Carrer018

RRER

u

SUMARI • Crònica

• Dossier

• Vida Associativa

Cotxeres Borrell: De macrocomisaria a centre cultural Una historia que no s'acaba mai.

Mentre la part privada està pràcticament enllestida, el centre cultural resta aturat

Venim del Nord, anem al Sud? Un informe complert sobre les experiències de cooperació per al desenvolupament al Tercer Món. Amb una guia d'organitzacions a la pàgina 2 Pàgines 8 a 12

El metro als barris? Dia, mes, any!

El nou Conseller Cullell ha anunciat el desbloqueig del Pla Internacional de Transports (PIT) Pàgina 17

Quan podrem anar al MNAC? El fastuós Museu Nacional d'Art de Catalunya és una font de conflictes ^ Pàgina 6

" ^^I^t^^VlSta Antoni Rabinad: de l'Escola de Barcelona al Mercat de Sant Antoni Pàgina 13

^j porciolisme Josep Mana Huertas ens parla d la vertadera història de l'ex^^f^J*^^ recentment desaparegut ' ^^í^"^^ ?"^ ^^ porciolisme es ^l^^^^°!,^„^"^ P^S>"^ ^^

t JOSÉMARÍADE PORCIOLES Ex-alcalde de Barcelona (1957-1973)

Els veïns i veïnes de Barcelona no t'oblidaTem

2

CARRER Guia d'Organitzacions no Governamentals per al Desenvolupament

Octubre 1993

Aquesta llista d'entitats només pretén ser suggeridora i de cap manera esplais juvenils, grups escolars, associacions de veïns, casals d'avis, comitè exhaustiva. Les dades poden haver variat quan les utilitzeu. de solidaritat-, funcionen amb voluntaris, que sempre hi són ben rebuts.

Gairebé totes les entitats que treoallen per la cooperació al Agrairem aies entitats que estiguin interessades a donar-se a conèixer que desenvolupament al Tercer Món (TM), tant les organitzades com les ens facin arribar les seves dades i els seus objectius per informar millor els iniciatives puntuals engegades pels col·lectius més diversos -parròquies, lectors que ens consultin.

ACSUR. Las Segovias València 366, 2n 3a 08009 Barcelona 459.16.62 Suport financer i tècnic en projectes de cooperació amb països del TM.

Delegació diocesana de missions del Bisbat de Barcelona Bisbe Irurita 5 08002 Barcelona 317.91.94 Cooperació missionera amb grups cristians del TM.

Ajuda en acció Travessera de Gràcia 8, àt 2a 08021 Barcelona 202.11.42 Apadrinaments amb infants del TM.

Entrepobles Feliu Casanova 19, Ir 08028 Barcelona 442.85.62 Cooperació i suport a iniciatives populars a Nicaragua, El Salvador i Guatemala.

Akenaton. Servicio de solidarídad africano Alloza 18, l r 3 a 08016 Barcelona 351.22.93 Campanyes de solidaritat amb els països africans.

ESF. Educació sense fronteres Camp 86, b 08022 Barcelona 412.72.17 Projectes educatius al TM on envia cooperants.

Alternativa solidària Plenty Antonio Ricardos 14, s/àt la 08027 Barcelona 340.43.62 Finançament de projectes do cooperació amb el TM i minories ètniques.

Amazònia Ronda Sant Pere 32, Ir E 08002 Barcelona 268.03.38 Solidaritat amb els indígenes i defensa del seu medi ambient.

Ameríndia Cooperació Llibertat 29, 2n la 08860 Castelldefels 664.29.14 Cooperació en educació i salut amb els pobles indígenes d'Amèrica.

Associació Amistad con el pueblo del Kurdistàn Salvadors 24 08001 Barcelona 383.64.95 Denúncia, solidaritat i cooperació amb el poble kurd.

Associació catalana d'amics del poble saharià Empordà 33, 10a 08020 Barcelona 278.02.94 Solidaritat i cooperació amb el poble saharià.

Associació catalana d'amistat amb Nicaragua Diputació 215, ent la 08001 Barcelona 453.10.03 Difusió de la cultura i promoció de solidaritat activa.

Associació catalana de professionals per la cooperació amb Nicaragua Diputació 185, 3r la 08011 Barcelona 453.64.42 Coojjeració humana i tècnica en educació.

Associació catalana per la pau Diputació 168, Ir la 08011 Barcelona Solidaritat i cooperació amb Cuba, Brasil i El Salvador.

Associació catalana per la solidaritat i la cooperació internacional Elisabets 11, B 2

Federació catalana d'ONGs per al desenvolupament dels països del TM. Elisabets 12 08001 Barcelona 302.64.95 Cooperació per al desenvolupament del països del TM. 08001 Barcelona 318.36.03 Projectes de solidaritat i cooperació.

Associació Catalunya-Líban Xifré 54, pral.

08026 Barcelona 210.24.83 Desenvolupament i cooperació en projectes sanitaris i socials.

CIC. Consell interhospitalari de Catalunya Sabino de Arana 1 08028 Barcelona 330.85.11 Envia cooperants al TM per a temes sanitaris.

Federació catalana del voluntariat social Grassot 2, 2n 08025 Barcelona 258.99.06 Formació de cooperants amb el TM.

Associació Cinco Pinós La Pau 25 08100 Mollet del Vallès Agermanament entre ciutats.

CJB. Consell de la Joventut de Barcelona Princesa 6, ent 08003 Barcelona 315.45.62 Projectes de cooperació internacional entre joves.

Associació juvenil de cooperació al desenvolupament Via Laietana 30 08003 Barcelona 319.01.09 Ajut a països en vies de desenvolupament.

CNJC. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Diagonal 430, Ir 08037 Barcelona 218.46.85 Projectes de cooperació amb el TM.

Fundació Pau i Solidaritat Via Laietana 16 08003 Barcelona 319.85.52 Projectes d'ajut i sensibilització per al desenvolupament al TM.

Campanya 1%. Moviment de l'impost voluntari.

Rambla Catalunya 5, pral 2a 08029 Barcelona 301.40.46 Finançament de projectes de cooperació, formació i sensibilització.

Comitè de solidaritat Nou Barris amb Centramèrica.

Plaça Àngel Pestafia s / n 08016 Barcelona 353.86.44 Agermanament amb barris de Centramèrica.

Germans de l'Home Junta de Comerç 24, pral la 08001 Barcelona 412.38.80 Sensibilització i educació per al desenvolupament al TM on envia cooperants.

Comitè Oscar Romero Roger de Llúria 7, 2n 08010 Barcelona Solidaritat, intercanvi i cooperació amb Amèrica Llatina.

ICCI. Institut català de cooperació iberoamericana Còrsega 299, ent 08008 Barcelona 250.14.09 Finançament de projectes al TM.

Casa del Salvador Rocafort 159, ent 2a 08015 Barcelona Sensibilització i cooperació amb el poble salvadorenc Casal d'amistat Catalunya-Cuba Diputació 88 08015 Barcelona 325.36.56 Cooperació amb Cuba.

CECU. Comitè Espanol de Ciudades Unidas Josep Maria de Sagarra 2 08901 L'Hospitalet de Llobregat 338.36.74 Agermanament entre ciutats i lluita contra la pobresa i les desigualtats.

Fons català de cooperació al desenvolupament Rivadeneyra 6, 10a 08002 Barcelona 317.61.77 Finançament, per part d'entitats i administracions, de projectes de cooperació.

Coordinadora catalana de solidaritat amb Centramèrica Comtessa de Sobradiel 1, ent 2a 08002 Barcelona 301.74.76 Brigades i grups de treball al Salvador, Guatemala i Nicaragua.

Intermón Roger de LLúria 15 08010 Barcelona 482.07.00 Cooperació, ajuda i educació sobre el TM, on envia cooperants.

Defensem Cuba Ronda Sant Pere 44, pral 2a 08010 Barcelona 315.11.06 Campanyes de solidaritat i brigades de treball durant l'estiu a Cuba.

JOBAC. Joves cristians de barris i ambients populars Roger de LLúria 15 08010 Barcelona 318.81.87 Sensibilització, projectes i informació sobre el TM.

Mans unides Rambla Catalunya 32, Ir la 08007 Barcelona 318.08.87 Projectes de cooperació, per al desenvolupament.

j ;

Medicus Mundi Elisa 14 08023 Barcelona 418.47.62 Cooperació sanitària amb diversos països del TM.

I j i j I |

Metges sense fronteres Portal de l'Àngel 1, Ir 08002 Barcelona 412.52.52 Cooperació sanitària amb diversos països del TM.

' ! i I i |

Món-3. Universitaris pel TM Diagonal 690 08034 Barcelona 402.43.25 (tardes) Educació i assessorament tècnic a projectes de cooperació per al desenvolupament.

. ; i i s ]

Moviment 0'7 per a la cooperació amb el TM Rocafort 244 08029 Barcelona 239.47.34 Projectes de cooperació idc>senvolupament amb l'ús de tcx:nologia.

MUEC. Moviment d'universitaris i estudiants cristians Roger de LLúria 126 08037 Barcelona 301.68.02 Sensibilització i cooperació per al desenvolupament al TM. Pallassos sense fronteres Sardenya 513, 7è 4a 450.48.37 Cap nen sense un somriure.

PROIDE. Promoció i desenvolupament amb el TM Sant Joan de la Salle 38 08022 Barcelona 237.71.80 Ajuda i cooperació amb el TM on envia missioners.

SCI-SCCT. Servei català de camps de treball Rambla Catalunya 5, pral 2a 08007 Barcelona 301.42.81 Cooperació amb organitzacions similars d'altres continents, inclòs el TM. Setem. Servei al TM Sant Antoni Abat 49 08001 Barcelona 441.53.35 Camps de treball i agermanament amb pobles del TM. SIPAJ. Racó del TM Rambla Catalunya 5, pral 08007 Barcelona 301.40.46

Sensibilització i cooperació amb el TM. Vetermón Facultat de Veterinària 08193 Bella terra 691.89.50 Formació i assessorament tècnic a programes de ramaderia al TM.

i i

Octubre 1993

CARRER Les cotxeres del carrer Borrell: De macrocomissaria a centre cultural

Redacció Hi ha dos t e r r e n y s de propietat municipal implicats en aquest tema, un a caua banda del carrer Borrell; ara bé, el que més polèmica ha aixecat, d'ençà de l'inici del projecte, ha estat el situat a l'illa entre els carrers Borrell, Viladomat, Parlament i Marquès de Campo Sagrado.

En aquest emplaçament hi van d u e s instal·lacions diferents, amb una zona verda enmig; per una banda, en el tros mes p r o p e r al carrer Borrell hi construeixen un polisportiu amb 250 places d'aparcament.

Els aparcaments ja estan llestos i l'edifici del polisportiu estarà acabat abans de dos mesos. En porta la gestió una empresa privada, Aiguajoc, sota la s u p e r v i s i ó de l'Ajuntament, que posarà els límits de preu a les quotes d'accés a les instal·lacions.

Per altra banda, el tros més a la vora del carrer Viladomat estava destinat a la construcció d'un centre cívic, segons el projecte de l'anv 1989. El pressupost que l'Ajuntament ni adjudicà va ser de 266 milions de pessetes per a la primera fase, que comprenia el període del 1989 al 1991.

Però després de gastar-s'hi aquesta quantitat, el projecte va quedar paralitzat. Segons l'associació de veïns, per falta de diners i d'interès en la construcció d'aquestes instal.lacions, i segons el Districte de l'Eixample, perquè la proximitat d'unes eleccions m u n i c i p a l s que podien fer canviar el consistori no recomanava invertir en un assumpte de tanta envergadura. Després de les eleccions les obres continuaren aturades i dos anys després encara no han

Encara no s'ha acabat del tot la discussió sobre què s'ha de fer en els dos solars enfrontats del carrer Borrell, un ocupat per les antigues Cotxeres de Borrell i l'altre previst per a les oficines de Transports de Barcelona. En un principi semblava que el problema es creava arran de la construcció d'una macro-comissaria de policia, però quan el Ministerio del Interior va decidir canviar de plans, - segurament després de l'atemptat a la comissaria de la Plaça d'Espanya-, tot ha quedat en una simple qüestió econòmica. reprès. El coordinador del districte, el senyor Ricardo Huertas, considera que s'ha de canviar el concepte de centre cívic perquè ja no és actual, i que cal iniciar una discussió c i u t a d a n a sobre el tema.

Aquest, segons ell, és el motiu principal de la inactivitat del projecte, i no p a s la despreocupació i el desinterès que li atribueix l'associació de veïns. Segons el senyor Huertas, "no era just que s'utilitzés el fons d'inversio del districte, uns 150 milions de ptes., per a un equipament que només beneficiaria una part del districte".

Cal rendibilitzar el patrimoni municipal D'altra banda, les raons econòmiques també hi han tingut el seu pes específic, i més ara que la casa gran pretén rendibilitzar econòmicament totes les instal.lacions m u n i c i p a l s . Si bé estava previst que s'hi construís un centre cultural - l'associació de veïns no ha parlat mai de centre cívic en concret -, ara també parlen d'allotjar-hi un Centre de Formació Professional, per aprofitar més racionalment la carcassa de q u a t r e plantes que ja està construïda.

L'àrea d ' E n s e n y a m e n t i l'Ajuntament negocien amb la conselleria d'Educació de la

Història d'un embolic * L'any 1986 els mitjans de comunicació informen que l'Ajuntament de Barcelona ha cedit el terreny per construir una macrocomissaria al solar de les Cotxeres Borrell, solar reivindicat des de fa anys per l'Associació de Veïns de Sant Antoni per fer-hi un centre cultural i social del barri.

L'associació, que demana una entrevista a l'alcalde, és informada pel mateix Pasqual Maragall que l'acord ja està signat amb el ministre del Interior, José Barrionuevo, i queper tant la decisió és irrevocable.

Llavors l'associació adreça una carta al ministre per informar-lo q u e la construcció d'una macrocomissaria en un edifici d'un carrer de l'Eixample, pot tenir molts inconvenients, i alguns de greus com: - Dificultar la sortida r à p i d a de les forces de s e g u r e t a t en u n m o m e n t determinat per atendre una situació urgent. A l'edifici

estava prevista la construcció d'una torre helioport.

- Ser blanc d'un atac terrorista per algun g r u p ultra, perquè és ellloc on hi hauria concentrat tot l'aparell tècnic policial. * L'any 1988 explota una bomba a la caserna de policia de la plaça Espanya, on avui hi ha l'Hotel Plaza. Sortosament, com que la caserna està situada en una zona àmplia, l'ona expansiva fa pocs estralls.

Encara q u e el tema no té resposta i m m e d i a t a , poc després el Ministerio dóna la noticia que no construirà la macro-comissaria al carrer Borrell sinó que serà substituïda per cinc dependències policials administratives, en diferents llocs de la ciutat, i conservarà l'antiga comissaria de la Via Laietana. * Poc temps després de conèixer la determinació del Ministerio del Interior, l'associació, en saber q u e la propietat del solar torna a ser municipal, adreça altre cop la seva reivindicació a l'Ajun-

3 <

ü

z

ciment armat de deu pisos, amb moltes columnes i sostres molt baixos. El solar ha estat s e m p r e reivindicat per l'associació de veïns de Sant Antoni, per fer-hi equipaments per al barri; a l'ultima proposta, per frenar el d e s p o b l a m e n t q u e està patint Sant Antoni, l'associació demanava que s'hi

Dels 25 anys de lluita i treball de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, en fa 20 que esperen el centre cultural de les Cotxeres Borrell.

Estat actual de les obres

Ramon (lónicz

Generalitat per trobar la solució econòmica al centre de EP, perquè és ben clar que la Generalitat hi ha d'intervenir.

Però continua pendent el litigi principal sobre el centre cultural, que ocuparia la resta de l'edií^ici o en compartiria alguna part. L'associació i l'Ajuntament estan d'acord a co-gestionar a q u e s t futur ecjuipament. 1 encara que parlen de cobrir les despeses mínimes i urgents fent pagar als usuaris una quota publica, estan discutint quin serà el sistema de gestió i cjui rebria els diners.

Malgrat tot, no sembla pas que el tema s'hagi d'allargar gaire més. Segons el districte, el projecte estarà a punt aquesta

tardor i les obres podrien començar a finals d'any.

tament perquè al solar s'hi facin equipamentsper al barri.

El mateix any 1988 hi ha una r e u n i ó al Districte de l'Eixample amb la presència del Tinent d'Alcade i responsable d'Urbanisme, Josep Ma Serra Martí, per trobar solucions a les demandes dels veïns.

tament mitjançant el Coordinador del Districte, Santiago Costa, i el regidor de l'Àrea de Descentralització i Participació Ciutadana, Antoni Santiburcio. Arriben a l'acord que l'Àrea aportarà els diners necessaris, en els exercicis 1989-90-91, per inaugurar el Centre Cívic de les Cotxeres Borrell el 1992. En la part del solar que dóna al carrer Borrell es construirà un polisportiu, per cessió a 50 anys a una empresa privada, però es respectarà la proposta dels veïns sobre els preus dels serveis municipals. En les reunions amb els tècnics municipals es fa la distribució de l'edifici l'espai verd que a l'estiu pugui ser utiUtzat per fer-hi actes culturals, el teatre que tingui molts usos per a 325 persones, amb escenari, cabines i sales per guardar el material dels muntatges teatrals, etc

L ' A j u n t a m e n t diu que necessita les Cotxeres durant un any, mentre es construeix la Vila Olímpica, però que abans d'un any les Cotxeres estaran lliures i l'Ajuntament podrà negociar amb els veïns la construcció del centre cultural. * Comencen les gestions entre l'associació i l'Ajun-

Vint anys esperant Pel que fa al solar que hi ha al davant d'acTuest, el que es troba al carrer Borrell numero 20, a l'illa Borrell, Ronda Sant Pau, Parlament i Marquès de Campo Sagrado, encara continua aguantant un esquelet que havia d'allotjar les oficines de Transports ae Barcelona, ben deteriorat després de més de vint anys d'enlairar-se i n ú t i l m e n t a sol i serena.

Durant molts anys els veïns han fet mil especulacions sobre quina mena de necessitats podria cobrir aquest gegant de

* El 1990 exposen a la Casa Golferichs el projecte - que havia estat modificat posteriorment pels tècnics municipals - del futur centre cultural o centre cívic, i la corresponent maqueta.

