Carrer 016 - La pressió que no s'atura

^

PUBLICACIÓ MENSUAL

RRER

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

N M 6 JUNY 1993

Desviament del Llobregat

LA PRESSIÓ QUE NO S'ATURA -^\

*

' . - «

SUMARI S Crònica

• Imatges

• Viiire Barcelona

Un a p a r c a m i e n t o que no concibió Gaudí Cotxes contra arbres. L'embolic •^els aparcaments a Barcelona.

El tramvia en el record.

Imatges d'un passat no massa llunyà que pot tomar.

Pàgina 8.

El Zurich no vol desaparèixer L'emblemàtic bar es resisteix a ser víctima de la remodeladó de la plaça Catalunya.

Pàgina 3.

• Investigació Privada

• Dossier

Els sous del poder

EI desviament del Llobregat. La pressió que no s'atura.

Nova secció on Apol.lònia Buscabregues ens aproparà al funcionament dels serveis públics

Un projecte mastodòntic de 4ÍX).000 milions de pessetes que pot alterar quelcom mes que el paisatge.

Pàgina 6.

Pàgines 9 a 12.

Pàgina 16.

s§ Vida Associativa

Tortell Poltrona

Un història que es repeteix massa sovint: un PERI que no acaba de rutllar.

L'ofici de pallasso arriba a m b Tortell Poltrona i els seus "Pallassos sense Fronteres" al grau màxim de solidaritat.

Pàgina 17.

Pàgina 13.

El maltratado PERI de Can Caralleu

CARRER Cartes dels lectors

2

Juny 1993

Associacions de veïns de Barcelona

Us demanem que les cartes no superin les deu línies de setanta espais per poder publicar el màxim d'opinions possibles

Per una política dins i fora de les associacions El naixement de les associacions de veïns fou una necessitat històrica que sorgí a finals dels a n y s 60 i començaments dels 70 (la nostra a mitjan 70) com a òrgans d'oposició a les velles estructures organitzatives de l'Estat i precisament en els llocs en què més patien les conseqüències d'un deteriorament progressiu i especulatiu, tant en l'aspecte social com en l'urbanístic. Ara bé, si fem un repàs del camí recorregut, veurem que nan aconseguit fites importants i han donat solucions per millorar la qualitat de \'ida dels barris.

Concretament ai nostre barri: zones verdes, enllumenat,, arranjament ci'alguns passatges i pavimentació tamfié d'alguns carrers i semàfors (no tots els que són necessaris), entre d'altres. Però encara avui, després d'aquesta llarga caminada, moltes de les reivindicacions històriques del nostre moviment segueixen pendents i subsisteixen les causes que les generen com st>n: la manca d'oferta pública d'escola, polisportiu, biblioteca-casalesplai per a intants, casal per a joves i per a la gent gran, oficina de serveis socials i un llarg etcètera.

Com veieu, malgrat la gran tasca portada a terme, estem, en alguns aspectes, a m b quasi les mateixes reivindicacions de q u a n v à r e m començar; és a dir, el panorama del moviment veïnal, no sols no ha canviat, sinó q u e , en casos concrets s'ha agreujat, com el de la discoteca Barçalíes instal.lada en el lloc de l'antic cine Versalles, qualificat com d'equipaments per al barri en el Pla General Metropolità. És per això que considerem, de cara al futur, (un futur ben incert), dins la independència i la pluralitat de les associacions, que hem de treballar més q u e mai per tal d e p o t e n c i a r les inquietuds dels veïns i la solidaritat amo els més perjudicats o desfavorits i promoure solucions a la problemàtica concreta del barri a fi que ens donin respostes satisfactòries ales mancances socials: exigint dels òrgans de govern una verdaoera participació ciutadana; que la descentralització sigui de debò real; que el Consell Consultiu d'Entitats passi d'ésser un organisme més de

l ' a p a r e l l b u r o c r à t i c d e la façana participativa; defensa, per altra banda dels valors culturals del nostre poble i denúncia de la colonització cultural aliena que ens envaeix.

abstracció; és un no valent que honora els joves tan vilipendia ts per la societat; és u n no d ' e s p e r a n ç a en noves i diferents m a n e r e s de v i u r e i d e conviure, segurament més humanes.

Hem d'intentar buscar, on sigui possible, formes de coordinació de les associacions de veïns amb altres entitats o col·lectius, a fi de sumar esforços o conèixer millor la problemàtica global del barri, alhora que podríem crear les bases que permetin la incorporació a les nostres associacions de n o u s elements solidaris amb la problemàtica veïnal per tal d'enriquiri tirar endavant la nostra tasca que, cada dia, serà més i més necessària per al ciutadà.

Endavant!

M- Teresa Astasio Col·lectiu de mares i pares anti servei militar obligatori

Racismos

Associació de veïns Sagrada Família

Si usted me lo permite quisiera replicar un poco a la carta que escribe la A.V. Sagrada Família.

Un dia en la vida d'un insubmís

Estoy de acuerdo que no hay que sembrar odio, solo comprensión; en definitiva que tenemos que ser buenos, y así l o g r a r e m o s eliminar esta xenofòbia.

En realitat la vida d'un insubmís queda afectada en tots i cadascun dels seus dies des del moment en què es planteja de no fer la "mili" en cap de les seves opcions. Però n'hi ha un, de dia, que és al que em refereixo, en què ha de sotmetre's a judici per la seva condició d'insubmís, és a dir, per expressar la seva llibertat de consciència, a la qual, segons l'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, tota persona té dret.

El 25 de febrer -un dia normal per a la gent normal- era el dia que en Pau Pérez era jutjat per la seva condició d'insubmís.

Les mares antimili vàrem anar-hi i vam quedar gratament sorpreses. A l'entrada dels jutjats de Barcelona uns tres-cents joves s'na vien concentrat per fer-li costat. La porta estava fortament protegida per la policia i, més tard, van arribar dues furgonetes de mossos.

Quan vam voler entrar no ens van deixar perquè dúiem un "enganxina".

De qualsevol manera, feia patxoca v e u r e aquells g r a p a t s d e joves defensant les seves creences i els seus valors antimilitaristes. Ser jove no és cap delicte, cridaven.

El no d'aquests joves és un no a la incapacitat dels adults per resoldre els conflictes que ells mateixos creen d'una m a n e r a irracional, és u n no a la hipocresia social; és no a ser utilitzats com a carn de canó en nom de qualsevol

Lo que ustedes piden o dicen, es lo que dicen los sacerdotes, però la realidad no es así. La xenofòbia es una enfermedad hereditària del genero humano.

Les voy a poner dos ejemplos o experiencias. En Estados Unidos había un hombre que atacaba a los negros. Le p r e g u n t a r o n p o r q u e lo hacía, y respondió que no lo sabia, solo que lo hacía su padre y también su abuelo.

En Suiza no quieren a los africanos, c a u s a r o n m u c h o s p r o b l e m a s , la mayoría tiene un complejo de inferioridad, han sido los rechazados por todos, y al ver que nadie los acepta resulta difícil un dialogo, la mirada con desafio y hasta agresiva.

Y si en Espana tuviéramos una emigración masiva como en los demàs paises, nos parecería que nos quieren quitar nuestra tierra.

Jaime Beltran Selma

FE D'ERRADES: La fotografia publicada a la pàgina 7 del número 15 no correspon a Jordi Alfonso, com s'indicava, sino a Yon Sànchez.

A la carta publicada a la pàgina 2 del número 15, la signatura Pau Vinas i Roig hauria de ser Sos Racisme Sant Andreu.

LA CIUTAT EN XIFRES Vehicles abandonats TCSAL

Ciutat Vella Eixample

Localitzats

11.461

372

1.283

1.527

884

435

708

1.417

Retirats

8.070

314

1.001

1.158

531

579

526

1.074

877

799

1.211

Localitzats

1.506

28

230

202

94

109

56

97

246

116

328

Retirats

1.059

18

178

123

87

45

50

102

127

89

240

SantsMontjuic

Horta- Nou SarriàSant Les Corts SantGervasi Grada Guinardó Barris Andreu

Sant Martí

VEHICLES MATRICULATS

2.307 767

1.761

VEHICLES SENSE MATRÍCUU

Font: Serveis de Protecció Ciutadana, Guardia urbana. Ajuntament de Barcelona

Els veïns que vulguin fer retirar de la via publica un vehicle abandonat, han de trucar al telèfon 276 03 00

A més del telèfon, hi trobareu (entre parèntesi) el dia habitual de reunió Amics del Raval (dx) 442.60.58 Badal, Brasil i Bordeta (dm) 422.80.30 Baix Guinardó (dl) 236.81.80 Barceloneta (dm) 310.58.01 Baró de Viver (dx) 311.41.93 346.46.18 Bon Pastor (dl) 457.01.30 Camp d'en Grassot (dl) Can Caralleu 204.68.73 332.02.44 Can Clos (dl) Can Ensenya 359.06.80 Canyelles (dx, dv) 427.88.80 357.83.89 Carmel (dl) Casc Antic (dm) 319.75.65 Cases Barates E. Aunós 422.8b.27 Ciutat Meridiana 330.33.11 Clot-Camp de l'Arpa (dm) 232.46.10 Coll-Vallcarca 219.74.22 Congrés 352.24.54 Diagonal Mar (dj) 303.32.85 Dreta de l'Eixample 215.97.80 Esquerra de l'Eixample (dx ) 453.28.79 Estrelles Altes 331.34.98 Font d'en Fargues (dv) 35725.65 423.,38.11 Font Guatlla-Magòria Fort Pius 246.06.32 209.65.74 Galvany Gòtic 313.49.56 Gràcia (dx) 213.80.58 Gran V'ia-Perú-Espronceda 308.66.21 GuineuL'la (dj) 428.46.23 Horta 420.90.06 Hostafrancs (dm) 424.32.90 Joan Maragall (dx) 347.73.10 Juan Antonio Parera (dj) 307.46.84 La França 325.08.93 La Llacuna 300.43.94 La Mercè 203.81.19 La Palmera 305.37.05 313.28.99 La Pau (dj) La Satàlia 241.96.49 La Vinya 331.44.40 Les Corts 330.74..36 Mare de Déu del Port (dx) 331.34.98 Maresme 266.2714 Mont d'Orsà-Vallvidrera (dm)205.49.68 Montbau (dm, dv) 428.29.34 Paraguai-Perú 314.89.97 Parc 300.49.54 Parc del Vall d'Hebron 428.3795 Pedralbes 204.53.43 Penitents-Teixonera 357.06.55 Poblenou (dl) 485.19.50 Poble Sec 241.36.79 Polvorí (dm) 432.36.42 Porta 359.44.60 Prosfjeritat (dl) 353.86.44 Provençals de la Vemeda (dj) 307.46.95 Racó de les Corts 440.51.63 Rambles 317.29.40 Ramon Albó (dx) 357.13.33 Raval (dv) 241.77.21 Roquetes (dx) 359.65.72 Sagrada Família (dm) 246.53.19 Sagrera (dl) 408.13.34 Sant Andreu (dj) 345.96.98 Sant Antoni (dm) 423.93.54 Sant Cristòfol 331.61.85 Sant Genis (ds) 418.35.20 Sant Gervasi (dm) 417.90.65 Sant Martí de Provençals 308.69.63 Sants (dl) 331.10.07 Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280.32.42 Sarrià (dl) 204.90.58 Sudoest del Besòs (dj) 278.18.62 Taulat (dx) 307.08.11 Torre Baró (dv) 350.47.99 Torre Llobeta (dl) 429.26.24 Tres Torres (dm) 205.77.89 Triangle de Sants (dl) 431.75.45 Trinitat Nova (dl) 353.88.44 Trinitat Vella 346.23.05 Turó de la Peira (dl) 358.06.95 Vallbona (ds) 354.89.82 Verdum (dx) 359.67.87 Vemeda Alta (dm) 314.58.13 Vemeda Baixa (dv) 314.25.87 Zona Sud Sant Andreu (dv) 346.85.75 Zona Universitària 203.85.48 Si detecteu cilgun error o canvi, aviseu la Isabiel Sànchez.

3

CARRER

Juny 1993

<

Los vecinos logran frenar la construcción de un pàrking en Sagrada Família

Un aparcamiento que no concibió Gaudí Marta , Ricart

replantación de los àrboles.

Lt)s vecinos son escépticos respecto a la posibilidad de que sobrevivan al trasplante muchos de los ejem.plares, especialmentealgunosantigut)s de los que estan màs celosos.

El barrio de S a g r a d a '^amilin anda revuelto. Los ^scinos se han rebeladd contra ''' construcción de un aparcamiento en la plaza que "eva C'l nombre del templo concebido por Antoni (iaudí y l u e se encuentra situada '•ente a la fachada de la Passió.

La oposición vecinal ha í^'ícidido al Ajuntament de "arcelona a s u s p e n d e r el Proyecto, al m e n o s de •fomento.

La polèmica empezó hace l'ríos meses cuandotrascendió !a iniciativa m u n i c i p a l , |]^pulsada por el àrea de projectes i Obres del àmbito ']^ Urbanisme y la oficina del '^'strito del Eixamnle, q u e ^'nge el convergente Anto itoni Marcet.

El estacionamiento, i . ^ -^..^.^^.„^,v,..„..,>^-..o,de •^•360 m e t r o s cuadracios ""^Partidos en tres p l a n t a s subterràneasycapacidad para 20 vehículos, debía ser construido y explotado por la Sociedad Municipal d'Aparca•^ents i Serveis (SMAS).

El a n u n c i o de la obra l^ividió al barrio, que desde *^ace ahos sufre los probiemas '^'-'rivados de la gran afluència '^'^,visitantes al tem}ilo. La jJDicacióndelestableciniiento, "ajola zona deia pla/a Mtuada J^yito a la calle Sicília, sublevó a la mavoría dv los vec inos por '•^ ah.Htación de las ofM.,s.

I'l aparcaiiiiento i':- nuo de

V ista de la plaza de la Sagrada Famdia

los equipamientos pubhcos que el barrio ha reivindicado largamente, al igual que una escuela, una g u a r d e r i a y centros cívicos o casals para jtívenes y jubilados. De todo ello carece la zona. Sin e m b a r g o , m u c h o s de los vecinos ciecidieron c]ue la obra no nierecía el sacrificio de una àc las escasas areas verdes del barrio.

ciue acabarà en la urbanización de u n a plaza d u r a . Los diversos responsables municipales han g a r a n t i z a d o la r e p l a n t a c i ó n d e t o d o s los àrboles, aunque discrepan a la hora de valorar la superfície afectada, que cifran entre el 10 por ciento y el 18 por ciento de la plaza, que ocupa una extensión total de 14.890 metros cuadrados.

f.a construcción del a p a r c a m i e n t o obligaria a levant.ir parte de la plaza.

Los vecinos no se fían. En la memt)ria del barrio aún esta tresco el recuerdo de lo que se considera luia jugarreta de k)s mandatarios municipales; el soiai delaiiügnociíie Veisalles

i;;u,ihni'nfe, del^eríaii a r r a n i i i i s i ' u i i o s SO ; í r b o l e s . i , o s \ 11. i n o s ICUIÍL·J 1)11 u n a i e l o ] iiiii

Subkachs: "Pàrking sí; arbres també" J«an Creus Cada matí, l'escultor Josep Maria Subirachs surt de casa •^t'va per "anar a la feina". A dues passes de l'habitació on dorm té l'estudi d'escultura, en el qual treballa incansablement. ^ dues passes més té el lloc de treball, la Sagrada Família.

Subirachs viu al recinte mateix de l'església gaudiniana, al costat del taller on els treballadors perfeccionen els detalls *^ aquesta obra polèmica i eterna.

que era reivindicado para nuevos equipamientos públicos, ya cjue el Pla General Metropolità (PGM) preveia este uso, acabo alojando un equipamiento, però privado, una discoteca que aporta mas molestías q u e c o m p e n s a cíones a los resídentes en los alrededores.

Por otro lado, a pesar del compromiso municipal de r e p o n e r la vegetación, el provecto del aparcamiento preveia reservar una p r o f u n d í d a d de metro y medio de tierra encima de la obra, para p e n n i t i r la

El proyecto genero enfrentamientos en el barrio, donde los d e t r a c t o r e s y los partidarios del aparcamiento se acusaron respectivamente de seguidi-smo municipal y de defender intereses de los p r o p i e t a r i o s de garajes privados. La asociación de vecinos, ciue inicialmente defendía la necesidad del aparcamiento, ha asumido la oposicic)n vecinal mayoritaria y ha p l a n t e a d o posibles ubicaciones alternativas al A j u n t a m e n t . Incluso, ha propuesto utilizar la otra plaza del t e m p l o , r e c o r t a n d o la superfície del lagci. Ltís técnicos m u n i c i p a l e s han descartado estos emplazamientos y, por ahora, el futuro estaciona-miento ha quedadü en el aire.

El barrio lleva a cabo una recogida de fírmas, que ya ha reunído màs de 9.000 adhesiones. La campana solicita ademàs de la anulación del plan, la inclusíón de la plaza en el monumentodela Sagrada Família, lo que garantizaría la conservación del espacio a j a r d i n a d o . Los vecinos seguiran observando la silueta del templo expiatorio al abrigo d e su e d è n particular.

Favor amb favor es paga L'Ajuntament de Barcelona ha concedit dotze aparcaments a empreses privades, per un total de quasi quatre mi! places.

Sobta que no sigui el mateix Ajuntament, mitjançant la seva empresa SM ASSA, qui elsconstruexi i exploti. Però no, sinó que cedeix la concessió a les empreses a canvi d'un cànon que està destinat a les exhaurides arques municipals.

