Carrer 019

p-l

>

PUBLICACIÓ MENSUAL

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

N M 9 NOVEMBRE 1993

Els mitjans de comunicació dels barris

'ealita La polèmica contraportada & « volem referir a l'article publicat a la pàgina 20 del n" 13 de "La Veu del Carrer^, corresponent al mes de febrer d'enguany.

va ICHKAl f J C W

possible per testimonial, a partir d'un teleobjectiu, una realitat alterada on dei^Q molí ma! tractada la sensibilitat Jiabiloí redifid, i que "" ' ileniment.

ïojis pertinents i e s .^ ^ ifotoaafíesmésd'aconjamb *Pftifim real del b l o c A més, hem observat quenna deies fotografies està puaóüwjda al revés.

SECANO ORGAMO DE LA a·ffiRACtOM ARAGOMESA EM CATAUJMrA

vivendescooperatives del nostre barri, gràciesaJabona voluntat iaia tenacitat d'uns cooperadors idealistes (Civit, Andreu, Fané, Lorda, etc), gue varen aconseguir per als socis d e la Cooperativa Pau i Justícia, unes vivendes més dignes de les que teníem aleshores la majoria d e la gen^ treballadora del Poblenou.

L'articulista parla de tècnics alci (?),demcdiambicntdcterioral,d . a nivell de barraquisme... No ushó confós de lloc i de barri?

M'agradaria que l'escriptor t: vingués a conèixer i, ben mform podria escriure una pàcina po5tti\ «mpintaria uns h o m » amo il·lusió, gei amo sentit de superació. Sabria de Ic lluites per la conservació dels nostre* edificis, d e les hores treballades desinteressadament per les nostres juntes durant aquests 30 anys de r^nvivhnr^:* fjp Ifl timtatde 12CSQICS

íi, ]ii Uobarcu (enirc "itTÍtual de reunió

Assalt al L

44Z60S8 (dm) 422.8030

con vagas afirmaciones determinadas cuestiop'r queserecola-s!»" laafi

236.81.80

311.41.93 346.46.18 457.0130 '^rassot (dl) 204.68.73 33Í0Z44 359.06.80 427.88.80 Iv) 357.83JI9 319.75.65 42Z86.27 Vunós 350.55.11 >a(dm) 232.46.10 v< 219.74:22 T^^^i.-55r^ * í » - ^ « 3 í - íïS^-ÏÏ^5:^ï^r 35Z24.54 «^ 30332.85 2Í5S7JSO ^Sí^ c (dx) 453.2879 33134.98 357.25.65 40*.-Arffc*^ 1 ^ * * ^ Art** 42338.11 246.0632 209.6574 315^.56 213.80.58 ,308.66.21 428.4673 420.90JÏ6 2432.90

ísí-i^i^ 'JSsiBi^ ^^^^Ss^

consn po^guenaen Amu Gaxcès

La s^metat al M^iD M e d k q o a usted e n rdación al leportafe que qnneoe en d número d e

_-.^ «21 verses ídentitals cuUnrals, vol lio* puMíc él seu xcbuíç 1 d e caràcter racista, c o m s ó n l e s amenaces sofertes p e r Marina CabaQecD^ propielàna atcancrRuien D n f o del nostre b a n l I ofereix d sen simort a les persones q u e , c o m ella, s o n víctimes d e l a

Sil I

T r e s a n y s d e s p r é s el j u t g e n o troba c u l p a b l e s

ALUMINOSI ARXIVADA Indignació veïnal davant d'una d e c i s i ó j u d i c i a l q u e la FAVBi l'Associació d e Veïns del Turó de la Peira c o n s i d e r e n desencertada

Epitafis per a Porcíoles •Entrevista: L'ex-alcalde hauria votat per Maragall Pàgines 4 i 5 •Reproduïm l'escultura de Joan Brossa Pàgina 20

occ-iwt'89

CARRER

2 X

o I-

ü LiJ (/)

-I LIJ Q (/)

LiJ IX <

Contras de la Zona Franca Nada mas salir de la Granvia y entrar en la calle Mineria, en los primeros doscientos metros a la derecha, los peatones estamos condenados a no pasar pues la mini acera està intransitable. A la izquierda, en los primeros cien metros, encontramos un muro hecho a cal y canto que protege una zona inutilizada; los otros cien metros los protege una pared de muy escasa calidad y detràs nay un gran solar que està lleno de basuras y de toda clase de desperdicios. Al termino de dicha pared vemos unes terraplenes de dieciocho o veinte metros que parece que se nos vienen encima. Mirando a la montana està a la vista la estàtua del caballo de bronce. Todo el trayecto està sin tocar y haré constar que està a diez o doce minutos andando de la Anella Olímpica. Creo que merece la pena hacer algo, aunque no sea mas que por el que diràn de los que vienen d^ lejos.

A la calle Mineria, en el trayecto del paseo Zona Franca a la calle Nuestra Sra. del Port, se la puede dar una puntuación d e notable, però al llegar aiPort se deshace en un inmenso llano sin pavimentar, que, según la època del afío, Produce mucho polvo o mucho barro, or Nuestra Sra. del Port a la derecha, estan los bloques de Estrellas Altas y le siguen otros bloques, que pueden pasar, però a la izquierda tenemos otro llano que produce polvo y barro en cantidad. Los últimos cien metros basta llegar a la plaza de los Pinós, los ocupan unas naves en muy mal estado, pues estan semiderribadas y sirven de depósito de trastos viejos y deshechos de obras y cobijo de drogadictos.

Estàs deficiencias las sufrimos màs los vecinos, però también repercute mucho en la circulación, que es mucha para estàs calles màs bien estrechas, teniendo tanto terreno perdido y con el agrabante que se han gastado muchos millones y no han solucionado nada de nada. Creo sinceramente que tales deficiencias se podían solucionar y no creo que sea por falta de financiación sinó por mala gestión.

Diré màs, que en la calle Nuestra Sra. del Port, que me consta que es de la màs antiguas de Barcelona, los edificios de buena parte estan un poco anticuados y muchos de ellos deteriorades por los muchos anos que tienen.

Por lo tanto ruego a la administración que corresponda, que tome nota y ponga solución a esto, para acabar con el deterioro y para que podamos decir en todas partes "viva Barcelona guapa".

A.V. Estrellas Altas

Novembre 1993

personas invidentes, etc que son pasto de esta espècie de "motorismo-terrorismo" que yo diria que es peor que el otro terrorisme, pues este "nos va matando poco a poco'. ^Qué es peor?

Juan. S. Boix

Una sala d'espera poc recomanable

J*^r^y

Un país demasiado ruidoso Una vez màs agradecer a ustedes la remisión perióaica de su publicación La veu del Carrer y en esta ocasión para felicitar por sus articules en el núm. 16, juny, pàg. 15 "Els drets del peató" y "Visca las motos"!!! y especialmente en cuanto a este ultimo firmado por J.A. Gonzàlez Casanova, por su actualidad y seria preocupación cara al futuro. No solamente las motos/motocicletas por encima las aceras, circulando y aparcando, sinó los ruidos de los tubos de escape, las idas y venidas en dirección contraria, para "acortar distancias" y un largo etcètera, que evidentemente vulneran todo tipo de autoridad, disciplina y rigor, tanto en matèria de circulación viària, como de armonía y equilibrio en las relaciones ciudadanas, hacia los peatones, viandantes en general y vecinos en particular. Constante riesgo de cara a mujeres, ancianos y ninos.

Dins de l'organització de l'Ajuntament de Barcelona hi ha en funcionament l'Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al personal municipal (PAMEM), el qual com ès corrent en els temps que corren, funciona concertat amb la seguretat social i atén beneficiaris d'aquesta entitat.

Aquest institut tè la seu en un edifici del carrer Viladomat, on estan situats una munió de consultoris mèdics proveïts de la seva corresponent sala d'espera, on els pacients esperen pacientment que els toqui el torn d'èsser visitats pel metge corresponent.

Però hi ha un "però". Potser per haverse ultrapassat la capacitat dels consultoris del carrer Viladomat, un metge dels dits de capçalera té el consultori als baixos d'un edifici d'habitatges al núm. 17 del carrer de Chapí, a la oarriada d'Horta, on atén els malalts d'aquesta barriada i quasi tots els de Montbau, Carmel, Font d'en Fargues i Guinardó, motiu pel qual la concurrència a la visita és nombrosa i abundant, gairebé integrada per gent gran (principalment jubilats) dels que ara qualifiquem de la tercera edat.

Hi ha però una petita diferència: a tot arreu les sales d espera funcionen a r interior d els immobles. La del consultori del carrer de Chapí jés el mateix carrer! sense embuts i amb tots els ets i uts. Els malalts s'han d'esperar al carrer.

C o m que es tracta d ' u n edifici d'habitatges, els veïns tenen la porta del carrer tancada contínuament, encara que p r o v e ï d a d ' u n interfon i d ' o b r i d o r automàtic; però com és natural, no permeten l'estada de gent aliena als habitatges a l'interior de la porta ni al principi de l'escala d'accés als pisos... i vet aquí que els malalts més matiners, els primerencs que per qualsevol motiu acudeixen a la consulta anticipadament, s'han d'esperar per força al carrer que és on es forma la cua o torn de visites que diàriament s'estableix.

Quan fa bon temps, l'espera és bastant suportable però els dies de pluja, vent o fred, la visió d'aquesta inusitada sala d'espera és ben llastimosa, sobretot si es té en compte l'estat de salut dels que esperen, que per aquest motiu són allà.

Jaume Alfonso i Barceló Funcionari municipal jubilat

La veu dels jubilats i pensionistes Nos hacían una pregunta el otro dia, de qué nos parecía el periódico CARRER. Nos tuvimos que reunir vanos días para dar una opinión que aunase la de todos.

Fue muy difícil. Unos decían que era un coftazo seudo literario, otros que tenia algunas cosas buenas (malo), otros que faltaban articules de las personas a quienes se dirigia, a los vecinos y a sus representantes las asociaciones de vecinos, otros que era como los vinos dulces, cabezón, però al fin Uegamos a un semi acuerdo y fue: ^Qué se pretende con el periódico, llegar a los vecinos de todas las culturas que estan en Barcelona? ^Llegar a las "élites" de los movimientos vecinales (que en las asociaciones los tenemos en cantidad)? ^Hacer una publicación que llegue a todo el mundo, però que fundamentalmente pueda llegar todo el mundo a ella (nosotros, los jubilados y pensionistas, también), en la cual se refleje la vida de los Darrios, los problemas cotidianos de los vecinos, tanto si es uno como si es un gran colectivo, debe estar escrito con la seriedad del burro, con la alegria del mono, o un termino medio?.

Son muchas las preguntas que nos podríamos hacer, però hemos preferido preguntar a los pròpies vecinos, y de diferentes edades, a las propias asociaciones y creo que deberíais hacerlo también vosetros, los que nos preguntasteis, y tener las respuestas descorazenaaoras de que un 60

per ciente no lo leen entere (ne hablamos de los que lo reciben y no lo leen, ya que estos por vergüenza ne te le dicen).

Creemes que debe tener mayor participación por parte de las asociaciones de vecinos, utilizar la ironia alegre en vuestros (y si nos dejais a los jubilados escribir) articules y pedirlo a todos, ser series, però al mismo tiempo entretemdos, es un periódico, un informativo de los vecinos, hecho por elles y leido por ellos. Olvidares de las grandes palizas, como ne sean necesarias (temas del agua, transportes...) Es màs aceptable el Veïns teniendo menes medios, y eso que ahora se esta "cientificando" (quépalabrita nos hemos sacade de la manga).

Hasta la pròxima, querides companeros y amiges; y ^ ^ ^ H I mm- 7\ •^ dècimes nasta la pròxima va ^ ^ ^ P j ^tf''' •' que públicamente es pedi^ H H # N mes permiso como sectorial para participar en el periódico, centande a los vecinos y a vosetros nuestras bataUitas.

La Coordinadora de Jubilades y Pensionistas de las asociaciones de vecinos.

Associacions de veïns de Barcelona A més del telèfon, hi trobareu (entre parèntesi) el dia habitual de reunió Amics del Raval (dx) 442.60.58 Badal, Brasil i Bordeta (dm 422.80.30 Baix Guinardó (dl) 236.81.80 Barceloneta (dm) 310.58.01 Baró de Viver (dx) 311.41.93 Bon Pastor (dl) 346.46,18 Camp d'en Grassot (dl) 457.01.30 Can Caralleu 204.68.73 Can Clos (dl) 332.02.44 Can Ensenya 359.06.80 Canyelles (dx, dv) 427.66.11 Carmel (dl) 357.83.89 Casc Antic (dm) 319.75.65 Cases Barates E. Aunós 422.86.27 Ciutat Meridiana 350.55.11 Clot-Camp de l'Arpa (dm) 232.46.10 Coll-Vallcarca 219.74.22 Congrés 352.24.54 Diagonal Mar (dj) 303.32.85 Dreta de l'Eixample 215.97.80 Esquerra de l'Eixample (dx) 453.28.79 Estrelles Altes 331.34.98 Font d'en Fargues (dv) 357.25.65 Font Guatlla-Magòria 423.38.11 Fort Pius 246.06.32 Galvany 209.65.74 Gòtic 315.49.56 Gràcia (dx) 213.80.58 Gran Via 454.51.97 Gran Via-Perú-Espronceda 308.66.21 Guineueta (dj) 428.46.23 Horta 420.90.06 Hostafrancs (dm) 424.32.90 Joan Maragall (dx) 347.73.10 Juan Antonio Parera (dj) 307.46.84 La França 325.08.93 La Llacuna 300.43.94 La Mercè 203.81.19 La Palmera 305.37.05 La Pau (dj) 313.28.99 La Satàlia 241.96.49 La Vinya 331.44.40 Les Corts 330.74.36 Mare de Déu del Port (dx) 331.34.98 Maresme 266.27.14 Mont d'Orsà-Vallvidrera (dll)205.49.68 Montbau (dm, dv) 428.29.34 Paraguai-Perú 314.89.97 Parc 300.49.54 Parc del Vall d'Hebron 428.37.95 Pedralbes 204.53.43 Penitents-Teixonera 357.06.55 Poblenou (dl) 485.19.50 Poble Sec 241.36.79 Polvorí (dm) 432.36.42 Porta 359.44.60 Prosperitat (dl) 353.86.44 Provençals de la Vemeda (dj) 307.46.95 Racó de les Corts 440.51.63 Rambles 317.29.40 Ramon Albó (dx) 357.13.33 Ravcil (dv) 241.77.21 Roquetes (dx) 359.65.72 Sagrada Família (dm) 246.53.19 Sagrera (dl) 408.13.34 Sant Andreu (dj) 345.96.98 Sant Antoni (dm) 423.93.54 Sant Cristòfol 331.61.85 Sant Genis (ds) 418.35.20 Sant Gervasi (dm) 417.90.65 Sant Gregori 201.22.80 Sant Martí de Provençals 308.69.63 Sant Ramon Nonat 440.14.50 Sants (dl) 331.10.07 Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280.32.42 204.90.58 Sarrià (dl) Sudoest del Besòs (dj) 278.18.62 Taulat (dx) 307.08.11 Torre Baró (dv) 350.47.99 Torre Llobeta (dl) 429.26.24 Tres Torres (dm) 205.77.89 Triangle de Sants (dl) 431.75.45 Trinitat Nova (dl) 353.88.44 Trinitat Vella (dj) 346.10.38 Turó de la Peira (dl) 358.06.95 354.89.82 Vallbona (ds) Verdum (dx) 359.67.87 Vemeda Alta (dm) 314.58.13 314.25.87 Vemeda Baixa (dv) Zona Sud Sant Andreu (dv) 346.85.75 Zona Universitària 203.85.48 Si detecteu algun error o canvi, aviseu la Isabel Sànchez. (310 63 52 i 319 60 89)

3

CARRER

N o v e m b r e 1993

El jutge tanca el cas d'aluminosi al Turó de la Peira

<

ü

Una decisió injusta El dia 11 de novembre de 1990 es va produir l'esfondrament de l'edifici del carrer Cadí 33, i hi va haver una mort, d'Ana Rubio Sànchez, i alguns ferits.

L'edifici en qüestió fou construït el 1955 per la Inmobiliaria Sanahuja SA. Uns dies d e s p r é s de l'esfondrament es va descobrir que l'edifici s'havia construït amb bigues de ciment aluminós que havien generat u n a patologia del ciment a n o m e n a d a " a l u m i n o s i " . Aquesta patologia s u p o s a la transformació de l'estructura del formigó que perd resistència i augmentar la porositat i corrosió de les armadures, amb el risc de col·lapsar i perill d'enfonsarse. I tot s'esdevé a causa d'aquest ciment quan es troba amb humitat i escalfor.

D a v a n t d ' a q u e s t s fets, la FAVB i l'associació d e veïns del T u r ó d e la Peira h e m p r e s e n t a t u n a querella crim i n a l c o n t r a el c o n s t r u c t o r Sanahuja, contra Cementos M o l i n s SA i c o n t r a l e s administracions públiques que, després de les investigacions, en resultin resp o n s a b l e s , p e r q u è e n el t r a n s c u r s d e les investigacions judicials h a n a p a r e g u t d a d e s prou importants com per demanar responsabilitats a tots els d e m a n d a t s .

El d e s e m b r e d e l 92 l e s e n t i t a t s v e ï n a l s q u e ara e n s h e m querellat v a m d e m a n a r , a m b u n escrit a r g u m e n t a t i a m b p r o v e s , q u e es fes u n judici als r e s p o n s a b l e s d e la utilització del ciment a l u m i n ó s i d e l ' e s f o n d r a m e n t d e l'edific del carrer Cad í p e r q u è l'edifici paiia deficiències constructives, p e r q u è Cementos Molins i l'administració de l'Estat tenien coneixement dels p r o b l e m e s e x i s t e n t s a m b el c i m e n t a l u m i n ó s als a n y s cinquanta, època en q u è es va construir l'edifici d e Cadí, i p e r q u è p o s t e r i o r m e n t la Generalitat t a m b é h o sabia.

"Arxiveu-ho!"

H e m q u e d a t d e p e d r a en s a b e r q u e el j u t g e d e l jutjat d'Instrucció n ú m . 1 d e Barcelona ha decretat que l'expedient s'arxivés, per inexistència de responsabilitats penals de cap dels

Violació a d m i n i s t r a t i v a

«í

'

L>

U«uA

df^

El jutge no ha fet cas al clamor veïnal

La FAVB i r associació de veïns del Turó de la Peira recorren la sentència

implicats. És u n a m i d a m o l t injusta i t a m b é i m p r o c e d e n t p e r q u è n o ha t i n g u t en c o m p t e c a p d e les p r o v e s q u e li h e m aportat. Injusta p e r q u è no r e s p o n als s e n t i m e n t s d e la majoria d e la població, i t o t h o m c o m e n t a la dita " e n t r e t o d o s la m a t a r o n , y ella sola se m u r i ó " .

P e r fer j u s t í c i a c a l s e r i n d e p e n d e n t i equitatiu, i n o posar-se s e m p r e al cantó dels p o d e r o s o s . Això explica el q u e va d i r el v i c e - p r e s i d e n t d e l'associació d e veïns del T u r ó "la confiança en la justícia es d e g r a d a , c o m les b i g u e t e s a l u m i n ò t i q u e s " . Tres anys després d'investigar un tema tan trascendent, els c i u t a d a n s es mereixien a l g u n a cosa m é s que aquesta decisió contradictòria i amb buits legals.

C o n t r a la decisió judicial hem interposat un 'recurs p e r q u è e n s m a n t e n i m en la c o n v i c c i ó q u e hi h a g u é imprudència temerària per p a r t d e l s i m p l i c a t s e n el f e n o m e n d e l ' a i u m i n o s i i, en concret, en l ' e s f o n d r a m e n t del carrer Cadí.

Pel q u e fa a l ' e m p r e s a constructora, el jutge reconeix les deficiències constructives p e r ò a s s e n y a l a q u e " n o v a n tenir cap influència en l ' e s f o n d r a m e n t , q u e va ser d e g u t e x c l u s i v a m e n t a la pèrdua de resistència del formigó c o m a c o n s e q ü è n c i a

z

El menjador d ' u n habitatge afectat

d e la seva transformació i d e la h i d r ò l i s i a l c a l i n a " . Si e l s defectes de construcció (ciments deficients, h u m i t a t s a la finca, elaboració incorrecta d e les bigues, distància inc o r r e c t a d e les b i g u e s e n t r e eixos, etc) h a n t i n g u t u n a i n f l u è n c i a d i r e c t a e n la t r a n s f o r m a c i ó d e les b i g u e s , vol dir que aquestes

deficiències h a n incidit en el procés d e l'aiuminosi.

L'exculpació d e l ' a d m i n i s tració pública es basa en el fet q u e c o m q u e n o hi havia normativa que obligués a l'administració a intervenir, el resultat n o era previsible i n o existia consciència social p e r exigir una intervenció dels p o d e r s públics.

