Carrer 006 - El pla d'hotels una estafa a la ciutat

u

PUBLICACIÓ MENSUAL GRATUÏTA

Plaça Berenguer et Gran, 1 - 08002- BARCELONA

SUMARI • Crònica

ENTREVISTA Eleccions: Les d a d e s de les d a r r e r e s eleccions, barri per barri.

Pàgina 6.

• Viure Barcelona Passejada: Itinerari pel cor de Sant Andreu del Palomar.

Pàgina 15.

El cinema Vergara Les dificultats de les sales cinematogràfiques a la plaça Catalunya.

Pàgina 4.

Q Dossier

• Història

Homosexualitat; EI lesbianisme, una realitat encara amagada per por del refús social.

Pàgina 5.

Els problemes de l'habitatge a Barcelona. Un problema sense sol.lucions?

Pàgines 9 a 12.

Las barracas del Gobernador Testimoni directe dels primers t e m p s d e les v i v e n d e s del governador.

Pàgina 16.

Els missatgers del blues Montse Pratdesaba, cantant de Big Mama & The Blues Messengers, ens parla de la febre del blues a les nits de Barcelona Pàgina 13

N^e MAIG 1992

2

iCARRER Fotografia: Miguel López / Ramon Gómez

EdiU:

Portada: Alfons López

FAVB Federació d'Associacions de Vains de Barcelona.

Plaça Berenguer el Gran, 1,3r. 2a.

08002 Barcelona Telèfons: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941 Consell de redacció: Ernest Alós, Roser Argemí, Andrés Naya

Consell Assessor Anna Alabart, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Eduard Delgado, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Alfons López, Pep Martínez, Mariano Messeguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Prudend Sànchez, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Ta tjer, Ole Thorson, Pau Vifias (Sant Andreu), Goya Vivas.

Maig 1992

Han col·laborat en l'elaboració d'aquest número: Pilar Aymerich, Carlos Azagra, Jesús Carrasco, Alfred Qemente, Ricard Fayos, Lluís Foix, Jordi Gasull, Alfons López, José Molina, Ferran Navarro, Rosa Maria Palenda, Marta Pluja, Uuís Puig, Albert Redo, Josep Ribas, Carmina Roig, Ferran Sagarra, Carme Trilla, Pau Viflas.

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen ab artides signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducdó total o pardal del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

CRÒNICA

L'edidó d'aquesta pubUcadó ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

El Pla d'hotels no ha estat la solució als problemes d'infrastructura hotelera de Barcelona sinó un simple instrument especulatiu.

Pàgina 3.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

Les desventures dels cinemes a la plaça Catalunya.

Pi^na4.

Imprès en paper ecològic de 55 rams de Papelera Echezarreta, A.

f

Disseny i producdó: Edidons Sibil.la Josep TarradeUas, 31, 4rt.

08029 Barcelona Telèfon: 4191341 Fax: 4870562

Aquest número té \a\ tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribudó és gratuïta.

SUMARI

La societat segueix sense acceptar que l'homosexualitat femenina surti a la llum.

Pàgina 5.

La distribució dels vots pels barris a les darreres eleccions autonòmiques mostra que hi ha diferents barcelonès també al moment de votar.

Pàgina 6.

EDITORIAL THariHAVi

El rei

Un record fotogràfic de la Montserrat Roig.

Pàgina 8.

El'cotxe és, d'una forma o altra, el rei de la nostra ciutat i dels seus ciutadans.

El cotxe ens dóna poder, prestigi social, ens fa independents, ens facilita la mobilitat que cal i de vegades ens ajuda a ser prou agressius per arribar els primers. iJn milió de vehicles en són testimoni.

Malgrat tot, la realitat és ben diferent. La mobilitat ha disminuït tant que avui la velocitat mitjana és de 12 km/hora, si tens sort i no et trobes atrapat en un dels innumerables embussos cjue escanyen la ciutat. Hi hem d'afeçir el soroll i la contaminació, l'ocupació salvatee de l'espai peatonal, que aixeca veritables barreres arquitectòniques per als ciutadans i ciutadanes que tenen una mobilitat limitada.

Enfront de tot aquest deteriorament, sa majestat el cotxe vol continuar regnant i exigeix permanentment que se li doni un tracte de preferència. Ara podríem reflexionar sobre les moltes despeses que ocasiona el fet de circular, però preferim escollir una faceta de més actualitat. En el balanç publicat de les mversions olímpiques, en concepte de rondes, cinturons, nusos i aparcaments, se superaran els 250.000 milions de ptes (el 25% del total). En canvi, en concepte de millora dels transports públics serà ben al contrari, pràcticament zero.

DOSSIER Dossier sobre l'habitatge amb articles de Ricard Fayos, José Molina, Ferran Sagarra i Carme Trilla.

Pàgines 9 a 12.

'aquest repte, l'autoritat municipal del cotxe i a privatitzar els carrils en les vies importants.

Però no cal dir que els problemes causats per l'ús irracional del cotxe els arrosseguem durant tot l'any, no tan sols els pocs dies dels Jocs. Per tant, és durant els 365 dies de l'any que cal restringir l'ús del cotxe, millorar els transports públics i afavorir la comunicació peatonal.

Oualifiquem de valent i positiu l'anunci de l'alcalde de Sabadell de fer un referèndum sobre la restricció del cotxe, encara que després l'hagi ajornat uns mesos El rei és el rei, però hauria de quedar sotmès al resultat del referèndum.

ENTREVISTA El blues a Barcelona.

Entrevista amb Montse Pratdesaba, de Big Mama & The Blues Messengers.

Pàgina 13.

VIURE BARCELONA DagoU Dagom recorda el Paral.lel desaparegut.

Pàgina 14.

Passejada pel cor de Sant Andreu.

Pàgina 15.

MEMÒRIA

LA CIUTAT EN XIFRES Primeis símptomes de recupeiació de la venda d'autamÒbils a Barcelona

EVOLUCIÓ DEL PARC AUTOMOBILÍSTIC (EXCLOSOS CICLOMOTORS) A LA PROVINCU DE BARCELONA Període

Matrículacions

Baixes

' y»mm»/jm/Mmmm»M/ imm»/a»uuu>u/>»mm»/

Després de dos anys d'evolució negativa, el mes de setembre passat es va iniciar un lleu increment en el volum de matriculacions de vehicles a la província i a la ciutat de Barcelona que es va mantenir fins al mes de çener. Durant la segona meitat del 91 es va frenar la reducció continuada de matriculacions, tot i que l'augment del parc de vehicles de la ciutat en el conjunt del 91 és encara menor al dels anys 89 i 90.

A la recuperació del mercat ha a juda t la reducció en un 5% de riVA que grava els vehicles de motor. El resultat de totsaquests canvis serà senziUamentqueelparcautomobilístic de Barcelona creixerà encara més del que ho havia fet en els darrers dos anys, amb crisi fins i tot.

I r . tri.

2 n . tri.

3r. tri.

4t. tri.

I r . tri.

2 n . tri.

3r. tri.

4t. tri.

I r . tri.

2 n . tri.

3r. tri.

4 t . tri.

1989 1989 1989 1989 1990 1990 1990 1990 1991 1991 1991 1991

59.396 67.694 53.276 56.536 55.761 59.746 45.424 43.220 43.627 51.838 43.950 46.487

18.829 19.756 18.051 29.983 14.429 14.882 13.301 22.079 11.517 11.402 10.227 28.411

Saldo d'altes 1 i baixes ; 40.567 47.938 35.225 26.553 41.332 44.860 32.123 21.141 32.110 40.436 33.723 18.096

1

VIDA ASSOCIATIVA LaGuineuetaesmolnlitza contra els parallamps radioactius.

Pàgina 17.

La campanya contra el rebut del'aigua augmenta la pressió.

Pàgina 18.

1

V//////////////////////////// w'/////////////////yMv/////////M '////////////////////////////////////, ///////////////////////////////,

Font: Barcdona Econòmica. (Ajuntament de Barcelona, números 12 i 13).

Un antic habitant de les vivendes del governador explica els seus records d'un període negre.

Pàgina 16.

El centre social de Sants explica la seva experiència associativa.

Pàgina 18.

^CARRER

Maig 1992

-I—i-

El Pla d'Hotels, una estafa a la ciutat

<

ü

L'Ajuntament va requalificar espais verds i d ' e q u i p a m e n t s per construir hotels, alguns dels quals n o estaran llestos pels JJOO, q u a n sense aquests ajuts ha sorgit u n a oferta suficient L'any 1986, quan l'Ajuntament de Barcelona convocà el concurs per a la construcció d'un hotel de gran luxe als antics estudis de TVE a Miramar, al bell mig del parc urbà de Montjuïc, va donar sens dubte el primer toc d'atenció. En aquell cas, gràcies a l'oposició d'alguns professionals de l'uroanisme, d'entitats ciutadanes i al bon judici de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, el projecte,va fer fallida.

Però la idea estava llançada i anava madurant a l'interior dels despatxos municipals on es decideixen les grans operacions urbanístiques de la ciutat.

Ferran Navarro Arquitecte

Hi ha qui diu, citant fonts normalment ben informades, ue tota la moguda del pla 'hotels va tenir el seu origen en un pacte entre l'alcalde de Barcelona i el propietari de la Torre Melina, el príncep saudita Turki Ben Nasser Abdul Aziz, per tal que aquest pogués construir un gran hotel a la seva finca, que aleshores estava qualificacla com equipament esportiu i recreatiu.

Sigui certa o no aquesta versió, la realitat és que aquest hotel és un deis que s'estan construint gràcies a les requalificacions contingudes al Pla d'Hotels.

Però, què va ser el Pla d'Hotels, quins van ser els seus objectius, èl seu contingut i en uè s'ha traduït tres anys esprés la seva aprovació?

a

a

var uns plans, cada vegada més utòpics, per a les Àrees de Nova Centralitat, olímpiques o no, que al seu interior preveien un nombre important de places hoteleres. A una de les publicacions municipals. Àrees de Nova Centralitat (Ajuntament de Barcelona 1987), encara hi podem comptar les places previstes a cada una d aquestes 10 Àrees de Nova Centralitat, i fan un total de més de 6.000 places hoteleres només en cinc d'elles.

Però com que aouests hotels no es construïen, l'ajuntament, lluny d'arbitrar mecanismes que fomentessin la construcció dels hotels planificats, va optar per la via més fàcil i que més podia complaure els propietaris del sòl i els promotors: la requalificacióaelsterrenysdestinats a equipaments públics i col.lectius.

Pocs hotels per als Jocs

El pla r

no Poc després de la designació de Barcelona com nifica IN planifica l'oferta a seu dels jocs olímpics del 1992, l'ajuntament mirava amb preocupació la manca de hotelera sinó que promoció de places hoteleres satisfà interessos a la ciutat de fires i congressos. I més preocupathauria d'haver privats estar quan veia com algunes llicències concedides per construir hotels es convertien en I com encertadament va dir oficines i locals comercials, el Director General d'Urbasense cap més tràmit que un nisme de la Generalitat de simple expedient de canvi Catalunya, aquest pla semblad'ús. Ens ve a la memòria el va més un concurs entre cas flagrant del teatre Barcelo- promotors que un document na, el d'alguns edificis sin- urbanístic d'ordenació de gulars a la Diagonal, el de l'oferta hotelera a la ciutat.

Pedifici de la Plaça Nova... i no Efectivament, el contingut ens deixa de sorprendre del pla no afectava uns terrenys que en molts d'elis hi fos concrets, sinó tots aquells implicat l'actual regidor de terrenys qualificats com eciuicultura de l'Ajuntament de paments els propietaris dels Barcelona. quals volguessin construir un Tanmateix, el mateix notel damunt d'ell mitjançant ajuntament no deixava d'apro- una de les dues fórmules

previstes: obé la prèvia cessió del terreny a canvi d'una concessió administrativa per construir-hi i explotar-hi l'notel, o bé donar una compensació econòmica al municipi equivalent a la plus-vàlua generada pel canvi de qualificació.

Tots els terrenys d'equipaments poden optar-hi Però les autèntiques conseqüències d'aquest desafortunat pla es coïen a les oficines dels operadors immobiliaris.

Durant el temps de què disposaren els promotors per presentar les seves ofertes, molts terrenys van ser comprats, molts emparaulats. De sobte, els propietaris dels terrenys destinats a ús públic veien la possibilitat de revaloritzar-los, i com és natural ningú no se la volia perdre.

1 sobretot després d'haver sentit i haver llegit que l'ajuntament considerava, segons deia el document aprovat, que a certs barris de Barcelona la demanda d'equipaments col.lectius ja estava prou coberta, que el Pla General Metropolità havia estat massa generós a l'hora de qualificar terrenys com equipaments i que la construcció d'hotels no suposava densificar més la ciutat ja que es tractava d'un població temporera, no resident!

1 totes les requalificacions resultaven teòricament legitimades gràcies al fet que un dia de Pany 1980, el primer ajuntament democràtic d'aquesta ciutat va decidir comprar 34 hectàrees a la Vall d'Hebron per tal d'evitar la construcció de 3.600 vi vendes, i per dotar d'equipaments i zones verdes els barris del nord de la ciutat, que n'estaven molt mancats. Segons el Pla d'Hotels, aquesta bossa d'edificabilitat no realitzada era el coixí que li permetia augmentar l'edificabilitat i reduir els espais públics a altres indrets de la ciutat.

La intervenció de la Generalitat Malgrat tot, el Pla d'Hotels anava endavant. De les 30 propostes presentades, l'ajuntament en va seleccionar 12, inclosa la Torre Melina, i va

Els nous hotels estan coiïeentrats^alcentre de la ciutafe

L'hotel ae la plaça Espanya no estarà llest pels Jocs. (Ramon Gómez).

poder continuar la tramitació del Pla gràcies al sospitós vot del PP, el mateix grup que juntament amb el grup scKialista havia votat favorablement el Pla Especial de Piscines i Esports.

Després de diverses negociacions que no varen sortir a la llum publica, la Generalitat va aprovar el Pla per a vuit emplaçaments, imposant condicions per a quatre d'ells. De res no varen servir les al·legacions presentades per entitats ciutadanes i per grups de professionals, com tampoc mai no va ser tinguda en compte la manca de rigor urbanístic del document que s'aprovava.

A hores d'ara, i com a resultat d'un procés carregat de contradiccions, de baralles polítiques que confonien l'ordenació urbanística amb l'electoralisme, només s'han concedit llicències per a sis emplaçaments.

De les sis operacions emparades en el Pla d'Hotels, quatre d'elles es realitzen sobre terrenys públics -Plaça d'Espanya, Lleida 34, estació de Sants i Vall d'Hebronmentre que les altres dues corresponen a la Torre Melina i al Teatre Apolo, on el projecte contempla també la construcció d'un teatre. Esperem que en aquests casos no es repeteixi el mateix resultat que a l'ex teatre Barcelona.

l'edificació de 70.000 m2 per a ús hoteler o d'oficines. L'Ajuntament hagués pogut condicionar l'aprovació a aquest Pla a la construcció dels hotels necessaris a aquesta Àrea, abans de requalificar-hi altres terrenys públics destinats a equipaments. Doncs no, resulta que en un radi de 500 mts tindrem tres grans hotels i, a més a més, 70.000 m2 d'oficines al lloc on es podien ha ver bastit els hotels.

Mai no s'ha volgut planificar seriosament

D'altra banda, sembla que durant aquests anys, des del 1988 fins ara, han canAnat les intencions dels promotors, perquè en aciuest període l'Ajuntament de Barcelona ja ha concedit llicències per construir més places hoteleres que les 3.000 que es consideraven necessàries i que varen servir per justificar la requalificació dels terrenys.

Tot incloent l'hotel de la Villa Olímpica, s'han concedit exactament un total de 30 llicències que permeten la construcció de 5.500 places hoteleres (juntament amb la reforma d'alguns hotels existents per pujar de categoria) que, segons els estudis municipals, serien suficients per fer front a la demanda prevista, sobretot si a aquestes ni afegim les places previstes a les Àrees de Nova Centralitat.

Pocs, grans i a 500 mts de distància El problema, l'autèntic problema, és el de la planificació El punt on s'ha arribat amb d'aauestes places, el de el Pla d'Hotels ens permet l'ordenació de la seva col·loconstatar com la voluntat cació a la ciutat. De les 30 d'aquell document no era tant operacions amb llicència, el la planificació de la futura ofer- 50% se situen a l'Eixample i ta notelera a la ciutat, com la més del 25% a Ciutat Vella. de satisfer les aspiracions de Busquen, des d'una lò^ca expromotors i propietaris de sòl clusiva de la promoció privaper aconseguir revaloritzar da, la centralitat de la ciutat 1 posar al mercat uns ter- actual, a la qual densifiquen i renys destinats a l'ús i domini desequilibren, sense que públic. l'ajuntament apliqui cap D'una banda, perquè de mecanisme per tal d'evitar totes les places hoteleres aquesta concentració ni tamprevistes a les Àrees de Nova poc per incentivar la construcCentralitat, només està cons- ció a'hotels a altres zones deia truït l'hotel de la Vila Olímpi- ciutat. ca. A la resta o bé no són encaDe res no hatirà servit ni la ra en construcció o bé els lanificació d'unes Àrees de promotors han optat per feríova Centralitat, perifèni allò més rendible: oficines i riques i destinades a allotjar locals comercials. aquests tipus d'usos per doL'exernple del Pla Especial tar-les d'activitats, ni tampoc del carrer Tarraigona es, entre la ficció d'ordenar l'oferta tots, el més evident. De les sis hotelera mitjançant un Pla operacions emparades en el d'Hotels que, en definiti/a, Pla d'Hotels, tres d'elles - només haurà servit per estació de Sants, Plaça Espanya requalificar vuit terrenys que i Lleida 34- se situen a aquesta eren destinats a usos públics Àrea de Nova Centralitat a la i col·lectius I esperem que no qual el Pla Especial permetia en siguin més.

R

4 <

ü

z

o oc

ü

Maig 1992

Les desventures dels teatres i els cinemes de la plaça Catalunya Amb la reforma de l'illa de Pelai, dues sales de cinema de la ciutat desapareixeran

Pressions i negociacions

Amb la remodelació de l'illa compresa entre la plaça Catalunya i els carrers Pelai i Bergara, una altra de les illes d'or de la Barcelona olímpica, dues sales de cinema de la ciutat desapareixeran. Tot i que el nou complex mantindrà una certa activitat cinematogràfica, malgrat que es reduirà en relació a l'oferta actual, allò que s'acabarà construint no deixa de ser una incògnita. La trista història del Teatre Barcelona ofereix, al respecte, un precedent que no es pot repetir. Quan es va enderrocar el teatre, l'hotel que s'hi havia de construir també incloïa una sala d'espectacles.

Avui qui sap què s'hi farà, allà; diuen que oficines.

