Carrer 012 - Com estalviar energia

o l-ü > <

PUBLICACIÓ MENSUAL

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

N M 2 GENER 1993

Com estalviar energia

SUMARI

ENTREVISTA I

M Crònica

M Dossier

• \^ure Barcelona

El dèficit del transport El dèficit de 90.000 müions de essetes de Transports de Barce)na planeja sobre el futur de la política de transports.

Pàgina 3.

Com estalviar energia Un informe complert sobre l'estalvi energètic: les escombraries, el cotxe, els electrodomèstics, les energies alternatives,...

Pàgines 9 a 12.

Radiografia de les festes populars a Barcelona (i 3) Anàlisi dels programes de Festa Major dels nostres barris.

Pàgina 15.

E

El desgavell del Port Vell L'oposició ciutadana no ha servit de res. Les obres han començat sense llicències ni projectes d'urbanització.

Pàgina 7.

H Història La Vemeda de Sant Martú de la Perona a l'A VE Història de la transformació d'un barri sodabnent conflictiu.

Pàgina 14.

D Assessorament La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) Preguntes i respostes a una llei polèmica. Es aquesta la llei que ha de solucionar elsproblemesdel'habitatge?

Pàgina 16.

Superbarrio, el defensor de los inquilinos "En México ía justícia es una mercancía", afirma este atípico defensor de los inquilinos pobres y azote de los çaseros voraces.

Pàgina 13

«Bí

2

CARRER Fotografia: Ramon Gómez Pasqual Górriz Miguel López

Edita:

T* AVTTfe J r / \ W MM

Portada: Roc Parés

r/IVK

Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.

Plaça Berenguer el Gran, 1,3r. 2a.

08002 Barcelona Telèfon: 319.60.89 / 310.63.52 Fax: 319.79.41 Consell de redacció: Roser Argemí, Andrés Na va. Àngel Valverde

Consell Assessor Anna Alabart, Ernest Alós,Jesús Berruezo, Esther Cano vas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi GasuU, Josep Ramon Gómez del Moral, Alfons López, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Òle Thorson, Pau Vifias (Sant Andreu), Goya Vivas.

Gener 1993

Han participat en l'elaboració d'aquest número: Acció Ecologista, Marc Andreu, José Àngel Borlàn, Juanjo Caballero, Montserrat Cabo, Carles Carbonell, Cesc, Pere Esteve, Fer, Juli Fontova, Ramon Gómez, Jan Grau, Josep M' Guillumet, Miguel López, José Molina, Jordi Montaner, Rosa M- Palència, Roc Parés, Albert Recio.

Imprès en paper ecològic de 55 grams de Papelera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Disseny i producció: Edicions Sibil.la València 70, entresol 2* 080 LS Barcelona Telèfon: 226279.'i Fax: 2263429

1

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars. i la seva distribució és gratuïta.

laa nsA vi

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social

SUMARI CRÒNICA El dèficit del transport ptiblic a Barcelona hipoteca el futur de les millores per a l'usuari.

Ara per ara, el dèficit puja a 90.(K)0 milions de pessetes, justament el que han costat la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt.

Pàgina 3

EDITORIAL

La Trinitat Vella continua empresonada. El trasllat de la presó de joves és aturat.

Pàgina 4

Indefensió

Els okupas lluiten no només per un habitatge sinó per un model de convivència alternatiu.

Pàgina 5

El dret constitucional a l'habitatge no és pas una realitat entre nosaltres. Som ben lluny d'arribar-hi i probablement el projecte de llei d'arrendaments urbans (LAU) no suposa cap pas endavant.

Passem de l'actual llei proteccionista amb els llogaters, a una nova llei, absolutament liberalitzadora, que situa el llogater en un estat d'indefensió total. La LAU configura un marc jurídic molt desfavorable per a les persones que vulguin llogar un habitatge o un local de negoci i no té en compte cap factor d'estabilitat ni de seguretat econòmica.

Els contractes tindran una durada de 4 anys i els pocs mecanismes de defensa que preveia l'antiga llei per als llogaters, queden eliminats. A més, no diu absolutament res dels pisos buits i sense llogar.

L'actual projecte de llei ha de ser retirat o bé modificat substancialment. Cal elaborar una llei que garanteixi l'equilibri entre ambdues parts contractants i que obligui els propietaris a llogar els pisos buits, si és que realment hi ha voluntat política de potenciar l'habitatge de lloguer.

Per indefensió, la que pateixen els usuaris del transport públic. Indefensió davant d'unes autoritats que són incapaces de seure i arribar a acords per acabar amb l'endeutament que manté les companyies de transport en una pràctica suspensió de pagaments.

Indefensió davant les administracions, que no volen assumir que el transport públic és un servei. Un servei públic que estan obligades a subvencionar per mantenir un preu polític del bitllet.

Indefensió davant una política de fets insultants: només saben posar-se d'acord per aprovar augments abusius. A més, els ciutadans hem de suportar actuacions clarament provocadores com ara tenir bloquejat el pla per portar el Metro a més barris, o l'amenaça de remodelar 25 línies d'autobusos (que vol dir que les aniran retallant).

I, tanmateix, no han dubtat a obrir el cor de Barcelona al cotxe particular...!

LA CIUTAT EN XIFRES El dossier d'aquest número de La veu del Carrer ens endinsa en el n\ón de l'estalvi d'energia.

Com aperitiu, podeu veure al gràfic la composició de la porqueria que cada vespre -no tots i no sempre- llencem a les escombraries. Per les proporcions podem veure la importància de separar els materials reciclabies com paper, cartró i vidre.

COMPOSICIÓ DELS RESIDUS SOUDS URBANS DE BARCELONA terres I cendres (2,2%)

ptàsBcs i gomes (11,4%)—_ fusta (2.3%)

paper I cartríí (ii.9%) envasos metàl lics ^3 3%)- '"•^''· draps, cuirs {A 0%)

Ni llei ni amo. Les obres del Port Vell han començat sense llicències, ni permisos, ni projecte d ' u r b a n i t z a c i ó tot i l'oposició ciutadana.

Pàgina 7

DOSSIER El grup Acció Ecologista ens apropa a la realitat de l'escandalós consum energètic. Com? Al dossier trobareu les respostes.

Pàgines 9 a 12

ENTREVISTA No us podem donar el nom de l'entrevistat. És només Sufjerbarrio, un personatge que defensa els inquilins pobres a Ciutat de Mèxic.

Pàgina 13

HISTORIA La traitóformació de la Vemeda de Sant Martí en els darrers anys és fulgurant: de la Perona a l'AVE. Pàgina 14

VIURE BARCELONA

Composició dels residus sòlids urbans de Barcelona

vidres (8,7%) restes de reparacions (0,6%)

Fa pocs dies, la forca ha tomat a funcionar als civilitzats Estats Units d'Amèrica. La pena de mort: n'hi ha molts que esperen....

Pàgina 6

restes de meniar (55,2%)

Darrer capítol d e la radiografia de les festes populars a Barcelona.

Avui, anàlisi dels programes i continguts de festa major.

Pàgina 15

VIDA ASSOCIATIVA Preguntes i respostes a la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).

Pàgina 16 Ara fa un mes va tenir lloc l'assemblea anual de la FAVB. En acabar tothom a sopar i a gaudir del número especial de La Veu d e l C a r r e r , dedicat a "La Barcelona de Maragall".

Pàgina 18

3

CARRER

Gener 1993

<

El dèficit del transport

De quin dèficit ens parlen?

z

o ü

Estamos haciendo cola para el autobús. Cesc (Tele-exprés, 29-12-65) Recuperem amb una certa nostàlgia aquest acudit d'en Cesc dels anys 65, perquè continua sent de molta actualitat.

Albert Recio Economista

L'existència d'un dèficit d'uns 90.000 milions de pesetes a la Societat Metropolitana de Transports de Barcelona s'ha constituït en una referència indiscutida a l'hora de plantejar la política de transports a l'àrea barcelonina. Ha servit, per exemple, com a justificació a l'hora de dur a terme el brutal increment de tarifes aplicat, en el cas del metro, des del 2 de gener d'enguany.

Si bé la discussió sobre el model de transport no hauria de centrar-se en la qüestió del dèficit, és evident que aquest es presenta com un important dissuasor a l'hora de plantejar les necessàries millores del transport públic i s'utilitza com a excusa per aturar el pla de metros. Per això crec que convé analitzar amb més detall el problema del dèficit, que no és ni de bon tros una dada tan objetiva com ens diuen.

El volum del dèficit A l'hora d'analitzar com s'ha gestat el dèficit de les empreses de transport cal filar prim si el que es pretén es cercar vies adequades de solució.

L'increment de les tarifes ha estat continuat als darrers anys i superior a l'increment díel costos bàsics de l'empresa: carburants i salaris. Per això l'aportació dels usuaris ha passat de representar el 43% el 1987 al 53% el 1992. Sembla que la causa principal de 1 increment del dèficit ha estat el retard de les aportacions públiques que ha generat la necessitat de recórrer a nous crèdits i aquests han provocat una nova escalada de costos financers. Caldria per tant exigir responsabilitats polítiques per aquest retard.

Hi na a més petits elements addicionals, ben eloqüents.

D u r a n t els Jocs Olímpics, Transports de Barcelona va facilitar, gratuïtament, bons de viatges a la família olímpica per valor de 2.000 milions de pesetes. Si aquest cost hagués

La forma desigual de comptabilitzar els costos dels dos transports, públic i privat, juga una important funció cultural quan fa aparèixer el problema dels costos només en una de les dues partides. Per això em semblaria útil que el m o v i m e n t a s s o c i a t i u e x i g í s u n a clarificació a c u r a d a d e l s c o s t o s d e l transport

privat. No per mania comptable sinó per clarificar el debat públic. Per mostrar que el model de transport imperant no és tan sols sanitàriament i ecològicament indesitjable, el que és prou conegut, sinó també financerament ruïnós. Un transport privat que sustenta la seva "baratura" relativa en el traspàs d'un gran volum de costos sobre el pressupost públic.

meixi tot el cost generat per aquest i obtingui un tractament similar al del transport públic?. Si això es fes, veuríem qui ha de pagar el dèficit del sector privat, potser fixant peatges, o augmentant les taxes de circulació o fixant algun impost addicional a la gasolina etc.

Prioritat al cotxe privat

estat assumit pel COOB (ja que era un cost d'organització dels Jocs), els beneficis adduïts per aquest organisme (uns 300 miüons) s'haurien convertit en pèrdues (uns 1.700 milions).

Es tracta d'un joc de números que fa aparèixer guanys allà on políticament interessa a canvi d'incrementar el dèficit comptable d'un servei bàsic.

El mateix es podia dir de la inversió de 4.000 milions, assumida per Transports, en la reconstrucció del funicular de Montjuïc: ^Per què aquesta inversió no ha estat assumida pel pressupost olímpic igual que no han estat els cinturons o les obres de l'aeroport?.

Se silencia el dèficit general pel transport privat al pressupost públic, que és molt més gran.

Els volums de beneficis o pèrdues que presenten diferents organismes públics deriven, per tant, de meres decisions polítiques orientades a presentar una bona imatge d'alguns elements (el COOB), a compte d'empitjorar la d'altres. Sense perdre de vista que la política de transports ha suposat també la privatització.

subvencionada, d'alguns serveis rendibles com és el cas del "bus nocturn" (curiosament la privatització ha suposat una reducció de la freqüència de viatges de 20 a 30 minuts) o el "bus de l'aeroport".

El dèficit que no compten El que acabem de veure, tot i la seva importància, és però un problema menor. El problema gran, des del meu punt de vista, és que mentre parlem del dèficit del sector públic, es silencia el dèficit, molt mès gran, generat pel transport privat ai pressupost públic.

Aquest encobriment és evidentment un problema • polític, però es veu facilitat pel diferent sistema de comptaoilitzar una i altra partida. El p r e s s u p o s t del t r a n s p o r t públic, en tractar-se d una empresa autònoma, mostra palesament la seva situació financera. En canvi el cost públic del transport privat està submergit a l'interior de pressupostos més amplis (el de l'Ajuntament, la Generalitat i el Mmisterio de Obras Públicas y Transportes), que impedeixen un càlcul precís.

De fet una part important dels p r e s s u p o s t o s públics estan dedicats a finançar el funcionament de l'automòbil privat. No tan sols les enormes inversions en infrastruct u r a viària i eq^uips d e senyalització. També una bona part dels pressupostos corrents: salaris de tot el personal dedicat a la regulació del tràfic, m a n t e n i m e n t d e la xarxa viària, costos financers de les

inversions... Sense comptar altres costos i n d u ï t s pel p r e d o m i n i del t r a n s p o r t privat: de fet un càlcul precís hauria de comptabilitzar el cost sanitari induït per les malalties g e n e r a d e s per l'enorme contaminació acústica i atmosfèrica i els accidents que provoquen els vehicles privats.

Barcelona és una de les ciutats on els indicadors de contaminació acústica i atmosfèrica estan per sobre dels màxims acceptables.

Tot això simplement no es comptabilitza com un cost del transport privat perquè es finança a compte dels impostos generals i com una partida més dels pressupostos dels grans organismes públics implicats.

Sembla fora de dubte que la inversió en cinturons ha estat una de les més costoses de la "Barcelona Olímpica" i ha donat lloc a uns elevats costos financers. Malgrat això, ningú no parla del "dèficit del cotxe privat" sinó del "dèficit municipal o del de la Generalitat" ^Per què no creen un "Ens del transport privat" que assu-

El diferent t r a c t a m e n t comptable d'un i altre mitjà de transport afavoreix l'aplicació d e m e s u r e s c o n t r à r i e s al transport públic quan totes les anàlisis racionals apunten a la necessitat d ' i n v e r t i r les prioritats. Barcelona és una de es tretze ciutats de l'Estat espanyol on de forma persistent, els i n d i c a d o r s de contaminació acústica i atmosfèrica estan per sobre dels m à x i m s acceptables i els vehicles privats en tenen una bona part de culpa (provoquen entre el 60 i el 70% de les emissions de diferents elements contaminants). Provoquen també una ciutatperillosa i sovint desagra^dable. 1 mantenen el model de societat despilfarradora de recursos naturals, que és qüestionat cada cop mes per les previsions científiques més solvents.

Crec que és vm error considerar, com ha fet Ole Thorson a aquestes mateixes pàgines, un avenç la construcció dels cinturons com si es tractés d'una millora innòcua. Elaueha passat els últims anys na estat el reforçament d'un modeL el del transport privat, auspiciat per l'important "lobby" de la indústria automobilística i els seus aliats (per exemple, les cadenes d'hipermercats i les empreses d'aparcaments etc), en contra del transport públic.

Si més no perquè els mitjans financers estan racionats i la inversió en una activitat ha portat a la no inversió en l'altra.

1 a sobre es fan pagar de forma desigual els efectes d'aquestes opcions sobre els usuaris d'un i l'altre mitjà, amb~unincrement "salvatge de les tarifes dels transports púbhcs.

[

4 <

ü

z

o

CARRER

La Trinitat Vella continua empresonada El trasllat de la presó de joves està aturat meritre el barri pateix l'impacte dels milers de cotxes que circulen pel nus de la Trinitat

X

ü

Gener 1993

Marc Andreu El barri de Trinitat Vella sembla, paradoxalment, u n poble medieval a les portes del segle XXI. Es tracta d'un conjunt de carrers i cases amuntegades en un turó al mig del q u a l , o m n i p r e s e n t i amenaçador, s'alça el castell: el centre penitenciari de joves de la Trinitat. Als peus del

p r o m o n t o r i , encerclant i aillant tot el barri, hi ha les muralles: els cinturons i vies ràpides per on passen diàriament milers de vehicles.

La Trinitat és un exemple de barri on la vareta màgica del 92 no ha resolt els problemes. Fa gairebé tres anys l'Ajuntament i l'associació de veïns van arribar a un acord pel qual el consistori

es comprometia a adquirir sòl "que serà ofert a la Generalitat per traslladar l'actual presó de joves".

L'Ajuntament va oferir im solar al marge dret de la carretera N-152 (a la sortida de Barcelona), però la negativa de la Generalitat i, en general, la poca voluntat política d'ambdues administracions mantenen aturat el trasllat.

Entre els veïns regna ara un cert desànim perquè s'ha deixat escapar el 92 com a gran o p o r t u n i t a t per fer desaparèixer el centre penitenciari del bell mig del barri. Sembla clar que dues peces clau de tot aquest procés, l'Ajuntament i l'associació de veïns, no s'han bellugat prou i no han sabut aprontar ta construcció del nus de la Trinitat per treure'n contrapartides significatives.