El r e c u r s p l a n t e j a q u e l ' a d m i n i s t r a c i ó va violar la n o r m a t i v a legal q u e regulava la seva acti-vitat p e r q u è als a n y s cinquanta ja existia una normativa que r e g u l a v a els c i m e n t s , i e n t r e ells l ' a l u m i n ó s , e n c a r a q u e h o feia d e forma incorrecta o insuficient.

Tenim informació q u e confirm a q u e l'adminis-tració d e l'Estat als a n y s c i n q u a n t a c o n e i x i a el fenomen del ciment ' p e r q u è a França s'havia prohibit l'any 1943. Per tant n o era imprevisible, c o m d i u el j u t g e i e n canvi l'administració va a m a g a r a la població el problema de l'aiuminosi. Els h a b i t a t g e s d e l T u r ó , d e protecció ofic i a l , v a n o b t e n i r la qualificació definitiva.

P e r ò això volia dir q u e l ' h a v i e n inspeccionat i certificaven q u e s'havia fet e n les c o n d i c i o n s a d e q u a d e s , q u a n en realitat n o havia estat així sinó q u e hi havien diferències i m p o r - t a n t s e n t r e el p r o j e c t e d e construcció i el d'edificació. L'edifici, q u e es El Pai.s yg construir l'any 1955, va o b t e n i r la llicència d ' o b r e s el 1960, c i n c a n y s després.

T a m p o c C e m e n t o s Molins SA n o d e s c o n e i x i a les dificultats del c i m e n t a l u m i n ó s i m é s q u a n el país d ' o n venia la p a t e n t , havia prohibit d e fer-lo servir el 1943 per a edificacions definitives.

S i m p l e m e n t , q u e es faci justícia.

Tres anys esperant La comissió d'aluminosi de la FAVB, encara que li falten dades sobre uns 16 barris, ja ha recollit dades molt significatives.

Les obres han començat a molt pocs barris. A Gràcia en alguns nabitatges aïllats, a Sarrià a 190 pisos, que són propietat del Patronatodela Policia -ets agents afectats no han volgut saber res de l'associació de veïns-, el Patronato hi està fent obres. A Sant Gervasi 43 pisos han estat rehabilitats pels seus propietaris, que han pagat un total de 10 milions de pessetes, i no han rebut cap ajuda. I és que dels 30 barris afectats, els de caràcter privat només algun barri, com el del Camp Nou, ha rebut promeses d'ajuda i a través de la Generalitat han començat les obres. Els habitatges afectats són 360 i van ser construïts per Sanahuja.

Els expedients en d'altres barris estan aturats o caminen a poc a poc.

No saben si començaran les obres o no coneixen encara ni el projecte els barris de Bon Pastor (17

habitatges). Sants (24 habitatges).

E s q u e r r a de l'Eixample (36 habitatges) i P o b l e n o u (144 habitatges). El Turó de la Peira (2.560 habitatges) no accepta el decret i només han començat a construir-hi els p r i m e r s cent habitages.

Respecte dels barris que pertanyen al Patronat Municipal de l'Habitatge, els més afectats no accepten el projecte del Patronat i per tant encara no s'han presentat a la Generalitat. Són Trinitat Vella (174 habitatges), Sud-oest del Besòs (3.583 habitatges) i Trinitat Nova (713 habitatges).

ADIGSA, l'empresa de la Generalitat, ha fet obres a Verdum (290 habitatges) i fa a l g u n e s reparacions a la Guineueta, encara que aquestes han estat denunciades per l'associació de veïns com a insuficients. Al barri de la Pau, on caldrà enderrocar algunes torres, el tema dels 2.502 habitatges afectats encara està pendent.

I per reblar el clau, a la barria-

da del M a r e s m e han estat incapaços de complir tots els requisits per fer que hi facin les proves d'aluminosi i per tant encara no saben en quin grau estan afectats els seus habitatges.

En d'altres barris, que hauran de ser totalment remodelats, el procés està completament aturat i no tenen clar ni el projecte ni el calendari. Són el Polvorí (520 pisos), V i v i e n d a s Seat (252 habitatges) i Via Trajana (609 habitatges).

I com a darrera notícia, ADIGSA que s'havia compromès a arreglar els habitatges oficials, ara vol passar factura ael 30% del total de les obres.

I com a teló d e fons la Generalitat i l'Ajuntament, a més d e ser molt lents, funcionen totalment descoordinats. En aquesta situació, rebre una sentència així només fa que els barris s'indignin encara més.

Comissió Aluminosi FAVB

o oc

ü

CARRER

4

Novembre 1993

En la muerte del gran alcalde franquista de Barcelona: EL BALANCE

<

ü

5z Epitafios para el alcalde Porcioles ^^"

o ce

JL

JL

La noticia del fallecimiento el pasado 3 de septiembre del ex alcalde de Barcelona, losep Maria de Porcioles, ha desatado una viva polèmica sobre la figura històrica del mas emblemàtico alcalde franquista. Políticos en el poder y medios de comunicación del poder han coincidido en subrayar los aciertos del alcalde, su visión de futuro sobre la ciudad y su amor a Catalufía, país al que por lo visto también se puede servir colaborando con los que lo arrasaron. Los vecinos que se rebelaron contra su despótico mandato; las víctimas de su urbanismo especulativo e irracional, asisten atónitos a las declaraciones de admiración de los políticos, mientras se preguntan para qué sirvieron las movilizaciones que acabaron con él y abrieron la via a la democràcia.

Joan Creus

"El nomenament a dit de Josep M. de Porcioles com a alcalde de Barcelona va coincidir amb el cèlebre 'boom' econòmic dels anys seixantes.

Això va p r o v o c a r u n fort a u g m e n t de la immigració p r o v i n e n t d'altres i n d r e t s d'Espanya cap a Barcelona, Que dona peu a un desfermat desenvolupament urbanístic a fi de cobrir les necessitats d'habitatge." Per controlar la gestió d aquest urbanisme d'urgència, l'Ajuntament comptava amb el Pla Comarcal de 1953 i la Llei del Sòl de 1956, "però tant un com l'altra, foren conculcades miserablement i el resultat fou un urbanisme repressiu i antisocial que es manifestà cruelment als polígons de Nou Barris, Ciutat Meridiana, El Carmel, La Verneda, La Pau, e t c , veritables monstres de barraquisme vertical, mancats dels m é s elementals estàndards urbanístics, equipaments, zones verdes, etc. Tot plegat com a conseqüència d una salvatge especulació del sòl amb la connivència del mateix ajuntament a través d e societats immobiliàries, en part participades per alguns amics i parents del propi alcalde Porcioles, dins d'una corrupció orgànica" (1).

"Era el alcalde mas famoso de Espafta y el mas duradero del siglo en Barcelona,

F

Andrés Naya

j^^J litre los anos 57 y 73 José Ma. de Porcioles fué alcalde de Barcelona. El porciolismo era la versión municipal del franquismo.

Esveculación, despotismo,alcalde, banquero, negocios inmobiliarios y decretos que aumentaban los volúmenes de construcción salvajemente.

En cualquier dictadura, lo publico y lo privado van, desgraciadamente, de la mano. Si esta transcurre en tiempo de migraciones y de enorme crecimiento demogràfico, el còctel es explosivo.

Se construyeron barrios como el Turó de la Peira, Porta Ciutat Meridiana, (inmobiliaria Torre Baró, S.A. cuyo presidente era }.A. Samarach), la Pau, Besòs....toneladas y toneladas de cemento aluminòtico y malos materiales. Barrios sin nada. La pérdida de muchos solares calificados de zona verde. Planes especiales que daban luz verde a la especulación y sometían a los

poseía un banco (el Condal), un diario ("El Noticiero Universal"), y una gran fortuna.

En abril de 1973, Porcioles figuraba como la dècima fortuna de Espafia, con 2.000 millones de pesetas. Sus ingresos procedían de sus negocios particulares (el banco, la papelera Impacsa, de Balaguer, inmobiliarias en las que le reresentaba su yerno Manuel all...) y de su notaria. Aunque la llevase un sustituto, él era el titular, y allí s e escrituraban buena parte de los pisos que se construían en zonas que el ayuntamiento que él presidia, había liberado de 'servidumbre pública' al conseguir que fuesen declarados edificables". (2) "Fue un gran alcalde" (3) "Nunca le hicimog un homenaje, ni le dimos la medalla de la ciudad. Y no lo hicimos, ni Narcís [Serra] ni yo [Pasqual Maragall], porque Porcioles representaba una època en la que procuramos cambiarlo todo y devolver las cosas al recto camino de la historia" (4) "Però dicho èsto, Porcioles represento una cierta continuidad de la Barcelona fuerte que ha 'salvat els mots' y las instituciones del país. De Porcioles se ha abusado a la hora de resumir y demonizar el pasado.

Es tan fàcil colgar del cuello de un personaje todos los males que nos afligían en el pasado!"

-

-

P

Ç

"Era una gran persona.

Era un hombre que sentia una

Kii>indiquiiiicis .1 l'nriiiilis, i|iii \.i li llegarà el turno a Franco" -escribe Vazquez Moniaiban-. Ln ia loio, aicaide y dictador se saludan ante la mirada de delectación del demòcrata Martín Villa.

gran pasión por Barcelona y una gran imaginación para buscar y encontrar soluciones para la ciudad" (6).

"Era un alcalde abierto que veia venir el futuro. En la Corporación Metropolitana dió trabajo a Miquel Roca y a Narcís Serra. Y en el Ayuntam i e n t o beco a P a s q u a l Maragall para ir a Amèrica. Y sabia muy bien què significaba." (7) "En 1965, recièn acabada la carrera de Económicas, Cinto R o s [Jacint R o s Hombravella] me Uevó al Gabinete Técnico de Programación del A y u n t a m i e n t o .

Porcioles me recibió en el que

nos,losnuevassefioritos,seapuntaban ràpidamente.

Con todo lo visto y oído, uno nuevos ciudadanos y ciudadanas se pregunta si el movimiento vea condiciones de vida inhumanas. cinal tuvo razones para luchar.

A la par que unos pocos se enrillnventamos un enemiga?, limaquecían con rapidez, en 1973 ginamos que su palitica estaba al Porcioles era la dècima fortuna de servida de intereses mezquinos?, Espafia. llos barrios tenian de todo?, ino Muriò Porcioles y su fantas- seria verdad aquella de que los "tontas útiles" eran miles y mima recorria despachos y poltronas. Hicieron declaraciones, tes?, ino seria todo una maniovaloraron su legado: "posibilista, bra, una mas de los profesionales catalanista (casi radical), un gran de la queja?. "/Os equivocaisl jNa hombre imaginativa (sin haber habia lugar!", eran sus acusaciovivido el mayo del 68). Encontró nes indirectas. soluciones para los grandes proQuizds tengan otra vez razòn. blemas de su ciudad, dió al coche La Barcelona del 92, es la la categoria que se merecía". Y Barcelona de porcioles con camicomo punto final, un alcalde lla- seta olimpica. Una camiseta que mado Maragall escribió en un acabaremos de pagar, los vivas, periòdica del país: "de Porcioles en el ano 2015 (los muertos no se ha abusado a la hora de resumir pagan facturas atrasadas). y demonizar su pasado". Tadaun Coma lei en una esquela a homenaje, última acto de una Porcioles: "Los vecinos y vecinas comèdia socialista que comenzó no te olvidamos". colacando medallas al alcalde franquista.

El porciolismo adquiriò la Publicada, también en categoria de idolatria. Los moder"Nou Barris 9" POTCÍO

UtíS

que en mucíios de los que na, quevemos en muchos de los q la ahora cubiertos bajo protección de esta nueva reliión que va desde Primitivo orastero [alcalde franquista de Camarles, hoy militante de CDC] hasta Àngel Colom ".

(11) "Maragall ha llegado tan lejos en su necesidad de identificarse con el porciolismo que pronto acabarà rindiendo homenaje a los franquistas que fusilaron a Lluís Companys".

(12) "El cas de Porcioles és probablement el més destacat dels antics membres de la Lliga Regionalista d e Francesc Cambó que col·laboraren a fons a m b el franquisme.

Empresonat durant la primera meitat de la guerra per pertànyer a la Lliga, passa al bàndol franquista el març de 1937, i un cop acabada la guera exercí càrrecs de responsabilitat política des del primer moment." (13) "El franquismo también estuvo representado en Catalufía -subrayo el también- por hombres procedentes de la Lliga. Escribiendo en plata: no fue este catalanismo conservad or el que utilizó el franquisme para mantener las sefías de i d e n t i d a d p e r d i d a s tras la Guerra Civil, sinó el franquismo el que utilizó el sedicente catalanismo para ejercer su poder sobre Catalufía. Entre otras cosas porque se olvida a menudo que los hombres como Porcioles fueron los que ganaron la guerra.

No solamente ellos, però también ellos. Y resulta un sarcasmo hiriente que si ganaron una guerra, y bien que supieron aprovecharla, ahora también quieran considerar la democràcia como un beneficio patrimonial heredado.

despuès ha sido mi despacho durante màs de diez afios." (8) "El Gabinete de Programación acabo contando con un muy buen plantel de economistas. (...) Ignoro si todo lo anterior le hace a Porcioles acreedor a un homenaje por parte de los economistas, como insinua el profesor [Cinto] Ros." (9) "Quan joia havia deixat el Gabinet de Programació (...) recordo (...) que l'eloqíiència de l'alcalde fou d'una elegància i brillantor esclatants." (10) "En la trayectoria y en la actuación de José Maria de Porcioles hay màs vibración catalanista autèntica, de la bue-

"Si el senor Jordi Pujol es presidente de la Generalitat no lo debe a la soterrada labor catalanista d e l alcalde Porcioles sinó todo lo contrario, y no solo por la malhadada casualidad de que mientras uno ejercía el poder delegado por el Caudillo, el otro era detenido y encarcelado. También porque el sentido de la conciencia política de uno y

Contestació popular Durant el mandat de Porcioles es van crear moltes associacions de veïns, va néixer la coordinadora de Sant Antoni i finalment la FAVB. Resumim algunes de les moltes lluites que els veïns van dur a terme aquells anys: Abocador La barriada de Can Clos s'oposà a l'abocador que hi havia al seu barri i als nous que pretenien construir-hi.

Aigua Torre Baró i Vallbona van protagonitzar enfrontaments molt durs amb la policia i l'ajuntament per aconseguir que l'aigua arribés a les cases.

El Born Quan aquest edifici va deixar de fer les activitats pròpies de mercat, la pressi" veïnal no en va permetre l'enderrocament.

Can Serra Es va impedir que fos tret del Catàleg dels Edificis Històrics, perquè Nufiez y Navarro volia enderrocar-lo.

Cinturons Es va fer una gran defensa dels afectats, exigint habitatges al mateix barri. Al If cinturó, als carrers Badal i Brasil. Al 2n cinturó, a l'antic barri de la Guineueta VellaLesseps Ni entitats ni veïns acceptaven el projecte que tant va retallar la zona verda existent Plans especials Darrere d'aquests plans hi va haver-hi unes grans operacions especulatives i milers d'afectats. Cal destacar el pla de la Ribera, el de Montjuïc i el de Torre Baró-Vallbona (Nou Barris).

L'ampliació del Port El barri de Can Tunis exigí pisos per a tots els barraquistes afectats.

Túnels del Tibidabo (actual túnel de la Rovira) El Carmel va protagonitzar moltes accions en defensa dels drets dels afectatsTambé va iniciar una llarga lluita contra el barraquisme.

otro eran incompatibles. Si la alcaldia de Barcelona la regenta Pasqual Maragall por decisión d e m o c r à t i c a d e los ciudadanos, no se lo debe precisamente a que representa la continuidad de algunos proyectos de Porcioles. Si pensarà así convendría que lo citarà en los mítines que cèlebre en los barrios populares." (14) "No creo que el sefior Maragall se pasara (...), sinó que cada vez es mas coherente con una ètnia social que finalmente asume su identidad y pasa a una cierta operación de limpieza ètnica delas culturas resistenciales. (...) Son 'los sefioritos' (...), los que tratan de asumir el papel de una élite de sabios gestionadores, déspotas ilustrados (...) que poco a poco han vuelto a casa, y han necho del pragmatismo y del elitismo técnico su divisa. De hecho, Maragall ha asumido la Gran Barcelona, el proyecto de Porcioles, no porque coincida exactamente con su ideal urbanístico original, sinó por mandato genético: el estamento social es origen y fin y se ha hecho una Barcelona tal y como la había pretendido la burguesía novecentista, còmplice del fusilamiento de Ferrer Guardia y en parte mecenas del golpe franquista (...)

"Lamento que Pasqual Maragall no haya estado a la altura al reivindicar una parte de la peor memòria de Barcelona y Catalufia, la del colabor a c i o n i s m o con q u i e n e s negaban el derecho a la identidad de todo lo vencido en la guerra civil, y solo pedían limosnas al dictador y piedad para la Catalufia equivocada.

Alguien dijo que la guerra civil la ganaron, finalmente, el Rey y la democràcia. No. La hanganadolossefíoritos." (15)

Notas: (1) Eduardo Moreno. "El País" 9/9/93.

(2) Josep Maria Huertas. "El Periódico" 5 / 9 / 9 3 (3) Juan Antonio Samaranch (concejal, presidente de la Diputación y vocal c o m o Porcioles del Banco de Madrid). Josep Maria Figueres (constructor de suburbios).

Manuel Ortínez (otro catalanista posibilista). Santiago Udina Martorell (concejal, ex subsecretario de Obras Públicas...). S a n t i a g o d e Cruïlles (teniente de alcalde de Porcioles afecto y después desafecto). Laureano López Rodó (ministro cristiano d e todo aquello).

(4) Pasqual Maragall. "La Vanguardia". 4 / 9 / 9 3 .

(5) Pasqual Maragall. "El País" 5/9/93 (6) Narcís Serra. "La Vanguardia" 5 / 9 / 9 3 (7) Xavier Subias, decano del Colegio de Arquitectes en la època de Porcioles. "El País" 5/9/93.

(8) Pasqual Maragall. "La Vanguardia" 4 / 9 / 9 3 (9) Joaquin Muns. "La Vanguardia" 1 3 / 9 / 9 3 (10) Joan Antoni Solans, director general de Urbanisme de la Generalitat. "El País" 9 / 9 / 9 3 .

(11) Pasqual Maragall. "La Vanguardia" 6 / 9 / 9 3 (12) Pilar Rahola, diputada de ERC. "La Vanguardia" 6 / 9 / 9 3 (13)EnricCompany. "ElPaís" 9/9/93 (14) Gregorio Mom. "La Vanguardia" 1 1 / 9 / 9 3 (15) M. Vàzquez Montalbàn.

"El País" 1 4 / 9 / 9 3

5

CARRER

Novembre 1993

<

En la muerte del gran alcalde franquista de Barcelona: LA ENTREVISTA

'Trefiero Maragall a Cullell Esta entrevista con el ex alcalde d e Barcelona, José Maria d e Porcioles, se realizó el 24 d e octubre d e 1990 en su residència d e Vilassar d e Dalt. Es la síntesis d e u n a larguísima conversación sobre C a t a l u n y a y sobre los afios que él rigió los destinos d e Barcelona.

U n a charla influïda p o r la nostàlgia, el

cansancio y el càlido sol otofial d e u n a tarde radiante. Porcioles dijo m a s d e lo q u e sentia q u e d e lo q u e convenia. Así que c u a n d o le remití la copia del original q u e ahora p u b l i c a m o s , s u p r i m i ó todos los n o m b r e s y alusiones personales y movilizó todos sus recursos q u e eran m u c h o s , y p o d e r o s o s - para

asegurarse d e q u e la entrevista saldría publicada según sus deseos. Lo consiguió. Actuo como hacía siempre. Jovial en el trato, p e r ò inflexible en la consecución d e sus intereses. La entrevista apareció c o n v e n i e n t e m e n t e m a tizada. Però m e g u a r d é el original para u n a ocasión m a s propicia.

Pedró Nlíidiii'iio

Porcioles, fotografiado en su casa de Vila.ssar de Dalt en octubre de 1990.

Eugenio Maduefio -Hemos sido injustos al juzgar su gestión?

-Es lógico que se me haya criticado, y tan duramente.

Però hay que contextualizar esos hecnos. Yo no creo que se me criticarà por lo que hice, sinó por lo que representaba.

El ataque a Porcioles era el ataque al Régimen.

-No ha sentido la necesidad de denfenderse?

-Oh, mire, yo no tengo por qué hacerlo. Tengo por norma no atacar ni criticar nunca a nadie, así que por la misma razón tampoco voy a hacerlo conmigo. Lo dice el Evangelio: no juzgues y no seràs Juzgado. Ademàs, no todo nan sido críticas...

-Claro.

