Carrer 007 - La Sida a Barcelona by Revista Carrer

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

PUBLICACIÓ MENSUAL GRATUÏTA

SUMARI • Crònica

ENTREVISTA Dossier

• Història

Mercats municipals: La renovació dels mercats municipals inclou actuacions discutibles que suposen privatitzar equipaments públics Pàgina 5.

Legalització de les La prohibició del drogues és la causa part dels problemes la drogaaddicció Pàgines 9 a 12.

drogues consum de de la major produïts per

Presons a la ciutat: Els veïns sempre s'hi han oposat, però també cal tenir en compte els avantatges de la situació de les presons dins la ciutat. Pàgina 6.

• Viure Barcelona Barcelona, camina... per on puguis: L'associaicó Barcelona Camina vol defensar els drets dels vianants Pàgina 14.

Història de Barcelona en còmic: Uns dibuixos atractius però un guió que oblida els barris. Pàgina 16.

•

Vida Associativa

Aluminosi: L'aluminosi és responsabilitat de l'Administració, que s'ha de comprometre a trobar solucions efectives i concretes. Pàgina 17.

Toni Albiol, pescador Toni Albiol, patró d'una barca de pesca de la Barceloneta, ens paria del treball dels pescadors i dels problemes amb que es troben al port de Barcelona. Pàgina 13

N^ 7 ESTIU 1992

CARRER

2 Edita:

Fotografia: Miguel López Portada: Carlos Gàflez

Federació d'Associacions de Veins de Barcelona. Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r. 2a. 08002 Barcelona Telèfon: 319.60.89 / 310.63.52 Fax: 319.79.41 Consell de redacció: Ernest Alós, Roser Argemí, Andrés Naya

Consell Assesson Aivna Alabart, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Eduard Delgado, Xec Febrer, Jordi GasuU, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Messeguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Prudenci Sanchez, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas.

Han participat en l'elaboració d'aquest número: César A g u a d o , Marc Andreu, Carol Biosca, Juanjo Caballero, Montse Cabo, Xavi Cafiadas, Edmond Castell, Mercè Costa, Joan B. Isart, Juanito Garrafa, Antoni Gisbert, Ramon Gómez, Pedró Maduefïo, José Molina, Lluís Puig, Albert Recio, Enric Tello, Tamayo, Ernest Udina, Jordi Vila-Abadal, Pau Vinas, Roc Parés.

Disseny i producció: Edicions Sibil.la Josep Tarradellas, 31,4rt. 08029 Barcelona Telèfon: 4191341 Fax: 4870562

Estiu 92

La FAVB no està necessàriament d'acord a m b les opinions q u e s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen. Imprès en paper ecològic d e 55 grams de Papefera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest número té un tiratge de 20.(X)0 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

SUMARI CRÒNICA La sida és una malaltia que afecta ja 8 d e cada 10.000 barcelonins, i cada cop es posa més de manifest que tothom hi està exposat. Pàgines 3 i 4. Les consultes i queixes que ha rebut l'assoaació Informació i Defensa del Soldat des d e la seva fundació demostren les difícils condicions en què es desenvolupa el servei militar. Pàgina 5.

EDITORIAL

L'existència d e p r e s o n s dins la ciutat, que ha tingut sempre l'oposició veïnal, té avantatges per als f resos i les seves famílies. àgina 6.

Els piquets d'en Corcuera

La modernització de l'oferta dels mercats muiúcipals no pot suposar la privatitz a a ó d'espais públics. Pàgina 7.

Va ser el 25 de maig. La concentració de la plaça de Sant Jaume s'havia acabat. La Generalitat i l'Ajuntament havien recollit les nostres reivindicacions, relacionades amb el greu problema de l'aluminosi. Quan els dos mil manifestants ja se n'havien anat de la plaça, quan ja s'havien endut els empostissats i els altaveus, uns quants dirigents del moviment veïnal vam ser abordats per policies de paisà en diferents llocs dels voltants. No tan sols ens feien identificar, sinó que a més a més es van anotar totes les dades del DNI, i posaven especial èmfasi que l'adreça que hi constava fos "l'actual". Ens feren la fitxa ben complerta. Els vam recriminar que actuessin d'aquella manera. I els vam preguntar per què ens identificaven quan durant l'acte tots havíem actuat púbUcament, amb noms i cognoms. La seva resposta fou si coneixíem la Llei Corcuera. I van afegir cjue complien ordres, que els havien manat d'anar allà per esbrinar de quins temes s'hi parlaria i qui n'eren els dirigents. Vam sentir una gran tristesa. Tots recordàvem les imatges dels celebres socials. 1 la Llei Corcuera, que cjuan les Corts l'aprovaren ens asseguraven que era només per perseguir narcotraficants i terroristes, ara ells la feien servir per espiar, controlar políticament la concentració i reprimir policialment, fitxant-los, els seus dirigents. Vam ser tractats com a delinqüents. L'operació estava ben planificada. Els policies havien assistit a la concentració i després van seguir alguns dels seus participants fins la mateixa porta de la seu de la FAVB. Aquesta situació planteja un greu precedent. L'aplicació de la Llei Corcuera confirma tots els nostres temors: es cruament una retallada de les llibertats individuals i col·lectives. Per l'actuació policial d'aquell dilluns hem sentit tristesa, indignació i vergonya. Cal aclarir de qui és la responsabilitat. Els piquets d'en Corcuera no fan cap favor a la democràcia.

DOSSIER

Imatges de la Rambla. Pàgina 8.

Bones vacances LA VEU DEL CARRER tomarà a sortir el mes de setembre, i estem preparant un núme« ro especial dedicat a la Barcelona Olímpica. Així doncs, LECTOR, LECTORA, BONES VACANCES.

Entre 1988 i 1991 s'han construït a Barcelona 5500 places hoteleres al marge del pla municipal d'hotels i sense necessitat de disposar de requalif icacions especulatives de terrenys públics. Tot indica que ara en sobraran.

Diputació 262 Pau Claris 150 Rosselló 249 Poeta Cabanyes 5-7 Diputació 6 Total 1988: 5

Places hoteleres 197 287 230 124 150 988

Emplaçament Gravina 5-7 Gran Via 647 Av. Roma 23 Pelai 20 Carme 20 Pelai 22 Total 1989: 6

Places hoteleres 86 272 42 41 111 148 700

Emplaçament

Places hoteleres Gran Via 574 71 Rambles 122 308 Sardenya 170 497 Casp 13 132 Pelai 13-39 204 Gran Via 327 88 Marquès Argentera 11 151 Bailén 4-6 260 Joan Güell 199 105 Pss. Gràcia 73 150 Consell de Cent 74 51 Castillejos 340 45 Vila Olímpica 1028 Diagonal Center 200 Total 1990: 14 3.290

ENTREVISTA Toni Albiol, u n dels pocs pescadors que surten cada dia del port d e Barcelona. Pàgina 13.

VIURE BARCELONA L'assodació Barceloruí Cam i n a e n g e ç a u n a campanya per millorar la quahtat d e vida dels vianants d e la nova Barcelona. Pàgina 14.

HISTORIA El llibre en forma d e còmic que explica la història d e Barcelona s ' o b l i d a d e l aper dels barris. àgina 16.

VIDA ASSOCIATIVA L'aluminosi és responsabilitat de l'Estat, que s'ha de comprometre a trobar solucions efectives i concretes. Pàgina 17.

LA CIUTAT EN XIFRES

Emplaçament

La legaützadó del consum d e d r o g u e s : articles d e Jordi Vila-Abadal, Antorü Gisbert i Albert Recio. Còmic de Tamayo. Pàgines 9 a 12.

Les instaI.lacions olímpiques construïdes al Poblenou podrien quedar vetades a l'esport de base i als clubs esportius del barri. Pàgina 18.

Emplaçament

Places hoteleres 87 Aragó 591 Nicaragua 47 140 54 Rambles 124 146 Balmes 142 Equador 20 | 96 Total 1991: 5 523 Total 1988-91: 30 5.501

F=E D'ERRADES Al número 6 de La Veu d d CARRER, pàg. 6, vam pniblicar un article sobre "Les tres barcdonesquevan votard 15 de març" on dos símbols del plànol 2 estan invertits: i I quadratí blanc guanya CIU amb menys del 50% (Raval, Ciutat Vella...) ^ ^ quadratí en tramat guanya CIU amb més del 50% (Sarrià, Sant Gervasi...)

CrARRER La sida afecta 8 de cada 10.000 barcelonins

Estiu 92

A Ciutat Vella, la xifra de malalts és de 27 per cada 10.000 habitants. El col·lectiu més afectat és el dels drogaaddictes per via intravenosa. Aquest reportatge pretén fer una introducció a una malaltia que és al carrer i a les converses de tothom, m a l a u r a d a m e n t no s e m p r e a m b el nivell de coneixement que caldria per parlar-ne amb rigor i per actuar-hi efectivament de forma preventiva. Les gràfiques mostren l'evolució de la incidència i la mortalitat de la sida a Barcelona des de 1981 per semestres, la incidència actual i la distribució de la malaltia als 10 districtes de la ciutat segons les conductes que han afavorit el contagi, el sexe i l'edat.

César Aguado/Edmond Castell

Tot i que la primera imatge que es va difondre de la sida la ider\tificava com la pesta dels homosexuals, l'anàlisi de les dades de la malaltia a Barcelona demostra que només un 30% dels malalts tenen conductes homosexuals i que la via de contagi heterosexual no deixa d'incrementar-se. Les dades sobre la sida a Barcelona fan patent una altra peculiaritat: el grup més afectat és el dels drogaaddictes per via intravenosa, sobretot als districtes on la malaltia té un efecte més estès (Ciutat Vella i Nou Barris). A la primera gràfica es poden veure els casos de sida nous (el que els tècnics en diuen incidència), que inclou el nombre de malalts diagnosticats i els morts durant cada semestre entre 1981 i 1991. La xifra sobre cada barra indica la proporció de morts, amb data d'avui, del total de persones a qui van diagnosticar la sida durant el trimestre corresponent. Augment entre 1987 i 1988 Podem veure com els casos detectats augmenten ràpidament a l'entorn del 198/ i 1988, potser a causa de l'am-

pliació de la definició de sida ue va fer l'Organització Munial de la Salut, (OMS), el 1988. A la gràfica sembla q u e últimament s'estabilitzi 1 extensió de la malaltia, però segurament les xifres definitives de 1991 i començam e n t s d e 1992 n o baixaran, perquè encara es poden d e t e c t a r casos o r i g i n a t s aleshores. L'estabilització del nombre de morts en els darrers semestres p o t s e r és d e g u d a al t r a c t a m e n t a m b AZT, u n medicament que només retarda la malaltia però que no la cura, fet pel qual la mortalitat continua essent alta. A més, cal tenir en compte que la sida és una malaltia amb un període de desenvolupament llarg. Els malalts pateixen primer la infecció del virus sense que els símptomes que condueixen a la fase terminal es manifestin d'immediat. Així que la proporció d'afectats és més gran que la que apareix a les estadístiques, sobretot en les dates més recents.

Distribució per sexe, edats i grups de risc La divisió primària de la població es fa segons l'edat i el sexe. Es pot observar que la

piràmide d'edats (gràfica 2) està molt decantada cap a l'esquerra, és a dir, que la sida a Barcelona és una malaltia que afecta sobretot els homes (en proporció de 5 a 1). A més, trobem que les barres situades més amunt de la base de la piràmide són més llargues. Això vol dir que la sida és una malaltia d'adults, i sobretot d'adults joves. Per què el grup més afectat es troba entre els 20 i 40 anys? Perquè els drogaaddictes per via intravenosa tenen un risc molt elevat de contagi quan utilitzen diverses vegades una mateixa xeringa, a causa del contacte que es produeix entre els fluxes sanguinis dels diferents individus. I precisament aquest grup és avui en dia el més nombrós dintre del total d'afectats per la sida, tant pel que fa als homes (46%) com a les dones (75% del total dels respectius sexes). I aquesta és una població jove, entre 20 i 40 anys, perquè no fa gaires a n y s q u e l ' h e r o ï n a es va introduir al nostre país i pel desgast físic, que fa difícil que els ianquis arribin a edats avançades. En canvi, els homosexuals masculins, que són un 39% dels homes a m b sida, els trobem des dels 20 anys fins la vellesa. Al marge d'aquests grups majoritaris, n'hi ha d'altres: els heterosexuals, dels quals hi trobem un percentatge petit però que creix lentament i es r e p a r t e i x per igual e n t r e homes i dones (potser es tracta d'un grup tancat). També són pocs els hemofílies, i es dóna algun cas a edats joves. Si passem als menors, veiem que la principal (i preocupant) causa de transmissió de la malaltia és la via perinatal, el contacte entre la mare i el fetus.

EVOLUCIÓ DE LA INCIDÈNCIA I MORTALITAT EN LA SIDA. RESIDENTS A BARCELONA. (1981-31 DE DESEMBRE DE 1991)

Casos de sida per districtes Per últim, podem veure la distribució de la sida segons la distribució als 10 districtes de Barcelona. És interessant observar com la proporció entre malalts drogaaddictes per via intravenosa i homosexuals, que a nivell de ciutat és d'un 51% i 33% respectivament, varia segons els districtes. A més, interessa analitzar la població afectada en referència a la població global del districte. Amb aquests paràmetres es poden fer quatre

grups:

Ciutat Vella. Es el més proper a la proporció mitjana entre els malalts q u e h a n adquirit el virus per compartir xeringues i els que ho nan fet a través de pràctiques h o m o s e x u a l s : 55-28%. En canvi, és el districte més castigat, amb 27 malalts per 10.000 habitants. Sants-Montjuïc i Les Corts. Hi augmenta la proporció d'individus amb via de contagi homosexual però encara hi predomina la població afectada drogaaddicta. La relació és d'un 45% de drogaaddictes i un 36% d'homosexuals. Les taxes d'incidència són baixes, de 6 a 9 malalts per 10.000 habitants. Eixamjple, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. Hi predominen els contagiats per conductes homosexuals f40% drogaaddictes i 45% homosexuals masculins). Les taxes són més elevades que en el cas anterior, entre 8 i 11 per 10.000 habitants. Horta-Guinardó, N o u Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Aquí predomina molt

el g r u p d'afectats d r o gaaddictes: 60% drogaaddictes per un 25% d'homosexuals. El cas més extrem és el de Nou Barris, a m b u n 67% d r o gaaddictes i un 15% d'homosexuals. Les taxes oscil·len entre 7 i 9 malalts per 10.000. Drogaaddicció i barris obrers De tot això es pot extreure que la drogaaddicció per via intravenosa va molt lligada als barris obrers i marginals, on és la via de contagi majoritària. Cal destacar el greu problema de Ciutat Vella, on s'arriba ja a prop del 0.3% de malalts de SIDA respecte al conjunt de la seva població. Evolució futura Però h e m d e tenir en compte l'evolució de la malaltia, p e r q u è les taxes al voltant del 8 per 10.000 que avui tenim a la resta de Barcelona eren les normals a Ciutat Vella fa només 3 anys. La conclusió més evident és que la solució no pot ser la marginació de grups que ja estan massa marginats, sinó les mesures preventives. Mesures que han de dur-se a terme dins d'un programa de prevenció i control que arribi perfectament tant a grups específics com els hemofílies i a les persones que mantenien conductes que fins ara semblaven més arriscades (drogaaddictes, homosexuals), com als altres col·lectius susceptibles de patir la infecció per via heterosexual. Les dades estan extretes dels butlletins trimestrals "SIDA a Barcelona" del Servei d'Epidemologia de l'Institut Municipal de la Salut. Agraïm la col.laboració del doctor Joan Caylà.

1 d'abril de 1992

N.CASOS

5^60

50-55

45-50 <.0-í,5 35-40 iJ-35 25-30 20-25 15-20 10-15 Homes

L** xifria •xpr·aaad·· tn ptroantatgaa lan rafarinol* a It ItUlltat dal acmtatr* oorraapontnt daUotada • 10/04/92. La latalltat global tn agutata data ha tatat dat «3,08%

DISTRIBUCIÓ

DELS CASOS DE

SIDA A BARCELONA

PER EDATS I GRUPS DE TRANSMISSIÓ A 1. IV. 1992

100 T 80 60

usuaris de drogues per via parenteral

iO liomosexuals no UDVP 20

••

ÜD 0-10

Gràfica 3

10-20

20-30

SO-iO 40-50

SO-tO

-d D. 0-5

Gràfica 2

Gràfica

Dones

5-10

«i-2«4-iaB-ise-2 aa-iee-!«7-i s r - i a a - i aa-aat-t at-sao-iao-i t i - i 91-2 SEMESTRE

altres casos

60 o.

