Carrer 014 - Els altres veïns by Revista Carrer

PUBLICACIÓ MENSUAL

SUMARI Crònica Voreres: negoci o abocador urbà Allò que es va inventar per circular els vianants es converteix dia a dia en un espai intransitable. Pàgina 3. Bòsnia: la violació com estratègia Les dones de tot el món demanen un tribtmal internacional per jutjar les violacions sistemàtiques de dones bòsnies. Pàgina 5.

RRER

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

D'ABUSOS AMB I SOLUCIONS JA! MANIFESTACIÓ A BARCELONA: Plaça Urquinaona Diumenge, 28 de Març a les 12 hores

N M 4 MARÇ-ABRIL 1993

• Dossier Els altres veïns El racisme és cada vegada més preocupant a les societats europees. Nosaltres tampocnoens en lliurem. Un ir\forme dedicat a reflexionar sobre la societat plural. Pàgines 9 a 12. Les asamblees del moviment veïnal Crònica de les assemblees de la CONFAVC (Reus) i la CAVE (Vigo). Pàgina 17.

BARCELONA ESTALVIA ENERGIA

AUDIÈNCIA PÚBLICA 1 27 ABRIL 1993 19:00 H. Saló de Cròniques de l'Ajuntament Plaça de Sant Jaume Es debatran les 28 propostes que va plantejar la Plataforma "Barcelona Estalvia Energia"

CARRER

Març-Abril 1993

o ce

Cartes dels lectors Us demanem que les cartes no superin les deu línies de setanta espais per poder publicar el màxim d'opinions possibles

Ni racisme ni xenofòbia de cap mena Afortunadament, en el nostre barri, les actituds de racisme i xenofòbia, de moment, sols es poden donar en algun cas aïllat. Com sigui que per una sèrie de raons, que no analitzem en aquest comentari, es podrien generalitzar, ens movem a escriure aquestes ratlles. Creiem que hem d'intentar no sembrar odi i indiferència, sinó comprensió i estima cap a tota mena de marginat, sigui per raça, costums o conviccions religioses o polítiques. Sols així podrem ajudar a edificar de cara al futur una societat més justa, més igualitària i més humana. També el defecte físic o la malaltia poden crear una discriminació evident: les d i s m i n u c i o n s o els p o r t a d o r s d'alguna malaltia mal entesa, creen, per una banda, una compassió protectora excloent i, per l'altra, un circuit d'aïllament. Estem creant, sense voler-ho, unes condicions que produeixen un contagi social cada cop més generalitzat cap a la diferència; per tant, caldria intentar canviar l'actitud de la societat a fi d'incrementar la tolerància envers aquestes diferències. La majoria són subjectes actius que intenten incorporar-se al món del treball i en la majoria dels casos són objecte t a m b é d'explotació laboral els drets dels quals hem de respectar. Altres, són els d e l i n q ü e n t s , p e r ò d ' a q u e s t s , en trobarem de tots colors i de tots els orígens. No podem oblidar l'estada fora de les nostres fronteres de milers de c o m p a t r i o t e s en a n y s n o m a s s a l l u n y a n s per r a o n s p o l í t i q u e s o econòmiques; raons, que, malauradament, avui es donen en altres indrets. Ens hem referit ara a la gent adulta; en el cas dels infants, la situació ve agreujada per la circumstància que el

condicionament de marginació els portarà, amb tota seguretat, a una tara en la seva personalitat, amb unes conseqüències que, en un futur, són imprevisibles.

per una ciutat millor, mai no les faran callar, perquè volen ser la consciència de la ciutat i l'última oportunitat per fer un món millor i més humà. Junta Directiva del Racó de les Corts

Associació de veïns Sagrada Família • • •

^Quin poder tenen les associacions? Moltes vegades els components de la nostra Junta ens hem fet la reflexió del poder real de les associacions de veïns en els afers ciutadans, dels barris o del lloc més proper on està ubicada l'associació. Nosaltres creiem que cert " p o d e r " el tenen, p e r ò aquest és condicionat pels mateixos veïns, i el que és més greu, per les forces de tot el ventall polític. Nosaltres voldríem que els gestors municipals escoltessin més les associacions, ja que representen la veu de tots aquells que no tenen veu i que solament poden dir-ho als polítics, si creuen en la seva gestió, quan voten cada ixs anys. Per e n t e n d r e la nostra postura donarem un exemple (vàlid per altres associacions): no tenim seu social per a les reunions i fem les tasques veïnals al carrer; això ens limita i repercuteix en el treball de l'associació. Fa temps, vam demanar-li al Consell del Districte un lloc on desenvolupar la nostra feina i el Consell ens va prometre (ja fa temps, repetim) deixar-nos una casa expropiada i propietat de l'Ajuntament. Aquest local és una torre amb planta baixa i pis i uns llogaters molt especials (un d'ells no hi viu i l'altre el fa servir per guardar caixes de cartó); la casa està expropiada i pagada, però per raons encara no aclarides el Consell no fa les passes necessàries per donar-li solució... És per tot això que tornem a fer-nos la pregunta: ^Serveixen per a l g u n a cosa les associacions...? Nosaltres diem que sí i malgrat totes les limitacions, creiem que son el pont i la veu dels veïns, i com a lluitaciores

Solidaridad y seguridad ciudadana El carterista es considerado ladrón de poca monta en el rànking de los profesionales del robo; no por ello deja de ser molesta e indignante su actuación. Generalmente quienes sufren sus agresiones son gentes trabajadoras, o personas mayores que viven de una pensión. Para ambas su medio de desplazamiento son los colectivos (metro, DUS o ferrocarril) y éstas son preferentemente las zonas elegidas por el delincuente para su "trabajo". Lo dicho no es novedad en la sociedad que vivimos, es un accidente mas al que estamos expuestos cualquier ciudadano o ciudadana en nuestros quehaceres cotidianos. Lo preocupante a mi entender es la falta de reacción solidaria ante la agresión que està sufriendo una persona, que necesita y pide ayuda puesto que le estan "chorizando" la cartera o el bolso. Esta actitud insolidaria es valorada por el delincuente y le alienta a actuar con toda desfachatez. No me cabé ninguna duda que si el maleante, tan mezquino y molesto, sufriera una reacción decidida y solidaria de repulsa, se buscaria la vida de otra forma. Habrà mas seguridad ciudadana en la medida en que seamos capaces de practicar como normas de comportamiento la s o l i d a r i d a d colectiva y a b j u r e m o s del individualismo timorato. Fèlix Valero A.V. Turó de la Peira

LA CIUTAT EN XIFRES Lloc de naixement de la població barcelonina 1 9 6 0 Població total 1.526.550

Estrangers 1,56

1 9 8 6 Població total 1.701.812

Resta de Catalunya 4,70

Estrangers 2,50

Font: Cens municipal

Els ciutadans de Barcelona són, majoritàriament, nascuts a Barcelona. Més el 1986 que el 1968.1 el percentatge d'estrangers, encara que no tots els que viuen aquí hi siguin representats i encara que ha doblat en aquests últims 20 anys, continua sent molt petit: només un 2,5%. Per què tanta por, doncs?

Associacions de veïns de Barcelona A més del telèfon, hi trobareu (entre parèntesi) el dia habitual de reunió Amics del Raval (dx) 442.60.58 Badal, Brasil i Bordeta (dm) 422.80.30 Baix Guinardó (dl) 236.81.80 Barceloneta (dm) 310.58.01 Baró de Viver (dx) 311.41.93 Bon Pastor (dl) 346.46.18 Camp d'en Grassot (dx) 257.16.75 Can Caralleu 204.68.73 Can Clos (dl) 332.02.44 Can Ensenya 359.06.80 Canyelles (dx, dv) 427.88.80 Carmel (dl) 357.83.89 Casc Antic (dm) 319.75.65 Cases Barates E. Aunós 422.86.27 Ciutat Meridiana 350.55.11 Clot-Camp de l'Arpa (dm) 232.46.10 Coll-Vallcarca 219.74.22 Congrés 352.24.54 Diagonal Mar (dj) 303.32.85 Dreta de l'Eixample 215.97.80 Esquerra de l'Eixample (dx ) 453.28.79 Estrelles Altes 331.34.98 Font d'en Fargues (dv) 357.25.65 Font Guatlla-Magòria 426.86.55 Fort Pius 246.06.32 Calvany 209.65.74 Gòtic 315.49.56 Gràcia (dx) 213.80.58 Gran Via-Perú-Espronceda 308.66.21 Guineueta (dj) 428.46.23 Horta 420.90.06 Hostafrancs (dm) 424.32.90 loan Maragal! (dx) 347.73.10 luan Antonio Parera (dj) 307.46.84 La França 325.08.93 La Llacuna 300.43.94 La Mercè 203.81.19 La Palmera 305.37.05 La Pau (dj) 313.28.99 La Satàlia 241.96.49 La Vinya 331.44.40 Les Corts 330.74.36 Mare de Déu del Port (dx) 331.34.98 Maresme 266.27.14 Mont d'Orsà-Vallvidrera (dm)205.49.68 Montbau (dm, dv) 428.29.34 Paraguai-Perú 314.89.97 Parc 300.49.54 Parc del Vall d'Hebron 428.37.95 Pedralbes 204.53.43 Peni tents-Teixonera 357.06.55 Poblenou (dl) 485.19.50 241.36.79 Poble Sec Polvorí (ds) 332.64.06 Porta 359.44.60 Prosperitat (dl) 353.86.44 Provençals de la Vemeda (dj) 307.46.95 Racó de les Corts 440.51.63 Rambles 317.29.40 Ramon Albó (dx) 357.13.33 Raval (dv) 241.77.21 Roquetes (dx) 359.65.72 Sagrada Família (dm) 446.53.19 Sagrera (dl) 408.13.34 Sant Andreu (dj) 345.96.98 423.93.54 Sant Antoni (dm) Sant Cristòfol 331.61.85 Sant Genis (ds) 418.35.20 Sant Gervasi (dm) 417.90.65 Sant Martí de Provençals 308.69.63 Sants (dl) 331.10.07 Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280.32.42 204.90.58 Sarrià (dl) Sudoest del Besòs (dj) 278.18.62 Taulat (dx) 307.08.11 Torre Baró (dv) 350.47.99 Torre Llobeta (dl) 429.26.24 Tres Torres (dm) 205.77.89 Triangle de Sants 325.92.97 353.88.44 Trinitat Nova (dl) Trinitat Vella 346.23.05 358.06.95 Turó de la Peira (dl) Vallbona (ds) 354.89.82 Verdum (dx) 359.67.87 Vemeda Alta (dm) 314.58.13 Vemeda Baixa (dv) 314.25.87 Zona Sud Sant Andreu (dv) 346.85.75 203.85.48 Zona Universitària Si detecteu algun error o canvi, aviseu la Isabel Sànchez.

• ' •

i ;

i ' i '

CARRER Voreres: negoci o abocador urbà

Març-Abril 1993

L'altre dia seia amb uns amics en una terrassa de la catedral i comentaven, o més aviat es lamentaven, que aquests tipus de llocs desapareixien. La resistència a sumar-m'hi em venia de la reacció que cada dia sento en observar la impassible ocupació de les voreres per tota mena d'enginys, activitats, etc.

Advocat Aquesta ocupació de les Voreres respon a un principi físic que és el de l'expansió, la tendència al creixement progressiu. Fixeu-vos com el quiosc que teniu al costat de casa cada dia ocupa més espai; ara ja té un expositor de postals a la vorera de davant, fent un coll d'ampolla per als vianants. I la tenda de queviures, que cada dia té més fruita al carrer, a l'altre costat hi deixa les caixes b u i d e s . O bé la terrassa d'aquell bar que té unes ratlles a terra que haurien d'assenya-lar el seu límit, i í|ue sempre sembla que indiquin el bell mig de l'ocupació; o bé els milers de botigues t|ue p r o c u r e n posar els a p a r a d o r s o els rètols sobresortint i ocupant un espai q u e no és seu, que és de tots.

ljna\(iieraqu;ilsevi)l

Si quhan la acera /^dónde ^'an a aparcar los coches?

^Us heu aturat mai a enumerar les coses c]ue veieu cada dia ocupant, poc o molt, les voreres per les quals camineu? N'enumeraré unes quantes i ben segur que me'n deixo; ajudeu-m'ni!

- guals - llums per il.luminar el carrer - marquesines d'establiments - motos parades - motos circulant per la vorera - "mupis" (aparadors per anunciar-hi) - pals de llum - papereres - parades d'autobusos - parades de venedors ambulants - pintors de voreres - "pirulis" (columnes per enganxar-hi cartells) - quioscs - rases per fer-hi obres de conduccions - semàfors - senyals de circulació - tanques d'obres - terrasses de bars - testos de flors o arbres a la porta de botigues etc. a part de les il·legals, com cotxes aparcats, camions maniobrant....

Quina autoritat en té la competència?

Aquest és un aspecte del qual tots hauríem d'estar molt pendents, per no tenir una ciutat de dues dimensions: la de les plantes baixes (amb una tendència al barraquisme que es menja l'espai públic) i la de la resta de la façana. Si uniformitzem la façana, el carrer guanya en profunditat.

Legalment, les voreres són patrimoni dels ens locals, són béns de d o m i n i públic d e s t i n a t s a ser utilitzats directament pels particulars. La conservació i la policia dels quals són competència de l'ens local. Aquest ús públic o comú pot ser general o especial. El general és l'ús que en fem la niajoria dels ciutadans quan el fem lliurement, d'acord amb

Una llista inacabable

- aparadors que sobresurten i invadeixen la vorera - arbres - bancs per seure - bústies - bústies d'ús exclusiu de correus - cabines de telèfons - casetes de l'ONCE -contenidors d'escombraries, vidre i paper - contenidors de runes d'obres i de mobles vells - cotxes que aparquen a la vorera - entrades de garatges subterranis - estacions de metro - excrements de gossos (deixats pels seus amos) - fires

Oriol Sagarra

Total, que les voreres són com un salt d'obstacles. I ^què són les voreres? El diccionari les defineix com a "part lateral d'un carrer, d'un pont, e t c , generalment més alta que la calçada, c]ue és destinada al pas de la gent cjue va a peu" (DGEC). Per tant, la finalitat de les voreres és caminar-hi les persones, eventualment també fi gossos (però caminar-hi, no dipositar-hi les necessitats).

Ramon Gómc/

la naturalesa del bé. En el nt:)stre cas és caminar per la voravia o fer-ne un ús permès. L'ús especial és aquell que, per exemple, fa la persona que el fa servir més, i per la seva intensitat, en detriment de la resta, és subjecte a llicència perquè la comunitat en tregui un rendiment, en el cas de permetre-la. I aquí rau un dels problemes; fins on pot arribar l'ocupació p r i v a t i v a de la vorera. Qui controla l'ocupació de les voreres L'ocupació il.legal va lligada al grau de civisme, o d'incivisme. La política m u n i c i p a l consisteix a vetllar, en primer

El Correo Calalan Ití-S^ b5

En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, no contribueix gens a facilitar la tasca de control de l'ocupació indeguda de les voreres el fet cjue són tres les autoritats que tenen competència en el tema: si hi ha una moto mal aparcada sobre la vorera, la Guàrdia Urbana és l'autoritat responsable que ha de sancionar-la o fer que la treguin del mig del pas; íi si en canvi l'obstacle és l'aparador d'una botiga que ocupa massa espai del que correspon als vianants, es la Regidoria de Planejament, Gestió Urbanística i Control de

l'Edificació l'autoritat que ha de controlar-ho; a i si hi ha un restaurant o un bar que gaudeixen d'una terrassa al carrer, és el districte corresponent el que ha de vetllar que ocupi l'espai reglamentari per fer c[ue els seus c i u t a d a n s puguin caminar lliurement per les voreres del barri. No és gens fàcil doncs saber a qui correspon cada cas -i r e c o r d e u que hem e n u m e r a t més de trenta o b s t a c l e s p o s s i b l e s - ni aconseguir que l'administració garanteixi a cada ciutadà el seu dret d ' ú s dels espais vitals per circular a peu.

Un espai lliure lloc, per la racionalització de les ocupacions imprescindibles per a la comunitat, amb u n s criteris de mínima ocupació; en segon lloc i amb els mateixos criteris, els ens locals concedeixen les llicències o ocupacions i, per acabar, haurien de controlar exhaustivament les ocupacions il.legals. A la persona que s'empara en la falta de control, ningú no li dirà res ja que gairebé cap ciutadà no s'ho sent seu; però sí que és de tots. Finalment, m ' a g r a d a r i a molt t]ue a Barcelona hi haguessin moltes terrasses per a prendre aperitius i prenclrehi el sol, però després de tenir unes voreres aptes per caminar-hi i lliures de lladres de l'espai públic, que se l'apropien per al profit propi. Després de pensar en la ciutat a grají escala, caldria ara concentrar els esforços per racionalitzar el domini públic i c o n t r o l a r - n e l'ocupació il.legal. Cal guanyar el que és de tothom i, a pt^c a poc, fer més habitable la ciutat i poder passejar per les voreres.

