Carrer017

RRER

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

PUBLICACIÓ MENSUAL

SUMARI

N^ 17 JULIOL 1993

URBANISME DE BARCELONA

EL FUTUR A DEBAT

• Crònica L'estiu a ciutat Guia de platges i piscines urbanes per als que tan les vacances a la ciutat Pàgina 3.

El mercadillo de Barcelona L'únic mercat de venda ambulant de la ciutat és a la Zona Franca Pàgina 6.

Assalt al Lokal: la intolerància ataca de nou El més conegut Lokal alternatiu de Ciutat Vella, assaltat pels nazis Pàgina 6

• Investigació Privada El preu de la "birra" Una cervesa pot costar el doble en un bar de la mateixa vorera Pàgina 8

i Historia Les cases regionals a Barcelona Evolució d'aquest associacionisme, tan estès a la nostra ciutat, des de la postguerra fins avui.

Pàgina 14.

r^'.'

I

• Viure Barcelona

I

Cafè de verano Guia de les terrasses estiuenques de la ciutat Pàgina 16.

t

m&'^H^

• Vida Associativa Los restos del prodigio El barri de ramon Albó acull els damiúficats dels Jocs Olímpics Pàgina 17

9;'

1^ • Entrevista Desde la plaza Real con Nazario El popular dibuixant de còmics ens parla del seu barri Pàgina 13

li-

^i^^Mm

Entrevistes amb Joan Antoni Solans i Lluís Annet. Article de Ferran Navarro

CARRER Cartes dels lectors

2

lis demanem que les cartes no superin les deu línies de setanta espais per poder publicar el màxim d'opinions possibles

Pros de la Zona Franca La Zona Franca no es lo que mucha gente cree. A muchos les parece que sigue siendo un conjunto de almacenes de depósito. Nada mas lejos de la verdad. Zona Franca es un barrio del distrito de Sants- Montjuïc, y se puede decir muy alto y muy fuerte que en su suelo està la gran despensa de la gran capitaly de su àrea metropolitana. En Zona Franca està el polígono industrial màs importante de Catalunya y quizàs de Espana. Ocupa una superfície de 450 Ha en la que estan instaladas 140 empresas con màs de 30.000 puestos de trabajo. Fuera del recinto del polígono existe una fuerte implantación industrial, con otras 130 empresas con unos 11,000 o 12.000 puestos de trabajo.

El barrio de Zona Franca limita por el norte con la Granvía de les Corts Catalanes, por el este con Montjuïc, por el sur con el puerto y por el oeste con el muy polémico polígono Pedragosa, del termino de l'Hospitalet. En Granvía està el edificio La Campana, con todo lo que atesora: Jefatura de Tràfíco, Registro Mercantil de Barcelona, Departamento de Cultura, Dirección General de Promoción Cultural, Real Automòbil Club de Catalunya, centros de reconocimiento medico y agencias administrativas. Son muchas las personas que diariamente pasan por di-

Mundos separados?

Hay varios tipos de reacciones frente a esas muertes injustas.

Hay quienes las miran conmovidos sin plantearse casi nada una vez la imagen se esfuma de la pantalla de su televisor.

Otros suman aquellos aportes monetarios que realizaron a organizaciones de a y u d a h u m a n i t à r i a y se )reguntan quizà por el sentido de esa rase que dice: -La causa de esta tragèdia es que normalmente las ayudas no llegan a tiempo-.

Hay otros que se angustían y registran en lo màs nondo de sí mismos que algo anda profundamente mal, es decir que sufren por el dolor que observan. ^Y porque habrian de sufrir?.

Sienten que eso que sucede "allà", repercute "aquí", en su pròpia vida.

Hay otra posibilidad en el mundo, otra posibilidad para la espècie humana y està en nuestras manos el dar dirección positiva a los increïbles avances tecnológicos y científicos que ha sido capaz de crear el hombre y que deben ser utílizados para el bien y servicio del mismo hombre. ^No es obvio?.

Para que esto se produzca hemos de juntamos (nadie puede solo) y encontrar la forma, el camino que comienza por la transformación de nosotros mismos y de nuestra realidad màs inmediata, por el despertar de nuestra conciencia, para despertar a otras y así contínuando y abarcando el mundo.

chos organismos. Tenemos una población de unos 32.000 habitantes, però se calcula ademàs que 15.000 personas visitan diariamente la zona, unos van a organismos oficials y otros a empresas particulares.

La Ciudad durmiente està dividida en barrios y en cada uno se ha formado una asodación de vecinos. Una es Estrellas Altas, que se fundo en el polígono que lleva su nombre. El emplazamiento de dicho polígono està donde empieza Zona Franca y en el centro de las calles Granvía, Qiumica, Mineria, parte del port y parte del Passeig de Zona Franca. En todo el conjvmto dominan los edificios modemos (la mayor parte de iniciativa privada). Por su situación la Administradón fendria que prestarle màs atención.

A.V. EstreUas Altas

f

La mayor tragèdia humana En estos tiempos llaman la atención imàgenes de Àfrica que los medios de comunicación califícan como "la mayor tragèdia humana".

Llaman la atención por la crudeza de primerísimos pianos de muerte que nos ofrecen mezclados con otras imàgenes del mundo de la cultura, la política, el deporte.

Karina Alvarez Toledo

Anímate a ser voluntario social Lluís Martí Presidente de la Federació Catalana de Voluntariat Social

para que nadie quede excluido. Se ha recopilado ima guia de ofertas, que se ha hecho llegar a cada voluntario olímpico para que tenga ocasión de elegir cómo y dónde continuar su oferta voluntària, y a muchos otros centros asociativos y escolares para ofrecer al mayor número posible de personas la oportunidad de colaborar.

Pienso que es una excelente ocasión para que todas las entidades que Uevan a cabo toda, o parte de, su acción mediante voluntarios puedan ampUar su plantel de colaboradores; y es al mismo tiempo una ocasión para los miles de volimtarios olímpicos, que ya han probado las mieles de la puesta en común en pro de tm objetivo cautivador y tambien para muchos ciudadanos y ciudadanas que quieren realizar una labor en grupo y no saben cómo hacerlo. uienes por no residir en la Ciudad Condal )ndal consideren difícil su participación en el p r o g r a n a "de voluntarios olímpicos a voluntarios asociativos" )ueaen dirigirse a nuestra federación Grassot 3, 2n, Barcelona 08025, teléMontseCabo fono 458.98.06) si quieren prestar su colaboración en el v o l u n t a r i a d o social d e cualquier parte de Catalunya.

Para apoyar su dedsión conveiene tener claro que voluntario sodal es el que cumple cuatro requisitos: trabaja sin cobrar; lo hace en beneficio de colectivos marginados o carendales; actua por medio de una orgaiüzadón de voluntarios y lo hace libremente, sin coacdón externa algvma.

La acdón voluntària que se desarrolla en la mayoría de los jaises del mundo es una demostradón - como lo fueron los uegos Olímpicos de Barcelona 92'- de que el dinero no lo puede resolver todo; en muchas ocasiones nay 'trabajos' (ayudar, acompafiar, dar, orientar, consolar, gestionar, escuchar, ilusionar...) que difidlmente pueden ponerse en nòmina.

El voluntariado, hecho absolutamente necesario y reconocido en todos los paises, està plenamente justifícado en la sodedad de hoy cuando sin la aportación de todos, o por lo menos de la mayoría, se deduce con facihdad la absoluta imposibilidad de alcanzar las metas que nos hemos propuesto.

f

Jj/l voluntariado entendido como libre participación ciudadana en la edificación de los pueblos no es - jno ha de ser!!!- la "mano de obra barata" que los políticos utilicen para llevar a cabo su mejora de imagen. El voluntariado por contra, y como se considera en los paises màs adelantados de nuestro mundo, es el cauce normal para ofrecer la sensibilidad y la capacidad de la que cada uno es portador, a objetivos comunes que mejoren la calidad de vida y que eleven los valores màs nobles de la sociedad.

De ahí que aplaudamos con entusiasmo la iniciativa del Ajuntament de Barcelona de animar a cada voluntario olímpico a continuar con su ofrecimiento personal para participar en otros programas de alto valor social.

En primer lugar se ha invitado a todas las organizadones y entídades de acdón voluntària a presentar programas en los que se necesiten màs voluntanos. Se ha invitado a las que derivan su acción al campo social avico, cultural, ecológico, artístico, lúdico, deportivo y un largo etcètera.

{

Juliol 1993

Associacions de veïns de Barcelona A més del telèfon, hi trobareu (entre parèntesi) el dia habitual de reunió Amics del Raval (dx) 442.60.58 Badal, Brasil i Bordeta (dm) 422.80.30 Baix Guinardó (dl) 236.81.80 Barceloneta (dm) 310.58.01 Baró de Viver (dx) 311.41.93 Bon Pastor (dl) 346.46.18 Camp d'en Grassot (dl) 457.01.30 Can Caralleu 204.68.73 Can Clos (dl) 332.02.44 Can Ensenya 359.06.80 Canyelles (dx, dv) 427.88.80 Carmel (dl) 357.83.89 Casc Antic (dm) 319.75.65 Cases Barates E. Aunós 422.86.27 Ciutat Meridiana 350.55.11 Clot-Camp de l'Arpa (dm) 232.46.10 CoU-Vallcarca 219.74.22 Congrés 352.24.54 Diagonal Mar (dj) 303.32.85 Dreta de l'Eixample 215.97.80 Esquerra de l'Eixample (dx) 453.28.79 Estrelles Altes 331.34.98 Font d'en Fargues (dv) 357.25.65 Font Guatlla-Magòria 423.38.11 Fort Pius 246.06.32 Galvany 209.65.74 Gòtic 315.49.56 Gràcia (dx) 213.80.58 Gran Via 454.51.97 Gran Via-Perú-Espronceda 308.66.21 Guineueta (dj) 428.46.23 Horta 420.90.06 Hostafrancs (dm) 424.32.90 Joan Maragall (dx) 347.73.10 Juan Antonio Parera (dj) 307.46.84 La França 325.08.93 La Llacuna 300.43.94 La Mercè 203.81.19 La Palmera 305.37.05 La Pau (dj) 313.28.99 LaSatàlia 241.96.49 La Vinya 331.44.40 Les Corts 330.74.36 Mare de Déu del Port (dx) 331.34.98 Maresme 266.27.14 Mont d'Oreà-VaDvidrera (dll)205.49.68 Montbau (dm, dv) 428.29.34 Paraguai-Perú 314.89.97 Parc 300.49.54 Parc del Vall d'Hebron 428.37.95 Pedralbes 204.53.43 Penitents-Teixonera 357.06.55 Poblenou (dl) 485.19.50 Poble Sec 241.36.79 Polvorí (dm) 432.36.42 Porta 359.44.60 Prosperitat (dl) 353.86.44 Provençals de la Vemeda (dj) 307.46.95 Racó de les Corts 440.51.63 Rambles 317.29.40 Ramon Albó (dx) 357.13.33 Raval (dv) 241.77.21 Roquetes (dx) 359.65.72 Sagrada Família (dm) 246.53.19 Sagrera (dl) 408.13.34 Sant Andreu (dj) 345.96.98 Sant Antoni (dm) 423.93.54 Sant Cristòfol 331.61.85 Sant Genis (ds) 418.35.20 Sant Gervasi (dm) 417.90.65 Sant Gregori 201.22.80 Sant Martí de Provençals 308.69.63 Sant Ramon Nonat 440.14.50 Sants (dl) 331.10.07 Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280.32.42 Sarrià (dl) 204.90.58 Sudoest del Besòs (dj) 278.18.62 Taulat (dx) 307.08.11 Torre Baró (dv) 350.47.99 Torre Uobeta (dl) 429.26.24 Tres Torres (dm) 205.77.89 Triangle de Sants (dl) 431.75.45 Trinitat Nova (dl) 353.88.44 Trinitat Vella 346.23.05 Turó de la Peira (dl) 358.06.95 VaUbona (ds) 354.89.82 Verdum (dx) 359.67.87 Vemeda Alta (dm) 314.58.13 Vemeda Baixa (dv) 314.25.87 Zona Sud Sant Andreu (dv) 346.85.75 Zona Universitària Si Isahiel detecteu Sànchez. algun error o canvi,203.85.48 aviseu la

i Julioll993

CARRER Platges i piscines: l'estiu a ciutat

Quan la calor és més forta, i també molt abans, els barcelonins es tiren a l'aigua. Aquest estiu quasi tres milions de banyistes gaudiran dels 4,5 km de platges acondicionades que té la ciutat. Per la seva banda les piscines públiques descobertes esperen acollir uns quatre-cents mil visitants. Les flamants instal·lacions olímpiques han fet augmentar l'oferta "aquàtica" de la ciutat. El llac artificial de Can Dragó, les piscines Picornell i les platges de Nova Icària i el Bogatell són les novetats de la temporada.

Rosa Maria Palència Igual q u e les o r e n e t e s anuncien la primavera, els grups d ' a d o l e s c e n t s , a m b farcells a l'esquena que volten per la línia IV del metro, presagien l'arribada de l'estiu.

Des de finals de maig la línia groga es transforma en el metro de la platja.

Netes i polides, les platges barcelonines estan plenes de gom a gom des de mitjan juny.

Amb l'acondicionament de les platges de Novca Icària i del Bogatell, ha augmentat en un quilòmetre l'oferta de platja a'aquest estiu. À l'estil americà més p u r , per 750 pessetes l'hora, 500 la nútia hora o 3.000 el dia sencer, oareu llogar una de les 150 icicletes d i s p o n i b l e s per passejar per les platges. Dues àrees de monopati, una de gimnàstica, quatre quioscos de premsa, tres skibus, 2.300 ombrel.les i 24 tendals són algunes de les novetats de la platja.

Però la novetat que més crida l'atenció són els sis broncejadors itinerants, un per platja, que segons assegura l'Ajuntament, v e n d r a n el producte a racions. Fins abans de Sant Joan fou impossible de localitzar-ne cap. Mari CarTien López, sevillana q u e visitava Barcelona, ajaguda a la seva tovallola, va comentar inandrosament: "Hombre, si està bien el bronceador, no està mal que te broncee. Ahora, que si es un viejo verde..."

Després de les deu del matí és gairebé impossible trobar lloc en cap de les 10.500 places

E

QUEET BUSQUIN A LA PLATJA

d'aparcament. L'agent 13307 de la Guàrdia Urbana es queixa de la falta de consciència en l'ús del transport públic els caps de s e t m a n a : "Si els autobusos arriben buits" diu enrabiat mentre intenta desfer l'embús.

Més autobusos i menys cotxes Cinc parades de metro de la línia groga i dotze línies d'autobusos porten fins a al;una de les sis platges. Les ínies 17, 41, 74, 39, 57, 59 i 45 seran reforçades durant la temporada.

Malgrat que hi ha cinc restaurants a la platja, la majoria opta per endur-se'n el bocata o la truita de casa. A 100 pessetes l'ampolla d'aigua, 175 la llauna de beguda i 200 la de cervesa, els 15 quioscos de begudes fan literalment el "seu agost". Els més g a n d u l s o militants de posar-se morenos poden comprar les begudes a 'peu de tovallola" perquè un grup de veïns de la Barceloneta recorren les platges amb les neveres a l'esquena oferint tota mena de refrescos.

A més, com que no hi ha res perfecte, els cmc punts de la Creu Roja, a part de les petites ferides de rigor, atenen una mitjana de quatre casos d i a r i s de p i c a d e s de peix aranya. La lesió acostuma a ser lleu, però molesta; es cura amb amoníac o lleixiu diluït. La solució és impossible. "Som nosaltres els que invadim el seu e n t o r n diu molt s e r i o s a m e n t un dels joves

f

reduir l'entrada infantil puntual a 275 pessetes els dies feiners, en lioc de les 400 que costa els dies de festa i que l'UBAE volia cobrar taml>é els feiners.

Però en canvi no han aconseguit encara que la gestora cedeixi en el seu intent d'invalidar qualsevol tipus d'abonament a partir de les 7 de la tarda. A partir de les 7 cal pagar, o tornar a pagar, 400 pessetes. I és precisament l'hora que arriben la majoria de véíns.

"Sí, la gent està encantada, la piscina estarà plena, però arrib aquests preus, també són molts els que no podran gaudir d'una instal·lació per la qual han lluitat molts anys. L'estiu que ve haurem de replantejar les coses", diu un portaveu de la Coordinadora. N'estan tan convençuts, de tenir raó, que han demanant a l'Ajuntament que faci "un estudi rigorós per analitzar els nivells de renda de la zona. 1 s'adonaran que no tenen diners per pagar-se la piscina", conclouen.

<

ü

z ü

Les platges urbanes a l'abast dels barcelonins amb bus i metro

voluntaris en el punt de la Barceloneta.

Les platges urbanes Per als q u e prefereixen estalviar-se les molèsties o simplement que no els agrada la sorra, la ciutat ofereix 15 piscines públiques, dos de les quals responen al concepte de ' platja urbana", que és una piscina molt espaiosa d'escassa profunditat. A preus variables, entre les 275 pessetes de la Creueta del Coll, fins a les 800 de les Picornell per entrada puntual, la majoria ofereixen abonaments mensuals o de temporada.

No hi ha dubte que l'estrella d'aquesta temporada és el llac de Can Dragó. Marisa Claramunt i Carmen Vinaixa, veïnes de Porta i Sant Andreu, són dues mestresses de casa grans que van diàriament al Mac de Can Dragó des del dia que es va inaugurar, a finals de maig. "Feia falta - diu la Carmen -. Com a sòcies del gimnàs, no ho trobem pas car."

Però es queixen que a partir de les 19 hores fins a les 22, que és quan es tanca el recinte, cap abonament no és vàlid i diuen que els preus resulten cars per a l'economia familiar de la zona.

El llac de quasi tres mil metres de superfície, voltat d'una gran extensió de gespa, fa les delícies de la canalla.

Jorge Pielsa i les seves amigues Tània i Vanesa han vingut des de Ripollet a veure'l.

En Jorge creu que és important conservar el recinte net. Encara que està prohibit menjar a la gespa, en Jorge confessa: "Yo ne comido el bocadillo y lo he dejado todo limpio".