Feliu Garcia Ramon

En els d a r r e r s t e m p s els teatres i els cinemes de Barcelona han sofert un procés d ' e x t i n c i ó . En els b a r r i s perifèrics han desaparegut la majoria de les sales que hi havia. Però en el centre el cinema tampoc no suporta les pressions espe-culatives i és substituït per altres activitats econòmiques més rendibles.

El Pla Especial de Protecció i Millora dels Teatres i Cinemes d e B a r c e l o n a , en t r à m i t d'aprovació, hauria de servir per posar un fre a aquesta situació.

La plaça de Catalunya ha estat un lloc de llarga i intensa t r a d i c i ó en el m ó n d e l'espectacle. Des del 1861, en q u è s ' i n a u g u r à el Teatre Massini, la llista de teatres i cinemesdela plaça Catalunya és pràcticament inacabable: el Recreo, el Buen Retiro, el Teatre Estrella, el Quevedo, el Teatre Circ Eqüestre Alegria, l'Ali Bei, el Retiro i el Catalunya. Per no parlar de les barraques de finals del segle XIX, on es feien les primeres

P

representacions de pel .lícules.

O de les sales de l'entorn, bé al Passeig de Gràcia, bé a les

Rambfés.

La història de la majoria d'aquestes sales té, però, un final tràgic. El Teatre Buen Retiro, ubicat al Passeig de Gràcia c a n t o n a d a plaça Catalunya, s'enderroca quan s'obre la Ronda de Sant Pere.

El Teatre C a t a l u n y a , q u e s'inagura el 1884 com a Teatre Ribas i el 1887 pren el nom d'Eldorado, s'enderroca el 1929per fer el Banc de Bilbao.

El C i n e m a D o r é , q u e es converteix en el Teatre Barcelona, s'enderroca el 1983. El mateix final sembla que espera al Cine Vergara.

A més a més, la seva arquitectura potser no s'ho mereix.

El Vergara no és, certament, un obra mestra. Però, si ens miréssim l'arquitectura de Barcelona amb aquesta òptica, segurament poques peces se salvarien de l'enderroc. La valoració patrimonial d'un edifici no es pot regir per termes absoluts, sinó relatius a un context. I, des d'aquest altre punt de vista, el Vergara

El cinema Vergara té les hores comptades. (Miguel López)

té un valor malgrat el seu estat de conservació actual.

Racionalisme i art decó Inaugurat el 1937 amb el nom de Cinema Ascaso, el Vergara és un bon exemple d'arquitectura racionalista amb mfluències de l'art decó.

El tractament de la façana massissa, senzilla, contrasta a m b l'aparició d e m o t i u s decoratius com les cornises, la

tipografia de les lletres o el recurs de les astes de bandera, tan empleat en els cinemes de l'època. A l'interior de la sala, la pantalla recorda les boques d ' e s c e n a dels t e a t r e s : els c i n e m e s encara n o s ' h a n d e s l l i u r a t del m o d e l d e l'arquitectura teatral.

Des d'un punt de vista cultural, el Vergara és un cinema cèntric que, sense ser petit, presenta una programació no estrictament comercial, on

Un 1 de maig en defensa dels drets socials i les llibertats sindicals Alfred Clemente Secretari de CCOO del Barcelonès

Per fàbriques, oficines, carrers, bars i places se senten rumors i comentaris de vaga general.

A les mesures decretades al BOE el 7 d'abril (el decretazo) que retallen les prestacions per a la desocupació, així com a tot el Pla de Convergència (i Unió?) del solchaguisme, s'hi ha vingut a afegir el projecte de llei que retalla i restringeix el dret de vaga.

Per tot això els sindicats hem contestat amb indignació i per això aquest 1 de maig de 1992 no ha d'ésser, ni serà, gens rutinari, sinó que esdevindrà la primera gran m o b i l i t z a c i ó d ' u n a fase successiva d'accions que, per l'abast de l'atac, forçosament h a u r a n de tenir a q u e s t e s característiques: ser unitàries, contundents, massives i sostingudes en el temps.

Tot i que m'agradaria entrar una mica a fons en el contingut del decretazo, per raons d'espai vull centrar aquestes ratlles en el tema de la llei de vaga.

EI projecte de reforma d e l'ilIa d e Pelai, impulsat pels grups multinacionals Pierre i i Robert Vandaele, reclamava la pura i simple desaparició del Cine Vergara i del Cine Catalunya. Amb aquesta intenció, els promotors van pressionarl'Ajuntarrient per tal q u e cap dels cinemes no fos protegit el Pla Especial d e rotecció i Millora dels Teatres i Cinemes de Barcelona, com a contrapartida de l'aportació que havien fetelscontructors a Olimpíada Cultural en forma de patrocini. El departament de planejament municipal s'hi va oposar frontalment, aaduint que, si a algun lloc era necessa ri protegir l'activitat teatral i cinema togràficaper evitar la deserti tzacioque suposa el m o n o p o l i d e les oficines i c o m e r ç o s , aquest era precisament la plaça Catalunya. Finalment, la solució de compromís que sembla que obtindrà l'aprovació definitiva a d m e t u n a reducció de l'aforament del cinema Catalunya i la desaparició del Vergara.

És a Madrid, amb la vaga de l'EMT, i darrerament amb la de la neteja a l'aeroport i al metro particularment, on la sensibilitat social cap a les vagues als serveis públics és més gran.

També aquí a Barcelona, en el moment de la vaga del metro, va existir una gran pressió no tant de l'usuari, encara que també en va fer, com de les empreses, gestors, empresaris, comentaristes i editorialistes, que en forma coral varen clamar una llei de vaga que limités aquest dret constitucional.

D o n c s ara ja p o d e n començar a sentir-se satisfets, perquè el projecte de llei que na presentat el govern és, de tan restrictiu, mereixedor de l'aplaudiment d'aquells que, com la CEOE, volen silenciar el conflicte social i laboral per millor imposar els seus criteris.

Volen fer il.Iegal el dret de vaga Apuntarem alguns aspectes d aquest Projecte de Llei, digne d'haver estat elaborat

per qualsevol Garicano Gofti de la democràcia: - Equipara el dret de fer vaga a m b el de no fer-la, amb la qual cosa es dóna protecció jurídica a l'esquirolatge (article 6).

- Pretén il.legalitzar les vaues que tinguin per objecte uitar contra els projectes de llei antisocials a judici dels treballadors i sindicats (article 8.a).

- Amplia el concepte de vaga abusiva i crea grans inseguretats inicials sobre la legalitat, o no, de qualsevol vaga, de tal forma que pot crea r aprensió i por a exercir el dret (article S.d).

- Restringeix la facultat de garantir els serveis de manteniment que fins ara tenien els comitès de vaga (article 10.1).

- Una altra innovació, a pitjor, és l'exigència que, una vegada desconvocada la vaga, cal tomar immediatament al treball, sota l'amenaça de sanció o a c o m i a d a m e n t (article 13.2).

- La llista de l'article 15, sobre béns protegits constitucionalment, esdevé genè-

f

rica i oberta, i amplia a tota l'Administració pública la possibilitat de dictar serveis mínims.

- A més de l'arbitratge obligatori en cas d'incompliment de serveis mínims, automàticament es converteix la vaga en il·legal i es poden substituir els vaguistes per altres treballadors.

- És l'autoritat governativa q u i d e c i d i r à , en ú l t i m a instància, sobre els serveis mínims, impedint així qualsevol forma d'auto-reguíació de la vaga pels trebalmdors i sindicats (article 17).

- L'autoritat governativa pot intervenir per determinar si una vaga s'ajusta, o no, a les regles de la llei (,|rticle 21.1).

- Quan la vaga és declarada il.Iegal, s'atribueix una responsabilitat disciplinària automàticaa totsels vaguistes, amb independència de uina sigui la seva c o n ucta individualitzada.

Tots, segons l'article 34, pod e n ser a c o m i a d a t s o sancionats.

abundenies versions originals.

EI Catalunya, en canvi es una sala g r a n , c ò m o d a i d e rogramació més comercial, •'aquesta manera, el conjunt de les dues sales brinda, avui, una oferta diversa, que a m b el canvi segurament s'empobrirà.

E

piquets o impedeixin prestar els serveis mmims, de 100.000 a 1 m i l i ó (article 23.1).

S'introdueix la figura d e l'arbitratge obligatori (article 25) i també la responsabilitat civil, penal o administrativa, no per a t e m p t a r contra l'exercici del dret de vaga (que és un dret constitucionalment reconegut), sinó perquè els vaguistes no respectin els requisits de la llei o ocasionin un dany jurídic. Finalment (article 34) s'amplien les causes d ' a c o m i a d a m e n t d e l'article 54 de l'Estatut dels Treballadors.

Per això estem en contra d ' u n a llei que reguli a m b caràcter general l'exercici del dret de vaga. Encanvi, a CCOO considerem que cal avançar en l'establiment d e mecanismes d'autoregulació per tal que l'exercici deldret de vaga no anul.li la resta de drets o llitx?rtats de la persona.

Com veieu, el tema és de gran envergadura i cal que tots els demòcrates, totes les organitzacions cíviques, socials i polítiques, i parMés multes i menys ticularment els treballadors i protagraúsme dels treballadors sindicats, ens oposem formalment a qualsevol restricció És particularment extens d ' u n dret, inseparable del l ' a r t i c u l a t sobre m u l t e s , conjunt de drets i llibertats, sancions i acomiadaments en que forma part dels aspectes cas d'il.legalització d ' u n a bàsics del sistema democràtic vaga. Es preveuen multes de i és el principal instrument de 1 OO.ÍXX) a 500.0(X) ptes per con- lluita per fer a v a n ç a r les vocar v a g u e s q u e n o condicions de vida i treball acompleixin els requisits o del conjunt d'assalariats i formalitats. Als qui facin de assalariades.

a

5

ICARRER

Maig 1992

El lesbianismo, una realidad invisible en nuestros barrios

Rosa Maria Palència

"Tuve que darle explicaciones a mi família porque dejaba el país. -dice Tina en perfecto castellano- Mis padres no me han hecho sentir mal però no lo entienden. Entre nosotros hay un pacto de silencio en atención a mis dos hermanas pequenas. Però solo por ahora , subraya.

El caso de Tina e Isabel es mas frecuente de lo que la Sociedad cree y acepta. Se calcula que el 14% de la población femenina adulta ha mantenido experiencias con ambos sexos y el 1% mantiene relaciones homosexuales. Si bien la tasa de homosexualidad femenina es la mitad que la masculina, en números absolutos es mucho mas alta de lo que la sociedad està dispuesta a admitir püblicamente.

Tina representa una excepción por cuanto ha podiao explicar su situación a su família sin haber sufrido un rechazo total. La mayoría de las lesbianas mantienen en secreto su opción sexual por temor a este rechazo.

La Sociedad espafiola es todavía discriminatòria con los homosexuales a pesar de que, desde 1985, Espana ratifico la condena aue el Consejo de Europa y el Tribunal Europeo de Derechos Humanos hicie-

ron de la homofobia. Según una reciente encuesta de la Asociación Pro-derechos Humanos, solo el 62% de los espaftoles acepta la igualdad de derechos para los homosexuales y apenas un 40% aceptaría tener un hijo homosexual.

Albert Recio

Sovint la tasca del moviment veïnal se centra en qüestions concretes d'àmbit local. Però molt sovint descobrim que la consecució de les nostres reivindicacions està condicionada per polítique de llarg abast.

El Pla de Convergència Econòmica aprovat darrerament, és un d'aquests condicionants generals.

I ho vaig veure molt clar en el debat del grup Droga i Marginació de la darrera assemblea deia CONFAVC ja que els participants fèiem la mateixa valoració sobre la manca d'una política sanitària (preventíva i curativa) adequada al tema. lamhé vèiem tots les relacions existents entre marginació i atur i precarització laboral. Si analitzem les propostes del pla esmentat, ni observarem que dos dels seus eixos centrals són la reducció de la despesa sanitària i la reducció dels subsidis d'atur. En suma dos línies de treball que poden fer auasi bé impossible treballar seriosament

per resoldre la qüestió que estàvem analitzant.

Una lectura més detallada del conjunt del pla mostra que les úniques mides que s'hi proposen són els retalls de la despesa sanitària i l'augment de la precarietat i la dependència dels aturats; demagògicannent s'anuncia l'ampliació a un any dels contractes temporals jserò resulta que amb les actuals setze formesdecontractació laboral, això simplement provocarà un moviment vers altres modalitats que no inclouran el requisit de l'any -per obra, estacional, etc.-. ^Jo hi ha cap proposta de limitar altres despeses (per exemple militars, de representació, sous d'alts càrrecs, interessosdel deute públic), ni de política de vivenda pública, ni de finançar la reforma educativa. De fet l'única convergència que es planteja amb el nord d'Europa és igualar el nivell d'inflació i d'endeutament públic (en aquest darrer cas el Govern és més papista que el Papa i opta per l'objectiu més

ü

Una posición política

Pla de convergència i moviment veïnal ambiciós), però en canvi es renuncia a l'equiparació en el nivell de despeses socials, vivenda pública, etc.

Tot això repercutirà directament a la vida dels barris. Molts dels equipaments i serveis que encara ens fan falta deixaran de fer-se. L'empitjorament de les condicions laborals són fonts de més marginació, que cauen sobretot a les barriades obreres i populars. Ara toparem amb més força que mai amb la resistència a acceptar les nostres reivindicacions.

L'aplicació del pla serà tant un condicionant real, cóm una excusa que faran servir els nostres més directes governants per justificar la seva incapacitat per resoldre els problemes bàsics.

Cal aue siguem conscients que la política econòmica i social que dissenya el pla afectasenosamentelconjunt del moviment veïnal.

Per això el fet d'aconseguir moltes de les reivincncacions insatisfetes passa, avui, per formar part activa del moviment d'oposició al pla.

z ce

Pierdes la costumbre de contar incluso lo que has hecho el fin de semana. Lo peor apostilla Núria- es la autorrepresión. Despistas para protegerte. El mundo es muy cruel'. . Esta crueldad pasa desde la pxjsibilidad de perder el empleo, "aunque no te digan que por ser lesbiana", dice Montse, hasta el distanciamiento de amigas heterosexuales "que se ponen a la guardià".

Es esta necesidad de salir de la oscuridad lo que las Uevó hace seis aftos a crear el Grupo de Lesbianas Feministas. El grupo nació -explica Núria, "Despistas para protegerte" temmista històrica- por una necesidad de defensa. Igual Ademàs de las dificulta- que en los anos 80 nos organides a las que se enfrenta una zamos por ser mujeres. Una pareja homosexual para co- mujer maltratada se puede brar pensiones o herencias, o acercar al grupo de mujeres para adoptar una criatura, la de su barrio però es màs difídiscriminación cotidiana se cil que otra lo haga por ser vive en los detalles mas ni- lesbiana. Los motivos por los mios. "Para cosas tan elemen- que una se mueve en esta tales como que tu companera vida van mucho en relación se ponga enferma o que se con aquello por lo que una se muera tu suegra hemos de siente machacada. Nos inteinventar las mentiràs màs resaba llegar a esta mujeres y rocambolescas", dice Núria, socializar nuestra opción en el sentido de que la sociedad administrativa de 41 anos. y acepte su existènIr de la mano, besarse o conozca cia". cualquier manifestación pública de carino sigue siendo un Durante estos cinco aflos el tabú. Mana delMar, profeso- grupo se ha mantenidocon un ra de 25 afíos, es de las pocas promedio de 20 mujeres actique pasan: "Nos han dicho de vas y un montón que se acertodo y no nos han pegado can. Las hay de todas las edaperò poco ha faltado. Mira, sé des y algunas incluso madres. a lo que me arriesgo".

"Cuando tomas conciencia de Así, las lesbianas vi ven una todos los problemas que sigdoble vida. Lo explica Montse, nifica socialmente ser asistente social de 30 afios: lesbiana -explica Isabel- en"Llega un momento en que tonces tu misma forma de ya no puedes hablar de lo que vida supone un acto político. estàs viviendo, aún írente a No soy lesbiana por ima poquien pudiera entenderte. sición política, sino que mi

ü

o

La mayoría de las lesbianas mantienen oculta su opción sexual por miedo al rechazo social Tina, e s t u d i a n t e finlandesa de 24 anos, nunca se había cuestionado sobre sus preferencias sexuales hasta hace a n o y medio, c u a n d o decidió pasar el v e r a n o en u n c a m p o de trabaio en Alemania. Allí conoció a Isabel, u n a espanola a e 30 a n o s de la a u e se e n a m o r o . Tina explico su recién descubierta realidad a s u s p a d r e s y a su novio, con quien convivia, hizo sus maletas y se vino a Barcelona a vivir con Isabel. Tina e Isabel forman parte del G r u p o d e Lesbianas Feministas de Barcelona.

<

(Miguel López).

lesbianísmo me lleva a adoptar una posición política.

Desde que asisto al grupo, hilo mis fino, soy màs crítica con la sociedad . ^Opción o enf ermedad?

Durante muchos afios la homosexualidad en occidente ha sido catalogada como una enfermedad y su curación ha pasado por métodos tan expeditivos como las hogueras de la Inquisición (hasta 1778), la castración (S. XIX), o la extirpación de tejido cerebral (hasta 1950). A pesar de la insistència de la psicologia moderna en considerar la homosexualidad màs como una opción, una conducta, que como una esencia o enfermedad, hace apenas cinco aflos que ha sido eliminada del catalogo de enfermedades mentales de la Asociación de Psiquiatria Americana^pero aún consta en el de la Organización Mundial de la Salud (OMS).

Estudiós recientes intentan probar nuevas causas biológicas a la homosexualidad y aunque susresultados son aún oco fiables, el Grupo de esbianas los rechaza tajantemente. "Su poca f iabiliaad es lo de menos -dice Isabel- el riesgo està en cómo se utilizan. Se trata de hacer clases de seres humanos. Como esta sociedad no acepta las diferencias, entonces trata de sefialar lo que es normal y lo que es anormal. Siempre hay un juicio de valor".

E

La marginación de un derecho A diferencia de otras reivindicaciones feministas, como la no discriminación laboral, la anticoncepción e incluso el aborto -aunque con limitaciones-, el derecho a la libre opción sexual es una de las pocas que no ha sido recogida por las instituciones màs que en términos estrictamente formales. Por eso el Grupo de

Lesbianas, ademàs de reivindicar su no discriminación en el terreno laboral o administrativo, reclama cosas como "que se garantice en todo el sistema educativo una inf ormación sexual no discriminatòria hacia el lesbianísmo y la homosexualidad que los poderes públicos promuevan y favorezcan estudiós, pubíicaciones artísticas {' literarias donde las esbianas seamos representadas, rompiendo asi con la invisibilidad o el sensacíonalismo que nos rodea".

Una realidad invisible Esta invisibilidad motiva que la pròpia família de una lesbiana no admita, ni como posibilidad, el que su hija lo sea. "Yo solo sonrío -dice Maria del Mar- cuando mis padres se compadecen de la família que tiene esa desgracia". Montse anade: "Yo vivo en pareja desde hace cua tro afios y mis padres siguen suponiendo que solo somos amigas que vívimos juntas".

