Carrer 013 - Centres Cívics què en fem?

^

CARRER

PUBLICACIÓ MENSUAL

Ns13 FEBRER 1993

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

CENTRES CÍVICS e Cjalm

.^enori icapa'^ icacu- isenr lura i rivatit?aci endibilitat aradetaideci

%

Q.

o z

o u.

SUMARI • Crònica Un altre forat a CoUserola L'Associació de Véins Joan Maragall rebutja el projecte d'irn nou túnel que malmeti més la serra de CoUserola i generi novesespeculadons.

Pàgina3.

Morir a Barcelona: negoci per alguns,car pera lamajona El monopoli de Pompes Fúnebres, qüestionat pels elevats preus dels serveis queofereixiper una sentència judidaL Pàgina 5.

JORNADA PRO TRANSPORT PÚBLIC

•Dossier

• V i u r e Barcelona

Els bars de la ciutat Centres Cívics, què en fem?

Ara que es compleixen deu anys Àngel Juez ens endinsa en la nit de centres cívics, CARRER dedi- barcelonina en un recorregut per ca el seu informe central a un tots els districtes de Barcelona. model d'equipament cultural que Pàgina 15. sembla esgotat.

Pàgines 9 a 12.

•Vida Associativa •Entrevista Francesc Català-Roca: l'ull més jove del segle que ve Pàgina 13.

4 MARÇ 1993 FES SERVIR EL TRANSPORT

SENSE PAGAR Per u n transport públic d e qualitat

La campanya del transport públic Propostes de la Plataforma pro defeninsa i potenciació del transport públic

Prou d'augments abusius.

Plataforma pro defensa i potenciació del transport públic (UGT, CCOO, CONFAVC, FAVB, Acció Ecologista).

Pàgina 18.

Informa't a la teva associació de veïns.

2

CARRER

Febrer 1993

Cartes dels lectors

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Us demanem que les cartes no superin les deu línies (de setanta espais) per poder publicar el màxim d'opinions possibles. Gràcies.

A més del telèfon, hi trobareu (entre parèntesi) el dia habitual de reunió

Moviments véinals i movimenis alternatius

La importància de recuperar les casernes de Sant Andreu

Crec en la cünveniènda dds que estem en moviments alternatius (pacifistes, ecologistes, etc.) que ens incrustem cada cop més dins l'organigrama de les Associacions de Veïns com a membres actius de totes les reivindicacions quotidianes, plantejades i projectades cap el dutadà.

Dic això, per la necessitat de trencar el "getho" quemoltes ve^deselsmoviments especialitzats excessivament teòrics i ultravalorats,pequemdeoerta insensibilitat atotdquerepresentapopulari magnifiquem tecnicismes de gran satisfacció intel·lectual, però mancats de la sintonia vétnal.... Per exemple la campanya de recollida de signatures per la moratòria antinudear a nivell estatal va fracassar perquè no hi va haver sintonia entre el plantejament teòric i l'explicadó planera sobre la perillositat de l'energia nudear.

Les fórmules alternatives són patrimoni de tots els vdhs; la Pau, l'eoologia, l'aluminosi, la carta munidpal, la insubmissió, etc tot és comú i copartidpar és un deure, sense parcel·les exclusivistes, ni missatges vanguardistes. És evident que a moltes Assodadons de Veïns els grups esmentats hi tenen cabuda, però vull anar més enllà d'usufructuar l'espaifísic.És crear una total sintonia de tot allò que a)m a veïns hi tenim de donar resposta unitària. (...). Ésendoonjuntsolidaii on podrem fer néixer el nostre "nou ordre".

El teixit sodal, cultural, solidari i dutadà té moltes perspectivesdereebdrenunasodetat mercantilitzada i vulgaritzada per la corrupdó dels qui, en nom dels valors democràtics, traeixen els seus missatges que ja només són records de fotografies randes.

En aquesta convivència de tots els moviments rebríem equitativament la riquesa d'una onada de criteris nous, amb la saviesa popular i això avalaria un compromís mes acurat, ampli per les seves expectativesfuturesiooncretperla voluntat de traduir en unitari el que avui encara és dispersió.

En l'actualitat Sant Andreu continua patint una manca considerable de: a) equipaments, espedalment greu a l'àrea de Mossèn Clapés; b) zones verdes, que afecta a tot Sant Andreu.

Davant d'aquesta realitat, els membres de la Comissió per a la Recuperadó de les Casernes de Sant A n d r e u reivindiquem aquests espais tancats, reservats exclusivament a usos militars, per a transformar-los en un indret multifundonal obert a tothom, destinat als usos recreatiu, sòcio-cultural, esportiu, educatiu, etc. (...)

Els serveis, els equipaments, el medi ambient urbà i altres factors, juguen un paper fonamental a l'hora d'aconseguir un nivell òptim de qualitat de vida. Es a dir, per tal d'assolir un Sant Andreu on no tan sols s'hi pugui viure, sinó que a més s'hi visqui oé.

Un dels grans dèfidts que trobem (i potser el més greu) es la manca d'equipaments, prindpalment a l'àrea de Mossèn Clapes. Joan Grau (Mn. de la Parròquia de St. Joan de Mata) en el Sant Andreu de Cap a Peus n° 324 ja manifestava la necessitat de construir d'una vegada un Centre Cívic a la zona esmentada. (...)

Un altre tipus d'equipaments molt necessaris a l'àrea de Mn. Clapés són els esportius. Per exemple, resulta evident la manca d'una pista de bàsquet coberta, només el Club de Bàsquet Sant Joan de Mata compta amb 10 equips de diferents categories, els quals no poden entrenar ni d i s p u t a r partits en les seves instal.ladons del carrer Lanzarote els dies que plou. (..)

Respecte al dèfidt de zones verdes a Sant Andreu, cal dir que malgrat haver guanyatalguns espais verds en elsdarrers anys, pensem que l'ús massiu que la gent n'està fent com llocs d'esbarjo demostra la manca existent.

Objectivament, el número de m2. de zona verda per habitant és encara molt baix (la mitja de Barcelona és de 4,3 m 2 / hab., mentre que la del Districte de Sant Andreu és de 1,9 m2/hab).

Col·lectiu per la PAU de Sants

Per altra banda, a causa del creixement urbanístic i demogràfic de Sant Andreu, les casernes es troben avui envoltades d'habitatges, amb el perill addidonal que això representa per als vdns i per a la gent que hi transita a prop.

Sant Andreu disposa en l'actualitat d'un territori molt reduït i densament poblat, això ens obliga a tenir cura amb la gestió i l'ús d'aquest territori. En tals circumstàncies, mantenir unes instal.ladons militars anacròniques, que es mengen una superfíde aproximada de 8Ha., es un luxe que no ens podem permetre.

Jaume Pàmies Pagès

Uinstrumentaützador En el mimero 12 de La Veu del Carrer del mes de gener, m'ha sobtat la carta que amb el títol "Us instrumentalitzen" signa F. Xavier Menéndez que, pel que es desprèn, vol parlar en nom de l'A. V. de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample, cosa que dubto molt que així ho pugui fer. És un text queperatacarun mitjà comunicatiuutilitza -1 està en el seu dret- im gran nombre de crítiques per a dir-hi la seva sobre la revista La Veu del Carrer. Però el súmmu ve quan llança una sèrie d'acusacions d'unes reladons de mercadeig entre el conseller Comas i la revista que, s ^ o n s el senyor Menéndez, faran que el PSC-PSOE p o d i TAjuntament de la dutat i que, si mes no, necessiten uns aclariments o bé una rectificadó.

El moviment veïnal necessita d'instruments per donar a conèixer els seus objectius i reivindicadons. L'actual desequilibri territorial que existeix a Barcelona fa que el discurs reivindicatiu -el dels anys setanta, per exemple- sigui vigent i mes dur si CcU davant d'un Ajuntament que es diu d'esquerres. Només les desafortunades actuacions del senyor Maragall, i no les opinions i reivindicadons formulades per La Veu del Carrer, faran que els socialistes perdin l'alcaldia de la autat.

Xavier Soldevila i Femandez

LA CIUTAT EN XIFRES

Saldo migratori a Catalunya i Barcelona Les xifres canten. Catalunya i la seva capital, Barcelona, penien població any rera any. Després del boom immigratori dels anys 50 i 60, el flux migratori ha desaparegut i ens trobem en una situadódecreixementzero. Això provocarà,d'aquípocsanys,una pobladó envellida. Cal preparar, doncs, la dutat per atendre dignament la tercera edat.

SRLDO MIGRRTORI R CRTRLUNVR I BHRCELÜNR 400000 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0

-50000

I RESTA GAT.

ÜU..Ü

-100000 m

in

Font: elaboradó pròpia sobre el padró de 199L

tn

A irt m

O KO (Tt U) to OD

I BARCELONA

Amics del Raval 442.60.58 Badal, Brasil i Bordeta 422.80..?0 Baix Guinardó 236.81.80 (dx) Barceloneta 310.58.01 (dx) Baró de Viver 311.41.93 Bon Pastor 346.46.18 (dj) Camp d'en Grassot 257.16.75 (dm) Camp Nou 339.91.70 Can Caralleu 204.68.73 Can Clos 332.02.44 Can Ensenya 359.06.80 Canyelles 427.88.80 Carmel 357.83.89 (dl) Casc Antic 319.75.65 Cases Barates E Aunós 422.86.27 Ciutat Meridiana 350.55.11 Clot-Camp de l'Arpa 232.46.10 (dj) CoU-Vallcarca 219.74.22 Congrés 352.24.54 Diagonal Mar 303.32.85 (dj) Dreta de l'Eixample 215.97.80 Esquerra de l'Eixample 453.28.79 Estrelles Altes 331.34.98 FonoUar 310.31.64 Font d'en Fargues 357.25.65 (dv) Font Guatlla-Magòria 426.86.55 Fort Pius 246.06.32 Galbany 209.65.74 Gòtic 315.49.56 Gràcia 213.80.58 (dx) Gran Via 454.51.97 Gran Via-Perú-Espronceda 308.66.21 Guineueta 428.46.23 (dj) Horta 420.90.06 Hospital 301.91.38 Hostafrancs 424.32.90 (dm) Joan Maragall 347.73.10 (dx) La França 325.08.93 La Llacuna 300.43.94 La Mercè 203.81.19 La Palmera 305.37.05 La Pau 313.28.99 (dj) La Satàlia 241.96.49 La Vinya 331.44.40 Les Corts 330.74.36 Mare de Déu del Port 331.34.98 (dx) Maresme 266.27.14 Mont d'Orsà-VaUvidrera 205.49.68 Montbau 428.29.34 (dm, dv) Navas 340.62.49 Paraguai-Perú 314.89.97 Parc 300.49.54 Parc de l'Escorxador 325.00.41 Parc del Vall d'Hebron 428.37.95 Pedralbes 204.53.43 Penitents-Teixonera 357.06.55 Poblenou 485.19.50 (dl) Poble Sec 241.36.79 Polvorí 332.64.06 (ds) Porta 359.44.60 Princesa 310.70.06 Prosperitat 353.86.44 (dl) Rambles 317.29.40 Ramon Albó 357.13.33 (dx) Raval 241.77.21 Rogent 232.45.93 Ronda Sant Antoni 242.26.77 Ronda Sant Pere 318.51.83 Ronda Universitat 301.85.94 Roquetes 359.65.72 (dx) Sagrada Família 446.53.19 (dm) Sagrera 408.13.34 (dj) Sant Andreu 345.96.98 (dl) Sant Antoni 423.93.54 (dm) Sant Cristòfol 331.61.85 Sant Genis 418.35.20 (ds) Sant Gervasi 417.90.65 (dm) Sant Gregori Taumaturg 201.22.80 Sant Martí de Provençals 308.69.63 Sants 331.10.07 (dl) Sarrià 204.90.58 Sudoest del Besòs 278.18.62 (dj) Taulat 307.08.11 Torre Baró 350.47.99 Torre Llobeta 351.74.97 (dl) Tres Torres 205.77.89 (dm) Triangle de Sants 325.92.97 Trinitat Turó Vallbona Verdum Verneda Urgellde Vallespir Vemeda Zona Sud Universitària 223.84.89 Vella Nova la 359.67.87 Alta Baixa 354.89.82 230.80.46 Sant Peira 346.23.05 314.58.13 353.88.44 314.25.87 Andreu 358.06.95 (ds) 203.85.48 (dm) 346.85.75 (dl)(dl)

FAVB

3

CARRER

Febrer 1993

Un altre forat a CoUserola Després de valorar les necessitats de connectivitat entre Barcelona i el Vallès Occidental, la xarxa d'autopistes, la capacitat d'execució de l'obra, l'impacte ambiental ala serra de CoUserola i la capacitat d'absorció del tràfic, entenem que és innecessària la construcció del túnel d'Horta ja que la serra de CoUserola no es pot malmetre més i rebutgem qualsevol actitud especulativa, sigui del tipus que sigui (peatges, centres comercials, etc). Demanem a les administracions locals i autonòmica d'obrir un debat entre elles, i les entitats i ciutadans/es de l'entorn de la serra de CoUserola.

Associació de veïns Joan Maragall del Guinardó

Com podeu veure hi ha la Voluntat de seguir foradant la serra de CoUserola. És evident que si es busquen justificacions per fer-ho, se'n trobaran tantes com carrers hi ha a la nostra ciutat en direcció marmuntanya.

Les associacions de veïns del districte d'Horta-Guinardó, conjuntament amb altres grups i entitats ecologistes, així com representants d'institucions de l'entorn de la serra de CoUserola, creiem que és innecessària la construcció d'aquest túnel.

Des de la nostra modesta opinió volem contestar als requeriments que fa l'informe del districte en el Pla d'Actuació Municipal 19921995.

La connectivitat entre Barcelona, el Vallès occidental i la xarxa d'autopistes Com a ciutadans de Barcelona ens congratulem que per fi la nostra ciutat disposi d'unes vies com la Ronda de Dalt i la de! Litoral, obres tan necessàries per a la nostra ciutat, i que estan demostrant la seva funcionalitat.

Però no podem deixar de dir que si s'haguessin soterrat en més trams, sobretot per la Vall d'Hebron i Montbau, el ffiedi ambient i la qualitat de vida n ' h a g u e s s i n sortit beneficiats.

Pensem que la connectivitat que es demana ja està garantida, perquè aquestes vies tenen suficients connexions: * Ronda Litoral- Ronda de Dalt amb: - Autovia de Castelldefels, túnels del Garraf, Sitges - N-11 Lleida-Saragossa - N-340 Tarragona - C-245 Vendrell-Tarragona - Autopista A-2 * En direccicí al Vallès: - Carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, a les Planes, la Floresta i el Vallès .

- Túnels de Vallvidrera, de Barcelona a Terrassa, Sabadell, Manresa i túnel del Cadí - Carretera de l'Arrabassada, de Barcelona a Sant Cugat, Bellaterra i Sabadell .

- Carretera d'Horta a Cerdanyola, amb connexió i accés al Cementiri del Nord .

- Ronda de Dalt-Nus Trinitat

ce ü

Pensem que queda prou clar, pel que fa a connectivitat en general, que no ens cal el túnel d'Horta.

Capacitat d'execució de l'obra

* Túnels del Garraf. * Autopista A-2, al peatge de Martorell com a mínim. * Túnels de Vallvidrera. * Autopista A-17 (GironaFrança),al peatge de Mollet com a mínim. * Autopista A-19, al peatge de Cabrera.

Per què paguem tants impostos que graven l'automòbil, la benzina, la circulació?

Antigament, a l'entrada de la ciutat, hi havia els anomenats "burots". Ara, com que ens hem modernitzat, en diem "peatge".

Una raó per dir NO AL TÚNEL D'HORTA L'impacte ambiental a la serra de CoUserola Es evident que qualsevol obra d'aquesta envergadura produeix un impacte ambiental molt important, si més no en una zona muntanyosa i forestal.

Qualsevol solució alternativa que es trobi sempre serà menys dolenta, ja c]ue no cal oblidar que el ciment és el ciment i l'asfalt és l'asfalt.

La serra de CoUserola juga

ü Z

o

connexions amb Autopista A18 (Sabadell, Terrassa, Manresa) , Autopista A-17 (Girona, França) , A u t o p i s t a A-19 (Mataró-Maresme) , Carretera N-11 (Maresme, Costa Brava, Girona) , N-152 (Barcelona, Vic) , N-11 (Barcelona, Granollers, Girona, França)

No sembla pas que l'endeutament de l'Ajuntament, els pressupostos restrictius del MOPU i la postura de la Generalitat de Catalunya (si Madrid no afluixa la mosca...), puguin ésser obstacles per tenir en compte, ja que es pot recórrer a l'empresa privada per c o n s t r u i r el t ú n e l , mitjançant una concessió per X anys i fixant un peatge per als usuaris. Com podeu veure és així de fàcil.

Nosaltres pensem que ja n'hi ha prou de posar portes a la nostra ciutat. Per utilitzar i gaudir d'algunes de les obres d' infrastructura que hi han per entrar i sortir cíe Barcelona hem de pagar:

<

El futur túnel d'Horta serà la continuació de l'Avinguda de l'Estatut. Foto: Ramon Gómez

un paper molt important com a pulmó-parc del Barcelonès i del Vallès, i no podem permetre una agressió ecològica d'aquesta magnitud, si més no en uns moments en què trobades com la conferència de Rio i Fòrum Global 2000, posen en evidència els greus perills que amenacen el nostre planeta.

Considerem que el ciue cal és esmerçar-hi els màxims esforços per dignificar-la, afavorint totes aquelles actuacions C|ue porten a millorar la serra com a pulmó-parc.

