta llum i fosforescència com puguis. Circula pel centre del carril sigui quin sigui i posin la cara que posin els del darrera; la bici, a ciutat, té dret a un carril sencer. Això, a més d'obligar-los a passarte correctament i d'inculcar-los la iuea que la bici és un vehicle i no un joc de criatures etdónaatumésmareed'accióitranquihtat. Passar entre dues files de cotxes en moviment conté perillsque no cal explicar. Passar prop dels cotxes aparcats té el risc que algú t'obri una porta als nassos i et deixi sense dents. També pot sortir algun nen o vianant despistat (recorda que la bicicleta és un vehicle silenciós, i que els vianants, quan creuen, s'orienten molts cops per l'oïda).

Manté una velocitat regular, no siguis una tortuga però no vulguis ser una llebre. Vés a una velocitat que et permeti de reaccionar en tots els casos: frenar, girar, avisar, esquivar... Mira a terra tot sovint. Vigila el paviment o, millor dit, els forats, vies de tramvia, tapes de claveguera i reixes que conté. A part d'un ensurt se t'hi podria quedar la roda enganxada i tu petar de morros a terra. Si els forats t ' e m p r e n y e n cada d i a , demana'ns una tarja vermella i denuncia'ls. Als semàfors, intenta avançar i aturar-te s e m p r e d e s p r é s del pas d e vianants, respectant sempre aquests darrers. La bici te molta menys força d'arrancada que la resta dels vehicles; aquesta distància et donarà seguretat a tu i als qui estan al darrera teu i, a més, no t'hauràs d'empassar els fums del veí. En tot cas, no t'aturis mai darrera un autobús. L'ús dels casc. La indústria de casc està duent a terme una campanya per encascarnos a tots. L'efectivitat del cas per a ciclistes a ciutat és qüestionable (hi ha diversos estudis que el desaconsellen) i en tot cas aquesta es una qüestió estrictament personal. Nosaltres no recomanem l'ús delcasc a ciutat excepte per a infants.

pujar abans. Conèixer barris Sortir dels itineraris senyalitzats permet conèixer alguns barris de Barcelona. El Casc Antic a d m e t u n a passejada molt tranquil.la per carrers p e a t o n a l s o semi peatonals. Proveu de passar pel carrer Montcada i pels carrerons del barri de la Ribera. 1 després, podeu recórrer un per un alguns dels cascs antics dels antics municipis agregatsa Barcelona: primers els p l a n s (Sants, Gràcia, Poblenou) i després els que tenen pujada (Sarrià, Horta). Afegiu-hi Nou Barns, on es especialment recomanable la pujada a Torre Barcí, amb una visió de la ciutat inèdita pjels que viuen a altres zones. 1 després, el pas definitiu per poder moure's ambagilitat per Barcelona amb la Bicicleta: Eixample a m u n t i avall, començant pels carrers més tranquils, com l'avinguda Gaudí, Enric Granados o fins i tot DiputacióoBorrell (deixeu pel final la tesi de llicenciatura del ciclista u r b à ; A r a g ó , Balmes, València, Mallorca o Urgell). Collserola Els itineraris per la serra de Collserola es mereixen un tractament apa rt de ia resta de la ciutat. Però cal no oblidar la carretera de les Aigües, una mena d'autopista deia bicicleta els dies festius. Podeu entrar-hi des de la carretera de Vallvidrera o l'avinguda del Tibidabo, però val la pena agafar el funicular de Vallvidrera i demanar al conductor que pari a la meitat del trajecte. Usestalviareu la pujada.

?^ïi

PROPOSTES El port en golondrína Fins al set d e setembre, l'Ajuntament ha programat recorreguts pel port d e Barcelona amb golondrína. Aquestes visites permeten accedir a racons del port comercial no gaire coneguts i veure altres parts més conegudes des d'una perspectiva inèdita. Les golondrines s'escapen del seu Itinerari habitual i fan un recorregu t vorejant tots els molls fins gairebé la bocana del port. L'experiència és recomanable si no us creieu massa les explicacions que els nois de La Barcelona del 93 us donaran sobre la magnífica transformació del Port Vell. Reserves per telèfon al 265.57.57. El preu és de 100 pessetes i aquests intineraris especials es realitzen dimarts, dijous i dissabte en t r e s h o r a r i s : d e l 0 a l 1 i de 11 a

12 del matí i de 5.30 a 6.30 de la tarda.

la Rambla de Barcelona. Els hi tocarà a una hora per cap.

Sant Jordi

15 anys de tamborinades

El 23 d'abril. Sant Jordi. Prepareu-vos per comprar els llibres i la rosa. A més de l'arxitradicional Rambla de Barcelona podeu fer també una visita a aquella llibreria que teniu tan abandonada últimament o podeu comprar i badar per altres espais on també trobareu lletres i flors, com la Via Júlia, a Nou Barris, o el C e n t r e Cívic d e les Cotxeres, a Sants. Si tot va bé us trobareu la paradeta de la FAVB, a m b r e v i s t e s i publicacions d e la casa. Una novetat interessant, està llesta a temps, pot ser el llibre que p r e p a r e n Joan Barril i 23 escnptors i pericxiistes més. El volum, que pot convertir-se en un dels èxits de la diada, retratarà les 24 hores del dia a

La Roda d'Espectacles al Carrer celebrarà al parc de la Ciutadella el diumenge 24 de maig la seva q u i n z e n a tamborinada, la festa del joc al carrer. La Roda ha dut durant aquests anys els seus espectacles infantils per tots els barris de Catalunya, especialment els més allunyats de la dinàmica de l'animació i l'esplai. A les 11.30 hores del diumenge 24 s'iniciarà la festa, amb un acte inaugural a càrrec del grup Tripijoc. A partir d e les 12 del migdia, fira d'espectacles, tallers i jcxrs a tots els racons de la Ciutadella. A més dels jocs o r g a n i t z a t s pels esplais i entitats agrupats a la Roda hi trobareu els Malabars sobre rodes de Boni&Caroli,

l'espectacle de música i escuma de Xip Xap, balls de saló, vuitcentistes i populars amb La P o r t à t i l FM, l'espectacledecircd'Escarlata Circus, Terrabastall de Xarop de Canya, les titelles Babi, Aquí és la festa, d e Ric Flac, el món dels pallassos dels germans Totó, L'esperit, de Teatre l'Arca, la gran parada del Cirquet Confetti, Saragata de festa, amb La Saragata, La festa, de Titelles Espiadimonis i Fíx: Follet, havaneres amb Les Algues i pont de mico, rocòdrom i tirolina amb 7 i Tria. A les 2 del migdia podreu dinar i descansar, a les 4 d e la tarda, si ja heu fet la digestió, ballar amb Flic Flac i acabar veient els focsartificials.