L'Ajuntament informa que no pot començar les obres

construís un hotelapartaments per a gent jove que hi pugues viure un cert temps mentre aconseguia un habitatge més definitiu.

Darrerament la premsa ha dit que el pla municipal Llars 94 p r e v e u fer en aquest emplaçament habitatges públics, g e s t i o n a t s pel Patronat Municipal de l ' H a b i t a t g e . Com diu el president de Sant Antoni "ens na sorprès saber per la premsa, després de vint anys de reivindicar-lo per al barri, que ara l'Ajuntament es proposa de v e n d r e ' s at]uest solar d e patrimoni municipal, encara que sigui per fer-hi pisos.

Perquè a disset milions de pessetes, la gent jove de Sant Antoni no podrà pas comprarlos. Senyors de l'ajuntament, això no és el que hem estat reivindicant durant vint anys per al barri!".

perquè encara no hi ha partida pressupostària prevista. * A finals del 1990 aprova una partida de 260 milions a compte dels pressupostos del Districte dels anys 1990 i 1991, però sempre amb la paraula que l'Àrea de la casa gran farà les aportacions pertinents. * L'any 1991 comencen les obres, però es veu molt poc provable t]ue el centre cultural estigui llest l'estiu del 1992. * A mitjan 1992 s'aturen les obres perquè el districte ja no te mes diners per destinar-hi, i la casa gran se'n desentén. Ningú no sap com i cjuan les podrà reempendre.

Atjuesta és la història negra d un centre cultural que hauria pogut inaugurar-se el 1992, però q u e d ' a l t r e s empreses olímpiques més importants li han passat al davant. De moment els veïns de Sant Antoni hem d'esperar q u e l'Ajuntament b u s q u i altres solucions per poder veure acabat el centre cultural de les Cotxeres Borrell.

Que tinguem sort.

Joan B. Isart

o oc

ü

CARRER

4

Gràcia-Rock

<

ü

z

o oc

ü

Octubre 1993

Durante la semana de fiestas el Casal Popular de Gràcia había programado una sèrie de conciertos en la calle para los cuales había conseguiao el correspondiente permiso municipal. Se les solicitó a los vecinos que si tenían alguna objeción se pusieran en contacte con el Casal para inten-

tar llegar a un acuerdo; cabé decir que los que pasaron lo hicieron para felicitar esta iniciativa de convertir nuevamente la calle Pere Serafí en un espacio lúdico y juvenil durante las fiestas, lo que no ocurría desde hacía mas de 45 afios.

Curiosamente tras la pri-

El pressupost municipal per al 93 Redacció Amb una reduïdissima assistència de públic, com a molt vint-i-cinc persones que eren majoritàriament premsa i personal de la Casa Gran, el dia 12 de juliol d'enguany l'Ajuntament de Barcelona va fer l'audiència pública per presentar el seu pressupost per al 1993, aprovat definitivament feia pocs dies.

Una petita presentacití tècnica dels més de 200 mil milions de pessetes que gestiona aquesta administració local va donar pas a la intervenció del públic. En Pep Miró, president de la FAVB, va llegir l'escrit acordat a la darrera junta, del qual es desprenia que les audiències públiques convocades en aquestes circumstàncies no serveixen de res i són una simple caricatura del que hauria de ser la veritable participació ciutadana. "L'audiència pública - va dir - s'ha de fer abans

de l'aprovació dels pressupostos i l'Ajuntament na de fer arribar la documentació amb antelació als convocats i ha de fomentar la participació de les entitats ciutadanes per conèixer la seva opinió sobre la distribució dels diners públics. No es compleix l'esperit del reglament de participació" Va dir també que ta FA\A3 no pensava assistir als actes que es fessin en unes circumstàncies semblants.

Poques intervencions més van ser respostes pel regidor Albert Batlle, per a qui l'Ajuntament complia al peu de la lletra el que diu el reglament de participació ciutadana.

La sessió, una mica ensopida, va acabar amb un parlament del tinent d'alcalde Joan Clos, que va voler convèncer els pocs presents que l'Ajuntament de Barcelona és un deís més cars perquè és un dels que més mverteix per habitant, 90.000 pessetes per habitant.

mera jornada representantes del Consell de Districte, a raíz de la queja de un vecino, acudieron al local con la orden de suspender todas las actividades excepto las del sàbado bajo la amenaza de cerrar el local si no era obedecida. De este modo nuestra calle se convertia en el único espacio d e Gràcia donde no se permitía celebrar las fiestas.

En parte por el esfuerzo organizativo llevado a cabo (eaición de carteles y trípticos, alquileres de mesas, sillas, equipo de sonido y escenario, bar, el compromiso con los grupos que debían actuar...) y, en parte, por la resistència a aceptar totalmente una orden ue por el momento en que se esarroUaba parecía totalmente absurda, reunides en asamblea, los jóvenes que forman parte del Casal decidieron que al menos se debía mantener la programación del viernes renunciando a los conciertos entre semana.

El concierto se llevo a cabo a pesar de las nuevas amenazas de cierre y el sabotaje del que el Casal fue objeto por parte del Consell, al ser suspendido el punto de luz. Hacia las once de la noche un funcionario municipal concedió lo que de hecho ya habían conseguido los jóvenes: continuar nasta las once y media.

Esta opción fue aceptada por los miembros del Casal.

En un acto de "seny", optaron por no dar la oportunidad al Consell de Districte y a la Guar-

éiçstí

51 a

CUAKPO

U>& PW)ítar»A&fr,? ^ ^

'«X

PPofttÉlwA ÜSfc.

trr

«r-^

a

dia Urbana de introducir en el programa de fiestas el "ball de bastons" que estaban preparando: salvando de esta manera la continuidad del Casal y la integridad física (la moral ya habia sido vejada) de los cientos de asistentes al concierto.

Lo que no pudieron evitar es que los jóvenes montaran su fiesta alternativa con diferentes i n s t r u m e n t o s acústicos y d e percusión divirtiéndose basta altas horas de la madrugada.

Por mas vueltas que se le dé, la actuación del Consell y la de los vecinos intolerantes resulta incomprensible a todas

luces. Resulta incomprensible que en una Vila en fiestas no se permita hacer conciertos de rock cuando decenas de orquestas estan tocando en el barrio (algunas a menos de 30 metros), y mas si tenemos en cuenta el escrupuloso cumplimiento de todas las normas burocràticas y de horario. Resulta incomprensible que en una Ciudad que se nos vende como de una gran vocación cultural se coarten de esta manera las iniciativas populares juveniles. Tan solo en el marco del ano Miró podemos entender una acción municipal tan surrealista.

EL CUARTO FOSC Xavi Casinos Ja sabem que la dèria d'en Xavi Casinos són els seus articles. Però ens veiem forçats a ficar-lo al cuarto fosc perquè després d'estar parlant amb un portaveu de la FAVB durant d u e s hores, d'enviar-li u n dossier complet de 18 folis i d'explicar-li en diferents llengües que havíem impugnat els plans d e la Maquinista de l'Aiuntament i de la Generalitat, aoncs bé, l'amic Xavi, q u e ha escrit pàgines senceres per explicar la postura de l'Ajuntament, no només ens va dedicar un breu, sinó q u e va d i r q u e la FAVB i l'Ajuntament havien impugnat la Generalitat i, amb un joc de paraules, va silenciar la nostra i m p u g n a c i ó a l'Ajuntament. Al cuarto fosc per desinformador, encara que ros per les presses. Ens consta que el col·lega és u n excel·lent professional, com va demostrar en el seu pas pel "Sant Andreu Exprés i pel servei de

Alberto Fernàndez Díaz

premsa del Districte de Sant Andreu. Xavi, contamos contigo.

Francesc Vicens Hi fiquem t a m b é en Francesc Vicens, el conseller de la trista figura. Mai no riu.

Destaca pels seus silencis.

Passa pels llocs a m b molta discreció, sense deixar rastre.

Es tan humil que no veiem el treball que fa. Gens sectari, ha aconseguit amagar que IC és a l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. És idoni per substituir l'Oriol Bohigas, si és que l'arquitecte del príncep finalment compleix el q u e diu. N o es ficarà mai de peus a la galleda, ja que fa vot de silenci. N o li coneixem cap afició cultural llevat d ' a n a r a totes les i n a u g u r a c i o n s en n o m d e l'alcalde. Quan sapiguem que ha fet alguna altra cosa per als c i u t a d a n s d e Barcelona intentarem treure'l del cuarto fosc.

A ^ f\\\f\r^ V^UUCyd.

Lents de contacte corneals Aparells per a sords

Ruiz Urrea Diplomado: A. Ruiz Beckers Tallers propis per seguiment de les seves ulleres Especialitats en Multifocals (Progresives) Rda. Sant Antoni, 63 Telèfon 454 59 45 Fax 323 31 32

08011 Barcelona

En Xec Per segona vegada castiguem el nostre maquetista al cuarto fosc. Feia temps que sospitàvem que teníem un infiltrat del president de TMB, el regidor Torres, al Carrer i ara no ens queda el més mimin dubte que és el Xec. Al número 17 de Carrer va canviar la gràfica, que aclaria quines línies d'autobusos arriben a les platges, per un anunci de TMB que va col·locar a la tercera pàgina, a la part superior i totalment gratuït! I la veritat és que el dibuixet, a banda de ser masclista per la noia en vestit de bany, no aclareix res.

Li hem vist massa el llautó.

L'Alberto Fernàndez Díaz, conseller portaveu del PEPE, perquè va interpel .lar l'alcalde per h a v e r eciitat el llibre ' H e r m a n a m i e n t o Popular Nou Barris-Boris Vega". Va demanar perquès'havia editat i perquè no van fer en paper satinat i q u a t r i c o m i a . La hipocresia d'Alberto i el seu representat -el PP- no té límits.

Es tracta d'un folletó de 28 pàgines i està redactat pel Comitè de Solidaritat de Nou Barris, que ha construït un parvulari en aquest barri de la ciutat d'Estelí, a Nicaragua.

Volia donar a conèixer rexperiència,i el conseller del d i s t r i c t e va accedir a col.laborar-hi. ^Potser és que el PP creu q u e a les experiències soliciàries només els escau ser editades en tinta negra i ciclostil, i q u e en lloc d e p a p e r s a t i n a t / h a u r i e n d ' h a v e r usat paper higiènic?

Residència Jubany s.a.

LNECESITAS UN TAXI?

Persones 3a edat -Malalts i post operats Assistència mèdica i sanitària permanent

BARNA-TAXI stac

Diagonal, 578 Tel. 209 87 1 5 - 4 1 4 60 49 08021 BARCELONA

Direcció mèdica : Dr. V. Botella Dr. J. Morell

357 77 55

Octubre 1993

La importància de la participació en la vida associativa Els discursos sobre el moviment associatiu es realitzen sovint a partir de consideracions subjectives, determinades per les vinculacions que les persones que els fan tenen amb aquest sector no lucratiu. Les dificultats existents a casa nostra per obtenir informació fidedigna de la realitat de l'associacionisme, deixen poques alternatives. Per no saber, no sabem ni tan sols quantes associacions actives existeixen a Catalunya.

Pep Martí L'associacionisme és el primer esglaó organitzatiu de la societat per decisió pròpia. És a dir, no es forma part d'una associació per altres motivacions que no siguin la voluntat de pertànyer a aquell col·lectiu en concret. L'associacionisme representa doncs un conjunt de voluntats que incideixen en la millora de l'estat del benestar de la col·lectivitat.

L'associacionisme s'ha caracteritzat per la seva incidència en les problemàtiques que es detecten a la societat. El fet de ser una eina de la mateixa societat li permet detectar en primera instància i viure d'a p r o p totes les mancances que es produeixen en el seu entorn més immediat.

Tanmateix incideix en les il·lusions col·lectives que es d e s e n v o l u p e n en a q u e s t entorn. És per tant, com algú l'ha definit, una molt bona "antena social" al servei dels ciutadans.

L'associacionisme esdevé l'element principal que fa que l'individu es converteixi en ciutadà. Aquest element no es produeix només perquè detecta les problemàtiques que afecten ei conjunt, sinó perquè hi actua, en la denúncia i en la resolució, i vol actuar sobre l'arrel que les produeix.

D'altra banda, l'associacionisme no es limita a la reivindicació per la reivindicació. La funció que realitzen les associacions sense afany de lucre és molt més àmplia que la reivindicació i actuen en representació dels interessos i defensa dels sectors menys afavorits de la societat, en la gestió d'equipaments col·lectius, en l'oferta de serveis als associats i a tercers. I, el que és més important de tot, és que tot això ho fa mitjançant la incorporació del treball voluntari, l'ajuda m ú t u a i l'aportació econòmica dels seus membres.

Representa, per tant, el millor canal de comunicació entre la societat i l ' a d m i nistració pública. I aquesta funció de pont, h o m té la impressió que no li és valorada des de l'administració pública en la mesura necessària, ni pel que fa al seu reconeixement ni pel que fa a l'establiment de canals que li permetin consolidar-se. Massa sovint els únics canals establerts són d'ordre econòmic i les administracions no s e m p r e utilitzen els mateixos criteris per a l'atorgament d'aquests ajuts econòmics.

El camí a recórrer Voldria assenyalar aquells elements que al meu entendre posen entrebancs al desenvolupament i consolidació de l'associacionismca Catalunya.

Alguns d'aquests elements són competència de les pròpies associacions i els altres, els ha

5

CARRER

lassemblea de les associacions devéihs de Catalunya manresa, dumenge 2de desembre,1979

<

EDITORIAL

ü

Els "Superlópez" En ple mes d'agost vam saber per la premsa que l'alcalde havia nomenat els sis primers Agents de Promoció Urbana. Amb un règim laboral que no els obliga a dedicació exclusiva, un sou de 350.000 pessetes mensuals, unes competències amplíssimes, que coincideixen amb les que normalment realitzen els àmbits de Via Pública, Urbanisme, Medi Ambient i Districtes, aquests comissionats han de resoldre problemes antics i greus de Roquetes, Poble Nou, el Carmel, els habitatges per a joves a Sant Antoni Encara que amb aquests nomenaments reconeix, a la pràctica, el fracàs de la gestió municipal en algunes àrees 0 districtes, l'alcalde continua el seu funcionament presidencialista i no escull el camí d'analitzar les causes del fracàs i exigir responsabilitats a qui correspongui, sinó que tot i ser temps de crisis, amplia la plantilla nomenant ent de la seva confiança - alguns ex-regidors amb un alanç força negatiu -, els paga uns bons sous per un treball a estones i els encarrega totes aquestes assignatures pendents, que ningú no ha sabut resoldre en deu anys.

Deuen ser una mena de "Superlópez", amb llicència per a tot, excepte per a matar. És un mal precedent si tenim en compte el conjunt de temes que encara té pendents la Barcelona dels barris. Com que el funcionament normal de la maquinària no li és vàlid, 1 alcalde està imposant de mica en mica un nou model de consistori. I com a exemple mireu què passa a Nou Barris: hi ha un Regidor President, un Regidor responsable de la zona nord iara un tercer en discòrdia, un Agent de Promoció Urbana, per a Roquetes.

Si els problemes no s'han resolt des de les àrees ni des dels districtes, si ara fracassen els "Superlópez" (Déu no ho vulgui), quin pas farà després? Mentrestant deixa que la Carta Municipal dormi el son dels justos, la carta que hauria de configurar im consistori democràtic, obert i participatiu, en el qual cada persona pogués complir la seva funció però en el qual, a m o r a , a cadascú li fos exigida la seva responsabilitat. Aquest és l'instrument que l^lcalde ha de negociar, tramitar i aprovar. I en canvi ell continua improvisant, que és una mala drecera.

f

wt'mnKA!

de facilitar l'administració pública.

Des de les associacions s'ha d ' a v a n ç a r en els p u n t s següents: - Afavorir la participació interna d e la majoria dels associats. No hem d'oblidar q u e u n a associació és u n conjunt de voluntats i, per tant, l'aportació de cada membre pot ajudar el conjunt.

- Fomentar la coordinació de les estructures associatives.

Cal avançar en la coordinació horitzontal i no només vertical. És a dir, massa sovint les associacions es relacionen només a partir dels àmbits temàtics en què incideixen.

- Empènyer les associacions a utilitzar els m e c a n i s m e s establerts. La ciutat de Barcelona, per posar un exemple, disposa d un reglament municipal d e participació ciutadana que atorga u n e s competències als ciutadans i, al meu entendre, les associacions no l'utilitzen en la mesura que els està permès.

- Millorar alguns aspectes de gestió i d'informació per avançar en el foment de la participació. En aquest sentit, cal saludar la iniciativa de Suport Associatiu, una de les iniciatives m o d è l i q u e s a Catalunya, que ha editat un manual informatitzat de gestió d'associacions. Així mateix, hem de fer esment de la "Guia de Gestió per Associacions" que ha elaborat INITS. Aquestes dues eines de gestió es distribueixen de manera gratuïta.

Des de l'administració pública cal: - Establir un marc fiscal per n les associacions d'acord amb la fiscalitat d'altres països

europeus. Actualment només disposen d'algunes desgravacions fiscals les entitats declarades d'interèspúblic. Si tenim present que a Catalunya hi ha r e g i s t r a d e s p r o p d e 30.000 associacions i només 114 estan declarades d'interès públic, ens adonarem que el desfasament és considerable.

El fet q u e les associacions estiguin subjectes a la majoria dels impostos és una clara discriminació respecte a d'altres països europeus.

- Establir u n marc legal d'acord amb la societat actual.

R e c o r d e m q u e la LLei d'Associacions (mediatitzada per la Constitució) data de 1964, és a dir que va ser feta sota la Dictadura. Tot i que la Llei d'Associacions pertany al Parlament de l'Estat, no hem d'oblidar que el Parlament d'Euskadi ja fa quatre anys que va aprovar-ne una de pròpia.

- Establir Reglaments de Participació Ciutadana, consensuats amb les entitats associatives del municipi, en els ajuntaments que encara no en tenen, que són la majoria, per tal que les associacions puguin utilitzar-los si ho consideren convenient.

- Posar a l'abast d e les associacions llocs permanents d e formació en gestió associativa i d'informació per a les associacions i els ciutadans que volen participar-hi.