Un gran argument per dir NO AL TÚNEL D'HORTA

Capacitat d'absorció del tràfic L'obertura del túnel d'Horta, pel que fa a l'impacte del tràfic d automòbils, originaria una afluència difícil d'ésser assimilada pel sistema viari del barri d'Horta, i el mateix passaria amb el tràfic que accediria a la ciutat, utilitzant el túnel de la Rovira, ja que afectaria la plaça Alfons Xè i la Travessera de Dalt, agreujant encara més els problemes de tràfic actuals. A més a inés els avantatges aconseguits amb la construcció de la Ronda de Dalt es perdrien.

Creiem que cal posar fre a la cultura de l'automòbil i entenem que cal ésser imaginatius, impulsant decididament una política de transport públic, millorant la xarxa de m e t r o . Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe, i autobusos urbans i interurbans.

Per una política integral dels transports públics, diem NO AL TÚNEL D'HORTA.

Per què el defensen?

"L'accessibilitat entre Barcelona i el Vallès. La influència del Túnel de Vallvidrera, i la conveniència del projecte del Túnel d ' H o r t a " . (Del Manifest per Barcelona del P.S.C. a les eleccions municipals del 1991).

"Estudi previ a les decisions respecte a l'obertura del túnel d'Horta. El Districte d'Florta-Guinardó creu necessari, abans d ' a b o r d a r la construcció dels túnels d ' H o r t a , tenir en compte l'estudi d e les reals necessitats de connectivitat entre Barcelona i el Vallès Occidental a través d'aquesta via, la definició dels enllaços amb la xarxa d'autopistes des de Barcelona amb l'esmentada comarca, la real capacitat d'execució de l'obra, l'impacte ambiental a la serra de CoUserola, la capacitat d ' a b s o r c i ó del tràfic provinent del Vallès per part del sistema viari de Barcelona al sector d ' H o r t a , la definició del règim d'explotació dels túnels i la coherència del projecte amb els criteris de mobilitat a la ciutat de Barcelona". (Informe del Dte. d ' H o r t a - G u i n a r d ó sobre el Pla d'Actuació Municipal 1992-1995). " P e n s e m q u e el t ú n e l d ' H o r t a és u n a obra d'interès per la ciutat i que, per tant, no es pot mirar només des d ' u n a òptica local o, fins i tot, m e t r o p o litana. Cal que abans d ' e m p r e n d r e la construcció d'aquest túnel es tinguin en compte tot un seguit de mesures: definició dels enllaços amb el Vallès Occidental, l'impacte ambiental, capacitat d'absorció del trànsit provinent del Vallès per part del sistema viari de Barcelona a m b el sector d ' H o r t a , la seva coherència a m b els criteris de mobilitat de la ciutat... en resum, s'ha de tenir en compte el lloc on serà l'obra independentment del seu interès metropolità". (Declaracions del Regidor-President del Dte. d ' H o r t a - G u i n a r d ó al Diari de Barcelona el 15-03-92).

"Obrirem i millorarem els lligams del cinturcí perimetral (Litoral-Il Cinturó) a m b la xarxa viària interna, especialment a m b la trama Cerdà, així com els a c c e s s o s e x t e r i o r s . A l h o r a , i m p u l s a r e m i col·laborarem a m b la realització dels túnels de CoUserola, prioritàriament el túnel d ' H o r t a " . (Punt 64 del Programa Municipal de Barcelona 1991-1995 de C.I.U.).

4

CARRER

Febrer 1992

<

ü

z

Crònica del Ple A partir d'aquest número, inclourem h crònica del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona que acostuma a celebrar-se l'iiltim divendres de cada mes

UAjuntament un cop més dfiscrimina les Corts

o ce

ü

Titü Ros Feia temps que no visitava l'Ajuntament i que no em deixava caure pel Ple. Alguna cosa ha canviat, i és que ja no et deixen entrar per la porta gran. Has d'utilitzar una entrada lateral i allí t'enganxen un adhesiu taronja cjue posa visitant. D'altres coses, tanmateix, no canvien...

Maragall segueix buscant la posició més còmoda a la seva poltrona, per poder suportar millor les q u a t r e nores llargues de discussió plenària; Culíell -des del racó dels eriodistes- mostra el seu cap en p e n t i n a t , q u e n o m é s s'altera quan l'alcalde aixeca una mica més el to de veu; Francesc Vicens, d'Iniciativa -sempre arriba tard- continua saludant cerimoniosament l'Excelentíssim amb una lleu inclinació de cap quan entra al Saló; i Alberto Fernàndez Díaz, del PP, segueix amb els seus 4 o 5 folis escrits a mà per a cadascun dels temes a debatre.

Són coses que no canvien, però aviat ja ens trobenmparlant de bars. I és p e r q u è l ' A j u n t a m e n t ha r e n u n c i a t a a s s u m i r les competències en matèria de locals nocturns -traspassades fa dos mesos per la Generali-

Maragall al ple.Foto: Rubén Pérez

tat- i que li permetien aplicar severes sancions a aquells bars ue no complissin les normes 'horaris i sorolls. Aquesta renúncia que va fer pública durant el Ple el regidor de D e s c e n t r a l i t z a c i ó , Albert Batlle, va causar malestar entre els regidors de CiU Fèlix Amat i Antoni Marcet, caps dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi i l'Eixample, respectivament, ja que la renúncia de l'Ajuntament paralitza els seus plans de control d'aquests locals. El d e s a c o r d d e l'Ajuntament radica en el fet

a

q u e les c o m p e t è n c i e s li semblen insuficients, sobretot pel que fa a la capacitat sancionadora. Segons Batlle, "volem competències, però les volem totes".

Sembla q u e als b a r s musicals de la zona alta hi ha massa a l d a r u l l s ..., p e r ò nosaltres ja érem cap al Turó de la Peira, cap a uns altres sorolls. El tinent d'alcalde.

Lluís Armet, es va encarregar d'anunciar que l'Ajuntament havia arribat a un acord amb les dues entitats propietàries dels terrenys que allotjaran la

segona fase de remodelació del barri i, per tant aquests poden ser cedits a la Generalitat. Armet va afegir que tot s'ha fet amb molta acceleració.

Lucchetti, r e s p o n s a b l e de l'àrea d ' U r b a n i s m e de l ' A j u n t a m e n t , va m a t i s a r que estan treballant "en la línia més definitiva". Han arribat a un acord amb Total - e m p r e s a p r o p i e t à r i a d ' u n dels terrenys- on es construirà una gasolinera i l'empresa també explotarà u n a p a r c a m e n t subterrani de tres p l a n t e s . L'altre terreny, fins ara propietat de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), serà desallotjat en u n t e r m i n i m à x i m d e sis m e s o s .

"Sembla contradictori", a r g u m e n t à Lucchetti, "que un solar d e l'EMT, que no deixa de p e r t à n y e r a l'Ajuntament, sigui tan difícil de cedir, però és que tampoc no hem volgut pressionar-ho fins arribar a un acord amb Total".

Fernàndez Díaz, del PP, va a p l a u d i r l'Ajuntament per les ajudes als afectats del Turó, "però es mereix un s u s p e n s i m p o r t a n t per la l e n t i t u d en el p r o c é s d'obtenció del sòl' . Jordi Bonet, de CiU, era de la

mateixa opinió que F e r n à n d e z Díaz i és que "ningú no dubta que l'Ajuntament ha intentat resoldre i curar la taca d'aluminosi que pateix Barcelona, però es podia haver fet mitjançant uns mecanismes més àgils, sense esperar tant de temps..."

I finalment, ül'Ajuntament discrimina un cop més les Corts i Sants-Montjuïc, i toma a fer el que vol!!

Això és el que va apuntar F e r n à n d e z Díaz, un cop immersos en l'aparcament que cobrirà la Ronda del Mig. El g r u p Popular considera i n c o m p l e r t el c o b r i m e n t erquè no agafa el tram del arri de les Corts. Perelló, de CiU i regidora-presidenta de les Corts, va agrair l'al.lusió de Fernàndez Díaz. "Fins i tot sembla" va dir Perelló "que vostè sàpiga més que jo sobre el tema, i no es així'. Enric Trufió, regidor-president de Sants-Montjuïc, també al·ludit, es va valer de l'ocurrència fàcil i va dir després de referir-se al programa de TVE "La Barberia", on intervé setmanalment Enric Lacalle, regidor del PP-: "Jo no h faig gols a les Corts".

E

EL CUARTO FOSC Advertència pública Per primera vegada, en lloc de castigar-lo al "Cuarto Fosc", li fem una advertència. I ho fem així perquè no hem pogut contrastar les dades, però quan ho sapiguem segur, donarem nom i dos cognoms. Advertim el president d'una associació de veïns que ha estat contractat, segons diuen, com assessor de seguretat d'una administració, amb un sou que ronda les 200.000 pessetes mensuals.

L'advertim i li recomanem que, si és cert, elegeixi i deixi alguns dels càrrecs, i no pre^cisament perquè siguin ambdós r e m u n e r a t s , sinó perquè pensem que són incompatibles.

Filtració Fiquem al cuarto fosc els coordinadors de "La Veu del C a r r e r " per c e n s u r a r la paraula "filtració" a "La Barcelona de Maragall". Rescatem el text, que deia: FILTRACIÓ: Quan un líquid travessa materials opacs i d e n s o s .

Aquesta virtut s'ha incorporat als Cinturons o Rondes. En la de Dalt, al seu pas per la Via Júlia, es va produir la filtració des d'una gasolinera propera sobre la via del metro. Ho van pagar els usuaris del transport

iJONPEg TI

z^-

públic, com sempre. Per no ser menys, la del Litoral té una impcírtant filtració d'aigua al

seu pas per Colom, que fa perillosa la circulació.

Santiburcio Perquè va informar, els veïns del PERI i d'un projecte que té per al Fòrum Nord, a N o u Barris, el passat desembre, quan el PERI ja estava dat i beneït per Sant Jaume des de feia un mes.

després tjue la Comissió de G o v e r n i el Plenari de novembre l'haguessin aprovat sense saber l ' o p i n i ó del Consell de Districte - quan l'informe és preceptiu- i encara m e n y s la del teixit associatiu. Medalla, doncs, al mèrit de no participació que proposa el senyor Santiburcio.

I un bolet al senyor Lucchetti, responsable actual dels PERIs; a veure si s'espabila una mica.

No se n'adona que li donen gat per llebre?

Al Parlament de Catalunya Per la seva baixa productivitat. Han elaborat solament ÍÍJTRES LLEIS!!! al llarg del 1992. I una per obligació, la dels pressupostos.

Un Don any sabàtic per als p a r l a m e n t a r i s . Un mes al " C u a r t o Fosc", a m b el

Pep Miró a Montserrat Aprofitant el quart centenari, el president de la FAVB, Pep Miró, ha decidit retirar-se al m o n e s t i r d e Montserrat per reflexionar davant l'advertència del Gobierno Civil de Barcelona: "Visto el expediente tramitado en este Gobierno Civil por su participación en la manifestación-concentración llevada a cabo el dia 25 de mayo de 1992, y, a la vista de las alegaciones por Vd. presentadas, queda advertido de la posible imposición de la sanción, para el caso de que, en el futuro, se promovieran por su parte manifestaciones o desordenes en la via pública..."

Càrrecs de confiança? catecisme, perquè prenguin exemple i aprenguin a fer lleis i manaments.

Esperem que no tornin a pecar greument de peresa.

L'alcalde pensa fitxar alguns nous càrrecs ae confiança fXT tal de resoldre temes importants dels barris. Sembla que gairebé tots són antics càrrecs municipals, incloent algun ex-regjdor. Çfuant a)braran? Quin paper jugaran als districtes?

CARRER Morir a Barcelona: negod per algunS;, car per a la majoria

5

Febrer 1993

El monopx3li de Pompes Fúnebres, qüestionat pels elevats preus dels serveis que ofereix i per una sentència judidal L'Institut Municipal de Serveis Funeraris (IMSF) és l'entitat pública que, en règim de monopoli, gestiona els cementiris de Barcelona i enterra o incinera les 18.000 persones que moren cada any a la ciutat.

Diverses associacions de consumidors i una funerària de Manresa critiquen el monopoli i acusen l'IMSF de cobrar uns preus abusius.

Marc Andreu L'Ajuntament de Barcelona és qui fixa les tarifes de l'IMSF, una de les entitats municipals que més beneficis obté.

L'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) denuncia que alguns serveis de l'IMSF són el doble de cars que els preus acordats entre la Generalitat i el Gremi Regional d'Empreses de Pompes Fúnebres de Catalunya.

Per la seva banda, Maria Jesús Alvarez, responsable d'una associació sense ànim de lucre d'assessorament en serveis funeraris, afirma que l'IMSF "s'aprofita de les persones en uns moments difícils". Segons Alvarez i també segons ha denunciat Convergència i Unió-, part dels "excessius" beneficis d'aquesta entitat pública es destinen a inversions que no tenen res a veure amb Pompes Fvinebres.

D'altra banda, Carles Velasco, propietari de la Funerària del Bages S.A., interpreta una sentència del Tribunal Superior dejustíeia deCatalunva (TSJC) i l'entrada en vigor de l'Acta Única europea coni la fi del monopoli de l'IMSF. És per això c]ue aquesta funerària ha començat a buscar clients als hospitals de Barcelona, acollint-se a "la lliure competència". Velasco denuncia "la màfia i les pressions" de l'IMSF, i ofereix "algunes tarifes a meitat de preu", tot i que en la pràctica un enterrament mitjà és només unes 20.000 pessetes més barat.

a La Vanguardia -que val unes 80.000 pessetes- costa, a través de l'IMSF, 96.000 pessetes, de les quals 16.000 les ingressa la funerària en concepte de tramitació del servei, i 12.000 més pel 15% de descompte que li fa el diari.

Respecte el règim de

Vocalia de defuncions

monopoli. Cornet explica que l'Acta Única no implica, "de moment", la liberalització dels serveis públics, entre els quals hi ha, a l'Estat espanyol, els serveis funeraris. Afirma, a més, que perquè la sentència del TSjC p e r m e t é s a la Funerària del Bages traslladar difunts des de Barcelona, "caldria modificar abans la Llei de Bases de Règim Local", que atorga les competències en el tema als ajuntaments.

Acusacions rebutjades Josep Cornet, director de l'IMSF, rebutja totes aquestes acusacions i en critica la intencionalitat política que hi ha darrera. De totes maneres.

Comet afirma que els preus de la funerària de Barcelona són "entre un 5 i un 10% més cars" perquè l'IMSF s'ha de fer càrrec també del manteniment i gestió dels cementiris de la ciutat, cosa que no fa cap altra funerària catalana exceptuant la de Terrassa.

El cap de l'IMSF reconeix que aquest carrega un 20% de 1 import d'alguns serveis per tramitar-los, com és el cas d'esc]ueles i corones. Cornet afirma que aquest percentatge "és el mínim que es cobra en aquests casos", i admet que, a més a més, l'IMSF es beneficia de descomptes especials dels seus proveïdors. Per exemple, posar una esquela rec]uadrada

de beneficència. Més del 50% de les famílies opten per e n t e r r a m e n t s mit]ans -els serveis 4 o 5- que costen al voltant de les 200.000 pessetes.

Aquest preu inclou un taüt mitjanament acondicionat, el cotxe fúnebre, un corona, dos cotxes d'acompanyament, 100 recordatoris i el lloguer per dos anys d'un nínxol a un cinquè pis. Si, a més, es vol disposar d'una capella, el preu arriba a les 240.000 pessetes, i qualsevol altre complement que es vulgui, des de làpides fins a caixes de fusta més bona, incrementa el preu base.

A q u e s t s p r e u s de ' serveis també són vàlids en cas d'incineració, perquè l'únic que canvia és el destí final del cadàver. A Barcelona, que disposa de quatre fons crematoris, són incinerats un 15% dels difunts.

Properament s'obrirà una incineradora a Tarragona, q u e a m p l i a r à aquesta opció mortuòria a Catalunya.

Un enterrament digne val 200.000 pessetes Els preus dels enterraments que ofereix l'IMSF oscil.len entre les 57.000 pessetes i el milió i mig, i varien en funció de les prestacions que conté cada servei. El servei número 1, el més barat, inclou només un taüt i el trasllat del cos a un nínxol de lloguer per dos anys que s'haurà de pagar a part.

Si la família demostra una manca d'ingressos, hi ha una subvenció, de manera que el servei 1 pot fer-se per 9.000 pessetes. Per casos extrems indigents o famílies sense cap recurs- hi ha l'anomenat .servei de beneficència, totalment gratuït, pel qual el difunt és enterrat a la rosa comuna.

Però de les 18.000 defuncions que hi ha cada any a Barcelona, només 850 són enterraments subvencionats o

L'associació de veïns del barri de La Pau és la primera de tota Barcelona que ha posat en funcionament una comissió social o vocalia de defuncions que, en règim cooperatiu, gestiona l'enterrament dels seus associats d'una forma molt econòmica. El servei, amb finalitats socials i sense ànim de lucre, està obert a qualsevol persona del barri que tingui un membre de la unitat familiar soci de l'associació de veïns.

El funcionament de la secció d'enterraments està basat en l'ajuda mútua, de tal manera que les despeses de la defunció d ' u n associat es reparteixen entre tots els altres socis-beneficiaris.

Conseqüentment, com més associats hi hagi, més barata serà l'aportació a realitzar quan mori algú.

Els serveis, que l'associació contracta directament amb l'Institut de Serveis Funeraris, corresponen als d ' u n e n t e r r a m e n t mitjà.

Contractat i n d i v i d u a l m e n t a Pompes Fúnebres, costa unes 200.000 pessetes, però els associats d e La Pau actualment uns 600haurien de pagar, en cas de mort d ' u n soci, només 333 pessetes cadascú.

