Carrer 020 by Revista Carrer

D w >

PUBLICACIÓ MENSUAL

Plaça Berenguer el Gran, 1 - 08002 - BARCELONA

N^20 DESEMBRE 1993

EXCLUSIVA

L'ALUMINOSI VA MATAR QUATRE VEÏNS L'ANY 1972 Pàgina 3

TORNA LA GUERRA DE L'AIGUA

Pàgina 18

CARRER

2 \.v";*'^:^^íí

ST^ A1?*DÏ7T?

,- V V i ; ;

Associacions de veïns de Barcelona

i fi VBR Qui imSQurTA/^ BTÍS A7?O LOS Reyes /^Acosf

ce (M cíeót^a

, < - l^^^'Si^·^^,'^-

Desembre 1993

A més del telèfon, hi trobareu (entre parèntesi) el dia habitual de reunió

Wlh

I-

^994

^ u/f va.

0) LU Q

c/ncL·

Úòí/

0) U H

flKOW

Porcioles nefasto Discrepo de ustedes al poner en la portada de su ultimo número, una esquela a Porcioles. Tanto si es con fina ironia, como si lo es por "atención", creo que sobra. Para la ciudad de Barcelona, Porcioles fué nefasto, y denota en aquellos que ahora, en su muerte, han encontrado" sus valores, la talla moral e intelectual. Seria bueno hacer un niímero de la revista sobre los damnificados de Porcioles, y sobre los ganadores o beneficiados. Pedró M a n r i q u e Alicia Luna

Benvolgut "Cuarto fosc" Et trobo fantàstic, ets el sac de paperines que un voldria lligar-hi una pedra i fotre'ls a mar (Port Olímpic) a) En Francesc Vicens, a part d anar a totes les conferències de Barcelona i ocupar la rectoria de Fontanilles (Baix Empordà, com tots els "pepas" de Can Fanga), no se sap què fot... És clar que deu quedar-li poc temps. b) Els qui van dir quelcom fa temps i remenaven la cua per les associacions de veïns, es devien preparar per al confortable sillonet admirüstra-tiu el qual requereix silenci i respecte, més encara uan les pífies són pròpies (Moll de la usta) c) Us recomano l'obra dels Joglars al Tívoli. Tot una catarsi per al públic. A mi, m'ha estalviat 1/2 dotzena de cartes "Al director", paquets b o m b a / fètida i prou malediccions. Potser per això l'han subvencionat. Hom surt del t e a t r e p e n s a n t q u e n o és l ' ú n i c impotent, consolat que algú parli en veu alta... i te'n vas a casa amb la ira de ciutadà aplacada. Una mica com quan llegeixo Carrer".

Gràcies! Interessants els articles, bonica la compaginació. Elisenda Ribas

Comissió Bus 91 L'Assemblea d'Usuaris del Bus 91 i el Centre Social de Sants, volem agrairvos la vostra solidaritat envers la normalització del Bus 91 (BordetaRambles). Així mateix us adjuntem el dossier explicatiu dels acords signats el passat 6 d'octubre a la seu del nostre Centre Social de Sants. A partir d'ara començarem una campanya per reivindicar espais per a ús públic al nostre barri de la Bordeta, tenint com a referència l'èxit del veïnatge en la recuperació de la línia Bus 91. Tan bon p u n t iniciem la nova singladura, ja us ho farem saber. Comissió Bus 91 M. Llum Villanueva Centre Social de Sants Josep Pons

Lo "cutre" és bonic Apreciat Joan Creus: He Uegit un article teu a "Carrer" titulat "Lo cutre és bonic" i m'agradaria fer-te unes precisions. Per començar, et diré que comparteixo globalment el que dius i per tant no sé perquè ens enfrontes a personatges que admirem i defensem. Sóc nascut al Raval i tinc molt clares les prioritats i preocupacions socials a Barcelona des de fa molt anys. Intento defensar-les des de la meva feina i moltes vegades hi han contradiccions. Però no pas dualitat irreconciliable, el disseny, no és ui\a disciplina intrínsecament perniciosa, només depèn de si és bo o dofent.

com el cinema, o el teatre o l'arquitectura. Si ho creus oportú podríem xerrar i intentaria canviarl'opinióqueesveu que tens prefixada de nosaltres. Fins al moment l'únic que hem pretès és ajudar a millorar el nivell de vida de tots els duta-dans, des de la nostra disciplina, i això inclou formes i continguts Juli Capella

L'Associació per a la promoció del Transport Públic té el gust de convidar-vos a assistir a la taula rodona que organitza sota el títol "Per què el transport públic no guanya usuaris" el dimarts, dia 14 de desembre de 1993, ales 19 hores al Centre Cívic del pati Llimona, carrer Regomir 3, Barcelona, amb: Manuel Puig de Transports de Sabadell, Jacint Soler del TMB, Andrés Naya de la FAVB, Joan Alvarez Torras de la FECAV, Josep Lluís Suàrez del FGC i Pau Noy que moderarà el debat

Organitza: Associació per a la Promoció del Transport Públic Rbla. Catalunya, 29, 4rt. 08007 Tel. 301 37 38 Fax 301 1911

^Se puede amar a un presó? Vara David Para amar a un presó como para amar a cualquier otro ser la premisa es la misma, el conocimiento. Solo puede amarse aquello que se conoce.Sipodemos llegar lejos en ese conocimiento, llegaremos tambien lejos en el amor. Un amigo me pidió que escribiera sobre si se puede amar a un presó. Mas tarde me pregunté si cuando hablàbamos del amor, él y yo hablàbamos de lo mismo. Hace algunos afíos conocí, a través de su abogado, a im )reso comun. Empece enviàndole libros, mas tarde fueron as cartas, las visitas a la càrcel. Tengo que decir que esa burda y cruel anormalidad que se respira en todos los rincones de la càrcel tiene poco que ver con los presos y mucho con la indiferència y la desídia hacia ellos. Frente al vigor de la duda, cuando tantos interrogantes se abren al contemplar el sufrimiento, esa indiferència y esa desídia revelan las raíces viejas y profundas que tiene la misèria humana. Los presos la padecen dia tras dia, ano tras ano, durante muchos aflos. De su dignidad, de su tiempo queda una gigantesca

pira donde a diario crepitan el odio y la vengaivza. De esas cenizas formaba parte el tiempo de mi amigo. No es fàcil consolar a im niflo, decirle que no puede salir a jugar con sus amigos. Però yo no sé que se le puede decir a un hombre que està detràs de unos oarrotes. Hubiera querido ayudarle. Nadie como él comprendió mejor mi errado empefto, ninguna confianza ha sido ni serà mas preciosa que la que él depositó siempre en mi. Por eso sé que si algo de él se pierde algo mío se perderà también. Y así debe de ser. Como dice Stefan Zweig "a cada cual solo le hiere el destino del que no supo hacerse duefio, toda derrota encierra en si una sigiüficación y una culpa". El amor entre los hombres es ese destino del q^ue todavía no hemos sabido hacemos duenos, y en esa henda, en esa derrota debemos de seguir encontrando una significación y una culpa. Cèlia Ramos

Amics del Raval (dx) 442.60.58 Badal, Brasil i Bordeta (dm" 422.80.30 Baix Guinardó (dl) 236.81.80 Barceloneta (dm) 310.58.01 Baró de Viver (dx) 311.41.93 Bon Pastor (dl) 346.46.18 Camp d'en Grassot (dl) 457.01.30 Can Caralleu 204.68.73 Can Clos (dl) 332.02.44 Can Ensenya 359.06.80 Canyelles (dx, dv) 427.66.11 Carmel (dl) 357.83.89 Casc Antic (dm) 319.75.65 Cases Barates E. Aunós 422.86.27 Ciutat Meridiana 350.55.11 Clot-Camp de l'Arpa (dm) 232.46.10 Coll-Vallcarca 219.74.22 Congrés 352.24.54 Diagonal Mar (dj) 303.32.85 Dreta de l'Eixample 215.97.80 Esquerra de l'Eixample (dx ) 453.28.79 Estrelles Altes 331.34.98 Font d'en Fargues (dv) 357.25.65 Font Guatlla-Magòria 423.38.11 Fort Pius 246.06.32 Galvany 209.65.74 Gòtic 315.49.56 Gràcia (dx) 213.80.58 Gran Via 454.51.97 Gran Via-Pení-Espronceda 308.66.21 Guineueta (dj) 428.46.23 Horta 420.90.06 Hostafrancs (dm) 424.32.90 Joan MaragaU (dx) 347.73.10 Juan Antonio Parera (dj) 307.46.84 La França 325.08.93 La Llacuna 300.43.94 La Mercè 203.81.19 La Palmera 305.37.05 La Pau (dj) 313.28.99 La Satàlia 241.96.49 La Vinya 331.44.40 Les Corts 330.74.36 Mare de Déu del Port (dx) 331.34.98 Maresme 266.27.14 Mont d'Orsà-Vallvidrera (dll)205.49.68 Montbau (dm, dv) 428.29.34 Paraguai-Perú 314.89.97 Parc 300.49.54 Parc del Vall d'Hebron 428.37.95 Pedralbes 204.53.43 Penitents-Teixonera 357.06.55 Poblenou (dl) 485.19.50 Poble Sec 241.36.79 432.36.42 Polvorí (dm) Porta 359.44.60 Prosperitat (dl) 353.86.44 Provençals de la Vemeda (dj) 307.46.95 Racó de les Corts 440.51.63 317.29.40 Rambles Ramon Albó (dx) 357.13.33 Raval (dv) 241.77.21 Roquetes (dx) 359.65.72 Sagrada Famflia (dm) 246.53.19 Sagrera (dl) 408.13.34 Sant Andreu (dj) 345.96.98 423.93.54 Sant Antoni (din) Sant Cristòfol 331.61.85 Sant Genis (ds) 418.35.20 Sant Gervasi (dm) 417.90.65 Sant Gregori 201.22.80 Sant Martí de Provençals 308.69.63 Sant íítimon Nonat 440.14.50 331.10.07 Sants (dl) Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280.32.42 204.90.58 Sarrià (dl) Sudoest del Besòs (dj) 278.18.62 Taulat (dx) 307.08.11 Torre Baró (dv) 350.47.99 Torre Lloljeta (dl) 429.26.24 Tres Torres (dm) 205.77.89 Triangle de Sants (dl) 431.75.45 Trinitat Nova (dl) 353.88.44 346.10.38 Trinitat Vella (dj) Turó de la Peira (dl) 358.06.95 VaUbona (ds) 354.89.82 Verdum (dx) 359.67.87 Vemeda Alta (dm) 314.58.13 Vemeda Baixa (dv) 314.25.87 Zona Sud Scint Andreu (dv) 346.85.75 Zona Universitària 203.85.48 Si detecteu algun error o canvi, aviseu la Isabel Sànchez. (310 63 52 i 319 60 89)

CARRER

Desembre 1993

Un edifici es va ensorrar al barri de Gràcia

Tres anys

lemiia-

Tres anys després de l'ensorrament d'una casa al Turó de la Peira i la mort d'una persona, la FAVB ha presentat un dossier fent balanç d'aquest període, amb aquestes conclusions: * A Barcelona hi ha 34 barris amb 15.329 habitatges afectats * A quinze barris hi ha habitatges apuntalats * 2.262 habitatges han de ser e n d e r r o c a t s i construïts de nou. Pertanyen a sis barris i són els que estan en una situació més dolenta * De 5.336 habitatges privats que tenen aluminosi a Barcelona, només un centenar han estat rehabilitats * Als tretze barris del Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH), 6.346 habitatges continuen esperant les obres * A la Pau, el barri d'ADIGSA que agrupa el seixanta per cent d'afectats, 2.502 habitatges n o accepten la proposta * Les b o t i g u e s i comerços petits, afectats per aluminosi, no reben cap ajut * Augmenta la venda de pisos amb aluminosi

DIÉtO k UD jniiiielle

en Inm Los dos pisos de una casa de vc.."'0 .••.••» "'Oducios eloctrodomésíicoc S,;LÍIJU ei. las calles MartíVillalranca. en la ex viila de Gracia, se deraimbaron, ayer al mediodia, sin que se sepa las causas. En el grabado reoogamos un aspecto de los trabajos de rescata de las vlctimas, entre las que se encuentran varios empleades y parece ser que también algiin cliente (Fotos rinx ie RoiM y AP-Europ«)