El de les voreres no és pas un dels problemes menys importants que afecten els barcelonins, ;, tant des del punt de vista urbanístic com ciutadà, Eu efeete, les voreres constitueixen un espai que originàriament hauria d'estar destinat per al al lliure passeig passeiv i cireiilació del vianant. Aquesta és la raó ver la qual em permeto de fer una definició improvisada, però no pas per això mon/s exacta: "Vorera és un espai lliure entre la façana de les cases i la calçada que pot ser destinat a qualsevol ús". Soise pretendre pas fer un inventari, heus aci allò íjiu' hom pot trobarà les voreres de la plaça de Cataluni/a: pintors, terrasses de bars i de cafès i de restaurants, ascensors, papereres, nmrquesines de parades d'autobús, quioscs ae diaris, quioscs de 1 ONCE, pirulís, ventiladors o respiracions per als subterranis d'aparcatnents o d'estacions o d'altres serveis, escales per baixar als aparcaments o a les estacions o als passos subterranis, cabines de telèfons, anuncis damunt suports de les més diverses formes, seni/als de circulació, semàfors, cotxes, motos, parades de venda de productes "catalans". Massa sovint produeix la sensació que uns manats arriben a les voreres i planten objectes allà on ells volen. El resultat del paiuu-aina és producte, ver tant, de la suma i del caos. La sort és que les de la plaça Catalunya són les voreres nu's i^eneroses i donen per al caos i per als vianants; crec, però, que ja és hora que hi regni l'ordre i la racioiuilitat, i és que les voreres són per a caminar, passejar o badar. lAuis Pcrnuinycr

o o

CARRER

Crònica del Ple

Març-Abril 1993

Maragall "Em nego a demanar perdó pels Jocs Olímpics"

d'Estat i està en vies de resoldre's". "Que Déu l'escolti", exclamà en Maragall. 1 l'acudit fàcil de la jornada el va fer l'Enric Lacalle (PP): "QuePujoliSolchagaens escoltin". El Govern central i l'Ajuntament de Barcelona han signat un acord pel qual se saldarà el deute de Barcelona Holding Olímpic SA (Holsa), a parts iguals durant 17 anys. Un estoc del deute que arriba als 130 milions de pessetes, dels quals 91.500 ja estaven previstos. Els 38.500 restants provenen de diferents desviacions. Els interrogants de CIU es dirigien a saber quines són aquestes i uins han estat els ingressos 'Holsa. L'Antoni Lucchetti, regidor d'Urbanisme i portaveu d'IC va respondre dient: "hem d'aprofitar que hem aconseguit un conveni amb el Govern central i que això millora la situació que tem'em abans". No va voler sentir comparacions entre el finançament de Sevilla i el de Barcelona "ja que a l'Expo ha participat l'administració autonòmica, mentre que la Generalitat no ha volgut entrar en aquest conveni". Quant a les desviacions, en Lucchetti respongué que la major part se les ha emportat el nus de la Trinitat, per resoldre la problemàtica amb els veïns. "S'ha ajudat socialment", digué, "però això ha encarit el projecte".

a Ramon Gómez

Titc) Ros

Lluís Armet, primer tinent d ' a l c a l d e , ens \'a sortir nostàlgic. "Qui no recorda una nit de lluna plena a la platja?", digué el segon de Maragall en tractar el tema del millorament de la façana marítima. Qui no recorda, vaig pensar jo, aquells "pescaítosfritos" i el "tintorro" més fred q u e de c o s t u m , barrejats amb acjuella olor de petxines i mar que inflava la nostra sensibilitat nasal. L'Armet va caure en els meus pensaments, i no tan sols en els meus, i explicà que aquesta millora "donaria dignitat als baixos de la Barceloneta, no com abans quan hi havien els xiringuitos". Per un moment tots ens vam c]uedar abstrets...Aquella nit de lluna plena perdurava a la nostra retina memoritzada. -Anaven passant els temes de l'ordre del dia: transports per a disminuïts, Fòrum Nord, les finques de l'avinguda Roma, un parterre a la Ztma Franca,

el carrer Montclar, les clavegueres i... caiguérem a l ' e s p l a n a d a olímpica de Montjuïc.Ressonà a la nostra memòria, i no era nit de lluna plena vora el mar. Era de dia i solcàvem veles a p r o p del passeig Marítim, havíem estat amics per sempre i fou una altra nit quan el Cobi se'n va anar per sempre volant en un vaixell de paper. Els jocs olímpics En definitiva, tornàvem al món real, t e m p s d e s p r é s . Rumià i explicà que ens trobàvem al ple del 26 de febrer de 1993.1 l'Alberto Fernàndez Díaz (PP) digué: "Para este viaje, no hacían falta tantas alforjas". En Truhó replicà: "L'explotació de l'esplanada cilímpica serà molt profitosa per a la societat". L'Armet s'encarregava de posar els punts sobre les is: "bi Barcelona es diferent de Montreal o M u n i c h és p e r q u è s'estan explotant els diferents espais".

Per la seva part l'Artur Mas, portaveu de CIU, accentuava: "No tots els ciutadans podran gaudir de l'esplanada, només aquells que es p u g u i n permetre pagar els concerts i els diferents esdeveniments esportius". Han pasat mesos i Barcelona no està per r e c o r d a r moments olímpics, sinó per a s s a r - n e c o m p t e s . En oaquim de Nadal, responsable de les finances d e l'Ajuntament, explicà que amb dòlars nord-americans i marcs alemanys ajudaran a amortitzar el d e u t e q u e ara té l'administració municipal. L'Artur Mas clamà al cel pel risc que compc:)rta entrar en el joc a e les aivises internacionals, perquè això és caure en l'especulació. Q u a n es va dir q u e els problemes del finançament derivaven d'una problemàtica general d ' E s p a n y a , Josep Maria Cullell (CILJ) intervingué:"El finançament autonòmic és un problema

El debat sobre el finançament i el deute va ser tancat per l'alcalde quan digué que si la Generalitat i el Govern central paguen les despeses de capitalitat, uns 15.000 milions de pessetes, el cost del deute olímpic serà zero. Pasqual Maragal! va fer constar el seu cansament per tanta discussió sobre les despeses olímpiques i ho va deixar clar quan va dir "em nego a demanar perdó pels jocs olímpics".

Contrapunt Els disminuïts sense transport L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de C a t a l u n y a encara s'han de pronunciar sobre el transport per als disminuïts. Si no ho fan, els d i s m i n u ï t s físics barcelonins poden quedar-se'n sense.

300 habitatges a terra El pla urbanístic del Fòrum Nord, c]ue ja està aprovat, suposa l'end e r r o c a m e n t de 300 habitatges, dels quals ningú no en parla. Els veïns afectats no han rebut una informacic) clara ni l'Ajuntament, per molt concurs d'idees que hagi fet per veure com utilitzar més l'espai guanyat, no els ha proposat cap solucití.

L'urbanisme es fa per a les persones? Les obres olímpiques s'han encarit "per cobrir els problemes socials del nus de la T r i n i t a t " , d i u e n els responsables de l'administració. No és hora ja que els nostres savis planificadors (urbanistes i responsables) coneguin, abans d e c o m e n ç a r a dibuixar, les condicions existents, és a dir les famílies i les cases on viuen aquestes famílies, que es veuran afectades pel que ells dibuixaran en una taula d'estudi. Perquè la goma només serveix per esborrar els dibuxos.

EL CUARTO FOSC Jordi Pujol Percjuè no especifica que per fer país, pel bé d e Catalunya, per mantenir una població estable cal que les famílies catalanes tinguin tres filles. Un país mesura la seva capacitat reproductiva segons el número de dones fèrtils tjue hi ha en la seva població. Tothom sap que només cal un

mascle per fecundar-les totes. Caldria, doncs, que suggerís c]ue les famílies catalanes tinguessin filles, no simplement fills, si el que d e m a n a és q u e no s'acabi l'espècie de catalans

La publicitat

La publicitat no té límits, em fa feliç. 1, em permet somniar. Puc ser un honrat i obedient pare de família. Feliç i al mateix t e m p s viure l'aventura, una aventura total on es barreja el desodorant amb els paisatges exòtit.i; les

c o n q u e s t e s sexuals més s o m n i a d e s a m b fantàstics detergents. Tot m'és accessible, cap camí no m'és tancat, si puc pagar-ho. Fa unes s e t m a n e s van aparèixer un parell d'anuncis a la premsa diària q u e inconscientment vaig sentir relacionats. Un d'ells m'invitava a visitar la central nuclear de Trillo, portant un acompanyant (!); desprès, la lletra petita em deia que, per accedir a la invitació, calia ser accionista de Union Fenosa. Llàstima!. L'altre anunci, erh donava la p<issibilitat de, comprant una "Llegenda sobre rodes", arribar fins a la central nuclear sense la necessitat de respectar carreteres ni camins, per la línia directa. Ni les muntanyes ni els rius, ni la neu... res no m'era cap barrera. Amb el Nissan Patrol podia demostrar que /() soc l'amo de In natura, i que puc fer amb ella el que vulgui.

Desprès del "trip" del primer moment, em vaig adonar

autoescola que els anuncis no anaven amb mi, però no em vaig sentir trist. De fet jo ja tinc unes accions que no em costen ni un ral. Les tinc compartides i depositades a un banc del Parc de la Guineueta, on alia assegut, em puc imaginar de franc que no existeixen ni els 4x4, ni la central nuclear de Trillo ni, especialment els grans accionistes de Union Fenosa, propietaris de la llegenda sobre rodesquedeia la publicitat.

MUELR L'AUrOESCOLA FAMILIAR ENSENYAMENT BIUNGÜE

Català-Castellà Rambla Prim, 83 Cristóbal de Moura, 217 Tel. 266 19 57 08019 BARCELONA

TODACLASEDESEGUROS

CARRER

Març-Abril 1993

Bòsnia: la violació com una estratègia militar A finals de l'any 1992, es va començar a conèixer que a la guerra de Bòsnia-Herzegovina es cometien violacions a dones musulmanes, per part dels serbis, d'una manera sistemàtica. La notícia de l'existència de camps de dones presoneres, on algunes eren violades repetidament fins a quedar embarassades i retingudes fins que no puguessin avortar, ens va gelar la sang. i Carolina Costa 'ot i sabent que són milers les dones víctimes de la violació en aquesta guerra, és difícil concretar-ne el nombre, per diversos "motius. El primer és que moltes dones víctimes de violació callen; no en parlen perquè parlar-ne els

convidades dones croates i bòsnies. Les sèrbies van participar-hi perquè la delegació de Budapest va fer-les seure a la taula. En aquest moment, la majoria de les dones croates i bòsnies van sortir de la sala. Les dones sèrbies van denunciar les violacions de les dones.

contra les dones. La guerra a Bòsnia-Herzegovina no és una excepció. Les croates, les sèrbies, les bòsnies, totes, han patit violacions del veí, del soldat, del voluntari o del vigilant del camp. Però, en aquest cas, les violacions no són només una conseqüència

Les d o n e s europees Pertanyents a institucions i moviments feministes van sentir la necessitat de donar 'ï'guna resposta a la dramàtica situació que estaven patint les aones bòsnies. El 7 de gener ê 1993, a Zàgreb, es va celebrar una trobada de solidaritat amb les d o n e s d e l'ex'ugoslà\'ia. Unes mil dones ^.an i n t e n t a r a n a l i t z a r la Situació i posar en comú les Qiverses iniciatives per fer que a, solidaritat envers les dones Víctimes d ' a q u e s t a guerra ^8ui alguna cosa més que paraules. Pou una t r o b a d a no '-"tempta de contradiccions i "itents de manipulació. El fet l^'e celebrar la trobada a Zàgreb fenia d o s efectes contradictoris. Un de positiu, que era fer aquest acte de solidaritat el "ês a p r o p possible del conflicte i, per tant, |ricrementar-ne la publicitat, i ri de negatiu que era que âgreb és una ciutat d'un dels països en conflicte. Això va enir r e p e r c u s s i o n s en el desenvolupament de la sessió. ^ Per pressions del govern roata n o m é s van ésser

principalment musulmanes, per part dels serbis i van fer un crit d'alerta en contra de la manipulació dels governs i dels mitjans de comunicació ue silencien les violacions de ones sèrbies.

La resolució final de Zàgreb exigeix en p r i m e r lloc la necessitat d'aturar la guerra i el tràfic d ' a r m e s . Més específicament, s'exigeix que es tanquin les cases i camps de violació i s'alliberin les dones, q u e es d o n i protecció i assistència a les d o n e s agredides i als seus fills i es faciliti la seva instal.lació a Europa. Crims de guerra L'exigència que la violació sigui consideracia crim de guerra és una vella reivindicació que data del 1949, després de la II Guerra Mundial, que es torna a reiterar. Finalment, es reivindica la creació d'un tribunal internacional que jutgi les violacions i els seus instigadors. Malauradament, i per les m a n i p u l a c i o n s i pressions abans esmentades, les reivindicacions de facilitar l'avortament a totes les dones agredides que ho desitgin no va ésser inclosa en la resolució. La història ens ha ensenyat q u e a totes les g u e r r e s es produeix un increment dramàtic de la violència sexual

EDITORIAL

Facin joc, senyors El Director General de l'Entitat de locs i Apostes de la Generalitat de Catalunya ha impulsat una campanya important de propaganda per promocionar el joc. I no és pas que Catalunya no malgasti cèntims en aquesta activitat econòmica, sinó que dels prop de 450.000 milions de pessetes que es consumeixen a l'any, en jocs i altres galindaines, només el 2% es gasta en loteries i jocs catalans'. Enfront d'aquest problema tan greu, el senyor Brossa es va posar en campanya i va enviar unes capses plenes d'entriquells i tonterietes, amb uns 'missatges imaginatius": Feu-vos una penya súper 10, Con la loto 10 descubre la forma mas divertida de ganar". No cal dir que estava parlant de diners, de la pela, és a dir d'allò que diuen que ens fa feliços. La part original d'aquesta campanya és que la capseta en qüestió ha anat a parar a associacions, entitats i col.lectius. ^Potser és que la millor via per trobar recursos propis sigui la de muntar un bingo o una periya de loteria a cada una de les seus d'aquestes entitats? És clar que les entitats que no tenen seu hauran d'esperar-se. Ens sembla que aquesta vegada el senyor Brossa s'ha passat de rosca. Les apostes i els jocs poden ser molt perillosos. Quanta tristesa i quantes frustracions han conegut moltes persones davant d'una màquina escurabutxaques de qualsevol bar o bodega de la cantonada de casa seva. Tots sabem ciue al nostre món el joc i l'aposta, combinats amb els temps que vivim, les circumstàncies i els valors que ens volen imposar creen addicció, dependència, fins al punt que en certs casos cal seguir un tractament contra l'anomenada ludopatia. Si defensem que es limiti o prohibeixi la publicitat de drogues i alcohols, ^no hauria d'incloure-s'hi la del joc? Ens trobem davant d'un altre exemple de la doble moral existent? Les campanyes d'aquesta mena sobren. Les loteries i activitats similars de vegades resolen molts problemes a una sola persona, la premiada. Però el joc amb diners també crea molts problemes als perdedors, que són tots els altres. Benestar individual no significa pas benestar social.

Ramon Gómez

El 8 de març d'enguany unes 2.000 persones es van solidaritzar amb les dones violades a l'ex-Iugoslàvia i arribaren fins a la plaça Sant Jaume.

'3 més mal que callar. Moltes altres s i m p l e m e n t han estat sssassi-nades i e n t e r r a d e s en rosses comunes, sense autòpsia, finalment, el caos de la guerra ^° permet tampoc una inves"gació neutra i exhaustiva.

de la guerra sinó que formen )art dels plans estratègics de 'exèrcit serbi.

[

Les violacions a les dones musulmanes, amb les massacres i el g e n o c i d i , són practicades d'una manera sistemàtica, planificada i regular a m b 1 objectiu de la humiliació, la desmoralització i la neteja ètnica. Les condicions ae vida als camps de refugiats són molt d u r e s i la majoria de refugiats són dones. Un grup feminista de dones croates fa la reflexió que hi ha el perill q u e l ' e n o r m e sofriment de les d o n e s agredides sexualment ens faci oblidar que les dones en general són les pitjors víctimes de la guerra. Diversos grups feministes d e d o n e s croates i sèrbies treballen per donar suport a totes les dones víctimes de la g u e r r a . Hi han d i v e r s o s projectes que només esperen que la resta de dones del món els facin possible amb el seu suport econòmic, material i humà. Les dones en suport de les dones de l'ex-Iugoslavia de Catalunya preparen una campanya de suport a un projecte en concret. Cal que siguem conscients que el que pateixen avui les d o n e s a Bòsnia-Herzegovina ens pot passar a les dones d'aquí algun dia. Cal que tomem a demostrar la nostra solidaritat.

FAVB Edita: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran 1, 3r2a 08002 Barcelona Telèfons: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941 Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció: Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa M- Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jestis Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Constantí Ortega, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, José ManuelSalgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Òle Thorson, Pau Viüas (Sant Andreu), Goya Vivas. Secretària de redacció: Isabel Sànchez Fotografia: Amparo Gómez, Ramon Gómez, Miguel López, Rubén Pérez Han col·laborat en aquest número: Anna Alabart, Carlos Azagra, Juan Jesiis Aznar, Jordi Bigas, Montserrat Cabo, Reyes Caparrós, Carolina Costa, Andreu Domingo, Jordi Foix, MEugènia Ibàfiez, Kim Manresa,

iCARRER Lluís Permanyer, Roc Parés, Manel Puyal, Carmina Roig, Oriol Sagarra, Pere Solà, Elisa Soler, Joan Tormes, Laura Tremosa Administració: Marga Parramon Publicitat: Isabel Mancebo Portada: Mercè Trepat Disseny i producció: EdicionsSibil.la València 70, entresol 208015 Barcelona Telèfon: 2262795 Fax: 2263429 Distribució Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingutd'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen. Imprès en paper ecològic de 70 grams. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest niimero té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

CARRER

Març-Abril 1993

o ce

BREUS

La seguretat al metro

. El 25 per cent de les 2.000 palmeres plantades a les obres olímpiques ha mort. A la r o n d a d e Dalt se n'han de substituir 142. (1.2.93)

Parlar de la seguretat al Metro no és pas una cosa senzilla. D'una banda, perquè hi estan implicats molts àmbits; i de l'altra, perquè es podria caure fàcilment en l'alarmisme. Aquesta pretén ser una anàlisi exhaustiva des de totes bandes, però no sempre hem aconseguit la col·laboració que esperàvem. Una cosa és clara: les coses no van prou oé, però aquells que viuen del sou del Metro tenen por.