El llistat és ben significatiu: LLOC

PLACES

EMPRESA

Plaça Garrigó

340

Vallehermoso

Plaça de la Palmera

352

Vallehermoso

Parc de Sant Martí

285

Coisa

Plaça Roja

236

Cipsa

96

Dacha

Cotxeres de Sarrià

520

Coisa

Carrer Jorge Manrique

311

Coisa

Plaça Joaquim Pena

298

Vallehermoso

Plaça Assemblea Cat.

309

P. de Infraestructuras

Carrer Emèrita Augusta

541

P. de Infraestructuras

-És a dir, pàrking, sí; però sense carregar-se els arbres.

Plaça de la Revolució

230

Ferrovial

-Exactament.

Grup La Pau

308

Ferrovial

-I com es pot fer?

L'explicació de la cessió sembla clara; l'Ajuntament vol congraciar-se amb les empreses que van fer obres olímpiques i que, en molts casos, o no han cobrat o han cobrat tard.

-Què n'opina de la construcció d'un aparcament soterrani ^ la plaça? -li hem preguntat un d'aquests matins assolellats " aquest mes electoral.

-Que s'ha de resoldre el problema de la manca d'espai per ^í^ixar els cotxes. Cada dia hi ha més turistes que visiten el 'emple, gent que arriba amb els seus vehicles particulars o en "•utocars i no troben on deixar-los.

Carrer Alzina

-És a dir, vostè estaria d'acord en què es fes el pàrking...

-Qui ho ha dit això? Jo estic en desacord! jQue no veu que l^s carregarien aquesta arbrada meravellosa? En aquesta plaça '^'ha exemplars únics, exòtics, de colors extraordinaris. Un '^'"brat magnífic! N'hi ha un que és tot un monument al regne ^^getal; un exemplar únic.

-Construir l'aparcament a l'altra plaça, í si no és possible.

Perquè allà ja hi ha el metro, doncs buscar altres solars lliures ^ prop. En conec alguns al carrer Mallorca, ací mateix. S'hi podria fer un pàrking per als autocars, cosa que potser no seria possible si fos soterrani.

L'escultor Subirachs té pressa. L'espera la pedra i el cinsell, ^' S o m r i u r e d e s p i s t a t d ' u n g r u p d e j a p o n e s o s i el s o r o l l d e l s

Josep Mana Subirachs davant els guerrers

"<^ells que viatgen de branca en branca a la plaça plena de llum. de la Sagrada Família

Vallehermoso és sòcia de Nova Icària, S.A. (NISA), la promotora que va construir els pisos de la vila olímpica.

Coisa és la promotora dels pisos de la vila olímpica de la Vall d'Hebron (sí, la dels blocs de pisos que no tenen prou ascensors). Ferrovial va construir diversos trams de les rondes. I és que ja se sap: "Favor con favor se paga". O no?

ü

z

o oc

ü

CARRER

4

ü O ce

ü

Juny 1993

El parc dels Tres Turons: projecte o realitat?

Josep Lluis Cortés Biòleg El Parc dels Turons comprèn el ParcGüeü, la Creueta del Coll, el Carmel, el Turó de la Rovira i el Parc del Guinardó. Es una zona heterogènia on, al costat d'espais verds únics a la ciutat, coexisteixen edificacions anàrquiques, fruit del descontrol urbanístic d'èpoques passades i on, fins fa poc, existien les darreres barraques de la Barcelona olímpica.

Tota la zona ha estat sotmesa, des de temps històrics, a una intensa explotació, que la va desproveir de la seva foresta.

Però els ecosistemes tenen mecanismes de regeneració i, poc a poc, la vegetació es recupera. És un procés lent.

Primer herbes, després mates, arbusts i, per fi arbres. Perquè, potser cal aclarir-ho, la vegetació no són només arbres. Aladems, marfuUs, heures, arcs blancs, aranyoners, lligaboscs, esparregueres, aritjols, esbarzers, ginestes, etc, formen una vegetació típicament mediterrània, pròpia de l'alzinar, el bosc que antigament ocupava aquests turons.

Una zona única 1 amb la vegetació, es recupera també la fauna.

Insectes, ocells. Ocells de diverses espècies, que viuen aquí tot l'any o només a l'hivern, fugint del fred; o d'altres que venen a l'estiu de l'Àfrica per reproduir-se aquí. Ocells en la majoria dels casos protegits per la llei.

El projecte no té cap mena d'especificacions tècniques; insinua el que es vol fer, però no

Fa uns mesos va arribar a les mans de l'associació de veïns Joan Maragall, gairebé per casualitat, l'avantprojecte del futur Parc dels Turons. A l'associació li sembla molt bé que l'Ajuntament es plantegi l'arranjament d'aquesta zona i desenvolupi un antic desig del barri, però el que ja no li sembla tan bé és com ho pensa fer, i com ho està fent.

Foto: Ramon Gt)me/

diu pas com es farà. Ignora les característiques de la zona i, per tant, alguna de les seves propostes són errònies. Però potser el més greu és que ja han començat a fer coses, actuacions inconnexes, contràries entre sí.

Per exemple, s'ha obert un nou camí, masssa ample i innecessari, que ha destruït part dels pins i acàcies plantats fa dos anys, a més de tapar un camí antic. Això fa pensar que no hi ha planificació. Aquest camí augmenta les possibilitats d'erosió, a part que les terres sobreres s'han tirat pendent

avall, destrossant més vegetació i les canalitzacions per l'aigua de pluja es fan anar també pendent avall, sense cap mena de protecció.

En el projecte es parla de fer més camins, quan ja n'hi ha molts. També, d'obrir un vial interior, "asfaltat" i transitable per a vehicles, que, a certes zones destruirà la vegetació en bon estat i partiria el parc en dos.

Enlloc no es parla de plantar arbres i arbusts propis de la nostra regió, com alzines, roures, oms, arcs, til·lers,... O d'establir un sistema de boques

CRÒNICA DEL PLE

de rec, tant per a regar com per a l'extincio d'incendis. O de disminuir l'erosió, fent hidrosembres o petits dics de contenció als marges dels camins. O d'impedir Paccés de vehicles, causants de gran part de la brutícia i de molèsties als vianants...

No partim de zero Aquesta no és una zona buida on es crea un parc nou.

Per tot arreu es pot apreciar una incipient recuperació de la vegetació natural. 1 si bé es pot ajudar el desenvolupament de

la vegetació, mai no s'ha de ! plantar un parell d'espècies ; d'arbres exòtics, amb l'únic Í criteridelcolordelessevesflors, | com han fet. Això es empobrir i la zona. ' Un altre aspecte molt \ important és el tipus de roca. Es | tracta de pissarres molt j alterades, molt trencadisses, i Això, junt a m b les fortes pendents, determina una gran erosió. Si fem un volt pel parc després d ' u n a pluja forta, veurem la gran quantitat de terra i pedres arrossegades, i la feina que tenen Parcs i Jardins per recollir-les.

Quina és, doncs, la solució?

Simplement, la vegetació.

Qualsevol herba, qualsevol matoll, amb les seves arrels, fixa la terra i impedeix el seu arrossegament. Per una equivocada manera d'entendre el que el parc ha de ser, aquestes herbes, aquests matolis, són freqüentment estassats. Això impedeix la recuperació del bosc i n'afavoreix l'erosió. I és que p r e t e n d r e cobrir de vegetació una zona com aquesta només plantant arbres és un error; potser ben intencionat, però que posa de manifest un total desconeixement de les característiques del lloc. En aquests temps en què tant es parla d'ecologia, podem fer molt més per al nostre parc i per a les generacions futures. Els tècnics de l'Ajuntament encarregats del projecte diuen que es tracta d'una feina a llarg termini. Que no pretenguin, doncs, fer un "bosc" d ' a v u i per a demà, perquè no podran anar més de pressa q u e els processos naturals. El més intel·ligent és ajudar aquests processos. Així, tots podrem gaudir d'un lloc realment únic. Per què no ho fem bé?.

Tito Ros

Qüestions d'educació Més control que de costum.

Més vigilància urbana. Entro per la porta de sempre i un uixer em surt al pas. Em diu que no es pot entrar p)er aquí.

Li pregunto si la prohibició és a partir d'ara i per sempre. I em respon que es només cosa d'avui... Més públic del que és h a b i t u a l presencia el ple d'abril. Un guàrdia urbà no em deixa passar a l'amfiteatre reserva t per a Is period istes; em falten, sembla, més acreditacions de les que ja porto... Al final, un caporal es doblega per mi. Total, és per treballar...

Quan vius aquestes situacions acabes per exagerar i penses en possibles amenaces d e b o m b a , encara q u e no m'hagin escorcollat...

I no esclatarà la bomba, sinó ue aprofitant els cinc minuts e descans, els funcionaris del mateix Ajuntament, barrejats entre el públic, treuen les seves pancartes protestant perquè no els han pagat allò pactat al conveni.

3

Una pancarta deia: "^Para qué vale un pleno? Pagar el convenio!

S'han fixat en un detall? Jo, sí... Quan he dit que el públic va aprofitar els cinc minuts de d e s c a n s per t r e u r e les pancartes. Els funcionaris sí que van ser fidels a un "curiós" pacte, ja q u e no van interrompre en cap moment la sessió plenària, i no va ser fins al descans quan varen aixecar les veus tot cridant en contra del govern municipal. Va ser un curiós pacte o simplement una mostra de bona educació?.

Tot al contrari de la (bona educació) dels regidors scxrialistes que aprofitaren més que mai l'oportunitat de fer cinc minuts de descans i fugir, amb presses, de l'hemicicle, 1, per altra banda, jo no diria que fos "bona educació" la mostrada pels membres de l'oposició quan, dempeus, van acompanyar amb somriures de satisfacció els crits i les pancartes dels funcionaris. Jo diria que aquesta reacció és més cosa

d'hipocresia i fariseismedecara a la galeria, i és que estem en període pre-electoral... Mai no deixem d'estar en període preelectoral.

Però, de què es va parlar abans de 1 esclat de les pancartes?

Resumint, sortí el tema del front marítim del Poble Nou, dins el qual Fernàndez Díaz del P.P. va criticar l'herme-tisme amb què l'Ajuntament està portant la valoració dels terrenys i Lucchetti, com a regidor d'Urbanisme, respongué que no es tracta d uns terrenys de l'Ajuntament, sinó que pertanyen a IMPUSA, que es, però no és totalment, de l'Ajuntament,-quelcom així com ell, és podria pensar, amb la seva doble funció de regidor del govern i portaveu d'un dels grups de l'oposició-, "és però no es".

Altres temes tractats van ser l'illa Olivetti al districte de Sant M a r t í on es fa u n aparcament, la llarga espera

Badalls al Saló Plenari

sobre la p r e s e n t a c i ó dels pressupostos del 93; i després esclataren les pancartes, als cinc minuts llargs de descans, abans de l'informe Torres.

Fer un resum de l'informe presentat pel responsable de la Via Pública, Joan Torres, sería massa llarg per aquesta revista que té vint planes, i això que el regidor, tal com apun-tava l'ordre del dia, només havia d'informar "sobre la valoració i el seguiment dels indicadors de trànsit (Rondes)".

Amb tot, eren les 13'50 hores i Torres no va poder replicar a tot el que havia dit l'oposició.

Llavors començava "L'informe Mata"... Mata de cansament i fatiga, més enllà de les dues del migdia, sentir la regidora d'Educació parlar de l'Institut Municipal d'Edu-cació. Un es mira el rellotge, mira els diferents frescos que decoren el Saló, mira cap a l'alcalde i veu que a la seva esquerra el segon tinent d'alcalde, Joan Clos, està totalment adormit.

Quasi que...

5

CARRER Parlament de la Fraternitat EDITORIAL

Juny 1993

<

ü

Centres cívics: Privats?; Cívics?

El Parlament de la Fraternitat, impulsat per Justícia i Pau, s'ha reunit a Barcelona el 21 de maig de 1993, a l'inici de la campanya per a les eleccions generals. Ha volgut ser la veu dels sense veu.

El número de CARRER dedicat als centres cívics ha iniciat un debat ciutadà sobre el futur dels centres cívics.

Reproduïm a continuació alguns punts del manifest que s'ni va aprovar. * El Parlament de la Fraternitat ha recordat l'existència a la nostra societat d'uns amplis sectors de població ji^arginada, als quals la seva indefensió econòmica Contribueix a deixar sense veu: ^rifants, joves, dones, gent gran, rninusvàlids... No es pot admetre que l'administració redueixi a almoina jristitucionalitzada allò que haurien de ser drets reconeguts 'garantits per a tothom: dret a ' e d u c a c i ó , al treball, a ' habitatge... Els pressupostos públics són insuficients per fer •ront a les necessitats de la població amb problemes, i en apoques de crisi com ara el primer retall pressupostari és el dedicat a serveis socials, quan hauria de ser el contrari. Cal Prioritzar realment l'atenció a 'a població amb problemes, la lual cosa inclou programes efectius de prevenció, especialment per als infants i els joves. Per trencar els processos '^solidaris actuals, la societat també ha de superar la 'ndiferència. Record em que ben '"arament els mitjans de comunicacicí parlen d'aquests col·lectius, i la gran niajoria de fa societat sembla còmodament 'nstal.lada en aquest desconeixement.

El Parlament dedica especial atenció als col·lectius marginats * El Parlament de la l'ratemitat ha dedicat després ^na atenció especial a uns ^ol.lectius singularment 'ï^arginats: presos, ex-presos, drogoaddictes, malalts de sida... el que fa als primers col·lectius esmentats, són aquells en els quals es veu més clara la tràgica ""ansmissió i cronificació cie la pobresa: els marginats són fills de marginats i probables pares ' mares de marginats, i els •"eclusos són en gran part el producte d'una societat injusta, ^s ben sabut, però cal repetirho, cjue l'Administració de Justícia no té els mitjans Suficients i que la funció ï^ehabilitadora de lespresons no es pas una realitat. Cal prendre 'Cesures ja ben conegudes a ^/tres països, com la Probation". Hi ha també experiències positives amb drogodependents de "Compliment de penes en centres J^o penitenciaris. Una mesura d Urgència és assegurar el ^,obrament immediat del Subsidi d'excarceració", contra ^ lamentable pràctica habitual ^Vui. També pel que fa a aquests •Col·lectius la societat té les seves ""esponsabilitats, i molt sovint l^ebutja reclusos, ex-reclusos, .'"Ogodependents i malalts de S'da: per a ella aquests Ciutadans molestos" no stín

Fa deu anys que es van començar a crear i ningú no gosa celebrar-ho. F'er què deu ser? L'experiència d'aquesta dècada és molt desigual. L'invent que va substituir la reivindicació d'ateneus populars als barris ha patit la manca d'una política cultural clara per part de l'Ajuntament i ha porta t a una situació on cada centre cívic és un món diferent, depenent del tarannà del seu responsable. El desconcert i la gestió econòmica han jrovocat una situació greu, que ara es tracta de pal.liar amb a privatització d'alguns centres.

f

#Í^X^^^

El primer a caure ha estat l'Artesà, el centre cívic de Gràcia.

La seva gestió la portarà Tradicionàrius durant cinc anys. La tradició creada a l'entorn de la música popular ha ajudat a resoldre aquest primer exemple. Però no és un bon exemple.

Quines caractenstiques específiques tenen els que segueixen a la llista. Sants i Casa Elizalde? Un cop més, l'administració inicia un procés que no se sap on porta. Insisteix en la seva manca de política cultural.

La inexistència de voluntat política per afrontar clarament el destí d'aquesta quarantena d'ec]uipaments culturals porta casos d'inhibició com el de les antigues cotxeres del carrer Comte Borrell, a Sant Antoni. El que havia de ser una macrocomissaria de policia va ser guanyat pel barri per a equipament cultural. Un equipament que es divideix entre una iniciativa privada i una de pública. Mentre l'equipament privat esportiu (amb aparcament inclòs) és a punt de ser acabat, el centre públic roman aturat. Falta pressupost, diuen.

El que queda clar és que cal un debat ciutadà, i urgent, sobre el futur dels centres cívics. S'ha de crear una taula ciutadana que exigeixi a l'Ajuntament que aclareixi la seva política cultural respecte dels centres cívics.

Les entitats ciutadanes handeparticiparmés profundament en la gestió dels centres cívics. Aquests, com algú proper a l'Ajuntament ha dit, han de "ciutaaejar-se". De moment, i per no embolicar més la troca, cal fer una moratòria en la intenció de privatitzar més centres. Uns anys de debat ciutadà seria una bona manera de celebrar el desè aniversari dels centres cívics.

Un pòster electoral que reclama solidaritat

ciutadans, només són molestos, negant-los-hi, a la pràctica, la condicití d'éssers humans. * El Parlament ha constatat també la irracionalitat d'un sistema amb elevadíssims percentatges d'aturats. Atur i treball precari són l'experiència vital d'una part creixent de la població, que bàscula entre treball precari i atur. Altes taxes d'atur s'han correspost amb olítiques neoliberals. El ^nefici del capital privat com a únic criteri d'avaluació no garanteix la protecció del medi ambient ni la plena ocupació.