La Roda als barris Durantel mesd'abril,la Roda porta els seus espectacles a diversos punts d e Barcelona: 12 d'abril Tot Cirk amb el Cirkus Kus,

a les 12 h. als jardins de Can Valero, a la Zona Franca. (APA Nostra Senyora del Port i esplai Sant Bertomeu de la Zona Franca). 24 d'abril Espectacle de circ amb el Cirquet Confetti, a les 18 h. a la plaça del Rei (Casal Casc Antic 1 del Vidre). 25 d'abril Llegendes de Barcelona amb Titelles Naip, a les 12 h. al Casal Infantil El Drac. Tirotinaina a m b el g r u p Cercavila, a les 18 h. a la Rambla Prim. (Casal infantil el Vaixell, MIJAC i Centre d'Esplai del Besòs). Desastrosus Cirkus, amb el grup Desastre Total 11, a les 17.30 al Mercat del Carmel. (Centre Juvenil d'adolescents del Carmel). 26 d'abril Llegendes de Barcelona amb Titelles Naip, a les 12 h. a l'Ateneu de Nou Barris.

iCARRER

Maiç-Abril 1992

LA PASSEJADA

La plaça Reial, dura i nocturna Miguel López

Carmina Roig

A sobre d'un antic convent

Si badeu per la Rambla i teniu el cos assedegat us recomano que, tot just passat el carrer de Ferran, aneu pel carrer Colom fins a la plaça Reial per la seva cervesa. A la banda nord, sota els porxos, podeu seure en una de les seves terrasses i assaborí r-la mentre descanseu. De primer cop d'ull, la plaça sorprèn per la seva uniformitat, per un cert aire academicista que recorda el gust anglès per les places polides i endreçades. Però les palmeres ens avisen que les aparences enganyen. Som al sud, en una plaça ben mediterrània. Aquesta és una plaça dura, en tots els sentits. Abans hi havia uns parterres que l'endolcien un xic. Però ara és una plaça masculina, si és que les places tenen sexe. Un munt d'homes passegen amunt i avall amb aire de no tenir res a fer. Asseguts en els bancs o passejant, els hi endevinem uns oficis molt antics: rodamóns, trinxeraires, )ispes, brivalls. Mentrestant, es tres gràcies, que són al bell mig, els fan un somriure de complicitat. Dels fanals que les envolten, dos són d en Gaudí.

La Plaça Reial no només és una plaça que toca de p)eus a terra; cal mirar el cel, que es cenyeix a la seva forma quadriculada i queda retallat suaument per les façanes de les cases, decorades amb motius de terra cuita. Fou construïda el 1850 per l'arquitecte Francesc Daniel Molma, damunt d'un solar buit desprès de l'enderrocament d'un convent dels caputxins. L'any 1982 es va remodelar segons el projecte dels arquitectes Correa i Milà. El nom de reial li ve del fet que Isabel II hi col.locà la primera pedra del que hauria hagut de ser un monument a Ferran el Catòlic. Val la pena recórrer els carrerons i passatges que la uneixen amb la trama urbana. Deteniu-vos, sobretot, al romàntic passatge Bacardí, cobert amb lluernaris i travessat per un pont envidrat. En un dels carrers que la uneixen amb el carrer de Ferran hi ha una de les botigues més delicioses de Barcelona; és un herbolari que conserva tot el caràcter de l'època romàntica. També, i a la mateixa plaça, hi trobareu una

altra botiga molt interessant:

-1 LU

OC <

m Lil

oc D >

Sovint, la plaça Reial està més plena de nit que de dia.

el Museu Pedagògic de Ciències Naturals, que des de 1899 es dedica a la dissecció d'animals. Música Aquí es feia el millor jazz de Barcelona, en un local aue esdeiajamboree. Ara,si voleu sentir música, heu d'anar al Pipa's Club o esperar, si us agrada el flamenc, que tomin

a obrir Los Tarantos. Si el que us Ve de gustés la marxa, teniu l'opciód anaraballaralKarma o escoltar música en un parell de bars musicals. Això sí, hi heu d'anar a la nit. I si hi aneu el diumenge al migdia hi trobareu un mercatde filatèlia i numis-màtica. Les animetesbones us diran que si badeu per la plaça heu d'anar amb compte amb els pispes, sobretot a les

cantonades dels passatges i carrerons; també us diran que a la nit és poc de fiar perquè esdevé canallesca, com un ritme de tango. Però al migdia només fan de les seves els gossos al voltant de les palmeres i sembla que ningú no hagi mai trencat un plat. No usen refieu, és una plaça plena de sorpreses.

EL CURS DE L'ANY

Els àpats i les festes és que la crema pot ser cremada o no, i si 1 acompanyem d'uns melindros, la tradició ja queda acomplerta del tot. Fem un salt i arribem al diumenge de Rams (enguany s'escau el 12 d'abril) on hem de procurar aconseguir una bona branca de llorer per tal de fer els guisats de tot l'any molt més gustosos. A més podem arrencar alguna figureta de sucre de les que pengen a les palmes i palmons.

Lluís Puig

Podem fer una bona passejada per les festes de març i abril, tot repassant la gastronomia que les festes, o els interessos d'alguns, han generat. Enguany comencem el tercer dia de març amb Sant Medir, tan celebrat al barri de Gràcia com a Sant Cugat del Vallès, ja llepant-nos els DigoHs amb els caramels i confits que podem arreplegar. D'això sembla ser que n hem de donar gràcies a la brillant idea i promesa feta p>er un pastisser del carrer Gran cap alm el 1830, fa cjuatre dies. L'endemà, dia 4, tenim a sobre la Quaresma, i tant si podeu enterrar la sardina com si aconseguiu menjar-vos una arengada, cal que tingueu l'economiaben esplèndida per a resistir set setmanes amb una dieta basada en el bacallà, les prunes i els pinyons. Si esteu al cíia dels preus que podeu trobar quan compreu bacallà i pinyons, i sumeu el fet que les prunes arriben de Califòrnia, ens dóna un resultat no gens agradable per a l'economia familiar, ciue no concorda massa amb l'iPC oficial. Sort tenim que per Sant Josep podem endolcir un xic cl paladar saboreiant la "tan i tan" polèmica CREMA (sigui catalana o no); cl que sí és cert

Mones Mona ile forma circular, liVIaboració 4 asolana.

Mona de forner a lall de coca! en forma de be.

Mones, segons un dibuix di- L. Labarta. (Col

Arx

Hist. Mun. de Barcelona.!

Un altre bon àpat serà de ben segur el del dilluns de Pasqua si tenim algun padrí que encara té la sana costum a'obsequiar-nos amb una bona mona, ja sigui de fruita confitada, amb figures de xocolata, amb plomes tenyides, o amb ninots del Bola de Drac Zeta. I ja per acabar l'abril, tenim el gran esforç dels gremis actuals de pastisseria de vendre'ns un pastís amb les quatre barres triomfants per Sant Jordi; quan tots anem amb la rosa en una mà, i un llibre a l'altra, nomésens falta carregar un pastís. Qui sap si els folkloristes i etnògrafs de l'any 2092 trobaran referències de què antigament la gent comprava llibres, pels volts del 1992, quan encara no era gaire moda comprar un pastís català.

16 <

o X

'CARRER

75 anos del servicio de parques municipales La planificación de los espacios verdes ha pasado de los jardineros a los arquitectos

En diciembre de 1917, después de la aprobación del Plan de Enlaces disenado por el arquítecto León Jaussely, el Ayuntamiento de Barcelona decidió crear el Servicio de Parques Públicos, cuya dirección fue ocupada por el arquitecte paisà j ista Nicolau Maria Rubió y Tudurí, discípulo, en lo que a jardineria se refiere, del que fuera conservador de los parques de París, J.C.N. Forestier.