Gràfica 4

Distribució de casos acumulats de SIDA a Barcelona ciutat

25 •/.

O X

4 <

CARRER

La sida al món

Estiu 92

Adreces d'interès Associació Ciutadana anti-SIDA de Catalunya. Carrer Sepúlveda, 181. 08011 Barcelona. Telèfons: 254.71.93 i 207.46.72.

ACTUA. Associació de persones que vivim amb VIH. Apartat de Correus 12143. 08080 Barcelona. Telèfon: 237.03.43.

Centre de P r e v e n c i ó i C o n t r o l de M a l a l t i e s de Transmissió Sexual Generalitat de Catalunya. (Anàlisi gratuïta VIH). Avinguda Drassanes, 17-21. 08001 Barcelona Telèfon: 241.29.97 Horari: de 8h. a 15h. Donen números de 8h. a 9.45h. Stop Sida. (Coordinadora d'Iniciatives Gai) Carrer Carolines, 13. Entresol 2a. 08012 Barcelona Telèfon: 237.70.70 De 19 a 21 hores, dilluns a divendres.

= -=é?^^_^ '^í^^

La sida és una pandèmia mundial que, detectada a finals dels anys 70 i diagnosticada el 1981, el 1990 arribava ja a tenir infectats pel v i r u s VIH ( ú n i c a m e n t portadors) u n mínim del 0.02% de la població mundial segons l'OMS; això representa uns 10 milions d'nomes, dones i nens. És molt probable que la malaltia s'originés a l'Àfrica, i la difusió des d'acpesta àrea s'ha produït molt ràpidament de ciutat en ciutat. Això és el que els geògrafs anomenen difusió jeràrquica, que es mou lentament cap a dalt (de ciutat petita a gran) però ràpidament de dalt a baix (de ciutat gran a les zones petites que depenen

d'ella). Així, des d'Àfrica, la malaltia ha arribat fortament als centres m e t r o p o l i t a n s mundials que trobem a Estats Units i Europa. Hi ha dos tipus de sida al món: a l'Àfrica, d'on és originària la malaltia, en situació de subdesenvolupament. 1 al món occidental, on es diagnostica i es prenen mesures en contra, cosa que és viable perquè es tracta d'una societat rica; el cert és que els científics h a n a c o n s e g u i t frenar la difusió de la malaltia a llocs com H o l a n d a i els països escandinaus. A l'Africa són les classes dirigents, que es mouen més, les més afectades..En la pobla-

ció en general es comptabilitzen els infectats per sobre del 5%. És important saber que a l'Africa la infecció es dóna sobretot entre heterosexuals, i això significa que afecta per igual homes i dones. A la nostra societat occidental s'ha produït inicialment una difusió ràpida de la sida entre determinats col·lectius relativament estancs, que mantenien conductes que faciliten el contagi i no utilitzaven o no tenien accés a les mesures preventives necessàries. La malaltia comença ara a sortir d'aquests col·lectius, de manera que no és descartable la possibilitat d'una àmplia pandèmia.

Què és la sida? Anomenem la malaltia Síndrome d'InmunoDeficiència Adquirida. Es tracta doncs d ' u n a malaltia infecciosa, produïda pel virus VIH (Virus d'Inmunodeficiència Hu-

mana), que ataca el sistema immunitari de les persones i permet el desenvolupament de diverses malalties, ciue són les que poden portar a la mort perquè el cos es queda sense

defenses. Així, la infecció pel virus VIH no és la malaltia pròpiam e n t dita, sinó el factor necessari per d e s e n v o l u par diverses patologies. Es diferencien tres fases de la sida: 1. Infecció pel VIH. Són els portadors del v i r u s , circumstància que es detecta per la presència d'anticossos. No són, però, malalts. 2. Fase transitòria en la qual es desenvolupen símptomes d'afebliment del sistema immunitari. 3. Sida. El virus esdevé actiu i es desenvolupen una o d i v e r s e s infeccions oportunistes i determinats tipus de càncer. Un cop definida la SIDA i veient el VIH com el seu agent infecciós, és necessari aclarir també les vies de transmissió del virus, que són tres: 1. Fluxes sexuals (semen i fluix vaginal) 2. Fluxes sanguinis 3. Via perinatal (intercanvi de fluxes entre la mare portadora i el fetus). Finalment, i com que ara per ara no hi ha cap vacuna, cal informar també de les mesures preventives per tallar cadascuna de les vies de transmissió: 1. Utilització de preservatius. 2. Utilització de xeringues no reutilitzables. 3. Contracepció en mares portadores.

Paco Candel, un merescut homenatge Joan B. Isart Paco Candel, un home entre tants, un lluitador infatigable, un dels altres catalans, un treballador social· un defensor dels drets dels homes i de les dones, de les capes socials populars... La seva lluita vol dir sacrifici, dedicació, i estar convençut que val la pena treballar per un món just i més humà. En Candel escriptor, desrés el polític, i sempre home social disposat a fer alguna cosa pels seus, pels barris més necessitats, i a defensar les llibertats i els drets humans. El recordem encapçalant aquelles primeres manifestacions en plena dictadura, junt amb d'altres companyes i companys que eren brutalment colpejats per les forces d'ocupació. Aquest era i és en Paco Candel. Per això el divendres 29 de maig, al seu barri, Paco Candel va ser motiu d'un calorós i merescut homenatge per les més de 300 persones que, aplegades en un sopar al polisportiu de la SEiATalaZona Franca, vam anar a homenatjar el nostre amic. Molta gent senzilla i amics personals, les associacions de veïns i entitats del barri, la FAVB, i també les institucions. Ajuntament i Generalitat, amb la presència del President Pujol i l'Alcalde Maragall. No hi faltaven, tampoc, polítics i vells amics com en Gregorio López Raimundo i en Josep Benet, entre d'altres. Després de l'àpat vin-

gueren els parlaments; llàstima que el so era molt deficient i es feia difícil de seguir-los. Tothom volia serhi 1 dedicar-li unes paraules, abraçar-lo i deixar-li alguns motius de record. L'amic, el venerable Paco Candel, encara que l'emoció l'anava envaint, ens va obsequiar amb un petit parlament. No va ser altra cosa que dir-nos que havia valgut la pena de dedicar la seva vida a una causa tan noble com treballar pels seus, pels barris més deprimits, per un poble que l'estima, i per una gent que l'ha motivat constantment a fer la seva feina, a estimar, sofrir i avançar per una societat millor. Tot aquest bagatge ple d e vivències ha estat el ferment de la seva obra escrita que, amb senzillesa narrativa, ha sabut transmetre el seu missatge social a tots els catalans, sense diferència de llengua, procedència, sexe o condició social. Per això crec merescuda la proposta que la biblioteca del parc de Can Sabaté de la Zona Franca porti el nom de Francesc Candel. Paco, el teu no és un homenatge més. És la resposta popular a la teva tasca social i a una obra que continua; a la teva fidelitat al poble i als amics i companys que t'estimen i que aquesta nit així ho han volgut testimoniar. A l'anüc, al treballador infatigable, al polític honest, a l'escnptor narrador de tantes vivències, al sempre venerable Paco Candel: per molts anys, segueix treballant.

CARRER

Estiu 92

Informació i defensa del soldat

ü Z O

Les consultes que ha rebut l'associació Informació per a la Defensa dels Soldats composen un retrat dels traumes i problemes que suposa el servei militar obligatori.

Redacció

En les darreres setmanes, els problemes que suposa tant complir el servei militar com exercir el dret a no anar a files han tornat a ser actualitat. El fiscal general de l'Estat ha donat ordres perquè els fiscals reclamin condemnes més altes per als insubmisos. Molts dels seus subordinats, com els de Barcelona, s'hi han negat. Però no només els objectors i insubmisos es troben amb persecucions: també els reclutes pateixen les nefastes condicions de la vida militar: suïcidis, accident i maltractaments que, quan arriben al tribunal, poden acabar amb sentències que consideren que cremar un soldat amb alcohol és "una broma entre companys." La m e m ò r i a de les activitats de l'oficina d'informació del soldat permet fer-se una idea de les preocupacions dels soldats, dels quintos i dels seus familiars. Totes les consultes que ha rebut tenen un interès clar: no fer la mili. Reclutament L'oficina ha rebut 190 consultes per temes relacionats amb el reclutament, incloent les pròrrogues, exclusions i objecció de consciència. Els r e s p o n s a b l e s valoren q u e aquest nombre de consultes respon a la "desconfiança existent en els organismes

Quan va ser pres i retornat a la Legió es va mtentar suïcidar. Sancions

Roc Parés

Des de la seva constitució el febrer de 1990, l'associació Informació per a la Defensa dels Soldats ha anat establint una xarxa d'advocats especialitzats en la legislació militar i ha rebut consultes de tot tipus al seu local, al Casal de la Pau (carrer Cervantes, 2. Telèfon: 318.39.94). L anàlisi de les consultes que ha atès són una bona mostra dels problemes que afecten els joves que han de complir el servei militar obligatori. oficials i la caixa de reclutament". S'han posat recursos per la denegació de pròrrogues. La memòria d'IDS considera que les arbitrarietats a l'hora de decidir les exlusions mèdiques són una causa d'indefensió i inseguretat. Accidents La causa dels accidents es pot trobar en la inexperiència dels soldats i en el tracte que se'ls dóna. La memòria de Ï'IDS assegura que la simulació de situacions de guerra "porta

molts cops a paranoies de simulació que originen e v i d e n t s situacions de perill". Sanitat militar L'ambient de duresa fa que molts cops l'atenció sanitària no tingui la urgència necessària. Tot això provoca retards en el diagnòstic o el tractament de malalties que originen lesions irreversibles, tractaments inadequats, dificultats per obtenir trasllats a hospitals de la ciutat d'origen, poca informació sobre el dret

a seguir obtenint prestacions sanitàries després de la mili pels soldats que queden amb seqüeles i tractaments brutals en algun psiquiàtric, on encara es lliga de mans i peus als malalts suposadament perillosos. Suïcidis Els casos que ha atès l'IDS relacionats amb suïcidis han estat motivats per la realització del servei. Un dels casos era el d'un legionari. El tracte rebut a la caserna li va provocar un pànic que l'obliga a desertar.

Els soldats coneixen les faltes per les quals poden ésser castigats però no els seus drets i les possiDilitats d'al.legació o assessorament extern. Es fa un ús abusiu de l'article de les ordenances que posposa el llicenciament si hi na una sanció pendent. Novatades L'IDS denuncia que hi ha "una autèntica proliferació d'aquesta forma de vexació" i en alguns casos es va més enllà, amb màfies de veterans que extorsionen els més nous. Abusos i vulneracions de dret Alguns dels casos concrets dels que s'ha tingut informació són els següents: -No concessió de permisos ni descans en determinades unitats. -Realització de feines impròpies del servei militar. En una residència d'oficials els soldats feien el servei hoteler. Per Nadal, estiu i Setmana Santa no tenien cap tipus de permís. -Discriminacions sexuals. -Discriminacions lingüístiques.

La "mili" és perillosa: 300 joves moren cada any Col.lectiu de pares i mares antiservei militar obligatori / Col.lectiu per la pau de Sants / Informació per a la defensa dels soldats / Campi

Els col.lectius i associacions que donem suport a aquest document treballem a diferents nivells perquè el servei militar no sigui obligatori, i ens solidaritzem amb tots els joves que han optat per una via alternativa. Un tema que ens preocupa, per la seva actualitat, són els accidents i les vexacions que tenen lloc durant aquest període, dins o fora de les casernes, i és la nostra intenció denunciar-los periòdicament. Comptant suïcidis i morts per accident, cada any moren més de 300 joves mentre fan la

Juanito Garrafa

mih. Els responsables argumenten que el nombre de morts a la vida civil és més elevat, però no pensem que aquests arguments siguin una justificació. Nosaltres pensem que la mili (obligatòria o no) és potencialment perillosa perquè crea unes condicions d'alt risc -present i futur- que s'agreugen amb l'obligatorietat. Els responsables del servei militar, demostrant un grau d'imprudència i d'irresponsabilitat més que notables, donen armes i instrueixen en els valors de la cultura de la violència uns joves dels que (si no és la talla i el pes) ho desconeixen tot: entorn sociològic, cultura, família, salut física, característiques de personalitat bàsica, nivell maduratiu...

6 <

o ce

CARRER Les presons a la ciutat tenen avantatges

Estiu 92

Tot i que els veïns acostumen a denunciar els aspectes negatius de conviure amb els centres penitenciaris, cal pensar en els aspectes positius de la seva inserció en la ciutat Els veïns de les presons de la Trinitat, Model, WadRas... sovint han reclamat que es treguessin les presons de la ciutat. I han denunciat l'ocupació que fan aquests establiments d'espais urbans necessaris per als barris, així com les incomoditats que suposen als que viuen al voltant. De fet, la majoria de les noves presons, com Brians o Quatre Camins, han fugit del marc urbà. No obstant, cal reflexionar sobre els efectes positius que suposa inserir la presó en el teixit de la ciutat. Xavi Canadas

Abans de parlar dels avantatges i desavantatges de la presó dins de la ciutat, cal fer una referència als avantatges i desavantatges de la presó tal i com està c o n c e b u d a a la jurisprudència penal. L'any 1791, amb l'aprovació del primer Codi Penal modern, la presó passa de ser un centre de custòdia fins a la celebració del judici a ser un centre de càstig abans i després de la celebració del judici. Posteriorment, en el marc de la mentalitat positivista, es crea el sistema progressiu i el tractament penitenciari q u e continuen existint avui en dia. La primera pregunta que. cal fer-se és: són els delinqüents malalts psíquics o biològics per ésser sotmesos a tractament? La resposta és no, són simplement causa i objecte d'una situació social determinada. També cal fer-se una altra pregunta: és possible reinserir algú en la societat apartant-lo

totalment d'ella? La resposta torna a ser no. La inserció en la societat només és possible abans que l'individu ingressi a la presó, per exemple, dotant d e recursos els barris deprimits, ajudant les famílies desestructurades, creant un sistema educatiu que s'allunyi diametralmente cfe la competitivitat, eliminant la societat de consum... A més, cal destacar que les paraules reinserció, resocialització... ni tan sols existeixen en el diccionari, sinó que són paraules inventades per la jurisprudència penal i penitenciària per justificar aquest tractament penitenciari creat a finals del segle XIX i que fins ara no ha servit per res. No s'ha d'oblidar que les persones que surten de la presó i no tomen a delinquir en la seva vida, no és perquè el tractament penitenciari les hagi reinserides, sinó perquè no necessitaven aquesta reinserció o pel terror de tornar a perdre la llibertat.

Tot aquest plantejament de racionalitat i tolerància pot semblar utòpic i de fet ho és, perquè la pròpia societat, després d'haver perdut els valors de solidaritat, està necessitada de mecanismes per apartar d'ella a qui no compleix les pautes establertes. Desavantatges de la presó a la ciutat Utilització d ' u n espai públic que només serveix per generar despeses. Molèsties quan els interns s'amotinen. Possible perill de tràfic de drogues a la porta els dies de comunicació. Avantatges de la presó a la ciutat Els advocats no han de desplaçar-se fora de la ciutat. Per tant, les minutes són més econòmiques. Els familiars dels interns només necessiten utilitzar els transports públics de la ciutat per visitar els presos. El contacte entre els interns i el carrer -les seves famíliesno depèn del poder adquisitiu d'aquests últims i per tant és més freqüent. Els interns que accedeixen al tercer grau -secció obertatenen més possibilitats de trobar feina a la ciutat que fora d'ella i no pateixen tantes

despeses en els seus desplaçaments. Analitzant els desavantatges de la presó a la ciudad, arribarem a la conclusió que aquest espai públic utilitzat que només serveix per generar despeses l'anem a tenir també fora de la ciutat, o que el perill de fums i sorolls pels motins no és la pitjor causa d'incomoditats, o que no és necessària l'existència d'una presó perquè hi hagi tràfic de drogues. La presó fora de la ciutat Per contra, per d o n a r suport a l'alternativa de la presó dintre de la ciutat només cal haver estat pres alguna vegada o consultar amb els familiars dels interns. Un exemple important és que per visitar un intern de la presó de Quatre Camins -La koca- cal fer una despesa d'entre 680 i 1.000 ptes només en desplaçaments per cada

visita i, si considerem que les visites acostumen a ser dues o tres setmanals, la despesa pot augmentar molt. També cal tenir present que els interns de la Model, la Trinitat o Wad-Ras estan millor atesos pels seus advocats oue els que hi ha a Brians o La Roca. Tot això que he dit no vol dir, no obstant, que defensi unes presons obsoletes com les que tenim a la nostra ciutat, però no les defenso simplemente perquè són obsoletes i perquè ni aquestes ni cap no serveixen per a res. Però finalment, si traslladem a una població penitenciària d'aproximadament 2.600 persones, hem de ser conscients socialment que estem perjudicant més de 10.000 persones que només han comès el delicte de ser familiars de presos, o sigui, estem criminalitzant el col·lectiu de familiars sense que hagin comès cap delicte.