Portada de "La Vanguardia" del 5 de gener de 1972

Ualuininosi ja va causar quatre morts Tany 1972 José Molina Advocat El 5 de gener de 1972 es va esfondrar una casa al carrer Martí, cantonada Vilafranca, del barri de Gràcia, amb el lamentable resultat de quatre persones mortes, entre les quals hi havia un nen de 12 a n y s , i a l g u n s ferits de c o n s i d e r a c i ó . A l'edifici esfondrat pretenien aixecar-hi dues plantes més. L ' a r q u i t e c t e , Ricardo Roura Goicoechea, va ser condemnat per sentència de l'Audiència Provincial del dia 12 de febrer de 1983 a la pena de quatre anys, dos mesos i un dia de p r e s ó m e n o r , per imprudència temerària. L'edifici sobre el qual pretenien realitzar les obres estava construït amb ciment aluminós; segons consta al sumari, "dispuso de vigas o jàcenas de hormigón precomprimido con cemento aluminoso, fundido o electrolan". L'acte de processament del dia 17 de maig de 1972 assenyalava com a causa de l'esfondrament, entre d'altres factors, les característiques de l'estructura de l'edifici i el posible envejecimiento de algunas de las cabezas de las jàcenas. Posteriorment, el dia 20 de ;ener de 1983, els arquitectes uan Montero Pazos i Fructuós Marià Reixach van dictaminar que "el fallo se presento por la rotura al corte del extremo de una jàcena pretensada, inicialmente adecuada al caso però en la que los compuestos del cemento evolucionaren hacia formas de cristalización menos resistentes (típico de los h o r m i g o n e s de c e m e n t o aluminoso)". En aquest sentit el dicta-

men de l'arquitecte Eduardo Giménez Pérez va ser més aclaridor perquè assenyalava que dels "anàlisis reaUzados con la jàcena colapsada se deduce que su capacidad resistente era pràcticamente nula " per afirmar després que "objetivamente, la estructura se hallaba antes de realizarse las obras en un equilibrio inestable". A l'esmentada sentència de l ' A u d i è n c i a , entre altres arguments acusadors, s'assenyalava que no s'havien obtingut mostres del ciment a l u m i n ó s (el q u a l , deia textualment, era contestado ya por entonces en publicaciones técnicas".) Des d'aquests fets fins a l'esfondrament de l'edifici del Turó de la Peira el 1990 van passar divuit anys sense que l'administració, ni els constructors, ni els experts, que t e n i e n c o n e i x e m e n t del fenomen de l'aluminosi, fessin res per evitar accidents futurs dels habitatges construïts amb ciment aluminós. La causa determinant dels fets jutjats per l'esfondrament de l'edifici del carrer Martí, segons es desprèn del sumari, fou la construcció de l'edifici a m b b i g u e s o jàsseres d e ciment aluminós. Antecedents perillosos Anteriorment (a la intervenció de l'arquitecte senyor Roura per a l'ampliació de l'edifici) ya se había producido el envejecimiento y la degradación de los materiales aluminosos que contenia su jàcena, hasta alcanzar el grado de resistència nula que provoco su colapso; és a dir que ja s'havia desenvolupat el procés d'aluminosi i això ens fa pensar que qualsevol esdeveni-

"Carrer" descobreix els antecedents d'un cas que la justícia s'entossudeix a arxivar ment extern, fos el que fos, hauria estat suficient per provocar l ' e s f o n d r a m e n t de l'edifici. En el cas del carrer Martí, foren les obres q u e volien fer-hi. Del sumari i de la sentència de l'audiència es desprèn que las características del cemento aluminoso ya eran conocidas y que por tanto debían haberse tomado las precauciones debidas para evitar el derrumbe, i d i u q u e l'arquitecte havia d'haver agafat mostres del ciment a l u m i n ó s p e r q u è a q u e s t ciment havia estat contestat a l'època. També confirmen a q u e s t a tesi les afirmacions dels p e r i t s , senyors Montero i Mafià, que assenyalen en el seu dictamen ciue l'evolució del ciment aluminós cap a formes menys resistents era "típico de los hormigones de cemento aluminoso", el que vol dir que ja es coneixia 1 evolució d'aquest ciment. Tot això confirma la tesi plantejada per la FAVB i l'associació de veïns del Turó de la Peira en l'acusació formulada com a querella posada contra l'empresa constructora Sanahuja, les administracions públiques i Cementos Molins SA per imprudència temerària arran de l'esfondrament de l'edifici del carrer Cadí 33, pel novembre del 1990, que va provocar una mort i diversos ferits, en el sentit que era clar el coneixement que des dels anys

cinquanta tenia l'administració de l'Estat, Ciments Molins i els sectors professionals del comportament inadequat del ciment aluminós i dels efectes perjudicials que provocava quan s'utilitzava en habitatges definitius. És indignant que milers de famílies hagin viscut en els seus habitatges durant anys confiant que estaven segurs, quan en realitat han estat, i possiblement continuen vivint, amb una bomba de rellotgeria a casa seva i ho i g n o r e n . L'administració té l'oDligació de vetllar per la seguretat de les persones i havia d'haver desplegat tota l'activitat administrativa necessària per informar la població i per prevenir possibles accidents en els edificis construïts amb ciment aluminós. Els fets del carrer Martí posen en contradicció l'argument de la no previsibilitat del resultat perjudicial que ha al·legat el jutge instructor del cas clel Turó de la Peira.

Rocambolesc El més rocambolesc i greu de la situació és que els més indefensos i els que no tenen cap r e s p o n s a b i l i t a t en el fenomen de l'aluminosi, és a dir els propietaris i usuaris dels habitatges, resulten ser-ne els responsables, quan els diuen que són ells els encarregats de la conservació dels edificis. Una qüestió és conservar un bé adquirit en bones condicions, que en això hi estem d'acord, i l'altra és reparar els efectes de sinistrabilitat produïts per la utilització d'un ciment i n a d e q u a t per a la construcció d h a b i t a t g e s i autoritzat en el seu moment per l'administració. Aquesta en comptes d'assumir la seva

pròpia responsabilitat, l'eludeix i la carrega als propietaris quan aquests en la majoria dels casos, amb molt d'esforç i tots els estalvis, van poder comprar un habitatge que suposaven ue compliria els requisits 'habitabilitat o mereixeria la Qualificació Definitiva en els casos d'habitatges de protecció oficial. Els c o m p r a d o r s desconeixien que compraven un bé amb data de caducitat. Enfront de tot això, equina classe de responsabilitats es pot demanar als compradors d'un bé tan bàsic i essencial com és l'habitatge, quan resulta que d e s p r é s d uns anys esdevé ruïnós perquè s'hi na utilitzat un material improcedent que l'administració ha autoritzat quan estava obligada a controlar-lo (control que no ha fet per circumstàncies i interessos que encara estan per aclarir però que l'opinió pública té al cap)? La sentència de l'audiència podria haver servit com a font d'informació per al jutge instructor del cas del Turó, que ha dit que s'arxivés el cas sense haver tingut en compte els esfondraments anteriors produïts igualment per l'aluminosi; i és ben curiós que l'informe pericial de l'arquitecte Miguel Giménez Lorente, q u e consta a l ' e x p e d i e n t , e s m e n t a c o n c r e t a m e n t els e s d e v e n i m e n t s del carrer Martí de l'any 1972 i assenyala específicament que van ser causats per alummosi. L'opinió pública exigeix que la veritat s'imposi i que s'aclareixin d'una vegada les responsabilitats existents en el fenomen de l'aluminosi. Cal satisfer els desitjós de justícia i equitat que els ciutadans esperen i cal evitar desgràcies futures causades pel ciment aluminós.

z o

CARRER

4 <

ELS BARRIS DE L'ALUMINOSI: EL POLVORÍ

o ce

Desembre 1993

Situació: a Montjuïc, en la vessant de la Zona Franca, està limitat pels carrers Segura, Fortuna i la mateixa muntanya. Superfície: 4 hectàrees. Població: 2.200 habitants, la majoria immigrants andalusos. Habitatges: 44 blocs amb 514 habitatges de 40 metres quadrats, afectats d'aluminosi; i 5 blocs autoconstruïts amb 38 habitatges de 60 metres quadrats. 306 pisos són de propietat, 138 de lloguer del Patronat Municipal de l'Habitatge, i 108 (la majoria dels quals estan buits) depenen d'una mútua de la PoUcia Nacional. Transports públics: Només hi arriba l'autobús 13. Entitats: Associació de veïns, centre Ancora, lllar de jubilats, club de petanca. Ràdio Zona Franca (106.5 FM), grup Dones Joves, associació ocellaire i club de futbol "El Pol vori tense".

El barri del Polvorí, a la Zona Franca, encisa tothom. Afectat d'aluminosi, espera renovar-se urbanísticament i conservar el seu ambient popular. El Polvorí no és un més dels barris obrers que formen la Zona Franca. Unes peculiars característiques, la seva història i la seva gent, el converteixen en un entranyable poble al bell mig de la gran ciutat. Ara, després d'anys de patir les insuficiències de 1 urbanisme desarroUista, 1 aluminosi serribla haver accelerat definitivament el seu procés de reforma total. Però els veïns i veïnes, que desitgen tenir finalment uns habitatges dignes, no volen que la reforma els faci marxar del barri o perdre el seu sentit de comunitat

"Esto es como iin pueblo; todos nos conocemos y todos nos queremos" Marc Andreu El barri del Polvorí deu el seu nom a l'antiga instal·lació militar que hi ha just damunt de la seva p r i v i l e g i a d a ubicació, a la vessant d e Montjuïc que domina tot el pla del Baix Llobregat. Aquest fortí militar del segle XVII] és ara la seu de Ràdio Zona Franca i de l'associació de xeïns, veritable motor de la vida veïnal. Una vida queCarmela, una veïna, resumeix així: "Esto es como un pueblo; todos nos conocemos y todos nos queremos". En efecte, així és. Les veïnes i veïns del Polvorí són gent senzilla que vessa humanitat i simpatia. " C a m p e c h a n o s " , diuen ells. Acompanyats per Francisco Villobres, d e Lassociació d e veïns, els periodistes del Carrer vam quedar gratament sorpresos de la càlida acollida que ens van fer els veïns a casa seva. Era dissabte al matí i molts ens rebien amb pijama, acabats de llevar, o a mig esmorzar. El p r i m e r q u e cridà l'atencio d'aquest barri és la pintura rosa dels blocs i la quantitat de plantes i flors que guarneixen portes i finestres. El Polvorí és realment bonic. Fins i tot s'hi pot trobar un mosaic gaudinià fet per Manuel Ferrer, un paleta que va morir el 1990. Com diu una veïna, "por fuera està lo bonito, però la procesión la Uevamos dentro".

Aluminosi i plans de reforma

Els veïns, gent senzilla que vessa humanitat i simpatia

Efectivamente, darrera de tot això apareix un barri degradat que necessita urgentment una reforma. Les esquerdes s'enfilen per totes les parets, i, com comenten els véíris, "a través de ellas la claridad de la caUe entra dentro de las casas". "Casas podridas" L'aluminosi ha entrat a formar part de la vida quotidiana.

Ramon Gómez

"De vez en cuando, estando en el vàter o en la ducha, se me cae un trozo de cemento de ese", comenta una véina. D'altra banda, sorprèn com en uns pisos de dimensions tan r e d u ï d e s (quaranta metres uadrats) hi poden viure més e tres persones. Encara més, doncs, costa imaginar-se els anys 50, quan van arribar a aplegar-se tres famílies al menjador quadrat, al voltant del q u a l s ' o b r e n d u e s

minúscules habitacions i una petita cuina que, com el lavabo, cada veí s'ha anat construint amb els anys. Però malgrat tot, la gent s'estima el barri. Agustina Benito recorda que el seu difunt marit sempre deia: "Si me toca una quiniela gorda, me compraba un piso en lo alto de la montafta, però este no lo dejaba". Una mica més realistes, els seus füls Raquel i Rafael Estrada, ambdós aturats, que viuen de la (Segueix en pàg.5)

SANTS Promoció d'Habitatges (des de 1 fins a 4 habitacions)

amb Pàrking

a preu de cost! Local comercial -al mateix edifici-

CLÍNICA GERIÀTRICA MAIMONIDES

ASSISTÈNCIA GERIÀTRICA INTEGRAL

-Rehabilitació -Cures pal·liatives -Ass. psicogriàtrica -Demències profundes

-Servei continuat d'assistència a domicili -Hospital de dia

Comte d'Urgell, 42,1" -Tel. 424 78 16

de 8 0 a 600 m 2 regim de cooperativa

268 37 99 o 319 49 25 .és una altra promoció d'Habitatges de la Cooperativa

PORFONT c/ Princesa, 53 • l e r . l - -A • Barcelona 08003

Quan es va iniciar el procés de remodelació del Polvorí l'aluminosi encara no havia estat detectada. Tothom, Ajuntament i ve'ins, tenia clar que calia reformar un barri que, amb pisos mal construïts i de 40 metres quadrats, no reunia Ikes mínimes condicions d'ha-bitabilitat. El perill real d'esfondraments derivat de l'aluminosi ha fet accelerar el procés. Actualment hi ha apuntalats pels bombers 23 habitatges, però l'aluminosi n'afecta molts més. La remodelació integral del barri es troba ara en un punt mort de les negociacions entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'associació de véins. Aquesta última, en tres anys, ja ha presentat al g o v e r n m u n i c i p a l uatre projectes diferents e reforma. El tercer contemplava la construcció d'habitat-ges de 80 metres quadrats amb tres dormi-toris (un 79 per cent del total a edificar), i de pisos d e 64 metres quadrats amb només dues habitacions (un 21 p e r cent). Però la negativa municipal a construir habitatges de 80 metres quadrats ha provocat que els veïns presentessin el seu darrer projecte, que preveu que tots els pisos tinguin 71 metres q u a d r a t s i tres habitacions. Sembla ser que, deixant d e b a n d a algunes contradiccions amb la Generalitat, l'Ajuntament està finalment disposat a treballar sobre aquest projecte.