Vicente Casals La creación en 1917 del Servicio de Parques Públicos era de hecho una reorganización del antiguo servicio de jardines, cuya actividad se centrómayormenteenelmantenimiento del parque de la Ciutadella, conocido en la època como cl Parque de Barcelona, por ser el único de que disponía la ciudad, y cuya dirección cstuvo durante muchos anos a cargo de Ramon Olivajardineroencargadode la plantación del parauccuando ósto fuc construido. El momento en que surgió el nuevo servicio no fue ca-

sual. Respondía a la nueva situación urbanística de la ciudad, cuando se estaba impulsando la nueva estructuración urbana disefiada por Jaussely, ue contemplaba la creación e numerosos espacios verdes en una ciudacl carente de ellos como resultado de la desvirtuación del proyectodel Ensanche de Cerclà, por efecto de procesos especula tivosdesatados durante el período de su realización pràctica. Era también una època en que los parques y el verde urbano se revestían ya del caràcter de Míí/iíiflrfpwo/icfl pública, no solo en función d e s ú s valores estéticoso por su función de luga-

res de ocio del ciudadano, sinó también en virtud de su contribución al saneamiento de la Ciudad. Efectivamente, las primeras décadas del siglo se caracterizaron por la realización de una sèrie de mejoras en las infraestructuras ciudadanas orientadas a la mejora de la salubridad de Barcelona. Entre ellas la creación de la red

En 1917, la jardineria social ya chocó con la especulación

de alcantarillado mcxierno, el desplazamiento de cementerios a la perifèria, la mejora de la red de suministro de agua.

Dos conccptos de parque municipal; la Ciutadella, un jardín, y l'Escorxador, la vegetación como mobiliario urbano. Fotos: Miguel Lópc/

M.irt,-Abril 1992

etc. La política de creación de parques y otros espacios libres forma parte de esta corricnte cultural que, por otra parte, fue paulatmamente reconocida iurídicamcnte e incorporànaose a la legislación urbanística. Estàs medidas orientadas a la mejora del ambicnte urbano dieron lugar a la retjrganización o creación de diversos servicios municipales, entre ellos el de parques. Con ello los espacios verdes y la jardineria pasaron a ser considerados def initi vamente en su vertiente social y, en cuanto a tales, asumidos por la administración municipal. Choques con la especulación La entrada en escena de la jardineria social, revestida de patemalismo y buenas intenciones, chocarà de inmediato con los intereses de los propiet a r i o s del s u e l o y los especuladores inmobiliarios. El m i s m o p a r q u e d e la Ciutadella fue apetecido por tales intereses, de los que solo se salvo por la existència de una clàusula, en el documento de cesión de los terrenos al municipio, que impedí? su construcción y por la oposición decidida del propio Servicio de Parques. La pròpia dinàmica impulsada por los agentes de la urbanización (propietarios, constructores, etc), conducía, en palabras de Rubió, a que "la tierra con àrboles desaparezca, y en su lugar queda el solar edificable, el terreno vial y las àreas i n d u s t r i a l e s " . Rubió, personaje política y socialmente moderado, sefialarà que frente a tales excesos " e n los s e r v i c i o s de la Dirección de Parques públicos de Barcelona se tiene como lema que es tierra perdida la que se destina a la edificación". Y e s t o en una època en que la población de Barcelona escasamente sobrepasaba los 800.000 habi tantes. La concepción de los parques y jardines urbanos vinculada a un cierto reformismo social de cufio burgués durarà hasta la guerra civil. En una etapa posterior, el crecimiento urbano de Barcelona, vinculado al intenso proceso inmigratorio de los afios sesenta, vendrà caracterizado por los intensos procesos esp e c u l a t i v o s d e la e t a p a Porcioles c, inevitablemente, las zonas verdes seran una de sus víctimas. También serà una de las mas recurrentcs reivindicaciones del movimiento vcci nal. Serà una època en que el total de superfície verde de la ciudad se mantendrà estancado, mientras que la población sufría un proceso de crecimiento constante, lo que en la pràctica queria decir que los metros de verde por habitante disminuían también de forma progresiva. Tal proceso durarà hasta finales de los afios setenta. Si las zonas verdes de Barcelona no sufrieron durante tal etapa una aún mayor disminución fuedebidoenbuena medida a que la Ley de Suelo aprobada en los anos cincuenta, establecía una sèrie d e estàndards según los cuales a unos determinados volúmenesdeconstrucciónerajuridicamente obligatorio reservar determinadas superfícies de verde, norma que, a u n q u e constantemente violada, tuvo en la pràctica alguna eficàcia y fue un punto de apoyo jurídico constante en las reivindicaciones ciudadanas en matèria de espacios librcs.

La cultura urbanística de los estandares y la subsiguicnte obligatoriedad de reservar determinadas superfícies de espacios libres tuvo, sin embargo, algunos cfcctos indeseables sobre la tradición jardinera. Meramente expresión de una norma jurídica, la concepción de parque y del jardín como expresión de preocupacionessociales,ya fueranestèfícas, sanitarias o de ocio, desaparece y los espacios verdes se convirtieron en inhóspitos pàramos entre bloques en los que a menudo ni tan siquiera existia vegetación. El propio Servicio de Parques y Jardines de Barcelona, reorganizadoen los sesenta, entro en la dinàmica especulativa via la concesión de contratas de mantenimientodelaszonasverdesa empresas privadas que hicieron su a g o s t o en la construcción y supuesta conservación de un verde ciudadano que en la pràctica en ocasiones era inexistente (o que solo existia en la estadística municipal). Con la construcción de los ayuntamientos democràfícos a fínales de los setenta, el Servicio Municipal de Parques y Jardines serà de nuevo reorganizado. Desapareceràn las contratas a empresas privadasyseasumiràdirectamente la conservación de las zonas verdesde la ciudad. La plantilla del servicioaumentaràconsiderablemente, però su función quedarà disminuïda en el senfído de que Parques y Jardines ya no proyectarà parques, ta rea que asumiràn otros organismos municipales, y su tarea quedarà reducida bàsicamente a trabajos de mantenimiento. Con ello el Servicio de Parques y Jardines perderà su capacidad de inciair en la estructuración urbana de la

El eficaz mantenimiento municipal de los anos 80 va hacia la privatización

ciudad y con ello se darà un paso màs en la degradación de la tradición jardinera. Los nuevos parques de la ciudad y la recuperación de espacios librcs, tarea meritòria impulsada desde el ayuntamiento durante los afios 80, seran impulsados en lo csencial por arquitectos ajenos en gran mediaa a la tradición jaraincro-paisajística y al margcn del servicio. De acuerdo con las nuevas corrientes arquitectónico-urbanísticas, su contenido serà una suerte de eclecticismo estetizante donde los aspectos sociales a menudo seran inexistentes, sacrificados al cul to de la imagen y el diseno, en unos casos, o a un utilitarismo abstracto ajeno a la pròpia tradición cultural urbana barcelonesa en otros. Reducido el servicio a meras tareas de mantenimiento o a operaciones puntuales de verde intersticial, sucumbirà también a los imperativos estetizantes, que tan buenos resultados propagandísticoelectorales pueaen dar en determinados monuntos. Con ello el Servicio de Parques ha renunciado a su pròpia tradición y ha rendidt) vasallaje a los,supuestos, imperativüsde los tiempos de la postmcxiernidad.