De fet, el mateix director de l'IMSF afirma que "els serveis que ofereixen algunes associacions de veïns estan al nivell de les millors companyies d'assegurances".

Cal tenir en compte que el 60% dels enterraments es tramiten a través d e c o m p a n y i e s d'assegurances, i que aquestes cobren una elevada comissió pel servei prestat.

EDrrORIAL Aiaprou El transport públic sempre ha tingut per davant altres prioritats.Les pujades abusives del nadal passat ens han acabat la paciència. Avui a Barcelona som majoria les ciutadanes i ciutadans irritats perquè ac|uests augments són una provocació.

Ara només podem quedar-nos a casa sols o ajuntar-nos per defensar el transport públic com a servei públic.

Estem parlant de temes importants, que tenen molt a veure amb el dia a dia, amb les nostres condicions d'existència. Les administracions haurien d'entendre que el transport públic ha de ser de qualitat, ha d'estar degudament subvencionat: els usuaris haurien de cobrir el 40% del cost i les subvencions el 60% restant. Avui passa el contrari i, a més, de l'import de cada bitllet, 27 pessetes es dediquen a interessos bancaris i despeses financeres. Tot perquè les companyies de transports estan pràcticament en suspensió de pagaments i han de pagar el cost d'un deute que puja a cent mil milions de pessetes. Una vertadera irresponsabilitat per part de l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern Central.

Enmomentsdecrisiapugenun20%lestargetesmésutilitzades, mantenen bkx:]uejat el pla de metros, volen retallar 25 línies d'autobús i no fan cas d una antiga reivindicació justa: el bitllet combinat, de casa a la feina amb un sol bitllet.

Ara iniciem una campanya de defensa i potenciació del transport públic i ho fem perquè els que tenen l'obligació d'assumir aquests objectius, en passen olímpicament.

Juntament amb CCOO i UGT, Acció Ecologista i la CONFAVC hem creat una plataforma estable c|ue plantejarà sistemàticament les nostres reivindicacions.

El 4 de març no pagarem Volem el diàleg, però quan sistemàticament no ens fan cas, recorrem a la mobilització, a la desobediència civil. Per això presentem un dia de protesta. La societat civil i les seves organitzacions tenim l'autoritat moral per dir no a unes autoritats que renuncien a complir els seus deures i contemplen el transport públic com una activitat mercantil i no com un servei al veïnat.

Hem escollit el dia 4 de març per presentar-nos i as suggerim de fer servir el transport públic i no pagar. No descaasarem fins aconseguir un transpt)rt públic de qualitat i tampoc no permetrem queel proper juliolol'altrenovembre,ens imposin mésaugnients, aousius i escandalosos.

Les companyies han començat una campanya de caça de bruixes, per fer por. Però el dia 4 serem molts i moltes més que ens hi afegirem. Ells només podran limitar-se a contemplar la protesta. Per si de cas hi tindrem un servei de defensa per a les persones que puguin ser molestades.

Nosaltres el 4 de març no pagarem. ^1 tu?. Si ho fem junts, podrem fer-ho tranquils. Si ens limitem a criticar, a fer-nos mala sang, només aconseguirem que tot sigui igual.

Participa i col.labora en la campanya. Expressa públicament que tu tampoc no pagaràs.

CARRER Edita: Fitieració d'AssodaciDns de Veïns do Barcelona. FAVB Plaça Berenguer el Gran 1, 3r 2a 08002 aircelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941

Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde ConseU de redacció: Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa M'* Palenda, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi GasuU, Josep líamon Gómez del Moral, Joan B. Lsarl, Alfons López, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Messeguer, Pep Miró, José Molina, Eduara Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes (Sants-Montjuic) Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas.

Secretària de redacció: Isabel Sànchez Administració: Marga Parramon

Portada: Alfons López Han participat en l'elaboració d'aquest núinero:A.s.sociació de veïns Jíxin Maragall, Francesc Arnau, Carles Azagra, Antonio Bartolomé, Montserrat Cabo, Reyes Caparrós, Francesc Català-Rcx:a, Jordi Gasull, Pasqual Gòrriz, Josep M* Huertas, Àngel Juez, Sagar Male, Eduard Miralles, Pepe Nieves, Ricard Panadés, Rcx Parés, Manel Puyal, Carmina Roig, Pere Solà.

Disseny i producció: Edicions Sibil.la, S.L. València 70, enbtsol 2* 08015 Barcelona Telèfon: 2262795 Fax: 2263429 La FAVB no està neces,sàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o aïl.Iectius.

(Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revistíi haurà de fer esment del seu autor i origen.

Imprès en paper eaJògic de 65 grams dePapclera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat pos.sible gràcies a la aJ.laboradó del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Publidtafc Isabel .Mancebo Fotografia: Ramon Ciómez, Miquel l/ipez, Rutién Pérez ; Aquest número té un tiratge de 2().(XX) exemplars, i la se\ a distribvido es gratuïta

<

ü

z

o ce

ü

6 <

CARRER

ü

BREUS

z

U n grup de veïns del Putxet impedeixen que tallin uns arbres centenaris del jardí de la clínica Sant Josep (23-1-93)

o oc

ü

Els aparcaments de dissuasió no són gaire utilitzats. El de la vall d'Hebron va acollir 101 cotxes en 13 dies, mentre que el de les Glòries aconseguí 1.737 vehicles en el mateix període.

(16-1-93) L a Unió Europea de Radiodifusió (UER) paga pels jocs d'Atlanta més del doble que pels de Barcelona.

(27-1-93) M é s de 3.000 joves es manifesten a la plaça de Sant J a u m e per solidaritzar-se amb el poble de Bòsnia (24-1-93) L a guàrdia urbana d e c o m i s s a 3.200 kg d'embu-tits i carn en mal estat.

(23-1-93)

Una difícil arquitectura, la cultura A la tardor vam llegir als diaris que "a Barcelona no hi ha diners per a la cultura. Només hi ha una biblioteca de barri, a la ciutat olímpica, que estigui suficientment equipada". Ho deia el regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas.

Pere Solà Historiador La majoria de dutadans de Barcelona,deCatalunyaidelmón som consumidors i possibilitadors, si no creadors, de béns de tota mena, també culturals. Sense nosaltres cap administració no podria justificar el seu zel. Però nosaltres també som els que patim les greus inconseqüències i contradiccions de la desballestada poKtica cultural de la nostra dutat.

El regidor de cultura de l'Ajuiitament de la dutat va dir desencantat que "aquella dutat que va fer el Liceu, que va traduir al català tots els clàssics i va construir el Palau de la Música, que va posar en marxa els ateneus i els clubs esportius, ja no existeix, segurament perquè han desaparegut aquella burgesia i els estaments menestrals que tenien consciència que els corresponia l'esforç de construir un país".

pas només de naturalesa econòmica. Sembla que l'ideal de l'administradó sigui una sodetat dvil dòdl i mal.leable, una mena de taula rasa on els construdors d'idees puguin dissenyar les figures geomètriques perfedes de les seves utopies.

Però, ai las!, resulta que la societat civil catalana té necessitats, també té idees, força "cebes", i déu n'hi do de les crítiques que formula i de la resistència que mostra, encara que sigui una sodetat poc articulada, mig decapitada, sense estreües ni leaders, i amb insfitudons de vida esllanguida. 1 Boliigas s'alarma pensant amb el perill que pot suptísar la submissió a la pressió econòmica del patrodni privat.

Però té raó quan afirma que els problemes culturals no depenen tant de la pela com de la voluntat política.

Malauradament la imatge poc dialogant de Bohigas quan s'enfronta a les reivúidicadons veïnals en el tema del Liceu no augura res de positiu.

Por al patrocini privat

1 aralitzats dos projectes al carrer Tarragona i ala plaça Catalunya.

L'empresa Vandaele acumula a les seves obres retards de mesos.

(5.2.93) Dogo i Travelstead no acaben de tancar la crisi de l'Hotel Artsdela Vila Olímpica.

(7.2.93) La Renfe opta per la Sagrera per posar-hi l'estació deTA VE. Cobrirà les vies amb una gran llosa.

(31-1-93) La FAVB i les associacions de veïns de Sant Andreu creenuna comissió per participar en la planincadóunjanística dds terrenys de la Maquinista.

Afinalsde febrer faran una declaració pública.

(11-2-92^ Trinitat Vella es manifesta davant del Districte de Sant Andreu.

Denuncien que Maragall i Santiburdónohanoomplet els acords que van firmar..

(5-2-93) U n s trenta-cinc mil barcelonins "van de coca".

El 3% dels consumidors necessiten més de deu grams de mitjana al mes.

(24-1-93)

Febrer 1993

Segons Oriol Bohigas la societat civil no té la culpa d'aquesta situació: ni els burgesos ni els menestrals "es troben ara en condidons econòmiques de fer res de significatiu per a la dutat".

Amb un enorme esceptidsme, una gran desconfiança, o potser prevendó, contra la dutadania digué que "la cultura ha de passar per r aclministradó i els impostos".

No s'adona que l'Administradó (o administradons) només pot actuar si té un poderós interkxutoren la scxietat dvil. 1 el potendal de la stxietat dvil no c%

EI clientelisme Enfront d'aquest neonoucentisme despòtíc-il.lustrat munidpal, tenim el discurs de 'la gent és la força de Catalunya".

Aquí l'administradó autonòmica aposta en teoria per la sodetat dvil. El conseller de cultura, Joan Guitart, diu que no comparteix la desconfiança d'Oriol Boliigascap a la scxnetat dvil: "jo penso que els grans protagonistes de la cultura són els creadors, en tots els àmbits de la producció cultural. La sodetat ha estat un element molt

viu a Catalunya i tenim l'obligadó de permetre que pugui continuar la seva tasca en plena llibertat, sense dirigismes". És conegut aquest plantejament patemalista i amb certa confusió idealista: "els grans protagonistes de la cultura" són els creadors (llegiu artistes), però també són la munió

yL^'~'^

/^•>=-f3^

El paper de l'Estat

w%

mú^ i» xWW- w ( .^"^

*T 1

Wy-^

' ^ ^

•r

-^

^

^ * Y - ^

de persones, sensibles i amb memòria històrica, que conserven, recreen, jutgen, frueixen o escolten. 1 són protagonistes de cultura les entitats de la trama assodativa.

Aquest és el discurs de l'administració autonòmica i ja podem veure què ha donat de si. No hem assistit a un redreçament d'una societat civil malalta, però sí a mostres d' un cert cUentelisme en els ajuts atorgats.

L'administració autonòmica ha confós la societat civil amb una part de les forces vives comarcals de la cultura i de l'economia que li podien donar suport. Lla tutelat una nova cultureta i ha desatès aspectes bàsics de la culturassa o senzillament cultura; senzillament perquè no li calien per afermar cotes d'influència política.

Campanya contra els abusos en el rebut de raigua Jordi Gasull Després de més d'un any, aquesta campanya no afluixa sinó que a u g m e n t a d e participació, d'arguments i de formes de protesta. A petició de les entitats deia Plataforma Unitària, ara ha estat la Fiscalia q u e ha r e c l a m a t a la companyia, sobre algunes qüestions, respecte al cobrament d'impostos.

Per afirmacions de la p r ò p i a Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAI3), aquesta companyia no pot tancar el comptador a l'usuari que ha manifestat voluntat concreta de pagar els consums sense els impostos, ja que correspon a la mateixa Administració reclamar els impostos per via d'apremi.

Aquesta situació ha permès

Hi ha una part de la societat civil, la que incorpora nous valors culturals (la immi'Tració per exemple), la que cerca un projecte comú amb països germans de cultura catalana, la que apunta a una major jush'cia social, que no és ben vista ni acceptada en la pràctica per l'actual administració autonòmica.

obrir una nova fase de la campanya: tota aquella gent que tenia rebuts pendents, ingressarà a partir d ara només els consums en un compte corrent intervingut notarialment que han obert les entitats de la Taula de l'Aigua.

Així mateix tota aquella gent q u e no s'havien incorporat a la campanya per inseguretat en el subministrament de l'aigua, ara també podran incorporars'hi quan els arribi el proper avís de pagament.

Només cal que abans donin l'ordre de no pagar a la seva caixa o banc, i que passin per la seva Associació de Veïns er fer càlculs correctes o é t r u q u i n a la F.A.V.B., Telèfon dels Veïns 310.22.11.

La cultura està malalta en un país mancat d'infrastructures i institucions bàsiques.

En aquest terreny les administracions local i autonòmica han de cercar com sigui el diàleg amb la societat civil, si no es volen fer l'harakiri. 1 mentre no acabin de trobar el to de diàleg, l'actuació cultural des de l'administració estatal apareix com un distorsionador perquè no queda gens clar quin ha paper cultural ha de jugar.

Teòricament només té despeses de representació i d'imatge. Però en la pràctica sovint el Ministerio de Cultura juga un paper de propaganda interior i exterior d'una idea de cultura que bàscula entre l'unitarisme, l'afany unificador d'una cultura espanyola, i el desig de fer de pont o plataforma de les diverses cultures en convivència i/o pugna a la pell de brau.

No hi ha acord entre les administracions pel que fa a la cultura ni massa voluntat política perquè n'hi hagi.Potser el fet d'escoltar la ciutadania ajudaria a treballar millor, a edificar sobre bases més sòlides.

En aquest sentit, crec que seria interessant fer una convocatòria a nivell barceloní d'entitats culturals, en un sentit ampli, i de totes les administracions, per entrar més a fons en tota la temàtica que el regidor Bohigas va plantejar ja fa temps i que continua pendent.

Un fòrum cultural barceloní Aquesta convocatòria, feta sobre la base d'un ordre del dia consensual entre les administracions (la municipal barcelonina, en primer lloc), la Federació d'Associacions de Veïns i institucions ciutadanes com a t e n e u s i societats diverses, hauria de concloure amb propostes molt concretes de coordinació i, sobretot, de potenciació cultural d ' u n a ciutat, insistim, massa desasistida en infrastructures culturals.

(Siguem seriosos i fem per recuperar un buit cultural sovint escandalós! Va ser el conseller Bohigas qui, en un gest valent, va reconèixer la indigència barcelonina en temes com el de biblioteques populars ^Però sabeu que Barcelona no c o m p t a , per exemple, ni amb un butlletí periòdic dedicat a divulgar el coneixement sòlid del que ha estat i és la ciutat? Una ublicació d'aquesta mena, aris fa més de cent anys que la té.

P

7

CARRER

Febrer 1993

Osijek, Vukovar, Nustar....

Francesc Arnau i Arias Carrers deserts, molt poca gent, cases destrossades... les esglésies, tantes esglésies. Algú recorda Sant Felip Neri, a Barcelona, amb aquella façana picada per la metralla antiga.

Passen els dies i ens anem adaptant a la guerra. Això és una mostra de com la gent pot adaptar-se a gairebé tot. Com poclem afrontar-ho tot. La gent al carrer, el carrer a la ciutat, al barri, a la guerra.

A les plantes baixes dels blocsd'habitatges, encara hi han les piles de sacs de terra, protegint sobretot les finestres dels baixos. Improvisats refugis antiaeris.

Anem circulant amb el cotxe.

Els senyals de tràfic semblen tan inútils, en una ciutat morta.

Podem circular en qualsevol direcció, per la dreta o per l'esquerra, sembla com si no molestéssim ningú. Només de tant en tant un jeep de l'ONU, de la UNPROFÓR, aparcat o en itiarxa. Es fan veure molt, aquests de l'ONU, tan blancs i les lletres tan negres. Els Venedors de joguines de guerrra, els més oportunistes, ja venen cotxes, camions i tancs petits, pintats iguals que ells.

Això ho vàrem veure en el mercat de Zàgreb, on sembla que el perill quedi tan lluny. De íet, en els moments més àlgids de la confrontació, durant les alarmes aèries a la capital, varen rnorir molt poques persones.

Sembla mentida en què poden convertir-se unes galeries comercials, i més encara si són subterrànies. On hi havien llums, ara hi ha foscor, on hi havian aparadors, misèria, rates... tan a prop i tan lluny de nosaltres, pensem: Uimy perquè

Zàgreb; aquí no passa res. Foto: Víctor Domènech

aquesta guerra, aparentment, queda lluny. A prop perquè els veïns d'Osijek, de Nustar, són com nosaltres. Fet i fet la gent som iguals a tot arreu, sobretot la bona gent. Els governs són diferents, en els governs sí que hi ha mala gent. Malaïts siguin els homes que comencen les guerres! pensa més d'un.

Una pistola per viure en pau Aquí, la gent senzilla, com a tot arreu, només vol treballar, guanyar-se la vida i viure en pau. La necessitat els obliga. Hi na qui per viure en pau, sent la necessitat de comprar una pistola; i ens l'ensenya de seguida, una parabellum-9. Estàvem prenent cafè a casa seva. Ens anava expUcant la situació. Que ell havia treballat molt, fent de

cambrer en els ferrocarrils alemanys, que havia viatjat per tot Europa; que ara el seu fill podia -gràcies als estalvisguanyar-se la vida en un bar musical de la seva propietat, que ell mateix li havia muntat '^1 Nizza", a la sortida d'Osijek, a la carretera que ara porta cle la ciutat a la frontera, al front... i tot d'un plegat, deixa la tassa del cafè, agafa la bossa de la seva esposa i la treu. Nova, Uuenta, descarregada però carregable, la manipula i continua parlant.

Aquest mateix matí, amb el seu cunyat, han jugat una mica.

Han disparat uns trets enlaire, només per practicar. Per a ells és una cosa normal, per a nosaltres no tant. Estan preparats, no hi ha dubte, però preparats ^per a què? "Quan

Vukovar va caure, els txetniks es pensaven que Osijek cauria igual; però no! L'hem defensat, hem defensat la nostra ciutat.