Reclusos de 16 a 23 anys El centre penitenciari de joves de la Trinitat, antigament la presó de dones, acull uns 350 reclusos d'entre 16 i 23 anys i ocupa una superfície d ' u n e s 36 hectàries. Els sindicats de funcionaris de presons critiquen que la seva estructura laberíntica en difi-

culta el control i afirmen que l'edifici n o r e u n e i x les condicions per ser una presó.

Es dóna el cas que fins i tot hi ha algunes cases adossades al mateix m u r exterior de la presó, de manera que les tor r e s d e vigilància estan penjades pocs m e t r e s per damunt del sostre d'aquests edificis.

De fet, el centre penitenciari és una font de conflictes i la guinda en un barri ja de per si prou marginat i degradat.

Això mateix argumenta l'associació de veïns de Vallbona, per rebutjar un hipotètic trasllat de la presó a aquest altre barri de la Barcelona Nord.

En qualsevol cas. Trinitat Vella te molt clar que, per la seva dignitat, la presó na de marxar, i que cal aprofitar els seus t e r r e n y s per fer-hi habitatge públic, zones verdes i equipaments. Els joves són els primers que, simbòlicament, han començat a trencar-ne els murs: al costat de les demandes de Uibertat dels i n s u b m i s s o s , hi ha pintades i grafitis de tots colors que donen vida a un barri gris i que reclamen "^Para cuàndo el traslado?" per respondre's: "l\ después què?".

El paper de l'associació de veïns M.A.

El caràcter poc combatiu de l'antiga junta de l'associació de veïns de Trinitat Vella, que subordinava els interessos del barri als de l'Ajuntament, ha influït negativament en el procés de transformació de la Trinitat dels darrers dos anys. En el cas concret de la presó, no es va saber fer complir el compromís que la junta anterior havia aconseguit de l'Ajuntament d e s p r é s de d i v e r s e s mobilitzacions, i tampoc no ha sabut y«eflr la carta del nus de la Trinitat.

Això va crear tensions al barri, i va culminar el passat 28 de novembre en unes eleccions per escollir una nova junta de l'associadó. La candidatura unitària d'oposició. Barri Unit, va g u a n y a r la junta oficialista. Gent del Barri, er 724 vots contra 436. 'objectiu d e la nova junta és fer participar els veïns i revitalitzar l'associació per resoldre els problemes del barri.

Entre aquests hi ha la presó, i es preveu -si c a l g u é s - u t i l i t z a r la construcció de la línia de tren d'alta velocitat (que passarà pel barri) com a mesura d e pressió per tirar endavant la reivindicació del trasllat.

E

La pau olímpica es carrega el programa l'Orquestra, de Catalunya Ràdio

Atemptat contra la llibertat d'expressió "Si tenir informació és tenir poder, saber el que oficialment passa és només fer ridículament costat al poder. I, de moment i pel que sembla i fins que no ens decidim a dir la nostra, només passa el que amablement i sol.lícitament ens conten els mitjans..."

Fèlix Balanzó (Ex-col.laborador de l'Orquestra) en el llibre: Els senyals del contrabandista.

La presència d'un espai de tertúlia obert, desenfadat, capaç de d i v e r t i r i de q ü e s t i o n a r - h o tot (Samaranchs, inclosos) era un gra que un mitjà de comunicació públic no podia tolerar. L'acció del b i ^ r í , coincidint amb la signatura de la pau olímpica, fou contundent: no fos cas que la infecció s'escampés!.

Al conductor del programa i al grup de col·laboradors els tapien ta boca i als oïdors les orelles!!.

L'Orquestra, lloc de trobada de "gent de mal viure" (segons u n dels seus articipants) era "perillós", er això la CCRTV se 1 carregà; malgrat reconèixer que el programa era líder d'audiència a Catalunya, en la seva franja horària.

P

El que és greu però, és que l'Orquestra no és un fet aülat.

Cada vegada creix més la sensació d'asfíxia. Tant els mitjans de comunicació públics, com els privats, s'entesten a fer-nos creure que sols passa el q u e ells ( p o d e r s polítics i econòmics) diuen que passa. La resta, com que no se'n paria, N O EXISTEIX!. Hi

ha veritats que sistemàticament s'amaguen: molts són els problemes que patim i dels que difícilment se'n fan ressò els mitjans de comunicació.

Davant d'aquest panorama dues qüestions es plantegen: per un cantó la necessitat q u e el col·lectiu d e periodistes facin una autocrítica del seu paper i per un altre, la necessitat que els ciutadans siguem capaços -almenys de començar-hi a pensar- de buscar alternatives al poder informatiu (La Veu del CARRER,...)

Les accions, primer espontànies i després organitzades, de protesta per la desaparició del p r o g r a m a l'Orquestra i del que això significava h a n estat importants. Han demostrat que ni ha sectors nombrosos de la població, amb un important grau de malestar davant de Facció caciquil dels rectors dels mitjans d e c o m u n i c a c i ó públics i que estan disposats a mobilitzar-se contra les seves arbitrarietats.

Connectar un col·lectiu tan poc tangible, com és el dels oïdors d un programa de ràdio

no és fàcil. Sols un grau de descontentament nombrós pot fer possible omplir, de gom a om, el teatre dels Lluïsos de iràcia en un acte de protesta.

Molt més si tenim en compte, el buit que els mitjans d e comtmicacióbarcelomns feren a la convocatòria de l'acte (el diari Avui, es negà, fins i tot, a

g

publicar un anunci pagat!).

Dies d e s p r é s e r e n els gironins que ompUen a vessar la Fontana d'Or, en u n acte semblant.

Les associacions de véins, els Centres Cívics, els Casals, els Ateneus,... han de ser cada

vegada organitzacions més fortes, capaces de tirar endavant iniciatives i respondre quan som agredits. Caldrà, potser, també pensar en els Usuaris de mitjans de comunicació, cabrejats" Contertuli passiu del Programa l'Orquestra

5

CARRER

Gener 1993

Resistència okupa frente al desalojo Una treintena de okupas, repartides en cuatro casas, se han negado a abandonar sus viviendas pese a las reiteradas amenazas y ordenes de desalojo dictadas por el Ayuntamiento de Barcelona. La primera de las casas fue ocupada hace mas de un ano y medio y la última el mes de setíembre. Tres de ellas se encuentran en la manzana formada por el paseo Font d'en Fargues y las calles Pintor Pradilla, Picó i Campamar y Descans, mientras que la cuarta està situada en la calle Mühlberg.

Pere Esteve

Las casas, habitables, son antiguas viviendas residenciales ue estaban deshabitadas dese hacía muchos anos y que se encontraban en estado de gran abandono, siendo por ello escondite propicio para yonquis y para la realización de actos deliçtivos. Cuando aún permanecían desocupadas una joven fue violada y asesinada en una de ellas.

a

Desde la llegada de los okupas la situacion ha comenzado a cambiar. Los inmuebles han sido acondicionados para vivir por los diferentes grupos, que incluso contaron con el asesoramiento de un arquitecto que ha inspeccionado el estado estructural de las viviendas. En cada una de las casas se ha limpiado en profundidad, instalado luz y agua, reparado ventanas, puertas y goteras, pintado y amueblado.

El Ayuntamiento quiere derribar las casas Las viviendas, cuyos solares fueron expropiades por el Ayuntamiento de Barcelona, estan sujetas desde hace 15 anos a un plan urbanístico que prevee su demolición para la remodelación del parque del Guinardó.

Los okupas han recibido dos cartas en los últimos meses instàndolos al desalojo inmediato para proceder al derribo de las fincas. Al mismo tiempo, el Ayuntamiento ha desestimado dos recursos presentados por los afectados, que se han unido para hacer frente común a las amenazas.

En un comunicado conjunto dirigido a los vecinos del barrio, los okupas anunciaron que no estan dispuestos de ninguna manera a abandonar las viviendas.

Armonía con los vecinos Por otra parte, es notorio el apoyo de muchos vecinos, que comparten la preocupación de los OKupas por el problema de la vivienda. A pesar de la reticència inicial de algunes de ellos al movimiento de ocupación, estos finalmente han reconocido q u e los yonquis han dejado de frecuentar la zona.

La asociación de vecinos del barrio ha manifestado su voluntad de llegar a un acuerdo con el distrito para que no se desaloje a los okupas hasta que realmente no sea necesan o para desarroUar el plan urbanístico.

Okupación Las razones que mueven, no solo a ióvenes sinó a todo tipo de personas de distinto origen social, a ocupar viviendas, no son únicamente la lucha contra la especulación inmobiUaria y el derecho a la vivienda.

Son ademàs el resultado de la necesidad de vivir colectivamente. Compartir un espacio puede llegar a significar recuperar parte de aquella comunidad perdida.

En un mundo cada dia mas individualista y de aislamiento, cuyo único objetivo es el dinero, la respuesta okupa no es solo una respuesta a una situacion econòmica concreta, sinó que es un acto social y político de denuncia y transformación.

Muestra de la amplitud de preocupaciones sociales que se vinculan al movimiento okupa son las diferentes pintadas y pancartas

situadas en el exterior de distintas casas ocupadas, con consignas animando a seguir su ejemplo: "libera espacios: okupa kasas"; contra la droga: "Por tu libertad que no tee:^nganchen" y "Heroína no contra la especulación inmobiliaria: "Karcelona 92 = Especulación" y "No mas desalojos"; contra el servido militar "Ni mili ni PSS, insumisión", y por el mantenimiento de la naturaleza y contra el dinero: "Cuando hayàis cortado el ultimo àrbol, matado al ultimo animal salvaje, contaminado el ultimo río, os daréis cuenta que el dinero no se come".

Uno de los hogares de los okupas.

Qiarlando con los okupas P.E.

Durante una reunión en el local de la Mitja Lluna, centro social del barrio, habilitado en el i n m u e b l e d e Picó i Campamar, varios okupas se prestaron a contestar unas preguntas.

- ^A qué os dedicàis?

- A vivir lo mejor posible, o mejor dicho a sobrevivir lo mejor posible. Però supongo que te referías a si trabajamos o estudiamos. Pues hay de todo, però casi todos traDajamos en economia sumergiaa.

- ^No conseguís trabajos con contrato?

- Algunos no, y otros no queremos. No queremos estar atados al "tripalium". Intentamos buscar trabajos que te permitan elegir a ti los días para que te exploten.

- Entonces, ino trabajàis todos los días?

- No, ni mucho menos, però para eso hay que consumir muy poco.

- ^Y estudiàis?

- Hay de todo, hay quienes no se han sacado el graduado escolar y hay quienes estan acabando una carrera. Però no hay privilegios, aquí prima el interès común por encima del individual, nos ayudamos entre todos.

- ^En vuestras casas hay tantas chicas como chicos?

- Pues sí, en general sí, aunque en algimas casas hay me-

nos chicos y en otras menos chicas, però haciendo la suma estamos parejos.

- ^Sois todos jóvenes?

- No, todos no. Hay de todo. El Papi, por ejemplo, tiene como 60 afios. Ademàs, hay varios nifios cuyas madres viven aquí. Però es cierto que la mayoría somos jóvenes.

Tenemos que luchar por el derecho a la vida, y para eso hay que cambiar totaímente el sistema

- ^Consideras que perteneces a una tribu urbana?

- No, en absoluto; estamos hartos de que la prensa nos trate de esa manera. Somos un colectivo que respondemos a un problema social. Estamos hasta los huevos de que se diga que nos tapamos la cara al aparecer en la prensa por miedo a los skins. Ellos pegan, però nosotros sabemos def endemos. A ellos les podemos vèncer, en cambio a la policia no. Y es la policia, y no los skins, quien desaloja a palos y quien te amenaza, tortura y te

encierra las noches en sus calabozos.

-^Qué ideologia tenéis?

- Mira, si me lo preguntas a mi te diré que no me gusta que me llamen okupa. Si tenéis que llamarme de alguna manera, prefiero que se me considere revolucionario, revoluL·,\e je.

Mira lo de okupa està bien, però la lucha no se puede quedar tan solo ahí, luchando por el derecho a la vivienda. Tenemos que luchar por el derecho a la vida, y para eso hay que cambiar totaímente el sistema. El problema es el de siempre: los que tienen, contra los que no tienen.

- í L o s demàs p i e n s a n como tú?

- Les tendrías que preguntar a ellos, però para que te hagas una idea te puedo decir que nadie vota, sabemos que la transformación social no pasa por el circo electoral.

BOUTIQUEANNA Senyora i nens c/ Sant Roc, 34 Tel. 337 06 32 (a prop de l'Ajuntament de L'Hospitalet)

Tot a bon preu!

<

ü Z O OC ü

6

CARRER

Fent temps als pavellons de la mort

<

ü

z O ü

Gener 1993

Als Estats Units hi ha una trentena de delinqüents juvenils esperant ser executats per crims que van cometre quan tenien entre 15 i 17 anys. Amnistia Internacional ha elaborat un informe basat en documentació recollida sobre 23 d'aquest casos, que denuncia amb estupor les condicions en les quals han estat jutjats i sentenciats a mort.

Jordi Montaner Amnistia Internacional

Les commutacions són comptades i, malgrat la pressió de d e t e r m i n a d e s associacions d ' a d v o c a t s , d r e t s civils i mitjans d'informació perquè es revisin degudament algimes sentències, no hi ha excepcions en els estats amb pena capital pel q u e fa a la sort dels condemnats. Això fa l'espera molt més intensa; això fa envellir ben de pressa uns rostres que identifiquen la majoria d ' e d a t a m o u n a invitació al cadafal.

En la major part dels casos examinats per Amrüstia Internacional (AI), els adolescents sentenciats a mort provenen d'ambients familiars força marginals i inestables. Molts d'aquests marrecs jutjats com a assassins han crescut sense haver conegut mai algun dels progenitors, o cap dels dos.

Als pares els penja sovint un historial delictuós, antecedents d'alcoholisme, malalties mentals o d'altres problemes.

Si més no 12 dels 23 casos examinats parlaven clarament de maltractaments rebuts durant la infància o abusos sexuals; 10 prenien regular; ment alcohol i es trobaven sota l'efecte d'alguna droga en el moment del delicte; 14 joves oferien indicis d e lesions cerebrals. En aquest sentit cal dir q u e m o l t s e x à m e n s psiquiatries previs al judici han estat, segons AI, insuficients.

Sembla especialment conflictiu el cas d'un dels acusats, q u e va ser e x a m i n a t p e r professionals de la salut mental designats pel fiscal en una sessió que durà menys de 20 minuts; tot i que un manament judicial requeria un examen psiquiàtric complet, inclosa una "bateria de tests psicològics". Tot plegat, l'inrorme estableix q u e o n z e acusats tenen un coeficient intel.lectual inferior a 90 (tenint en compte que es té per normal un valor de 100).

En 4 casos es podia parlar d'un retard mental consistent, i en un cas, de subnorma-

litat. Dos joves eren analfabets en el moment del judici. Han après a llegir i escriure tot esperant l'hora de la seva mort....

"Blanqueig" de sentències En 3 dels 8 condemnats a mort de raça negra el jurat que decidí el cas era 100% blanc.

L'actual situació política als Estats Units pel que fa a aquest tema pot fer vanar la situació considerablement, després dels aldarulls racials a Los Angeles.

És una pena irreversible pera individus que no han aconseguit una maduresa física ni emocional.

Els adolescents sentenciats a mort provenen d'ambients familiars força marginals i inestables

Moltes de les conclusions d'Al pel que fa als casos de delinqüents menors d'edat (una defensa insuficient durant el judici i la desconsideració de possibles trastorns mentals o l'historial familiar de l'acusat) escauen també als altres condemnats

d ' e d a t a d u l t a . El fet q u e aquestes circumstàncies no es vigilin -sobretot en els casos dels menors-, confirma una enorme inquietud d'Amnistia per la manera amb la qual s'aplica la pena de mort als Estats Units. Les lleis d'aquest país pel que fa a la pena capital contemplen garanties per tal d'assegurar que la pena s'imposi amb justícia, i només als culpables aels delictes més greus. La Cort Suprema ha r e c o n e g u t r e c e n t m e n t la necessitat d e vigilar m é s e s t r e t a m e n t els p r o c e d i ments que tenen lloc a m b delinqüents juvenils, f)erò les dades recollides per AI posen en evidència q u e aquestes garanties no es d u e n a la pràctica.