• L a Carta Municipal corre perill. Maragall dóna un termini de dos mesos per arribar a un pacte amb CiU, sinó arxivarà el projecte fins el 1996. (9.2.93) • Eulàlia Vintró, tercera tinent d'alcalde, critica l'elaboració d'un manual de civisme i urbanitat. L'Ajuntament n'ha editat 90.000 exemplars. (9.2.93) . El pla de recollida de piles-botó només recupera el 10 per cent de les usades. (9.2.93) . Al gener hi havia a C a t a l u n y a 291.158 aturats i aturades. (10.2.93) • (_inc mil signatures, recollides al Turó de la Peira, s'oponen a la instal.lació d'una gasolinera en uns terrenys destinats a nous h a b i t a t g e s p e r als afectats per aluminosi. (13.2.93) • A u s exòtiques envaeixen els parcs i jardins de la ciutat. Es tracta de 4 famílies de cotorres tropicals, importades i posades en llibertat pels seus amos. (14.2.93) . El Pavelló de la República ha estat llogat a B a r c e l o n a Convention Bureau. El preu per dia serà de 120.000 pessetes. (15.2.93)

Marta Pluja

A q u e s t a no és una afirmació g r a t u ï t a , és una conclusió ala que hem arribat després de parlar amb ells i haver de garantir l'anonimat de les declaracions pel recel d ' a l g u n s a p a r l a r sense el consentiment dels seus caps. Encara que costi de creure, en un ambient de treball com aquest, dominat per la por a les sancions, el descontentament pot portar a situacions de perill. En aparença, el viatger no ha de témer res. Els mitjans informatitzats del CTC (Control de Tràfic Informatitzat) tenen la situació controlada, però no ens oblidem que qui ni ha al darrere són persones, i persones que funcionen sota pressió. El cervell de la bèstia La xarxa de Metro està centralitzada en el CTC (Control de Tràfic Centralitzat), situat a l'estació de Sagrada Família, en una gran sala on hi ha els telecomanaments que intercomuniquen els trens,les estacions i el centre de control, la finalitat de la qual és rebre qualsevol incidència per poder solucionar-la immediatament. Hi ha diferents telecomanaments: a) Telecomanament d'energia: rep informació de les quatre subcentrals que alimenten d'electricitat el Metro. b)Telecomunicacions: centralització del telèfon, ràdio-telèfons i Ràdio Metro. c)Telecomanament de con-

trol i seguiment dels trens: se sap cada tren on és a cada moment, la distància que guarda a m b l'anterior i es pot autoregular la distància entre ells i canviar la senyalització per mantenir una coherència en la circulació. Tal com diu Josep MTorras Arnau, Cap d'Explotació de Metro, al CTC hi ha uns professionals molt pendents de la incidència i molt capacitats per solucionarla, q u e són el s u p o r t del c o n d u c t o r en qualsevol m o m e n t q u e necessiten ajuda". L'altra funció del CTC, i segurament la que més ens interessa com a usuaris, és el fet que des d'aquí poden parlar amb el passatge de qualsevol tren i de qualsevol estació, i com diu el senyor Arnau, amb una conversa que entén la problemàtica dels passatgers i sap com actuar-hi". Pel que fa a la filosofia de l'empresa a l'hora d'enfrontarse a una avaria o a qualsevol problema que impliqui els passatgers, consisteix a portar "primer el cotxe a l'estació, després provar les quatre o cinc operacions que convinguin i si no va, remolcar-lo cap a les cotxeres", afirma el senyor Arnau, i afegeix "és millor treballar sense passatge i ell també està molt més tranquil a l'estació si el tenim informat". El protocol sanitari És del tot cert que una bona tècnica és essencial per m a n t e n i r un bon nivell d'eficàcia i de confiança. Però també resulta evident que s'ha

El futur de la Sagrera Onze associacions de veïns dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí i la FA VB acaben de formar una c o o r d i n a d o r a per fer el seguiment dels projectes

que tenen a veure amb la futura estació central del tren d'alta velocitat a la Sagrera. Com a primer pas, després de d u e s r e u n i o n s , han fet públic un manifest en el qual

• E l Museu d ' A r t Contemporani de Barcelona, en via morta. El Consorci no es reuneix des de l'octubre i el projecte continua sense concretar-se. (15.2.93)

Carrer Torrijos, ."i 1 08012 Barcelona ( 9 3 ) 2 1 8 69 66

de tenir més cura de les persones; al capdavall, són les que fan funcionar els g r a n s avenços de la tècnica. Les fonts que hem consultat en aquest sentit són del tot fiables, però les hem de mantenir en l'anonimat 'per no perjudicar-les'. L'empresa té una política de sancions que podria fer perillar el lloc de treball d'aquestes persones que malgrat la por, han parlat. Quina periodicitat tenen les revisions? Es fan anualment i fins ara e r m e t i e n d e fer-ne u n a i a n u a l , a m b la qual cosa enganyaven perquè deien que era més completa. I si se la feien fora d'hores, els donaven una gratificació. Això servia per incentivar-los, perquè ells saben que no serveixen de res. Quin tipus de revisió es fa? Es fa un interrogatori, per a la història clínica, una presa de tensió, espirometria -per saber la capacitat vital-, audiometria, anàlisi d'orina molt senzilla i una extracció de sang. Als motoristes també els fan un electrocardiograma. Quines són les malalties més freqüents? No tenim dades massa fiables, perquè no es fa prevenció, però de la gent a qui jo tinc accés, diria que hi ha un gran nivell de stress, artrosi postural, sordera i traumes p s í q u i c s per a c c i d e n t s . A aquests últims els donen uns dies de descans i un lleuger tractament psiquiàtric. Es cert que hi ha un alt índex d'alcoholisme? Sí, són bastant importants, però no conec els percentatges

La Via Júlia és un carrer amb appcül. amb atractiu. Tan a l'abast del ciutadà, envoltada de gent i amb un tràfic que no sembla agredir el peató. La neu, a banda dels problemes que suposaren, va donar un aire inés encantador a la nostra avinguda. Des del monument al ionqui eontemplein la rambla coberta de "pols blanca'. Barcelona entrava a la primavera.

demanen que el planejament de tota l'àrea (unes 300 hectàrees) sigui global, i s'expressen en contra del projecte de Gec-Alsthom, aprovat per la Generalitat i mostren la decidida voluntat de participar activament en el planejament. El manifest p r o p o s a u n e s jornades de reflexió i debat sobre les diferentes propostes per a la zona. A la fotografia, p o d e u v e u r e la m a q u e t a d e la p r o p o s t a de l ' e q u i p de l'arquitecte britànic Norman Foster (autor de la torre de Collserola). El projecte s ' a n o m e n a "Rec C o m t a l Sagrera Station" i el que més crida l'atenció és un riu artificial cjue uniria la plaça de les Glòries a m b el n u s d e la Trinitat. Ara és el moment d'endegar el debat ciutadà sobre un tema u r b a n í s t i c fonamental per a la ciutat. CARRER dedicarà, en el seu pròxim número de maig, un ampli espai al tema.

perquè els estudis els han fet persones alienes a l'empresa. A què creu que és degut? Suposo que es deu a la cosa metòdica del treball: estar dintre d'un túnel condiciona molt i, actualment, a la forta ressió que exerceix empresa. A més, tenen una vida familiar molt pobra. Els horaris són molt durs i això els porta molts problemes. Hi ha altres motius, com les vacances o la jubilació. Amb tots aquests problemes és molt fàcil caure en l'alcoholisme. Ha parlat de la pressió que exerceix l'empresa, ^ens ho podria concretar més? La política de l'empresa és de sanció i de denúncia. Si no estàs conforme, denuncia, i si l'empresa et vol fer callar, sanció; fins i tot poden arribar a rescindir-te el contracte. Tot això que m'explica és molt greu, qui n'és e! responsable? La direcció d e Metro. Venen 90 mil milions d e pessetes i s'esfumen. No es fan a u d i t o r i e s , n o m é s entren càrrecs n o u s a m b sous astronòmics, es fa una política de comissions i, com a conseqüència, es retalla la llibertat del personal de la pròpia e m p r e s a , a tots els nivells. I tot això, quina incidència té en la seguretat? N o p a s s e n m é s coses perquè L)éu no vol! Ni es porta control de l'alcoholisme ni cap control dels caps de línia, ni es fa medicina preventiva. El personal sanitari està lligat de mans i peus. Per exemple, fan extraccions de sang, però no

CARRER

Març-Abril 1993

7 <

es p o t a n a l i t z a r a q u í p e r q u è no tenim laboratoris; hem d ' e s p e r a r q u e la p a s s i n a recollir al cap d ' u n parell d e dies, q u a n ja està p a s s a d a . El m é s curiós del cas, és q u e ens d o n e n els resultats d ' a q u e s t e s anàlisis! Quina conclusió e n treu de lot això? Hi ha u n a apatia total, u n a mala m a r o r terrible, el comitè d ' e m p r e s a està d e s m e m b r a t i els s i n d i c a t s n o es m o u e n . Aquest any, l ' e m p r e s a ens ha ficat tants gols q u e jo m a i n o m ' h a u r i a i m a g i n a t q u e seríem capaços d e callar i n o fer res. Els j o v e s n o e s t a n tan angoixats, tenen u n a d i n à m i c a de passotisme, perquè, a més, e n t r e n d ' e v e n t u a l s ; p e r ò la gent m é s gran...! La salut dels trens Tenir accés als tallers n o va pas ser u n a cosa fàcil, va ser u n pols e n t r e la insistència i la ironia i el gabinet d e p r e m s a , q u e se sentia recelós d e p e r m e t r e - h i l'entrada. Finalment, ens v a n deixar entrar acompanyats d'un representant del gabinet de premsa.

El taller és u n a i m m e n s a n a u a m b q u a t r e seccions; tan sols l'espai i u n s r u d i m e n t a r i s biombos marquen les distàncies. Hi treballen u n e s 50 p e r s o n e s i la mitjana d ' e d a t està per d a m u n t dels 55 a n y s , encara q u e hi ha u n parell d e joves q u e farien baixar l'estadística. El n i v e l l d e s o r o l l é s altíssim i gairebé ningú no utilitza protectors, n o m é s els fan servir aquells q u e m a n i pulen substàncies tòxiques, p e r ò e v i d e n t m e n t , u n a cosa n o té res a v e u r e a m b l'altra. El s e n y o r Mafias, q u e té 57 a n y s i en fa 23 q u e treballa a l'empresa, és el cap del taller d e Sagrera, el centre neuràlgic de les reparacions d ' i m p o r t à n c i a vital dels trens i d e les revisions p e r i ò d i q u e s q u e h a n d e seguir. La funció p r i n c i p a l d e l t a l l e r é s la reparació, en cas d'avaria g r e u q u e n o es p o t r e p a r a r a les cotxeres, i t a m b é la revisió general q u e es fa cada quatre anys. "Es d e s m u n t a t o t a l m e n t el cotxe i p a s s a p e r d o s cicles: p r i m e r es n e t e g e n les peces i d e s p r é s es r e p a r e n o se substitueixen per unes de n o v e s " , ens explica el s e n y o r

Maiïas. C a d a peça va al seu d e p a r t a m e n t i és tractada pel seu especialista; u n cop c o m p r o v a d a es torna a m u n t a r la carcassa. Per assegurar el seu b o n funcionament "es fa u n a simulació d e càrrega". Segons ens ha explicat, totes les avaries g r e u s s ' a r r e g l e n en a q u e s t s t a l l e r s , e x c e p t e q u a n cal canviar el tren p e r u n d e n o u

"les s o r t i d e s d ' e m e r g è n c i a " , diu, "són estretes, algunes s ' h a n c o n v e r t i t en e n t r a d e s n o r m a l s i, en molts casos, la senyalització és inexistent". A més, el sindicat t a m b é considera convenient realitzar s i m u l a c r e s a m b el p a s s a t g e , "com es fa en altres països".

Hi h a u n a a p a r e n ç a d e s e g u r e t a t q u e n o és p a s recolzada per tothom. C o m ens deia el s e n y o r Aguilón, d e la Federació del Transport de C C O O i m e m b r e del C o m i t è d'Empresa de Metro, "una cosa és el conveni i u n a altra la realitat".

Hi ha temes q u e l'empresa hauria d e fer u n esforç p e r est u d i a r i solucionar, segons el senvor Aguilón, com són "les v i b r a c i o n s d e l s edificis c]ue estan construïts sobre la xarxa del m e t r o , els p o n t s d'enllaç e n t r e línies, q u e n o e s t a n en massa bon estat de conservació, i les filtracions d e líquids o gasos que p o d e n resultar perillosos segons el grau d e concentració".

Per al s e n y o r Aguilón hi ha m o l t s p u n t s n e g r e s e n la seguretat. D ' u n a b a n d a , la jorn a d a l a b o r a l , q u e és d e 39 hores setmanals, p e r ò com q u e funcionen per u n c ò m p u t d e 14 s e t m a n e s , "hi h a dies q u e u n treballador de moviment fa m é s d e 9 h o r e s diàries". D ' a l t r a b a n d a , el s e n y o r Aguilón considera "insuficients" els p l a n s d'emergència;

La situació no és a l a r m a n t , p e r ò sí q u e v o l una actuació immediata. N o m é s c a l e n les i n v e r s i o n s c o r r e s p o n e n t s i e n a i x ò sí q u e t o t h o m és u n à n i m : " a u g m e n t a n t el preu del b i t l l e t n o e s p o t arreglar; l'estratègia exigeix que t o t h o m c o m p l e i x i la part q u e li t o c a , s e n s e b u s c a r més excuses".

Els p u n t s febles

Dades d'accidentalitat corresponents al període 1/10/92 a 31/10/92: Total d'accidents laborals: 17 Total d'accidents laborals amb baixa: 13 Total d'accidents greus: 1 (pujant o baixant de l'andana a la via) Total d'atracaments: 3 (considerat accident laboral)

Font:Departament tècnic de prevenció laboral.T.M.B. G F M A M J J A S O N D

1.- Index de freqüència 1992.

G F M A M J J A S O N D 2.- Index de gravetat 1992

Les universitats s'estenen sense permís Red,accio La p r e s è n c i a d e c e n t r e s universitaris pot arribar a canviar la fesomia i fins i tot els c o s t u m s d ' u n d i s t r i c t e . P r o v a d ' a i x ò é s el c a n v i experimentat en a l g u n e s zones d e C i u t a t V e l l a p e r la instal·lació d e d e p e n d è n c i e s d e la P o m p e u Fabra, a la q u e s'afegiran aviat d e p e n d è n c i e s d e la Universitat d e Barcelona. Els veïns, p e r ò , n o s e m p r e estan satisfets d ' a q u e s t canvis (de v e g a d e s b e n p o c positius) 1 u n a p r o v a en són les q u e i x e s dels veïns del districte d e Les C o r t s e n v e r s la p o l í t i c a d'expansió d e la Universitat d e B a r c e l o n a i la U n i v e r s i t a t Politècnica. Les d a r r e r e s q u e i x e s d e l ' A s s o c i a c i ó d e V e ï n s d e la •^ona U n i v e r s i t à r i a s ' h a n referit a l'ampliació d e l'Escola d E c o n ò m i q u e s . Les obres estan a punt d ' a c a b a r - s e p e r ò .

tot i d e p e n d r e d ' u n a institució d e la i m p o r t à n c i a d e la U n i v e r s i t a t d e Barcelona n o s ' h a n respectat, c o m seria d e preveure, els tràmits urbanístics p e r t i n e n t s . De fet, les o b r e s d e c o n s t r u c c i ó d'aquesta ampliació de l'Escola d ' E c o n ò m i q u e s s ' h a n fet sense c o m p t a r a m b la p r e c e p t i v a llicència d ' o b r e s d e l'àrea m u n i c i p a l d ' u r b a n i s m e . U n a deniincia ptiblica dels veïns ha tingut el seu efecte: els responsables universitaris s'han afanyat a d e m a n a r la llicència, tot i q u e a m b u n cert retard. N o és a q u e s t , p e r cert, l'únic c a s a Barcelona o n o b r e s d e certa importància s'han c o m e n ç a t (i q u a s i b é acabat) sense la corresponent llicència. Al P o r t Vell, u n futur centre comercial i lúdic s'ha començat a construir sense llicència. L'ajuntament, p e r la seva b a n d a , n o ha tolerat i n o h a iniciat c a p acció.

E l s v e ï n s d e la z o n a universitària han denunciat r e p e t i d a m e n t la inhibició q u e , e n la s e v a o p i n i ó , h a n d e m o s t r a t r e p e t i d a m e n t els serveis d ' u r b a n i s m e d e la Casa G r a n i el p r o p i districte d e les Corts.L'associació d e veïns d e la Z o n a U n i v e r s i t à r i a h a d e n u n c i a t e n m o l t e s ocasions infraccions u r b a n í s t i q u e s , entre elles l ' o c u p a c i ó cíe z o n e s verdes que havien estat ocupades indegudament. Les anipliacions improvisades "Les U n i v e r s i t a t s a c t u e n a m b u n a actitud q u e sembla tan especulativa c o m la d e qualsevol p r o m o t o r i m m o b i l i a r i " asegura Josep Canals, p o r t a v e u d e la Associació d e Veïns d e la Zona Universitària. Les necessitats creixents d ' a q u e s t centres dcKents els impulsen a actuar d'aquesta manera.

D e fet. Les C o r t s ha estat v í c t i m a del q u e els v e ï n s creuen q u e és u n a política d ' i m p r o v i t z a c i ó . De p r i m e r , va ser la construcció d e i'Estadi del FC Barcelona i d e s p r é s , la instal·lació d e les universitats. P a r t d e les d e p e n d è n c i e s universitàries (concretament l'Escola d ' E n g i n y e r s de T e l e c o m u n i c a c i o n s ) es v a n construir sobre la perllongació d ' u n carrer q u e , d ' a q u e s t a m a nera, ha q u e d a t tancat. La p r o g r e s s i v a a m p l i a c i ó d e les universitats i la creació de nous espais destinats a acollir els c a m p u s universitaris n o fan s i n ó a g r e u j a r els p r o b l e m e s q u e ja existeixen en a q u e s t a z o n a d e Barcelona. Cap aparcament amb prou capacitat n o h a estat projectat e n la z o n a , t o t i q u e e l s nombrosos estudiants que cada dia a c u d e i x e n a les facultats utilitzen, sovint, els s e u s cotxes o motocicletes.