- Establir criteris estables i públics per a l'atorgament de subvencions i signatures de convenis, que impliquin tots els nivells de l'administració pública que tenen relació amb les associacions i, òbviament, escurçar els terminis en què aquestes subvencions es reben.

FAVB Edita: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran 1, 3r 2a 08002 Barcelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941

Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció: Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa M* Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessoR Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi GasuII, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, PepMartí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas Secretària de redacció: Isabel Sànchez Fotografia: Kike Cobos, Ramon Gómez, Miquel López, Rubén Pérez, Marc Vives Portada: Montserrat Catx) Han participat en l'elaboració d'aquest numero: Carles Azagra, José Àngel Borlàn, Apol·lònia Buscabregues, Montserrat Cabo, Carles Carbonell, José Luis

iCARRER Carol, Ester Clamosa, Maria Comín, Núria Fernàndez, Joan B. Isart, Raúl Lira, Pep Martí, Juan Francisco Montalbàn, Nazario, Arcadi Oliveres, Carme Sànchez Palma, Manel Puyal, Margarita Sentís, Manuel Vàzquez Montalbàn, Goya Vivas, Sandra Zahonero.

Administració: Marga Parramon Publicitat: Isabel Mancetx) Disseny i producció: Edicions Sibil.la València 70, entresol 2^ 08015 Barcelona Telèfon: 2262795 Fax: 2263429 Distribució: Servicios Auxiliares Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

Imprès en paper ecològic de 65 grams de Papelera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest número te un tiratge de 20.(X)0 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

z

o oc

ü

CARRER Quan podrem anar al MNAC?

6 <

ü z o oc o

O c t u b r e 1993

LLAMPS I TRONS Vuit mil llamps en vint-i-quatre hores.

Cinquanta litres d'aigua caiguts en trenta segons sobre Barcelona. Un temporal que ha desencadenat una tempesta ciutadana molt forta.

La situació al Museu Nacional d'Art de Catalunya és alarmant. Els mitjans de comunicació porten mesos i mesos oferint xifres, denunciant actuacions i qüestionant el treball realitzat, perquè l'escàndol té dimensions excepcionals.

La situació és tan greu que, després d'un any sense reunir-se, abans de l'estiu Jordi Pujol i Pasqual Maragall es varen veure en secret per tractar la situació del museu, que exigeix mides urgents.

Un llamp ha aturat el país. Sí, si, tot el país. I l'únic mitjà d'informació era el transistor.

En ple mes d'agost les circumstàncies ens recordaven un llunyà 23 de febrer.

Després de l'ensurt inicial, setmanes després, a sobre la taula queden molts interrogants, i moltes preguntes que ningú no respon. Els polítics, mentrestant, despisten dient bestieses o provocant-se entre ells.

Els primers dies les autoritats es donaven les culpes u n s als altres. En el moment oportú no van donar la informació adient i varen ser incapaces de coordinar-se. ^Com és q u e en a q u e s t e s ocasions no funciona una sola autoritat?

Amb les tarifes tan elevades que paguem els usuaris, amb els beneficis que cada any es reparteixen les companyies elèctriques, ^com és que tenen unes instal·lacions tan obsoletes? P e r q u è si bé aquest tall va ser general, hi ha moltes zones q u e pateixen talls sovint i molts ciutadans no reben mai cap explicació ni els mitjans d'informació ho denuncien.

Els mitjans que les empreses elèctriques fan servir per amenaçar que tallaran el subministrament si no (Passa a la pàgina 7)

Carrer Torrijos, 51 08012 Barcelona (93)218 69 66

El Palau Nacional de Montjuïc, seu del MNAC Zeta L ' a n y d e la c u l t u r a viu el q u e s e m b l a el d e s a s t r e cultural d e la Barcelona Olímpica.

Edificis a m i g construir, q u e s'han empassat milers de milions d e d i n e r s , p r e t e n e n ser a u d i t ò r i u m , teatre nacional o centre de cultura c o n t e m p o r à n i a . El futur d e tots a q u e s t s e q u i p a m e n t s és a l'aire p e r q u è n i n g ú n o té p r e s s u p o s t p e r fer-hi front, i tot es d e t e r i o r a . La s i t u a c i ó obligarà les diferents admmistracions responsables a plantejar-se una solució, p e r q u è s'hi b e l l u g u e n xifres enormes.

L'ostentació amb diners públics El M N A C és u n projecte faraònic. Pretén, s e g o n s el seu director, ser el s e g o n m u s e u e u r o p e u d a r r e r a el L o u v r e i ser m é s visitat q u e el m u s e u del Barca! P e r ò d e s d e fa u n a n y les obres estan p a r a d e s , q u a n ja s ' h i h a n i n v e r t i t 7.500 milions d e pessetes, i q u a n p e r a c a b a r - l e s e n f a l t e n 11.500 milions m é s , q u e n i n g ú n o s a p d ' o n sortiran.

D i u e n q u e la d e s v i a c i ó p r e s s u p o s t à r i a s u p e r a els 400 milions i n i n g ú n o d u b t a q u e si els mitjans d e c o m u n i c a c i ó no haguessin informat de l'afer, a m b el ritme q u e p o r t a v a el s e u d i r e c t o r , s ' h a u r i e n s u p e r a t e l s 1.000 m i l i o n s d e d è f i c i t . A r a el P a t r o n a t e s troba en u n a s i t u a c i ó d e b a n c a r r o t a , p e r ò a i x ò n o ha i m p e d i t q u e el mateix director o b t i n g u é s b e n fàcilment u n a bestreta d e 8 milions d e pessetes per cobrir part d e les despeses q u e li ha ocasionat traslladarse a viure a u n a torre modernista

del barri del Putxet.

La pedanteria n o fa e q u i p Xavier Barral va ser n o m e n a t director del M N A C a mitjan 1991. A v u i , n o m é s d o s a n y s d e s p r é s , se h h a n d e s t a p a t tot u n seguit d'afers. H e m s a b u t q u e g a i r e b é tots els q u e treballen a m b ell d e m o s t r e n q u e n o hi estan d ' a c o r d : - Els crítics d ' a r t critiquen la seva actuació e n el "Manifest s o b r e els M u s e u s d ' A r t d e Barcelona".

- Els p r o f e s s i o n a l s d e la r e s t a u r a c i ó d i u e n q u e li falta criteri h i s t ò r i c . P ú b l i c a m e n t h a n d e n u n c i a t q u e "els d a n y s a diferents obres p o d e n ser irreparables".

- Els treballadors p r o t e s t e n p e r l ' a c o m i a d a m e n t d e 36 companys i companyes, i a s s e n y a l e n a m b el dit q u e n o a c o m i a d a la s e v a d o n a , c o n t r a c t a d a fa p o c i a m b u n tracte d e favor.

- Les seves m a n i e s i h o r a r i s estrambòtics obliga a certs t r e b a l l a d o r s a fer h o r a r i d e v e s p r e s , fins a altes h o r e s d e la matinada.

- Molts el titllen d e folklòric i poc seriós perquè, per aconseguir protagonisme, no h a d u b t a t d atribuir a Picasso la q ü e s t i o n a d a a q u a r e l . l a " D e s n u d o femenino .

Entre d o t z e n e s d ' a n è c d o tes sobre la seva gestió, n ' h i ha a l g u n e s q u e exigeixen u n a p r o funda investigació: Col·loca la s e v a d o n a a la B i b l i o t e c a d'Història de l'Art i l'any p a s s a t li d ó n a 2 m i l i o n s d e pessetes a compte d'una traducció d ' u n catàleg que encara ha d e sortir. Té u n xofer, u n a g e n t d e P r o s e g u r q u e fins fa poc era u n a d o n a , q u e fa d e criada p e r a tot al servei del

Marc Vives m a t r i m o n i Barral. I m a l g r a t la delicada situació econòmica del m u s e u , s'ha fet a p r o v a r u n sou m e n s u a l - b r u t - d ' u n milió d e pessetes.

F o r m e n el P a t r o n a t u n total d e c a t o r z e p e r s o n e s , e n representació de les institucions. I, si n o e s t e m m a l i n f o r m a t s , d e s d e la s e v a constitució n o m é s ha d i m i t i t G u s t a u Gili, q u e ha estat substituït p e r Francesc Vicens.

El P a t r o n a t es v a c o n s t i t u i r p e r q u è h o m a n a la llei, i d e u ser p e r q u è facin a l g u n a cosa ja q u e l ' o r g a n i s m e és, e n el fons, el r e s p o n s a b l e d e la gestió. El presideix un home molt o c u p a t , Pere D u r a n Parell, q u e dedica moltes h o r e s al gas i a les seves p l u s v a l u e s , i t a m b é c o n e g u t p e r les seves aficions especulatives (Pla d e la Ribera, Front Marítim...). El s e n y o r D u r a n , p e r ò , n o h a exercit les seves obligacions com a president del Patronat del M N A C sinó q u e h o ha deixat tot en m a n s d e l s e n y o r Barral.

El Patronat q u e mai n o va existir Q u a n v a n sortir les notícies a la p r e m s a i la troca s e m b l a v a prou enredada, alguns components amenaçaren a m b dimitir. Ferran Mascarell va escriure al p r e s i d e n t d i e n t q u e ell n o s e ' n feia r e s p o n s a b l e .

Q u è h a v i e n fet a q u e s t e s persones fins aquell m o m e n t ? H i ha h a g u t u n a g r a n negligència per part del president, però t a m b é per p a r t d e tots els m e m b r e s d e l P a t r o n a t . S'ha demostrat q u e cap d'ells no h a v i a a s s u m i t la r e s p o n s a bilitat q u e li corresponia. I ara, e n m i g d e r u m o r s i realitats q u e q ü e s t i o n e n la gestió tècnica i la gestió econòmica, s e ' n volen

desentendre.

Però els c o m p o n e n t s del P a t r o n a t representen institucions i per tant a q u e s t e s són les responsables, p e r activa i p e r passiva, d a v a n t dels c i u t a d a n s . Tant la Generalitat c o m l'Ajuntament d e Barcelona i el Ministerio d e Cultura.

Cal exigir responsabilitats i m é s informació.

Primer cal demanar responsabilitats personals.

S'ha d e fer u n a a u d i t o r i a q u e expliqui c o m , p e r q u è i e n q u è h a gastat els d i n e r s el senyor Barral. U n a auditoria q u e posi u n a mica d e l l u m a u n projecte ue ha invertit moltíssims i n e r s i, e n canvi, el m u s e u c o n t i n u a t a n c a t , e n t r e altres coses p e r q u è n o està acabat.

P e r ò t a m b é cal d e m a n a r responsabilitats polítiques als m e m b r e s del Patronat. Existeix a casa nostra u n a afició desmesurada a pertànyer a dotzenes de consells d'administració d'empreses púbUques, així com a nombrosos patronats culturals. C o m pot atendre una mateixa p e r s o n a d e u o q u i n z e càrrecs i ser-ne resp o n s a b l e ? D e s p r é s , si v a n m a l d a d e s , no se'n vol responsabilitzar.

3

I falta el d e b a t c i u t a d à sob r e el t e m a . N o hi ha h a g u t p r o u i n f o r m a c i ó pública, no tan sols d e la gestió del M N A C , sinó t a m p o c del model museístic q u e hi volen implantar, si és q u e e n t e n e n . U n a v e g a d a m e s p a r l e n d e cultura n o m é s els " e n t e s o s " i deixen el c i u t a d à del carrer, q u e és el q u i d e veritat finança la cultura q u e fan les administracions, fora del c o m b a t . Però, això sí, li volen fer c r e u r e q u e la cultura serà p e r a tots.

CARRER L'angoixa enfront de l'avortament

7

Octubre 1993

LLAMPS I TRONS (Ve de la pàgina 6)

La consideració de l'angoixa com el quart supòsit despenalitzador en el projecte de llei sobre l'a vortament planteja a l'opinió publica moltes posicions diverses, tant a favor com en contra. El respecte envers el desig de la dona, i / o de la parella, apel·lant a la seva capacitat de sentit ètic, consciència individual i responsabilitat personal pel que fa a les opcions pròpies, queda avalat des d'una posició ètica i professional: perquè sense el desig dels pares, és difícil que el fill esdevingui un ser humà.

Tot i així, des de la pràctica clínica i assistencial, observem una diferència important ja que les d e m a n d e s d interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) comporten un plus d'urgència, de resolució immediata.

p a g u e s , són àgils i eficaços. ^Per què no posen en funcionament un telèfon, tan àgil i eficaç, per informar l'usuari de les causes dels talls de subministrament?.

Els usuaris tenen dret a la informació. I en un cas així és encara més i m p o r t a n t i urgent.

És urgent decidir Ester Clamosa i Margarita Sentís Psicòlogues Algunes de les posicions enfront de l'angoixa com a supòsit despenalitzador de l'avortament deriven, potser, de la confusió entre el sistema jurídic que l'ha de legalitzar perquè ha de despenalitzar una pràctica abortiva que des de fa anys estan duent a terme les d o n e s que d e c i d e i x e n interrompre el seu embaràs - i un model de sanitat pública, preocupat quasi exclusivament en la seva praxi pels fenòmens de caràcter fisiològic.

Introduir el tema de l'angoixa representa reconèixer l'existència, per altra banda innegable, de processos intrapsíquics i mentals en les afeccions subjectives, en aquest cas de la dona embarassada.

Però l'angoixa, que pot ser diagnosticabie com un símptoma o una síndrome en la instauració d'una patologia, no ho seria pas en l'àmbit de la prevenció perquè l'angoixa "per Se" és una afecció consubstancial a l'ésser humà.

El problema que planteja l'angoixa, quan una dona està e m b a r a s s a d a , no seria en relació a la seva existència sinó a la possibilitat que aquesta afecció s'introduís en el procés psíquic i inhibís o precipités la seva presa de decisions.

Només dues opcions Davant l'embaràs, la dona només té dues opcions: una, la

interrupció, que comporta l'acceptació de p e r d r e la possibilitat de tenir un fill i, en el millor dels casos, suposa desenvolupar un procés de dol que permeti elaborar aquesta pèrdua.

Una altra, la continuació del procés de gestació i del part, que comporta haver d'assumir la fundo de la maternitat i / o la paternitat, en el cas d'una parella. Això significa que la d o n a e m b a r a s s a d a ha d e desitjar: tenir, mantenir, estimar i educar un fill.

Com a psicòlogues que exercim la nostra professió a l'àmbit de la planificació familiar, volem fer saber a l'opinió pública q u e la situació d'embaràs esdevé un període crític per a la dona perquè ha d'enfrontar-se a m b canvis biològics, psicològics i socials.

Aquest és un criteri de risc que, segons el nostre parer, s'ha d'inscriure en un model de salut pública i comunitària en matèria de sexualitat i fecunditat.

El conjunt de canvis esmentats poden desencadenar, encara que no forçosament, processos d'ansietat i angoixa. Aquests processos poden ser més o m e n y s i n t e n s o s q u a n cal prendre decisions i assumir una realitat nova, sobretot si l'embaràs no ha estat buscat c o n s c i e n t m e n t . En a q u e s t sentit tan i m p o r t a n t és la p r e v e n c i ó sanitària dels fenòmens del psiquisme per a la d o n a q u e opta per la maternitat com per a la dona que opta per la interrupció.

C o m hem dit abans, quan una dona fa u n a d e m a n d a d'avortar, el fet de tenir en consideració els aspectes psicològics entraria dins del camp de la prevenció.

Es tracta doncs d'un conflicte puntual que, si n o hi ha la possibilitat d'aclarirlo en el moment, pot esdevenir una cosa duradora i permanent, tant per a la dona com per a la seva parella, i pot arribar a ocasionar alteracions a la personalitat (maternitats futures, conflictes matrimonials i d'altres).

No podem considerar que una d e m a n d a d'avortar no tingui i m p o r t à n c i a per al psiquisme de la dona, ni per a la situació de cap parella.

Creiem q u e les d e m a n d e s d'IVE han de ser ateses a través d'unes entrevistes p r e l i m i n a r s entre l a / e l s usuaris amb el professional, amb l'objectiu de vehiculitzar a través de la paraula i de la reflexió els c o n e i x e m e n t s necessaris que comporta la decisió que cal prendre.

Parlar-ne redueix l'angoixa En la mida que una persona pot p a r l a r de la seva situació, pot posar les paraules fora d'ella mateixa, en algú altre, a aquesta persona se h obre la possibilitat d'ordenar uns elements que internament

INVESTIGACIÓ PRIVADA Potser perquè els costums canvien o perquè estem vivint uns moments de crisi - profunda, segons diuen els entesos -, tothom mira d'arreplegar cap a casa tot allò que pot. I com que de micaenmicas' omple la pica...

M'empipava haver de tornar a parlar de preus, però ben mirat ^com notem la crisi els ciutadans corrents si no és en els preus?

No em ficaré pas en la polèmica de si el preu del pa és car o barat, ni tampoc si s'hauria de permetre que cadascú el vengués al preu que vulgues, però sí que m'agradaria tomar a aquell temps que demanaves un xusco de mig i si no arribava, et d o n a v e n la torna.

Certament, no fa pas tant d'això, però es veu que qui no s'espavila, perd el tren i no és pas la intenció dels nostres flequers.

H e u s a q u í u n petit

Montse Cabo

poden estar molt confosos i barrejats. Això fa que minvi l'acumulació d'angoixa; o sigui q u e u n dels objectius d e 1 entrevista és que la dona pugui connectar-se, o connectar u n e s idees a m b altres idees que poden tenir alguna relació amb la seva decisió, però que ha deixat fora de la seva consciència. És a dir, tenir més clars els elements que li possibiliten governar la situació i no ser governad a per l'angoixa.

Es important que aquesta modalitat d'intervenció, diferent de les entrevistes de caràcter informatiu o educacional, es desenvolupi amb un professional que tingui en c o m p t e els e l e m e n t s que acabem d ' a s s e n y a l a r . Per aquest motiu cal incloure un psicòleg en els equips interdisciplinaris en planificació familiar. Per despenalitzar una pràctica usual en el context social, és difícil deixar el desig a càrrec dels diagnòstics tècnics, mèdics o jurídics.