ICARRER

Març-Abril 1992

El 8 de març es va celebrar el dia de la dona treballadora

El movimiento feminista en Barcelona sigue vivo Muchos grupos siguen realizando un trabajo callado

Rosa Maria Palència. Joaquina, Clara, Rosa, Pilar y Roser tienen una edad promedio de 60 anos y desde nace mucho tiempo se reúnen todos los martes en el local de la Asociación de Vecinos del Turó de la Peira. Quien no las conociera podria pensar que se trata de un grupo de jubiladas que busca pasar sus ratos libres, o hacer ganchillo. Però no es así. Lo mismo organizan una charla con una escritora

el termino feminista, han pasado 16 anos. Con mayor o menor auge, el fermento feminista abona la vida coHdiana de la Sociedad espaflola y, sus avances, con mas o menos dificultades, son yairreversibles. Detràs de íogros como el divorcio o la despenalización parcial del aborto, hay cientos de mujeres de came y hueso que,optandoporla militància feminista, hacen realidad el movimiento tranformador. Saben que, como la mayoría

monogràficos: Comisiones de Salud, Sexualidad y Derecho al Aborto, Contra las Agresiones, Mujeres Antimilitaristas, Muier y Prisión, el Grupo de Lesoianas Feministas o L'Eix Violeta, que aglutina a mujeres jóvenes, son algunos de ellos.

Neus, que esa tarde està de guardià, recibe tres llamadas: una chica de BUP que "està haciendo un trabajo sobre feminismo y quería hacer preguntas" y dos casos de mujeres maltratadas que llaman solicitando orientación. La coordinadora feminista

Ca la dona: u n local propio En el inviemo de 1987 mas de treinta mujeres se encerraron en una vieja escuela-taller

A diferencia de otros colectivos, en la Coordinadora Feminista no hay estructura jeràrquica. No hay jefas ni presidentas. Su sistema de aecisión es asambleario y su composición trasciende los partidos políticos. "El secreto està en que somos grupos muy abiertos", dice Neus Moreno, mèdica, 34 aüos, militante feminista incombustible. El retrato robot de una m i l i t a n t e feminista es: treintaficra, soltera, trabajadora y con una militància política anterior. Sin embargo, este abanico se abre a la hora de la movilización y las campafias. En los barrios participan mujeres casadas,amasdecasa; en iosinstitutos,gentejovencomo la queagluHna L'Eix Violeta; o grupos como el del Turó de la Peira en el que predominan mujeres jubiladas, viudas o solteras. Menos protagonismo y mas trabajo

Una manifestante el pasado dia 8 de marzo, dia de la mujer trabajadora. famosa, un coloquio sobre sexualidad para los jóvenes del barrio, una fiesta o un taller ocupacional para las vecinas. Elías son una célula de las muchas que conforman el m o v i m i e n t o feminista en Catalunya. Desde 1975, en que las mujeres espanolas asumieron

de los movimientos sociales, el feminismo atraviesa un momento de redefinición. Desde hace 13 anos la Coord i n a d o r a Feminista de Catalunya agrupa a mas de 30 colectivos de mujeres. Tanto rupos de barrio -como el del uró de la Peira- en Barcelona y comarcas, como otros

De vegades també es guanya

Miguel López

del Poblenou como parte de una camparia de presión para conseguir un local propio. Tras el desalojo y consiguientes negociaciones lograron que el Ayuntamiento de Barcelona concediera una subvención anual para pagar un alquiler. Desde entonces la subvención no ha sido incrementada y sin embargo el local. Ca la Dona, funciona. Con un sistema interno de asociadas hace fren te a su infraestructura e incluso publica un boletín mensual. Ca la Dona no solo funciona sinó que es centro abierto de mujeres. Una tarde en el local locorrobora: on una hora.

"El movimiento se prepara para una època distinta: de menos protagonismo y vistos idad-dice MaritéBeirasp e r o de m a s t r a b a j o y reubicación para hacer realidad los avances formales así como las nuevas reivindicaciones". Yolanda Díaz, estudiante de 22 afios y miembro de L'Eix Violeta, opina que es falso que la gente p v e n no se mueva: "por eso no hay que irle con rollos sinó hablaile de cosas que està viviendo y que no le gustan. Hay que darle información, però no desde arriba, como hacen las instituciones, sinó como iguales. Y si algun colectivo tiene mas cosas que decir aún en el tcrrcno formal, es el de las lesbianas. "Es la ignorància, el olvido y el Montserrat Cabo

L'acusació popular va aconseguir una condemna per agressions sexuals

Rosa Miró El dia 20 de febrer es va realitzar la segona part del judici contra Alejandro Marrodàn, propietari d'un supermercat, p)er agressions sexuals a Catalina Jiménez, veïna de La Guincueta i empleada de Marrodàn, fets dels quals informava l'anterior número. El dia 24 sortia la sentència: 18 mesos de presó i dos milions d'indemnització. Deu fulls on Antonio Dofiate -jutge que ha portat el cas—, argumenta i basa la sentència final. La credibilitat que es dóna al testimoni de Catalina és un argument al qual la justícia no ens té acostumats en casos d'agressions sexuals sense tes-

timonis directes.També es palesen les contradiccions en les declaracions de Marrodàn i altres testimonis de la defensa. Aquest resultat tan positiu reafirma l'encert deies entitats que varen fer l'acusació popular. La presència massiva en les dues parts del judici va demostrar que no estava sola. Això anima també a seguir en la línia d'implicació social en els c a s o s d ' a g r e s s i o n s sexuals considerats tant de cops —també per la justíciacom afers privats o manies de dones. S e n t è n c i e s com la d'aquest cas no són alienes a aquesta major sensibilització social i a l'esforç fet per grups de dones i entitats.

Silcncio" dice,

resumiendo, Núria, del Grupo de Lesbianas Feministas q u e desde hace seis afios reúne unas 20 muieresdetodaslas cdades. Para ellas la acHvidad gira en torno a algo tan elemental como el reconocimiento de su existència, el reconocimiento de su derecho: la libre opción sexual. Las mujeres organizadas coinciden tanto en que el feminismo atraviesa por un m o m e n t o

Adreces CA LA D O N A Gran Via d e les Corts Catalanes, 549 4t. la. Tel. 323.33.07 08011 Barcelona En a q u e s t a adreça trobereu els següents col.lectius i entitats: -Coordinadora Feminista -Comissió de Barcelona pel Dret a l'Avortament -L'Eix Violeta -Col.lectiu Escola n o Sexista de Barcelona -Grup Dona i Presó - C o m i s s i ó cofttra les A ^ e s s i o n s a les Dones - G r u p d e Lesbianes Feministes Secretaria de la dona del Barcelonès de CCOO Via Laietana, 16 3a. planta 08003 Barcelona COL.LECTIUS BARRIS

ALS

Vocalia d e d o n e s de l'Associació de Veïns del T u r ó d e la P e i r a Vilapiscina Aneto, 20, entresol 3a. Tel. 358.06.95 08031 Barcelona Associació de dones del Raval Plaça dels Àngels, 4 pral. la. Tel. 301.01.56 08001 Barcelona Associació de la dona "8 de març" de Nou Barris Vidal i Guasch, 76-78 08033 Barcelona Casal de la dona de Sants Olzinelles, 30 Tel. 331.10.07 08014 Barcelona G r u p de d o n e s de la Vemeda Associació de Veïns de la V e m e d a Alta Campo Arriaga 99-101 Tel. 314.52.52 Casal de la d o n a d e l Poble Sec Blai, 34 08004 Barcelona Associació de la dona "El Polvorí" Plaça Lorca, s / n Tel. 431.82.49 08004 Barcelona G r u p de dones de Nou Barris Casal d e barri d e la Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n. Telèfon 353.86.44 08016 Barcelona

difícil como en la necesidad de su existència. En palabras de Marité Beiras, de ta Comisiónporel Derecho al Aborto: "El feminismo tiene futuro. La Coordinadora Feminista es una estructura organizativa importante, actua con agilidad y, sobre todo, con una convicción ideològica de justícia e igualdad. Su objetivo no es solo la liberacion formal de la mujer, sinó que las reformas sean mas que eso. En definitiva queremos una sociedad en <àonde hombres y mujeres sean igualmente libres, autònomes, sin normas sobre su conducta por ser hombres o mujeres". Por eso Joaquina, Clara, Rosa, Pilar y Roser saben que seguiran reuniéndose muchos martes mas.