-Hay un sector de la población que a mi me ha apoyado muchísimo. Buena gente. Gente catòlica.

-Al conduir la perf oración del túnel de Vallvidrera, elpresident Pujol dijo, refiriendose a usted, que "era de justícia asumir lo que había hecho mucha gente al Servicio del país".

-Sí. Tuvo que venir Pujol para que se reconociera mi gestión.

-Sin embargo, a usted le "rehabilitaron" mucho antes.

Apenas tomaron conciencia de donde estaban, los nuevos dirigentes democràticos, empezaron a hablar bien de su obra.

-Eso pasa porque las realidades acaban imponiéndose sobre las razones políticas.

Como dice Ortega, en el mundo mandan los hombres y sus circunstancias.

-Es paradójico que quienes le acusaban a usted de meg a l ó m a n o y desarrollista continuen ahora su política urbanística, no cree?

-Lo mío no era megalo-

mania, sinó necesidad: no se podia hacer otra cosa! Yo hice lo linico que se podia para permitir el crecimiento de Barcelona. Si no h u b i é r a m o s diseiïado entonces la B-30, o los ttineles del Tibidabo, habrían tenido que hacerlo ahora.

-Fuestos a hablar de paradoj as, también es una, v grande, que uno de los tecnicos que trabajaron a sus ordenes en el Ayuntamiento se llamara Pasqual Maragall...

-Ah, sí. Pasqual Maragall trabajaba en el Gabinete de Programación. El hizo el inventario de necesidades de Barcelona.

-Qué opinión tenia de él?

-Ribé, nuestro jefe de Protocolo, siempre decía que era un funcionario ejemplar. En aquel

entonces quería urbanizar la plaza de Sant Jaume! A Pasqual le ayudamos a ir a Estados Unidos a estudiar, y, a juzgar por los resultados, no cabé duda de que lo supo aprovechar.

-Volvió muy izquierdoso.

Ensefiaba marxismo y le conocían por el àlias de "El americano".

-Maragall era de izquierdas, la izquierda quería la ruptura. ,ra diferente la postura de Pujol.

El y yo queríamos lo mismo.

Ambos creíamos en la evolución, la diferencia es que yo quería hacerla desde dentro del Kégimen y Pujol desde fuera.

Por esa razón siguen habiendo tantas coincidencias entre él y yo.

-Usted se mantuvo leal a Franco, y Pujol estuvo presó por antifranquista.

-Yo fui leal a Franco y a Catalufia al mismo tiempo. Ser leal a Catalufia era para mialgo inevitable, mientras que serio a Franco era circunstancial. Mi lealtad al dictador era puramente instrumental.

-Parece que finalmente ganó Pujol...

-No. Gané yo. Quince días antes de que Franco nombrara a Juan Carlos su sucesor, yo le había aconsejado que actuarà de esta forma. Yo y otros, tampoco voy a atribuirme todo el mérito. Y fue esa decisión la que luego cambió todo.

-Permítame otra paradoja: fue Pujol quien desmontó el organisme metropolitano que sintetizaba esas aspiraciones suyas.

-Se equivoca. Pujol tiene una Vision distinta a la mia sobre lo que ha de ser Catalufia. El temia que la Corporación Metropolitana contrarrestara el poder de la Generalitat, cuando yo creo en lo contrario: la Gran Barcelorr na como epicentro del desarrollo de Catalufia. suelo y ahora se especula con los -Usted ve diferencias nopisos. Es casi inevitable que suce- tables entre la política munisocialista y la da. Siempre que la demanda supe- cipal ra a la oferta, hay especulación. La convergente en Barcelona? única solución contra la especula- Entre Pujol y Maragall?

-En política municipal, no, ción es la del crecimiento. Aumendesde luego. En la general. tar la oferta.

Pujol tiene una visión del país -También se dijo que cuando mas completa. abandono la alcaldia la suya era -Si viviera en Barcelona la dècima fortuna de Espana. tendría decidido a quién vo-Yo vi vo de mi pensión de jubi- tar en las próximas elecciones lado. Y la atención a mis hijos, nie- municipales?

- Yo no he votado desde que tos y bisnietos no me permite según dejé la alcaldia. que cosas.

-Eso es una evasiva.

-Hombre,donJosé Maria, con -Es cierto; no voy a votar. una pensión de jubilación no podria usted mantener esta mansión Però si me pregunta con qué candidato me quedaria le resy un Servicio tan completo... ponderé que, por condiciones -Yo me refiero a la pensión vi- personales, prefiero antes a talícia que me dejó Impacsa, la Maragall que a Cullell. Maragall papelera que yo creé para darie tiene una visión de Barcelona vida a la ciudad de Balaguer! muy parecida a la mía.

I

Antes se especulaba con suelo, y ahora con pisos

//

-A usted se le criticaron cosas concretas, como haber favorecido la especulación pennitiendo la proliferación de planes parciales, haber favorecido los negocios de su yemo, haber aumentado la volumetría del Eixample afiadiendo pisos a los edificios existentes, o haber canalizado hacia su despacho de notario las escrituras de compra-venta de los pisos.

-La gente venia a mi notaria desde antes de que yo fuera alcalde. Y mientras fui alcalde de Barcelona yo no estaba al frente del despacho. La notaria la llevaba un susHtuto, Manuel Ocana, aunque, es verdad que yo participaba de sus honorarios. En cuanto a lo que dice de especular...

-Sí?

-Antes se especulaba con el

o ü

6 <

ü

z

o ce

ü

CARRER Poblenou: nou perill de substitució social

Novembre 1993

Esp&cíal 20 Aniversari

Quim Colomina Aquest estiu el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat les aprovacions del Peri de Diagonal-Poblenou i de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al Front Marítim. Aquests dos plans urbanístics, juntament amb la Vila Olímpica, afecten més de la meitat del barri i modifiquen profundament el planejament vigent fins ara, fent que el barri deixi la seva tradició industrial i passi a tenir els usos terciari i residencial.

Són plans exclusivament de transformació, i no contemplen cap actuació de rehabilitació urbana.

Estableixen u n e s noves condicions ambientals i físiques q u e faciliten la promoció d'habitatges, uns habitatges, però, inaccessibles a les famílies de r e n d e s mitjanes i baixes. Promouen, directament i indirectament, el trencament i la progressiva sustitució del teixit social existent.

En el cas del pla del Front

Marítim, l'impacte social i polític de l'operació es va intentar amortir obligant els p r o m o t o r s a reubicar els afectats dins del mateix àmbit dels plans. Malgrat tot, els termes proposats no asseguren pas que es faci la despesa per als nous h a b i t a t g e s de les famílies afectades. Aquestes tenen unes rendes globalment més baixes que la mitjana de la població del districte p e r q u è són, majoritàriament, persones que depenen de pensions i subsidis d'atur, i difícilment p o d e n permetre's un augment de les despeses.

Habitatges protegits Pel que fa al pla DiagonalPoblenou, s'ha reservat un 20 per cent de l'edificabilitat per construir habitatges, sotmesos a algun règim de protecció, que havien de ser promoguts per l'Ajuntament i les cooperatives públiques i sindicals d ' h a b i t a t g e . Però tant la situació financera municipal

com la d'algunes cooperatives, actualment tan fràgil, planteja seriosos d u b t e s sobre la construcció d ' a q u e s t s 700 habitatges. Al pla del Front Marítim, per la seva banda, planen interrogants similars per a les més de 200 llars afectades.

La gran reducció del sòl qualificat com a industrial és una altra de les característiques dels plans de Poblenou. Si bé sembla evident que el model industrial que ha caracteritzat Sant Martí (tèxtil i siderúrgic) està acabat, això no vol dir que ja no sigui c o n v e n i e n t l'existència de sòl dedicat a activitats industrials a la ciutat.

Són nombrosos els establiments productius existents i de recent implantació que escullen el Poblenou perquè necessiten estar a prop d'aitres empreses petites i dels centres de distribució.

Intencionadament, l ' A j u n t a m e n t ha e l u d i t la planificació global del barri Cada zona na passat a ser objecte d'un pla diferent, tot i

que una és al costat de l'altra i que totes viuen la mateixa problemàtica. La trascendència dels canvis plantejats requereix una reflexió profunda sobre quins valors urbans i socials es volen potenciar, per expressar clarament el tipus de barri i de ciutat que es vol aconseguir. El Poblenou està demanant un estudi global del

barri; si a l'administració municipal bé que li ha interessat de fer-ho a la Sagrera, per què s'hi nega al P o b l e n o u ? .

Suposem que és perquè els nostres governants accedeixen amb sorprenent facilitat a les intencions dels especuladors del sòl i de les multinacionals en detriment d'una ciutat plural i popular.

EL CUARTO FOSC

On són els crítics?

WU9

loxjnni't'i i«t» / AMV r r w T i i i

•• lla) r-uIr^B OnrtHl «c ,»^nr»j«*ni·B· J .

Bona part dels autors de l'informe que va marcar una època no han obert la boca per a defensar una obra la paternitat de la qual potser ara els és incòmoda

A BCDEF ypb„gj;

WonliuH

Notíiif^nUr.flBíMi. El OOr» SiniílcD dU Mos»"

PUn M I» Riüwí

BSTCV Reelfluiiiiau'

-•

SanU Coloirm o« G'íi ,

. „.

...^

„ç,

lASAS.A

URBaS

Vi-iNiaaí, Ddrtil d»

z v J n t i f ^ P Í Vüi/^LIvyLA

Lents de contacte corneals Aparells per a sords

Ruiz Urrea Diplomado: A. Ruiz Beckers

Tallers propis per seguiment de les seves ulleres Especialitats en Muitifocals (Progresives) Rda. Sant Antoni, 63 Telèfon 454 59 45 Fax 323 31 32 08011 Barcelona

Avui no tenim més remei que tancar al cuarto fosc la majoria d'autors de dos llibres que van deixar com un drap brut l'ajuntament d'en Porcioles. Ens referim a "La Barcelona de Porcioles" i a "La Gran Barcelona". Als anys setanta eren cadells: sociòlegs, urbanistes, militants de la utopia, que van estudiar la ciutat a fons, en van analitzar els problemes i fins i tot van diagnosticar el futur que ens esperava. Són uns treballs molt seriosos, q u e d i u e n tantes veritats!

Els fiquem al cuarto fosc com a mínim per mandres, perquè no han badat boca.

Amb la mort del vell alcalde franquista s'obrí un debat, als mitjans de comunicació, amb intervencions que reivindicaven el treball de l'alcalde, denunciaven que se l'havia criticat massa, valoraven com a positiu el seu catalanisme (gairebé " s e p a r a t i s m e " ) i sobretot subratllaven que havia estat un bon alcalde perquè va ser realista, és a dir possibilista.

Entenem que MANUEL CAMPO VIDAL, que de jove va publicar la seva primera

obra titulada "Simplemente Maria y sus repercusiones entre las clases trabajadoras", ara no tingui temps per la feinada de posar en marxa mil idees renovadores a Antena 3, entre les quals diversos programes de reality snow.

Li perdonaríem aquest silenci si ens prometés escriure, quan es jubili, una darrera obra amb el títol "Els programes de reality show i la seva repercussió entre les classes treballadores".

Més ens ha sorprès, però, que d'altres autors, també treballadors intel·lectuals i actius a l'aparell municipal, hagin guardat un silenci tan rigorós. Estem p a r l a n t de JORDI BORJA (assessor internacional de l'alcalde), JOSEP MARIA ALIBÉS (ahir a Procivesa i a v u i a l'àrea d'Urbanisme amb Antoni Lucchetti) i RAFAEL PRADAS (empleat a l'Area Metropolitana i autor d'exposicions i llibres objecte d'institucions i entitats municipals). I a aquests hem d'afegir altres professionals, com MANUEL DE SOLA-MORALES (professor i u r b a n i s t a ) , PAU VERRIÉ (home amb experiència universitària i olímpica - va ser

membre del COOB-), JOAN CLAVERA (bon coneixedor de la Barcelona abocada al mar) i ALFONS RODRÍGUEZ (assessor i polemista). Tots s'han esmunyit com anguiles i no han dit ni un borrall Si ahir van gosar exposar el seu pensament jovenil, ara hauria estat molt il·lustratiu conèixer les seves opinions post-olímpiques.

En aquesta època que es fa tan poc debat, han desaprofitat una ocasió històrica. Defensors -ahir- dels moviments veïnals, han contemplat sense immutar-se que la lluita veïnal de l'època de Porcioles ha estat silenciada. Defensors de la veritat històrica, no han matisat ni corregit les falsetats h i s t ò r i q u e s q u e ens volen vendre.

Als anys setanta podíem rebre mil e n s u r t s pel fet d'escriure la veritat. Avui si no escrivim és per mandra, perquè no ens interessa o per v e r g o n y a . Els v a m llegir llavors i ens hauria agradat llegir-los i sentir-los avui. Han callat i deuen tenir les seves r a o n s . Tenen obertes les )àgines de Carrer, i quan gosin er-ho, els prometem que els traurem del cuarto fosc.

f

Residència Jubany s.a.

ÍNECESITAS UN TAXI?

Persones 3a edat -Malalts I post operats Assistència mèdica i sanitària permanent

BARNA-TAXI stac

Diagonal, 578

Tel. 209 87 15-414 60 49 08021 BARCELONA

Direcció mèdica : Dr. V. Botella Dr. J. Morell

357 77 55

CARRER Berlín: el renaixement de EDITORIAL la ciutat prodigiosa Una canallada

Novembre 1993

Marta Pluja

Hi ha multitud de mogudes "alternatives"- okupes, arts marginals,teatre i dansa experimentals,...- que, per exemple, a Barcelona no es donen amb tanta intensitat. Per contrapartida, políticament existeix un sentiment de culpa

Dels 92 cjuilòmetres quadrats que té Berlín, el 42 per cent són zones v e r d e s aprofitables, i aprofitades, pels sis milions d'habitants que té la ciutat. Es tracta d ' u n a m e t r ò p o l i gegantina, magnífica i molt rica - a la zona occidental, és clar-. Disposa de m u l t i t u d d e serveis: una àmplia xarxa de metro i d'autobusos - amb una puntualitat excepcional, gairebé exagerada-, disset universitats públiques, hospitals, infinitat de museus, sales d'exposicions, òperes i sales de concerts i diversos a u d i t o r i s , e n t r e Ld representació latalana a l'Lurotamp d ' a l t r e s . Així, no és res d'estrany que estigui conside- dins d'aquestes generacions rada com una de fes primeres joves t]ue no té massa ciutats del món, quant a nivell explicació. Sembla que els de vida, i com la capital cultu- joves hagin assumit els desasral d'Europa. A més, Berlín és tres de la guerra com a propis, un gran nucli multicultural de cosa que no és massa coherent. tradició. S'hi donen cita gent No és lògic que hagin de pagar de totes les n a c i o n a l i t a t s justos per pecadors.

Ara bé, l'altra cara de la possibles, però sobretot dels ex-països de l'Est i dels països mcmeda és, segurament, molt asiàtics ( p r i n c i p a l m e n t més preocupant. Coincidint amb la caiguda del Mur, és a polonesos i turcs). dir, amb la supressió d'un dels punts cardinals de la ciutat (els berlinesos sempre parlen de "l'ex-Est"), van començar a patir una greu crisi econòmica Al problema de la que encara no han superat. Al immigració s'hi ha Berlín Occidental li és pràcticament impossible afegit l'assimilació introduir en el camp laboral a dels co-ciutadans tota la gent procedent de l'altre bàndol i l'índex d'atur ha pujat de l'ex-Est. d'una manera alarmant, amb tota la cua que arrossega de per si aquest problema. Es pot Tot això li dóna un aire cos- dir que, el que els orientals es mopolita i universal, però al pensaven que seria una panamateix temps és la font de molts cea, se'ls ha convertit en una dels seus problemes d'ençà de arma de doble fulla. D'una la caiguda del Mur, l'any 1989, banda perquè ara es troben, quan de dues ciutats en van fer molts d ells, en una situació de una. D'aquesta manera, al pro- precarietat i de pobresa que blema de la immigració s'hi va abans no havien conegut. En afegir el de l'assimilació dels el seu règim anterior tenien les necessitats bàsiques cobertes, co-ciutadans de l'ex-Est. és clar que sense disposar de La immensitat i el clima de la ciutat són sorprenents, però diners per al consum, però, en potser el que més sobta és la definitiva, no s'havien de preseva joventut. No és que no hi ocupar ni del menjar ni del hagi gent gran, al contrari! Però vestir ni de l'habitatge... (això el jovent berlinès és molt actiu. no vol dir que fos el règim

perfecte, però aquesta qüestió és innegaüle), i ara no tenen diners ni per això. Per l'altre costat, la reacció del cantó occidental ha estat, d'entrada, de rebuig. Una de les explicacions que es dóna a la proliferació de g r u p s " n e o - n a z i s " , és, precis-ament, l'atribució de la crisi a l'ex-Est. 1 a m b l'afegitó del gran nombre d'immigrants a la ciutat.

Si ja els era difícil assimilar la gent procedent d'altres països i d ' a l t r e s cultures, ara els costa molt més sumarhi els co-ciutadans procedents de l'altre cantó de Mur. Amb tot, semblen molt més preocupats els Derlinesos que les seves autoritats. No es gens e s t r a n y v e u r e la poJicia coaccionant en els barris més marginals de la ciutat, quan la seva funció hauria de ser de protecció. Són els grups de ciutadans conscienciats que s ' o r g a n i t z e n per realitzar accions, molt concretes, en contra del sistema. Com que de diners no en falten, no és gens difícil veure casals o associacions dedicades a una

De diners no en falten.

La recuperació econòmica no pot tardar massa. lluita determinada, en unes condicions que al nostre país serien impensables, com a mínim a nivell pràctic.

Ara bé, els alemanys tenen fama de no deixar-se enfonsar per res, i ho estan demostrant.

La seva moneda és la que marca la pauta de comportament del mercat europeu; per tant, és de suposar que la seva recuperació es qüestió de poc temps. Ja se sap que els diners, si a més hi sumem la bona voluntat, no tenen barrera infranquejable.

Eurocamp: "Jovent i Feixisme'' Finançat per la C o m u n i t a t E u r o p e a , el projecte de l ' E u r o c a m p havia de s u p o s a r un seguit de j o r n a d e s de reflexió i de debat a l'entorn del tema "Jovent i Feixisme". Els c a t o r z e catalans que vam sortir de Barcelona teníem una mica de por de no poder complir el p r o g r a m a , de tan complert com era. En a r r i b a r a Berlín ja v a m v e u r e q u e no seria tant com e n s p e n s à v e m . La mitjana d edat e n t r e els assistents era molt inferior a la n o s t r a . Tant la delegació hongaresa com l'alemanya no arribava

als 18 anys. Això suposava una b a r r e r a per al d e b a t , però se n'hi JÍavia d'afegir una altra, l ' i d i o m a . Per aquestes dues raons, fonamentalment, el programa es va reduir a algunes visites, interessants, això sí, però sense comentari posterior.

Vam tenir oportunitat de visitar un camp de concentració, un centre de Formació Professional per a joves, u n casal de dones k u r d e s i t u r q u e s , la fàbrica Siemens, un asil de refugiats polítics i vam poder mantenir entrevistes a m b r e p r e s e n t a n t s del SPD, dels Verds i del PDS. A més, t a m b é v a m fer u n a r u t a

"Anti-feixista" per ciutat.

Tot això va ser m o l t i n t e r e s s a n t , no n o m é s p e r q u è e n s va d o n a r l'oportunitat de conèixer Berlín des d ' u n a altra perspectiva, sinó p e r q u è tota la delegació catalana estava formada per persones més o menys conscienciades pel tema.

Per sort, entre nosaltres sí ue es van plantejar temes e debat i es van aixecar algunes discussions.

Segurament, si ens haguéssim conegut més entre nosaltres hauria sorgit més debat, però se'n pot fer una valoració prou positiva.

7

Així va qualificar la sentència en Mariano Sànchez, vidu d'Ana Rubio, la veïna del Turó de la Peira que va morir en el tràgic esfondrament del carrer Cadí. I tot el moviment veïnal comparteix aquesta opinió.

Al jutge li han calgut tres anys per arribar a la conclusió que el tràgic accident fou un fet fortuït, una mala sort i que, per tant, no hi ha culpables. Nosaltres sabem que no és cert.

Sabem com es va construir aquesta ciutat, fent habitatges de mala qualitat, amb uns materials ínfims i en unes quantitats molt escasses. Els constructors, encimentadors i especuladors es van enriquir ràpidament; en aquells anys la política del sobre, per comprar el funcionari de torn, era quotidiana. Però ells viuen en altres llocs i les seves cases no estan ni apuntalades ni amenaçades pel càncer aluminòtic ni per cap d'altre. I diuen que no hi ha culpables!