BREUS • L·ls s e g a d o r s " , h i m n e oficial de Catalunya.El Parlament ratifica una decisió centenària del poble català. (18.2.93) • L a cadena anglesa de grans magatzems Marks & Spencer s ' i n s t a l . l a r à a la "superilla"de Diagonal, amb una inversió de l.OOU milions de pessetes. (18.2.93) • L' Ajuntament assu-mirà les competències sobre control de locals públics. Podrà imposar multes de fins a 10 milions de pessetes.(l 8.2.93) • L'Ajuntament aposta per cedir l'ús del Born a la Universitat Pompeu Fabra. (18.2.93) . La ciutat de Barcelona té ara 263.0(30 habitants menys que al 1975, i més vells. (20.2.93) • E l solar de "El Aguilà" no allotjarà oficines. L'empresa francesa Cobra ha paralitzat el projecte i n'estudia el canvi d'ús. (21.2.93) • v_atalunya té u n funcionari per cada 37 habitants. Ocupa el tercer lloc, d e s p r é s de Madrid i Andalusia. Les retribucions signifiquen el 30 per cent de la d e s p e s a pública. (22.2.93) • Dants desbloqueja l'obertura d'un centre psiquiàtric. Els veïns accedeixen que s'obri el taller i, passats dos mesos, es tornaran a reunir per a v a l u a r la situació. (23.2.93) . Els museus municipals deixaran de ser gratuïts. Les entrades costaran 300 pessetes, excepte el M u s e u Picasso que en costarà 500. (23.2.93)

Carrer de l'Or 2 1 08012 Barcelona ITn. 217 48 26

Amanides / Fumats / Patés / Formatges

o X

CARRER

o 5

Març-Abril 1993

La plaça que mai no va existir La plaça de Catalunya a principis del nostre segle ^;ríTmÜfesr* -^wiï^í^

: é i i i ilililf i i • f !if i

i i^ !&».

Ildefons Cerdà no va planificar mai la plaça de Catalunya en el seu Pla de l'Eixample. La conseqüència ha estat un espai canviant al llarg del temps, sempre amb obres. Les imatges de principis de segle cíibuixenuna plai.a creuada per dues aspe-

pel trànsit de vianants i pocs edificis coneguts. Sobta d e v e u r e la poca animació d'una plaça que avui és el cor de Barcelona. Qui l'ha vist i qui la veu! Pocs a n y s d e s p r é s els transports elèctrics van donar una aire més dinàmic a la plaça. •Otos: Arxiu Històric de la Ciutat.

n-^^^

•*^w > -t í*,'

XIJÉI»

Març-Abril 1993

DOSSIER

Els altres veïns

Racisme i xenofòbia: una perspectiva demogràfica Segons les dades oficials més recents, el 1989 la Comunitat Econòmica Europea comptava amb un total de 325 milions d'habitants: d'aquests - que no incloïen l'antiga RDA - s'estimava que 13,5 milions erens residents estrangers, dels quals 8,2 milions provenien de països extra-comunitaris, el que significa en termes relatius que el 1989 el 2,5% de la població no eren autòctons. Tot i comptar amb la importància de la seva distribució territorial, i la concentració d'aquests estrangers en certes regions, i que molts no estan registrats, és palès que aquest percentatge - encara que el dobléssim - no pot justificar l'alarma ni les brutals reaccions que el tema de les migracions internacionals sens dubte provoquen. És el racisme i la xenofòbia un problema de nombre? Andreu Domingo Centre d'Estudis Demogràfics Des de finals de la Segona Guerra Mundial, Europa ha estat rebent quantitats cada con més i m p o r t a n t s d e població estrangera. Durant el període 1950-1973, aquests migrants -turcs i magrebins en especiales dirigien principalment cap als països que havien estat desolats pel conflicte bèl.lic, sobretot Alemanya i França, i foren els

protagonistes de la reconstrucció econòmica d'aquests països, juntament amb els treballadors autòctons i els migrants que hi arribaven del sud d'Europa: espanyols, italians, portuguesos, iugoslaus i grecs. Aleshores mai no es pensà que arribaria un dia que aquesta població s'assentaria al continent; eren u n a mà d ' o b r a b a r a t a i necessària, i per tant ben rebuda. A partir del 1973, a m b l'anomenada crisi del petroli,

els països fins al m o m e n t receptors de migrants, intenten r e d u i r - n e el n o m b r e i apliquen polítiques de retorn i fortament r e s t r i c t i v e s . Per què? Perquè la crisi significà la reestructuració del sistema industrial a costa de reduir la mà d ' o b r a o c u p a d a confiant en què la revolució tecnològica, més que no pas la d e m a n d a d e força d e treball, marcaria el d e s e n v o l u p a m e n t econòmic i la sortida de la crisi. A més coincideix amb l'arribada al mercat de treball de les^ generacions del baby boom. És durant aquest període que retornen efectivament a casa seva b o n a p a r t dels m i g r a n t s p r o v i n e n t s de l'Europa mediterrània. Europa es tanca Però a p a r t i r del 1982 s'enceta u n a nova fase de redreçarnent econòmic, amb la d e m a n d a novament de mà d'obra estrangera. La contradicció aquest cop rau en uè la majoria de països de la !omunitat adopten polítiques restrictives q u e n o es

corresponen a la necessitat econòmica i trien un model de construcció política de l'Europa Unida que la porta a replegar-se. A això hi haurem d'afegir els canvis esdevinguts a l'Europa de l'Est. El panorama que presenta E u r o p a el 1993 és força complicat: els països del sud, tradicionalment migrants, com Espanya, Itàlia, Grècia i P o r t u g a l h a n passat a ser receptors de migració, ocupada en l'economia submergida, coincidint amb l'espectacular creixement econòmic q u e aquests països van protagonitzar en la dècada anterior. La nova conjuntura de crisi, apareguda en l'actualitat, dóna vigència a un discurs proteccionista on es vol enfrontar la mà d ' o b r a autòctona i l'al.lòctona i es crea una falsa competència tant per l ' o c u p a c i ó com p e r la r e d i s t r i b u c i ó dels serveis socials. Un plantejament com aquest dóna arguments als racistes i xenòfobs, p e r q u è fragmenta el dret igualitari de tots els treballadors, de tots els ciutadans sigui quin sigui el seu origen o el color de la seva pell.

Les migracions augmentaran A hores d ' a r a diferents raons ens fan pensar en la tendència a l'augment de les migracions que tindran com a destí els p a ï s o s d e la Comunitat Econòmica Europea: *Els desequilibris demogràfics entre la Comunitat i els f)aïsos veïns i el creixement utur sobretot de l'àrea del Magreb, de tot el nord d'Àfrica, per no parlar de l'Àfrica subsahariana, contrasta amb el procés d ' e s t a n c a m e n t i d'envelliment d'Europa en general i de la Comunitat en particular. Hi h a u r a n forts excedents de població a una banda i dèficit de població en edat activa a l'altra. Aquesta situació es deixarà sentir encara més quan les generacions b u i d e s arribin a l ' e d a t d'incorporar-se al mercat de treball. *S'apunta un creixement dels desequilibris econòmics entre la Comunitat i els països tercers. Alhora que la demanPassaalapàg. 10

OC UJ

U) (fi

o Q

CARRER

10 població o r i g i n a t s per la devastació del territori.

Ve de la pàg. 9

da de mà d'obra no qualificada o semiqualificada no ha d i s m i n u ï t en la m i d a q u e apuntaven les previsions més optimistes, es creen noves demandes que no són substituïbles per la robotització ni per la mà d'obra a u t ò c t o n a q u e té majors expectatives en la recerca d'ocupació, depenent tant del seu nivell d'instrucció en particular, com de mantenir les seves condicions de vida. *S'ha de comptar a més, amb el potencial migratori causat per la recomposició política i econòmica a la que es veuen sotmesos els països de l'Est europeu i els nous països sorgits de la descomposició de l'antiga Unió Soviètica, juntament amb els refugiats del conflicte balcànic. També hi ha autors que assenyalen les migracions ecològiques com un potencial a tenir en compte, és a dir, els moviments de

El futur de les migracions internacionals és important per Europa. N o es tracta només d'un fet de justícia social vers els t r e b a l l a d o r s estrangers que arriben a casa nostra, és un fet que arriba al moll de l'òs de la construció europea per raons polítiques, econòmiques i culturals. La construcció política de l'Europa integrada passa pel disseny d'unapolítica sobre les migracions. En el present es pot afirmar que aquesta política s'aplica de forma negativa en absència de decisions comunitàries. Els informes encarregats pel P a r l a m e n t europeu sobre el racisme i la xenofòbia no deixen d'ésser mostres tan ben intencionades com p a t è t i q u e s , d ' i m p o tència. Mentre, l'actuació real dels diferents governs pendula entre el tractament policial i l'assistencial i d ó n a lloc a

situacions tan dramàtiques com injustes entre la població immigrada. El desenvolupament econòmic d'Europa depèn també en bona m e s u r a del t i p u s d'utilització que se'n faci ae la mà d'obra extra-comunitària, en cas d'optar o no per un

És amb els nous migrants que construirem plegats una nova Catalunya model on s'integri aquest potencial. 1 per ú l t i m la p r ò p i a identitat europea depèn de la

Març-Abril 1993

relació amb les comunitats de cultures no europees presents al territori comunitari i amb l'anomenat Tercer Món. Per què doncs Europa viu la seva unificació com u n replegament, dominada per la or consubstancial al setge? er q u è l'únic que unilíca realment el continent europeu són els atemptats racistes i xenòfobs? Qui n'és el responsable?

Catalunya, país d'immigració Tenir por del que ens és e s t r a n y és una reacció e s p o n t à n i a i n a t u r a l , tan espontani i natural com sentir-se atret, encuriosit per la diferència. No hi ha ciència ni art sense aquesta ambigua t r e m o l o r . Són les r a o n s econòmiques les que expliquen en darrer terme el fet m i g r a t o r i . La demografia, l'evolució de la població, pot explicar el potencial migratori, però en cap cas no justifica el

racisme i la xenofòbia. Catalunya ha estat, és un país d'immigració; contràriament al conjunt europeu, té una llarga tradició immigratòria. Catalunya no existiria sense els immigrants i no existiria sense la tenacitat i la capacitat integradora dels catalans, de tots els catalans -de vegades malgrat alguns d'ells- perquè deixeu-m'ho dir ara: C a t a l u n y a ha d e ser un exemple per a tot Europa. Som un país immigratori, som un país on precisament ha estat el teixit social, el veïnatge i la xarxa familiar el que na fet jossible la integració, contra a norma estatal de l'exclusió, i n'hem d'aprendre del nostre passat i n'hem d'estar orgullosos; és a m b els n o u s m i g r a n t s que c o n s t r u i r e m plegats una nova Catalunya.

[

'Els altres v e ï n s ' . H e m copiat aquest títol de la revista Vella Ciutat que l'any passat va publicar un número extra interessant sobre l'emigració.

Violacions dels drets humans Memorial Octavi Pellissa Jornades sobre immigració i racisme a les ciutats europees El Centre de Treball i Documentació organitza unes jornades sobre immigració i racisme amb la participació de professionals de diverses ciutats europees (París, Berlín, Londres, Torino, Madrid i Barcelona) que es faran del 16 allS d'abril (16 tarda, 17 matí i tarda i 18 matí) al Pati Manning, carrer Montalegre 7 de Barcelona. El significat i les dimensions del racisme a les

ciutats europees. L'anomenada Europa multicultural. Itineraris migratoris dels marrouins a Catalunya, spectes jurídics de la situació dels estrangers a l'Estat espanyol i Racisme i conflicte polític, són els títols de les d i v e r s e s sessions. Per a més informació truqueu al Centre, Major d e Gràcia 126-130, telèfon 2179527.

Kim Manresa

L'onada creixent de violència a Europa està trobant u n ressò m a c a b r e en el c o m p o r t a m e n t de totes les forces policials, afirma Amnistia Internacional. Segons l'organització de drets h u m a n s , a molts p a ï s o s europeus, la pròpia policia que precisament té el deure d ' i n v e s t i g a r i i m p e d i r la violència racista- ha pres part en agressions sagnants i ha infligit tractes degradants. A Europa occidental -país rera país- ta policia s'ha vist implicada en tortures i mals tractaments, en els ciuals la raça de la víctima sembla haver estat un factor determinant. Massa freqüentment, els culpables no han comparegut davant els tribunals.

Dinamarca: Babading Fatty -turista gambià- i Himid Hassan Juma -turista tanzàsón p r e s u m p t a m e n t colpejats mentre es troben sota guarda policial. Llurs casos s'inclogueren en una investigació més àmplia sobre denúncies de maltractament i agressions racistes de què són víctimes, en p r e s o n s d e Copenhaguen, persones sol·licitants d'asil. Alemanya: Entre diversos informes sobre agressions policials als sol·licitants d'asil. Amnistia Internacional s'ha assabentat

d'un escorcoll dut a terme en un alberg de Grànitz; la polida treu la gent dels Uits a cops de porra i puntades de peu. Les denúncies pels mals tractaments són actualment en fase d'investigació. Portugal: EI jove d e 19 anys Luis Gravanita és interceptat per la p o l i c i a i d u t a la comissaria, on r e p cops de )uny i p u n t a d e s d e p e u i 'insulten dient-li: " N o vals r e s , a n g o l e n c d e merda!". Luis G r a v a n i t a és blanc i portuguès, però nascut a Angola. No s'han rebut noticies gue indiquin cap mena d'investigació en marxa.

Estat Espanyol: Els turistes àrabs M o h a m e d M e g a z y i Reed Shibli són d e t i n g u t s i durament colpejats perquè un d'ells s'havia aareçat en itaUà a un guàrdia civil. Van presentar denúncia formal, però no se sap si s'ha realitzat alguna investigació. Itàlia: Daud Addawe Ali, sol·licitant d'asil s o m a l i , ingressa urgentment en u n hospital després de rebre una palnssa de la policia que l'ha deixat inconscient. El govern l'acusa d'haver participat en una batussa violenta abans del

seu arrest, p e r ò no ha proporcionat cap més informació. Aquests són només alguns casos representatius d'un greu p r o b l e m a q u e cal a b o r d a r urgentment, afirma Amnistia Internacional. "En el clima actual, amb l ' a u g m e n t del nombre d'agressions racistes i l ' i n c r e m e n t dels g r u p s racistes, no fer-hi res equival a tolerar que aquests delictes s'estenguin p e r tota la s o c i e t a t . Ja és nora que els governs actuïn; cal p o s a r fi a a q u e s t e s violacions de drets h u m a n s i q u e els c u l p a b l e s s i g u i n d u t s als tribunals".

França: Aïssa Ihich, ciutadà francès de pares marroquins, mor en una cel.la policial d'un atac d ' a s m a d e s p r é s d e ser apallissat pels policies, els uals li neguen la medicació. in m e t g e d e la policia és acusat d'homicidi involuntari, però encara no s'ha endegat cap mesura contra els agents agressors.

Sopar espectacle Cavalls a la pista Gran show de fantasia medieval Uultes, combats, torneigs,... Ball de fi de festa amb orquestra Els demanem que siguin puntuals a les 20.(D0 h Atencions especials per als gajps, associacions de veïns i els seus socis. Castelltordera 08399 Tordera (Barcelona) TIf: 764.11.111764.11.61. Fax 764.11.86 AutopistaA-7, sortida 10 Hostalric-Blanes en direcció a Tordera

CARRER Per què ens sentim amenaçats per la gent que és diferent de nosaltres?

Març-Abril 1993

Després de parlar amb la Verena Stolke, antropòloga, sobre la 'xenofòbia", un neologisme que no sabem ben bé a que correspon, he arribat a un seguit de conclusions. Roser Argemí

A l'Estat espanyol només hi ha un 1,5 % d'emigrants extra-comunitaris . El volum de persones ^jruriigrants extra-comunitaris, de fora de la Comunitat Europea, a l'Estat espanyol és molt baix, n o m é s u n l ' 5 % . Acostumen a viure junts i concentrats en barris. Hi ha una experiència molt positiva a la ciutat alemanya de Frankfurt que té un 25% d'estrangers, un percentatge ifiolt elevat, on les relacions dels i m m i g r a n t s a m b la població són b o n e s i 1 ajuntament de la ciutat hi dedica molta atenció. No treuen els llocs de treball a la gent del país No treuen la feina a ningú perquè fan les que no volen fer la gent del país i amb uns sous mes baixos. La raó de l'hostilitat contra els emigrants pobres rau en la nostra mateixa societat. L'existència de problemes greus a la nostra societat, 1 existència de situacions conflictives, genera una ràbia que necessitem encolomar a ^Igú. Perquè és cert que a casa nostra hi ha atur, recessió, inanca d'habitatge i que la pobresa s'estén ... però de tot això no en són culpables els que "Venen de fora sinó el sistema

econòmic del país i la política econòmica del govern actual. L'hostilitat s'adreça a l'emigrant perquè no és dels "nostres" La tensió social, existent per les dificultats econòmiques que travessa el país, no va a parar al.. fill del veí, sinó contra l ' e m i g r a n t , p e r q u è és estranger. El fem servir de cap de turc, p e r q u è no és dels "nostres".

El que produeix rhostilitat en contra dels emigrants.... pobres és la difícil situació econòmica existent El món occidental es basa en el concepte d'estat-nació, pel qual un espai geogràfic delimitat, a m b u n s valors culturals concrets, passa a ser propietat de la població que hi ha nascut. La gent, q u e desconfia de qualsevol cosa que no sigui igual a ella, posa límits a la seva identitat i al territori que li "pertany", i el reivindica com a seu i es creu amb dret de treure'n les persones que, per ser de fora i pobres, no son iguals a ella: que se'n vagin a casa seva, els diu.

Sembla que als moderns estats-nació, el territori generi uns llocs de treball comptats, una cultura p r ò p i a i u n e s circumstàncies determinades, per mèrits propis i de forma aíllada. I em fan creure que el meu veí té els mateixos drets que jo a aquest territori, al seu patrimoni cultural o a les feines que s'hi generen. Però els que venen d'altres regions,.... ja no n'hi tenen tants, de drets. I evidentment els que venen d'altres estats, no n'hi tenen cap, perquè són forasters. La necessitat fa diferents les persones N i n g ú no d i s c r i m i n a l ' e s t r a n g e r q u e té una professió ben retribuïda, ni l'estranger amb diners que viatja pel país carregat de duros. Aquests estrangers són respectables. En canvi la persona que ve per necessitat, pel motiu que sigui, no és considerada igual a les altres, és titllada de diferent en sentit pejoratiu i es desconfia d'ella perquè és un estranger necessitat. Els que volen justificar la discriminació basaaa en la pobresa, la vesteixen de diferencia cultural i defensen que la xenofòbia, l'odi als estrangers, als diferents, és una caracteristica natural de les persones i amaguen que també és natural tenir interès per les diferències.