Tampoc no afavoreix aquesta el fet que es creïn falses expectatives de possessió de p r o d u c t e s de luxe i d'alta sofisticació, la producció dels quals passa d a v a n t de productes destinats a la satisfacció de necessitats bàsiques· Cal també u n a ordenació més igualitària del treball d'homes i de dones. Les polítiques de control i culpabilització dels immigrats estrangers afavoreixen la seva marginalització. S'imposa una revisió de la llei d'estrangeria i

g

Cal prioritzar realment l'atenció a la població amb problemes de la seva reglamentació en el sentit de garantia efectiva dels drets humans dels afectats. La societat també té responsabilitats en la discriminació freqüent dels immigrats -com

per altra banda de la població gitana-, i sovint pensa que són una càrrega per al país quan la seva aportació laboral és un benefici per a la nostra societat. * El Parlament de la Fraternitat considerà també l'existència del Tercer Món i les relacions Nord-Sud. Es inacceptable que el 23% de la població mundial disposi del 84% de la renda, mentre el restant 77% només téel 16%. Els països del Nord han tingut i tenen grans responsabilitats en aquesta situadó, i a més han anat imposant als països del Sud uns models de producció i consum ben sovint culturalment i n a d e q u a t s i que resulten ecològicament inviables. Les diferencies entre països econòmicament rics i pobres avancen dia a dia. Raons de justícia elemental imposen canvis ràpids i profunds en les relacions econòmiques. Cal també la millora quantitativa i qualitativa de la cooperació espanyola al desenvolupament, i es inexcusable arribar durant la propera legislatura al 0.7% del PIB com a ajut públic. Aquesta legislació ha de veure també la condonació de crèdits espanyols als països menys avançats. Cal endegar un procés de reducció de despeses militars i transferir una Dona part d'aquest "dividend de la p a u " a l'increment de l'ajut oficial al desenvolupament. Per enfortir la consciència social de la necessitat d'aquestes accions, les administracions públiques han de promoure àmplies campanyes d'educació al desenvolupament en col.laboració amb les organitzacions no governamentals.

FAVB Edita: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça [Berenguer el Gran 1, 3r 2a 08002 Barcelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax:3197941 Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció: Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa MPalencia, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor: Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, EstherCànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Viftas (Sant Andreu), Goya Vivas.

Secretària de redacció: Isabel Sànchez Fotografia: Ramon Gómez, Miquel Lóf)ez, Rubén Pérez Portada: Fotografia: Oriol Alamany Han participat en l'elaboració d'aquest número: Carlos Azagra, Apol.lònia Buscabregues, Francesc Cnndel, Daniel Cantero, Francesc de Carreras, Francesc Català-Roca, Col·lectiu Agudells, Ferran Cortés, Josep Lluí.s

CARRER Cortés,]oanCreus, Pau Esteban,Joscp Ferret, Jordi Gasull, José Antonio GonzàlezCasanova, Oriol Leira, Joan Maluquer, Mariano Meseguer, Josep Miracle, Manel Puyal, Marta Ricart, Ignasi Riera, Pere Solà, Ole Thorson Administració: Marga Parramon Publicitat: Isabel Mancebo

Disseny i producció: Edicions Sibil.la València 70, entresol 2' 08015 Barcelona Telèfon: 2262795 Fax;2263429 Distribució: Servicios Auxiliares Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d ' a c o r d a m b les o p i n i o n s que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

(Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

Imprèsenpaperecològicde65 grams de Papelera Echezarreta, SA. L'ediciód'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest número té un tiratge de 20,000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

z

o ce

ü

CARRER

6

Juny 1993

<

ü

z

o oc

ü

BREUS

INVESTIGACIÓ PRIVADA

Els SOUS del poder

• Al llarg d'un any, 825 persones han estat multades per consumir drogues al carrer. (25.4.93) • L'Ajuntament ha decidit introduir modificacions en l'organització dels districtes. Aquests canvis propiciaran la supressió de sis d e p a r t a m e n t s per districte i, per tant, la desaparició de 60 caps d'unitat. (5.93) • L'Ajuntament ven propietats. Ha ingressat 3.055 milions de pessetes per sis finc]ues municipals.

Aquest any es proposa vendreactiu per valor de 700 milions més. (3.5.93) • A11992,l'Ajuntamentva estalviar 50.000 milions de pessetes. Joan Clos va citar com a causes l'increment de la productivitat i el retall de les despeses corrents.

(5.5.93) • Un total de 26 noves minisales de cinema s ' i n a u g u r a r a n al 1994.

Divuit són propietat de l'empresa Batafià. (7.5.93) • L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va acusar el de Barcelona d'incomplir el conveni i deixar de pagar el manteniment de diversos col·legis públics de la Mina.

(8.5.93) • L'Institut de Parcs i Jardins ha començat a elaborar el catàleg d'arbres d'interès local. S'acoUiran a la seva protecció els mil arbres (públics i privats) més valuosos. (9.5.93) • L'obht dels ascensors no permet que siguin habitats 140 pisos de la vila olímpica de la Vall d'Hebron. La Generalitat els denega la cèdula d'habitabilitat.

(11.5.93) • El temple de la Sagrada Família estarà acabata aquí un segle. El regidor Bohigas d e m a n a que s'aturi el projecte i es convoqui un concurs. (13.5.93) • Els promotors de l'hotel de les Arts reprenen les obres que van ser parahtzades fa nou mesos.

(14.5.93) •

El jutge de vigilància enitenciària s'extralimita.

I na trentena de membres de la plataforma d'associacions d'ajuda als presos es concentren davant el palau de justícia demanant que el cessin.

(19.5.93)

E

Em van encomanar una feina que jo veia de molt mal fer. Aparentment no m'hauria d'haver espantat, però ja se sap que a ningú no li agrada que li toquin la butxaca... No us penseu pas que havia de demanar dinersl No, només pretenia esbrinar què cobren els nostres representants: l'alcalde, Pascjual Maragall, el president, Jorcii Pujol, i l'arquebisbe, fócard M- Carles.

No sé perquè, però a tots ens picava la curiositat, més que per saber el sou en concret, per saber quan trigarien a deixar-ho caure. Aquest desig ambiciós i una mica morbós em va portar a començar per l'Honorable President. Vaiga'm Déu! Crec que la primera secretària amb qui em vaig topar es va escandalitzar q u a n li vaig engegar directament i sense ernbuts la meva pregunta: Quan cobra el president? Perquè molt discretament em va donar un altre telèfon i em va dir que fos una mica "més subtil".

Tanmateix, ni amb subtileses ningú no afluixava.

Vaig trucar a tots els telèfons haguts i per haver, fins que em van recomanar que comprés el Diari Oficial. Però tampoc no hi apareixia! Així que, tipa del partit de tennis, vaig decidir canviar de tàctica i anar-hi personalment, però començant per l'Ajuntament, per renovar els aires.

Vaig fer una volta completa a l'edind gòtic de la plaça de Sant Jaume, anant d ' u n a finestreta a l'altra, fins que vaig anar a raure al Gabinet de l'Alcaldia. Bé, a dins no vaig poder-hi entrar, però mentre m'esperava asseguda en un banc de fusta massissa amb

Jordi Pujol

Pasqual Maragall

Ricard M. Carles

l'escut de la ciutat, un noi molt eixerit em feia la feina. Estava distreta mirant els frescos cubistes de la paret i l'escala encatifada i pensava que m'havien fet perdre ciuasi tot el matí. Ja eren prop de la una del migdia i aquell noi tan simpàtic va sortir triomfant a m b u n paperet a la mà: "L'Alcalde cobra 8.910.440 ptes. brutes. Hi has de treurel·lRPFi la Seguretat Social".

al meu costat, va fer una trucada, també sense resultat. Era gairebé l'hora de dinar i vaig marxar a b a t u d a , però a m b un bri d'esperança perquè m'havien agafat el telèfon i m'havien de trucar.

difícil de la recerca per postres...

I no em vaig equivocar gens: "El sou de l'arquebisbe és una cosa privada.

Vostè comprendrà, senyoreta, cjue jo no soc ningú per anar-lo dient".

Sí, ac^uesta va ser la resposta unànime en les cinc trucades que vaig fer abans que se'm freguessin del damunt, molt amablement, això sí, però sense ombra de satisfacció a la meva curiositat. Em van engegar a fregar,- com es diu vulgarmentno sense demanar-me el telèfon per si de cas algú volia cometre ía gosadia de revelar aquest secret de confessió.

Vaig donar-li les gràcies i vaig sortir tan animada que vaig gosar anar a l'edifici del davant.

Molt amablement se'm van treure de sobre i em van enviar a la Rambla de Catalunya, al Departament d'Economia i Finances. Després de molt buscar i remenar entre els llibres de pressupostos sense cap resultat, la secretària, empesa per un noi que estava treballant

La sort estava de la meva banda, encara no havia arribat a casa que la recerca havia donat el seu fruit. Jo estava contenta perquè almenys havia aconseguit saber què cobra el President del Govern Estatal, 11.273.988 ptes., però la sorpresa en arribar em va fer cridar d'alegria. La noia que m'havia atès va contestar a la meva trucada i em va dir tota cofoia: " El President cobra 6.871.830 tes. de retribucions previstes i .890.140 ptes per representacions" Moltes gràcies!

f

Havia deixat la part més

No he rebut cap resposta, però no patiu estimats lectors, JO no em dono per vençuda! El meu deure és continuar insistint i així ho faré. Si ho aconsegueixo, sereu els primers de saber-ho, us dono la meva paraula.

EL CUARTO FOSC Enric Truhó

s u b m i n i s t r a m e n t i talla de forma indiscriminada. Qui remena oli, se n'unta

Tanquem al cuarto fosc el manaire de l'àrea d'esports de l'Ajuntament de Barcelona, senyor Enric Trufíó, per ignorar durant tants mesos la demanda de reunió sobre el parc esportiu de Can Dragó, feta per la coordinadora de Nou Barris.

Després de vint anys de lluita, la platja de Can Dragó podia quedar només per a l'aristocràcia obrera de Sant Andreu i Nou Barris perquè les tarifes, molts altes, anaven a impedir que les famílies amb menys recursos l'usessin. Ara, després d'una reunió tensa, convocada a cuitacorrents i aconseguida perquè els veïns van desenterrar la destral de guerra, l ' A j u n t a m e n t s'ha c o m p r o m è s de m o m e n t a rebaixar les q u o t e s dels abonaments familiars i dels jubilats, i ha anul·lat les dels nens i nenes fins a 6 anys.

Tan senzill, senyor Trufió, que hauria estat un diàleg estable i tranquil amb el qual tots hauríem guanyat.

La societat d'aigües Carrer Torrijos, 51 08012 Barcelona (93)218 69 66

Apol.lònia Buscabregues

I ben tancada perquè ens presenta un rebut amb uns impostos que no tenen res a veure amb el cost de l'aigua; perquè va cedir a les exigències de les diferents

els dits!

Antoni Lucchetti No podem ficar-lo en cap altre lloc que no sigui el cuarto fosc després de sentir-li dir cjue "a mi no em preocupa l'ordre públic", quan en una reunió on imposava la benzinera als afectats d'aluminosi del Turó de la Peira, la FAVB li deia que la lluita podria endurir-se i crear problemes d'ordre públic. El regidor de-govern-quevol-ser-oposició manté la seva tradicional ambivalent línia radical.

Associació Veims Turó i Wapicina

administracions, encara que - tot s'ha de dir - recaptar aquests diners li ha donat fins ara uns guanys sucosos en forma d'interessos; perquè, després de declarar-li la g u e r r a d e l'aigua, no compleix els acords pactats i envia milers d e cartes a m b l'amenaça de tallar el

Els rellotges sense hora D'ençà que el disseny va irrompre en les nostres vides, l'anomenat moDiliari urbà va invadir les voreres. Han aparegut rellotges, potser de no massa disseny, però sí d'utilitat. Dels blaus amb indicadors blancs, resulta que com a mínim un de cada tres va malament o fa mesos que està parat. Fiquem doncs els responsables del manteniment dels rellotges al cuarto fosc i d e m a n e m als professionals d e la rellotgeria q u e no p e r m e t i n q u e els rellotges de Barcelona vagin a tres quarts de quinze.

7

CARRER Los videojuegos no son cosa de ninos

luny 1993

Daniel Cantero

Los contenidos racistas, machistas y sexistas, así como la apologia del sistema cultural y müitar de EEUU se camuflan bajo los videojuegos para nifíos y jóvenes.

A mediados de 1992, Virgin Games, una de las compafiías líderes a nivel mundial en el campo del software, realizó la presentación ante los medios de comunicación, de sus últimas novedades en videojuegos. El marco elegido fué el lujoso hotel 'The Breakes", situado en las coquetas plavas del estado de Florida.

Durante cinco jornadas consecut!\'as, hombres de 'it'gocio'-,peri()distasein\itndos 'lustres, entre los jue destacaban deportistas v nasta Un ex-campeon de boxeo, compartieron las instalaciones de dicho hotel entre frondosos bosques convertidos en campos de golf y el sua ve susurro de sus Playas privadas. Las noches transcurrieron ante la bucòlica presencia de los estilizados cadillacs aparcados en la puerta, cenas de gala, amenizacías con orquestas de jazz y regadas con ^bundante Moèt-Chandon fueron el colofón de tan fastuosa campana publicitària. Nadie a excepción de la Virgin y la administración del hotel, sabé cl costo real de esta promoción.

El caso de Espafia no escapa a esa estratègia. Seria largo de enumerar, y no es el propósito de este articulo, el poner en evidencia la multiplicidad de ejemplos al respecto. Solo destacar que los videojuegos encajan perfectamente dentro del modelo que he descrito arriba.

Però sí sabemos que de unos 3nos a esta parte, existe un extenso mercado (cónsolas, videojuegos y demàs sucedàneos), que ha desatado Una voraz competència entre distintas multinaciones de origen estadounidense, japonès y algunas europeas, que se disputan el apetitoso bocado de Potenciales consumidores, que comprenden edades desde los siete, ocho hasta los veinticinco afios.

Para tener idea de la iriagnitud de este fonómeno, basta recordar las pasadas navidades en que las videoconsolas se convirtieron cn el regalo por excelencia.

Podemos medir el impacto Provocado en nuestro país a través de la presencia de mas de

diversos conductes. Se modelan gustos musicales, cinematogràficos, televisives, se generan tendencias, hàbitos, modelos de vida a seguir y a imitar, para hacerlos encajar dentro de un esquema preestablecido. Dicho andamiaje pretende apuntalar una superestructura icfeológica que necesita ser alimentada constantemente para poder mantener vivo el sistema social que la sustenta. Dicho de otro modo, es necesario introducir en el tejido social valores, ideas V conceptos que tiendan a reproducirlasconstantestípicas del capitalismo moderno; la rentabilidad econòmica por un lado V la dominación ideològica y cultural de los pueblos por otro. No aporto ningúnhallazgo original al afirmar que dicho papel hace ya algunas décadas lo viene ejerciendo EE.UU.

TIPO Cónsolas portatiles o de viaje

Cónsolas adaptadas a la televisión

PRECIO ACTUAL PRECIÓS DE JUEGOS 10.000 pts.

de 3.000 a 6.000 pts.

18.000 pts.

de 6.000 a 8.000 pts.

9.000 pts.

de 2.000 a 7.000 pts.

30.000 pts

de 15.000 a 16.000 pts.

70.000 pts.

de 25.000 a 30.000 pts.

ocho revistas dedicadas al tema, ue pueden ser adquiridas esde 325 ptas. el ejemplar.

Revistas de tirajes mensuales y atcxlo color cuyospresupuestos harían palidecer de envidia al consejo de redacción de este

3

pericSdico Contrabando cultural Las estrategias de dominación y colonización cultural suelen circular por

Mis investigaciones dan como resultado que ligado al factor económico subyacen contenidos de caràcter racista, machistas y sexistas por un lado, y apologia del sistema cultural y militar estadounidense, por el otro (circulan dos versiones de la guerra del Golfo, entre otros videojuegos de caràcter bélico), que se camuflan bajo la inocente màscara de divertir a nifíos y jóvenes.

Por lo tan to no es de extraüar que últimamente aparezcan opiniones interesadas en presentar el fenómeno de los videojuegos como una herramienta que prepara a los nifíos )ara enfrentarse al mundo que es toca vivir, lo cual apuntala mi hipòtesis de que los "videojuegos no son cosas de nifíos".

[

Uaigua: un dret bàsic Jordi GasuU Batlle Secretari de la FAVB. Quan les associacions de veïns, els sindicats i els consumidors han engegat una campanya de la magnitud que està prenent aquesta, no estan fent corporatisme, populisme ni cap altre acte d'irresponsabilitat, com apuntava el president Pujol dies enrera a Santa Coloma, desviant el sentit real de la Pfotesta. Estan simplement discutint un model de gestió del Primer element necessari per a la vida com és l'aigua. Alguns poden pensar que l'aigua és com 'a benzina aels cotxes, un producte de mercat com qualsevol altre. Nosaltres pensem que l'aigua és el principi de la vida, tant per als homes com per a la materxa natura. Sota aquest principi, la gestió de

l'aigua ha d'incorporar-se a uns criteris de drets bàsics, com ho és la salut i la cultura, o l'habitatge i el treball.

de les negociacions haurem d ' a s s u m i r les taxes q u e considerem adequades: impostos sí, quan són ajustats.

Tres són els aspectes fonamentals que sustenten aquesta protesta: els abusos tributaris, els galimaties í desajustos que hi al darrera d'aquests abusos, i els desequilibris entre territoris i entre sectors. A més i com a marc global del problema, les violacions i atemptats a l'ecologia per exigències de l'industrialisme massa salvatge.

Però també és ben cert que no hi ha gaires mitjans de comunicació, cap dels grans ni la televisió, que hagin abordat un debat ciutadà cíe l'interès i la magnitud que té aquest, malgrat que hi hagi més de 30.000 famílies i més de 250 milions de facturació retinguda.

Es cert que els véins que es posen en campanya reaccionen de manera instintiva per un sisè sentit de defensa pròpia, i per això les associacions hem de fer un doble esforç per explicar que es tracta d ' u n a c a m p a n y a d'objecció fiscal, i que cíesprés

Arribada l'hora de les negociacions, és hora també de donar explicacions de cada un dels aspectes en debat. Us hem anat donant informacions i explicacions de la problemàtica, al ritme que s'ha anat desplegant la campanya. Aviat abordarem el tema amb més profunditat.

<

BREUS

ü

• La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, organisme depenent de la Generalitat, ha donat el visti-plau al pla de la Maquinista. La decisió suposa un greu revés al projecte municipal. (20.5.93)

z

• El sergent de la Guàrdia Urbana José Ferrer, acusat de dirigir una banda que presumptament va robar 66 cotxes abandonats, ha estat empresonat. (22.5.93) • "El Molino" tancarà. Iil popular teatre ha d'enfrontar-so a una reconversió. Ln principi d'acord amb l'Ajunta-ment no aclareix gens el seu futur.