o (f)

(0 <

< >

ü O

(0 0) <

Q >

Març-Abril 1992

"Units creixem forts

Els convenis de la FAVB

La setena assemblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya se celebrarà el 5 d'abril a Barcelona

Donem a conèixer aquests convenis com a mostra de la transparència informativa que ha de mantenir la FAVB. Igualment, fempúblicel nostre reconeixement per aquesta aportació nnaterial, que implica un suport a la feina que realitza la FAVB. Conveni amb la Generalitat de Catalunya

Alfredo Vela El dia 5 d'abril, al pavelló d'Itàlia de la Fira de Mostres de Barcelona, se celebrarà la setena assemblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), amb el lema 'Units creixem forts'. En aquesta assemblea ja s'aplicaran els nous estatuts recentment aprovats. Per primera vegada, els vots seran emesos directament pels representants de les associacions, en comptes de les federacions. Aquest canvi important creiem que ajudarà a donar un sentit més participatiu a les assemblees. També, i per primera vegada, s'escollirà una junta directiva amb noms i cognoms, un equip de persones que, sense càrrecs directius a les seves respectives federacions, es dedicaran a treballar per a la confederació.

El passat mes de febrer, en el despatx del conseller de Benestar Social, Antoni Comas, es firmà el conveni de l'any 1992. Per part de la FAVB signà el document el president, Pep Miró. Les línies fonamentals de la col·laboració son tres: - Suport a la realització dels projectes socials que s'ajusten als criteris aprovats. 14 projectes per un import de 15 milions de pessetes. - Subvenció de 18.750.000 pessetes a la publicació mensual de la FAVB La Veu del Carrer. - 22 milions de pessetes per obres de rehabilitació de la futura seu de la FAVB en el local cedit per l'Ajuntament, al carrer Nou de Sant Francesc, número 13.

Els temes que es debatran en comissions durant l'assemblea seran els següents: - La participació ciutadana en la vida pública. - Droçodependència i marginació. - Els serveis de les associacions de veïns. - Vivenda i aluminosi. - Joventut. Aquests temes, juntament amb 1 informe econòmic i de gestió, l'aprovació de quotes per 1992, la ja esmentada elecció de la junta directiva, la selecció de la seu de la vuitena assemblea i la lectura de resolucions, configuren un apretat calendari de treball que començarà a les 10 del matí i acabarà a les 7 de la tarda. La participació està oberta a tothom i sense límit de delegats. També hi haurà un programa lúdic per a qui no es vulgui sumar als deoats. El

preu de la inscripció serà, com en anys anteriors, de 1.500 pessetes per persona, preu que inclou el menjar i els materials. Cada any, un lema presideix les assemblees. Per a aquesta hem cregut oportú emfasitzar l'afany i l'esperit unitari del moviment associatiu i la lluita d'aquest per ser cada dia quelcom més, per millorar les associaciones com a entitats que cada dia estan més compromeses amb els veïns i per millorar les condicions de vida. Per tot això, 'Units creixem forts'.

Conveni amb l'Ajuntament de Barcelona En la darrera reunió, la junta de la FAVB i el regidor de Participació Ciutadana, Albert Batlle, en representació de l'Ajuntament, acordaren renovar el conveni actual. Del conveni, en destaquem els aspectes següents: - Subvenció de 21 milions de pessetes per infrastructura i funcionament de la FAVB. - Cessióa la FAVB durant ouatre anysdel local adquirit per l'Ajuntament al carrer Nou de Sant Francesc, 13. (L'adquisició d'aquest local ha costat 40 milions de pessetes). - L'Àrea de Serveis Socials aporta al Telèfon dels Veïns la quantitat de 3 milions de pessetes.

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS EL BUTLLETÍ ksso<ia<io e i vilnivi

AQUESTS SON ELS RESPONSABLES

nosaltres, i no tenen por de manifestar-ho obertament, aprofitant l'actual situació tan favorable a l'especulació urbanística. Volen entrar a sac El barrio del Suroeste del segons es desprèn del bel.licós Besòs tiene 3.583 viviendas lema- en els 1.300.000 pisos de afectadas por la aluminosis. renda antiga pre-servats pel En estos momentos, los arqui- decret Boyer. I jx)rten temps tectos Margarit y Buxadé rea- cobdiciant voler disposar dels lizan las pruebas encamina- mateixos sense entrebancs de das a dictaminar el alcance cap mena, per poder-hi espereal de la enfermedad, piso cular d'imme-diat. I per si tot por piso. això pogués perjudicar algun Los vecinos estan desconten- jubilat sense recursos proposa, tos por el escaso rigor con que molt generós ell, l'estupenda se llevan a cabo y por la lenti- idea que els augments a què, implacablement, seran sotmetud de las mismas. Todo parece apuntar a que sos els lloguers, els assumeixi en los futuros proyectos de en aquests casos l'Estat. reparación posiblemente se (...) I és que la filantropia del nos proponga reforzar algu- col.lectiu que representa el nas vigas con vigas de alumi- senyor Parenti és tan gran que nio, reduciendo la altura de fins i tot amenaça l'Estat amb los pisos. bloquejar l'actual mercat de Como quiera que ni estamos lloguers, tot retirant-hi els pide acuerdo en el ritmo y caràc- sos que els propietaris federats ter de las pruebas que se lle- tenen disponioles, si la nova van a cabo y tampoco vamos a Llei d'Arrendament Urbans tolerar chapuzas, como pro- no es fa tal com ells volen. testa y aviso estamos mani fesMolt malament ho tindran tàndonos semanalmente todos els llogaters de renda antiga, los viernes por la tarde. que seran objecte d'una El Suroeste del Besòs no quie- injustícia flagrant (...) Sovint, re ser un barrio conflictivo, els llogaters han hagut de nunca lo ha sido, però esta- mantenir i reformar amb els moscansadosdeesperaraque seus diners uns pisos que quan se nos escuche, ya que desde es van construir van costar en su creación hemos sufrido general ben poc, ja que a part todo tipo de patologías cons- de les 300 o 500 pessetes per tructivas, que no se nan repa- metre quadrat del valor de llavors, en molts casos van rado debiaamente. gaudir del Règim de Protecció Oficial i van ser subvencionats amb crèdits a ínfim interès i amb exempcions fiscals i, fins i tot, a fons perdut amb el que hom pot imaginar les fabuloses ''Al inquilino y al plus-vàlues que han generat. gorrión, perdigón" (...) No cal tants escarafalls: si una de les coses que pretén Manifestem el malestar que el senyor Parenti es que els al col.lectiu de llogaters de hereus puguin viure de les renda antiga ens ha produït rendes oel deu mil duros que les recents declaracions del van invertir els seus avis en la president de la Federació per construcció dels pisos, no la Defensa de la Propietat Ur- caldria res més que una mica bana, Jorge Parenti, referents de paciència per a que es vagin a una campanya que prepara morint els infeliços vellets amb el lema: "Al inquilino y al llogaters. gorrión, perdigón". Els llogaters dels pisos de El senyor Parenti i la fede- renda antiga fem, doncs, una ració que representa van a per crida perquè es tinguin en