Mdi^ioii

ïNECESITASUNTAXI?

SÚPER OFERTAS

BARNA-TAXI stac

357 77 55

GALÍCIA ANDORRA MADRID SEVILLA

5 dias - Sal. 04/Dic 2 d i a s - S a l . 11 y 1 8 / D i c ida y vuelta 1 noche hotel ida y vuelta 1 noche hotel

33.500 7.500 15.800 16.500

Mallorca, 77, esq. Viladomat- Telf. 430 62 68 / 322 45 73 Aribau, 127 esq. Rosselló - Telf. 419 32 11

CARRER

Desembre 1993

ELS BARRIS DE L'ALUMINOSI: EL POLVORÍ

((Ve de ia pàgina anterior)

pensió de viduïtat de la mare, comenten: "Estàs casas estan podridas, però no queremos dejar el barrio porque es como vivir en un pueblo'. Pels carrers, tots amb noms de r i u s (Nervión, lecla, Nerva...)/ no hi circulen gaires cotxes. Només els joves, amb els sorolls de les seves motos, trenquen el cant dels ocells. I és que al barri hi tenen molta afició: l'agrupació ocellaire té més d'un centenar de socis.

^Por qué vivo en la Zona Franca? Francisco Candel

Engegar un esplai T a m b é és i m p o r t a n t el paper que hi juguen la llar de jubilats i el centre Ancora per a les dones, on es duen a terme programes d'alfabetització i diferents activitats culturals. Els joves, per la seva banda, majoritàriament aturats, es revmeixen davant de l'església, plena de graffitis, o a la plaça del barri. "En el barrio hay mogollón de rünos y jóvenes sin hacer nada, tirados en la calle. Nos hemos reuiüdo con la intención de dinamizar a este sector", comenta Ehilce, una de les dones joves que s'han agrupat al voltant de l'associació de veïns per crear un esplai. De moment, ja han blanquejat vina paret per fer un mural. De fet, l'associació de veïns sempre ha impulsat iniciatives per integrar els joves i apartarlos del món de la droga, una problemàtica que el barri viu molt a flor de pell. "Aquí lo que sobra es la droga", afirma algú. I la indignació envers els camells es transforma en comprensió i solidaritat "hacia nuestros drogadictos".

Habitatges per a forasters A finals dels anys quaraiita m u n t a n y a , segurament per convertir les dues antigues la Diagonal, com la allunyar al màxim del centre pedreres del costat del Polvorí Barceloneta, la V e r n e d a i aquells nou vinguts, però poc en a b o c a d o r s d e r e s i d u s altres zones de la ciutat, era es devien imaginar, els que ho urbans. En Francisco recorda plena de barraques. Entremig van decidir, com seria de maca les males olors que no els de camps i sense cap meria de en el futur aquella zona. Els nous deixaven dormir i els fums, servei ni transport, s'allotjaestadants es feren aviat seu fins i tot les flames, que ven els milers de forasters aquell entorn, ple de vinyes i de s'escapaven de les muntanyes vinguts a la gran ciutat per conills, que caçaven fàcilment de deixalles que anaven cobrint trobar feina; era la mà d'obra els soldats del cos de guàrdia amb sorra, al costat mateix de tan necessària p e r a la del Polvorí, on avui hi ha Ràdio casa seva. Les xemeneies reconstrucció de 1 economia Zona Franca i l'associació de construïdes per deixar respirar catalana. veïns del Polvorí. l'abocador encara en són testimoni. No es va acabar el Quan l'església decidí que malson fins molts anys després, celebraria el Congrés Entre vinyes i conills Eucarístic a Barcelona el 1952, u a n el municipi deixà va adonar-se <jue abans calia 'abocar-hi deixalles perquè Els veïns, sobretot digrüficar la autat. 1 va\ dels andalusos, havien patit un podien contaminar tota la Zona problemes era l'habitaré dels llarg calvari i encara que al Franca. Ara sobre les d u e s barraquistes, sobretot a la Polvorí els pisos eren molt pedreres hi ha dos camps de Diagonal. Va p a r l a r , i petits, mai no van voler sentir futix>l,elJoanSerrahimaielJulià col·laborar, amb les autoritats parlar d'anar-se'n. Pocs anys d e C a m p m a n y ; aquest és a d m i n i s t r a t i v e s , <jue v a n després de construir-hi les ca- utilitzat des de fa molts anys canviar qualificacions ses i en temps de l'alcalde p d Polvoritense, el d u b que és urbanístiques i van ccHistruir Pordoles, l'ajuntament decidí l'orgull dels vems. barris sencers, que Q u a n al 1973 d e i e n q u e serien l'ajuntament aprovà provisionals, sense u n pla parcial d e // // massa control. Així Montjuïc que pretenia va néixer el Polvorí, convertir tot el barri al costat de l'edifid e n z o n a v e r d a , la militar del segle Er^uadrat al grup 111 de primera regioresistènda del veïnat XVIII que hi ha a la nal, "El Polvoritense" és l'equip de futbol fou tan unànime que carena de Montjufc. del Polvorí Fundat poc després de crear-se l'ajuntamenthaguede En realitat el el barri, va arribar a terür 800 sods i juga, des desistir. Aquest pla Congrés Eucarístic de 1976, a l'estadi Julià de Capmany, alcostat declarava zona verda del 1952 va produir mateix del Serrahima. Ha estat sempre u n uns barris ja uns efectes similars dels punts d'identitat més importants del c o n s t r u ï t s , com el als provocats pels barri. Polvorí, Can Clos i Jocs O l í m p i c s d e algun tros de Poble El pare de la Raquel i la Patrida, mentre Barcelona, just quaSec, i en c a n v i , ensenya CM-gullós el seu carnet de sod, afirranta anys abans: la sospitosament, ma que 'antes la afidón era mas grande, neteja del centre de convertia en edifi-caperò seguimos animando al equipo". El la ciutat, sobretot de bles z o n e s llavors veritable sentit de l'equip, però, el deixen treballadors pobres. d a r uns n o i s de dotze arws que juguen a ualificades de verfutbol a la plaça del barri: "Somos deiBarça, Van escollir es, aquesta estratèpeiD primero somos del Polvoritense". Montjuïc, la vessant gia que actualment s u d - o e s t d e la s'utihtza tan sovint.

Ambient popular Malgrat la droga, l'atur, la crisi i els problemes urbanístics, el Polvorí encisa t o t h o m que l'acaba de conèixer. 1 ara, amb l'horitzó de la reforma cada vegada més a prop, els veïns i veïnes no perden la il.lusió de mantenir la seva identitat. "Aquí se puede hacer una barriada muy linda", afirma, esperançada, una veïna. I és qu^/ superant precarietats, Barcelona ha de conservar la riquesa d'ambients populars com el del Polvorí. Paco Candel els va descriure a "Donde la Ciud a d cambia su n o m b r e " . I aquest barri de la Zona Franca el conserva. N o m é s u n exemple, els malnoms i àlias amb els quals es coneixen els v e ï n s , a l g u n s dels q u a l s recorda Francisco Villegas: "el Rata, el Pollo, el Chapuzas, el C h e n a , el G o r r i ó n , el Papachoncho, la PoUuelo, el Mangua o la Musclaire".

LA SOLUCIÓ EN...

Ramon Gómez

Els efectes de l'aloinraosi són eridorts a l'iiiterior i exterior dels habitatges

REFORMES

El Polvoritense

(El Periodico 28-9-93)

CARISS

DECORACIÓ REHABILITACIÓ EQUIPAMENTS

Curiosamente, cuando soy requerido por los medios de comunicadón, tele, radio, prensa, se me acostumbra a hacer una sorprendente pregunta: ^por qué vivo en estos bamos, por qué sigo viviendo en ellos, por qué siempre he vivido en ellos? A veces la p r e g u n t a se p r o l o n g a : ^continuaré viviendo en ellos, no he experimentado la tentación de marchar de ellos? La expresión marchar equivalc a escapar. Hay que pensar que se escapa de la pobreza, se escapa de la m i s è r i a , se escapa de lo que no te gusta. La verdad sea dicha, jamàs he experimentado esa tentación de huir de la Zona Franca, lo cual no quiere decir que p u e d a asegurar que continuaré en ella por mas que ése sea mi propósito. El nombre propone y Dios dispone y nadie es dueno de su destino. Respecto a lo de por qué vivo en estos bamos, sigo viviendo y he vivido siempre, no he tenido empacho en aclarar que esta persistència geogràfica no entrafia ni u n a ètica ni u n liderazgo ni tampoco un compromiso social o polítíco, sinó únicamente un abrazo con la nostàlgia de una infanda, una juventud y una madurez situadas en esas hectàreas de terreno, también es un uso y una costumbre, amén de una temura hacia su entomo urbano y paisajista, tanto en sus epocas de esplendor como de deterioro, y hacia su historia. Una esp e d e de osmosis afectiva se ha desarrollado entre mi persona y mis vecinos, con muchos de sus habitantes; es como sentirse paisano de todo el que vive aquí.

415 39 59

CLASSES DE: DffiUIX, PINTURA, ESCULTURA, ACCÉS BELLES ARTS. TOTS ELS NIVELLS. PROFESSORAT LLICENCIAT

^ ^

l'estudi d'art rambla

Rambla de Sant Josep, 106, pral. 08002 BARCELONA Tel. 412 22 54

(V^'l

Bír. -IOT»

.J•^) 18 V, '<,

Casa Toni Al Servicio de su dístinguida clientela Sepúlveda, 62 Tel. 325 26 34 • 424 87 70 08015 Barcelona

o ce

CARRER

6 <

o oc

Antoni Gil Secretari Comitè Seat-Zona Franca Confederació General del Treball (CGT) El 1986 els responsables cie riNI, amb el senyor Croissier al davant, desprès de sanejarla amb 400.000 milions de Pessetes a través dels r e s s u p o s t o s G e n e r a l s de l'Estat, van regalar Seat a VW. Cinc a n y s d e s p r é s , l'INl abandonà la seva participació a Seat i VW arribà a tenir el 99% de les accions. Fins aquest moment i per aquest objectiu, VW havia gastat 80.000 milions de pessetes. La seva altra aportació, la fabricació del vell model Polo a la factoria n a v a r r e s a d e Landaben, que actualment és u n a de les fàbriques m é s c o m p e t i t i v e s de l'Estat espanyol i del grup VW, ha suposat una entrada p e r m a n e n t d e diners a les arques de la multinacional alemanya, per dos camiíis:

L'article que reproduïm a continuació va ser rebutjat per tots els mitjans de comunicació escrits als quals va ser presentat amb el prec de ser publicat, Raó? La por de les empreses periodís-

tiques a molestar Volswagen i quedarse fora de les seves programacions publicitàries(aramaterxpromocionaprofusament el Seat Córdoba). D'això se'n diu pluralitat informativa i llibertat d'expressió.

A la Seat hi treballem tots

Mentrestant, a la factoria de la Zona Franca es recolUen els fruits del model Ibiza i de la resta dels models de disseny Fiat, que mantenen una bona relació qualitat-preu. La decisió d ' a m p l i a r la capacitat de les instal.lacions de Landaben, i sobretot de construir una fàbrica nova a Martorell, fou provocada per la confluència de dos factors beneficiosos per a la multinacional: mà d obra barata i experta professionalment, i mercat europeu en expansió. Només amb les factories de Landaben i Zona Franca la Seat no tenia prou capacitat per donar a 1 abast a la demanda d'aquest mercat. I això malgrat els mcrements enormes de productivitat obtinguts per l'empresa en els convenis i

[

iactes complementaris irmats per UGT i C C O O (ritmes més grans de treball, treball els d i s s a b t e s , etc). Podem arribar a la conclusió que en el moment en què la VW p r e n g u é la decisió d e construir la fàbrica nova de Martorell, no contemplava a m b caràcter definitu el tancament de la Zona Franca. Q u è ha c a n v i a t d o n c s perquè la VW, que ha obtingut uns sucosos beneficis de Seat i una projecció de líder europeu, hagi decidit liquidar la Seat com empresa automobilística, i reconvertir-la en dos tallers de muntatge de models VW: Landaben i Martorell?