(23.5.93) • L'organització no governamental "Justícia i Pau" demana als ciutadans ue destinin el 0,7 per cent els seus salaris a la solidaritat amb el Tercer Món. (23.5.93)

a

• Segons un estudi, l'actual abocador del Garraf estarà saturat abans de cinc anys. El reciclatge es perfila com a alternativa a l'emmagatzamament o la incineració. (23.5.93) • Les rondes registren un mínim de tres hores diàries de cues. L'Ajuntament recomana usar més els laterals i la Meridiana.

(24.4.93) • Al llarg d'un any, 825 persones han estat multades per consumir drogues al carrer. (25.4.93) • Cada any es presenten unes 60 d enuncies en con tra de sectes per desaparicions oabandonament cíe família.

(25.4.93) • Les entitats i col.lectius deCascAnticassegurenque la misèria avança més de pressa que les millores que es fan al barri. Les entitats pressionen l'Ajuntament perquè no retalli l'assistència social en aquesta zona. (25.4.93) • L'Ajuntament ha decidit introduir modificacions en l'organització dels districtes. Aquests canvis propiciaran la supressió de sis d e p a r t a m e n t s per districte i, per tant, la desaparició de 60 caps d'unitat. (5.93) • L'Ajuntament ven propietats. Ha ingressat 3.055 milions de pessetes per sis finques municipals.

Aquest any es proposa vendre actiu per valor de 700 milions més. (3.5.93)

Camr d* l'Or 21 08012 Bareatona 1«i. 217 M M

Amanides / Fumats / Patés / Formatges

o oc

ü

(fi LU

ü

5

8

CARRER El tramvia en el record Josep Miracle

De noi, encara vaig poder veure el darrer "tramvia de cavalls", i, és clar, l'aparició del tramvia elèctric. Segons diuen, si visc prou, el tomaré a veure Diagonal amunt i Diagonal avall. Molt bé; però per modern i per esplèndid que sigui, no esborrarà de la meva ànima la impressió que el tramvia elèctric i jo hem anat tota la vida de parella.

Ara ja no el puc recordar literalment; però de molt jove ja em sabia de memòria aquells versos de Pere Benavent que eren com la caricaturesca estampa d'aquell popular mitjà de locomoció que passejava pels carrers de Barcelona amb "aquella venustat" perquè era "d un groc de domassos" i que no feia mai "por a ningú".

No sé quan ni per quina raó vaig poder veure també circular el tramvia per la mateixa plaça de Vallvidrera. I-ves quina cosa!- aquest fugaç record i la fotografia que sovint s'ha publicat, m'han dut al temps que Vallvidrera era el lloc preferit d'estiueig per a grans figures de Catalunya.

Dues d'aquestes grans figures tenien l'estada al carrer de Mont d'Orsa; personalment, no les vaig veure mai; però sempre -encara ara- puc indicar la casa on sojornava Eruic Prat de la Riba, que era pujant el carrer a mà esquerra, i més amunt i a mà dreta la que habitava Ignasi Iglésies.

Aquests grans homes pujaven a Vallvidrera amb el tramvia? Tant n'hi ha per a creure que sí com per a creure que no. Però la foto clàssica me'ls evoca, i, ja sense el tramvia, quan passo per la plaça de Vallvidrera els recordo, i quan m'enfilo pel carrer de Mont d'Orsà m'inclino reverentment davant la casa del gran President de Catalunya i davant el més humil estatge on estiuejava el gloriós de Els Vells.

ÍSí-

'.''.<.

Juny 1993

DOSSIER

Juny 1993

9

'•^^-„,-'--»·

Els veïns d'El Prat aprofiten la platja del delta - una catifa de deixalles - per pescar els caps de setmana

Una agressió injustificable Pau Esteban Biòleg El delta del riu Llobregat és una de les tres últimes zones humides litorals c a t a l a n e s . La seva i m p o r t à n c i a biològica és indiscutible i es fonamenta en la presència de comunitats vegetals i animals pròpies d'ecosistemes tan escassos i a m e n a ç a t s com els aiguamolls, les pinedes litorals i les platges. Les extensions d'aquests espais naturals s'han anat reduint progressivament per l'acció humana.

Malgrat això, encara es conserven diversos estanys naturals (la Ricarda, el Remolar, la Murtra, la Magarola, la P o d r i d a ) i m o l t e s altres basses originades artificialment. A l'entorn dels estanys, extensions variables de maresmes halòfiles inundables comleten el panorama dels aiguamolls del 'elta. Aquests espais són utilitzats per complexes comunitats animals, constituïdes singularment per acells aquàtics, molts d'ells amenaçats a nivell del nostre continent. Les pinedes corresponen a boscos plantats des del segle XIX per fixar les dunes litorals i evitar que envaïssin els conreus. Les platges, per la seva banda, conserven en a l g u n s sectors les c o m u n i t a t s vegetals i animals que li són pròpies.

E

L'efecte mosaic que provoca la presència d'aquests hàbitats, juntament amb les superfícies agrícoles, en un àmbit tan reduït com el delta del Llobregat explica la riquesa en espècies de molts grups biològics de la zona. Els ocells, per exemple, amb més de 335

El factor reequilibrador i compensador que suposen els espais lliures del delta és especialment valuós en un territori amb dèncits tan greus en aquest àmbit com el Baix Llobregat, on el creixement industrial i urbanístic no ha seguit la racionalitat necessària. Es clar que també podem sacrincar-ho tot per tal que el port emmagatzemi unes quantes tones més de contenidors o perquè existeixi un cinturó més on poguem fer cues.

que encara es conserven avui.

espècies observades fins al moment, converteixen el delta en una àrea privilegiada.

De tota manera, el projecte més emblemàtic de tot el paquet, per la urgència a m b q u è es planteja i l'oposició que suscita, és el aesviament del riu Llooregat 2'5 Km. al sud de la seva Uera actual. Aquesta obra pública importantíssima tindria tot un seguit d'impactes severs i crítics sobre el medi natural del delta.

L'últim gran espai lliure

Els impactes en el medi natural

Però el delta és també un espai periurbà, l'últim gran espai lliure de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Això p r o v o c a unes tensions urbanístiques sovint insos-tenibles. Les necessitats d ' e s p a i de m o l t e s infrastructures metropolitanes que es projecten en un futur proper es volen satisfer al delta, ignorant els valors naturals, culturals, recreatius i pedagògics que la zona posseeix. Però la proximitat del delta al maremàgnum urbà, que ha provocat bona part dels seus problemes, pot ser també la clau de la seva preservació. El seu paper com a centre pedagògic, com a escola de n a t u r a , es d ' u n a potencialitat extraordinària. Més del 52% de la oblació de Catalunya viu a menys de 0' en cotxe del delta del Llobregat. En aquest sentit, les experiències que es porten a terme des de fa 4 anys per part de l'Ajuntament del Prat han permès descoorir el delta a més de 30.000 persones, singularment escolars.

Suposaria una reducció significativa dels espais naturals, amb la desaparició d'una part valuosa de la zona protegida del delta, l'estany de ca l'Arana i el seu entorn.

S

Ara ens trobem en una conjuntura difícil. Des de fa un any, per primer

DESVIAMENT DEL LLOBREGAT cop, s'ha establert un diàleg entre el MOPT, la Generalitat i l'Ajuntament del Prat per discutir totes les propostes territorials que planegen sobre el delta (inclosos el desviament del riu per a m p l i a r el port d e Barcelona i la c o n s t r u c c i ó d ' u n a n o v a pista a l'aeroport, així com noves infrastructures viàries i ferroviàries). La negociació s'ha revelat com un procés lent, difícil i tortuós. De tota manera, el debat és bastan simple; per una banda la transformació del delta per convertirlo en una gran àrea de serveis per a Barcelona i per una altra la preservació dels espais lliures (agrícoles i naturals)

Significaria una afectació important de l'aqüifer superficial, que hauria de patir importants bombeigs durant les obres. Això faria baixar els seus nivells i alterar per tant els aiguamolls litorals que en depenen.

Representaria, per a les estructures associades a la nova llera, un increment de l'arosió litoral i del procés consegüent de regressió de la costa, ja especialment greu avui.

Un argument que cada cop resulta més evident per justificar la defensa del delta és la influència negativa que la seva transformació tindria per a la qualitat de vida de la gent que hi vivíem i de la resta cTe la p o b l a c i ó metropolitana. Aquesta pèrdua i l'hem d'entendre en un termini immediat i en el termini d'un futur mitjà.

ce LU

Cf) O

o

10

CARRER

Juny 1993

J

Un perill per als aqüífers Josep Ferret Els aqüífers del delta del Llobregat, a més de ser la principal font d'abastament d'aigua del Baix Llobregat, actuen com a veritable dipòsit d'emergència per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquest dipòsit o embassament subterrani, que existeix sota la plana deltaica, està constituït en la seva part central per dos aqüífers, els quals estan interconnectats per la Vall Baixa del riu i per les àrees marginals de la Zona Franca i Castelldefels, on formen un sol aquífer profund, que dóna aigües ascendents o artesianes, és el guie des del seu descobriment l'any 1893, s'explota per mitjà la construcció de pous d'ús domèstic, agrícola i industrial.

L'excavadó d'una nova Ilera o llit del riu suposaria l'extracció d'àrids de l'aqüífer superficial (el gran negoa de les sorres) i això reduiria la capacitat d'emmagatzematge d'aigua, sobretot en èpoques de pluja, tot alternant alhora la circulació de les aigües freàtiques del dtat aqüífer que actua de distribuïdor.

Una nova Ilera augmentaria el risc d'interconnexió hidràulica a través d'antics pous artesians d'ús agrícola, avui abandonats. El desviament del riu Llobregat i les obres del Pla d'Infrastructures del delta del Llobregat provocarien un major grau d'impermeabilització i reduirien significativament la infiltradó natural de les aigües de pluja cap als aqüífers i disminuirien alhora l'aportadó hídrica a les zones humides de la reserva natural del litoral deltaic.

COSTA BRAVA-BLANES HOTEL desde: 1.240 Pis.- AIoj. y desay.

1.982 Pts.- M. pensión 2.742 Pts.- P. completa A 20 Mts. de ta playa PRECIÓS ESPECIALES PARA NiSOS Informaciún y Reservas: VIAJES KONKA - C.LC. MA 589 Telf.: {91} 549 89 74 / 20 (MADRID) Fax: (91) 543 17 22

Casta

Brava

Més aeroport; menys Joan Maluquer Biòleg (DEPANA)

L'aeroportdelPrat,construït íntegrament sobre salicomars i jonqueres halòfiles, ocupa 950 Ha dins l'úiúc terme exclusivament deltaic (25% del total del terme), a les que encara caldria afegir 250 Ha de reserva aeroportuària, a la capçalera de la pista principal i en direcdo al riu.

L'evolució de l'aeroport del Prat al llarg dels darrers anys ha estat d'un creixement constant en el trànsit aeri.Dels p r o p de 3.6 milions de passatgers de 1974 s'ha passat a més de 9 milions l'any 1990, amb una taxa d'increment superior al 10% anual durant els darrers 5 anys.

A ï J j d'f \s Plali'" UrbjnúJdón L ESTARTIT 0E5TE Apirtado ce Correos 26S 173158 - L'ESTARTTT (Círoiu) Te!, i m i 75 97 31 (93) Í H 38 99

El projecte d'ampHació de l'aeroport presenta greus problemes per a l'equilibri ecològic d'un espai ja prou precaritzat. La necessitat d'ampliació no és clara a curt i mig termini, i el llarg terme és sempre un concepte massa remot per aquest tipus d'instal.ladó que depèn molt de l'evolució sòcio-econòmica i tecnològica.

La capacitat actual de l'aeroport (16-18 milions passatgers/any), està encara lluny d'assolir-se, ies fonamenta només en una única pista operativa (0725) paral·lela a la costa i a l'edifici de terminals.

L'altra pista construïda (0220) ha anat perdent protagonisme fins a esdevenir una via ocasional o d'emergènda, atès ESTARTIT el seu emplaçament (a tocar del barri de Sant Cosme), que provoca un impacte sonor per CASAS CERCA DE LA sobre de les reguladons legals PLAYA, de2y3dormitorios, vigents en matèria de soroll.

L'opciód'utihtzaraquesta pista con garage, jardín privada, només com a via d'aterratge, zona comunitària verde y permetria a u g m e n t a r la piscina. Acabados de lujo. capadtat actual en un 22-38%, Precio total: 10.500.000.

Entrada a convenir. Hipoteca però l'impacte sobre la pobladó pratenca seria força elevat i per 6.700.000. aquest motiu no és aconsellable.

Una altra opdó possible és la prolongadó de la pista actual prindpal en uns 300-500 metres, cap a l'est; l'impacte en aquest rESTARTIT cas sobre l'espai agrícola i APARÏAMENTOS iniNEA natural de la zona de la Ricarda DE MAR, gran zona verde seria notable, tot i que força comunitària con piscina. inferior al de les opcions de Totalmente amueblados. construir una nova pista.

Precio total : 3.800.000, entrada a convenir Hipoteca A banda de les possibilitats 35.360,-ptas/mes. descrites, el Mopt ha estudiat 3

Rc#i<ioACiQi A r f d i i i f i s

Iiiformadón, venta y alguiler

L ' a e r o p o r t d e l P r a t é s u n e l e m e n t clau q u e p o t d e t e r m i n a r e n g r a n p a r t el futu^, ^ ^ p e c u l i a r s característiques a s s o c i a d e s a les z o n e s a e r o p o r t u à r i e s i l ' e n c l a v a m e n t con^ ^^P u n a p r o b l e m à t i c a específica q u e té escassa relació directa a m b el d e s v i a m e n t , malg^ ^ ambiental important. grans opcions més, que representen totes elles la construcció d'una nova pista paral·lela i al sud de l'actual: una pista a uns 500 m. al sud de l'actual, que permetria superar les 60 operacions/hora, amb un volum calcula t de 25-28 milions de passatgers; una nova pista a uns 1.000 m. de la principal, i una nova pista a 1.300-1.500 metres del'actu al, que ésl'opció que presenta més inconvenients ambientals, però alhora és la més recolzada per AENA (Ass.Espahola de Aeropuertos Nacionales), atès que és la úiiica que es cenyeix a l'actual normativa internacional de r i A T A (que previsiblement canviarà en un futur proper).

L'efecte sobre el medi natural del delta i el risc per a la pròpia seguretat aeroportuària fan que aquesta sigui, de llarg, l'opdó més impactant.

Les terminals o superfides construïdes actualment dins l'aeroport representen encara una fracdó minoritària del total dels terrenys i totes les opcions de fer una pista nova impliquen augmentar la superfície transformada a base de disminuir extensions d'aiguamolls i d'enganxar la pista a les reserves naturals.

La construcdó d'una nova pista produiria la concentradó de les aus en ima superfide més reduïda i una situació de risc molt superior a l'actual. Això contradiu les pròpies recomanadons del Mopt ("Directrices bàsicas para los estudiós de impacto ambiental, 4. Aero-

puertos") de potenciar les zo^ exteriors que puguin absorbií" ^ presents en el recinte aeroportU''' la de potendaro crear i protegir z^^f h u m i d e s , de fet dissuassò^' El indirectes, per evitar les g^^ c o n c e n t r a c i o n s d e gaviai^'. fredelugues, entre d'altres espè"^ colonials, que són les aus de ^ aní risc per a la navegació aèriaopcions que preveuen instal.laf^ nova pista prop de la platja tei^ Pci( l'inconvenient addicional de si^'

• I ^

Zona Urbana Reserva Natural Àrea d'Influència

L DESVIAMENT

T^

CARRER

11

L'ampliació del port, a quin preu?

m ^ O

o

Dintre de les múltiples actuacions que comporta el Pla d'infrastructures del Baix Llobregat, sembla que l'ampliació del port de Barcelona és la que compta amb més consens per part de tres administracions públiques: la Generalitat, rAjuntament de Barcelona i el Mopt. Però els ciutadans no hem de deixar-nos enllaminir per superprojectes megalòmans, que passen per sobre de les necessitats més inunediates de la nostra sodetat, sinó que hem d'exigir més rigor, estudis més profunds i més participació ciutadana en la presa de decisions.

Oriol Leira Acdó Ecologista Coordinadora contra el desviament del riu Llobregat

De fet l'entitat Pab (Port Autònom de Barcelona), on es troben representades les citades administracions, des de l'any 1989 d u u a terme un pla d'inversions, previst en 131 mil milions de pessetes fins a l'any 1996, orientat cap a aquesta ampliació. Com a nota curiosa assenyalem que aquestes previsions comptaven amb una mversió privada d'un 70% i de moment el Pab ja n'ha finançat el 55%. Potser és aquesta una de les urgències del pla d'infrastructures?

amoUs ^ ^ huinides del delta. Les l!^Port del Prat determinen í ^ a incidència territorial i ia] ^^g de les rutes migratòries gí ^^s aus i tenir per tant un risc s. o't.

El Prat sempre nTia de ser la víctima?

Pel que fa a les possibles

^o)ü

a l t e r n a t i v e s aa les pla cions . "^ airernacives les [^ ?^'^^jadespelMopt,iuncopvista rip'.'^possibilitat d ' a c o n s e g u i r ïï"^ns satisfactòries en la mateixa ^ del Prat, en gran part pel

«Í^MM

Projecte de desviament del riu Llobregat ^,

^LLOBREGAT

Exactament, què s'ha d'ampliar? col·lapse territorial del municipi més expropiat de l'Estat Espanyol, cal considerar un context territorial i de sistemes de transport més ampli. El projecte de la futura connexió entre Barcelona i M a d r i d a m b el TGV fa p r e v e u r e una m i n v a molt important entre els usuaris del pont aeri (prop del 40% dels passatgers totals de l'aeroport del Prat). De la mateixa manera, aquest projecte tan antiecològic i irracional de tren d'alta velocitat, p e r m e t r à connectar ciutats com Girona i Reus a menys de mitja hora de Barcelona, amb la qual cosa podrien potenciar-se aquests aeroports in fra utilitzats i ferlos més rendibles.