Apili.Iònia Hiisiiihi\i;iics

El nostre pa de cada dia exemple del que ha estat una experiència repetitiva: - Bon dia, em posarà una barra, sisplau? (xusco ja no saben ni què és) - De mig?

- Sí, sí, és clar. Que me la pesaria?

-1 ara! Que no se'n fia, de nosaltres?

- És simplement curiositat, sap? Com que en diuen de mig i ha de fer 400 grs.

- Bé, com v u l g u i ! -. La senyora no ho diu pas massa convençuda. Arrufa el nas, però posa el pa a les balances.

- Escolti, hi falten 50 grams!

- Home... a vegades en falten i a vegades en sobren...Depèn de la fornada.

Vaig intentar que em donés la torna, però de cap de les maneres no ho vaig aconseguir. Gairebé sentia vergonya pel que acabava de

En u n tema tan cabdal, ^com és que el pla de la Generalitat, d e construcció d e línies noves, pxírta sis anys d'endarreriment?

fer i vaig marxar amb el cap cot. Va anar de poc que no em deixés la barra al taulell, i això que ja la tenia pagada!

Després, pensant-ho fredament, vaig veure que qui s'havia d'avergonyir era la flequera que m'estava estafant 50 grams del pa que jo pagava.

Malgrat tot, no em va servir d'experiència. Vaig tornar a caure en el mateix parany tres vegades més.

Cada vegada era jo qui me n'anava avergonyida i ells qui sortien amb la seva.

Una fornera ja gran em va arribar a dir, tota sulfurada: "Senyoreta, que es pensa que som al temps de la guerra?".

No vaig saber què respondreli i vaig marxar sense comprar.

Aquesta vegada m'han derrotat vilment. No he pogut aconseguir ni un rosegó de pa de més. Però ja vindran altres

temps en què es posaran a to...

Almenys es d'esperar, oi? Com a ciutadans de carrer estem acostumats a callar i empassai i és d'esperar que arribarà el dia que això ja no haurà de ser així. Ens preguntem de què serveixen les associacions de consumidors, públiques i p r i v a d e s . Potser n o m é s és qüestió que nosaltres exercim com a c o n s u m i d o r s ben informats i posem denúncies a tort i a dret fins q^ue ens facin cas. Però, la majoria de la geni sap que existeixen aquestes associacions? Posaria les mans al foc amb tota la tranquil·litat del món per dir que no, o que, si més no, no saben per què serveixen.

Es podria començar pei aquí i després podria arribai un dia en què no ens sentíssim estafats cada v e g a d a que entréssim a una botiga.

Senyores i senyors, cal esperar i esperarem, és clar que esperarem!

Les autoritats municipals expliquen ben tranquil·lament que a Barcelona hi ha vinti-dos mil fanals en mal estat, onze mil dels quals requereixen actuacions urgents i dos mil estan en situació d'urgència extrema.

Aquestes afir-madons fetes l'agost del 93 demostren la inutilitat de l'acord pres en el ple celebrat el 25 de maig del 90 sobre la millora de l'enllumenat públic. ^Com és que el metro no té un sistema propi d'informació, alimentat independentment, per dir als usuaris les causes que fan que el tren estigui parat en un túnel i per d o n a r - l o s les instruccions oportunes?.

Hem constatat que algunes restes romanes estan més ben conservades que molts trams de la xarxa elèctrica catalana.Potser el Congrés Internacional d ' A r q u e o l o g i a Clàssica de Tarragona h a u r à re-solt els nostres inter-rogants.

«•rorai OMUI

Amandes/Fumats/Més/Rmnaiges

<

ü

z

o ce

ü

DOSSIER

8

Octubre 1993

Venim del Nord, anem al Sud? d QUE H A B R A N

HKHO

ALGUNOS POBRES SU1$^„ PARA MERECER CÍERTOS NORTES^^

Norte y Sun algo mas que una metàfora M. Vàzquez Montalbàn Nació mas como un eufemismo que como una metàfora. Sejuzgó inconveniente seguir utilizando términos de una grosería lacerante como imperialismo y hablar de las relaciones Norte y Sur equivalia al iip and down naturalista de los de arriba y los de abajo, de la misma manera que el franquismo creyó eliminar la lucha de clases 11amando a los obreros productores y al proletariado, entonces al parecer lo había, los económicamente débiles. El Sur es la creación del Norte y su problema. El Sur padece unas condiciones consecuencia del expolio colonizador perpetrado por el Norte en el pasado y de la subalterneidad de su sistema productivo en relación con los intereses del sistema capitalista internacional, con bloques dominantes y por ahora interdependientes desde la Segunda

Guerra Mundial: Estados Unidos, Europa y Japón, con su zona de influencia en el Pacifico fèrtil que trata de extenderse hacia Amèrica La tina.

En la división internacional productiva, el Sur no puede elegir sus objetivos necesarios, sinó es en la medida en que son necesarios para el Norte. Durante la guerra fría pudo existir el referente alternativo del bloque comunista que se convertia en mercado y en oferente de utillaje para propiciar modelos de desarrollo que cíanasen la estratègia econòmica internacional del capitalisme, a la par que beneficiaban la del llamado imperialismo soviètico. P e r ò d e s d e q u e ha c a i d o el m u r o de Berlin, el Sur se ha quedado con un solo amo y en m u y desigual situación para presionar u n a s mejores relaciones de i n t e r d e p e n d è n c i a . Amplias zonas del Sur parecen condenadas a una

desertización productiva y fisica irreversible, principalmente en Àfrica, però tambièn en Amèrica Latina y otras se han convertido en vàlvulas de escape para la necesidad acumulativa del capitalismo que industrializa parte del Sur para conseguir mejores costos, aun al precio del aumento del paro en los paises del propio Norte que han conseguido conquistas fundamentales en los salarios directos o indirectes. O c o n d e n a d o a la misèria o al esquirolismo, el Sur no p u e d e cor r e g i r su e s t a t u t o sin f u e r z a disuasoria y solo el fundamentalismo islàmico aparece como u n a fuerza disuasoria, sobre todo si se produce en un Sur empapado de petróleo.

Una nueva racionalidad forzada por razones de supervivència global podria llevar a un autentico nuevo oraen económico y politico internacional que

repercutiria en el beneficio de la seguridad material y de la satisfacción ètica de todo el mundo, però a costa de un empobrecimiento relativo del Norte ue permitiera la elevación del nivel el Sur. De lo contrario el desorden internacional real se basarà en un patrullaje vigilante del Norte con respecto al Sur y en la utilización de aparatós defensivos como el de la OTAN para perpetuar la desigualdad internacional a través del brazo armado de la gendarmeria norteamericana disfrazaaa o no de cascos azules, de la convocatòria de unas cuantas batallas de Lepanto de vez en c u a n d o y de al;unas estrategias aliviadoras, como a Ronda U r u g u a y ligada al GATT, que corregiria algunos excesos proteccionistas de facto del Norte con respecto a u n Sur que, al parecer, se na forjado para padecer la Historia, no para realizarla.

3

f

CARRER La cooperación: asistencialismo.. o factor de cambio?

Octubre 1993

Raúl Lira Morel La etimologia del termino indica que cooperar se refiere a operar o accionar conjuntamente. Però, ^por qué hablamos de cooperación? Hay que tener claro que la cooperación hacia el Tercer Mundo existe porque existen desigualdades, en una sociedad y en un sistema que se nutre de estàs mismas d e s i g u a l d a d e s . Para conocer la dimensión de estàs desigualdades debemos partir de la idea que los pueblos han nacido en igualdaa de condiciones sobre la faz de la tierra y q u e , por lo t a n t o , la riqueza ostentada por el norte està directamente relacionada con la misèria que padecen otras regiones.

La cooperación debe alejarse d e c u a l q u i e r d o g m a asistencial para situarse en el concepto de la co-responsabilidad, que ha de ser el motor de cualquier acción.

se manifiestan en nuestro entomo intentando ir mas allà de la anècdota, para comprender las causas de fenómenos como la pobreza, la discriminación, el racismo, el individualismo o la ostentación.

Este entendimiento permitirà identificar algunas de las causas que han generado el empobrecimiento y la marginalidad de los paises y regiones del Tercer Mundo. ^Dónde cooperar?

^Cómo cooperar?

La cooperación debe comenzar por un cambio de actitud hacia los problemas del Tercer Mundo. Para ello es necesario que conozcamos las desigualdades e injusticias que

La demanda de cooperación debe ser realizada por los "benefíciarios" a través de una formulación que indique (\ue la ayuda (material, econòmica o tècnica) resuelva problemas sociales e intente neutralizar las causas que los generan y

les permiten desarrollarse. ^De qué manera cooperar?

Nuestra participación debe ser discreta, haciendo aportaciones e x c l u s i v a m e n t e en aquellos campos donde estemos preparados. Debemos sep a r a r la a v e n t u r a y a sus protagonistas del uso de recursos para el desarrollo. Siempre ha de estar presente el objetivo de transferir conocimientos, tecnologia o infraestructuras, que el receptor estè en condiciones de poner en funcionamiento. ^Para qué cooperar?

La cooperación debe resumir el compromiso sobre la co-

responsabilidad del norte rico, respecto a la existència de un sur pobre. Se ha de intentar que esa transferència desde el prisma que hoy la conocemos sea innecesaria. La cooperación ha de tender a la formación d e f o r m a d o r e s en diferentes àmbitos de un desarrollo integrante e integral, donde el efecto multiplicador del conocimiento se resuma en la metodologia de los acuerdos y p r o t o c o l o s . Esto operativamente debe traducirse en una independència cultural, política y econòmica, q u e posibilite la convivència bajo el signo de la equidad y la colaboración recíproca.

Por ejemplo, en el àrea de la produccion agrícola se deben entregar medios (conocimientos y tecnologia), que no se contradigan con las tradiciones culturales, productivas o religiosas de la población receptora. Es necesario que los "benefíciarios" intemalicen las explicaciones tècnicas, del por qué y el para què de la utilización de cierta tecnologia. Se debe preparar a los operadores locales para el funcionamiento y el mantenimiento de aquella maquinaria. Tambièn es necesario afianzar: líneas de financiamiento para la compra

9 UJ

(0

de r e p u e s t o s , recambios y mercados competitives para los productores.

o

Objetivos

Q

En síntesis, que en un medio plazo la presencia del cooperante y de la organización de cooperación sea menos necesaria. De esta forma este tècnico y sus recursos podran ejecutar otras propu estàs de desarrollo, en otros lügares d o n d e se manifiesten necesidades similares. Però ahora, con mayor experiència y por tanto con un conocimiento de las potencialidades y debilidades de los actores sociales. De esta forma las aportaciones de los a n ó n i m o s cooperantes seran semillas que en corto plazo produciràn y acortaràn las distancias de las desigualdades que los paises del norte han generado en las regiones del sur.

Un esquema de "cooperación" dependiente, no solo mantiene y enfatiza el atraso en los pueblos "benefíciarios", sinó que tambièn limita el conocimiento de nuestras propias p o t e n c i a l i d a d e s de mtegración, convivència y progreso social.

Si nosaltres no canviem, les ONG no serveixen de res Arcadi Oliveres Tanmateix, les anàlisis que des de fa més de quaranta anys es fan sobre les qüestions de desenvolupament han demostrat que tant, o més, importants que les pròpies condicions int e r n e s , son les relacions econòmiques que el Tercer Món manté a m b els països industrialitzats.

I són precisament aquestes relacions econòmiques les que més limiten el seu potencialde creixement. Altrament dit, les maneres de fer (comercials, i n d u s t r i a l s , tecnològiques, financeres, culturals, etc) de les persones q u e vivim en els països del nord incideixen fortament en el s u b d e s e n volupament dels països del sud. Així d o n c s si la seva situació ha d e millorar -i sembla innegable que sí- primer haurà de canviar el nostre comportament.

Tres transformacions p o d r i e n servir d ' e x e m p l e d'aquestes noves actituds: El desarmament versus el desenvolupament Ara que es diu que, superat l'enfrontament est-oest, les t e n s i o n s se s i t u e n en la divisòria n o r d - s u d , resulta evident que les solucions no poden ésser militars sinó que nan de ser de cooperació i de seguretat conjuntes. Això significa que les ingents quantitats

Les Organitzacions No Governamentals (ONG) a les que fem referència en aquest monogràfic són definides com de cooperació al desenvolupament dels )aïsos del Tercer Món. El seu propòsit principal és acilitar les condicions per fer que els habitants d'aquests països puguin accedir a la producció dels béns i serveis que els permetin cobrir dignament les seves necessitats bàsiques.

f

destinades a l'armamentisme -que segueixen essent molt altes malgrat algunes reduccions fetes recentmenthan d'eliminar-se i reconduirse cap al desenvolupament. En el cas de l'Estat espanyol en concret, no pot ser q u e s'esmercin diàriament més de 4.000 milions de pessetes per preparar una defensa contra uns enemics inexistents. I no es pot dir que no ens podem p r e o c u p a r del Tercer Món perquè aquí hi ha bosses de pobresa i al mateix t e m p s dilapidar recursos enormes, que podrien servir per cobrir els dos objectius.

però no pot pas fer-ho amb els ritmes actuals de malbaratament dels països industrialitzats.

La nostra actitud pel que fa a l'explotació d e m a t è r i e s primeres, a la contaminació aqüífera i atmosfèrica, a l'empobriment de les terres, i a la col·locació de residus no reciclables, és una injustícia envers els països del Tercer Món i un robatori envers les generacions futures, però sembla que no ho entenem així quan correm a donar el vist-iplau a totes aquelles accions armades que es fan en "altres" països per tal d'asseçurar el 'nostre' sistema de vida.

El canvi de model de consum

Una societat més acollidora

Els ecologistes no es cansen de dir-ho: estem esgotant els recursos no renovables del planeta per produir-nos uns b é n s s u p e r f l u s q u e en s u b s t i t u e i x e n u n s altres, també superflus. La tecnologia de la que disposem pot fer viure en el mon fins i tot més població de la que ara hi ha.

Els ciutadans del Primer Món en general, i els d'Europa en particular, intentem de fruir en exclusiva d'un benestar que hem bastit mitjançant el colonialisme (vell i nou) i el tracte desigual amb el Tercer Món. Seguint uns acords de les Comunitats Europees -que tot sigui dit, encara no són vigents-

t a n q u e m el continent a la immigració oblidant-nos que d u r a n t cinc-cents anys ens hem establert arreu del món.

Al mateix temps creem unes "aprehensions envers els que ja nan arribat que no fan més que incentivar actituds racistes i xenòfobes. Com podem, en el cas nostre, queixar-nos de l'arribada de treballadors estrangers quan fa a penes vint anys que l'emigració es feia des d'aquí i quan encara hi ha més espanyols fora que estrangers dintre? Què és el que justifica aquesta doble manera de veure

les coses?

En r e s u m , d e n u n c i a r l'armamentisme, no deixarnos emmirallar pel consum aue ens presenten els mitjans de comunicació i transformarnos en una societat oberta, serien tres de les possibles vies e n v e r s u n a societat més solidària. Vies que sense dubte exigeixen un esforç d'educació al desenvolupament i que van íntimament lligacfes a l'augment de recursos humans i materials -també indispensables- destinats a la cooperació i a l'eficaç feina de les ONG.

LOS FINUNDESES: EFICACES POR NATURALEZA.

SIN PROBLEMAS "NuncQ/ desde que pusimos el ascensor nuevo, hemos tenido que volver a llamar al técnico. Y es que esíe ascensor es como los mismos finlandeses que !o diseíïaron: duro como una roca, cumplidor incansable, educadamente suave.,.

Eso si: una vez al mes los de Kone se plantan aqui/ lo miran de arriba a abajo y así hasía el mes siguienfe: sin problemas.Kone responde."

KONE Suba con nosotros

KONE Elevadores KONE, S.A.P^ Castellana, 173-4^ Dcha.

28046 MADRID-Telf.: 571.44.80

CARRER

Octubre 1993

Mej orar el servicio farmaceútico del pueblo saharaui Medicus Mundi es una entidad que durante treinta anos ha trabajado para un mundo y una sanidad mas solidanos. Sigue una política de desarrollo global y tiene en marcha, entre otros, proyectos sanitarios en Sao Tomé, Angola y Bolívia.

SE OUE MI5 DERECHOS rCRMINiAN DOMDE EMPiEZAN LDS ÜE LOS DE:A^AS

Roser Argemí ÚUimamente ha iniciado un proyecto de ayuda a la íoblación saharaui que vive en os campamentos de refugiados, en el exilio desde hace diecisiete arios. Son mas de 180 milpersonaspreparadas para r e g r e s a r a su casa, al desierto, c u a n d o el r e f e r è n d u m sobre el Sàhara Occidental se resuelva.-.Serà entonces cuando ios ninos nacidos en los c a m p a m e n t o s volveràn a la tierra que nunca han conocido.

{

Mohamed Salam, director de la Farmàcia Central de la

República Saharaui, està en Barcelona para conocer a fondo el funcionamiento de nuestro sistema farmaceútico. Él mismo, con su perfecto castellano, nos lo explica: - ^Dónde vives?

- En los campamentos de refuffiados en ArgeHa, cerca de Tindouf. Dirijo la Farmàcia Central y coordino los trece puntos de asistencia farmacèutica que hay en los campamentos.

- ^Cómo nadó este proyecto?

- Dadas las precarias condiciones en que vivimos, muchos n i n o s , por d i a r r e a s

Cursos d'especialització a Centramèrica

M. C

L'Associació Catalana de Professionals per la Cooperació amb Nicaragua i Centramèrica, esta desenvolupant un projecte de formació l'objectiu dol qual ès consolidar un marc científic i tècnic destinat a la formació de f o r m a d o r s / e s , professionals i tècnics/ques (universitat, administració pública, estat, centres d'investigació i empreses públiques i privades) en les àrees on les necessitats regionals ho exigeixin, amb el propòsit de contribuir a la democratització del coneixement i d'afermar les bases per a un desenvolupament au tosos tingut.

A través d ' u n e q u i p interdisciplinari de 180 professionals enguany es porten a terme 7 postllicenciatures (Masters i Postgraus), que l'any vinent seran ampliades a l 4 (Didàctiques, Formació del Professorat, Dret Públic, Economia del D e s e n v o l u pament, Medi Ambient i Rec u r s o s N a t u r a l s , Gestió i Administració Pública, Química Analítica, Especialització de la Projectació Urbana). Se'n beneficien 235 professionals locals.