L'execució de Roger Keith Coleman (tot i que tenia 22 anys quan va cometre, presumptament, el crim pel qual va ser jutjat i condemnat a mort) va presentar a l'opiíüó pública n o r d - a m e r i c a n a últimament molt sensibilitzada pel que fa als pronunciaments judicials- la situació d'un judici aparentment parcial en el qual mai no es disposà d'evidència suficient com per rebatre la declaració d'irmocència del propi acusat. "Cal que mori?", destacava en grans titulars un dels setmanaris internacionals de més gran difusió... La tesi, s e m p r e defensada als Estats Units, que l'opinió pública exerceix el quart poder viu actualment u n pols d e força a m b l'estructura monolítica de l'aparell judicial. Fins i tot els polítics, en plena etapa electoral, prometen revisar alguns dels fonaments i les garanties del sistema... Cal no oblidar, però, que el tema de fons és la pena de mort, i encara no hi ha cap candidat a president dels Estats Units q u e proclami obertament el seu rebuig a la pena capital; s'intenta oferir u n a i m a t g e més liberal, sense perdre la complicitat dels sectors socials p a r t i d a r i s d ' a s s a s s i n a r legalment els assassins. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort sota qualsevol circumstància; tanmateix lam e n t a q u e fins i tot les garanties més elementals d'un judici just hagin estat omeses en molts dels casos examinats.

"Jo estic a favor de la pena de mort per als assassins", comentava u n familiar de

Roger Keith Coleman poc abans de la seva execució, "però penso que abans de matar u n acusat cal saber amb tota certesa que és culpable del crim que se li atribueix"...

Contrast internacional La normativa internacional en matèria de dret, tot i no (jrohibir de manera absoluta a pena de mort, contempla garanties relatives a la seva aplicació i a n i m a tots els governs a limitar progressivament el seu ús fins a una aboHció final. Aquestes normes, a més, coincideixen de forma unànime en prohibir u n a imposició d e p e n e s capitals als menors de 18 anys en el moment del delicte. Entre els tractats que d o n e n

A molts judicis mai no s'arriba a disposar d'evidència suficient com per rebatre la declaració d'innocència del propi acusat

No hi ha hagut encara cap candidat a la presidència dels Estats Units que hagi proclamat obertament el seu rebuig a là pena capital

s u p o r t a la prohibició hi troDem el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Americana sobre Drets Humans i la Convenció dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides. Tot i que els Estats Units han signat la major

part d'aquests tractats, formen part de la "comunitat" dels set països del món en els quals es té constància d'haver executat delinqüents juvenils en els darrer deu anys; els altres socis del "club" són Barbados, Iran, Irak, Nigèria, P a q u i s t a n i Barigladesh.

Els menors condemnats a mort als Estats Units ho han estat per assassinats fets, molts d ' e l l s , en c i r c u m s t à n c i e s especialment brutals. Amnistia Internacional no afirma que aquests menors no hagin de ser considerats plenament responsables rú sotmesos a penes Sreus en compliment de les eis establertes. Tanmateix, la normativa internacional que prohibeix les execucions de menors respon a un convenciment clar: és una pena massa cruel i irreversible per a individus que, com en aquests casos, van actuar criminalment sense haver aconseguit una maduresa física ni emocional. Per norma general, s'admet que infants i adolescents son menys responsables de llurs actes que els adults, i també més suscepti-^ bles a una rehabíMtació; això t a m b é p o s a en evidència el caràcter i n h u m à d e la pena.

La darrera hora A les p r e s o n s estatals d'Alabama, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky, Louisiana, Maryland, Mississipí, Missuri, Oklahoma, Carolina del Sud, Texas i Washington hi ha una trentena de delinqüents juvenils esperant morir d'un moment a l'altre. La polèmica que creix a l'entorn de les sentències fa que, molts cops, les autoritats executin aquests joves sense cap més publicitat que una nota breu en la columna d'un diari, un cop morts.

La seva fi és gairebé imminent, a tot estirar és qüestió d'uns mesos. No tenen futur, el present pren la forma d'una m i r a d a interrogant i p r o fundament trista al racó fosc d'una cel.là i el passat és una cançó apresa als carrers, una obsessió cega i un grapat de fotografies en blanc i negre que algun periodista farà anar quan pugiii com a epitafi pel relat d'una vida tan cruel com curta... Cal que morin? Si no tenim cap més solució vol dir que vivim encara en un món molt allunyat de la maduresa humana.

EL CUARTO FOSC Obrim el cor,... obriu la butxaca!

L'Ajuntament de Barcelona ha atrocinat una campanya de ladal dirigida a la més gran glòria i negoci de SABA, El Corte Inglés i Barnacentre. És una compensació per l'IAE?

R

seus principals dirigents van decidir anar a gastar u n s quants calerons que els hi sobraven a Acapulco. Amb l'excusa d ' u n a r e u n i ó de treball amb el CIO, els nostres superexecutius i les seves dones van passar uns dies d'allò més guapo a terres mexicanes.

El superàvit del COOB

La mà de Sotaverdés llarga

Donat que el superàvit del COOB era tan exagerat, els

Sembla q u e els inefables negociants de Sotaverd no fan

negoci. La seva mà s'allarga des d e la D i a g o n a l fins Collserola, enviant cartes als veïns q u e ofereixen places d'aparcament quasi de regal...

Samaranch: l'espia que es va quedar fred Després de mostrar-se davant de tot el món com a meravellós dirigent de l'olimpisme planetari, el senyor Samaranch ens ha tomat a demostrar qui és

de debò. Els capriciosos genis dels telèfons o l'immens error d'un dels seus subordinats, van fer que el senyor Samaranch demanés al director del setmanari satíric "El Triangle" un favor una mica especial, tot pensant-se que li demanava al delegat del govern a Catalunya, Francesc Martí Jusmet.

El favor era, com dèiem, molt especial: que el senyor Martí li esbrinés a qui trucaven a Barcelona els periodistes anglesos autors del crític llibre '%1 sefior de los anillos". Quan el s e n y o r S a m a r a n c h es va adonar de amb qui estava realment parlant, no cal dir que va penjar immediatament.

7

CARRER

Gener 1993

El desgavell del Port Vell

<

ü

Des del manifest a favor del Port Vell firmat per 250 arquitectes el jiiliol del 1989, han passat moltes coses, rerò de veritat no ha passat res. L'opinió de quahficats professionals en el camp de l'urbanisme no ha servit de res, com tampoc no ha servit de res l'oposició ciutadana, ni els recursos formulats. I a més les obres han començat, sense llicències ni projectes d'urbanització.

o X

o

per sota i els vianants han de pujar i baixar travessant un pont sobre el vial.

Josep M- Guillumet Arquitecte

Els resultats estan sent pitjors i més barruers que el mateix projecte. L'operaaó urbanística sobre el moll d'Espanya es plantejava com una recupierado d'ima zona verda pública, a compte d'una promoció d'un espai Itidic-culturalquecomprenia un gran centre comercial, un macrocine i el centre del Mar. Aquesta recuperació ha estat una fallada, perquè si bé els terrenys són de titularitat pública, l'espai és quasi el 100% comerdal. En el fons, doncs, només s'hi ha amagat una finalitat: introduir un fals interès sodal per encobrir l'operadó especulativa.

La zona verda situada a l'istme del moll, prevista al Pla Espedal (PE), va ser pre<iissenvada a l'estudi dedetall (ED) amt) oi qual l'Ajuntament pretenia controlar la forma edificatòria. Potser anava amb im lliri a la mà. El PE eramolt especulatiu i l'ED simplement s'inventava formes q u e recollissin les hiperpossibilitats edificatòries.

L'edifid del centre comercial resulta excessiu i el volum és tan gran que talla les visuals.

Han construït im vial despropordonat per a l'ú^ exdusiu d'accés a l'aparcament, de 9 m de calçada i de perfil pràcticament pla, que oivideix l'espai púbhc en dues f»arts. Per acabar de trinxar la zona verda, han elevat 6,5 m la part central i han convertit l'espai verd en ima mimtanya que s entrega al moll amb uns murs i tms talussos immensos. El vial passa

Criteris intolerables Els criteris del plantejament arquitectònic són intolerables: Dóita prioritat al motor per sobre del vianant: aquest ha de passejar en un espai lliure inclinat, amb fortes dificultats de drculadó per als minusvàlids.

Fomenta l'esperit d'edificar a l'espai lliure: una immensa mimtanya de terra de nova creadó sobre el moll destrueix la seva pròpia qualitat intrínseca, que és ser plana.

Demostra una volguda ignorància de l'entorn: ha trencat la visual des del moU cap a la façana marítima del passeig Colom. Després d'enderrocar els tinglados, tant els del moll com els de la Barceloneta, visualment el moll de la Barceloneta va quedar unit al moU de la Fusta; ara aquest element inútil sobre el moll torna a trencar aquella unitat de visió. Des de damunt del pont, en uns 1.230 m2, tens una visió de 360 graus, però si puges o baixes la resta de visuals queden tallades.

Ni llicència ni projecte d'urbanització Per als afeccionats als aspectes jurídics, cal dir que les obres a l'espai lliure s'estan realitzant sense cap projecte aprovat per l'Ajuntament, ni cap Uicènda administrativa ni projecte d'iirbanització amb exposició pública. El Port

Les obres al Pon Vell estan molt avançades. Foto: Miguel López.

Autònom creu, una altra vegada, que pot actuar en el seu territori ignorant l'article 1890 de la llei del Sòl i el reglament de Disciplina, que obliga als actes promoguts per òrgans de l'estat o entitats de Dret Públic, a subjectar-se a llicència municipal.

Si s'nagués fet l'exposició pública delprojecte d'urbanització, s'hauria apreciat que l'alçada dels talussos de més de 6 m sobre la cota del moll, tal com s'han fet les obres, incompleix l'alçada fixada a l'ED, que és de 2,5 m com a màxim. S'ha seguit la mateixa tàctica del PE: poca informació pública i política d e fets consumats.

Aquestes obres limiten el camp visual, desfiguren l'harmonia del paisatge i la seva

Fem memòria L'accés al mar, els comerços i les indústries que es troben a l'entorn del port de Barcelona han estat durant segles el centre d'animació de la vida urbana. El port era ciutat i la ciutat port. jerferrocarDesprés, quan va augmentar el comerç pe jar a ser tan ril i el comerç pels vaixells a vapor va arriba intens, s'inicià un període dé forta especialització comercial i industrial. Llavors la ciutat va confiar l'explotadó del seu port a un organisme autònom, per facilitar i millorar-ne la gestió.

Avui, com que les activitats de càrrega i descàrrega s'han desplaçat cap al sud, el Port Vell ha quedat aUiberat del seu jou comercial i industrial i Barcelona, amb tot el seu dret, vol recuperar i utiUtzar aquest lloc històric, de valors paisatgístics únics. Vol una planificació urbanística adequada a les necessitats d'ara i dirigida per l'Ajuntament de la ciutat, com la resta del territori municipal.

JM'G

El Port A u t ò n o m , a q u e l l organisme a qui la dutat va cedir l'explotadó del seu port i que depèn de l'estat central, llançà pel seu compte una operadó urbanística especulativa i privatitzadora, per aprofitar en benefici propi aquest espai que és de la dutat.

Els terrenys, que tenien u n valor comercial petit, v a n a u g m e n t a r fictíciament d e reu en desenvolupar-hi un la Especial (PE). Aquest pla simplement legalitza u n e s ocupacions, unes edificabi-

P

litats i unes alçades sobre els molls que superen força les permeses a les zones més mtensives de Barcelona, amb l'engany que se cedeixen a la dutat els espais lliures restants.

Una rapidesa sospitosa És sorprenent que el PE fos tramitat amb tanta rapidesa.

Només van passar tres mesos entre l'aprovació inicial al març i la provisional al juny del 1988, sense que es fes cap d e b a t seriós, ni tècnic ni dutadà Posteriorment, quan du-

rant la informació pública l'Ajuntament de Barcelona denuncià la nul·litat del pla, al·legant la incompetència del Port Autònom per aprovar u n pla aue modificava el Pla General Metropolità, llavors es convidà la institució municipal perquè hi digués alguna cosa.

En darrer lloc, també la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aprovà definitivament el pla d una forma inesperada, sense posar cap dels mil i un entrebancs a què ens té acostumats.

Ningú n o escolta els ciutadans Però molts ciutadans que no hi estaven d'acord, s'uniren contra el projecte, contra el paper que estava fent l'Ajuntament de Barcelona i contra el fet d'amagar i marginar per sistema l'opinió piiblica. Es crea la Plataforma per la recuperadó del Port Vell, que uneix associadons de veins, p a r t i t s polítics, e n t i t a t s esportives, pescadors, estivadors i mariners, per impulsar i unir les diverses iniciatives d'oposició a aquesta operació especulativa. Es presenten 4

p e r s p e c t i v a p r ò p i a i són prohibides per l'article 107 del text refós DL 1 /1190 del 12 de juliol.

El Maremàgnum, nom comercial de l'edifici, està cobert d'aigües i encara avui, mitjan novembre, les obres s'executen sense llicència d'obres.

El tracte preferent a favor d'un particular és ben palesa. El conjunt de botigues i cines a què es destina l'edifici no justifica la necessitat de construir un pont de fusta per portar tota la gent de les Rambles fins a l'edifici, que talla el pas lliure de les embarcacions dels clubs.

80.000 m2 més d'oficines Al moll de Barcelona és on es construeix l'edifici d'ofici-

recursos al tribunal contenciós-administratiu, encara pendents de resoldre; es denuncia la incompetència dels ports autònoms per aprovar modificacions dels p l a n s generals metropolitans; també denuncien la manca d'un estudi econòmic-financer i d'un estudi d'impacte, així com l'incompliment del pla d'etapes· Pel juliol del 1989 un grup d'intel·lectuals i d'artistes de Barcelona critica aquesta operació mitjançant una exposició i presenten un original al·legat on denuncien la privatització de l'espai, el consum massificat i la cultura del simulacre mitjançant el consum banal de la seva imatge·

nes de 80.000 m2. Aquest edifici monstruós desfigurarà la imatge del port, de Montjuïc i de Barcelona. Si s'acaba, serà el símbol de Barcelona; sí, però de la Barcelona de l'especulació. No hi ha res que justifiqui l'emplaçament d ' u n edifici com aquest al port. En la falsa eufòria olímpica s'inicià aquest edifid. Ara el mercat n està saturat, i per molts anys.

Si el cúmul d'activitats previstes al Port Vell arribessin a funcionar, com preveu el projecte, col·lapsarien encara més la Ronda Litoral que a c t u a l m e n t ja està b e n col·lapsada. I si l'operació econòmica no té èxit, ens quedaran les mines de l'anomenat postmodemisme portuari barceloní.

El segon p u n t senyala l'error d'acudir a models de ports atlàntics, ja q u e els resultats són desmesurats· El tercer denuncia la manca d'espais lliures a Barcelona i l'oportunitat històrica que està a p u n t de perdre de destinar el seu port a equipaments i serveis.

El quart parla de la silueta de Barcelona, que es degrad a r à per les edificacions previstes i sobretot pel macroedifici d'oficines del moll de Barcelona.

I el cinquè denuncia que els barris que toquen el port pateixen una gran manca d'equipaments i d'espais públics.

El manifest per aturar les obres El mateix m e s , m o l t s arquitectes llancen a l'opinió pública u n manifest en contra de l'operació d e m a n a n t la parahtzació del pla al ministre responsable i a l'alcalde de Barcelona· Són Manuel SolàMorales, Jordi Rogent, Agàpit Borràs, Manuel Kibas Piera, Antoni Font, Daniel Navas i Neus Solé, entre altres· El manifest critica el procés desequilibrat, demesurat i precipitat de transformadó del port perquè comportarà la destrucció ambiental i paisatgístíca· El primer punt reivindica el caràcter mediterrani del port de Barcelona, refugi artificial de la navegació, que ha de ser retornat a l a ciutat i planificat per ella·

autoescola MUELR L'AUTOESCOLA FAMILIAR ENSENYAMENT BILINGÜE

Català-Castellà Rambla Prim, 83 Cristóbal de Mourà, 217 Tel. 266 19 57 08019 BARCELONA TODA CLASE DE SEGUROS

8

CARRER

40 anys del Congrés

<

ü

z

Ara fa 40 anys que es va començar a construir el barri del Congrés, amb motiu de la celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic (1952).

Les fotografies fan de fidel testimoni del que era Barcelona en aquells moments: un solar lliure per construir. Després ja sabem el que va passar.

o oc

ü

Vista parcial dels terrenys de "Can Ros" en el moment d'iniciar-se les obres de la urbanització " F e l i p e i r , el 1952

Estat avançat de les obres corresponents a les illes de cases 10 i 12 de l'avinguda de Felip II

Detall de la urbanització el 1956

1-'*'*'" L^^Jv^.

Gener 1993

9

DOSSIER

Gener 1993

R ENERGIA s han demanat una audiència pública e propostes per a una intervenció ya endegada per aquestes entitats és torn del transport urbà, els residus i feu del Carrer seguirà tractant temes números futurs.

La central tèrmica de Sant Adrià.

Foto: Pasqual Górriz.

Evitar les escombraries Deixem la bossa d'escombraries als contenidors a qualsevol hora del dia o de la nit, uns camions sorollosos se l'emporten i desapareixen de la nostra vista. Ben bé no sabem on va a parar el quilo dos-cents grams que com a mitjana diària deixem cada habitant de Barcelona als contenidors.