Kim Manresa

Qui pren la mida de les diferències Moltes persones creuen que perquè dos éssers humans s'entenguin, cal que els seus costums, idees i formes de vida siguin idèntics; i se senten amb dret a discriminar-ne una altra persona, sobretot si aquesta és pobra. Com que això no es pot

Una petita esperança Afortunadament, tot i que l'hostilitat envers els col.lectius immigrants augmenta - no oblidem que es difícil lluitar contra les doctrines que s'irradien des del poder- creix certa sensibilitat entre la població enfront de les injustícies que s'infringeixen a aquests g r u p s de gent. Hi ha reaccions individuals, col·lectives o de petits grups ue demostren que la gent el carrer denuncia les injustícies. Potser s'hi identifiquen perquè ells també han estat emigrants. Malauradament els mitjans de comunicació no

a Acuerdos de la cumbre de Río en matèria de racismo En el Fòrum Global de las °i"8anizaciones no guberna^entales en Eío de Janeiro, un grupo de ecologistas, bàsicaniente de países africanos, ^niericanos y asiàticos preparan u n t r a t a d o v e r d e , u n acuerdo de colaboración mundial p a r a acabar con la ciestrucción ambiental. En este caso no se habla de protección ciel ozono o las espècies en Peugro de extinción. El tema central del debaté es el racis^o. Se imponen las Qehniciones: "el racismo es una forma de presión étrúca, social y econòmica". Però como los otros treinta Tratados, una oh"^- '^^ p u n t o s acogen los ODjetivos que en cada campo ^ plantean los ecopacifistas, f siguiente es un resumen de lo que se aprobó. 1 y ^ sea reconocido el valor inherente e igualitario de todos los pueblos. Que la sabiduría tradicio"f' d e las c u l t u r a s y las 'naneras de vivir ecologicas

sean consideradsas un derecho colectivo de propiedad intelectual. Comenzar a plantear la necesidad de reparar los danos a m b i e n t a i e s c r e a d o s , (deuda ecològica) y restituir los derechos a la Tierra de las comunidades indígenas. Apoyar un desarrollo sostenible que fortalezca las comunidades y que fomente la cooperación. Oponerse a la imposición de los modelos eurocéntricos de desarrollo q u e no sean ambientalmente consistentes, cultural y espiritualmente sensibles. Luchar contra el racismo ambiental, que comporta exo r t a r r e s i d u o s toxicos al ercer Mundo y la imposición de estos como una via de reducción a la deuda externa . Trabajar por el establecimiento de una nueva ètica que impida la privatización de la biodiversidad. Paralizar el uso de mujeres

y nifios como animales de experimentación en las investigaciones de los laboratorios biotecnológicos. Innpedir que se impongan controles extemos a la poBlación de los países del Tercer Mundo. Apoyar la creación de una red internacional de asistencia educacional y tecnològica y econòmica destinada a eliminar la pobreza y la misèria. Apoyar la diversidad cultural y la interacción entre todas las culturas como un mecanismo para eliminar el racismo. Eliminar todas las formas de genocidio (exterminio de culturas) y el ecocidio (ext e r m i n i o del entorno) q u e no dejan de sçr expresiones racistas.

Jordi Bigas (a la revista "Etnópoli" de SOS RACISME)

dir tan cruament, llavors diuen que hi ha unes diferències ' culturals" entreellsielsdefora. Sovint diuen que és més difícil entendre' s amb un nordafrica que amb un alemany, per exemple. Però és que a la "diferència c u l t u r a l " hi afegeixen, m e n t a l m e n t , el concepte d'incompatibilitat; hi han posat u n e s b a r r e r e s d'incomprensió.

ressalten gairebé mai aquestes actituds i en canvi sí que transmeten la idea dels mals que vénen de fora d'Europa. Com exemple un article sortit als diaris on es parlava dels virus que venen d'Africa i que fan mal a Europa. Ja el títol era agressiu i a m b un fort component discriminador: tot alio que ve d'aquests països -que identifiquem com a pobres i per tant "diferents culturalment"- fa mal a Europa. No es recorden de quan els europeus van invadir aquests països i els van portar tantes malalties, a més d'explotació i esclavitud.

meca • ràpid INFORMÀTICA Secretariado empresarial Mecanografia y otros cursos Avda Príncipe de Asturias 54, 1» (Lesseps) - Telf. 218.64.31 Bajada del Mercado 7, pral (Horta) - Telf. 358.44.58 Capitàn Arenas 27, pral (M. Girona/Manila) - Telf. 203.51.22 Consejo de Ciento 445, 1« (Roger de Flor) - Telf. 447.30.32 Córcega 534, entr. 2» (Marina) - Telf. 435.70.58 Provenza 260, 2« (Rbla Catalufia) - Telf. 215.85.64 Rogent 30, pral 2» (esq. Valencià) - Telf. 245.75.59 Ronda Sant Antoni 9, pral (junto mercado) - Telf. 329.26.58 Via Layetana 45, 1» 1» (Urquinaona) - Telf. 302.16.96

m (fi

O Q

CARRER

Vkllès SGnsG frontcrcsí s \di tolerància pel coneixement Carmina Roig "Com el Vallès no hi ha res", va escriure Pere IV. I, potser, en u n futur, els i m m i g r a n t s , la majoria m a r r o q u i n s , q u e viuen al Vallès poden arribar a pensar que també és casa seva. Ara per ara, hi viuen amuntegats en pisos, rònecs i humits, és una terra on p o d e n ser detinguts per la policia amb qualvesol excusa; on aconsegueixen el permís de treball quan Santa Burocràcia es digna a fer un miracle; on se senten diferents i ens veuen diferents. Nosaltres podem ser tolerants amb ells, però no els coneixem, i ells no ens coneixen perquè no els donem massa oportunitats. Q u a n a r r i b e n aquí, la llengua és el seu p r i m e r entrebanc. La recerca de feina, els permisos, i la soledat en són d'altres. Molts són casats i han deixat dona i fills al Marroc. Els solters topen amb moltes dificultats a l'hora de relacionar-se amb noies de la seva

edat. La seva visió del món, condicionada en gran part per la religió i les practiques que se'n d e r i v e n - q u a n s u r t i n aquestes línies s'haurà acabat o estarà a punt d'acabar-se el Ramadà- explica, en gran manera, el seu comportament p e r s o n a l i social. Molts expressen el seu malestar per les dificultats en què es troben a l'hora de practicar la seva religió. 1 aquest només és un petit exemple. La seva cultura és molt diferent de la nostra. 1 no voldria parlar de les diferències, sinó del desconeixement gairebé nul que tenim de la seva forma de vida. Fins i tot, els que afirmem que no tenim prejudicis racials, pequem d'ignorància i d'un cert paternalisme a l'hora de tractar-los. No ens han educat per a la diferència i tot allò que ens és desconegut ens fa por. Sempre hi ha, però petits oasis que intenten trencar el paisatge desèrtic del desconeixement i, per tant, de la intolerància. "Valies sense fronteres" n'és un exemple.

Març-Abril 1993

^^ MES DEL RAMADÀ I I/A PRACTICA Wf% L'M'l·AMÍ Ai/ ^MAMSf Dissabte, 2 0 d e febrer, a les 8 d e la tarda C a s a d e Cultura d e Semt Cugat

• Conferència d e Teresa Losada (arabista) • Col·loqui a m b immigrants marroquins • Vídeo d e J u a n Qoytisolo s o b r e el r a m a d à • Exposició fotogràfica s o b r e les activitats del Qrup • Dibuixos d'Usama Drif

Aquest grup, que va néixer ara fa dos anys, com a suport als immigrants, desenvolupa una sèrie de tasques que potencien, al m à x i m , la s o l i d a r i t a t , el respecte, la convivència i cjualsevol altra activitat cívica positiva que permeti el mutu coneixement. Seria molt llarg d'enumerar les múltiples tasques que ha desenvolupat el grup. Entre d'altres, però, cal destacar les trobades per prendre el te a casa dels immigrants, fomentant així l'amistat en un dels rituals més preuats per ells; la creació d'un equip de Futbol Sala c]ue rep el nom de "Marroquins del Vallès"; les xerrades i conferències sobre temes culturals; la creació de comissions d e d i c a d e s a treballar aspectes legals, sanitaris, d'habitatge i culturals. "Vallès sense Fronteres" no és només un grup de suport als immigrants, sinó també un g r u p -i, si no m ' e r r o , u n a experiència única a Catalunya, q u e ajuda a a r r i b a r a la tolerància pel coneixement.

Gitanos: del viure al conviure Avui parlar de racisme i xenofòbia està de moda, però no és precisament ara que tenim actituds racistes perquè, almenys amb els gitanos, les tenim des de fa molts anys. encara ens queda l'instint racista q u e p o r t e m a sobre. Només ens cal mirar la premsa i tot sovint llegirem notes com aquesta: "Han sido detenidos or robar en una gasolinera, R.F menor y P.A.G. menor, gitano". Sempre hem diferenciat el fet de ser gitan o / a en els aspectes negatius, com si aquest poble no tingués res per valorar-!o... El poble gitano ha viscut tancat en si mateix, com a única alternativa per subsistir com a poble i mantenir la seva identitat. Això ha fet que en molts aspectes és mantingués al marge de tota la vida sociaL Més d'un 60% dels gitanos/es q u e v i u e n a C a t a l u n y a se situen a les capes més baixes de l'estructura social, tant pels índexs d'analfabetisme, treballs no qualificats, habitatge digne, e t c . com pel procés de socialització.

Elisa Soler Fa més de 500 anys que v i u e n g i t a n o s a l'Estat Espanyol i a Catalunya, més d e 200. Des d e s e m p r e les relacions mantingudes amb a q u e s t poble h a n estat d e dominació ja que la societat majoritària s'ha sentit superior i ha i n t e n t a t , per tots els mitjans, sotmetre-la als nostres valors, costums, formes de viure, etc.

LNECESITAS UN TAXI?

BARNA-TAXI stac

357 77 55

Amparo Gómez Des del segle XV fins a la p r o m u l g a c i ó de l'actual constitució, les lleis envers el món gitano han estat totalment repressives, racistes i xenòfobes. Un mateix delicte comès per un gitano/a o per una altra persona, ha tingut càstigs diferents, i per suposat, el càstig per al gitano/a ha estat molt pit]or. Ara a nivell legal s'han s u p r i m i t tota classe de diferències, però a la pràctica

0 CRUÏLLA d'Esp·ctaci·t Festes Ma|ors-Orque8tres Festes Infantils Ires. comunions Pallassos -Màgia, etc...

C/ Consell de Cent, 467-469,1er.2a. Tel. 246 12 88 - 08012

L'especulació enderroca els

'guettos' Fins fa poc, a Barcelona i el seu cinturó, molts gitanos vivien en barris, "guettos", en xaboles, però l'especulació del sòl i el canvi d'imatge que ha convingut fer a la ciutat ha portat a l'enderrocament d'aquestes zones. Això s'ha fet no tant per aconseguir que les famílies q u e hi vivien tinguessin un habitatge més digne, sinó perquè les obres olímpiques necessitaven aquells terrenys o perquè els paios protestaven per tenir al costat de casa seva una imatge que no ens agrada veure, la pobresa.

E n d e r r o c a r més d e 200 xaboles i distribuir les famílies pel cinturó industrial de la ciutat, ha suposat per a moltes d'aquestes famílies un canvi tan fort que després de quatre anys, encara no s'han incorporat a la vida del barri o oble que els ha tocat viure, erò a fes institucions això no els p r e o c u p a i deixen a l'aventura de la vida tot el procés. Demanar uns comportam e n t s socials i fer q u e compleixin les exigències de viure en un pis (tenir cura de p a g a r la llum, l'aigua, les despeses d'escala, els impostos del pis...) i relacionar-se amb normalitat amb uns veïns diferents..., no és fàcil, sobretot quan s'han trobat sols, desubicats, criticats, sense mitjans econòmics suficients. Per a moltes d'aquestes famílies, a pesar de tot, na suposat un avanç passar de la xabola al pis. I sobretot en l'aspecte de les relacions humanes, estem

Amparo Góme? p a s s a n t d e viure a m b els gita; nos, a conviure-hi. Per a ells i p e r a nosaltres és u n r e p t e . No p o d e m e s p e r a r q u e tot r esforí el facin ells. Cal q u e p e r part

nostra fem alguna cosa peí avançar junts. Postures de rebuig, perquè vénen a viureu la n o s t r a escala, o van al col·legi dels nostres fills, nO ajuden al procés dí socialització que és necessari i dificulten n o v a m e n t leS relacions entre tots. Entendrí que són diferents per història cultura i formes de viure, però mantenir un tracte igualitari és el que ens ajudarà a fer uní barris més humajís. 1 demostrar als nostres barris i pobleí que som capaços de conviure amb tots aquells que, tot i seí diferents, fem un sol poble. Ha arribat el moment que enlloc d'assenyalar amb el di' els gitanos, els donem la mà per caminar junts i, si cal ajudar-los a anar avançant ei el procés de socialització ' culturalització.

CARRER

Març-Abril 1993

Fernando Gonzàlez: la solidaritat viatja en camió Fernando Gonzàlez ha fet de camioner gairebé tota la vida. Treballa en una agència de transports del Poblenou, i ha viatjat per tota Europa. L'últim viatge però, va ser diferent i quelcom més que una feina qualsevol. El passat mes d'octubre va portar 25.000 quilos de llet en pols fins a un magatzem de r O N U a Split, Croàcia. El seu camió formava part del primer comboi d'ajuda humanitària que la ciutat de Barcelona, a través de la campanya "Sarajevo depèn de tu", va enviar l'octubre passat a la capital de Bòsnia i Herzegovina. Fernando Gonzàlez no va tenir por, i està orgullós d'haver pogut ajudar directament la població que pateix les injustícies de la guerra. Tant, que estaria disposat a tornar-hi si li ho demanessin.

Marc Andreu

controls a la carretera.

Com li va arribar la possibilitat de conduir un camió d'ajuda humanitària a Sarajevo?

Parlant de carreteres, les de casa nostra. Com valora les restriccions de tràfic per camions a la Ronda Litoral?

La meva empresa va oferir gratuïtament a l'Ajuntament un camió per formar el comboi d'ajuda humanitària. Aleshores l'amo de l'empresa em va dir que si volia anar-hi, ' j o li vaig dir q u e sí. L'Ajuntament va fer-se càrrec de les meves despeses, dietes 1 allotjament, i l'empresa em va pagar el salari mensual normal.

Per anar de Poblenou a la Zona Franca a les hores punta has de donar tota la volta per la Ronda de Dalt, però jo no crec q u e això sigui u n inconvenient. Si el camió no porta gaire pes, és poc el temps que perds: trigues uns cinc o deu minuts mes que anant per la Ronda Litoral. Però sovint fins i tot hi guanyes, perquè t'estalvies els e m b u s s o s i accidents del tram de Colom.

Expliqui una mica la pel·lícula del viatge

Es pot afirmar que d'ençà de l'entrada en funcionament de les rondes, hi ha menys tràfic de camions per dins de la ciutat?

Vam sortir de la plaça Catalunya el 7 d'octubre a les JO del matí en direcció a Mubljana, la capital d Eslovènia. Pel camí només ens vam aturar per dormir en Una estació del nord d'Itàlia, on el comboi es va reagrupar perquè tres camions havien quedat enrera.

Sí, ha disminuït bastant. Els camions que encara passen per dins, especialment al Poblenou, és perquè van a descarregar a les agències o perquè tenen algun client; si no, la veritat, no s'hi posa ningú. El que passa és que el dia que plou, qualsevol que conegui la Roncfa Litoral evita passar-hi, perquè el tram de Colom és un cul de sac on, a sobre, cau aigua com una cascada. Aleshores, o vas pel Paral.lel o puges per Montjuïc i baixes per l'altra banda.

Quants camions formaven ei comboi? Érem deu camions i dues furgonetes d'assistència, on anaven els responsables de expedició i els periodistes. El meu camió portava 25.000 quilos de llet, i en conjunt portàvem la roba i el menjar que havia recollit el Comitè Ciutadà de Solidaritat amb sarajevo. A la frontera d Eslovènia vam tenir alguns petits problemes burocràtics perquè alguns camions no portaven els papers en regla, però tot es va solucionar i vam arribar finsa Ljubljana. Allí van descarregar set dels camions. erò el m e u i dos més, acompanyats de les furgonetes, vam seguir fins a Split, a la costa adriàtica de Croàcia, rop de la frontera a m b osnia.

Però l'objectiu no era arribar fins a Sarajevo? Sí, però ens van aconsellar que no, que era perillós, i per aixo vam descarregar en un "magatzem de l'ONU a Split.

Quina és la situació actual de les agències de transport que ocupen bona part del Poblenou?