De les diferents causes que han incidit en el canvi de VW en relació a Seat, podem destacar * La caiguda del mur de Berlín i la crisi dels països de l'Est ofereix la possibilitat de conquerir mercats amplis i )roauir en condicions molt avorables (mà d'obra barata i

Cent-trenta mil angoixes Xavier Sanz Parlar de la crisi de Seat i fer-ho només escrivint sobre números, estadístiques i quadres de beneficis seria caure en el mateix error q u e i m p u t e m als e x e c u t i u s . H a u r í e m de p a r l a r i tenir molt en compte que darrera de tots aquests números hi ha persones, homes i dones, amb les seves e x p e c t a t i v e s laborals depenent al cent per cent d'aquesta empresa. Els afectats pel tancament de Seat-Zona molt professional). * La recessió econòmica generalitzada, que afecta especialment els mercats europeus i aguditza la competència entre les diferents multinacionals d e l'automòbil, accelera els processos de reestructuració productius.

Franca es c o m p t e n p e r milers, perquè no podem oblidar que tot el barri, el vessant sud del Montjuïc olímpic, viu gràcies a Seat. De fet existeix gràcies a Seat. Per citar alguna xifra o r i e n t a t i v a , u n e s centt r e n t a mil p e r s o n e s es v e u r i e n s u m i d e s en la incertesa q u e suposa la p è r d u a d e la s e g u r e t a t econòmica, incloent-hi les nombroses indústries del Baix Llobregat que també d e p e n e n d e Seat-Zona Franca perquè en són els proveïdors. N o hi ha d u b t e q u e la combinació d ' a q u e s t s d o s factors són d e c i s i u s en la determinació de traslladar inversions a aquests països. El capital, les empreses multinacionals, es belluguen en funció d e la lògica del

Barcelona perd un altre periòdic

Tres anys justos després de néixer, E/ Observador ha tancat pel munt de deutes que ha generat el projecte. El Observador fa els mateixos passos que Las Noticias ,Claro, Àbb iRécord. En els últims quinze anys, des de l'aparició de El Periòdica cap diari nou no ha pogut consolidar-se a l'àrea d'influència de Barcelona. L'aventura de Nou Diari és un cas a part perquè és una herència del degà de la premsa continental, eVDiari de Barcelona. El projecte de El Observador va néixer molt abans de la seva sortida real al mercat. Tres anys abans de treure'l, l'ex-conseller de la eneralitat, Jordi

Planasdemunt, posteriorment

vinculat al frau dels pagarés falsos des del seu càrrec de director de l'Institut Català de Finances, va treballar en la idea del llançament del diari. La

vinculació de Planasdemunt amb el govern de la Generalitat no és gratuïta ja que som davant d'un projecte de diari impulsat des del Palau de la G e n e r a l i t a t i finançat per e m p r e s a r i s d ' u n sector de Convergència. El nom de Lluís Prenafeta, ex-secretari g e n e r a l de la Presidència en el moment que es posa en marxa el diari, no figura ni figurarà mai oficialment en la d o c u m e n t a c i ó oficial de l'empresa, però ha estat el seu principal impulsor i ha arribat a dilapidar una bona part de la seva fortuna personal en el projecte. Prenafeta representa el millor i el pitior del projecte. Gràcies a ell, i a la condescendència política del seu superior, Jordi Pujol, es van destinar milions i milions de pessetes al diari, p e r ò també per la seva influècia el diari va ser i n c a p a ç de

Als darrers 15 anys cap periòdic nou no ha pogut consolidar-se. mantenir una línia editorial i n d e p e n d e n t . Prenafeta va utilitzar el diari per instrumentar campanyes contra els seus enemics particulars (Javier Godó, Josep Maria Sala, Miquel Roca) i va provocar que els lectors, que no tenien per què coincidir amb aquesta línia editorial tan a g r e s s i v a , el rebutgessin de forma unànime. Un dels misteris insondables serà e s b r i n a r q u a n t s diners haurà costat l'aventura de El Observador. No tan sols els diners que els empresaris, grans i pehts, hi han aportat, sinó els milions que el govern de la G e n e r a l i t a t i altres

A a q u e s t e s alçades el caràcter d'obra fraudulenta de VW a Seat és reconegut cada vegada més àmpliament. El fet d'haver-se negat a facilitar la documentació exigida pels representants dels treballadors sobre la seva política creditícia d ' i m p o r t a c i ó de components d'inversions en la nova fàbrica, confirma que la "història" de les pèrdues té com a responsable, única i interessada, la direcció de VW i el senyor Piech. En definitiva, som al d a v a n t d ' u n a operació de VW per fer-nos e m p a s s a r l'irúustificable: tancar la Zona Franca com a fàbrica d'automòbils, liquidar Seat com a marca autònoma (a la pràctica) i fer passar per l'adreçador els treballadors iue continuïn treballant a les abriques d'ensamblatge de Landaben i Martorell, faixí, fins a la propera maniobra i el xantatge corresponent.

Entre tots hem d'impedir que la multinacional faci la seva. Si no ho fem , avui és Seat, demà....

Oblit

El Observador tanca ofegat pels deutes Joan Creus

benefici. La creació del mercat únic europeu permet vendre sense traves aranzelàries als antics mercats nacionals i p r o d u i r allà on sigui m é s rendible. La inexistència de lleis i regles eficaces que fiscalitzin, a escala europea, l'actuació de les m u l t i n a cionals o que reconeguin als treballadors uns mecanismes d'actuació capaços de corregir aquesta desigualtat, facilita l'actuació fraudulenta de les cases mares de les multinacionals contra les seves filials de la perifèria i deixa indefensos els treballadors d'aquestes empreses enfront dels xantatges cada vegada més brutals sobre l'ocupació i les condicions de treball. En aquest sentit l'actuació de VW a Seat és il·lustrativa de tots aquests perills. L'açressió de VW a Seat, planificada pel seu actual )resident senyor Piech, amb a col·laboració mercenària del senyor López de Arriortúa (2.300 milions de pessetes de contracte pels serveis), ens situa a tots, treballadors de Seat, de Catalunya, de l'Estat espanyol· davant d'un repte de grans proporcions.

* Costos de fabricació molt més barats a la factoria de Pamplona i a la resta de centres Seat q u e a la VW d'Alemanya. * Importació d'Alemanya dels motors i d'una part dels components (els que tenen el valor afegit més gran) per muntar-los al mociel Polo, a uns preus abusius imposats per la VW.

Desembre 1993

institucions pròximes hi han fet arribar. Els treballadors saben perfectament que moltes vegades els cèntims per pagar les n ò m i n e s a r r i b a v e n en metàl·lic a la redacció dins un maletí que portava el mateix Prenafeta. ü ' o n ha sortit tot el diner negre invertit fins avui? per què molts empresaris es veien obligats a col·laborar econòmicament en el projecte? Possiblement aquestes preg u n t e s mai no t i n d r a n r e s p o s t a . El Observador romandrà en la història de la premsa de Barcelona com un altre projecte fallit i confirmarà que els lectors no accepten tan fàcilment u n a informació esbiaixada i manipulada, vingui del costat que sigui. Potser aquesta sigui l'aportació més positiva d'aquesta estranya aventura. El proper polític que vulgui fer de "Ciutadà Kane", que s'ho pensi bé abans.

Dèiem a la introducció de la guia d'Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament ONGD (pàg. 2 del núm. 18, octubre 1993) que "aquesta llista només pretén ser suggeri-dora i de cap manera exhaustiva". Lamentem, però, no haver esmentat Justícia i Pau, que és l'organització més antiga de Barcelona i la que actualment presideix la federació d'ONG. Les seves dades són: Justícia i Pau Rivadeneyra 6, planta 10 08002 Barcelona 3176177

Carrer de l'Or, 21 08012 Barcelona Tel. 217 48 26

Amanides/Fumats/Patés/Formatges

CARRER

Desembre 1993

INVESTIGACIÓ PRIVADA

Només pels seus ulls No us podeu 1 unica persona i m a g i n a r com que voltava per em picava la allà. curiositat! No Vaig entrar feia massa dies a gairebé totes que havien les botigues i, inaugurat francament, a q u e s t e s tothom em va galeries d'alta atendre amb categoria a la molta correcció, 8ARCE-:LONA privilegiada zona de la Vila fins que vaig entrar a la de Olímpica i ja tothom en roba interior. La parlava. Els u n s a m b la dependenta es va malfiar i satisfacció d'haver trobat el n o volia c o n t e s t a r - m e . lloc per a passar la tarda i Finalment va cedir, però va p o d e r - h o explicar a les avisar la relacions amistats. Els altres, posant públiques. Aquesta també els ulls en blanc. I jo no es va afegir al meu seguici podia dir res perquè encafins que no vaig poder esra no m'hi havia acostat. quivar-la més i me la vaig Havia de posar-hi remei trobar d e cara. Molt immediatament; així que a m a b l e m e n t em va m'hi vaig deixar caure per demanar què carai hi feia a treure'n l'entrellat. allà, i a m b la mateixa a m a b i l i t a t vaig fugir L'objectiu principal era d ' e s t u d i , però com que esbrinar l'article mes car i me'n vaig adonar que no el més barat, però no sense em deixaria anar fàcilment, afegir-hi u n a mica de li vaig donar una mala exmorbositat... Em semblava cusa i em va d o n a r la divertit fer-ho sense llibertat vigilada. embuts, volia saber si algú em cridava l'atenció per ser Finalment vaig poder tan d e s c a r a d a o si e m acomplir el meu principal tindrien la mateixa objectiu. No us estranyi consideració que a saber que s'hi pot comprar qualsevol altre client. I us un vas de ceràmica japoasseguro que no vaig trigar nesa per només 300 ptes., en adonar-me de 1 estima però es gairebé l'única cosa que em tenien... de tres xifres q u e hi trobareu. Es clar que les Només d'entrar quasi botigues d'aquestes galeries caic de cul a terra. En un són de grans firmes amb dels aparadors hi ha via una noms d'alt llinatge... No cal bossa d e mà d e q u a s i que hi busqueu cap peça de noranta mil pessetes! Però roba o cap complement amb això no va pas ser el que em va s o r p r e n d r e m e s . Els menys d e cinc xifres. L'article més car és una guàrdies de seguretat de ploma estilogràfica que val l'establiment m ' a n a v e n més d'un milió; és clar que seguint, a u n a distància és d'or... prudencial (però no per això discreta) en el meu En sortir jo del local recorregut. Anaven devien quedar ben descansats per una estona, d o n a n t - s e les m e v e s però jo vaig haver d'anarcoordenades pel walkietalkie! No sé, encara, si era me a prendre un cafè ben carregat per a refer-me una p e r q u è tenia p i n t a d e mica de l'ensurt, no tenia sospitosa o només perquè esma d ' a n a r a agafar sospitaven que no tenia pinl'autobús i tornar a casa ta de comprar. El cas és que sense una bona injecció de no em treien l'ull de sobre. cafeïna.Potser a m b la Suposo que devia tenir-hi alguna cosa a veure el fet rossa d e N a d a l a la que encara estaven passant utxaca, la cosa hagués la baieta i que jo era quasi anat d'una altra manera.

SOGO

Milers de barcelonins contra la guerra als Balcans Milers de persones es van manifestar el diumenge 28 de novembre pel Passeig de Gràcia de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i demanant que s'aturi la guerra als Balcans. L'assistència va ser prou important però encara insuficient. Aquesta manifestació només és un punt d'arrancada d un movmient que ha de ser molt més fort, que ha d'engrescar els milers de ciutadans que volen que la guerra s'aturi a afegir-s'hi.

EL CUARTO FOSC

Marta Ferrusola La senyora Ferrusola s'esplaia a la publicació Nou Campus. Diu que les taxes universitàries no s'han apujat tant, que afecta poc els seus familiars i que l'ensenyament universitari ha de ser car i selectiu. Si creiem que des de la infantesa el nen o la nena no tenen igualtat d'oportunitats, el barri, la família i la situació econòmica segueixen tenint molt de pes en la formació. Si a tot això hi afegim l'encariment i la selecció...! La posem al cuarto fosc perquè defensa la desigualtat. Encara que josteriorment va negar aquestes declaracions, a revista assegura que en té la prova.