Però el lesbianísmo es invisible aún cuando se manifiesta: las Segundas Jomadas de Lesbianas Europeas que reunieron en Barcelona a màs de 300 lesbianas de todo el mundo el pasado mes de marzo merecieron una atención mínima de tan solo un diario local. Igualmente el 28 de junio de 1991, dia del orgullo gay y lesbiano, el grupo suf rió el plantón de todos los medios de comunicadón convocados a una rueda de prensa.

A pesar de todo. Tina es optimista: "Aquí por lo menos una mujer soltera puede someterse a una inseminación artificial. En Finlàndia no". Però lo que màs le gusta a Tina de Espai\a es la calídez de su çente: "En mi país -dice- ni los heterosexuales se besan en publico como aquí".

Ha encontrado el calor del sur.

6

ICARRER

Maig 1992

<

ü

Les tres barcelonès que van votar el 15 de març

z

O OC

ü

Resultats de les eleccions autonòmiques de març del 1992 en percentatges per partits i zones estadístiques. En parèntesi, diferència respecte a les eleccions autonòmiques del 1988.

El passat 15 de març es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalimya. A Barcelona, com a totCitaltinya, la victòria va serperCiU. PSC i IC van patir retrocessos sensibles, el PP va augmentar els seias vots i EKC va fer ima pujada important. Però aquestes tendències generals amaguen matisos importants que es fan evidents si els resultats s'estudien barri per barri. Tampoc d degíossament per districtes, que és el màxim a què van arribar as m i ^ s informatiias els dies despjres de les decdons, no és sufident el resultat és un "guanya QU a tot Barcdona menys a Nou Barris, que és el feu dd PSC" clarament poc matisat.

Les taulesd'aquesta pàgina, ambelsresultatsdeles 38 barriades en quèl'estadística munidpal divideix la dutat, poden facilitar al vd curiós el coneixement dels resultats dectorals al seu barri. Però també ofereixen lapossibilitat de fer una reflexió sobre la distribudó territorial dd vot i de la partidpado Q'anàlisi detinguda dds resultats dds partits i de les tendèndes de vot ja es van fer en d seu moment).

L'encreuament de les dades d'abstendó i de vot als diferents partits i coalidons permd definir bastant clarament tres barodcoes des dd punt de vista dertoral.

Una primera zona, composta per Sarrià, Sant Gervasi, les Corts, Pedralbes i l'Esquerra i la Dreta de l'Eixample, està caracteritzada pel vot de dreta i l'alta parbdpadó. QU ronda d 60% dels vots, d PP treu resultats superiors la seva mitjana a tota la dutat, i el PSC (fins i tot per sota dd 10%) i ERC i IC tenen resultats inferiors a la seva mitgna. Malgrat tot, tant GU com PSC baixen clarament d seu nivell de vot en favor d'ERC i sobretot dd PP. Una segona zona, composta per Zona Franca, Besòs, Vemeda, Bon Pastor, Trinitat Vella, Qutat Meridiana-Vallbcffia, Roquetes-Verdum, Horta i Vall d'Hebron, es defineix pd vot obrer guanya el PSC (amb més del 50% de vots a Qutat MeridianaVallbona-Trinitat Nova), IC treu resultats superiors a la seva mitjana grades a J'electoratdàssicdelPSUCidPPobtéresultatsbonsenalgioneszonesonhihavivendes militars o de polides i una forta propordó d'immigrants no integrats. El vot identificat aquícoma nadonalista (CiUi EROobté resultats força baixos. Ntoobstant, la tendència indica un augment de QU paralJel a una disminudó del PSC. I finalment, hi ha una tercera zona formada bàsicament per Qutat Vella (amb un altíssim índex d'abstendó) i ds cascs antics dels antics munidpis agregats (amb una partidpado mitjana). El vot de QU aquí no està assodat al del PP sinó al d'ERC. La composidó interdassista d'aquestes zones ofereix un mapa poKtic curiós: guanya QU, però IC (potser amb un electorat de dasse mitiana i nadonalista diferent al de Zona Franca; com exemple cal mirar elsresultatsa Vallvidrera) i ERC tenen resultats per sobre de la seva mitjana i sumant ds seus vots superen en molts punts al PSC, que obté resultats baixos, a l'igual que el PP. Aquí la identificadó no és tant dreta-esquerra, com a les altres dues zones, sinó catalanisme-espanyolisme.

IC

7 5 (-2 5)

7 0 (-0

4 ' 31 5) (-2

4 4 ( -0 2 )

7 7 (*3 4 )

6 2 (-0 3)

48' 6 (=

24 3.

(-0 6!

7 5 (-0 4)

7 1 (+3 1)

6 4 (-2, 1)

3-Gàtic

49 8 (+0 4)

22 2 (-1 6)

7 4 (-0 1)

8 4 ( +3 ,8)

6, 7 (-0, 5)

4-Raval

46 5 (+0 5)

27 9 (-0 8)

6 8 (+0 3)

7 ,4 (+3, 5)

c 5 (-0 , 5)

5-Sant A n t o n i

57 0 (-1 0)

14 9 ( -1 3)

7 9 (-0 3)

9, 0 (+4 2)

3 (-0 , 6)

6-Esquerra Elxample

56 1 (-1 9)

13 8 (-0 7)

10 2 (-1 0)

3 4 i+4, 0 )

6, 2 (-0, 5)

7-Dreta Eixair.ple

60 3 ( _ 2 5)

11 2 ( + 1 i)

7 4 ( + 3 ,7)

5, 7 (-0, 6)

8-Estaci6 Nord

54 6 (-0 S)

10 1 (-0 6) 16 2 ' (-0 9)

9 (+0 3)

(+3

)

' " 1 10)

9-Sagrada Família

53 5 (+0 8)

18 4 (-1 2)

7 6 (+0 1)

8, 4 (+3, 9)

6, 5 (-0, 9)

10-Pcble-sec

47 8 (-0 2)

24 2 (-2 1)

( + 1 1)

8 9 (+4 9)

7 ,2 (-1 , 1)

38 2 (+1 8)

29 4 ( -2 4)

(+0 2 )

7 0 (+4 3)

8, 4 (+0, 1)

26 1 (+2 5)

44 7 (-3 3)

7 0 (+2 3)

3, 9 (+19 \

10, 4 (+0 ,5)

42 9

24 7 (-2 3)

í-^o

8 5 {+3 7 )

9, 1 (+0, 8)

47 4 {+0 3)

23 4 ( -1 7!

1-Barceloneta

44 3 (+1 1)

2-Parc

11-Montjuïc 12-Zona Port

Franca

13-Font de Guatlla

la

•)

6 3

9

7 6 4)

S

3 1

6 ,0

7 ^8 5)

48 1 (+2 3)

22 7 (-1 8)

7 0 (+1 2)

8 9 (+3 6)

(-1

15-Sants

50 1 (-0 1)

21 8 (-1 9)

6 2 (+Q 8)

9 3 (+4 3)

7, 1 (-1, 0)

16-Les

Corts

52 2 (-1 2)

17 3 (-1 1)

10 6 (+1 7)

8 1 (+3 7)

6, 0 (-0 8)

17-Pedralbes

62 0 (-5 3)

6 5 ( -0 2)

19 4 (+3 ^ )

5 3 (+3 3 )

2 0 (-0 , 7)

18-Sant

62 1 (-4 0)

8, 2 (-0, 5)

14 5 (+1 2)

6, 4 (+3, 4)

4 0 (-0 5)

19-Sarrià

62 4 (-3 6)

8 5 (-1 0)

13 0 (+2 2)

7, 2 (+3 6)

3 9 (-0 b)

20-Vallvidrera Les P l a n e s

53 7 (-1 5)

16 7 (-3 7)

4 2 (+0 4)

9 9 ( + 5 8)

9 0 (-0 7)

21-Gràcia

56 7 (-1 8)

14 9 (-1 6)

6 5 (+0 7)

10 3 (+4 8)

6 7 (-0 8)

22-Vallcarc:a

49 2 (-0 4)

19 1 (-2 5)

(-Í-0

8 0 7)

9 7 (+4 9)

(-0

47 0 (+0 7)

22 5 (-2 2)

7 4 (+0 1)

8 6 (+4 0)

8 (-1

24-Horta

34 7 (+2 7)

37 2 (-2 9)

6 5 (+0 5)

6 0 ', + 3 1)

8 0 (-0 8)

25-Vall d 'Hebion

34 2 (+2 2)

35 2 (-2 1 )

9 1 (+2 2)

5 3 (+2 1)

7 7 (-1 1)

I Guanya PSC a m b I menys del 50%

26-Vilapicina Turó de la Peira

36 8 (+1 4)

32 9 (-2 5)

8 7 ( + 1 5)

6 3 (+2 5)

8 3 (-C 5)

I Guanya el PSC amb I més del 50%

27-Roquenes Verduni

25 0 (+2 6)

47 5 (-1 7)

7 1 ( + 1 6)

3 6 (+1 8)

3 6 (-0 8)

28-Ciutat Meridiana Vallbona

17 4 (+3 2)

56 1 (-7 0)

4 4 (+1 1)

(•^1

3 0 6)

11 0 (+1 2)

29-Sagrera

43 0 (+0 6)

25 1 {-2 6)

S 5 ( + 1 7)

8 1 (+3 7)

8 1 (-0 , 1 !

30-Congrés

48 0 (+2 6)

23 3 í -2 7)

6 9 (-0 2)

8 (+2 9)

7 (-0 -3)

31-Sant

44 5 (+0 9)

26 (-3 2)

6 3 (+1 ,2)

8 3 ;+3 7)

8;,7 (-0 ,5)

26 ,9 (+2 ,3)

47 ,1 (-4 ,1)

4 2 (+1 .4)

4 ,0 (+2 ,5)

11 ,5 (-0 ,1)

17 8 ( + 1 7)

60 1 (-2 0)

4 4 (-0 2)

3 C ( + 1 4)

7 ,4 (+0 ,7)

42 ,7 (-

22 6 (-0 6)

11 6 ( + 1,0)

7 ,9 (+3 ,6)

7 ,3 (-1 ,2)

35-Poblenou

44 ,0 (-1 0)

29 1 (-1 7)

4 ,3 (+0 5)

8 ,5 ( + 3,8)

8 ,0 (-0

36-Barris

25 5 ( + 2 2)

47 0 (-1 ,7)

7 4 ( + 1,6)

4 ,3 (+1 ,8)

7 ,8 (-1 ,6)

37-Clot

48 4 (-0 ,3)

22 ,5 (-2 ,1)

6 ,2 ( + 1,0)

9 ,3 (+4 ,1 )

7 "1 (-1 ,9)

38-Verneda

30 ,3 ( + 1 2)

37 ,8 (-1 8)

10 ,3 ( + 1 7)

5 ,4 (+2 ,5)

8 ,6 (-0 ,6)

Gervasi

1 30 - 40% 40 - 50%

ü

50-60%

23-Guinardó 1 Guanya CiU amb més del 50% Guanya CiU menys del 50%

amb

I Vot de dreta. Baixa abstenció I de CiU i PP per sobre de la mitjana a la ciutat I Vot obrer. Abstenció alta. PSC I i IC per sobre de la mitjana.

•

ERC

14-Bordeta Hostafrancs

^ ^

•

P? 8 5 2)

TOTAL

Abstenció: í

PSC

CiU

Vot catalaníste. Composició interclasiste. Guanya CiU, però de manera menys contundent. IC i ERC juntes superen al PSC. Resultats baixos del PP.

^J (^ _ ' ~y

32-6on

Andreu Pastor

33-Trinitat

Vella 34-Fort

Pius

Besòs

1 t

6 9) 1

í)

7

CARRER

Maig 1992

EL CUARTO FOSC Així és Barcelona?

Cuarto fosc d'or per als responsables de l'anunci que va inserir a la premsa Nova Icària, SA, per anunciar les jornades de portes obertes a la Vila Olímpica els dies 25 i 26 d'abril. Les frases "Així és Barcelona. Vine a la Vila Olímpica" acompanyen una magnífica il·lustració a color de Barcelona amb el nou barri en primer pla. Només falla una cosa. Per acabar d'arrodonir la postal, l'il.lustrador fa desaparèixer el Cementiri Vell, que nmita amb la Vila Olímpica i ja va estar a punt de desaparèixer de veritat perquè feia lleig. La Barcelona de disseny s'oblida sovint de la Barcelona real, que també té cementiris, quan no la fa desaparèixer sota l'estora.

<

ü Z

més raonable i assenyada: desmuntar-los. Ara que sembla que tothom reivmdica el senyor Porcioles, val la pena tractar els seus ous sense contemplacions·

o oc

La venjança dels arquitectes

Més Vila Olímpica • Es sabu t que els arquitectes barcelonins actuals tenen una autèntica animadversió contra els balcons, obligatoris a l'Eixample· En segons quins carrers no els falta m raó. Qui correrà el risc d'estendre roba o quedar-se sord i intoxicat sortint a un balcó del carrer Aragó, per exemple? Però vet aquí que la Vila Olímpica ha ofert una bona ocasió per experimentar a un bon grapat d'arquitectes del país. Molts han fet obres interessants, com van poder comprovar uns 700.000 barcelonins a finals d'abril. Uns altres s'han lluït. Edificis a primera línia de mar, com el Mésdisseny. El passatmes de la fotografia, no tenen un d'abril es va inaugurar la re- sol balcó ni terrassa. La revenja forma del Portal de l'Angel. dels arquitectes ha caigut soDisseny sobri, mobiliari urbà bre els compradors dels pisos, modern, perspectiva espaiosa. que hauran de substituir el Però cap paperera. Ni una. De plaer dels balcons oberts a la uè serveix fer manuals brisa marina per l'aire con'urbanitat si no hi ha on dicionat (d'això sí que n'hi llençar els papers? I és que tenen;només faltaria, als preus sembla que el mobiliari urbà que van). de Barcelona està condemnat a convertir-se en tema de conversa. Al mateix Portal de l'Angel, els bancs sense respatUer posen a prova la ciàtica dels avis. I el WC públic que hi havia ha estat suprimit, fent tremolar dotzenes de pròstates deteriorades. Potser per evitar una altra polèmica, com la de les parades de bus que no aturen ni l'aigua ni el vent, s'ha aturat a Barcelona la instal·lació de les noves cabines de telèfons, que es poden veure ja a quaisevol capital espanyo-la. Fonts ben informades asseguren que un alt càrrec del' Ajuntament s'ha negat a permetre "una cosa tan lletja" als carrers de la ciutat. Mentre, els nous telèfons s'instal.lena les velles cabines· I les noves només treuen el cap a les estacions de metro i tren i a la Vila Olímpica, al costat de la central de H compagiriduor, aoans Telefònica • Mireu la foto i que es fes anarquista jutgeu· A l'anterior número de la revista va aparèixer com a data l'any 1991, a la portada! El nostre maquetador, anarquista de tota la vida, es nega a posar l'any 1992, com a protesta per tots els esdeveFoto per a la història· Els niments programats per l'Estat dipòsits de gas de la Vall i pagats per tots. Espíerem que d'Hebron desapareixen, entre aquest número estigui ben festes populars dels veïns. Per datat. En principi, l'home sort na estat descartat el també es negava a posar maig projecte de fer-hi dintre una de 1992, aUegant les tromdiscoteca i s'ha pres la solució pades que van patir uns joves

Mobiliari urbà

a

Al compaginador de La Veu del Carrer

Els ous d'en Porcioles

ü

el dia de la inauguració de Carles va demanar a la seva l'Expo; encara que som homilia que les autoritats del demòcrates de tota la vida, país fossin bones i s'estimessin l'hem amenaçat amb la llei més, i que per favor no es Corcuera, i ha cedit. Al lector, barallessin. A veure si fan cas. disculpes per l'errada, i aL 1 és que són com criatures. compaginador, una estada al cuarto fosc per hippie i informal.

Torre Melina: aquí no passa res Els constructors de l'hotel de Torre Melina segueixen les seves obres a tota marxa per tenir-lo a temps pels Jocs. De les sancions per enderrocar la masia de Torre Melina no se n'ha tornat a parlar. Als responsables d'aquesta animalada els ha sortit ben barat enfotre-se'n del' Ajuntament i de les entitats que havien reclamat la permanència de l'històric edifici.

Com nens La diada de Sant Jordi de 1992 passarà a la història. Les nostresprimeresautoritatsvan estar barallant-se i discutint pràcticament tot el dia. Va començar la Generalitat que va fer coincidiria inauguració d'un tram del Segon Cinturó amb un plenari municipal. En Maragall va fer el bot i va faltar a l'esmorzar que oferia Jordi Pujol al seu costat de la plaça de Sant Jaume.

Mentrestant, el conseíler Molins, que sembla tan tranquil, estava més que emprenyat i es negava a anar a la inauguració de l'estació de França perquè deia que Borrell i Maragall anaven a signar un conveni que no respectava les comïtències de la Generalitat, na diada de mal veïnatge.

L'arquebisbe Ricard Maria

e

Amb Vallverdú, els morts tenen bona salut., la bubcaca dels vius, notant

Fa uns mesos. Sant And reu Express anunciava a la seva "Jordi Vallverdú {jortada: idera la internacional dels morts" (després de passar per diverses internacionals, ha acabat presidint la federació internacional de funeràries, en representació de l'Institut Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, IMPF). Cal reconèixer que tan alta distinció de la patronal funerària ha estat guanyada a pols. Les tarifes de l'IMPF, que actua a Barcelona com a monopoli, són notablement superiors a les del gremi a la resta de Catalunya. El resultat: 800 milions de beneficis. El senyor Comet, gerent de l'IMPF, ho va explicar: "Si les empreses privades poden tenir beneficis, perquè no les públiques . I es va quedar tan ample.

I la propera, la Torre de les Aigües de Poblenou Igual que Torre Melina, la Torre de les Aigües de Can Girona, obra de rere Falqués i immortahtzada en obresd'Alsina i Subirachs, és a la llista d'espera per entrar a l'actualització del catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Però es troba al bell mig dels terrenys on la multinacional Kepro vol aixecar un centre comercial i d'oficines, als terrenys de l'antiga Macosa. Als plànols del projecte no apareix la torre. Es repetirà la història?

ALUMINOSI Molts mesos esperant i les solucions no arriben Exigim un tractament igualitari per als afectats, visquin a vivendes públiques o privades.

Les administracions no actuen ni es coordinen.