Acció Ecologista

La recollida d'escombraries urbanes és una competència municipal que s'efectua els 365 dies de l'any. Abans no es recollia amb contenidors, però sobretot el que passava és que nosaltres fèiem menys escombraries. I aquestes tenien una composició diferent.

Efectivament en els darrers anys aquests dos factors han estat d e c i s i u s a l ' h o r a d'abordar el tema dels residus

urbans: l'increment imparable del 3,5% anual fins arribar a aquest 1,2 quilo per habitant/ dia, i el canvi importantíssim en la composició de les deixalles, perquè augmenta el grup de plàstics, papers, draps, fustes i disminueix el grup de matèria orgànica com el pa, vegetals, restes de cuina. No sols hem canviat el sistema de recollida sinó que també hem canviat la quantitat i la qualitat de les escombraries.

Els camions no desapa-

reixen, porten més de la meitat d e les e s c o m b r a r i e s a l'abocador del Garraf i l'altra meitat va a parar una part a la incineradora de Sant Adrià i l'altra és el resultat de la selecció que els veïns fem a alguns barris (sobretot de vidre, paper i mobles vells).

L'abocador de Garraf ja està ple fins a dalt i li queden pocs anys per estar saturat del tot.

La incineradora de Sant Adrià no compleix les més mínimes normes de seguretat d'una instal.lació d'aquest tipus.

El que es recull per reciclar és una molt petita part del total que aboquem als contenidors.

Cada residu hauria de passar la seqüència de: evitar, minimitzar, seleccionar, reutilitzar, reciclar, inertitzar.

Estem e s c a m p a n t les escombraries per tot arreu, també per l'atmosfera, i de forma molt perillosa, amb la incineració. N o eliminem les escombraries perquè això com ja sabeu és impossible físicament; el q u e fem és amuntegar-les fins a dir prou o canviar la seva composició a fums i cendres, fent-les més perilloses encara que en el seu estat original.

Així doncs en un moment important en el qual s'estan produint unes variacions molt ràpides en el consum dels ciutadans, cal un canvi en el plantejament del tractament dels residus. Sembla un bon moment per incidir en un dels factors que més importància té en el manteniment respectuós del medi ambient. Cal un

canvi en el consum dels ciutad a n s evitant els productes sobreempaquetats i utilitzant els envasos que es puguin reutilitzar, cal una legislació que doni suport a aquests canvis i faci més difícil els envasos sense retorn. L'Ajuntament ha de tenir una actitud decidida i, basant-se en la bona disposició dels ciutadans, ha de plantejar una selecció i recollida selectiva d'escombraries casa per casa, amb la finalitat que aquestes puguin tenir un tractament profitós per ser reutilitzades, reciclades o inertitzades.

Cal un plantejament integral que partint del respecte als problemes del medi ambient que provocjuen els resid u s , faci p a r t i c i p a r d e la solució el conjunt dels ciutadans.

10

CARRER

OC

111 (0 (0

o

Gener 1993

El cotxe devora la ciutat Amb prop d'un milió de vehicles, el parc rodat de Barcelona ha crescut els darrers anys a raó de 40 o 50 mil més per any. Tres quartes parts són automòbils privats. Si el 1970 hi havia sis nabitants per a cada cotxe, ara n'hi ha dos i mig. I ara ja sabem prou bé que això no és precisament un signe de progrés: ciutats com Copenhague, Dublín, Glasgow, Rotterdam, Amsterdam, Estocolm, Viena o fins i tot Madrid tenen menys vehicles per habitant que Barcelona.

Acció Ecologista Aquests vehicles cremen a l'any més dels 400 milions de litres de benzines i gasoils venuts a les estacions de servei de la ciutat, i una part dels 1.000 milions de litres venuts a tota l'àrea metropolitana.

Acjuesta és, sens dubte, la font principal de contaminació atmosfèrica i acústica. Tret del diòxid de carboni, tres q u a r t e s p a r t s dels contaminants atmosfèrics (monòxid d e c a r b o n i , h i d r o carburs, òxids de sofre i de nitrogen, partícules, ozó troposfèric) provenen del parc rodat. Pel cap baix, dos terços corresponen a cotxes i motos en mans privades. Només alguns dies, sovint quan hi ha inversió tèrmica, les estacions de control de la contaminació de l'aire donen alarma roja.

Els usuaris de les foimes de transport més solidàries i menys agressives amb el medi sónunamaj<nia les ctmseqi^ndes d'vma minoria sorollosa d'addictes a raut(»nòbiL Però cal saber també què volen dir els nivells de contaminació normals de la resta de l'any: un estudi mèdic efectuat el 1990 va descobrir a l'orina de trenta-quatre nens i nene§ del col·legi d'EGB "Reis Catòlics", al carrer Aragó, imes concentracions de contaminants equivalents a fumar entre deu i vint cigarretes diàries.

Eren nens i nenes d'entre nou i deu anys.

Cada any moren unes vuitanta persones, i més de deu mil resulten ferides als accidents de trànsit. De 1985 a 1988 el parc de vehicles va augmentar un 25%, el nombre d'accidents i de ferits ho va fer vax 18%, i el nombre de morts va créixer un 50%. En una ciutat que perd habitants, cada cop mes cotxes es prenen cada cop més vides.

La circulació de vehicles motoritzats devora un 62,4% de l'espai de places i carrers (sense comptar, és clar, la invasió d e v o r e r e s pels cotxes!). A cada vehicle li corresponen 9,3m2, mentre cada habitant gaudeix només de 3m2 d'espai viari públic i uns altres 3,9m2 de zona verda no viària. Aquestes xifres són •de 1990, abans que les noves rondes augmentessin encara més l'espai fagocitat pels automòbils.

Un 40% de barcelonins van a la feina en transport públic Se sol pensar que tothom és u n a mica r e s p o n s a b l e d'aquesta situació. Que la cultura del cotxe s'ha fet gairebé universal. Això és força cert si ens referim a la possessió

d'automòbils. Un 73% de les famílies de la regió metropolitana de Barcelona té cotxe (tot i que entre les d'ingressos més baixos el percentatge no arriba a dos terços). Tanmateix, totes les enquestes de mobilitat demostren que menys d'una tercera part dels barcelonins utilitza diàriament el cotxe per anar a treballar. El percentatge és molt més petit encara en la mobilitat obligada per motius d'estudi. Això vol dir que més d ' u n 40% es desplaça en transport públic, i més d'un 20% va a peu (alguns i algunes, molt pocs encara, s'atreveixen amb la bicicleta). Els usuaris de les formes de transport més soUdàries i menys agressives amb el medi són una majoria silenciosa que pateix les conseqüències d u n a minoria sorollosa d'addictes a l'automòbil.

El predomini dels transports col·lectius i els viatges a peu no s'ha modificat entre 1985 i 1990, mentre el parc d'automòbils creixia espectacularment. De fet, la darrera enquesta de les condicions de viaa a la regió metropolitana mostra que l'ús del vehicle privat ha disminuït lleugerament, tendint a combinar-se amb la xarxa del transport púbUc. Aquesta autocontendó s'ha prodmt malgrat l'abandó dels transports col·lectius a l'hora d'assignar-los inversions públiques. L'encciriment relatiu dels preus del bitllet, i la congestió m a t e i x a d e l trànsit, nan fet disminuir els viatges d'autobús en un 26 % entre 1980 i 1990. Però, entre tant, l'ús del metro ha crescut un 12,4 %, i un 5,1 % el dels ferrocarrils de la Generalitat.

El mateix es pot dir de la mobilitat que originen les compres. Malgrat la proliferació de centres comercials de grans superfícies, als que resulta gairebé obligat anar-hi en cotxe, el 85% dels barceloniíK i barcelonines segueixen comrant els aliments al propi arri. Un 40% hi segueix comprant calçat i vestit, mentre només un altre 20% va sempre al centre a adquirirlos. Els darrers anys el costum de comprar en un radi proper s'ha reforçat, i només entre una minoria de renda elevada dels barris alts de la ciutat impera l'hàbit de fer llargs desplaçaments en cotxe per a quasi tot (escola, treball, compres, espectacles, relació social).

E

US DEL TRANSPORT PUBUC A BARCELONA EL 1990

AUTOBÚS (35,4%)

pF-METRO (60,2%) FFCC SARRIA (4,4%)-

DESPLAÇAMENTS PER MOTIU DE TREBALL A BARCELONA

,-30101305(19,1%)

apeu, i altres (21,2%)

tren (1,9%)

moto (3,1%)

metro (20,9%) autocar públic (2,7%)

cotxe (31,1%)

^Aprova reüminació de calçades per disposar de més espai p e a t o r ^ ns/nc (5,2%) indffcrent (5,3%) no (10,*%)-^

- s i (79.1%)

ta (als embussos de k s hores pimta, fins i tot inferior a la d'xm vianant!). Tot un model de malbaratament energètic, irracionalitat ecològica i inequitat social.

Més del 30% de ciutadans acapara menys del 70% de l'espai viari públic

De 1985 a 1968 el paic devdüdesva augmentar un 25%, el nombre d'acddents i de ferits ho va fer un 18%, i el nombre de morts va créixer un 50%

En resum, l'ús del vehicle privat només per part d'una tercera part dels ciutadans i ciutadanes acapara dos terços de l'espai viari púbUc, i genera entre dos terços i tres quartes parts de la contaminació que p a t i m tots p l e g a t s . La conclusió és clara: el cotxe devora la ciutat. Segresta l'espai públic en detriment dels o les vianants, dels transports col·lectius i dels medis pacífics i no contaminants com la bicicleta. I tot això per, al capdavall, assolir una velocitat mitjana inferior a la d'una bicicle-

L'actuació dels p o d e r s públics en la gran operació urbanística que han estat els Jocs Olímpics demostra que segueixen buscant a cegues una solució en l'espiral sense fi q u e p o r t a l ' a u g m e n t d'automòbils a més embussos, de més embussos a l'oferta de més vies "ràpides", i de més vies "ràpides" a més vehicles i embussos més grans. La desproporció entre el parc de vehicles posseït i l'efec-

tivament emprat és tan gran ue qualsevol "solució" 'aquesta mena es convertrix tot seguit en una |>art del problema. Les rondes no són l'excepdó: la fluïdesa actual ben aviat desapareixerà per l'atracció de nous vehicles a la drculadó. Quan això passi, en Uoc de ser com una esponja que xucla el trànsit del centre, les rondes esdevindran l u e s manxes immaises que injectaran una massa de vehicles cercant cada un obrir-se pas cap a l'interior de la ciutat.

3

El cotxe no és per a la ciutat L'úiüca solució veritable ja l'apunten els centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que, tot i tenir automòbit s'abstenen d'utilitzar-lo s e m p r e i p e r tot. A q u e s t comportament responsable, aviü "silenciós" i "invisible" a l'esfera púbUca, ha d'esdevenir la divisa d'una reestructuració ecològica del sistema de transport urbà: el cotxe no és per a la ciutat. Cal defensar la ciutat enfront del cotxe. I és ara, mentre l'efecte d'atracció tot just comença i la crisi econòmica desaccelera l'augment del parc de vehicles, quan més urgeix emprendre un canvi radical de sentit. Si h o d e i x e m per d e s p r é s , sempre serà més difícil.

La predispiosició favorable

dels ciutadans i ciutadanes ja hi és. En una enquesta publicada per La Vanguardia (19/ 7/1992) amb motiu de les restriccions al trànsit durant els Jocs Olímpics, un 79% es mostrava favorable a reduir la calçada per augmentar l'espai de voreres per als vianants.

Aconseguir el 50% d'espai públic per als vianants és justament una de les vint-ivuit propostes de la moció "Barcelona Estalvia Energia".

Estem segurs que l'exigència d'im referèndum per pacificar el trànsit, la moratòria en la construcció de vies ràpides i aparcaments al centre, la potenciació del transport públic i la minimitzado del seu impacte ambiental, la renúnda a obrir per Horta un nou túnel a Collserola i al desviament del Llobregat, i la viabilitat de l'ús segur de la bidcleta per la dutat són, totes elles, propostes que compten amb el suport de la majoria.

Perquè -ims menys, unes altres m é s - , al cap i a la fi tots els usuaris de l'automòbil també som vianants. I a la inversa no sempre pot dir-se encara, per sort, dels vianants.

Per això, mentre esperem la resposta de l'Ajuntament a l'audiència pública, cal que la majoria vianant es manifesti com a tal: com a majoria pacífica que és, sí, però una mica menys silendosa que fins ara.

11

iCARRER

Gener 1993

Estalviar energia no fa pobre Barcelona consumeix cada any uns 4.500 gigawatshora d'electricitat. Això representa gairebé la producció d'una central nuclear, o la de diverses centrals tèrmiques. De 1978 a 1989 el consum domèstic per habitant s'ha incrementat en un 55,6%, i el consum elèctric total ho ha fet en un 62,1%. Això no és cap indicador de progrés, és un senyal d'ineficiència: car és tècnicament possible reduir aquests consums a la meitat o més sense disminuir els serveis que proporcionen, només millorant l'eficiència en el seu ús i subtituint combustibles contaminants per fonts renovables.

Acció Ecologista

Una bombeta fluorescent compacta de 20W proporciona la mateixa il.lummació que una de filament de 100W, que perd molta electricitat en forma de calor inútil. A més, la bombeta fluorescent dura sis mil hores, i la incandescent només mil.

En aquestes sis mil hores la substitució d'una sola bombeta estalvia 480 kilowats-hora.

A l'hora d'anar a comprar sembla que la bombeta fluorescent és molt cara. I, en efecte, el seu preu de venda és molt superior. Però com que les bombetes eficients gasten cinc vegades menys i duren sis vegades més, al cap de les sis mil hores de funcionament s'hauran pagat 3.324 ptes. (a preus de 1992) enlloc de les 9.252 ptes. que haurien costat sis b o m b e t e s d e filament gastant cinc v e g a d e s més d'electricitat.

vells models pels més eficients suposa un gran estalvi.

El mateix pot dir-se de les rentadores, que gasten prop del 90% de l'electricitat en escalfar l'aigua. Rentar a menys temperatura, o prendre l'aigua calenta directament —sigui de l'escalfador a gas o, encara millor, de col·lectors solarspot representar estalvis molt grans. Però fins i tot escalfant amb electricitat l'aigua a 95°, el consum elèctric pot anar de 1,9 fins a 3,3 kilowats-hora diaris de mitjana. El consum d'aigua pot anar de 68 a 150 htres. Un cop més, això té una notable correlació inversa amb el preu de venda a la botiiga: els models més barats malbaraten molta energia i molta aigua, i surten a la fi molt cars.

El mateix pot dir-se dels rentavaixelles, i els aparells d'aire acondicionat. Per tant, i segons estimacions fetes per AEDENAT, l'ús racional de tots els e l e c t r o d o m è s t i c s ermetria estalviar el 40% de energia destinada a les llars.

Si hi s u m e m l'estalvi en l'enllumenat, la reducció pot arribar a la meitat o més.

calefactors són encara massa utilitzats a les nostres llars, perquè les companyies elèctriques malden en favor d'un "tot elèctric" ecològicament irracional però profitós per a elles.

Cal introduir l'arquitectura bioclimàtica Per obtenir el servei que desitgem (estar calents i comfortables a casa, gaudint d'un medi ambient sa a fora) no necessitem fer-ho tan malament. Cases ben orientades al sol, ben aïllades, i ben pensades en l'estructura i els materials per tenir una bona inèrcia tèrmica, poden reduir al mínim les necessitats d'una font de calefacció o refrigeració externa. Els principis de l'arquitectura bioclimàtica permeten treure partit d'aquesta captació i retenció passiva de l'energia solar.

I eis sistemes solars actius d'obtenció d'aigua calenta també són prou senzills i a l'abast. A diversos països de la Mediterrània oriental estan prou generalitzats com per trobar-se al lampista de la cantonada. A Barcelona només s'utilitzen en alguns polis-

A Barcelona hi ha u n s 600.000 habitatges familiars, on encara predominen les bombetes de filament. Si cada família en canviés cinc per altres de íkiorescents, la ciutat estalviaria al cap de l'any entre dos i tres-cents gigawatshora d'electricitat, és a dir del 15 al 23% del cor^um domèstic actual, segons el grau d'utilitzadó de les bombetes. Això també vol dir estalviar entre dues-centes i tres-centes mil tones de C 0 2 cremant carbó en una central tèrmica, o generar entre set-centes i mil tones de deixalles radioactives menys en ima central nuclear.