Pere Duran Anuncia a la premsa que el MNAC serà gestionat com una empresa privada. I afegeix que "si no, es convertiria en un soviet". La seva informació, ben parcial, no diu res sobre l'esquema escollit, que correpon a l'època dels zars, i que qui tallarà el bacallà serà el senyor Xavier Barral.

Residència Jubany s.a. Persones 3a edat -Malalts i post operats Assistència mèdica i sanitària permanent Diagonal, 578 Tel. 209 87 15-414 60 49 08021 BARCELONA

Oriol Bohígas Proposem a l'alcalde Maragall u n a solució per als problemes que li planteja el regidor de Cultura, Oriol Bohigas, decepcionat perquè no pot portar a terme el seu pla cultural per falta de pressupost: que el posi al front d'una regiduria que es podria anomenar d'Etica Democràtica, molt adequada als temps que ens toca viure. Amb quatre duros i un poc d'interès es podria portar a terme un programa d'actuacions públiques, per exemple dictant conferències sobre ètica, política i arquitectura. Ens delim per saber com explicaria que ell mateix sigui regidor "és a dir, que tingui influencia al govern municipal i a les decisions que afecten el sòl urbà", i, a la vegada, que sigui copropietari actiu i corespon-saole del gabinet d'arciuitectes (MBM) que més treballa i més projecta a la ciutat, és a dir el q u e fa l'actual remodeladó de la façana de El Corte Inglés, l'edifici intel.Hgent de la Rambla, etcètera, etcètera.

Direcció mèdica : Dr. V. Botella Dr. J. Morell

TOTAL O F E R T A . . . . Llómenos a l S

210

n U r V a l l C l O

2 8 4 . 0 0 0 ptas. 36

08024 - Barcelona

Apolònia Buscabrcgues

Club de Gestió:Barcelona Societat les persones grans a Barcelona Quines són les característiques i les possibilitats de les persones grans? Al cloure l'any Internacional de lagent Gran i les Relacions Intergeneracionals, Francesc Xavier Altarriba, psicòleg clínic i sociòleg i Rose Mark Cammay, metgessa psicoterapèutica, presentaran "les persones grans: característiques i possibilitats d'una etapa vital", editat per la col.lecció de Dossiers Soci(x;ult«ridsd1MAE. Convidem, d'ijma nustiera especial, els directius i tècnics de les ass(x;iacicaisdeg«Ugrdnde Barcelona, els tècnics de l'administració públicaque treballen anab gent gran i les organitzacions de serveis.

OFERTA CALEFACCION CENTRAL A GAS Caldera Mixta Ferroli, electrònica, modulante y sin llama Sala d e estar, tres d o r m i t o r i o s y b a f í o ( 5 0 e l e m e n t o s r a d i a d o r

piloto Ferroli)

OBSEQUIO DE TERMOSTATO AMBIENTE También Presupuesto e n G a s o l e o p a r a Torres

Estudio d e su I n s t a l a c l ó n a d o m i c i l i o Certificado Gos o Normas Bàsicas Final Instalaclón Gratis

Dia 14de desembre, de 19 a 21 hores, al Palau de la Virreina, a les Rambles. Cal confímiar l'assistència a l'acte a l'IMAE, tel. 315 45 51 i fax: 315 432 53

Ajuntament de Barcelona

CARRER

Desembre 1993

CARRER Edita: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran 1, 3r 2a / 08002 Barcelona Telèfon: 3196089 / 3106352 Fax: 3197941

Desfilada de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al parc de la Ciutadella (any 1915)

Policia Unificada? Res! Jaume Alfonso En un simposi recent dut a terme a Barcelona amb motiu del cent cinquanta aniversari deia fundació del cos de policia local, actualment anomenat "guàrdia urbana", els participants més destacats van exposar la idea de la creació d'un cos de policia catalana, fornit e x c l u s i v a m e n t pels membres dels Mossos d ' E s q u a d r a i les diferents policies locals, municipals o guàrdia urbana, existents a Catalunya. Per ser fidels a la història, no és el cent c i n q u a n t a aniversari de la creació de la guàrdia urbana el que ara se celebra, sinó que el cos que prengué vida a resultes de la proposició presentada el 21 de juliol de 1841 pel r e g i d o r Manel Torrents i que el 28 del mateix mes fou sotmesa a la c o n s i d e r a c i ó de l'alcalde, Francesc Vall-llubera, nasqué el 26 de novembre de 1843 sota el mandat de l'alcalde Josep Bertran i Ros, amb el nom de " g u à r d i a de la c i u t a t " o "guàrdia cívica", a més del seu genèric de "guàrdia municipal". I així va ser conegut per espai d'un munt d'anys. En realitat la guàrdia urbana de Barcelona va néixer a resultes de l'aprovació en sessió del 19 de febrer de 1907 d'un dictamen presentat per la Comissió de Govern que aleshores era presidida per Francesc Puig i Alfons, cosí del meu avi patern, i va començar a p r e s t a r servei el 8 de desembre de 1907, essent alcalde d e Barcelona en Domènech Sanllehí i Alrich, en un curt mandat. Posteriorment un acord de l'ajuntament del primer d'abril de 1921 sota el m a n d a t de l'alcalde Antonio Domingo, va u n i r en u n a sola les d u e s g u à r d i e s fins a l e s h o r e s existents a la ciutat sota la d e n o m i n a c i ó genèrica de guàrdia urbana, i va quedar eliminada la denominació de guàrdia municipal. Agents de tota mena D e s p r é s d e la seva reorgamtzació a partir del 1939 i fins a l'adveniment de l'actual i democràtica situació política, a la Guàrdia Urbana li fou aplicada la denominació de

assegurar la fidelitat al seu govemament situant al cap de les policies municipals més nombroses i representatives, comandaments militars afins a la seva idea, atorgà totes les irerrogatives necessàries a la unta Classificadora de Destinacions Civils, que les va estendre a tots els altres àmbits de l'administració pública, tant estatal com municipal. Ara aquesta idea ha estat copiada pels principals partits polítics, q u e h a n s u b s t i t u ï t els comandaments militars per membres del partit respectiu

a tots els ens públics q u e s ó n al

Una policia a prop del ciutadà

seu abast.

"La creació d'un cos de policia catalana és un somni, una utopia..." Policia Murücipal. Des del c o n e i x e m e n t i l'autoritat que em confereixen els quasi quaranta anys al servei, primer del cos de Guarda de Parcs i després d'aquesta mena de samfaina de cossos d'agents de l'autoritat que fou la Policia M u n i c i p a l , on s'inclogueren guaraa-parcs, serenos i vigilants nocturns, vigilants diürns, vigilants de cementiris, vigilants de zones blaves i un llarg etcètera, em permeto afirmar que aquest projecte de fusió, de creació d'un cos de policia catalana ajuntant les diferents policies locals d e C a t a l u n y a i els Mossos d'Esquadra, per ara és un somni, una utopia, un fet que podria ser però que està molt verd, per ara. Deixant d e b a n d a els entrebancs legislatius actuals, on t o p a r í e m a m b la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març de Forces i Cossos de Seguretat, a més de la Llei de Coordinació de les Policies Locals de Catalunya 16/1991 de 10 de juliol, disposicions que haurien d'ésser arranjades mitjançant u n v e r i t a b l e "estatut d'autonomia" policíac, ara per ara inassolible, tenim u n fet, u n fenomen insalvable al si del funcionament d'aquests cossos jerarquitzats d'agents de l'autoritat depenents de l'alcalde.respectiu. A l'època dictatorial del general Franco, aquest es va

Consell de direcció: Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció: Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa M"" Palència, Marta Plujà, Tito Ros Consell assessor: Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B.Isart, Alfons López, Eugeni Maduefto, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas. Fotografia: Ramon Gómez, Pedró Maduefto, Kim Manresa, Marc Vives. Portada: Miquel Ferreres Secretària de redacció: Isabel Sànchez. Administració: Marga Parramon. Publicitat:Isabel Mancebo. Disseny i producció: Edicions Sibil.la / València 70, entresol 2" 08015 Barcelona / Telèfon: 2262795 / Fax: 2263429 Distribució: General Servei, S.A./ Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Imprès en paper ecològic de 65 gr. de Papelera Echezarreta, S.A. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: gratuïta.

EDITORIAL El franquisme vigent El sistema iniciat pel franquisme ha estat adoptat per la majoria de partits polítics que actualment governen, ja sia l'estat, les autonomies o els consistoris de tot el país. Això ens porta a preguntar-nos què passaria si es portés a terme aquesta unificació de policies projectada. Per exemple: ^A càrrec de qui anirien les despeses del seu funcionament? ^Pagaria un consistori el cost d'uns serveis prestats pel personal al seu càrrec en un altre municipi? ^ A d o p t a r í e m el sistema establert, per exemple a la S e g u r e t a t Social, on la concertació entre els nombrosos serveis que hi participen permet que es facturin recíprocament costos a s t r o n ò m i c s per serveis prestats, que són infinitament mferiors als reals? ^S'encariria de tal forma el cost q u e obligaria a la supressió de determinats serveis policials que revertirien al mimicipi que els demanés, i hauria de pagar-ne el càrrec, com està passant amb determinats medicaments de la Seguretat Social? ^Renunciarien els alcaldes dels nombrosos municipis catalans que tenen policies locals, als privilegis que els atorga l'apartat h) de 1 article 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, que els permet exercitar el comandament superior de llur policia local i no els priva d'ésser elegibles segons establebc la Llei del RègimElectoral General, per la totalitat dels seus subordinats immediats?

Seat com a paradigma La sortida d'aquest número de "Carrer" coincideix amb una inusitada reactivació de la conflictivitat social. Els obrers de Seat passen sota les nostres balconades protagonitzant una de les més grans manifestacions obreres dels darrers temps. Nou mil d'ells estan amenaçats per sengles expedients de regulació com a conseqüència de la voluntat de la multinacional Volksv^ragen de tancar la planta de Zona Franca. És pràcticament la meitat de la plantilla de la que en altres temps fou la primera empresa espanyola. La voluntat lluitadora dels sindicats és gran, i també la resposta dels treballadors, que han tancat les fàbriques en dues ocasions ja, i dels ciutadans, que s'han abocat solidàriament a fer-los costat. Però la situació és molt greu, les vendes de cotxes i la boja carrera consumista s'han aturat, per la qual cosa la producció s'ha h a g u t de paralitzar. En aquest estat de coses ningú no ha pensat que ha arribat el moment en què l'empresa dedicarà part dels seus anys a ajudar els treballadors a suportar la crisi sinó ue a tots, empresaris i governs de la Generalitat i del SOE que els fan costat, ha coincidit en què la crisi s'ha de resoldre acomiadant treballadors. Com sempre. Contra aquesta política econòmica i els plans de reforma de la legislació laboral que pretén el Govern, es manifesten també aquests dies, en el preludi del que serà una nova vaga general, milers de treballadors de tot l'Estat. La reforma que pretén el Govern complau els interessos de la CEOE i trenca les possibilitats de pacte amb els sindicatrs, alhora que aboca milers i milers de treballadors -de forma especial els més joves- a treballar en unes condicions pròpies de l'època anterior a la revolució industrial: es permetrà l'acomiadament quasi lliure i fórmules de contractació s a g n a n t s , com ara el contracte d'aprenentatge -que permetrà pagar sous miserables, de 39.000 pessetes mensuals a joves de fins a 25 anys, sense que tinguin dret al subsidi d'atur, a la invalidesa o a l'atenció sanitària per malaltia. Un país que té a prop de 4 milions d'aturats (1 de cada 4 persones en edat de treballar) ha de reflexionar sobre la nova realitat i ha d'acceptar una nova cultura del treball fonamentada en el repartiment de la feina i en la solidaritat, però no pot acceptar, sota cap concepte, que als llindars del segle XXI es vulgui tomar a la situació en què ens trobàvem al XIX. No podem trair la memòria dels que han mort obrintnos camí.