La gent es porta bé Mary Carmen Miró, una de les encarregades de la neteja, corrobora que "la gent es porta bé". Només a la zona de la terrassa, prop del lloc on venen l'ampolla d ' a i g u a a 100 pessetes i els refrescos a 125 pessetes, s'hi pot menjar i s'hi troben a faltar més papereres.

Nou Barris rebutja els preus de Can Dragó La Coordinadora d'entitats de Nou Barris fa un balanç negatiu de la forma com s'ha dut a terme la inauguració del llac de Can Dragó. Només gràcies a la seva intervenció, atesa al darrer moment, el preu d ' e n t r a d a al recinte és substancialment més econòmic q u e el p r o p o s a t inicialment per la IJnió Barcelonina d'Activitats Esportives (UBAE), gestora de Can Dragó. Es queixen que les piscines "teòricament públiques" siguin administrades amb criteris de rendibilitat absoluta. Consideren que l'Ajuntament ha de tenir en compte el concepte de renda familiar en una zona molt afectada per l'atur i amb un nivell de renda baix, com és Nou Barris. 1 en posen l'exemple: per a una família amb dos fills, •Jn abonament mensual ara costarà 12.650 pessetes, en lloc de les 16.100 que proposava l'UB AE; per a una amb tres fills 14.375, en lloc de les 19.550 que pretenien. Van aconseguir

3

Tot molt net i flamant, però al recinte no hi ha en canvi cap ombra. En David Soriano, un dels sis socorristes, està satisfet amb el comportament dels banyistes encara que reconeix q u e ha d e cridar sovint 1 atenció a la gent perquè es despenja del pont i lamenta que no hi hagi cap rètol que avisi q u e el llac té poca p r o f u n d i t a t (1,5 m com a màxim).

Ben diferent és l'opinió de la Sandra Caparrós, una de les noies socorristes de la Creueta del Coll, que es queixa de la "falta de cultura cívica" dels nens que s'hi banyen. Menys flamant que Can Dragó, la Creueta del Coll ofereix en canvi un aire més popular. En plena m u n t a n y a , amb més arbres i menys restriccions, el preu també és més econòmic: 275 pessetes els dies feiners i 300 els dies de festa. Paga només qui vol banyar-se, és a dir que els acompanyants poden çaudir gratuïtament del parc 1 poden fer ús del parc i de les 33 taules a l'aire lliure on es permet fer pic nic.

Seguretat £/ sa exercici de banyar-se ha d'anar acompanyat d'unes mesures de seguretat.

La temporada estiuenca comença amb massa accidents, amb massa vides perdudes.

Fem una crida a respectar avisos i senyals.

Les imprudències es paguen molt cares.

Així mateix, pensem que s'ha d'exigir a la Creu Roja que compti amb un mínim de mitjans per complir amb la seva missió. No serà per manca de subvencions I

Can Dragó és car

Rubén Pérez

4 <

ü

z

o ce

ü

CARRER Quatre futurs per Sant Andreu-La Sagrera

Juliol 1993

Arenas-Basiana-Ruano Arquitectes Les Jornades Informatives del Futur Planejament de la Sagrera i Sant Andreu, que es van fer el 22 i 29 d'abril i el 6 i 13 de maig, al Centre Civíc La Sagrera, v a n c o n g r e g a r polítics, tècnics i professionals de l'urbanisme, d a v a n t un públic i n u s i t a d a m e n t (per aquests tipus d'esdeveniments) nombrós i crític.

Per primera vegada, es van exposar p ú b l i c a m e n t els criteris i les mtencions d'alguns dels operadors més i m p o r t a n t s sobre el futur urbanístics del sector Sant Andreu-La Sagrera, la darrera gran reserva de sòl urbà de Barcelona. Des que es van llançar les primeres iniciatives sobre la zona l ' a n y 1985, diferents a g e n t s públics i privats han anant preparant propostes més o m e n y s detallades i d'escala diversa per al futur urbanístic del sector.

Una primera classificació de les propostes o iniciatives produïdes fins ara les dividiria en quatre grans ç r u p s : Les propostes oficials, les propostes privades globals, les propostes privades sectorials, I les iniciatives acadèmiques.

Propostes oficials Dins d'aquest primer grup s'inclouen totes les iniciatives de la Generalitat relacionades amb l'arribada a Barcelona del

tren d'alta velocitart, així com la proposta p r e p a r a d a pel Gabinet d'Estudis Urbanístics de l'Ajuntament de Barcelona.

Així mateix , entren dintre d ' a q u e s t a categoria les propostes de RENFE, fonamentalment destinades a la millora de la infrastructura ferroviària de Barcelona, però que, atesa la posició dels seus terrenys, impacten notablem e n t el futur d e s e n v o l u pament del sector.

Iniciatives acadèmiques

Propostes globals privades Dues iniciatives componen aquesta categoria: els projectes "Sagrera Station" i "Nova Sagrera", tots dos original-ment engegats per la companyia romotora nord-americana The ravelstead Group.

El projecte "Sagrera Station", elaborat per l'equip Arenas-Basiana sota la direcció de Miguel R u a n o l'any 1990, contemplava la urbanització d'un sector de 74 hectàrees a la zona d e La Sagrera, incloent usos residencials, terciaris, equipaments i la nova estació d'alta velocitat, al voltant d'un gran verd públic. Aquest projecte va identificar la necessitat d'una col·laboració entre tots els organismes públics i privats per tal d e d u r a t e r m e el projecte dintre d'un consens i d'una organització similars als que es van dissenyar per a 1 execució d e les o b r e s olímpiques. També proposava un sistema totalment privat de finançament de la construcció

Ç

L'àrea pendent de resoldre

i mantenia la propietat pública dels terrenys de RENFE i de l'Ajuntament.

Propostes privades sectorials Dintre d'aquest grup entren les propostes projectuals elaborades pels arquitectes de Bayer, Fabra&Coats i GEC Alsthom. Aquests projectes es caracteritzen pel seu pragmatisme, per l i m i t a r - s e als

Xavier Bassiana

terrenys en propietat de cada una de les companyies promotores i per la seva voluntat de maximitzar els aprofitaments urbanístics contemplats pel planejament vigent, en una línia de defensa dels interessos privats que van intervenir a la zona. Tanmateix, tots tres operadors han mostrat una inequívoca voluntat de negociació amb l'Ajuntament i altres organismes competents per tal d ' a d a p t a r - s e a una planificació global per a la zona.

CRÒNICA DEL PLE Per diversos motius es perfilava interessant la sessió plenària del 22 de juny. Que fos el primer ple després de les eleccions, on es veuria la nova estratègia convergent cap al govern socialista ara que a Madrid es parla de pactes, ara que Josep Maria Cullell ha deixat l'Ajuntament, ara que l'Artur Mas és el nou líder de l'oposició, n'eren els motius. També ho eren que durant aquell ple s'aprovarien els primers pressupostos post-olímpics amb un significatiu retard de sis mesos. Tothom volia conèixer la naturalesa d'aquests pressupostos del 93, any de crisi i austeritat. Tothom volia saber les raons del retard perquè IC i PSC, casats per governar, han trigat tant en posar-s'hi d'acord. Lucchetti explicà que "retardar mig any els pressupostos té uns c o s t o s ' . Ho reconeixia el portaveu d ' I n i c i a t i v a , el r e g i d o r d e l'Area d'Urbanisme, l'únic regidor que es posa un coixí a l'esquena per suportar millor la sessió. I ho recordava 1 Artur Mas a la seva intervenció: "Lucchetti, en un acte de sinceritat, ens ha assenyalat que aquest retard comporta uns costos per

C3r)tÍr*r5 2^ r .

I I

RUIZ

Tito Ros

Pressupostos amb retard a la ciutat..." i afegí Mas, "no hi ha pessimisme en el posicionament de CiU. Som realistes i no catastrofistes, i constatem que en aquests pressupostos del 93 no hi ha contenció. No es pot arlar d'austeritat quan pugen en un % les despeses en sous dels alts càrrecs".

De totes maneres el discurs de Mas en cap moment no va ser agressiu; és més. Mas no és Cullell, sembla que tingui més educació i menys arrogància que el seu antecessor o, en tot cas, la situació actual a nivell estatal així ho requereix. Pel que es va desprendre durant la llarga sessió plenària i pels comentaris de la premsa de l'endemà, el discurs de l'Artur Mas, en la seva estrena com a cap de l'oposició va ser brillant. Fins i tot va rebre felicitacions socialistes, com ara les de l'alcalde: "Confio molt en aquest moment, tot i la perplexitat d'avui -CiU es posicionà

Lents de contacte corneals Aparells per a sords

Urrea

Diplomado; A. Ruiz Beckers Tallers propis per seguiment de les seves ulleres Especialitats en Multifocals (Progresives) Rda. Sant Antoni, 63 Telèfon 454 59 45 Fax 323 31 32 08011 Barcelona

Des d'àmbits relacionats amb l'ETSAB s'han produït dues iniciatives e n c a m i n a d e s a enriquir el debat sobre el futur de la zona. En aquest sentit, Joan Busquets, en el Taller d'Urbanisme del curs 90-91 (Propostes d ' o r d e n a c i ó de l'àrea de nova centralitat de La Sagrera i terminal del TG V), i Ricard Piè, en el curs de postgrau 1991 (Taller a La Sagrera), es van concentrar p r i m e r a m e n t en t a s q u e s analítiques amb profunditat de la realitat actual de la zona, els seus antecedents històrics, les grans directius territorials i a la seva posició dintre del conjunt metropolità. En una segona fase, es van llançar, tant al curs com al seminari, un cert nombre d'idees i propostes inicials per al desenvolupament de la zona més amb la intenció d'oferir m a t e r i a l per al d e b a t professional i institucional que no a m b l'ambició de materialitzar respostes concretes al planejament de l'àrea.

Aquest na estat un resum breu de les propostes. Atès que l'Ajuntament ha expressat púolicament el seu interès de d u r a terme aquest procés escoltant a tothom i amb la participació dels professionals més qualificats, sembla que el tema començaria a estar ben encarrilat. L'activitat dels propers mesos segurament donarà més material per a l'anàlisi i esperem que satisfacció a les espectatives que sobre aquesta zona s'han posat.

en contra dels pressupostos, però a favor de col·laborar amo el govern socialista en la p r i v a t i t z a c i ó de les empreses municipals-. Noto un canvi polític positiu i una bona predisposició entre els diferents partits". I dirigintse a Enric Lacalle, digué MaragalL "El Partit Popular s'ha de posar a treballar més, perquè l'altre grup de l'oposició ho està fent força bé". I és que el 22 de juny, Lacalle va estar a la seva línia habitual: això és l'acudit fàcil i poca cosa més. Per posar un exeinple, així començà el portaveu del PP el seu discurs: "Lucchetti viu a un altre món. És ell l'extraterrestre. La seva pel·lícula és "E.T".... En canvi, -continuà l'habil Lacalle- el senyor Clos va de la pel·lícula "Make-up" (maquillatge) i l'alcalde de "Missine in action" (Desaparecido en combaté)".

Lacalle és divertit, el ple va durar més de 8 hores i l'alcalde aquesta

vegada no va desaparèixer, es va quedar, i això que es perdia l'estrena mundial del film dels Jocs a Lausana. Encara que aquesta decisió "espontània" comportés feina extra per al regidor d'Esports i moments olímpics, Enric Trufió, q u e e n t r a v a i sortia de l'hemicicle explicant a cau d'orella de l'alcalde, suposadament, les conseqüències de la seva decisió.

Anècdotes olímpiques a part, el ple de juny va ser molt interessant, tant que, a b a n s de d i s c u t i r sobre els pressupostos, es tractaren temes com la construcció de nous habitatges a les voreres de la Ronda de Dalt i la nova requalificació dels terrenys de RenfeMeridiana on seguirà havent-hi un gran complex comercial· però a més hi haurà una zona d'habitatges. Temes aquests del tot interessants per a la ciutat. Tant com 8 hores, tant com per no anar a Lausana, tant com per recordar-los aquíPer últim, els veíns del Turó de la Peira/ van lliurar a l'alcalde uns fulls de signatures en contra de la gasolinera. Van signar fins i tot els veíns que "enganyats" ^per qui? havien signat tot el contrari.

SERVEIS DE CATERING Còctels Dinars d'empresa Buffets freds i calents Banquets Festes infantils Muntatge de bars Servei de cambrers Lloguer de taules, cadires, vaixella...

Informació: MISE EN PLACE, S.L Tel. 296 85 08

PLACE Carrer Torrijos, 51 08012 Barcelona (93)218 69 66

5

CARRER

Juliol 1993

<

ü

EDITORIAL

Ramon Gómez

Plaça dels voluntaris

El monmnento democràtico El Ajuntament de Barcelona ha dado un fuerte impulso en los últimos anos a la monumentaüzadón de la ciudad. Este impulso responde a uno de los lemas mas repetidos del urbanismo barcelonès: higienizar y conservar el centro y monumentaüzar la perifèria. Ahora, en 1993, puede ser el momento adecuado en el que preguntamos qué ha significado para la ciudad este proceso monumentalizador.

Antonio Ontanón Desde un punto de vista superficial la m o n u m e n t a lización de la perifèria se ha plasmado en que en unos barrios infradotados de cualquier elemento artístico ahora disponen de esculturas en espacios públicos. La Via Júlia, en Nou Barris; el parque de la C r e u e t a del Colí, en el G u i n a r d ó ; el p a r q u e de la Espanya Industrial, en Sants; el Barrio de la Barceloneta, etcètera, disfrutan ahora de unas piezas artísticas de las que antes carecían. Esto, obviamente, es positivo y mas todavía cuando en mucnos casos la colocación de las esculturas coincide con el final de una reforma urbanística que afecta a un sector del barrio. En este sentido, las ideas que llevan a la necesidad de la existència de las e s c u l t u r a s públicas estan relacionadas con el deseo de embellecimiento de la ciudad, deseo que hace aumentar la dignidad de un lugar que disfruta de tales esculturas.

Tradicionalmente, el lugar en que se colocaban era el centro de la ciudad. La razón es sencilla: era (y es) el lugar simbólico por excelencia. Es allí donde estan presentes las personas que dirigen la ciudad y es allí donde su poder político està representado. Ademàs los ciudaaanos ricos tradicionalmente vivían cerca del poder político y se cuidaban de que su entomo urbano inmediato fuera lo mas lujoso posible.

Si comparamos la actividad monumentalizadora en ciudades de régimen autoritario a la de otras con un régimen democràtico nos damos cuenta de una cosa: en las primeras hay un intento deliberado de dominar la memòria colectiva a base de insistir en los mismos símbolos, los símbolos del poder. El monumento en la ciudad autoritària cumple claramente su función represora.

Sin embargo, ^cuàl es el

monumento de la ciudad democràtica? Si el monumento tiene que estar dotado de símbolos, ^cuàles son los símbolos de la ciudad democràtica?.

Lo que ha hecho la democràcia en Espana ha sido eliminar los monumentos de la dictadura. Labor imprescindible però que solo actua de una

Un lugar donde lo estético se f undiera en lo social y donde la obra de arte fuera la libertad forma negativa.

Entonces ^cuàl es la función positiva del monumento? Si la función del monumento es la de hacer recordar, el monumento en la ciudad democràtica tendría que impedir que olvidàramos dos cosas: que la esencia de la democràcia es la p a r t i c i p a c i ó n de los c i u d a a a n o s en la construcción de su pròpia vida, basada en la convivència y en la t o l e r à n c i a , y q u e h u b o tiempos en los que esto estaba p r o h i b i d o .

Hemos hecho un intento de aclarar cual seria el contenido del monumento en la ciudad democràtica. Ahora tendríamos que hablar de su forma. ^Qué forma tendría? Por lo que se puede ver en la Barcelona contemporànea la forma de las esculturas públicas actuales es muy variada ya que responde a autores muy diferentes cuyos criterios estéticos, a veces chocantes, pueden incitar al dialogo entre las personas en el mejor de los casos. Ahora bien, si la esencia del monumento en la ciudad democràtica es la participación activa del ciudadano en la construcción de su pròpia vida ^cómo podemos representarlo? Esto

parece que va un poco màs allà de encargar una escultura a un artista y colocarla en un espacio publico para dignificarlo, va un poco màs allà de crear nuevos polos de atracción para los ciudadanos. Incluso va un poco màs allà de la escultura misma y del mismo arte. Si realmente quisiéramos representar el monumento a la ciudad democràtica, no crearíamos una obra de arte porque esta seria innecesaria, supèrflua; crearíamos un lugar, un espacio donde realmente la esencia misma de la democràcia (la participación) podria llevarse a cabo. Un lugar en el que los ciudadanos crearan su pròpia vida y tomaran decisiones sobre su propio futuro. Un lugar en el que las obras de arte fueran ellos mismos y el monumento, la misma democràcia.

Seria éste un lugar donde lo estético se fundiera en lo social y donde, como decía el filosofo alemàn Schiller, la obra de arte màs perfecta fuera la libertad del nombre.

Sin embargo, parece que las ideas que mueven a nuestras autoridades municipales a la hora de colocar monumentos en la ciudad sean de un caràcter estrictamente "estético" y "urbanístico" y no estén demasiado preocupades en fom e n t a r el dialogo y la participación real en la vida de la ciudad. En cualquier caso, esto es muy difícil que venga desde el poder mismo y el ciudadano tiene que exigirlo para obtenerlo.

Sobre el método para conseguirlo podemos obtener pistas a partir del lema "politizar la estètica": exigir que la voz de los ciudadanos sea importante en todas las transformaciones de la ciudad, que se cuente con ellos en todas las decisiones y lo que es màs importante, que participen los ciudadanos en la revisión del concepto mismo de la ciudad democràtica, ya que éste es inmaduro todavía y tiene que crecer.

Michel

z

Michel Azcueta, dirigent del Movimientü Vecinal de Villa El Salvador, districte de la ciutat de Lima, ha tornat a ser víctima d ' u n intent d'assassinat. Vuit pistolers li van disparar, va rebre un tret a la cama i afortunadament està fora de perill.