Pensions'92 Enguany les pensions han augmentat una mitjana del 5.7% i tenen ja totes 14 pagues l'any. Mercè Costa

Quan parlem de pensions cal saber que el conjunt està format per les pensions contributives, el complement de mínims (per

les contributives que no arriben a la p e n s i ó m í n i m a establerta per l'Estat), les pensions no contributives (amb FAS i LISMI), les pensions de classes passives

Las pensiones catalanas

(funcionaris) i les pensions de guerra. Tot aquest entramat representa més de 7 milions de pensions repartides entre uns 6'5 milions de pensionistes, i una despesa que supera els 5'5 bilions de pessetes, segons la dotació prevista enguany als P r e s s u p o s t o s Generals de l'Estat.

Quanties mínimes i augments A m b l ' a p r o v a c i ó dels P r e s s u p o s t o s Generals de l'Estat per al 1992, a finals de l'any passat, i un cop fixat el Salari Mínim Interprofesional (SMl) a mitjan gener, van quedar determinades les quanties

En Catalunya, el aumento de las pensiones es inferior al aumento real del coste de la vida Pensions contributives de la Seguretat Social Quanties mínimes mensuals ambcóni per al 1992 (en pessetes) acàiÏÍ^Se

Enric Tello Jubilado

La Ley Orgànica 26/1985 de 31 de Julio, que regula los fundamentos del derecho a la Seguridad Social respecto a los pensionistas y sus p e n s i o n e s , en su preàmbulo dice: "Para su cumplimiento, la ley introduce la garantia de que las pensiones seran actualizadas cada ano según la evolución del indice de preciós al consumo, manteniendo así los pensionistas el poder adquisitivo de sus pensiones". Recordemos que la única institución legalmente autorizada para establecer el IPC es el Instituto nacional de Estadística (INE). Por otro lado, el Real Decreto 2/1992del0deEnero(BOE del 11 de Febrero de 1992), establece el 5,7% para revalorizar las pensiones de la Seguridad Social para 1992. Pues bien, tenemos en Catalunya un IPC, que certifica el INE, del 6,8%, y.

como en anos anteriores, es superior a la media nacional. Sin embargo, la Seguridad Social invierte este proceso con la rigidez centralista y la misèria que conlleva aplicando el promedio nacional, en este caso el 5,7%, y entonces surge la pregunta: ^cómo mantener el poder adquisitivo de las pensiones si revalorizan con el 5,7% y el INE certifica en esta zona el 6,8%?. No olvidemos que el P r o d u c t o interior Bruto (PIB) de Madrid, Baleares y Catalunya es superior a la media de la CE, y ello quiere decir que la aportación de los trabajadores a las arcas de la Seguridad Social, al igual que el IRPF, tiene la misma proporción. Y por ello surge otra pregunta: ^por que la Seguridad Social vulnera los derechos fundamentales de los p e n sionistas y la ley orgànica de rango superior a l m e n cionado real decreto?.

^ sense con] a

Jubilació

amb 65 anys menor de 65 anys

53.020 46.395

45,060 39.325

Invalidesa Permanent

gran invalidesa

79.395

67.590

invalidesa absoluta invalidesa total (65 anys) invalidesa parcial, règim d'accidents de treball (amb 65 anys)

53.020

45.060

53.020

45.060

53.020

45.060

invalidesa provisional i llarga malaltia

39.065

33.345

Subsidis

Viduïtat

amb 65 anys de 60 a 64 anys menor de 60 anys

45.060 39.325 30.000

Orfenesa

13.320

A favor de familiars

13.320

Sovi

32.215 32.215

vellesa i invalidesa viduïtat

Pensions no contributives de la Seguretat Social Quanties mensuals per a! 1992 (pessetes) Jubilació i invalidesa FAS (vellesa i invalidesa) LlSMl (minusvàlids)

de les pensions de la Seguretat Social en totes les seves tipologies, ja que els objectius eren el manteniment ael poder adquisitiu, revaloritzantles en funció de l'augment dels preus (IPC), i l'aproximació de les més baixes al SMI net. L'augment mitjà respecte de l'any passat ha estat del 5'7%, però s'han produït salts més importants per situar algunes pensions a nivells una mica mes raonables. Així, han igualat els vidus amb 65 anys als jubilats de la mateixa edat i han igualat els vidus d'entre 60 i 64 anys als jubilats menors de 65; això rep r e s e n t a u n a u g m e n t del 10'2% per als primers i del 18'1% per als segons. La pensió de viduïtat del SOVI d'antic "seguro obligatorio de vejez e invalidez") també s'ha igualat a la pensió de vellesa i i n v a l i d e s a , i per tant ha augmentat un 10'5%. Les noves pensions no contributives de vellesa i invalidesa, pels que no han cotitzat gens, o no el suficient, a la Seguretat Social, han augmentat un 15'4%, no així les del FAS (l'antic "fondo de asistencia social") i de la LISMI (que provenen de la "ley de integración social del minusvàlido"), que creixen només el 5'7% ja que estan condemnades a desaparèixer p e r q u è seran substituïdes progressivament per les no contributives. A partir d'enguany totes les pensions tenen 14 pagues i la pensió màxima, amb eí5'7% d'increment, és de 233.631 pessetes mensuals.

CARRER El mercat de la Sagrada Família, xu\ mal precedent

Estiu 92

La FAVB ha interposat recursos contra la construcció del primer exemple de la nova generació de mercats municipals segon pis i part de tres plantes estaran destinades a locals per a oficines. El mercat municipal pròpiament dit només ocuparà la planta baixa. (4.219 metres quadrats del total, o 10.000 si afegim la resta d'espais comercials). Els r e s p o n s a b l e s dels mercats municipals de Barcelona defineixen així el paper aue tindrà el mercat: "nucli 'un veritable centre comercial". Aquesta serà la pauta que hauran de seguir el processos de reforma de la major part dels mercats municipals de Barcelona.

La meitat dels 41 mercats municipals de Barcelona patirà en el pròxims anys una reforma de les seves estructures i funcionament, per tal de fer-los competitius amb les noves superfícies comercials. El mercat de la Sagrada Família, que ha de tornar a entrar en funcionament el mes de setembre i ha de ser el pioner d'aquesta nova generació de mercats, ha esdevingut també un mal precedent. La FAVB ha presentat un recurs contra la llicència de construcció i la resolució del plenari de l'Ajuntament que va aprovar l'estudi de detall del mercat. Redacció

El mercat municipal de la Sagrada Família va ser traslladat p r o v i s i o n a l m e n t al carrer Cartagena l'any 1989. En la seva ubicació original, la illa formada pels carrers Mallorca, Provença i Padilla, s'està c o n s t r u i n t el n o u edifici

cjue disposarà de nou plantes i tindrà u n a superfície d e 26.000 metres quadrats sota sostre. Tres plantes es destinaran a aparcament de cotxes, tres més constituiran un gran magatzem i una altra acollirà serveis interiors del centre. Unes galeries comercials i un autoservei ocuparan tot el

Crítiques Aquest plantejament ha estat contestat des d e la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, que el p a s s a t 24 d e febrer va interposar un recurs contra les decisions municipals (estudi d e detall, llicències d ' ú s i llicències de construcció) que permeten la construcció del nou mercat. El r e c u r s d e la FAVB recorda que l'espai que ocupava el mercat inaugurat el 1944 i on ara es construeix el nou edifici està qualificat al Pla G e n e r a l M e t r o p o l i t à (PGM) com a e q u i p a m e n t (situació generalitzada a la resta dels mercats). I recorda també q^ue la meitat de la superfície del nou mercat, segons el projecte municipal, no correspondrà a equipa-

Uúltima trampa

I 1 i i j I ! \ , ', I I I ! \ I 1

La meitat de les instal.lacions en construcció al mercat de la Sagrada Família (un espai qualificat com a equipament al PGM) està d e d i c a t a usos aliens a aquesta qualificació: oficines, galeria comercial, restaurant, supermercat i aparcament. La construcció i els usos aliens al de l'equipament són una contravenció clara de les normes del PGM. Aquesta és la última desvirtuació q u e ha inventat l'Ajunt a m e n t per anar t r a n s formant el sòl així qualificat en altres usos. Primer va permetre usos aliens als concrets d'equipament, mitjançant interpretacions extensives. Després va passar a admetre un petit percen-

ments, sinó a usos com les oficines o les superfícies de v e n d a d e roba i articles esportius, per exemple. En el recurs també es diu que "part de les edificacions construïdes ocupen u n espai qualificat com a lliure vial en el PGM i superen la profunditat edificable", extrem aue no està previst en l'estudi e detall del projecte. El d o c u m e n t reclama " q u e s'acordi ordenar l'enderrocament del que h i ha construït, així com la devolució de les e d i f i c a c i o n s als u s o s propis de l'equipament". En vindran més Els mercats municipals de Barcelona són una realitat amb pocs paral·lels a la resta del món. Aproximadament el 70% de les famílies de la ciutat es proveeixen habitualment als

tatge d'usos aliens a l'equiament dintre d'aquests, osteriorment va promoure la conversió de sol d'equipament en hotels. Després va p a s s a r a transferir edificabilitat dels equipaments existents a sòls privats qualificats com equipaments al PGM i als que va convertir en edificables, en alguns casos amb una part de cessió a l'Ajuntament. 1 finalment, ja ha recorregut a la fórmula més grollera, que és construir, directament sobre sòl qualificat com a equipament, oficines privades, galeries comercials, supermercats i restaurants. En definitiva, el resultat ha estat un, i clar: reduir la superfície qualificada al PGM com equipament.

mercats, de titularitat municipal i que en nombre de 41 e s t a n s i t u a t s al nucli d e cadascun dels barris de la ciutat. No obstant, els canvis d'hàbits de compra (cada cop més setmanal i menys diària) i la competència dels preus fan que les grans superfícies comercials suposin una amenaça pels mercats. Les previsions municipals estableixen que la meitat dels mercats de Barcelona seran reformats seguint el model del de la Sagrada Família per "ser competitius", com aparcaments o encàrrecs per telèfon i una major varietat de productes. Alguns en quedaran exclosos per impossiDilitat física o pel seu valor patrimonial, com el de la Boqueria. Però n'hi ha tres que seguiran els mateixos passos d'aquí poc: Santa Caterina, la Concepció i Vall d'Hebron.

EL CUARTO FOSC A Josep Ullis A Joan Torras Nunez^ i Navarro El Rei de les m u l t e s , Treballa habitualment fent cantonades, i comparteix aquesta noble professió amb la dolorosa tasca de president del Barca. Ha trigat 15 anys a g u a n y a r la C o p a d ' E u r o pa, però en canvi és més ràpid i eficaç a l'hora d'especular. Anuncia que se'n va amb la satisfacció d'aquell <jue, amb el seu treball, ha assolit tots els seus objectius, però no és conscient q u e s'està enganyant. El Carrer pot informar en exclusiva que, com sempre, els mèrits són compartits, però en aquest cas qui s ' e n d u u la millor p a r t és Monsenyor Escrivà de Balaguer, recentment beatificat, nascut a Barbastro (Huesca), i culé de tota la vida.

El miracle del pare s'ha realitzat gràcies a la intervenció del senyor Joan Gaspart, que va anar de pelegrinatge a Roma. El Barca campió! D'Europa i de Lliga! Ara se'ns planteja un dubte: tindrà l'Opus molt de poder en un club que és més que u n club?

actualment és també el responsable del Metro de Barcelona. Quan els convenis estan blouejats i es convoquen vagues, órras sovint ha declarat que el diàleg és important; que ambdues parts han de cedir; que cal pactar; i que s'han de respectar els pactes i acords.

El passat 28 de maig, amb motiu de la mitja jornada de vaga general -o de la vaga general a mitges-, els sindicats de transports i la Generalitat van arribar a uns acords de serveis mínims. Doncs bé, la Companyia del Metro que ell dirigeix va trencar l'acord i, estimulant l'esquirolatge, va posar en funcionament 37 trens enlloc dels 20 pactats. A Joan Torras li ha caigut la màscara: el 28 de maig va demostrar el respecte que li mereixen els acords.

A Joaquim Maria Puyal Director i presentador de La vida en un xip. Fa unes setmanes va organitzar u n programa

sota l'enunciat T'agrada la nova Barcelona? Entre els convidats d e l'amic Puyal abundaven els personatges de l'Administració, com el tinent d'alcalde Lluís Armet o els regidors Joan Torras i Oriol Bohigas. En canvi, va marginar delprograma, incomprensiblement, les veïnes i veïns que durant aquests darrers anys han estat criticant la Barcelona Olímpica. No va convidar els veïns de Montbau, o de Nou Barris, per parlar dels cinturons; ni els de Trinitat Vella, per comentar el tema de les pantalles acústiques; i encara menys una Coordinadora de Bams que hauria anunciat que les nostres Olimpíades estaran, per primer cop a la història, il·luminades per l'aluminosi. Veïnes i veïns de Poblenou, gue lluiten contra l'especulació, tampoc no van poder parlar; i el mateix els va passar a les entitats de Ciutat Vella, que haurien criticat l'expulsió de veïns o el negoci del Port Vell; o els afectats del Liceu; o...

amb aquesta nova Barcelona. Ell deu saber per què ho va fer.

Al triumvirat del Districte de Nou Barris Ferreiro, Tomàs i Rosa Romeu. A la seva manera, m a n e n tots tres sense cap jerarquia entre ells. Van decidir inaugurar la cobertura del II Cinturó el Primer de Maig. D'aquesta manera, mentre al Passeig de Gràcia començava la manifestació, arribaven al II Cinturó l'alcalde, l'Eulàlia Vintró, la música i un elefant.

—^^ÍB

(

^ B B K A ^ ^ ^ Ç J F T T ^í

-»8L'" ^^•^^^t^ \ y^-

En resum, que l'amic Puyal, locutor obert i progressista, va donar la paraula als qui ja la tenen i, en canvi, la va negar a un sector important de la ciutat, dones i homes que, amb fets, han estat crítics

S'inauguraven així, oficialment, les lloses i els petits equipaments que, després de molt d'esforç, nan aconseguit els veïns i veïnes de la zona. Fent coincidir els dos actes, l'Administració s'assegurava la tranquil·litat de saber que les associacions de veïns, amb la seva molesta reivindicació de les pantalles acústiques, no sortirien a la foto. Algun jubilat de la zona recordava que en ternps de Franco s'aprofitava el Primer de Maig per inaugurar vivendes arní) aluminosi o per fer

festivals folklòrics. No volem fer comparacions; a Nou Barris es van limitar a llogar u n elefant. Acabada la jornada, el triumvirat estava feliç i content: els irrecuperables de sempre, que s'havien manifestat al Passeig de Gràcia, els havien deixat la festa en pau.

Al promotor de lliotel Juan Carlos I L'Ajuntament ha imposat una multa de 10 milions de pessetes a l'empresa promotora i constructora de l'hotel Rey Juan Carlos 1. La causa de la sanció és l'enderrocament con nocturnidad y alevosía de la masia Torre Melina, que tenia -ara malauradament ja no- un alt interès arquitectònic. Tot i que valorem el gest municipal, considerem ridícula la quantitat de la multa, que dista molt del caràcter exemplar que es mereixia el fet. Estem completament segurs que els directius de l'empresa promotora es van gastar uns altres 10 millonets amb Moet Chandon per celebrar la irrisòria multa imposada. I el passat 2(5 de maig, aprofitant que les desgràcies no venen mai soles (ep, no ens referim a la Copa d'Europa), les màquines excavadores van enderrocar, també per sorpresa, una altra masia, aquest cop a Sant Andreu: la de Can Nyau. Descansin, totes dues, en pau. Totes les il.lustracions d'aquesta secció són obra de Carlos Azagra.

o oc

8 <

o t£

Scn>crcs i torres luiiiiancs. í{\ Barca va yiianyar la Copa d'iiuropa. HIs ganivcls no cslaii gaire esmolals, però fins i tol així hi ha perill. sobretot amb el eap amagat dins d'un sae. L'infatigable ballarí de zapiitCLHlo. patrocinat per Bartelona-92. Un mim reuneix una rotllana d'espectadors al seu voltant.