DOSSIER

Desembre 1993

La crisi i els treballadors Alfredo Clemente Secretari General USCOB v ^ o m els lectors es p o d e n imaginar n o comparteixo la tesi que els culpables de la crisi som els treballadors i les seves organitzacions, com ara els sindicats. Que no es diu així, de forma tan bèstia i crua? D'acord. De forma més refinada es ve a dir el mateix i queda del tot palès quan veiem les receptes per ' sortir" de la crisi que consisteixen, bàsicament, a: reduir o congelar els salaris dels t r e b a l l a d o r s en actiu, flexibilitzar encara més el mercat de treball afavorint i a b a r a t i n t l ' a c o m i a d a m e n t dels treballadors, limitant les pensions dels que van ésser treballadors actius la major part de la seva vida i endurint, cara al futur, les condicioris per accedir a la pensió, reduint les prestacions cfels aturats, que no són més que treballadors que volent treballar, i no poden (com es va demostrar en el "vergonyós" espectacle de les cues de l'Hotel de les Arts aquí a Barcelona) i augmentant la pressió fiscal sobre l'IRPF o d'altres mipostos de t i p u s " p o p u l a r s " , com, p e r e x e m p l e , els municipals... Com es pot veure per les "solucions" que es cerquen des del govern i de la patronal, els culpables de la crisi, o en tot cas els pagans, estem ben senyalitzats a la diana del pim pam pum. En aquest sentit els treballadors de Barcelona no són diferents dels treballadors espanyols, o fir\s i tot dels europeus. Les receptes s'apliquen a tot arreu, amb mes o menys matisos, perquè les polítiques neoliberals i conservadores imperen, desgraciadament, a la immensa majoria de països d'arreu.

Le s característiques específiques de la nostra crisi hem de trobar-les en dos fets que són cares de la mateixa moneda: la desindustrialització de la ciutat amb tancaments de fàbriques, expulsió d'empreses productives i de treballadors, sobretot joves, cap a l'extraradi (SEAT és el darrer exemple i el més emblemàtic) i els canvis i transformacions de la ciutat en el marc de la celebració dels jocs olímpics que han terciaritzat i encarit excessivament la ciutat (l'IPC barcelom' és el més alt de l'Estat). L'índex d'atur de la ciutat de Barcelona sempre ha estat més baix que el català i es "normalitza" (puja quasi fins a la mitjana) si es té en compte la "ciutat real". Tot això en els darrers mesos en què l'atur creix espectacularment. El problema de la (manca de) indústria a la nostra ciutat és ja un problema bàsic i estructural. Per això, el cas de SEAT és paradigmàtic i emblemàtic i per desgràcia, no és 1 únic exemple. Cal que tots els ciutadans del Barcelonès i de la seva àrea metropolitana, del Baix Llobregat o del Vallès i més e nllà, siguem conscients que cal salvar SEAT per al bé de la fortalesa econòmica i social del nostre entorn, del futur nostre i dels nostres fills. P a r l e m d ' a l t r e s e x e m p l e s del p r o c é s de desindustrialització per via directa o via venda prèvia a una multinacional i veiem els noms d'empreses, a més de la SEAT, amb problemes d'expecTients de regulació o rescissió de contractes i així entendrem la magnitud del que diem: Iveco-Pegaso, Nissan, Motor Ibérica, La Maquinista, Macosa, Mercedes Benz, Jumberca, Motoplast, Fabra i Coats, Saenger, Taera, Ramel, Saifa Keller, Femba, Jurid Ibérica, Hilaturas Gossypium, Volart, etc... També podem veure algunes xifres sobre el núm e r o d e treballadors afectats per e x p e d i e n t s .

referides a la comarca del Barcelonès: Any 1991 -12.901 treballadors Any 1992 - 29.517 treballadors Mig any 1993 - 31.857 treballadors La previsió és que el total del 93 sigui més del doble de l'any anterior. Aquesta situació està provocant un augment de l'atur, de la pobresa, de la demanda de protecció social i de les desigualtats i injustícies. Le s solucions per part d'aquells que tenen la màxima responsabilitat no apareixen de forma clara: sector privat, públic, administracions, inclosa la local però, sobretot, la central i també l'autonòmica. Els sindicats hem ofert propostes i alternatives per negociar i acordar. També hem deixat ben clar, i en aquesta fase estem, que s'ha obert la perspectiva de les mobilitzacions que són absolutament necessàries per salvar la SEAT i les nostres indústries, per a la creació d'ocupació, per al repartiment del treball, per a la defensa de les reivindicacions i els drets dels treballadors de la funció pública, dels pensionistes i aturats i per a la defensa dels drets socials (pensions, seguretat social, ensenyament públic) minsos però guanyats amb esforços, sacrificis i lluites a les que no poden renunciar ni renunciarem. El proiecte de pressupostos de l'Estat, pactat entre PSOE i CiU, és la màxima expressió de les polítiques antisocials i conservadores que alhora són la prova més clara de la nul.la voluntat del govern de negociar amb els sindicats. Per això la primera cita ha estat el 25 de novembre a les manifestacions que, també a Barcelona, hem convocat els sindicats.

CARRER

Por en temps de crisi

Francesc Barata Les p r e s o n s e s t a n m é s plenes que mai i els habitants de Barcelona diuen que se senten insegurs, amb por d a v a n t d'una delinqüència que temen trobar en çirar la c a n t o n a d a . Als barris més empobrits de la ciutat sembla q u e el clima d ' i n s e g u r e t a t rebroti i els veïns del Raval surten al carrer per exigir més policies, més Uei de l'ordre. La por difusa està enquistada a la consciència ciutadana. Corren temps d'alarmisme,símptoma que alguna cosa més greu i profunda U passa a la societat. La relació entre delicte i cicles econòmics ja ha estat posada en evidènaa per niolts mvestigadors i a Barcelona les enquestes de victimitzacïó reafirmen aquests postulats^. Per això no resulta pas ingenu aventurar que les qüestions relacionades amb els sentiments de seguretat seran cada vegada més reUevants a l'hora d enfrontar-se amb els problemes ciutadans. L'habitant de la ciutat se sent i n s e g u r tot i q u e les estadístiques afirmen que en els darrers anys han disminuït els fets delictius ^. Paradoxalment "no són els grans delictes els que conformen les vivències d ' i n s e g u r e t a t " afirma el sociòleg Jaume Funes i afegeix q u e la d e l i n q ü è n c i a q u e

Desembre 1993

incideix més directament en la qualitat de vida del ciutadà ' a c o s t u m a a revestir una g r a v e t a t p e n a l mitjana o escassa o encara que se li ha donat una gran importància penal, potser desdramatítzada 1 abordada amb normalitat suficient" ^. La sensibilitat ciutadana enfront del delicte està alterada per una por que té més a veure amb l'imaginari col.lectiu que amb la realitat. Un sentiment d'inseguretat que en els darrers mesos s'ha vist instigat pel tractament dramàtic del delicte que fan els g r a n s , mitjans de comunicació. En els temps actuals ha canviat el sentit de la vida per a m o l t e s p e r s o n e s . El consumisme i l'aspiració al plaer i al b e n e s t a r h a n s u b s t i t u ï t els vells v a l o r s relacionats amb el treball i el sacrifici. En els sectors marginals i exclosos apareix la d e l i n q ü è n c i a com " u n a drecera per entrar de ple a gaudir de la vida" *. Les cares de la marginació La història delictiva és també la història dels rics i dels pobres. Per c o m p r o v a r - h o només cal mirar les cares dels d e t i n g u t s q u e arriben a dotzenes cada matí als jutjats

meca-ràpid

de Barcelona. Molts són joves que a penes han descobert la vida i ja estan marcats per l'estigma del d e l i n q ü e n t . Gairebé tots vénen de famílies humils que malviuen en els barris més empobrits de la g r a n Barcelona. És la ma^inalitat que l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va gosar assenyalar com la gran oblidada per "la societat que no pateix ^. Parlar del delicte és parlar de la marginalitat, del fracàs escolar, dels índex d'atur i en definitiva d'aquells que estan desposseïts d'un futur digne i que mai no podran aconseguir el món consumista que penetra finsa la realitat mes sòrdida a través del televisor. El delicte es revela com el símptoma d ' u n a societat q u e té problemes pendents. Solucions pendents 1 en aquest clima de crisi generalitzada els ciutadans es rebel.Ien contra la por a la por. Recorren a les peticions de més i n t e r v e n c i ó dels a p a r e l l s repressius per afrontar uns problemes que tenen unes profundes arrels en la mateixa societat. Els governs responen amb satisfacció i dispensen amb gust la seguretat que d e m a n e n els c i u t a d a n s , i aprofiten m o l t e s v e g a d e s aquestes reclamacions per als seus interessos polítics.

INFORMÀTICA -Mecanografia y -otros cursos

-Secretariado empresarial

Consejo de Ciento 445, 1= (Roger de Flor) - Telf. 447.30.32 Córcega 534, entr. 2^ (Marina) - Telf. 435.70.58 Joaquín Valls, 36, (Roquetas) - Telf. 359 96 49 Rogent 30. pral 2* (esq. Valencià) - Telf. 245.75.59 Ronda Sant Antoni 9, pral (junto mercado) - Telf. 329.26.58 Urgell, 156, Entl. 3* (MallorcaA/alencia) - Telf. 454 86 43 Via Laietana 45, 1" 1* (Urquinaona) - 302 16 96

ÇAMji CAMli SI voleu tenir un bon record dels vostres millors moments, casaments, festes, inauguracions, exposicions, etc Truqueu al Tel. 44108 51 Preus ajustats

Malgrat les bones intencions manifestades per l'Ajuntament de Barcelona per afrontar la q ü e s t i ó de la seguretat ciutadana, aquest p r o b l e m a continua encara sense r e s o l d r e . El 1988 el regidor Joan Torres va anunciar la nova filosofia mundial per afrontar la petita delinqüència "basada en la prevenció, la repressió i la solidaritat". Cinc anys després es pot afirmar, a la vista dels resultats, que gairebé tot està per fer. L'actuació per enfrontar-se amb la delinqüència ha estat marcada per les actuacions policials i en aquests darrers anys la ciutat de Barcelona ha b a t u t r è c o r d s històrics en a u g m e n t a r els contingents policials dedicats al m a n t e n i m e n t de l ' o r d r e públic. Tot això malgrat que a Espanya hi ha 183.000 policies ^ que suposa una taxa de 4,7 agents per cada mil habitants, una xifra molt superior a la resta de països del CE, on la taxa mitjana és del 3 per mil. La despesa que genera aquest contingent de policies supera els 640.000 milions de pessetes any.

Aquesta pressió policial ha estat la tàctica més sobresortint perafrontarelproblemadel'ús abusiu de la droga, estretament relacionat amb els comportaments delictius. Seria injust d ' o b l i d a r que la pressió contra determinades il·legalitats s'ha accentuat en d e t e r m i n a d e s z o n e s d e la íoblacio. No és pas casual que a c o n c e n t r a c i ó més g r a n d'agents per metre quadrat ue registra Barcelona tingui oc als barris de Ciutat VeÏÏa, quan l'opinió púbUca comença a saber que bona part del tràfic

1. Alabart, A; Aragay, J.M. y Sabaler, ) (1990) La evotuciónde la segundad en la Ciudad de Barcelona (1983-1989), Revista Prevenció núm. 4, Barcelona p p 46-59. 2. Lahosa i Caftellas, J.M. (1988) Las encuestas de victimización; los ciudadanos icómo lo ven? Revista Prevenció núm5, Barcelona p p 27-41. 3. Funes, ] (1993) La comunidad, sus víctimas, sus delitós y su justícia. Revista Prevenció núm. 6, Barcelona p p . 28-34. 4. Aranguren, José Luis L (1993) De élica y de moral, Barcelona, Editorial Tecnos. 5. Roglàn, J. Entrevistapublicada a La Vanguardia, Barcelona 3 de setembre de 1993. 6. Pinol, A. El Ayuntamiento de Barcelona quiere unir a mossos' y policia local en un cuerpo con més competencias, Barcelona El País, 6 d'octubre de 1993. 7 Barata, A (1986) Criminologia crítica y crítica del derecho penal, Madrid, Siglo XXL

f S

KBAZAR o^^HOGAH CORTINAS-EDREDONES

EL REGALO ESTA EN...

CAJAÜEIA

PLEGABLES GRADOLUX

<>>UEDqfia|lca

MOQUETAS-TAPIZADOS ROPADEHOGARY TODOENDECORACIÓN

Esta casa no tiene

sucursales.

de cocaïna -la droga en ascenses fa a les sales oe festa de la part alta de la ciutat. La pràctica de la repressió, la paralització creixent de la vida quotidiana i l'estigmatització dels subjectes que han transgredit les Ueis són elements que, paradoxalment a les seves intencions manifestes, contribueixen a crear l'espiral maleïda de la carrera criminal'. Per tot això sembla que cal abordar una nova estratègia de la qüestió delictiva. No són pocs els especialistes que reivindiquen la substitució de les sancions penals per altres formes de control legal, q u e no estigmatitzen els que cometen fets delictius. Es tracta que la societat accepti d'una forma millor la desviació social q u e ella mateixa produeix. Que les respostes ciutadanes n o se centrin en la demanda de més policies, sinó que generin un debat obert sobre Tes accions ue cal fer per afrontar les •legalitats. Possiblement això c o m p o r t a r i a p a r l a r de la j o v e n t u t , de l'escola, dels serveis socials que ara es veuen a m e n a ç a t s per la crisi econòmica que pateix l'estat i les a d m i n i s t r a c i o n s més properes al ciutadà

Martí Blasi, 96 T e l 334 32 50 08905 L'HOSPITALET (Barcelona)

Notes:

CARRER

Desembre 1993

Crisi de ciutat i crisi d'idees Ferran Navarro

AWOWt-?