Amb aquestes línies, b r e u s i u r g e n t s , volem expressar públicament la nostra solidaritat a m b Michel. El vam conèixer fa uns mesos i som testimonis de la seva valentia i el seu coratge per defensar els més pobres.

Fa un any la seva companya, Maria Elena Moyano, 'Madre Coraje', va ser assassinada pels mateixos que l'han volgut eliminar ara a ell. Llavors Michel va haver d'amagar-se al nostre país i va aprofitar la seva estada entre nosaltres per explicar-nos les seves experiències, la feina per aconseguir un urbanisme de rostre humà, la importància de tenir mitjans propis de comunicació, l'avenç organitzatiu cap a formes autogestionàries. Villa Salvador és la demostració, per a d'altres pobles joves, que l'organització dels veïns pot servir per construir un futur millor.

C o n d e m n e m S e n d e r o L u m i n o s o i abracem fraternalment el nostre company ferit, Michel, i li enviem el suport del moviment veïnal de Barcelona, a ell i al treball tan important que fan ell i els seus companys i companyes.

o

FAVB Edita: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran 1, 3r 2a

08002 Barcelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941

Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció: Marc Andreu, Caro! Biosca, Rosa M- Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor: Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas.

Secretària de redacció: Isabel Sànchez Fotografia: Kike Cobos, Ramon Gómez, Miquel López, Rubén Pérez Portada: Kim Manresa Han participat en l'elaboració d'aquest numero: Arenas-Basiana-Ruano, Carlos Azagra, Juan Jesús Aznar, Alfons Barceló, Apol.lònia Buscabregues, Ramon Catafau,

CARRER Joan Creus, Fer, Pasqual Górriz, Sàgar Male, Kim Manresa, Lluís Martí, Ferran Navarro, Antonio Ontanón, Josep Ortiz, Manel Puyal, José M^ Salgado, Pere Solà, M.Dolors Vinas.

Administració: Marga Parramon Publicitat: Isabel Mancebo Disseny i producció: Edicions Sibil.la València 70, entresol 2'' 08015 Barcelona Telèfon: 2262795 Fax; 2263429 Distribució: Servicios Auxiliares Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

Imprès en paper ecològic de 65 grams ae Papelera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

ce

ü

CARRER

6 <

ü

z

o ü

En temps de crisi, comprar camises, pantalons o samarretes depèn molt de com siguin ae grans les butxaques. Això pot explicar per què molts barcelonins fan del mercadillo de la Zona Franca el complement o l'alternativa a El Corte Inglés. Aquest és l'únic mercadillo de la ciutat que s'assembla als que proliferen a les ciutats de la conurbació de Barcelona.

Cada diumenge comerç popular a la Zona Franca

El mercadillo que no surt a les guies turístiques Marc Andreu Cada diumenge, de bon matí, mentre la ciutat encara dorm, una munió de venedors ambulants instal·len les seves parades a la Zona Franca. Els carrers Cisell, Acer i del Plom d ' a q u e s t barri barceloní canvien l'activitat industrial que el seu nom indica per la bullícia d ' u n m e r c a t q u e recorda el de les Puces de r a n's. D'aquest últim, o dels famosos mercats londinencs, el

de la Zona Franca només ha d'envejar que surtin recomanats a les guies turístiques.

Més de 16.000 famílies de la província de Barcelona, un 30% de les quals són gitanes, es guanyen la vida amb la venda ambulant. Però així com el dia d e m e r c a t és un dia assenyalat a les ciutats del cinturó industrial, a Barcelona a q u e s t a activitat es desenvolupa en unes condicions gairebé clandestines. A part de la singularitat dels

Encants, a m b la seva continuïtat a les Glòries en suspens, i de les parades que es m u n t e n al voltant del Mercat de Sant Antoni, només al mercadillo de la Zona Franca hi pots trobar de-tot-i-més a preus de ganga.

Pantalons texans, de marca desconeguda però de bon portar, a 2.000 pessetes; moda juvenil extremada, d'aquella que es veu a qualsevol discoteca i que diton la pantalla a m i g a , a u n s p r e u s molt a m i c a b l e s ; llenceria, fina potser no, però si molt atrevida, que no gosaríem pagar amb targeta d e crèdit, a 500 pessetes; mitjons, mocadors i samarretes, que sempre en falten al calaix, es poden comprar a pes; i per completar el lot, aquell tornavís que mai no farem servir o un colador xinès per preparar les receptes de la Bona cuina.

Sense cap estratègia comercial planificada, el mercadillo de la Zona Franca és cada cop més popular. De fet, si un el descobreix és perquè algun amic o conegut li n'ha parlat, i normalment bé. A més, si el matí a c o m p a n y a , fa bo de passejar-hi i veure l'ambient.

S'hi arriba amb els autobusos 9, 38, 72 i 109, però el més còmode és anar-hi en cotxe, tot i q u e és difícil trobar aparcament.

juliol 1993

El carrer, com els dies de rebaixes als magatzems, és una riuada humana que avança lentament i a empentes; cal carregar-se de paciència i dedicar-se a observar. A banda i banda, tenderols vistosos i colorides piles de roba; els v e n e d o r s intenten, a crits, atreure l'atenció dels transeünts. Al mig, sense la llicència municipal, immigrants africans i asiàtics venen quincalla, encenedors, tortug u e s , tabac o Levi's de contraban. 1 algunes gitanes.

cabeces d'all, com si volguessin allunyar el perill de la Guàrdia Urbana, que controla una de les vàlvules d'escapament de l'economia submergida i la delinqüència de la ciutat.

A m b tot, cal p o r t a r la cartera a un lloc segur. I si et d e c i d e i x e s a c o m p r a r , t e n i r p r o u m u r r i e r i a per evitar que t'encolomin gat per llebre.

Perquè al mercadillo, amb els preus que hi ha, per força has de quedar satisfet. Si no, no et tornen els diners.

Lo cutre és bonic Hjutre la forma i el contingut, entre el disseny i lo cutre, la Barcelona socialista, post-moderna i olímpica, sempre ho ha tingut clar: ha escollit Capella I Larrea i ha deixat de banda Candel/Huertas/Moreno/Vdzquez...; ha enlairat la gamba del Moll de la Fusta i ha deixat que els xiringuitos de la Barceloneta s'enfonsessin; ha optat per les places dures i s'ha oblidat dels nens i vells que busquen I ombra.

Els nostres governants són fills de poetes; han estudiat a universitats americanes i diferencien els perfums de les olors enganxoses. Són persones fines. Posats a escollir un mirall per veure la ciutat aue construeixen, prefereixen el que reflecteix la imatge inerta i buida de la Vila Olímpica, a les concorregudes i populars parades del mercat de Sant Antoni o del mercadillo de la Zona Franca.

Joan Creus

Assalt al Lokal: la intolerància ataca de nou Redacció El carrer de la Cera aglutina alguna cosa més que rumbes catalanes. S'ha convertit en un punt de referència indispensable per als m o v i m e n t s alternatius. Hi trobem el restaurant "El Escondite", el món del cinema de "Celuloide" i el Lokal. Un bon grapat de gent, integrada al barri, que el passat primer de juny va patir un greu ensurt. Un grup de vuit "caps rapats" van atacar la seu del Lokal, t r e n c a n t v i d r e s i amenaçant la gent que hi havia.

Van repetir l'acció contra la del costat, "Celuloide". Al dia següent, van a m e n a ç a r d e mort els propietaris del restau-

rant "El Escondite", també al carrer de la Cera. Un d'ells es va identificar com el fill d'Alberto Royuela, conegut per la seva ideologia ultradretana.

Segons ens explica Ifiaki Garcia, del Lokal, mai no hi havia hagut cap tipus de problema. Fa sis anys que els membres de l'Ateneu LLibertari del Poble Sec van crear el Lokal, u n lloc d e trobada de molts grups, botiga i distribuïdora de material alternatiu. El que ara els preocupa és saber si es tracta d'un fet aïllat o forma part d'una estratègia contra els m o v i m e n t s alternatius q u e lluiten contre el racisme i el

feixisme.

La reacció immediata va ser informar el veïnat i convocar una concentració dos dies d e s p r é s . H a n r e b u t la solidaritat de molts col.lectius i entitats del barri i de la ciutat i, com diu Ifiaki, "l'incident ha fet q u e ens d o n é s s i m a conèixer i es creés una certa expectació i complicitat".

Ifiaki Garcia d e n u n c i a l'actitud social i dels mitjans de comunicació davant el problema dels grups neonazis.

Fins ara, "només sembla existir consciència que són baralles entre joves quan els barris haurien de tenir una actitud de prevenció del fenomen del racisme".

Virus: una editorial alternativa

Jornades Anarquisme El C e n t r e Cívic de Sants acollirà, entre el 27 de s e t e m b r e i el 10 d ' o c t u b r e , la t r o b a d a "Anarquisme. Exposició Internacional". A més de quatre exposicions ("Presencia internacional del anarquisme", "Francesc Ferrer i Guàrdia i la Escuela Moderna", Arte y anarquia" i "El anarquis-

mo ibérico"), a les jornades s'hi faran una quinzena de debats amb nombrosa participació internacional i de molts col.lectius alternatius de tot l'estat. També hi haurà una setmana de cinema llibertari i d i v e r s e s actuacions musicals.

Unes Jornades que prometen seriositat.

De l'interès dels col.lectius del Lokal per donar a conèixej els moviments alternatius, Vc sorgir un projecte autònorr d'autoocupació que es va plas mar en l'editorial Virus.

Els seus llibres i còmics e; oden trobar a les llibreries Is temes van des de la lluite del moviment llibertari contrf el franquisme i la insubmissic fins al perill del racisme o leí estampes urbanes d'Azagra Els "best-sellers" són "Sabaté

f

PROGRAMACIÓ PC's a mida

^CRUÏLLA %

d'Espectacles

Festes Majors -Orquestres festes Infantils Ires Comunions Pallassos - Màgia, etc...

C/ Consell de Cent, 467-469, 1er-2a. - 08012 Barcelona Tel. 246 12 88

Guerrilla Urbana en Espana (1945-1960)", sobre la lluita del maquis i la figura de Quico Sabaté, i "Azagra.: Antologia del panfletismo i l u s t r a d o ' , que rememora la transició política a través dels cartells i adhesius realitzats per Carles Azagra.

Entre els seus projectes es troben un e s t u d i sobre la història de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), la repressió a Sudamèrica i un còmic sobre sexisme.

IBBBMH TOTA LA COBERTURA EN SERVEIS PER A L'ESPECTACLE Orquestres- Conjunts -Organistes Havaneres -Disco mòbil Infantils: Pallassos, Màgia etc.

-Karaoke Festa de l'escuma -Equips de sò i llums Tel. (93) 757 40 56

*Facturació, Gestió, Cobraments, Mailings, etc... *Experiència i serietat provades *CLffiNTSDEPRESTIGI,entre ells, laF.A.V.B. Joan ESTOQUERA Tècnic en Software Free-Lance Col.laborador de BIT i membre de l'A.T.I Tel. 351.92.06 (deixar telèfon si contestador)

7

CARRER

Juliol 1993

Cien viviendas desocupadas desde hace tres anos en el Carmel El Carmel soporta una situación increïble desde hace tres anos: tener construidas cien viviendas de promoción pública completamente acabadas y sin habitar. Todo ello a la espera del arranque definitivo del Plan Especial de Reforma Interior (PERI), cuyos afectados han de ir a ocuparlas.

Red accion Si el problema de la vivienda es acuciante en Barcelona, no lo es menos en el C a r m e l . Con el agravante de que en este barrio hace tres anos que unos relucientes bloques de pisos, en la calle Murtra, permanecen sin ocupar. Las razones de tamaiïo desatino nos las expone Francisco Rosales, presidente de la asociación de vecinos del Carmel.

- ^Cómo està el problema de la vivienda en el Carmel?

- No hay manera de conseguirla. La mayoría somos inmigrantes y con muchos hijos que no encuentran pisos en el barrio.

- Però, ^hay pisos vacíos?

- Tenemos 100 pisos que seconstruyeroripara los afectados del PERI y que se habían de entregar a finales del 89. Solo se Ocuparen 14, hace unos dos afios, en la calle Llobregós; los demàs sigueu cerrados.

- ^Y cuàl es la razón?

- El PERI lleva ocho anos de retraso y afecta a

500 familias. Por la falta de presupuesto no se han solucionado las indemnizaciones de los expropiades.

- ^Cómo se han organizado los vecinos?

- Se ha creado una comisión de afectados que tiene un vocal en la asociación de vecinos. Aunque el Patronat Municipal de l'Habitatge intenta negociar con los vecinos uno a uno.

La asociación de vecinos apoya a los afectados y està en contra de los especuladores. Se han dado casos en los que un solar tasado en 16 miUones de pesetas lo ha adquirido el ayuntamiento por 56.

Todo està a la espera d e q u e finalmente el ayuntamiento apruebe el presupuesto para llevar a d e l a n t e el PERI del Carmel y los vecinos afectados (muchos con casas unifa-miliares) puedan llegar a un acuerdo de indemnización o permuta por uno de esos pisos fantasma que hieren la vista del que pasea por u n b a r r i o tan densificado.

Los bloques de pisos fantasma de la calle Murtra.

De jutjat de guàrdia M-^ Dolors Vifias Assistent social i periodista L'agent que vigila la porta, abans que li pugui dir bon dia, m'escridassa "Por la puerta principal; dé la vuelta ai edificio". Em quedo muda front a l'agressio de p a r a u l a i de presència. La moca q u e m'escridassa és un pam i mig més alta que jo, porta uniforme de la Guàrdia Civil i una pistola; és forta i cepada i crida a tots els d e s p i s t a t s q u e pretenen entrar als jutjats per la porta del carrer Comerç.

Volto l'edifici i incomprensiblement em trobo la mateixa agent de la Guàrdia Civil. El p e r s o n a l s'ha acumulat a la porta principal perquè el detector de metalls passa la banda feixuc; deu estar espatllat i fa un soroll irre-

1^

m Escola

Diputació d'Arts 1 de Barcelona

Oficis

Comte d'Urgell. 187 Tel. 321 90 66 08039 BARCELONA

sistible. És per això que la noia encara alça més la veu; no para de donar ordres: que passem, que deixem les bosses, que no ens aturem, fa "venga, venga" a m b la mà p e r q u è ens afanyem. Molts, però, un cop hem entrat, ens a t u r e m , busquem el jutjat de penal núm. 5 i a la planta baixa només indica els números 21 i 22.

Es necessita coratge per d e m a n a r - l i ajuda, però m'arrisco. Em respon a crits "no le entiendo". Se m'acut que sóc a una altra galàxia i poso cara d'aterrar deia lluna, sense cap esforç. Mai no m'havia passat u n a cosa així!. Jo a aquesta noia, no li he fet res, però ella m'acaba castigant i m'aparca a un costat.

Un espontani es posa a fer d'intèrpret; sembla que ho h à g i m assajat p e r q u è la situació es posa còmica i uns

ENSENYAMENTS DE: CERÀMICA, ESCULTURA, JOIERIA, TAPIS, ENQUADERNACIÓ, GRAVAT, CONSERVACIÓ 1 RESTAURACIÓ PICTÒRICA, CONSERVACIÓ 1 RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA 1 GEMMOLOGIA.

q u a n t s curiosos ens miren sense dissimular. L'intèrpret espontani ho fa bé, domina els dos idiomes i és graciós. Riu i em comenta que la noia policia "la té ben posada", em penso que parla cíe la matriu, i jo estic e s p e c i a l m e n t sensible a aquesta mena de comentaris.

Ara començo a fer cara d'atontada. Ho sé, m'ho noto i no ho puc evitar. No hi ha color. La noia en qüestió em dóna mil voltes a la rodona i s e ' m fa u n n u s a la gola d'impotència, just d'impotència i de debilitat.

El judici no es p o t fer perquè falta l'acusat. Hi ha la víctima, la mare de l'acusat, la jutgessa, l'advocat i jo. Com que no és la primera vegada que em passa, jo tonta però previsora, porto un informe per afegir a l ' e x p e d i e n t i estalviar-me d'haver de tomar.

OFERTES COMPLEMENTARIES: SEMINARIS DE RESTAURACIÓ DE MOBLES, ESMALTS, RESTAURACIÓ DE PAPER, AEROGRAFÍA, CERÀMICA DE REFLEXES MATÀL.UCS, PINTURA SOBRE SEDA, CARACTERITZACIÓ DE MARBRES, GRAVAT DE VIDRE A L'ÀCID, ETC...

Pel carrer Princesa amunt, capficada, donant voltes al que m acaba de passar, sento que de l'altra vorera estant, em criden espectacularment de nou: "Senyora!! me oye?".

Paco, l'acusat. Evident, amb un gram de bogeria de més, pretén explicar-me que va al judici... que jo també hi haig d'anar, que ens estan esperant, que la seva mare ja hi és, que va tard perquè treballa, diu q u e fa de m i s s a t g e r , q u e 1 a d v o c a t li ha dit...., q u e anem.... imparableü! "Paco, tio, ves". Ara sóc jo la que alço la veu, "vés i aprofita per perdre't, aquí al mateix Fossar; en aquest estat amb mi no hi comptis, saps, ja t'ho faràs.

Mira, aneu a parir panteres tots plegats, ja nTii ha prou, no?".

El tio es queda d'una peça, "Dios, y ahora a esta qué le pasa..." Doncs ja ho saps.

BREUS • L a construcció de la nova Diagonal començarà el tram GÍòries-rambla del oblenou. La primera fase del Pla Especial comportarà l'edificació de 1.500 habitatges. (13.6.93)

F

e Cent joves es manifestaren a la Fira del Llibre enfront de la caseta de la Llibreria E u r o p a , especialitzada en temes n e o n a z i s i p r o p i e t a t de Cedade. Els manifestants van ser c o n v o c a t s p e r l'organització SOS Racisme.