CARRER

L'hora de la Rambla Durant molts anys, la Rambla de Barcelona ha viscut de rendes. La imatge consagrada del sarau nocturn (l'històric o l'alternatiu de la transició) no es corresponia amb la visió d'un passeig polsós, decadent en el sentit mes ruïnós del terme i utilitzat sobretot per a operacions mercantils inconfessables. Les figures mítiques de la Rambla (la Monyos, els ocellaires, les floristes...) o ja no hi són o han perdut el seu alè romàntic, fins esdevenir tòpics tan passats com el "pasear por la Rambla de las Flores" d'aquell "qué bonita es Barcelona, la ciudad de mis amores". Els heralds de les reformes institucionals han anunciat la ressurrecció de la Rambla. L'establiment de nous hotels, restau-

Estiu 92

rants, centres universitaris, conselleries i regidories de cultura... ha rentat la cara i ha donat respectabilitat al passeig. Però l'autèntica nova imatge de la Rambla cal buscar-la en un altre lloc. Cal buscarla en la renovada animació dels ocupants del passeig, habituals o Passavolants, que són els qui han fet de la Rambla allò que és. assejar-hi torna a ser un plaer pels voyeurs. I cada cop fins mes tard. La principal senyal la podem trobar en els personatges que estan prenent el relleu en la galeria de tipus típics de la Rambla: els grups folklòrics andins; l'home de llauna; el ballarí de zapateado; l'audaç acròbata que travessa anelles orlades amb ganivets (hi ha dies que de veritat, hi ha dies que de plàstic); els mims; els jugadors nocturns d'escacs; els caricaturistes i tiradors de cartes que s'han salvat del naufragi de l'underground hippie; les e s t à t u e s h u m a n e s emblanquinades; els grups d'estudiants estrangers del programa Erasmus... Tot un paisatge humà que demostra que ha arribat l'hora de tornar a passejar per la Rambla.

DOSSIER

Estiu 92

Cal legalitzar les drogues? de creure que la societat els consideri malalts. I és molt lògic aquest recel perquè als malalts no se'ls persegueix p e r q u è estiguin malalts o perquè presentin certs símptomes de la seva malaltia i, en canvi, als toxicòmans sí (en la tristament famosa llei Corcuera es defineix com a "infracciones graves a la seguridad ciudadana, el consumo en lugares, vías, establecimientos o transportes públicos, así como la tenencia ilícita, aunque no estuviera destinada al trafico, de drogas tóxicas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas..." Imagineu-vos què passaria si també es cortóiderés "infracción grave a la seguridad ciudadana" beure vi en públic o tenir-ne a casa!). L ' a c t i t u d hostil d e la societat cap al drogaaddicte dificulta que molts es tractin i uguin recuperar-se. En canvi, i legalització trauria aquesta hostilitat, facilitaria el tractament dels afectats i disminuiria el seu nombre.

Jordi Vila-Abadal Metge

Cal que les drogues es puguin vendre de forma legal i controlada com qualsevol altre producte i evitant tota mena de màfia i especulació? Sí. Les drogues que avui dia són il·legals (que no vol dir q u e siguin per força més perilloses queies legals), s'han de poder vendre legalment per entitats degudament autoritzades i sense afany especulatiu. Per q u è és necessari legalitzar la venda de drogues? Perquè l'úiüca raó de prohibir-la seria que s'evites el mal de la drogaaddicció. Però està clarament demostrat que, malgrat els molts anys que dura la prohibició, no s'evita el mal de la drogodependència, sinó q u e encara augmenta. Si disminueix temporalment el consum d'alguna droga, augmenta el d'una altra i mes tard toma a augmentar el de la primera, etc, però en conjunt l ' ú s d e d r o g u e s il·legals augmenta.

Atenció mèdica més fàcil

La prohibició mai no ha tingut efectes A més, sabem que això que )assa ara que la prohibició no a efecte, na passat sempre. Només cal recordar que quan el cafè i el tabac eren drogues que es van introduir per primer cop a Europa, el seu ús va ser severament prohibit amb grans penes, fins i tot amb la de mort, i en canvi es va haver d'acabar legalitzant-los. I també sabem que a principis de segle la famosa llei seca prohibitiva o restrictiva de l'ús de l'alcohol als Estat Units no va impedir el consum d'alcohol 1 va generar altres desgràcies molt més greus, i també es va acabar suprimint-la. Ens hem d'acostumar a viure en una societat on hi ha gent que consumeix altres d r o g u e s , com ens h e m acostumat a conviure amb gent que consumeix alcohol, tabac, cafè o te. I per aconseguir que el consum disminueixi, dóna més resultats una bona prevenció (fixeu-vos com a m b l ' e d u c a c i ó ciutadana disminueix progressivament el nombre d'usuaris d e tabac), q u e n o p a s la repressió. Però sobretot hem d'intentar la legalització d e les drogues il.legals perquè fa molt més mal la seva prohibició que no pas el seu ús: els mateixos drogaaddictes són m é s p e r j u d i c a t s p e r la prohibició de la droga que pel seu consum. Perquè si la droga fos legal, no contraurien la sida -i la sida no s'estendria a la resta de la població amb la intensitat amb que ho fa ara-, ni hepatitis, tuberculosi, endocarditis, etc.

Transloms físics, psíquics i socials Perquè tampoc no tindrien necessitat de prostituir-se, en-

trar en la delinqüència, estafar els de casa, fingir, enganyar, perdre els amics, contactar amb mafiosos i rebre la nefasta influència de l'ambient de les presons. És a dir, que tampoc el seu psiquisme no patiria els gravíssims transt o r n s q u e sofreix com a conseqüència de la prohibició. Aquests transtorns psíquics, com els físics esmentats més amunt, són fruit de la prohibició i són més greus cjue els produïts per la mateixa droga. I no cal dir que tots els problemes familiars, socials, d'ordre públic, narcotràfic, lleis repressores, increment i corrupció de la policia, lligats a les drogues, que avui són tan greus, no hi serien, si les d r o g u e s estiguessin legalitzades. O sigui que, pel que fa a les persones afectades directament (drogaaddictes) o indirectament (familiars, amics, veïns, conciutadans) no hi ha cap dubte que la il·legalitat de les drogues causa més perjudicis físics, psíquics, morals i socials que el seu ús. El dubte pot aparèixer sobre si el fet de legalitzar-les faria augmentar o no el nombre de drogaaddictes. Drogar-se ja no seria una transgressió Sobre això s'ha de dir que la legalització t r a u r i a al consum de droga el caràcter que té ara d e transgressió d'una llei. Aquest aspecte té uii fort atractiu per a molts

adolescents i joves, que senten sovint la fascinació per allò ue està prohibit. Per tant, la roga tindria molt menys atractiu per a ells del que té ara.

Fa molt més mal la prohibició que la legalització de les drogues il.legals En una situació de legalització, quedaria clar que els drogaaddictes són simplement malalts, i no com ara que sobretot són els protagonistes d'aventures extraordinàries i que mantenen en escac els )oders polítics, s a n i t a r i s , inancers, els famosos de tot ordre, els mitjans de comunicació, els barris, les ciutats... Avui dia ser ionqui (heroïnòman) és ser alguna cosa, és com ser una mena d'heroi en negatiu. En canvi, si el drogaaddicte nómes fos un simple malalt, no seria cap cosa i no tindria cap gràcia: ser un pobre malalt no atreu ningú (fora d'algun malalt mental). També per això disminuiria enormement el seu atractiu i per tant l'adhesió de molta gent. Pel que fa a això últim s'ha de tenir en compte que gairebé sempre el toxicòman és una persona amb un cert dèficit

d'identitat, de personalitat poc madura; i que acut a la droga amb una doble finalitat: la d'intentar anestesiar-se del malestar interior que aquesta manca d'identitat li provoca, i la d'intentar revestir-se de la pseudoidentitat (la de ionqui, cocaïnòman o el que sigui) que li dóna l'ús de la droga, i que li fa l'efecte que li omple elbuit síquic produït pel dèficit de i seva veritable identitat.

No es faria proselitisme Actualment el drogaaddicte es veu obligat a fer proselitisme, és a dir, intentar vendre la droga a clients nous per poder-se pagar la que nesessita ell. Alguns amants del sensacionalisme diuen que cada ionqui amb u n any fa 10 ionquis més. Això és mentida perquè només cal saber multiplicar per deu per adonar-se que a hores d'ara ja hi haurien més ionquis al món que persones sanes. Però no hi ha dubte que el proselitisme existeix, i no sols per un sentiment de culpabilitat que intenta ficar d'altres en la seva culpa com fa l'embriac, per exemple, sinó per la necessitat imperiosa d'aconseguir diners per la pròpia droga. Això augmenta el nombre de drogaaddictes i, en canvi, si la droga fos legal no hi hauria proselitisme. Sense criminalització A m é s , ara molts d r o gaaddictes no acudeixen a ferse tractar perquè no s'acaben

I si, m a l g r a t tot això, a u g m e n t é s el n o m b r e d e drogaaddictes, aquests serien simplement malalts i els terapeutes sabríem a què atendre'ns. En canvi, ara no saps mai si tractes u n malalt, un criminal, u n falsari o una barreja de tot plegat. Això fa que 1 abordament i seguiment terapèutics es facin enormement difícils. És molt evident q u e la legalització i ordenació de la venda de totes les drogues faria disininuir considerablement la problemàtica tan greu que hi na l'entorn d'aquestes substàncies. Ara, per aconseguir aquesta eficàcia, caldria que la legalització es fes a tot el món, o almenys en tot un continent, perquè si només es fes en un territori petit aquest es veuria envaït pels toxicòmans dels països veïns. A més, l'ordenació corresponent hauria de prohibir-ne la propaganda, però aquesta també sTiauria de prohibir de les drogues que ara ja són legals (no som amics de cap prohibició, però encara som més amics de la llibertat dels ciutadans i és ben provat que la propaganda enganya sovint el ciutadà i l'indueix a fer allò que lliurement no faria). Estem, doncs, a favor de la legalització de les drogues i creiem q u e seria un gran benefici per a la humanitat. Això, però, no ens amaga que sota el fet que molts joves es droguin o també delinqueixin, tinguin fracàs escolar crònic, es mcin de sectes, facin intents i realitats de suïcidi, e t c , hi ha u n malestar p r o f u n d q u e indueix aquests joves a prende tals actituds conflictives. 1 aquest malestar profund no s'arregla solament legalitzant les drogues, sinó que exigeix u n canvi de la societat, del model de societat. Però això ja són figues d'un altre paner o motíu d'un altre debat.

CARRER

10 OC

(Ò (0

Por qué algunos juristas somos partidarios de la legalización del trafico de drogas

Antoni Gisbert

Los que por razón de nuestra profesión tenemos un contacto mas cercano con el llamado problema de la droga podemos observar en nuestro quehacer diario que la política represiva actual no es capaz ni de anular, por supuesto, ni de disminuir el fenómeno que teóricamente la justifica: el consumo y el trafico de drogas.

Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

No obstante, los acuerdos internacionales y la modificación de la legislación interna sobre el trafico y consumo de drogas, aumentando las penas a los traficantes y perfeccionando el aparato represivo, no disminuyen ni el consumo ni el trafico, que muy al contrario aumenta, aumentando también las correspondientes consecuencias sociales negativas que de los mismos se derivan. Ahí tenemos las estadísticas oficiales para demostrarlo. Véanse los datos facilitados por el Plan Nacional

Acords de la setena assemblea de la CONFAVC en matèria de drogodependència i marginació Dins de la setena assemblea de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), cel e b r a d a el d i u m e n g e 5 d'abril a Barcelona, a la qual van assistir 300 delegats de 88 associacions i 11 federacions, s'aprovà majoritàriament el document elaborat per la Comissió de Drogues 1 Marginació, composta per uns 40 delegats de diferents indrets de Catalunya: 1. Creació d'una Comissió de Drogues de Catalunya (integrada a hores d ' a r a per d e l e g a t s d e : Tarragona, Lleida, Sant Damià, Sant Antoni de Ribes, Cornellà, Mataró, FAVB i Nou Barris). 2. Organització de les Primeres Jornades de Catalunya en matèria de drogodependències (a primers de juny d'enguany) amb dos temes fonamentals: Les respostes del moviment veïnal davant la problemàtica de les drogodepen-

^ ^ ' ^ c s T t Sí*.7-,

Uívi'j

dències i un debat sobre els >ros i els contres de la egalització de les drogues que avui són il·legals. 3. Pressionar totes les administracions ptibliques per tal que permetin la participació i el control del moviment associatiu en tots els programes de prevenció i tractament de les drogodependències. 4. Pressionar totes les administracions públiques er la creació de Centres de ractament per a Toxicòmans a tots els districtes de totes les ciutats de Catalunya i a tots els pobles que es trobin i m m e r s o s en aquesta problemàtica. 5. Pressionar totes les administracions públiques per tal de dur a terme plans de prevenció de les drogodependències a m b incidència a les escoles, a tots els indrets de Catalunya. 6. Reconeixement que els toxicòmans són malats i no pas delinqüents.

contra la Droga y por la Fiscalia General del Estado y su apéndice especializado, la Fiscalia contra la Droga. Política fracasada La constatación de lo anterior lleva a la reflexión sobre el problema de la droga y la validez de la actual política criminal. Algunos hemos llegado a la conclusión no solo de que la actual política ha fracasado, lo que parece bastante e v i d e n t e , sinó d e q u e la criminalización del trafico de las drogas es la causa principal de las dimensiones actuales del problema de la droga. Las razones por las que hemos Ueeado a esta conclusión no dineren, en lo esencial, de las que desde hace afios vienen dàndose desde diversos Campos de la cultura. Su exposición aquí resultaria fuera de l u g a r p o r q u e son sobradamente conocidas y por otra parte necesitaría mas es-

La criminalización es la causa principal de la mayor parte de la dunensión del problema de las drogas pacio del que concede un articulo periodístico de esta naturaleza. Recordemos no obstante que la reflexión parte del caràcter de mercancía que tiene la droga. La prohibición de traficar con ella, bajo la amenaza de duras penas a quien lo haga, trae consigo un encarecimiento exhorbitado del precio del producto, con la consig u i e n t e consecuencia d e obtención de pingües beneficiós por parte de los traficantes. Ello les llevarà a traficar

v^Ü^

^out[':)[SoDEl/\D^OCA'? g0M^3·»TaMdV0(Di;9-(

Dossier sobre les drogues. Nou Barris 1991.Tamayo.

Estiu 92

pasando por encima de cualquier valor, bien o derecho respetado en toda sociedad democràtica. El consumidor tendra que pagar por la droga un alto precio, que muy pronto le llevarà al delito para la obtención de los medios necesarios para su adquisición. Se convertirà no solo en un enfermo sinó en un delincuente.

La legalización del trafico permitiría liberar las energías sociales dedicadas a la represión y dedicarlas a la prevencióny tratamiento La Sociedad tendra que soportar sus actos. El Estado tendra que dedicar una considerable energia y medios no solo a la represión del trafico sinó tambien a la persecución y castigo de esas actuaciones. Y como los medios siempre son limitados, todo ello restarà posibilidades a la persecución y castigo de otras conductas antisociales mas dafiosas: grandes fraudes, delitós ecologicos, delitós fiscales, etcètera. La legalización del trafico permitiría liberar esas energías sociales dedicadas a la represión y encauzarlas a la prevención del consumo y tratamiento de los adictos, que en su mayor parte dejarían de ser delincuentes para ser solo enfermos. La sociedad se evitaria las consecuencias de la criminalidad originada por el trafico y por los adictos. Por otra parte, el Estado dejaría su impropio papel de paternal protector, imponiendo la salud a los ciudadanos, vulnerando su libertad a deci-

dir qué es lo que quieren consumir, y asumiría únicamente su función de prevención y asistencia que constitucionalmente le corresponde. Trabas Si la legalización del trafico es tan razonable, ^por qué esa cruzada de àmbito internacional en favor no solo del mantenimiento de la represión sinó del aumento de esta? Contestar a esta pregunta nos llevaria a un extenso anàlisis que està aquí fuera de lugar. Baste afirmar que hay poderosos intereses políticos y económicos que imponen el mantenimiento de la actual política. Dicho de otra manera, hay quien obtiene beneficiós políticos y económicos de la prohibición del trafico. De ello también se ha venido hablando durante los últimos anos.

La actual política represiva no es capaz de anular ni de disminuir el consumo y trafico de drogas La legalización del trafico de drogas, que hoy por hoy no deja de ser una utopia, dejarà de serio cuando se extienda la reflexión razonable a amplias capas sociales capaces de presionar a quienes detentan funciones de gobierno. Y para ello, por supuesto, a nivel internacional, ya que no es posible contemplar el cambio en un àmbito puramente nacional. Mientras tanto, quienes estamos convencidos de la bondad de la despenalización, tenemos el deber social de insistir una y otra vez en ello y desde cualquier plataforma que la sociedad nos proporcione.