La situació de l'aeroport del Prat en el context espanyol no dóna lloc a massa optimismes (?) pel que fa a unes previsions de creixement desaforades. El projecte Barajas-2.000 preveu un creixement i protagonisme de l ' a e r o p o r t m a d r i l e n y mentre els altres passaran a un segon pla. Els canvis tecnològics (telemàtica, informàtica, etc.) permeten una racionalització i reducció dels desplaçaments per qüestions laborals. D'altra banda els viatges i l'oci permeten una flexibilitat en el transport i uns destins que majoritàriament no van a la capital catalana i àrea metropolitana sinó que es c o n c e n t r e n en les zones constaneres de les comarques gironines i tarragonines. Tots aquests fets fan que qualsevol plantejament decreixement de les instal·lacions a e r o p o r tuàries catalanes s'hagi d'examinar amb prudència i sense p r e s s e s , i en una perspectiva molt més àmplia que la del municipi del Prat.

El Pab distingeix tres àmbits d'actuació: el port ciutadà, el comercial i el logístic. Havent desplaçat el port comercial cap al sud, han quedat lliures 54 Ha, que estan destinades a serveis (Port Vell). El port comercial ha anat avançant cap al sud fins que ha topat amb el riu Llobregat.Elpladirectorpreveu una important ampliació de la superfície d'atracatge per a l'any 2010, després de desviar prèviament el riu 2 kms al sud.

Ja estan d u e n t a terme l'anomenada Zal (Zona d'activitat logística), que és una zona que es crea en terra, amb règim duaner propi, que ofereix una concentració de serveis logístics i que disposa de la tecnologia informàtica i telemàtica més avançada.

Aquesta zona permetrà realitzar operacions d emmagatzematge, distribució i activitats que aporten valorafegit a la càrrega, com poden ser processos industrials lleugers, embalatge, etiquetatge, controls dequalitat, etc 1 sobretot oferirà intercanvi modal, és a dir intercanvi entre els diversos tipus de transport (terrestre, marítim i aeri).

El Banc Europeu d'Inversions ha concedit mi crèdit de 4.500 milions a Cilsa, societat promotora de la Zní, que permetrà avançar en la urbanització del sòl en la primera fase de 68 Ha al nord del curs actual del riu. Però tenen projectada una segona fase de 136 Ha al sud del riu, per a la qual estan adquirint progressivament els terrenys. ^Queda justificada l'ampliació?

Els representants de l'administració, autoritats i

tècnics del port ens parlen d'un moment únic per la conjuntura del món: el Mercat Únic Europeu, la delimitació de tres grans mercats al món (oriental, nord-americà i europeu) i la importància creixent del Pacífic com a centre comercial mundial davant l'Atlàntic, fan pensar en una importància creixent dels ports del sud d'Europa i concretament de la Mediterrània. Consideren necessari invertir en la Zal i en les xarxes de comunicació per acabar amb l'escanyament que ara pateix el port.

En primer lloc voldria fer esment queelcreixementglobal del tràfic de mercaderies als ports de la Mediterrània ha augmentat però no en la mesura suficient com per competir amb elsportsdel nord d'Europa. Que hi ha ports a la Mediterrània amb un potencial superior al de Barcelona i que faran el quesigui per no perdre la seva hegemonia (Marsella i Gènova fonamentalment). Que amb dades extretes del Pab podem parlar d'un creixement Imial del tràfic de mercaderies des de fa 10 anys sense canvis espectaculars. Per tant, si les inversions públiques es fan en base a previsions i expectatives, aquestes haurien de ser més realistes.

En segon lloc cal concretar que als ports d ' a v u i no és important la superfície d'atracatge, perquè els vaixells mercants es descarreguen en qüestió d'hores, sinó que 1 important és ser capaç de mobilitzar amb rapidesa les mercaderies a terra. Aleshores

costa d'entendre el perquè del pla director si, a més, ara per ara el port de Barcelona continua estan infrautilitzat.

En tercer lloc voldria accentuar el fet que els úiúcs criteris que estan segijint són purament crematístics, sense tenir en compte cap criteri mediambiental ni h u m à (ecològics en general). El fet de desviar el riu Llobregat i fer tan extensa la Zal malmetria una de les riqueses naturals més importants de casa nostra: el delta del Llobregat. Implicaria la reducdó del parc natural, una acceleració irreparable de la contaminació i saHnització de l'aqüífer interior (60 metres de profunditat) que dóna de beure a la població del Prat i serveix de reserva per a la ciutat de Barcelona (utilitzada en èpoques de sequera) i la pèrdua d'espai agrícola (recordem que el Prat és un dels horts més importants de la conurbadó de Barcelona).

En quart lloc he de recordar el fet que el Pab no cornpleix la Convenció de les Nacions Unides per a la protecdó de la Mediterrània, perquè llença els dragats del port, que contenen altes concentracions de metalls pesants, a poques milles mar endins. Que no exigeix el complimentdela normativa de seguretat en el transport de les mercaderies perilloses (aquestes sí en fort augment), com va anunciar CCOO. ^Com es pot invertir en l'ampüació sense abans tenir aquests mínims coberts? Els nuclis urbans propers al port poden estar tranquils?

lïieca • ràpid INFORMÀTICA Secretariado empresarial Mecanografia y otros cursos Avda Príncipe de Asturias 54, 1« (Lesseps) - Teli. 218.64.31 Bajada del Mercado 7, pral (Horta) - Telf. 358.44.58 Capitàn Arenas 27, pral (M. Girona/Manila) - Telf. 203.51.22 Consejo de Ciento 445, 1= (Roger de Flor) - Telf. 447.30.32 Córcega 534, entr. 2' (Marina} - Telf. 435.70.58 Provenza 260, 2^ {Rbla Catalufia) • Telf. 215.85.64 Rogent 30, pral 2^ (esq. Valencià) - Telf. 245.75.59 Ronda Sant Antoni 9, pral (junto mercado) - Telf. 329.26.58 Urgell, 156, Entl. 3" (Mallorca/Valencià) - Telf. 454 86 43 Via Layetana 45, 1 ' 1* (Urquinaona) - Telf. 302.16.96

OC UJ

CARRER

12

Juny 1993

(0

o Q

-

- 4 4."**^* "^

' -,

V-, V"

/ ^ v *r3·^^*f^ ^^'atsr^

ïitemttiiftaftwwa·^ ^^H^--

'

'II i> *

tw«>

•

^

^

-

^

m^ii

J.·ifil„,ii.i.

De tant en tant, el riu escup animals morts sobre la platja d'El Prat

Viatge màgic al Delta

Ignasi Riera Rafael Vallbona, periodista de nits d'orgia, em recorda que el grup Decibelios parla de les platges solitàries i desconegudes del Prat: La visió de Rafael Vallbona, al llibre Barques i fogons. Del Llobregat al Tordera, és apocalíptica: Esto no es Jamaica esto es el Llobregat: aquí no hay suciedad.

Aíjuí estamos hoy en el Mare Nostrum chupando cubatas a la orilla del mar.

Sahoreando un peta que a gusto voy a estar contemplando las manchas de petróko en el mar.

Per a aquell que mai no hi hagi estat, la platja del Prat és la fi del món. Es el vèrtex geodèsic on tot torna enrera fins a límits impossibles de sospitar, el túnel del temps. A ben poca distància d e la desembocadura del riu i de l'estany de la Ricarda, la platja del Prat (les autoritats sanitàries hi prohibeixen el bany) concentra tota la mitologia de la terra cremada que s'ha de deixar enrera perquè ja no pot donar més de si mateixa ... La platja del Prat és el port del costat salvatge de la metròpoli.

El mestratge indiscutit del doctor Jaume Codina Trobo que és massa. I per desmentir-no, us convido a fer un arrosset prop d'aquestes platges, a tocar del camp de

Foto: Ramon Gómez

Aquest text ha estat tret del llibre "Off Barcelona" (Editorial Barcanova), on l'Ignasi Riera fa un recorregut pseudoturístic per les principals poblacions de la perifèria de Barcelona. golf i de les zones protegides del delta.

Amic lector: si t'interessa el delta del Llobregat, si t'entren ganes de conèixer el Prat - el que va ser i el que encara és - llegeix les obres de l ' h i s t o r i a d o r del delta, el doctor Jaume Codina. I mira d'escoltar-lo: descobriràs que la ciència pot ser vehement, i que els veritables historiadors poden ser també militants a favor de totes les causes regeneradores. Quan el doctor Codina apel.la a la nostàlgia és per provocar - el seu SOS ens ha salvat de molts desastres! - una reacció atenta.

I si el vell pedagog, acostumat a formular les tesis i les hipòtesis i les queixes amb una clarividència sense escletxes ^qui no recorda la seva carta oberta al president Pujol, en defensa del delta, contra les pretensions faraòniques d e desviar el Llobregat? -, parla a m b d a d e s a la mà, l'investigador dels arxius és capaç d'aportar dades sobre tot el que va significar, ara fa cinc-cents anys, la vida al delta o a Sant Boi de Llobregat o a l'Hospitalet, on els pagesos de Provençana poc es p o d i e n imaginar que serien substituïts )el caos 1 pel soroll d'avui, aume Codina és especialment convincent quan parla de les condicions d e vida dels pratencs, de la gent del fang, de la plaça de la vila, del carrer Ferran Puig, dels pedagogs pratencs, de la proolematica

f

d e l'aigua dolça, d e les agressions al Prat per terra, mar i aire. ...El doctor Jaume Codina era, però, l'autoritat indiscutida, l'home amb experiència d e g o v e r n i l ' h i s t o r i a d o r q u e ja havia publicat molts llibres sobre la comarca (malmesa) del baix Llobregat. Gràcies a ell vam saber que els historiadorts locals p o d e n ser a g e n t s d'agitació cultural, elements actius a favor de la recuperació dels espais Un delta massa humà El delta del Llobregat, contrast b i g a r r a t d ' a u s i d ' a v i o n s , d e c o n r e u s i de tecnologia, d e r u r a l i s m e i d'urbanisme, de misèria i de triomf en el fang, esdevé com un paradigma simbòlic de la Catalunya diversa.

Pots esperar-t'ho tot, del delta del Llobregat. I t'hi pots trobar d e tot: u n a fàbrica enrunada, fums pudents, autovies i autopistes, càmpings, nuclis urbans, camps de golf, runes suburbanes, trens. I, als marges, uns canyars d'hivern dolç, una clapa de bosc huitüt, un estol de gavines o una colla de criatures, d'ulls entremaliats, que xisclen com les gavines. I tot a la frontera del margalló que sempre ha estat com 1 a d é u d e la M e d i t e r r à n i a càlida a les pretensions siberianes

d'Europa. Però per damunt de tot, al cfelta del Llobregat, t'hi trobes una doble cançó de l'aigua: la presència d'un mar antic, cansat de fer el símbol, i el batec amagat, subterrani, d ' u n riu feiner q u e porta, abans de desembocar, tots els mites i totes les angúnies d'una Catalunya mal coneguda i de perfils diversos, amb el cap a Castellar d e N ' H u g , als contraforts dels Pirineus, amb el cos entre colònies industrials i ciutats levítiques, i amb els peus poagrosos de qui sap ben bé què és el fang.

La cançó de l'aigua i la cançó de l'home, de l'home del fang, fang convertit, gràcies al foc, en ceràmica vidriada o en signe d'esclavitud. Al delta del Llobregat tot t'indica la presència c o m b a t i v a de l'home que ha lluitat, al llarg dels segles, per no ser fang de fangs argilosos, còdol de riu, salze degradat. El delta és, en tot cas, un punt d'encontre privilegiat entre la voluntat numana de supervivència .. i la bogeria tragi-còmica d'un ésser, d'un Sísif, tocat de ràbia, tossut i irreverent, que s'ha escarrassat per fer possible aquesta supervivència. I és que el delta del Llobregat podria ser com l'escenari privilegiat d'una tragèdia grega... que no en va l'home deltaic sempre ha lluitat, com Tàntal, per aconseguir unes gotes de pau estable, unes hores d e pau certificada, sense sentir-se p e r s e g u i t , h o m e e n t r e els

homes, per terra, mar i aire.

Va ser el grec Heròdot, al segle V aC, qui va parlar per primer cop dels deltes com d ' a q u e l l espai d e terra, generalment triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la desembocadura. I és que la plana al·luvial del Nil abans de fer cap a la mar té aquesta forma, la quarta de l'alfabet grec. Des d'aleshores sabem que els deltes són molt mòbils, que p o d e n progressar mar endins o perdre terreny davant del mar. I que els deltes són, per damunt de tot, lloc de tota mena de sediments, rebost d'aigües dolces, d'erosions i de vegetacions múltiples.

Els deltes aporten riquesa, sí, p e r ò alhora viuen permanentment sota els perills crònics de les inundacions i les malalties. Si tots, al Baix Llobregat, som u n a mica pratencs és p e r q u è ens ha tocat, més d'un cop manifestar-nos contra la desviació del riu a favor, en canvi, de la seva canalització per la llera actual. Punt de conflicte en un futur immediat, ja que els poders volen desviar el riu, encara que les bases que donen suport a aquests poders diguin que no en volen ni sentir parlar.

La cornpareixença del conseller d'Obres Públiques i Urbanisme, Joaquim Molms, al Parlament de Catalunya, va permetre que tots els grups de la Cambra es manifestessin en contra del projecte de desviació.

Cosa que no impedia que, poques hores després, tant el president de la Generalitat, Jordi Pujol· com el ministre de l'estat, Josep Borrell, insistissin en la urgènda del projecte.

CARRER

Juny 1993

13

Es, ante todo, un payaso. Se divierte cuando, con intención de insultar, el taxista le grita a otro: "ipayaso!". Lo que mas le gusta de su oficio es ver las caras de sus espectadores mientras actua.

Reivindica la imperfección humana frente a la perfección de las màquinas; por eso es un payaso "augusto", el de la nariz roja, contraculturaí e inconformista. Su deseo mas preciado es "que se acaben las guerras". Poreso ahora, con 19 anos en el oficio, esta empenado en crear "Pallassos sense Fronteres", un proyecto solidario frente a la intolerància.

>

LU CC H Z UJ

Rosa M- Palència

Tortell Poltrona nació en Barcelona con el nombre de Jaume Mateu Bullich. Però nadó payaso.

Tortell Poltrona, tin payaso sin fronteras

íDesde cuàndo es usted payaso?

"Todos nacemos payasos porque conseguimos reflejar en el rostro las sensaciones que tenemos dentro. A partir deaquí empieza el proceso de adulteración. Cuando aprendes a mentir, a decir una cosa por otra sin que se note, entonces concluye el proceso de ser adulto. Desde otro punto de vista, soy una persona que està detràs de la nariz y que nace ver que es un payaso".

Poltrona habla con sencillez, usa un lenguaje coloquial no exento, sin embargo, de una ironia sutil. Como cuando, muy serio confiesa que lo echaban del colegio "por payaso" y anade: "Eii cambio en la mili no me echaron, por payaso". O como cuando explica por qué hace unas semanas fue a actuar a un campo de refugiados bosnios en Croacia: "Porque estaba cerca. Tan cerca -afiade sin inmutarse- como la Expo o

Santiago de Compostela".

"Un poco de sol en un dia de lluvia" En compartia de un grupo "de buenas voluntades", con su vieja furgoneta y un remolque tardo menos de 15 horas en llegar. Desde ahi escribió emocionado a su amigo Quico Pi de la Serra: "...tengo la sensación de que tengo equivocado el concepto de la vida por enfermedad profesional. Però frente a la estúpida guerra yugoslava, no tengo escapatòria". Y mas adeiante: "Ver las caras de aquellos nifios y niiïas compartiendo la risa me ha hecho ver que mi vida no serà igual cuando ésto acabe, y que todos estamos implicados. Por

todo ésto y porque soy un payaso, quiero volver allí".

colaboran con el proyecto.

"El circo es la pura verdad" A partir de esta experiència Poltrona està empeiïado en crear "Pallassos sense Fronteres", que p r e t e n d e "mejorar la situación psíquica de los nifios y nifías refugiados en colaboración estrecha con otras asociaciones humanitarias y para hacer oir la voz cívica y solidaria de los payasos y artistas de todas las artes", en palabras de Tortell, "Pallassos sense Fronteres", ha de ser como "un poco de sol en medio de estos dias lluviosos". "Hay q u e p o n e r l e hilos a la solidaridad", afiade convencido. Una treintena de artistas catalanes como Pi de la Serra, Pla, Rosa Maria Sardà o La Trinca, entre otros, ya

Tortell Poltrona es un urbanita amante de Barcelona; poresoen 1980creóaquíel "Circ Cric" que pretendía ser el primer circo catalàn. Un circo que recogiera las mejores tradiciones circenses y fuese a la vez una expresión de las nuevas tendencias. La empresa fracasó por falta de ayudas económicas. Porque, "pretendía ser un circo sin lotenas. Que no le sacarà el ultimo duro al espectador". A pesar de que la aventura le significo un ruerte endeudamiento. Tortell asegura convencido: "Nofueunfracaso.

Fue un éxito para los bancos.

Ademàs el Circ Cric sirvió para que de él salieran muchos

grupos innovadores. En todo caso -anade- fue un f racast) para las instituciones que no lo apoyaron".