D e s p r é s d e l'incident, efectius de la policia van protegir la caseta. (13.6.93) e S'inventa r"Aerobus", una proposta de transport urbà per l'any 2000. Se li p r o p o s a r à a l'alcalde Maragall q u e uneixi l'aeroport amb el centre de la ciutat. (13.6.93) e A Barcelona l'índex de natalitat va començar a pujar el 1992, després de 23 anys de descens continuat.

L'any passat es registrà un 5,4 per cent més de n a i x e m e n t s , concebuts l'any de la gran eufòria econòmica i olímpica.

(13.6.93) e E l mes de maig, la Guàrdia Urbana va trobar cinc bidons que contenien cianur a Sant Andreu. A mitjan juny cinc bidons amb dissolvents inflamables a Les Corts. Cada any més d ' u n milió de tones de residus s'abandonen il·legalment i sense cap tipus de control. (14.6.93)

e Dels 13.000 naixements registrats anualment a Barcelona, el 6,2 per cent correspon a fills de mares estrangeres. (15.6.93) • L a G u à r d i a Urbana decomissa divuit animals exòtics a la Rambla.

S'intentaven vendre quatre tortugues, un caimà i 13 camaleons "il·legals". Els animals van ser traslladats al Zoo. (15.6.93) e D u e s de les quatre torres p r e v i s t e s al carrer Tarragona posen en marxa l'eix de negocis més i m p o r t a n t d e la ciutat.

S'oDre un gran interrogant: S'ocuparan les oficines?

S'acabarà el projecte?

(16.6.93) e El poeta Joan Brossa col·loca una gran llagosta al Col·legi d ' A p a r e l l a d o r s .

Brossa ha d e c l a r a t q u e n o m é s té la intenció de poetitzar la façana. (16.6.93)

A més a més hi ha una extensa oferta amb assignatures de DIBUIX, HISTÒRIA DE L'ART, DISSENY, PROJECTES, ETC...

Informació i preinscripcions a partir del 28 de Juny al carrer Urgell, 187 Telèfon: 321 90 56 Fax: 419 00 63

Cmtm «• rOr 21

(Motai

Ananides /fíjmals/ i ^ / Formatges

<

ü

z

o ce

ü

8 <

CARRER

ü

KIOSKO

z

Reproduïm pel seu interès I article publicat per Josep Pernau el passat 20 de juny a "El Periòdica" on glossa la figura de Lluís Reverter, el que fou secretari de la FAVB abans de fer tot això.

o ce

ü

Un chico para todo que se ha hecho mayor Josep Pernau "Es tnn simpàtico que no parece catalan". Se lo decían en Madrid al seiïor Reverter, que ahora regresa a Barcelona, después de mas de diez aíïos en la capital. En Madrid todavía hay gentes que se aferran al tópico del catalan adusto y reservado.

No es el simpàtico oficial, personaje mas nien repelente, que quiere ganarse a los demàs con sus gracias. La simpatia le sale espontànea V ese es un don que la gente sabé apreciar. Si antes de 1979 supo ganarse la confianza de las senoras de Sarrià desde la drogueria, ahora se ha ganado la confianza de las esposas de generales, almirantes, embajadores, jefes de Estado y de Gobierno, y si no las de cardenales y obispos, es p o r q u e los monsenores, de momento, todavía son célibes. Ganada la confianza de la mujer, se tiene ya la del marido.

Derribó muros en el distanciamiento que hace una dècada existia aún entre los militares y la Sociedad civil. Se cuenta que en la víspera del Dia de las Fuerzas Armadas, en 1981, la esposa de un almirante manifestaba en un almuerzo su preocupación por la mancha que había descubierto en el uniforme de gala de su marido, que debía lucir al dia siguiente. La intranciuilidad de la dama llego a oïdos del seiïor Reverter, que corrió a la drogueria de Sarrià y facilito a la senora la fórmula màgica, para que el almirante pudiera lucir el uniforme impoluto. Todas las esposas de almirantes v generales supieron aquel dia de las dotes de aquel sefvor tan simpàtico.

Las tiendas de barrio son una buena escuela para la vida. Loschicoshandeatender al telefono, ir a un recado y llevar la cesta de la \ compra de las seíïoras que la han cargado demasiacio. El senor Luis Reverter es el chico para todo que se ha hecho mayor, que igual ha de atender a los asistentes de una conferencia de paz para Oriente Próximo, a los jefes de Estado de una Cumbre Iberoamericana, que orjaniza el protcKolo de unos uegos Olímpicos, de unos funerales deipadre del Rey o de la visita del Papa.

Ahora se ha despedido de Madrid. "A ver cuando vuelve por aquí, don Luis".

f

Juliol 1993

Apol.lònia Buscabregues

INVESTIGACIÓ PRIVADA

El preu de la "birra" El nostre país és un dels principals consumidors de cervesa de tot el món, i ara que la calor de l'estiu comença a nc5tar-se, no hi ha esport més tonificant que seure en una terrasseta d'un bar a l'ombra d'un para-sol i amb una gerra ben glaçada al davant. Això sí, com qualsevol esport, s'ha de practicar amb precaució i en aquest no només perilla la integritat física sinó també la bona salut de la butxaca.

Les primeres calors, el dia llarg i el final de curs són tres cie les circumstàncies que unides, exerceixen una gran influència sobre nosaltres, que ens p r o v o q u e n l ' i m p u l s irreprimible de tirar-nos al carrer. I a Barcelona no hi ha millor lloc per fer-ho que al centre. Les Rambles i la Plaça Catalunya són el termòmetre de l'ambient barceloní. Els del país i els forasters s'hi donen cita, sense distinció d'edat, sexe, religió, condició social o raça. El rovell de l'ou de Barcelona s'omple de personal divers i decidit a trobar un forat on poder satisfer aquest petit caprici mundà.

Guiada per ac]uest mateix impuls vaig decidir esbrinar que costa la mateixa cervesa a les c|uatre terrasses de la Plaça Catalunya. Em semblava que estanta tocarl'unadel'altracom estan, l'osciLlació de preus no podia ser massa gran, però ... com n'estava d'equivocada!

P o d r í e m distingir dos sectors, ben bé com a la mateixa ciutat: el Bracafè i el Zurich, al sud, són la zona popular i al nord, el Catalunya

Només una?

i el Leman's, representen la zona alta. Ja el públic que s'hi d ó n a cita concorda a m b

Kim Manresa

a q u e s t a distinció. Tant el Bracafé com el Zurich, segurament per la proximitat

amb les Rambles i amb el metro, són punts de trobada habitual d'estudiants i guiris poc exigents amb el tracte i de butxaca fluixa. El preu de l3 cervesa és semblant als dos llocs; 225 ptes al Bracafe i 210 al Zurich (iva inclòs). El servei t a m b é és p r à c t i c a m e n t el mateix: uns cambrers atabalats, poc educats i farts de gent, que et cobren abans del primer glop i que et tiren pels morros el compte que t'han portat a contracor.

A la zona alta no hi ha pas una gran millora en el tracte, tot i que pel preu que et cobren t'haurien d'enretirar la cadira i servir-te amb guants blancsPerò res de tot això, sinó tot el contrari.

Al Catalunya, un cambrer a punt d'aixecar la llebre em va portar una cervesa de barril, de marca no-t'hi-fixis i es va cjuedar 2 ptes de propina pel treball de portar-me el tiquet; tot pel moderat preu de 424 ptes. Al Leman's, on la cervesa tot i ser també de barril, era de marca, em va portar el compte sense haver-lo demanat i el cambrer va assajar un somriure en servir-me la gerra, però vaig haver-mt? d'aixecar i agafar un cendrer de la taula del costat després d'haver pagat l'escandalosa xifra de 477 ptes.

Francament em penso que a partir d'ara em compraré la cervesa al súper i me la prendré al terrat de casa, sense males cares, venedors ambulants, captaires i músics de carrer que, entre glop i glop, passin la bacina.

EL CUARTO FOSC AVUI Es mereix estar al cuarto fosc perquè el passat 20 de juny, a la pàgina 20, publicava una crònica de la 2a trobada de barris i deia textualment: "La t r o b a d a , q u e havia començat divendres al vespre, es va tancar amb un sopar presidit pel cap del govern català, Jordi Pujol, que va reunir 7.000 persones".

La veritat és q u e el president no hi va anar perquè estava reunit amb una sèrie de banquers que li plantejaven que formés govern de coalició amb Felipe Gonzàlez. Però com va poder confondre el redactor el conseller Comas amb el president Pujol? Tots sabem que l'alçada els delata, inversament proporcional al càrrec que ocupen cada un d'ells. O es que potser va escriure la crònica abans de la trobada?

La telefònica Després de l'onada de crítiques que va escampar per tot l'estat per culpa dels famosos 903, ara l'encara monopoli

quan ha denunciat públicament que la guerra de l'aigua estava mstrumentalitzada pels partits. La cançó ens sona a l'època en què es parlava de "l'or de Moscou", i ara ja no n'hi ha, d'or, a Moscou. MalamentSobretot perquè demostra un desconeixement total del moviment associatiu, dels seus components i dels seus comportaments. La ignorància acaba sempre per descobrir-se-

El Pavelló de la República: tots hi eren, a la inaugurac ió

quasi elimina totes les oficines i locals destinats a atendre els clients, aquests clients tan soferts que paguen molt i són mal servits. A Barcelona tanquen la meitat dels centres, quatre dels vuit existents. I a moltes altres p o b l a c i o n s tanquen l'únic servei que hi tenen. No mal servei, sinó cap servei.

Posem doncs al cuarto fosc el senyor Candido Velàzquez perquè ha optat per la línia d u r a , la de m a l t r a c t a r els

usuaris i els treballadors. Les reclamacions seran més difícils de fer i els treballadors aniran d'un costat a l'altre.

Artur Mas És el substitut de Josep Ma Cullel i ja l'hem vist en el ple on es va estrenar com a cap de l'oposició, i s u p e r a sense esforç el seu antecessor.

Però el posem al cuarto fosc perquè ha començat malament

El pavelló de la República A aquest estimat pavelló H passa com a la memòria històrica, que l'obliden molt fàcilment. Ara està ben tancat i abandonat i malgrat la bellesa de les seves línies, fa una trista impressió. Sense gairebé haver viscut, ha entrat en un coma que pot ser llarg i fins i tot irreversible. Nosaltres li fem el nostre petit homenatge i també al seU autor, l'arquitecte Lluís Sert.

Van ser els perdedors ahir i ho són avui. Però fiquem al cuarto fosc als qui reblen el clau amb el seu oblit.

.=

DOSSIER

9

EL

FUTUR URBANÍSTIC DE

BARCELONA

Després de les transformacions patides amb l'excusa dels Jocs Olímpics, equines assignatures té pendents la nostra ciutat? Quin és el futur de l'urbanisme de Barcelona i dels seus barris?

Quines prioritats tindrà i qui en prendrà la iniciativa?

Quan ens fem aquestes preguntes recordem la definició de l'urbanisme concertat que ja fèiem a 'La Barcelona de Maragair (CARRER, novembred e s e m b r e 1992): " L ' u r b a n i s m e concertat a la nostra ciutat es porta a t e r m e e n t r e l ' A j u n t a m e n t i els propietaris de sòl, constructors o grans promotors, i necessita la benedicció de

la C o m i s s i ó d ' U r b a n i s m e de la Generalitat de Catalunya. La seva realització obliga a modificar o a vulnerar les qualificacions urbanístiques del sòl, a u g m e n t a n t el v o l u m de construcció a les zones d'alt rendiment a canvi d'alguna parcel·la o porció de zona verda.'

Per animar el debat us oferim els materials següents: una entrevista amb Joan Antoni Solans, Director General d ' U r b a n i s m e d e la Conselleria d'Arquitectura i Habitatge. Confirmat en el seu càrrec pel nou conseller, Josep M- Cullell, Solans continua tenint a les seves mans el control de tots els plans urbanístics que afecten Barcelona. El

El nou carrer Tarragona deixarà respirar els barris del voltant?

nostre segon convidat és el Primer Tinent d'Alcalde, Lluís Armet, responsable de l'àrea d'Urbanisme amb el regidor d'Iniciativa, Antoni Lucchetti.

Una àrea que, quar\ es va configurar, va trobar, sota l'estora, un d e u t e importantíssim per pagar expropiacions anteriors (7.000 milions de p^setes) i que ha oblidat dotzenes i dotzenes de Plans Especials, els anomenats PERIs. Per enredar més la troca, acaba de dimitir el responsable municipal de Projectes Urbans, Rafael Caceres, perquè no està d'acord amb la paralització que pateix l'administració local.

Les entrevistes foren fetes per Andrés Naya, Eugeni Maduefio i José

Àngel Borlàn. Publiquem també un article del nostre col·laborador habitual, l'arquitecte Ferran Navarro.

No hem cregut oportú demanar al Holding Olímpic, que vajugar un paper tan important en la configuració de la Barcelona Olímpica, que col. laborés en a q u e s t dossier p e r q u è ja s'està esllanguint. No entenem pas com continua obert un xiringuito que només té despeses.

Continuarà tot igual? La planificació del Front Marítim al Poblenou, els criteris exposats per als terrenys de la Sagrera -Sant Andreu - i tot allò que no ens diuen - són la continuació de l'anomenat urbanisme concertat?

oc

CARRER

10

Juliol 1993

Entrevista amb el Director General d'Urbanisme de la Generalitat, Joan Antoni Solans / /

UJ

El TAV hauria d'^arribar a Sants

0)

- Digui'ns quina mena de ciutat tindrem cap a l'any 2000?

o

- A l'any 2000 tindrem un sistema urbà que haurà de treballar ordenadament per a una població de 4'4 milions de persones. No ens assemblarem ens a les grans capitals tipus aris o L o n d r e s , p e r q u è aquestes són ciutats condicionades pel fet de ser capitaisd'estats... Barcelona és una gran plataforma industrial i de distribució orientada cap a Espanya, nord d'Àfrica i la conca mediterrània de! sud d'Europa. Tindrem un sistema productiu semblant al de la Lombardia o a les valls del Po i del Rin.

/ /

- Això és un altre cas. La lògica de construir una estació en el corredor del Vallès és per atendre els trens que passen, els que aniran de Madrid a la frontera, i als que no caldrà ferlos recular per entrar a Barcelona i d e s p r é s sortir. Una estació en aquesta zona no representaria problemes per als passatgers, perquè està ben comunicada amb Barcelona a través del t ú n e l s , trens i carreteres.

oP

- Un dels m o t i u s de confrontació e n t r e certs ajuntaments i la Generalitat en matèria d ' u r b a n i s m e és la discussió sobre qui té competència sobre el territori, e s p e c i a l m e n t per a p r o v a r plans parcials o especials que modifiquen el Pla General.

- Qui condiciona' el creixement: les grans constructores que monopolitzen el mercat,. la indústria automobilística? Per què en els darrers anys només s'han construït carreteres i no mitjans de transport públic?

Permetin q u e els respongui només la segona pregunta. Efectivament, el dèficit d'infrastructures és molt greu. Ens manca una visió metropolitana en sentit ampli, com a principis de segle es va tenir ampliant els trens de Sarrià fins a Sabadell i Terrassa. Necessitem més a q u e s t model, a t e n d r e les necessitats de ía perifèria de Barcelona on se situen les noves activitats i residències, que no reforçar la xarxa interna de Barcelona, bastant dotada d'autobusos i metros.

L'experiència ens demostra que molts d'aquests p l a n s parcials o especials s'utilitzen, no per allò que diu la Ueí, sinó com a mitjà per vulnerar o canviar els plans enerals. Per això la eneralitat demana que els plans siguin d'execució, que es facin sobre projectes urbanístics, que s'executin. 1 quan això s acompleix, els plans s'aproven.

Desenvolupar un pla parcial vol dir q u e l ' u r b a n i t z e n ràpidament, de forma immediata. Allò que es diu, s'ha d'executar. No pot tornar a passar que, com demostra el cas dels famosos PERI (plans especials de reforma interior), es fan i després no s'executen, i això dóna peu a una especulació no desitjada.

g Foto: Ramon Gómez

una especialització de les xarxes ae Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat. Jo confio que la implantació del Tren d'Alta Velocitat (TAV) facilitarà les coses, perquè Renfe podrà d e s t i n a r la seva xarxa alliberada gràcies al TAV dels grans desplaçaments cap a la frontera- al sistema regional o metropolità.

- Ha parlat del TAV. La seva arribada incidirà decisivament a Sant Andreu i a la Sagrera, on es construirà l'estaciü.

- Això s'ha d'estudiar encara. A mi em sorprèn que es doni per fet que aquest és el lloc idoni p e r c o n s t r u i r l'estació del TAV, sense tenir en compte altres possibilitats.

- Com per exemple—

-1 doncs per què no es fa?

- No veig per què el TAV no pot arribar a 1 estació de Sants. Molt a prop d'allà hi ha molta ciutat c o n s t r u ï d a (i buida), al carrer Tarragona. Jo no dic que el TAV no hagi d'arribar a la Sagrera; dic que no és el lloc on ha d'arribar primer. Hauria de ser en una fase posterior, quan la xarxa del TAV estigui molt més consolidada. Ara, quan la prioritat del govern central és comunicar Barcelona i Madrid, abans que Barcelona-França, el lògic fora queel tren entrés a la ciutat a través del Llobregat, i no obligar-lo a fer una volta pel

- Perquè és molt complex i difícil, per raó de l'orgarútzació de les e m p r e s e s de transports, els seus dèficits heretats, la subsidiació del transport... Ara bé, sigui com sigui, és evident que aquest és un p r o b l e m a q u e s ha de resoldre en els propers anys, màxim tres, si no volem ofegar el desenvolupament del nostre model.

- Què és el més urgent?

- Crear una xarxa bàsica de transports sobre la Regió 1, i

"Em sorprèn que una inversió de Renfe estigui amortitzada en dos anys"

"A l'any 2000 tindrem un sistema urbà de 4,4 milions d'habitants"

Vallès per finalment entrar pel Besos! Tot i que pot haver-hi algú que vulgui fer unes inversiones in^ponents foradant CoUserola per fer-lo arribar directament a la Sagrera!

- Quins altres beneficis tindria aquesta opció?