Jordi Vallverdú lidera la internacional dels morts

Si esteu interessats en treballar contractant espais publicitaris per La Veu del

CARRER

L'e.\ regidor (k- Sani Andreu i dirigent olímpic pujii al podi més alt de la màvimu organització mundial del sector funerari

poseu-vos en contacte amb la redacció de la revista a través del següent número de telèfon:

I

319.60.89

Com que la situació és greu, els barris afectats us convoquen: el dia 25 de maig de 1992, a les 8 del vespre

TOTS A LA PLAÇA SANT JAUME CONCENTRACIÓ PER UN PAÍS D E QUALITAT, UNA CATALUNYA SENSE ALUMINOSI Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya

La venjança dels arquitectes

8_ <

ü

z

O X

ü

ICARRER

Maig 1992

Sempre entre nosaltres La Montserrat tenia tres anys més que Jo, que és com dir queteníem I pràcticament la mateixa edat. Érem les dues petites pràcticament la mateixa edat. Érem les dues petites de set germanes i quan els pares o els germans més grans parlaven de nosaltres es referien sempre com a les dues petites. Encara que jo a ella la veia com la petita més gran. Deia la Montserrat que era de les dues petites de la segona tanda, ja que la rimera són les que van passar l'adolescència a la postguerra. I afegia era de la tanda de la ruptura de moltes coses, que fins i tot els pares també van començar a canviar i que ' no ho feien pas per nosaltres, sinó lUe ells ja en tenien ganes de fer-ho. ^1 cert és que entre les meves ermanes grans i nosaltres dues hi lavia grans diferències. (...) Per entendre perquè la Montserrat defensava tan aferrissadament que la llengua catalana era la seva única llengua de creació literària, cal haver viscut la passió amb què el nostrepare també efensava la llengua. Es cert que -aquesta no és ni de bon tros l'única raó, però sí una de les més importants, i no només el nostre pare, la nostra àvia materna hi va tenir un important paper.

Recordo que un dia, nosaltres devíem ser molt petites, l'àvia va arribar roja d'ira del carrer.

Quan els pares van aconseguir de calmar-la, ens va explicar que al tramvia, en demanar ella el bitllet en català, el tramviaire li havia dit que li parlés en cristiano.

Brandant el bastó amb ràbia, la nostra àvia li va contestar "que mai de la vida ningú 1 obligaria a parlar en castellà". Aquest esperit de revolta l'havia mamat la Montserrat des de la seva infància. I el va mantenir tota la vida.

Text: Carmina Roig Fotografies: Pilar Aymerich

f

J

l'er tal de sumar-nos a la sèrie d'homenatges a la memòria de Montserrat Roig que s'han realitzat aquests darrers mesos, reproduïm algunes fotografies realitzades per Pilar Aymerich que han estat exposades a la galeria Eude durant la Primavera Fotogràfica. El text pertany a una intervenció de Carmina Roig en un acte d'homenatge realitzat a Brussel·les.

DOSSIER

Maig 1992

9

La vivenda a Barcelona Les necessitats d'habitatge a la ciutat de Barcelona troben, des de finals dels anys vuitanta, i probablement de manera irreversible, dificultats greus per a la seva resolució. Barcelona no es diferencia en aquest sentit de la majoria de grans capitals occidentals, especialment d'aquelles que topen amb límits rígids, urbanístics o físics, per al seu creixement i que, per tant, compaginen malament creixement demogràfic amb creixement de territori. No obstant, cal destacar les possibles actuacions que poden alleugerir aquest problema.

Aspiracions frustrades Les característiques de la demanda d'habitatge a la ciutat de Barcelona no es corresponen amb la oferta existent Canne Trilla

Desdeprincipisdel anys80,la solució a la demanda d'habitatge a Barcelona resulta cada vegada més problemàtica, si no uresoluble. No és l'objecte d'aquest breu escritraprofundiment en les causes d'aquest fenomen que a tots ens afecta ni tampoc el de debatre les possibles solucions que el farien més lleuger. Aquest escrit pretén aportar algunes dades sobre el nivell d'in-

satisfacció aue el fenomen comporta en la mesura que les aspiracions d'un bon nombre de persones que busquen habitatge a la ciutat es veuen o totalment frustrades o es veuen seriosament retallades.

Un estudi sobre les preferències dels compradors d'habitatge a la ciutat de Barcelona i el seu àmbit metropolità, publicat per la Generalitat de Catalunya l'any 1991, a partir d'una enquesta efectuada als agents de la propietat im-

Barris A (menys de 175.000 ptes/m2): Barceloneta, Barri Gòtic, Parc de la Ciutadella, Raval, Roquetes-Verdum.

Barris B (de 175.000 a 200 000 ptes/m2): Carmel, Ciutat Meridiana, Collblanc-Sants, Congrés, Horta, Poble Sec, Poblenou, Sagrera-Navas, Sant Andreu, Trinitat Vella-Bon Pastor, Vall d'Hebron, Vallbona, Zona Franca-Port.

Barris C (de 200.000 a 225.00 ptes/m2): Clot-Glòries, Gràcia, Guinardó, Salut, Sant Antoni, Turó de la Peira, Vemeda, Vilapicina.

Barris D (de 225.000 a 250.000 ptes/m2)·.

Les Corts, Dreta de l'Eixample, Esquerra de l'Eixample, Sagrada Família, Vallcarca.

Barris E (de 250.000 a 300.00 ptcs/m2): Bonanova, Sant Gervasi.

Barris F ( més de 300.000 ptes/m2): Pedralbes, Sarrià-Tres Torres.

mobiliària que operen en aquest entorn, ofereix elements aclaridors d'aquesta circumstància, en analitzar el típusd'habitatgesque la població desitjaria. Tes edats de les persones que cerquen habitatge, les zones que són més demanades o els preus màxims que els compradors estan disposats a pagar.

La informació sobre les zones de residència més desitjades, que permet veure el desajust territorial entre demanda i oferta, ha estat elaborada agrupant els compradors per narris de residència actual (és a dir el lloc de residència en el moment de buscar habitatge) i distribuintlos segons les seves preferències de barris dins la ciutat de Barcelona o d'altres municipis per anar-hi a residir.

L agrupament per categories de barris s'ha fet segons els preus recents (ptes/m2), mostrats per estudis d'oferta dels habitatges de nova construcció.

Els trets principals d'aquestes pautes de preferència, tal com assenyala el propi estudi. son:

1. Un decantament manifest per la preferència per la pròpia ciutat, independentment dels canvis de barri dintre de la mateixa. En cap cas la xifra de preferències per la pròpia ciutat no baixa del

75% i aquest percentatge augmenta fins el 83% en el cas dels residents en els barris "E" (Bonanova,SantGervasi)ifins el 90% en el cas dels residents enelsbarris "A" (Barceloneta, Barri Gòtic...).

La majoria dels barcelonins volen viure en una zona cèntrica 2. Una preferència molt clara, que a tots els barris és superior al 25% de la demanda, per residir o bé en la mateixa zona o bé en zones semblants pel que fa a preus o a perfil social.

Així poaem observar com els residents dels barris "D" (els dos Eixamples, la Sagrada Família, les Corts o Vallcarca), en gairebé un 45% desitjarien continuar vivint-hi. El mateix passaria en un 37% pels residents dels barris del tipus "B" (Carmel, Ciutat Meridiana,...).

3. Una preferència, més moderada, per residirenbarris de les escales immediatament superiors. Per exemple, els residents en els barris "C" (Clot-Glòries, Gràcia,...) desitjarien canviar en un 31% per

anar a viure a barris d'un nivell superior o els dels barris "B" voldrien, en un 33%, simplement "millorar".

Entre les raons que els enquestats van manifestar per preferir unes zones a unes altres és interessant de destacar que l'argument que predomina és efde zona cèntrica, amb un 36% del total; a continuació apareix la raó de lesbonescomunicacions,amb gairebé un 20%. Les condicions ambientals i el fet d'estar a la vora d'amics o familiars se situen en tercer lloc, amb el 13% cada una. Com a darrers argumentsapareixenel fet que la zona desitjada disposi de molts serveis (6,3%) o que es tracti d'una zona amb un perfil social adequat als gustos del que hi ha d'anar a viure (6,8%).

Per bé que d'una manera només intuïtiva és fàcil de comprendre que l'actual oferta de la ciutat, tant pel que fa al nombre d'habitatges nous o de segona mà, com a la seva distribució per barris, difícilment podrà donar resposta a aquestes voluntats manifestades, tan clarament orientades a la permanència dins el propi context de la ciutat i que, necessàriament, aquestes voluntats hauran de resultar alterades en haver de trobar solució en zones força més allunyades del territori.

10 OC LU

(0 (0

O

o

CARRER

Maig 1992

Més oficines, menys habitatges La causa de la falta d'habitatge a Barcelona cal buscar-la més en la terciarització de la ciutat com a centre metropolità que en la manca de sòl urbà

Ferran Sagarra Arquitecte

Cada dia és més difícil d'aconseguir un pis a Barcelona ciutat. Aquest és un fet evident i reconegut per tothom. Els joves, i no tan joves, que volen accedir a un habitatge independent, i tothom que desitjaria instal.lar-se o canviar de casa dins del municipi de Barcelona es troba amb grans dificultats, fins i tot els sectors de població considerats econòmicament solvents. Es més, una gran

majoria dels habitants de Barcelona viuen en certa manera a precari, pendents sia de l'alliberament dels lloguers, sia dels costos creixents del mantenimentdel seu habitatge. Per molts, l'únic consol és pensar que fjodran vendre'l be.

Sovint aquesta situació s'atribueix a la manca, crònica, de sòl disponible per construir habitatges, i es diu que el terme municipal ja no dóna per més.

En termes generals es tracta d'un diagnòstic encertat però parcial, perquè paral .lelament cal constatar un altre fet: el sostre destinat a habitatge no

només no pot augmentar sinó que, en realitat, disminueix perquè essubstitueix per altres usos més profitosos a curt termini. I no només això, sinó que també cal dir que el poc sòl disponible es destina a aquests usos en detriment de l'habitatge.

Davant d'això cal repetir queel problema de l'habitatge a Barcelona s'ha d'emmarcar i resoldre en un context més ampli queel de la pròpia ciutat, però no només perquè calgui més sòl, que només es troba a la perifèria metropolitana, sinó perquè el problema deriva precisament del caràcter de centre metropolità del municipi barceloní. En conseqüència, l'altemativa a aquest problema i a molts d'altres només es pot donar amb polítiques que articulin el fet metropolità en tota la seva complexitat i difonguin els valors de la centraíitat per tota la regió.

Això és el que es pretén quan s'incrementen les comunicacions amb la resta de l'àrea metropolitana, tot i que caldria seguir amb el ritme d'aquests darrers anys encara molt de temps per assolir resultats míniniamentsatisfactoris: més túnels, més autopistes però sobretot més trens i més metros regionals.

indirectament es tradueix, sempre que no es prenen mesures, en l'expulsió de la població.

Les noves rondes de Barcelona, ja abans d'entrar en funcionament, estan generant l'exacerbació dels valors de la centraíitat metropolitana. El Port Vell, el front marítim del Poblenou, el marge dret de Sant Adrià del Besos són exemples de la pressió per terciaritzar les zones accessibles.

Els efectes de la implantació de grans quantitats de sostre terciari i comercial sobre les zones residencials La centraíitat expulsa la col.lindants ho són tot menys població imprevisibles. El cas de tantes Però enfocar el problema ciutats americanes i europees exclusivament en aquests l'exemplifiquen: centres molt termes porta directament al terciaritzats i despoblats, amb desastre perquè no té en algunes bosses de marginacompte aspectes qualitatius de litat, que de fet esperen ser primer ordre. En particular, transformades, i una immensa els efectes negatius de la perifèria de cases i fàbriques. terciarització indiscriminada Un centre que funciona de dia del centre metropolità, ja que i una perifèria que funciona de la nova accessibilitat de que es nit. Es un model car ja que dota el centre només serveix obliga a duplicar serveis i es per augmentar-ne l'atractiu basa en els transports cars en per als promotors d'oficines, termes econòmics i en p)èrdua temps. Totes les ciutats que centres comercials i grans de han seguit aquest model conjunts relacionats amb el malden per canviar-lo i intenlleure. 1 això, no seria dolent si ten la implantació de nova no fos que directament i residència al centre. Però a més de car, és un model que topa amb la realitat de Barcelona que, com a ciutat de l'àrea mediterrània, té una riquesa i una complexitat molt diferent d'aquells exemples. Aquestes transformacions responen a un model que va a repèl de la tradició urbanística secular de les nostres ciutats.

Cal protegir els febles Com més s'eixampla l'àmbit de la ciutat, més necessària es fa la protecció de l'ús residencial central. Invertir el f)rocés en curs de transormació de l'Eixample de Barcelona en un barri d'oficines i retornar-li el seu valor residencial seria un exemple d'aquesta política, com també ho seria limitar la ubicaciód'oficinesenelsbarris de la ciutat.

Per aconseguir una ciutat amb la barreja d'usos desitjable cal protegir els més febles, en >articular la residència, i cal imitar a zones i situacions específiques aquells usos més rendibles. I només es pot aconseguir combinant mesures normatives, i per tant

f

coercitives, amb mesures positives de foment de comportaments alternatius.

Això implica que la ciutat central, en lloc d'exportar exclusivament residència cap a la regió, ha d'exportar aquests altres usos. El cas del'Eix Masia de Sabadell hauria de ser un exemple per a moltes altres ciutats de la re^ó metropolitana. Protegir l'us de l'habitatge a la ciutat de Barcelona, així com fomentar els valors de centraíitat d'aquelles altres ciutats haurien de ser dues cares de la mateixa política, coordinada amb la de transports.

La terciarització i la densificació: solucions cares i d'impotència Resumint-ho en un eslògan, pxjdríem dir que Barcelona i la seva àrea metropolitana no es poden permetre ni econòmicament ni culturalment continuar amb el procés de terciarització accel.ierada dels darrers anys.

Hauríemdepreguntar-nos si no existeix també la possibilitat de densificar l'ús del sòl dins del terme municipal perquè en aauest sentit sèmola que es dirigeixi la proposta del Patronat Municipal d'Habitatge per finançar la reconstrucció d'alguns barris amb patologies constructives. Però el possibilisme a curt termini pot ser en aquest cas una hipoteca massa pesant pel futur. Els costos de congestió es vindrien a sumar als de la terciarització esmentada.

Donada la riquesa i diversitat del teixit urbà de la regió metropolitana de Barcelona, és molt més barat econòmicament i culturalment parlant, la seva protecció enèrica, fins i tot en el cas 'aquells barris que convé reconstruir o millorar. Pretendre que la terciarització i la densificació són les úniques alternatives als barris de Barcelona és, a més de car, una demostració d'impotència que cal combatre.

Ara que s'exigeix cada dia més l'avaluació de l'impacte ambiental per a les obres públiques, també hauria de ser obligatori exigir estudis seriosos de l'impacte urbà d'actuacions massives i indiscriminades en la transformació del destí de les àrees urbanes.

Ja ho és moralment.

f

11

ICARRER

Maig 1992

Un nuevo marco nortnativo al problema de la vivienda

Abogado Las enormes dificultades que tienen los ciudadanos para acceder al disfrute de una vivienda digna convierten a la vivienda en uno de los problemas mas graves y ureentes ue tiene actualmente el Estao espanol, que es quien en realidad debe dar soluciones viables a las amplias capas de ciudadanas y ciudadanos para disponer de un hogar adecuado.

Las causas que fundamentalmente han llevado al propio estado a incumplir el mandato constitucional, definido en el articulo 47 de la Constitución Espanola, ("todos tienen derecho a una vivienda digna y adecuada") son, entre otras, las siguientes: -La negligència, dejando via libre a la mjusta ley de la • oferta y la demanda.

-La ausencia de una política de suelo que posibilite suelo barato y en condiciones para vivienda.

-La ausencia de una política de fomento y construcción de viviendas sociales y protegidas por parte de la administración.

-El desarrollo desmesurado e incontrolado del sector inmobiliario, como altamente rentable por su facilidad en la obtención de beneficiós ràpidos.

-La instalación de una cadena de intermediarios en el mercado de la vivienda que encarecen aún mas los preciós por los porcentajes que se coDran por su función (API, administradores de fincas, etc), -La inexistència de una política fiscal y financiera dirigida a facilitar el acceso a la vivienda, -La inexistència de un marco normativo que desarrolle el articulo 47 de la Constitución Espafiola y positivice el derecho a la vivienda.

Ante la imposibilidad de acceder a una vivienda digna ue tienen amplios sectores e la Sociedad, ya sea vivienda social o protegida, por el hecho de no fomentarse ni construirse, y mucho menos de vivienda privada, por lo prohibitivo de los preciós, las conclusiones en toiias las jornadas y debatés organizados

a

a

Q

sobre este tema son claras.

Se debe presionar a los gobiernos (central y autonómico) y a los ayuntamientos, para que asuman la voluntad políhca de solucionar el problema de la vivienda. Se debe configurar un marco legal adecuado y eficaz para desarroUar el articulo 47 ae la constitución y hacer posible el acceso a toda persona al disfrute de una vivienda digna.

En los últimos afios se han ido produciendo normas de distinto rango y distintos àmbitos (estatal y autonómico), relacionada s con el tema de la vivienda, siendo la última el decreto de estado plan 19921995, sobre las medidas de financiación, la que mas posibilidades apunta para ir abriendo vías nuevas de solución.

El plan 1992-1995 El Real Decreto 1982 /1991, de 20 de diciembre, sobre medidas de financiación de actuaciones protegibles en matèria de vivienda, reconoce en su preàmbulo la insuficiència de los instrumentes normativos vigentes para abordar eficazmente los problemas de acceso a la vivienda por parte de un amplio segmento de la población.

Este decreto regula "las actuacionesprotegiblesen matèria de viviendas, así como el correspondiente sistema de ayudas públicas con cargo a recursos esta tales que estaran en vigor durante el Plan de Vivienda 1992-1995,enel marco de los convenios que se establezcan entre el MOPT y las Comunidades Autónomas".

La estratègia que se comprometé a desarrollar se resume en las siguientes premisas: -Coherència a nivel territorial de las distintas actuaciones públicas en matèria de suelo y de urbanismo cuyo objetivo sea facilitar la vivienda.

-Adecuación entre oferta y demanda de vivienda, fundamentalmente en las àreas urbanas.

-Atención especial a los demandantes de vivienda que acceden p»or primera vez a la propiedad.

-Fomento de la oferta de la vivienda en alquiler, a preciós

(0 (D

O

Anàlisis del Real Decreto que regula el Plan de Vivienda 1992-1995

José Molina

QC LU

moderades.

-Modulación de las ayudas públicas.

Todas las administraciones, implicadas En primer lugar debemos preguntamos si va a existir la agilidad requerida para adecuar el suelo necesario a fin de llevar a termino el plan de vivienda anunciado. Preparar suelo en las debidas condiciones legales implica poner en marcha un complejo proceso de planeamiento, gestión, urbanización, financiación, etc. Si las administraciones no facilitan suelo en las debidas condiciones, en el momento adecuado, gran parte del plan 1992-1995 quedarà sin pcídersellevarà termino, frustrando así sus objetivos.