La justícia s'ha esmunyit de l'afer, ha tractat sol.lícitament els poderosos i ha deixat de banda una causa justa. No ha entrat a fons en les proves presentades. Al.lega desconeixement quan a França, ja des del 1943, se n'havia prohibit l'ús. També entre nosaltres s'havien presentat informes i estudis. Però el jutge ha decidit arxivar-ne les diligències. Per tant, ningú no serà jutjat. Ha estat una ocasió històrica perduda perquè era el moment d'investigar aquells que van construir barris inhumans a la nostra ciutat. Investigar i concretar responsabilitats, sobretot perquè els especuladors continuen entre nosaltres i construeixen "Illes d'Or" amb l'ajuda de les institucions.

Després d'esperar tres anys, ens arriba la sentència, quan milers de famílies no saben què els espera, ni com ni qui els arreglarà les seves cases malaltes. La Generalitat i l'Ajuntament són institucions lentes i es troben amb un problema molt greu. Però és que, a més, funcionen de forma descoordinada. El decret d'ajudes és injust i difícil de complir.

Els vint-i-cinc barris de la gran Barcelona que estan afectats d'aluminosi continuaran barallant-se amb tots.

De segur que alguns celebren la sentència perquè els ha tranquil·litzat la seva consciència. Tornen a ser els vencedors.

Però els altres cada dia es desperten amb les cases apuntalades o amb una esquerda més. Indignació i desesperació.

Com va dir en Mariano en saber-ho: "És una canallada".

FAVB Edita: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran 1, 3r 2a 08002 Barcelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941 Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció: Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa M- Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor: Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B.Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vifias (Sant Andreu), Goya Vivas.

Secretària de redacció: Isabel Sànchez Administració: Marga Parramon Fotografia: Ramon Gómez, Pedró Madueflo, Kim Manresa, Marc Vives.

Portada: Rai Ferrer (Onomatopeya) Publicitat: Isabel Mancebo

CARRER Han participat en l'elaboració d'aquest número: Anna Alabart, José Àngel Borlàn, Apol.lònia Buscabregues, Montserrat Cabo, Pepa Calatrava, Vicente Casals, Quim Colomina, Joan Creus, Martín Diarte, Gonzalo García, Juanito Garrafa, Eugeni Madueno, Mariano Meseguer, Pep Martí, Víctor Mora, Perich, Asunción Pulido, Manel Puyal, Pepi Rafel, Xavier Riu. Disseny i producció: Edicions Sibil.la València 70, entresol 208015 Barcelona Telèfon: 2262795 Fax: 2263429 Distribució: Servicios Auxiliares Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

Imprès en paper ecològic de 65 grams ae Papelera Echezarreta, SA. L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta.

O

z O

CARRER

8 <

ü

z

o ce

ü

BREUS • Barcelona té 3.Ü00 taxis més. Quatre sindicats convoquen una protesta diària a la plaça Sant Jaume. (27.9.93).

• Veïns dels carrers Perú i Paraguai presentaran una denúncia contra l'empresa química "Nubiola" pels fums que expulsa ja que afecta les vies respiratòries. (28.9.93).

• El col.lectiu ecologista Agudells critica la Generalitat per donar llibertat per caçar el porc senglar a la serra de Collserola. També protesta davant l'Ajuntament per no impedir-hi la circulació massiva de bicicletes. (30.9.93) • Els veïns i veïnes del carrer Enamorats van protestar enèrgicament contra els sorolls nocturs i diürns que produeixen les obres del metro de la línia II. (30.9.93).

• El Frontó Colom es reconverteix en un polisportiu. El pavelló serà gestionat per diverses entitats ciutadanes.

(4.10.93) • Europa inicia la guerra dels envasos. La Comunitat Europea estudia una normativa per frenar la invasió d'embolcalls. Un grup de 600 grans empreses s'oposen a una legislació rígida.

(4.10.93) • L'organitzacic) SOS Racisme va presentar una denúncia per agressió al xilè Humberto Luengo al Metro. SOS Racisme reclama la responsabilitat subsidiària civil a la compa-nyia de transports.

(5.10.93) • El Barca desempolsa el projecte d'ampliació del Camp Nou. El club espera arribar a un acord amb l'alcalde Maragall.

Actualment formen part de la junta l'ex-tinent d'alcalde Jordi Parpal i l'ex-regidor Jordi Vallverdú. (10.10.93) • El s mariners consideren insegur el port de Barcelona. Les crítiques coincideixen amb una altra topada al moll d'inflamables. Des del novembre de l'any 90 s'hi han registrat tres situacions d'alt risc.

(3.10.93) • N o u Barris impugna el pla d'usos a Renfe-Meridiana. Rebutja els hotels i les oficines i reclama residències per a gent gran, pisos socials i pisos per a joves. També critica que el pla actual admeti la venda de sòl públic en un districte amb tants dèficits.

(17.10.93)

Al Servicio de su distinguida clientela

Sepúlveda, 62 Tel. 325 26 34 • 424 87 70 08015 Barcelona

Apol.lònia Buscabregues

I INVESTIGACIÓ PRIVADA

De sermó en sermó Haig de confesar-vos, d'entrada, que no sóc creient en Déu ni en l'Església. Això, pot ser que no faci ni fred ni calor, però quan el tema que em disposo a tractar és religiós, em sembla bé d' avisar-ho. El fet de no tenir fe (en Déu ni en l'Església) no em sembla pas un mcitiu per ser poc respetuosa, i molt menys quan em presento a missa de dotze, a la Catedral.Hi anava a fer el tafaner, però això no té massa importància pel cas...

El que de debò importa és la intenció, i en aquest cas no era altra q u e esbrinar el missatge del sermó dominical.

Evidentment, hagués estat molt fàcil limitar-se a una sola p r è d i c a , i per això vaig entabanar a dos companys p e r q u è anessin a missa el mateix dia i em fessin cinc cèntims del que allí s'havia dit.

Públicament els ho agraeixo de tot cor, jo no hagués tingut ànims de repetir el mateix dia una experiència semblant.

El sermó dominical no té massa secret. EI bisbat marca unes directrius (l'Evangeli, el Salm Responsorial i les Lectures) i sobre aquest tema triat fa un esquema de sermó.

Cada capellà no ha de fer altra cosa que fer-lo lligar al seu aire i segons el públic que sap (o espera) que tindrà.

"El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor" , aquest era el lema de la setmana.

L'explicació de l'Evangeli q u e es va fer servir com exemple és una paràbola que es basa en la qüestió que Pere fa a Jesús: "Quantes vegades hauré de p e r d o n a r al meu germà el mal que m'haurà fet?

Set vegades?" Jesús: "No et dic

set v e g a d e s , sinó setanta vegades set" .

I és curiós observar les diferències entre les prèdiques segons qui les fa i on. La Base és la mateixa: El perdó no és cosa fàcil. La major part de vegades és l'única cosa útil que es pot fer en aquest món, tenir paciència i perdonar. S'ha de tenir en compte que "el Pare" va enviar el "Fill de Déu" per reconciliar amb si mateix el món i ens ha donat l'Esperit Sant per la remissió dels nostres pecats.

Conseqüentment, nosaltres hem de ser gent de pau i només són pacificadors aquells que obren amb veritable paciència.

Ara bé, en el cas de la missa de la catedral s'utilitza un to suau, discret, amb expressions com cinisme, egoisme i incoherència, tractades com a continguts del pecat de la ira i pels q u e hem de p r e n d r e paciència i perdonar. En el barri de la Guineueta el to es torna més dur i més concret, es parla de g u e r r a , de violència, ^ de d r o g a , de robatoris... És curiós aquest canvi d'estil segons que es consideri l'auditori més o menys culte, amb unes o altres preocupacions, d'una o altra classe... quan, en definitiva, tots hauríem de ser iguals davant de Déu.

Però, per una persona no creient com jo, el que més sobta és la consideració que es té de Déu. Precisament pel que es dóna per sabut, pel que no surt a cap dels sermons, ni en el més conservador ni en el que podríem qualificar d e més progressista. Es fan reflexions sobre la paciència i el perdó, es culpa l'nome de ser massa impulsiu, de reflexionar poc i

Xavier Riu i Sala

El curs escolar del "canvi''

La ciutat de Barcelona, uns barris més que altres, té encara un problema greu quant a l'oferta educativa: desequilibri territorial, predomini privat, dèficit de places en alguns sectors, dues xarxes públiques desconnectades (Generalitat i Ajuntament), ... Serà el curs 1993-1994 el del "canvi"?

Es parla molt de la LOGSE i de la Reforma, com la gran oportunitat de posar al dia el nostre sistema educatiu, per millorar la formació humana i professional de les noves generacions, i més en època de crisi. Però, tots els que ni tenim una relació directa (alumnes, pares i ensenyants), quan ha començat el nou curs, constatem que la realitat als centres és encara ben lluny de les expectatives que s'han creat.

Posem només quatre exemples:

1.- Aquest curs l'aplicació de la Reforma substitueix ja tot l'antic Parvulari i l'EGB fins al tercer i quart nivell. La normativa de matriculació ha anat però en sentit contrari, i ha a u g m e n t a t a C a t a l u n y a el nombre d'alumnes a les aules de tres anys, i ha mantingut els nous cursos de Primària amb el "mínim" de 25 alumnes per classe (quan a la resta de l'Estat 25 és el màxim, que és el que diu la LOGSE).

2.- La Reforma obliga a ampliar les plantilles de les escoles amb especialistes, però el "ball de mestres" que s'ha produït a la delegació de Barcelona del d e p a r t a m e n t d ' E n s e n y a m e n t , a m b una distribució irracional i restrictiva dels ensenyants, sense tenir en c o m p t e a q u e s t e s

s empeny al creient a canviar d'actitud. Tot això no és pas dolent. Ben al c o n t r a r i , una persona no creient (com jo) ho troba més que correcte, a d e q u a t .

Certament cal un canvi d'actituds, de valors, però de part de tots, no? El missatge és bo, p e r ò s'oblida que s'hauria de LOS predicar amb l'exemple i yieioS l'exemple que dóna no és altra cosa q u e u n conte infantil, tot i q u e poc escrupolós.

Llavors, la reflexió sobre la prèdica porta Déu, que se li exigeixi massa i molt més lluny, a preguntes no dóna a l'abast, tot i que la que segurament ningú pot ( o seva funció és "percfonar vol) r e s p o n d r e per massa sense límits"?. Ens hem de evidents: Pot ser un Déu tan creure que l'Església va tenir benigne i perdonavides el que prou paciència a les Croades deixa q u e hi hagi g u e r r e s o en temps de la Inquisició? O cruentes, que la gent pateixi bé la fi justifica els mitjans g a n a , q u e hi nagi tanta segons qui els utilitza? Van ser, injustícia al món? O és que tota aquelles bestialitats, obres pala culpa és dels homes, de cificadores? nosaltres que vam tenir la mala A la fi, què ens toca fer sinó sort de pecar en els orígens i no prendre paciència i esperar acabem mai de pagar-ho? Si que algun dia poguem perdoJesús va ser u n ingenu, u n nar. No és gens fàcil, d'entrada home de bona fe que va acabar suposa un acte d'humiliació, deixant-se matar en una creu, però evitem la venjança i per què se n'aprofita l'Església confiem... Algun dia es girarà per lucrar-se, i no n o m é s la truita i es farà justícia! econòmicament? També hem Creieu-me: a qui més costa de perdonar aquestes p e r d o n a r és a u n mateix, imperfeccions que ens mantedesprés segueix el perdó de nen enganyats? I finalment, pot l'altre, perquè, a voltes, el ser que s'esperi massa d'aquest voldria ajusticiat!

especialitats (un mestre de Música, per exemple, el poden enviar a fer Educació Física, mentre d'aquests en falten a la major part de centres), és ja un mal precedent.

3.- Segueix sense publicarse el Mapa Escolar, però en la pràctica s'han tancat moltes aules (públiques i privades) i s'ha modificat l'estructura dels centres. Es va reestructurant així l'oferta, però sense cap planificació democràtica.

4.- Aplicar la Reforma demana més ensenyants i més recursos, en un país que està molt lluny d'invertir el sis per cent del PIB que, com a mitjana, és el que fan els països de la Comunitat Europea. Però el p r e s s u p o s t d e 1993 ja va a u g m e n t a r m e n y s q u e la inflació, i per al 94 s'apunten

tendències molt restrictives. A Catalunya, la situació s'agreuja amb la descarada opció de CiU per l'ensenyament privat (s'ha a p r o v a t , per e x e m p l e , un calendari d'aplicació d e la Reforma q u e obliga a a u g m e n t a r els concerts privats, "avançant-nos" a la resta de l'Estat).

Tot i això, sembla que alguns han preferit amagar els problemes i reobrir, com a cortina de fum, polèmiques minoritàries com la de la 'defensa del castellà". L'única manera d'afrontar la situació globalment i de donar un salt endavant, serà, però, amb la iniciativa crítica de la gent. Els ciutadans de Barcelona hem de dir-hi la nostra, sobre l'oferta educativa que tenim als nostres barris, i sobre el procés de la seva transformació amb la Reforma.

PREUS ESPECIALS PER A GRUPS

Restauranle

Casa Toni

Novembre 1993

LITILEITALY K

I S

I

«t

IC

\

>

I

I

MENÚS

#

LUNCH

DINNBR

Rec, 30 - Tels. 319 79 73 i 319 26 60 - Barcelona Londres, 103 - Telfs. 414 15 55 i 209 33 49 - Barcelona

ÇAMp CAMll Si voleu tenir un bon record dels vostres millors moments, casaments, festes, inauguracions, exposicions, etc.

Truqueu al Tel. 44108 51 Preus ajustats

DOSSIER

Novembre 1993

9

Els mitjans d e comunicació als barris

A prop de la realitat La suma de revistes, ràdios i televisions que s'imprimeixen i emeten als barris i districtes de Barcelona conformen una realitat sòlida. Hi ha una trentena de revistes de barri vinculades a les associacions de veïns que apareixen periòdicament. Un altre número que no podem menysprear d'emissores de ràdio que mantenen programacions estables i que cobreixen amb les seves ones les teulades de la ciutat buscant oients amb ganes d'escoltar missatges diferents. I finalment hi ha una desena de televisions, una per districte, que surten alternativament a través del canal 39 i que trenquen amb els seus programes diferents la monotonia d'unes emissores comercials que han aconseguit igualar-se en la mediocritat.

Sembla que els mitjans de comunicació dels barris sobresurten entre l'atonia i el desconcert general, com a puntes d'un iceberg periodístic capaces de suggerir que poden existir altres formes de comunicació que tinguin el seu centre d'interès en la realitat que afecta la gent i no en la realitat irreal que "venen" els intermediaris de la informació (agències, gabinets de relacions públiques, publicitaris,...) que, al cap i a la fi, són els veritables periodistes dels grans mitjans.

El periodisme, la informació, es basa en un principi: un periodista és un professional que transmet a través d'un mitjà determinat els fets que descobreix.

Aquesta operació tan senzilla no sempre es compleix als grans mitjans de comunicació.

Així que, cada vegada que una revista local, una ràdio, una televisió de districte, és capaç de reflectir allò que passa i no allò que interessa, fa una tasca "innovadora": informa, fa periodisme.

Hores d'emissió del Canal 39 UHF TV Ciutat Vella dilluns 18/21 h 3197565 TV l'Eixample dilluns 21 /24 h 3292211 TV Nou Barris dimarts 18/21 h 3502179 TV Sant Andreu diniarts 21 /24 h 3467037 TV Gràcia dimecres 18/21 h 4159815 TV Sarrià-Sant Gervasi dimecres 21/24 h 2056377 TV Horta-Guinardó dijous 18/21 h 3583528 R. Clot TV dijous 21/24 h 2320317 TV les Corts divendres 18/21 h 4227787 TV Sants divendres 21/24 h 4227787

SAGRERA

Í("|P1\WJÏÍ!

Ubertad de expresión para Radio LJieaCuatro

BARRIS

CÀRREK^

OaNiR«0MA 91.0 f m

clot t.v. canal 89

Una televisió a cada districte El 10 d ' o c t u b r e d e 1988, l'Ajuntament de Barcelona a través del grup municipal socialista presenta al p l e n a r i u n a moció q u e diu: 'L'Ajuntament de Barcelona brinda el seu suport a les iniciatives tendents a a u g m e n t a r l'oferta televisiva de caràcter públic, en especial la d e caràcter local, i a la millora de la qualitat tècnica de l'oferta, i demana a les a d m i n i s t r a c i o n s r e s p o n s a b l e s en matèria d'ordenació de la política de telecomunicacions que instrumenti els acords que calguin perquè aquest augment d'oferta i millora del servei puguin realitzar-se en el més breu termini de temps possible/' Com a q u e s t a , i a m b d a t e s semblants, es van fer les mateixes mocions pel Parlament de Catalunya i altres institucions. La realitat, però, és que no estem legalitzats ni regulats.

Tot i això, a Catalunya funcionen 64 televisions locals regulades per la "Federació pro-legalització de les TV Locals a Catalunya", de les quals 10 són de la nostra ciutat i estan integrades dins l'entitat "Coordinadora Barcelona Comunicació". En aquest cas estan integrats els deu districtes amb centres

o estacions de televisió totalment i n d e p e n d e n t s quant a producció i informació.

El motiu pel qual defensem uns televisió descentralitzada i plural dins la nostra ciutat és perquè les notícies

que s'hi generen són una informació cabdal per als seus veïns i milloren el dret i el pluralisme informatiu.

Hom pot centralitzar el poder, els negocis, l'administració, etc, ... a fi d'aconseguir una uniformitat de la que "gaudeixen" sobretot els grans mitjans

d e comunicació, i és precisament uniformitat el que no té Barcelona. No és el mateix parlar de barris com el Poblenou, les Corts, Gràcia o el Clot, ue de barris com el Besòs o Nou Barris. li les seves inquietuds ni les seves necessitats socials i informatives són coincidents.

Les televisions locals a Barcelona estan a l'abast de tothom i són una caixa de ressonància de les inquietuds i activitats de tot el seu àmbit de cobertura.

Una televisió comunitària que crea una relació interactiva entre emissor i receptor és un instrument ideal per a les nostres associacions de veïns. El seu objectiu és apropar-se a tots aquells col·lectius on no arriben els altres mitjans i facilitar una porta oberta als veïns per participar en els debats i oferir possibles solucions als seus problemes.

Un c o m p a n y i r e a l i t z a d o r de Televisió E s p a n y o l a , veient les emissions en directe d'una televisió local va c o m e n t a r que el plató li recordava la preparació, muntatge i estrena d'una obra de teatre, en què tot i tothom hi participava. Un símil del que esperem l'èxit.

S

CARRER

10 UJ

o o

Novembre 1993

Emissores locals de Barcelona

RADIO SANT ANTONI 107.5FÍVI

RADIO GRÀCIA

Ràdios locals: diversitat, al.legalitat i voluntarisme

NOM

BANDA

TELÈFON

Contrabanda Ràdio Ràdio Ambient Musical Ràdio Bon Pastor Ràdio Bonanova Ràdio Bronka Ràdio Ciutat Vella Ràdio Clot Ràdio CoUserola Ràdio Gràcia Ràdio Línia 4 Ràdio Nou Barris Ràdio Ona de Sants Ràdio Pica Ràdio Poble Sec Ràdio RD7 Ràdio RSK Ràdio Trinitat Vella Ràdio Turó de la Peira Ràdio Zona Franca Taller Ràdio Ikària Taller Ràdio Wad-Ras

91.0 103.5 94.3 107.1 92.3 106.8 101.3

fm fm fm fm fm fm fm

107.6 91.0 98.2 92.0 91.8 107.5 107.0 107.0 92.2

fm fm fm fm fm fm fm fm fm

(4124710) C2006866) (3052004) (2023436) (3596572) (4429701) (2320317) (3500043) (2850138) (3502179) (4271750) (4318408) (2175747) (4423193) (4209132) (3585614) (3457016) (4294241) (4323642) (3007370) (3002964)

100.5 fm 107.8 fm 91.2 fm

U n a v i n t e n a d ' e m i s s o r e s , entre m u n i c i p a l s , tallers i r à d i o s l l i u r e s , c o n f i g u r e n el d e s i g u a l m a p a d e la r a d i o d i f u s i ó local a B a r c e l o n a . L e s r à d i o s l o c a l s l l i u r e s v a n a p a r è i x e r , d ' e n t r e el m u n t d ' i n i c i a t i v e s c i u t a d a n e s d e la t r a n s i c i ó , c o m u n a a l t e r n a t i v a a les e m i s s o r e s p ú b l i q u e s o c o m e r c i a l s . P e r ò l ' e u f ò r i a inicial d o n à p a s a l ' e s t a n c a m e n t i a la m a r g i n a l i t z a c i ó d ' a a u e s t e s e x p e r i è n c i e s c o m u n i c a t i v e s . M e n t r e a B a r c e l o n a la Generalitat i l'Ajuntament n o creaven u n s instruments m u n i c i p a l i t z a t s d e c o m u n i c a c i ó d e m a s s e s , al c o n j u n t d e C a t a l u n y a les e m i s s o r e s m u n i c i p a l s s u b s t i t u ï e n a m b è x i t les r à d i o s l l i u r e s . El fet é s q u e , a i x ò , s u m a t al b u i t legal q u e hi ha, ha configurat u n p a n o r a m a molt d e s i g u a l i e n c a r a p e r d e f i n i r d e les r à d i o s l o c a l s a la c i u t a t comtal.