SUD-OEST DEL BESOS

SANTS

compte els nostres drets i legítims interessos, en un moment en què s'estan escoltant unes actituds que recorden les d'un capitalisme arcaic i salvatge que sembla voler implantar-se altre cop avui dia. Unes actituds que potser aconsegueixin els seus objectius si el govern les recolza amb un perjudici considerable per al nostre col.lectiu que, no cal dir-ho, no votarà una opció política que empobriria els pobres i enriquiria encara més els rics. Associació de Veïns Centre Social de Sants Grup d'Acció Pro Llogaters

VOCALIES DE DISMINUÏTS Les entitats sotasignants ens dirigim a totes les associacions de veïns de Barcelona pels següents motius: -Creiem que és en el barri on es donen les millors condicions possibles per a la integració social dels disminuïts. - Creiem que són els barris els hàbitats naturals de cada individu i per tant on ha de realitzar-se primer la integració de les persones disminuïdes. - Entenem que les entitats que millor atenen els problemes dels barris i els seus

TU PUEDES CONSECUIRLO

B A K K E I A S

Tenen la raó, però no la piscina

III

COLABORA CON TU ASOCIACIÓN DE VECINOS HAGAMDS UNA VOCALÍA DE DISMINUIDOS

**** BARRIO TOCALÍAS I » DISMfflüIDOS PORTA C/.ESTUDIANTES

359-4A-60

26-28

Més informació a l'Associació de Veïns de Porta (c. Estudiant, 26, dilluns de 5 a 7) i de Sant Martí de Provençals (Andrade, 176, dijous de 6 a 7)

EL CLOT

H M QUE TO BARRIO SEA PARA TODOS III S I N

habitants són les associacions de veïns. Per tant, cadascuna de les entitats firmants, individualment primer i col.lectivament en elpresent, ens hem compromès a treballar per conseguir a tots els barris de Barcelona que, incorporades en les dinàmiques diverses de cada barri, les associacions de veïns agrupin i organitzin aquest col.lectiu de persones dintre dels àmbits respectius. Donatque les tasques pròpies de cadascuna de les nostres enitats absorveixen la majoria dels nostres recursos humans, novolemcompremetre'nsmés enllà del que considerem possible en l'actualitat, que passaria per assessorar a les persones disminuïdes i associacions de veïns que vulguin constituir una vocalia de disminuïts, així com potenciar activitats d'interrelació entre les vocalies constituïdes o en període de constitució. Vocalies de minusvàlids de Sant Andreu del Palomar, Porta, Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals. Associacions de veïns de Turó-Vilapiscina, Horta, Guinardó, Barceloneta i Sagrada Família.

El butlletí del mes de gener de l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa va dedicar la seva portada a reclamar una piscina i poliesportiu a la nau industrial del passatge Vintró. L'associació ae veïns i les APA de les escoles del barri han començat una campanya d'informació i de mobilització. Fins ara han rebut com a resposta una carta del regidor

Aqu·sls QuaUe «enyors tancn la eut^a de que el barii no tingui encara la piscina quc. ella mateixos, ens van proitwtre

t>ER AIXO US [EMANEM

v^•i^p<)rt^ l-nru ! riitïc» on <u|iiest rotonfix (iiu- ri)S'i(> t'ticu) "té raó en l'exposició que fa dels fets i en el retard de l'obra respecte a les previsions fetes l'any 1986" Anuncia l'inici de los obres per 1493 1 jiistitica el retard ambel següent ra(Mic>nient,que porta canii de «.om ertir-se en el leú-motiv del p()st-42: "La disminució dels diners municipals consignats a inversions esportives, en relació als anys anteriors, ha fet que passessin per davant l'acabament d'altres obres ja començades. D'altra banda, entre l'any passat i sobretot aquest hem hagut de posar en marxa bona part d'instal·lacions construïdes pel COOB que conformen l'berènciadels)ocs()límpics, fet al que hem hagut de destinar també alguns recursos".

TRINITAT NOVA Inauguració simbòlica a IHnitat Nova - Veus com el batlle no hi ha vingut?... Comentava una bona senyora amb la seva veïna, quan després d'haverse inaugurat, d'una forma simbòlica, l'estació de metro de la línia 4 a la Trinitat Nova, retornava cap a casa seva. - Ell s'ho ha perdut;, dirien amb tota propietat la gent jove íjue va participar en aquesta inauguració, la gent gran i fins i tot la mainada, que sumats arribaven gairebé al miler, i

Manifest veïnal de Sevilla Declaració del Primer Congrés Universal de Moviments Veïnals Representants d'associacions de veïns, de grups de poblaaors,de comissions d'af ectats,de comunitats camperoles, d'inquilins, de/aüí/es,decons\imidors, vinguts d'Argentina, Alemanya, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Costa Rica, Xile, Equador, Espanya, Itàlia, Gran Bretanya, Mèxic, Nicaragua, Perú, Polònia, República Dominicana, Senegal, Uruguai i Veneçuela, reurúts a Sevilla en el Primer Congrés Universal de Moviments Veïnals, aproven i es comprometen amb el següent manifest veïnal per la democràcia participativa i la solidaritat entre els pobles. Primer. Des de la ciutat de Sevilla, en l'Estat Espanyol, fem una crida a l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a l'Organització d'Estats Americans (OEA), a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a l'Organització d'Estats Africans (OEA) perquè instin als governs del món a fer efectiva la participació política dels seus ciutadans i ciutadanes, invitant-los a què aauesta justa demanda democràtica sigui exigible a tots els governs on encara no estiguin reconegudes les llibertats bàsiciues de participació ciutadana. Segon. Reivindiquem davant dels governs dels nostres respectius països el fomentdel associacionisme com a via de participació ciutadana i enfortiment dels procesos democràtics.

CARRER

Març-Abril 1992

Tercer. Des deia nostra experiència apostem pel reforçament del poder de les comunitats locals, com a una de les millors formes d'arribar a més altes cotes d'acció social i política per a les associacions veïnals i ciutadanes. Quart Per raons de justícia, reazlitzem una crida solidària perquè es condoni el deute exterior d'aquells països menys desenvolupats, promovent plans de cooperació econòmica i social. Cinquè. Apostem per la transferència de tecnologia i altres recursos tècnics per afrontar els greus problemes de la infravivenda de Latinoamèrica, Àfrica, Àsia; resolent d'acord amb els recursos de finals del segle XX les malalties endèmiques com el còlera, tifus, tuberculosis, Sida, lepra....

adoptant uns nivells de salud comunitària i per a conjurar moltes de les grans catàstrofes naturals que periòdicament assolen alguns dels nostres països. Sisè. Reivindiquem igualment uns nivells d'educació i formació que permetin trencar el cercle sense sortida de la marginalitat sociocultural i política. De la mateixa manera, apostem per dret que tenen els pobles a la seva pròpiia cultura, conscients de la riquesa que genera en les nostres col·lectivitats. Setè. Estem, sense cap gènere de dubte, per la pau, el desarmament, la justícia social i el desenvolupament harmònic dels pobles. No pot haver raons econòmiques, ni enerètiques, ni territorials, ni tniques, ni religioses que justificjuin el vessament de sang, 1 per aquesta mateixa raó estem contra tota forma d'imperialisme, fonamentalisme, colonialisme, racisme, xenofòbia o intent d'aprofitament dels més forts contra els més febles.