Para Poltrona el circo forma parte del patrimonio de la numanidad. Igual que la danza, el teatro o la música, el circo transmite emociones y ha de tener un lugar en las postrimerías del siglo XX. Por eso hoy, desde la Associació de Circ de C a t a l u n y a , reivindica un espacio para un circo barcelonès permanente que recoja las técnicas clàsicas y que haga un nuevo circo.

P o r q u e "la democràcia t a m b i é n tiene q u e ser cultural", afirma."líl circo a diferencia de la tele, que es m e n t i r à , el circo es p u r a verdad".

Ét^ %>•,

CITROEN A. Formatger, S.A.

y

^,.^m^ Jamàs el progreso fue tan bello.

•Avda. San Antonio Maria Claret, 282. Tel: 347 74 66. (Exposlción) •Travesera de Dalt, 60. Tel: 219 80 60. (Exposlción). .Paseo Maragall, 365. Tel: 420 06 29 (Exposlción) •Camelias, 50. Tel: 455 30 09. (Centro Comercial de Ocasión). xpubicion;.

^ ^ ^

CARRER

14 <

0) X

Juny 1993

Les Cases Regionals a Barcelona: una presència secular (I) Pere Solà

Totes les terres catalanes, però molt especialment Barcelona, han estat objecte d'un procés interessant de "mestissatge", de barreja intercultural de grups i ètnies.

Historiador La ja secular condició de "melting pot" de gresol de cultures del cap i casal, Barcelona, fa que la experiència barcelonina pugui servir en certa manera d'exempledelque entenem per un esperit col .lectiu integrador. En aquest article \ curem la història cie les cases regionals de l'estat espanyol a Barcelona, la capacitat operativa i significació de les quals ha augmentat espectacularment a tot el país aquests darrers vint anys, amb expressions senyeres de nou "mestissatge cultural" com les "Ferias" d'Abril, festa com diu un diari barceloní "d'origen netament andalús que no exclou ningú i (de la qual) els organitzadors tenen bona cura de fer avinent que se celebra a Catalunya. Es una festa d'integració, una festa de tothom, i aquest és un capital no gens menyspreable" De fet la motivació lúdicofestiva ja ès present a les primeres cases regionals establertes a Barcelona.

Les primeres cases regionals a Barcelona La immigració aragonesa, ja al segle passat, ha fet que les cases aragoneses hagin estat les primeres a tenir una certra presència i implantació a Barcelona, per bé que aviat se n'hi afegeixen d'altres representatives d'altres comunitat ibèriques.

Així, entre 1887 i 1910, s'instal.len les següents entitats (entre parèntesis donem la data d'inscripció al Registre d'Assíxiacions del Govern Civil de Barcelona):

Les primeres cases regionals a tenir una certra presència i implantació a Barcelona foren les aragoneses Unió Aragonesa, entitat mutual (31-10-1887), Montepiu de Saragossa, Osca i Terol (1609-1894), Cercle Basco-Navarrès (esbarjo 17-0983, Cercle Aragonès (25-05-86), Cercle Castellano-AndalúsExtremeny (esbarjo 05-03-1888), Colònia Manxega (esbarjo 2603-1892), Centre Gallec (esbarjo 07-05-1892), Cercle Andalús

^CRUÏLLA ^

d'Espectacles

Festes Majors -Orquestres festes Infantils Ires Comunions Pallassos - Màgia, etc...

C/ Consell de cent, 467-469, 1er-2a. - 08012 Barcelona Tel. 246 12 88

El President Tarradellas, a la seu de la Casa de Múrcia

Proteccionista (protecció, instrucció, esbarjo 26-09-1893), Societat "El Betis" (09-07-1894), La Gaditana (esbarjo 17-06-1895 Cercle Navarrès (esbarjo 10-101896), La Saragossana (esbarjo 17-04-1897), Centre Gallec (esbarjo 25-02-1898), Centre Protector Aragonès (esbarjo 1808.1899), Nova Tertúlia Aragonesa (esbarjo 16-08-1900), Centre de Castella la Vella (esbarjo 28-11-1901), Centre Castellà (17-08-1902), L'Aragonesa (30-4-1904), Colònia Andalusa (13-05-1905), Casino Castellà (17-08-1906), Esport Basc (14-11-1906), La Unió Aragonesa (26-11-1907), Centre Instructiu Andalús (2205-1908), Els Manyós (30-10-1908), Centre Aragonès (30-10-1908), Cercle Instructiu de la Colònia Aragonesa a Barcelona (30-11-1909), Centre Regional Murcià (10-12-1909).

Bàsicament són entitats d'esbarjo. Cal, doncs, pensar ue l'expansió social i el conreu e relacions amb gent de la pròpia terra devien ser les principals motivacions que empenyien els migrants d'aleshores a associar-se i fundar cases. També hi havia, però, necessitats d'ajuda mútua, de protecció econòmica i laboral. Així, a la segona dècada del segle, des del 26 de febrer de 1910 figura inscrita al Registre d'Associacions una

3

Cooperativa de Consum, del Centre Aragonès. El Centre Regional Murcià, amb finalitats de defensa mútua i esbarjo d'aquest col·lectiu, s'havia inscrit el deu de desembre de 1909. Encara no dues setmanes abans, s'havia fundat el Cercle Instructiu de la Colònia Aragonesa a Barcelona.

Altres entitats "regionals" de la segona dècada de segle són: Centre Recreatiu Protector dels Fills de les províncies de Múrcia i Albacete (unió, esbarjo, instrucció 22-08-1910), La Nova Castellana (esbarjo 28-02-1911), Centre Asturià de Barcelona ("defensa d'interessos" 09-121911), Rua Gallega (esbarjo 02-07-1913), Centre Provincial Murcià (cultural 17-10-1913), Centre Obrer Aragonès (esbarjo 17-03-1914), Penya Murciana (esbarjo 25-05-1914), Secció de Socors M u t u s del Centre Aragonès de Barcelona (13-081914), Joventut Republicana Aragonesa (política 13-01 -1916), Unió Regionalista Aragonesa (Política 9-1-1918) Centre de La Rioja (benèfic 08-06-1918), Centre Andalús de Beneficència (esbarjo 01-10-1918).

Emigració i associacionisme als vint i als trenta L'anàlisi d'aquesta sèrie

UN DIA DE FANTASIA

Estiu'93

PROMOCIÓ ESPECIAL PER A MEMBRES D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS ENTRADA I DINAR AL PARC ACUÀTIC D'ILLA FANTASIA (JUNY-SEPT.) VILASSAR DE DALT PREU 1600 LABORABLES 1800 FESTIUS PREUS E S P E C I A L S PER A NENS Accés a totes les instal.lacions: JOCS ESPECIALS PER A MENORS, LLITS ELÀSTICS, FESTES INFANTILS TOTS ELS DIES AMB REGALS...

Informació: NOUS SERVEIS URBANS, S.A. - Tel. 268 04 77 - Srta. Yolanda.

d'entitats "regionals" establertes entre 1910 i 1918 palesa una major diversificació pel que fa a finalitats. Continua dominant

Durant la Segona República, la implantació d'entitats de persones de les zones d'immigració a Barcelona s'aferma l'aportació aragonesa, juntament amb la murciana. Les cases regionals prosperen a la dècada següent. Assenyalem l'aparició de centres com: Joventut Regionalista Aragonesa (15-07-1919), Llar BascoNavarresa (13-04-1920), Cercle A n d a l ú s de Beneficència Regional (16-11-1921), Centre de Joventut Republicana Aragonesa (14-08-1922). La Gran Jota (17-01-1923), Cercle de Fills d'Aragó (18-04-1923), L'Alegria deTeroI (10-08-1923), CercleCartagener (28-02-1924), Centre Navarrès (03-04-1924), Club Bascònia (26-11-1924), Cercle de Fills d'Aragó (novament 27-11-1924), Joventut Aragonesa (11-021925), Penya Recreativa Aragonesa (19-09-1925), Casa

ÍGANGA!

de Lleó i Castella (28-10-1925), Club Basc (08-01-1926), Societat Instructiva i Benèfica Club Taurí Aragonès (09-03-1926), Cenh-e Regional Cartagener (26-041926), Centre Cultural Manxego (03-07-1926), Triana (30-111926), Fills de Galícia a Barcelona (09-12-1927), Centre Almansenv(08-05-1928), Casa deCastellala Vella (25-10-1929), Centre Navarrès (30-10-192'J), Casa d'Andalusia (30-i0-19291, Federació de Societats Regionals (12-04-1930), Penva La'Pilanca (07-09-192«), Casa Regional Murciana (14-051929), Centre Obrer Aragonès de Sarrià (02-10-1929), Ateneu Múrcia Albacete (25-10-1929).

Durant la Segona República, la implantació d'entitats de naturals de les zones d'immigració a Barcelona s'aferma. Vegem la nòmina de cases regionals entre 1933 i 1938: Agrupació Recreativa Gallega (esbarjo 29-06-1933), Casa Murciana (esbarjo 21-03-1934), Casa d'Andalusia (esbarjo 1103-1933), Estat Aragonès (polític 26-01-1934), Federació de Centres Regionals de Catalunya (esbarjo 18-09-1934), Penya Aragonesa "El Pilar" (esbarjo ll-0l-1932, Penva Zainorana (esbarjo 25-04-1955), Agrup acio Aragonesa Joaquin Costa (esbarjo 13-01-1936), Penya Unió Recreativa Gallega (esbarjo 17-01-1936).

Renacimiento Extremefio (esbarjo 27-05-1936), Secció Femenina de la Casa de la DemcKràda Aragonesa (esbarjo 23-10-1936), Cambra Oficial Basca de Comerç, Indústria i Navegació (econòmica 29-121936), Casa Regional Andalusa (esbarjo 16-09-1937), Casa de les Regions (esbarjo, benèfica, cultural 19-11-1937), Agrupació Confederal Riojana (política 08-02-1938), A g r u p a c i ó de Militants Llibertaris Andalusos (política 17-09-1938), Casa d'Extremadura a Catalunya (esbarjo 24-09-1938).

Fixem-nos que les set darreres pertanyen a l'època bèl.lica, m o m e n t de molt i dramàtic moviment de personal. Apareixen entre 1933 i 1938 intents de federació inter-regional: la Federació de Centres Regionals de Catalunya (1934) i la Casa de les Regions (1937), iniciativa, aquesta darrera, en la qual p r e n e n p a r t intel.Iectuals madrilenys evaquats a Barcelona.

La segona part d'aquest apareixerà al proper número.

article

Primera linea de mar Torredembarra

Solo precio hipoteca, pagos mensuales SIN ENTRADA. Apartamentos 2 dormitorios, cocina, comedor, baiío y terraza. Amplísima zona verde con piscina, pista polideportiva-club.

Precio total: 6.300.000.Tel. 9 3 / 414 38 99 - 977/ 64 11 34

15

CARRER

Juny 1993

Visca les motos!!!

Els drets del peató A la majoria de països europeus hi ha una associació forta que vetlla pels drets dels peatons Ole Thorson Enginyer de camins Fa poc va tenir lloc una reunió m u l t i t u d i n à r i a a l'Ajuntament de Barcelona, promoguda per la plataforma ecologista Barcelona Estalvia Energia. En un emotiu discurs, el primer tinent d'alcalde va explicar que ara l'Ajuntament aposta pel transport públic i el >eató. Asseguts a les primeres ües de la sala hi havia els r e p r e s e n t a n t s del m ó n d e l'automòvil i al fons, a peu dret, els representants de la plataforma ecologista.

f

Part del discurs del tinent d'alcalde va anar dedicat als peatons. L'Ajuntament vol atendre els peatons amb uns quants b u l e v a r d s i alguns trams de recorregut protegits, com és ara el de Glòries Ciutadella. Això, que està molt bé, sembla deficient com a política dedicada al peató i per aconseguir una millor qualitat de vida a la ciutat, estalviar energia, disminuir el soroll, disminuir la contaminació i millorar la seguretat vial. En primer lloc cal que l'administració m u n i c i p a l accepti clarament que caminar també és una forma de transport.

D e s p r é s cal q u e v u l g u i e n t e n d r e q u e de tots els transports, anar a peu és el majoritari i és, per tant, el mitjà de transport que necessita rebre una atenció preferent i més inversió que el vehicle particular. Un cop acceptada aquesta premissa bàsica, es

GRAVACIONSEN VÍDEO CAM-A-C AM Per tenir un bon record dels vostres millors moments, casaments, comunions, festes, inauguracions, exposicions, etc...

Preu: 50.000 Ptes.

Tel·44108 51

poden plantejar les necessitats que de veritat tenen els peatons a la ciutat.

Què necessita un peató Anar a peu és un mitjà de transport que necessita, en primer lloc, definir-se com una xarxa a m b capacitat i comoditat suficient en tota la seva extensió. Aquesta xarxa ha d'arribar a tots els racons de la ciutat.

En segon lloc cada tram d'aquesta xarxa ha de tenir un disseny digne, i per tant, una vorera de 60 centímetres no és suficient ja que no té capacitat per deixar circular els peatons en d u e s direccions. Això significa que no pot haver-hi cap vorera a la ciutat que tingui menys d'l,50 metres d'amplada.

En tercer lloc, p e r comoditat ja que el transport peatonal és prioritari i també per r a o n s d'estètica dels carrers, cal acceptar que el peató necessita a l'entorn del 40% de la superfície del carrer.

Com a quarta exigència ha de quedar molt clar que com a mínim cada 100 metres hi ha d'haver un pas de peatons que permeti creuar qualsevol carrer de la ciutat, fins i tot les avingudes i les rondes. Tots aquests passos de peatons han de tenir en compte, evidentment, les necessitats de les persones a m b mobilitat reduïda. En darrer lloc cal ajustar les estructures dels

semàfors de m a n e r a q u e tinguin en compte els peatons (ones verdes per als peatons).

L'optimització dels semàfors ha de fer q u e els t e m p s d'espera dels peatons siguin iguals que els dels cotxes. I tenir en compte la velocitat lenta d'una sèrie de ciutadans.

Els p e a t o n s tenen més necessitats, però si p o d e m resoldre primer aquestes cinc, ja notarem un canvi substancial en la qualitat de vida de la ciutat.

Ja no demano que el jovent amb "moto" deixi de violar la natura els dies de festa quan fan "motocross" en indrets prohibits per la llei, ni demano que agafin el "metro" o el "bus" per la ciutat supercarregada de circulació viària. Demano únicament, si han d'aparcar a la vorera, que no hi entrin com si fos el seu garatge; que baixin del monstre a acer iV empenyin amb lentitud iprudència fins al lloc d'aparcar; que no creguin que el refugi segur dels vianants és una continuació del carrer i un camp de maniobres de circ.

Sóc molt comprensiu respecte a la força, agilitat i despreocupació dels cossos joves. Admiro ienvejo la seva seguretat, però no puc compartir el seu desdeny pels altres, el seu egocentrisme ensimismat, el seu sentit pràctic que els porta a "anar a la seva", dominats invasors del modest regne dels que anem a peu. Potser ens envegen ells la calma que dóna el temps viscut o el saludable costum de fer moure les cames? En plena crisi de la societat "ràpida" i tecnològica, no fóra bo que respectessin els pioners d'un futur més humà?

Associació pels drets del peató Com que a Catalunya i a l'Estat Espanyol no hi ha cap associació d'aquest tipus que tingui protagonisme, fa unes setmanes em van convidar a la reunió de la Federació Europea d'Associacions de Peatons (FEPA) a París, cjue té la intenció de promocionar una associació p r o - p e a t ó a la península ibèrica.

Com a base d'aquest treball compten a m b el col.lectiu Barcelona Camina (el núm. 7 de La veu del CARRER us informava de la creació i objectius d'aquesta associació), encara que necessita suport. Cal que els barcelonins d e m o s t r e m interès per cobrir les necessitats dels peatons i ens donaran un cop de mà per reforçar el moviment peatonal. Estic convençut que la FAVB podrà servir als que hi estiguin interessats a col·laborar en aquesta inicial·lva pels drets del peató.

r^r^tï/^O ^^ M. , ,

RUIZ

io moltíssim les "motos" i m'estimo molt el jovent. Com m'ho faré? Perquè resulta que els joves amb les "motos" són un perill: per a ells mateixos i els altres; sobretot per a la ciutat, torejant "autos" i autobusos, empaitant vianants pels samàfors intermitents, fent "passing-shots" com llamps entre els vehicles a punt de des-carregar personal i la vorera. I, ja que parlo de voreres, itambésón un perill, i ben gros, quan les envaeixen tan tranquils i segurs, disposats a aparcar els seus monstres mecànics, omplint-les i minvant el poc espai que ens queda per caminar entre arbres, papereres, cabines telefò-niaues i colles juvenils, turistes japonesos, "flàneurs" que baden amb lentitud exasperant!.

Lents de contacte corneals Aparells per a sords

Urrea

Diplomado: A. Ruiz Beckers Tallers propis per seguiment de les seves ulleres Especialitats en Multifocals (Progresives) Rda. Sant Antoni, 63 Telèfon 454 59 45 Fax 323 31 32 08011 Barcelona

J.A. Gonzalez Casanova

%

PROMOTORA

CULTURAL

ORGANITZACIÓ, PRODUCCIÓ I CONTRACTACIÓ D'ESPECTACLES I SERVEIS -FESTES MAJORS -ANIVERSARIS COMERCIALS -FESTIVALS -CONCERTS -CONVENCIONS -ANIMACIÓ A ESCOLES, ESPLAIS, CASALS...

El nostre èxit està en saber treballar amb qualsevol tipus de pressupost. 15 anys d'experiència ens avalen.

Tot un equip de professionals al seu servei.

NO TE RES A PERDRE 1 SI MOLT A GUANYAR: TRUQUIN'S

423.61.38 Consell de Cent, 64 local 2. 08015 -BARCELONA

Residència Jubany s.a.