Marc Andreu A Barcelona hi ha p r o p d'una vintena de ràdios locals.

Algunes, molt ben equipades i semi-professionahtzades, com Ràaio Gràcia, Ràdio Zona Franca, Ona de Sants o Ràdio Nou Barris, tenen vocació de ser emissores municipals de districte. De fet, reben suport, i en alguns casos fins i tot s u b v e n c i ó , dels mateixos Consells de Districte. Però la inexistència de legislació que reguli les emissores municipals en una gran ciutat com Barcelona fa que la seva situació no estigui encara del tot legalitzada. Només Ràdio Gràcia i Ràdio Zona Franca tenen, s e g o n s elles i la regidoria de C u l t u r a d e rAjuntan:ient, una llicència legal.

Les Emissores M u n i c i p a l s de C a t a l u n y a (EMUC) i la direcció general de C o m u n i c a c i o n s de la Generalitat, en canvi, neguen aquest extrem i prefereixen p a r l a r de " r è g i m t o l e r a t d'existència".

D'altres, en canvi, com C o n t r a b a n d a Ràdio, Ràdio Pica, Ràdio Línia 4 o Ràdio Bronka, són ràdios lliures.

Aquestes emeten il·legalment.

a l g u n e s t o l e r a d e s per la Generalitat, amb equips molt senzills i en unes condicions molt precàries. També hi ha, en la mateixa situació, diferents tallers de ràdio a casals de joves, centres cívics o instituts d / e n s e n y a m e n t s e c u n d a r i . És el cas, per exemple, de Ràdio Ikària, Bon Pastor o Trinitat Vella.

Finalment, hi ha d u e s emissores locals que, per la seva singularitat, cal comentar a part. Es tracta de Ràdio Bonanova i Ràdio Wad-Ras. La prin^era és una emissora de tipus comercial que depèn de l'Església Evangèlica. La segona, és un taller de les internes de la presó de dones de Wad-Ras, iniciativa que ha estat imitada a la Model.

Problemàtica legal La cobertura que tenen aquestes emissores és irregular i diferent segons la potència de cada emissor i la ubicació de l'antena. En general, però, i deixant de banda els tallers, d'abast reduït, la cobertura de les ràdios lliures i de districte va més enllà del mateix districte. I algiuies, com Ràdio

^ meca-ràpid INFORMÀTICA

-Secretariado empresarial

-Mecanografia y -otros cursos

Consejo de Ciento 445, 1^ (Roger de Flor) - Telf. 447.30.32 Córcega 534, entr. 2^ (Marina) - Telf. 435.70.58 Joaquín Valls, 36, (Roquetas) - Telf. 359 96 49 Rogent 30, pral 2^ (esq. Valencià) - Telf. 245.75.59 Ronda Sant Antoni 9, pral (junto mercado) - Telf. 329.26.58 Urgell, 156, Entl. 3^ (MallorcaA/aíencia) - Telf. 454 86 43 Via Laietana 45. 1^ 1« (Urquinaona) - 302 16 96

Interior de l'estudi d'una emissora local

Bonanova o Contrabanda, per exemple, arriben a tota la ciutat i part de l'àrea metropolitana.

D'altres q u e , com Ràdio Gràcia, no cobreixen tot el seu districte, en canvi tapen la frecjüència d'algunes e m i s s o r e s m u n i c i p a l s del Maresme.

El problema legal de les ràdios locals de Barcelona rau en la falta d'una legislació específica que reguli Pexistència de les emissores de districte, les ràdios lliures i els tallers de ràdio. Hi ha, per tant, una situació d'al.legalitat. La llei aprovada pel Parlament de C a t a l u n y a l'abril de 1991 concedeix només una freqüència a cada municipi. I és evident que, en el cas d una ciutat com Barcelona, no es pot englobar el munt de ràdios locals existents en una sola emissora municipal. Si això s'ha fet amb les televisions locals a través del canal 39, és perquè el mitjà ho permet.

Però en el cas radiofòrüc, una única freqüència compartida per totes les e m i s s o r e s existents seria impossible, tant per horaris com per contingu ts

Ràdio alternativa Un e s t u d i realitzat per encàrrec de la regidoria de C u l t u r a assenyala q u e la majoria d'emissores són de creació recent, a m b les primeres emissions datades a partir de 1985. El mateix estudi resumeix els objectius de les ràdios locals, independentment del fet que siguin de barri, lliures o religiosa (cas de Ràdio

Una vintena d'emissores, entre municipals, tallers i ràdios lliures, configuren el desigual mapa de la radiodifusió local Bonanova): "es pretén difondre informació i cultura alternatives, donar veu a la g e n t en g e n e r a l i a les associacions en particular, i apropar el barri als ciutadans". En qualsevol cas, es pretén fer un tipus de ràdio diferent a la comercial.

També diferent és la manera de tirar endavant aquests mitjans de comunicació. Gairebé el 100 per cent del personal que hi treballa són voluntaris, majoritàriament joves, una part important dels cjuals són estudiants de periodisme que utilitzen el mitjà com a trampolí vers la seva ubicació professional.

Només en el cas d'algunes emissores de districte, com a Ràdio Gràcia, existeix una cúpula professionalitzada que cobra per la seva feina tècmca, de direcció, de coordinació o de programació. El cas completamentoposat és el deContrabanda Ràdio, on els col·laboradors no només són voluntaris, sinó que a més paguen una quota mensual de 2.000 pessetes per fer el seu programa i mantenir viva l'emissora. A q u e s t funcionament a través del

voluntariat condiciona en gran mesura la programació i els horaris d'emissió. Només Ràdio Bonanova emet les 24 hores del dia en directe.

D'altres, com Ràdio Gràcia, Nou Barris, C i u t a t Vella, Contrabanda o Ràdio Pica, pretenen emetre també i n i n t e r r o m p u d a m e n t ; però bona part de la franja horària nocturna l'omplen amb programació pregravada. Les altres emissores i tallers funcionen generalment de dilluns a dissabte en horaris de tarda i vespre.

Programació diversa La programació,per la seva banda, és irregular i depèn de l'assistència o no del voluntari responsable del programa. És difícil, per tant, configurar unes graelles estables, que és el que seria desitjable des del punt de vista professional i de l'audiència. Predominen la música, els magazins i la informació, amb especial atenció fils temes locals d e cada barri. És en aquest darrer punt on diferents responsables de ràdios locals troben a faltar una c o o r d i n a c i ó e n t r e les diferents emissores. Aquesta, inexistent fins ara a cap nivell (exceptuant la desapareguda Coordinadora de Ràdios Lhures), permetria sumar esforços de cara a l'adminis-tració i col.laborar en la tasca informativa. Però la disparitat de criteris, el buit legal i el diferent ni veli de desenvo-lupament de cada emissora, fan aquesta aspiració, ara per ara, impensable.

LOS FINUNDESES: EFICACES POR NATURALEZA.

EN CASA, LO MEJOR "En la vida, lo mejor no es lo mas caro, sinó lo mas rentable. En ascensores como en todo. Por eso, esta comunidad ho elegido la natural eficàcia finlandesa de Kone. Porque estos ascensores son los mas suoves, silenciosos y fuertes que hemos probado. Y porque tienen detrós un buen servicio técnico. Ahora, la comunidad està contenta. Y eso también es rentable."

KONE Suba con nosoiros

KONE Elevadores KONE, S A P^Casiellana, 173-4^ Dcha.

28046 MADRID-Telf,: 571.44.80

CARRER

12 UJ

o Q

La premsa de barri, avui

Les revistes dels barris Butlletí (Barri la Pau) Butlletí (El Clot-Camp de l'Arpa) Butlletí' Esquerra de l'Eixample Butlletí d'Horta Butlletí' informatiu Coordinadora de Jubilats La Crònica del Parc Fort Pius Full informatiu (Barri Congrés) Full informatiu (Prosperitat) Full informatiu (Ramon Albó) Full informatiu (Trinitat Vella) Full informatiu (Zona Universitària) Amb Gràcia Guinardó La Nostra Veu (Turó de la Peira) Poblenou associació Ressò (Montbau) El Ressò de Sant Martí Sagrada Família Sant Andreu de Cap a Peus Sant Antoni 2000 Sants, l'associació informa Sarrià Som-hi Raval Tot Sagrera El Triangle de Sants (Hostafrancs) La Vall de Vidie (Vallvidrera) Vella Ciutat (Casc Antic) Vemeda Unida La Veu de Sant Andreu Sud La Veu (Badal-Brasil-Bordeta) VMVTANDKfU

W 0ECAPAPEU5

"Sant Andreu de cap a peus" porta 11 anys sortint ininterrompudament

Novembre 1993

Més altaveus que orelles Pep Martí Les revistes de barri s'emmarquen en la tradició associativa de què ha gaudit la ciutat i, en l'actualitat, s'entenen com un servei més dels q u e ofereixen les associacions als ciutadans. A partir d'aquesta consideració podem plantejar-nos si aquest servei incideix més en l'aportació d'infonnació i de criteris d'opinió al ciutadà o bé si és u n i n d i c a d o r de consolidació interna per a l'entitat editora.

Sembla obvi que qualsevol difusió implica, en més o menys mesura, creació d'opinió i circulació d'informació. Ara bé, el fet que poques vegades els articles apareguts en revistes de barri esdevinguin motivadors de polèmica més enllà de cercles reduïts, i el fet que les revistes siguin tot sovint efímeres, perquè salvant honroses excepcions el temps que una revista s'edita és limitat, em porta a suposar que l'edició d'una revista de barri respon més a la necessitat d'expressió de l'entitat editora que a la necessitat d'informació del ptiblic receptor.

El cercle d'opinió de les activitats que una associació realitza s'eixampIa en la mesura q u e hi ha n o u s interlocutors que s'afegeixen al procés. I tinc seriosos dubtes que aquest procés tingui lloc.

Cal assenyalar que no s'han fet estudis d'índex de lectura d'aquestes revistes i per tant les c o n s i d e r a c i o n s q u e en aquest aspecte es fan, s'han d emmarcar en suposicions personals.

El 29n . pioner

d) Per últim, i lligat amb el |ue acabo de dir, tot sovint un et significatiu a Barcelona deixa de ser local i esdevé d'abast informatiu més ampli.

?

//

^M Y H H M V

L'experiència de "Carrer' no ha estat pionera en l'intent de disposar d'un mitjà d e comunicació d e s d e la FAVB, sinó que va tenir un precedent, fa aproximadament s^^—j^^^^^^S"" u n a d è c a d a : "EL 29".

Aquella revista BASCELONA ^ i^ d'aparició mensual (deu números l'any) d i s p o s a v a d ' u n e q u i p de redació professionalitzat i d e diferents de diferents p r o b l e m à col·laboradors externs. El tiques ( r e t a r d s en la tiratge de la revista era de percepció d'ajuts econò10.000 e x e m p l a r s i es mics de l'administració, r e p a r t i a mitjançant les indefinició del producte, associacions ae veïns dels així com l'escassa accepdiferents barris. Es posaren tació per part de la població a la venda alguns exem- receptora) va motivar que plars en quioscs del centre la revista deixés de publide la ciutat. car-se al cap d ' u n any La complementarietat d'haver-se iniciat el procés.

J^^^métnntiSZmi**

m* L^>f«w'••*»«•

^_^^Jfl

Per la Fs

Considero que les revistes de barri s'han de basar sobretot en articles d'opinió més que en informacions concretes, per diferents motius:

equips professionalitzats al capdavant d'aquestes revistes i això comporta que sovint el període d'aparició s'allargui. b) La majoria tenen una )eriodicitat mensual i per tant 'element informació esdevé molt espaiat en el temps. c) La manca de mitjans tècnics comporta que, informativament, les revistes de barri no puguin competir amb la resta de mitjans de c o m u n i c a c i ó escrits de la ciutat.

[ Opinió més que informació a) La majoria de revistes de barri es configuren a partir d'aportacions voluntàries de diferents persones que tenen afinitats amb l'entitat promotora. Hi ha molts pocs

Cal una premsa de barri més atractiva Voldria assenyalar, de forma sintètica, a l g u n s dels e l e m e n t s q u e configuren actualment la premsa debarris a la ciutat de Barcelona: 1. En els darrers anys han aparegut a Barcelona algunes revistes que abasten l'àmbit de districte municipal com a espai de referència.

2. La majoria d'aquestes revistes han adoptat la formula jurídica d'empresa en contraposició a la premsa de barri, que bàsicament està constituïda per associacions.

3. Existeix una manifesta manca de coordinació entre els diferents promotors de revistes de barri, de manera que cadascú d'ells explota de la millor manera possible els recursos interns de què disposa, sense però optimitzar els recursos humans, tècnics i ^per què no? econòmics que la utilització de m e c a n i s m e s compartits els podria generar.

4. Caldria incentivar (no en termes econòmics) la participació d'estudiants de ciències de la informació en l'edició de la premsa de barris, que a l'actualitat és molt minsa.

5. Fóra necessari definir el tipus de públic al que s'adreça el producte, per tal de fer més atractives les revistes de barri i, òbviament, incorporar més mecanismes d'entreteniments per a fer-ne més fluïda la lectura.

Nou anys d'història de premsa catalana Anna Alabart

SARRIA

Fins avui s'han publicat poques coses sobre la premsa de les associacions de veins.

Ara està a punt d'editar-se una tesina sobre el tema. El seu autor és Manuel López López i el treball, que porta el títol de "La prensa de oarrios en Barcelona, 1968-1977", va ser Eresentat com a tesi de grau a i Facultat de Ciències de la Informació d e la UAB, el desembre de 1983. L'estudi se centra en l'anàlisi d e les publicacions periòdiques, o ue tenien voluntat de ser-ho, e les associacions de véíns, a les q u e afegeix la revista "Quatre Cantons", per la seva significació en el p e r í o d e estudiat i, com diu l'autor, per ser "la decana de la Prensa de Barrios".

La tesina constitueix una bona sistematització de la premsa de les associacions veïnals fins al 1977 i té a més el mèrit d ' h a v e r rastrejat la majoria de publicacions de l'època. Aquesta tasca, cal dirho, no és g e n s fàcil. Les associacions de veïns preocupades per la problemàtica dels seus barris 1 absorbides per la dinàmica reivindicativa quotidiana van oblidar sovmt d'enregistrar i fins i tot d'arxivar els seus escrits. Molts dels números de

a

les revistes s'han perdut i els que hi ha s'han de cercar en col·leccions p r i v a d e s o en arxius dels qui confeccionaven els butlletins.

Hi ha molts elements que expliquen que les associacions de veins no guardessin les col·leccions completes dels seus butlletins. La manca de temps, d'espai, l'escassa estructura professional amb la aue es comptava, el desinterès 6 les institucions públiquesculturals de l'època per rebre i guardar aquest tipus de material i el fet que els objectius de la publicació es conside-ressin assolits en el m o m e n t que s'aconseguia "col·locar' el darrer número de cada edició, en una distribució que, com s'explica en el treball que comentem, no resultava pas fàcil.

La premsa de les associacions de veïns (que té com a objectiu prioritari donarà conèixer al barri el treball de l'associació, les reivindicacions, les activitats i les preocupacions pels problemes urbanístics, socials, culturals, i polítics) va tenir altes i baixes en la seva p r o d u c c i ó . Les variacions van a n a r molt Uigades a la dinàmica del propi m o v i m e n t veïnal i a les tensions que es creaven a la societat barcelonina. Tal com demostra Manuel López "La

prensa de barrios creció en dos momentos críticos de la vida municipal: en las postrimerías del porciolismo y durante el mandato de Viola".

D'altra b a n d a , entre les publicacions hi ha diferències importants que són reflex de barris amb realitats distintes.

Quan les problemàtiques d'un barri eren u r g e n t s , les p u b l i c a c i o n s es feien més regulars. Quan es comptava amb l'ajut de professionals, cosa freqüent en l'època que es c o m e n t a , les edicions m i l l o r a v e n . N o totes les associacions van poder gaudir de la mateixa col·laboració de rofessionals. Anava molt igat al tipus de població que vivia a cada barri.

Hi ha trets, però, que són comuns a totes les publicacions fetes per les associacions de veïns i que constitueixen la seva marca diferencial. Crec q u e en M a n u e l López els resumeix molt bé quan, a les conclusions, els assenyala: va ser u n a p r e m s a a u t o g e s tionària i sense c e n s u r a ; espontània i directa; democràtica, d'esquerres i catalana, on la llengua de l'autonomia i els drets de Catalunya eren reivindicats també en aquells barris on, pel seu elevat índex de persones nascudes fora, la defensa s'havia d'escriure en castellà.

E

JLK^9.IÍSIK: ...un dia podrem seure sota els artires que avui plantemj

CARRER La ressaca

Novembre 1993

KIOSKO

Ressaca: Moviment de.retrocés de l'aigua que ha avançat riba amunt després de desfer-se l'onada.

Nosaltres hi afegim: el que aquesta onada ha deixat quan es retirava.

Puertos para un naufragio "En estos últimos anos los puertos deportivos no han hecho mas que proliferar y proliferar, hasta un punto que ya no puede dejar indiferente a cualquier persona razonable. ^Cuàntos puertos necesitamos, suponiendo que realmente precisemos de ellos, y cuàntos puertos caben en nuestra mas bien exigua línea litoral? Ademàs ^cuàntas embarcaciones de placer pueden sensatamente circular a boleo en nuestras aguas costeras (que es de donde no se mueve la mayoría)?. Incluso ,;.hay razones ecológicas para objetar la actual expansión de amarres y barcas?

En concreto ^qué està pasando ante los proyectos de puerto deportivo de Port Bou, de Begur o de Roda de Berà (incluso del mismo Portlligat, aunque ya parece casi desestimado) o ante la urbanización de la playa del Castell, en Palamós?

Cuando uno contempla nuestra actual línea de costa se da cuenta de inmediato de que està por convertirse en un rosario de escolleras. Es preciso admitir que el asunto ya pasa de castano oscuro. No se trata propiamente de un problema ecológico -aunque también lo es- sinó sobre todo de una cuestión de insensatez territorial. El argumento de poder satisfacer la creciente demanda de amarres no es de recibo: jcomo si no existiera una prèvia y superior demanda de playas! Una demanda de playas, ademàs, que emana del ejercicio de un derecho màs que adquirido, el de usar libremente el espacio marítimo-terrestre, propiedad compartida de todos los ciudadanos por expreso reconcKimiento de la legislación vigente. Conviene no olvidarlo; el espacio litoral nos correspondea todos porderecho moral y consuetudinario y ademàs gozamos de su usufructo legal. Ante esta situación, el procedimiento administra tivo que observar no debiera ser que uno pueda alegar en contra de su privatización, sinó que tenga derecho a denegaria.

Viene a ser como si ante alguien que decide llevarse tan ricamente un tiamo de la escalera de nuestra casa, se nos reconociera tan solo el derecho a pedirle explicaciones.

Ramon Folch ("La Vanguardia", 7-10-93)

HOSTAL SEGURA JUNTA DE COMERÇ, 11 08001 BARCELONA Tel. 302 51 74 Fax318 36 64

13

Mariano Meseguer Intentaré comentar el que l'onada olímpica del 92 ens ha deixat. Ho faré des d'un punt d e vista p e d e s t r e , com u n ciutadà qualsevol, que és el que sóc. No em limitaré tan sols a les obres, les instal·lacions i les infrastructures específicament olímpiques, sinó a tot el ciue recordem d'allò que Barcelona realitzà, o intentà de fer, establint l'any 1992 com a fita.

Per no ser titllat de negatiu i destructiu, d'entrada establiré una primera relació, no exhaustiva, dels beneficis immediats que els barcelonins hem apreciat.

P l a t g e s . Barcelona ha tornat a veure el mar, però no ha recuperat platges públiques, sinó que les ha aconseguit, perquè feia molts anys que no en gaudia. Són públiques i l'acollida ha estat extraordinària.

Rondes. La seva posada en servei ha descongestionat de manera notòria el tràfic a la ciutat, i ha millorat indirectament el t r a n s p o r t públic de superfície.

E q u i p a m e n t s esportius.

Barcelona compta, des de 1992, amb recintes de gran qualitat per a l ' e s p o r t - e s p e c t a c l e professional.

Transport públic. El material m ò b i l , t a n t dels autobusos com del metro, ha millorat i el ciutadà ha passat a gaudir d'una qualitat superior.