Era el dimarts 13 d'octubre pel matí. De fet només vam anar fins a Split tres dels d e u camions, perquè van dir que no era bo que el comboi fos tan gran, per por q u e fos interceptat. Portaven algun tipus d'escorta o de protecció? Des de la plaça Catalunya, quan va arrencar el comboi.

ens va escortar la Guàrdia U r b a n a fins a la Trinitat; paraven el tràfic per deixarnos via lliure. De la Trinitat fins al peatge de Cardedeu ens va acompanyar un cotxe de la Guàrdia Civil. 1 després ja, fins a Split, pel nostre compte. Com va veure la situació a l'ex-Iugoslàvia? Una mica negra. Eslovènia

està bé, però tot canvia un cop passes a Croàcia, i sobretot després d'agafar elferry que et porta cap a Split. (El pont que uneix per carretera la part nord de Croàcia amb la costa sud del m a r A d r i à t i c ha estat destruït per la guerra). A la zona de Zadar ja es veuen cases c r e m a d e s , i es nota la presència d e la g u e r r a . Constantment veus combois militars, i per la nit hi ha

A l g u n e s han tancat i d'altres s'han traslladat fora de Barcelona. En el seu dia es va planejar la construcció a El Prat d'una ciutat del transport on anirien a p a r a r totes les agències, però de moment em sembla que el projecte està aturat. Seria la millor solució, tant per treballar i evitar molèsties al barri, com per controlar la d e l i n q ü è n c i a o r g a n i t z a d a que corre per les agències obrint les lones dels c a m i o n s i r o b a n t els paquets.

t£ IZ

CARRER

Març-Abril 1993

Rememorant Tesbarjo dels barcelonins al segle passat

c o n c u r r e g u d í s s i m s . Molt aviat ja van a p a r è i x e r els envelats, que encara avui, de manera residual, animen les festes populars. De fet, a Barcelona tenim notícia d'envelats muntats almenys des de 1831. Poca broma: atès l'èxit de convocatòries com la de balls del Liceu (pel desembre del 1849 un ball va reunir dins d'aquest estabUment 9.000 p>ersones), des de mitjan segle XX van proliferar les iniciatives privades de convocatòria de balls, moltes vegades a teatres i sales de festes com el Teatre Olimpo, el Circ Barcelonès, el Teatre Romea, el Teatre El Magnífic, de Sant Gervasi, el Saló N o v e d a d e s , el Saló Barcelonès, del carrer del Carme 38, el Casino Imperial, a la Ronda Sant Antoni 14, el Jovellanos, etc, o als envelats instal·lats a dintre i fora del recinte ciutadà. Les societats particulars animen la festa

Un dels famosos balls al Liceu a finals de segle

Pere Solà Historiador Comparar el passat de Barcelona amb el seu present és un exercici que de vegades és convenient de realitzar. En època de disbauxa carnavalera, el record de les mogudes i saraus que els barcelonins han celebrat en altres moments -a partir de mitjan segle XIX, per ser més precisos- és certament motiu de curiositat. I potser més c]ue de curiositat, d'enveja fins i tot!, quan pensem en una capacitat d ' e n g r e s c a m e n t col·lectiu que sembla haver-se aigualit amb el curs dels anys. Inicialment, les possibilitats d'esbarjo col·lectiu eren limitades. A començaments del segle XIX, hi havia només un local públic destinat a les r e p r e s e n t a c i o n s teatrals i d'òpera, les quals constituïen un divertiment popular de p r i m e r o r d r e , encara q u e sovint sobretot a l'abast de les b u t x a q u e s de les classes benestants. La Casa Teatre, que depenia de l'Hospital de la Santa Creu (ubicada a la Rambla), feia representacions diàries, excepte d u r a n t la quaresma, amb una cartellera extraordinàriament canviable. Però el teatre no era Túnica d i v e r s i ó dels . h a b i t a n t s d ' a q u e s t a ciutat -o de qualsevol altra del període-. Eren importants els balls de màscares, d'altra banda només autoritzats pel rei en un curt període de temps a l'any. Els balls de màscares es regien per

unes normes estrictes, que i m p e d i e n , per e x e m p l e , disfresses que imitessin "Magistrado, ReUgión, Orden Militar ni uniforme o divisa de las que estan concedidas a determinadas clases 0 senaladas para distinción a personas" (1801). N o es permetia el travestiment ni la mutació d'indumentàries {"no se tolerarà que se disfracen los homhres de mujeres ni estàs de homhres"). Cap dona no podia ballar sense portar la màscara a la cara, ni es podien portar armes. No es permetia l'accés als balls de màscares dels criats i l'autoritat avisava cjue seria castigat qui fumés "tabaco en el Teatro, Cafè u otra cualquiera parte, conto no sea en la que este fin ha dispuesto el Gohierno, a fin de evitar que cause incomodidad y perjuicio al concurso" (1801). T a m b é hi havia balls de màscares a algun altre local (que no fos la Casa Teatre), com la Llotja.

societats particulars. La Casa Llotja i el Gran Teatre del Liceu (des de finals dels 40 del segle

passat) i u n local p r i v a t conegut com "La Patacada" van ser escenaris de balls

Els ciutadans s'espavilen Així doncs, durant la primera meitat del segle passat a Barcelona la diversió ciutadana, la festa i el ball tenien lloc quan l'autoritat ho p e r m e t i a . I l ' a u t o r i t a t ho permetia a l'època d'hivern, a b a n s de la q u a r e s m a , i a d'altres èpoques de l'any, en festes majors i ocasions excepcionals. Qui promovia els saraus populars eren institucions com els g r e m i s , les j u n t e s benèfiques de caràcter semioficial i, més endavant, les

La broma sempre hi era

A través del ball, i en especial dels a n o m e n a t s "balls d'any", flueixen tensions (entre joves pagesos del Pla de Barcelona i a r t e s a n s , per e x e m p l e , o entre societats ciutadanes rivals) i formes d'expressar-se dels distints g r u p s i e s t a m e n t s d e la ciutadania. A mesura que avança el segle, la vitalitat d'aquestes festes convocades per societats particulars és impressionant. En especial els balls de màscares gaudien de considerable fervor. Cap al 1880 s'assoleix el p u n t c u l m i n a n t pel q u e fa a la magnificència i l'esplendor dels envelats a la zona de l'actual Plaça de Catalunya. Per l'animació que hi havia en aquests envelats, la "danse à mille temps" de Jacques Brel hauria quedat curta. També eren freqüents -relativamentfestes infantil on es premiaven les millors màscares, una mica per l'estil dels shows que encara avui tenen molt d'èxit als Estats Units. La crisi social i econòmica de finals de segle a Barcelona recordem la bomba del Liceu exactament ara fa un segle- va influir en un canvi de sensibilitat ciutadana, fruit de la qual sembla haver estat una pèrdua d'importància de les convocatòries populars de balls. La inseguretat au tadana, però també la proliferació d'altres formes de diversions i locals d'esbarjo fan perdre un xic d'intensitat a aquesta forma tan típica i important de diversió col .lectiva que havien estat els balls organitzats per asso-ciacions de barcelonins. No obstant, la força de les festes populars continua essent enorme. A través de centenars de societats finançades pels véíns, els barcelonins aconseguien trobar una forma de canalitear les seves ànsies de passar-s'ho bé i de viure un xic rnillor. És en aquest ambient que la bohèmia i la creació artística modernista i avantguardista van poder créixer fms a cotes sorprenents.

CARRER

Març-Abril 1993

^Hacia dónde miran nuestras esculturas? "Estel pour les droits de l'home", obra del artista francès Jean-Pierre Raynaud, es una de las últimas figuras escultóricas inaugurada por el alcalde Pasqual Maragall y se encuentra enclavada en el Parc de Sant Martí. Fué durante el período noucentista -allà por los primeros anos de este siglo-, cuando Barcelona mas se poblo de estatuas en sus plazas, esquinas y avenidas. Llimona, Carbonell, Granyer, Roig i Soler y Vallmitjana, entre otros autores han donado a la ciudad parte de su mejor obra. Pitarra, el pintor Fortuny, Ramon Berenguer o Francesc Macià, son algunos de los llustres personajes reflejados. Aungue también el comercio, el trabajo, la abundància o la sabiduría forman parte de la temàtica de este panorama artístico urbano

l-a jirafa de la Rambla Catalunya

Tito Ros En la frontera entre la Sagrera y la Verneda, junto a la Ronda de Sant Martí, se encuentra un inmenso espacio abierto poblado de pilares de mas de tres metros de altura y hechos a base de cemento armado sobrante a modo de c o l u m n a s . Un c a m p o de rtienhires, donde un largo sendero construido con grandes baldosas de piedra uniforme no nos lleva al Taj-Mahal, sinó al puente de Bac de Roda. Levantamos la vista y un universo de bloques con sus barandas celestes, sus amarillos mahonesa, sus verdes persiana y sus fondos anaranjados ocupa todo nuestro horizonte nortefio. Es una solcada manana de entresemana, la calma que nos '^coge solo se ve alterada por ^1 zumbido cigarrero de las bocas de riego funcionando. Estamos en el Parc de Sant •^artí, donde el ultimo dia de ^'nero, el alcalde Pasqual Maragall inauguro una nue^'a pieza escultòrica donada a la gran ciudad, Barcelona. Al curioso visitante le cuesta encontrar el "Estel pour les droits de l'home", algo así, Pero en francès, "Estrella por los derechos del hombre", y eso que es la única escultura con que cuenta el parque. Sobre un amarillento césped como de azafràn, nuestros curiosos ojos se quedan en un Paralepípedo sobre el que descansan tres insulsas piezas cubicas. Esta construcción, •^às simple que la que haría Un aficionado al tente, es obra del escultor francès JeanJ^ierre Raynaud. Toda blanca jie màrmol, destacan de ella los expertos sus negras juntu'"as. Ni siquiera en los cubos s^ pintaron lunares -como

Ramon Gómez

puntos de los dados- por lo que ta obra no cobra significancia simbòlica. Monumento virginal, blanco de Ariel, aún no na sentido en su piel la caricia de los s i e m p r e a p r o v e c h a d o s graffiteros, otra manifestaciòn artística de la cultura urbana. No tardaran... Aunque la obra escultòrica en sí no diga nada, tiene, eso sí, la virtud de ciue no rompa con la estètica del entomo. Nio, los uniformes bloques de la Verneda con sus cnillones, aunque de tonalidad pàlidacolores, la Parròquia de Sant Martí de Provençals con su

Las estatuas son el testimonio mudo de lo que acontece minuto a minuto en la gran ciudad reloj solar que recuerda "que el t e m p s passa... camí de l'eternitat" y el abierto Parc de Sant Martí necesitaban un "Estel p o u r les d r o i t s de l'home", simplemente por no romper con el encanto que provoca lo aglutinado. Yo me imagino al francès, o a otro escultor de diferente nacionalidad, encerrado en su taller y con las manos en la obra. Este no conoce el destino final de la misma, dònde acabarà s i e n d o i n s t a l a d a ^o trabaja el artista por encargo?. "Existe un espacio e n t r e Ganduxer y General Mitre ^què tal si colocamos un monumento a La Primavera que nocesa". En 1957, se inauguraba la escultura Forma 212 del autor barcelonès Josep MSubirachs en la entrada a los Hogares Mundet en el Vall

d'Hebrón. Fué -dicen- la primera escultura abstracta al aire libre de Barcelona. Forma 212, sin presagiarlo antes, ha visto como los viejos caserones de la prolongación del Paseo Vatldaura desaparecían y còmo surgían un Veiódromo, una plaza Karl Marx, un II Cinturòn y un complejo deportivo d o n d e Jordi Arrese -tenista- se llevo la medalla de plata. Hasta aquí, lo visto por Foma 212, però ^què es lo que ve Frederich Soler "En Pitarra", sentado en su sillòn allà en las proximerías a la desembocadura de las Ramblas?. A su e s p a l d a se encuentran los Apartamentos Mur Mar y la calle Escudillers, però sus ojos estan puestos en el Panams, "la mejor di versiòn por poco dinero". En mi opiniòn, en Pitarra, se ha quedado con la mejor butaca de la ciudad: por la mariana el desfile de los bronceados turistas Rambla-arriba, Rambla-abajo; por la noche, el ajetreo puteril. El teatro de la vida... Peor suerte, o toda la mala suerte del mundo, sin embaro, le ha tocado al pintor ortuny. Colocado en la misma calle que lleva su nombre, però al hueco adosado de Vin triste chaflàn, su mirada a la ciudad topa contra la tapia de unos grises almacenes. Obra de M. y L. Ose, "Barcelona a Fortuny", reza el titulo a sus pies.... Las estatuas son el testimonio mudo de lo que acontece minuto a minuto en la gran ciudad. Coqueta, la jirafa recostada "a la r o m a n a " al principio o final -según se vaya- de la Rambla de Catalunya y obra del escultor Josep Granyer, prefiere dar la espalda al mundo que acontece de la Diagonal hacia abajo. Sus ojos de artiodàctilo miran hacia el noroeste: ese circular continut) de cohes. No solo coches, sinó también manifestaciones, cruzan la Via Laietana, y la figura ecuestre de Ramon Berenguer el Gran las ha visto de todos los colores. Por solidaridad no sé si serà, però caballo y rey siempre han estado ahí, otro testimonio mudo de nuestra ciudad... Rey, caballo y sota... ^Donde se encuentra el Olimpo de las estatuas?. Naturalmente, si nos fijamos, en la Plaza Catalunya, porque no solo de palomas y Corte Inglés vive el centro de Barcelona. En este lugar de encuentro de las estatuas vemos a todos los tipos, autores y temàticas. Tipos como los de las d i o s a s celulíticas, los desnudos, los

Ramon Gómez

Pitarra mira a la Rambla

corderos y los caballos desbocados. Autores como Frederic Mares, Eusebi Arnau, Joan Borrell, Jaume Otero, Enric Casanovas, Antonio Parra, Pau Gargallo, Llucià Oslé o Josep Llimona. Y temàticas pastorales, a Barcelona, al Trabajo, a la Sabiduría... Es difícil en ellas, porque siempre han estado, però uno de los últimos en llegar a este olimpo escultòrico, y el que parece que ha creado una mayor controvèrsia es el m o n u m e n t o a Francesc Macià. Catalunya suscito la polèmica, para muchos de los barceloneses esta escultura ha roto la estètica en un canto de la cèntrica plaza; para otros, Macià se merecía un monumento en la plaza Catalunya, però tal vez no como el que se muestra, tan aparatoso y feo... Simplemente polèmica, como aquella sobre el calcetín r o í d o de Tàpies, que solo sirve para Uenar las Cartas de los lectores de "La Vanguardia". Porque la estàtua ya està en el Olimpo y es parte de la ciudad. Macià mira hacia Pelayo y sus ojos se

q u e d a n en la terraza del Zürich: Catalans!!! No hay que caer en la polèmica, no es lo que pretenden estàs líneas de recreo y paseo por la ciudad. Hay que estar por las esculturas y ver hacia donde èstas miran: Barcelona. Nosotros, estatuas o seres con movilidad, también tenemos que reflexionar sobre dónde miramos. Dònde nuestros ojos se han ido a quedar y cuàl es nuestra visión de la ciudad, del mundo. La curiosidad, a veces, nos lleva a atisbar nuevos horizontes... En la exposiciòn dedicada al escultor Sergio Caballero nos encontramos con la obra "El clamor de la humanidad me oprime... por su tumulto me veo privado del suefio", que muestra un grupo escultòrico donde tres cerdos, de tanto realismo que parecen disecados, tienen metidas sus Cabezas en un globo terràqueo. Para saber què estan contemp l a n d o los c e r d o s , el espectador tiene que mirar a través del ojo del culo del animal. Miramos v-..

EDITORIAL BARCINO ELS NOSTRES CLÀSSICS Textos complets d'autors en llengua catalana, des dels orígens a la Renaixença

BIBLIOTECA BARÓ DE MALDÀ Nova col.lecció de textos escrits en català durant l'Edat Moderna que destaquen per llur valor històric, cultural o lingüístic

BIBLIOTECA VERDAGUERIANA Epistolari i altres textos de i sobre Mossèn Cinto Verdaguer

SUBSCRIPCIONS I INFORMACIÓ Montseny, 9 -08012 Barcelona - Tel. 218 68 88

CARRER 16 Cruïlla, z Las calles de la cíudad actualitat i alternatives bailan en tu pupila o

Març-Abril 1993

Las càmaras de vídeoaficionado nos permiten retratar la imagen de la ciudad en movimiento y, por ende, ser testigos de su acontecer cotidiano Vivimos nuestra pròpia ciudad como extranos; así resulta que desconocemoslosrinconesyelpaisajequenosdeberíaserpropio. Los camascopios (càmaras de vídeo; nos permiten regisfirar con su ojo electrónico esa parte de la urbe que nos es cercana: nuestra calle, nuestro rincón preferido son susceptibles d e ser fümados Juan Jesús Aznar Cansades de grabar a nuestra família, cansades un poco de registrar imàgenes a tontas y a locas, nos disponemos al fin, a ser un poco mas seriós con nuestra afición. El vídeo nos plantea multitud de posibilidades, de retos; es, ante todo, un medio en el que podemos probar nuestra creatividad. Però para que la creativid a d sea positiva y nos conduzca a algun lugar, lo primero que debemos hacer es buscar una mínima formación, va sea esta en los manuales de vídeoaficionado, ya sea en el casal del barrio donde alguien imparte clases de vídeo. Una vez dado este paso del aprendizaie, descubriremos nuevos y mas complejos usos de nuestro camascopio. Entonces, las p a l a b r a s como balance de olancos, autofocus, temperatura de color, movimiento de acercamiento o alejamiento, panoràmica, etcètera, habràn dejado de ser un secreto, incluso es probable que estemos en condiciones d e realizar nuestras primeras grabaciones de verdad: un mínimo de ritmo, de voz en off, de actuación por un actor o actriz casual, un mínimo de coherència narrativa.

esperando. iQué espacio hemos elegido?; ^es de dia o de noche?; ^hace sol o hay luz artificial? Estos n u e v o s cuestionamientos vienen a nuestro encuentro a la hora de iniciar nuestro reportaje... Però dejemos las preguntas, se suone que ya hemos obtenido IS respuestas, que ya hemos elegido el àmbito donde plantamos con la càmara en ristre, donde realizar nuestro documental. jEntonces! Nuestra mirada electrònica se posa en la chiquillería a la salida del colegio, en el p a r q u e d o n d e juegan los nifíos vigilados de cerca por sus abuelos, o en

lo queremos expresar captando la imagen de una calle màgica de nuestra ciudad. Pongamos el caso del paseo de Gràcia. Por él se transita casi siempre con prisa, o bien vamos de tiendas con lo que nuestros ojos solo se posan en los escaparates, o bien lo cruzamos como una artèria viària importante de Barcelona... Y así resulta que nos hemos perdido la hermosura de la casa Batlló o de la Pedrera, o de las esculturas de Subirachs en el Banco de Sabadell, o del edificio donde està Loewe, o de sus farolas modernistas acompafladas in e t e r n u m de sus asientos de piedra... De pronto nos hemos detenido ante la casa Batlló, hemos sabido del espíritu que guió a Gaudí a la hora de disefiarla y construiria; sabemos que sus elementos bàsicos son la pie-

Para obtener de nuestras grabaciones todo el partido posible, debemos utilizar primeramente (como casi siempre) la palabra escrita, es decir, debemos conocer la figura del guión, ya sea literario o técnico. Escribir lo que quer e m o s c a p t a r con el ojo electrónico de la càmara, plantearnos el qué deseamos hacer, cómo hay que hacerlo, quién lo va a ver, y un largo cuestionario de requerimientos que nos llevaran a la conclusión del cómo y el por qué vamos a realizar tal vídeo. Esto que, dicho así, parece muy difícil, en el momento de ponerlo por escrito en forma de guión resulta mas sencillo de lo que a priori pueda parecernos. Y bien, ya nemos dado todos los pasos necesarios para salir con la retina de la càmara a captar ese vivir cotidiano de nuestra calle o de la ciudad. Ya estamos listos para sentirnos reporteros gràficos de nuestro tiempoy, tal vez, guardamos el sano deseo de captar algo excepcional con nuestro camascopio. Una consideración prèvia antes de salir a la calle; el enc u a d r e en v í d e o es tan importante como en fotografia, ahora bien, el vídeo tiene una dificultad anadida: la imagen es en movimiento. Y eso nay que controlarlo y tenerlo muy claro en el momento de la grabación. El paisaje urbano nos està

Acaba d'aparèixer el n ú m e r o 8 de la revista d'actualitat mensual Cruïlla, actualitat i alternatives. En aquest número destaquen un informe on s'analitzen les erspectives del port de arcelona, amb la perspectiva de destrucció del delta del Llobregat, una entrevista a membres de l'escola per africans/nes "Samba kubally" de Santa Coloma de Farners, un dossier sobre " A l t e r n a t i v e s en comunicació", un article sobre la reforma de la Llei d'espais naturals de les illes Balears i una anàlisi sobre el recent bombardeig sobre Iraq per les p o t e n c i e s

occidentals (tractat per Joan Manuel Tresserras i Josep Lluís Gómez Monpart, dos prestigiosos teòrics de la comunicació). A més d'altres articles sobre temes d i v e r s e s , les seixanta-quatre pàgines de Cruïlla es completen amb les seccions habituals de viatges, cròniques sociopolítiques, crítiques culturals o creixement personal. La podeu trobar als auiescs i llibreries al preu e 400 ptes. 1 si veleu més informació, tenen la secretaria a la Renda de Sant Pere 44, pral, 08010 de Barcelona.