Heu vist l'hospital? El varen bombardejar a consciència. ,No respecten res, aquests enemics nostres". 1 un es pregunta si és que hi han enemics que, arribat el moment, respectin alguna cosa.

Aciuelles fileres de tramvies espatlla ts, foradats, muntanyes de xatarra apilades per les bombes.

La majoria d'impactes són de missils terra-terra, ens expliquen. 1 a n e m cap a l ' h o s p i t a l , fotografiem. Hi ha moments que tenim la impressió d'estar fent una obscenitat. En el fons tenim por, sospitem que algun dia nosaltres també ens hi podríem trobar, els nostres nospitals, els nostres carrers... les seves casernes militars. No ens havíem adonat que, a cent metres de nosaltres, hi havia una caserna. Els policies militars comencen a córrer, a cridar, a pitar; venen armats, molt de pressa. Detenen dos dels nostres, els que tenien les màquines de retratar a la mà.

No va passar res, al final, però aquelles tres o quatre hores, entre la caserna, el cotxepatrulla i la comissaria, ens refermen en la realitat; ens han pogut detenir p e r q u è ells són militars i nosaltres c i v i l s . Els m i l i t a r s , els policies, també són gairebé iguals a tot arreu. Ens fan ens fan explicar, {)regar, ntueixen què volem dir quan parlem de solidaritat i ens deixen marxar.

Això passa als Balcans, als barris serbis, croates, bosnis, tan a prop i tan lluny.

Aquí es tortura. Cal dir prou!

La tortura continua essent Una pràctica habitual a l'Estat espanyol i l'administració sembla protegir d'una manel'a sistemàtica els policies i g u à r d i e s civils i m p l i c a t s , afavorint l'incompliment de les inhabilitacions dictades pels magistrats i concedint-los reconeixements públics, ascensos i fins i tot condecoracions.

Es un fet alarmant que malgrat les nombroses evidències de la Persistèndad'aquestespràcticjues que qüestionen seriosament les bases d'una sodetat democràtica, ni l'administracicí, ni el govern, ni els partits polítics des del parlament, ni altres organismes es decideixin a prendre mesures enèrgiques i contundents per eradicar unes pràctiques que atempten brutalment contra els drets humans.

Amnistia Internacional ha denunciat des de fa anys la pràctica de la tortura a l'Estat espanyol i segons el propi ministeri de l'interior, l'any 1991 es p r e s e n t a r e n 268 d e n ú n c i e s per t o r t u r e s i maltractaments. Darrerament, ' ^tiu passat, amb les detencions d'independentistes catalans es tornaven a r e p r o d u i r fets

escruixidors. La major part dels detinguts han declarat que van ser víctimes de maltractaments i tortures im-

manifestació dels conflictes i criminalitzar qualsevol forma de dissidència. D ' a q u e s t a concepció se'n deriven uns instruments jurídico-polítics enormement repressius.

La Llei Antiterrorista és un exemple de com una legislació excepcional i d'emergència s ' i n c o r p o r a d e s p r é s a la legislació ordinària, estenent així el seu camp d'aplicació a tots els c i u t a d a n s . La incomunicació dels detinguts i l'ampliació del temps de detenció són els dos aspectes ue han propiciat la tortura, ''altra b a n d a , la Llei d e Seguretat Ciutadana estableix greus limitacions a l'exercici de les llibertats democràtiques, augmenta desmesuradament el poder de la policia, permet formes arbitràries de control sobre els ciutadans i afavoreix tota mena d'abusos.

Per això, cal suprimir la LLei de Seguretat Ciutadana i la legislació antiterrorista incorporada al Codi Penal, per què entenem que constitueixen una hipoteca al ple exercici dels drets humans i de les llibertats democràtiques.

Les persones i associacions

a

pensables en un estat que es considera democràtic.

La p e r m i s s i v i t a t de l'Administració davant la tortura és el r e s u l t a t d ' u n a concepció e x t r e m a d a m e n t autoritària de l'ordre públic q u e p r e t é n i m p e d i r la

que signem aquest escrit condemnem enèrgicamentla tortura i la impunitat dels qui la practiquen.

Denundem la responsabilitat directa del govern i del conjunt d'institucions representatives per no p r e n d r e mesures dràstiques davant les vulneracions tan greus del drets humans. Exigim que s'investigui i es castigui amb fermesa els responsables de tots els casos de tortures i cjue l'administració col·labori amb la justícia per fer complir les c o n d e m n e s imposades als torturadors.

Conscients que solament amb una àmplia i conset^üent mobilització es podran assolir aquests objectius, fem una crida a p a r t i c i p a r en la Campanya que iniciem amb a q u e s t manifest, per tal d'aconseguir acabar amb la tortura i els maltractaments.

Per tot això, ens comprometem a donar suport a un moviment per les llipertats i contra els abusos de poder, que mobilitzi l'opinió pública per tal que fets com els que denunciem no es tornin a repetir.

BREUS tilfiscalinvestiga una expropiació municipal.

L'inshtiJt Municipal de Promoció Urbanística píxlria haver pagat per terrenysdecessiógratuïta a la zona deTorre Vlelina.

(13.1.93) L·l govern central i l'Ajuntament ultinien un pacte per a pagar a parts iguaLs els deutes de Barcelona 92. El cost de les obres impagades i les seves càrregues financeres sumen 45.000 milions de pessetes.

(14.1.93) Ap roximadament uns T.400.000 metres cúbics de runes seran utilitzats per reompHr el futur Moll del Sud. (24.1.93) Un centenar de veïns de la Verneda es querellencontra La Caixa per suposada estafa en la venda d'uns pisos.

(24.1.93) Bohigas negocia el traspàs de les 17 biblioteques queLa Caixa té a Barcelona. (26.1.93) El grup Ségécé formalitza la seva renúncia a realitzar el projecte Renfe-Meridiana. L'Ajuntament s'ha donat dos mesos per recorrsiderar el Pla Pardal. (27.1.93) La comissiód'experts recomana que Ulisses continuï en captiven. Els científics consideren que l'alliberament de l'orca podria perjudicar la població salvatge.

(29.1.93) La millora del parc delsTresTuronsalleugirà de visitants el Güell.

L'Ajuntament invertirà 150 milions de pessetes en obrir camií^ per la zona verda. (31.1.93)

Carrer de l'Or 21 08012 Barcelona

TYn. 217 48 26

Amanides / Fumats / Patés / Formatges -ampanya contra la tortura. Text manifest aprovat. Per informació: Centre de treball i documentació, Carrer Gran de Gràcia 126-130 08012 Barcelona. Tel. 217 4S27

<

ü

z

o ce

ü

0)

8

CARRER

LÜ

ü

5

FRANCESC CATALÀ ROCA

La ^arceCona deís anys SO

Febrer 1993

DOSSIER

Febrer 1993

9

Centres Cívics versus Ateneus Populars

OBRIM EL XALET/

Núnez:la clau la tens tu obre el XALETf ASSOCIACIONS DE VEÏNS DELS BARRIS DE SANT ANT ANTONI I LESQUERRA DE LEIXAMPLE I VÉÍNS DE LA GRAN VIA

Eduard Miralles Abril del 79; a l'Estat espanyol se celebren les pnmeres elecdons municipals democràtiques d'ençà de la guerra civil. Els primers consistoris ungits per fes urnes s'enfronten, entre altres coses, a la necessitat d'agafar per les banyes el bou d'una demanda concentrada en l'expressió: "Volem Ateneus Popukrs". Els barris de Barcelona navien vist florir iniciatives d'ordre divers en aquest sentit que, malgrat la diversitat, compartien tres principis comxms. El primer: sustentar-se en un model l'Ateneu- de llarga presència en l'assodadonismecultural català del primer terç del segle. El segon, entroncar amb una notable explosió dels afanys de participació dels ciutadans i autadanesenladiguem-necosa

pública, dels quals afanys la manifestació de l'onze de setembre del 77 -més coneguda com la del milió de segadorsn'és probablement el més dar exponent. El tercer, la reivindicació d'Ateneus Populars era indissodable de la

Havien d'entroncar amb els afanys de participació dels ciutadans i ciutadanes en la cosa pública

d e m a n d a de recuperació d'edificis d'una certa singularitat arquitectònica o simbòlica en desús als diversos

barris de la dutat; l'Ateneu Popular, en conseqüència, esdevenia una proposta d'utilitzadó d'espais singulars com Can Golferics a l'Esquerra de l'Eixample, les cotxeres dels tranvies als barris de Sants o Sant Andreu, el casinet de la fàbrica de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs, l'antiga seu de la cooperativa La Flor de Maig al barri del Poblenou de Sant Martí, les fàbriques la Sedeta al barri de la Sagrada Familia o la Farinera al barri del Clot de Sant Martí, el mercat del Born al barri de la Ribera, la Planta Asfàltica de Nou Barris, l'antiga Residènda Gaudí de la "Sección Femenina" a la Verneda de Sant Martí... És així que s'enceta un doble procés ae negodadó amb el nou consistori munidpal per tal ie l'Ajuntament es faa seus s espais i el projecte d'autogestió per part de les

S

entitats ciutadanes i, d'altra banda, comencen a ocupar-se dels edificis esmentats amb una efervescència incontenible d'activitats i propostes, en una autènda squateritzadó cultural sense salber-ho.

Els Centres Cívics sorgiren de l'intent de sintetitzar diversos models d'equipaments per a la democratització de la cultura, existents a Europa

Jimy del 82; l'aleshores alcalde Narcís Serra iiuugura el Centre Cívic del Guinardó, el primer equipament del que havia de ser ima xarxa d'espais

polivalentsdescentralitzats,per a la paitidpadó cultural aels ciutadans i dutadanes de la dutat, batejats amb el nom de "Centres Cívics". Si bé el nom era d'origen italià, la proposta assajava de sintetitzar diversos moaels d'equipaments per a la democratitzaaó de la cultura existents a Europa durant la dècada dels 60' i dels 70' Els Ateneus Populars f)erdien la batalla que els Centres Cívics guanyaven.

Durant la inauguració, amenitzada amb pancartes i xiulets per part de nombrosos i destacats membres del moviment associatiu de la dutat, el batlle intenta explicar quins han de ser els dos jjeus de Pencarà aleshores novedós consistori democràtic: la descentralitzadó, representada pels Consells de Districte, i la participació expressada pels Centres Cívics.

10

CARRER

cr LU

Febrer 1993

Quarentena per a la cultura

O

o

Redacció

A principis de febrer, la redacció de "La Veu del Prop de quaranta equi- Carrer" va tenir una trobada paments culturals de la amb dues persones que ciutat estan en quarentena: coneixen bé el món dels cencentres cívics i centres de tres cívics i de la cultura als barri són pendents d'una barris. D ' u n a banda, remodelació q u e ha Eduard Miralles (que fa una d'emprendre l'Ajuntament acurada anàlisi en aquest i que (només se sap per la dossier), que va ser direcremor que se sent) pot sig- tor del Centre Cívic de Sant nificar la privatització de Martí i en l'actualitat molts d'ells. treballa els temes culturals

al Centre d'Estudis i Recerques Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. De l'altra Xavier Marcet, que havia treballat a les Aules de Cultura de l'Ajuntament d e l'Hospitalet.

Després de les quasi tres hores de xerrada, podem treure unes quantes conclusions.

En c a p moment els responsables

polítics de la creació dels centres cívics no van tenir clar el model a aplicar.

Potser perquè del que es tractava era de donar una alternativa a les reivindicacions d'ateneus populars p e r part del moviment veïnal.

Aq;uesta manca de model s'ha d'estendre al nivell de la política cultural. Ha existit una voluntat

de desconcentració, p'^rò no s'ha sabut coordinar, creant greus problemes econòmics 1 de gestió que ara fan piante)ar la possibilitat de la privatització com a taula de salvació per la continuïtat dels equipaments.

La inexistència d'una única política cultural converteix cada Centre

Els CentresCívics havien de ser una escola de participació

Cala Montjoy CIUTAT DE VACANCES VILLAGE VACANCES

ROSES

CIUDAD DE VACACIONES C m A Dl VACANZE

COSTA BRAVA • GIRONA • ESPAÏÏA

ABIERTODE ABRIL A SEPTIEMBRE

EiCre Pon-Bou Y VOS»A, el fondo subdurino de U C o s u Bnv» es el màs herma»o y vivo del MedkensneoOccidental. El Cabo de Creus al node d e Cadaqués y el cabo Noifeo enue CadaquCs y R o s u son dos parajes excepdonales que rivallzan con los higares desllnados a la inincrsi6n y pesca submarina, ini5 bellos del mundo.

Entre las dos viUas, en rnedio de una cosu, aún saivaje, al fondo de una pequeAa bahta soleada y al abrigo de la Tranionuna, el pueblo vacactones de la "Cala Mao^oy* es una enscnada para el ocio y el r^KKO, una base narural ideal para piaoicar la irnoersión o la pesca submarina a su riEmo, según sus poaibilidades, bíen solo o asesorado por monkores d d Club. dispondri Ud. d e material modemo para cUo: embarcación, local, equipo <fe inmersiún, estación d e aire comprimido, documcniacióa, ac

UN LUGAR ENCANTADOR Situada e n un rincón privilegfado, Cala Montjoy, reúne todas las condiciones para dlsfrutar de unas felices y apacibles vacaclones.

Montjoy, a siete Kílómetros de la Villa de Rosas, es una Cala, rodeada de montanas que la resguardan y hacen de sus crístalinas aguas, una playa tranquila y agradable, la Ciudad de vacadones, se compone de un cor^unto de casitas, entre artwíes y iardines rozando el mar.

Para pasar unas excelentes vacadones y para su total descanso, la estanda es en pensión completa Dejese llevar, disfruten de toda la tranquilldad que les ofrecemos y participen en nuestros programas de diversión y deporte!

Son "Ciudades de Vacadones" aquellos establecimientos cüyàWuMótifíhlifabio^^^^^^^ aloscltentes,bajofórniulaspreviamentedeterminadas,eldísfrutedesusvacaclone5encontactodirectocon là Naturaleza, facilítàndoles por un preclo alzado hospedaje en réglmen de pensión completa, junto con la pdsibilldad de practicar deportes y participar en dtverslones colectivas.

+

*

6.-'^*^

PLANCHA A VELA - TIRO AL ARCO - TIRO CON CARABINA - SUBMARINISMO (ESTACIÓN CARGA DE BOTELLAS) - PIANO BAR - FCrTBOL - BALÓN VOLEA - BALONCESTO - SALA DE JUEGOS DE MESA - PING FONG - SQUACHS -TENIS - SALA DE MUSCULACIÓN - PARQUE INFArfl"! - MINI GOL - PESCA DEPORTIVA - ESPECTACULOS - DISCOTECA

R E C O R T A R Y E N V I A R A : EURO

VILLAGE,

SA. CASTELLBISBAL, 2 • 08035 BARCELONA - ESPANA

. Nombre

Apellldos, Domicilio.

Ciudad _

N.".

Ptso_ C.P.

Pta

Tel.:.

_ Provirwia

D DESEO RECIBIR MAS AMPLIA INFORMACION D DESEO QUE ME AMPLIEN INFORMACION POR TELEFONO SE ACEPTAN RESERVAS DE FIN DE SEMANA

INFORMACION TELEFÓNICA: (93) 212 71 88 - BARCELONA

Cívic en un illot cultural.

Llavors, el funcionament i l'eficàcia de cada equi)ament queda en mans de a imaginació i la bona voluntat de cada director o directora.

Si els Centre Cívics havien de ser una escola de articipació, és clar que objectiu no s'ha assolit. La barrera d'un model només

f

F

Als països escandinaus no parlen de participació, sinó simplement de democràcia per a usuaris , sense possibilitat que les entitats que ho fan servir puguin intervenir en la seva gestió, ha tret dinamisme als equipaments.

A més, aquest fet és també una expressió de la immaduresa política de la nostra societat. A les democràcies avançades, per exemple els països escandinaus, no se sent parlar de participació sinó simplement de democràcia.

Un sinònim que nosaltres encara no tenim clar.

En realitat s'ha aplicat un model noucentista de cultura: fem l'espai i la gent ja l'omplirà.

Privatització A deu anys del naixement dels Centres Cívics, l'administració es planteja la seva possible privatització.

S'haurà de veure el plantejament concret, però veient com ha filat l'Ajuntament fins ara, molt ens temem que el remei sigui pitjor que,Ia malaltia. És posaran en mans d'empreses privades amb ànim de lucre? S'atendrà finalment l'antiga reivindicació de fortes entitats dels barris per gestionar aquests equipaments? No ho sabem.

De fet, ni el tan famós informe del senyor Bohigas en parla.

11

CARRER

Febrer 1993

La cua de l'Ateneu Popular Nou Barris L'ombra de l'Ajuntament és molt llarga així com la cua Que porten les obres de l'Ateneu Popular de Nou Barris.

Comaconseqüèndad'aquestesllargaaes,Iagentder Ateneu hem après els alts valors de la padènda, la perseverànda i la tossuderia. Entre tots i totes, en els moments on aquests valors s'esgoten (que, creieu-mequeen passen), ens consolem pensant que almeiiys potser guanyem saviesa, més que res per allò del got mig ple.

paral.lelismes a la ciutat olímpica.

A l'Ateneu no se li iian esgotat les energies, segueix mirant el futuí" a m b ganes però, i sense desmerèixer ningú, no desitja u n futur ple d e cameres japoneses entremig d e bastides i m u r s inacabats. Vol l ' e q u i p a m e n t acabat aquest any d e la Cultura, tal com na proclamat el nostre Alcalde.