Muntanya de Montjuïc. El recinte estricte de la muntanya ha estat dotat d'instal·lacions per activitats e s p o r t i v e s i culturals; s'ha cuidat l'aspecte natural de la muntanya i la totalitat ha tornat a ser un espai d'esbarjo per als barcelonins.

Infrastructures. De cara al 1992, s'han fet grans col·lectors i s'ha millorat la xarxa i la tecnologia telefònica, la infrastructura elèctrica, etc.

Barceloneta. El Passeig Nacional i el Palau del Mar. són espais u r b a n s q u e gaudeixen de les preferències dels ciutadans. Encara que en el 1992 no estaven acabats, van començar a obrir-se a la ciutat aquest any.

Port O l í m p i c . Un p o r t esportiu és sempre un element d'atracció i, a més, si és a tocar d ' u n e s p l a t g e s , té l'èxit assegurat.

Em deixo moltes obres per enumerar. Com l'estació del Nord, l'estació d e França, el pavelló de la República, la vila olímpica d e Montigalà, el avelló Mies Van der Rohe. erò és que aquesta Uista té un gust agredolç, i si bé ja he parlat de la part més dolça, no puc silenciar la part que em deixa el regust amarg.

Platges. Els espais oberts

P

9 -,

Montse Cabo al mar se'ns van endur els p o p u l a r s x i r i n g u i t o s . La necessitat d e m i l o r a r - l o s , espaiar-los i d o t a r - l o s d e serveis higiènics, es podria h a v e r fet a m b u n a major sensibilitat, i no destruir una part de la història personal de cada un. Tenien vida; ara són nostàlgia i tristesa.

R o n d e s . H a n estat u n a aposta decidida pel transport privat. No són utilitzades pel transport públic i, com tantes vegades passa, la Ronda Litoral s'ha mostrat insuficient des del primer dia. A més que el transport pesat, per a qui semblava estar pensada aquesta Ronda,n'ha estat el sacrificat.

Falta requalificar els espais sobrants de les voreres de les Rondes i acabar concloure moltes obres dels seus entorns.

E q u i p a m e n t s esportius.

Moltes d e les d o t a c i o n s realitzades per a l'esport espectacle tenen un futur incert (Estadi, Velòdrom, Pilota Basca, etc.) i les instal·lacions per a l'esport de base i d'esbarjo als barris, entre la penúria econòmica municipal i la mala gestió, a part d'uns horaris al servei del funcionariat i no al servei del públic, fan q u e l'Ajuntament vulgui dedicarse a establir concessions privades, que considero que és u n a d e i x a d e s a de responsabilitats.

Transport públic. 'Es en aquest apartat on la frustració i la impotència és major. Les rancúnies polítiques ens d e i x a r e n sense m e t r o a l'Anella Olímpica i a la Zona

n Fabrica

Tel. 972-59 46 29

Franca. Pels Jocs Olímpics de Munich/72, la primera gran obra iniciada, i acabada, fou portar el metro a l'eciuivalent alemany a l'Anella (Jlímpica.

Existeixen p l a n s per al t r a n s p o r t púDlic q u e no s'executen; en el metro ningú no dóna un cop de mà financer.

Així estem, sense coordinació, sense transport públic nocturn i sense ni tan sols aconseguir incorporar a la xarxa del metro els ferrocarrils de Sarrià i Tibidabo (Peu del funicular, Vallvidrera i Les Planes segueixen sense pertànyer a Barcelona). Les r a n c ú n i e s citades priven sobre l'interès del ciutadà.

Les R o n d e s no són utilitzades com a via ràpida pel transport públic, i Renfe inaugura un transport de rodalies amb una imprevisió i alegria incomprensibles que feren que abandonés el projecte.

M u n t a n y a de Montjuïc.Toma a ser el centre del m ó n p e r ò hi h a n q u e d a t pendents els accessos, tant a la muntanya com a les installacions esportives i sobretot als barris perifèrics, a causa de les batalletes infantils i polítiques de sempre.

Els barris del voltant de Montjuïc han estat marginats i s'ha perdut una ocasió per dotar-los de les millores que havien reclamat tant.

Infrastructures. Ja he citat les millores en col·lectors, telefòrüca, electricitat etc... Ens falta executar d e m a n e r a perseverant els plans, alguns ja e x i s t e n t s , a e t r a n s p o r t

ASSOCIACIÓ CATALANA UNOSnu "LA LLAR" DE L'AFECTAT D'ESCLEROSI MÚLTIPLE

UAR

Residència-Casa de pagès Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany.

Sis habitacions amb bany, aigua calenta i calefacció.

Cuina casolana.

i tm .'"'

públic, pavimentació, Peris, etc. i no e s p e r a r d a t e s d'aparador per a realitzar allò q u e la vida d e la ciutat necessita, i realitzar-ho de forma natural i constant.

B a r c e l o n e t a . El Peri aprovat l'any 1985 té pendent la rehabilitació de habitatges, la construcció d'equipaments etc...I en canvi bé que s'hi han fet moltes i n f r a s t r u c t u r e s olímpiques (cinturó del Litoral, remodelació del Port Veiï, la mateixa Vila Olímpica).

La Barceloneta serà un barri diferent, més de moda, en el mal sentit de la paraula, i els seus habitants naturals en seran els perjudicats i, abans o més tard, en seran expulsats.

Port O l í m p i c . La seva construcció ha estat rendible econòmicament perquè s'hi ubiquen set-cents quarantatres amarres i cent deu locals.

Els bars i restaurants que s'hi facin, substituiran els tradicionals xiringuitos.

Habitatges. A la vila olímpica del Poble Nou, que ens recorda el Pla de la Ribera corregit i augmentat, a la Vall d'Hebron i a Montigalà, s'han construït un gran nombre de habitatges. Empreses públiques fent competència a la iniciativa p r i v a d a , a m b el privilegi d'haver obtingut sòl expropiat, per haver aprovat sense entrebancs els plans u r b a n í s t i c s i per h a v e r - s e adjudicat graciosament importants beneficis fiscals.

I en aquest any màgic de 1992, qui s'ha enrecordat de construir habitatges de protecció oficial, de venda o Iloguer? Qui no ha remodelat tants polígons que estan inhabitables?.

El tema d e l ' h a b i t a t g e segueix des de fa anys sobrela taula de ministeris i conselleries, a m b g o v e r n s autòcrates o democràtics; és intocable.

Ens repeteixen que és un tema de competències, que no és la seva responsabilitat, que el sòl no el qualifiquen ells.

Em sembla que, més que un tema de competències, és d'incompetències, perquè a m b treDall, coordinació i esforç, podria avançar.

El problema del habitatge és complex, difícil i sembla més aviat que s'opti per taparlo amb un vel.

Amb tots els respectes als governants, a la meva terra es diu: "Para las cuentas arriba quiero mi burro que las cu estàs abajo, yo me las subo" Rellegint el número "La Barcelona d e M a r a g a l l " d e " C a r r e r " , i escoltant els m e u s v e ï n s , m ' h a n sorgit aquestes notes desendreçades.

Leiva, 41-43 Tel. 424 95 67 08014 BARCELONA Caner Torrijos, 51

08012 Barcelona (93) 218 69 66

PASSA A VEURE'NS...ET PODEM AJUDAR

O

z

CARRER

14 Vicente Casals "Anuncia a quienes creen y a quienes practiquen buenas obras que tendràn por última morada jardines regados por corrientes de agua". Este versículo del Coràn no està tornado de a l g u n texto de un religioso musulmàn, sinó de un articulo escrito en 1929 por un personaje de talante mas bien volteriano y que en aquel momento era el mas reputado disefiador de jardines del m u n d o . Se llamaba Jean Claude Nicolas Forestier y en Barcelona es sobre todo conocido por ser el autor del proyecto y realización de los jardines de Montjuïc.

El articulo en cuestión se titula "Los jardines hispanoàrabes" y es una sucinta, però densa, exposición de los orígenes y principales características de la jardineria autòctona espaiïola, concepción que mas tarde hizo fortuna con el nombre de "jardin meridional" o "jardin latino", expresiones debidas a Nicolas Ma. Rubió, su discípulo mas importante y, durante 20 afios (hasta 1937), director del Servicio del ayuntamiento barcelonès.

Esta tradición de jardineria autòctona (en general de Espana, però muy especialmente de Catalunya) tiene en el agua uno de sus componentes mas bàsicos y fundametales. Forestier seüalaba que era el "resultado de una perfecta adaptaciòn al suelo y al clima", y Rubió denuncio determinades procedimientos en la jardineria como "completamente contraries al modo de ser de nuestro clima", adecuados en los países del centro y norte de Europa però del todo contraproducentes en la zona mediterrànea "a causa de la sequedad del aire, y el ardor del sol".

El agua, problema vital En los países de nuestra latitud el agua es un bien escaso y, como consecuencia, se impone su uso racional; por otra parte esta escasez y las circunstancias de u n clima caluroso la hacen particularmente atractiva. De tales características se desprenderà un tipo de jardineria con características propias, tanto en la forma de usar el agua como en el mismo trazado de los jardines.

En realidad, el màximo aprovechamiento del agua, que, como sefialarà Rubió, es un "problema vital" para la jardineria de aquí, condiciona la misma estructura del jardin.

Para nuestro jardinero, el aprovechamiento ò p t i m o se da p r a c t i c a n d o el riego por inmersiòn y la canalización del agua a partir de un depòsito situado en posición ligeramente elevada, conocido con el nombre de safareig o alberca, cuyos nombres ya recuerdan el origen àrabe de la tècnica.

Tal manera de usar el agua determina una forma concreta del jardin, que Rubió expone de la siguiente manera: "Consecuencia de este riego es la disposición del jardin en pianos norizontales. Los persas, àrabes e nispanoàrabes, usando el proc e d i m i e n t o d e riego p o r inmersiòn, nos ensefiaron cuales estructuras de j a r d i n se derivan del mismo. La necesidad de establecer las planta-

En la situación actual y con la intimidación, un ano sí y otro casi, de restricciones veraniegas en el consumo de agua, que amenazan con reducir las verdes praderas de nuestros parques en

secosypolvorientossolares,quizàsesté pròxima una verdadera venganza de la nistoria, en lo que a jardineria se refiere.

No està de mas una humilde mirada al pasado.

El agua, el jardin meridional y Montjuïc Rubió denuncio procedimientos en jardineria " contraries al modo de ser de nuestro clima" ciones sobre pianos horizontales es evidente. De ello se deriva, en los terrenos montafiosos (nuestro caso general) la forma del jardin por terrazas horizontaíes sucesivas; trazado característico de nuestras regiones y derivado del clima que nos es propio" Safareig, canalización superficial, estructura en terrazas y riego por inmersiòn caracterizan a nuestro jardin autòctono, posibilitando, ademàs del mejor uso del agua, su utilizaciòn con finalidades estèticas, puesto que la estructura en desniveles permite la formación de fuentes, cascadas y surtidores a lo largo del recorrido del agua antes de su uso para el riego.

Probablemente el mejor ejemplo de la utilizaciòn de tales criterios puede encontrarse en el trazado de los jardines de Montjuïc, d e b i d o s a Forestier y en cuyos trabajos colaboró como a y u d a n t e Rubió, construido adaptàndose perfectamente a las condiciones del clima, de la flora e incluso a la disponibilidad de materiales (piedra, etc.) que ofrecia el lugar. Posiblemente Montjuïc sea la obra cumbre de Forestier en matèria de jardineria y el verdadero moaelo de jardin meridional. Algun escrito suyo así lo da a entender, y diversas valoraciones de expertos de la època llegaron

Novembre 1993

El mismo Rubió, a mediados de los afios treinta, ya se planteaba la cuestión de la incidència de las nuevas tècnicas de riego y, sin rechazarlas en absoluto, indicaba como destruían "la esencia tècnica del jardin meridional". Y senalaba la necesidad de que el uso de las nuevas tècnicas se acompaflara de mantenimiento del sistema "clàsico y viejo del riego por inundación".

No na sido así. Los nuevos parques de Barcelona son, con algunas excepciones, una extrafia combinaciòn de superfícies de cemento y superfícies de cèspedes, que nada tienen que ver con la tradición sefialada. El cemento, por ajeno a esa "naturaleza convertida en obra de arte", Rubió, sin rechazarlo del todo, indicaba lo muy caro que resultaba.

Hoy Montjuïc està abandonado

Escalera y fuente construidas en el parquc de Montjuïc (Barcelona)

a calificarlo como "the most beautiful públic park in the world" ("el mas bello parque publico del mundo"), lo que pone de manifiesto el enorme prestigio de la obra.

La Guerra Civil anula la racionalidad Lamentablemente esta tradición se ha perdido. Como en tantas otras cosas la Guerra Civil represento una ruptura brutal también en este terreno. Cuando en las últimas dècadas se han vuelto a realizar parques públicos en la ciudad, ningún criterio se ha adoptado de cara a tener en cuenta

los condicionantes climàticos y ambientales de nuestro medio. El agua, el elemento bàsico que debía p r e s i d i r el trazado y estructura de los jardines, se ha convertido en un factor meramente secundario.

En esto probablemente han tenido mucho que ver las transformaciones q u e se han operado en su canalización y distribuciòn. La canalización subterrànea a presión, el riego con manguera, el riego por aspersión e incluso otros refinamientos, como puede ser su automatización, ha dado lugar a que el trazado del jardin ya no dependiera de la adecuada gestión y el màximo aprovechamiento del elemento acuoso.

No solo se ha perdido la tradición, sinó que se corre el riesgo de perder incluso el m o d e l o . Los jardines de Montjuïc trazados por Forestier y Rubió presentan en la actualidad un estado algo mas que lamentable. Solamente se muestran en un estado mas o menos aceptable aquellas partes accesibles a la vista desde la carretera, però las zonas interiores mas alejadas presentan, en general, una deficiente conservación y, en determinados lugares, estan claramente arruinados (parte posterior de la Font del Gat, talud y escalinata entre el Teatre Grec y la Fundació Miró, parte superior de la citada Fundació, etc). Por descontado que del sistema de canalización superficial de agua, tal como había sido concebido, apenas queda nada.

Dada la importància, por diferentes conceptos, de tales jardines, resulta difícil de comprender que, durante los trabajos realizados en la montaiia con motivo de los juegos olímpicos, no se haya prestado la mas mínima atención a la restauración de unos jardines que, sin la menor duda, tienen, o habían tenido, la categoria de obra de arte y cuyo estado, ademàs, desvalora la pròpia obra olímpica realizada en su entomo mas inmed i a t o . A n t e tal forma de proceder uno se pregunta en que parte del organismo debe residir la sensibilidad artística de los responsables urbanísticos o culturales, políticos o técnicos, de nuestra administración. Aunque bien pensado quizàs la explicación, en estos tiempos postmodernos, pueda hallarse en una conocida expresión de Goya": "los suefios de la razón producen monstruós".

Nota

Perspectiva - proyecto de una avenida de cipreses, hoy existente en el parque de Montjuïc (Barcelona). Obsérvese la desnudez del espacio central, rodeado de macizos de arbustos. El fondo de la avenida esta constituldo por una vista sobre la ciudad

Materiales utiüzados: J.C.N. Forestier: "A propósito de los jardines de Montjuïc", Barcelona 1920 J.C.N. Forestier: "Los jardines hispanoàrabes", México/Madrid, 1929 Nicolas Ma. Rubió y Tudurí: Ejercicio teórico, Barcelona 1917 Nicolas Ma. Rubió y Tudurí: "El prestigio del parque de Montjuïc", Barcelona 1926 Nicolas Ma. Rubió y Tudurí: El Jardin meridional. Estudio de su trazado y plantación, Barcelona 1934.

La cita del Coràn corresponde a la Sura II, versículo 23.

CARRER

Novembre 1993

15

Què s'amaga darrera d'Amway?

El secret de la piràmide invertida Marta Pluja Què és AMWAY? Amway és una empresa nord-americana, nascuda el 1959, q u e es d e d i c a a la distribució de productes de neteja, higiene i cosmètica a través de la venda directa, en el q u e ells a n o m e n e n NETWORK, és a dir, piràmide invertida.

AMWAY de Espana, SA té la seu a Barcelona aes de l'any 1985. D'aleshores ençà compte a m b més de cent mil distribuïdors, i es calcula gue gairebé un terç d'aquests es a Catalunya.

El Pla d e V e n d e s q u e aquesta empresa presenta als seus distribuïdors és comercialitzat per IBERONET,SA, a m b seu a Madrid. Aquest material val unes vint-i-cinc mil ptes. i està format pel contracte de treball, un lot de productes Amway i uns dossiers que inclouen: recull de premsa, agenda de treball, bibliografia r e c o m a n a d a i catàlegs de productes.

Q u a n A m w a y contacta amb un possible distribuïdor l'engrescarà amb la idea de ferse ric, d'arribar a conseguir els seus somnis, però la veritat és ue si no vol perdre-hi, haurà e vendre (o el que és pitjor, consumir), per valor d'unes trenta mil pessetes al mes.

L'altre parany per al futur distribuïdor és en el càlcul de guanys que se Li presenta. Un contacte mai no li parlarà de pessetes, només de Valor Punts (VP ) i 25.000 punts, que és el mínim que se li exigeix en un mes, oscü.la entre les trenta-cinc mil i les setanta-quatre mil pessetes (segons l'Organització del Consumidor).

L'única solució que li queda al distribuïdor d'Amway és A u s p i c i a r , és a dir, engrandir la cadena. Quanta mes gent tingui venent al seu servei, més beneficis li reportarà, i així començarà a coDrar alguns diners, que li v i n d r a n filtrats pel seu Distribuïdor Directe (DD ).

Aquests petits ingressos el faran pujar en una escala de ràppel que representa la manera de fer-se ric . Però aquest càlcul també es fa en VP, i d'aquesta manera, l'engany continua. Un distribuïdor pot arribar a DD quan la seva Imia d'auspici arribi a un milió dos-

a

cents mil VP, és a dir, entre els 2 milions i els 5 milions de pessetes en sis mesos.

En el missatge d'Amway no només es prima la cobdícia dels diners, sinó que es pretén donar les pautes ci'un nou estil de vida que inclou un nou c o m p o r t a m e n t i una nova manera de pensar quasi-religiosa. Aquest contingut es pot resumir en el culte a Fèxit com a benedicció divina.

La manera d'aconseguirho és a través d e la documentació que es dóna als distribuïdors com a "manual de l'èxit"" on la terminologia es basa en les dualitats positiu / negatiu, creença / fe i en una exaltació dels somnis.

Si a tot això hi afegim el fet que la documentació extreta de la premsa és falsificada i que als d i s t r i b u ï d o r s se'ls martelleja constantment amb trucades telefòniques, reunions, grans congressos i estades de reciclatge, podem arribar a la conclusió que no es tracta d ' o b t e n i r ingressos econòmics, sinó d'aconseguirlos de la manera més segura que es coneix: sectaritzant el personal.

Del Negoci a la secta " El Negoci és fàcil, fàcil de veure, però difícil de desenvolupar-lo". D'aquesta manera defineix la Sandra, un dels nostres contactes dins de la xarxa, el que és Amway. La traducció d aquesta definició, que en un principi sembla tan simplista, és que pensar a ser ric no costa gaire, però arribar a ser-ho és molt diferent.

La manera que l'empresa

Instal*lacions d'Amway i xarxa de distribució dels seus productes

té d'assolir els seus propòsits és organitzar una trama molt complexa i eficaç, una mena de teranyina de la cmal és molt difícil escapar. Segons la pròpia Sandra, "agafen gent amb problemes i molt ambiciosa: aturats, amb relacions de parella en crisi, en m o m e n t s de debilitat..."

D'aquesta manera el sí és gairebé segur, i a partir d'aquí comença el setge. Trucades a totes hores, reunions freqüents, inspeccions a domicili sense avisar, i quan un no dóna a l'abast, la pressió s'intensifica amb el sentiment de culpa: "jo no podia, no tenia hores, llavors van dir que feia les coses malament perquè no acceptava els plans que m'oferien i no volien ajudar-me", diu la Sandra.

Els Opens són congressos preparats perquè hi assisteixi un gran nombre de distribuïdors per escoltar les disquisicions d'un membre important de la xarxa. En altres paraules: una de les mesures per fomentar el gran interès en el Negoci . S'hi explica el què és el Multinivel o Network en p a r a u l e s fantàstiques, que sonen a glòria per una a u d i è n c i a q u e ja està p r e d i s p o s a d a a escoltar meravelles del Negoci.

El llenguatge que l'orador fa servir és el mateix q u e s'utilitza en la resta de mate-

rial que distribueix Iberonet,SA, repetitiu, e x a l t a d o r , quasi-religiós i d'acceptació de la jerarquia: " per a tenir èxit en aquest negoci el més difícil que s'ha d'aprendre és a callar, ja tens qui parli per tú".