Música a l'abast Diuen que als barcelonins ens agradala música clàssica, i tant el Palau de la Música com el Gran Teatre del Liceu, entre d'altres auditoris, en donen fe. Sembla q u e és u n fet corrent el q u e la música clàssica sigui privilegi d'uns quants, d'uns pocs "escollits" que estan en possessió no tan sols de l'educació suficient per poder apreciar la bellesa d'una composició, sinó que t a m b é tenen el p o d e r adquisitiu necessari per anar a un concert, a un recital d'òpera o al ballet... Però tot això dit fins ara, és de bon tros, un tòpic. N e és imprescindible tenir uns coneixements especials per gaudir d'una peça musical; tan sols es tracta de voler escoltar. Les butxaques ben plenes no són tampoc l'única condició per a n a r als concerts. Davant la variadíssima oferta q u e la ciutat ens ofereix, són dignes d ' e s m e n t a r per la seva qualitat interpretativa i el seu encert als p r o g r a m e s , els concerts gratuïts de l'Orquestra Ciutat de Barcelona al Saló d e Cent d e l'Ajuntament de Barcelona, que acostumen a ser el dijous

a les 8 del vespre. A més aquesta mateixa orquestra ofereix uns abonaments per la temporada de concerts, que es fan al Palau de la Música el diumenge al matí, o bé el dissabte a la tarda. Els p r e u s dels a b o n a m e n t s varien segons el torn i la situació del seient a la sala. Normalment, amb l'arribada de la primavera, acostumen a visitar Barcelona o r q u e s t r e s i cors e s t r a n g e r s q u e actuen a esglésies dels diferents barris a preus raonables. Una altra opció molt barcelonina és anar a les audicions gratuïtes de la Banda Municipal, que són habitualment a l'Orfeó de Sants el diumenge a les onze del matí. Encara doncs que calgui pagar entrada per molts dels concerts, també hi ha altres possibilitats per a tothom; tan sols és tracta d'una manera o altra d'apropar-se al màgic món de les corxeres i semicorxeres... de la música. Reyes Caparrós

Barcelona Súper

Montse Cabo

aquel infante que juega solo con la consola de su videojuego... Aun afilamos màs nuestra mirada, estaba en el guión, y somos testigos del pàjaro que hace su nido en la rama, o de la estampida repentina ante las primeras gotas de llu via... Mil imàgenes, mil son i d o s , r e g i s t r a d e s en u n documental que nos riarra parte de nuestro vivir cotidiano. O tal vez, ese vivir cada dia

dra, la madera y el hierro, al igual que era la construcción existente en el mismo lugar con anterieridad... Y desde el conocimiento, esperames a que anochezca, a que se ilumine su fachada y a que esta se refieje en el edificio del Banco Pastor del etro lado de la calle... jY entonces! jOh, milagro! Una voz,quizàsla delapropiacasa Batlle, nos dice: jEi, a qué estoy guapa!

De dilluns a divendres. Ràdio Barcelona (666 OM) ofereix un programa dedicat a la vida quotidiana de Barcelona. Es tracta de "Barcelona Súper" i el podem escoltar entre les 6 i les 7 de la tarda. Kiko Sanchís i Gemma Nierga han creat u n m a g a z i n e radifònic que s e m p r e està a m a t e n t a l'actualitat que viu la ciutat. La neu, els e s p o r t s , les reivindicanciens ciutadanes, els debats polítics municipals, les manifestacions del dia, tot hi cap a "Barcelona". LTn dels a p a r t a t s més a m e n s és el del "telèfon ocult". Una trucada sorpresa que sol ser d'allò més divertit. Com la que es va fer

fa pocs dies a un telèfon de relax dels que surten als diaris, demanant una secretària per passar uns documents. La senyoreta que va contestar va acabar explicant clarament què era alio de "tot tipus de serveis" que deia l'anunci al suposat client despistat. Si ne teniu temps de llegir la premsa i voleu saber què passa a Barcelona, no dubteu a escoltar "Barcelona Súper". Es u n a bona m a n e r a d e conèixer una mica millor la vostra ciutat. Joan Tormes

CARRER

Març-Abril 1993

Asamblea de la CAVE Barcelona, la gran derrotada U n a s 300 p e r s o n a s , e n t r e invitados, d e l e g a d e s y delegadas, se r e u n i e r o n en Vigo, p a r a celebrar la 6- asamblea general d e la CAVE. En el capitulo d e c o n t e n i d o s se d i s c u t i ó la ponència "Asociaciones de vecinos: 25 a n o s d e r e s p u e s t a social y p o r u n a n u e v a Socied a d " . Cinco g r u p o s d e trabajo debatieron y a s u m i e r o n diversas aportaciones. En el t e r r e n o d e las resoluciones destaccí el d e b a t é d e la resolución q u e p r e s e n t o Barcelona acerca d e la n u e v a ley de a r r e n d a m i e n t o s u r b a n o s , la p i d i e n d o su r e t i r a d a . Esta p o s t u r a estaba a p o y a d a p r à c t i c a m e n t e p o r t o d o el rnovimiento asociativo de Catalunya, con la C O N F A V C 9 su cabeza. Sin e m b a r g o , como la junta directiva d e la CAVE había a s u m i d o la posición del vicepresidente, sefior Murillo, c u a n d o Barcelona vio q u e , sin h a b e r d e b a t i d o a fondoel tema, la asamblea iba a t o m a r u n a precipitada p o s t u r a q u e a p u n t a b a a a p o y a r el a c t u a ! anteproyecto, retiro la resolución. Así p u e s los d e l e g a d o s d e t o d o el m o v i m i e n t o ciudapano, reunidos, fueron incapaces d e o p i n a r con conocimiento d e causa acerca d e un tema q u e a p a s i o n a h o y a los barrios d e t o d o el Estado EsP a i ï o l , a u n q u e la C A V E decidió convocar en abril u n debaté sobre el tema. Otro capitulo importante

fue el organizativo. Se modificaron los estatutos, no a c e p t a n d o n i n g u n a d e las p r o puestas que presento Barcelona, con el a p o y o d e l 33% d e d e l e g a d o s y d e l e g a d a s , e n t r e e l l o s la m a y o r í a d e C a t a l u n y a . Se constituyó u n a C A V E p i r a m i d a l , jeràrquica, se limito el papel d e las federaciones, que curiosamente s o m o s sus socios, y se dio el p o d e r ejecutivo a u n a junta en la c]ue d e s a p a r e c i e r o n los representantes de las federaciones y cuyos c o m p o n e n t e s son nomina'les. A la vez se creo u n ó r g a n o político, el "consejo confederal", c u a n d o la realidad en las confederac i o n e s autonc)micas es m u y d e s i g u a l y se concentro el v o t o en u n o r g a n i s m o dèbil y desigual. De las a s a m b l e a s a n u a l e s , se d i s p u s o q u e u n a seria formal y solo c a d a d o s aiïos se debatiría la m a r c h a d e la CAVE, su plan d e trabajo y se configuraria la composición d e la junta. Ante tamaiïa derrota no t u v i m o s otra alternativa q u e r e n u n c i a r a p r e s e n t a r n o s y, p o r p r i m e r a vez, Barcelona ha d e s a p a r e c i d o d e la p e r m a n e n te d e la CAVE. Para m a s inri, los cargos d e p r e s i d e n t e , vicepresidente, secretario y t e s o r e r o , r e s p o n s a b l e d e la mujer y d e jóvenes, n o se votaron al tener u n solo c a n d i d a t o , p o r lo q u e n o se p u d o conocer el a p o y o q u e tenian. De las cin-

co p l a z a s d i s p o n i b l e s d e vocales n o m i n a l e s , se v o t o e n t r e siete c a n d i d a t o s . La asamblea volvió a castigar al único cand i d a t o catalàn, en este caso el c o m p a f i e r o Jacint d e Lleida, q u e n o alcanzó la vocalía d e c u l t u r a a q u e aspiraba. P e n s a m o s q u e n o hacía falta tan largo viaje para tan pocas alforjas. El r e s u l t a d o v a n a ser u n o s ó r g a n o s m a s monolíticos y jerarquizados y una nula presencia d e C a t a l u n y a en los órganos d e dirección. En la asamblea especial q u e la C O N F A V C convocarà para discutir si solicita, o no, la entrada en la CAVE, tendremos qye concretar nuestra postura ante u n futuro q u e como m í n i m o en la CAVE nos es poco grato.

i o (0 Enunaasscmbleamulliludlnària,elTuródelaPeiravarehutjai queesconslruís unaben/.ineraal costat dels primers blocs que edil'icaran per allotjar els veïns afectats per r al uminosi. Després de dues hores de debat amb el senyor Arniet. que hi anà embolcallat amb una dot/ena d'alts càrrecs, els veïns continuen amb l'espasaaixecada.

Andrés Naya

Jo no vaig pagar EI passat 4 d e m a r ç , u n e s 150.000 p e r s o n e s van utilitzar el t r a n s p o r t públic sense pagar. La protesta gairebé va ser total entre les 6 i les 10 del matí. La resta d e la jornada fou molt irregular. Les entitats que convocàvem, vam valorar molt p o s i t i v a m e n t el s u p o r t rebut. Va ser i m p o r t a n t . N o es mereixia els titulars q u e li van dedicar p e r q u è milers d e persones van d o n a r s u p o r t a u n s o b j e c t i u s c l a r s : m i l l o r a r els transports públics i impedir q u e tornin a a p ujar-los d e form a abusiva. El 4 d e m a r ç d e 1993 fou el p u n t d e p a r t i d a d ' u n a Plata-

forma Unitària q u e , d e forma continuada, pretén fer q u e les administracions compleixin a m b el seu deure. Ens presentem " a m b força" per la importància d e les reivindicacions i perquè voldríem deixar ben clar q u e n o ens limitarem a protestar u n dia. Cal d o n a r solucions i a m b el suport que hem rebut, d e f e n s a r e m e n c a r a m é s les nostres peticions. La c a m p a n y a h a e s t a t important. Segurament n o hem arribat a tots els llocs p e r q u è h e m c o n s t a t a t la m a n c a d'informació, però v a m repartir milers d e fulls, d e cartells, d'enganxines q u e parlaven del transport, del seu dèficit, d e la necessitat q u e el metro arribi als barris i a les localitats d e l'entorn d e B a r c e l o n a . El t r a n s p o r t

p ú b l i c ha e s t a t n o t í c i a a la premsa, a la ràdio i a la televisió. Els nostres objectius d e donarnos a conèixer, d e crear u n estat d'opinió, d e sensibilitzar, s'han acomplert a m b escreix. Ara la pilota és a les m a n s d e les c o m p a n y i e s , d e les administracions. Faran algun p a s e n d a v a n t ? E n c e t a r a n el diàleg? Facilitaran la informació? Seran sensibles a les nostres peticions? Si tot c o n t i n u a i g u a l , si pretenen continuar a m b la política d ' a u g m e n t s salvatges, n o tindrem cap problema per repetir jornades com la del dia 4 o d'altres semblants. El 4 d e març n o m é s ha estat u n p u n t d e sortida. En el tema del transport, les usuàries i els usuaris estem carregats d e raó.

Algunes reaccions

asa

Les companyies de públics (és difícil paralitzar una ciutat: cal gairebé una vaga genetransports Van orquestrar la clàssica ral). Aquest conninieat fou ven rebut campanya de la por. Vam recordar per les company ics i els ajuntaments, altres èpoques. Vigilància, multes, ja tindrem ocasió de comprovar s; guàrdies. Ningú no se'n sortiria, si les seivs activitats són coherents amb no pagava, deien. Van denunciar aquesta radicalítal. agressions falses a les màquines El conseller Molins automàtiques, que havien costat mil milions. Va destacar un tal senyor Mestre en la política de l'estruç, Patino, que va parlar per diversos mitjans de comunicació a l'estil dels es va tancar al seu despatx. Li calia transrrwtre la imatge que el transport governadors civils dels anys 50. Després de la campanya, va arri- públic no és de la seva incumbència. bar la calma. No hi va haver No va fer cap declaració, no va interventors. Gairebé no es posà cap respondre cap carta, no es va premulta. Si n'haguessin posat, n'hi sentar a les entrevistes sol.licitades. Senyor Molins, nosaltres hauria unes 150.000. esperem que quan aquest número sigui al carrer, vostè ja hagi rebut Ràdio Metro les entitats perquè sí que té a veure A les 7 del matí del dia 4, quan ningú no pagava, informava que el amb el transport públic, i molt. No dia era normal i afegia "hi ha retards amagui el cap sota l'ala. a la línia 4". Aquesta era la veracitat L'alcalde Maragall informativa; és clar que els retards i la suspensió del servei són normals Les nostres propostes li devien un dia qualsevol. semblar importants i perilloses. L'enquesta que li van lliurar devia Les organitzacions de assenyalar xifres altes en suport de consumidors la jornada i els seus objectius. Feu el No es van incorporar a la Plata- contrari del conseller, es va llançar forma. I tampoc no van assistir a cap a l'arena i va publicar un ban sobre reunió. Però el dia 3 van fer públic els transports públics, Cjue no parlava un comunicat de premsa on ni de transports ni d'apujades criticaven la convocatòria. Segons la salvatges. Amb una certa obsessió radical OCUC, s'havin d'haver repetia que 'no pagar és un acte convocat un boicot als transports incívic'.

bE COBRÏ ^ilfïlMüelar

Kaï'raíh'a

ia£ eiclhasa

DIVIERTASE CON LAS TREPIDANTES A VENTURAS DE MARCO DIDIO FALCO, EL DETECTIVE MAS IRÓNICO, ENCANTADOR E INGENIOSO DE LA ROMA IMPERIAL

DccSidencia Jubany cS.a.

P.V.P. 2.750 ptas. En esta tercera novela de la sèrie, el cèlebre detective con menos suerte de la Roma de Tilo César se topa con un par de muerlos por envenenamiento; liene que combatir a un pelotón de gladiadores con muy malas pulgas y, por si fuera poco tiene la ingente tarea de cocinar un monstruosa rodahallo para el emperador. Hn la misma sèrie: LA PLATA DE BRITANIA.

lA ESTÀTUA DE

BRONCE

Personas 3.- edad - Enfermos y postoperados Asistencia mèdica y sanitària permanente

Diagonal, 578 Tel.: 209 87 15 - 414 60 49 08021 BARCELONA

Dirección mèdica: Dr. V. Botella Dr J. Morell

9 >

CARRER 18 Dignificar el Paral·lel, ^per fer-hi què i per a qui?

Març-Abril 19931

Habitatge: hi ha solucions

A.V. del Casc Antic

o co (fi < <

Q >

La creació de l'Associació d'Amics del Paral·lel constitueix tota una incògnita de com aniran les coses. Diríem que allò que pretén l'Ajuntament és una cosa i el que volen els promotors n'és una altra, de bastant diferent. Mentre per la Casa Gran dignificar l ' A v i n g u d a del Paral·lel és un pretext per promoure la rehanilitació del Poble Sec, a l'estil de com s'ha fet a Ciutat Vella, i crear una altra Procivesa si s'escau, i incentivar l'empresa privada en aquesta moguda, per la part dels promotors de l'associació, el que més importa és que les nits del Paral·lel siguin concorregudes, que els locals s'omplin i que cada dia sigui festa. El que no queda clar és quin paper hi juguen els veïns i les entitats i si tota aquesta història servirà per millorar les condicions de vida tant dels

Recollida de paper a Cuba La plataforma no governamental DEFENSEM CUBA porta a terme ui\a campanya de recollida de paper, que es preveu que duri fins al maig. E'accic) consisteix a recollir la màxima quantitat d e p a p e r per a reciclar i enviar-lo a Cuba, país que, com ja és sabut, pateix un setge ferotge dels EUA que l'impecieix aconseguir primeres matèries per al seu bon desenvolupament. Per aquesta campanya, en la que col·labora la Brigada Carlos Puebla, s'han establert diferents punts de recollida en els barris, a més del local de DEFENSEM CUBA. La plataforma negocia que l'Ajuntament de Barcelona es faci càrrec del reciclatge. De moment, ha aconseguit que l'Ajuntament de Castelldefels ja n'assumís el transport. Aquesta no és J'única campanya d'ajuda a Cuba c]ue té prevista l'associació. Per Sant Jordi se'n farà una de recollida de llibres. DEFENSEM CUBA: Ronda Sant Pere 44, Barcelona. Tel. 3151106.