Persones 3a edat -Malalts i post operats Assistència mèdica i sanitària permanent Diagonal, 578 Tel. 209 87 15-414 60 49 08021 BARCELONA

Direcció mòdica: Dr. V. Botella Dr. J. Morell

CARRER

16

Juny 1993

Como agua para chocolate El cinema mexicà no és habitual als circuits de casa nostra. Sorprèn per això aquesta gastronòmica pel·lícula d'Alfonso Arau (col·laborador habitual de directors americans com John Landis i Robert Zemeckis).

"Como agua para chocolate" és l'adaptació cinematogràfica de l'exitosa novel·la homònima de Laura Esquivel, precisament la dona d'Arau.

La pel·lícula associa les idees d'amor, sexe i gastronomia dins una romàntica història d'amor ue es desenvolupa en plena evolució Mexicana. Destaca la interpretació de la

S

El Zurich no vol desaparèixer recull d'històries i d'articles on es reflecteixen aquests temors: "On ens citarem ara? - es pregunta la Marina Rosell, donant per fet que el bar desapareixerà. - Qui es fa responsable que buidin la ciutat cle la seva memòria?"

Joan Creus Andreu Valldeperas és el president d'una associació de veïns sense veïns.

- Ara l'hi explicaré - ens ha dit mentre ens convidava a entrar al seu despatxet, un "petit museu" sobre l'altell del bar Zurich -. Al començament es deia associació de veïns de la plaça de Catalunya. Però a mida que han passat els anys, la plaça ha anat perdent veïns i guanyant oficines, bancs, comerços... Així que ara ens diem Associació d'Amics i Residents de la Plaça Catalunya. Som 50 socis que paguem una quantitat simbòlica, i ho fem per pur sentimentalisme; per no perdre del tot l'esperit associatiu -.

D

LITRE ITALY T i:

B

PASTA A L L À BAGNA C A U D A

LONDRES 103 08036 BARCELONA Tol jii/i 1A KR / ona "Vi Aa Dtor: JUAN C. PARR A

- Doncs, aleshores no entenc perquè es preocupa, home.

Com pot imaginar que les due institucions deixarien es barcelonins sense aquest racó de la memòria ciutadana?

Però el senyor Valldeperas insisteix. És un home gran i en té molta, d'experiència. Diu: "Bé, bé, per si un cas. No serem moguts!" Oi que m'entén?"

-I tant!

B

l'ARPADELLE A L POMODORO

Pasta amanida amb oli d'oliva, all i anchoves

Cintes de pasta amanides amb oli d'oliva, all,

C R A N ORECCHIA Dl VITEI.l.O

tomàquet i formalj;e ratllat

Finiisima ewraiopa de vedella amb arrebos.sat a la mdaneia

VITELLOTONNATO Rodó de vedella amb salsa de ton>ina i taperes

SCELTA VARIA D l SORBETl I T A L I A N I

LA PASTICCERIA DEL CIORNO

As.s»n1iment de sorbeLs italians variats

Pastissena del dia

INSALATAVEGETALE Amanida d'hotalisses amanides a la vinagreta

REC 30 08003 BARCELONA Tel. 319 79 73/28 60 Dtor. JUAN BARRANCO

Abans d'acomiadar-nos el senyor Valldeperas ens diu que l'edifid del Zurich és propietat de l'Ajuntament, i que la concessió per explotar el negoci li dóna els Ferrocarrils de la Generalitat.

- Per les taules d'aquest cafè ha passat la història del país. En aquestes taules, per a les quals no ha passat el temps, la policia va planificar l'assalt al Banc Central quan estava pres pels delinqüents al maig del 1981; aquí es van fer les reunions preparatòries de la sublevació del 18 de juliol de 1936; hi va néixer l'ÓNCE; en aquesta terrassa s'han enamorat molts, d'altres s'hi han divorciat; s'hi ha trobat gent de tot el món, i s'ha exposat a la ciutat tota la diversitat humana, que aquesta és la glòria i la gràcia d'aquest estabument.

- Hem fet el llibre perquè tenim por de perdre el Zurich ens ha dit el senyor Valldeperas, i ens ha lliurat la publicació, un

E X E C U T I V E LUIVCH MENÚS 2 0 0 0 pts. (I.V.A.incl.)

De la importància del Zurich com a lloc de trobada de la ciutat escriu la periodista Amàlia Sanchís: Aquest cafè "ha servit d'aixopluc a nombroses penyes i tertúlies, com la de pastissers que s'hi reunien els dimecres; la Penya Cultural; jugadors amb partides fixes de dòmino i escacs; penyes esportives ("jo hi anava acompanyat pel meu pare - recorda en Carles Rexach -; era un lloc adequat per fer-hi tertülia, tant abans com després del partit."); venedors de ferralla, estudiants de passada cap a la Universitat Central, professors d'idiomes que expliquen les lliçons tot prenent cafè; inversors immobiliaris; jubilats, hippies, turistes, aturats, clients de passada, i un llarguíssim etcètera..."

Les pors no són infundades, com bé saben els propietaris del restaurants de la Barceloneta que van morirarrasats per l'èxit (olímpic). Els Valldeperas, la nissaga que regenta el Zurich des aels anys 2ü, quan era la "cantina" de l'estació dels ferrocarrils que unien Barcelona amb Sarria, temen que la remodelació de l'illa de la plaça Catalunya entre Pelai i Bergara acabi afectant-los, o amenaçant la seva supervivència. Per això han editat aquest llibre de records que el propietari del Cafè Zurich hauria volgut subtitular: "No serem moguts!"

Som clients habituals del Zurich i del seu mirador sobre la Rambla (la terrassa cosmopolita i impagable). Però aquesta vegada no ens hem apropat per beure la cerveseta de rigor, ni tan sols per parlar d'associacionisme. Hem vingut a veure el senyor Valldeperas perquè ens parli del llibre que acaba de publicar, un llib re sobre el seu local, potser el més conegut i popular dels que han sobreviscut a l'epidèmia de disseny que ha arrasat Barcelona.

\

En paraules del seu director "l'amor és la força vencedora a l'univers. La cuina, on és castigada Tità, és un lloc sagrat, on ella és converteix en sacerdotessa, un laboratori d'alquimistes on es mesclen en quatre elements i es transformen a través del foc".

Antologia del panfletismo ilustrado

I>a cosmopolita terrassa del Zurich

K 1 s r « R \

protagonista, Lumi Cavazos (Tità), la germana petita d'una família que es veu obligada a cuinar per tots. D'això en fa el motiu de la seva realització personal i ens permet viure un edificant passeig pels plats més exquisits (no aneu a veure la pel·lícula sense haver previst una posterior visita a un bon restaurant!).

D

SPACHETTI AL PESTO Spa^hetti al pcsto laifàre^a, pinvons, tormatge

HAMBURGUER L l T T L t ITALY

parmesà i oli doiiva vergcl

Hambiirgues.1 de carn de vedella, servida amb

S C A L O I ' i ' I N F D l POLLO AI KUNGUI

peilenta i tomàquet

F.w:ali>pirLs de pollastre amb ceps

SCELTA VARIA DIGELATI I T A L I A N I

BUDiNDIUOVO

.Assortiment vartiat de gelats italians

Flam d uu

1 EL XEF ES RESERVA EL DRET DE CANVIAR EL MENÚ SEGONS MERCAT |

V i i cafè incU)sos

LÏO

Nuestro colaborador Carlos Azagra acaba de publicar en la editorial Virus, un interesante trabajo que según él mismo "no es mas que una recopilación de carteles, pegatas y panfletadas, un ligero repaso a cosas que de otra manera estarian condenadas al olvido, el trabajo todo ese mogoUon de gen te que con siglas o sin ellas, a su manera y como pueden siguen resistiendo".

Azagra, según Rai Ferrer en el c o m e n t a r i o que publica,"con los bartulos de pintar y las ideas claras, inicio una revolución de papel. Habia que informar a los de a pie de los desastres p e r g u e - i ï a d o s por los mandatarios. Y habia que hacerlo desde el humor y la solidaridad bien entendida.

Pluma en ristre, el Opisso de los descamisados entro en faena p a r a alegrar a los d e p r e s y d e s p e r t a r a los soíïadores. Azagra ha adornado las ciudades, barrios y p u e b l o s d e Espana con carteles, discos, pegatas y chapas dedicadas a lo que udo haber sido y no fué. fada ha q u e d a d o en el tintero de este mario aliado

R

con la revuelta".

En setenta a p r e t a d a s paginas desfilan aecenas y decenas de imagenes levantan acta de innumerables acciones, sin embargo no es un ejercicio nostàlgico es la crònica de histórias reales q u e no oficia-les.

Carlos en su dedicatòria nos dice: "jHala, salud y que la fuerza os acompafte!

Lo mismo decimos.

Antologia del panfletismoilustrado Ed. Virus. J993 70 paginas. 500 pelas

La selectiva memòria de Manuel Ortínez A diferència de les biografies, que les escriuen tercers, les memòries acostumen a ser escrites pel mateix autor - dictades a un "mabcaca" -, la qual cosa fa que no siguin gens sinceres.

Recordeu el poema de Esplendor en la hierba, al record només hi perdura la bellesa.

L'advertència és necessària per als lectors que s'endinsin en les interessants memòries de Manuel Ortínez (Una vida entre burgesos, Edicions 62) escrites per un il.lustre (i maltractat) escarràs i d'evident interès per als barcelonins que vulguin entendre les relacions de determinada burgesia catalana amb el franquisme, la seva contribució a la

transició pactada (no pas rupturada) i la seva visió d'aquest món nostre (d'ells) que desapareix aixafat per les noves generacions a m b menys cultura i menys patriotisme.

Ortínez, financer i burgès - encara que no li agrada que li ho diguin -, conseller de Governació entre 1978 i 1979 amb Josep Tarradelles, fa bona la definició de Josep Maria Huertas que diu que "la discreció és la virtut dels que tenen o han tingut autèntic poder". El llibre resulta suculent; la seva vida és la crònica de la burgesia catalana que a l'hora d'optar entre el col.laboracionisme i la pela, no va dubtar.

CARRER 17 El maltratado PERI de Can Caralleu

Juny 1993

El "Pla Especial de millora i reforma interior (PERI) de Can Caralleu", empezado hace unos ocno anos, fue aprobado definitivamente en septiembre de 1990. Este plan concedia un afio de plazo para solicitar la legalización de las viviendas existentes, plazo que no pudo cumplirse ya que el Ajuntament no admitió los pianos de legalización hasta junio de 1992, es decir con un afío de retraso.

Foto: Miguel López

Mariano Meseguer Després de l'assemblea celebrada a Trinitat Vella el 14 de maig per reclamar la solució als problemes pendents del barri (trasllat de la presó, retirada torres d'alta tensió, casal d'avis, mercat i un llarg Arquitecte etcètera), el miler llarg de veïns i veïnes, tal com deia la convocatòria, La legalización fue otorgada va anar a tallar les autopistes i la Meridiana. Però, ai las!, la policia els esperava. I va carregar. I amb contundència. El panorama era en febrero de 1993, però con la siguiente advertència: "sin blau, que no gris, però el resultat van ser vuit veïns contusionats. embargo la parcela puede estar afectada por vial, según se especifique en el plano de alineaciones y rasantes preceptivo para cualquier solicitud de obras", cuando ningún PERI vacila en ninguno de estos detalles.

CoUserola, usos i abusos Juli Fontoba Col·lectiu Agudells Les nevades de primer de març que varen malmetre un 10% dels arbres de la serra de CoUserola, segons estimacions dels tècnics del parc, han incrementat les possibilitats d ' i n c e n d i , sobretot en la Vessant oriental de la serralada del Tibidabo, tan propensa a patir-ne.

Fou a m b motiu de la celebració mundial del Dia de la Terra d ' e n g u a n y que el Col·lectiu A g u d e l l s decidí netejar un bosc molt malmès de la nostra serra. Els actes, p u r a m e n t simbòlics, han consistit a trobar-nos en un bosc de Roquetes durant tres d i u m e n g e s de maig una trentena d'ecologistes per fer tasques de neteja.

La promoció i difusió del potencial recreatiu del parc de CoUserola per part de les diferents aaministracions i Srups de pressió, produeix demandes que acaben Senerant una forta pressió Humana. Amb la promoció del

lleure com a excusa, podem acabar p e r d e n t un bosc d'alzines del cim del Tibidabo qualificat sorprenentment com a zona urbana, i tot perquè els " u s u a r i s " del parc p u g u i n pujar en un parell de frenètiques atraccions, d e s p r é s de v e u r e d e s del m i r a d o r de la torre de CoUserola, si la climatologia ens ho p e r m e t , com la contaminació desdibuixa la nostra ciutat. La separació entre els conceptes ús i utilització és tan petita, com la que hi ha entre utilització i abús, que és el tracte que la n a t u r a r e p per p a r t d e la majoria, fins i tot per part de les institucions, i q u e cal redreçar.

La informació, l'educació a m b i e n t a l i sobretot la corresponsabilitat i la participació, fent un seriós esforç de preservació, per damunt de tot i amb l'exemple, haurien de ser les eines més valuoses que els ciutadans i les administracions haurien de osar en pràctica a CoUserola. 'estiu s'apropa i caldria que tots actuéssim de forma més real que simbòlica.

f

Fem nostre el carrer!

La plataforma "Barcelona estalvia energia" va convocar Un acte a la plaça Letamendi el Propassat 22 de maig. Sota el 'ema "Volem el passeig d'Aragó", unes 300 persones Van taUar el carrer Aragó durant Uns vint minuts. Les entitats i col·lectius convocants demanaven que el carrer Aragó deixi de ser una autopista urbana i es dediqui u n

cinquanta per cent de l'espai pels vianants. Voreres més amples, noves fileres d'arbres i dos carrils per bicicletes serien les primeres mesures a prendre.

Aquestes accions s'inscriuen dins una campanya per fer la nostra ciutat més habitable i són fruit de l'impuls donat per l'èxit de l'audiència pública celebrada a l'abril.

No se entiende que estando el Pla General Metropolità (PGM) aprobado y también el PERI de Can Caralleu, las afectaciones estén por definir y no queden reflejadas en el planeamiento.

Però es que ademàs Can Caralleu tiene pendiente aun la modificación de un vial de la red viària bàsica, que el PGM

9

^Por qué tantas diferencias de trato? ^Por qué políticas de hechos consumados?

Sin embargo, no todas las alteraciones pasan por los mismos procedimientos, pues en la parte superior del torrente de Can Caralleu, c]ue corresponde a la unidad de actuación 4 del PERI, la entidad promotora puso un recurso para modificar el trazado de la prolongación del torrente de Can Caralleu que fue estimado

Tristemente no queremos acostumbrarnos a ello, però también se dio el caso en el frontón sito en Pere II de Montcada, que fue derribado por el mismo procedimiento, sin licencia. Però todo ello ha sido bendecido con el silencio administrativo.

Els mitjans de comunicació van amplificar el crit, a la vegada que moltes p)ersonalitats públiques s'hi van adherir. Els ciutadans van respondre solidàriament. Les administracions públiques, a les cordes, van haver d'oferir "l'oro i el moro". Avui sis anys després, quan les promeses ja s'han diluït malgrat que la pobresa va creixent, el Centre Solidari és el fiael testimoni de la conquesta dels véins del Casc Antic i d'un equipament que, dia a dia, de manera callada, lluita contra la pobresa de Ciutat Vella.

Sabem que per d u r una alimentació sana i equilibrada no n'hi ha prou a m b tenir garantit el menjar. Per això el "Taller de C u i n a " ofereix formació culinària i orientació dietètica a quinze persones d i s t r i b u ï d e s en tres torns durant tres mesos.

comprometre's en un pla de treball establert amb l'assistent social.

També animen els nostres usuaris perquè participin a la nostra activitat emblemàtica: el Taller de Cuina.

-Quan el sofregit estigui fet, li afegirem els cigrons i els remenarem perquè agafi la salsa-, explica la monitora aixecant la veu.

Volem potenciar l'aprenentatge pràctic, a la vegada que oferim un espai de relació que motiva a sortir de la "crisi'.

-Aquí hay tomate!-, crida la Lourdes, tot posant cara de picarona

En definitiva, el Centre vol transmetre a les persones més desafavorides del barri que elles també poden ser útils, que poden aprendre moltes coses i que, amb il·lusió i constància, la seva situació pot millorar.

Les seves companyes de curs riuen, mentre els cigrons fan xup-xup.

(NECESITAS UN TAXI?

AGENCIA DE VIAJES

SÚPER OFERTA

BARNA-TAXI stac

357 77 55

TUNEZ GRÈCIA TURQUÍA EGIPTO

o (0

Aqui hi ha gana!, van cridar els véins.

-Em trobo força millorcontesta la M" Pilar a l'assistent social- almenys sé que els meus fills tindran un plat a taula. Això ja és molt!, el que vull és trobar feina. Ahir vaig anar a aquelles agències que em vas dir. Em van dir que ja m'avisarien-El Centre Solidari del Casc Antic és un servei que vol col·laborar en la millora de la qualitat de vida dels veïns. Sabem que a Ciutat Vella hi ha famflies que no tenen ni per a menjar. Per això oferim ajut alimentari a una mitjana de 120 persones diàries. Però no volem donar la "sopa boba".

Per poder rebre el menjar s'ha de col·laborar amb el Centre i

ü

en diciembre de 1991. Esta rapidez en la estimación del recurso, protagonizada por la < Generalitat de Catalunya, contrasta con el retraso anterior < y a él corresponde una contundente explanación y comienzo de las obras, sin la pertinente licenda municipal de obras. EI DistrictedeSarrià-Sant > Gervasi no tenia conocimiento de nada, però la empresa ya ha arrasado la montana, y solo verlo choca.

incluía en el barrio. El PERI proponía la modificación del trazado de este vial, que no fue aprobada ya que, según la Generalitat, eUo alteraba el PGM y debía hacerse mediante una modificación puntual del PGM. Hasta la fecha, a pesar de las múltiples entrevistas con responsables políticos, autonómicos y municipales, escritos, etc, que han prometido la solución, esta no llega. La iniciativa corresponde al Ajuntament y el refrendo a la Generalitat.