En segundo lugar debemos analizar qué previsión existe, por parte de la administración comf)etente, de construir viviendas sociales y de protección oficial, que estén dentro del plan cuatnenal. Si esta previsión no existe, o fuera insuficiente, va a ser difícil que los promotores privados estén dispuestos a construir viviendas de protección oficial a unos preciós maximos que en el Àrea 1 corresponden a 7.575.Q30 ptas en Régimen Especial y a 9.090.036 ptas en Régimen General.

•••• • .

m

Si la intervención de la Administración es insuficiente y la iniciativa privada, por falta de estímulos en los margenes de beneficiós, no actua, nos preguntamos si las entidades gestoras sin animo de lucro (como las cooperativas) van a tener la suficiente capacidad de gestión para cubrir estos espacios.

Nos tememos que el plan cuatnenal de la vivienda vaya diriçido en la pràctica casi exclusivamente a facilitar la vivienda de precio tasado, pues sin la construcción de viviendas de protección oficial es imposiDle intervenir en el mercado inmobiliario para reducir el abismo existente entre la oferta y la demanda.

Obligaciones de los a)aintamientos En cuanto a los ayuntamientos, existe el interrogante de si van a tener la voluntad política y van a preparar las condiciones económicas pertinentes para fomentar la política de suelo pues, tal como establece la norma, deben constituir los Patrimonios Municipales de Suelo. Para el lo deberían delimitar las Uamadas àreas en las que las transmisiones de tcrreno queden sujetas al ejercicio del derecho de tanteo. Y deberían expropiar a aquelles propietàries que ne observen les plazes establecides para la urbanización de los terrenes, per incumplimiento de su íaDor social, rere sobre tedo deberían controlar que se cumpliera el derecho a una vivienda digna para los afectades ecupantes de viviendas en casos de ac-

tuaciones urbanísticas, y en particular en las que lleva a cabo la pròpia administración.

Ante esta sèrie de funciones y cempetencias que deben cumplir las administraciones locales, es imprescindible exigir que losmunicipios dispongan de un porcentaje màs elevado en los presupuestos del Estado.

Si las nuevas disposiciones no se aplican, volverà a dejarse en manes de la màs salvaie ley de la oferta y la demanaa unbien tanbàsicoy fundamental como es el deia vivienda.

Viviendas a precio tasado Son aquellas viviendas, nuevas e de segunda mano, que se pueden adquirir libremente en el mercado pere cuyo precio por metro cuadrado no supera una cifra marcada per la administración; si se dan estàs circunstancias, la administración facilita ciertas subvenciones.

Aunque en el caso de Madrid y Barcelona, los preciós màximes de las viviendas a recie tasado son superiores a )s del resto del estado (entre 78.000 y 143.000 pesetas por metro cuadrado) de sobras sabemes que no existen viviendas de obra nueva, ni tampoco de segunda mano, en estàs ciudades a los preciós fijados. Ello significa que los compradores no podran beneficiarse de ninguna sub vencien, e que comprador y vendeder optaran per la picaresca de ajustar las canticlades de las escrituras públicas a lo estipulado per la ley, para beneficiarse ambes de la financiación pública.

E

12

fCARRER

X UJ

Encara es pot fer promoció de vivenda social a Barcelona?

(f) (f)

Maig 1992

Al districte de Sant Martí encara hi ha espais on les institucions poden actuar, tot i que les intencions manifestades fins el moment fan témer el pitjor

o Q Ricard Fayos Arquitecte

L'àmbit de l'antiga àrea metropolitana, i en concret la ciutat de Barcelona, concentra la major part de la demanda de vivenda del nostre país, especialment la de vivenda accessible a les economies mes modestes. Les causes es troben, evidentment, en les altesconcentracionsdemogràfiques d'aquesta àrea, on se situa aproximadament la meitat de la població de Catalunya, i en la distribució dels llocs de treball i d'oferta d'equipaments i serveis.

Aquests últims anys, el procés accelerat d'encariment del sòl i l'edificació, ha portat a desviar l'oferta immobiliària cap a uns tipus de vivenda de preu de venda alt, amb un component molt baix de vivenda de preu assequible i una proporció pràcticament inexistentdevivendaenalgun règim de protecció.

Da vantd'aauesta situació, que obeeix a la lògica del mercat, cal preguntar-se auè han fet i què fan les administracions que tenen aluna competència en nraatèria 'habitatge i quines són les mesures adoptades en previsió dels increments del preu del sòl i de les plusvàlues motivades per les inversions públiaues ciestinades en principi a la millora de la ciutat.

D'una banda la Direcció General d'Urbanisme i la d'Arquitectura, així com rincasòl, amb competències directes en matèria de sòl i vivenda a Catalunya, han mostrat sempre una especial reticència a la intervenció dins la ciutat de Barcelona.

Només cal recordar les dificultats de molts anys de discussióper comprometre les esmentades institucions en la rehabilitació deCiutat Vella; o en la dimensió insuficient de les operacions de vivenda a la resta de la ciutat (200 vivendes per any); o en l'episodi més

f

recent del pla de DiagonalPoblenou, a vui encara bloquejat des de fa quasi bé un any, sense haver-s hi pogut realitzar les més de 1.000 vivendes previstes en règim de protecció.

D'altra banda, no podem dir que l'Ajuntament hagi aconseguit posar en joc moit de sòl amb destí a vivenda social. A les dificultats d'un territori petit, consolidat quasi be en la seva totalitat i per tant, amb molt poc sòl disponible, s'hi ha d'afegir una política urbanística centrada en temes de l'estructura de la ciutat: d'esponjament i de requalificació urbana en els primers anys de demcKràcia municipal, i de grans projectes vinculats als Jocs Olímpics en els darrers anys.

Aquesta desatenció per un tema tan cabdal com el de l'habitatge justifica una forta crítica soDre els agents públics esmentats, pel que fa a la seva actuació en els darrers anys encara que malauradament aquesta crítica no oot aiudar a recuperar les ocasions i el temps perdut.

Sant Martí és la reserva de sòl Avui ens interessa centrar la reflexió sobre quines són encara les possibles línies d'actuació i especialment quins són els potencials de sòl a la ciutat de Barcelona susceptibles de servir de suport a una estratègia de sòl i de vivenda.

En aquest moment està pràcticament perduda la possibilitatd'actuar en aquesta matèria dins dels grans projectesd'habitatge vinculats als jocs: Vila Olímpica i Vall d'Hebró.

Queden tanmateix tres rans projectes en el districte e Sant Martí els quals constitueixen la reserva de sòl residencial per desenvolupar més important de la ciutat: l'operació de perllongació de la Diagonal des de la Plaça de

f

les Glòries cap al mar, anomenada Diagonal-Poblcnou; el remodelatce del Front Marítim de Poblenou, anomenat PERI de Catalana o Parc del Taulat i el Centre Direccional, previst a l'encontre de Prim, Diagonal i Ronda del Litoral.

Existeix un quart projecte conegut com el dels llavis dels cinturons, per mitjà del qual es pretén aprofitar les peces de sòl sobrants dels cinturons a diversos IICKS de la ciutat.

Aquest projecte encara en estudi no suposarà un potencial de sòl per a vivenda tan important com el que s'ha dit alguna vegada i la tramitació a seguir és encara molt llarga.

L'oberhíra de la Diagonal, bloquejada Dels altres tres projectes indicats, el de DiagonalPoblenou és el més avançat tant pel que fa al seu grau d'elaboraciócomal seu tràmit.

El pla va ser aprovat provisionalment ara fa quasi bé un any per l'Ajuntament i des de

llavors la Comissiód'Urbanisme el té en suspens al·legant la necessitat d'un text refós que no hi ha hagut manera d'aclarir en què consisteix.

Aquest pla que preveia entre d'altres usos prop de 5.000 nous habitatges, en destinava un terç a vivendes amb algun règim de protecció oficial. Aquest programa residencial que pels mecanismes de çestió previstos al pla encaixa perfectament dins de l'actual Pla Quadriennal d'Habitatge, no s'ha pogut portar a terme ni tan sols iniciar-ne la estió, per la situació de loqueig en què es troba.

El projecte del Parc del Taulat o PE de Catalana engloba terrenys de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU), de Catalana de Gas, de la Mancomunitat de Municipis, de la societat immobiliària Kepro i d'altres propietaris i pretén la remodelació del front marítim del Poblenou amb un destí prioritàriament residencial.

El pla, encara en estudi, no fa cap menció al tipus de vivenda previst. La identitat d'alguns dels propietaris així com les notícies cada vegada més precises sobre el fet que riMrU intenta sanejar la seva economia amb aquests terrenys, fa pensar que no hi ha una intenció inicial de promoure vivenda assequible.

f

El Centre Direccional: terciarització total Finalment, pel que fa al projecte del Centre Direccional, la propietates reparteix un 40% i un 60% respecti vamententre l'IMPU i Kepro i segons el Pla General Metropolità s'havien dedesenvolupar, a més d'oficines i comercial, un sostre residencial corresponent a 1.200 vivendes.

En aquest cas les notícies que arriben són més preocujants. Aquí sembla que 'IMPU i Kepro aposten per un projecte de terciarització total i d'eliminació de les vivendes previstes, potser pensant en un major benefici, econòmic però no social, de l'operació.

La conversió de les 32 hectàrees del centre direccional en un conjunt ex-

f

Miquel López

clusivament terciari pot ésser l'operació urbanística més desafortunada portada a terme enb una ciutat on històricament tot ha estat precisament equilibri entre activitats ben diverses.

Incògnites per resoldre Noméscal imaginar-se ciuè passarà quan després de les vuit del vespre tanquin comerços i oficines. Precintaran aleshores les 32 hectàrees o es trobarà un mètode nou per fer d'aquesta àrea un barri nabitable i segur a totes les hores del dia?

El conjunt dels tres plans permet construir aproximadament 8.000 noves vivendes al districte de Sant Martí el que suposa quasi bé quatre vegades el volum immobiliari de la Vila Olímpica. Quins seran els futurs ocupants d'aquestes vivendes?

L'IMPU i la Mancomunitat de Municipis disposen d'una part important en algun dels sectors, fins i tot mapritària, dels terreriys de l'àrea remodelada. Quin serà el destí d'aquests sòls?

La Generalitat disposa de les competències per a l'aprovació dels plans i dels recursos econòmics ciue el nou pla d'habitatge li dóna per actuar en matèria de sòl i habitatgeen lesàrees amb més demanda. Quina proporció d'aquests recursos es destinarà a la ciutat de Barcelona?

Serà possible amb els sòls de l'Administracióa l'interior de les àrees remodelades, dirigir el procés cap a opcions urbanístiques amb un component social important en matèria de sòl i vivenda?

Deixaran passar les administracions una vegada més l'ocasió que es presenta, de definir una e s t r a t ^ a en aquest tema ara que noexisteix la pressió del termini fix i de la rendibilitat com en el cas dels Jocs?

La resposta no la tenen només les administracions sinó tots els ciutadans. Ara ens toca opinar i vetllarper un procés de transformació transparent i participar-hi per aconseguir que aquesta nova part de la ciutat sigui equilibrada i oberta a tots els grups socials.

13

Maig 1992

Big Mama & The Blues Messengers, o la tomada als orígens

>

LU \ -

Z UJ

A cada actuació de Big Mama & The Blues Messengers el local és ple. La febre del blues, la música negra per excel·lència, ha arribat a les nits de Barcelona de la mà d'aquest grup heterogeni i molt ric musicalment parlant, on deixen anar la seva passió pel blues músics de Los Rebeldes i dels Trogloditas de Loquillo. La tornada als orígens és, amb aquesta banda, no només deliciosa sinó també.

l'escenari penso en anglès i parlo en anglès.

Marta Plujà

La Big Mama (nom de guerra de Montse Pratdesaba, una controladora de camera de TV3 nascuda a Sant Quirze de Besora fa 29 anys), ens parla de la febre del blues que ha arribat a les nits de Barcelona de la mà del seu grup, Big Mama & The Blues Messengers.

-Podem parlar d'una cultura del blues?

-El blues és una cultura traduïda en música.

Actualment, però, ja no és el que era. El blues que coneixem ja no és el de quan va sortir, perquè les circumstàncies són diferents.

Llavors hi havia el blues rural i ara ja no hi ha aquesta subcultura que cantava per desfogar-se. I el sistema de cantar blues també ha canviat, d'una guitarreta i una harmònica ha passat a bandes amb una gran infrastructura. Ara és música de diversió.

-Quin és l'origen del grup?

-El grup ve de la fusió de dos, Special Company, en el que vaig entrar el 89 i del que també vénen el bateria, en Caspar Saint Charles, i el baix, en Santi Prat, i Blues Swing on hi havia el guitarra, l'Amadeu Casas, i el piano, l'August Tharrats; el 90 vaig aconseguir que es trobessin, encara que eren molt reacis a tocar junts perquè uns feien un blues més modern i els altres clàssic. Vaig organitzar vinajam-session en un estudi de g^avació i ho vaig gravar.

Aquella cinta ens va servir per trobar bolos i per començar com un grup nou.

-Per tant, ara s'ha universalitzat?

-S í, però la identitat pròpia encara és la dels negres d'Amèrica. I això no voipas dir que no la poguem comprendre ni que no s'hagi estès.

-Parlem de les Olimpíades -Tinc entès que s'hi faran moltes coses. Dins del Festi-

-Tens estudis musicals?

-Sí, en tinc algun però no he acabatres; sóc un desastre.

I dels altres músics només hi ha el bateria, en Caspar, que té estudis. També hi ha dos saxofonistes que estan tocant.

"Estem tornant als valors inicials^ i el blues és Torigen del rock i del jazz"

"A Barcelona no es pot estudiar blues, però sí conèixe'r'

val de les Arts hi ha uns uants dies dedicats al blues. rec que hi tocarem i segurament també tocarem per als atletes. Però com a esdeveniment esportiu, em fa molta por.

? en Dani Nel.lo i en Liba Vilavecchia. En Liba també ve de l'escola seria. En Dani és un Rebelde i en Liba toca amb els Trogloditas d'en Loquillo.

-Com et vas decidir a cantar blues?

-Perquè vaig escoltar aquesta música i vaig veure ue tenia alguna cosa diferent e les altres. Té una cosa que m'agrada molt i és que explica les vivències de la gent d'una manera molt simple i des de dins. Es visceral i té molt de feeling. Quan vaig escoltar el blues dels negres, em va canviar de dimensió i vaig començar a cantar aquest tipus de musica.

3

-Es pot estudiar blues a Barcelona?

-Estudiar-lo, no, conèixe'l, sí. Jo recomano escoltar discos. No es tracta de tenir una bona veu sinó de dir coses amb la veu; no cal cantar ni més fort ni més fluix, sinó

Montse Pratdesaba, tècnica de TV3, nascuda a Sant Quirze de Besora i més coneguda com a la Big Mama. (Miguel López)

senzillament explicar amb la veu o amb un instrument el que sents.

-Els circuits de difusió d'aquesta música a Barcelona només són els locals que us contracten?

-Sí però també hi ha alguna emissora de ràdio que hi dedica unes hores, encaraque sigui de 2 a 3 de la matinada.

Cada vegada està pujant més a nivelf internacional. Em sembla que s'havia quedat una mica estancat durant uns anys, per l'explosió del rock en els 60, però com que ara tot està una mica diluït, estem tornant als valors inicials, als orígens i el blues és als orígens del rock i del jazz.

-Com és el públic que us ve a veure?

-Un dia el nostre pianista, l'AugustTharrats, va dir: "Segur que a tothom li agrada el blues, però molta gent no l'ha escoltat". I això és el que hem descobert. Ha vingut molta gent a veure'ns i l'ha anat descobrint. No fa gaire vam tocar per nens petits; cada dia en passaven uns 400, tot esverats perquè els fèiem cantar i ballar. A vegades també hem tocat a casals d'avis i també els hem fet ballar. Però majoritàriament als concerts que fem ve molta gent jove. I quant a classe social, està una mica en funció del local i del preu d'entrada, encara que és una cosa que volem mirar d'evitar, que siguin elitistes.

-Quina relació hi ha entre els músics i el públic?

-Si no hi ha comunicació.

no funciona. Intentem aconseguir aquesta comunicació però cal anar a poc apoc. Quan s'aconsegueix aquesta màgia, es produeix una realimentació que reverteix dels músics al públic i del públic als músics.

-Pot afectar en el nivell de comunicació el fet que es canti en anglès?

-Jo crec que amb la música i la manera de cantar ja n'hi ha prou. Nosaltres toquem temes que ja existeixen i per tant ningú no ens pot criticar.

-Hi hauria alguna possibilitat de fer un tema en català?

-A mi no em surt i sóc jo qui escriu les lletres. Em surten en anglès perquè és així com les sento. Quan sóc a

-Penses que són bones per Barcelona?

-Es molt discutible. Hi ha coses que quedaran però n'hi ha d'altres que potser no es podran mantenir i s'hauran de tornar a ensorrar. Penso ue s'hi han gastat molts iners, que han sortit de les butxaques de la gent, i que se n'enriquiran només uns quants. Amb alguna cosa s'ha millorat la ciutat, però potser s'ha fet massa ràpid.

3

-Com veus Barcelona?

-A mi m'agrada la ciutat.

Sóc de poble i estic vivint aquí perquè m'agrada, sóc urbana. Però el que trobo és ue falten moltes zones veres, hi hà massa contaminació i massa descontrol de trànsit M'agradaria que estigués més neta, és una ciutat per als cotxes. A més, el nivell de vida és molt car.

a

14

Maig 1992

Espectacle i història

<

z

o -I LU

ü X <

m LU

ce D >

Dagoll Dagom recorda amb el musical Flor de Nit els anys d'esplendor del Paral·lel cançons del passat. Flor de Nit és una proposta dramàtica ^ue utilitza elements signiicatius d'allò que fou la ciutat i la seva alegria nocturna, però recreant absolutament la música i la lletra".

Vàzquez Moltalbàn afegeix: "No és un musical arqueològic: és un musical que converteix larememoració del paper primordial el triangle passat en metàfora del Redacció format per Quimet, l'idealista present".

El musical Flor de Nit s'inicia sense sort, el mateix SebasHà Per la seva banda, el direcl'any 1991. El vell local ha de Reynals, l'intel.lectual atrapat tor de la companyia Dagoll ser enderrocat, un destí del pel món de la nit, i Rosa, la Dagom, Joan Lluís Bozzo, ha qual es va salvar per poc el protagonista, una noia obrera explicat que l'obra és també Teatre Victòria, on es repre- amb un futur prometedor com "la tragèdia insignificant senta l'obra. En les hores a cantant que veu truncades d'una noia treballadora a ^ui Erèvies a l'enderrocament, les seves expectatives per les circumstàncies de la vida ebastià Rcynals, un vell pe- l'esclat de la Guerra Civil. i de l#i\istòria condueixen riodista, recorda en un ftash L'autor de l'obra, Manuel cap a un dels nombrosos back allò que va ser el Flor de Vàzquez Montalbàn, vol re- escenariets del Paral·lel, a la Nit des de les llums de cordar, no obstant que Flor de fi dels anys vint". l'Exposició de 1929 a les Nit "no és un espectacle La figura imaginària de explosions de 1936. nostàlgic basat en escenes Rosa va néixer de converses En els records pren un convencionals de cabaret i en amb Maria Yànez, la Bella Dorita, amb Mary Santpere, llegint articles de premsa i veient fotos d'aquelles cupletistes que no van arribar a la glòria d'una Raquel Meller, Argentinita, Bella Chelito o Bella Dorita.