Mentre les vaques anaven grasses tot eren impediments i problemes; ara que van magres és la nostra, ho dicta la llei del pèndol... i la nostra saviesa.

^card Panadés Tot això pot resultar confús per al Pereonalpoc informat de la petita nistòria, 15 anys, de l'Ateneu Popular N o u Barris (d'ara endavant AP9B), que sospito que sou la ^ï^joria. Passem doncs a posarvos al corrent d e manera breu d e la inefable vida d'aquest element l'AP9B és una vella reivindicadó del moviment veïnal d e N o u Barris.

Nebí heroicament d'un assalt 9inb maces i cordes a una planta ^fàltica q u e ens omplia d e merda, icom queel pobleenaquells temps encara es dedicava al redclatge, va manifestar sobiranament (tant com ho permetien les circumstàncies!) q u e volia u n Ateneu per fer u n a mica d e cultureta i no quedar excessivament penjats.

C o m sabeu, costa poc d e demanar i els anys passen a m b propostes i contrapropostes, per arribar a p r o m e s e s q u e es volatilitzen per diferents motius, circumstàncies i co..., p e r d ó , conjuntures. De tota manera la saviesa llargament adquirida ens permetia guardar gelosament la independència i l'exigènda: no Seríem Centre Cívic, volíem u n Ateneu obertipartidpatiuivoHem canviar aquella n a u plena d e goteres per u n equipament digne.

Tot això ens posava en una posició "difícil" davant l'Ajuntament, malgrat els acords ^ q u è a n à v e m arribant, q u e permetien que Ientamentla nostra posidó fosmés sòlida. De l'Ateneu sortiria el primer grup d e Diables del distncte, les propostes d e nombroses FestesPopmars, grups d'Animadó,deTeatreideCinema, •ïvistes una mica animals, compromisos amb els problemes que ens envolten, xerrades, u n taller de Circ que ha donat peu a la Q ^ d ó d e l'Assodadó de Circ de Catalunya, concerts d e rock i jazz, teatre de petit format i iniciatives diverses i plurals (queda bé).

Tot depèn dels pressupostos del 93 Ara, un Ateneu a mig fer d'un projecte ple d'il.lusions espera que els pressupostos muniapals del 1993 contemplin la quantitat ^ufident per acabar les obres, q u e J9 fa més d e dos an)^ que duren, i tot surt d'ima promesa que les obres durarien un any.

H e m trotat durant aquests temps un Ajuntament que no ha valorat, malgrat les dedaradons d'intendons, la suada sodetat dyü, lessevespotendaütats, lesseves iniòatives. Encara més, la gran jpiportànda que té precisament a barris on és més feble. S'iia tingut Una visió i n s t r u m e n t a l i electoralista d e les poh'tiques Culturals i ha costat cristo i sa mare fer veure que la crítica no partia Necessàriament d e posicions ^Ipistes. Tot això ho Scibeu molts i moltes, p e r q u è hi ha molts

£1 gas natural és una energia que con-

d'extracció com en el seu transport,

sumim tal com la trobem als jaciments,

i és la més neta de les energies fòssils

sense cap mena de transformació.

en la seva utilització.

És l'energia més respectuosa envers

El gas natural: l'energia eficaç i eeonò-

el medi ambient, tant en el procés

mica. Una autèntica revolució energètica.

y

gasNatural Revolució energètica

12

CARRER

Febrer 1993

LU

Relació de Centres Cívics

ü) Centres Cívics: Per molts anys? ^\

A propòsit d'un desè aniversari que ningú no ha gosat celebrar E.M. Que la introducció del model fou un afer complex es fa palès, entre altres coses, per les vicissituds expressades en la redacció de les Normes de Funcionament dels Centres Cívics. Si el primer redactat de l'any 1982 determina com a competències exclusivament municipals tot allò que té a veure amb la gestió dels Centres Cívics, el nou redactat de 1984 fins i tot inclou la presència d'una "Comissió d'Activitats Socioculturals" oberta a la p a r t i c i p a c i ó d'entitats i usuaris, també r e c o n e g u d a a m b el n o m d'" Ateneu" clarament motivat el concepte d'Ateneu Popuar. D'ara en e n d a v a n t , l'Ajuntament de Barcelona tendirà a referir-se als Centres Cívics -la segona pota de la presència de l'Ajuntament en el territori- com a espais adreçats a la triple tasca de proveir serveis personals als ciutadans d'un barri o districte, estimular processos d'iniciació en el món de les arts i de la cultura i promoure la participació ciutadana -el discurs de l'època abunda en referències als Centres Cívics com a escoles de participació-.

R

Al caire de les terceres eleccions municipals democràtiques -primavera del 87 l'Ajuntament de Barcelona culmina el procés de

camp d'acció per un indefinit paper de promoció de la ciutat id iniciatives socials i culturals en flagrant concurrència amb d ' a l t r e s àrees i serveis municipals. Els Centres Cívics, a cada districte, prenen un caràcter d e t e r m i n a t : d e s d'esdevenir equipaments contenidors d'una més o menys diversa g a m m a de serveis m u n i c i p a l s fins a especialitzar-se en un determinat sector d'activitats culturals. Tammateix, el model en t e r m e s de ciutat es desdibuixa sense remei.

Participació o voluntariat?

Aquest breu recorregut històric no pot avançar sense aturar-se en el lloc comú dels Jocs Olímpics. Pel que fa al tema dels Centres Cívics, és important observar l'emergència d'un discurs, el del voluntariat, que a propòsit de les Olimpíades i de l'èxit del programa de "voluntaris olímpics" acaba segrestant restrictivament el discurs fins a l e s h o r e s vigent de la participació ciutadana el qual s'estructura en oposició al discurs de l'autogestió. És obvi que un voluntari participa en determinats serveis i activitats a m b escasses o nul.les possibilitats d'incidir en el disseny i la direcció d'aquestes activitats o serveis. Entre una

més de cent vint pàgines de criteris i e x a b r u p t e s (sic) desenvolupa un pressumpte projecte de futur per a la cultura de la ciutat. Vet aquí el paper estratègic dels Centres Cívics."

"Centres Cívics o entitats equivalents" (?)- en la política cultural del regidor Bohigas (subratllats i interrogants, òbviament, són producte de qui signa aquest article): "INO es pot pas dubtar de l'eficàcia dels Centres Cívics en la línia que se' n sol dir Acció Social (?). Però no estem tan convençuts que siguin instruments de culturització massa efectius encara que senyalen algunes línies d e reutilització molt positives especialitzant-los en els i n t e r e s s o s d o m i n a n t s al territori. Evidentment hi ha de tot i alguns centres han desenvolupat una tasca molt meritòria. Però la cultura s'ha d'establir a través de sistemes més relacionats amb la seva ròpia estructura (?). egurament per a la fonamentació i difusió de la cultura als barris és molt més adequat implantar-hi biblioteques, teatres d'assaig (?), escoles especialitzades, auditoris musicals, arxius i museus locals, etc. És a dir, institucions que, encara que sigui a petita escala, tinguin un sentit en si mateixes i generin la capacitat i la il·lusió de penetrar a altres nivells superiors".

descentralització de serveis municipals a cada un dels deu districtes de la ciutat. Els Centres Cívics foren u n dels darrers serveis transferits.

Simptomàticament, la descentralització dels Centres Cívics no s'aparella amb la constitució de cap instància de coordinació que vetlli per una certa coherència del model a tota la ciutat i faci possible determinades economies d'escala, procurant serveis comuns i activitats itinerants.

L'antiga Direcció de Serveis de Centres Cívics depenent de la Comissió Delegada de Descentralització i Participació C i u t a d a n a es converteix en Regidoria de Relacions Cíviques, bescanviant el seu tradicional

hipotètica e s t r a t è g i a d e promoció de l'associaaonisme a la ciutat, per fomentar l'accés dels ciutadans i ciutadanes a les associacions, i la r e c o n v e r s i ó v i g e n t dels voluntaris olímpics en col·laboradors de les entitats i associacions hi ha un abisme més que evident.

Pel setembre del 92 en ple fragor de la ressaca p>ostolímpica, Oriol Bohigas, regidor i arquitecte cultural d'una ciutat que, com més va, més s'assembla a l'ideal d'ivori dels patriarques del nou-cents (arquitectes i filòsofs a la Casa Gran i l'olimp a Montjuïc) es despenja amo un informe "Grades i desgràcies culturals de Barcelona' - que al llarg de

Podria ser la millor xarxa

g

En Feliu, un director de Centre Cívic

Centre Cívic Can Felipa. Foto: Miguel lópez

Petit Príncep d'un Centre Cívic deshabitat i inert. Cada dia obria la porta, encenia els llums, m'asseia al meu despatx i estava a disposició dels ciutadans del barri que vinguessin a formular-me una demanda que de ben segur no podria atendre.

Per sort no venien! (...) Cost zero, ara sí! -remuga críticament. Tanca la porta amb clau i la porta a Patrimoni per tal que la remetin a la cadena d'hamburgueseries que ha comprat el Centre Cívic."

A la vida real -que, com sempre, supera la ficció- a hores d'ara és un secret a veus que s'està tancant la negociació per tal de cedir la gestió del Centre Cívic Ateneu 1 Artesà de Gràcia al col·lectiu responsable del cicle "Tradicionàrius", que s'ha encarregat u n estudi de viabüitatp^ra la gestió privada de l'auditori del Centre Cívic Cotxeres de Sants...

Novembre del 92; a les pàgines de "La Municipal" (revista de l'Ajuntament de Barcelona per als funcionaris municipals) que dirigeix el tan inefable com pluriempleat funcionari Toni Puig, la secció "El funcionari Romagosa" fruit del no gens menys inefable funcionari Jaume Colomer relata en to de ficció científica les cabòries d'un funcionari director de Centre Cívic que ha d e tancar la b a r r a c a .

L'interés de la narració, intitulada "El cost zero com a objectiu" justifica q u e tot s e g u i t en r e p r o d u ï m u n extracte dels passatges més feliços: "En Feliu (...) està tot sol en el Centre Cívic mirant de redactar l'informe final. (...)

Reducció de despeses! -crida en Feliu enfurit en un punt i a part de l'informe, tot i estar sol. Aquesta és la consigna reiterada. Diuen que l'objectiu és estalviar. Estalviar? Des de quan l'objectiu d'un Ajuntament pot ser estalviar? (...) F*rimer em van fer reduir despeses d'activitats. Només podia fer coses que s'autofinancessin (...) El Centre Cívic es va anar convertint en un local privat (...) 1 quan ja havia arribat a l'autofinançament, va i em diuen que em reduiran la plantilla (...) Aleshores jo era el

No es confongui el lector creient que, a la fi, l'Ajuntament de Barcelona -en el seu llarg i singular camí de Damasc vers la transformació de la ciutat- ha vist la llum i, finiquitant els Centres Cívics, dóna la raó al moviment ciutadà que l'any 82 va escridassar l'Ajuntament durant la inaguració del Centre Cívic del G u i n a r d ó .

L'escandalós pacte de silenci valgui la paradoxa- a l'entorn del desè aniversari dels Centres Cívics a la ciutat i la indiferència postolímpica amb què avui l'Ajuntament de Barcelona afronta el futur del que, sens dubte, podria ser la millor i més extensa xarxa d'equipaments culturals territorials d'entre totes les ciutats d'Europa, no són més ue evidències e m e r g e n t s 'alguns mals majors que d e m a n e n ser d e b a t u t s en profunditat: la "ciutat de la cultura" que anuncien els jatricis, iquin paper atorga a a creació d'habits culturals entre els c i u t a d a n s i ciutadanes, a la correcció de la d e m a n d a c u l t u r a l , a la socialització dels llenguatges de les arts i la cultura? ^Com articula la ciutat dels prodigis cara enfora amb la realitat dels barris i dels districtes de Barcelona? Més enllà dels voluntaris olímpics, equines són les perspectives de la participació ciutadana a la ciutat?.

Els C e n t r e s Cívics d e l'Ajuntament de Barcelona han fet deu anys. Havien de ser la joia de la corona i corren el risc de convertir-se en la ventafocs del conte. Per si això encara no fóra suficient i calgués demostrar amb contimdència que cap desgràcia n o es p r o d u e i x aïlladament, quan els Centres Cívics m u n i c i p a l s s u r t e n secretamentper la finestra més petita, els Casals Cívics del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya arriben triomfalment a les portes de la dutat.

a [

Districte I Ciutat Vella

Drassanes Nou de la Rambla, 45 Tel. 443.17.54 Pati Llimona Regomir, 3 Tel. 268.47.00

Districte II Eixample Casa Elizalde València, 302 Tel. 487.80.92

Districte III Sants-Montjuïc Casa del Rellotge Llobregat, s/n.

Tel. 432.24.89/432.16.99 La Bàscula

Foc, s/n.

Tel. 422.43.00 Cotxeres de Sants Sants, 79 Tel. 431.87.83/78.47/54.56 Hostafrancs (Casinet) Rector Triadó, 53 Tel. 423.04.40 Blai Blai, 34 Tel. 441.36.79

Districte IV Les Corts

Can Deu PI. Concòrdia, 13 Tel. 410.10.07

Districte V Sarrià Casal de Sarrià FI. Cirici Pellicer, 2 Tel. 205.02.29

Districte VI Gràcia L'Artesà Travessia St. Antoni, 6-8 Tel. 218.44.85 La Sedeta Sicília, 321 Tel. 459.12.28

El Coll Aldea cantonada Duran i Borrell

Districte VII Horta-Guinardó Guinardó Avgda. Mare de Deu de Montserrat, 134-136 Tel. 433.24.94 El Carmel Santuaris, 27 Tel. 429.08.09 Casa Groga Avgda. del Jordà, s/n.

Tel. 418.65.31 Matas i Ramis Feliu Codina, 20 Tel. 358.08.50

Districte VIII Nou Barris Zona Nord Avgda. Rasos de Peguera, 19-33 Tel. 359.25.24 Torre Llobeta PI. San ta Fe, s/n.

Tel. 358.56.14

Districte IX Sant Andreu La Sagrera Martí Molins, 29 TeL 351.17.02 Sant Andreu Gran de Sant Andreu, 111 Tel. 311.99.53 TriniUt Vella Foradada, 36-38 Tel. 345.70.16 Bon Pastor Psg. Enric Sanchis, s/n.

Tel. 314.79.47 Baró de Viver Oariana, s/n.

Tel. 345.73.93

Districte X Sant Marti

Sant Marti de Provençals Selva de Mar, 215 Tel. 308.68.03 Can Felipa Pallars, 277 Tel. 266.44.41

13

CARRER

Febrer 1993

Francesc Català-Roca: l'ull més jove del segle que ve § I-

Marta Pluja Fer una entrevista al senyor Català-Roca es va convertir en més d'una hora de conversa en el seu taller de Gràcia. Haig de reconèixer que mai ningu no havia fet tan poc cas de les meves p r e g u n t e s , però la veritat és que ni jo mateixa no 'i vaig d o n a r importància p e r q u è em trobava s u b mergida en la saviesa que proporciona haver passat seixanta anys mirant la vida per un objectiu. Però tot i així em vaig esforçar per complir la meva tasca, i aquest és el resultat.

Expliqui'ns una mica com ha anat la seva vida El meu pare era retratista a Valls, que es on vaig néixer, i resulta que en aquella època, l'any '22, tots els fotògrafs eren retratistes. L'any '30 o el '31 va decidir venir a Barcelona i dedicar-se a la fotografia industrial i publicitària. Un any abans de la Guerra Civil li vaig dir que volia treballar amb efl i deixar el col·legi. Al final vam arribar a un acord: als matins treballaria amb ell i a les tardes aniria a l'acadèmia Cots. Abans de la Guerra ]a era professional.

Eren moments difícils per començar una carrera, no creu?

D u r a n t la g u e r r a vaig passar a treballar al Comissariat de Propaganda -l'havia coordinat el meu pare amb en Miravitlles-. Llavors m'inte-

Francesc Català-Roca, fotògraf nascut el 1922, quan "tots els fotògrafs eren retratistes", com el seu pare, s'ha convertit en el primer de l'Estat i en un dels millors d'Europa. Enemic del flash i de la diapositiva, creu que l'única manera de fer la feina ben feta és acabar-la un mateix, per això opina que avui dia "els fotògrafs han perdut categoria". Català-Roca coneix el seu paper i reconeix que és un avançat a l'època, i per això se'n sent orgullós, admet que les seves fotos són del segle XXI, però és molt lluny de la pedanteria. ressaven més les arts gràfiques i com que teníem una màquina d'offsset petita, treballava a la impremta fent els fotolits per passar el tiratge. Després em vaig posar a treballar altra vegada en fotografia, però més que res fent fotografia industrial i r e p r o d u c c i o n s d e quadres. Després de la guerra ens van salvar les reproduccions de quadres.

Abans de la guerra ja era professional.

Però després va canviar...

Sí, a finals dels anys '50 ens varen obrir les fronteres, perquè havíem estat aïllats, primer per la Guerra Civil i després per la Guerra Mundial.

Creu que era més difícil ser bon fx)tògraf abans que ara?

Sí, abans només podien fer fotografies els fotògrafs. A més, abans els fotògrafs eren els rics que podien tenir una càmara, perquè valia molts

quartos. En canvi ara, amb una màquina d'aquestes que ho fan tot, tothom és capaç de fer fotos.

Però no és pas el mateix fer fotos que ser fotògraf!

L'única cosa és que ha pujat el nivell, que estava a un pam de terra, però el fotògraf de veritat l'han abaixat. Abans el fotògraf era professional.

Què és el que més l'atrau d'aquesta professió?

Jo he tingut dues aficions.