Durant aquests anys "d'eufòria" olímpica a Barcelona m'he plantejat molt sovint algunes preguntes: -Què se'n farà de tants milers de metres quadrats d'oficines, de centres comercials q u e s ' h a n planificat, projectat i coristruït? Com pot ser que encara quedi algú que pagui els preus que es demanen per un habitatge? -Per què creixement econòmic ha de ser necessàriament, a casa nostra, sinònim de congestió, d'augment de les condicions que fan tan feixuga la vida a la ciutat? -Per què els serveis públics, el transport, la sanitat, l'esport... han de ser econòmicament rendibles, tot i la quantitat d'impostos que paguem? Després de tanta eufòria, la crisi obliga a tothom a rumiar, a plegar veles i a patir les conseqüències d'un creixement deixat en mans de la iniciativa privada. Dels diversos i nombrosos projectes que, a l'empar de fer la Barcelona olímpica, es varen aprovar durant el període 1987/91, només s'han acabat aquells directament relacionats amb els Jocs O l í m p i c s , r o n d e s , instal·lacions esportives. Vila Olímpica, i poca cosa més. Els altres, per als quals el 92 era la data màgica, van passant amb més pena que glòria a l'espera que, com diuen els e x p e r t s , "la crisi toqui fons". I juntament amb els més emblemàtics, torres de la Vila Olímpica, torres del carrer Tarragona, l'Illa d ' O r de la Diagonal...., p o d e m també p a r l a r d'altres projectes: el Teatre Nacional, l'Auditori, el Liceu, la seu del Teatre Lliure, l'hotel de la Vall d'Hebron, el de l'Apolo. L' aspecte més dolorós d'aquesta situació per a la ciutat és que, en molts d'aquests projectes, l'ajuntament va requalificar els terrenys per fer contents els promotors i la ciutat va perdre una valuosíssima reserva de terrenys per a usos públics. Tot i així, sembla que lii ha qui no s'ha adonat de la crisi perquè segueix fent projectes: Renfe-Meridiana, Diagonal-Mar, Sagrera, etcètera, per a fer m é s oficines i m é s c e n t r e s

qualsevol producte que segueix la llei de l'oferta i la demanda? Qui sí s'adona de la crisi és tota la població treballadora, relacionada ono amb el sector de la cor\strucció, tots els petits comerciants o industrials que han hagut de tancar les portes per no poder fer front a la pressió fiscal, posant en evidència la pèrdua ja gaireDé consumada del teixit productiu de Barcelona. Darrerament, a la premsa diària he o g u t llegir d u e s iniciatives de Ajuntament de Barcelona que, encara que segurament arriben massa tard, no es p o d e n deixar d'aplaudir: la limitació de la conversió d'habitatges en oficines a l'EixampIe, per tal de no perdre el caràcter residencial del centre de la ciutat; i la destinació de 4.000 milions anyals per executar la reforma i millora dels barris marginals de Barcelona, els grans oblidats durant tota l'època olímpica. Potser el problema, en el fons, és que a més a més d'una crisi econòmica i social, estem també davant d'una crisi d'idees, d'idees col.lectives de ciutat, que ens ajudin a no necessitar projectes per a l'any 2000, i sí, en canvi, que ens permetin adonar-nos d'una reflexió que Manuel Castells ja va fer el 1981: " los mismos bienes y servicios que el desarrollo capitalista hace indispensables son negados por la lògica capitalista de laproducdon para la ganancia lucrativa. Esta es la contradicción subyacente en la crisis urbana que se generaliza en las sociedades capitalistas avanzadas. Esto es lo que explica el dèficit creciente de los presupuestos municipales, el deteriorio de los servicios urbanos, la inconveniència de la vida en las grandes ciudades. No solo el modelo de crecimiento territorial del capitalisme monopolista conduce a desequilibri os prorundos, a una destrucción de recursos naturales y a una congestión de actividades antieconómica, antifuncional y antisocial, sinó que ademàs la lògica ael capital privado le hace imposible generar por si mismo mecanismos correctores o al menos atenuadores de la crisis así provocada" (M. Castells "Crisis urbana y cambio social". Siglo XXI, 1981).

comercials. Sembla q u e s'estigui aplicant la política dels fets consumats, que el que interessa únicament és, d'una banda, tenir el terreny qualificat, i, d'una altra, mantenir un nivell de preus

En les n e g o c i a c i o n s a m b el g o v e r n , els sindicats van presentar un conjunt de mesures, orientades a la creació de llocs de treballs i solidàries amb els sectors més d e s p r o t e g i t s .

competitius" amb la resta d'Europa. -Com es pot entendre, si no, que amb la quanhtat de pisos i locals buits que hi ha a Barcelona, els preus no baixin, tal i com h o fa el p r e u de

En canvi el govern, en comptes de buscar acords sobre aquestes propostes, va p r e n d r e de forma unilateral unes mides que tindran unes conseqüències molt greus per als treballadors i

Les imposicions del govern 1 . P e n s i o n i s t e s : 7 miUons de persones deixaran de rebre 8.000 ptes/any. Els 500.000 pensiorüstes assistencíals veuran congelada la seva per^ió, que és tan sols de 24.395 ptes/mes.

70.000 persones no rebran al subsidi, p e r q u è s'ha reduït el nivell d e rendes familiars, que suposa 525.770 p t e s / a n y menys,

El govern deixa de pagar més de 60.000 milions en pensions.

120.000 persones no tindran dret a cap subsidi, perquè es reduirà el concepte de càrregues familiars, i això suposarà 525.770 ptes/any menys.

2 , A t u r a t s : I.IOO.OOO hreballadors i treballadores veuran reduït o suspès el seu dret a la prestació o subsidi:

El govern deixarà de pagar 30.000 miUons en prestacions per atur.

846.000 persones amb prestació contributiva deixaran de rebre 90.000 p t e s / any, 135.000 aturats amb fills i amb prestació contributiva mínima rebran 17.(MX) ptes/ mes menys, 60.000 treballadors a temps parcial veuran reduït el subsidi amb urw pèrdua mitjana de 315.000 ptes/any.

, 3. Nous avantatges fiscals per als empresans: Entre 100.000 i 200.000 milions de pessetes d'avantatges fiscals per als empresaris sense cap tipus de compromís per la seva banda.

4. Menys inversió pública, amb un decreixement del 10%, que contrasta amb eí sacrifici que s'exigeix als pensionistes, aturats i empleats públics.

t r e b a l l a d o r e s . De forma s i n t è t i c a d o n e m a conèixer "les imposicions g o v e r n a m e n t a l s " i les 10 p r o p o s t e s per crear ocupació q u e plantegen CCOO i UGT.

propostes sindicals per crear ocupació 1. Més creixement econòmic i manteniment de la protecció social. 2. Compromís per reduir el tipus d'interès i afavorir la inversió productiva. 3. Més miversió pública i privada que garanteixi infrastructures, habitatges i desenvolupament mdustrial. 4. Pla d'habitatges que ofereixi VPO i afavoreixi els de lloguer. 5. Política industrial activa. 6. Millora de la competitivitat de les empreses destinant més recursos a la investigació i desenvolupant l'acord de formació continuada i la LOGSE. 7. Moderació salarial i equilibri de rendes. 8. Foment de l'ocupadó i el seu repartiment, suprimint les hores extraordinàries, rellevant les jubilacions avançades, promovent els contractes de formació i aprenentatge per als joves i altres programes específics per aturats de llarga durada, dones i minusvàlids9. Control de preus en l'energia, el transport, les taxes, els lloguers. 10. Contenció del dèficit públic dins d'un marc de creixement econòmic i manteniment de la cohesió social. Fiscalitat que gravielcapital improductiu i lluiti fermament contra el frau fiscal.

ü ü

12 Albert Recio

ü 0)

Per a la població barcelonina adulta la crisi actual no és una experiència nova. Fa uns deu anys vivíem una situació força similar: atur creixent, pèrdua de llocs de treball, incertesa. Ens oferien, però, alguns indicis d'optimisme: ens presentaven la futura integració a la CE com una o p o r t u n i t a t de progrés indefirút, el nou govern socialista generava esperances que l'economia es gestionaria de forma diferent, i el nostre a j u n t a m e n t ens " v e n i a " 1 o r g a n i t z a c i ó dels Jocs Olímpics com una oportunitat d'or per a la ciutat i la seva àrea d'influència. (Curiosament les velles declaracions que va fer Narcís Serra a "El Mundo Deportivo", que una societat a m b molt d ' a t u r necessita il.lusions, les hem tornat a sentir a TV2, el 1993, de la boca del senyor Rojas Marcos, batlle de Sevilla). Ha passat relativament poc temps, s'han acomplert molts dels esdeveniments esperats (integració a la CE, Jocs Olímpics, consolidació del sistema polític...), però la crisi ha tornat q u a n encara no ens havíem recuperat de l'anterior. Potser la forma més directa de resoldre la nostra perplexitat és relacionar la situació actual amb "el caràcter recorrent de les crisis a les economies capitalistes", que si bé no deixa a ésser veritat, no ens il·lustra gaire sobre què està passant. De la mateixa forma que en la crisi anterior, l'activitat industrial, la que havia significat el senyal d'identitat de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, és la més afectada. No ens referim exclusivament al perímetre de la ciutat, on les àrees industrials han tendit a d e s a p a r è i x e r en favor del desenvolupament urbà, sinó també a bona part de l'àrea metropolitana. A la dècada passada l'estratègia econòmica es va centrar a atraure noves empreses multinacionals, perquè es confiava que aquestes aportarien modernitat, i a potenciar el que en deien n o v e s àrees de d e s e n v o lupament, que quasi sempre es traduïa en més hotels, centres comercials i edificis d'oficines. En favor d'aquesta política es van instrumentar tota una sèrie de polítiques d'ajut a l'empresa, des del sanejament previ d'empreses púbuques (com és el cas de Seat

Rc/lQUianK

Piucrio

CARRER Una nova crisi industrial

BARCELOAM ACTIVA D*HM

•ï

.\ ^ S

SUGERENTE CARTA Selección de tostadas Menús mediodía y noche Cocina abierta de 1 a 4,30 madrugada. Fin de semana hasta 5 madrugada

y en RACÓ DEL DAVID Divertido KARAOKE hasta la madrugada

Àl'^Aoí^A^ _-A-—-

'»••

ALIggüACE H

^ftKíV o Pegaso) passant per fortes subvencions (a través de les ZUR) i per requalificacions del sòl (com el cas Olivetti) per afavorir noves inversions. Arriben les multinacionals Les coses h a n a n a t a p a r e n t m e n t bé m e n t r e la conjuntura exterior ha estat bona; el sector públic ha gastat de valent i ha afavorit, via reordenació urbanística, una enorme varietat de negocis especulatius. L'eufòria preolímpica s'ha convertit ara en

Víctor

les

una " p o r escènica vers el futur". L'area barcelonina viu, al meu entendre, quelcom més que una crisi conjuntural. La indústria local s'enfronta avui a una nova davallada tant o més forta que la de la crisi anterior. De fet havia estat sempre una indústria orientada al mercat espanyol, amb empreses relativament petites, tecnològicament poc desenvolupades i necessitades d'una forta adaptació per fer front, sobretot, a l'augment de competència de la resta de la CE (i en alguns sectors, com el

ofrece..