Dagoll Dagom ha tornat al Teatre Victòria amb el musical Flor de Nit. L'obra recull els ambients del Paral·lel entre 1929 i 1936 a través d'un petit cafè concert. Però per sobre del fons de recuperació històrica d'una època brillant i oblidada. Flor de Nit és un espectacle musical que vol repetir l'èxit de Mar i Cel o El Mikado.

?

La recuperació del Teatre Victòria.

L'estrena de Hor de Nit ha servit tamt)é per posar de llarg la reforma de l'històric Teatre Victòria, un dels precaris supervivents del naufragi del Paral.lel i que va estar a unt de desaparèixer com el Flor de Nit del musical de lagoll Dagom. La inclusió del local al pla de protecció de cinemes i teatres ha permès esquivar els inconvenients que la qualificació urbanística interposava als projectes d'ampliació de la sala. El Victòria esta ara gestionat per la societat Tres per 3, SA, que agrupa El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. El projecte del teatre vol mantenir una programació de qualitat però dirigida al mateix temps al gran públic.

El Victòria és l'hereu d'un dels locals més jxjpulars dels primers temps del Paral.lel, el Pal)ellón Soriano, inaugurat el 1905 pels germans Manuel i Ricard Soriano.

Cap al 1915, quan va ser comprat per La Barcelonesa de Espectàculos, es va convertir en el Teatre Victòria.

D'aquesta època és la façana amb les seves característiques columnes. El repertori del Victòria va ser molt divers, amb sarsuela, comèdia, varietats, flamenc...

Durant el franquisme s'hi va programar molt teatre català i hi van cantar figures com Antonio Machín, la Bella Dorita, Sara Montiel, Raquel Meller, Serrat, Peret o La Trinca. La supervivència del teatre va quedar compromesa a finals dels 70 i començaments dels 80, amb un programació desencertada i un local en males condicions.

E

PinUCAGM BIMiNSUAL

HüMsiazno A H n . MAIO 1SS2

TtMmmmimtm·mi

Un gran esforç de producció La realització de Flor de Nit ha suposat un important esforç de producció i la intervenció d'un ampli quadre d'actors i tècnics. L autor del text ha estat Manuel Vàzquez Moltalbàn i el compositor Josep Guinovart, que ja va ser l'autor de la música cie Mar i Cel i de la banda sonorade Elllarçhivern, de Jaime Camino. El director ha estat Joan Lluís Bozzo, que ja havia tingut la mateixa responsabilitat en els dos muntatçes anteriors de Dagoll Dagom 1 la cap de la producció ha estat Anna Rosa Cisquella.

A sobre i al darrera dels escenaris tamb)é hi ha noms destacats: Carme Cuesta (Rosa), Carlos Granaje (Reynals), Oscar Mas (Quimet) i Pep Cruz (el Gran Thonet); Josep Maria Duran a la direcció musical, Toni Mira com a coreògraf, Isidre Prunes i Montse Arenós com a escenògrafs, Chass Llach com a caracteritzador o John Waterhouse com a dissenyador de la il.luminació.

>^^^

^ >.^

í

5*< -«.^..ií^fc

^ ^

^«i^

L'enhorabona a la publicació bimensual VEÏNS de la CONFAVC, corresponent a abril-maig del 1992, que acaba de sortir. Esperem col·laborar per donar la màxima informació possible als socis de les asscKiacions federades i confederades.

PROPOSTES quotidiana i medi ambient, amb un membre del CEPA. -Dia 28 de maig.

Mediterrània, amb un membre de Greenpeace.

-Dia 11 de juny. Nuclears i Amb el títol Sis dijous i un dilluns verd, el grup ecologista energies alternatives, amb Enric de Sants ha posat en marxa un Tello, d'Acció Ecologista.

Totes les xerrades es faran cicle de xerrades ecològiques. a les 8 del vespre a la sala d'art del Centre Social de Sants (carrer Olzinelles, 30).

Cide de xerrades ecològiques

vTisr

6ru|>

Festes Majors del Guinardó i Prosperitat

Amb l'arribada del bon temps comencen a programarse les festes majors de la • ••• * majoria dels barris de Barcelona. Després de la de Sant Ecologista de Sants Antoni, toca el torn al Guinardó i a Prosperitat.

Al Guinardó, el dijous 7 de Durant els mesos de maig i maig ja començaran a instal .lar juny es faran les següents: -Dia 7 de maig. Ecologia els guarniments de la festa d'una ciutat, a càrrec d'un major. El divendres dia 8, ball de festa major. El dissabte 9 de membre d'Acció ecologista.

-Dia 11 de maig. Vida maig hi haurà fira d'artesania.

grups d'animació, dansa i màgia i un vermut popular, tot a la plaça Canonge Rodó. A més, a èant Josep de Calassanç hi ha un concert amb la coral Sedna i al centre cívic un torneig d'escacs per a la gent gran. El diumenge 10 de maig se celebrarà el gruix de la festa, amb la trobada de gegants, trabucada i cercavila, campionat de bitlles catalanes, matinal d'escacs, jcx:s infantils, havaneres i cremat, correfoc i dinar de germanor. Si voleu més informació, adreceu-vos a l'Associació de Veïns (236.81.80).

Per la seva banda, la comissió de festes del barri de Prosperitat ha organitzat un programa de festes del 30 de maig al 8 de juny. Cal destacar les activitats dels dies següents:

-Dia 6 de juny. Actuació del Cirquet Confetti a la plaça Nou Pins.

-Dia 7 de juny. Des de les 20 hores: Havaneres, correfoc i espectacle piromusical a la plaça Àngel Pestanya. A les 23 nores, ball de fi de festa amb l'orquestra cubana Caribe Nibor.

Si voleu consultar el programa complet, passeu pel casal del barri o truqueu-hi (353.86.44).

La cultura va de festa

El dia 10 de maig, la ccx)rdinadora d'entitats de Nou Barris ha programat un gran nombre d activitats al parc de la Guineueta. Pel matí hi haurà exposicions, jocs, espais de -Dia 30 de maig. A les 21 solidaritat, balls folklòrics i hores, el Teatre l'Arca posa en espectacles infantils. Per la tarescena l'obra Espectra alcol.legi da es podrà participar a Tibidabo (carrer Vinyeda). A concerts de jazz i de rock, a les 23 hores, ball i pregó a la espectacles de circ, havaneres, correfcx: i focs d'artifici. plaça Àngel Pestanya.

Tamborinada Com ja us vam anunciar al darrer número, el dia 24 de maig se celebrarà la quinzena Tamborinada de la Roda d'Espectacles al Carrer. Al llarg de tot el dia, els més petits poaran participar en pes i espectactesd'animacióal parc de la Ciutadella.

15

ICARRER

Maig 1992

LA PASSEJADA

<

Sant Andreu de Palomar: un barri amb cor de poble encara que l'annexió no agradà gens, i a Sant Andreu encara Fa mil anys, en un lloc diuen: "me'n vaig a Barceloanomenat Palomar, terra de na".

Passejarem pels racons del pas entre el Vallès, el Maresme 1 el Pla de Barcelona, es cons- cor del poble, on l'insigne poetruí una ermita dedicada a ta dels humils, l'Ignasi Iglel'apòstol Andreu. Al llarg dels sias, s'inspirà per descriure els anys, al voltant d'aquesta er- personatges de les seves obres mita s'anà forjant un poble teatrals. L'eix de vianants ens amb característiques pròpies. durà des de la plaça de Pels volts del mes d'abril del l'Estació fins a les arcades del 1897 esdevingué un barri més Mercat, on la frisor de les olors de la gran ciutat de Barcelona, dels aliments ens durà a fer Pau Vinas

PLAÇA DEL MERCAT

CAKRER MATEU FERRAN CARRER CERDÀ

l'Última copa perallibeirar-nos d'aquest dolç neguit.

del rector, on hi ha un rellotge de sol.

Plaça de l'Estació: "Bello Canto"

Plaça d'Orf ila: el cor del poble

Només arribar-hi, hom s'impregna d'una flaire de poble. Aquesta plaça amb l'estació de Sant Andreu Comtal a llevant, està encerclada per petites cases de planta baixa i pis i té a l'extrem nord la chnica Sant Jordi, institució medica privada, única en el barri, fundada pel regidor de la Lliga Josep Cararach, a les darreries de l'any 1926. En una de les voreres que dóna a la institució mèdica ni podem observar dues fites que assenyalen el traç de la línia ferroviària Tarragona - Barcelona - França, inagurada entre el 1854 i el 1855.

Tot seguit passem a la plaça Orfila opíaça de l'Església, on trobem la casa de la Vila o seu del Districte Novè. Refeta del tot l'anj^ 1915, ha esdevingut l'administració local del barri, encara queia descentralització municipal continuï sent una assignatura pendent. A la plaça tenim la boca del metro de la línia vermella, que arribà a Sant Andreu amb molta polèmica a finals dels anys 60, perquè les obres ocasionaren l'enderrocament de molts edificis i les famoses esquerdes de l'esçlésia parroquial, que anys mes tard foren reparades gràcies a l'ajut de les administracions.

Carrer del Pont: el Rec Comtal

El carrer de l'Ajuntament: més que un carrer

Un cop deixem la plaça ens endinsem pel carrer del Pont, anomenat així pel pont que creuava el Rec Comtal. El rec neixia en unes mines de Montcada i al llarg del seu trajecte regava els camps que l'envoltaven fins arribar a les portes de l'antiga ciutat comtal. Al cantó esquerra, en unes petites cases de certa antigor, hi podem veure una placa de rajola on hi ha escrit casa del oficial, perquè servia d'allotjament als oficials de les tropes que feien estada a Sant Andreu a les darreries del segle passat. A l'altre costat del carrer hi ha la parròquia de Sant Andreu de Palomar, construïda a meitat del segle XIX i acabada a principis del XX, d'estil neoclàssic i amb una esvelta cúpula obra d'en Pere Falqués. Adossades al temple hi ha les restes de l'antiga porta de la vella església, i l'edifici de la casa

Deixem la xerinola dels infants i la xerrameca dels vells, i ens endinsem pel carrer de l'Ajuntament. Eis sorolls dels carruatges i el brunzir de les motos ja són història, perquè ara és, més que mai, un carrer només per a vianants. A banda i banda hi trobem les cases antigues, que anys enrera eren l'escalfor dels gremis (sabaters, fusters, boters...).

Quasi al final del carrer hi ha l'estanc més antic del poble on tres germanes s'encarreguen de farcir de fum i ensegellar els clients. L'estanc conserva una decoració amb un alè rústic que val la pena veure.

RRER FONS I GALLARZA CARRER L'ARC DEL MERCAT

CARRER AJUNTAMENT

latÜlT ^ CARRER DEL FONT T ^ P A . à FLACA DE L'ESTAaO

(Ramon Vila)

EL CURS DE L'ANY

Maig ventós i juny calent fan bon vi i bon forment de l'arbre maig, sí que ha perdurat en diferents indrets, És gairebé segur que quan desplaçades del seu lloc hatingueu una estona de tran- bitual en el calendari, que quil.litat per poder llegir equivaldria al dia 1 de maig, aquest article, ja haureu per- i les trobem a Cornellà de dut l'oportunitat de contem- Terri, per Pasqua, a Centel les plar una vista un xic inusual el 30 ae desembre... de la gran ciutat olímpica.

De totes maneres, si pel Tan sols el dia 3 de maig, carrer us aturen dicnt-vos: i de bon matí, es permès ae pujar al sostre de la Catedral, Vostè, senyor galant, per presenciar la benedicció que té la cara com un diamant: de la Creu de Terme, que un dineret per la Santa Creu! curiosamentes troba daltdel terrat. Això evidentment no o bé, sense distincions és pas per cap casualitat, ja sexistes. queeltercerdiademaigésía festa de la invenció de la Vostè, senyora hermosa, Santa Creu. que té la cara com una rosa: Poques festes ens queden un dineret per la Santa Creu! relacionades amb les b>enediccions de les creus de No us penseu pas que es terme, però curiosament la tracta d'un pidolaire qualseseva festa cosina germana, la vol,queusfaperdreel vostre Lluís Puig

valuós temps, sinó que podrien ser un grapat de>cana11a enjogassada, fent una nova recapta, tal i com sempre s'havia fet. El que sí que no us podeu perdre, de cap de les maneres, és la visita obligada a la fira d'herbes de remei i de fruita confitada, arrop i mel; sabeu que Sant Ponç i la fira estan estretament lligats i com s'escau 1' 11 de maig, val la pena de donar unes bones sobredosis de menjars ensucrats a la panxa, abans de començar lesrigorosesdietes estiuenques per presumir de bon tipet a la platja.

No cal allargar-nos més, ja que el juny vindrà molt calent; des del Corpus a Sant Joan n'hi hauria per parlarne tot un any i a més, a la nit de la verbena, serem a trenta dies de l'estrena.

La plaça del Comerç: la plaça del Rellotge Al bell mig de la plaça trobem una font noucentista coronada per un fanal que dóna llum a l'indret. A la nostra esquerra tenim un gran rellotge (popularment l'anomenem plaça del Rellotge) de la rellotgeria Carreras. Hi ha una anècdota que fa referència a aquest rellotge: un bon dia entrà un senyor a la rellotgeria i preguntà al mestre de la casa: 'Quina hora teniu?". I el mestre, treient foc pels queixals, l'empenyé fins a 1 entrada de l'edifici i li digué: "Animal, que no veus l'hora que és?", assenyalant el gran rellotge. A l'extrem sud de la laça trobem la farmàcia ranquesa, que enguany celebra el seu 150 aniversari.

Guarnida amb mobles que fan història, amb el taulell d'estil modernista, prestatgeries amb pots medicinals de porcellana 1 una màquina enregistradora de finals de sede XIX en ple funcionament. Davant de la farmàcia Franquesa hi ha un edifici modernista, recentment rehabilitat, el Versalles.

Construït a principis del segle actual,alsbaixosae l'esmentat edifici trobem el Bar Versalles, ue dóna nom a l'edifici. Des e l'any 1928 la família Heredero s'ha fet càrrec de l'establiment i el propietari actual, amb paciència i molta ha dut el Çrofessionalitat, ersalles pel bon camí, i el podem considerar com el bar del poble perquè tothom es coneix, i el nou vingut ràpidament deixa d'ésser un desconegut.

P

a

z

o -I

ü ir <

OQ

u oc >

El carrer Pons i Gallarza Al costat mateix del Versalles hi ha l'antic camí de Sant Llorenç, que duia a Santa Eulàlia de Vilapicina i que ara s'ha convertit en el carrer de Pons i Gallarza. Un cop s'acaba l'eix de vianants, a l'esquerra podem contemplar el carrer Cerdà que és el màxim exponetit de les arrels de l'antic poble andreuenc, amb les seves casetes espolsades de blanc i farcides de geranis i roses.

La plaça del Mercat: "Vine al mercat, xato" Ens dirigim cap a la plaça Mercadal, agafant el carrer Mateu Ferran. A l'entrada de la plaça porxada del Mercat, al cantó dret hi descobrirem la botiga de Can Tianet (oficialment Maftà). Botiga amb més de cent anys d'història, on podrem comprar de tot, des de menjar per animals, productes de neteja, revelat de fotos, espelmes, queviures... fins caramels.

L'actual propietari ens comentarà mil i una històries sobre la botiga. El seu avi la comprà a un home conegut popularment per en Tianet, que era un personatge carismàtic i un xic alegre. Cx)menten que deixà escrit en el testament que volia que quan es moris i el traslladessin de l'església al cementiri, la comitiva dugués una orquestra que toques marxes alegres.

Com a punt i final de la nostra passejada, els porxos de la plaça de vendre, amb els antics, avui ja elèctrics, fanals de llum de gas que encara es conserven, gràcies a la salvauarda de la Vocalia de atrimoni Històrico-Artístic de l'associació de veïns del barri.

P

16 <

O

Maig 1992

Las barracas del gobernador Memorias d e u n barrio inhabitable l l a m a d o a desaparecer

(0 X

A raíz del articulo de Jesús Carrasco publicado en 9 Barris 9, nuestro periódico, interesado en recoger la memòria ciudadana, pidió al autor que ampliarà su relato histórico sobre este barrio aue està a punto de ser demolido 40 anos después de su inauguración, por no naber reunido nunca las mínimas condiciones de habitabilidad. Las viviendas del gobernador, con habitàculos de 20 metros cuadrados, nació el 1952 para albergar a los barraquistas que habitaban en la Diagonal y esconder así la misèria existente en nuestra ciudad de los ojos de miles de visitantes que asistirían al Congreso Eucarístico.

Jesús Carrasco A.V. de Verdum

Soy un inmigrado que a los veinticuatro anos de edad, recién Casado y dejando esposa en el pueblo donde nací, Aguilas, llegué a Barcelona en el 1947 con solo cua tro duros en el bolsillo y un salvoconducto del alcalde del pueblo, para que en el viaje no me detuvieran ni me remitieran al pueblo.

Me coloqué a trabaiar el mismo dia que llegué a Barcelona, porque mi oficio, tomero, en aquellos aflos era muy buscado. Y como no tenia ni un duro, ni conocía a nadie que me ayudase a pagar un traspaso de un piso, decidí pedir permiso a mi empresa y en una de las naves me construí una espècie de barraca, però con luz y agua, y enseguida me traje a mi esposa del pueblo. En el afto 1949 nos nació el primer hijo.

Después, entrelosanosancuenta y algo mas de los sesenta, la llegada a Barcelona era peor. A los aue llegaban a las estaciones ue ferrocarril, especialmente a la de Francia, si no tenían a un familiar que justificase que les podia acojer, les llevaban a mistones (el antiguo pah)ellón de las Misiones de la feria de 1929 en Montjuïc). Allí les encerraban, les daoan una miserable dieta alimenticia y un trozo de suelo para que, si eran capaces, durmieran. Y allí los tenían hasta que formaban una expedición numerosa y entonces los metían en un tren de aquella època, los borregueros, y los llevaban al pueblo de procedència.

Así llegàbamos a Barcelona la mayon'a de la gente aquellos anos. jQué espectàculo tan deprimente ver a todas aauellas familias, que venían a Barcelona a buscarse la vida, tira-

das por los suelos y tan mal tratadas como si fuesen delincuentes, cuando su único delito era venir a colocarse a trabajar y comenzar una vida nueva y justa,donde lo primero era alimentarse para quitarse el hambre y después vestirse!.