Una és fer fotografia i l'altra és viatjar. I m'no vaig anar posant en condicions, per poder fer les dues coses. Per això la fotografia l'he fet viatjant.

Quina consideració té de v o s t è mateix com a fotògraf?

Ara us puc dir una cosa p e r q u è ja no m ' i m p o r t a : jo e s t i c m o l t a v a n ç a t en fotografia, però és lògic, p e r q u è tot^ la vida me l'he p a s s a t p e n s a n t en el mateix. En fotografia estic al segle XXI, de les altres coses res, però en fotografia sí. De l'únic que d u b t o és de si estic a 1 any '20 o al

'30. (Es posa a riure).

En què es fixa, què busca en una foto?

Jo no les veig les fotos, les pressento. És pura intuïció.

Què és el més important que li ha passat a la vida?

Poder viure. Es fa difícil de dir, perquè no les pots pesar.

L'any '50 i el '51 vaig guanyar el premi Ciutat de Barcelona, els dos anys seguits. A més, l'any '51 també vaig guanyar el de cinema. Després també vaig guanyar un premi molt important, que em va permetre d'establir-me. L'any '45 em vaig separar del meu pare i vaig venir aquí, a aquest mateix local. Vaig llegir que la casa Domecq havia convocat un concurs de cartells i m'hi vaig presentar, no per guanyar-lo, sinó per v e u r e ' m a m b els altres. Un dia agafo La Vanguardia i veig que he guanyat el primer premi. Era formiclable, una barbaritat! Ara deu fer deu anys que em van donar el Premio Nacional de Artés Plàsticas, a Madrid, i ara farà un any que em van donar el mateix a la Generalitat.

Després em van donar la Creu deSantJordi i m'han fetFillHono-

rable de Valls.

Així doncs, es deu sentir estimat?

Sí, no em puc queixar.

Pensa que ha creat escola?

R: Home...sí... Jo crec que sí.

Li agrada la idea?

Sí... el que passa és que la fotografia és jove. Preparant aquesta exposició d'en Miró, m adono que aportaré molt a la fotografia, i espero que la gent també se n'adonarà.

Jo no les veig les fotos, les pressento Quins avantatges té ser famós?

Jo e s t i c m o l t a g r a ï t p e r q u è no he anat mai al darrere de ningú.

Com veu Barcelona avui dia?

A l g u n d i a faré u n a exposició de fotografies meves dels anys '40 i '50, i tinc fotos que la gent no creurà que siguin d'aquí.

Li agraden l e s transformacions que ha sofert la ciutat?

Sí, sempre és interessant.

El que tinc ganes de fer és un llibre, - que no sé si el p o d r é fer, ja - s o b r e l'anarquia que hi ha a Barcelona, que també té el seu encant.

14

CARRER

Febrer 1993

<

La Rambla de Sant Andreu

o IX

La Rambla de Sant Andreu ha estat d u r a n t dècades l'escenari de la vida festiva i col·lectiva de tot un poble. Tant les festes majors, com les ballades de sardanes, les fires de tota mena i els esdeveniments importants es feien a la rambla. Però als anys 60, la dèria del cotxe convertí la rambla en una via ràpicia, tot i que els veïns sempre han d e m a n a t de recuperar el seu disseny originari, com a passeig, per celebrar-hi la vida lúdica del barri.Ens van prometre que les rondes beneficiarien els barris p e r q u è n'alleugeririen el tràfic interior. Ara Sant A n d r e u pot guanyar un passeig nou per al barri al final del carrer Gran.

En fer la primera fase, al carrer N e o p à t r i a , es feu recular la tanca dels terrenys del Vapor del Fil, avui Can Fabra, i les explanacions arribaren fins a la via Nord, la Meridiana actual.

La rambla de Santa Eulàlia

Roser Argemí Capa l'any 1860el municipi de Sant Andreu del Palomar necessitava estendre's perquè la seva població havia augmentat molt i s'iniciava un fort desenvolupament industrial. Només podia urbanitzar els terrenys cap a ponent, en direcció a la muntanya del Turó de la Peira, perquè les terres properes a la ribera esquerra del rec comtal, de regadiu, eren necessàries per al conreu intensiu.

L'any 1877 l'Ajuntament de Sant A n d r e u ael Palomar acordà la urbarútzació de la rambla per començar l'expansió de la ciutat i decidí d'obrir un carrer ample que comuniqués el poble amb el municipi veí d'Horta. El nou passeig es va traçar sense seguir cap corriol ni camí antic, per t e r r e n y s de c o n r e u , travessant propietats de la fàbrica de Vapor del Fil i altres terrenys particulars sense edificar. Només es van haver d'expropiar unes poques cases baixes que barraven el pas

Nota: dades facilitades per l'Associació de Veïns de Sant Andreu, procedents en molts casos de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Andreu.

Manifest "Volem la rambla acabada ara' EI moviment veïnal basa la campanya a favor de la rambla en els punts següents: 1. Cal retornar a Sant Andreu una de les senyes històriques de la seva identitat, la rambla. El passeig central, amb signes de futur - elements funcionals i oferta comercial - ha de recuperar el valor tradicional de totes les rambles, ser centre d'acolliment de les activitats lúdiques dels ciutadans de Sant Andreu.

2. El Passeig Fabra i Puig i Onze de Setembre no han de convertirse en una via ràpida de connexió entre la rambla Prim i la Meridiana, potser les intencions dels tècnics municipals.

L'aprovació que el ple de districte del 6 de febrer del 1988 va fer del disseny futur de la rambla semblava suficient per garantir que els ciutadans volien un passeig i que estaria acabada en un espai de temps raonable. Han passat cinc anys ; s'han acabat les rondes que havien de descongestionar la Meridiana, la prioritat viària de l'Ajuntament. En aquests cincanys només s'han construït tres-cents metres més de rambla i ni tan sols s'ha recuperat l'espai de l'antiga rambla de Sant Andreu, des del carrer Gran de Sant Andreu fins a la Meridiana pel que fa al nostre districte.

Ara és el moment de recuperar la vida als barris, ara és el moment de la rambla de Sant Andreu.

L'associació de veïns de Sant Andreu del Palomar exigeix a l'administració que continuï duent a terme, i sense cap canvi, el projecte aprovat el 1988 i consensuat amb el moviment associatiu i les forces polítiques democràtiques. - Ahir ens mobilitzàvem diuen els veïns - i ara ho tornarem a fer perquè volem la rambla acabada ara.

A la segona etapa, a partir del 1885, es construí el tram fins a l'església de Santa Eulàba i finalment s'obrí la rambla fins al carrer de Sant Andreu tirant a terra unes cases antigues i enxiquint elpati de l'Ateneu de Sant Lluís Gonçaga.

El 1887 s'instal.là el gas a tota la rambla, i a d'altres indrets del poble, i es decidí que els fanals de les cantonades, uns dos-cents, cremessin tota la nit.

El 1892 es millorà l'entorn: s'hi plantaren arbres i s'hi posaren bancs i voreres. Tenia el clàssic traçat de passeig central ample per als vianants, amb fileres de plàtans, dos vials per carruatges a banda i banda i les dues voreres a tocar de les cases. Després s'hi afegiren fonts i es posaren llambordes als vials.

El plànol fet el 1903 per l'arquitecte Pere Falqués expressa ja clarament l'objectiu del passeig i els seus voltants: esdevenir un petit eixample del nucli antic de Sant Andreu.

Passats uns anys, el 1919, li canviaren el nom: de rambla de Santa Eulàlia passà a Passeig Fabra i Puig, en homenatge als industrials filadors que tanta vida i ocupació havien donat als ciutadans de Sant Andreu.

Malgrat les protestes dels veïns.

Sant Andreu va ser agregat al municipi de Barcelona igual que els altres pobles del pla de Barcelona.

Durant la segona República la rambla de Sant Anàreu es p)erllongà des de l'església vella de Santa Eulàlia fins al parc del Turó de la Peira.

La destrucció del passeig Era a finals d'estiu. Un client

entrà a una petita bodega que hi havia a les prim.eres cases del costat dret de la rambla. Es quedà parat en veure la botiga buida; només hi quedaven algun got i poques ampolles.

- Que tanca? - demanà el client al comerciant, un senyor gran de mitjana estatura, amb els cabells blancs i l'aspecte molt polit.

- No, no; és que m'ha arribat l'hora de jubüar-me. Però ja pot veure el que estan fent amb la Rambla, la nostra Rambla. A cada arbre que tallen, més ganes em vénen d'anar-me'n.

Cregui'm que algun dia, i no molt llunyà, voldrem el passeig altra vegada. 1 pensar que ara tot ho trenquen per la fal·lera dels cotxes.

I així fou com destrossaren el passeig.

El 1969 l'Ajuntament franquista, per la pressió dels cotxes a la ciutat -era l'època del boom de l ' a u t o m ò b i l - va s o t m e t r e l'urbanisme al cotxe i decidí de convertir molts carrers en vies ràpides. A la Rambla de Sant A n d r e u tallaren els arbres, ampliaren les voreres i convertiren el passeig central en pas de cotxes, tai com és actualment. Van estroncar la

raó de ser del passeig gairebé centenari: punt de trobada dels ciutadans del veïnat.

El 1975 s'obrí el darrer tram en direcció al mar allargant la via ràpida per als cotxes, que actualment s'anomena passeig Onze de Setembre.

Molts veïns d e Sant A n d r e u , q u e no s ' h a n conformat mai amb la pèrdua del passeig i, amb més o menys força, sempre han volgut recuperar la Rambla tal com era, van iniciar una campanya exigint q u e s'acabés la urbanització com a passeig de tota la Rambla. Després de moltes mobilitzacions, s'iniciaren les negociacions amb l'Ajuntament. El 6 de febrer de 1988 el ple del districte va aprovar el projecte d'Olga Tarragó de recuperació de la Rambla com a passeig que ha de tenir una part central de 10 metres d'amplada des del carrer Gran fins a Concepció Arenal.

Arxius Municipals de Districte Ciutat Vella PI. Bonsuccés, 7, cntr. 6è.

Tel. 317.87.99 (ext.29) - 317.83.69 L'Eixample València, 302 Tel. 215.86.15 (ext.27) Sanfs-Montjuïc I'l. Màlaga, 2-4 Tel. 332.47.71 Les Corts PI. de la Concòrdia, 13 Tel. 410.10.07 Sarríà-Sant Gervasi PI. Cirici Pellicer, s/n.

Tel. 205.41.04 (ext. 15)

Gràcia Camèlies, 34-38 Tel. 285.03.57 Horta-Guinardó Rda. del Guinardó, 49 (Parc de les Aigües) Tel. 433.03.03 (ext.233) Nou Barris Avgda. Dr. Pi i Molist, 133 Tel. 350.50.{K) (ext.239-253) Sant Andreu Ignasi Iglesias, 33-35 baixos Tel. 346..39.90 Sant Martí Clot, 228 Tel. 351.50.14

autoescola MUELH L'AUTOESCOLA FAMILIAR ENSENYAMENT BILINGÜE

Català-Castellà Rambla Prim, 83

Crístóbal de Mourà. 217 Tel. 266 19 57 08019 BARCELONA

TODA CLASE DE SEGUROS

15

CARRER

Febrer 1993

Els bars de la ciutat A Barcelona hi ha mols bars i de tota mena: cafès-bar, discoteques, bars musicals, de cambreres o meuques, de gais i restaurants. Hi podràs fer de tot en un bar sempre que no et passis molt. En alguns hi podràs lligar, en altres escoltar, mirar o xerrar, coneixeràs cambrers que et faran de capellans, f antasmiíles que et voldran embaucar, gent de diners amb ganes de connectar, ambients que et fascinaran i locals que t'enlluernaran.

Àngel Juez Si agafem un plànol de la ciutat i imaginem una agulla en cada punt en el que puguem trobar un bar de nit, observarem que hi ha barris molt més densos que altres.

Això és degut al caràcter privat i discret de molts dels barris de la nostra ciutat. La majoria dels barris utilitzen els seus bars per consum intern, no acostumen a fer publicitat dels seus secrets, malgrat que hi ha excepcions: per exemple el barri del Clot és un barri tranquil, però en canvi té un dels locals més punteros de la ciutat, 'Distrito Distinto'.

Sempre es fa de dia al 'Dis Dis'

^WM

DISTRITO Al costat del Clot hi ha Sant Andreu, que encara és més silenciós. En canvi acull el sorprenent 'Soweto' on Santiago Rocku organitza els niillors concerts de m'yusica africana de la ciutat.

Un poc més cap al mar hihha Sant Martí de Provençals, on gairebé no hi ha res. No és el mateix un barri que un districte: Sant Martí pertany al mateix districte que cl Poblenou., Poblenou és un barri ideal per al consum extern, els seus amples carrers faciliten l'aparcament i pel seu passat industrial no està massa habitat.

'Zeleste' va posar el que faltava, 'El Ceferino' la pebra, 'El Psicodromo', la sal, 'La Boveda' van fer parla; 'El Puerto 'Hurraco' es fatal.

Seguint la línea del mar, topem de morros amb Ciutat Vella, la més bella. El primer dels seus b a r r i s es 'La Barceloneta' que rep rioctàmbuls barcelonins cap a ja matinada. Per sobre de la Barceloneta hi ha el barri de la Hibera, mític pels seus garitos'. En aquests moments ^Mudanzas', 'El Nus', ' M i r a m e l i n d o ' , 'Gimlet' i

CAP I CUA

'Lapsus' estan a dalt. Es troba a faltar l'antic Zeleste. Als límits de la Ribera destaca 'El Microclima' del Palau de la Música amb l'espai fotogràfic 'Marple Syrup', 'El Fist', local de radicals reciclats únic a la zona i 'La cava del Palau' com a cirereta confitada d'aquest cocktail suggerent.

A l'altra banda de la Via Laietana trobem el Gòtic consagrat. El Gòtic barceloní és un barri que com els bons vins té denominació d'origen.

En el Gòtic hi ha bars de reserva com 'El cafè de l'òpera', que cada dia funciona millor.

'El Paraigua' és el bar mes

ESPECTACULOSINFANTILES Payasos llusionistas Polichinelas Faquires Ventrílocuos OTROS SERVICIOS Organistes Duos musicales Conjuntos baile Tunas Valencia,2, 6^68-08015 BARCELONA Tel. 226 17 02

barri jueu. El Call. A Sant Domènec del Call, ben a prop de la famosa 'Vinateria del Call' hi ha hagut un reciclatge de bar de m e u q u e s a l'encantador i pacifista 'Meson del P e r e g r i n o ' , l ' ú l t i m a novetat del Gòtic.

En travessar les Rambles trobem un Raval sorprenent.

Si ens prenem un còctel a 'Boadas i baixem caminant cap el mar observarem les i m p o r t a n t s actuacions de l'Ajuntament durant els últims anys; l'arribada massiva de guiris i m u s u l n a n s h a n transformat en més pintoresc l'estimat barri del Raval. Farcit

de tota la vida de b a r s marginals, s'hi ha afegit un bon nombre de restaurants musulmans. Als seus bars més importants gairebé no s'hi pot entrar. Hi ha ambients com el del 'Marsella', ideal per aprendre anglès, 'El London' per recordar vells temps. 'La IJodega Bohèmia' i 'el ciutat vella' expressen el passat i el present d'un barri molt ben definit per 'El pastis' i el seu explosiu veí 'El Cangrejo' que

seriós de la zona, 'L'Ascensor' acull el millor ambient.

'L'Antiquari' de la Plaça del Rei és ideal per petar la xerrada després d'un tranquil passeig. La nota musical del barri la posa el 'Harlem' que organitza amb entrada lliure grans concerts de jazz.

Per la zona d'Avinyó hi ha una curiosa ruta, amb parada obligatòria al 'Tarkus', 'La Musiqueta' o al 'Noche y dia' que donen pas a una renovada Plaça Reial, on la terrassa del 'Glaciar' o el soterrani del 'Karma' tallen el bacallà. Si ens dirigim cap al mar ens haurem de prende un fino a 'La macarena' un bar amb 'tablao' que té tot l'aire d'un pati andalús. Acabarem al Moll deia Fusta on les terrasses instal.lades per l'Ajuntament es van consolidant, destacant la terrassa del 'Dismar' pel seu ambient post-modern. En ple cor del Gòtic es troba el ha revolucionat la zona fent que els guiris i els xaperos col.laborin o r d e n a d a m e n t amb la resta de col.lectius urbans que atrets per la bellesa i la fama d'aquest local el visiten constanment.

Cap al tard s'imposa una copa al Raval on ben segur hi trobarem gent de teatre que a c a b e n d e p l e g a r . Per arrodonir la visita i si volem ballar, res com 'Els Enfants', m a l g r a t que els han ampliat i ja no són terribles com abans.

Després d'aquesta macro-ruta p o d e u imaginar que a més de beguts, estem cansats. Barcelona és molt gran, però us prometem una propera entrega de la resta de la situació.

Hotel Bernat II **** de Calella Plaça Rompeu Fabra s/n CALELLA - Telèfon (93) 7660133

Condicions Especials per Associacions de Veïns: 50% Descompte Tarifa - 50% Allotjament i pensió completa 9.540 4.770 (nens fins a 14 anys GRATIS) A 100 m de la platja Habitacions amb: Piscina a l'aire lliure Telèfon directe Piscina climatitzada TV antena parabòlica Sauna - Jacuzzi - Fitness Calefacció-aire condicionat Pàrking Minibar - Terrassa -Fil musical Oferta vàlida de gener a abril de 1993 ESPECIALITZATS EN BANQUETS DE NOCES I CONVENCIONS

16

CARRER

Videojocs: innocent o o culpable?