Estalviar energia millorant Teficiència en els usos finals vol dir estalviar contaminació en les fonts d'origen: emissions de C 0 2 r e s p o n s a b l e s d e l'efecte hivernacle, emissions de S02 i NOx causants de les pluges àcides, generació de residus radioactius que caldrà custodiar desenes de milers d'anys, i de perills d'accidents nuclears. Les tecnologies per fer-ho són prou conegudes, i es troben disponibles a preus raonables. Per difondre-les cal, en primer lloc, la voluntat de-

A LES LIARS 3.2

Emprar electricitat suposa multiplicar els efectes contaminants A Barcelona també es consumeixen més de 3.000 milions de tèrmies a l'any de gas canalitzat o en bombones, que es fa servir per obterür calefacció o aigua calenta. Aquest és un ús raonable des del punt de vista mediambiental. Per contra, fer servir electricitat per cobrir aquest servei és un

Estalviar energia augmenta la nostra qualitat de vida alhora que ens fa més solidaris amb els altres.

El consum de la nevera Si la il.luminació representa al voltant del 20% del consiun elèctric d'ima llar, neveres i rentadores gasten cada una im percentatge equivalent o superior. Un frigorífic-congelador combinat actual pot consumir entre 0,8 i 1,9 küowatshora al dia segons que tinguin millor o pitjor aülament, compressors més eficients, millor control tèrmic, etc. Si es comparen els preus de diversos models, i es calcula l'electricitat que consumiran al llarg de dotze anys de vida útil, es comprova que el cost total també és inferior als models més eficients que als models ineficients. Com que la proporció de frigorífics combinats augmenta, la substitució de

Millorar l'eficiència també és estalvi

cidida d'assignar-hi el finançament que precisa. Les administracions públiques han de ser les primeres a donar exemple en la inversió en energies netes i eficients; han d'empènyer les companyies privades i els monopolis de serveis energètics a esmerçar-hi els recursos necessaris; i han d'eliminar tots els obstacles que en dificulten la difusió massiva.

Estalviar no fa p o b r e .

Augmenta la nostra qualitat de vida alhora que ens fa més solidaris amb els altres: amb els nostres fills i les generacions futures; amb els més de 2.000 milions d'éssers humans que encara no gaudeixen d'electricitat; amb les desenes de milions de dones i nens que no tenen gas natural, i han de dedicar fins a sis hores diàries a cercar llenya; amb tots els homes i dones que viuen al Sud, a l'anomenat "Tercer Món", que no poden ni imaginar l'energia que consumim i la contaminació que genera. Si ells gaudissin dels serveis que aquesta energia ens proporciona, i de la mateixa manera tan b r u t a i ineficient, la capacitat de sosteniment del planeta Terra es col·lapsaria a data fixa.

CONSUM ELECTRIC

P

Les administracions públiques han de ser les primeres a donar exemple en la inversió en energies netes i eficients.

portius, hospitals i altres edificis de serveis. Fins i tot quan no es disposa d'una gran superfície d insolació, els col·lectors solars poden estalviar combustible en sistemes mixtos.

Però a la nostra ciutat domina encara el disseny portes enfora, la ciutat-aparaaor malbaratadora d'energia bruta, en lloc d'una planificació mediambiental assenyada. La Vila Olímpica i les altres edificacions emblemàtiques de la Barcelona-92 en són una bona mostra.

a u t è n t i c d i s b a r a t , perq^uè q u a l s e v o l central tèrmica t r a n s f o r m a en electricitat únicament un terç del calor extret del combustible que s'hi crema. Els altres dos terços es perden. Emprar electricitat per obtenir calor vol dir, per tant, multiplicar per tres els efectes contaminants a la font d'origen; cremar directament el combustible estalvia dos terços d'energia i contaminació.

Si aquest combustible és gas natural, la contaminació és redueix encara més perquè s'obté el mateix calor generant un 20% menys de C02, i prop d'un 90% menys d'emissions àcides, que si creméssim carbó.

Tanmateix, els escalfadors d'aigua calenta elèctrics, les calefaccions elèctriques i els

13

Qorcelono 198ÍD K^·^

[ uropa 1 9 / 3

congelodor

R^^^

turopo 1988

+eficienl 1988 màxima eficiència

rentadores

IXXl

televisió i oltres

Qui som i què fem Acció Ecologista Després de l'experiència de la campanya "viure sense nuclears", un grup de persones de procedència diversa hem decidit constituir-nos en associació amb el nom d'Acció Ecologista. La nostra voluntat no és afegir una sigla més, sinó enfortir l'espai d'un ecologisme actiu i amb una inequívoca implicació social col·laborant amb altres grups de defensa del medi ambient a Barcelona i a Catalunya.

Som membres de la Coordinadora de Defensa Ambiental (CODA) i de la seva Comissió d'Energia (abans coordinadora antinuclear, CEAN), juntament amb AEDENAT, Acció Ecologista del País

* Un gigawat-hora equival a un milió de kilowats-hora d'electricitat, o a l'energia continguda en 86 tones de petroli.

Valencià, la Confederació Ecopacifista andalusa, EKI, el GOB de les Illes i moltes altres organitzacions ecologistes de l'Estat Espanyol. Treballem p r i o r i t à r i a m e n t en t e m e s d'energia i ecologia urbana.

No volem ser només un petit grup d'experts. Estem convençuts que ja no és temps només d ' a d v e r t i m e n t s . Es temps d'alternatives. Temps d'actuar i de resoldre. I per això la participació ciutadana és imprescindible. Lluitem en primer lloc per què els grans centres de decisió econòmics i polítics no segrestin la capacitat de decisió democràtica de tothom. Treballem per què el coneixement especialitzat

dels tècnics i els e x p e r t s serveixi per fer possible allò que vol la gran majoria.

El nostre funcionament és obert i participatiu. Ens organitzem en comissions de treball sobre diferents temes, i cada dilluns al vespre ens reunim en una permanent oberta a tothom. Si vols venir a treballar amb nosaltres, o fer-te sòcia o soci, ens trobaràs a les tardes al carrer Gran de Gràcia 126-130 (08012, Barcelona; tel. 2179527). Si vols més informació o posar-te en contacte amb nosaltres, truca'ns o escriu-nos.

Acció Ecologista

OC UJ

0) (0

o Q

12

CARRER

El model de "Casa groga"

UJ

(0 0)

O Q

Gener 1993

Parlar d'estalvi en èpoques de crisi com la que estem vivint, sembla bastant lògic. No em sé avenir de la ineficàcia amb què l'Ajuntament de Barcelona tracta el tema energètic. Un exemple fóra la fal·lera del senyor alcalde per il·luminar el "pirulet" de Collserola, que a més d'enlluernar el veïnat, suposarà un malversament elèctric, a part de l'impacte ecològic, si més no per als animalets que habiten al seu entorn perquè es trobaran el son trencat per tanta lluminària absurda.

Juli Fontoba Col·lectiu Agudells Ens hauríem de remuntar a la campanya realitzada per estalviar energia innecessària amb motiu de la guerra del Golf. Aleshores fou el mateix ministre d'Indústria i Energia, Claudio Aranzadi, el que ens demanava que evitéssim el malversament d'aigua calenta, que tanquéssim hermèticament les finestres, que reduíssim la velocitat i utilitzéssim majoritàriament els transports públics.

Sens duDte es tractava d'un acte totalment aïllat, que obeïa a la necessitat de fer alguna cosa obligat per la pressió social exercida durant aquell enfrontament d'interessos.

Què s'ha fet per a l'estalvi energètic a Barcelona en els últims anys? M'atreveixo a assegurar que ben poc. Les recomanacions del mmistre no foren escoltades, ni tan sols per les diferents administracions.

Hem vist passar una època de construccions esportives, d'oficines i de barris sencers com les viles olímpiques de P o b l e n o u i d e la Vall d ' H e b r o n ; hem estat el punt

de mira del món sencer i l'estalvi energètic no s'ha tingut en compte. El mateix podem dir de l'aprofitament de la energia solar. "Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona".

Un Centre Cívic alternatiu En l'única ocasió en què aquestes mesures estalviadores, i alhora solidàries, s'han portat a terme, ha estat en la construcció del centre cívic Casa Groga i val a dir que fou ràcies a la persistència del ol.lectiu Agudells, entitat socio-culturaliecologista a la que pertanyo.

L'any 1988 aquesta associació demanà reiteradament que es fes u n e s t u d i d'estalvi energètic i d'aprofitament d'energia solar. Després d'un any de pressions, d'assistència als p l e n s del districte i d'escriure a la premsa, finalment s'encarrega l'estudi a una cooperativa del sector energètic alternatiu. Aquest estudi suposà algunes modificacions dels plànols inicials com: rectificar els porxos per tal de deixar passar el sol a l'hivern; aillar les parets, sostre i terra; col·locació

g

PER

de doble vidre a les finestres per tal d'aillar els sorolls i evitar que l'energia es perdés, tant el calor intern com l'escalfor del sol...Com a n o v e s instal·lacions es proposaren la col·locació de vuit metres quadrats de plaques solars per tal d'obtenir 600 litres d'aigua calenta a 40^ i dotar l'edifici d'una bomba de calor per poder gaudir d'aire calent a l'hivern i fred a l'estiu, comptant amb im estalvi d'un 60% en relació a un sistema convencionaL Un cop fet l'estudi, calia aplicar aquestes m e s u r e s ; doncs tomem-hi: cartes a la premsa i algunes intervencions més en els plens del districte, v a n a c o n s e g u i r q u e es t i n g u e s s i n en c o m p t e i finalment que es realitzessin.

Si bé és cert que les mateixes mesures encarien el cost final en un 5 per cent, també ho és que l'estalvi obtingut de les mateixes és de 24.700 quilovats anuals, o sigui 300.000 pessetes l'any·

/^S^

L'exemple no és imitat Llàstima que l'exemple d'aquest edifici pioner en l'estalvi no ho hagi estat també en la participació i gestió per part de les entitats del barri, però això és una altra qüestió.

N o m é s cal esperar que l'Ajuntament sigui més receptiu en aquest tema i més quan cada vegada som més els ciutadans que desitgem una ciutat més racional i solidària.

No hem d'oblidar que mentre una quarta part de la població del planeta consumeix el 75 per cent de l'energia, a les

altres tres quartes parts els queda el 25 per cent d'energia restant· Les propostes per a una intervenció municipal en el camp energètic de la ciutat de

RRE

Barcelona presentades recentment, han de ser estudiades pels seus responsables· S'han acabat els Jocs Olímpics, ara cal treballar seriosament per a un futur més esperançadòr·

A 80.000 LECTORS B A R C E L O N A

A,

> partir de ben aviat la Veu del CARRER podrà ser el vehicle perquè els seus missatges arribin a: ^ 20.000 llars i oficines comercials ^ 80.000 barcelonins que llegeixen cada mes la publicació de més difusió escrita en català Ompliu el butlletí del peu de pàgina, si us interessa rebre informació detallada dels espais publicitaris d'aquesta publicació.

»>-WT3ÍTh:fc^v4

13

CARRER

Gener 1993

Superbarrio

/ /

En México la justícia es una mercancía" TJTïTTTríTT"

Superbarrio vino a Barcelona. Foto: Miguel López.

Rosa Mana Palència

Su fisonomia corresponde a la de cualquier mexicano "tipo": facciones francamente mestizas, estatura regular, regordete, treinta y pocos aflos, voz pausada y amable, de oficio pequeno comerciante y de vocacion "defensor de los pobres".

La gente ha aprendido a ser solidaria. Ha aprendido que la unión hace la fuerza. Hoy la gente sabé que hay que organizarse.

- ^Como nace Superbarrio?

- Nace de una experiència infantil. Un dia volviendo de la escuela me encontre todas nuestras cosas en la calle. Mi madre estaba angustiada y luego llego mi padre, quería pelear. Yo no entendía qué estaba pasando, no sabia si nos cambiàbamos de casa, però vi la puerta cerrada con un candado, había varios vidriós rotos. Nos estaban sacando por no poder pagar el alquiler. Esa imagen me que-

do grabada. Por eso, cuando en 1987 voy a la Asamblea de Barrios y escucho los testimonios de la gente que quedo sin hogar después ael seismo del 85 y los abusos que se cometen por parte de los propietarios de las viviendas, nace la inquietud de hacer algo para que no se produzcan mas desalojos, de poner un granito de arena.

- ^Y así, sin mas, decidiste ponerte el traje de SB? - El 12 de junio del 87, cuando salía de mi casa temprano a comprar la mercancía para la venta, entro por la puerta una luz roja y amarilla, una luz muy intensa, con mucho viento, yo tenia mucho miedo, no sabia qué estaba pasando, cuando la luz empezó a desvanecerse, yo me encontre vestido de SB y escuché una voz que me dijo "tú eres Superbarrio, defensor de los inquilinos pobres y azote de los caseros voraces" y relacioné que mi inquietud de luchar por la gente, encontraba una respuesta con una màscara y un traje, con un nombre que se identificaba con la idea de El Santo, luchador mexicano, o cualquier otro héroe que defendiera a los pobres.

- Y ino es mucha casualidad que la luz fuera roja y amarilla, los colores de la izquierda en México?

- Bueno... son los colores

de Espaíia también.

- i N o te parece un sueno?

- Si Superman nació de Krypton, por qué SB no iba a nacer de una luz. Se trataba de crear un símbolo, algo fuera de lo cotidiano. Tviucna gente me ha dicho que por qué no me quito la màscara y lucho igual por mi gente. Però yo creo que detràs de SB hay una magia, una forma de lucha mas novedosa, mas atractiva y màs apegada a la cultura de los mexicanos. Ojalà El Santo hubiera luchado también contra los políticos corruptos, por la democràcia en México.

Curiosamente todos los juicios los ganan los caseros - ^No es una postura patemalista?

- Al contrario. No se trata de suplantar a nadie. Por eso la màscara: no es el rostro de tal o cual dirigente, sinó que representa a un movimiento colectivo que muchas veces es anónimo. Es una personificación incògnita en donde nadie sabé quien està detràs de la màscara porque eso es lo que menos interesa. Se genera confianza, es un símbolo que no necesita una cara porque es la cara de muchos.

- ^Cómo actua SB? - SB es un aliado cuando una familia està a punto de ser desahuciada. Tenemos un telefono d o n d e mantenemos unas horas de alerta que sue-

len ser entre las 6 y 9 de la mariana. Cuando se recibe una llamada, mi vecino y yo nos dirigimos al barrio correspondiente en el "barriomóvil y se lanzan tres cohetes, que es la senal para que los vecinos acudan. SB llega en el momento del desalojo para evitar que se ejecute la oroen dictada por el juez.

- Però esa orden es legal ^no? íQué efecto tiene vuestra actuación, que es de tipo moral, frente a una resoíución legal?

- En México la justícia es una mercancía. Curiosamente todos los juicios los ganan los caseros y el conflicto se produce frente a una injustícia de origen: los caseros no respetan los aumentos que fija la ley. Ciertamente la legislación es defectuosa, sefíaía unos aumentos mínimos. Por eso la Asamblea tiene una Comisión Jurídica q u e p u g n a por u n a legislación justa y por llegar a acuerdos negociades durante el juicio, para no llegar al desalojo. Lo malo es que no siempre se consigue^'.

- ^SB se enfrenta físicamente en el momento del desalojo?

- Nuestra actitud es de resistència colectiva, de autodefensa pacífica. Es un momento de mucha tensión.

El casero suele venir con el actuario y con golpeadores que se contratan afuera de los Tribunales del Arrendamiento.

Los vecinos hacen un juicio popular y, generalmente, deciden que no es justo ni humano, ni se puede tolerar, que una familia se quede en la calle. Así se evita el desalojo. Los golpeadores también van entendiendo y hay barrios a los que no acuden. También porque, al no conseguirse el des-

>

UI

ce Z lU

' < t » ï I í

Superbarrio, "el defensor de los inquilinos pobres y el azote de los caseros voraces" pasó por Barcelona... aunque solo fuese en calidad de invitado por distintas organizaciones vecinales. Una companera suya, para evitar desvelar la identidad de SB, conduce a la reportera desde la oficina de la FAVB al encuentro del heroe popular mexicano. El autentico y original Superbarrio concede a La Veu del CARRER una entrevista, excepcionalmente, a cara descubierta.

(0

alojo, no pueden cobrar.

- ^Y si no acude SB? - La gente ha aprendido a ser solidaria. Ya no espera a que llegue SB. Ha aprendido ue la unión hace la fuerza. ambién ahí està el objetivo de SB que, en un primer momento, actua como generador de confianza en la pròpia fuerza y en la legitimidad de unos derechos. Hoy la gente sabé que hay que organizarse.

?

- ^Cuàntos desahucios ha evitado SB en estos cinco afíos?

- Unos 1.500 però calculo que, desgraciadamente, solo un 30% han conseguido solución.

Los vecinos hacen un juicio popular y deciden que no es justo, ni se puede tolerar, que una familia se quede en la calle

- Mucha gente que tú has defendido no sabé quién eres - Así es.