En el afio 1952, a través de una persona influyente en el Gobierno Civil, conseguí un pisito en ese recién estrenado grupo de viviendas del gobernador de Verdum, las casitas blancas de papel, según las calificó un periodista de la Soli, el periódico del Movimiento, aunque parece que le costo el destierro.

Aquello era un campo de concentración, compuesto por 900 barracas verticales, con un poco de luz y un peco de agua, ue se inauguro para limpiar e barracas la zona de la IDiagonal donde se tenia que construir el gran altar para el SegundoCongresoEucarístico IntemacionaL Era un lugar totalmente incomunicado pues no existia ningún medio de transporte para el traslado hasta allí y en sus alrededores solo existian campos de vinas y algunas higueras.

El grupode guardacampos tenia un jefe, que era un brigada retirado de la Guardia Civil, tan bèstia y mala persona que por eso lo puso en ese lugar el gobernador civil, Acedo Colunga, de triste recuerdo para los barceloneses.

A su vez este jefe, el sefior Cafiete, se cubna con un grupo de guardias civiles retirades que eran los jefes de los bloques. Algunos jefes se marcharon porque no eran capaces de cumplir las bajezas que, como ordenes, les daba su jefe.

Los guardias carceleros

A cualquier hora, y especialmente de madrugada, se presentaban en nuestras viviendas con los libros en la mano y estabamos obligados a abrirles y dejarles que registraran nuestras habitaciones y comprobasen cuàntas y qué personas había en las viviendas. A mi, en concreto, a las 2 de la maí\ana me obli^aron a enseftarles las habitaciones y, al córrer la cortina deia primera habitación, estos sefiores y yo vimos cómo mi pobre madre se estaba poniendo la camisa para dormir. jQué vergüenza y a qué bajezas nos Un pisito en un campo de sometían!. concentración Si discutías con un vecino y el escàndalo era un poco Muchos vecinos de Sant pasado de tono, antes cfe 24 Andreu y de otros barrios ve- noras las dos familias hallanían a pasar el domingo para l)an sus pocos enseres, y ellos cuidar su vina o para cazar mismos también, en la calle pàjaros. Había algunos sin remisión. guardacampos pagados por Teníamos una potencia de estos propietarios, para man- luz equivalente a cinco bomtener a raya a los nuevos veci- billas de 25 bujías cada una y nos del gobernador, ya que nos en el pasillo estaba la caja del consideraban algo asi como fusible, precintada, y si la tointrusos, o algo parecido a se- cabas podías ir a la calle. Por lo res de otro planeta. Y tenía- tanto, no teníamos plancha mos que callar y decirles "jSí, elèctrica, ni mucho menos cosenor!" a estos sefiores cina elèctrica. Y si alguno teuardacampos, porque si da- nia un aparato de radio tenia an parte ae nosotros al jefe 3ue apagar la luz para no fundel grupo, nos dejaban sin viir el fusible. Y mucho ojo con vienda o barraca, y a la calle tú que el jefe o alguno de sus y tu família. secuaces pusieran la oreja en

a

f

Aspecte actual de las viviendas. (Miguel López).

El gobernador civil Felipe Acedo Colunga, el obispo Gregorío Modrego y el alcalde Simano inauguran las viviendas del gobernador (Arxiu Diari de Barcelona).

tu puerta o ventana y te sorprendieran escuchando la Radio Pirenaica u otras similares, porque fulminantemente te ibas a la calle y, quizas, a la càrcel por comunista.

Un domingo me puse a pintar y, cuando fui a Uenar el segundo cubo de agua, ya no quedaba mas en eldepósito.

En estos casos, buscabas a un espabilado, protegido del senor Canete, le dabas cinco duros, subía a los depósitos, les cerraba el agua a los otros vecinos y me la aaba a mi. Ojo, però ese dia no podías llenar otro cubo hasta pasadas tres o cuatro horas. No se nos permitía, si nos atrevíamos, ir a la companía a quejamos aunque estabamos pagando mas agua que cualquier otro vecino de Barcelona. No podiamos lavar la ropa en casa, porque no teníamos agua. Nuestras mujeres tenían que ir al lavadero publico del grupo y pedir tanda, y lavar en agua sucia, el dia que les tocaba.

donde se comenzó a fraguar la lucha por un barrio digno.

En 1963, se obligo a los vecinos a comprar lasViviendas del Gobernador por la cantídad de 25.000 pesetas. Aunque dejó de ser un campo de concentración, cada dia eran mas barracas poraue con el tiempo se fueron deteriorando mucho.

Reivindicaciones

Al principio de la dècada de los 70, ya con la asociación de vecinos en marcha, denunciamos el problema de la mala construcaón de las viviendas de este grupo, pues aparecian las humedades y las ratas.

Como éramos gente joven y con muchas ganas de luchar por un barrio digno, celebramos muchas asambleas y en ellas haciamos siempre una llamada a los vecinos de todo el barrio y especialmente a los de las viviendas del gobernador para que se incorporasen a la lucha, por un barrio de Verdum digno de sus sufriRatas doshabitantes.Queríamosque Como no gastabamos agua, de una vez por todas dejasen los canales y los desagües eran de llamarlo Pènjamo, como lo habitàculos de ratas, que nos llamaban los ciudadanos de salían por los wàteres. A mi, otros barrios. Però los vecinos me mordió una en el ano y a de las viviendas del gobernaotros vecinos les corrían por dor vivían aun con ese miedo, las camas cuando dormían. aunque fuesen propietarios de Ningún familiar o amigo sus viviendas, y no había podia venir a comer o cenar a manera de incorporarlos a casa durante la semana, y la lucha salvo algunas exmucho menos quedarse a dor- cepciones como el sefior mir, aunque tan^poco tenía- Gilabert. mos sitio. Mi vecino se tra jo de Però los anos han ido pasu pueblo a su madre, ya muy sando y tanto la gente de las viejecita y enferma, y como el Viviendas del Gobernador verdugo del seflor Canete no como la de la Obra Sindical le dió permiso para tenerla, del Hogar y de todo el barrio tuvo que buscar una habita- se ha ido haciendo mayor y las dón en una casa particular ganas de luchar se nan ido para que pudiera dormir y desvaneciendo. La historia de conrier. los hombres y de los pueblos En el ano 1955 unas cuàn- se tiene que escribir, sea buetas familias pasamos a vi vir al na o mala, porque de ella se nuevo çrupo de viviendas que pueden extraer muchas lecen el mismo barrio acababa de ciones que seran buenas para construir la hoy extinta Obra el futuro de los hombrés y de Sindical del Hogar. Aquí fue los pueblos.

17

Maig 1992

L'ecologisme i el moviment veïnal Fa set anys que la Guineueta es mobilitza en contra dels perills dels parallamps radioactius

Un parallamps radioactiu és una petita gota d'aigua dins de l'oceà del perill nuclear, però com tots sabem, els oceans són sumes de gotes d'aigua. Comercialitzats des de 1982, el 13 de juny de 1986 el Consell de Ministres va aprovar un decret prohibint la instal·lació de parallamps amb càrrega radioactiva i donava un any de termini per a la retirada dels ja instal·lats.

Entrats al 92, any de les meravelles, encara són als terrats esperant una mà que se'n faci càrrec d'ells.

Jordi Foix

Són perillosos els parallamps radioactius?. En realitat, en condicions normals el risc de radiació és baix, però també és molt cert que ben poc normals son les condicions d'uns parallamps que van ser mstal·lats indiscriminadament entre 1969 i 1985 als terrats d'escoles, hospitals, indústries i finques. Es troben en molts casos en condicions defectuoses o al costat d'antenes de TV, i arriben a ser manipulats per veïns i veïnes de l'edifici.

La perillositat i els efectes sobre la salut són ben reals i possibles· La ironia més gran és que està comprovat que la incorporació de petites quantitats

de material radioactiu als capçals del clàsic parallamps Franklin no millora de manera significativa la seva acció però sí que constitueix una font addicional de perill. El mateix

C A D A

CSN (Consell de Seguretat Nuclear) reconeix que, en cas de deteriorament dfel sistema de contenció dels radioisòtops, el perilldecontaminacióradioactiva és apreciable i en cas d'accident, els riscs són considerables.

Avui estan prohibits a tota Europa, però al nostre país encara romanen als terrats, tot esperant que siguin retirats per l'ernpresa encarregada de ferho, E N R E SA (Empresa Nacional de Residuos Radioacti vos), companyia destinada pel govern estatal a la gestió dels residus radioactius. També la Conselleria de Medi Ambient

de la Generalitat ha d'assumir la seva responsabilitat.

Històries d'una lluita veïnal Ja fa set anys que l'Associació de Veïns de Guineueta denuncia l'existència de parallamps radioactius al Darri. Les contínues exigències a ADIGSA i al Corisell de Districte de Nou Barris mai no han estat escoltades. Avui, les associacions de veïns de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Can Cuiàs, així com les associacions de pares d'alumnes dels barris, han endegat una lluita en el mateix sentit.

En aquest moment cal fomentar que siguin les pròpies associacions de veïns del districte de Nou Barris les que impulsin un cens real aels parallamps radioactius existents i que l'administració es faci càrrec de la seva retirada.

L'emmagatzematge és a hores d'ara el punt mes conflictiu després de la seva utilització i és un problema que no es pot solucionar traslladant i acumulant el perill a d'altres poblacions de fa resta de l'Estat o a l'Àfrica.

Des d'un punt de vista solidari, la merda no pot sortir del país

que l'ha produït; s'han debuscar els magatzems de residus amb totes les mesures de seguretat perquè no suposin un perill.

Aquest és un exemple més de la 11leugeresa amb què s'han introduït tecnologies sense estudiar prèviament i a fons els seus efectes i que després s'han demostrat perilloses. I també de l'absoluta irresponsabilitat de les administracions a l'hora d'enf rontarel problema i cercar solucions.

L'ecologisme i les associacions de veïns i veïnes Si mirem la història reivindicativa del moviment veïnal, veurem que el pensament ecologista no li és tan estrany com podria semblar a primera ullada. Què han estat, si no, les lluites per arrabassar zones verdes de mans dels especuladors, contra els sorolls,les indústries contaminants, els cinturons... Es podria contestar aquesta pregunta dient que això són lluites per la millora de les condicions de vida; però, què és, si no, l'ecologisme social?. És ben cert que, amb poques excepcions, aquest discurs no ha estat present de forma elaborada i explícita dins dels programes reivindicatius veïnals. Ara però, cal que el moviment veïnal es plantegi el pensament i les reivindicacions ecologistes, fins i tot que les incorpori a les seves lluites. I ens aoonaríem que s'hi integren de forma harmònica.

Segurament l'ecologisme social ens ajudaria a pensar més globalment a l'hora d'intervenir dins dels nostres barris. La lluita contra elsparaUamps radioactius n'es un exemple.

M E S

CrARRE

PER A 8 0 . 000 L E C T O R S B A R C E L 0 N A A

A

partir de ben aviat la Veu del CARRER podrà ser el vehicle perquè els seus missatges arribin a: ^ 20.000 llars i oficines comercials / 80.000 barcelonins que llegeixen cada mes la publicació de més difusió escrita en català

..-^o^-^ . . • • > ^ AO

Ompliu el butlletí del peu de pàgina, si us interessa rebre informació detallada dels espais publicitaris d'aquesta publicació.

<J)\'3·

> ^

. . • • > *

^^e-^" ec-

-.^^^'

o o (0 (0 < <

>

18

Maig 1992

i

La campanya de Taigua augmenta la pressió

ü

Jordi Gasull

o

(0 (/)

< <

Q >

de la seva aprovació, dos, El passat 9 d'abril, a les els del PCC, ja no Cotxeres de Sants, va tenir lloc hi són represenuna assemblea convocada per tats, i els a'IC ara la Plataforma d'Entitats Con- són 7. Els socialistra els Augments Abusius dels tes han manifesI m p o s t o s sobre l'Aigua. tat la seva decisió A s s o c i a c i o n s d e v e ï n s , de presentar una sindicats i consumidors van moció al Parlacreure que calia passar a una ment per suspensegona part de la campanya, dre l'aplicació del ja que les negociacions amb la cànon mentre es Generalitat i els municipis està toma a discutir la anant massa lentament. Les llei i IC presentarà més d e 75.000 signatures d'immediat una recollides i el fet q u e a nova Dropos ta de l'Hospitalet i a Ciutat Badia ja llei. El PP ha fet fa nou mesos que no es pa- p ú b l i c a m e n t guen els rebuts de l'aigua són quatre propostes fets ben demostratius que una que no resolen el gran majoria no està per mes p r o b l e m a , divagacions.Quin és el sobretot perquè moment actual? En síntesi i cobrar els rebuts m a l g r a t q u e el tema és cada dos mesos complex, la Direcció General L'augment dels impostos ha de servir per pagar obres que ofereix diferents modalitats pot ser un cop encara no han estat decidides. d'efecte però en per anar rebaixant el cànon en (Acudit de Cesc publicat a Tde/Express). realitatencareixel anys futurs, però no ara. No rebut perquè vol suspendre el cànon que ja La proposta de l'Assemfa un any que cobra, quan en- n ' a u ç m e n t a els costos de gestió.

Què farà CIU, amb la blea del dia 9 va ser unànime: cara no te ni projectades ni cal seguir p r e s s i o n a n t i pressupostades les obres per , seva majoria absoluta? negociant, cal donar suport als les quals cobra el cànon. barris que ja no paguen i cal Es constitucional gravar fer un pas més, retirar les La Junta de Sanejament no més d'una vegada un domiciliacions bancàries ara sap aclarir els costos mateix fet imposable, com mateix, a l'espera de decidir diferenciats pel c o n s u m és el consum d'aigua? un no p a g a r g e n e r a l i t z a t domèstic i per l'mdustrial. No hi ha base fiable per fixar una La Confederació d'Asso- quan arribi, pel juny-juliol, el segon r e b u t d e l'any. taxa m é s a j u s t a d a . Dels ciacionsdeVeïnsdeCatalunya a j u n t a m e n t s , n o m é s la ( C O N F A V C ) i totes les Totes les a s s o c i a c i o n s , Federació d e Municipis i federacions, com la de Barce- sindicats i o r g a n i t z a c i o n s de consumidors disposaran a l g u n s a j u n t a m e n t s , com lona, que li donen suport, la l'Hospitalet i Rubí, han donat Coordmadora de Jubilats, els d e fulls, els recolliran signats pels interessats i senyals de voler resoldre el sindicats majoritaris, CCOO i proDlema per la part que els UGT, i les organitzacions de els aniran lliurant per blocs a les entitats bancàries i a toca. L'Entitat Metropolitana consumidors, tots tenim clara sembla que també pot aprovar una mateixa qüestió: no es p)Ot les empreses subministradol'eliminació del cobrament de pressionar tant, i des de tants res. la taxa pels residus sòlids el punts al mateix temps, els La FAVB anima a tots els proper mes de maig, però treballadors, que som alhora veïns de Barcelona i a totes les abaixar l'augmentaprovatper veïns dels barris i soferts n o s t r e s a s s o c i a c i o n s q u e aquest any ja serà una aitra c o n s u m i d o r s dels serveis treballin de valent aquesta qiiestió. bàsics. I a més ens comencem segona part de la campanya i Els partits polítics han a plantejar i a estudiar si és per això posem a disposició de t o t h o m , per a q^ualsevol començat a reaccionar: de fet constitucional una llei que grainformació, el telèfon dels dels 15 escassos vots que va va tres o quatre vegades un tenir en contra la llei que mateix fet imposable, com és veïns (310.22.11) de 9 a 13 i de 16 a 20 h. imposa el cànon en el moment el consum d'aigua.

Stóp a l'especulació de Procivesa

UNA EXPERIÈNCIA

El Centre Social de Sants i les noves tendències del moviment associatiu Josep Ribas

A vegades ens lamentem de la poca participació en les associacions de veïns.

Sembla que la vida associativa interessi poca gent, fora de problemes particulars o de petits col.lectius de veïns puntuals. La democràcia participativa és difícil perquè els àmbits d'interes aels veïns són bastant limitats.

tura jeràrquica. D'un temps ençà hem anat recollint un goteig contínuat de gent a qui 1 interessa associar-se però per temes concrets i d'una manera autònoma, sense passar per estructures burocràtiques o avorrides, segons diuen ells.

Nosaltres hem impulsat la creació d'aquests grups autònoms sota el mateix sostre, c o n s e r v a n t la seva autogestió. Amb el temps

La sala d art del Centre Social de Sants. (A. V. C. S. de Sants).

Aquí, evidentment, no descobrirem cap pedra filosofal, però sí (jue volem explicar l'experiència que estem portant a Sants, concretament al Centre Social de Sants.

La nostra associació de veïns, com moltres altres, també ha patit i pateix una fluixa participació veïnal, però l'experiència que estem portant a terme d un t e m p s ençà ens p e r m e t analitzar el present a m b optimisme i el futur amb bones expectatives.

H e m a r r i b a t a la conclusió que el moviment associatiu està molt diversificat. Els interessos no són un, són molts, i per això cal adaptar les nostres organitzacionsa les noves realitats.

La realitat que ens estem trobant a Sants és que la gent té poc interès per interar-se en una associació e veïns i treballar a nivell de vocalies amb una estruc-

f

s'ha anat creant una coordinació entre ells. L'associació de veïns n'és un grup més.

En l'actualitat tenim 16 col.lectiusde tota mena, des d'antimilitaristes, pacifistes, ecologistes, defensors dels vianants, culturals, d'ensenyament, feministes i latino-americans fins a diferents grups de joves, músics i de simulació i rol. De tot aquest conglomerat n'ha sortit una junta q u e p o t e n c i a les relacions entre grups i vetlla per la infrastructura de la casa.

Com es pot desprendre del que hem explicat, no és cap invent nou, però la cosa funciona. La prova és l'organització de la Primera Setmana del Centre Social deSants,ondiferentscol.lectius aportaran en públic diferents punts de vista sobre la tasca que cadascú desenvolupa, a més de diferents actes conjunts.

S'ha constituït la Coordinadora d'Afectats per Expropiacions a Qutat \fella Durant aquests tres darrers anys, p r o p d ' u n miler de famílies i comerços han estat afectats pels tèrbols processos d'expropiació incoats per Procivesa. I es calcula que en els pròxims dos anys 4.000 famílies i c o m e r ç o s m é s puguin arribar a trobar-se en aquesta mateixa situació.

Fins ara, només a una de cada dues d'aquestes famílies expropiades h ha estat proporcionada una vivenda alternativa. La resta, o han preferit anar-se'n o han estat expulsades perquè, segons Procivesa, no tenien dret a una nova vivenda.

Els que han hagut d'anarse'n perquè se'ls na negat el dret a accedir a una nova vivenda han estat compensa ts amb una indemnització miserable, probablement tant més miseraole com més necessitats n'estaven.