Estiu 92

CARRER

11 X

(0 (0

o Q

MOYÀO, St U Vé M£N05...

^^ M«UTO,

CARRER

Las drogas y los barríos obreros

(/)

Albert Recio

xonomista

o Q

Existe una imagen, insistentemente repetida en los medios de comunicación y bastante extendida entre la población, sobre la drogadiccion: se trata de un vicio particular de individuos aislados atraídos por el placer sugerido por estàs sustancias. La imagen se completa con la asociación de las drogas con aquellas que estan prohibidas, diferenciàndolas de aquellos otros productos de uso legal: alcohol, tabaco, etc. Sobre esta interpretación del problema se centra toda la política de actuación que se basa fundamentalmente en la represión sobre los propios consumidores y en su cnminalización como seres peligrosos. Esta forma de enfocar el problema, falsa a todas luces, tiende seguramente a empeorar aún mas la búsqueda de distintas soluciones. Ignora la problemàtica social que existe detràs de las diferentes formas de consumo y los efectos que el mismo tiene en grupos sociales diferentes. Cualquier anàlisis serio permite constatar que los productos consumidos varían en función de los grupos sociales (la heroína o elcrack son drogas màs proletarias que la cocaína). Y también varían los efectos: aunque en todos los casos la salud quede afectada, entre los consumidores de clases altas no se producen los

Estiu 92

fenómenos de marginación que padecen los jóvenes de los barrios obreros y las posibilidades de acudir a clínicas de desintoxicación son bastante habituales. Solo hace falta recordar los numerosos casos de estrellas de cine o familias de prohombres políticos norteamericanos que suelen contar su curación en las revistas del corazón. El problema socialmente grave es el de la juventud obrera que queda atrapada en esta espiral de marginación. Situación històrica De hecho, el consumo de sustancias con efectos qumücos ha estado presente en toda la historia de la clase obrera, aunque el tipo de producto haya variado en función de las épocas y los países: el opio fue

El consumo de substandascon efectos químicos ha estado presente en toda la historia de la dase obrera un consumo habitual entre los trabajadores chinos, al igual que la hoja de coca se consumió en cantidades ingentes entre los indios que trabajaban las minas del Perú. En

cursos) se presenta como el bien supremo. Desesperanzador porque se repite continuamente que no nay mejor Sociedad que la actual, no existe ningún proyecto de Sociedad por ei que luchar, cualquier experimento lleva al desastre... Los jóvenes, mejor que nadie, perciben este doble mensaje y aprenden, amargamente, que ni van a alcanzar el falso paraíso prometido ni se les deja participar en la búsqueda de una sociedad distinta. No parece extrafio comp r e n d e r q u e , ante esta disyuntiva, para muchos solo queda la estampida, la caída en el mundo que prometé alún alivio a corto plazo a camió del desastre final. Desesperanza, deseo reprimido, insolidaridad... son las bases sobre las que se asienta el crecimiento del consumo. Para algunos, incluso, el convertirse en camellos puede ser una solución deseable frente a los empleos que se ofrecen. La incomprensión de muchos mayores (lógicamente temerosos de que sus hijos sigan este camino, però también atrapades en las tenazas del consumismo y del empleo precario) no hacen sinó fomentar esta situación, ya que favorecen que los que han entrado en este circulo de marginación tiendan a quedarse en el mismo como respuesta a las miradas y gestos nostiles del resto.

Europa, el tabaco y el alcohol han constituido los productos d e c o n s u m o habitual, con gravísimos efectos sociales y sanitarios. La imagen del trabajador borracho que perdia el empleo y la vida ha sido una visión repetida, bien plasmada en novelas, como La taberna, de Zola, o en estudiós sociológicos. Cabé, por tanto, preguntarse por qué existe esta asociación y analizar si en cierta medida el actual aumento del consumo de una sèrie de nuevos productos no es sinó la continuación de un mismo fenómeno.

Hay bastantes estudiós que muestran que este consumo entre la población trabajadora està en parte inducido por el deprimente marco social en el que le ha tocado vivir. Las condiciones laborales de muchos empleos de bajo nivel son desagradables: ritmos agotadores, trabajos poco creativos y aburridos, sueldos bajos, escaso reconocimiento laooral, inseguridad en el empleo... Todo ello genera en algunas personas actitudes de rechazo, de rebelión, que no sienypre toman la misma forma. En algunos casos da lugar a la creación de núcleos conscientes de personas que se organizan para cambiar la situación. Però en otros muchos las salidas son individuales, buscando solo hallar una salida personal o simplemente evadirse de una situación desagradable, y es entonces cuando una de las posibles salidas es la evasión, la búsqueda de situaciones que permitan olvidarse de todo. Posiblemente, éste es el camino màs directo al consumo de drogas de todo tipo, la búsqueda de algo que permita hacer soportable una situación que no lo es. Indudablemente, esto se producirà màs cuanto menores sean las posibilidades de salirse por otras vías. Cuantos màs medios y posibilidades de mejorar la pròpia vida tiene la gente, menos necesidades de sustitutivos. Por esto es màs fàcil que la drogodependencia se produzca con màs frecuencia entre los sectores màs marginados. Condiciones sociales propicias Sin lugar a dudas, los cambios en los últimos afios han tendido a crear las condiciones sociales propicias a este crecimiento del consumo. El paro y el empleo precario generan no solo misèria sinó la percepción de que no hay un futuro mejor. Hoy pràcticamente todos los jóvenes estan abocados al empleo temporal, poco gratificante; estan abocados a no poder independizarse durante largo tiempo, con dificultades para acceder a un empleo y a una vivienda digna. Y ello ocurre al mismo tiempo que, desde los medios de comunicación, se transmite u n mensaje ilusorio y desesperanzador. Ilusorio porque se transmite una gran cultura consumista. Todos los bienes parecen estar disponibles, la búsqueda del placer individual (desde la chocolatina que nos permite pasar el momento aburrido hasta los paraísos tropicales de los con-

Caldo de cultivo Es evidente que no todo el mundo responae igual a las mismas situaciones. Però caben pocas dudas de que es el desempleo, el empleo precario, el consumismo y el actual retroceso social, el caldo de cultivo que conduce a una parte de nuestros jóvenes al incierto c a m i n o d e la drogodependencia. Posiblemente, el mismo contexto que condujo a otros al alcoholismo mortal.

El desempleo, d empleo precario, el consumismo y el actual retroceso social son el caldo de cultivo que conduce a una parte de nuestros jóvenes a la drogpdependenda Hay ya un número creciente de científicos sociales que reconocen este hecho y que en función del mismo saben que la lucha contra este problema no pasa por la represión sinó por las reformas sociales. Y en todo ello bastante podemos decir desde nuestros barrios. Porque, finalmente, solo podemos confiar en nuestras propias fuerzas. Luchar por un mundo màs solidario, por cambiar las condiciones de vida y trabajo, por mejorar nuestro entorno y nuestra comprensión de los que, siendo como nosotros, son diferentes, constituye una tarea que debemos realizar colectivamente. Evitar que aumenten los enganchados no es cuestión de màs policia, sinó de màs solidaridad y màs justicia social. Cuando descubramos que el paraíso de los anuncies publicitarios y el infierno del nada puede cambiar son simple propaganda para enturbiar nuestras mentes, quizàs podamos empezar a plantearnos la necesidad de desarrollar formas de vida, reivindicaciones y proyectos que inviten a apuntarse a experiencias vitales màs fructíferas.

CARRER

Estiu 92

/ /

Si tornés a néixer, pescador una altra vegada / /

En Toni Albiol fa 37 anys que s'endinsa a la mar i encara n'està enamorat.

dia quin peix he d'anar a buscar perquè és el que he de vendre més car o més barat. Per exemple, els dijous i divendres sé que he d'anar a buscar escamarlans i gambes perquè són els dos dies de la setmana que es venen més.

Carol Biosca

Passen uns minuts de les 5 de la tarda. Quan arribem al moll de pescadors de Barcelona, davant de la torre del rellotge (el vent fresc de mar no aconsegueix dissimular la sentor d'una olor forta, molesta per als no avesats), la Maireta II tot just acaba d'atracar: ha sortit a dos quarts de 6 de la matinada. En Toni Albiol, el seu patró, ens ha rebut amb un somriure ample, que li ha enfonsat encara més els seus ulls petits, i ens ha convidat a entrar a la barca. Es balanceja. A la cuina (els fogons, ima taula i un banc de fusta), a més de les bosses del menjar, hi ha, en un racó, un munt de peix de forma estreta i allargada..

-Aleshores és important arribar abans que els altres pescadors per vendre el peix. -Sí, és clar. El peix no només s'ha de saber agafar, també s'ha de saber vendre. Un cop arribem al moll, hem de dur el peix a la llotja, el lloc on se subhasta. Allí la meva filla, que és peixatera, el compra i alhora fa de reclam: és la primera que trenca el foc i proposa un preu elevat perquè els qui el compren darrera ho hagin de fer a un preu més alt. Com que el peix és meu, ella influeix en el seu preu, l'encareix.

-Aquests peixos que veieu aquí s'anomenen gats, i, com tots els que pesquem, són peixos semi-pelàgics, és a dir, que s'adapten a baixa o a mitjana altura. Nosaltres pesquem a 300 o 400 metres de profunditat (són 30 quilos de pressió), així que quan el peix puja a coberta ja està rebentat.

-Com veus el futur dels pescadors? -Sóc bastant pessimista i penso que d'aquí a un parell o tres d'anys això anirà bastant guardabaix. D'una banda perquè cada cop es consumeix menys peix, i d'altra banda perquè hi ha cada cop menys peix dins la

-Quin és el sistema de pesca que utilitzeu?

"Els hàbits de consum han canviat totalment; hi ha una sèrie de peixos que abans es venien i que ara no es volen a cap preu

-Dels dos sistemes principals que hi ha a Catalunya, nosaltres ens dediquem a la pesca d'arrossegament, la que arrossega la xarxa per baix. L'altre tipus de pesca és la traïna, on es fa servir la llum d'un fanal per atraure el peix. -Tots els que feu pesca d'arrossegament agafeu el mateix tipus de peix? -No sempre, perquè se-

"SÓC bastant pessimista pel que fa al futur dels pescadors. Penso que d'aquí aim pareU o tres d'anys això de la pesca anirà bastant guardabaix

gons la profunditat es cria una espècie o una altra. Ara bé, per regla general, sí que pesquem tots el mateix tipus de peix, que sol ser el que més es ven: el lluç, el rap, la gamba i els escamarlans. -Això sempre ha estat així, o és que els hàbits de consum han canviat?

Si esteu interessats a treballar en la contractació d'espais publicitaris per La Veu del

CARRER poseu-vos en contacte amb la redacció de la revista a través del següent número de telèfon:

319.60.89

-No, no; els hàbits de consum han canviat totalment. Hi ha una sèrie de peixos que abans es venien i que avui no es volen a cap preu. Per exemple, el bessuguet, la xucla, la boga i la sardina s'han de tirar a la mar. A la mar tenim un grapat de peix que no pesquem perquè no es consumeix. -Creus q u e si no es consumeix més peix és perquè es ven a un preu molt elevat? -Aquesta és una raó, però és que no el podem vendre més barat. Jo, a més de ser pescador, tinc una botiga de peix, i puc entendre la posició del peixater. Abans de tenir la botiga també m'exclamava, però ara veig que amb els impostos que ens fan pagar no podem vendre el peix a un altre preu. D'altra banda, a més de l'encariment del peix, hi ha l'inconvenient que la gent jove no en consumeix: en part, pel preu, però també

perquè ara es menja d'una altra manera que no es menjava abans. Avui es consumeixen molts més productes prefabricats.

mar. A Barcelona no ens ho muntem bé: treballem massa hores (de dos quarts de 6 de la matinada a dos quarts de 6 de la tarda) i això fa que capturem molta quantitat o que quedi molt poc peix al viver perquè es reprodueixi. -L'horari que feu, doncs, no l'establiu vosaltres?

"A Barcelona no ens ho muntem bé: treballem massa hores i això fa que quedi molt poc peix al viver perquè es reprodueixi

-El t i p u s de peix q u e pesqueu varia segons el dia? -Sí, totalment. Jo sé cada

-Sí, i podríem canviar-lo si v o l g u é s s i m . Però no arribem a fer-ho per la pressió que tenim d'hisenda, seguretat social, petrolers... Pensem que quantes més hores treballem, més hem de guanyar, i no és pas veritat. -Però m a l g r a t tot, si tornessis a néixer, voldries ser pescador? -Sense cap mena de dubte. Ja tinc 50 anys i des dels 13 que vaig a la mar; no he conegut altra cosa. El meu pare ja era pescador, els meus dos fills també ho són, i la meva dona i la meva filla són peixateres. Així que som tots del ram de l'àigua, en el bon sentit de la paraula.

LU QC hZ UJ

CARRER Barcelona, camina... per on puguis

14 <

o -I LU

Una nova associació vol sensibilitzar sobre els problemes d e la qualitat d e vida a la ciutat i defensar els drets dels vianants La nostra ciutat, la casa comuna dels que hi viuen i treballen, dels emprenedors i negociants, el cap i casal dels catalans, l'aparador, la modernista i postmoderna, està convalescent. Tot i que ara encara ensenya les ferides d'una gran operació estèticourbanística, acabarà revifant-se. 1, segurament, farà bona cara pels Jocs. Es troba bé Barcelona? Potser sí; així ho desitgem de debò, però som conscients que té punts per tancar, alguns fins i tot infectats, que seran motiu d'un acurat post-operatori. Barcelona Camina.

o: D >

Estiu 92

Associació pels drets dels vianants. És innegable que durant els darrers anys Barcelona ha anat canviant molt, i sovint en un sentit positiu. Però la qualitat de vida a l'entorn urbà és una assignatura que encara té pendent i que es posa de manifest en molts aspectes. Diferents estudis coincideixen en assenyalar el trànsit, la contaminació i els equipaments de barri -jardins, biblioteques, casals...- com els problemes que requereixen una solució més urgent. Hem de dir que, per alguns

barcelonins, la ciutat fa temps que amaga la pols sota l'estora; tanta, que ofèn el nas, com a mínim quan es va a peu. Hi ha gent que ho diu, que ho lam e n t a , i els p r e o c u p a la despreocupació d'uns i altres per la (micro)qualitat de vida a la ciutat. Són els amants del carrer, que gaudeixen quan veuen la gent que va i ve més o menys atrafegada; que s'admiren quan veuen que la canalla encara pot fer pastissos amb sorra en alguna plaça no dura; que aproven els conductors de gest amable que s'aturen per deixar passar la iaia; que de tant en tant es marquen una

)assejada Rambla avall; o que fuins i tot fan testimoniatge a n a festa d e la bici q u e organitza no se sap ben bé qui ni per quins motius.

Taula 1. Qualitat de Tentom urbà; Sants-Montjuïc 1986 PROBLEMES DEL BARRI

MOLT(%)

BASTANT(%)

POC(%)

RES(%)

NS/NC(%)

Contaminació Inseguretat ciutadana Trànsit Aparcament Indústries insalubres

27,6 29,2 28,3 60,1 10,0

41,3 43,5 29,8 22,5 10,0

22,9 20,4 25,0 7,3 15,0

5,3 3,3 14,2 4,9 60,0

3,0 3,5 2,7 5,2 5,0

Font: Enquesta Metropolitana 1986, Volum 4, Sants-Montjuïc

Taula Z Problemes més importants relacionats amb els equipaments i serveis dels barris de Barcelona. Importància del problema en percentatge, prioritzadó de solucions i valors de l'enquesta pel conjunt de l'Estat Espanyol PROBLEMES DEL BARRI Jocs d e nens Jardins Biblioteques Esports Centres per avis Esbarjo joves Ambulatoris Llars d'infants

BARCELONA(%)

URGÈNCIA SOLUCIÓ (% conjunt Estat)

MITJANA ESTAT(%)

78,8 77,8 73,2 69,9 64,8 64,3 42,6 40,2

51,1 63,9 22,2 16,5 40,0 28,0 49,1 24,0

78,4 50,7 73,7 70,6 57,9 66,8 39,6 43,6

Font Informe sobre la qualitat de vida a l'Estat Espanyol. CEOIMA. Capítol IV, 1982.