- Y tú quieres que así continúe siendo, ^por qué?

- No es leal dar a conocer la identidad de SB porque deja de ser una representación colectiva y el mérito no es solo suyo. Si detràs de SB no hay u n a fuerza colectiva en el momento del desalojo, no habría resultados. SB no va a agarrar a golpes a nadie. SB no es Superman.

14

CARRER

La Verneda de Sant Martí: de la Perona a TAVE

<

X

Gener 1993

La Verneda de Sant Martí és un dels barris més joves de Barcelona. Sempre havia estat considerat com un dels Harlem de la ciutat per la presència del barraquisme de la Perona i la conflictivitat social que hi provocava. Les actuacions urbanístiques aels darrers anys (rambla Prim, parc de Sant Martí, plaça de la Palmera, ronda de Sant Martí) l'han convertit en un barri del que ja no es parla en sentit despectiu. La prevista estació central del Tren d'Alta Velocitat (AVE) a la Sagrera el converteixen en una zona de futur desenvolupament urbà i en l'antítesi del que sempre havia estat: el nucli rural i espiritual de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals.

José Àngel Borlàn Societat TTEstudis de la Verneda de Sant Martí (SELAV)

La Verneda va pertànyer a Sant Martí de Provençals fins que va ser agregat a Barcelona el vint d'abril de 1897 amb d'altres pobles dels voltants de Barcelona. Sempre va articularia seva activitat a l'entorn (.te l'església de Sant Martí de Trovencals i les masies que l'envoltaven. Va ser a principis dels anys cinquanta, amb el d e s e n v o l u p a m e n t d e les directrius del Pla Comarcal de 1953, que es convertí en un barri dormitori destinat a acollir l'onada immigratòria cap a Barcelona.

Molts dels actuals veïns de la Verneda van viure en un rimer m o m e n t al nucli a r r a q u i s t a d e la Perona (anomenat així en memòria de la visita d'Eva Perón a Barcelona). Q u a n el seu nivell adquisitiu va prosperar, molts van comprar un pis als enormes blocs que es construïren al barri als anys seixanta.

E

De la Perona a la Verneda La Perona esdevingué un nucli degradat on la població cada vegada era més marginal. Les actuacions urbanístiques lligades al desenvolupament uroà relacionat amb els Jocs O l í m p i c s van fer desaparèixer el barraquisme, q u e s'estenia al llarg d e 1 estació ferroviària de la Sagrera, per donar pas a la ronda de Sant Martí.

L'actualbarri de la Verneda de Sant Martí (que deu el seu nom a l'arbre que havia estat propi de la zona i del municipi on s'integrava) viu ara pendent de les properes modificacions urbanístiques que l'han de convertir en u n dels unts d'entrada a la ciutat de arcelona. Si es consoHda la idea de portar el Tren d'Alta Velocitat fins l'estació de la Sagrera (actualment la central de les mercaderies que arriben del nord per ferrocarril), la Verneda passarà a ser la seu de la nova estació central del nord de la ciutat i el punt de connexió amb la xarxa europea d'alta velocitat.

g

Verneda: només el nom recorda la natura El territori que ara ocupa la Verneda de Sant Martí va ser molt humit fins no fa tant de temps. La proximitat del riu Besos i dels aiguamolls del Poblenou afavoria el creixement del verns (en castellà, alisos) i l ' a b u n d à n c i a d e vernedes. A l'època medieval era un terreny de cacera i amb la industrialització va atreure les fàbriques del ram de l'aigua

(S.F.Vila, Roig), encara que aquest fenomen es va estendre més pel Clot i el Poblenou, restant la Verneda com a centre agrícola.

El centre espiritual i polític de Sant Martí de Provençals es trobava precisament a la Verneda. cosa que ha donat iloc a moltes polèmiques a l'entorn del nom del barri.

L'església vella de Sant Martí va ser iutjat de pau i presó fins l'erecció de l'actual seu del districte i antiga casa de la vila a la plaça Valentí Almirall. Es tracta d'una església bàsicament gòtica (va ser construïda al segle XV) amb afegits barrocs posteriors.

L'advocació a Sant Martí (legionari romà que després deia seva conversió va arribar a ser bisbe de Tours) la van portar els francs al segle IX i trobem molts pobles i esglésies a m b aquest nom arreu de Catalunya.

L'actual fisonomia del barri, amb grans blocs de pisos, és molt lluny del paisatge bucòlic de fa trenta anys.

Llavors t r o b à v e m masies, rieres i camins on ara hi han blocs i grans autopistes. Entre 1955 i 1972 es v a n a n a r conformant els barris de la V e r n e d a : la P a l m e r a , els habitatges del tèxtil, els de s i n d i c a t s (J.A.Parera), la Verneda Baixa, la Verneda Alta, la Pau, tots els que veiem entre l'autopista de Mataró, l'estació de la Sagrera, Sant Adrià i el Clot.

Les pèssimes condicions en què es va urbanitzar el barri van fer que es desenvolupés un fort moviment veïnal que, des dels anys 70, ha anat aconseguint moltes de les seves reivindicacions i ha creat un teixit associatiu que lluita per la millora de la qualitat de vida.

De barri dormitori a terminal de l'AVE

El nucli antic de La Verneda de Sant Maití al 1957.

ROMANÇO DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS en el que s^explica, per sobre, la història de la vila des dels orígens fins als nostres dies.

INTRODUCad Ai viU de Sam Martí.

Sant Mwtí (k P r o v e n ^ , en la tem Oarga hiscòna si n i u s vist 3e bens rmals?

Al costat de Barcelona, des del Gutnard6 al mar, dd Besòs a les muraBcs, terra plana com la mi.

V ^ [Masar àt ser ona ertnitaï entre el oonicu i el socTaUf a «er de tot Catahuiraf ta més gran vila industriaL

1 Sant Marcí n*<s l'ermita qtic lú ha al mig d'aquells verak, peb romans dk% "proviocialis": d'aquf d nom de Provençals.

El Ol·lnte de Barcelona era BcicaMier tercer, pel Gran d coneix la història pcrqoí, de fet. pan va ser.

Grans probons de casa nostra cantaRfl el ten bon tai Montnriot, Fftu de U Riba i Mossèn Onto Verdaguer.

Del s e ^ noo tenim dadest que parlen del Rec Comtal,) l'aigua del Besòs portava* fns adins bcapitaL

Per envair Catalunya sense eacaldar-te les els sarraftu demanar reforços ah africans.

Bl Sant Mvtf de la íadastria, les casetes t els koctccs.

La sèquia surt de Montcada i passa just per Sant Mart;' el Comte Mir (z Ics obres i d'aquTvc r^omtr.

I bens aqoTqne els abnocAvids leren varies i

tp£ oiaplfnwi els teus indrets.

Les expectatives de futur col.loquen la Verneda dins l'àmbit d'una nova àrea de desenvolupament urbà: la definida pel projecte de terminal del Tren d'Alta Velocitat a l'actual estació de mercaderies d e la Sagrera. Si a q u e s t projecte es fa realitat, la V e r n e d a q u e coneixerem d ' a q u í vint anys serà tan diferent com la de fa trenta.

Un barri necessàriament de serveis, a m b oficines i equipaments hotelers, s'obrirà camí al voltant de les antigues masies que encara formen part del paisatge. Els veïns s'hauran d'acostumar a ser els primers barcelonins que coneixeran aquells que vinguin a la ciutat d e s de tots els r a c o n s d'Europa.

OR/GENS

El de les v^ar escenes, camins de pas pds romeus, i cl de les crcvs de terme,

Qne compta amb mil SOTS d'bistòria cada dtt a ^ més empcBU, l'empenta qne U don* la gest.

Un gran estka i arronsa hi havia en aquells confins: qoe es dt^KiCavcn les terres catalans i sarrams.

amb poqoes cootemi

L'a^ua del rec permetia que moka terra es regués, dotze molins feia moure, dotze mobns Ciriners.

£ b cascdb d s dcscmfien i les fertifícacioos; abatien les muralles.

Eren temps de moit desOd eren temps de molc trd>aU, que Cataionya creixia d d Penedís cap avall.

En ser al Pla de Barcelona, all/l'exírcit comtal amb força d s va poder vèncer, però ja estava fet d nid.

INTR(NKXX3d i COMIAT

"Romanço de Sant Martí de Provençals". Lletra i música d'en Jaume Amèlia, 1988.

L'article i les iLlustracions han estat realitzades per la Societat d'Estudis de la Verneda de Sant Martí (SELAV). Campo Arriaza, 99, 08020 Barcelona,

15

CARRER

Gener 1993

Radiografia de les festes populars a Barcelona (i 3)

<

z O

El darrer article d'aquesta sèrie fa una crítica de les festes majors dels nostres barris.

UJ

ü

oc <

El "look" dels programes no s'adiu sempre amb les activitats Aimeric Martí Il·lustració: Montse Cabo

La descentralització políticoadministrativa que, aparentment és una forma de donar suport directe a les festes de barri, i la direccionalitat de les associacions de véins, massa sovint polititzades, han convertit les festes de barri en fenòmer\s marginals. D'aquesta manera son vistes a m b tolerància i benevolència, però sempre com a subproductes de les festes organitzades des de les institucions.

El proteccionisme de les institucions descentralitzades i els interessos que mouen les associacions de veïns, posen en perill la continuïtat del voluntariat perquè davant del fet que només pot participar en les festes, treoallant com a peó i encara semblar partícep d'una tendència amb la que potser no hi combrega, es va desvinculant de la festa.

Un programa de festes ha de ser atractiu, ha d'estar fet per guardar, amb continguts que refermin la identitat del col·lectiu.

La continuïtat del voluntariat i la seva participació activa en qualsevol procés festiu és un signe de pervivència de la festa i sobretot una garantia de diversitat i de neutralitat.

El paper institucional i de les associacions de veïns ha de ser complementari a la tasca voluntària de les persones i les associacions, que han d'assumir bàsicament el paper de

gestió i col·laboració per damunt del paper de direcció o intencionalitat.

El "look" dels programes A b a n s d ' e n t r a r en els continguts de les diferents festes de barri, només cal donar un cop d'ull a alguns programes per veure de quin peu calça cada col·lectiu.

Prenem per exemple els que tenen un "look" diguemne municipal. Això no vol dir necessàriament que els qui organitzen la festa siguin proajuntament, encara que pot semblar-ho per a uns ulls neutrals; i més encara, si tenim en compte que no contenen altra mena de publicitat que la del districte. Aquests programes acostumen a ser nets de tota altra cosa que no sigui el simple programa i amb una estètica d e qualitat, p e r ò l'única imatge que dóna és municipal, com si el col·lectiu que organitza l'activitat no tingués personalitat pròpia.

Per citar un exemple, serien els de Sant Antoni o el de Sants.

Uns altres tipus de programes són els propaganaíshcs i els reivindicatius. Fóra el cas dels programes de les festes de Sant Andreu i del Bon Pastor. Mentre el primer informa sobre els aparcaments de Barcelona, a manera de publicitat encoberta en articles d'opinió, el segon reivindica el metro amb paraules més adequades a una pancarta de manifestació ue a un programa de festes, in i altre programa acompleixen altres objectius, que si bé poden ser justos, no estan justificats.

També hi ha el model de programes en format de diari, en paper de diari i d'aspecte tan tronat com els mateixos diaris. Si tenim en compte que els diaris tenen u n aspecte poc atractiu justament perquè són diaris, un programa de festes, corresponent a un any sencer

?

hauria de terür un aspecte més atractiu. Seguint la mateixa líiüa, els programes-diaris com els de Prosperitat o Nou Barris tenen continguts reivindicatius i amb titulars més càustics que els diaris de veritat, de tal manera que moltes vegades fins i tot es difícil discernir les activitats que anuncien. Sense comptar naturalment amb què un programa de festes ha de convidar a la convivència, al lleure i al benestar, al menys u n cop a l'any, i quan hom llegeix el programa, després d'haver passat planes i planes plenes de (Queixes, pegues i reivindicacions, arriba a la festa amb el cor ben agre.

Cal una millor distribució de les activitats dins de les dates de les festes Un programa de festes ha de ser atractiu, ha d'estar fet per guardar, amb continguts que refermin la identitat del col·lectiu, com en el cas dels programes de la Verneda o de la Sagrera. També el programa de festes és el lloc adequat on es pot incloure un recull d'opinió o de curiositats que difícilment surtin en els diaris.

Les activitats El cas de les activitats que configuren la programació de la Festa Major és el punt més flagrant.

En primer lloc hi ha una multiplicitat d'actes de tota mena, que fan difícil de discernir quins són els actes identificatius del barri. Si donem un cop d'ull als programes de Festa Major de

diferents poblacions cjue tenen els criteris clars, veiem que aquells actes que són el senyal del col·lectiu, es troben sols i aïllats en el programa, perquè estan pensats perquè siguin els moments de la Festa Major en què tothom conflueixi en u n sol lloc i en u n a sola activitat.

En segon lloc hi ha els tipus d'activitats. En general trobem que almenys u n 50 o u n 60 per cent són activitats esportives, la majoria realitzades en espais tancats, on ben segur només assistiran u n nombre reduït de públic.

En tercer lloc hi h a n activitats que es realitzen a la majoria de festes, com són festes i homenatges a la vellesa, activitats infantils i el castell de focs. El ball és la constant comuna en cada festa, com és normal.

I finalment hi ha un seguit d ' a l t r e s activitats q u e es podrien diferenciar entre les puntuals d'algun barri en concret, com són "La vetlla de Sant Andreu", la trobada d'intercanvi d'adhesius de la Sagrada Família, el mercat dels Encants de Sarrià, només per citar-ne alguns; i les que es repeteixen a molts indrets: danses tradicionals, havaneres, xocolatades....

Un estudi a part mereixen les festes de barri per carrers, com són les de Gràcia o de Sants. En aquest cas, la competència entre carrers per guarnir-los és positiva perquè serveix de dinamitzaaor del barri. Per altra banda, fan les mateixes activitats, com el ball i d'altres, que tots els carrers programen al mateix temps, i això c o m p o r t a u n a g r a n despesa i una rendibilitat social relativa. En contrapartida, aquesta fórmula, podria ser v a l i d a , si en a l g u n s moments de la festa es fessin actes c o m u n s de tot el col·lectiu, en un sentit d'identitat comuna.

Amb tot això no vull dir que les activitats que s'organitzen no siguin valides. Cal una millor distribució de les activitats dins de les dates de les festes, multiplicant en un mateix espai de temps aquelles activitats que tenen un interès només per a un sector reduït del col·lectiu. Cal fer u n a selecció de les activitats i, agrupar-les pel seu interès. Cal recollir quin, o quins moments de la festa són els centrals.

I sobretot, cal cercar una activitat que sigui específica del col·lectiu i que serveixi d'aglutinador participatiu.

Tant pot ser la recuperació d'alçun element perdut del barri, com la creació d'una activitat nova. Al cap i a la fi cada tradició existeix perquè algú, en algun moment, se 1 ha inventada, el col·lectiu se l'ha fet seva i amb el temps s'ha sacralitzat.

Cal crear un model propi i una imatge jròpia, que siguin Ía identificació del col·lectiu i que tinguin tant atractiu per al col·lectiu com per als forasters.

Per damunt de tot, cal no copiar, ni amb el programa ni amb les activitats, ni tampoc a l ' e m p a r a d e la c o m o d i t a t acceptar imatges d'un col·lectiu més gran i per tant més massificat, com són les institucions. Cal crear u n model propi i una imatge pròpia, que siguin la identificació del col.lectiu i que tinguin tant atractiu per al coUectiu com per als forasters.

oc D >

16 H Z LIJ

CARRER

Gener 1993

Preguntas sobre el nuevo proyecto de Ley de Airendamientos Urbanos (LAU)

<

OC

O

(0

co UJ

(0 0) <

por escrito con un mes de antelación al inquilino, a la cual éste podia contestar si no procedia.

José Molina Abogado

^El nuevo proyecto de ley, a qué situaciones arrendaticias afectarà?

Una vez aprobada la ley, afectarà a todos los contratos de arrendamientos, ya sean de viviendas o locales comerciales, que se formalicen a partir de su promulgación y publicación. También modificarà asoectos importantes, rentas, su"brogaciones, obras, etc. y otra clase de derechos de los contratos realizados antes de la entrada en vigor de la nueva ley.

^Qué duración tendràn los nuevos contratos y que pasarà con los anteriores?

Para los nuevos contratos, el proyecto establece solamente una duración mínima de 4 anos, durante los cuales el arrendador aumentarà las rentas en relación a las variaciones del I.P.C. (Indice de Preciós al Consumo), siendo la renta inicial la que estipule el arrendador. A partir de los cua tro afíos, el arrendador tiene a su disposición la vivienda para hacer lo que crea conveniente en función de sus intereses.