El Centre Solidari: una resposta col·lectiva a un problema col·lectiu

Ferran Cortès

i

8 8 8 8

días días días días

37.600 40.900 46.470 71.500

Mallorca, 77, esq. Vlladomat- Telf. 430 62 68 / 322 45 73 Aribau, 127 esq. Rosselló - Telf. 419 32 11

CARRER 18 I 20 anys d'Horta Segona festa internacional al Raval

Juny 1993

o < <

9 >

L'Associació de Veïns d'Horta ha celebrat els seus primers vint anys de vida i ho ha fet, entred'altes activitats, amb un debat sobre el món associatiu. 20 anys d'història del barri d'Horta on encara es recorda la lluita per l'escola pública Marenostrum, la batalla perduda contra el bingo de la plaça Eivissa i la polèmica viva en contra del túnel que pretenen construir a Horta.

Tito Ros

L'explosió d'una casa al carrer Consortes Sans Bernet, l'any 1973 va fer moure encara més gent per crear una associació de veïns. No només e x p l o t a v e n cases al barri d ' H o r t a , sinó q u e t a m b é passava a Capitàn Arenas, a l'Eixample, a Sant Andreu...

Era l'època en què Barcelona canviava el gas ciutat pel gas n a t u r a l i no es feia en les condicions necessàries.

"Allò sí q u e va ser un detonador", ens recorda Joan Iranzo, antic p r e s i d e n t de l'associació de veïns d'Horta.

Però, de totes maneres, aquella va ser l'època del boom de les associacions de veïns, "es nodrien de lluitadors, c^ue a manca de partits polítics, utilitzaven les associacions com a plataformes reivindicatives", ens explica Anton Rivaud, actual president de l'associació. Un aspecte, aquest, que encara interessa Horta, i el seu programa d'activitats, amb motiu de la celebració del XX aniversari, s'obre a m b un debat sobre el món asst)ciatiu.

"Les associacions de veïns encara lieni de jugar un paper important dins el teixil social, però això sí, sortint de l'òptica do partit i st>mprc defensant els interesst)s dels veïns", argumenta Anton Rivaud.

20 anys de la història d'un barri que ha vist construïda l'escola Marenostrum,-l'única escola pública del barri-, mitjançant la lluita. Com, també gràcies a la lluita veïnal, s'han aconseguit els parcs de l'Amistat i de la Unitat, el semàfor de Dante, i sembla c]ue es començarà la tan esperada construcció de l'ambulatori sota el túnel de la Rovira. Han estat anys de lluita i èxits com el record del segrest de l'autobús 45 per portar-lo fins al carrer C a m p o a m o r o el desmante-llament dels antiestètics "huevos" d'en I^orcioles.

Però no tot en vint anys han estat èxits dins de l'associació, també en aquesta història hi han hagut algunes batalles perdudes, com la del Bingo de ta plaça Eivissa, que finalment, es va construir a pesar de l'oposicicí veïnal; o aquella idea del'assíKiaciód'aproritarzones naturals deCollserola per tal de fer-hi hortets que treoallarien com a llogats els jubilats, projecte aquest que no va agradar el Districte, el qual finalment va construir-hi pistes de tennis.

20 anys i encara queden lluites p e n d e n t s i reivindicacions històriques, com la necess;lald'imcasalperalsa\'is, al mateix barri, oiin cenirecívic en vX)ndicK)ns.! la gran lluita en oposició total a l'obertura del túnel d'l lorta.

Para fomentar la convivència entre los colectivos que viven en el barrio, los pasados días 22 y 23 de mayo tuvo lugar la Segona Festa Internacional, organizada por l'associació d'Amics del Raval. Un debaté sobre la situación de la inmigración en Catalunya y un mercadillo, con artesania típica y materiales documentales de unas diecisiete asociaciones de solidaridad, de inmigrantes, de cooperación, etc. abrieron los actos. Los juegos infantiles de la tarde, todos ellos de origen africano, captaron el interès de los nifios del barrio, que disfrutaron jugando al" Awelé" y haciendo equilibrios con un cubo de agua sobre la cabeza.

Las actuaciones musicales fueron las que congregaron mas publico, desde la música magrebí de "Estrellas el G u r b a " hasta las vistosas polkas del grupo argentino "Cruz del Sur", pasando por los ritmos pegadizos del grupo africano "Wala Belako". econòmica, humana y moral deia Federación de Colectivos de Inmigrantes, de la F. A.V.B., de la Generalitat de Catalunya, del Ajuntament, y de toda una sèrie de asociaciones v colectivos de inmigrantes y de solidaridad, a los que desde ac]in' damos las gracias.

que por cierto to quedaron qued los primcros en la ' clasifi cacion.

En el campeonato futbolístico del ctomingo p u d i m o s contar con la participación de un equipo de i n m i g r a n t e s y otro de miemoros de asociaciones de vecinos, a d e m à s de los integrantes del grupo musical "Los Manolos" al completo.

Para finalizar una paella reunió a mas de doscientas personas.

La Festa nohubiera podido realizarse sin la colaboración

BREUS DEI.S BARRIS Piscines i Esports

adjudicar les obres d'oiderroc de l'edicle que serveix Després de sis nni/s de d'entrada a l'aparcament de conflictes, acaba la primera fase l'avinguda Francesc Cambó de les obres. De moment, s'hi davant del mercat de Santa han invertit tres mil milions de Caterina. Costarà prop de 80 pessetes. Les associacions de milions de pessetes i serà veïns i la FAVB es van oposar substituït per una construcció semblant a la de la plaça de la al pla.

Catedral.

Casc Antic

totes les possibilitats per estudiar música moderna, tots els estils:

Guerra de l'aigua

La degradació és cada vegada més patentat Casc Antic.

Els districtes de Sants, les Part de la població expulsada del Corts i Nou Barris s'han afegit Raval s'ha traslladat al barri veí. a la campanya contra els La reforma va molt més lenta de abusos en el rebut de l'aigua. com estava prevista. La coordinadora d'entitats exigeix Les Corts solucions.

La manca de diners frena la Els edicles de Cambó nova biblioteca. El centre, situat a la "superilla", porta L'Ajuntament ha convocat vuit mesos esperant la un concurs d'ofertes per subvenció municipal.

i ca z z / r o c i c X f l a m e n c y ^ LPsica c w b o i n a X r ú m i · a de «lona X n < » v ^ s ff ^ c n o l o g i tè< c n i c s d ^ s o / SI

S/OLS

A L

CURS

DL E

1

14

I pels MÚSICS.

AL

2

AL

2 9

menuts,

7

piano, del

MÚSICS

INSTRUMENTS.

JULIOL

(MATRICULES

J U N Y "> .

menuts, des

DE

DE

'.

D ' I N I C I A C I O

ELS

TOTS

DE

Violí,

Inscripcions TALLER

I

1

T

INTENSIU

' J U L I O L

ESPECIALS

. \/EU

L'

DEL

-Orquestres- Conjunts -Organistes -Havaneres -Disco mòbil -Karaoke -Infantils: Pallassos, Màgia etc...

-Festa de l'escuma -Equips de sò i llums Tel. (93) 757 40 56

D'ESTIU

C U RSO S MUSICAL

TOTA LA COBERTURA EN SERVEIS PER A L'ESPECTACLE

C O M P RO B/\ R- H O , MATRICULA

el

PL·TIT

violoncel 15

de

TALLER i

maig

de

guitarra. .

requesens 5 bxos -08001BCN tel. 329 56 67.

CARRER

Juny 1993

19

NOTICIARI EL PARC

SANT ANTONI

POBLENOU

"Sant Antoni 2000" es fa ressò del'èxit de la passada Festa Major i ens ofereix un article sobre "En Tonet i Na Rita", els gegants del barri. Destaquen les informacions sobre les campanyes ciutadanes sobre el

L'editorial del butlletí de l'associació de veïns del Poblenou critica l'especulació ue s'ha ensenyorit del seu barri a vila olímpica, Diagonal-Mar, Diagonal-Poblenou) i la manca de possibilitats reals del moviment ciutadà per participar en el planejament.

Cita un estudi segons el qual "la capa de població treballadora del barri serà paulatinament expulsada cap a altres municips més assequibles de l'àrea metropolitana".

nKMKI

SANT JNTÇMI 2000

i i n M Barri dal Parc

a

GRACIA

FORT PIUS

"Amb Gràcia" centra el seu darrer número en la campanya contra els abusos en el rebut de l'aigua i en el procés de rivatització dels centres cívics, robem un acurat informe sobre com pagar el consum d'aigua i retenir els impostos, així com l'interès del Síndic de Greuges

Ç

M, > o'

t ^^m ~

GRACIA mamm.

Uf

^m. %-,

.-" per un estiacH global del PoMetveu

CX3

transport públic i el rebut de l'aigua i del preijecte per recuperar el l'araLIel. La secció "El veí incordiant" recorda la vergonvosa situació de les Cotxeres del carrer Borrell; una promesa més sense complir.

EL COR ROBAT

"La Crònica del Parc" inicia en el seu darrer número una sèrie d'articles sobre la història del barri ("De zona rera muralles a Barri del Parc").

Destaca a l g u n e s de les reivindicacions aconseguides darrerament per l'associacicí: no permetre la llicència a nous b a r s musicals en n a u s industrials i la nova biblioteca al Bogatell. Reproduïm l'Auca del Barri del Parc.

pel tema. La privatització del centre cívic L'Artesà de Gràcia ha aixecat polèmica. Una qüestió de la c]ue sentirem parlar molt.

Aquells q u e vulguin a p r o p a r - s e a la història d'aquest barri de Barcelona han d ' a c o n s e g u i r aquest n ú m e r o del butlletí de l'associació de veïns. Un c o m p l e r t informe sobre l'origen de Fort Pius, la seva evolució històrica i la seva conformació als anys vint. Fil fort Pius va ser la defensa avançada de la ciutadella per la banda de les terres de Sant Martí de Provençals.

Àngel Valverde

M a n u e l Vital, presidente d e VAM. Torre Baró Manuel Vital vive en una casa en plena lïiontana. Y vive en Barcelona. Es un barrio cuyo nombre evoca nobleza. La misma que él, y otros como él, han tenido a lo largo de los úlHmos veinticinco anos para luchar por un barrio mejor y por la mejora de 'as condiciones de vida de la clase trabajadora. Y no es un tópico. Se nota cuando respira y cuando habla desde la experiència de sus setenta anos.

P. ^Como vino a caer por Barcelona?

R. Nos echaron nadie Se viene. Somos como los trasvases de los rios. El capital, cuando necesita n^ano, te mon ta en un tren y te lleva a otro sitio a h·abajar.

P. ^Dónde se inicio en el noble arte de las reuniones?

R, En el 69 entre en la asociacion de cabezas de fanülia, que era el único Manuel Vital sistema para poderse •"euiiir. Después, con Torre Baró Baró? y Trinidad Vieja se montó la R. Un pueblo de muchos asociacion de vecinos de Nou pueblos.

Barris.

P. íY què habría sido Torre P. ^Sirvieron para algo?

Baró en manos de los Samaranch R. Hoy Torre Baró tiene agua, y companía? lu2 y calles, aunque el PERl no R. Samaranch quería hacer acaba de "tirar palante". aquí lo que hizo en Ciudad Meridiana. Intento asustamos, P. l'Y escuelas?

R. Tenemos mas escuelas que però no lo consiguió. niftos P. Parece que el senor Pujol P. íTorre Baró se hace vieja les quiere traer el metro.

Como su Castillo?

K. Eso es campana electoral R. Si. Solo vamos quedando Antes de los Juegos Olúnpicos no *os viejos. Los jóvenes, ademas abrieron la boca y a dos días de <le no tener sitio, prefieren vivir las elecdones dice eso a la prensa. 'ïtós cerca de la dudad.

P. El alcalde estuvo unos días P. Por cierto ^qué es Torre viviendo en su casa ^De qué

hablaban por las noches?

R. De muchas cosas que yo le decía que no se las creia.

P. Ahora que las ideologías van de capa caída, ^la suya cómo esta?

R. Yo estoy con los que siempre pierden.

P. £Es importante una asociacion de vecinos?

R. Las asociaciones de vecinos jugaron un papel muy fuerte en la transición. Luego, a los partidos políticos les mteresó su desaparición.

P. ^Hay jóvenes en su asociacion?

R. La juventud se desinteresa del movimiento ciudadano porque no ha conocido la falta de libertades.

Nosotros tenemos jóvenes però ya con família. Espero que puedan continuar con la línea de la asociadón.

P. Si le pide a un taxista que le traiga a Torre Baró, ^viene?

R. Ahora sí. Antes no fxjrque era todo tierra.

P. Explíqueme la historia de la Torre del Baró sin leyendas ni princesas.

R. De hecho la torre original estaba al lado del apeadero del tren. El Baró comenzó a construir el castillo para un familiar enfermo que murió antes de acabarse. Y así se quedo.

P. Los vecinos de Torre Baró, ^visitan la Torre del Baró?

R Lo bueno que tenemos aquí es oue vivimos en Barcelona però no la vemos. Para verla hay que subir al castillo.

La FAVB, en col·laboració amb l'organització "Pallassos sense Fronteres", porta endavant una campa nya de solidaritat amb els camps de refugiats de Bòsnia.

La idea és obrir una subscripció per enviar als camps diverses actuacions. Potser no entenen el nostre idioma, però el del mim i l'equilibrisme és universal i les actuacions alegraran aquells que sàpiguen que els barris de Barcelona s'interessen per la seva situació.

La FAVB creu que fóra bona idea dedicar part dels pressupostos de les nostres festes majors a la solidaritat amb els camps de refugiats. Les despeses de viatge per furgoneta pugen a 200.000 pessetes. Si esteu interessats, remeteu els diners a la FAVB indicant "Campanya de Solidaritat amb Bòsnia".

PROGRAMAQO PC's a mida •Facturació, Gestió, Cobraments, Mailings, etc. ..

•Experiència i serietat provades *CLIENTSDEPRESTIGI,entreells,laF.A.V.B. Joan ESTOQUERA Tècnic en Software Free-Lance Col·laborador de BIT i membre de l'A.T.I Tel 35 L92.06 (deixar telèfon si si contestador)

g §

CARRER IMATGES

Foto: Francesc Català-Roca / Text: Francesc Candel

LA PUNTA

Dues dutats, el metro, la vida Francesc de Carreras Em sembla que va ser Vàzquez Montalban qui va publicar un llibre que es deia Barcelona, Barcelonès, títol que, immediatament, em va fer pensar en aquella vella formulació marxista/induís t a / hegeliana de què tota realitat conte en si mateixa, com a mínim, dues versions.

Barcelonès: sens dubte, com a mínim, dues.

Instante màgico Tiene g r a d a el m o m e n t o estatico d e esta foto, estatico y estético ademas d e testimonial. A ú n humeaban las tres chimeneas fabriles del Paralelo, paralelas ellas también aparte de emblematicas. H o y son recuerdo y museo. Los gitanos les dan la espalda.

EUos no practicaban el trabajo enjatilado d e la revolución industrial, sinó el artesano del mimbre y la cana d e los cestos, el d e la flor d e papel, el del paragüero, esquilador y tratante, el del cnalaneo... El consumismo y la automatizadón se han llevado por delante estos nobles trabajos gitanos y los han dejado en cueros, como siempre estuvieron frente a una s o d e d a d paya que los quiere engullir m a s

que incorporar. H o y como ayer, ellos se disponen a bailar, que es lo suyo. Todavía el perro duerme, los churumbeles miran a u n lado y a otro distraidos, las manos de los hombres permanecen en los bolsillos, las gitanas tienen los brazos en jarras, dos empiezan a palmear, u n gitano inida el rasgueo de la guitarra y el de en medio marca los primeros pasos d e la danza que va a inidar... Es u n instante màgico aparte de todo lo demàs.

Dentro d e poco serà todo aquello una zarabanda.

Ese es el d u e n d e de mi tocayo Francesc CatalàRoca. En sus fotografías te explica lo que hay y te prepara para lo que habrà.

A totes les grans ciutats hi ha un lloc privilegiat per a contemplar aquesta doble realitat: és el metro.

Sempre m'ha impressionat -primer a París i Londres, després a Viena, Praga o Budapest-comuna gran part de la vida de les persones que habiten a una gran autat discorre pel seu subsòl. Potser, precisament, la part de la vida més intensa i mes buida, més dura i més inútil; la que més demostra la situació d'esclavatge en què s'ha convertit la vida dels éssers humans, a les ciutats industrials: el transport suburbà acostuma a ser silenciós, d'anar i tomarde la feina, amb cares de neguit per arribar-hi i de cansament profund a la tomada, de mirades escassament felices.

El metro a Barcelona ofereix la visió de dues ciutats i també de dues vides. A les línies transversals, les que discorren paral·leles al mar, que enllacen el Llobregat amb el Besòs, hi ha una Barcelona que parla en castellà o en àrab, de pell dura i rugosa a les mar\s de tant treballar, d'olor forta i ulls cansats, sovint torbadors, sempre abatuts. Al contrari, les línies de metro perpendiculars al mar, de les Rambles cap a Sarrià i Gràcia, són tota una altra cosa: la classe mitja polida i neta, benestant, fins i tot alguna senyora, i algun advocat i també arquitectes. Les mirades són més serenes, semblen contents d'anar al treball o de tomar a casa. Ells mateixos, de si mateixos, s'anomenen catalans.

Barcelonès, ciutats, homes, dones... sempre dos. El metro: la vida.