Respecte a la ciutat i al ciutadà Alguns, encara que de moment pocs, n'han parlat, i voldrien fer alguna cosa per millorar la qualitat de vida a la ciutat. Barcelona Camina, associació per a la defensa dels drets dels vianants, som un grup de persones que des de fa un any volem passar de les lamentacions a les accions, dirigides al conjunt dels ciutadans i a les administracions. Als ciutadans, per sensibilitzar-los i fer-los adonar del problema de la qualitat de vida a la ciutat. I a les administracions, per aportar criteris i promoure les accions necessàries que facin canviar la situació. Pensem que, en el fons, es tracta d'un problema de sentiment de comunitat, de solidaritat i de respecte al ciutadà i a la ciutat per part de tothom. En definitiva, d'estar a favor de, i no pas d'esquena als problemes. Els aspectes de la vida urbana que caldria anar modificant es poden deduir de les enquestes d'opinió i estudis sobre la valoració de la qualitat de l'entorn urbà. A la primera taula apareixen els resultats d'un estudi realitzat per l'Àrea Metropolitana l'any 1986, i podem veure que el trànsit, l'aparcament i la contaminació ambiental són alguns dels problemes més valorats pels ciutadans d'un districte concret de la ciutat, com és el de Sants-Montjuïc. Les taules reflecteixen també altres valoracions sobre els problemes urbans i les necessitats d'equipaments i serveis als barris. La Carta Europea dels Drets dels Vianants

Taula 3. Problemes més importants relacionats amb l'estructura urbanística, serveis bàsics i manteniment dels barris de Barcelona. Importància del problema en percenta^e, prioritzadó de soludons i valors de l'enquesta pel conjimt de l'Estat Espanyol PROBLEMES BARRI Aparcaments Contaminació atmosfèrica Vigilància nocturna Embussos d e trànsit Sorolls Mol estat dels carrers Falto d e semàfors Contaminació industrial

BARCELONA(%)

URGÈNCIA SOLUCIÓ (%conjunt Estat)

77,2 75,4 72,3 52,8 40,3 38,6 34,5 25,0

37,6 37,0 47,5 16,3 15,9 13,5 15,3 14,8

Font Informe sobre la qualitat de vida a l'Estat Espanyol. CEOIMA. Capítol IV, 1982.

En a q u e s t sentit, cal esmentar que els problemes relacionats amb la vialitat urbana no són exclusius de la nostra ciutat, sinó que formen

part d'un fenomen generalitzat que es dóna a bona part del m ó n occidental. Una evidència de la seva importància és que el mateix Parlament Europeu va fer pública el 1988 la Carta Europea dels Drets dels Vianants. I a un nivell més ampli, fer esment que des de l'any 1963 existeix la Federació Internacional d'Associacions de Vianants. Tot això dóna una idea de la rellevància social que arreu del món té la lluita per millorar la qualitat de vida a la ciutat. Limitar l'iis del cotxe privat Per anar canviant la situació cal promoure mesures de t i p u s molt d i v e r s , encaminades a recuperar el màxim d'espai urbà per al vianant i a fer possible una convivència harmònica amb els cotxes. Això suposa, per exemple, millorar les voreres, aconseguir un mobiliari urbà suficient i potenciar tot el que és zona verda. També cal limitar l'ús del cotxe privat, però no únicament en base a la fiscalització sinó p r o m o v e n t l'ús d ' u n transport públic que atregui l'usuari de l'automòbil i que col·labori a crear un ambient saludable, lliure de fums i de sorolls. La solidaritat i una educació que sensibilitzi els conductors envers els vianants són dos elements bàsics per aconseguir aquests objectius. Hem d'analitzar a poc a poc tots aquests problemes -i d'altres- relacionats amb la qualitat de vida a la ciutat per b u s c a r - h i les p o s i c i o n s , accions i estratègies de solució més adients. Es un gran repte que necessita la coOaboració de tothom, i són necessàries tant l'opinió dels ciutadans com la responsabilitat de l'Administració. Som dels que pensem que encara és possible millorar la realitat a cop de bones intencions. Tant de bo sigui veritat.

Estiu 92

Lluís Puig

Aprofitant el pont festiu del 8 de juny, i per no haver de patir tants embussos automobilístics d'última hora, podeu tornar del xalet o la torreta dilluns de bon matí, per alguna carretera comarcal, i arribar-vos a l'ermita de Sant Mus (de sant què...?), sí, sí, de Sant Mus. Només és a tres quilòmetres de Rubí, per tant no cal agafar cadenes per la neu, ni la taula de surfing. Allí us trobareu amb un curiós aplec que tantes persones de Barcelona havia arribat a mobilitzar: l'aplec dels xatos. Doncs resulta que des de fa uns quants anys, i promogut per l'Esbart Dansaire de Rubí entre d'altres, s'ha donat un nou i decidit impuls a la festa, recuperant el Ball dels Xatos, les enramades de flors, els cullerots i les forquilles gegants, les sardanes, el ball de gegants,... i també una gran, grossa i sucosa paella d'arròs. Pot ser una bona manera de passar la festa de Pasqua Granada, com alternativa als esports d'aventura, o a l'aventura de si guanyarà el Barca, o que tornar a Barcelona no sigui tota una heroïcitat d'esport. Corpus Un cop resituats altra vegada a la reina diària, no ens

C>ARI\JER

EL CURS DE L'ANY

Per Sant Joan festeig, per Sant Josep bateig

caldrà esperar gaire temps per poder gaudir cf una altra festa cívico-atàvica-mítico-religiosa, ja que el dijous dia 18 de juny tenim un cl'aquells famosos tres jueves hay en el ano que relucen mas que el sol jueves Santo, Corpus Cbristi y el dia de la Ascensión. Una festa com aquesta (Corpus), fruit de les al·lucinacions o revelacions de la beata (no us sona?) Juliana de Bétine, cap allà l'any 1246; i que tan ben documentada es troba a la ciutat de Barcelona, en el Llibre de les Solemnitats de 1424-1729, ens plantejarà dubtes metafísics molt seriosos, ja que aquest any tindrem un gran i complicat dilema per resoldre: Opció A: Anar a saltar els Plens de la Patum de Berga, ja q u e els salts q u e fan el diumenge són insuportables per la quantitat de aomingueros, kamacos i turistes que hi van. Opció B: Quedar-nos a Barcelona i poder participar de la recuperació de la famosa i mai oblidada Processó de Corpus. Si escolliu l'opció A tindreu la sort i l'emocio de poder tornar a veure el magnífic i majestuós Ball de l'Aliga, els Nans, les Mules Guites, els Plens,... i quedar-vos bruts, suats, amb p u d o r de fum, trepitjats, colpejats i boigs de

Joan Grau

pensar que fins l'any vinent no hi torna a haver Patum. L'ou com balla i les boles de drac Per contra, si trieu l'opció B, podeu anar a passejar pel Claustre de la Catedral o oé per la Casa de l'Ardiaca, i quedar-vos totalment encantats contemplant les mil i una ballarugues que pot arribar a fer un ou, col·locat damunt d'un rajolinet

d'aigua. Si ara comencem a parlar de la simbologia de l'ou, les set Boles de Drac que fa temps que busca el Songoku -i perdoneu que no ho escrigui bé, però tampoc em dóna la gana d'anar a buscar algun cromo de la filla- quedarien petites al voltant del nostreOu Com Balla. Sant Joan Fet i fet, us pot d u r a r l'encanteri de l'ou fins arribar

a la nit màgica de Sant Joan. Quina nit nois; de veritat que val la pena de preparar-se bé la celebració de la verbena de Sant Joan; i dic verbena perquè cal no oblidar que aquest nom pertany a una de les herbes més sagrades de la nostra mitologia, juntament amb la malva, la mandràgora, la belladona, la falguera, la clavellina, la Valeriana, la carlina, etc, etc, etc... Cadascuna d'elles té un ritual específic per ésser collida al bon p u n t de la mitjanit, i us donarà uns resultats i encanteris immediats. No oblideu tampoc que és un bon dia per anar a prendre la bonaventura, que l'aigua també us pot resoldre alguna coseta i les cendres de la foguera us allunyaran els mals esperits. En fi, que coques, cava i cremades pirotècniques a part, a veure qui serà el xulo que podrà fer una foguera dins la ciutat tan guai que ens ha quedat. Sigueu simpàtics amb els turistes, que no es pensin que tot l'any portem a sobre la gresca de la nit de Sant Joan. Com encertadament deien els Dagoll-Dagom i en Jaume Sisa:

LU DC D >

La nit de Sant Joan és nit d'alegria estrellat de flors, l'estiu ens arriba de mans d'un follet que li fa de guia. Primavera mor, l'hivern es retira. Si arribés l'amor, mai més moriria.

CARRER

NOA A P E R B A A 8 0R . 0C0 0E LL EOC T RS

partir de ben aviat la Veu del CARRER podrà ser el vehicle perquè els seus missatges arribin a: 1^ 20.000 llars i oficines comercials ^ 80.000 barcelonins que llegeixen cada mes la publicació de més difusió escrita en català Ompliu el butlletí del peu de pàgina, si us interessa rebre informació detallada dels espais publicitaris d'aquesta publicació.

••

'"' JS\0 »^'

o*^*

CARRER

16 <

Estíu 92

La història de Barcelona en còmic s'oblida dels barris

g z

El llibre, editat amb la col·laboració de l'Ajuntament, explica gràficament més de 2000 anys de vida de la ciutat, però té alguns buits considerables.

Segons les dades oficials, el llibre més venut durant la diada de Sant Jordi de 1991 va ser L'aventura d'una ciutat. Breu història de Barcelona en còmic, una obra de Gregori Luri i Jaume Marzal editada per Edicions Júnior amb la col·laboració de l'Ajuntament. Aquest llibre és el primer intent de dibuixar la història de la ciutat comtal en forma de còmic. 1 la possibilitat de difondre en 120 pàgines, d'una manera clara i amena, més de 2000 anys de la vida d'una ciutat és una fita prou important que queda tacada per haver oblidat el paper dels barris dins la història d'aquesta ciutat. Pau Vinas

L'obra fa una aproximació a la vida de Barcelona des d'una perspectiva social i historiogràfica. Ens narra fil per randa les gestes llegendàries de la fundació de la ciutat pel semidéu més gran de la mitologia

CDM i^ÇU^

grega. Hèrcules, així com taníbé, e n t r e d ' a l t r e s , el creixement de la Barcelona emniurallada vers l'Eixample de Cerdà. Potser s'estén massa en la creació mitològica i, en canvi, deixa fulls arraconats allà on es podria descriure millor l'època romana. Però,

HO VOU6>

P'AUís|WN6^ARRl^... p e M CDNTAMíNACíCÍ...

/AUl

malauradament, no n'hi ha cap que reculli la rica història dels barris barcelonins. Els dibuixos, acompanyats de textos breus, estan molt ben treballats, i es basen en una bona font documental, cosa que dóna fe d'un excel·lent recurs historiogràfic. La brevetat dels comentaris escrits ve donada pel fet de tenir molt poc espai i, sobretot, per donar una més gran agilitat a les il·lustracions, tot evitant ser massa carregades.

Tranvies-escola a Torre Baró. Única referència als nous barris, amb els ous (l'en Porcioles.

Una història incompleta

Remordiments de consciència. Els autors, a través dels seus personatges, reconeixen l'oblit.

Però no tot són flors i violes per aquesta Barcelona en còmic, car hi ha una pefifa falla: la Barcelona dels barris és paper mullat. Els vells pobles avui convertits en barris, així com les barriades de nova creació, no existeixen; Gregori Muri i J a u m e Marzal, a u t o r s del Ihbre, n o fan cap esment a aquesta altra reahtat històrica de la ciutat. Potser per a ells Barcelona només no és d e muralles endins, amb excepció feta d e l'Eixample, i més enllà d'aquest àmbit no existeix res més. Només hi conviu l'obht i la marginació envers una part de la ciutat que també ha fet història. Els antics pobles del pla de Barcelona (Sants, Sant Andreu, Sant Martí, Horta, Sarrià, Sant Gervasi, Les Corts i Gràcia) han contribuït també a la vida social, cultural i política de la ciutat. Hi trobaríem moltíssims exemples, començant pel mateix pas del rec Comtal per Sant Andreu. I malgrat que aquests pobles van ser agregats a la ciutat comtal sense tenir-ne ganes, amb el temps han superat la seva annexió i han treballat activa i obertament per fer de Barcelona una metròpoli més digna i habitable. No podem oblidar Valtra ciutat

Els pobles agregats. Aquesta és l'única menció del llibre als barris més antics.

Quan és necessari, doncs, les antigues viles hi tenen cabuda, i no hauria costat res dedicar-los un parell o tres de pàgines. Sabem que és molt complicat resumir la vida d'una ciutat com Barcelona en només 120 pàgines; hi ha més història que pagines. Però cal no oblidar que també hi ha la història dels no famosos, de les bugaderies, dels oprimits... De la mateixa m a n e r a , també és una gran errada no remarcar la història dels nous

Un bombardeig que no va existir. A la plaça Rius i Taulet no va caure cap bomba.

barris sorgits de l'especulació franquista. Són una part de la ciutat sense im passat mil·lenari, però tenen una història intensa i plena de dificultats, barbaritats urbanístiques, pobresa, marginació i una rica vida associativa. Barcelona, malgrat que ara li hagin rentat la cara, no pot oblidar aquesta altra ciutat. I malauradament això és el que fan les historietes d'aquest còmic. Cal conèixer totes les barcelonès A m b l'excusa dels Jocs Olímpics, la ciutat de Barcelona viu immersa en una allau de publicacions sobre la seva transformació, així com sobre la seva història, cultura, vida social i urbanisme. Potser hauria estat una bona ocasió per oferir al públic en general el coneixement de la Barcelona dels barris. És l'altra cara de la ciutat, on els carrers han viscut enfosquits en un llarg passadís de penombres, on la d e g r a d a c i ó urbanística ha jugat, desgraciadament, u n paper massa important. L'empobriment d'aquesta ciutat, ja sigui culturalment o socialment, durant el creixement dels anys 60 ha de tenir un lloc en la memòria de la gran Barcelona. Ha de ser la història de la veritat, que cal recordar per evitar futures

especulacions administratives. Conèixer la història de Barcelona vol dir conèixer totes les barcelonès, sense amagar-ne els episodis bruts, en aquest cas quaranta anys de dictadura. Sant Andreu prepara el seu còmic El fet que aquests darrers anys els nostres barris hagin millorat no ens priva de seguir lluitant per dignificar-los amb un caire social, oberts al veïnat i no pas al món especulatiu. Hi ha una Barcelona olímpica que encara continua fent mal, i llibres com la Breu història de Barcelona en còmic, que poden tenir u n gran n o m b r e d e lectors, han de ser eines útils per treballar per una ciutat de tots, amb els barris com a eixos vertebradors d'aquesta metròpoli quasi ja post-olímpica. Sortosament, i per omplir una part d'aquest oblit, està prevista properament l'aparició del còmic historiogràfic de Sant Andreu del Palomar, gràcies a la iniciativa d'un grup d'entitats que volen commemorar el mil·lenari d'aquesta antiga vila del pla barceloní. Aquest còmic no podrà reparar el greu oblit comès per Luri i Marzal, però serà un bon element per conèixer una rica part integrant d'aquesta Barcelona dels barris.

Estiu 92

CARRER La aluminosis es responsabilidad del Estado

Los vecinos del Turó presentaron 4.000 reclamaciones por escrito a la Delegación del Gobierno para que la Administración asuma sus obligaciones José Molina

Manifestació per Taluininosi.

A. V. Turó

El cemento aluminoso y su uso indebido en la edificación, fundamentalmente durante los anos 50 y 60, con la debida permisividad de las autoridades del momento, se ha convertido en el fenómeno actual llamado aluminosis, ciue afecta a miles de viviendas, que necesariamente deben ser reparadas o sustituidas. Ante dicho problema, la Administración actual plantea la opción de que sean los propietàries de las viviendas afectadas quienes asuman las soluciones del problema y sus costes, partiendo del argumento de que son ellos los responsables legales de la conservación de los inmuebles. Dicho planteamiento, que seria aceptable èn los inmuebles construidos en las debidas condiciones ya que el factor tiempo requiere las oportunas obras de conservación, en este caso es injusto e improcedente porque el fenómeno de la aluminosis no entra en estos supuestos; el vicio y el defecto existen desde el propio origen de la construcción. En el momento de elaborar las viguetas y colocarlas en los edificios ya existe potencialmente el defecto que, con el paso del tiempo y ayudado por el calor y la humedad, acelera el proceso de descomposición de las vigas llegando hasta su colapso y nula resistència. La aluminosis no es, pues.

condiciones de uso, a través de distintas fuentes a partir de los anos 1930. Francia empezó a limitar su uso en 1928

El cemento aluminoso fue a t e n t a d o en Francia por afarge, y Cementos Molins lo comercializó en Espana, però según parece, en Francia nunca se utilizó para vigas destinadas a la construcción de viviendas. De hecho, ya a artir del afio 1928 surgen en rància instrucciones técnicas limitativas del uso de dicho cemento, y el 5 de enero de 1943, a través de una circular del Ministerio de Producción Industrial, se limito su uso para obras definitivas, lo que representaba en la pràctica su prohibición. También es significativo que en Francia no hayan existido industrias de prefabricades de vigas de cemento aluminoso.