El projecte es desenvolupa "per trobades" (encuentros), és a dir, en fases intensives de docència. Els professors i professores de les diferents universitats de Catalunya i de l'estatespanyol porten a terme el projecte. Elaboren eís pro-

grames amb els responsables locals, seleccionen l a bibliografia i documentació i durant dos p e r í o d e s a n u a l s , que oscil·len de quinze diez a un mes, g r u p s de dos o tres p r o f e s s o r s / e s per cada postllicenciatura es traslladen a la regió centramericana.

L'associació s'encarrega de la c o o r d i n a c i ó i de fer el seguiment i f'avaluació del projecte, i també de recollir les noves demandes i detectar les necessitats que sorgeixen en funció de la conjuntura regional, i també de buscar aquella part del finançament que no cobreixen les u n i v e r s i t a t s executores ni la contrapart local.

El projecte respon a una demanda local deia Federació d'Associacions Professionals CONAPRO-Hèroes y Màrtires, la qual va plantejar la possibilitat de desenvolupar programes de Tercer Cicle per a "assegurar que els professionals de la regió participin en investigacions científiques vinculades a la solució de problemàtiques prioritzades de la mateixa". ' L'ACPCNC esta convençuda de la importància que té la inversió en capital humà, com l'única manera de superar el desequilibri i la gran distància que hi ha entre les necessitats de la població d'aquests països i l'existència de quadres i tècnics / ques amb la formació necessària per afrontar-la:

PERQ.iES CULPA MIA QUE LOS DERECHC6 DE LOS DEMA'S EMPIECEN TAN LEOOS?

seguidas de deshidrataciones y desnutriciones, y muchas mujeres, las embarazadas sobretodo, mueren por carecer de medicamentos adecuados.

Por ello las autoridades sanitarias de mi país plantearon a Medicus Mundi de Barcelona la necesidad de mejorar la asistencia farmacèutica a la pobiación.

11

- ^Cómo se disenó el proyecto?

- C o n j u n t a m e n t e por Medicus Mundi, a través de dos farmacéuticos voluntàries que vivieron durante unos días en los campamentos, y nuestros responsables. Primero el reciclaje del director de farmàcia en Barcelona, que en este caso soy yo, durante tres meses para estudiar y conocer como funciona el sistema aquí.

A continuación elaboración de un proyecto a largo plazo para organizar los servicios de allí, para formar e informar el personal que trabaja en ios servicios de asistencia farmacèutica de los campamentos, y para crear un pequefio laboratorio donde elaborar los medicamentos mas sencillos (aspirinas, etc).

- ^Cuando notaran los saharauis alguna mejoría?

- En otono, porque reorganizarè la atención farmacèutica en los campamentos, con la colaboración de un farmaceútico catalàn voluntario, que estarà unos meses con nosotros.

Despuès tendremos el asesoramiento y la evaluación continuada de Medicus Mundi

durante tres afios. Aunque el objetivo màs inmediato es evitar muertes por faita de medicamentos, creo que tambien serà muy importante que el pueblo saharaui se sienta niàs respaldado por la opinión púbhca internacional y vea que se le ayuda para cubrir sus necesidades màs vitales, y sobretodo para lograr la paz.

"No es suficiente la difiisión de la medicina prcvcnhva, con camvanas de vacuuadón, contro! ael agiía i/ la alimentación, educación sanitària para evitar cpidemias, sinó que tenemos que conocer exactameiile los nwdicamentos que nos sou imprescindibles, ademds de llevar un control riguroso de los estocs y de los pedidos, parà satisfacer a Hempo las necesidades de niicstros enfermos."

"Necesitamos la ayuda internacional, però en'nuichos casos recibimosobjetos.alimeníos y medicinas que no podemos aprovecliar para nada.

Debcmos concretar cxactamcnte que necesitamos, vara pedir y aceptar solo aquello que nos es útil."

Què és una ONG'D Una ONG'D és una organització^ associació o fundació sense afany de lucre, que no pertany a cap govern ni àmbit de l'administració publica, que es dedica a tasques de desenvolupament, és a dir, a la cooperació i sensibilització.

Maria Comín i Oliveres Com neixen les ONG'D? Les ONG'D al nord neixen com a fruit de p r e n d r e consciència del fet que els pobles han nascut en igualtat de condicions i que la riquesa o s t e n t a d a pel nord està directament relacionada amb la misèria que pateixen altres regions. És a partir d'aquesta premissa, de la preocupació per les desigualtats existents entre el nord i el sud i de les injustícies que aquestes generen, que neixen les ONG'D. A l g u n e s tenen l'origen en organitzacions decaire religiós vinculades tant a l'església catòlica com a l'església protestant. D'altres, d'origen laic, responen a la preocupació d'un g r u p de professionals, metges, veterinaris, periodistes, tècnics diversos, que s'han agrupat per a cooperar amb els països del sud en els seus àmbits professionals. D'altres estan vinculades a un partit polític o a un sindicat.

Quina és la tasca de les ONG'D? La tasca que desenvolupen les ONG'D del nord acostuma a tenir dues vessants: per un costat la cooperació amb els pobles del sud, i per un altre la sensibilització, denúncia de les injustícies i e d u c a c i ó pel desenvolupament al nord. Les ONG'D del sud compleixen una funciósemblantperòdins del seu propi territori. Es a dir, intenten afrontar els p r o b l e m e s q u e genera el s u b d e s e n v o l u p a m e n t i la dependència i denunciar les injustícies que aquestsprovoauen. Normalment les CJNG'D del nord i del sud estableixen vincles entre elles, com una manera de coordinar millor els esforços.

C o m es f i n a n c e n les ONG'D? Una part important del finançament de les O N G ' D prové de subvencions q u e reben del govern, de certs sectors de l'administració pú-

g meca-ràpid INFORMÀTICA -Secretarlado empresarial

-Mecanografia y -otros cursos

blica com ara g o v e r n s autònoms, ajuntaments, i de la C o m u n i t a t E u r o p e a . A Catalunya, part d'aquestes subvencions provenen d'organitzacions i iniciatives de caire social i també dels pressupostos de l'estat central 1 autonòmic, que hi destinen una petita part. També reben donacions de particulars.

A Catalunya les O N G ' D estan a g r u p a d e s en la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament i a nivell de l'Estat espanyol en la Coordinadora Estatal de ONG para el Desarrollo.

CAM11 CAM 11 Si voleu tenir un bon record dels vuslrcs millors moments, casaments, fesles. inauguradons. exposicions, etc.

Truqueu al Tel. 441 08 51 Preus ajustats

EXCLUSIVAS KACIONALES E

EXCLUSIVES NACIONALS I IMPORTACIONS VINATEflIA ESPECIALITZADA

ÍMPORTACIONES

VINOTECA ESPECIALIZAOA

J%.

A

CATEDRAL

^W Olerim

Consejo de Ciento 445, I*' {Roger de Flor) - Telf. 447.30.32 Córcega 534, entr. 2^ (Marina) - Telf. 435.70.58 Joaquín Valls, 36, (Roquetas) - Telf. 359 96 49 Rogent 30, praí 2^ (esq. Valencià) - Telf. 245.75.59 Ronda Sant Antoni 9, pral (junto mercado) - Telf. 329.26.58 Urgell, 156, Entl. 3^ (MallorcaA/alencia) - Telf. 454 86 43 Via Layetana 45, 1 M « (Urqulnaona) - 302 16 96

mésde 1,200 referències seleccionades en vins, caves i licors.

Vliei CAVES U CATEWWU S i , PI RamnBetsnguwEIGun. 1 - Ta P31JI90727 DKKSBARCELOrU

CL

m Ui O

o

CARRER Estudiants a Cuba

12 UJ

0)

^RÏ)ÓM,SR.(;USTED ES y I^BTEAMERICAKIO?

' CLARO QUE NO ES LA LE-eiTiMA^Si NO NO SERIÀ NEGOCIO

/^0,YONOTEN60 (NACIOSÍALIDAD

o Q

Octubre 1993

JtS^r—

Sandra Zahonero Núria Femàndez ex-alumnes I.B. Juan de Àustria Érem un grup d'estudiants de l'institut Juan de Àustria, entre 16 i 18 anys. Formàvem part de l'Associació d ' E s t u d i a n t s Xaloc. En un principi, el que ens unia era una preocupació general per la situació dels p a ï s o s llatinoamericans i especialment un interès per aproparnos-hi. A principis de l'any 91 va sorgir la iciea de fer un

agermanament amb un institut cubà. L'objectiu era mantenir un intercanvi d'experiències, interessos i visions amb joves cubans de la nostra edat i així acostar-nos a la seva cultura.

Ja teníem una idea de la realitat de l'educació a Cuba a través de persones que havien viscut allà i que ens havien transmès la seva experiència.

Però per poder aprofundir-hi una mica més, vam decidir realitzar una enquesta tant a l'institut cubà com al nostre, de forma que podríem comparar el funcionament dels dos

centres.

Per formalitzar l'agermanament, calia que un g r u p d'estudiants del nostre centre viatgés a l'institut cubà per signar el protocol. Per aconseguir els diners vam haver de fer servir l'esforç i la imaginació: u n dossier explicatiu q u e v a m d u r a nombroses empreses i organitzacions per tal d'aconseguir suport econòmic, v e n d r e s a m a r r e t e s a m b el disseny d'una de les alumnes (el perfil de Cuba a m b una frase de José Martí). També

La cooperacion con Guinea Ecuatorial ;AAAAAH/. JPCR SUERTE EL j,:^MUNDO QUEDA TAMJAN LEOOS/.

Juan FranciscoMontalbàn Agencia espanola de cooperacion ^Qué se està haciendo?

Espafia realiza con Guinea Ecuatorial un programa de cooperacion integral, por una cuantía de 2.000 millones de pesetas anuales, y que no descuida su coordinación con la actividad de otros donantes a efectos de reforzar la eficàcia de la ayuda externa.Una buena parte de esta cooperacion es ejecutada con la colaíxjración de aiversas ONG espafiolas. Espafia es el primer donante a Guinea Ecuatorial, que a su vez es el país en el munao que mayores recursos recibe de ia Cooperacion Espaflola. ^Por què se està haciendo este esfuerzo?

Guinea Ecuatorial salió en condiciones muy precarias de

O

la dictadura de Macias, en 1979. Se trata de un país de pequeflo tamafio, que dificilmente hubiera podido recibir la ayuda de emergència que en ese momento precisaba si Espana no huDíera acudido de forma inmediata.

Pasado el primer periodo, la cooperacion se fue estructurando con la prioridad puesta en aquellos sectores que mas necesitaba la población.

Por un lado, la atención primària de salud en la pràctica totalidad de los distritos del país, en donde actualmente trabaian médicos y A.T.S espafíoles. Se realizan dotaciones de m e d i c a m e n t o s y se apoya la red de puestos de salud; y también se coopera en la Escuela Nacional de Sanidad de Bata y en la lucha contra diversas endemias a través del Centro Hispano-Guineano de Enfermedades Tropicales.

CLÍNICA GERIÀTRICA MAIMONIDES

ASSISTÈNCIA GERIÀTRICA INTEGRAL

-Rehabilitació -Cures pal·liatives -Ass. psicogriàtrica -Demències profundes

-Servei continuat d'assistència a domicili -Hospital de dia

C o m t e d'Urgell, 42,1^' -Tel. 424 78 16

vam aprofitar la diada de Sant Jordi per t r e u r e u n s calerons.

Sabíem que Cuba tenia dificultats per a c o n s e g u i r paper a causa del bloqueig.

Així que vam decidir portarhi un carregament de paper reciclat.

Finalment, pel setembre d'aquell mateix any, un grup de tres representants del nostre institut van agafar l'avió cap a C u b a . Allà van p r e n d r e contacte amb els estudiants c u b a n s , v a n realitzar u n reportatge fotogràfic sobre la

vida a Cuba, van portar-hi l ' e n q u e s t a i van signar el protocol. L ' a g e r m a n a m e n t estava fet ! ! Uns mesos més tard venien tres representants de l'institut cubà Preuniversitari Rubén Martínez Villena.

Era el febrer del 1992.

Vam realitzar un estudi comparatiu sobre les enquestes i vam socialitzar l'experiència a m b d ' a l t r e s joves espanyols i cubans, a la vegada que es realitzava una exposició sobre el material que havien recollit durant el viatge a Cuba.

Un any després, uns estudiants del nostre institut han anat cap a Cuba, alhora que d'altres joves estan participant en diverses plataformes i entitats de solidaritat amb Cuba.

Fruit de tot això és que es manté una correspondència permanent entre uns estudiants catalans i d'altres cubans per mitjà de la qual coneixem la reaütat cubana.

Aquest projecte ha tingut el suport dels professors del n o s t r e i n s t i t u t i d e la Universitat i la col·laboració del Casal d'Amistat CatalàCubà.

Agermanament popular Botis Vega-Nou Barris

Por otro, el sistema educativo, desarbolado de forma casi absoluta, con especial atención a la recuperación del castellano, lengua de intercambio entre las distintas etnias, de comunicación internacional, y base de la identidad històrica de un país enclavado en un entomo francófono. La cooperacion educativa està presente en todos los niveles educativos (preescolar, primària, secundaria, formacion profesional y universitària, esta última tanto en Espafia como a través de los centros asociados de la UNED en Malabo y Bata), e incluye el envio de profesores, libros de texto, colaboración en la preparación de curricula, becas e mversiones en instalaciones. ^Cuàles son las consecuencias de lo que se està haciendo?

Espafia intenta contribuir a aliviar el sufrimiento y las necesidades mas inmediatas de la población, a la vez que concentra su labor en la formacion de los recursos humanos ecuato-guineanos que, junto con la oportuna inversión en infraes-tructuras y en el sector productivo, posíbiliten el desarrollo autososteiüdo del país. Mucho se ha avanzado, però el camino es aún largo y complejo.

n Fabrica Residència-Casa de pagès

Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany.

Sis habitacions amb bany, aigua calenta i calefacció.

Cuina casolana.

T e l . 972-59 46 29

Carles Carbonell El barri Boris Vega és un petit barri perifèric d'unes 850 persones de la ciutat d'Estelí, al nord de Nicaragua. Diverses entitats i persones del districte de Nou Barris, hi mantenim un procés d'agermanament popular des de fa quatre anys. Tres motivacions importants donen vida a l e x p e n è n c i a : ajudar solidàriament la millora de les dures condicions de vida d'un barri, perifèric com els nostres, d'un país empobrit del Sud; provocar u n ric intercanvi humà entre gent que vivim al Nord i gent que viu al Sud; i contribuir a la difusió de la solidaritat com a valor d'ús social a Nou Barris.

La v o l u n t a t de fer u n agermanament viu i popular ens porta a no limitar-nos a donar suport material a projectes comunitaris, com ara el p a r v u l a r i , els tallers de capacitació laboral, la instal.lació de la llum a un

carrer. Per això dediquem part dels nostres esforços a donar suport a l'organització del barri, concretada en la Comisión de Barrio del Movimiento C o m u n a l (organització p o p u l a r similar al n o s t r e moviment associatiu veïnal) i en la comissió de mares i pares del p a r v u l a r i . I és mitjançant aquesta organització que canalitzem la nostra col·laboració més convenient en cada moment. Actualment comencem a donar suport a un projecte d'alfabetització d'adults impulsat pel Movimiento Comunal d Estelí.

Un altre pilar important del procés és l'organització de grups de treball voluntari als mesos de juliol i agost. Això, conjuntament amb l'estada a N o u Barris de p e r s o n e s vinculades al moviment comunal d'allà, permet un contacte humà i provoca un intercanvi fonamental per omplir de contingut l'agermanament.

Octubre 1993

CARRER 13 Antoni Rabinad: de l'Escola de Barcelona al Mercat de Sant Antoni

Marta Pluja - Què recorda de la seva infància a Barcelona?

Parlar de mi mateix és com parlar d'un desconegut..., però bé... la meva infància va ser terrorífica. Va t r a n s c ó r r e r durant la Guerra Civil, a Barcelona, al barri del Clot, un barri anarquista on va ser especialment sanguinolenta.

No tinc records grats de la meva infància ni de la meva adolescència. Es pot dir que començo a viure quan arribo a Veneçuela.

- Però per què va marxar?

Doncs devia tenir 27 anys i em creia que s'havia acabat tot per a mi. Me'n vaig a n a r perquè no podia resistir més el clima tan baix que hi havia en aquest país. Vaig escriure el meu primer llibre,"Los contactos furtivos", que va guanyar el Premio Internacional de Primera Novela, però la censura el va prohibir durant quatre anys. Vaig pensar que aquí ja no tenia res més a fer, van ser uns anys depriments i em vaig decidir a marxar.

Finalment, abans de marxar, el llibre va ser admès i va sortir, encara que censurat, però jo ja havia pres la decisió.

- Llavors arriba a Caracas...

Arribar a Veneçuela va ser una sorpresa, perquè allà tot era molt fàcil. Vaig arribar-hi a b s o l u t a m e n t sense ni un cèntim, fins al punt que pels bitllets que portava només em van donar xavalla veneçolana... Però des del primer moment m'ho vaig passar bé...Només d'arribada vaig anar a parar a un barri ric, residencial, en comptes d'anar a un barri d'immigrants. Vaig anar a una quinta que estava molt bé i li vaig dir a l'amo: " Miri, a mi m'agradaria viure aquí, però no tinc un cèntim".

Llavors ell em va dir: "Però en tindrà...!" lefectivament... Allà em vaig adonar que la gent que es ficava en barris d'immigrants, es deixava portar per l ' a m b i e n t i es degradava de pressa.

-1 va trobar feina de seguida?

Sí, vaig anar a Radio Caracas Televisión i em van donar feina i m m e d i a t a m e n t . ]a llavors guanyava més diners que a Espanya... Feia guions de serials, de culebrones... Els mateixos c u l e b r o n e s q u e veiem ara, jo ja els feia llavors.

Fins i tot, actualment, n'hi ha més d'un de meu readaptat.

I quan un em sortia massa bé, em cridaven l'atenció: "Això està molt bé, però tingui en c o m p t e q u e això ho veu tothom... Ha de posar-hi més fills, més pares". Però la gent era molt a m a b l e , n o m é s d'arribar ja em van avançar diners.