Vuitè. Defensem els recursos naturlas, les costes, rius, mars, boscos, muntanyes, jaciments.

espècies protegides, flora..., lluitant contra l'especulació egoïsta i el xantatge que només busca el benefici privat a costa d'arrassar el planeta. No admetem que, amb l'excusa del seu desenvolupament, els països exportin la contaminació en forma de residus tòxics, contaminació nuclear, desforestació, proves químiques, manipulació genètica, i tot allò que atenti contra el desenvolupament harmònic dels nostre ecosistema social. Novè. Refusem els intents de fer callar les veus dels ciutadans i ciutadanes restringint les seves llibertats, reprimint-los, discriminant-los o fins i tot exercint la tortura. No serem del tot lliures mentre existeixin aquestes 'njustícies i restriccions de llibertat en alguna part del planeta. De la mateixa manera, reivindiquem el control democràtic de la informació. Desè. El nostre moviment veïnal i comunal és especialment sensible davant de la discriminació que pateixen milions de dones de tot el món. La seva promoció ha de ser objecte d'especial preocupació per part dels governs i organismes internacionals. Onzè. * Denunciem les condicions infrahumanes en les que es desenvolupa la infantesa de milions de menors en tot el món, exigint per a ells progra-

mes urgents d'atenció que compensin el seu grau de marginació i desarrelament de la societat que els ha tocat viure. Dotzè. Reclamem per als joves dels nostres pobles, barris i ciutats la formació adient, la plena ocupació i l'accès a les decisions en tots els nivells de la societat, conscients do què ells són ei nostre millor exponent de futur. Tretzè. Exigim el respecte i la consideració envers els més grans com a garantia de coherència històrica i llegat cultural contra qualsevol intent de marginar-los, al temps que reconeixem la necessitat de la seva aportació per aconseguir una societat més equilibrada. Per fer realitat aquest manifest, els presents es comprometen a impulsar la creació d'un moviment de solidaritat ciutadana en el que hi càpiguen les diverses associacions i organitzacionspopularsdetot el món sobre la base de la cooperació i la solidaritat davant dels poders que dominen l'escena internacional.Els ciutadans sempre defensarem el poder de la solidaritat. Només d'un nou equilibri entre els poders pot esperarse la creació d'un nou ordre econòmic mundial basat en el desenvolupament del nostre planeta per a tots els seus habi-tants i les generaicons que vin-dran. Sevilla, març de 1992

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS s'ho van passar pipa, com vulgarment és diu. L'anunci pels aparells megafònics que van recórrer el barri ja ho van fer saber el dia abans, igual que les pancartes que, posades en llocs estratègics, no indicaven clarament: INAUGURACIÓ DE LA PARADA DE METRO DE TRINITAT NOVA Fou el comentari sorprès de les dones que ho interpretaven a la plaça. Dels homes dins dels bars o en els casals de la gent gran. Fins i tot en el mateix parc on la gent passa i traspassa tantes voltes cada dia, on unes cledes i uns entarimats indicaven que es preparava una festa. Perquè això va ser la inauguració simbòlica de la arada del metro de la Trinitat lova, el diumenge dia 9 de febrer. Una festa divertida. Música convidant a la participació des de mig matí i a continuació un animador que fa entrar en l'alegria de les danses i dels jcKS als petits, als joves i a bona part de la gent gran, ajudant a integrar-se al grup cada vegada més nombrós que reivindica, demana i exi^ix la solució dels seus promemes, començant d'una forma festivaparticipativa que es va contagiant. Després un aperitiu de Francfurt i vi per a les persones grans i begudes alternatives cíe tots els colors i gustos que oferia als petits Pestand de la Comissió de Prevenció de la Droga al barri. L'ambient es va caldejant amb la xerrada dels presidents de les associacions ae veïns de la coordinadora del metro, exaltant la necessitat de manifestar-se per fer conèixer les mancances de les barriades obreres de Nou Barris, que més que cap altra de la ciutat necessiten a'aquest transport:

Canyelles, Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, Can Cuyàs... Un full explicatiu es reparteix per donar a conèixer el sentit de l'acte. Finalment, l'entrada simbòli-ca a l'estació de metro de Trinitat Nova és elevada i fixada davant de la palmera ue ja és el símbol del barri. )avant els interrogants que es fa la gent es precisa que no serà en el lloc on al.leòricament s'ha assenyalat on i haurà la parada definitiva, que s'espera que sigui aviat una realitat. Però que des d'aquí on està plantada recordarà a tots els veïns i a tots els que visitin la barriada ohi vinguin de pas, que aquest barri espera el metro aviat i el reivindica i Fexigeix juntament amb les associacions de veïns germanes, perquè considera que la dignitat dels seus veïns està al mateix nivell ciutadà de la de qualsevol altre barri de Barcelona i les seves necessitats més peremptòries superen les de la majoria de barris de la ciutat.

SANT ANDREU Què hi fa això aquí? Manifestde la comissió per la recuperació per a usos cívics i culturals de les casernes de Sant Andreu de Palomar Les entitats i partits sotasignants d'aquest manifest informatiu us volem portar a la vostra reflexió la gran importància i necessitat per a tots els que viuen en aquesta zona del nostre poble i també per a tot el conjunt de Sant Andreu, del fet que les casernes actualment ocupades per l'Exèrcit i la Guàrdia Civil estiguin en uns terrenys que són molt necessaris per al

veïnat de la zona (que té unes mancances d'equipaments i zones verdes molt importants) i són realment imprescindibles pel lleure i distracció dels nostres avis, i el joc, esport i cultura dels nens i dels joves. No és estrany, doncs, que aquest tipus a equipaments siguin unes instal.lacions no grates pel 96% dels joves catalans que es mostren contraris al servei militar obligatori (enquesta realitzada pel CEDÍSa petíciódel MOC). A aquesta gran quantitat de metres quadrats considerem que se'ls pot donar uns usos que beneficien més a la majoria dels habitants de la zona, del Sant Andreu estricte, d'altres barris del districte i fins i tot de zones de Nou Barris. Les casernes de tota mena haurien d'estar fora de les zones poblades per la gent civil. El mateix vicepresident del Govern espanyol, senyor Narcís Serra, quan era ministre de Defensa va declarar públicament que totes les mstal .lacions militars d'aquest tipus desapareixerien del centre de les ciutats. Creiem que aquesta manifestació d un ministre català l'hem de considerar vigent a casa nostra. Si fa anys el complex casernari que ens ocupa quedava més enllà de l'àmbit estricte de Sant Andreu, amb l'expansió del poble i ara amb la nova estructuració viària del nus de la Trinitat queda immers en un context que el fa del tot arcaic i imprcKedent. A més, les casernes immerses en zones poblades poden ser un perill. Recordem que ara, a més del veïns que viuen als voltants, cada dia passaran pel davant de le casernes els joves que estudien al nou institut de Sant Andreu, l'Antoni Puigvert, situat al costat de les casernes. A més, al ser una instal·lació militar hi pot circular arma-

ment perillós per la nostra seguretat. Altres barris de Barcelona i ciutats de Catalunya (Gràcia i Vic) tenen la mateixa problemàtica que nosaltres i els veïns reivindiquen que les seves corresponents casernes surtin dels Uocs que ocupen actualment. En el cas de Vic, la volen construir al costat d'una escola. De tots nosaltres depèn. Si voleu col·laborar amb la comissió podeu signar els fulls per demanar al nostre ajuntament que es faci una audiència pública sobre aquest tema, perquè l'ajuntament es

posicioni al respecte. Es per tot això que demanem que es recuperin les casernes de Sant Andreu del Palomar per a ús públic. Comissió per la Pau i el Desarmament de Sant Andreu, Congrés de la Gent de Sant Andreu, Esquerra Republicana de Catalunya, Casal Independentista ae Nou Barris, Iniciativa per Catalunya, La Mandragora j Mili KK de Sant Andreu, Associació de Vei'ns Zona Sud de Sant Andreu, Veïns de Mossèn Clapés i Associació de Vei'ns de Sant Andreu de Palomar.