-S'aprofitarien infrastructures ferroviàries ja fetes i d'altres que s'haurien de fer, com la connexió amb el port a través del llit actual del riu (aleshores ja se n'hauria fet el desviament). Això és molt important, perquè volem que les importacions que entrin pel port tinguin un radi i efecte europeus mitjançant el TAV. Aquest traçat ens permetria connectar també amb l'aeroport, de m a n e r a que molts viatgers enllaçarien els vols amb el TAV i a l'inrevés.

Calculem que del V8 milions de passatgers de l'actual pont aen,elTAVsen'emportara V2 milions.

-1 l'estació TAV al Vallès, a Sant Cugat?

"Ens manca una visió metropolitana en sentit ampli"

- Els ajuntaments rebutgen la tutela de la Generalitat, la laminació de la seva autonomia per decidir sobre el territori.

- La i n t e r v e n c i ó de la Generalitat és necessària quan els p l a n s afecten serveis comuns o d'infrastructura.

Això no és cap disminució de l'autonomia municipal, sinó sentit comú. És bo que en tem e s q u e p o d e n ser molt delicats per raó dels interessos en joc, un ajuntament pugui ser alhora art i part. Per evitar això proposem que hi hagi dues instàncies, una municipal que proposa, i una altra general que sanciona. Això és convenient per la necessària netedat del procés, perquè aquest es faci presidit per l'interès general i no per les pressions.

- La s u b r o g a c i ó de competències de la Generalita t

ESTÀS SON LAS ACTIVIDADES QUE PUEDES R E A L I Z A R :

cvón

información y reservas: Tel. 973 621 007 Fax 973 621 067

RAFTING HIDROSPEED DESCENSO DE BARRANCOS EXCURSIONES 4X4 PUENTING GURSILLOS DE PIRAGÜISMO EXCURSIONES A CABALLO

Base y Oficina: Montardit de Baix (Cira. 260) UrbanizacidnBordad'Arnaldo

NEA te facilita el equipo, transporte, y Servicio de monitores

>jaturaie^··· Aventura!!!

NOGUERA EN ACCIÓ

ih^^'f^telefono 973 621 007 JULIO - AGOSTO - SEITIEMBRE Preciós especiales para los lectores de Camr.

Organizamos fines de semana y semana completa de AVENTURA todo incluido.

CARRER

Juliol 1993 sobre l'Ajuntament de Barcelona és l'exemple més greu del que pot arribar a passar en aquest tema?

- El cas dels terrenys de la Maquinista, a Sant Andreu, és paradigmàtic. Fa tres anys que tothom sabia que l'empresa marxava fora de la ciutat. El sorprenent és que l'Ajuntament, que ho sabia, encara no hagi posat en marxa els mecanismes per saber què s'ha de fer en els terrenys deslliurats. I el fet és encara més xocant des del moment en què hi ha particulars, com Travelstead, que, sense que ningú no sabés p e r q u è , promou plans sobre aquests terrenys i exerceix així el que és una competència únicament municipal. No som davant un cas petit ni anecdòtic, sinó que en realitat estem revisant o reestructurant les previsions del planejament de la ciutat.

C o m p r e n c p e r tant q u e l'empresa propietària dels terrenys demani a la Generalitat que tramiti el document.

- Què passarà a partir d'ara?

- La Generalitat ha tramitat els papers presentats per la propietat, que d'altra banda són correctes des del punt de vista legal i de planificació. Un dia d'aquests, el pla sortirà a informació pública. Jo suposo que quan la Maquinista vegi que el procés s'ha reconduït n o r m a l m e n t , tornarà a la tramitació ordinària normal.

- EI moviment associatiu sempre ha defensat la planificació global. El precedent d'aquesta subrogació suposa que n'hi haurà d'altres, i que la Generalitat decidirà sobre el conjunt dels terrenys de la Sagrera - Sant Andreu?

- En les previsions dels tècnics m u n i c i p a l s sobre a q u e s t àmbit hem trobat determinacions que suposen un problema greu sobre la fàbrica d e Mercedes Benz.

També és polèmica la proposta de cobrir les vies del tren, quan fa dos anys només que s'hi va traslladar tota la nova estructura dels tallers del Talgo i tota la nova planta de formació de trens. Em sorprèn que una inversió de Renfe d aquesta envergadura estigui amortí tzada en dos anys, i que plantegin desplaçar-la una altra vegada! D'altra banda, tampoc no em sembla molt idoni que si volem crear espais verds per a la ciutadania, els fiquem a sobre d'una llosa de formigó. I, finalment, algú s'ha p r e g u n t a t si és a q u e s t el moment idoni per plantejar aquestes inversions? En plena cnsi i recessió? Òbviament, jo crec que no. Realment, continuo sense veure clar molts aspectes d ' a q u e s t projecte global.

11

Entrevista amb Lluís Armet, Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona

Seria un error oblidar Testació de la Sagrera -A un any dels Jocs, ^la ciutat funciona com estava previst?

-A u n any dels Jocs no estava previst que hi hauria una crisi econòmica al món occidental. Barcelona gràcies a la inèrcia dels Jocs, sent molt menys la crisi que d'altres ciutats europees. Les úniques ciutats q u e han m o s t r a t d i n a m i s m e en els d a r r e r s mesos han estat Barcelona i Montpeller dins el context europeu.

-^Funcionen les infrastructures creades amb l'impuls dels Jocs Olímpics?

-Jo crec que sí. Es van fer a una escala humana. L'exemple més clar de vertebració urbana d'una obra pública és la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barris.

Un altre exemple és l'Estadi Olímpic. Fer un estadi per 100.000 espectadors hauria estat una estupidesa. Avui, l'empresa municipal que gestiona l'Anella Olímpica hi guanya diners.

L'èxit de les piscines Picornell ha sorprès el mateix Ajuntament. Si hi afegim les piscines de Montjuïc, les de Can Dragó i els cinc quilòmetres de platja del front m a r í t i m , c o n s t a t e m un fenomen nou a la ciutat de Barcelona: que els ciutadans sense bellugar-se el cap de setmana poden gaudir de la seva ciutat. A diférència de fa d e u anys, q u a n Barcelona expulsava els seus ciutadans, ara es crea un cert nivell de qualitat que permet que sigui utilitzada. Aquest és el millor manteniment que hi ha. El més difícil de mantenir és allò on la gent no hi va.

El manteniment de la Via Júlia és perfecte. En canvi a la sortida de la boca nord del túnel d e la Rovira, molt allunyat de la població, es produeixen actes de vandalisme.

L'autèntic vigilant urbà és el ciutadà.

-Alguns projectes lligats a ía transformació olímpica no acaben d'engegar. ^Creu que s'omplirà el carrer Tarragona?

Estem vivint la irrupció de les noves generacions, la "revolució dels instituts", que ens abocarà a aquesta ciutat culta 88-89, q u e eren anys d ' e x p a n s i ó . La inèrcia d e transformació ha fet que les oficines surtin de l'Eixample.

Fa cinc anys, el 46 per cent de les oficines era a l'Eixample, ara hi ha només el 25 per cent. És a dir, les àrees de nova centralitat comencen a funcionar.

S'ha produït una positiva baixada dels preus de lloguer.

Jo crec q u e la nova Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) farà que les oficines s'omplin. Un exemple: l'illa de Winterthur a la Diagonal Ja té col·locat un 63 per cent de la seva superfície.

Hem doblat el nombre de places hoteleres en cinc anys i l'ocupació es manté al mateix nivell, la qual cosa vol dir que hi ha el doble de visitants.

Barcelona ha de ser una ciutat per gaudir-ne. Fa deu anys efs restaurants tancaven el cap de setmana, ara no. Els hotels han abaixat els preus i han creat un tiquet de cap de setmana.

-Les rondes es van endur una gran part de la inversió olímpica 1 ja es comencen a col.Iapsar. Al seu costat, el transport públic va ser marginat. ^Ha estat el parent pobre de la Barcelona olímpica?

-En els darrers anys s'ha fet una renovació íntegra de tot el material mòbil. En canvi hi ha hagut una lentitud absoluta en l'expansió de les línies del metro. El Pla Estratègic deia que Barcelona requeria dos quilòmetres nous de xarxa de metro a l'any. Entre totes les

administracions hem de fer un esforç. S'ha de crear una autoritat única del transport.

Les rondes eren absolutament necessàries. Han creat una poma al voltant de Barcelona. Permeten una racionalització del trànsit i han permès una reducció dels temps dels itineraris. La baixada de l'ús del transport públic és una mala noticia per a la ciutat.

Lògicament, en millorar la circulació s'ha produït una tendència cap a l'ús del vehicle privat.

-Crec que el portal nord de la ciutat necessita elements de força i el pla de la Sagrera permet que sigui la connexió amb la frontera francesa. Seria un error fer un plantejament que deixés en segona instància 1 estació d e la Sagrera. A nosaltres ens interessa tenir una magnífica connexió amb València i el Llevant, u n a connexió privilegiada amb Lleida, Saragossa i Madrid i la connexió amb la frontera.

-Aquest tema ha començat malament amb la subrogació del pla de la Maquinista per la Generalitat.

-Mai no hauria pensat que, estant dialogant, amb n o c t u r n i t a t i t r a ï d o r i a , la Generalitat, fes una subrogació. És un tema massa important.

Des d e la Generalitat es van agafar uns certs compromisos industrials i, com a conseqüència, una tutela urbanística.

-En una situació de crisi hi ha m e n y s d e m a n d a . Però m'agradaria donar una dada q u e em sembla b a s t a n t interessant: en el primer trimestre de 1993 hem donat llicències d'obres majors per 350.000 metres quadrats, més de les que vam donar els anys

meca-ràpid INFORMÀTICA

-Secretariado empresarial -Mecanografia y •otros cursos

Consejo de Ciento 445, 1^ (Roger de Flor) - Telf. 447.30.32 Córcega 534, entr. 2^ (Marina) - Telf. 435.70.58 Rogent 30, pral 2^ (esq. Valencià) - Telf. 245.75.59 Ronda Sant Antoni 9, prai Gunto mercado) - Telf. 329.26.58 Urgell, 156, Entl. 3^ (Mallorca/Valencià) - Telf. 454 86 43

L'Ajuntament no pot ren u n c i a r al q u e és el Planejament urbanístic de última gran oportunitat, com a grandària, que queda a Barcelona.

S'ha de crear un passadís verd. La mversió privada ha de tenir un paper important.

El projecte de Norman Foster era molt atractiu p e r ò els plantejaments tenien una escala que potser no es correspon amb la de Barcelona.

-L'Ajuntament va tenir algun tipus de paper en el projecte del senyor Travelstead?

-Cap. Va ser una iniciativa a b s o l u t a m e n t p r i v a d a . El senyor Travelstead va dir que volia fer més coses a Barcelona i li vam donar una llista de projectes. Ell va encarregar a q u e s t projecte al senyor Foster.

-El tema del pla Sant Andreu-Ia Sagrera ha tomat a posar sobre la taula el tema de les competències urbanístiques entre TAjuntament i la Generalitat.

-El que seria normal és que Barcelona tingués les mateixes competències urbanístiques que Salamanca, per exemple.

Es a dir que pogués aprovar els plans parcials directament.

Per les lleis del parlament de Catalunya això no pot ser. A Espanya, les poblacions d e mes de 50.000 habitants les tenen. Una altra cosa és quan es modifica el planejament general. Llavors es positiu que hi hagi un mecanisme de control dels equilibris generals.

En el cas de la Sagrera és necessària una planificació global. Hi ha molts operadors 1 molt importants, però no ïoden anar cadascú pel seu loc. La resultant de la suma de sis o set iniciatives seria l'anticiutat.

Aquest projecte permetrà anar amb un tempus tranquil, q u e en u r b a n i s m e és molt important. La pressa no és

f

Ramon Gómez

m o Q

La baixada de Tús del transport públic és una mala notícia per a la ciutat

-Paríem d'un altre transport: el tren. La futura estació del Tren d''Alta Velocitat: ^a la Sagrera, a Sants, a Sant Cugat...?

LU

(Passa a la pàgina següent)

12 Cl/e de la pàgina anterior)

UJ

bona consellera.

(0

-En els darrers anys hi ha hagut un excés de planificació ue ha creat expectatives que esprés no es compleixen. No seria necessària una memòria de realització que acompanyés els projectes?

o o

El que seria normal és que Barcelona tingués les mateixes competències urbanístiques que Salamanca^ per exemple. Es a dir que pogués aprovar els plans parcials directament

a

-Estic d'acord. Els projectes haurien d'anar acompanyats de plans de viabilitat. Volem reduir els terminis d'execució dels plans i signar convenis a m b els o p e r a d o r s p e r q u è construei-xin places, zones verdes i urbanització.

-Avui hi ha hagut ple de l ' A j u n t a m e n t . Q u a n t s mil i o n s h a a p r o v a t p e r als PERIS? -Hem aprovat 2.000 milions de pessetes per compra de sòl, més q u e en Erojectes i obres, que son 1.300. a tendència s'ha invertit. Els PERIS són processos tremendament barrocs. N'agafarem cinc o sis i ens hi abocarem de debò.

-Per què no s'ha signat un conveni o creat una oficina única per a tota Barcelona en un tema tan sagnant com el d'aluminosi?

-Nosaltres estem disposats a assumir la informació al c i u t a d à , n o u n a càrrega financera que no ens pertoca.

A tots els districtes on hi ha hagut problemes d'aluminosi, el regidor ha estat al costat dels veïns, movent el tenia.

Des del Govern d e Catalunya han portat una política paternalista equivocada en els seus habitatges públics i no s'han p r e o c u p a t del conjunt. En aquest cas, per part deia Generalitat, no hi ha hagu t subrogació sinó deixadesa de responsabilitat.

-Hi haurà una solució al problema de la gasolinera del Turó?

-Farem tots els esforços de diàleg per trobar solucions satisfactòries per a tothom. Jo m'he compromès en una reunió amb l'associació de veïns a no portar aquest tema al ple i així s'ha fet.

-Quin paper ha de jugar la participació ciutadana?

-El que s'ha fet amb el tema de la Sagrera, per a mi, és un bon model de participació.

-Però depèn del tarannà de cada districte. A Sant An-dreu, material per a les associa-cions, convocatòria del Consell d'Entitats; a Sant Martí, no res.

-(...) El millor model és el 125, una primera reflexió que no té cap vinculació directa de planejament, però permet saber si les p a r t s implicades

CARRER Barcelona, una ciutat aparador

estan d'acord.

-Per evitar els diferents tarannàs, no seria important que els projectes portessin una memòria participativa?

- M ' a g r a d a r i a una idea ragmàtica d e g a r a n t i e s , esprés d'aprovat el projecte, tenir u n s m e c a n i s m e s de seguiment.

g

-Se segueix comptant com a zona verda les fulles dels arbres? Hi ha estadístiques que reflecteixin l'increment real de zones verdes?

-Sí. Sense c o m p t a r els arbres (que representen 5,6 metres q u a d r a t s de verd a efectes de m a n t e n i m e n t ) , l'increment en el període 9192 ha estat dei 32 per cent.

-Quina és la valoració que fa l'Ajuntament de l'audiència pública sobre la campanya "Barcelona estalvia energia?

-L'equip de govern és sensible al tema i està disposat a prendre compromisos. De fet, el primer va ser la ratificació de la "Declaració d'Amsterdam".

-Quina és la fotografia final de la Barcelona del 2000?

-Una ciutat amb una gran cultura, entre les 10 o 12 millors d ' E u r o p a . Estem vivint la irrupció de les n o v e s generacions, la "revolució dels instituts", que ens abocarà a aquesta ciutat culta.

Una ciutat que ha de combinar l'oferta cultural, econòmica i lúdica, a m b la tendresa més profunda de la seva creativitat. L'interrogant que més em preocupa és si no haurem aconseguit reequilibrar Barcelona i no hauran desaparegut els desequilibris amb les ciutats de l'àrea metropolitana. Parlar de Barcelona supera els quilòmetres quadrats estrictes del terme municipal.

Ferran Navarro Arquitecte Quan l'any 1976 es va a p r o v a r el r l a G e n e r a l Metropohtà de Barcelona i d e l s 27 m u n i c i p i s q u e formaven l'entitat metropolitana, els ajuntaments encara n o eren escollits democràticament. Aquest fet va servir per explicar moltes de les "concessions" que el Pla va fer, en el sentit de respectar d e n s i t a t s edificatòries abusives, heretades del passat, per a determinades finques de determinats propietaris, renunciant a afectar-les per a ús públic o a r e d u i r aquelles densitats. En aquell moment ningú no pensava que, 17 anys desprès, encara la ciutat no hauria estat capaç de desempallegar-se d'una herència urbanística que va deixar la dictadura.

Tanmateix, Barcelona ha d'agrair als redactors del Pla General la previsió de reservar terrenys, on s'han pogut realitzar els c a r r e r s , els equipaments i les zones verdes, així com també el fet a u e no s ' h a g i n assolit e n s i t a t s encara més congestives.

L'intent de racionalitzar els recursos i d'equilibrar el territori, que és la base dels objectius del Pla M e t r o p o l i t à , ha estat d u r a m e n t criticat des d e certes instàncies de l'Ajuntament, i també privades, per considerar que totes les reserves de sòl per a ús públic que no es p u g u i n realitzar a curt termini p r o v o q u e n la degradació del teixit afectat, a part de córrer cert risc electora 1 per les expectatives que generen en la p)oblació.

Sense entrar a fons en aquesta discussió, el cert és q u e d u r a n t la d a r r e r a dècada a Barcelona s'han relegat a segon terme aquells intents equilibradors per caure, abraçant la bandera de la dinamització econòmica, de la competitivitat e u r o p e a , d e la modernitat, en unes formes immediatistes de fer ciutat, de vegades oportunistes, on els grans beneficiats han estat alguns operadors privats que han sabut aprofitar l'ocasió.

La poUtica de "fer dutat a pedaços", perdent de vista la globalitat, na incrementat els d e s e q u i l i b r i s territorials i socials a la ciutat, ha fet més evidents les diferències entre la ciutat rica i la ciutat pobre.