Els èxits aconseguits per Procivesa l'han animada a perfeccionarel mètode, de manera que si fins ara, seguint criteris arbitraris, i p r o b a b l e m e n t il·legals, venien negant el dret a la vivenda a un indeterminat nombre de famílies, ara volen

estendre l'abast, intentant, com recentment han anunciat, deixar sense vivenda a totes les famílies que no puguin acreditar almenys 10 anys de residència.

La pregunta és: té dret Procivesa a fer-ho?

La resposta és no, i un no rotund, a més, perquè l'objectiu bàsic dels Plans Especials de Reforma Interior no és expulsar els veïns de les seves v i v e n d e s sinó permetre'ls accedir a una altra de millor. 1 qui sostingui el contrari, menteix, perquè els plans especials per a realitzar les expropiacions estableixen que per cada vivenda expropiada cal construir o rehabilitar una altra i que aquestes vivendes h a n d e ser per als veïns expulsats.

N o p e r m e t e u q u e us expulsin, no tenen dret a ferho. Si esteu afectats per algun d'aquests processos d'expropiació i si sabeu que podeu arribar a estar-ho aviat, o si teniu familiars i veïns en aquesta situació i els voleu ajudar, TRUQUEU-NOS,

Programa de la Primera Setmana del Centre Social de Sants

p e r q u è u n s q u a n t s veïns conscients de què no som unes famílies disperses, sinó que és una gran part de la nostra comunitat l'afectada, hem decidit organitzar-nos i constituir-nos en Coordinadora d'Expropiats per dotar-nos i facilitar a tots els que ens ho sol.licitin, mitjans tècnics, jurídics i polides per assumir la nostra defensa i impedirque se'ns expulsi.

Les xerrades es faran a la Sala d'Art del Centre Social de Sants, al carrer Olzinelles, 30, a les 20 hores, menys la del dia 9, que es farà a les 11.30. Tota la setmana hi haurà exposició de tots els grups a la Sala d'Art.

Veïns informats-veïns coordinats

Divendres 8 de maig: Xerrada sobre l'objecció fiscal, organitzada per CaosVerd.

Truqueu-nos o visiteu-nos a alguna d'aquestes adreces: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) Tel: 310.22.11, de 17 a 20 h Associació de veïns del Casc Antic Telf. 319.75.65 de 17 a 21 h Carrer Rec, 27, baixos.

Associació de Veïns Amics del Raval Telf. 442.60.58 de 20 a 22 h Carrer Roig, 12.

Dissabte 9 d e maig: Xerrada sobre els problemes dels Joves, amb passi de vídeos. Organitzen els col·lectius d'estudiants, Mili-KK i Eix Violeta.

Diumenge 10 de maig: X e r r a d a sobre la v i d a q u o t i d i a n a i el m e d i ambient, organitzada pel Grup Ecologista de Sants.

Dimarts 12 de maig: La

mili a debat. Organitza el Col·lectiu de pares i mares antiservei militar obligatori.

Dimecres 13 de maig: Xerrada sobre la refora educativa organitzada per la Mesa en Defensa d e l'Ensenyament Públic i de Qualitat.

Dijous 14 d e m a i g : Xerrada: Barcelona, cap a on vas?.

Organitza l'Associació de Veïns de Sants.

Divendres 15 de maig: Sopar de veïns a la plaça Bonet i Moxí (abans plaça Màlaga). Per a 200 persones.

Dissabte 16 d e maig: Acudit-denúncia. A la carretera de Sants entre els carres Alcolea i Salou.

Organitza el Col·lectiu per la Pau de Sants.

19

Maig 1992

350 veïns van participar a l'assemblea de la CONFAVC Roser Argemí

El 5 d'abril, un diumenge plujós amb un aire brúfol, tingué lloc la setena assemblea deia CONFAVC, a Barcelona.

Les 350 persones que van col·laborar a fer d aquesta assemblea un acte de discussió i de presa de conclusions sabien que es posava en pràctica un nou reglament: tant votaven les federacions com les associacions de veïns assistents. D'ara endavant la CONFAVC convocarà a les seves reunions les federacions i les associacions de veïns federades i ambdues tindran el mateix dret de vot. Es a dir, ha desaparegut aquella estructura jeràrquica de la CONFAVC per donar el màxim de protagonisme a les associacions de veïns.

Malgrat els molts inconvenients que presentava el lloc (una nau metàl·lica que no afavoria la discusssió, perquè qualsevol paraula dita en to més alt retrunyia per tota la nau, sense cap petit comfort), els fidels assistents, que cada any es desplacen des de qualsevol punt de les comarques catalanes perquè creuen en el moviment associatiu, van convertir la trobada en una reunió de profit.

Més canals de participació Després de l'obertura i les ponències del mati', un dinar desangelat en un ambient que

^í^^HÜ,

Asamblea de la CAVE Los pasados días 21 y 22 de marzo se celebro en la Ciudad de Badajoz la quinta asamblea general de la Confederacion de Asociaciones de Vecinos del Estado Espafíol (CAVE).

Con la asistencia de 82 federaciones se desarrolló el orden del dia propuesto.

En el curso de la reunión se debatieron y aprobaron tres ponencias: La

tada, con Fernando Martos como presidente, Antonio Murillo como vicepresidente y Diego Cruz como secretario.

139 votos fueron favorables, 7 negati vos y 62 asistentes se abstu vieron al considerar precipitada la elección.

fïXXMmma

Sociedad actual y las asociaciones de vecinos, Las asociadones de vecinos an te losciu' dadanos: la ciudad que quere-

no havíem aconseguit d'escalfar amb l'alegria dels assistents, va donar pas a un seguit de conclusions aprovades per l'assemblea després d'uns retocs de darrera hora. Només la voluntat del ciutadà que volia ser-hi fins al darrer moment, ja que s'adona que el moviment veïnal és un dels pocs mitjans que té de participar sense embuts, encara que amb molta paciència, en la vida mblica, va fer que l'assistència Íos constant al llarg del dia i que el moviment associatiu reivindiqués altre cop millors condicions per treballar millors locals, pagament puntual de les subvencions, etc - i més canals de participació i més assequibles.

Les autoritats, al principi i al final de l'acte, es van sotmetre a la disciplina del

retard en l'horari previst i també al desconeixement que d'ells tenien les persones que les havien d'atendre. Però potser també cal que s'adonin que no tothom els reconeix per !a seva cara i que ells sempre s'han de guanyar la popularitat amb els fets.

Si als polítics els avalen uns vots a les urnes, segons ens retreuen sovint, als ciutadans que voluntàriament defensem que la veu dels barris sigui tinguda en compte, ens estimula la millora de la vida quotidiana al nostre entorn. I afortunadament és un objectiu que, encara que a cops sembla inabastable, es profundament revolucionari i solidari al mateix temps. Per què, com-» podrem millorar el món, la casa nostra, si el nostre barri és un entorn invivible?

i-fA-

3f tf *-*|} 'Jï·'·í

En la asamblea se dio entrada a un número imortante de federaciones. ese a que la confederacion està aún en su primera etapa de creación, en la actuaiidad agrupa a 94 federaciones, que suponen 1.6(X).(XX) asociados y asociadas. La pròxima asamblea general de la CAVE se celebrarà en Vigo. Badalona salió elegida como sede del Consejo Confederal, órgano consultivo entre asambleas.

P

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS SANT ANDREU Els minusvàlids es coordinen davant dels problemes amb els nous autobusos Jordi Romero Sant Andreu de Cap a Peus

El passat 17 de març es va celebrar una reunió de disminuïts físics i psíquics al Sant Andreu Teatre (SAT), cap a les 6 de la tarda. L'objectiu d'aquesta reunió fou, principalment, debatre en conjunt els problemes de transport urbà que tenen els minusvàlids.

A la presidència d'aquesta assemblea van assistir-hi personalitats com ara Mercè Cardona, coordinadora de la vocalia de disminuïts que va posar de relleu la necessitat de cooperativisme i d'ajuda de cara a la inserció social; Pepita Fernando, representant dels minusvàlids de la Sagrera; Núria Carmó, assistenta social, que va remarcar la manca d'informació patent dels disminmts sobre les activitats i els seus afers; i Pep Miró, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, que va reconèixer els avanços que es produïen al barri, que afectaven el personal allí reunit. L'objectiu bàsic de la reunió va ser confeccionar una llista d'obstacles que ofereix el barri per als disminuïts, com per exemple el problema dels guals, que no són respectats pels cotxes, que s'hi estacionen tot i aue els senyals de prohició ni són

Els nous autobusos no van compottar millor servei

evidents; la incompetència de la guàrdia urbana per emportar-se'Is, o encara més, fer cas a la denúncia; la disposició d'uns interfons amb pantalla pel col.lectiu sordmut; la desconfiança en l'administració com a via per assolir noves fites pel futur desconfiança solucionada per la convocatòria d'unes audiències públiques per resoldre problemes que es faran cada dijous a dos quarts de vuit- i un llarg etcètera d'intervencions que van ser ateses i valoracfes per la presidència.

També es va assenyalar l'entrada en vigor de la Llei de Supressió a e Barreres Arquitectòniques, però allò que els afectava més a tots era la introducció dels nous microbusos especials que es van fX)sar en funcionament el dilluns 9 de març amb un resultat pèssim.

Microbusos prívatitzats Aquests autobusos porta a porta, prívatitzats darrerament i gestionats per l'empresa

de Transports Ciutat Comtal, SA (TCCSA), es divideixen en dos serveis: elsesporàdics(que s'han de demanar amb 48 hores d'antelació) i els regulars (de servei dirigit al treballador o estudiant). >han incorporat deu unitats més a la flota, totes elles equipades amb un elevador a la part de darrera, una plataforma més elevada que en els altres vehicles, 9 butaques i un espai per a 9 cadires de rodes.

La privatització dels transports suposa que les escoles ja no tenen un microbúsassignat, sinó que els microbusos orçarútzen el viatge en funció del lloc des d'on jprocedeix la trucada d'un usuari, independentment de si aquest es trasllada a l'escola, al treball o a un lloc determinat.

Així, la prova que es va realitzar el passat dflluns 9 de març va ser un fracàs perquè el viatgedelsescolarsa l'escola va perllongar-se més de dues hores. A més a més, el personal d'assistència, constituït per objectors de consciència, no va presentar-se en tota la seva

plantilla.

Amb aquestes expectatives, Montserrat Mateu, assistent a la reunió, va afirmar que "encara no s'han solucionat els problemes ja que només fan serveis esporàdics" -es tracta d'una empresa privada, com hem dit abans- "i principalment atenen els escolars...". També, sobre si aquests microbusos suposen un nou pas a la inserció social, va dir: 'T^Jo suposen cap mena d'inserció, perquè els transports pera nosaltres, són imprescinaibles; ens surt molt car agafar un taxi per anar a un lloc. Aquests autobusos haurien d'naver-se creat fa molt de temps".

BON PASTOR El 7 de febrero de 1992 se produjo la elección de una nueva Junta Directiva, los componentes de la cual son: Açapito Neira Femandez (presidente), Francisco José López Bonilia (vicepresidente), Pepita CepedeUo Cerdà (secretaria), Leandro Campa Ríos (tesorero). Àngel Pérez Moreno (vocal de urbanismo y vivienda) Juan Antonio Molinero (sanidad), Juan SerranoOrtíz(deportes), Andrés Cuenca Montoro (cultura) José Miranda Franch (enseflanza) Julio Ortiz-Villajo (festejos) Rosario Alcaraz Egea (medio ambiente) y Jaime Monreal Gracia (informador).

GRACIA Veïns del barri de Gràcia es van traslladar el dia 5 d'abril per confraternitzar a Vic amb

(0 0) <

Q >

Inhabilitación de Marga Rodríguez Los debatés transcurrieron con una media de 34 grados de temperatura, y nos referimos a la temperatura ambiente, que alcanzó su màxima cuando apropuestadela Junta Directiva se planteó la inhabilitación de Marga Rodriguez como presidenta de Ta CAVE. Las razones esgrimidas hacían referència a no haber cumplido con las exigencias de su cargo, pues pràcticamente lo había abandonado. Se acordo su cese por unanimidad. Postenormente se planteó elección a junta. Salió elegida la única candidatura presen-

ü O <

mos yelplandetrabajode la CAVE para 1992.

Aspecte de l'assemblea de la CONFAVC. (Miguel López).

i

els veïns i veïnes al nou quarter de la Guàrdia Civil a la seva localitat. S'estan donant les primeres passes per posar en marxa una coordinadora de poblacions o barris que no accepten casernes en el centre urbà. Fins al moment formen el nucli promotor el barri de Gràcia, Vic i Vilanova i la Geltrú. En la segona reunió de la coordinadora, el diumenge 26 d'abril, s'esperava la incorporació de Banyoles i Sant Andreu de Palomar i l'aprovació del pla de treball.

PARCS I JARDINS Desprésd'üna llarga lluita, el comitè d'empresa de Parcs i Jardins ha signat un acord amb l'Ajuntament, en el qual els treballadors han rebut ;aranties dels seus drets aborals i de les condicions de treball. Els treballadors plantegen que en el consell d'administració del nou institut de parcs i jardins hi hagi un representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i reclamen que el servei municipal segueixi essent el responsaole del verd a Barcelona. Els treballadors de la granota verda han donat una lliçó amb la seva negativa a la pri vatització, perquè s'han preocupat no només d'aconseguir un sou suficient sinó també del fet que el verd, patrimoni de tota la ciutat, sigui considerat un bé públic sota la responsabilitat de l'administració municipal

f

-'^••^i

IMATGES

CARRER Foto: Kim Manresa / Text: Ernest Alós

Urbanisme y ecologia en Barcelona

Ara, sense xarxa

Joan Martínez Alier La nueva y espectacular Villa Olímpica, residència de los partídpantes en los juegos de 1992, edificada en los terrenos antes industriales del Poblenou, con vistas al mar, dotada de un nuevopuertopara yates, lleva el nombre de Nova Icaria de resonandas utópicas. Hubo en Barcelona seguidores de Cabet. Però la realidad es que esa vasta operadón inmobiliaria poco espiri tu sodal ecológicamente utópico tiene. La Villa límpica incluye dos grandes torres (obra de arquitectes in temaaonalmente de moda, como tantas otras obras olímpicas) gue son los habituales gigantes de vitirio, mas altos, esc sí, que los mas grandes rascadelos de Madrid. No se ha hecho nada en la VUla Olímpica por construir con criterios biodimàticos.aprovechaiido la orientadón al sol para instalar calentadores solares de agua, no hay redclaie ni compostage de basuras organicas en nuertos locales; tamfKKO en el plano sodal la construcdón permite otro modo de vida que el de la pequena família embutida en su apartamento. Otras construcdones olímpicas estan en la misma Barcelona, en la montafla de Montjuïc, però la operadón urbanística mas importante se esta dando detràs de CoUserola, en el Maresme y en el delta de Llobregat, aparte del barrio de la Villa Olímpica y el final de la Diagonal. Se trata de conseguir la mise-en ua/eur urbana demuchoscentenares de hectàrea s.

Però este afàn constructivo no es en absoluto nuevo; ya en los afios 60, en los terrenos que ahora ocupa la Villa Olímpica, se quiso construir, saneando fàbricas obsoletas cuyos propietarios podían ganar mucho dinero con elcambio de calificadón urbana de sus terrenos. En ese Pla de la Ribera estuvieron metidos Narcís Serra y Miquel Roca, en la ép>oca jóvenes economistas y abogados, hoy políticos importantes de Catalunya. Mucnas cosas de la Barcelona actual airancan de los afios 1950 y 1960, cuando se hizo la planificadón para la gran metròpolis, però también arrancan de mas atràs, de los planes de expansión urbana de inspiradón corbuseriana de 1932-34: el Pla Madà. Contra ese urbanisme de ocupación progresiva de la perifèria hubo ya desde prindpios de siglo una cierta oposíción, siempre derrotada (...)Yhoyobservamosla contijiuidad en los planes de expansión estableddos sobre todo en los afios 1950 y 1960. No solo las autopistas urbanas, también los túneles de CoUserola, y el desvio del río LLobregat. El delta del Uobregat es una zona húmeda ecológicamente muy importante, donde esta situado el aeropuerto.

Quieren desviar el Llobregat, que desemboque varios küómetros mas al sur, para ampliar el puerto de Barcelona, donde ha denaberunenormecentrodemercanoas....

Esinevitable recordar a aquel alcalde de Barcelona que la miraba extasiado desde el Tibidabo, lo que hoy solo puede hacersc después de alguna llu via pues de otro modo la contaminadón impide veda con claridad, y que pronuncio delante de sus visitantes aquella frase cèlebre: "iCuànta propiedad inmobiliaria!". A Barcelona le gustaria ser una dudad de burguesía industrial y de burguesía profesional, de nuevas tecnologías y de cultura musical y literària, però ahora otra vez, o como reza el lema propagandístico del ayuntamiento més que mai y como a prindpios de siglo y en fos aüos 60, el mejor negodo, la mejor profesión es la construcdón. Así pues el mito de la Barcelona de los fabricantes debe sustituirse por la realidad de la especuladón del suelo urbano. Pronto, desde el Tibidabo, o mejor desde la nueva torre de telecomunicadones en la pròpia sierra de CoUserola, no mirando hada el mar, sinó hada el interior, hada los Pirineos, tambien se vera un mar impresionante de fàbricas, bloques de pisos y chalets en los términos munidpales de Sant Cugat y Cerdanyola (mas grandes que todo el Eixample). Fue un oeta, no predsamente constructor inmoiliario casi analfabeto, como Núnez, quien compuso aquel famoso verso que dice, mas o menos:

&

A aquests paletes ja els han convergit. Uns pugen amunt de l'escala i uns altres van de baixada, però tots tenen les mateixes possibilitats d'acabar petant el casc contra el terra. Accident laboral, calculat i assumit com a inevitable, si ens quedem amb la imatge literal.

Precarietat laboral, alimentada amb fulls de BOE i normes de l'oferta i la demanda, si fem anar la metàfora que sembla suggerir la fotografia. En el fons, dues cares de la mateixa moneda.

Però ara resulta que els èmuls locals del tatcherisme volen reblar el clau fins assolir un "vencido y derrotado el ejército laboral, han sido ocupados los últimos objetivos sindicales" tan definitiu com el que va aconseguir la seva mestra amb aquells miners ennegrits. I ara ens arriba una llei de vaga que pugui tallar les ales a qualsevol Scargill local. I una retallada de la protecció a l'aturat, al paleta que li falli el peu i es foti de lloros amb l'Inem. Volíeu més? Ara sense xarxa!

Treballadors a una de les obres olímpiques.

g

Au, Barcelona, salta Ja carena que hi ha uns solars que valen molt la pena.

< -

(Extret de De la economia política al ecologismo popular, Icaria, Barcelona 1992)