- Com era la seva vida a Veneçuela?

A Veneçuela vaig tenir una vida molt agitada, molt violenta en tots els sentits. La gent allà és molt agressiva... Una de les feines que vaig tenir, la q u e em va fer g u a n y a r realment molts diners, va ser de representant tèxtil d'una companyia de teixits. Llavors me n'anava a recórrer el país en cotxe i m'havia trobat en situacions molt difícils. La gent

Antoni Rabinad, barceloní del Clot nascut el 1927, és un dels escriptors de l'Escola de Barcelona, potser el més desconegut, però no per això el menys interessant. Abans d'exiliar-se voluntàriament a Veneçuela per problemes amb la censura, va guanyar el Premio Internacional de Primera Novela (1952) amb "Los contactos furtivos". A Veneçuela escriu "A veces, a esta hora", a estones perdudes. De nou a Barcelona escriu, entre d'altres, "El nino asombrado" (Premi Ciutat de Barcelona, 1967) i "Memento mori" (1983), la que ell considera més important.

La seva vida està plena de peripècies diverses, ha fet tota mena de feines per a tirar endavant i, des de fa deu anys, té una parada de llibres al mercat de Sant Antoni.

publicat a b a n s dels a n y s cinquanta.

- Viu l'ambient literari de Barcelona?

No, jo visc una vida molt t r a n q u i l . l a , molt r e t i r a d a .

Quan treballava a l'editorial, sí. Llavors tenia molts diners i feia la vida de la gauche divine: sortir al cinema, sopar de restaurant, anar a Boccaccio...

Però ara no, ara escric molt, llegeixo molt, però publico poc... perquè tinc dues o tres coses començades.

- Com es va decidir a muntar una p a r a d a al mercat de Sant La meva Antoni? infància va ser Doncs perquè em vaig trobar terrorífica, es absolutament pot dir que vaig sense diners. Un matí em vaig decicomençar a dir, vaig anar al viure a partir mercat a m b els meus llibres i els del moment vaig vendre tots. que arribo a Com que sóc una persona que, a Veneçuela vedades, tinc facilitat per posarme en situacions límits, no vaig tenir cap problema Sóc una persona per p o s a r - m e a terra a v e n d r e que no té cap llibres. Em sento problema per fer orgullós d'haverho fet, tot i que coses límit. N o venia la guàrdia vaig tenir cap urbana i em treia (jo em feia sempre problema per a el desentès), vendre al p e r q u è no tenia mercat. N'estic papers. Ara ja hi sóc legalment... Fa molt orgullós deu anys que hi venc...

a

L'escriptor a la seva parada del mercat

de seguida és a punt de matarse. Però tret d això, no vaig tenir cap problema.

-1 com va tornar a Barcelona?

Vaig tornar perquè vaig rebre una carta d'en Carlos Barral dient-me que publicaria el meu segon llibre, que havia escrit a estones p e r d u d e s a Veneçuela . I vaig t o r n a r immediatament.

Vaig conèixer en Carlos Barral i em va confirmar la publicació de "A veces, a esta hora" i també una reedició del primer llibre sense els talls de la censura...

En arribar jo tenia força diners i em creia que tenia la vida solucionada, però vaig trobar que les coses havien canviat, que Barcelona estava molt cara, que la gent vivia millor.

Era una altra ciutat completament diferent... Vaig

-Quina evolució ha vist en el Barcelona és mercat en tot aquest temps? una ciutat clau De petit ja hi dins d'Europa havia anat i em fa certa gràcia haverme passat d e bàndol... Quan jo era petit la gent de les p a r a d e s era molt vella. Ara hi ha gent jove i cent q u e viu d'això. un xoc frontal amb el Llàstima que aquest mercat president i vaig estigui en fase de degradació, haver de perquè és el millor, com a deixar-la. Em mínim d'Europa. Araja només vaig quedar ueden tres o quatre llibreters Ramon Gómez a b s o l u t a m e n t e debò, ningú més no sap res. sense un duro... Abans tots eren especialistes...

Llavors en Lara em va Jo tinc la sort d'haver viatjat p r o p o s a r de p u b l i c a r la molt i de totes les ciutats on hi novel·la d'un guió que jo havia ha mercats de llibres, aquest fet per l'Aranda i vaig acceptar. és el millor de tots.

Tenia pensat donar un milió a - Quin tipus de llibre ven a la novel·la de la que sortís el la seva parada? millor guió, però jo havia escrit Jo venc literatura moderna. el guió directament. Vam arri- Per a vendre llibres vells, un hi bar a l'acord que si em donava ha de dedicar molt de temps.

100.000 pessetes li escriuria la -1 la ciutat, com la veu ara? novel·la en un mes. I així ho La ciutat post-Maragall és vaig fer, vaig escriure "La mon- increïble. És una cosa que ja ja libertaria .A ell no li va agra- s'hauria d'haver fet abans, en dar massa, però per a mi era temps de Porcioles, però no molt més fàcil imaginar, inven- per això se li ha de deixar tar, que adaptar el guió. d'agrair. Ara Barcelona és - A vostè l'inclouen a u n a c i u t a t a t r a c t i v a . Jo recordo la Barcelona de la l'Escola de Barcelona...

Em sembla que tots els m e v a infància terriblement trista, molt reprimida, de coescriptors dels anys cinquanta hi som. Però no sé per què li lor gris; era com Praga, una diuen Escola de Barcelona. cosa estranya. En canvi, ara, extrovertida, molt Marsé, Montalbàn... som tots és molt diferents. No hi veig cap comunicativa. Barcelona és dins més connexió que la d'haver u n a c i u t a t c l a u d ' E u r o p a , té molta atracció.

comprar-me un cotxe, un pis i vaig anar a viure a un barri molt millor que el Clot, on havia nascut. Coneixia en Vicente Aranda de Veneçuela i vaig participar en la seva primera pel·lícula i, a diferència del q u e m ' a c o s t u m a v a a passar, no va ser un desastre, sinó q u e hi vaig g u a n y a r diners. Després li vaig fer un altre guió... vaig entrar una mica en el món del cinema.

Però jo, en realitat, estava escrivint altres coses.

- Així no va ser massa dura la tornada?

Sí, sí. Em vaig q u e d a r moltes vegades sense diners...

Jo sempre havia publicat a Seix / Barral i treballava en una empresa d'aquest grup.

Difusora Internacional· n'era el director de l'editorial. Però vaig tenir problemes, vaig tenir

>

LU CC

z UJ

CARRER

14 <

o I(í)

Octubre 1993

La estación de Francia Las estaciones de tren son un mundo en sí mismas. Allí empiezan y acaban muchas historias personales. Todos poseemos algun recuerdo vinculado a una estación ferroviària.

Todos guardamos en algun rincón de nuestras mentes el sonido del traqueteo de un tren. Vivir en Barcelona y no conocer la estación de Francia es casi imposible. La pionera de la estaciones de Espana lleva 145 aflos contemplando los cambios de la ciudad.

También ella ha cambiado mucho.

Un crog^t» nxiy oonocido—l>a oataclAn »e«ual Dibujo de Opisso con un comentario irónico sobre la imagen vetusta de la antigua estación de Francia

José Àngel Borlàn Corria 1848 cuando los barceloneses pudieron contemplar asombrados el nacimento del fenómeno del tren. La línea Barcelona-Mataró introducía en el país una idea revolucionaria de transporte que después sse cxtenderia por toda la geografia y facilitaria la llegada de la revolución industrial, tantas veces postergada.

Haría falta derribar las murallas de Barcelona (1854) y después la ciudadela militar (1868) para crear el espacio suficiente d o n d e construir, sobre lo ciue habían sido huertos, una digna estación terminal de las líneas que ya se extendían hacia la costa norte y el interior (Granollers). El dibujo de Opisso que podemos contemplar en esta pàgina nos llustra la "calidad" de dicha estacicm. Esta fué la primera imàgen de la ciudad que pudieron contemplar los visitantes de la Exposición Internacional de 1888, celebrada en el nuevo recluto ferial construido sobre lo que había sido la humillante ciudadela militar y después parque para el disfrute ae todos los barceloneses.

ción de la montafia de Montjuïc. Para tan m a g n o evento era necesaria una imagen moderna de la ciudad y el mejor lugar de mostraria era la estación ferroviària a la que llegarían los llustres visitantes: la estación de Francia. Denominación q u e , al decir de M à r i u s Carol "nos indico siempre con su nombre el camino de una Europa a la que peregrinaron màs miserias que aventuras...Durante afios rué estación termino, porque aqui se acababan las esperanzas, però finalmente se convirtió en estación de inicios, porque aquí también empezo el traqueteo de la democràcia. Las estaciones, màs queridas por los poetas que por los pintores, han acaoado siendo museo de artistas con la única poètica de los arquitectos..."

La exposición de 1929 Barcelona se i n v o l u c r o (como lo ha hecho en tres ocasiones en los últimos cien afios) en un proyecto de transformación ciudadana con la excusa de un a c o n t e c i m i e n t o de relevancia mundial: la Exposición de 1929. Ese afio nos trajo la primera línea de metro y el inicio de la urbaniza-

La pionera de las estaciones de Espana lleva 145 afios contemplando los cambios de la ciudad

D e su esplendor pasado solo queda la arquitectura y miles de recuerdos

La actual estación Convocado un concurso publico para su construcción (1922), el ganador, Pedró de Muguruza, desarroUó un edificio en forma de U basado en la arquitectura del romano foro de los Severos de Leptis Magna (en la actual Libia). Un proyecto grandioso con 120

Construcción de las cubiertas de hierro (1ÍÍ27-29» 1927-29»

metros de fachada. El ingeniero Montaner fué el autor de la espectacular y única doble cuDierta en curva.

Solo una docena de afios antes, la vieja estación había sido escenario de un grave suceso que había conmovido la vida del país: un militante del Partido Radical, Antoni Rosa, había disparado dos tiros contra Antonio Maura, cuando el líder del partido Conservador, y varias veces presidente del Gobiemo, se dirigia a su Palma de Mallorca natal.

A pesar de lo agitado de la època, en plena dictadura de Primo de Rivera, no hubo incidentes en la solemne inauguración de la nueva estación por el rey Alfonso XIII, el 19 de mayo de 1929. Cierto es que las obras no habían finalizado (no lo estarían hasta varios meses después), però la via de recepción de autoridades, el and en número 12, lucía deslum-

T'obsequiem amb aquest xec. Obtindràs un 10% de descompte a qualsevol de les nostres botigues. ^^GKÀND·PETRITXOL^,^^ ^^^^

CENTRE

PORTAFERRISSA,

COMERCIAL

16

14

La puerta de la inmigración El andén 12 no fué el primero que divisaron los que, cargados con maletas de cartón, llegaron a la ciudad durante los afios cincuenta.

Multitud de inmigrantes contemplaron, como primer im)acto de sus esperanzas, las érreas cúpulas de la estación de Francia.

Los sesenta vieron nacer la adosada estación de cercanías, la que procuraba el inicio de la diversión del fin de semana en las playas de Oca ta o Caldetes.

La estación se convirtió en un punto de referència ciudadano. Josep Maria Carandell en su "Guia secreta de Barcelona" describía así el ambiente:

Í

La (íltima remodelación Los juegos olímpicos han propiciadola remodelación de ta estación de Francia, convirtiéndola en estación de luio para u n g r u p o selecto de talgos, electrotrenes e "intercities". De su esplendor pasado solo queda la arquitectura y miles de recuerdos.

GRÀND-PETRITXOL C t N T I l

C O M E I C I A L

PORTAFERRISS*. 1 6 PETRITXOL, 1 4

Pagueu per aquest xec a

I

Pessetes

I

BARCELONA

^^^^^^f^

PETRITXOL,

brante. Los viajeros de todo el mundo que habían de llegar a la exposición tendrían la imagen de una ciudad pujante.

"La Estación de Francia es uno de los centros màs animados de la ciudad; allí hormiguean en verano miles de turistas, durante todo el ano llegan del resto de Espana - Andalucía, Galícia, Extremadura - y del norte de Àfrica gentes que vienen a trabajar a Barcelona, y salen de ella los inmigrantes hacia Europa. Allí son frecuentes los robos y enganos a quienes llegan del campo: el infeliz que después de tres días de penosso viaje deja su maleta al cuidado del desaprensivo, o el que ingenuamente pica con el truco de la estampita, o la chica que viene a buscar trabajo, se deja camelar por un hombre bondadoso que luego abusa de ella o la encamina hacia la prostitución..."

)0%

Sèrie 055

I I

0617250a00134457

í/0%#

/ p<yl·t<íaL<yn.

de U Data

del f5 de 6.etemL·\6 al fS de deiemltJíe

Núm. 4.130.508-4

o:;; on;].(;);],(;; BO li Vàlid fins el 31 d'octubre 1993

de 19

93

CARRER Mallarengues i porcs senglars a CoUserola

15

Octubre 1993

Collserola és el parc més gran i més a la vora que tenen els més de 3 milions d'habitants que viuen al seu voltant. I en canvi la gran majoria d'aquestes persones desconeixen els boscos, les fonts, els passejos i les immenses ofertes d'esbarjo que actualment els ofereix aquesta serralada, si saben respectar-la.

I

I o

g Roser Argemí De Barcelona estant es veu la façana de llevant de Collserola, la que més sovint es crema, la que més plena de cases està i la mie, de fet, ia és zona urbana. Es la serralada que culmina en la muntanya del T i b i d a b o , q u e t o t h o m coneix pel parc d'atraccions de tota la vida i ara per la torre de telecomunicacions, aquesta colossal obra maragailiana que s'albira des de setanta quilòmetres lluny.

Però un cop a dalt de la carena, la fesomia de la serralada canvia totalment.

Uns boscos frondosos, encara q u e en diferents estats de conservació, una vegetació exuberant i molts animals feréstecs són els elements que d o n e n vida a Collserola i ajuden a mantenir l'equilibri ecològic del gran parc, tan humanitzat, sempre ciue les persones que hi viuen i les que el visiten no el trenquen amb

els seus costums i hàbits massa u r b a n i t e s - e n c e n d r e foc, llençar deixalles, trencar branques, posar paranys, etc.

El Patronat de Collserola Ja fa a n y s q u e a q u e s t a immensa serralada, que pertany als diferents municipis que la circumden, necessitava una vigilància especial. Calia una entitat que es preocupés només d'ella perquè esdevenia el cubell de les deixalles; tot s'hi podia encabir, des d'abocadors clandestins a cases autoconstruïdes per les moltes famílies que no trobaven allotjament a la ciutat, des de propietaris gratamarges que engrandien el seu solar amb un tros del bosc del costat, a indústries casolanes que necessitaven espai per a magatzem de llenya, cementiri de cotxes vells, etc. A més dels municipis, que sempre estaven temptats d'entaforar-hi tot allò que no sabien on posar dins la

El 3 d'octubre, dia de Collserola Carme Sànchez Palma El dia de Collserola, que aquest any tindrà lloc el 3 d octubre, portarà com a lema la frase "un esportista, un amic". El Patronat de Collserola, principal organitzador de l'acte, vol aconseguir que aquells que visiten Collserola per practicar algun esport, aprenguin també a contemplar i a respectar la natura. Amb aquest objectiu ha inclòs dins del programa del dia 3 d'octubre la presentació de quatre itineraris nous, que se sumen als tres ja existents.

El Dia de Collserola

coincideix amb la Jornada Esportiva de Collserola, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona. S'ni han programat diverses passejades, a peu i en bicicleta, que sortiran dels diferents municipis i utilitzaran els nous itineraris.

Per a l ' o r g a n i t z a c i ó d'aquests actes i d'altres activitats q u e p r o p o s a periòdicament el Patronat de Collserola, ha comptat amb la col·laboració de tots els municipis que hi tenen competència i manté un contacte constant amb els veïns dels barris que es troben dins la seva àrea d'actuació.

ciutat.

Fou per això que l'antiga Corporació Metropolitana va crear el Patronat de Collserola, l'organisme que s'havia d e responsabilitzar de la serralada, en concret de la superfície forestal. Creat el 1986 pel Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural de Collserola, i aprovat definitivament l'any 1987, el Patronat depèn dels municipis que en formen part voluntàriament. D'ença que el consistori de Sant Cugat del Vallès és de majoria de CiU, no en forma part -és el municipi que més superfície té dins el parc- encara q u e m a n t é relacions i diversos convenis amb el Patronat.

Paguen els municipis El pressupost d'inversions del Patronat, va ser de 500 milions el 1992 i enguany és de 250 milions de pessetes. De

cara als p r o p e r s d o s a n y s només es limitarà a mantenir, com pugui, el parc tal i com està ara. Per això ha decidit a d r e ç a r - s e a les e m p r e s e s p r i v a d e s , per animar-les a col·laborar en el finançament de les seves campanyes.

Les seves activitats, d i r i g i d e s a la defensa i protecció de la fauna i la natura, en els set anys que fa que funciona, han consistit sobretot a arreglar els centres d'educació ambiental de Can Coll i Mas Pins, a endreçar àrees d e picnic, com Santa Creu d'Olorda i Santa Maria de Vallvidrera, a construir el seu centre i a fer l'ampliació , cara i innecessària, de la font d e la Budellera. I a més diverses campanyes de neteja de boscos i cura d'animals i moltissimes gestions amb les empreses i les entitats que tenen com a centre de la seva activitat la serralada, per evitar al màxim les agressions a la natura.

Aquesta institució, que no passa per cap sedàs democràtic, aeciaeix sovint d e forma 'il.lustrada', pel bé del ciutadà sense eldutaaà;toti així fa bones actuacions, darrerament ha tingut més en compte l'opinió d'entitats ecologistes i de vems, perquè s'ha adonat que és imprescindible la col·laboració de tots per tirar endavant qualsevol projecte.

La mallarenga i la cigonya negra Qui vulgui saber com canta una mallarenga, que vagi a Collserola on hi ha una gran quantitat d'aus d'aquesta espècie. La mallarenga és un ocell, sedentari molt beneficiós ja que s'alimenta d'escarbats, d'erugues i d'insectes en general, que en algunes ocasions esdevenen plagues nocives per a la vegetació.