Com a la casa de "los nue-

357 77 55

vos ricos" on s'importa la fusta de Guinea per fer els mobles p e r ò es d e s c u i d a si la claveguera funciona, Barcelona va camí de convertir-se en u n a c i u t a t - a p a r a d o r per a turistes cultes i amants de la congestió, a la qual resulti cada cop més difícil viure en bones condicions.

En aquesta ciutat-aparador no hi tenen cabuda aquelles funcions urbanes que no pro-

porcionen u n alt i r à p i d I rendiment econòmic. Així les indústries se'n van de la ciutat, ja sigui per la pressió fiscal o per 1 expectativa d' una requalificació urbanística; l ' h a b i t a t g e p o p u l a r públic és una rara avis a punt de desaparèixer del lèxic u r b a n í s t i c ; fins i tot l'Ajuntament ha posat en venda terrenys que havia adquirit amb aquesta finalitat.

De mica en mica veiem com es van omplint d'oficines, de centres comercials i d'hotels tots els indrets de la ciutat que quedaven lliures, sense que ningú no es pari a pensar què en farem, de tants metres quadrats d'oficines, de tantes places hoteleres i de tantes galeries on comprar de tot si la població minva i també minva el seu poder adquisitiu, si manca la base productiva que ha de s u s t e n t a r el c r e i x e m e n t econòmic.

Quan semblava que ja s'havia aturat la carrera pel lideratge e u r o p e u d e les ciutats, apareixen dues grans operacions, als terrenys de la Maquinista a la Sagrera i als terrenys de Macosa al Poblenou, que pretenen acabar d'esprémer el poc suc que li queda a la ciutat. 1 tornem-ni, més oficines, més hotels, més centres comercials i més aparcaments.

Molta gent busca habitatge fora de Barcelona perquè el sou no li arriba per p a g a r els p r e u s q u e es demanen al mercat, molts petits comerços i indústries tanquen per no fer front a la pressió fiscal. Les g r a n s obres públiques, pagades a preus que doblen els normals per tal de poder-les inaugurar abans dels jocs olímpics, han endeutat per molts anys l'Ajuntament de Barcelona.

Tant q u e ara, a l'hora d'afrontar les petites obres ordinàries que cal fer als barris, o el p r o b l e m a d e milers d'habitatges que cal rehabilitar o substituir, no té diners per fer-ho.

Sense recances nostàlgiques, potser hauríem d'naver defensat més aferrissadament el Pla Metropohtà, amb els seus defectes, abans de deixar-nos enlluernar per una modernitat provinciana que, amb l'excusa d'acabar la ciutat, ha buscat el màxim rendiment privat a cada una d e les operacions q u e ha fet; potser fora millor, d e s p r é s d'aquesta dècada, tenir una ciutat inacabada però nostra.

Residència Jubany s.a.

NECESITASUNTAXI?

BARNA-TAXI stac

L'hotel inacabat de la Vila Olímpica

JuHol 1993

SÚPER OFERTAS SALOU 3.800 IBIZA 29.900 TENERIFE 35.700

ATENAS 38.900 LANZAROTE 40.600 CUBA 76.900

Mallorca, 77, esq. Viiadomat- Telf. 430 62 68 / 322 45 73 Aribau, 127 esq. Rosselló - Telf. 419 32 11

Persones 3a edat -Malalts i post operats Assistència mèdica i sanitària permanent Diagonal, 578 Tel. 209 87 1 5 - 4 1 4 60 49 08021 BARCELONA

Direcció mèdica : Dr. V. Botella Dr. J. Morell

CARRER

Juliol 1993

13

Quedar con Nazario es echar la vista atràs y recordar aquellos anos setenta, aquellos que vivieron la generación conocida como del sexo, droga y rock'n'roU. Àquellas pàginas blanco y negro de la revista "Star" y su profundo olor a prohibido.

"Papus"y "Matarratos". Època de transición, embestidas de grises y los últimos coletazos del franquisme.

Comunas y Janis Joplin...

"Casi todo el mundo me dice que el problema de la plaza y de todo el barrio es la mierda"

Desde la plaza Real, con Nazario Tito Ros Mayo de 1993, a las seis de la tarde y yo en la plaza Real.

El dibujante Nazario tiene un piso en esta plaza. De un portal de madera a una entrada de roídas escaleras que Uevan hasta un primer piso sin timbre. Y adentro, diseno... ^Como querràs el cafè? Solo...

Hace un par de anos que terminé un libro sobre la plaza Real, intenté que el Ayuntamiento me lo publicarà, però a Maria Aurèlia Capmany no le gusto... Estuve casi un afio asomado a la ventana, dia y noche. Ademàs, ya llevo quince afios viviendo aquí y soy un enamorado de la plaza. Has sido testigo de las transformaciones de la plaza y me diràs que ya no existe el mismo ambiente de hace unos anos... Por supuesto, ha cambiado mucho. Por ejemplo el rollo de la droga no es como antes. Se la ha eliminado de la plaza, però igual los que antes estaban por la Real ahora estan por el Born o por el Raval.

Es lo que suele pasar, cuando los ecnas de un lado se van a otro... Ya no hay tanta marginalidad. No tanta como antes, por eso hoy tiene validez este libro que yo he hecho.

Por ejemplo habla de los problemas que teníamos antes, que nada mas entrar en la plaza ya te topabas con el Vasco y cuatro mas vendiendo caballo. Esta calle - me senala la calle Vidre - se ponia toda de negros y blancos vendiendo.

Veías las colas a las cinco de la maíïana o las doce, o a las seis

de la tarde otra vez... Hoy todo esto ha desaparecido, pusieron mucho rollo de policia.

Hay una mayor vigilància....

Sí, aunque stSlo sea como acto de presencia. A veces se ven seis u ocho coches de policia que parece que solo se acerquen hasta aquí para echar un aperitivo o a descansar de dar vueltas por la ciudad. Esto terminarà naciendo la vida imposible. Tengo amigos àrabes y negros y no vienen porque les piden los papeles cada vez, les ponen problemas porque no tienen los papeles en regla, cuando esto es imposible por todo lo que exigen. No es un problema de drogas, sinó de papeles, y es un cofiazo que cada vez que te ven negro o moro o vestido regular te paren... Entonces, ^quién se pasa hoy por la plaza Real? Negros pocos o ninguno, àrabes muy pocos.... Igual otro tipo de extranjeros... Sí, los turistas siguen viniendo y està pràcticamente tranquila... Bueno, la colònia de alcohólicos siempre estan, però imagino que como en todas las plazas públicas...

No puedes echarlos, porque estan ahí. Però igual sí se puede, porque lo mismo que està prohibido estar tirado en los bancos, podrían decirles algo a los que se montan sus picnics con sus litronas bajo las arcadas. A mi no me molestan, lo único que me molesta es la suciedaa. Casi todo el mundo con el que hablo me dice que el problema de la plaza y de todo el barrio es la mierda. Es lo que yo siempre digo la gente echa mierda don-

"Nada mas entrar te topabas con el Vasco, y cuatro mas, vendiendo caballo" de ve mierda. Yo creo que tendría que haber un Servicio extra de limpieza aquí... Però, de todas formas tú sigues siendo un habitual de las terrazas.... No, ya no; primero por el precio y segundo porque no me hacen grada los camareros. En fin, que no... Entonces ^por dónde te mueves, ahora? La verdad es que harà ya cuatro afios que dejé de beber.

Antes yo iba de alcohol duro, però lo dejé porque no me permitía trabajar, ni nada. Y claro, cuando no bebès, un bar es como para una persona que no fuma un estanco. ^Eso quiere decir que estàs desconectado del m u n d o nocturno?

Bastante, es que mi ambiente nocturno antes, cuando estaba conectado, era muy limitado. Por ejemplo a bares como el Otto Zutz o el KGB si he estado ha sido una vez y por un determinado acto. No he sido f recuentador de bares. Yo iba al Kike, estaba dia y noche, porque se encontraba aquí al lado y había un ambiente que me gustaba. ^Ya no existe? No, lo cerraron por àquellas historias medio del Ayuntamiento y medio de limpieza de la zona... Y no sé, mi amigo se va

al Born porque por aquí no hay bares que valgan la pena. No es que no haya un bar de ambiente, es que ni siquiera hay un bar agradable d o n d e te p u e d a s sentar. Tienes el Cosmos en las Ramblas, però nada mas. Aquí mismo, yo estoy màs agradablemente sentado en la plaza del Pi, que en la Real, por el coiïazo de los que te vienen a pedir o los que tocan la trompeta, el saxofón, la guitarra o lo que sea...

Bueno, Nazario, dejando la plaza Real, tú naciste en un pequeno pueblo de Sevilla, Castilleja del Campo, iqué recuerdos tienes de aquella època? En el pueblo estuve hasta los doce afios que me metieron en un colegio de los salesianos... Y me explica Nazario que luego llego a ser maestro en Sevilla, que toco flamenco en Morón, que màs tarde le vendió la guitarra al Sisa, que en el 71 estuvo de profesor en un colegio de Vallbona (Nou Barris) y que en aquella època iba a dar clases con el pelo por la espalda y pintado de rojo, con zapatos de tacón, las ufias tambièn pintadas y estraf alarios modelitos. Me explica como conoció a Mariscal, a los hermanos Farriol, que montaron una comuna en Masnou. Me habla de Max, de Pàmies, de Barceló, de Pau Riba y otros, como los de Madrid: Cesepe, Hortelano, Ouka Lele y Almodóvar. De àquellas antiguas publicaciones como "Star" o "El Viejo Topo" y recordamos el antiguo Zeíeste... Mira, es cuando

cm^ÈN A. Formatger, S.A.

Jamàs el progreso fue tan bello.

•Avda. San Antonio Marfa Claret, 282. Tel: 347 74 66. (Exposición) •Travesera de Dalt, 60. Tel: 219 80 60. (Exposición). «Paseo Maragall, 365. Tel: 420 06 29. (Exposición) •Camelias, 50. Tel: 455 30 09. (Centro Comercial de Ocasión). f~!.iuon>.

se asimila la contracultura, cuando esta cae en decadència. Cuando la cosa està soterrada es cuando para mi, de verdad tiene valor. Cuando se da a la luz ya es cosa de revista "Hola" ó "Diez Minutos" o llàmala " M a d r i d me m a t a " . ^Pero, os seguís viendo los de aquella generación? Sí, con casi todos... Esta casa mía ha estado rehabilitàndüse durante un ano y medio y durante este tiempo he estatio en casa de Javier (Mariscal). Los hermanos Farriol viven en Ibiza y siempre que pueden me vienen a visitar.. ^Y no habeis pensado en hacer algo conjunto? No, cada uno hemos tirado por un camino distinto... Los Farriol, uno de jardinero y el otro vive en Madrid, y pràcticamente no hace nada.

Javier tiene su "super-estudio" y el Roger no sé lo que hace de cine, el Pàmies esta en Granada. En fin, no sé... Yo ya tengo casi 50 anos. A continuacion, Nazario y yo repasamos sus últimos trabajos tanto en còmic, con colaboraciones en "El Víbora" y en "Makoki", como en teatro, ya que ha disenado el vestuario de la obra Braguetas de Àngel Alonso.

Me comenta Nazario que ahora està escribiendo una obra teatral sobre el mundo de los transformistas. Nazario me habla y yo miro dónde estoy.

A través de la ventana se pueden ver las palmeras de la plaza Real. Oye, Nazario ^cómo conseguiste esta casa?

Joder, no veas tú qué historia...

Esta casa estaba dividida en ocho estudiós, vamos, que cada casa era màs pequefla que mi dormitorio. Diez metros cuadrados, una cama y un armarito. Ao|uí vivió durante un tiempo el pintor promesa Claramunt. Vivieron también Toni y Mariona que hoy tienen el Malic; el Sisa, Ocaha y esto era como un corral de vecinas de mariconeo continuo ... Hasta que tiramos los tabiques y Ocana nos pasó su habitación... Hace un par de de anos los duenos me pusieron contra la pared por eso de la especulación, que si compraba la casa o me echaban... Yo entonces tenia la pasta y la compré. Pedí un crédito a la Generalitat y me lo concedieron, de estos blandos, por tener m e n o s d e 90 m e t r o s cuadrados y por ser monumento nacional. Hemos estad o un ano y medio rehabilitando y asi ha quedado... Estupenda.

0) >

UJ

oc I-

z

CARRER

14

Les Cases Regionals a Barcelona: una presència secular (i II)

<

o I0) X

Juliol 1993

Pere Solà Historiador La desfeta política republicana i la repressió contra la nació catalana fanàticament endegada pel nou règim, van fer témer una progressiva instrumentalització a efectes desnacionalitzadors de les institucions i signes d'identitat dels col·lectius regional establerts a Catalunya. Les autoritats del nou règim bé prou que van jugar aquesta carta en repetiaes ocasions. I fins i tot la transició vers la Restauració Monàrquica va estar marcada per intents del artit un temps dominant CD - per capitalitzar el capital foraster a Catalunya a favor d'una concepció determinada de la convivència. Però anem a pams.

Acabada la guerra es constitueixen a Barcelona entitats regionals com la Casa de Covadonga (1945), L'Agrupació Recreativa i CulturaÏAragonesa (inscrita l'agost de 1947), el Centre Cultural Gallec, de les mateixes dates, la Casa de Castella (enregistrada el març de 1948), la Síxrietat Casa Canàries( maig 1948), la casa de Almeria (que s'inscriu el 3 d'abril de 1951), la Societat Cultural i Recreativa Casa Madrid (abril 1952), com també el Centre Fills de Santander (juliol 1952), o la mateixa Llar Asturiana de Barcelona, del mateix mes i any. Al costat d'aquestes

E

"cases regionals" més o menys oficials, apareixen g r u p s folklòrics i d esbarjo relacionats amb la cultura de l'origen de l'immigrant. Així tenim la coral Cantigas e Aturuxos (novembre de 1947), o la coral Noites de Luna (desembre de 1950) o encara el Club Artístic Cultural i Esportiu "La Nosa Terrifia" (gener de 1950), o -canviant de referencial geogràfic- el Club Taurí L'Ancíalús, inscrit el mes de novembre de 1947.

Posteriormente eixiran la Penya Cultural Recreativa Gallega (1958), la Casa de Jaén (1959), la Casa de Cuenca(1960?),el"HogarCastellanoLeones" (abril 1961), el Cercle Malagueny (1961) o eF'Hogar Extremefio"(1962). Algun eco llunyà d'afinitats bèl·liques ens arriba encara a traves de la constitució de la Germandat d'Excombatents del Districte IV (Divisió de N a v a r r a de Catalunya) l'any 1964. L'any 1957 (agost) el bisbat aprova una unió de "veteranos que no reciben pensión", la Germandat de Requetés Tradicionalistes d'ultramar i d'Àfrica.

També cal comptabilitzar nombroses g e r m a n d a t s de funcionaris del nou règim, generalment sota l'advocació d'algun sant, com és el cas de la G e r m a n d a t de. funcionaris d'Hisenda (des de 1953), o la de l'I.N.P.(1949), o la dels empleats de Correus a la parròquia de la Mercè, aprovada tan aviat com el novembre de 1939.

Les agrupacions d'immi-

grants han adoptat sovint la forma d'entitats folklòricoreligioses, sota l'advocació de Verges, com la de Gràcia (els naturals de Carmona) o -més modernament- la del Rocío. Per exemple a principis dels setanta es manifesta a Gràcia la Germandat de la colònia de Carmona a Catalvmya, integrada per unes tres mil persones (A.D.B., Associacions Eclesiàstiques, H. Hermandades: Herm a n d a d de Carmonenses Residentes en Barcelona, de Nuestra Sefiora de Gràcia).

Aquesta entitat havia estat aprovada el 3 de juny de 1967.

Va p r o m o u r e m o v i m e n t s d'agermanament dels ajuntaments de Carmona i Barcelona, aquests glossats per un dels regidors franquistes del moment, el "jefe local del movimiento cíel distrito de Gràcia", Alfonso Bernat López, el qual, en nom dels "carmonenses residentes en Catalufia" glossà en el curs dels actes d'agermanament de 1970 "el esfuerzo, voluntad e ilusión de tantos hijos de estàs benditas tierras de Éspana que aquí vinierony aquí arraigaron", als quals "debe Catalufia gran parte de su esplendoroso presente, pasado y futuro".

de la parròquia de Sant Carles Borromeu, s'hi forma una Germandat de la Santíssima Verge del Mar, aprovada pel bisbe el 25 de febrer 1964.1 a la Parròquia de Sant Jaume, des de novembre del 69, hi ha una agrupació "rodera".

El lligam entre lloc d'origen i veneració d'un determinat sant apareix cop i recop a Barcelona, sobretot d'ençà de la gran afluència de migrants després de la guerra civil. Les confraries que es formen, sovint lligades a cases regionals, reben el beneplàcit de l'Església. Així la Confraria de la Mare de Déu de r Aknudena és aprovada el juny de 1963, a proposta de la Casa de Madrid. Molt abans havia estat aprovada la Confraria de "Nuestra Sefiora Bien Aparecida, patrona de los Santanderinos", a l'església parroquial de la Bonanova, establerta a Barcelona el març de 1952. No oblidéssim, d'altra banda, la Confraria de la Mare de Déu de la Fuensanta, confradia aprovada el desembre de 1960, a proposta de la Casa Regional de Múrcia i Albacete (ADB, E.E., lligall "Confraries").