^rrsA'j

un estado que aparezca después de construido el edificio, ni es fruto de una fuerza mayor, sinó que es causa desde el momento inicial de la elaboración de las viguetas y de su instalación en los edificios. La administración debe controlar Esta tesis es importante para delimitar la responsabilidad patrinionial del Estado, derivada de una actitud negligente que bien podria caiificarse de imprudència temerària por parte de la Administración al homologar el cemento aluminoso y autorizar su uso en unas determinadas condiciones, totalmente inadecua-

das para la construcción de viviendas y, ademàs, peligrosas para la seguridaa de las mismas. Una de las funciones de la Administración es el control e intervención de los materiales que deben ser utilizados en la construcción, estando obligada por medio de los instrumentes legales pertinentes a homologar los materiales que se utilizan y a regular el debido uso de los mismos. En el caso que nos ocupa, es evidente que la Administración incumplió sus obligaciones por cuanto hizo caso omiso a las múltiples aportaciones técnicas y científicas que aparecieron entorno al cemento aluminoso y a sus

En Espana su mayor uso se produjo durante el desarroUismo En el afio 1950, el profesor Lafuma, especialista en cementos, dio unas conferencias en el Instituto Técnico de la Construcción y del C e m e n t o Eduardo Torroja-, dependiente del Consejo Superior d e Investigaciones Científicas, donde resaltaba las dificultades del cemento aluminoso y los aspectes técnices fundamentales a tener en cuenta para su uso. Es en esta època cuando se prohibió el uso del cemento

aluminoso en varios países europeos. Con estos precedentes, no es hasta el afio 1968, mas de 30 afíos después de que se empezara a condicionar su uso en Francia, cuando la Administración espafiola dicta una Instrucción para limitar el em)leo del cemento aluminoso y o condiciona a una justificación especial. No se comprenden las razones de la Administración de no abordar adecuadamente el problema en el momento oportuno, cuando ademàs éste coincidia con la etapa del desarroUismo, los momentos de m a y o r crecimiento de las grances ciudades y de mayor auge del sector de la construcción.

[

El Estado debe asumir su responsabilidad Fero sean cuales fueran esas razones, tal vez sea posible que el tiempo las desgrane. Lo que no es justo es que la Administración, ademàs, eluda sus responsabiliddaes en el problema y desplace toda la carga econòmica del mismo hacia los propietàries o usuàries. La aluminosis va a representar para estàs familias, la mayoria jubilades y pensienistas, pagar des veces per una misma vivienda. Por ello abogamos porque el Estado asuma la responsabilidad patrimonial que le correspende en el tema, y en esa línea continuaremos realizando los esfuerzes que sean necesarios.

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS SAGRADA FAMÍLIA Solidaritat amb la gent gran En una gran ciutat com la nostra existeixen una sèrie de condicions ambientals, econòmiques i culturals que originen problemes de difícil solució als ciutadans. Un dels col.lectius més afectats per aquestes condicions és el de la gent gran, sovint amb migrats recursos econòmics, situacions de solitud i, moltes vegades, deficiències físiques. Cal doncs, que hom presti atenció i serveis a aquesta gent. Una de les principals preocupacions en aquest punt ha de ser la de considerar que la gent gran segueixi formant part de la societat; que ne ha de quedar marginada ni formar un gueto a part; evitar el seu aïllament. Aquesta tasca incumbeix de manera especial a l'Administració (aci: Ajuntament i Generalitat), en forma, per exemple, dels serveis dels assistents socials, de l'ajut domiciliari -que no sempre funciona els dies festius-, de les residències, dels centres de dia, del S.A.T. (Servei d'Alarma Telefònica). Però incumbeix també a les entitats que constitueixen les O N G (Organitzacions N o

Governamentals); sense la labor d'aquestes -que són sense afany de lucre- el problema no s'acabaria pas de resoldre o he seria d'una manera freda i distant. Es, entenent-he així, que l'Associació de Veïns Sagrada Família des de força anys enrera intenta fer aquesta tasca subsidiària i complementària, conjuntament amb les residències i clubs d'ancians del Barri, de Càritas de les parròquies veïnes, de la FAVB, etc. Per mitjà de les seves vocalies de Serveis Socials i de la Dona, aquesta Associació organitza per la Festa Major el dia de l'Obsequi als Vells, mitjançant el qual hem descobert casos de persones amb moltes mancances, que procurem alleujar. També contribueix l'Associació a la distribució d'aliments, a l'organització de sortides culturals i d'esbarjo, a festivals d'entreteniment i a tota altra activitat que tendeixi a suplir en part, les mancances que moltes vegades sofreix la gent gran. Per altra banda, per a aquestes persones disposem també de les assessories jurídica i psicològica. Tot això comporta força dedicació d'esforç i de temps que carrega sobre unes poques )ersones. Es per això que 'Associació desitjaria poder comptar amb mes col·laboració per part dels veíns amb ganes d'oferir una acció solidària amb la gent gran.

[

SANTS Salvem la xemeneia L'Ajuntament de Barcelona té la intenció d'enderrocar la xemeneia de la Plaça de la Farga. Aquesta xemeneia es va conservar després de l'enterrament de la fabrica d'olis El Coco. En aquell moment la societat civil de Sants i el Consell de Districte van pensar que la xemeneia era un element emblemàtic de la barriada i que calia conservar-la. ;u "zr r

l'associàtnp; jli^lbitna:

SANTS, l'associació informa.

La xemeneia va servir, a més, com a pal de paller per reordenar l'espai de la plaça, ja cjue la llar d'infants i el polisportiu es van construir

en sintonia amb la xemeneia i amb una opció estètica que sintonitzés amb el passat de l'arquitectura industrial de Sants. Ara diuen que cal tirar-la a terra i argumenten que arreglar-la costaria uns vuit milions de pessetes i que aquests diners es necessiten per altres coses; en cap moment expliquen cjuin serà el preu que costarà l ' e n d e r r o c i si la diferència valdrà la pena, atès que la xemeneia té un valor estètic en el conjunt en què està inserida. La xemeneia de la Farga és important perquè forma part del passat de Sants. Sants va néixer com a poble industrial i c e n t e n a r s d e xemeneies altives eren precisament la seva bandera d'identitat. Sants va ser un poble orgullós de la seva realitat i cultura obrera. Els anys han passat perquè els s a n t s e n c s a s s u m i m i recordem el nostre passat; el passat forma part de la nostra personalitat col·lectiva. Dels centenars de xemeneies en q u e d e n p o q u e s , es p o d e n comptar amb els dits de les mans, cal que no en perdem una més. Cal aturar aquesta nova agressió contra la personalitat de Sants, i cal que tots plegats fem sentir la nostra veu de protesta contra aquest enderrocament que no té justificació ni econòmicament ni tècnica (i així ens ho ha manifestat l'equip tècnic de l'obra).

CLOT-CAMP DE L'ARPA La sanitat pública, garantia de la igualtat social. Les crítiques a la sanitat pública, que en aquests moments es difonen des de quasi tots els àmbits, posen en dubte no sols el seu mal funcionament sinó la seva mateixa raó de ser. Poc a poc ens volen convèncer que no és bo, ni necessari que la sanitat sigui pública. Allò que es públic no està de moda, allò públic és ineficaç i car; sembla, doncs, que si no es privatitza, no té solució. Les propostes de la reforma de l'actual sistema de la Sanitat Pública són la limitació del cost públic i prestacions, el pagament directe d'aquestes per part del malalt, la participació creixent d'empreses privades. S'argumenta la necessitat d'una major eficàcia i modernitat, i en canvi qualsevol política privatitzadora suposa prendre mesures insolidàries, de qualitat dubtosa i antidemocràtiques, perquè limiten el dret a la salut de les capes més desafavorides de la nostra societat i contribueixen a aprofundir encara més les desigualtats socials. A més a més de ser més costós, en cap país del món la medicina privada no ha estat

o < <

Q >

o < <

CARRER Els parents pobres dels Jocs Olímpics

Un barri olímpic sense camp de futbol Els veritables parents pobres dels Jocs Olímpics són els clubs de futbol del Poblenou, un barri d'històrica tradició futbolística. Les obres olímpiques van fer desaparèixer els tres camps de futbol que hi havia a la platja de la Mar Bella, i ara l'obertura de la Diagonal ha sentenciat els altres dos que quedaven. En un d'aquests camps, i en condicions límit tant en l'aspecte esportiu com en la higiene, juga actualment el Club Esportiu Monopol, que veu amb preocupació el seu futur, i així ho na fet saber al regidor-president del Districte, Joaquim de Nadal, en una carta que té el suport de la Coordinadora d'Entitats del Poblenou. Ferran Julià, coordinador del Districte, reconeix la crítica situació del futbol base del Poblenou, i afirma q u e s'està e s t u d i a n t la possibilitat que un dels dos camps que desapareixen a m b l ' o b e r t u r a d e la Diagonal sigui reubicat a la zona de l'antiga Catalana de Gas, en el marc del Pla

Els clubs esportius del Poblenou temen que els sigui vetada l'entrada a les instal·lacions olímpiques de la Mar Bella, que l'Ajuntament vol gestionar amb 'criteris de rendibilitat' Les flamants instal·lacions esportives construïdes al Poblenou de cara als atletes residents a la Vila Olímpica o fins i tot com a seu de competicions durant els Jocs, contrasten amb les dificultats i el dèficit d'equipaments que pateixen els diferents clubs esportius del barri, que se senten tractats com els parents pobres dels Jocs Olímpics. Marc Andreu

Estiu 92

La construcció de la Vila Olímpica al Poblenou ha afavorit la instal·lació d e n o m b r o s o s equipaments esportius. Però els petits clubs esportius del barri temen que els criteris de rendibilitat econòmica que vol aplicar l'Ajuntament els deixi al marge i que l'esport de base no pugui utilitzar les noves pistes. Alguns d'ells s'han començat a agrupar per poder fer front al repte econòmic que se'ls planteja. Uns altres ja p r e v e u e n q u e no p o d r a n afrontar els p r e u s q u e el districte ha posat sobre la taula.

La principal batalla que tenen plantejada ara les entitats esportives ael Poblenou és la definició del model de gestió i capacitat d'ús per al barri que acabarà tenint el pavelló de la M a r Bella. A m b la seva r e c o n v e r s i ó p a s s a d e s les Olimpíades, aquesta instal·lació constarà de quatre pistes polisportives, una d'atletisme 1 diversos annexos. L'Ajuntament diu que serà per al barri La intenció de l'Ajuntament és, com afirma Ferran Julià, coordinador del Districte

Pavelló Olímpic Mar Bella. Miguel López.

Les tres principals preocupacions són que el pavelló olímpic de la Mar Bella, on se c e l e b r a r a n les p r o v e s de badminton, es converteixi en una macro-instal.lació semiprivatitzada i vetada a l'esport de base i al barri; la desaparició de tots els camps de futbol que a n t e r i o r m e n t tenia el Poblenou; i la futura construcció al front marítim d'un complex esportiu privat propietat de la família Sànchez Vicario.

de Sant Martí, "destinar el pavelló per a ús del barri". Està inicialment previst que la instal·lació, apta per a concerts i actes públics, comparteixi el seu caràcter esportiu amb la Biblioteca del Districte i l'Arxiu Històric del Poblenou. Segons Julià, és possible que una de les pistes del pavelló uedi en mans de la Federació e Badminton per promocionar aquesta modalitat esportiva. Tota la resta

del complex, inclosa la pista d'atletisme on jugarien els Búfals de futbol americà, estarà gestionat conjuntament entre l'entitat que guanyi un concurs públic i el mateix Ajuntament, que no descarta, en última instància, de gestionar-lo directament. De totes maneres, els clubs esportius del Poblenou tenen or que el complex de la Mar ella -que s'obrirà a partir de gener- segueixi el mateix camí que el pavelló olímpic de Badalona, que ha quedat exclusivament en mans d'una gran entitat com el Joventut. Ferran Julià nega r o t u n d a m e n t aquesta insinuació.

El club de bàsquet Pius XII reclama preus polítics El cert, però, és que el Club de Bàsquet Pius Xll ja s'ha interessat per utilitzar el pavelló la propera teinporada 1 ha topat amb fortes dificultats econòmiques per poder accedir-hi. Segons Francesc Forcada, vice-president del club, un càlcul efectuat en base a unes previsions de les taxes d'utilització del pavelló facilitades per la secretària tècnica d'esports del Districte, Maite Fontan, situa en un milió de pessetes el que haurà d'afrontar l'entitat per poder entrenar i jugar-hi. Aquesta circumstància implica que el CEA Pius XII hauria de doDlar els seus ingressos, i això, segons el seu president Antoni Grima, no és viable en un club que depèn econòmicament de rifes i col·laborad o r s , on " e l s m a t e i x o s jugadors paguen per jugar i el secretari ha de deixar diners per pagar les fitxes federatives' . Davant d'aquesta situació, Forcada demana que l'Ajuntament fixi preus polítics o subvencioni la utilització del pavelló si és que vol ajudar de veritat" l'esport de base. El Pius Xll, amb cinc equips de bàsquet i una important funció social amb els joves del barri, juga actualment en una pista d e col·legi de p r e c à r i e s

condicions. Per exemple, els àrbitres han de canviar-se en u n a aula i dutxar-se a m b l'equip local. I el club hauria de renunciar a un hipotètic ascens de categoria perquè el camp no compleix la normativa federativa. El Club Natació Poble Nou, possible gestor del complex L'altra cara de la moneda de tot aquest tema la representa el Club Natació Poble Nou (CNPN). L'octubre de l'any passat, el C N P N va absorvir el Club Atlètic Canaletes com a secció pròpia d'atletisme -que cal sumar a les de natació, waterpolo, futbol sala, gimnàstica, petanca i frontenis- en el marc d'un ambiciós projecte, no exempt de recels per part dels clubs etits, que el seu gerent Sergi odríguez defineix com "la creació d'una gran entitat que agrupi tot l'esport del barri". L'objectiu és tenir prou força per optar a la gestió del complex Olímpic de la Mar Bella. Encara que no hi ha res decidit, sembla probable que el CNPN aconseguirà aquesta gestió si accepta totes les condicions que imposa l'Ajuntament, i que passen per limi-

del Front Marítim al qual s'oposen les Associacions de Veïns. Malgrat això, que només és una possibilitat sense confirmar i a llarg termini, ni el Monopol ni l'Atlètic Poblenou -que actualment juga fora del barri- consideren resolta la situació, i són molt crítics amb l'actuació municipal. Comas, secretari de l'Atlètic, denuncia la "trista realitat" d'un barri "que es queda sense camps de futbol m e n t r e els S à n c h e z Vicario c o n s trueixen un complex esportiu privat". Per la seva banda, responsables i socis dels clubs poblenovins acusen l'Ajuntament d'ajudar l'esport d'élite amb les Olimpíades en detriment de l'esport de base, i esperen que després dels Jocs "es torni a la realitat i s ' a d o n i n q u e l'ostentació només serveix per fixar unes despeses de manteniment que difícilment es poden assumir", en clara referència al macrocomplex del pavelló olímpic de la Mar Bella.

tar en benefici dels usuaris independents les prerrogatives del club gestionador. Preus populars sota "criteris de rendibilitat" Tant Rodríguez com Aurora Chamorro, coordinadora del CNPN, valoren positivament les possibilitats de fer escola esportiva que donarà el nou pavelló, i manifesten la intenció, si n'aconsegueixen la gestió, d e p o s a r u n e s taxes d'utilització "populars" i de fer "l'oferta p ú b l i c a més oberta possible, però sempre sota criteris de rendibilitat". Aquesta concepció és compartida també des de l'Ajuntament, que respon així les crítiques i la reclamació de preus polítics per part d'algunes entitats del barri. Això explicaria les declaracions de la responsable d'esports, Maite Fontan, q u e afirma q u e " l ' A j u n t a m e n t ha t a n c a t l'aixeta i, ara per ara, la seva prioritat és eixugar el dèficit de les obres olímpiques", a la vegada que defineix el nou pavelló com "una instal·lació de ciutat que no és potser la més adequada perquè hi jugui un petit club de barri".