Una de les campanyes més antigues que du a terme el Patronat consisteix a posar caixes-niu penjades dels arbres a la tardor, per afavorir la supervivència de les mallarengues. A la primavera, quan nien, observen de lluny -amb binocles- si hi han fet el niu i q u i n e s espècies s'hi han

reproduït. Els nius dines les caixes-niu de Collserola, fets de molsa, fibres vegetals, fils de llana -de la roba que deuen trobar pel bosc-, pèls de senglar i de cavalls -de les moltes hípiques que hi ha per la serralada- no es poden tocar, i tampoc els ous ni els Eollets perquè es moririen. A 1 fi de 1 estiu, baixen les caixesniu, les netegen, i arreglen si cal, per tornar-les a col·locar a la tardor.

L'altra campanya important q u e el Patronat fa d e mitjan setembre a mitjan octu- < bre, és el s e g u i m e n t de la migració dels rapinyaires. I ha detectat que passen cap al sud estols de cigonyes negres, una espècie cada cop més escassa a l'Europa central, a més de molts aligots i falcons d e diverses espècies, i algun milà.

Collserola és encara u n paradís per als amants de la natura.

UJ

ü

oc (fi

LU X 3 >

Com arribar al parc de Collserola Collserola és un massís creuat per tres carreteres d'est a oest: la del Forat del Vent, la de l ' A r r a b a s s a d a i la d e V a l l v i d r e r a , q u e ara s'ha duplicat amb l'autopista que )assa pels túnels. Però la millor orma d'arribar al parc és amb els Ferrocarrils Catalans, la línia de Catalunya a Sabadell i Terrassa, i amb els autobusos que van d'Horta a Cerdanyola.

A més a més, i gràcies al Patronat, funcionen uns autobusos pel parc els diumenges i dies de festa, que van per la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei i per la d'Horta a Cerdanyola, amb diferents parades. El bitllet per dia val 250 Ptes. i surten cada hora de 9 a 2 de la tarda, a Barcelona dels Jardinets del Passeig de Gràcia, a Cerdanyola de Fontetes i a Molins de Rei de la Plaça dels Països Catalans.

El Centre d'Informació i seu del Patronat del parc de Collserola és a la carretera de l'Església, 92, anant de Vallvidrera cap a Sant Cugat, i s'hi arriba a peu des de l'estació del Baixador de Vallvidrera. És obert cada dia de 9,30 a 15 hores i el telèfon és el 280.35.52.

Í

Ivà, in memoriam Ja no podrem fruir de les històries de Makinavaja i de la Puta Mili. Tampoc no col·laborarà més amb "La Veu del Carrer". Ramon Tosas "Ivà" se n'ha anat. Cada vegada que anem al bar del Pirata farem un brindis per ell.

Salut.

CARRER 16 El Taller de Músics: una Candel reeditado experiència renovadora LÜ

ü OC

<

m ce D >

El Taller de Músics es funda a Barcelona, l'any 1979, amb el propòsit de col·laborar en el desenvolupament del jazz i la música moderna al nostre país, tot cercant conceptes que, aplicats a l ' e n s e n y a m e n t , promoció i divulgació, dotin aquesta disciplina artística de solucions renovadores.

Per posar en marxa aquesta idea es creen u n a sèrie d ' i n i c i a t i v e s q u e , a m b el temps, s'han anat ampliant i consolidant.

Es comença per estructurar i posar en pràctica un tipus de programa d'estudis totalment original, fonamentat en els m è t o d e s p e d a g ò g i c s més avançats, però també suficientment flexible per tal d'anar-lo adaptant a la nostra idiosincràcia i necessitats del moment. El procés evolutiu d'aquest programa ha suposat el seu r e c o n e i x e m e n t i convalidació per part de la New School of New York, una d e les u n i v e r s i t a t s m é s prestigioses en l'ensenyament de les carreres artístiques, especialment la del jazz i la de la música contemporània.

Paral·lelament, es munten d'altres activitats que, tot i tenint un funcionament autònom, són complements rellevants als estudis del taller.

Destacarem el Seminari Internacional de Jazz i la Mostra de Jazz Europeu.

El p r i m e r ofereix la possibilitat a professionals i estudiants d'aprendre d i r e c t a m e n t dels m e s t r e s

contemporanis del jazz.

L'oportunitat és única: convivència, intercanvi d'experiències amb músics d'altres cultures, en definitiva, u n intens seminari de reconegut prestigi internacional.

La Mostra de Jazz Europeu és una altra de les activitats amb caràcter anual. Precedida per la Setmana de Jazz, és, actualment, un festival que té com a principal objectiu mostrar el desenvolupamet del jazz a E u r o p a , i oferir l'oportunitat de conèixer els

nostres millors músics i els de la resta del continent.

A c t u a l m e n t , el Taller c o m p t a a m b m é s d e 600 alumnes. Disposa d'un club (Jazz Sí) amb música en directe a diari i amb horaris diürns, u n segell discogràfic (La Col.leció del Taller) a través del qual s'editen les obres de músics i compositors relacionats amb el Taller, i un departament de management i producció que representa més de vint grups de jazz i dues orquestres.

Luis Cabrera: la pasión por ensenar música Luis Cabrera es conocido en Nou Barris por la creación d e la pefia Enrique Morente. Entonces (afios setenta) se dedicaba a la distribución de libros" prohibides" . A través del flamenco fue conociendo los entresijos del mundo artístico y finalmente creo, junto a otros, el 'Taller de Músics". Y en el corazón del Raval.

- ^Como nació el "Taller

TELÈFON DELS VEÏNS SERVEI D'AJUDA AL CIUTADÀ

de Músics"?

- Empezó siendo un taller experimental. Con una secretaria, tres aulas y ocho profesores de todos los países. Un yugoslavo, un japonès, un alemàn, un chileno, un argentino,...

- Es como un conservatorio en pequefío...

- Precisamente lo que pretendemos demostrar aquí es que se pueden hacer estudiós musicaies en tres anos, como

una Formación Profesional, sin necesidad de ir al conservatorio. Y funciona.

- ^Realmente funciona?

- Tenemos cien alumnos en lista de espera.

- iQué tal la relación con el barrio?

- Muy buena. Los vecinos han comprobado como una actividad cultural continuada expulsa de su alrededor un medio degradado.

DIRECCIÓ I GESTIÓ D'ORGANTTZAaONS NO L U C R A T I V E S Un curs per introduir el canvi organitzatiu a l'associació per i n c r e m e n t a r la seva presència al barri, potenciar voiuntariat i d i s p o s a r d e recursos econòmics

93/310 22 11 PER A QUALSEVOL PROBLEMA

TRUCA'NS De 9 a 1 3 d e 1 6 a 2 0 h . de dilluns a divendres

Informació i matrícula a l'IMAE, Ciutat,! 1, Barcelona TeL 315 45 51 Comença el 16 de novembre

Ajuntament de Barcelona

Octubre 1993

Queremos felicitar al Círculo de Lectores por la reedición de dos de las novelas mas importantes del escritor barcelonès Paco Candel. Y decimos barcelonès siendo conscientes que nació en Casas Altas en el Rincón de Ademuz (Valencià). Nos referimos a: "La ciudad cambia su nombre" y "Han matado un hombre han roto un paisaje" , buenos libros, mejores títulos.

En uno de sus prólogos Candel escribe- "Si ahora se dice que lo que no sale en televisión no existe, cuando yo publiquè estàs novelas (afios 50), las cosas no existían nasta que aparecían en los libros".

Por esa regla de tres, si un autor no tiene sus libros en las estanterías de las librerías, es como si no existiera, sobre todo para las nuevas generaciones de lectores. Nos parece importante la reedición que comentamos, però es una mínima parte de su obra, mas de veinte novelas, ensayos aparte. Decenas de personajes pueblan sus pàginas. Hombres y mujeres sin rostro y sin historia, que en el ultimo escalafón ae la sociedad, son los últimos de los últimos. Candel levanta acta y deja constància de cómo se vivia en la postguerra en los suburbios de la gran Barcelona. Como dice Ignasi Riera: "La obra de Candel constituye en lo temàtico un friso unitario: toda su obra es parte de una "comèdia humana" centrada en la imagen de una Catalunya marginal, de una Barcelona futuro escenario olímpico".

Hoy sus obras no estan en las estanterías de las librerías, como si no se hubieran escrito. Solo en el mercado de Sant Antoni aparece de dia en dia algun que otro ejemplar, sin lugar a dudas de algun progre venido a mas que entiende que novelas como las de Candel no corresponden a la modemidad.

Seria una buena noticia que continuaran la reedición de su obra.

Andrés Naya

Ca la Dona Ara fa cinc anys es va inaugurar Ca la Dona. Aquest local responia a la necessitat dels diferents grups de dones de la ciutat de tenir un espai propi on poder reunirse, realitzar activitats i oferir diferents serveis a les dones de Barcelona. Després d'una llarga lluita es va arribar a un acord amb l'Ajuntament pel qual aquest oferia una subvenció anual per a cobrir una part de les despeses del local.

El balanç d'aquests cinc anys és positiu. El nombre de sòcies d e la casa va a u g m e n t a n t progressivament, així com el nombre de g r u p s de d o n e s q u e hi realitzen les seves activitats.

Ca la Dona és, també, un espai cultural per a dones.

Cada mes s'hi fan diferents activitats, xerrades, semina-

ris, cursets, tallers d'escriptura, etc.

Trimestralment publica una revista, q u e intenta recollir els debats i preocupacions que actualment es porten a terme en el terreny del feminisme arreu del món.

En definitiva. Ca la Dona és u n espai peculiar i necessari, obert a totes les dones i grups de dones que volen prendre iniciatives per tal d'incidir en una realitat social i cultural que, si bé ha anat canviant, encara és plena de discriminacions. Obert també a totes les dones que vulguin debatre i reflexionar, i fins i tot veure una pel·lícula i prendre alguna cosa.

La casa és oberta d e dimarts a divendres de les 17 a les 21 hores a Gran Via 549, 4rt. 2ona. Telèfon: 323.33.07.

Exposició Anarquisme El Centre Cívic de Sants acollirà, entre el 27 d e setembre i el 10 d'octubre, la trobada "Anarquisme.

Exposició Internacional". A mes de quatre exposicions ("Presencia internacional del a n a r q u i s m e " , "Francesc Ferrer i Guàrdia i la Escuela Moderna", "Arte y Anarquia" i "El anarquisme ibérico"), a les jornades s'hi faran una quinzena de debats amb nombrosa participació internacional i de molts col·lectius alternatius de tot l'estat.

També hi haurà una setmana de cinema llibertari i diverses actuacions musicals.

posido inlerüacton

CARRER El metro als barris? Dia, mes, any!

Octubre 1993

PROPUESTA DE RED DE METRO Y FERROCARRILS DE LA GENERALITAT [ 5 J _ CIUTAT MERIDIANA

SANT JOAN DESPÍ 'Os,

—•LLOBREGAT UaiSant Bo

jÓTORRE B A R Ó

m TORRAS I BAGES

%»

_

\ .

cP'"** POMAR

IB

m

•o MANRESA-

FEIXA LLARGA

HI**

PALAU NACIONAL _ ZONA FRANCA .MOTORS

Funicular Montjuïc

Des del passat mes d'abril, quan es va presentar la Plataforma pro-Transport Públic, de la qual la FAVB forma part, no ens ha rebut cap Conseller

BADALONA ESTACIÓ

_

mm

, ,-

DRASSANES

CASAGEMES

Afoftvcxictenfs

Q O A

Tres oltomalivas

BARCELONETA

de Transports. Molins perquè se n'anava, i Cullell perquè acabava d'arribar, encara que ens va prometre l'entrevista al setembre. Deu l'escolti!

Bgm»

Tanmateix, el nou Conseller sí que va tenir temps per informar els mitjans de comunicació, que es desbloquejava el Pla Intermodal de

Prolo^fadón

Transports (el PIT) i anuncià que el metro arribaria als barris perifèrics, que es crearia un consorci. Més confoses foren les notícies sobre l'endeu-

17

tament de les companyies i no va quedar gens clara la postura de la Generalitat.

L'únic compromís concret anunciat és que el proper dia 30 de setembre es donarà a conèixer un Pla de Mínims, és a dir les prioritats, i suposem que aniran acompanyades del c o r r e s p o n e n t calendari de realització. Cullell va parlar d'un termini de 12 anys, molt llarg per a uns barris que porten gairebé els mateixos anys r e i v i n d i c a n t u n a cosa tan primària.

Perúltim volem remarcar que aquest any que acaba el C o n t r a c t e - P r o g r a m a , la prioritat de les c o m p a n y i e s ha de ser r e d u i r el seu enorm e e n d e u t a m e n t , d e cent mil milions. L'últim trimestre d e l'any, q u a n negociïn, t o t e s les a d m i n i s t r a c i o n s han de juntar esforços i aportar a i n e r s , p e r q u è cal p o t e n c i a r el t r a n s p o r t públic sense cap tipus d'hipoteques.

A.N.

1943-1993: 50 anys d'amistat

L'Institut Britànic L'Institut Britànic, el nom que rep localment 1 organització coneguda com The British Council, va obrir les seves portes al públic per primer cop l'octubre del 1943.

El British Council s'havia establert a Madrid el 1940 i la decisió d'obrir aquests centres, justament a la meitat de la Segona Guerra Mundial, va estar influenciada, en part, per l'objectiu del govern britànic de contrarestar la propaganda de l'Alemanya nazi, la qual a Espanya era particularment intensa en aquell t e m p s .

L'Institut, primer, era en un pis del Passeig de Gràcia, i tres anys després, es va traslladar a la Diagonal. El director de l'Institut d'aquell temps havia provat de convèncer la Central del British Council perquè comprés el Palau Robert, a la cantonada de la Diagonal/ Passeig de Gràcia, però amb el chma d'inestabilitat imperant en tota Europa, van pecar per excés de prudència.

Un centre de llibertat d'expressió i pensament Des dels seus modestos principis, els esforços més importants de l'Institut es van dirigir a satisfer les ganes d'aprendre l'anglès, llengua que rarament s'ensenyava a les escoles abans dels anys setanta.

Al seu voltant, es van anar o r g a n i t z a n t tota una sèrie d'activitats culturals: conferències, tertúlies, excursions, vetllades musicals i lectures d r a m a t i t z a d e s , pensades per complementar les classes formals i oferir a la gent una finestra a la cultura d ' u n a societat oberta i democràtica. També hi havia una biblioteca, la qual durant molts anys va ésser un dels pocs llocs de Catalunya on es podien llegir diaris i llibres estrangers.

D u r a n t els a n y s més repressius del règim de Franco, l'Institut atreia

SÚPER OFERTA PUENTE DEL PILAR, 9 DE OCTUBRE OFERTA ANO XACOBEO GALÍCIA 4 DÍAS 26.500..-Ptas.

Mallorca, 77, esq. Viladomat- Telf. 430 62 68 / 322 45 73Arlbau, 127 esq. Rosselló - Telf. 419 32 11

intel.lectuals liberals i va esdevenir una mena de club informal per a un grup de gent, e n t r e la qual ressalten escriptors, advocats i historiadors. Normalment en a q u e l l s t e m p s hi havia presència policial en les activitats de l'Institut, però el seu efecte era limitat ja que pocs policies entenien l'anglès!

Merda a la Rambla

L'activitat agafa empenta A meitat dels anys seixanta hi va h a v e r una o b e r t u r a d'Espanya cap a altres països europeus i les activitats de l'Institut van créixer en proporció. El 1967 l'Institut es va traslladar al carrer Amigo i d a r r e r a m e n t ha obert d o s annexos, p e r q u è les ganes d ' a p r e n d r e l'anglès han continuat.

Tot i que l'ensenyament de l'anglès encara és l'activitat )rincipal en termes de volum, 'Institut sempre ha tingut altres facetes que s'han ofert a la gent interessada a establir contactes a m b la c u l t u r a britànica en el seu sentit més ampli, incloent, per exemple, les àrees científica i social. I també porta a terme programes educatius, de formació i projectes de desenvolupament mstitucio-nal.

L ' I n s t i t u t Britànic ha començat a utilitzar aquesta experiència p e r realitzar projectes a Catalunya.

x^ -

f

Foto arxiu

Les pluges d'agost van tornar a posar de manifest que tanta inversió olímpica en clavegueram (20.000 milions de pessetes!!!) no havia acabat per solucionar l'endèmic problema de les inundacions. Aquesta vegada però, la guinda va ser l'aflorament de la merda de les clavegueres en plena Rambla. N'hi ha per sentir el que els turistes de la fotografia comentaran sobre la "Barcelona olímpica".

PREUS ESPECIALS PER A GRUPS

IIIILEITALY K

I s 1 o

K V >

1

y

MENÚS

.« * / ^ ^ *

LUNCH i5oor(;„^eí)

DINNBR 2500Z(|„"CÍ:.)

Rec, 30 - Tels. 319 79 73 i 319 28 60 - Barcelona Londres, 103 - Telfs. 414 15 55 i 209 33 49 - Barcelona

lANOsnu

ASSOCIACIÓ CATALANA "LA LLAR" DE L'AFECTAT

ILAR

'^'^SCLEROSI MÚLTIPLE Leiva, 41-43 Tel. 424 95 67 08014 BARCELONA

PASSA A VEURE'NS...ET PODEM AJUDAR

ü

o 0) < <

Q >

CARRER

18

Octubre 1993

<

z

o -I

ü

ce <

LU

ce

KIOSKO La dimisión del coordinador de Proyectos y Obras, Rafael de Càceres, y un decreto de la alcaldia nombrando a seis nuevos cargos para tareas que ya realizan otros servicios municipales han hecho aflorar la crisis en el àmbito de Urbanismo y el malestar entre funcionarios y r e s p o n s a b l e s políticos.

Unos y otros consideran que las competencias de Urbanismo estan dispersas y superpuestas entre servicios y organismos no suficientemente coordinados y con funciones que se duplican.

La complejidad del urbanismo barcelonès ha ido en aumento a partir del momento en que, como consecuencia del pacto de gobierno entre PSC e Iniciativa per Catalunya (IC), el teniente de alcalde Lluís Armet (PSC) asumió la màxima responsabilidad ciel àmbito y el concejal Antoni Lucchetti (IC) fue nombrado concejal de Planeamiento y Gestión.