Al voltant de les cases regionals, sobretot andaluses, un actiu conreu de valors folklòrics té lloc, al mateix temps que s'hi texeixen relacions d'afinitat compatrícia. Així, a la Casa d'Almeria, del carrer de Sant Lluís, 64, i a la jurisdicció

L'actual consolidació de les cases regionals

Divendres, 10

UMMH-MH

TAHURES ZURDOS

AZTEC CAMERA Dissabte, 11

MONCHO Gran Orquestra Cubana

FUEGO DE SEDA ORQUESTRA LITORAL Diumenge, 12

MÍIING

JUUO ANGUITA RAFAEL MBO

En el curs dels seixanta, amb l'empenta de les fortes onades immigratòries d'a-quells anys, acabà de cris-tallitzar, a Barcelona i a tots els punts industrials

del país, un associacionisme foraster-andalús, en primer lloc, en vies d'integració. La trajectòria de la mes espectacular de les manifestacions associatives de la cultura de la immigració a Catalunya és coneguda: des de 1971 Bàrbara del Vallès ha estat l'escenari de la Feria d'abril. Amb vint anys d'experiència, l'Ajuntament d ' a q u e s t a loca-litat i la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Cata-lunya (FECAC) havien organitzat aplecs de més de tres milions de p e r s o n e s segons xifres facilitades per la mateixa organització, tot i que de mal contrastar. (D'altra b a n d a , £Com es pot mesurar l'accés recurrent a convocatòries festives com aplecs o festes grosses? ^Us i m a g i n e u la guàrdia urbana cornptant els v i a n a n t s de les Rambles barcelonines el dia de Sant Jordi?).

Enguany aquesta manifestació festiva, la "Feria" d'abriL ha tingut dos escenaris: el mateix de Barberà i Santa Coloma de Gramenet. Amb poderoses subvencions -la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona com a instàncies subvencionadores destacades-, la FECAC ha cornptat per al m u n t a t g e de la Feria de Santa Coloma, a m b un pressupost de cap a 70 milions de pessetes. Vuitanta entitats han parat casa a Santa Coloma, i 25 a Barberà, la majoria del Vallès.

DEBATS POLÍTICS,

OFERTA GASTRONÒMICA, ESTANDS DE SOLIDARITAT, LLIBRERIA, ESPORTS, ANIMACIÓ INFANTIL EXPOSICIONS COGELERIA. METRO LÍNIA 1: ARC DE TRIOMF BUS 19,39,40,41,42,52,55, 14t,N4,N5,N6 BO D'ENTRADA Pels dos dies: 1.000 ptes. amb un suplement diari,venda ois locals d'IC i 0 l'estond de les Rambles de Barcelono.

Entrada diària: 2.500 ptes.

PUNTS DE VENDA D'ENTRADES PELS CONCERTS CASTELLÓ Tallers, 3. Barcelona REVÒLVER Tallers, 13. Barcelona GONG DISCOS Consell de Cent, 343. Barcelona DISCOMANIA Entenço, 117. Barcelona Torrent de l'Ollo, 66. Borcelono Creu Coberta, 94. Barcelono Crtro. Collblanc, 32. L'Hospitalet Avgda. Miraflores, 61. l'Hospitalet Barcelona, 71-77. L'Hospitalet

Iniciativa perCatalunya

10,11 i 12 de setembre de 1993. Estadó del Nord. Barcelona.

Ne te separes de tus queridos« Sí víajas en un Trenhotel, ahórrate una despedída.

Porque ahora puedes pasar la noche en un compaitímento para cuatro personas pagando solamente 2.000 pesetas mas por cada acompanante que lleves.

Para que así no viajes solo.

T r * * * *

l i · l · l t

• Madrid-BorcalMM • Modrid-Paria • Barc·leM·-MilàN-Z·ricli • •«irc·loiMi-S·vilki • Barc^lMM-Màlaga t·t·mm·Puft:

e y

RENFE

•JWCIM

d* vial**.

CARRER Cites i testimonis Cafè de verano sobre Barcelona

16 <

z O

Con determinación se van agrupando las palabras: ahora se disfrazan de adjetivos, pronombres o sustantivos y mas tarde, juegan al escondite entre los adverbios, interjecciones o verbos.

IJJ

Juan Jesús Aznar

ü

de hierro colado, toldos de lona, una barra-quiosco de Así, sin mas, las oraciones madera y un almacén se hilvanan en simples o comparecido a una cabauestas según la necesidad. fla a juego con la baas roglas de la gramàtica van rra d el ba r conf iguran trascendiendo el àmbito de la el peculiar mobiliario poètica aristotèlica para busde este rincón de Barcar en la retòrica, el cómo y el celona. donde expresarse: el dialogo recíproco, la conversación Desde aquí, cerca impersonal e incluso la discude los restos d e la sión reflexiva o apasionada se "civitas" romana, al enriquece ante la taza de cafè aire libre, saboreando en un rumor de tertúlia ciudainfusiones servidas dana. con mil cuidados, o lo que quiera el parroLa plàtica pública està de quiano; desde aquí el moda: se habla de política, de sosiego invita a la condeporte o de lo que sea meversación con el tono nester; se opina con causa de justo de voz; los ojos se pierconocimiento o en la mayor de Ciudad y Federico Mares. den en otros ojos, que se refulas ignorancias, da igual, todo El itinerario para llegar a vale con tal de recobrar la co- este recóndito lugar es senci- gian del sol a traves de gafas municación oral en sus mas llo: cualquier autobús o metro ahumadas; también juega el diversas formas. Una fiebre de ue nos conduzca a la Cate- gesto insinuante, la mímica palabras recorre la geografia ral. Una vez nos encontramos que desvela el deseo de hacerhispana, temperatura de de- frente a la misma, seguimos nos entender. Y de esta guisa, nos disponemos a pasar este baté radiofónico o televisivo, por la calle de la Ciudad hasta fiebre en las calles y en las la plaza de Sant lu, allí se en- verano de efemèrides: veintimentes: por doquier surgen las cuentra la puerta de entrada al cinco afios del mayo del 68, crisis econòmica del 93 y electertulias especializadas o no. patio del Museo Mares. Una Palabras ordenadas y vez hemos penetrado en el dones el 6 de junio; buenos teadjetivadas en las mas diver- mismo, nuestros ojos topan mas para debatir en las tertulias sas jergas. No obstante, desde con un paisaje recogido entre deeste "cafè d'estiu", que al vent el àngulo de esta pàgina qui- columnas romanas y u n bal- puede hurgar en la memòria y siera reivindicar el placer de cón a la calle Tapineria. Y bien, Ilevamos a màs de una la charla sin màs, esa que nace en las estaciones de primaveconclusión, a màs de una espontànea, por ejemplo, en ra / verano, este espacio ciuda- reflexiòn, que ya se sabé, que este impluvio al sol, que une dano se viste de fiesta con un siempre se piensa mejor entre los museos de Historia de la "cafè d'estiu": sillas y mesas amigos y tomando copas.

OC E

<

QQ LiJ

X

D >

a

W

^ Cursos Intensius

LLuís Permanyer, un dels millors coneixedors d e la nostra ciutat, proclama al pròleg que aquest llibre és "un acte d'amor a Barcelona".

"Cites i testimonis sobre Barcelona. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg d e 2.000 anys", editat per La Campana, ens fa viure la història de la nostra ciutat al llarg de 449 perles que acaben definint-la perfectament.

Des d e l'escriptor llatí Gai Plini Segon, passant p e r Cervantes, Unamuno i Hemingway fins arribar a Woody Alien, el Uibre recull les impressions de tan diversos personatges sobre Barcelona.

El llibre encara que només

juliol 1993

fa tres mesos que va ser editat, ja és difícil de trobar i és p e r q u è ofereix u n a documentació tan excepcional que la seva lectura es fa d'allò més agradable.

Elpàjarode la felicidad La darrera pel·lícula de Pilar Miró compta, d'entrada, amb totes les garanties per anar a veure-la: guió de Mario Camus, música de Jordi Savall, fotografia de José Luis Alcaine i la interpretació a càrrec de Merced e s S a m p i e t r o , Aitana Sànchez-Gijón i José Sacristàn.

Seguim la història d'una d o n a q u e arriba a la c i n q u a n t e n a i decideix replantejar-se la seva vida mitjançant una fugida, al mateix t e m p s interior i geogràfica. Aquest exili es reflecteix brutalment en el canvi de paisatge: del verd

de la Catalunya interior a l'aridesa del Sud. Els p e r s o n a t g e s e n s parlen d ' u n món que coneixem bé i que un crític de cinema ha glossat així: "Si l'Espanya tirànica va ser una pedrera permanent d'exilis cap enfora, l'Espanya democràtica segueix essent una font de fugides, però ara cap endintre, cap a Texili interior.

"El pàjaro de la felicidad" explica amb transparència i vigor u n itinerari del nou èxode. És, sense escapar de l'intimisme, una pel·lícula política: u n r e b u i g n o violent, però sí dur i radical, de la vida espanyola d'avui".

Grec 93

d'Anglès durant tot TEstíu. * "Anglès per a tots els gustos" Cursos Generals i Intensius octubre 9 3 - juny 94*

+ Cursos especidlitzdts: Business English Anglès per a Arquitectes Anglès per a Periodistes

Tir ^ •oo·oo· c/Amigó 83 08021 Barcelona tel 209 63 88 i 209 62 45

O·O

"D ·4-· "U oo···oo o r i t l S i l oo···oo

Council 2S§:8S2 L'Institut Britànic a Catalunya

El Festival d'Estiu d e Barcelona s'estén aquest any entre el 28 de juny i l'I d'agost. Si la butxaca els ho permet, perquè les entrades oscil·len entre les 600 i les 3.300 pessetes, els ciutadans d e Barcelona p o d r a n escollir els escenaris de la cita a n u a l q u e m é s els agradin.

Hi haurà espectacle al Teatre Grec de Montjuïc, al Mercat de les Flors, a la plaça del Rei, al ^ Poble Espanyol, a la Casa d e la Caritat, al Palau d'Esports i al Parc d e la Ciutadella.

Convé no perdre's les a c t u a c i o n s d e Carlos Santana (19 de juliol), Kiko Veneno i Rosario (26 d e juliol), les d a n s e s d e l s dervitxos giròvags (24 de juliol) i Hanna Schygulla • >j£'í. ! • • • * ' ' llegint textos de Fassbinder (26 de juliol). !-.-v ^'-^ï:-' Per a més informació, cal trucar al telèfon 301.77.75.

0

\o

• • • • - '-"Irt-if.

• • ^ys\-:'^:

•••".

í'.

CARRER

Juliol 1993

17

Ramon Albó acoge a los "damnificados" olímpicos

Los restos del prodigio Josep Ortiz y J.M. Salgado Siempre que ocurre un prodigio en nuestra ciudad, este es aprovechado por la administración de turno para blanq u e a r la fachada. En la Exposición de 1929 de Barcelona, le toco la mano de pintura a los barraquistas de la Diagonal. Fueron trasladados a lugares alejades del centro de los acontecimientos de la Expo-29; Barón de Viver, Bon Pastor o Ramon Albó fueron sus destinos, lo que popularmente conocemos como 'casas baratas'.

Ramon Albó se construyó en una ladera del Turó de la Peira. Se hizo en tres fases, la primera en el aiío 1929, la segunda en el 42-44 y la tercera en el ano 1954. En total mas de 500 casas ocuparon este nuevo espacio. Una escuela y una iglesia catòlica han sido desde siempre los únicos equipamientos.

Ramon Albó quedaba lejos de cualquier "àrea de nueva centralidad" y tuvo que esperar a que la ciudad fuera creciendo para que los servicios se le fueran acercando. Las casas baratas se construyeron con el único objetivo de esconder las desigualdades que ya generaba entonces una ciudad como Barcelona. Faltos de cualquier tipo de equipamiento, solo les faltaba el olvido de las distintas administraciones

y con éste han podido contar sobradamente.

En 1990 nuevos vecinos llegaron al barrio, procedentès de otras barracas, esta vez venían del Carmelo y llegaron precediendo al prodigio de la dècada de los 90, los Juegos Olímpicos del 92.

La nueva ola Se instalaron en Can Carreras. Desde el primer dia, la asociación de vecinos y vecinas de Ramon Albó se puso a trabajar para conseguir una integracion plena de las nuevas famüias con el entomo. Hoy ya forman parte del barrio.

Sin d\ida estàs familias han mejorado sus condiciones de vida, però no les estan regalando nada. Al tercer mes de ocupar las viviendas, ya suf rieronla primera inundación. Seguidamente han ido apareciendo mil problemas, desde grietas a desperfectos internos de los pisos, a la construcción totalmente deficiente del a l c a n t a r i l l a d o q u e provoca la inundación de cuatro escaleras cada vez que Uueve algo mas de lo normal.

Incluso hay vecinos y vecinas que en caso de Uuvia, cuando salen del ascensor han de abrir el paraguas para entrar en el piso.

El Consell de Districte conoce bien el barrio, pues tiene

Las 'casas baratas' que aiojaron a los damnificados de 1929, alojan hoy a los de los JJOO

la sede casi en la acera de enfrente. Sabé perfectamente de los problemas que existen en Ramon Albó y quizàs fruto de este conocimiento se comprometió con la asociación de vecinos a ubicar un casal infantil en uno de los locales de Can Carreras, para el mes de setiembre de 1990. Han pasado casi tres afios y el casal no se ha ubicado. Y es que les ha pillado el prodigio de estirar mas el brazo que la manga, a este ajuntament. Solo había dinero para los fastos del 92 y ahora solo hay dinero para pagar las deudas del 92.

Mas detalles Però no todo es negativo; en el barrio en los últimos anos se han asfaltado y acondicionado tres calles de las 21 que tiene y se han podido refor-

2- trobada de barris de Catalunya a Montjuïc.

Associats, a la cua Roser Argemí Fer una estona de cua també pot servir per fomentar la vida associativa. I més quan la gent que espera està ben segura de tenir lloc i de prendre un bon sopar molt ben servit - això sí, a tota velocitat i amb un soroll eixordador - com justament va passar a la cloenda de la 2a trobada de b a r r i s de Catalunya, organitzada pel Departament de Benestar Social de la G e n e r a l i t a t de Catalunya, la Favb, la Favibc i la Confavc. Els prop de set mil assistents al sopar aguantaren bé la llarga estona de cua per entrar al tendal que feia de menjador, després de passejarse entre els petards i el fum de les colles de dracs que van fer cabrioles pels voltants del Poble Espanyol.

La t r o b a d a va ser multitudinària, tal com volien els o r g a n i t z a d o r s . A les ponències sobre Solidaritat una. Habitatge la segona i Participació associativa la tercera, s'ni van aplegar unes 600 persones, encara que no totes van poder parlar perquè, com és habitual, mai no hi ha prou temps per fer un debat seriós sobre temes tan importants entre ponents i assistents. La

necessitat de més habitatge de lloguer i d ' u n a major participació van quedar com a conclusions molt genèriques d'una discussió massa curta.

Aviat podrem donar a conèixer el manifest final.

Les competicions esportives van tenir més de 1000 participants, amb una gran majoria de menors de 18 anys.

Les b a l l a d e s , c a n t a d e s , declamacions i grups d'espectacle van escampar música i alegria per tot el Poble Espanyol. Tot era una festa.

Al palau Victòria Eugènia hi havien estands de tota mena, des d'associacions de veïns fins

a casals d'avis, penyes roderes o colles de diables. Però també n'hi faltaven, perquè la xarxa associativa de Catalunya és, afortunadament, molt més nombrosa i plural. Totes les entitats es volien d o n a r a conèixer, volien contactar altres ciutadans que pensen com ells o que es puguin beneficiar de les seves activitats. I aquí rau la i m p o r t à n c i a d'aquestes trobades: les persones deixen el seu i n d i v i d u a l i s m e a casa i comparteixen la vida i els problemes d'altres ciutadans.

Em va saber greu, però, que l'atractiu m u n t a t g e dels estands només servís per unes hores.

I al final l'impressionant sopar de cloenda. La llàstima fou, però, que els parlaments no foren gaire escoltats, sobretot perquè era impossible de sentir-los. Si us p l a u , organitzadors, no ho poseu tan difícil: els polítics no haurien de fer reflexions en un ambient tan sorollós, de cridòries i gresca, ben poc a d e q u a t per a mítings.

Sí, sí, penso que fer cua també serveix per fomentar la vida associativa, s e m p r e i quan els que organitzen la trobada no n'abusin.

mar casi el 50% de las casas del barrio. Es un barrio de vivienda pública en su integridad, que depende del PMl·L La nueva construcción. Can Carreras, tambien pertenece al PMH. Las reformas que se estan realizando suponen un aumento de los alquileres para los inquilinos.

Tambien a las viviendas que quedan libres, se les aumenta el alquiler social del PMH, que en estos momentos se situa alrededor de las 28.000 ptas mensuales.

Es un barrio con una renta media mas bien baja y con los problemas normales, donde no se ha invertido nada para dotarlo de u n a red de equipamientos sociales que le permitiera afrontar estos tiempos de crisis en mejores condiciones.

La drogadicción y la pequena delincuencia han hecho mella entre el vecindario. La

Miguel López

asociación de vecinos està trabajando el tema de una forma valiente y le està dando resultado momentàneamente.

Però si queremos que no exploten en manos de la asociación estos temas, es necesario que el distrito no se duerma, que busque el dinero necesario y el personal que haga falta. Que se ponga en marcha el casal infantil sin mas demora. Que se apoye a los grupos juveniles que estan trabajando en el barrio.

Que se construya, en el antiguo cuartel de la Guardia Civil, un nuevo centro de ajmda a las toxicomanías.

Solo el apoyo decidido y valiente por parte de la administración a los grupos sociales que estan interviniendo en el barrio, juntamente con la puesta en marcha de n u e v o s equipamientos, solo esto puede hacer de Ramon Albo un barrio habitable.

Un pla d'usos per combatre els sorolls Montse Radigales A.V. del Parc Q u a n a la nostra associació van començar a arribar queixes dels veïns per trencadisses de vidres de cotxes o de mobiliari urbà cada cap de setmana i pels aldarulls nocturns, vam reclamar al Districte q u e elaborés un Pla d'Usos per al nostre barri. Aquest pla permetria regular el destí final de la gran zona industrial compresa entre el Parc de la Ciutadella i la rambla del P o b l e n o u , e n t r e la Granvia i el mar, plena de discoteques i bars musicals.

D a v a n t la inacció del

LA NOSTRA

llAR

districte vam estudiar de valent tota la normativa i vàrem trobar un article del PGM, concretament l'article 311 de z o n e s industrials que diu que no s'admet la instal.lació de discoteques i bars musicals sinó és per a ús del personal q u e treballa a la zona.