Els caps del Negoci ja tenen previst que es pugui dubtar, i per això, en els seus Opens , sempre hi ha una referència que fa esment a les crítiques que els venen de fora i que els poden perjudicar: 'darrerament hi ha hagut molts atacs a la xarxa. Vull pensar", diu l'orador, "que aquests atacs es deuen a la falta d'informació per part de la premsa, perquè si dic que és una guerra comercial sona molt fort. Evidentment s'hi mouen molts diners i algú els deixa de guanyar".

Aquests atacs a la premsa són la reacció a les informacions que van sortir el setembre de l'any passat arran del judici q u e es va fer a A m w a y de Espafia,SA per pressumta estafa, i que encara és en mans de la Audiència Nacional.

Què s'amaga darrere d'Amway?

"Una secta és un m o v i m e n t totalitari, no estrictament religiós, que exigeix l'absoluta dedicació dels seus membres per mitjà de mètodes de manipulació.

Uestafa del Negoci La venda a domicili no té regulació legal al nostre país, per tant, fins cjue no surti una llei que faci al cas no pot ser objecte de sanció.

Ara bé, el judici a Amway, segons el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Carlos Jiménez Villarejo, és per "les falses promeses dels r e s p o n s a b l e s de l'empresa que generen la confiança de persones que

després veuen defrauda-des les seves expectatives"(La Vanguardia , 4 de setembre 1992).

Cal considerar, també, que no només les expectatives que es prometen són una estafa. El fet que es vengui un contracte de distribució que no dóna cap garantia per qui el contrau (perquè Amway es desentén cíe tot) i que, a més, se l'obligui a adcïuirir material suplementari al preu que l'empresa esti-

PUENTE DE LA PURISIMA A GALÍCIA 5 DÍAS. del 04 Dic al 08 Dic. Autocar/Hotel turístico/ Media Pensión. solo 33.500.ANDORRA-COMPRAS 2 DÍAS. del 18 Dic, al 19 Dic. Autocar/Hotel de 4 estrellas/ Pensión completa, solo 7,500.Mallorca, 77, esq. Viladamat- Telf. 430 62 68 / 322 45 73Aríbau, 127 esq. Rosselló - Telf. 419 32 11

O

pula lüurement, és motiu de multitud de denúncies que estan en el mateix paquet a la Audiència Nacional, junta-ment a m b diverses denún-cies per sectarisme.

Així, tali com estan les coses, s'ha d'esperar que la Audiència Nacional prengui les mesures oportunes, però mentre això no arriba, s'ha d'estar amb els ulls ben oberts i a l'aguait per evitar caure en la xarxa.

persuassió i control amb la fi d'aconseguir els objectius del líder i/o grup, provocant en els adeptes una total dependència del líder i/o grup, en detriment del seu entorn familiar o social.

Qualsevol persona pot ser captada per una secta, si se l'ensopega en el moment oportú". Així defineix què és una secta M. Rosa Volaueras, directora de l'AlS (Associació Pro Joventut, Assessorament i Informació sobre Sectes).

Tècniques sectàries Les tècniques que utilitza Amway són totalment sectàries: escullen com a distribuïdors a persones amb problemes, utilitzen cintes de cassette i de vídeo per captar l'interès a través d'un missatge molt concret, el culte de l'èxit.

Després comença el martelleig que aïllarà al distribuïdor del seu ambient habitual i que el farà sentir culpable si no és "positiu" , és a dir, si no actua segons les normes del grup. I finalment, l'obligarà a buscar nous adeptes.

En aquesta laboriosa tasca de sectarització hi té un paper molt destacat Iberonet,SA, l'empresa que s'encarrega de confeccionar i distribuir els Manuals de Desenvolupament del Negoci.

Però si bé es pot demostrar q u e es tracta d ' u n a secta, perquè els mètcxies que utilitza són completament sectaris, no és tant senzill trobar el líder de l'organització. À mesura que la piràmide s'estreny, es fa mes difícil d'identificar els que ocupen a q u e s t s llocs de privilegi.

L'esglaó més alt que es coneix és el Diamant Corona, però ningú no sap dir qui és. De Diamants només se'n coneix un en tot l'Estat espanyol.

Miguel Aguado, al que també es relaciona amb Iberonet, però és tan esmunyedís, que encara no s'ha pogut demostrar res en contra seu.

CLÍNICA GERIÀTRICA MAIMONIDES

ASSISTÈNCIA GERIÀTRICA INTEGRAL

-Rehabilitació -Cures pal·liatives -Ass. psicogriàtrica -Demències profundes

-Servei continuat d'assistència a domicili -Hospital de dia

C o m t e d'Urgell, 42, 1" -Tel. 424 78 16

Carrer de l'Or 21 08012 Barcelona TTn. 217 48 26

Amanides / Fumats / Patés / Formatges

CARRER

16 <

El nucli antic de la Verneda és avui un parc interessant

z Gaudir del parc de Sant Martí

o LU

ü X <

ce >

Novembre 1993

Les societats excursionistes barcelonines organitzaven a finals del segle passat sortides dominicals per conèixer els diferents indrets de tot Catalunya.

Un dels seus objectius habituals era la visita al nucH antic de Sant Martí de Provençals. No passa el mateix amb els ciutadans actuals. El parc de Sant Martí és un gran desconegut per als barcelonins.

José Àngel Borlàn Els nostres avantpassats excursionistes arribaven a l'església de Sant Martí i les masies que l'envoltaven en un esgotadt)r recorregut a peu o en carro des de Barcelona.

Llavors passaven el dia en un ambient agrícola. Compraven menjar als masovers, aprofitaven per anar a missa i feien un bon àpat a l'ombra d'un arbre. Sabien, a més, que era el lloc predilecte d'un grup de pintors, coneguts com la "colla del safrà" (Nonell, Mir, el mateix Picasso), q u e reflectien en les seves pintures el meravellós color de les postes de sol.

D'aquells t e m p s només queden les pedres: l'església, la rectoria i tres masies. I n o és poc, perquè va anar d'un pèl que les masies no fossin enderrocades.

Un conjunt monumental i agrícola Tot el parc està p e n s a t perquè aquests edificis siguin el centre d'atenció. Pel mateix preu, és a dir de franc, poden gaudir d ' u n a església a m b elements romànics, gòtics i barrocs i de les tres masies que c o m p t e n a m b més d e dos segles.

L'església de Sant Martí (coneguda com Sant Martí Vell) està construïda sobre els f o n a m e n t s d ' u n a antiga capella romànica de temps dels francs. Les seves successives reconstruccions, després de les desfetes d'Al Mansur (989), la Setmana Tràgica (1909) i la Guerra Civil (1936), no han alterat la serena estampa d'una ermita perduda en qualsevol contrada. Al seu costat encara es pot veure la tanca de l'antic cementiri, avui una guarderia, que va ser traslladat el 1924 cap a Poblenou.

Del paisatge agrícola propi de la zona, fins que arribà la indústria i més tard els enormes blocs de pisos, només

Turner, el paisatge romàntic Sota el títol "J.M.W.Turner.

I m p r e s s i o n s de G r a n Bretanya i el continent europeu", el Centre Cultural de la F u n d a c i ó "la Caixa" exposa, fins al 7 de novembre, aquarel.les i dibuixos de l'autor anglès, pertanyents a col.Ieció de la Tate Gallery de Londres.

Joseph MaUord William Turner (1775-1851) és el pintor per excel.lència del p a i s a t g e r o m à n t i c . Un m e s t r e i n d i s c u t i b l e de l'aquarel.la. La seva obra expressa totes les )ossibilitats pictòriques de a llum, 1 espai i els fenòmens naturals.

L'exposició està e s t r u c t u r a d a en o r d r e cronològic, segons les diferents temàtiques que aborden aspectes concrets de la seva vida i la seva trajectòria artística.

Viatger incansable, les seves pintures ens transporten als Alps francesos.

J.M.W. T U R N E R I M P R E S S I O N S DE. GK.AN B R E T A N Y A ï FL ( í J N r i M NT E ü R O P F U

f

El parc durant la Festa de primavera de 1992

queden tres testimonis: Ca 1 Arno, Can Cadena i Can Planes. Les dues primeres han estat rehabilitaaes i la tercera porta el mateix camí. Unes altres vint no van tenir la mateixa sort.

El bon sentit dels veïns, que van reclamar la seva persistència i utilització com a equipaments públics, ha fet que, tot passejant pel parc, ens puguem submergir en el que na vien de ser les festes de Sant Antoni i Sant Isidre i evadirnos dels feréstecs arbres de pisos que l'envolten. Avui els que frueixen de les masies són els nens i joves del barri (Ca l'Arnó és una ludoteca i Can Cadena una escola-taller).

Un parc ple de vida El parc de Sant Martí no està tancat, com la Ciutadella.

No està dalt d'un turó, com el parc Güell. No el volten milers de cotxes^ com el del nus de la Trinitat. És un parc viscut pels seus veïns dia a dia.

Dins el seu àmbit, entre la r o n d a de Sant Martí i els carrers Menorca i Agricultura, hi ha u n a escola, u n a guarderia, un mercat, un camp a e futbol i fins i tot u n

mercadillo, que cada dimecres regala la vista, i la butxaca, dels que passegen pel parc.

.Us^^-I rtnKladJTIbtW Cctttm Cyttaeà

Venècia, els rius Loira i Sena i també a molts indrets de la campinya anglesa.

Si us agrada la pintura, és una visita obligada. Si no, T u r n e r farà q u e us comenci a agradar.

Carvalho i els Jocs Olímpics

Si v a s ar tren A més d e l'activitat quotidiana, les dates assenyalades són el centre de molts actes ciutadans. Des de la Festa Major, evidentment pels volts d e l ' o n z e de novembre, festivitat de Sant Martí, passant pel Carnaval o la diada de Sant Jordi (quan se celebra un important festival o r g a n i t z a t per les entitats gallegues de Catalunya) fins els mítings polítics en temps d'eleccions.

Aquesta identificació dels veïns a m b el seu parc l'ha p o r t a t a ser u n dels q u e pateixen menys els desastres vandàlics nabituals en qualsevol parc de la ciutat.

Si encara no coneixeu el parc de Sant Martí, cal que us apresseu. Sobretot si no voleu que la gent forastera el conegui p r i m e r . D ' a q u í pocs a n y s , l'estació de la Sagrera, tocant al parc, serà el punt d'arribada de gent de tot arreu i el primer que es trobaran en sortir del tren serà a q u e s t relaxant indret.

Allò que el temps s'endugué Si ara mateix no recorda on és el parc de Sant Martí, o fa temps que no hi passa, p o t s e r a q u e s t a foto li refresqui la m e m ò r i a .

Potser alguna vegada ha anat a buscar una mercaderia a l'estació de la Sagrera que es veu al fons.

O potser na vingut a comrar patates o bledes a Ca Amó, que es veu en primer t e r m e . O havia necessitat cartró i es va d o n a r u n t o m b per la fàbrica Amèlia, que es veu al centre de la imatge.

Doncs si no ho va fer, el que trobarà avui és ben diferent. Els temps s'endú moltes coses, encara que deixa d'altres tan dignes de conèixer com aquelles.

F

Els terrenys del parc a finals dels anys 60

Í

"Los Juegos Olímpicos nunca existieron. Igual que la guerra del Golfo. Son como paisàjesy textos que se h a n p e r a i d o en la

computadora" respon Carvalho a l'entranyable; Biscuter, un cop resolt el cas d e "Sabotaje Olímpico",; l'última novel.Ia negra d e Vàzquez Montalbàn. j "Gran guinyol d'urgències i ajustament de comptes, ambi moments més afortunats que d ' a l t r e s " , q u e és com na qualificat la novel.Ia Emilioj Manzano, "Sabotaje Olímpi-i co" es desentén de la trama i privilegia el personatge: un; al.Iuvió de secundaris! deformats per la lent d'unl V à z q u e z M o n t a l b à n quej reformula literàriament lesi seves o p i n i o n s sobre lesi transformacions urbanes de] Barcelona, la "pasteurització" del Barri Xino, el naufragil marxista o l'espectaciej econòmic i m e d i à t i c del l'olimpisme actual. |

Els amics de Peter En a q u e s t t e m p s de recuperació dels valors bàsics i de ressorgiment de l'estètica "progre' (crunge, hippie, cutre ..., digueu-li com v u l g u e u ) arriba aquesta pel.lícula alwolutament recomanable q u e tracta d e l ' a m o r i 1 amistat, aquests valors que com tots sabem, no cotitzen en el mercat. Es tracta d'un grup d'amics que deixen la universitat i la joventut el 1982 i es retroben deu anys després, quan no són res més que ' nens que saben guanyar diners", és a dir adults. La crònica de la retrobada és el retrat d e la societat britànica, és a dir l'occidental, q u e és la nostra. Una societat basa-

da en estructvires estúpides i fal·laces que posen abans la superficialitat q u e l'essència. Q u a n estan junts, els amics recuperen finalment la confiança dels anys en què van ser sincers a m b ells mateixos. Però només després de sentir el secret íntim de Peter.

CARRER 17 Narcóticos anónimos, una mano tendida a la rehabilitación ü

Novembre 1993

i

Els nens juguen al parc de l'Espanya Industrial

"Mi vida no ' es todo lo que me gustaria que fuera, però es infinitamente mejor de lo que era". Con estàs palabras inicia J. su intervención en la reunión de narcóticos anónimos (NA).

Hoy la reunión es abierta por eso ademàs de i los adictos puede estar presente "La Veu del Carrer".

Marc \ i\es

o (fi (fi < <

Q >

Rosa Maria Palència

"Bruixes i Maduixes", organitza jocs els diumenges a les places de Sants Roser Argemí i Asunción Pulido Els barcelonins correm el risc que algunes de les nostres places perdin la seva identitat de llocs segurs, agradables i de trobada. Hi ha, però, un grup d'esplai que intenta recuperar les places de la ciutat com a lloc d'esbarjo per a tots els ciutadans i, mes en concret, com a lloc per jugar la mainada.

A Barcelona existeixen molts grups de gent jove que es dediquen a fer animació: esplais de tota mena, a m b l'oDjectiu de formar i distreure la mainada i els adolescents. A Sants hi ha uns vint-i-cincs grups i a tot el districte, entre Sants, Poble Sec i Zona Franca, n'hi ha cap a quaranta. En Vicenç, q u e porta el g r u p "Bruixes i Maduixes", sorgit de l'esplai de Sant Medir i que ara tenen el punt de trobada a les Cotxeres de Sants, explica

EXCLUSIVAS NACIONALES E IMPORTACIONES VINOTECA ESPECIALIZADA

EXCLUSIVES NACIONALS I IMPORTACIONS VINATERIA ESPECIALTZADA

que ells es d e d i q u e n a organitzar jocs per a la canalla els d i u m e n g e s al m a t í de l'hivern a les places de Sants.

Unes dues hores amb els nanos del barri que s'acosten aquell dia, per casualitat o perquè ho saben, passen volant i fan recuperar l'alegria a la plaça. La de l'Espanya Industrial és una de les més utilitzades.

Encara q u e v o l d r i e n adreçar-se a nanos de 6 a 14 a n y s , en realitat la seva experiència els diu que n'hi van de més petits i fins a 12 anys, perquè els adolescents, q u a n fan el canvi, deixen d'anar a jugar a la plaça del barri. Volen semblar més grans i allò ho deixen per als menuts.

En Vicenç explica que fan a q u e s t a activitat d u r a n t l'hivern de forma totalment v o l u n t à r i a i g r a t u ï t a i el districte simplement els subvenciona el material que fan servir per als seus jocs.

Otros seis participantes escuchan a tentos lo que J. quiere hoy explicaries.

Pinceladas de memòria de dos décadas de su vida "con la

Re/tourcinlc Pizxttfífl

CALENDARI DELS JOCS A LES PLACES

VINS I CAVES LA CATEDRAL, S.L. PI. Ramon Berenguer el Gran, 1 Tel. (93) 319 07 27 08002 BARCELONA

Kim Manresa

mos. Desde 1984 en que nació en Barcelona el primer grupo de Espafta, estos se han multiplicado hasta los mas de 30 que existen en la actua Hdad. Con nombres tan sugerentes como "Solo por hoy" o "Hazlo simple", en Barcelona funcionan siete grupos. Por sus reuniones han pasado miles de adictos. Algunos se han quedado, otros no han vuelto.

El "miedoa la abstinència", "la aventura de la recuperación", y la "inútil búsqueda de la felicidad en el exterior" que la droga aparentaba ser, la convicción de que "una es demasiado y mil no son suficientes", son temas recurrentes en la reunión.

"La clave es el deseo de dejar de consumir", explica S. Después de 16 afios de adicción (desde el porro hasta el "caballo"), esta mujer que ronda los 40 lleva seis anos 'limpia" (sin

Víctor

les

consumir droga). Exactamente desde que descubrió NA luego de una operación quirúrgica que la obligo a "desengancharse" duranteunosdías.

'El mono no es lo peor, sinó tomar la decisión de no volver a consumir", asegura.

Es por eso que NA no puede llegar a los drogode-pendientes por caminos distintos a la voluntad del propio adicto, NA no cuenta con terapeutas profesionales però no se opone a ellos. Como tampoco toma partido por ningún tema relacionado con el consumo de drogas, ni pretende estar en posesión de un remedio garantizado. Basta la rehabilitación en grupos de ayuda mútua y cumple a rajatabla sus 12 "tradiciones". Tales como el resp e t o al a n o n i m a t o de los participantes, la autofinanciación o la autonomia de cada grupo.

ofrece...

Diumenge a les 12h,

• 21 novembre plaça de l'Espanya Industrial • 12 desembre plaça de Can Mantega

Oferim més de 1.200 referències seleccionades en vins, caves i licors.

Beber,una cultura bien arraigada

Tardor 93

s^H

• 14 novembre plaça de Can Mantega LA C A r i · l ) KA I,

conciencia

anestesiada". Pasó del alcohol a la heroína y a las anfetaminas. Recuerdos borrosos de noches con final incierto. Busco inútilmente en la huída geogràfica, en el matrimonio y en la paternidad soluciones a la adicción. Hasta que hace dos afios, después d e ' tocar fondo" y pasar por una granja de rehabilitación, fué a parar a NA "Hoy, dice, empiezo a convivir con mis tres hijos e intento rehacer una relación de pareja después de 17 afios de resentimientos. Ahora no anestesio el sufrimiento, lo enfrento".

Como J. cada uno de los que asisten a las reuniones de NA tienen una historia qué contar.

Y por eso asisten. NA surgió hace 40 afios en los Estados Unidos adaptando para la rehabilitación de drogodependientes los mismos p r i n c i p i e s de teràpia grupal de AÍcohólicos Anoni-

• 2, 3 i 4 gener Cotxeres de Sants (Pau sense treva) Per a més informació: Ester Colet 331.90.53

Tuset, 19-21 { Edifício Drug.store T. 209 69 58

I

Qy

''f'A^

SUGERENTE CARTA Selección de tostadas Menús mediodía y noche Cocina abierta de 1 a 4,30 madrugada.

Fin de semana hasta 5 madrugada

y en RACÓ DEL DAVID Divertido KARAOKE hasta la madrugada

Tapineria, 12 (junto Catedral) Telefono 310 28 72 Ahora también por la n o c h e con nuestras Reclettes, fondues y las sugerencias de la casa

^/M

OMV

RESTAURANTE BAR COCTELERIA Paseo del Born, 26 Telefono 319 53 33 ESPECIALIDAD EN FONDUES Y RACLETTES Cócteles de VÍCTOR JÚNIOR

CARRER

18

Primera escola veïnal a Cala Mont] oi

Programa de la trobada

»

#

N o v e m b r e 1993

10 m a t í A r r i b a d a i recepció d e delegats/ delegades 11 m a t í Actes institucionals a l'Ajuntament d e Manresa 12 m i g d i a Festa lúdica a m b el g r u p "Xàlaica" 1 m i g d i a Manifest d e la j o r n a d a commemorativa Presentació del n ú m e r o especial d e l'informatiu Veïns Obertura de l'exposició sobre el treball associatiu d ' a q u e s t s 25 a n y s 2,30 t a r d a Dinar commemoratiu 5 t a r d a Gresca a m b el g r u p d'havaneres "Núria Berengueras i Quatre veus".

Cremat.

7 tarda Rebombori final a m b u n a sorollosa t r o n a d a d e "Pirotècnia Igual" 7,30 t a r d a Roda d e premsa

Pepa Calatrava Martín Diarte Gonzalo García A.V. Prosperitat (Nou Barris) El passat m e s d e s e t e m b r e es va celebrar a Cala Montjoi (Roses), d u r a n t u n cap d e s e t m a n a , la l a . Escola Veïnal o r g a n i t z a d a p e r la FAVB, d e la q u a l v o l e m d e s t a c a r e l s aspectes s e g ü e n t s : 1. T r o b e m molt positiva la iniciativa d e la FAVB, ja q u e s u p o s a u n reforç p e r q u è l e s associacions d e veïns t i n g u e m u n a visió global d e la nostra intervenció i del m o v i m e n t en general.