En cuanto a los contratos anteriores, los celebrados a partir del Decreto de Boyer, 9 de mayo de 1985, se continuaran rigiendo por el tiempo estipulado en los mismos, es decir no cambiaràn.

A los contratos celebrados con anterioridad al Decreto

^Si la nueva ley es aprobada, serà u n instrumento valido para incentivar el mercado de viviendas de alquiler?

La Vila Olímpica

Boyer, continuarà aplicàndoseles la pròrroga forzosa con los condicionantes del nuevo sistema de subrogaciones.

^ C ó m o q u e d a r a n las s u b r o g a c i o n e s en los contratos de duración indefinida?

Existen varias situaciones a contemplar però, fundamentalmente, en el supuesto de faUecimiento del titular inicial, el contrato pasa a favor del cónyuge, o en su defecto ,a favor de los hijos hasta que cumplan los 25 anos.

^Qué ocurrirà con el alquiler y sus aumentos en los nuevos contratos y los antigues?

En los nuevos contratos, el alquiler serà el que estipule el arrendador. Durante el plazo mínimo de 4 anos, el arrendador podrà aumentar la renta al final de cada ano del contrato, conforme a la variación porcentual del I.P.C. También podrà induir en el contrato que los gastos de Comunidad y de servicios individuales, vayan a cargo del inquilino; es decir que todos los gastos de c o m u n i d a d , i n c l u i d a s las obras de conservación de la

finca en su 100%, las pagarà el inquilino. Una vez pasados 4 anos, el arrendador también podrà aumentar la renta, por obras de mejoras. Y las reparaciones necesarias derivaaas del uso de la vivienda, iran a cargo del inquilino.

En los contratos celebrados con anterioridad al 1 de julio de 1964, el arrendador podrà exigir del inquilino el importe del Impuesto de Hienes Inmuebles, también podrà repercutir los gastos de conservación de la vivienda, en el 12% anual de la cantidad invertida, no pudiendo superar esa cantidad anual la menor de las dos cantidades siguientes: cinco veces su renta contractual o el importe del Salario Mínimo Interprof esional, ambas en computo anual. En la actualidad el límite de la cantidad que el arrendatario podia repercutir en el inquilino estaba en la mitad de la renta que pagaba el inquilino. También se repercutirà en el inquilino, el importe del aumento de los gastos de comunidad, con lo que el inquilino pagarà el 100% de las obras de conservación del inmueble o finca.

Y en todos los contratos anteriores al 9 de mayo 1985, la renta podrà ser incrementada a razón del Indice de Preciós al Consumo.

íLos contratos de locales de negocios celebrados antes de mayo de 1985, cómo quedan?

El proyecto establece unos plazos de extinción de 14,15 y 16 anos, según fecha del contrato. Los contratos de locales de negocios que no tengan clàusula de revisión de renta, durante los cinco primeros afios desde que se apruebe la ley, las rentas se incrementaran, utilizando el I.P.C. del ano anterior y multiplicado por unos coeficientes correspondientes a las fechas de celebración del contrato. Para los arrendatarios que no se acojan a esta actualización, los plazos de extinción de sus contratos se reducen a 4, 5 y 6 afios.

^Qué ocurre con los otros derechos a favor del inquilino recogidos en la vigente Ley? Todos ellos quedan pràcticamente derogados, eliminàndose así los mecanismos de defensa a favor de los inquilinos, ante s u p u e s t a s arbitrarierades de los arrendadores. Queda anulada, por ejemplo, la obligación del arrendador de notificar los aumentos

Existe el precedente del Decreto Boyer, que habiendo reducido la duración de los contratos a la voluntad del arrendador, no ha sido un instrumento suficiente ni valido para modificar la situación de la vivienda de alquiler de manera significante. Han transcurrido casi ocho afios desde su aprobación, lo que supone tiempo suficiente para llegar a conclusiones. La solución al problema de la vivienda debe abordarse desde distintas vertientes, teniendo la intervención de la Administración, sinó un papel exclusivo, si fundamental, para reconducir el proceso hacia soluciones mas viables y justas. La participación de la Administración debería articularse en propuestas que fomentaran la vivienda de alquiler, basadas en primer lugar en construir viviendas púbUcas y de Protecdón Ofidal, ademàs de otras medidas que se puedan arbitrar hacia el sector privado, como serian ayudas, incentivos fiscales, etc. Si no se configura un plan global que vaya en este sentido, cualquier modificación legislativa que se pretenda, llevarà al fracaso, y màs cuando dicho cambio tiende hacia una total liberalización en las relaciones contractuales entre propietarios e inquilinos.

FE D*ERRADES

'^^M'm^

La plaça de la Font Castellana TELÈFON DELS VEÏNS SERVEI D'AJUDA AL CIUTADÀ

PER A QUALSEVOL PROBLEMA

TRUCA'NS D e 9 a 1 3 i d e 1 6 a 20h. de dilluns a divendres

Maria Àngels D o m i n g o Laplana, arquitecte autora del projecte de remodelació de la plaça de la Font Castellana, ens envia la fotografia de la dita plaça. AI número 8, d e s e t e m b r e del 92, apareixien dues fotos que no corresponen a la plaça sinó a la boca sud del túnel de la Rovira.

^ Vells fanals A "La indústria del gas i el paisatge urbà" de Mercè Arroyo (número 9, octubre 1992) no hi figurava l'autor dels diouixos que il·lustraven l'article. Pertanyen al llibre "Nostàlgia d una Barcelona pretèrita" i l'autor és Manuel Garcia i Martin.

17

iCARRER

Gener 1993

El CAS de Trinitat Nova ü

o (/)

< <

Q Carles Carbonell

Ja fa quasi un any que funciona u n Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de drogodependències a Nou Barris, que atén veïns i veïnes del nostre districte i del d'Hort:aG u i n a r d ó . A q u e s t centre, depenent del rla Municipal de Drogodependències, havia estat reivindicat per més de cinquanta entitats socials i culturals de Nou Barris.

Als nostres barris, a m b s i t u a c i o n s socials i u r b a nístiques afavoridores del consum abusiu de drogues, hi havia una manca absoluta de recursos públics específics dedicats a la prevenció, tractament i rehabilitació de les drogodependències. Però, la reivindicació d'aquest CAS també vol ser l'inici d'una resposta tranquil·la, tolerant i solidària al davant de l'espiral de violència i marginació que la r e s p o s t a r e p r e s s i v a a aquests problemes comporta.

El centre, amb un equip de jrofessionals c o m p e t e n t i orca motivat, funciona a ple rendiment i assisteix a persones amb dependència a l'heroïna i l'alcohol fonamentalment. Així mateix, funciona una comissió de seguiment en representació del rla Municipal d e D r o g o d e p e n d è n c i e s , el Consell del Districte, l ' e q u i p d e p r o fessionals i les comissions de drogues de les associacions de veïns de Trinitat Nova, Ciutat Meridiana-Torre Baró-Vallbona i Prosperitat.

f

Bloc de pisos on es troba el CAS. Foto: Ramon Gómez.

Com sempre en aquests casos, no han faltat algunes veus, p o q u e s d e moment, intolerants davant els problemes que pot comportar el contacte d'un centre d'aquestes característiques amb els prejudicis socials predominants.

En aquest cas, n o m é s aquest?, l'alarma social ha estat e s t i m u l a d a p e r les injustificades i provocadores actuacions de la policia, que aprofita les n o r e s de dispensació del Programa de Manteniment amb Metadona (PMM) per fer identificacions, detencions i en una ocasió, reducció física violenta d'un usuari al mateix interior del centre.

Per sort, la ferma determinació de l'associació de veïns de Trinitat Nova (lloc on està ubicat el CAS) i altres associacioitó de veïns del districte, en defensa de la utilitat social del centre, va possibilitar que l'assemblea de barri, convocada per tractar el tema i a m b presència d'unes cinquanta persones, arribés a posicions constructives de solucionar problemes concrets reals i amb absència de demandes explícites de tancament

Despreniments al conjunt residencial Hipercor-Meridiana Redacció

El conjunt residencial Meridiano 0, proper al centre comercial Hipercor, a la Sagrera, pateix d e s d e fa t e m p s problemes d'estructvira dels edificis. L'estiu passat, diversos despreniments dels revestiments exteriors i de trossos de paret de maó van alarmar els veïns i v a n obligar a envoltar el conjunt residencial amb unes xarxes de protecció.

L'assodació de veïns i llogaters AMEC va denunciar la proietària dels pisos, CEVASA. ot i que l'aluminosi està descartada, les possibles deficiències en la cimentació preocupen les 1.180 famílies que viuen al conjunt residencial.

Tres despreniments consecutius els dies 5,11 i 14 del mes de juny van provocar la reacció d e l s veïns en forma d e requeriment notarial a CEVASA, convertit posterior-

Ç

ment en denúncia. Malgrat el greu perill que la situació suposava per a veïns i vianants, l'única mesura presa per l'empresa fou posar uns guàrdies jurats i unes tanques al c a r r e r t o t a l m e n t i n s u ficients. L'AMEC va pintar a terra uns grans senyals de perill i no va ser fins el primer d'agost que es van instal·lar les xarxes de protecció.

L'associació de veïns llogaters critica l'empresa per la seva irresponsabilitat i atribueix a un conjunt de factors els d e s p r e n i m e n t s i els problemes d'estructura dels habitatges, que són bàsicament la mala qualitat dels materials de construcció (la mateixa CEVASA ha reconegut 4 tipus d'acabats diferents), p e r ò t a m b é el manteniment deficient, les vibracions que provoca el tràfic de la Mendiana i les fortes pluges dels anys anteriors.

del CAS. Cal dir que hem demanat una entrevista amb el Govern Civil fa més d'un mes, per tal d'aclarir el tema de les actuacions de la policia, i encara esperem una resposta.

Ara les inquietuds de les comissions de drogues dels

barris abans esmentats, a part d'evitar la repetició d'actuacions tan negatives per part d e la policia, passen per: creació d'un CAS al districtre d'Horta-Guinardó que descongestioni el de Nou Barris i faciliti l'atenció als veïns i veïnes d ' H o r t a -

Guinardó; potenciació dels recursos complementaris del CAS (pisos terapèutics, centre d'activitats i taller...); dispensació del PMM en les millors condicions possibles i e v i t a n t l ' a b ú s d e la seva indicació com alternativa "barata" al tractament ptlco-social dels programes Uiures de drogues; incorporació d'un programa sobre tabaquisme coordinat des del CAS. I és que en això de les drogues, com en qualsevol altre p r o b l e m a a m b rep e r c u s s i o n s socials, és convenient molta prevenció i gens de repressió.

Porfont S. Coop. CL. és una cooperativa d'habitatges que es va crear al caliu de l'Associació de Veïns del Casc Antic de Barcelona

V.P.O.-MOLLET VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM DE COOPERATIVA pisos amb pàrquing, 4 habitacions.

2 banys, cuina equipada, calefacció^i gas natural, doble acristallament, fusteria exterior d'alumini, materials de qualitat.

Zona de nmà urbanització, totalment equipada (zona verda, escoles, zona esportiva, mercat municipal...)

Perfectament comunicat (Autopistes A-7 i A?l 7"dues linies de ferrocarril, RENFE' -Aytobusos urbans i interurbans) Yivenda: 9.090.000.- ptas.

Pàrquing : 1.515.000.- ptas.

Reserva - 300.000.- ptes.

Hipoteques a 15 anys des del 7'5% Subvencions a fons perdut fins el 15% COOPERATIVA D'HABITATGES PORFONT Informació: (93| 319 49 25 >•.

.,v>.^

1

-./•>.

W T - 7 ^ « ..

.-"V'

Ml

>

18

i ü

o 0) (0 < <

9

>

CARRER

Gener 1993

Presentació de "La Barcelona de Maragall'

Una crítica constructiva a la transformació urbana dels darrers anys "La Barcelona de Maragall" ja és al carrer.

Dues-centes cinquanta persones van assistir a l'acte de presentació a Can Felipa (Poblenou). Aquest número especial de "La Veu del Carrer" significa una de les primeres aportacions al trencament del pacte de silenci que ha planat sobre les actuacions urbanístiques que s'han dut a terme a ^celona en els darrers anys i que sovint han estat mancades de crítica davant l'opinió pública.

dtíA&tríicACié

PtfflLCACKJ MENSUAL GfUTUJT*

N< 10-11 HOV.-DECEMBim:

Cüü\ qurtlsevol lítul, és btn discutible.

Adiriiít i exigeix mès matisos. Potser l'onKnteai. encara mfo, el penionaüame; però b vcrital iS que tant av\ú com ahir, l'Ajunlamenl de barcdona fe presidcataLahíta.

Abordem U realitat de tiarcebna dt» de le» nmtrcs Kmitario*w, pcio s-ibcm que cl conllrgut d'íiquest núnteru supera l'àmbit de l'Ajuntament. AltrrKadminJslrí»cio>\s, altres poders ííctks, nAcionals i intenwaonats, imposer Ics seves lleis, és n dir tamt>6 ens governen i donen furma & Irt nostra realitat. La Uarcrioiia de Maiagall va moll rníscnliàdeU^ue indica el teu titul.

I

Redacció

Am'j tos 250 pamulcs qur fompoticn acjiicíl Ircb-ill volem estimulat U cTíhai, animar ei debat,pnntc}ar interrogants. \bk·mdcix.'ir cofisiànciíí quL' d movittiml ds.sudatiu es VIU, tnrar.i que multes vegades no l»0 sembli, l'retérem faalitar ínfonnarirt, donar opinic n?, v,i(orar encara oue ens t.t]uiv<-tjueni. La mr\pina Je publicicions dur.ini aquests darrers mesos Iwn taifiut en u(\;i wn>fL·di>M d'jcnlki.sn>e. Pretenem con Irat'csuir una mica c'iqticsl coíoisme.

OUíJÍLÍí bLiiC.i equilibrar la twiança, N'oSiiUn-ssolsni.·hüIiiil·uíem p(>j;iittvr, Lit ]!Jin.eh>VA ik Maragall' és fruit de fa rol lalxxació d'iuiít cinqUíUWeiw de penjwie* Un númiíto lan gra;i d'autors lil-nlcja nnilxí molts inoonvi'iiients. (h. im tfeUiUdtisijïual i fin.s i tat cpnttadict'iri.

Aprofiten i'oc.isií per donar ios gricies púbticamT.Tt a tots els que dfsintí·rcss.iilimcnt han fel (^ossiWi- aquest diccioniiri.

No volem pa? oferir un treball tancat. Volem übru eL» númems futurs de ÍJJ WH ilel CARftf.K a n controvèrsia i al debat. Ca! una reflexió col.iettiva sobre la ciutat que

i !

Aquell mimi-ro us aml\i els darrera dies d'un any que im tia eí.tat t.-.n imj·hMnnt cnni ens havien pn?noí-tic.U, Ui veritat fe que ja , voieinque.s.ijabi. 1 ami que ei )992obTela port.T ni l'Wa CAKKFR us vol desiliar - en la tniíl.i que sigu. possible - un bnn any nou.

Vciidriem que b crisi no us afectes mdswi 1 i|Ue Li solidaritat íi» re.il i quolíduna.

La redaccití

darrers anys, ha arribat el moment d'obrir el debat sobre la realitat de la nostra ciutat".

Això és el que intenten les 250 paraules d'aquest diccionari que explica Barcelona als que la Volen conèixer més íntimament.

L'esperit de la publicació queda reflectit en el comentari que en fa Manuel Vàzquez

Montalbàn a la presentació del diccionari: "En este vocabulario hay memòria y deseo, roza pues la subversividad en unos tiempos de descrédito de lo uno y lo otro, de propuesta de instalarnos en la dictadura del presente y sacar peras al olmo de lo inevitable... La variedad de redactores, de datos y de subjetividades exijirà una cier-

La FAVB celebra la seva assemblea anual a f

Can Felipa, a Poblenou, va ser una altra vegada l'escenari de l'assemblea anual de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). El 12 de desembre passat, unes cent persones, en r e p r e s e n t a c i ó de 34 associacions, van assistir a tot u n seguit d'actes del moviment veïnal: l'assemblea ordinària, una d'extraordinària i un sopar-festa en el que es feia la presentació del número especial de "La Veu del Carrer" dedicat a "La Barcelona de Maragall".

L'assemblea ordinària va ser oberta pel president de la FAVB, Pep Miró, amb una salutació als presents i, en especial, a l'Associació de Veïns del Poblenou que celebra el seu vintè aniversari. El tresorer i el secretari van anar desgranant els temes a decidir, fent referència constantment a la documentació de l'assemblea lliurada a tots els assistents abans de començar l'acte.