Havíem trobat que el PGM ja c o n t r o l a v a a q u e s t a situació i el districte no ho tenia en compte.

Q u a n els usos d ' u n a zona es massifiquen, creen molts problemes que es podrien evitar si es planifiqués abans, amb visió de racionalitat. Per tant cal fer un pla d'usos per aconseguir un Darri més vivible.

ASSOCIACIÓ CATALANA "LA LLAR" DE L'AFECTAT D'ESCLEROSI MÚLTIPLE Leiva, 41-43 Tel. 424 95 67 08014 BARCELONA

PASSA A VEURE'NS...ET PODEM AJUDAR

CARRER

18

g

Juliol 1993

Fort Pius dinamitza una plaça en la que no creu

p Del 'nyap' a Les Glòries

ü O (/)

0) < <

Ramon Catafau A.V. Fort Pius A la plaça de les Glòries Catalanes l'administració del senyor Pasqual Maragall amb els seus acòlits, Joaquim de Nadal, Regidor de Sant Martí, José Àcebillo cap d ' o b r e s d'IMPUSA, i altres factòtums que manaren les obres de la plaça de les Glòries, hi han fet tot el que els ha donat la gana sense escoltar gens ni mica els veïns dels barris afectats per aquest important espai públic

Q

de la ciutat de Barcelona.

En poques paraules, on han fet el que ells diuen que és un aparcament disuasori, jquina barra!, el que han fet és una especulació del sòl i s'hi han gastat mils de milions que el municipi necessitava per a coses més peremptòries i més socials que construir un pas elevatper fer-hi a sota un pàrking. És una mena d'edificació amb aparença de presó, que amaga una especulació més de les moltes amb què ens castiga una administració que s'anomena socialista, però que en la

realitat és molt poc social amb els qui la van votar i amb els qui, sense votar-los, han de soportar les injustícies i greuges que es cometen en nom d un socialisme infinitament burlat.

Quan les associacions de veïns, i entre elles la nostra, anàvem a les reunions on ens convocava el senyor de Nadal, exposàvem els nostres temors soDre el q u e pretenien fer perquè vèiem que seria una pífia urbanística i social, ells, molt d o c u m e n t a t s , ens asseguraven que tot el que feien eren millores per a Bar-

Ramon Gómez

celona, deien que fins i tot dins de la plaça hi farien un bosc on totes les espècies autòctones dels arbres del nostre país hi

EL TEU PIS, SENSE OFEGAR-TE

-^

i-

- - #

'vCT

I \v'

f\í.

^•'

m^

A l'hora de comprar un pis, t'adones que els preus pugen, que les entrades són cada cop mes altes ...i al final acabes amb l'aigua fins al coll.

Habitatge Entorn t'ofereix la manera més còmoda de comprar-lo. Pisos de gran qualitat amb pàrking, des de

8.500.000 pessetes i entrades des de 500.000 pessetes. Amb mensualitats a partir de les 50.000 pessetes.

Són habitatges de Protecció Oficial, en règim de cooperativa, amb uns interessos des de 7,5%.

Habitatge Entorn. El teu pis, sense ofegar-te.

Noves promocions a: Castellar del Vallès Cerdanyola Gavà Girona Granollers L'Arboç La Bisbal

Lleida Manresa Martorell Mollet del Vallès Montmeló Montornès del Vallès Ripollet

Sabadell Sant Andreu de la Barca Terrassa Tordera Tonx)ella de Montgrí Vilanova i la Geltrú Viladecans

Promocions en estudi: Abrera El Vendrell Sali (Girona)

Sanr Andi-eii de la Barca Sant Boi de LLohregal Sia. Perpelua de Mogoda

Tarragona Vallx

PER MES LNFORMACIG:

TEL. 310 00*00

Totes les promocions en negreta són exhanrides.

Habitatge Entorn

CCJft

serien represen-tades, on els rierols farien brollar les seves aigües, on les fonts donarien aigua sana i neta, on hi haurien escultures, on les portes serien obertes, on els ciutadans que hi volguessin anar a passejar hi trobarien un retall del bosc que tant enyorem molts de nosaltres.

I de tot això, res de res! El centre de la plaça s'ha transformat en un cagatou de gossos, on una fossa d ' u n p a m de fondària fa de caricatura de rierol, on no hi ha p i n s , oliveres, canyes, ni pollancres, on els rocs són u n perill constant per a les criatures i els g r a n s , on les fonts no brollen i les p o r t e s estan tancades, on no ni ha vigilància i la gespa central està feta una veritable porqueria perquè els gossos, les aigües, els amos dels gossos i els vianants poc curosos ho fan malbé.

En fi que, com ens temíem, l'administració del senyor Pasqual Maragall també ens ha fallat i ens ha enganyat en aquest tema. Això ta que no li puguem tenir confiança per res del que correspon a 1 urbanisme de la nostra ciutat.

Hauria estat molt fàcil que, quan ja tenien feta l'estructura de la plaça i plantats els arbres, h a g u e s s i n deixat q u e . els camins i caminets els marquessin els usuaris; els senyors a r q u i t e c t e s i especialistes haurien tingut la sorpresa de veure com són de racionals i lògics els vianants i usuaris del pas que comunica els quatre cantons, diguem les sortides de l'exterior de la plaça. Però no, de sentit comú res de res, i és així com ens trobem amb obres q u e , q u a n estan acabades, quasi es pot dir que són anti-socials, dificulten les comunicacions, entorpeixen la circulació. És clar que això no importa; la qüestió és ser "original", costi el q u e costi i perjudiqui a qui perjudiqui.

Jo no puc fer res més que felicitar el senyor Pasqual Maragall. Crec que no pot ferho mes malament, gastar més diners i conformar menys la ciutadania amb la confecció d'una obra.

Bé, doncs tot això és el que passa a la malaguanyada plaça de les Glòries Catalanes, i l'associació de veïns de Fort Pius, conscient que això és el que hi ha i el cjue hem de fer servir, ha decidit fer actes i festes populars a dins de la plaça, no per festejar-la, p e r q u è com ja he dit la construcció del p à r k i n g i l'urbanisme és un nyap, sinó perquè com que encara ens queda rancúnia i dignitat, no pararem fins a aconseguir un urbanisme de categoria per a la plaça de les Glòries Catalanes. És per això que cada acte que hi fem serà una afirmació més del nostre rebuig.

ICARRER

Juliol 1993

19

NOTICIARI PROSPERITAT "La Prosperitat" és una publicació festiva i crítica que surt una vegada l'any amb motiu de la Festa Major del barri. Les seves 28 pàgines de format diari estan plenes d'articles, anuncis i, és clar, el

iJ'

reclama un pla d'usos ESQUERRA DE comissió ue tmp)edeixi la concentració 3'aquest tipus de locals.

L'EIXAMPLE

s'aclareix que Norman Foster no ha assistit a cap reunió amb l'A.V. de la Sagrera.

El butlletí de l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample té un apartat central de "Reflexió i Debat" on recull un interessant ventall d'articles publicats a diferents revistes i diaris. D'aquest número destaquem la creació d ' u n a comissió de descans nocturn per lluitar contra els sorolls i molèsties provocats pels nombrosos locals nocturns que té el barri. La dita

SANTANDREU

EOlSAGRERA

mmmmm i

Amb el títol "Planejament Sant Andreu-Sagrera. Així ho vol Sant A n d r e u " , l'extra d'estiu de "Sant Andreu de cap a a peus" dedica tot el número a analitzar el pla que ha de

ma una ciutat més equilibrada i més humana.

GUINARDO

«3XMn*IXÏ W VAl& JO«M Ml

< <

Q GUINARDO

SAGRERA El darrer número de 'Tot Sagrera" fa una valoració de les Jornades Informatives sobre el futur planejament del barri. Es destaca la nombrosa participació, l'absència dels ponents de l'Ajuntament i la complexitat per vertebrar la participació autadana. També es refereix a un article publicat per "La Veu del Carrer" en què

t r a n s f o r m a r el barri els p r o p e r s a n y s . Inclou les posicions de diferents partits polítics (CiU, ERC, IC) sobre el tema. Al seu editorial recla-

L'associació de veïns Joan Maragall/Guinardó ha fet 20 anys. Amb aquest motiu, publica un número especial on trobem les reflexions sobre aquests vint anys, fetes en "una llarga sobretaula", i el futur de l'associació. La meitat del butlletí està dedicat a articles de nou escriptors del barri.

Finalment, trobem un informe sobre l'ordenació de la zona nord del barri.

EL COR ROBAT Antoni Roca, president de l'A.V. del Guinardó

Ningú no és imprescindible i qui ho pensi, s'equivoca" P: La gent no s'acosta a les associacions de v e ï n s . Hauran de muntar un bingo?

Fa vint anys que va néixer l'associació de veïns i veïnes Joan Maragall/Guinardó. Des de llavors, Antoiú Roca hi és.

Aquest veí és u n boletaire expert. Afirma que el millor rovelló es fa a CoUserola i si ell ho diu, deu ser veritat.

R: I què és el que no està en crisi? El p a r t i t polític més unportant que hi ha al país són les associacions de veïns. Si suméssim el n o m b r e d e socis, tindríem més m i l i t a n t s q u e el partit que governa el país.

Pregunta: Els del Guinardó són astuts com una guineu?

Resposta: Hi ha controvèrsia guant a l'origen del nom del Guinardó. Uns diuen que ve d e g u i n e u i d ' a l t r e s l'atribueixen al fet q u e el bandoler Perot Rocaguinarda estava a s s e g u t al Mas Guinardó.

P: Surt car ser membre d'una associació de veïns?

V*/--

P: El parc dels Tres Turons evoca històries llegendàries.

Acabarà essent una llegenda o una realitat?

R: No és car. És una inversió en el teu barri.

polític.

P: S'acusa les associacions de veïns de convertir-se en oficines de recollida de queixes de l'Ajuntament?

R: És curiós que ens trobem amb molta gent que ve rebotada del consell de districte.

Quan se'ls volen treure de sobre, els envien cap aquí.

P: D e s p r é s d e q u a s i uinze anys d'ajuntaments e m o c r à t i c s , "era això, companys"?

a

R:No. No era això. Hi havia més esperances. L'ajuntament està d o m i n a t pels tècnics.

Políticament, hauríem de pod e r elegir d i r e c t a m e n t el regidor del districte i q u e aquest tingués dedicació exclusiva.

Antoni Roca

R: Es va concretant. D'aquí deu anys aquesta muntanya serà desconeguda.

P: Recomani'm un recorregut turístic pel Guinardó.

R: N o és u n b a r r i d e monuments i catedrals. A part d e l'Hospital d e Sant Pau, passejant pel Guinardó pots contemplar l'esperit d una manera de viure de fa temps, d e petites places i racons.

P: I, surt car personalment?

Q u e d e n restes d ' a r q u i tectura indiana i d'estil àrab i també alguna masia, com la torre Garcini.

F: Li agrada viure al seu barri?

R: Em trobo molt bé, encara que no sóc fill d'aquí. Com dic sempre, el Guinardó marca estil, imprimeix caràcter.

Vas pel carrer i saludes la gent.

ü

o 1973-1993 XX^ ANIVERSARI

programa de festes. L'editorial ens parla del quinzè aniversari de la festa i fa una defensa de la recuperació de l'esperit de les festes de poble i de la necessitat de la presencia dels firaires com a element fonamental per a l'ambient de la Festa Mapr.

i

R: No m'ho he plantejat.

Sempre dic que som dels pocs que paguem per treballar. Però ho faig per convencin\ent personal. Si n o existissin, les associacions de véíns s'haurien d e crear. Jo hi crec, en la democràcia participativa, no només anar a votar cada quatre a n y s . A v u i en dia es pot treballar millor d e s d ' u n a associació que des d'un partit

P: Per fer ciutat, també s'ha d'enderrocar?

R: Sí, si volem espais nous.

Però s'han de resoldre els problemes socials que origina.

P: Li han demanat mai un autògraf?

R: No, i no m'agradaria.

L'associació no ha ser una persona. Ningú no és imprescindible i qui no pensi, s'equivoca.

Assemblea de la FAVB A l'assemblea del primer de juliol, convocada per elegir els càrrecs q u e s'havien de renovar de la junta d e la FAVB. El president va resumir les actuacions fetes darrerament i el secretari va explicar el sistema de votació plantejat i com es cobriria el carrer de tresorer, per al qual no s'havia presentat ningú.

Després de les votacions la junta q u e d a de la següent manera: President: Josep Miró i Gilabert.

Vicepresident primer: Joan B.lsart López.

Vicepresident segon: Andrés Naya Cabrero.

Secretari: Jordi Gasull i Batlle.

Vicesecretari: Pere Alsina i Carnè.

Vocals: Pep Martínez i Barceló.

Robert Urgeles i Castejón.

Narciso Ximénez Rojas.

Montserrat Radigales i Jové.

Francisco Martín Casares.

Ferran Martínez i Graó.

El carrer d e tresorer l'exercirà un dels vocals (Robert Urgeles) mentre es troba la persona adient.

CARRER nWIATGES Èmk.

LA PUNTA

T e x t i Foto: S à g a r M a l e i P a s q u a l G ó r r i z

Die Funktíon der neuen Architektonischen Grenzen (La funció de les noves fronteres arquitectòniques) Edificis públics 2: Les gasolineres Si bé és cert q u e la incorporació d e les "àrees m e t r o p o l i t a n e s " a Barcelona fou rebutjada per v e u s crítiques d e s a ' u n cert posicionament d e c o n s e r v a d u r i s m e r o m à n t i c (la idea d e barri-poble), t a m b é h o és q u e altres v e u s veien en l'ocasió u n a posibilid a d d e proyectar en la pràctica la n u e v a m e n t a i i d a d u r b a n a " (L. P u i g "Viejos d o c u m e n t o s p a r a n u e v a s situaciones" Arquifactura 22,1955).

Eren constructors formats a les escoles d e Franckfurt q u e reivindicaven el m o d u s vivendi urbà i la massificació dels mitjans d e transport com u n a moral nova q u e calia estendre d e s d e la pròpia planificació urbanística, d e manera que usaven l'urbanisme a m b u n clar contingut d e p e d a g o g i a social.

Actius a la Barcelona dels 50's i 60's, articularen els seus projectes a l'entorn d e les xarxes dels mitjans d e transport però recalcant-los més com a "instrumentes d e vida y o d o " q u e pel seu caràcter utilitari. Prova d'això és la defensa d e les gasolineres quasi com a centres lúdics on estendre la mentalitat u r b a n a q u e feia G. Ayfre a La urbe comprometida ( C u a d e m o s Arquifactura, 7, 1960): "... el c i u d a d a n o m e t r o p o l i t a n o necesita u n r i t m o d e vida u r b a n o ; n o necesita a q u e l l e s p e q u e n o s p u l m o n e s naturales d o n d e practicar el ocio, los p a r q u e s . M u y al contrario es el m e d i o d e transporte el p r o p i o i n s t r u m e n t o d e ocio y son las gasolineras los centros lúdicos jBasta d e imitar a la N a t u r a l e z a p a r a imitar d e u n a vez a la pròpia urbe!". Es planificaren les n o v e s benzineres com a centres q u e cormectaven p u n t s diversos d ' u n a xarxa metropolitana; o sigui, q u e la seva idea d e lúdic n o tenia res a v e u r e a m b el plaer en els centres lúdico-estètics sinó q u e era "la p r ò p i a dinàmica d e transporte, el p u r o t r a n s p o r t e d e u n p u n t o a otro d e la Ciudad la especificidad del ocio u r b a n o " . Plaiúficar d ' a q u e s t a m a n e r a seria p r o p o r c i o n a r al ciutadà u n a xarxa clarament e s t r u c t u r a d a en la qual es m o u r i a . C o m a crítica cal dir, p e r ò , q u e la m o d e r n i t a t d ' a q u e s t a escola estava a r r e l a d a a la vella idea q u e el n o u ciutadà urbà encara necessitava l'oci, cosa fortament discutible.

Participació Alfons Barceló Normes i institucions també envelleixen i es des;asten. Es important que a seva erosió no es transformi en decadència, sinó que siguin retirades de la circulació o rejoven i d e s i r e n o v a d e s . La p a r t i c i p a c i ó política í ciutadana representa un paper importantíssim de cara a mantenir en forma les institucions. En aquest sentit és essencial que es vagin provant i experimentant formes noves de participació, sense arraconar per complet altres modalitats d'intervenció.

Convé anar-les revisant periòdicament, afinant i millorant. I sempre convé recordar que de vegades s'han d'utilitzar les vies d'emergència. Però seria forassenyat sortir de casa pel balcó o per la finestra, quan no hi ha incendi o terratrèmol que ho justifiqui.

f

Voldria p o s a r u n exemple concret i alliçonador. La televisió pública de Catalunya emet des de fa anys, a l'hora més cobejada pels nens petits, sèries de dibuixos animats carregats d'una violència colossal. Probablement pel que fa a la convivència, solidaritat humana i formació cultural això és un disbarat imniens. Molts ciutadans i organitzacions han expressat el seu desconcert i la seva oposició al fet que un servei públic promogui a q u e s t r e n t a t de cervell i maleduqui els nens de forma tan irresponsable. Si es tractés d'una altra activitat tal vegada es podria argumentar que cal respectar la llibertat d'expressió o el dret d'una minoria a rebre missatges diferents.

Però aquí no és el cas: no veig que es pugui adduir cap motiu raonable per donar suport a aquesta mena de series televisives.

Que jo sàpiga, emperò, la nostra participació no ha servit de res, aquí. En altres circumstàncies una pífia s'ha reconegut i s'ha corregit. Però aquí no. Jo penso que tothom té dret a equivocar-se, però si algú persevera en l'error, hauria de ser deslliurat del seu càrrec, per incompetència cívica. I s'hauria d'exigir responsabilitats a tots els còmplices.

Aquest és un exemple concret de participació. I voldria acabar insistint en què si no es projecten sobre un plànol concret les nostres aspiracions participatives, pot passar el ?ue es deia al París de 968; "Jo participo, tu participes, ell p a r t i c i p a , nosaltres participem, vosaltres participeu, ells se n'aprofiten".