Este organismo suponía, de hecho, una división parcelada dentro del àmbito, en el cual Armet tenia autoridad sobre todos los servicios y Lucchetti, competencias únicamente sobre vma parte, la de incidència màs directa sobre el suelo de la ciudad: los servicios de planificación deciden qué uso se da al suelo y los tfe gestión desarrollan, en cierta forma, los planes urbanísticos.

El gabinete A finales de 1991 Lluís Armet creo el Gabinete de Estudiós Urbanísticos, que, en

El urbanismo municipal entra en crisis

Obras y Gestión, entre otras

I I ••""»' I I I •' m "ww

i II l i t i I I 1 C o n c e i a l de p o l í t i c a d e l s u e l o Competencias teóricas en Planeamiento y Gestión Director: X n i í r V l H i

Wg^

un principio, debía ser un organismo asesor del teniente de alcalde y llevar a cabo informes diversos, però sin asumir tareas de planificación..

En la pràctica, el gabinete ha supuesto un contrapoder para los servicios tradicionales de planeamiento y, en definitiva, ha a s u m i d o competencias propias de estos.

Funcionarios municipales que han p e r m a n e c i d o como

Control de la edifKaciih)' Brneti Comte

itiüi

„^

m ^s^^ÈM*

simples espectadores de este desarrollo del organigrama ha interpretado que la existència del gabinete, con su actual funcionamiento y dependència, solo se justifica por el deseo de Armet de crear un servicio de planeamiento que eluda la c o m p e t è n c i a cíel concejal Luccnetti.

Por ütra parte, la aplicación literal del decreto del alcalde que creo la concejalía de Vi-

*m%«síaiMi»Sài^^^«

vienda y Política del Suelo también o t o r g a al c o n c e j a l Xavier Valls, competencias en la planificación y gestión, a u n q u e este edil carece de funcionarios para este cometido.

El Instituto Municipal de Urbanismo (IMU) d e p e n d e directamente de Armet y su razón de ser es el reparto de las partidas que los presupuestos destinan a las àreas de

El porciolismo es una idolatria Cuentan que una vez José Maria de Porcioles fue sondeado sobre si le interesaría ser ministro de Justícia. El alcalde sonrió y respondió algo así como: "Però si soy mas que ministro de Justícia; soy alcalde de Barcelona". Cierta o no la anècdota, resume el espíritu q u e a n i m o s i e m p r e a Porcioles, la convicción de que él había transformado el cargo de alcalde de Barcelona en algo importante.

Ese espíritu, sumado a la filosofia subyacente en la idea de la gran Barcelona, ha ido convirtiendo en defensores o admiradores del porciolismo a gentes de diverso pelaje.

Transpiran admiración hacia un hombre que por la via del hecho consumado -tan cara a toda dictadura- fue transform a n d o una ciudad. Parten esos idólatras, que no otra cosa son a veces en su ciega defensa del personaje, del hecho real de una Barcelona gris y vencida que, a los casí 20 afios de acabada la guerra civil, no daba muestras de reacción. Aseguran que solo un hombre de su temple y d i n a m i s m e p u d o sacaria de su postracion. Es

cierto que Barcelona era una ciudad derrotada y que Porcioles siempre considero un error esa autoconvicción.

Es cierto i g u a l m e n t e q u e insufló un ritmo que no existia. (En el homenot que Josep Pla le dedico, éste recordaba que el alcalde le había dicho que "la ciutat tenia un pols molt petit"). Però tambièn es cierto que los tiempos ayudaron -el plan de estabilización de 1959 contribuyó al desarrollo del país- y que a la larga se pago un amargo precio por la transformacion de la cmdad.

Su temperamento personalista y autoritario le llevo a marginar ràpidamente a concejales relacionados otrora con la LLiga, donde había militado el mismo Porcioles de joven, y a rodearse, con algunas excepciones, de un grupo de arribistas mediocres decididos a hacer fortuna basàndose en la dèbil frontera que solia s e p a r a r d u r a n t e el franquismo los cargos piíblicos cle los negocios privados.

Cuesta creer que se nubieran resistido a la tentación, caso de haber tenido la intención.

En definitiva, el ejemplo les ve-

nia del propio alcalde, relacionado a través de su antigua notaria y de un banco con el mundo de las inmobiliarias.

Hoy escandalizaría quer Jordi Pujol y Pasqual Maragall fuesen consejeros de un banco dedicado a negocios inmobiliarios, però en 1973 los cargos úblicos José Maria de orcioles y Juan A n t o n i o Samaranch (aquel afio alcanzaría la presidència de la Diputación de Barcelona) eran vocales del consejo de administración del Banco de Madrid q u e presidia J a u m e Castell, y hubo quien rebautizó agudamente la plaza de Sant Jaume como de Sant Jaume Castell. Ese clima de conchabeo favoreció, junto al desarrollo de la ciudad, la corrupción y la especulación. Un ejemplo bien concreto consumado en los primeros afios 70: los terrenos del Hispano Francés, situados junto al campo del Europa, estaban calificados como zona deportiva. Una oportuna recalificación los declaro edificables tanto en el ayuntamiento de Barcelona como en la comisión de Urbanismo, ambos organismos pre-

P

sididos por Porcioles. El constructor Josep Maria Figueras edifico alrededor de un millar de pisos incluido un horrible edificio singular de 22 pisos.

T o d o s los pisos fueron e s c r i t u r a d o s en la notaria Ocafia, antahü Porcioles. Todo era legal si por legal se entiende la modificación de los acuerdos según intereses particulares, però todo olía a especulación.

La decadència de Porcioles llego con el auge de las clandestinas comisiones de barrio y jóvenes asociaciones de vecinos. Las quejas urbanas menudeaban ante la sorpresa del alcalde y la irritacíón del gobierno franquista, poco dado a tolerar situaciones que olieran a subversión.

El 11 de m a y o de 1973 Porcioles fue a un pleno ignorando que era el ultimo que presidia. Sabedor de que los vecinos iban a ocupar el exiguo palco publico, lo hizo ocupar. Vano esfuerzo. A la salida supo que sus 16 afios de mandato habían concluido. El cese, solución dictatorial a todo asomo de conflicte, había alcanzado al alcalde que se creyó.

U r b a n i s m o y Proyectos y Obras. De hecho, es totalmente inoperante: no se ha reunido desde hace dos afios.

El organigrama del àmbito de Urbanismo se ha modificado últimamente con la creación de una gerència, que ha sustituido a la secretaria tècnica que ha funcionado hasta hace dos meses. El decreto de constitución de las gerencias afecta a los siete àmbitos municipales, però en el caso de Urbanismo el nuevo cargo supone, de hecho, una limitacion de las competencias de los dos coordinadores y un intermediario entre estos y el màximo responsable político. Lluís Armet.

El paradigma de esta dispersión de competencias ha sido el plan de La Maquinista, presentado por Alsthom hace exactamente un ano. Lluís Armet nombró a Juli Esteban, director del Gabinete de Estudiós Urbanísticos, y a Antoni Santiburcio,presidentedeldistrito de Sant Andreu, para est u d i a r y negociar las propuestas de modificación del Plan General Metropolitano solicitadas por la empresa francesa. U r b a n i s m o tuvo tambièn conocimiento de los planes de Alsthom però nunca llego a tratar con la empresa. Al final, venció el plazo prescrito para que la administración municipal diera respuesta a p r o p u e s t a s urbanísticas y Alsthom pidió que la Generalitat subrogarà la aprobación de su plan.

Maria Eugènia Ibànez (El Periódico, 2 de agosto de 1993)

seguramente con razón, màs que un ministro.

De aquel porciolismo quedan, con el poso de los afios, el dinamisme inicial que reanimo una ciudad y errores inmenses en forma urbanística que ha cestado, cuesta y costarà mucho tiempo corregir.

Durante el primer tiempo democràtico, el modelo de ciudad creado po José Maria de Porcioles fue criticado y se procuro actuar al contrario, como en el hecho de atender las reivindicaciones de una ciudadanía que ya no toleraba vivir sin zonas verdes ni servicios públicos. Pere luego ha ido reapareciendo la filosofia de que no todo el porciolismo como no todo ei franquismoera detestable y que huoo buenas ideas que ahora se han aplicado. Suelen referirse esos defensores de última hora a cosas como los cinturones (ahora rondas), al concepto I metropolitane, al crecimiento de la ciudad. Olvidan que esos objetivos, no controlades democràticamente, suelen prestarse al a b u s o y a 1^ arbitrariedad.

Y es que no todas las nostalgias son inofensivas.

Josep Maria Huertas (El Periódico, 6 de septiembre de 1993)

CARRER 19 Avances en el plan para la La FAVB ante el futura estación del AVE de proyecto de la Sagrera Fòrum Nord ü

Octubre 1993

Redacción El pasado mes de julio fué insospechadamente activo en t o r n o a los p l a n e s del Ajuntament y la Generalitat para los terrenos objeto de remodelación con motivo de la teòrica instalación de la estación terminal del Tren de Alta Velocidad en la Saçrera Las diversas administraciones se reunieron con la coordinadora de asociaciones de vecinos creada en febrero (en la que està integrada la FAVB) y esta convoco una rueda de prensa para informar sobre su postura.

El dia 5 el responsable de urbanismo de la Generalitat, Joan Anton Solans, informo a la coordinadora sobre la situación del plan de la Maquinista.

La Generalitat ha introducido algunas modificaciones en el proyecto presentado por GEC-Alsthom y piensa seguir adelante con la sobrogación, aunque manifiesta la necesidad de llegar a un acuerdo con el Ajuntament.

Después de múltiples peticiones, ei distrito de Sant Martí decidió por fin informar ampliamente a las entidades el dia 6. Uno de los autores del

proyecto, Josep Maria Carrera, describió a un escaso auditorio (la reunión había sido convocada con muy poca antelación y por telefono) los rasgos generales de la transformación que afectarà directamente a tres barrios del distrito.

La rueda de prensa convocada por la coordinadora para el dia 20 desperto un inusitado interès de los medios de comunicación. Se fijaron las posiciones ya conocidas y se hizo hincapié en la importància de facilitar la participación de las asociaciones de vecions en el proyecto. rero, sin duda, la mas sorprendente de las reuniones

tuvo lugar el dia 27 a petición del Gabinete de Estudiós Urbanísticos (autor del proyecto Sant Anareu-la Sagrera).

En ella Juli Esteban, director del Gabinete, desgrano las novedades afiadidas al proyecto y manifesto su sorpresa por las pocas alegaciones que habían sido presentadas al plan.

La modificación màs llamativa es el cambio de situación del edificio de la estación (junto al p u e n t e del Treball, que se mantiene) y su configuración en dos niveles: uno para el AVE y otro para las cercanías. Esta nueva situación hace variar el concepto de pasillo verde, al que se incorporaria el p a r q u e de Sant Martí.

El Ajuntament también se m u e s t r a p a r t i d a r i o de u n entente con la Generalitat para que la planíficación del àrea sea global (una de las principales peticiones de la coordinadora) y tiene la intención de aprobar inicialmente el proyecto entre septiembre y octubre de este afio.

EL COR ROBAT

Àngel Valverde

Montserrat Radigales, secretària de l'A.V. del Parc

Les dones no hi són a les associacions de veïns per excés de feina'' Pregunta: Com va arribar al moviment veïnal?

Resposta: Per curiositat.

P: Perquè no hi ha dones a les associacions de veïns?

I R: Per falta de temps, p e r excés d e feina.

Realment s'ha de ser allò que ara en diuen una 'superwoman".

F: Quina és la tasca d'una vocalia de dones?

R: Defensar la dona davant els seus p r o b l e m e s , especialment de les agressions.

P: Al Parc, hi ha dues grans casernes militars que aviat es convertiran en universitat. Tenen relació amb els militars?

R:No. P: Encara es ossegen pel barri els antasmes de la Ciutadella?

R: No n'he vist cap.

El que si que he vist son restes arqueològiques de la seva muralla.

P: Hi vénen molts turistes?

R: Sí. El nostre és un barri de creuament, de pas. Tenim els transportistes, els turistes que venen a veure la vila olímpica i el port, els que van als m u s e u s d e la C i u t a d e l l a

i...curiosament, ens falta consciència de barri. És un territori ambigu.

P: De què parlen els homes

f

als bars del Parc?

R: S u p o s o q u e d e tot.

Majoritànament de futbol.

P: Les obres olímpiques han canviat el barri?

R: Indubtablement. A més

ha afavorit la participació dels veïns en les t a s q u e s de l'associació.

P: És veritat que tots els barcelonins som crítics urbanístics?

R: Els q u e a b a n s intervenien en el debat c i u t a d à , com ara els col·legis d'arquitectes i aparelladors, han emmudit. Davant la possibilitat d ' u n encàrrec oficial, callen.

P: L'estació de França, està bé on és?

R: Crec que s'hauria d'haver conservat l'edifici, però no per a ús ferroviari. La història del Parc és marcada per les vies del tren.

P: Què enderrocaria de les noves obres?

R: La plaça d e les Glòries.

P: Com imagina el seu barri de l'any 2025?

R: Quedarà enclavat en una centralitat. Tindrà més personalitat i serà molt més cosmopolita.

P: Què l'ha satisfet més en la seva tasca a l'associació de véins?

R: Q u e el p a s s e i g d e Carles I es tomi a dir passeig de la Marina.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ante las extranas maniobras que rodean al proyecto Fòrum Nord en Nou Barris, ha tornado postura con un acuerdo de Junta.

N o s s o r p r e n d e q u e se hava a p r o b a d o la construccion de unos edificios (900 millones de inversión) sin saber para qué. Decimos esto p o r q u e : - H a c e u n o s m e s e s , el concejal Santiburcio, convoco a la C o o r d i n a d o r a de Asociaciones d e Vecinos d e N o u Barris a u n a r e u n i ó n informativa, cuya principal c o n c l u s i ó n fue q u e "estamos en la fase inicial y es difícil saber q u é v a m o s a hacer".

Se comprometió a desarrollar el proyecto y enviar un n u e v o d o c u m e n t o a las e n t i d a d e s para que p u d i e ran opinar.

La Coordinadora recibió u n " n u e v o m a t e r i a l " . El cuadernillo no solo no aportaba nada n u e v o , sinó que era idéntico a u n o distribuido el afio anterior, però se habían s u p r i m i d o diversos p à r r a f o s q u e h a c í a n referència al àrea de Formació Tecnològica. Así p u e s , ni recibimos el material prometido ni se nos convoco a n i n g u n a r e u n i ó n . Sin embargo, según la prensa, el citado concejal se ha reunid o con los líderes políticos y e n t i d a d e s economico-financieras para explicaries el tema. N o q u e d o t i e m p o para el movimiento asociativo, ni para la Coord i n a d o r a de Nou Barris, ni para la FAVB. -Parece ser que se a p r u e ba, con tanta urgència, para p o d e r c u m p l i r los p l a z o s que ha i m p u e s t o la C o m u nidad Europea y no p e r d e r cuatrocientos millones.

Però es que el A y u n t a m i e n to se c o m p r o m e t é a invertir en esta p r i m e r a fase otros cuatrocientos millones, y no e n t e n d e m o s estàs inversiones "en el v a c í o " c u a n d o luego, resulta q u e no hay dinero para terminar la ronda del Mig, ni para recuperar los planes especiales. En la z o n a d e l F ò r u m N o r d , existen barrios como los d e Roquetes, C i u d a d Meridiana. Torre Baró y Vallbona q u e son u n ejemplo de lo que a r g u m e n t a m o s . Aftadamos, también, que las inversiones reales pueden s u p e r a r las previstas.

-Es imposible aprobar un proyecto tan indefinido. El m i s m o concejal lo reconoció, y no ha remitido a las e n t i d a d e s n u e v o s datos. La idea, màs q u e u n proyecto.

o 0)

es solo una suma de ideas )oco elaboradas y poco de- < inidas respecto a su contenido. Pretende crear un vivero d e empresas d e alta tecnologia sin haber estu- < d i a d o su viabilidad en N o u Barris. Sin evaluar las exp e r i e n c i a s d e los v i v e r o s e x p e r i m e n t a l e s , n o senala los criterios que regiran su > uso.

- A r g u m e n t a r q u e instal à n d o l o en N o u Barris, se equilibra la ciudad, es hacer una pirueta. El equilibrio solo se podrà confirmar c u a n d o se sepa q u é se va a instalar, q u é relación fend r a n con la población de la c i u d a d , distritos y barriadas de Nou Barris.

-La inversión a p r o b a d a no contempla la actuación en el entorno. "Quedan pendientes las expropiaciones de las casas afectadas", dice el concejal a la prensa. Nos consta q u e la coordinadora manifesto en u n Pleno del Distrito que no acepta la via de la expropiación. Hay que garantizar viviendas en el distrito para todos los afecta d os.

Tampoco se han concretado diversas reivindicac i o n e s d e l b a r r i o d e la G u i n e u e t a efectuadas por su asociación.

-En el tiempo han existid o d i v e r s o s p r o y e c t o s . Se h a b l ó , y se c o n c r e t o a ú n màs, el gran Centro Cultural Narcís Monturiol con u n auditorio, una gran biblioteca..., todo ello relacionado con la necesaria Biblioteca de Barrio, con el Ateneo Popular y Casals de Barrio. Todos los proyectos se vendieron , como fundamentales para N o u Barris.

Hoy se vuelve a cambiar, y se nos presenta a través de los medios d e comunicación el Fòrum N o r d . Todo està condicionado por la situación econòmica del consistorio.

Las d e c l a r a c i o n e s d e l concejal, senor Santiburcio, d a n d o a conocer la excelente acogida del proyecto en el m u n d o económico, nos vuelve a sorprender; d e s d e las asociaciones de vecinos d e N o u Barris y d e s d e la FAVB, el tema lo acogemos con notable reserva. N o pod e m o s dar el visto b u e n o .

Exigimos claridad, información y transparència.

En una paíabra, q u e se digan las cosas tal y como son.

f

Fe d'errades En el passat número de CARRER, en una informació apareguaa a la pàgina dinou, vam ometre per error el nom de dos membres de la nova Junta de la FAVB: Salvador Martorell i Sampera i Tomàs Tortajada Marín (vocal per la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes).

Us demanem disculpes.

Q