-I LU

ü

OC <

Aquest ha estat l'any dels videojocs i molts pares es pregunten: he fet bé de comprar-lo? Quin perill pot suposar? Aquest article no pretén defensar ni combatre els videojocs; possiblement, com en quasi tot, el problema no es troba en l'aparell sinó en l'ús racional que d'ell en fem. Tanmateix, existeix un vell consell que els pedagogs mai no ens cansarem d e repetir als pares: predica amb l'exemple.

ÍD LÜ

CC D

•obrer 1993

LLIBRES

La C h a n c a : u n b a r c e l o n è s e n A l m e r i a Revts Caparrtís 1 j C'iwnca t'S un hamt» [^x)bre y Uent) de luz do la ciudad de Almeria. Es una ctilina ftirrada de casas blanqueadas ctm cal que bajan hacia el mar. !.as calles stin angostas, cliiquilltis harapientos juegan entre la basura.L··>sservicios mínimos funcionari de modo precario, es casi insalubre.

Juan Cxjytisolo, animado ptir untis emigiantts de Almeria, fue, de esc ya hace algunos afios, aUí de viaje. Su aíntemplacitín del lugar y de sus habitantes nos dtscubren un mundo nuevo. Es un harceltinés el que mira una realidad hiriente, ts un hombre proctxjente de una tierra "mas alta, mas rira, mas feliz" el que se stjrprende ante la pobreza, la incultura, ^la infeliddad?

IM Clumai es una novela ctm voluntad dtxiimental que quiere fx)ner de relieve una injusta realidad stxdal. Es un rcLito que critica de modo acerbado una Espaïïa

dolorosa ejempliticada en el barrio almeriense. Es hi ChniiLa una novela de àgil kvtura que destribe ct)n temura un liigi\r pobre y oK'idado. El escritor, perteneciente a otro mundo, se solidari/a con la penúria de aquellas gentes, de aquellas tierras.

M ; V ) 1 i\ t !M)|( I

La Chanca

- S o » B«Td X aMowc* Brava

i

CINEMA

" U n l u g a r e n el m u n d o " : u n lloc p e r a la solidaritat Pepe Nieves

Foto:Montse Cabo

Antonio Bartolomé Centre de Video Interactiu Universitat de Barcelona "Kl capellà es va aixecar i li va dir enèrgicament: - Menys llegir i mes treballar és el q u e vostè necessita."

Encara que sembli estranx , no fa tants anys que llegir era, com a mínim, sospitós. Hs clar q u e q u a n va a r r i b a r ia televisió, el llibre es \ a convertir en objecte de cultura; al cap i a la fi, ja teníem un nou culpable: la petita pantalla.

- Menys mirar la televisió i més llegir.-acon.sellaven.I vet aquí que la televisió (i per suposat el cinema) han estat desplaçats pel nou perversor de m e n t s infantils: els videojocs.

S'ha arribat a afirmar que els videojocs creen addicció, que els joves es gasten molts diners en les sales de joc, que els distreuen dels estudis o d'altres diversions més sanes, com són els esports. Fins i tot causen atacs epilèptics. jAra com ara jugar amb videojocs és gairebé tan pervers com fumar!

Algunes investigacions interessants Existeixen diferents i n v e s t i g a c i o n s q u e coincideixena dirqueels videojtxrs no creen addicció, no f>as més que el futbol, per citar un exemple. Sens dubte, el temps emprat en videojtxrs no pot competir ni de bon tros amb el dedicat a la televisió. Hn una investigació d'Edna Mitchell, realitzada al llarg d e cinc mesos, la mitjana de temps dedicada als videojtxrs era de 42 minuts per família. S'ha de

tenir en compte que a moltes famílies hi havia mésd'un nen.

Per la mateixa època, els nens de menys de 6 a n v s veien d u e s h o r e s i mitja d e televisió diària, als Estats Units.

Un altre treball de 13a vid Brooks sobre 973 joves q u e a c u d i e n a les sales de videojocs a Califòrnia, va demostrar que a p r o x i m a d a m e n t la meitat dels nois jugaven a m b les m à q u i n e s m e n v s d e la meitat del t e m p s q u e es q u e d a v e n a r!nterit)r d e les sales: la resta del t e m p s l ' e m p r a v e n en a c t i v i t a t s uc enriquien el seu nivell e socialització, integrantse en g r u p s , xerrant.

Els videojocs a les sales no són tan cars. El mateix David Brooks va trobar q u e el 80 p e r cent d e l s n e n s entrevistats gastaven m e n y s d e 500 pessetes per s e t m a n a , tant com u n a entrada d e cinema. N o m é s el 7 per cent gastaven l'equivalent a u n e s m o r z a r .

Un altre tema apassionant: videojocs i violència. Daniel A n a e r s o n ha r e m a r c a t el c o n t i n g u t violent d e molts videojocs, p e r ò tan violent com el d e molts programes de televisió o còmics. De fet, s'ha trobat que "Space Invaders" i "Roadrunner" e l e v a v e n el nivell d e joc a g r e s s i u i d i s m i n u ï e n el nivell d e joc prosicial en nens de 5 anys d'edat, però tant el videojoc com el p r o grama a u d i o v i s u a l ho feien en el mateix grau.

Tanmateix, els mateixos investigadors trobaren posteriorment que dos videojocs no individuals (un competitiu i un altre cooperatiu) van d i s m i n u i r el nivell d'agressió en els jocs d e l s nens.

Una c o n c l u s i ó p r o v i s i o n a l és q u e els vitieojocs violents

a

en grup (per exemple, videoboxa) a c t u e n d e m a n e r a catàrquica o relaxant, mentre que els individuals ("Space Invaders") fxxJrien estimular l'agressió. l'erò, serveixen r>er alguna cosa? Un estudi de l'atricia Creenfield mostra que, a més de desenvolupar els reflexos i la percepció visual, en molts videojtxrs c^ desenvt)lupa una gran capacitat d'interpretacití.

Alguns videtijocs, com els relacitinats amb la conduccit) st'>n autèntics simuladtirs que dt^itjaria qualsevt)! auttiesct)la.

Eric Wanner ha fet ntitar que els vidtKijtxrs nt) tt)talment preprt)gramats ptxien resultar tístímuls eficaços p>er la creacit). Aquesta nti és la situació en els vidtKjjtxrs que hi ha a les sales de joc o en molts d e domèstics. Tot això ens demostra que un nen ptit escollir en base a criteris de dinamisme de seqüència i grau d'excitació, però també ptxiem afegir-hi altres criteris, com el que el videojoc permeti aquest marge de creació (en "Robot Wars", el jugador ha de programar p n m e r el robot que ha d'emprar).

La investigació sobre els videoiocs és als seus inicis. És difícil afirmar ara els seus efectes tx?nèfics o pemicit>sos, però s'estén la sospita que en certs aspectes aquests aparells o prtjgrames informàtics estan ajudant els nens a preparar-se per al món que els ttxra viure, jxitser millor que la mateixa escola. És difícil r e s u m i r en aquestes p o q u e s línies les possibilitats dels videojtxrs.

Però si al final vtwtè té un fill i desitja que llegeixi o practiqui més t?sp)ort, el camí és mtilt senzill: comenci vostè primer.

Pertiuè rtíctineixerà que entre quedar-se assegutquiet,a veure la televisit>, i jugar amb un videojfx:, si vostè fora nen tambt' esa)lliria la segt>na tipcitV

"Un lugar en el mundo", última pel·lícula del director argentí Adolfo Arislarain, és una bufada d'aire fresc en el marasme cinematogràfic dominat pel violent cinema nord-americà. "Un lugar en el mundo" va obtenir la Conxa d'Or del passat Eestival Internacitmal de Cinema de Sant Sebastià. Plantejada com un westem, amb clares referències a "Raíces profuncias", el film narra en primer terme la necessitat de soliciaritat humana, en un mtín egtiista necessitat d'éssers capa(;os de viure pels més dt·sprt)tegits.

La història arrenca amb l'arribada d'un enginver espan\t)I (José Sacristàn), contractat pel cacic d'una comunitat rural per realitzar un estudi geoliígic. Ea trobada amb una família encapçalada per un mestre (excel·lent Eedenco l.upi), la sewi dona, ia docit)ra de la comunitat (Cecília Koth) i ima monja (l^-onor Benedetto) li despertarà la consciència de classe ensopida i la seva admiracit'i cap a l'entrega d'aquests éssers cap als que pateixenopressit'),analfabetisme, misèria,etc... Aquest tilm intens, emotiu, sensible i sincerés narrat des de la mirada d'un nen camí de l'adolescència.

El seu èxit, merescut, em fa pen.sar cjue en el món hi ha un lloc per als que creuen en la solidaritat per sobre de falsos egoismes.

•ELEVISIO

La catarsi Carmina Roig

Des de sempre la humanitat ha necessitat expiar les seves culpes i purifitar-se a través del dolor dels altres. Això ja ho sabien molt bé els grans tràgics grtxs i el públic que assistia a les seves reprtísentacions en stirtia amb l'ànim Ik^gta-. Però la tragèdia al teatre t) al cinema és ficcit) i segueix unts regles tstablertts. Al final, actt)rs i espectadors es treuen la màscara itomenaserelsdesempre.

1x1 televisiófinsara es limitava a mt)strar-ntis la realitat en els progranxs informatius i, per tíint, es limitava a infomiar; perií ptxa pK s'està imposant la mcKJa americana dels "R'alitv shows", i's a dir la "realitat esp>ect»icle".

Ara la inítirmacit) o la ficció no

ens serveix, ens cal furgar en el més profund de les ferides dels altres les reals, no les fictícies- per satisfer la nostra morbositat i fer-nos oblidar la meditxritat quotídiana.

Amb el beneplàcit dels pt)ders fàctics i la nostra complicitat passiva, certs periodistes de la televisió no fan res més que servirnos en safata l'espectacle de circ del dolor humà. I nosaltres, els telespectadors, aconseguim la catarsi però ja no ens trèiem la màscara, la duem posada tot el dia.

Qui ultrapassa els límits de l'ètica a la televisió? Els que ser V e i x e n l'espectacle, els i.]ue el pemieten o els que l'acceptem amb passi\'itat?

m

17

CARRER

Febrer 1993

La seguretat a les instal·lacions de gas En la utilització del gas, com en qualsevol altre energia d'ús domèstic, cal complir unes normes elementals d'ús per gaudir-ne amb seguretat. Conèixer i aplicar aquestes senzilles regles és cosa de tots, i cada un de nosaltres té unes responsabilitats clares en aquesta tasca.

SecjUrcTèí

Concepte

Inspecció

Revisió

Obligatorietat

Empresa subministradora

Usuari

l'eriodicitat

Cada 4 anys

Cada 4 anys

Documentació

Acta d'inspecció periòdica

Certificat de revisió

Forma de pagament

Sense cap ct)st

Pagament a través del rebut del gas

Realització

Empreses col·laboradores

Empreses col·laboradores

^ ^

Carta de presentació Avís a la porteria de la 1- visita Carta de defectes (si hi fossin) Carta notificació absència Carta resum de la inspecció periòdica al representant de l'immoble Carta de persistència dels defectes a la instal·lació individual Justificant de correcció de defectes a la instal·lació i / o aparells

•ÍÍÍÍS*-;

En cl marc de la reglamentació vigent, l'empresa suDministradora té l'obligació de mantenir en bon estat totes les instal·lacions de la seva propietat, és a dir la xarxa de transport i distribució del gas canalitzat des dels seus llocs d'origen fins a l'entrada de les finques i dels edificis. Peraquest motiu realitza periòdicament treballs de conservació i sub)stitució de les canalitzacit)ns, per assegurar-ne l'estat i funcionament correctes· Pel que fa a les instal·lacions

interiors de les finques i habitatges, l'empresa subministradora ha de realitzar una inspecció cada quatre anys vigilant l'estat de les parts visibles de la instal·lació i ha d'informar l'usuari de les possibles irregularitats que pateix la seva instal.lació. Si els defectes de la instal·lació individual són crítics, es tancarà la clau de pas, que aïllarà o interromprà el subministrament de forma parcial o total.

en bones condicions les instal·lacions interiors, bé siguin les del propi habitatge bé siguin les de la finca, cas en el qual es farà mitjançant la comunitat de propietaris o l'administrador· Per això cada quatre anys han d'encarregar una revisió periòdica a una empresa instal·ladora autoritzada, que revisarà la instal.lació i els aparells de gas i estendrà el corresponent certificat de revisió periòdica. LJna còpia d'aquest certificat ha de ser enviada a l'empresa subministradora·

Responsabilitat dels usuaris Els usuaris han de mantenir

Recordi següents:

VIDA L'actitud negativa del coordinador de Nou Barris Fem una extret de la carta ue la coordinadora associacions de - - veïns de Nou — Barris, solidaritzant-se amb les queixes del barri de Roquetes,

va enviar a Pasqual Maragall a finals de gener del 1993, sobre l'actitud del coordinador del districte de Nou Barris, Jaume Tomàs:

La sida a les presons

Unes 200 persones es van concentrar el passat 2?> de gener davant la presó ModeL Exigien c|ue es respectin els drets dels interns malalts de Slt)A: aplicació de l'article W) del reglament penitenciari espanyol per als malalts terminals (dret a morir fora de la presé)) ; creació dels serveis necessaris per desenvolupar els tractaments màdics i repartiment de xeringues i preservatius·

m <

J^oraAcL,

Responsabilitat de l'empresa subministradora

z

Què, com, quan i qui ho fa

Comunicacions al client de l'empresa

Cóffsoàikak '^'W^

I-

.'E

consells

Tingui en bon c^tat la seva instal·lació Connec^ hé els seus aparells No obstrueixi lc>s reixetes de ventilació Mantingui en bon estat les sortides de fum Per facilitar l'acompliment de les seves responsaDilitats a l'usuari, l'empresa subministradora de gas canalitzat ofereix un servei addicional que consisteix a fer la irLspcx:dó i la revisió de les instal·lacions interiors dels habitatges al ma tei x temps. [Jaquesta forma l'usuari s'evita molèsties i l'empresa g a r a n t e i x la qualitat i qualificació dels treballs i del

personal que les realitza.

Un nou tub flexible metàl·lic Actualment existeix un nou tipus de tub que connecta la cuina amb la instal.lació fixa, que és metàl·lic flexible.

Aquest tub, que ofereix molts avantatges respecte al tub de goma tradicional, ja s'ha g e n e r a l i t z a t a totes les instal·lacions noves que es fa n.

A més l'empresa subministradora el posa a l'abast de tots els usuaris i en facilita la col·locació quan fa la revisió periòdica de les instal·lacions·

ASSOCIATIVA

(••••) En demasiadas ocasiones se dirige en tono insolente, altanero y chulesco· Incluso dirige frases despfctivas al movimiento asociativo y ha llegado a dirigirse en igual tono a dirigentes vecinales· Acude a las reuniones sin una mínima información, dice medias verdades y termina por alargar las soluciones y dar largas a los problemas, los cuales se hacen eternos· Otras veces tarda semanas y semanas en dar reunionesC··).

Ens sembla que les persones que treballen a l'administració es deuen als ciutadans i, per tant, no podem permetre que despreciïn cap veí o veïna que s'hi adreci· M a l a u r a d a m e n t més d ' u n funcionari, de carrera o de confiança, veu el ciutadà com l'enemic, que se li enfronta, o com el pesat de torn que reclama, sen.se saber com fer-ho.

D e m a n e m respecte per a t o t h o m , tal com diu la campanya 'Democràcia és I g u a l t a t ' , t a m b é per als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.

Recurs contra el pla del front marítim L'associació de veïns del P o l e n o u ha presentat, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un recurs contenciós-administratiu contra la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al f r o n t marítim del Poblenou. Aquesta acció legal, basada en la violació del d r e t fonamental a la participació ciutadana, busca la paralització del pla del front marítim.

I.es veïnes i veïns del Poblenou exigeixen que se'ls deixi participar en la planificació d ' u n projecte urbanístic que afectarà molt directament la identitat del barri.

Demà n e n 1a construccié) d'habitatge st>c i a l , p r o t e c c i ó al pt>tit comerç, i la planificació del sòl industrial i les activitats laborals.

Per altra banda, l'asso-

ciació de veïns ha encarregat a un equip d'experts de la Universitat Autònoma de Barcelona l'elaboració d ' u n estudi sobre l'impacte social d e les a c t u a c i o n s u r b a n í s t i q u e s previstes al P o b l e n o u · Això s'ha fet després de la reiterada negativa de l'Ajuntament a fer un pla global que contempli totes les necessitats i el futur del barri•

El m o v i m e n t a s s o c i a t i u recorda els amics Els més xells i el m o v i m e n t associatiu els coneixien bé· tin Nicolàs Cuircía, de l'Associació de \'eihs dl' Torrellobeta, un hc)me alegre i combatiu que sempre estava a punt per tot, Alfons Caparrós, de l'Associació de veiiïs del Turó delaPeira, No els oblidem pas·

oc

o IXJ (/)

<

18

CARRER VIDA

ASSOCIATIVA

Principales propuestas de la Plataforma pro Defensa y Potenciación del Transporte Publico

.'!»>

1. El actual endeudamiento de TMB debe ser asumido por parte de todas las administraciones involucradas: ayuntamientos-EMT-Generaíitat y Gobierno Central.

2. Constitución de la autoridad única del transporte que

gestione, coordine y planifique el servició en toda el Àrea Metropolitana. Participación de las entidades de la Plataforma en dicha autoridad única.

3. Desbloqueamiento del Plan Intermodal del Transpor-

Febrer 1993

,

te y su aprobación definitiva.

4. Urgente realización del Plan de Metro -largamente paralizado- con atención prioritaria a los barrios y localidades que lo reivindican.