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS capaç de s o l u c i o n a r els problemes de la salut de tots els ciutadans. Un exemple són els EUA amb una despesa en sanitat desorbitant perquè tenen 37.000.000 de ciutadans sense assistència sanitària. El mateix dret a la salut per a tothom, garantit per l'Estat, és un valor ètic universal. En un món en profunda transformació segueix sent un dret irrenunciable de preservar el caràcter públic del nostre sistema sanitari; representa una conquesta social, un instrument de la distribució de la riquesa i un senyal d'identitat de la solidaritat i cultura dels nostres pobles. Els problemes de la sanitat pública espanyola són: deshumanització, massificació, escassetat de temps dels professionals, burocràcia i d e s o r g a n i t z a c i ó , llistes d'espera. Necessitats no cobertes pel sistema: faltad'informacióigaranties de qualitat. Aquestes són les crítiques més populars i conegudes que fem a la sanitat púbhca.

En el famós informe Abril Martorell s'argumenta la suposada falta ae vigència de model de Sanitat Publica.

EI Butlletí de l'A.VV Clot-Cainp de l'Arpa, abril 1992.

Proposa com instruments per transformar la situació sanitària augmentar la compatibilitat dels professionals i una gestió a través del lliure mercat realitzada de forma privada. En cap moment s'analitza

que els problemes sanitaris tenen relació a m b el cost públic, el més petit d'Europa mnt amb Turquia, Grècia i P o r t u g a l , la mala gestió d'aquests últims anys, la falta de participació dels agents socials amo el control de la sanitat, les activitats negatives d'alguns sectors sanitaris, el suficient desenvolupament de la llei de sanitat. Estratègia a través dels pressupostos de les administracions públiques en un percentatge semblant al d'altres països europeus com són Itàlia i Anglaterra. Per aconseguir l'assistència primària a tota la població: modernització i ampliació de la xarxa hospitalària i d'urgència, s u p e r a c i ó de les igualtats territorials i reducció de les llistes d'espera.jSí! a l'atenció integral de la salut, desenvolupament dels plans de malaltia, rehabilitació i ampliació de les "prestacions" (bucodental, mental, planificació familiar i tercera edat). jSí a la democratització del

sistema i la participació dels usuaris. És necessari un major control social. jSí a la descentralització i integració de tots els serveis públics de salut amb un sistema únic o amb una gestió competent que permeti una atenció sanitària de qualitat i humanitzada. jSí a l'ús racional de les tecnologies tècniques i farmacèutiques!; No a les mides de privatització! jNo al pagament de medicaments pels pensionistes ni qualsevol mesura basada en la desigualtat!.

CIUTAT VELLA "Us heu parat a pensar i imag i n a r si q u a l s e v o l de nosaltres, pel motiu que sigui, haguéssim d ' a b a n d o n a r el nostre entorn i provar noves fórmules de convivència en u n altre indret?". Aquesta és la reflexió que planteja el número 9 de Vella Ciutat, publi-

cació de lAssociació de Veïns del Casc Antic, on, sota el títol d'"els altres veïns", es fa una profunda anàlisi de la situació dels immigrants al barri de la ciutat on més intensa és la seva presència. La conclusió es podria resumir en la necessitat d'avançar pel camí de la integració amb l'objectiu d'aconseguir la igualtat per viure i la diversitat per conviure.

CARRER

Estiu 92

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS SANT ANTONI 10 anys del Triangle barri permetien aquesta tasca i sempre ho vam tenir present. Fundador del Grup de Teatre El Triangle, Per això, quan ens va arribar el relleu, després d'uns quants lix president A. VV. Sant Antoni anys de tenir més o menys Altres companys explicaran al responsabilitats a l'associació, llarg d'aquest butlletí una nuca u n grup d'ex-alumnes ens la història del grup, algunes vàrem atrevir a fer comèdia. anècdotes i fins i tot què ens No ens pensàvem pas, de bon depararà el futur. A mi em començament, que la cosa toca dir, ostres!, ja han passat tindria continuïtat. Més aviat deu anys? Si sembla ahir, si no va ser un experiment. Però es me n'he adonat! A base d'anar veu que hi vam posar tanta fent paperets en les obres que afició que el resultat ens va hem representat han passat esperonar a seguir, a tomard e u anys! Miro a l g u n e s ho a provar. I, així, experiment fotografies d'antics muntatges d a r r e r a e x p e r i m e n t h e m i fins i tot algun video i se'ns arribat a aquest desè aniverveu més joves. I encara que sari, que si algun valor té és el sovint hi na alguna cara nova, d'haver contribuït a recupepuc reconèixer la majoria de la rar una part, no pas l'única, ni gent que hi intervé. I això és molt menys, d aquesta vida maco. Una colla de gent, c u l t u r a l d e la q u e a b a n s alguns d'ells com jo mateix, parlava. Ara cal que tot això, que vàrem estar al comen- és a dir les diverses activitats çament de l'associació impul- q u e i m p u l s a l'associació, sant les més diverses activitats, tinguin 1 oportunitat de poder teníem molt clar que el més manifestar-se i desenvolupar important després d'aconse- en locals adients. Cada vegada guir la democràcia era recu- que hi ha una activitat, sigui la perar la vida social i cultural ue sigui, té un notable poder q u e s'havia p e r d u t . Les e convocatòria i sovint els característiques del nostre mitjans de què disposem són

SAI\rT

POBLENOU

2000

EL TRIANGLE: 10 ANYS FENT TEATRE

Assemblea multitudinària contra el Pla del Front Marítim

Oriol Serrano

FORT PIUS La Plaça de les Glòries Jordi Senties, de l ' A . W . Fort Pius, fa una crítica molt dura al projecte dut a terme a la Plaça de les Glòries Catalanes, de tal manera que en demana l'enderrocament "més tard o més dTiora; millor aviat que tard". Senties, en un article seu ublicat al número 7 del butetí informatiu de l'Associació de Veïns, es pregunta "quin mal haurem fet els veïns d'aquest barri perquè se'ns

condemni a no veure mai acabada la Gran Plaça de les Glòries Catalanes tal com havia de ser, és a dir, un gran parc amb una extensió de setze illes de cases, quatre per costat, on s'alternarien gespa, arbres, espais de lleure 1 esports, piscines, etc, etc. ?". Critica que s'hagi sacrificat aquest projecte per a construirhi un gran nus viari que, segons el seu parer, Barcelona no necessitava, i ho qualifica de "malifeta portada a terme d'esquena a la ciutat, al ciutadà i als veïns del barrí." A més a més considera que la plaça tal i com s'ha construït és "agressiva per a l'entorn.

PROSPERITAT Anunci publicat al número 5 de La Prosperitat, publicació festiva i críti-

ca q u e es publica u n cop a l'any amb motiu d e la Festa Major.

El passat 15 de maig, gairebé un miler de veïnes i veïns de Poblenou van omplir el Casino l'Aliança responent massivament a l'assemblea q u e havien convocat les associacions de veïns i entitats del barri.

4SMS « M S

^ E \ JK\ M£^ EqnpacüoDeHrKam

FaitalaacUiqaes (nOnoBA)

i'teíia(aahmid> col·legi Csdenal Oman)

A ^ ^ ^ MsS. AIA MaimaóòaiStxsA a U inan{ueana Va JuÜa

^^ BiifiotecftiD&nül

^k EsoQbfadalts

Això n o està fet Hem acabat les obr«s oUmpiques. LBB t^vindjainom als ham s hauran d't^^jerar. Mixtes gràcies pei v^wto^ sacrifici i la y*ysird parièida.

™ (de Barcelona Ajuntament[ i t' W

G<ineraltet de Catalunya

o 0) < <

Sant Antoni 2000. n- 13, primavera 1992.

escassos. Perquè si, des de l'Administració, es vol realment que el país funcioni, ha d'escoltar les reivindicacions que les entitats reclamen. I resoldre-les. Aquí mateix, sense anar més lluny, tenim un conjunt d'equipaments que no acaben d ' a r r i b a r . Les cotxeres de Borrell en són un exemple. Nosaltres continuarem fent la nostra i d'aquí deu anys més mirarem una altra vegada les cada cop més vetustes fotografies, i bríndarem en tots els aniversaris, perquè, creieume, ens ho passem bomba.

degradant per a la seva qualitat de vida i denigrant per a Barcelona i Catalunya" Finalment, i després d'altres consideracions, Jordi Senties, acaba fent una crida a diferents col·lectius i ciutadans sensibilitzats perquè aturin "aquesta i les moltes altres agressions que darrerament està patint la ciutat".

CIUTAT VELLA

Es tractava de mostrar davant els responsables municipals convidats -el regidor del Districte Joaquim de Nadal i el regidor d'urbanisme Antoni Lucchetti i el coordinador d'urbanisme Josep Maria Alibés- l'oposicio al Pla del Front Marítim del Poblenou. Aquest projecte recufjera l'antic Pla de ía Ribera, i suposa l'end e r r o c a m e n t d e p a r t de l'històric barri del Taulat per c o n s t r u i r , junt a m b els terrenys d e les antigues fàbriques de Macosa i Catalana de Gas, una zona residencial i comercial d'alt standing. Els dirigents veïnals van exposar públicament les

de substitució social que comporta el conjunt d actuacions urbanístiques a què està sotmès el Poblenou. Veïnes i veïns van exigir a l'Ajuntament la construcció de vivenda social als terrenys de propietat municipal 1 el manteniment del caràcter semi-industrial de la zona. L'Ajuntament ha rebaixat alguns dels seus plantejaments inicials però només va donar la vaga promesa de construir no-se-sapon u n reduït nombre de vivendes a preus assequibles, reubicar els afectats (corregint així les seves negatives anteriors) i obrir u n procés d e negociació a m b les entitats del Poblenou.

Festa Internacional al Raval Els dies 6 i 7 de juny l'Associació de Veïns Amics del Raval va organitzar al centre Cívic de les Drassanes unes jornades de cooperació "i solidaritat internacional que incloïen d e s d e d i v e r s e s xerrades a fires d'artesania, exposicions i actuacions musicals, entre d'altres actes.

ALUMINOSI

GM^

seves crítiques al pla, que consideren inadmissible i especulatiu. Aquestes se centren b à s i c a m e n t en la reubicació de les prop de 300 famílies afectades i en el perill de pèrdua d'identitat del barri provocat pel procés

Protesta davant la casa de Jordi Pujol Representants de la FAVB i dels barris afectats d'aluminosi es van manifestar, el passat 21 de maig, davant la casa del p r e s i d e n t d e la Generalitat per exigir solucions concretes al problema de l'aluminosi. La concentració, presidida en tot moment pel bon humor i un to satíric, tenia com a leit-motiv les declaracions fetes en el seu dia pel mateix Pujol, que va dir que el seu pis "també té aluminosi".

CAVE Jornades sobre dona i moviment veïnal La Confederación de Asociaciones de Vecinos del Estado Espanol va organitzar unes jornades sobre dona i moviment veïnal els passats 1, 2 i 3 de rnaig a Tenerife. A aquesta trobada van assistir-hi més de 200 dones de diferents associacions de tot l'Estat. Algunes

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DEL CONGRÉS Programa de la celebració del 15 aniversari de la Fundació i Construcció de les Vivendes del Congrés. 1952-1992. Setembre Diumenge 13. Competició de petanca. Divendres 18 a les 19h. Conferència sobre els drets dels consumidors. Dissabte 19 a les 19h. Comèdia "vodevil" a la sala d'actes del local social de l ' A . W . Diumenge 20 a les 18h. Actuació de l'esbart Joventut Nostra (agrupació Congrés) a la placeta de l ' A . W . Divendres 25 a les 19h. Havaneres amb Cavall Bernat sota la direcció d'Ortega Monasterio. A la placeta de l'A.W. Dissabte 26 a les l l h . Diada del soci amb una gran xoriçada A les 18h. actuació de la Banda Municipal de l'Ajuntament de Barcelona a la placeta de l ' A . W . Diumenge 27 a les l l h . Missa d'homenatge a la gent gran a la parròquia de Sant Pius X. A les 17.30h. festival amb l'actuació del quadre escènic Grup Artístic. De l'I de setembre a l'I d'octubre: exposició de fotografies històriques del barri. A la seu de l'Associació, c/Felip II 222. de les ponències que s'hi van debatre van ser presentades per les diputades Cristina Almeida i Maria Dolores Pelayo. Entre les conclusions de les jornades hi ha, entre d'altres, les propostes de crear vocalies o comissions de la dona a totes les associacions de veïns, de potenciar el fet que les dones ocupin cada cop més responsabilitats a les juntes directives delesassociacions, i d'utilitzar els nous sistemes de marketing

associatiu per captar sòcies i realitzar activitats. La tasca d'aquestes vocalies de dones té l'objectiu de capgirar el baix índex de participació associativa de les dones i constituir un fort moviment de dona que tingui influència en les diferents administracions. Per altra banda, la CAVE va organitzar també les segones jornades d'ecologia celebrades a Cantàbria ei 16 i 17,de maig.

CARRER

LA PUNTA

Nova Barcelona

Ernest U d i n a

Claroscuro Un puerto se asocia a ruido. Però ahí està, como único ruido, el que puede producir un pincel empapado en pintura al rozar el casco del buque. El puerto de Barcelona es una cascada de imàgenes. Gentes y màquinas en movimiento copan este espacio ciudadano con olor a salitre. Ciudadanos que saben de verdad lo que es el mar. Porque hay una cierta Barcelona que no vive de espaldas al mar. Vive del mar. Vive, de hecho, en el mar. No se trata en absoluto de una imagen idílica: aún hay quien sabé lo que representa volver a puerto con la barca vacía, hay quien sabé lo que significa salir a faenar con amenaza de tormenta, hay quien apenas puede permitirse

L'ACUDIT

el placer de consumir algunas de las piezas que él mismo ha capturado. Por eso la imagen del pintor que con presunta parsimònia repasa una y otra vez la palabra CATALUNYA -por cierto, un aplauso por la normalización- conduce a una visión idílica -la calma, el silencio...- que pudiera resultar enganosa, porque ese mar guarda toneladas de residuos y su superfície refleja infinitas manchas de aceites y petróleos. La ciudad, esa ciudad que ha vivido de espaldas al mar, es en parte la inevitable responsable de ese estado de cosas. Por eso tiene una deuda pendiente. Con el mar y con su gente. Ciudad y mar estan condenados a entenderse.

Montse

Cabo

Les visites periòdiques de periodistes valgui la redundància- a les obres olímpiques, convocades pei COOB o per HOLSA (Holding Olímpic S.A.), han estat una constant els darrers anys. I en l'última, pel maig, la sorpresa ha estat notable: la nova Barcelona ja és una realitat visible, tol i que encara incompleta. Tant de bo que sigui encara incompleta per molts anys, ja que el perill principal és ara, com succeí el 1888 i especialment el 1929, que després d'una brusca creixença arribi la depressió. En poc temps, Barcelona ha realitzat les grans obres urbanes pendents des de fa més de 30 anys. Des del punt de vista de l'observador periodista s'ha de dir de seguida que no eren pocs els que creien que a uns quants dies de la inauguració dels Jocs s'estarien mal acabant moltes obres. Això, però, no ha passat. El conjunt de noves obres arquitectòniques i urbanes és certament positiu, com salta a la vista. Hi ha però dos nusos, i no precisament els de la Ronda, que un dia o altra s'hauran de desfer. Es tracta del tap circulatori del Moll de la Fusta i de la molt excessiva densitat de població en alguns sectors de la nova Vila Olímpica. En el primer cas -fins i tot l'alcalde ha insinuat que potser caldrà reformar més la que va ser opera prima- hagués estat massa car construir un túnel sota el mar, però tampoc no calia quedar-se en una concepció bona en si mateixa però que estrangula el conjunt. En el segon cas, la dificultat en la venda de pisos té certament a veure amb aquesta excessiva densitat, que potser no s'hagués produït -com ha reconegut indirectament el president de HOLSA, Santiago Roldàn- si el buidat dels terrenys més enllà de la Vila hagués trigat el temps previst, que s'ha accelerat. Altres crítiques, com les senyalitzacions, són superables. Ara el problema és mantenir tanta obra nova en continu bon estat, quelcom que exigeix sens dubte molla inversió. A la visió global positiva i a les crítiques puntuals, s'ha d'afegir però un tercer factor que s'oblida sovint; en moltes de les noves intervencions urbanes -el més emblemàtic és el pas de la Ronda per Nou Barris- ha estat ben decisiva la participació, en forma de pressió i diàleg, dels ciutadants, dels veïns. La nova Barcelona és ja una realitat que per part d'arquitectes i urbanistes europeus és estudiada com un model de transformació urbana. Cal, però, reivindicar el pes de la ciutadania en la remodelació urbana com un dels components principals del nou model urbà. Aquí hi ha una línia a seguir per a moltes eurociutats en procés també de transformació. Que qualsevol intervenció urbana sigui el resultat de la democràcia local, del diàleg entre administració i ciutadans, no és precisament la menor aportació de la nova Barcelona en el marc de la nova Europa. I és un model que s'ha de continuar i aprofundir.