TRATAMIENTO DE SENOS Reduzca, aumente, reafirme su busto y elimine sus dolores de espalda, con el revolucionario

sostén amerícano adaptado a su medida. Teléfonos 458.40.98/311.86.44

veïns com del seu entorn. Els promotors volen forçar l'Ajuntament a complir el compromís, fet per l'alcalde Maragall, perquè s'adeqüi el p r e s s u p o s t necessari per netejar i millorar la il·luminació, les voreres i el mobiliari urbà, per aconseguir que el Paral·lel r e c u p e r i l'esplendor de la vida nocturna barcelonina. Ja veurem si se'n surten. En aquesta història hi ha una firma de serveis que sembla jugar-hi un p a p e r important, potser per resoldre altres problemes que té a nivell de ciutat amb l'Ajuntament. Caldrà d o n c s estar-hi atents i jo, com a simple ciutadà, fer el paper de veure'ls venir, no fos cas que em toqués ballar amb la més lletja. Però confio que alguna cosa positiva pot sortir si les entitats del barri hi posen el seu esforç i capgiren la història, perquè tot

el que es faci al Paral·lel vagi d ' a c o r d a m b les altres necessitats c]ue té el barri, com són adequar els equipaments que els veïns fa temps que reclamen. Entre altres coses cal r e s o l d r e el tema de la inseguretat ciutadana, sobretot a les nits, i donar més atenció als afectats per la droga. També seria hora que amb la remodelació del Paral·lel es pogués abordar el problema de l'aparcament els dies de Fira a Montjuïc i, de pas, es podria pensar què s'ha de fer amb el canòdrom, que és un niu de problemes per als veïns del seu entorn. Espero q u e a q u e s t e s c o n s i d e r a c i o n s seran ben acollides per les entitats del barri, que en faran l'ús que més convenient creguin. Jo, a esperar, i si em demanen l'opinió, la tindran. Trusi

A Sarrià no hi senten bé Els d i n e r s t]ue tots els barcelonins hem gastat en l'escola pública N a b í d e Vallvidrera, afortunadament ja serveixen els seus alumnes. Però només els serveixen a ells i durant l'horari escolar. En un barri com Vallvidrera on no hi ha cap sala gran per fer cine ni certs espectacles a l'hivern, on no hi ha cap pista e s p o r t i v a de competició de bàsquet, futbol sala, etc, els veïns hauran de mirar-se l'escola pública com u n a c a m p a n a de v i d r e , tancada, on els ciutadans del barri no hi t i n d r a n accés. Hauran de continuar anant fora del barri per fer moltes activitats, entre altres les esportives, i tot per uns quants metres, exactament els que mancjuen p e r q u è la pista rojectada tingui les mesures o m o l o g a d e s per a la competició. El diàleg d'anys amb el districte sobre l'escola ha estat inútil. L'objectiu del districte i de l'escola era construir de pressa l'equipament, cosa molt raonable; però l'associació de

veïns, que demanava que el llegir no fes perdre l'escriure, s e m p r e ha vist ac]uest ecjuipament com l'única oportunitat de tenir un espai p o l i v a l e n t al b a r r i , i ara s'adona que els suggeriments recalcats durant tants anys no han servit de res. Primer es va trobar amb la indiferència del professorat, que prioritza els alumnes com si fossin una espècie diferent de la resta dels ciutadans; en segon lloc, es va trobar amb la resistència dels tècnics municipals, que sembla que vegin en l'associació de veïns un enemic públic - i ja m'explicareu quina por fan -; i ara, darrerament, s'ha trobat que els polítics, tjue si bé van fer q u e un m e m b r e de l'associació pugues participar a la comissió de seguiment de les obres, però sense endarrerir el procés, ara no recorden aquesta demanda!.

L'economia de mercat i les administracions públiques no poden resoldre tots els p r o b l e m e s . En aquests moments, el més general i estès és el de Phabitatge, enfront del qual n o són suficients les reivindicacions. Des del moviment veïnal cal donarhi solucions. Estan sorgint experiències força interessants, com la que s'ha impulsat des de l'associació de veïns del Casc Antic, amb la creació d'una cooperativa d'habitatges. Les cooperatives, i les altres empreses d'economia social, constitueixen una forma d'economia més humana, perquè són més solidàries. Ús presentem l'experiència de la c o o p e r a t i v a d'habitatges Porfont, oberta a la participació de totes les persones i entitats interessades per obtenir, o promoure, la construcció d'habitatges a preu de cost. La cooperativa d'habitatges és una entitat sense ànim de lucre i per això creiem q u e és la millor fórmula per obtenir habitatge en les millors condicions e c o n ò m i q u e s possibles, mitjançant una

gestió directa sense especulació ni intermed iaris, i com a l t e r n a t i v a eficaç enfront de l'empresa tradicional que, en molts casos, s'ha mostrat incapaç d'elaborar un producte assequible. Reclamem que des de l'administració es faciliti la tasca d'aquestes i d'altres iniciatives q u e p u g u i n sorgir, destinant sòl públic per facilitar l'accés a l'habitatge. L'objectiu de Porfont és la construcció i la rehabilitació de qualitat, a preu de cost, d ' u n habitatge digne i adequat. Actualment tenim en marxa dues promocions, una al bell mig de Ciutat Vella, amb 8 habitatges i aparcaments, i una altra a Mollet del Vallès, amb 58 habitatges de VPO i els seus aparcaments correspo-nents. Hem fet diverses rehabilitacions integrals i obres de reforma, així com assessorament, tràmits, llicències i subvencions. Animem a la resta de companys del moviment veïnal articulat, que impulsin experiències com aquesta a tots els barris on sigui possible, i pc\sem la nostra experiència a la seva disposició.

Trèvol: nou servei ecològic de missatgeria Des de començaments d'aquest any, els veïns, entitats i empreses de Barcelona disposen d'un nou servei de missatgeria batejat amb el nom d'eco-missatgers. Els principals avantatges consisteixen en la utilització d'un mitjà de transport no contaminant, la bicicleta, i un considerable abaratiment del cost d'aquest servei. L'experiència ja porta 8 mesos de rodatge. S'ha pogut comprovar què és perfectament viable un desplaçament ràpid per la ciutat utilitzant la bicicleta. La idea s'ha tornat atractiva per als vells veterans de la moto, que s'estan reciclant esportivament, i desperta la simpatia de clients, porters, guàrdies, etc.

Com que a Sarrià no hi s e n t e n b é , el b a r r i es quedarà sense pista de competició. A.V.Vallvidrera

AGENCIA DE VIAJES Súper ofertas TENERIFE LANZAROTE SANTO DOMINGO CANCÚN CUBA

39.300 45.000 89.700 93.900 99.900

ptas ptas ptas ptas ptas

Y muchas mas le esperan en: Mallorca 77, esquina Viladomat - Telf. 4306268 / 3224573 Aribau 127, esquina Rosselló - Telf. 4193211

PóntelO/

Pónselo

CARRER

í^arç-Abril 1993

êrm m^tàm ^î ttwtti tmt î LÍ$ W^^VÍ H VSL TBAHVíA.

PenA c " * "tl·lrRÉ CiViC

^^ I

JDlSCUSiONS EtfOKE t'AJUM-tamòíTÍ LES EMTiTATs. lis BtniTATsí

WAüGüftAQp PfU

*;• CARA VESAPA^ rOfS PATEHT BIS p£P(?£SE»»rAHTs p'El·LEJ, CÍJ WüNrCíP>»UTZ4Cio DFL CENTRE f t CbfjSELL PtL CEíJTRt Cl Vic

CENTgE C»vlc.

ACUSEM A ^ ' ' ^ ' ^ J ; » ^ Mil

&/»>!.

i> <

8o5-

UCíHTtt ES \/A Pg7fet?io«Aíir FW.Dfl>WrEtío«, L£S ttintA-CS Ül FANTASrflA í f U JL'^^S fílSSEMcAty) \/t6A&A ^ m'JATiTZAció es " ï S DEL CBfiTRE Ciy/íc t ALr/?ArOE|Jr AHlfflAPoRS CÜLTüR^US 5oM CÍSATS VAF&ir SWTifi. i MO BftMfMÇAtS. LES 5»4LÍS, CL DlSTwcre TAfi^fbcHi WVWrEíjC RECURSOS^ Ni CBl* 5Í6üÍ PER PER ^ÜLTüRA I^JST{ruC^b^UL •• VA /AIMMCAMT. LA WFffAESTjzücTüft^

w^pAUTiLi-aüADEs ] El, perewoiv.'nEfir

C/c/lW

Tl^l'^J!^è^''J'JW^^ VML£N

P£ T^'HI

L>/V4 Jfeo/Ji'c^

un eSMÍ fhU{/AL£UT

fvJVATAm5oCÍ$"fc(tim ^

C/1//C íiF M/iCÉíoMA"

m UA^/Bafpo^hcATBL fbPfUmElJr PEL CgjTOE Ctvfc, RíR Ji;STfF/C4« M

PRIl/ATíT2;4C/di. ToTHbM cpso Oue fi. CfíiTKfe cj</lc s'Hh pe (stSTtatJAt PWA Fbf?^^ PÚ&LicA i Pfe D H t a i f t f t / >w Full repartit pel barri de Sants durant el Carnaval

Roquetes 'Vecinos, vecinas", el esâncamientoen la solución *Je los p r o b l e m a s q u e Jûestro Barrio padece, nos ha obligado a manifestar, una vez mas, en una carta abierta dirigida a Pasqual "âragall para que busque càlida urgente a este problettia Segunda carta abierta a Pasqual Maragall Sefior Alcalde, Es creciente el malestar de la Plataforma de tntidades y vecinos y vecinas de Roquetes por la ralta de interès mostrado para solucionar los problemas de nuestro barrio. Desde el 9 de noviem°re pasado, dia en que se jy>ovilizó Roquetes, hasta "oy, han sido mínimos los contactos que se han tenia o con el Regidor d e guestro Distrito, sefior Jêrreiro, y los habidos solo han servido para mostrar'ôs una administración «municipal al b o r d e del deshaucio y imos mínimos y ridículos golpes de efecto a nivel de actuaciones °^ la Plataforma Reivindicativa de *ôquetes. Senor Maragall, como J^sted bien sabé Roauetes Jja sido un barrio otvida•ô por usted y por sus antecesores. Y cuando esta ^ u d a d ha dispuesto de un

presupuesto pre-olímpico, tampoco se acordaron de nosotros, y ahora se nos dice que somos morosos como el resto de la ciudad. Sefior Alcalde, los vecinos y vecinas de Roquetes estamos hartos de promesas pre-electorales, y ha llegado el momento de concienciarnos de que, como ciudadanos de este barrio, no podemos confiar en un alcalde y en una fuerza política, q u e c u a n d o nos prometé calidad de vida, es en forma de una amplia bolsa de pobreza, cuando se nos prometé bienestar social, es en forma de marginación, olvido y abandono y se nos ofrece un barrio digno y seguimos teniendo un barrio ruinoso, con enormes deficiencias u r b a n í s t i c a s d e servicios y culturales. Senor Maragall, de nada valen ya encierros y que un barrio se paralice ei 9 de noviembre, que se presente en manifestación pacífica en la Seu del Districte de Nou Barris, no sin antes sortear en Via Julià la provocación de Corcuera y su ley, ni tampoco s i r v e n las cartas dirijgidas a usted. Solo nos deja una salida, y es concienciar a nuestro barrio a retirarle la confianza a usted y a su fuerza política. Plataforma de Entidades de Roquetes

Un any més, un pas més Assemblea de les associacions de veïns de Catalunya Jordi Gasull El passat dia 14 de març, a la ciutat de Reus, amb una presència de p r o p de 400 assembleistes de gairebé 200 associacions de veïns, de les 376 que estan agrupades a la CONÍFAVC, es va celebrar la 8- assemblea, sota el tema "per una societat solidària". La Federació de Barcelona hi va participar amb una quarentena d'assembleistes que s'hi van desplaçar en autocar. La jornada va ser de treball intens, encara que poc lluïda de portes enfora, perquè la pluja va i m p e d i r q u e els assistents es poguessin moure per la ciutat i no contribuïssin a endiumenjar-la. A l'acte s'hi van v e u r e durant el dia cares conegudes de polítics, sindicalistes, o de dingents d'altres moviments socials, cosa que demostra l ' i n t e r è s q u e d e s p e r t a el moviment veïnal pel procés de recuperació que fa i per la capacitat d'intervenció real que toma a tenir. Entre les r e s o l u c i o n s importants aprovades trobem el refús a l'actual proposta de LAU, el reforçament d e la campanya contra els impostos a b u s i u s d e l ' a i g u a , el reforçament de la plataforma pels transports públics que h a u r à d ' a m p l i a r el seu plantejament metropolità prenent contacte amb usuaris de trens i altres transports de

campanya contra els camps d'aventures de guerra proposada per la Federació de Manresa, la primera afectada, que són contradictoris amb 1 educació per la p a u i la solidaritat que promovem, "De guerra, ni en broma". També altres qüestions més internes i d ' o r g a n i t z a c i ó , q u e són importants perquè asseguren que les associacions estiguin a )unt quan els ciutadans més es necessiten. De tota l'assemblea en serà e d i t a t un llibre per la CONFAVC que, segurament, per Sant Jordi ja estigui confeccionat. Us ho informarem i ens el podreu sol·licitar. La C O N F A V C l'enviarà a les associacions que han assistlta l'assemblea. Un any més, un pas més; les associacions de veïns reforcen els seus dos instruments de treball bàsics: les federacions locals de cara als ajuntaments i la Confederació de Catalunya de cara a la Generalitat.

tot Catalunya, l'atenció als punts negres de l'ecologia a C a t a l u n y a , l'atenció als problemes de la gent gran reforçant la Coordinadora de Jubilats i la seva intervenció en el Congrés de la Gent Gran, l'elaboració d'un llibre amb els principals problemes i objectius de cada localitat, plantejats pels veïns; u n a

LES AVENTURES DEL JOVE

INDIANA JONES ÉS UNA COL·LECCIÓ DE

EDITORIAL EL MOLINO La trobaràs a la teva llibreria!

CARRER IMATGES

Foto: Kim Manresa / Text: M- Eugènia ïbànez

Realitat virtual i altres succedanis Laura Tremosa

La culpa es del otro En esta sociedad de nuestros pecados, el racismo mas peligroso no es siempre el mas evidente ni el mas aparatoso. El mas difícil de combatir, de prevenir, es aquel que se esconde tras el refinamiento d e un ciudadano que al amparo de su privilegiada situación hace alardes de solidaridad, de comprensión y de generosidad, però que nunca ha tenido ocasión de demostrar ante fuego real si sus expresiones son sinceras o se trata de un decorado sin consistència. Los desarraigados de las cruces gamadas son siempre un desagradable espectàculo que puede detectarse y, si me apuran, de fàcil control. Però ^cómo se controla al ciudadano de aspecto normal, de americana y corbata, d e camisita y canesú que vive la misèria humana a través de la sesgada información de prensa, radio y televisión?

^Cómo se detecta al vecino de uno de nuestros pueblos que convive durante anos con gitanos y que un dia reacciona brutalmente quemàndoles sus casas al grito de guerra de Igitanos! Igitanos!? ^Cómo se ensena el dominio d e esa sensación de rechazo ante el magrebí que vende quincalla o alfombras? ^En qué tribuna pública se recuerda al ciudadano que la misèria, que en definitiva provoca el rechazo, no es una peste contagiosa sinó la consecuencia inmediata d e la injustícia social? Però a las múltiples administraciones púbücas que coexisten en este país les resulta mas fàcil y cómodo predicar contra el racismo d e los hechos que actuar contra el origen de esos males. Así la culpa siempre es del otro.

L'ACUDIT

Manel Puyal Foso et

CAPA

utAtme lA BOCA OVN uSa\ fií/is €L TtiíPíe SAir /H&fííJAL· AL ViAfezi Sek cAmç^oe Míwpes oe

Fa pocs dies va caure a les meves mans l'anunci d'unes jornades amb un títol inquietant: 'Treballar en ima empresa virtual". El cert és que ja fa algun temps que s'està parlant de la realitat "virtual". De fet és una de les temàtiques predilectes deies planes dites científiques dels diaris de gran tirada. Per cert que, malgrat la pretensió honrosa d'aquestes planes de divulgaria dència i la tècnica, en moltes ocasions més que divulgació científica, tendeixen a ser contes de ciència ficció mancats de la imaginació que exigeix sempre un conte. Però, al que anàvem; últimament es parla molt de la realitat virtual, és a dir de la possibilitat que, per mitjà d e sistemes sofisticats, puguem percebre sensacions (imatge í so, però també fred, calor,olor, tacte,...) com si ens trobéssim en un altre lloc i situació, malgrat quedar-nos sempre al saló decasa nostra. Diuen que en el futur no caldrà viatjar per sentir l'angoixa humida de la selva 0 la inquietant tranquil.li tat del desert. Una espècie de vestitd'astronauta, una bona butà ca i...afer la volta almón! Quan es parla d'aquesta manera de viatjar, no puc deixar de recordar l'avi d'un amic meu que va escriure un munt de llibres de viatges sense haver sortit pràcticament de l'Eixample, a excepció d'alguna escapada al París deia Belle Époque. Es documentava amb llibres d'aventurers il·lustrats i un gran mapamundi presidia el seu estudi. Quan el vaig conèixer, ja molt gran, havia oblidat la font dels seus coneixements i explicava les històries dels seus viatges convençut que havia vist els colors del mar de la Xina i travessat els Andes des de l'Argentina a Xile. Jo no sé si els viatges que ens prometen els entusiastes de la realitat virtual permetran assolir el nivell de convenciment que transmetia l'avi del meu amic. Tampoc no sé si to t això de la realitat virtual no serà, en el millor dels casos, quelcom més que un succedani del plaerdeviatjar. Un succedani encara més "light" que el que ara ens ofereixen amb "descobreixi el misteri dels maies amb 8 dies a Cancun" o "emodona't davant la selva africana amb 10 dies a Kènia". Vivim temps de succedanis, ens volen salvar amb succedanis: cafè descafeïnat, cervesa sense alcohol i aventures sense perill. Tornem al principi: treballar en una empresa virtual. En temps d'atur i crisi, què deu voler dir això de "trebaUarenuna empresa virtual"? Em temo que res de h>o.Pelquepuguiser,assistiré a les esmentades jornades i em comprometo a escriure explicant de què va el tema.