5. Consultar la opinión de las AA.VV., los Sindicatos y

otras e n t i d a d e s ante la remodelación de 25 líneas de autobuses de TB. 6. Unificación tarifaria ponderada de los diversos modos de transporte.

7. Billete combinado o polivalente para los distintos medios de transporte de àmbito metropolitano.

8. Suprimir el recargo del Transporte sobre el IBI. 9.

Aparcamientos disuasorios en cabeceras de ciudades y del transporte publico.

10. Potenciación de otras formas de desplazamiento: ejes, zonas peatonales y carril bici.

11. Ampliación de los carrilbus en toaas las líneas metropolitanas.

12. Participación de la Plataforma en cuantas negociaciones tengan que ver con el presente y el futuro del Transporte Publico.

USCOB-UGT CatalunyaFAVB-CONFAVC-ACCIÓN ECOLOGISTA

Les cases dels okupes ja no existeixen Al darrer número de CARRER informàvem de la situacic) d'unes cases habitades per okupes al barri d'Horta. Pocs dies d e s p r é s d e sortir la publicació, els okupes van ser desallotjats per la guàrdia urbana i la policia en una espectacular operació 'en defensa de la llei'. Un okupa va dir: "ens tracten com a indesitjables. Ara ens h a u r e m de buscar la vida".

A c t u a l m e n t ni les forces de l'ordre ni les autoritats defensen el dret dels joves a un habitatge digne.

Viviendas del Gobernador Porfont S. Coop. CL. és una cooperativa d'habitatges que es va crear al caliu de l'Associació de Veïns del Casc Antic de Barcelona

V.RO.-MOLLET VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM DE COOPERATIVA

900 habitatges. 900 famílies c]ue, després de 40 anys de viure a m u n t e g a t s en vint metres quadrats, veuen com les administracions democràtiques, per fi, es recorden d'elles. No van ser objectiu olímpic i han hagut de passar d o t z e anys d e m o c r à t i c s p e r q u è la Generalitat i l ' A j u n t a m e n t es posessin d'acord per començar unes

obres que prometen ser massa llargues. Hom parla de sis a vuit anys.

Excessiu aquest termini per als vells i velles . ^Podran veure els seus ulls el que és viure en una casa digna? La seva existència, la seva història, es mereixen que Generalitat i A m n t a m e n t accelerin el ritme. Es possible.

Fa poc ho han demostrat.

Democràcia és igualtat

pisos amb pàrquing, 4 habitacions.

2 banys, cuina equipada, ca^efacdoifeigas natural, doble acristallament, fusteria exterior d'alumini, materials íde qualitat.

Zona de no^à urbanitziició, totalment equipada (zona verda, escoles, zona esportiva; mercat municipal...)

Perfectament comunicat (Autopistes A-7 i %1 7-dues linies de ferrocarril, RENFE*%sitoi)usos urbans i interurbans) yivenda: 9.090.000.- ptas.

Pàrquing : 1.515.000.- ptas.

Reserva - 300.000.- ptes.

Hipoteques a 15 anys des del 7"5% Subvencions a fons perdut fins el 15%

ÍACASOTI CREES MEJOU CHIE ESTÀS PBISONAS?

IHHI TODAS Y TOOOS, U N RESPETO. Aquesta campanya, firmada per diverses organitzacions a nivell estatal i amb el suport del Ministerio de Asuntos Sodales, vol recordar-nos el compromís adquirit per la Constitució espanyola de lluitar contra qualsevol conducta discriminatòria ja que els articles 13 i 14 estableixen la igualtat de tots davant la llei, sense cap discriminació per raons de naixement, ètnia, sexe, rehgió, opinió, minusvalidesa o orientació sexual. La campanya vol que les persones i institucions

COOPERATIVA D'HABITATGES PORFONT Informació: (93) 3 1 9 4 9 25

s'adonin que el rebuig de les diferències significa una violació dels drets humans, incompatible amb els genuïns valors democràtics consagrats en la Declaració Universal dels E)rets Humans, en el Pacte sobre els Drets Civils i Polítics i en el Pacte sobreels Drets Econòmics,Sodals i Culturals.

Malgrat el seu abast i el suport cjue ha obtingut per part de moltes autoritats, la campanya troba obstacles al govern civil per pt> der donar-se a conèixer públicament a Barcelona.

AGENCIA DE VIAJES G C 66

Súper ofertas Semana Santa PALMA DE MALLORCA

29.500 ptas 34.800ptas 48.950ptas LISBOA 49.700 ptas USNDRES TENERIFE 62.400 ptas Ymuchasmàsieesperanen: Malbrca77,esquinaViladomat-Tetf. 4306268/3224573 Aribau127,esquinaRosseltó-Telf.4193211

PAns

.liiidifi

19

CARRER

Febrer 1993

NOTICIARI DE LES ASSOCIACIONS EL PARC

SANTS

L'Associació de veïns del Parc informa, al seu darrer butlletí, d'un ampli informe sobre les obres de remodelació del barri, especialment de l'antic passeig de Carles I, ara passeig de Marina (nom que reclamava l'associació des de feia temps).

També es fa ressò del tancament de la biblioteca Folch i Torres que es trobava al bell mig del parc de la Ciutadella i per la qual es demana una nova ubicació.

El butlletí del Centre Social de Sants editorialitza sobre el darrer equipament de l'Espanya I n a u s t r i a l : u n a residència d'avis que, per

MONTBAU "Ressò", el butlletí de l'A.V. de Montbau, a més de publicar abastament els comptes de

l'as^ BUTU£Tl núm. 20

SANTANDREU SUD La portada de "La Veu de Sant Andreu Sud" reclama per al bari im semàfor a la cruïlla dels carrers Virgili i Doctor Sanponç. A l'editorial demana un canvi en l'actitud del Consell de Districte, donada la manca de comunicació cme ara existeix entre aquest i 1 assodadó de veïns. Ni tan sols una reunió per parlar dels problemes del barri. No és d'estranyar que el senyor Santiburdo resti sempre al "cuarto fosc" de "La Veu del Carrer".

" '\ Associació de Veïns, \ Comerciants i Industrials C El Triangle de Sants jr

EüMb It8<« 16 . Tolt *3' J6 «6 • Baií«í«,» (MOM auTUtTt MFORMATIU < CULTWAi

TRIANGLE DE SANTS

wm

p r o b l e m e s entre a d m i n i s tracions, no s'acaba de fer realitat. Un dels articles centrals és el dedicat a la remor que se sent sobre la possible privatització del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants. Un greu interrogant que tracta el dossier d'aquest número de "La Veu del Carrer"

la Festa Major (bona idea!), s'ocupa del nou hipermercat que s obre a la Vall d'Hebron.

Aquest es troba als baixos d'un dels edificis de la Vila Olímpica i és una promoció de tres m u l t i n a c i o n a l s . Si algú s'anima, els c o m p a n y s de "Ressò" fan un concurs per trobar una mascota.

Nota de la A.V. Casc Antic Ante los hechos acontecidos a una vecina de nuestra comunidad.

A partir de una detención con posterior traslado a comi?3ría, manifestamos nuestra inconformidad con las abunQantes irregularidades exislentes en el curso de estos acontecimientos. . ^ La actitud excesiva de agresión verbal y xenòfoba (alusión al color de la piel en téri^mos peyorativos e irrespeluosos) del personal de segu^dad del establecimiento"C y ^ • A pesar del intento manifiesto por parte de la implicada de resarcir económicamenle el "dafio" causado. El poste^or traslado a comisaría don^e continuaron los malos tra'os, insultos, y se llega a la ''gresión física (por exigir atencion mèdica para otra deteni'^a que la necesitaba con urgència) con el ingrediente xenófobo.

La deficiente "atención ^édica" posterior a la agre^19^^' la ausencia de asesora•'^iento legal inmediato, posterior a la detención.

El mutismo y la Qesinformación hacia los fan^iliares.

Las condiciones in extremis 6n las que se encuentran las instalaciones d o n d e se encuentran los detenidos, don^6 al parecer el descuido y "^alos tratos son hechos cotioianos y normales.

A QUIEN CORRESPONDA: -Exigimos delimitación de responsabilidades.

-Apoyo incondicional a la agredida.

-Rechazamos y nos oponemos a cualquier tipo de agresión e intimidación como ingrediente de uso en las detenciones, por respeto a los derechos elementales.

-NO A LA AGRESIÓN A LOS VECINOS DEL BARRIO

Jove de la Vemeda assessinat El passat 15 de desembre Pedró Alvarez Peso, u n jove veí de la Verneda, va ser assassinat a l'Hospitalet quan acompanyava la seva nòvia a casa. Un cotxe va estar a punt

LOtINAS ^ ^ M ^ HA^OS

_

^IWIMHIIIIHH

- • . - - - — ' •

VIDA No a la agresión a una vecina

CARLES PUB

\Mwaii

~ = " ~

El número extraordinari del butlletí informatiu i cultural de l'Associació de veíns, comerciants i industrials del Triangle de Sants és dedicat a repassar detalls de la vida del barri. Inclou un article i un poema dedicat a la desapareguda Mary Santpere.

Dins aquest número especial de Nadal, trobem un article sobre "El Cant dels Ocells" de Pau Casals, una nadala.

ASSOCIATIVA

d'atropellar-lo. En la discussió posterior, el conductor va treure una pistola i va matar en Pedró d un tret al cap. Un crim absurd.

Les primeres investigacions van donar com a a fruit la detenció d'un membre de la Policia Nacional que després ha estat posat en llibertat per falta de proves.

Des de llavors no hi ha cap més informació sobre les investigacions, ni a la família ni a les nombroses entitats que han mostrat la seva solidaritat.

La FAV d e l'Hospitalet i l'Associació de Veïns de la Verneda Alta han escrit al governador civil demanant-li a ràpida resolució del crim i han organitzat sengles concentracions al llarg del mes de gener amb el lema "Volem Justícia!!!". Ningú no vol que l'assassinat q u e d i oblidat perquè hi ha un criminal que es passeja per la ciutat impunement.

f

TELÈFON DELS VEÏNS SERVEI D'AJUDAALCIUTAOA

Per una societat solidària En el m o m e n t actual en q u è c a d a d i a hi ha m é s m a n i f e s t a c i o n s d'insolidaritat, de violència i d e r a c i s m e , en q u è a u g m e n t e n les desigualtats a l s b a r r i s i es f o m e n t a l'individualisme, cada cop és més difícil que les capes p o p u l a r s a c c e d e i x i n a la millora d e la q u a l i t a t d e v i d a i a la d e m o c r à c i a participativa. Per això cal q u e ens a t u r e m a reflexion a r per l l u i t a r a m b m é s força p e r u n a s o c i e t a t solidària. Aquest és el lema de la VIII a s s e m b l e a de la C O N F A V C q u e tindrà lloc el p r o p e r 14 de març a Reus, organitzada per la federació d'aquesta ciutat.

La j u n t a hi d o n a r à a conèixer el treball fet d u r a n t l'any i presentarà el p r e s s u p o s t i les n o v e s q u o t e s . P o s t e r i o r m e n t els a s s i s t e n t s d i s c u t i r a n les p o n è n c i e s a g r u p a t s en

Ss Assembleu d'A$$ocmÍ0m de t/eïns de Cstefonp

comissions de treball (moviments de solidaritat ciutadana, condicions de vida en la Catalunya d ' a v u i i el pla de treball per al 1993) fins a l'hora de dinar. Per la tarda el plenari recollirà les conclusions de les ponències i aprovarà el pla de treball abans de cloure l'acte.

Totes les associacions d e v e ï n s de Catalunya hi esteu convidaaes.

EN POSTICERIA MASCULINA Y FEMENINA SIEMPRE EXIJA LA MEJOR SOLUCIÓN CENTRO CAPILAR INTERNACIONAL

PER A QUALSEVOL PROBLEMA

TRUCA'NS De 9 a 13 i de 16 a 20h. de dilluns a divendres

NUESTROSDISENOSRESUELVEN CUALQUIER PROBLEMA DE CALVÍCIE POR COMPLEJO QUE ÉSTE SEA. FÓNGASE EN CONTACTO CON NOSOTROS. LE MOSTRAREMOS SIN NINGÚN COMPROMISO NUESTRAS CREACIONES EN ESTA ESPECIALIDAD DE LA PELUQUERÍA. NUESTROS TRABAIOSGARANTIZAN NATURALIDAD-FUNCIONALIDADyESTETICA Tuset, 3-Moia 1 (Edificio Schappe) . 08006BARCELONA Tels.200 21 00 - 200 09 75 - 200 24 45

CARRER LA PUNTA

Una miopia preolímpica Josep M^ Huertas

El 1989 la decisió d e tolerar q u e dins l'àmbit d'equipaments socials d e la ciutat s'incloguessin els hotels a m b el raonament " n o t e n i m p r o u places hoteleres i v é n e n els Jocs" va permetre assistir a u n a polèmica important sobre la concepció d e ciutat.

Pactistes els uns, pactistes els altres, dels dotze hotels queproposava l'aleshores regidor d'Urbanisme Josep Maria Serra Martí se n'acabaren aprovant, si no erro, vuit. Després, per diferents causes se'n van només acabar tres a temps dels jocs (Rey Juan Carlos, Estació d e Sants i el Feria, situat al carrer Lleida). Un a l t r e , el d e la P l a ç a E s p a n y a , ha estat llest després dels Jocs i altres d o s estan encara en construcció (Apolo i Vall d'Hebron).

Die funktion der neuen architektonischen grenzen (La funció de les noves fronteres arquitectòniques) Edificis civils. I Segons les crítiques de la Nova Escola de Franckfurt (Neue Frankfurter Schule, escola de joves arquitectes alemanys), els pioners de l'arquitectura funcionalista en la seva tesi d'abolir la idea d'una "arquitectura noble" a favor d'un caràcter funcional de la mateixa, fracassaren a la pràctica no sols per la pretenciositat dels seus projectes sinó per l'oblit d'un concepte social o, dit en paraules d'H. MüUer {Inifunctiivialisitnis Franckfi—t 1991) "la funció és quelcom més que no sols pertany al benestar individual sinó també a una identificació social". En aquesta línia de Ireball E. Novak a Die Funktion der neuen Grenzen (v. espanyola a Arquitectura Sèrie B, única editorial que tradueix els textos d'aquesta escola) analitza com el que ell anomena "nou funcionalisme" dels anys 40' la "primera pràctica real d'una arquitectura funcionalista". Són edificis de postguerra construïts als nous barris fronterers de les metròpolis entre els quals cita l'existència d'alguns exemplars al barri del Poblenou de Barcelona. Eren construïts amb rapidesa nuclis "d'edificis funcionals proletaris" de protecció oficial que es posaven a rendes baixíssimes al servei d'un proletariat mancat de recursoseconòmics. Malgrat la rapidesa de la seva construcció, però, partien de

L'ACUDIT

profundíssims estudis sociològics obligats per la necessitat d'un pla estatal de re-construcdó social.

En la construcció d'aquest edifici de la Diagonal del Poblenou (vegeu la il.lustradó) s'importà un grup de treball alemany que partia d'allò que defineix Novak com "la desarticuladó d'aquella idea bureesa en l'aixquitectura funcional que intenta aplicar un criteri de benestar i bon cusseny a una classe que no sols no el necessita sinó que no el vol", un conservadunsme, en definitiva que no casa amb tes pretendons de la dasse obrera. Així doncs la seva troballa seria la afundonalitat, aplicant rigorosos criteris d'efímeritat on l'ús de niaterials de baixíssima qualitat dóna suport a uns edificis on s'elimina consdentment no sols tot criteri de bon disseny i de bona estètica sinó la pròpia planificadó. Aquesta pèrdua estètica es transmetia alhora al medi que l'envolta escollint-se generalment descampats poc ajardinats, preferentment propers a fàbriques (en alguns casos s'arribava a l'extrem de ser fàbriques 'preferentment sorolloses i contaminats" criteri més discutible). Es tractava en el fons d'agafer el prindpi bàsic fundonalista de l'oi^anidtat on l'edifíd és un ens orgànic que es reladona amb l'entorn i parla amb al mateix llenguatge que el seu habitant.

Azagra/ Revuelta

Paral·lelament, tanta i n s i s t è n c i a e n la falta d ' h o t e l s va a n i m a r la i n v e r s i ó p r i v a d a i, e n edificis nous d e trinca o rehabilitats, s'aixecaren u n s trenta hotels n o u s .

N o m é s a les rodalies d e la Fira d e Mostres n'iii ha quatre q u e no hi eren: els dos esmentats - Feria i Plaza - i dos m é s al carrer L l a n ç à i a la m a t e i x a Gran via. En definitiva, ara que han passat quatre anys, si l'equip d e govern practiqués la virtut avara d e la humilitat, demanaria d i s c u l p e s p e r la s e v a miopia preolímpica. La trascendènda deia decisió d e considerar equipaiiient el q u e és simplement u n negoci com qualsevol altre ha reduït el s e m p r e escàs n o m b r e d e solars disponibles a Barcelona p e r equipaments reals.

El 16 d e gener El Periódico publicava una informació d e títol b e n exph'dt. La falta d e suelo retrasa 9 escuelas.

P o d r í e m afegir que m a n q u e n terrenys p e r ferhi g u a r d e r i e s o biblioteques.... Mentrestant, els empresaris que van aixecar hotels comenten q u e caldria reconvertir-ne alguns, si seguebc la baixa o c u p a c i ó , en edificis d'oficines (un altre negoci). L'ajuntament ja ha dit q u e no ho tolerarà, però el q u e és segur és q u e n i n g ú no d i r à q u e cal transformar-los en biblioteques o escoles.

Si almenys els erros del p a s s a t servissin p e r al futur