2. C o n s t a t e m la p o c a participació d e les associacions d e veïns d e Barcelona, p e r q u è n o m é s v a m assistir-hi r e p r e s e n t a n t s d e set barris (Carmel, Gràcia, Porta, Prosperitat, Sant A n t o n i , Sarrià i Vallvidrera).

S u p o s e m q u e e n el p e r q u è d ' a q u e s t a poca assistència n a n p o g u t influir-hi m o l t s factors (ressaca d e vacances, poca informació, e t c ) , p e r ò t a m b é s'ha d'explicar pel poc interès d e m o s t r a t pels barris i q u e p o t ser reflex d e l fet q u e t a m b é e n t r e n o s a l t r e s existeix u n a mica d e " p r e p o t è n c i a " (això q u e d e v e g a d e s tant c r i t i q u e m als polítics), i q u e p r e t e n e m justificar a m b "els m o l t s a n y s q u e p o r t e m lluitant", c o m si a

aquestes alçades ningú ens h a g u é s d ' e n s e n y a r res.

3. T o t s e l s t e m e s t r a c t a t s v a n tenir u n e n o r m e interès i van ser d e s e n v o l u p a t s pels p o n e n t s d e forma entretinguda 1 e n r i q u i d o r a . D e tots ells, els q u e m é s debat v a n suscitar van ser el d e la r e n o v a c i ó d e les associacions d e veïns (de gent, m è t o d e s d e treball, e t c ) , c o m trobar m e c a n i s m e s p e r q u è els j o v e s s ' a c o s t i n al m o v i m e n t veïnal, i p e r ú l t i m la gestió d e serveis p e r part d e les associacions d e veïns.

4. Sense p e r d r e d e vista el n o s t r e caràcter reivindicatiu, les associacions d e veïns h e m d ' a p r o f u n d i r les qüestions q u e ens ajudin a millorar la nostra intervenció d i n s del m a r c d ' u n Estat d e Dret, p e r utilitzar d e forma adient els canals d e p a r t i c i p a c i ó q u e e n s ofereix, així c o m treballar p e r crear-ne u n s altres d e n o u s ; i l'Escola Veïnal p o t ser, e n t r e d'altres, u n a b o n a eina.

R e s u m i n t , la iniciativa del c u r s va ser u n encert, el lloc ideal; en e n d a v a n t , p e r ò , si n o hi h a m é s r e s p o s t a p e r p a r t d ' u n b o n g r a p a t d'associacions d e veïns, potser sigui u n "luxe" (econòmic, d'esforç...) q u e n o valgui la p e n a repetir; i p o t s e r t a m b é h a u r e m d acceptar q u e ens estem envellint d e forma irreversible.

Trobada del moviment veïnal a Manresa el 27 de novembre de 1993

Aquest és el p r i m e r c o m p a c t disc dels "Soviets", u n dels g r u p s q u e assagen al Centre Social d e Sants. Després d e fer molts concerts a Zeleste, al KGB, a les Cotxeres d e Sants i a d'altres sales d e l'àrea metropolitana, els "Soviets" treuen el seu p r i m e r disc a n o m e n a t Ignorància", on hi ha d e balades fins al rock m é s rad ical passant pel blues, i on parlen sovint de Uibertat, mort i solitud.

El m o v i m e n t veïnal celebra aquest a n y el seu vint-i-cinquè aniversari i les associacions d e veïns de Catalunya ens t r o b a r e m a M a n r e s a el 27 d e n o v e m b r e per celebrar-ho a m b totes aquelles d o n e s i h o m e s q u e al liarg d e vint-i-cinc a n y s h a n treballat p e r millorar les condicions socials dels nostres barris.

D e s p r é s d ' u n a pujança fins a finals dels a n y s setanta, q u a n les associacions d e veïns eren les ú n i q u e s plataformes polítiques d ' o r g a n i t z a c i ó d e l t e i x i t s o c i a l , el m o v i m e n t veïnal va h a v e r d e resistir el p a s a la democràcia. Semblava q u e aquesta feia perillar la seva supervivència com a m o v i m e n t d e m a s s e s , ja q u e per a alguns partits

d ' e s q u e r r e s les associacions ja n o e r e n ú t i l s i ja q u e l'administració maldava per crear altres t i p u s d e canals d e relació a m b els c i u t a d a n s .

Sortosament h e m resistit i a v u i el m o v i m e n t v e ï n a l t o r n a a assolir cotes d e creixement.

M a n r e s a é s la c i u t a t d e l Bages q u e té p e r a nosaltres, les associacions d e veïns, u n sentit e m b l e m à t i c p e r q u è fou en a q u e s t a ciutat o n el 1979 se c e l e o r à la P r i m e r a T r o b a d a d'Associacions de Veïns de C a t a l u n y a . F o u la confirmació c o m a m o v i m e n t social, u n dels m é s i m p o r t a n t s d ' a q u e s t segle.

Per a q u e s t m o t i u h e m escollit la ciutat d e M a n r e s a p e r celeb r a r el n o s t r e 25è a n i v e r s a r i a m b l'eslògan: 25 a n y s d'un m o v i m e n t cap al futur.

Aspecte d'una de les sessions de treball

"CONTRA LA GUERRA, LA INTOLERÀNCIA I EL RACISME. PER LA PAU I LA FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES"

LA FEDERACIÀ D'ASSOCIACIONS DE V B ^ S DE BARCELONA I L'ATENEU BARCELONÈS organitzen el debat sobre

ATUREM LA GUERRA ALS BALCANS!!

EL LLEGAT D'EN PORCIOLES

Diumenge 28 de novembre a les 12 del migdia

que se celebrarà el 9 d e n o v e m b r e a l e s 1 9 . 3 0 h .

MANIFESTACIÓ Entitats convocants: FAVB-CONFAVC. SOS RACISME. AJUDEM AL POBLE DE BÒSNIA, FED.CATALANA D'ONG, COMITÈ CIUTADÀ DE SOLIDARITAT AMB SARAJEVO. Per saber el lloc de la concentració, poseu-vos en contacte amb les entitats convocants.

i en el que intervindran; Albert Serratosa Carles Prieto Eduard Moreno Josep Maria Huertas Sebastià Auger Porcioles

Responsable del Pla Comarcal Ex-president de la FAVB Advocat Periodista Delegat d'Hisenda a l'Ajuntament

L'acte tindrà lloc a la seu de l'Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.

Entrada lliure.

CARRER

Novembre 1993

Els rebuts de l'aigua

Set-cents milions de

EL COR ROBAT

pessetes sense pagar La plataforma cívica que promou el boicot contra les taxes i cànons municipals que graven el rebut de l'aigua agrupa unes 60.000 famílies a tot Catalunya i l'import impagat fins ara ja supera els set-cents milions ae pessetes.

A l'última reunió celebrada amb les administracions i el síndic de greuges no van avançar gaire. El proper dia 21 se'n celebrarà una altra.

A l'assemblea que es va fer a la CONFAVC, on van assistir més de cent representants veïnals, es va ratificar que al rebut de l'aigua només hi han de figurar les taxes que intervenen directament en el cicle de l'aigua. Hi havia una voluntat unànime de continuar la lluita i si les negociacions no donaven resultat, radicalitzar-la.

El dissabte dia 16 d'octubre a Nou Barris tingué lloc una assemblea informativa a la qual van assistir més tíe mil veïns i veïnes, que van acabar l'acte manifestant-se per la Via Júlia.

Cacerolada y cadena humana en el Turó de la Peira El próximo dia 11 de noviembre una cacerolada recordarà al barrio del Turó y a toda la ciudad que las administraciones.

Generalitat y Ajuntament de Barcelona, no responden a las necesidades del vecindario. Van lentísimos. Plantean un decreto de ayudas difícil e injusto para las viviendas privadas. Después de tres anos, decenas y decenas de familias siguen teniendo sus casas apuntaladas. Los costes sociales son altos. Esta es la situación sin exagerar y quien visite el barrio y hable con los afectades puede comprobarlo. Ademàs el Ajuntament sigue amenazando con una gasolinera junto a las casas a construir.

Algo inaudito.

La cacerolada darà lugar a una cadena humana en la que hombres y muieres del barrio expresaràn que su fuerza radica en la union del vecindario.

La FAVB y la Coordinadora de asociaciones de Nou Barris hacemos un ílamamiento a ser solidarios con un barrio que ha sufrido ya demasiado y que es un ejemplo para toda la ciudad.

Los vecinos de la Teixonera quieren una zona verde Ochocientos vecinos y vecinas cortaron la ronda de Dalt el pasado 17 de octubre para protestar por la prevista edificación en la plaza Vall d'Hebron.El Ayuntamiento prevé la construcción de viviendas sociales. La Coordinadora de Amigos de la Plaza manifiesta: "Estamos a favor de las viviendas sociales, ero en otro lugar. La plaza es el punto de reunión del barrio. [ay sitios mejores."

19 Àngel Valverde

"A l'Ajuntament se'l pot trepitjar" Pregunta: Hi ha alguna persona al barri que no la conegui?

Resposta: Sí, ben segur.

Ens coneixem els que estem a les entitats i hem participat a les reivindicacions.

P: Tindria algun inconvenient per fer que l'alcalde conegués les Corts des de casa seva?

R: N'estaria encantada.

P: Tenen vida privada els líaers veïnals?

R: Sempre procurem guardar un racó.

En qualsevol cas, jo no em considero u n model típic de "líder veïnal" i P: És avui "El Cor- i te Inglés Diagonal" una presó de dones?

R: És una trampa per als veïns del barri, p e r q u è la seva activitat col.lapsa els carrers.

P: Per què les dones no participen tan activament com els h o m e s a les associacions de veïns?

R: Quan es racionalitza la feina de casa, la dona té més possibilitats de participar en activitats ciutadanes. De totes maneres, les d o n e s són líders en reivindicacions que li toquen molt d'a prop, com ara les d ' e q u i p a m e n t s escolars.

P: Què és un edifici pantalla? , R: És la forma de treure el màxim rendiment del pam quadrat de sòl.

P: Té algun significat especial a les Corts Fexpressió

Adela Agelet, secretària de l'A.V. de les Corts

"es va armar la de Cal Déu"?

R: A les Corts hi havia la família Déu, coneguda per les seves bodegues, i la seva vida social es convertia en una activitat en la qual tothom volia participar.

P: Les Corts va ser la seu del COOB '92. Quin profit ha tret del Jocs Olímpics?

R: Més aviat un desprofit.

La construcció de l'emblemàtic hotel Juan Carlos I va portar l ' e n d e r r o c a m e n t d e la masia de Torre Melina. Es va demostrar cjuea l'Ajuntament, se'l pot trepitjar, que el que diu l'alcalde no va a missa.

P: El rei Mides deu ser veí de les Corts, perquè el barri està ple de "mansanes d'or"?

R: Ens aniria prou bé aue fos soci, perquè les

associacions de veïns estan més aviat mancades de recursos. Una característica de les Corts és cjue hi ha hagut grans propietats que han esdevingut una : font de negocis basada en la sobreedificació. "L'Illa d'or" de Sanahuja, com els altres grans plans, no ha portat la regeneració del barri.

P: S'esgarrifa quan sent parlar de Plans Parcials?

R: Els Plans Parcials han representat la desaparició dels g r a n s espais lliures.

P: Q u i n a frase publicitària empraria per convèncer algú de venir a v i u r e a les Corts?

R: Les Corts s'està fentiacabarà tenintun sentiment de barri.

P: Si no existissin les associacions d e v e ï n s , s'haurien de crear?

R: Sí. La tasca de reflexió sobre la ciutat és enriquidora per a la persona i els col.lectius.

P: Per on m ' h a i g de perdre si faig un tomb per les Corts?

R: Per la plaça de la Concòrdia i el centre cívic de Can Déu; s'hauria de prendre una cervesa a la placeta del Carme; fer un volt per la colònia Castells i llegir el diari als jardins de les Infantes.

P: Els veïns de les Corts són del Barca o de l'Espanyol?

R: I ara! Del Barca,...del Barca.

E

NOTICIARI SANTANDREU 352

ÍJANT ANDREU

sW DECAPAPEU3

««SWt'JK

Final d'estiu amb tempesta

TEI

Accent Idiomes ANGLÈS - FHANCÈS ALEMANY - CATALÀ

POBLENOU El butlletí de l'associació de veïns del Poblenou dedica el seu tema central al "Pla Diagonal-Poblenou", un projecte u r b a n í s t i c q u e canviarà la identitat del nord del b a r r i . La p r e o c u p a c i ó fonamental ve d o n a d a pel perill en què es troben els habitatges socials que inclou el pla. La delicada situació financera de la cooperativa d'habitatges de l'UGT (una de les promotores principals) fa témer pel futur de l'operació.

ELCLOT-CAMP LA PAU DE L'ARPA Aprofitant la Festa "El Butlletí" de l'associació de veïns del Clot-Camp de l'Arpa d ó n a notícia d e la informació facilitada per

ífjitiyi

SANT^NT^Í 2000

^W& líOÍOU?

^ ^ =H=^

-w.

"Sant Andreu de cap a peus" es fa ressò de la mort de l'exalcalde Porcioles recordant que va ser ell qui va decidir la aesaparició de la rambla de Sant A n d r e u . A l ' a p a r t a t d ' u r b a n i s m e reflecteix la preocupació dels veïns per la vigilància i el manteniment del parc del nus de la Trinitat, inaugurat fa poc. L'entrevista està dedicada a rememorar els inicis teatrals a Sant Andreu de l'actriu Roser Batalla, del grup DagoU Dagom.

Major, l'associació de veïns del Barri de la Pau ha tret un butlletí/ p r o g r a m a . A més d e les activitats de la festa i de dos articles sobre les activitats de l'associació, d e d i q u e n una pàgina sencera amo fotos a mostrar-nos tota una colla de nenes, que són la reina de les festes i les seves cinc dames d'honor...

SANT ANTON I

- ^ l^~

s.rsrrrr

^

m. =ss=

J'^'T'."*r •

•

• " • •

-

IVERSA^

^

ASSOCIACIÓ DEVElNSDESANTANTONI

v-^----

==S3.

^= mm ^—\r':rr ~=?~ ^i

aHML

l'Ajuntament sobre el PERI del Clot de la Mel. El projecte, com molts altres PERIs a la ciutat, fa temps que s'hauria d'haver engegat. A més d'una nova carta a l'alcalde, ens avancen el programa de la Festa Major d ' e n g u a n y (del 5 al 14 de novembre).

"Sant Antoni 2000" ha fet un número especial commemoratiu del 25e aniversari de l'associació de veïns de Sant A n t o n i . Hi t r o b e m u n recorregut per la història de l'associació, a t u r a n t - s e a descriure les activitats de totes les vocalies i grups relacionats a m b l'associació. T a m b é compta amb col·laboracions d e c o n e g u t s m e m b r e s del moviment veïnal. Com diu a la introducció Joan B. Isart: "Que puguem celebrar molts aniversaris...".

ü

o < <

Q >

CARRER IMATGES

Foto: A l b e r t N a v a r r o ^ ¥

Record d'un malson L a m o r t d e P o r c i o l e s h a r e v i f a t la p o l è m i c a s o b r e el futur q u e espera a aquesta escultura i d e a d a p e r J o a n B r o s s a p e r p e r p e t u a r la m e m ò r i a d e l'ex-alcald e , i q u e c o n t i n u a a m a g a d a a les d e p e n d è n c i e s d e l ' A j u n t a m e n t d e S a n t A d r i à p e r q u è m els s o c i a l i s t e s , q u e la v a n e n c a r r e g a r , n i e l s c o n v e r g e n t s , q u e l a v a n heretar, s'atreveixen a lluir-la e n públic. La idea d ' o f e r i r e n safata als c i u t a d a n s el c a p d e l ' a l c a l d e d e B a r c e l o n a , n o s e m b l a q u e a g r a d i a la n o s t r a c l a s s e política dirigent, ni a q u i v a e n c a r r e g a r l'obra. A r a q u e l'alcalde d e Barcelona descobreix u n catalanista p o s s i b i l i s t a o n els v e ï n s s e i n p r e h e m vist u n t r a ï d o r a la l e g a l i t a t d e m o c r à t i c a i a C a t a l u n y a , i el p r e s i d e n t d e la G e n e r a l i t a t u n p a t r i o t a , s e m b l a m e s q u e i m p r o b a b l e q u e l'oDra d e l n o s t r e p o e t a v i s u a l a r r i b i a s e r c o n t e m p l a d a p e r la c i u t a d a n i a .

Per això h e m volgut portar-la aquí. P e r q u è els lectors d e "Carrer" puguin contemplarla o i m a g i n a r - s e c o m a u e d a r i a c o l · l o c a d a e n u n p e d e s t a l al pitjor r e c o d e la c i u t a t .

L'ACUDIT ^

^

LA ^(EUTAJA m

Perich

TÍ&Í& Uilíií2

&l

OVA

IV I M

COSAS 7ü

f I

( , [ i 11 • \ i •

i

'

1 1 M I I 1 1 t 11 1 I ' f r n 1, i M U l l i

1 *' \ M

I I I l l i '

fi li

Ui ' U ^ V\ ' I

| U i i 1 I ( V !_>_' l i * " - ' t u 11 l l i ' .

I ,

Lli

Ml

1 I V I 1 '••

^tm f i

LA PUNTA

El malson dels "taggers" Víctor Mora Van amb l'esprai a punt i no respecten res. No hi ha ciutat que se'n lliuri.

Omplen les parets, els transports urbans, les portes, etc, amb els seus signes críptics, tota una semiologia de la marginació. Als Estats Units, on va començar la cosa p r o b a b l e m e n t , a França, suposo que a altres llocs també, els diuen "taggers", que ve de "tag", p a r a u l a anglesa a m b m o l t í s s i m e s accepcions: etiqueta, cartela, marca d'identitat... i un llarguíssim etcètera.

Q u a n v e u e n un espai buit, els "taggers" no es resisteixen a deixar-hi el seu senyal. Sembla que sigui més fort que ells... De fet, és un fenomen lligat amb el que se'n diu "tribus urbanes", però també amb l'instint de creació (tantes vegades reprimit, per manca d'ocasió d'expressar-lo en una societat on moltíssima gent no pot escollir el seu ofici, ni el seu destí) lligat igualment amb les ganes d'afirmar-se, individualment o com a grup, firmant, i valgui'n el joc de mots. Les autoritats, en veure el resultat de tot plegat, solen adscriure els "taggers" simplement i purament al vandalisme urbà, com ara acaba de passar, a Barcelona, amb motiu que hagin omplert, com tants altres llocs, l ' e s c u l t u r a " M i s t o s " , d e Claes Oldenburg-Cloojse van Brugden, amb les seves p i n t a d e s o b s e s s i o n a n t s i obsessionades.

Els "taggers" més seriosos consideren que el que fan no ho fan perquè sí, sinó que té un caràcter artístic, i el mateix valor que altres expressions artístiques contemporànies. El seu art, com passa amb tants productes de l'art modern, només té significat per als propis artistes i per a un grup d'iniciats. Suposo que el metro de Nova York, per exemple, l'han deixat fet un mapa "taggers" seriosos i gent q u e ells d e u e n c o n s i d e r a r indocumentada perquè els imiten sense més ni més. El resultat, però, sol resultar una barreja antiestètica i la gent corrent l'assimila al gamberrisme i a la brutícia, i a aquesta-joventut-que-enres-no-s'assembla-a-com-éremnosaltres CO, d'aquí que blasmin els "taggers" i estiguin a favor que els empaitin de valent... Però és inútil, sempre reincideixen! A França, i suposo que a altres llocs, no sé si aquí també, el fenomen dels "taggers" ha provocat l'aparició d'empreses de neteja, que s'ofereixen als ajuntaments per tomar a deixar netes les p a r e t s . A q u e s t e s empreses les han creat a vegades gent que estava a l'atur i en comptes de d e i x a r - s e d e p r i m i r , com p a s s a explicablement tantes vegades, es va e s p a v i l a r d ' a q u e s t a m a n e r a . Les empreses anti-"taggers" que tenen més èxit, són les que no. solament netegen, sinó que pinten els espais netejats amb una capa d'un producte transparent on no queden les marques dels "taggers"...

Una troballa.

Jack Lang, m i n i s t r e d e c u l t u r a francès fins que darrerament va guanyar la dreta, home il·lustrat obert a totes les noves manifestacions artístiques, va donar durant el seu ministeri les seves lletres de noblesa al "tagging". I si no recordo malament, fins i tot va patrocinar exposicions i procurar espais urbans especials perquè es manifestés.

Solucions se n'hauran de trobar, evidentment, perquè amb la repressió simple i pura no s'acabarà amb un costum que sovint és expressió de coses molt profundes.