A més de l'aprovació dels pressupostos i la memòria d'activitats, es van prendre els acords d'iniciar el procés per donar de baixa els socis que fa molt temps

Ftaca eerengucrDt Gran. 1-0600!-BARCELOHA

SdT/rot

!

El dotze de desembre, Can Felipa va viure un monnent molt esperat: s'aixecava el vel d'un treball que ha suposat l'esforç de sis mesos i la col·laboració de seixanta professionals i membres del moviment veïnal. L'acte se celebrava després de l'assemblea anual de la FAVB, en un ambient distès en el que corrien els c o m e n t a r i s sobre la publicació que tothom tenia a les mans, mentre la majoria intentava sopar en mig d'un cert desgavell organitzatiu.

Segons afirmai'editorial de "La Barcelona de Maragall", "per concretar quina ciutat volem, cal conèixer la que tenim ara. Després del triomfalisme sense límits que ha suportat Barcelona durant els

CARRER

La Iramfnniwdó de In ciiilaí Iw estat important i sembld aut; el neguit prr «-ab,ír k-s (ibtvs s'hagi (os. Hem viscut a]];ui>5 mesos «1 ple èxtasi i tot d mún estavjpendent ac Iw nostres meravelles. Llíivors, uiw crílka equivalia a un botcol a la dutut olímpica. Ha pasvil inoH de (cmiK iii»s tiue m> hcíii dwpenat dd somni. Ara els jocs OUmpicssón lluny. I U veu del CARRER celebra el seu primtr any de vida. I Itan ptjnMt que era nxiit opwlu fcslefjr raiiivcTsari amb aquest niimerú ilubk M>ÒK ifl [irtrcvfuna actual.

ue no paguen i l'actuació e la FAVB com a patró de la Fundació Casc Antic.

Un altre cop el sarau de les admissions

Com és tradicional, el punt més debatut va ser el de la incorporació de noves associacions. Després d'enceses discussions, quatre entitats van ser acceptades (Racó de les Corts, Font Castellana, Provençals de la V e r n e d a i Joan A n t o n i Parera), dues van quedar pendents de la presentació de documentació suplementària (Can Caralleu i Carrer de l'Om-Arc del Teatre) i, finalment, es va retirar p r o v i s i o n a l m e n t l'aprovació de la sol·licitud de l'Associació TreballConcili de Trento-Andrade.

L'assemblea extraordinària A continuació va començar l'assemblea extraordinària. El primer tema es referia a l ' a l u m i n o s i .

Després de la informació i valoració del moment en què es troba la lluita, Andrés Naya presentà la pro-

)osta de fer una diada de luita, d'aquí dos mesos, organitzada per iniciativa de cada barri i coordinantla mitjançant la Federació.

El següent tema va ser la campanya contra els impostos sobre l'aigua. Es va acordar ampliar la campanya a Barcelona a partir del gener, reclamant per via jurídica la devolució dels cànons de Sanejament i d'Infrastructura. La FAVB elaborarà un dossier informatiu complet.

Abans d'acabar l'assemblea es va donar suport a la petició de la Coordinadora de Nou Barris sobre la necessitat d'acabar les obres de l'Ateneu Popular i es van a p r o v a r d i v e r s e s resolu-cions: contra els augments de les tarifes dels transports públics, en favor d un debat ciutadà amb motiu del desè aniversari dels centres cívics i els rumors de la seva privatització, contra els brots de protesta que generen alguns centres d'atenció a les drogodependències i una altra sobre la tolerància cívica i contra tota mena d'exclusions racistes i de traves legals a la immigració.

ta polèmica y un necesario debaté."

Primeres reaccions La premsa de Barcelona s'ha fet eco de la nova publicació i li ha dedicat aquests titulars: "La revista de la FAVB critica la gestión del Ayuntamiento en los últimos diez

anos" (El País), "La Barcelona de Maragall, resumida en 250 palabras" (El Observador), 'Las asociaciones de vecinos pasan revista al maragallismo" (La Vanguardia), "La Veu del Carrer edita un diccionari de Barcelona" (Diari de Barcelona), "La revista de la FAVB critica los diez afios de Maragall" (El Periódico).

I os vedni^. csiipjji!^ ^ ,r Bar·^loji.i ^^ ojiajçiu^ad^içspiiuihbrada

La revista de la FAVB critica la gestión del Ayuntamiento eo los últiinos diez anos

"La Veu dd Carrer" edita un dl·lcionari * Barcetona

La Barcelona de Maragall. rt-ruinida en 2ó><) palabraa

làDUidGli, AGENCIA DE VIAJES G. C. 66

Ofertas sensacionales Salidas semanales a: TUNEZ 29.800 ptas EGIPTO 92.880 ptas 88.100 ptas SANTO DOMINGO 99.900 ptas CANCUN Y muchas mas le esperan en: Mallorca 77, esquina Viladomat - Telf. 4306268 / 3224573 Aribau 127, esquina Rosselló - Telf. 4193211 .

19

CARRER

Gener 1993

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS ROQUETAS s e moviliza contra el ABANDONO yla MARGINACION

iSalvemos

Roquetas!

dimissió del coordinador de serveis del districte, Jaume Tomàs; la remodelació de la p a r t alta d e l b a r r i ; u n aparcament municipal, seguretat ciutadana i control de la drogaddicció; l'arribada de la línia III del Metro a Mina Ciutat i tot u n seguit d'actuacions urbanístiques que porten anys penjades.

BESOS Vecino/a: No cambiee de Barrio, cambia ta Barrio PLJtTKrOKACA DE FWTinROirS HOQÜETAS

Al butlletí de l'Associació de Veïns del Sudoest del Besòs

ROQUETES

i Ji,

Els veïns i veïnes de Roquetes són farts d e l ' a b a n d ó i marginació del seu barri. És er això que han format una lataforma d ' E n t i t a t s p e r mobilitzar el barri. Denuncien u n a Barcelona a d u e s velocitats: la moderna i prearada pels reptes del segle XI i l'oblidada dels barris perifèrics.

Les entitats han elaborat una plataforma reivindicativa que consta de 15 punts. Entre ells, destaquen la petició de

P

ill^S.O. Besos m ''-:'£•

destaca un informe sobre la situació dels habitatges amb aluminosi del barri, un total de 3.583. Molts s'han hagut de reforçar ja amb bigues de ferro davant el g r e u perill d'esfondrament.

Es denuncia la ineficàcia del Patronat Municipal d e l'Habitatge, q u e no acaba d'oferir u n a solució clara davant un problema que r e q u e r e i x u n a actuació immediata. També es demana la dimisió del president del Patronat, Xavier Valls, que no dóna la cara ni assumeix la seva responsabilitat política.

Fins a r a , les solucions insinuades passen pel tractament del problema pis a pis, quan és clar que tot el barri en pateix.

RambM PiW.t* 70 -«17)11»

i [wc

•OlCtlH MFCHMTIVOA

EDITORIAL

,.^ír^v«„„

per la reiteració d a v a n t l'anomenat "repte europeu" i compara aquesta actitud amb la coneguda del "todo por la pàtria", la mística del sacrifici.

D'altra banda, es reflexiona sobre quina Europa és la que ens ofereix el Tractat de Maastricht: la solidària, la racista, la dels beneficis econòmics per les companyies multinacionals o la d e la millora del medi ambient?

A les pàgines interiors hi trobem la primera part d'un ampli informe sobre "L'Europa que ens fan".

cas d i s s o r t a d a m e n t massa comú: el desnonament d'un llogater, a m b i n t e n c i o n s especulatives. Barcelona n'és plena d'especuladors i Gràcia no podia ser-ne l'excepció.

GRACIA ^n-^^'^rr:,^

IjIMPORTAUTElI

Ç

"laCaixa

"Amb Gràcia", el butlletí de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia, tracta en el seu darrer número temes d'actualitat com la guerra de l'aigua i el dret a una vivenda digna. De les informacions referides al barri, en destaca la secció "Tribunal Popular". En aquest número, es parla d'un

L'editorial del butllet d e l'Associació de Veïns del ClotCamp d e l'Arpa ens parla d'Europa: Tot per Europa?

Quina? Critica el poder polític

if)EL9UTLLEn PEL 1993 EL BARRI EXICEtX SR. NADAL, SR. MARAGALL:

1 I

PISCINA JA! ^ ' , . ^B:iT;nr:5.TSTSr"s: ^ H ï k ^ M ^^M—i——.1 ^^MTII

ii

— . ^^^B ^ ^ ^ 1 iMMiijra·BlB

I I ...w.»——• — . - .

•^••^-ín.

B'„!ji,n.i.>vT.'ji.'m·B^

^M

-«.'^V^'^

1

^H

rrr: u^.

MAASTBfCHT: XERRADA tNFORMATIVA DIA: DMEC»ES, 2 DE DESEMBRE HORA: A LES 8 OEL VESPRE LLOC: AL NOSTRE LOCAL S'EXPLiCUlA DE FORMA CLMA1 ENTENEDORA DE QUÉ VA ; TOT AOIKST ENfWNOU BJROPEU. T W OPEREM! J

CARTES La Veu del Carrer us demana que les cartes no superin les deu línies (70 espais per línia) per tal de poder publicar el màxim d'opinions possible. Gràcies.

Us instrumentalitzen Realment el "grogxiisme", la parcialitat, la manca de pluralisme i d'objectivitat i els nivells de manipulació "informativa" del vostre periòdic assoleixen nivells d'escàndol només equiparables als que ens té acostumats la premsa madrilenya.

Practiqueu un "antiolimpisme" visceral.

Esteu en contra de qualsevol iniciativa de 1 ajuntament. Totes les vostres opinions són unívoques. No hi té Uoc la crítica constructiva, o l'elogi matisat. Tot ho fa malament, l'ajuntament?

No es pot ser necessàriament crític, amb objectivitat i deixant lloc a totes les opinions?

Viviu d'esquenes als interessos i desitjós de la immensa majoria dels veïns de Barcelona. No vis heu adonat que no estem als 70; no heu actualitzat el discurs.

El siimmum d'aquest estat de coses l'assoüu amb els núm. 10-11 (el diccionari"). No hi veig els vocables "Comas", "Casals cívics", "Benestar

Social " o "cops de talonari". No els heu posat per obviar una formulació que haurà de ser forçosament crítica? O no us atreviu perquè en Comas paga la revista?

Cal felicitar el conseller Comas. Us ha aconseguit instrumentalitzar mitjançant la distribució de 20.(XX) exemplars antiMaragall a 20.000 bústies de veins d'esquerres.

Quin gol! És així com en Comas - amb la vostra inestimable col·laboració -aconseguirà que el proper ajuntament sigui de oretes, sigui de CIU. I amb tm 50% d'abstencionistes!

Enhorabona, FAVB. F. Xavier Menéndez i Pablo Associació de veïns de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample

Anotaciones a la entrevista con el senor Ivars En la secdón de entrevista de su número 8, el sefior Domingo Ivars dice que ha inverhdo toda su vida a fondo perdido en la lucha por una sociedad mejor. Me pregunto, ^por qué luchó dentro de su anarquismo revolucionario? Ya le pagaron, aunque no triunfara, y de los fondos públicos, que es lo ue mas pesa, y aun esta esagradecido.

De que vivia entonces, no le pagaria la clereda, o era usted uno de los que en vez de engrandecer la economia, pagando sus impuestos, cobraba los impuestos de los demas.

EHce que no quiere a este país, ...pues vàyase, nadie se lo impide; si no lo hace, senal de que esta menos mal, o estaria peor donde fuera, ^no le parece?

3

Ricardo Corcuera del Valle

Artistes al carrer És la meva intendó amb aquesta carta fer-los conèixer la realitat en temes d'ocupadó de la via pública que es produeix en acjuests moments al nostre Distride, rectificant el títol que apareixia al seu número 9 dient "El Regidor Xavier Casas vol fer fora els artistes del carrer". A Qutat Vella, per la característica de centre històric i turístic de la dutat, molts dels seus carrers comercials es converteixen en un lloc molt preuat per hom que vulgui exposar els seus trebauls en la via pública, afide donar-los a conèixer i en el seu cas vendre'ls als vianants.

Aquestes activitats han sofert un procés d'enumeradó en primera instància per part d d Efetricte, un

ü

o 0) < <

Q

BsEr-SSiSSE B ^ # '

EL CLOT-CAMP DE L'ARPA

i

segon de catalogadó i posteriorment una reordenadó mitjançant l'elaboradó de l'ordenança corresponent, però en cap cas la prohibiaó.

Els convidem a passejar i a gaudir dels artistes que hi ha als carrers dels nostres barris.

Xavier Casas i Masjoan Regidor President de Ciutat Vella

Hotel Bernat II **** de Calella Plaça Pompeu Fabra s/n CALELLA - Telèfon (93) 7660133

Condicions Especials per Associacions de Veïns: 50% Descompte Tarifa - 50% Allotjament i pensió completa 9.540 4.770 (nens fins a 14 anys GRATIS) A 100 m de la platja Habitacions amb: Piscina a l'aire lliure Telèfon directe Piscina climatitzada TV antena parabòlica Sauna - Jacuzzi - Fitness Calefacció-aire condicionat Pàrking N^inibar - Terrassa -Fil musical Oferta vàlida de gener a abril de 1993 ESPECIALITZATS EN BANQUETS DE NOCES I CONVENCIONS

>

CARRER IMATGES

Foto: Pedró Madueno / Text: Juanjo Caballero

LA PUNTA

Barcelona estalvia energia Mesures que dotze organitzacions sindicals, ecologistes i veïnals han soLIicitat que siguin debatudes en una audiència pública: Convocar un referèndum municipal on es plantegin mesures dràstiques per reduir el trànsit motoritzat privat dins la dutat i promoure seriosament el trànsit públic i la circulació en bicicleta i a peu.

Establir ima moratòria de deu anys en la construcció de noves vies ràpides a la ciutat id'aparcaments al centre,renuncianta obrir nous túnels a CoUserola i abandonant el projecte de desviament del Llobregat per ampliar el port de Barcelona i l'aeroport del Prat.

Elaborar un Pla de Regeneració Ecològica del Transport Urbà on s'apliquin "mesures de pacificació del trànsit, amb la finalitat d'arribar a aconseguir que el 50% de l'espai públic sigui d'ús peatonal.

Aprovar un Pla de Potendadó del Transport Public de Superfíde i Soterrani.

Anónimo barcelonès Si alguien se decide a rebuscar en los archivos de los periódicos comprobarà lo escasos que estan de imàgenes de barceloneses. Por lo general, los archivadores estan repletos de fotos de obras e inauguraciones y de autoridades que visitan las obras y presiden las inauguraciones. Però barceloneses, lo que se dice barceloneses de a pie, mas bien pocos. Así que no es gratuito traer a esta

contraportada a una ciudadana anònima. Anònima en general, por supuesto, porque en particular centenares de vecinos, de conciudadanos, conocen sus gustos, han oído su risa, escuchan sus palabras. Y ahí està, viendo pasar el dia a la puerta de su tienda de Poble Sec mientras practica el muy digno ejericio de ocuparse de sí misma. ^No me digan que no sienten una cierta envidia?

Instal·lar energia solar tèrmica en els equipaments escolars i esportius i revisar les instal·lacions elèctriques dels edificis públics mitjançant auditories.

Edificar els edifids munidpals de nova construcció seguint els principis de l'arquitectura bioclimàtica.

Consdendar el consumidor de la inutilitat i problemàtica que suposen els embalatges i els envasos no retomables dels productes.

Elaborar un Pla de Retorn d'Embalatges a l'Origen.

Reddar els residus urbans al 100%.

P r o m o u r e entitats i empreses p e r desenvolupar aquestes i altres inidatives en el reciclatge i la recollida selectiva d'escombraries.

Abandonar definitivament el projecte d'ubicar una incineradora a la Zona Franca, i tancar l'abocador del Garraf.

Controlar la normativa de concessió de llicències d'edificació de manera estricta, que contemplarà l'existència dins els edifids d'espais per emmagatzemar la brossa selecaonada i per guardar bicicletes; que els edificis de nova construcció incorporin energia solar tèrmica i altres formes d'^estalvi energètic, com la cogeneradó.

Incloure en el nou planejament urbanístic espais públics per absorbir els nous sistemes de recollida i redclatge de residus urbans.

Concedir subventíons i crèdits tous als propietaris i llogaters per estimular i facilitar í'aïUament dels edificis existents.

Facilitar bonificacions del 10% dels impostos sobre béns immobles i sobre activitats ecoonòmiques a les empreses que utilitzin energies solar, renovable o de cogeneració.

Augmentar el 100% les taxes que graven la puHidtat exterior lluminosa.

Concedir bonificacions en la taxa de recollida d'escombraries als comerços que s'acullin al Pla de Retorn d'Embalatges i concretar un escalat als comerços que més en generin.