associació de veïns El Poblenou Gener-febrer

1992

Dip<b£it lagal 6 33064 1987

HEM ARRIBAT AL 1992: CELEBREM-HOü Quan s'ha rtícorregui un període de temps significatiu acostumem a aturar-nos un moment i reflexionar sobre ei que fia eslat o el que hauna poguí ser. També ós bo i sà ter testa i celebració per recordar els bons moments, ia gent coneguda en el treball, aquells dies especials, com va ser de dur començar, consolidar, revifar, reconsolidar,. Arribem en el '92 ais VINT ANYS DE LASSOCIAGIO DE VEÍNS EL POBLENOU, Aquests tenen lloc en un bon moment per a nosaltres La reflexió és més que necessàna quan el barn pel qual l'associació fia eslat treballant, està immergit en un procés de transformació radical Lamenaça sobre la perdurabilitat del tarannà del Poblenou s'engrandeix dia a dia, a mesura que anem coneixent detalls de los intencions dels plans urbanístics sobre el Poblenou que s'estan elaborant. Però a la vegada, juntament amb la constatació d'una lleu revifalla del moviment veïnal, hi ha optimisme, curiosttai i, fins i iot, preocupació. Els reptes que tenim plantejats són prou considerables com per no deixar-los passar per alt. Aixi. des de la Junta, us animem a celebrar tots plegats aquests vmt anys. Ben aviat us convidarem a trobar-nos tots plegats per preparar les activitats que més ens agradin. Ntngú hauria de deixar perdre aquesta oportunitat de dir-hi la seva, d'aportar el seu granet de sorra un cop més a rassociació. A més de la festa, serà necessari ei debat i el recull daportacions i valoracions sobre 61 què passa al Poblenou, el què volen que passi i que hem de fer els veïns i les veïnes del barn per preservar el bo i gratificant de la vida veïnat. Esperem veure'ns tots plegats durant aquest any.

XXè ANIVERSARI; FEM PINYA !!

o < <

CARRER IMATGES

Text: Ernest Alós Foto: Miguel López

Els colors del futur

Funcionaris Alfons Barceló

El passat 23 de febrer, a Barcelona li van surtir els colors. 30.000 manifestants van recórrer el centre de la ciutat amb el lema 'Igualtat per viure, diversitat per conviure: no al racisme'. I el que és evident és que al carrer va haver-hi diversitat. Junts, i a més barrejats, van desfilar catalans, uns més o menys vells, els altres novíssims: l'estudiant de Belles Arts que va néixer a Finlàndia; el pagès del Maresme que resulta que va néixer a Ghana; el paleta que no fa massa que va arribar de Polònia; el veí de Viladecans que encara té la família al Marroc... Exòtic? No. Per un dia, vam viatjar a un futur no massa llunyà. Quan els colors barrejats d'aquest diumenge de febrer (blanc, groc, moreno, negre...) seran els colors de qualsevol diumenge, d'un matí a la Ciutadella o d'una tarda al Nou Camp. El passat 23 de febrer, 30.000 persones van donar una lliçó a la ciutat: li van ensenyar quins colors tindrà el demà.

-LA

LA PUNTA

„,V l o O ^

De grat o per força, tots tenim tractes amb funcionaris, siguin carters, guàrdies urbans o inspectors d'hisenda. Alguns són amables i alguns són esquerps; n'hi haquesempreestanapuntperdonarun cop de ma i d'altres que semblen exemples vius del menfotisme absolut. D'una o altra manera, el funcionariat juga un paper destacat en l'àmbit de la vida quotidiana. Per tant, l'eficiència, bona disposició i honestedat dels anomenats servidors públics són trets decisius de cara al benestar dels ciutadans. Cal incidir per tant sobre aquest sector, per tal de corregir-ne les degeneracions, reals o potencials. Es evident que els funcionaris viuen per gràcia dels treballadors productius, però no són paràsits si realitzen una feina social útil i si dediquen a la seva ta3caunesforçproporcionat. Tanmateix hem de confessar (en veu baixa) que no hi ha fórmules senzilles per saber què vol dir 'feina social útil' ni 'esforç proporcionaf. De vegades es diu que un país disposa dels hancionaris que es mereix. L'afirmació conté alhora un xic de veritat i un molt d'exageració. En tot cas, el que importa és com millorar l'estructura deís serveis públics i el comportament dels funcionaris. Aconseguir una bona administració és objectiu complicadíssim. Però una persona no experta pot ficar cullerada sense fer el ridícul almenys en dos plans: li escau plantejar certs aspectes de conjunt i també denunciar els abusos o ineficiències particulars. Ben segur que no tenim una corrupció generalitzada ni un desastre d'Administració, però és palès que hi ha molts petits vicis ben arrelats. En la lluita contra aquests vicis, correspon als polítics que manen la responsabilitat principal, però tots els ciutadans tenen també part de mèri t o de culpa, per acció o per omissió, quan calien, s'escaquegen, aplaudeixen o feliciten els actes o les desercions dels funcionaris concrets. Aquí voldria prof)Osaruns principis amb els que es poden analitzar tota mena de casos, de forma elemental i en primera aproximació. Són les següents quatre regles: 1. - Les coses han de funcionar. 2. - Les coses han de funcionar bé. 3. - Cal evitar el malbaratament de recursos. 4. - L'Administració i els funcionaris estan al servei dels ciutadans, i no a l'inrevés. Aquests criteris generals poden ilustrar-se apuntant que, d'entrada, les escombraries han de ser recollides i les cartes han d'arribar a! destinatari. Del segon principi se'nsegueixqueel mestre d'escola ha de saber ensenyar i que el metge de l'ambulatori ha de ser competent. El tercer denuncia la dèria de molls directors nous de fer-se pintar el despatx o de conmprar ordinadors ciue ningú no empra. El quart diu que les vacances escolars i els horaris de les oficines i museus han d'adequar-se a les necessitats i conveniències dels ciutadans, i no a l'inrevés, que les lleis haurien de ser entenedores sense que fora precís estudiar dret, i que no hauria de ser necessari contractar els serveis d'un gestor per endevinar quins impostos ens pertoca pagar. Es clar que tot això queda com un discurs bonic si no hi ha els mecanismes per corregir els actes que no s'ajusten a aquelles regles. En realitat, emperò, no es tracta només de qüestions legals o institucionals. Mentre les actituds de súbdit (és a dir, sotmès, posat a sota) continuïn vives, condicionant el comportament de molts homes i dones del carrer, els funcionaris es veuran temptats a aplicar-se a si mateixos alguna variant de la popular llei del mínim esforç, el que en definitiva representa servir-se del públic en benefici propi.