^/M Tuset, 19-21 Edificio Drugstore T. 209 69 58

Oi/JV

0^ Vc^o Tapineria, 12 (junto Catedral) Telefono 310 28 72 Ahora también por la ncKhe con nuestras Reclettes, fondues y las sugerencias de la casa

RESTAURANTE BAR COCTELERIA Paseo del Born, 26 Telefono 319 53 33 ESVECIAUDAB EN FONDUES Y RACLETTES Cócteles de VÍCTOR JÚNIOR

tèxtil, de països del Tercer Món). La venda a empreses multinacionals (en la que han p a r t i c i p a t a l e g r e m e n t una bona part de patricis locals reconvertits ara en simples managers o rendistes) no ha fet sinó agreujar la qüestió en deixar q u a l s e v o l decisió estratègica fora del control local. Quan la demanda ha caigut, aquestes empreses han iniciat un procés de reestructuració europea orientada a r e d u i r l'excés d e capacitat i n s t a l · l a d a . Les fàbriques locals, en general més petites, allunyades dels centres tecnològics i de poder han passat a ésser u n dels objectius prioritaris d'aquesta reestructuració. Els problemes de Seat, Iveco, Pegaso, Gec A l s t h o m , Mercecles Benz, grup Philips, Siemens, ABB, New Pol, són prou eloqüents, encara que posats a buscar símbols potser el de la Seda de Barcelona és el més significatiu: la multinacional holandesa Akzo no tan sols ha deixat plantada una empresa s i t u a d a en u n sector en reestructuració sinó que, a sobre, ha aconseguit rebre un premi (per ima altra filial, Akzo Coatings) de la Generalitat com empresa model. La crisi afecta t a m b é diverses empreses punta locals atrapades entre la seva incapacitat d'adaptar-se a les noves condicions del mercat i al pes feixuc d'una política econòmica orientada sobretot a garantir els grans beneficis

Desembre 1993 b a n c a r i s : els casos de Valentine, Jumberca, Motoplat, Bra, gran part del tèxtil, són indicatius. Encara que el fet més patètic és la crisi financera que experimenta el p r e t è s sector de n o v e s tecnologies ubicat al flamant Parc Tecnològic del Vallés, un sector que es va presentar fa uns anys com el model del nou futur: diverses empreses del polígon, com Tedel, Comental, estan en crisi; altres, com Olivetti, han anunciat la seva reconversió a mera empresa comercial. Aquesta crisi de sectors clau acaba arrossegant darrera seu la major part de sectors, com ho palesen les últimes dades d activitat econòmica incloses al butlletí "Barcelona Econòmica" editat per l'ajuntament: jtots els sectors industrials mantenen una c a i g u d a d'activitat! Ni la construcció, afectada pel retall d e la d e s p e s a publica i l'augnient de la incertesa, ni el n o u sector de serveis són suficients per e q u i l i b r a r aquesta crisi industrial. Més aviat es pot esperar que la sobredimensio de l'equipament hoteler generi algun tipus de reconversió (com la que ja està passant a part de la sanitat privada: casos de l'Aliança i l'Hospital General de Catalunya) i en d'altres casos signifiqui només una reordenació del sector (hipers per botigues). L'experiència dels darrers anys és prou clara. Es va apostar per renunciar a una política i n d u s t r i a l activa, a promocionar un sector públic, basant-se en la confiança en el caràcter màgic d'operacions especials i en q u è les multinacionals caurien als n o s t r e s p e u s . Avui q u e aquestes il.lusions s'han esvaït (la nova Unió Europea ens acaba fins i tot de n e g a r l'establiment de l'agència de medicaments) els estrategues locals s ' h a n q u e d a t sense resposta i la ciutat es veu confrontada a un futur preocupant. Comença a ser nora que despertem d'aquest cofoisme sobre la bondat excelsa del mercat internacional i els seus agents principals, les grans empreses, i començar a discutir allò que és més urgent: com r e o r g a n i t z a r la vida econòmica per garantir u n nivell de vida satisfactori, socialment just i ecològicament acceptable als milions de persones que vivim en la conurbació barcelonina i el seu entorn.

EXCLUSIVAS NACIONALES E IMPORTACIONES VINOTECA ESPECIALIZZADA

EXCLUSIVES NACIONALS I IMPORTACIONS VINATERIA ESPECIALTZADA

.\ (,A n : D R.'\ I

Oferim més de l·200 referències seleccionades en vins, caves i licors. VINS I CAVES LA CATEDRAL, S.L. PI. Ramon Berenguer el Gran, 1 Tel. (93) 319 07 27 08002 BARCELONA

Desembre 1993

CARRER

13 Pilar Malla, directora de Càritas-Barcelona

ü "Al primer trimestre de 1993, les sol·licituds d'ajuda representaven ja un 133 % d'augment respecte al mateix període de l'any anterior/ '"'Mai no havia sentit ni presenciat uns gestos de solidaritat tan autèntics com avui: reduir hores extres, compartir treball i sou...' ENTREVISTA. Pilar Malla, directora de Càritas-Barcelona.

"La crisi pot ser beneficiosa, perquè ens obligarà a compartir Eugeni Madueno La crisi té cara i uUs, noms de persones que s'acosten diàriament a les oficines de Càritas demanant unes pessetes per fer front a despeses concretes i urgents. No son alcohòlics, ni rodamóns, ni pidolaires, ni vells sense pensió. "Us uedaríeu parat de la quantitat e gent amb carrera, professionals liberals, o petits empresaris autònoms, que entren en aquest despatx d e m a n a n t - n o s una ajuda bàsica" -ens diu Pilar Malla, directora de Càritas. -Com són aquests "nous pobres"? -Gent molt normal. Famílies que es queden al llindar de la pobresa. Matrimonis de joves que treballen els dos, que dediquen l'import d'im sou a pagar el lloguer íles despeses mínimes, i l'altre sou per menjar. Un mal dia un dels dos es queda a l'atur, i han de triar entre menjar o pagar al llogater. És llavors quan vénen a demanar-nos aquestes ajudes puntuals, per evitar "in extrerras" el desnonament. Els "nous pobres" són les víctimes de la situació sòcio-laboral. L'atur a Catalunya s'ha incrementat en un 47 % en els darrers 12 mesos. S'han perdut contractes de treball fix, i altres de temporals no s'han renovat. -Tot això, com afecta Càritas? -Hem registrat un increment espectacular de les demandes d'ajuda econòmica. A finals de 1992 les demandes d'ajudes "bàsiques" havien augmentat un 115 % respecte a les de l'any anterior. Al primer trimestre de 1993, les sol.üdtuds d'aiudarepresen-tavenjaunl33 % a'augment respecte al mateix període de l'any anterior, 1992. -Per quines necessitats concretes els demanen ajuda? -Una quarta part de les solicituds són per alimentació.

Una altra quarta part, per pagar el lloguer i evitar desnonaments. Un altre quart es destina a pagar despeses de menjador escolar dels nens i a cobrir llurs deutes de llibres i material escolar. La quarta part restant és per ajudes diverses, com ara compra de medicaments, reparacions urgents de desperfectes als habitatges, adquisició de mobles bàsics per a la llar, pagament de deutes a les companyies subministradores d'aigua, Uum, etc, i per pagar les quotes endarrerides de la Seguretat Social a treballadors autònoms, per evitar que perdin els seus drets com a cotitzants. -Quina és la tipologia del demandant? -Són persones que han esgotat les prestaciones que ofereixen les administracions públiques o els subsidis de l'INEM. El 40 % són famíUes sense cap tipus d'ingrés estable. La resta percep Lajuda de l'INEM (42.000 pessetes mensuals) o són beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció (RMl) que concedeix la Generalitat (37.000 pessetes

mensuals -el cap de família- i mòduls de 6.000, 5.000 i 4.000 pessetes per cada m e m b r e addicional de la família). -Sap si també s'han incrementat les sol·licituds de la RMI, el que alguns anomenen "salari social"? -Segons el responsable de la RMl, en els 8 primers mesos de 1993 les d e m a n d e s han augmentat entre un 60 i un 70 % respecte al mateix període de l'any anterior. Existeix un fet revelador del que està passant. Aquestes ajudes eren destinades a fairíílies amb greus problemes laborals o socials; doncs ara, els nous sol·licitants són famílies amb una trajectòria laboral més estable, mes "normal", que, fins ara, mai no havien demanat ajut als serveis socials. La greu situació econòmica i les restriccions establertes per l'administració per tenir accés al subsidi d'atvir, semblen ser la causa principal d'aquesta situació, de l'apandó dels "nous pobres". -Com afronta Càritas l'augment de noves demandes d'ajut, que s'afegeixen a les que ja té?

-Per atendre les 8.030 persones que es beneficien dels nostres programes d'atenció disposem d'un pressupost de 1.100 milions per l'any 1994. És una quantitat considerable, el 20 % de la qual l'aporten les administracions públiques (totes les administracions) i el 80 % restant, els d o n a n t s particulars. Aquesta és una realitat que la gent desconeix. El capital de Càritas no prové de les institucions, sinó de les donacions i col·lectes i de l'esforç dels seus 1.500 voluntaris. -Li sembla bé que les administracions aportin tan poc? -Ho preferim. No depenent de les administracions ens sentim més lliures. -Aquesta aportació serà encara més minsa en el futur perquè es parla de desmantellar l'Estat del Benestar. -Benestar de qui? Quan nüres com viuen tres quartes parts del món, i com vivim nosaltres, resulta grotesc que ens queixem que p e r d é r e m benestar. El nostre benestar és conseqüència del malestar dels altres. Jo no

dic que hem de p e r d r e conquestes elementals i bàsiques, com el dret a l'educació, a la saiTitat..., però sí crec que podem prescindir d'allò que és superflu, banal, innecessari. Podem desfer-nos de tantes coses! 1 repartir-les entre els que les necessiten. -Parla com si la crisi fos bona. -1 per què no? Si la crisi ens obliga a repartir i compartir el que tenim, sens dubte resultaria molt beneficiosa per a tots. Òbviament, n o parlo de beneficis econòmics, sinó de beneficis personals, íntims, dels que donen sentit a la vida. -Creu que la gent acceptarà aquest repartiment? Quines actituds detecta? -Actituds i reaccions ben curioses. A la crisi dels anys 70, la gent es compadia del que li podia passar als altres. Ara cadascú es pregunta què li pot passar a ell. -Aquests sentiments es tradueixen en més solidaritat? -Sí. A Càritas hem passat en deu anys d'un pressupost de cent milions anuals a un altre de mil, i aquest augment ha estat possible no perquè les a d m i n i s t r a c i o n s ens hagin donat més diners, sinó perquè ha augmentat la solidaritat: els donatius i els ajuts. -Deu sentir-se molt pessimista davant d'aquesta perspectiva d'empitjorament general... -Certament, el panorama no és optimista, i jo no vull treure bé del mal... el que és negre, és negre... Però avui hi ha quelcom positiu... aquesta s o l i d a r i t a t de la q u e li p a r l a v a . . . Mai no h a v i a sentit ni presenciat uns gestos de solidaritat tan autèntics com avui: r e d u i r sous, renunciar a hores extres... Estar disposat a compartir treball i sou.

o (/)

CARRER 14 El decret de municipalització de la propietat urbana de 1937 Francesc Roca L ' i l de juny de 1937 el consell executiu de la Generalitat de C a t a l u n y a aprovà el "Decret de municipalització de les finques urbanes". El text, aparegut al Diari Oficial del dia 18 era signat, conjuntament, per la presidència del govern (Lluís C o m p a n y s ) , el conseller d'economia (Valeri Mas), el de finances (Carles Martí i Faced) i el de justícia (Rafael Viladella). És basava, però, en el treball de dos tècnics lligats al partit comunista (FSUC), Francesc Fàbregas i Joan Grijalbo, que havien estat a u t o r s d ' u n llibre de 223 pàgines titulat, precisament, ' M u n i c i p a l i t z a c i ó de la ropietat urbana" publicat per dicicms UGT. De fet, les resistències a la municipalització havien estat molt fortes: el partit liberal (ERC) amb Josep Tarradellas com a portaveu (i conseller de finances) havia o p t a t per rebaixar unilateralment els lloguers. El sindicat majoritari a la indústria i la construcció (CNT), proposava traspassar la p r o p i e t a t del p a t r i m o n i constituït al sindicat del ram de la construcció. Donat el pes de liberals i sindicalistes, la municipalització hagué d'esperar molt temps, d'ençà (octubre 1936) q u e fou

proposada com la solució més idònia dins del que, amb una e x t r a o r c i i n à r i a autoconsciència, se'n va dir "nova economia". El decret municipalitza les "finques lucratives (que són "aquelles que produïen renda al seu propietari" i les "finques filantròfiques" (que són "aquelles que són utilitzades per altra persona que el seu propietari sense p a g a m e n t d'una renda o lloguer"). En canvi, no són municipalitzades les "finques u t i l i t à r i e s " ("aquelles que són utilitzades directament pel seu propietari"), ni les "utilitàriolucratives" que generen r e n d e s baixes ais seus propietaris. (Aquesta és una fórmula paral.lela a la del decret de la col.lectivització de la indústria del comerç, que va excloure de la col.lectivització les empreses de menys de 50 treballadors). A cada ajuntament, el nou parc immoDiliari municipal serà, diu el decret, gestionat per, una caixa immobiliària m u n i c i p a l (CIM) on la representació sindical dins del consell directiu no podrà ésser inferior a 2 / 3 del total. Les CIM t i n d r a n com a objectiu la " c o n s e r v a c i ó , r e p a r a c i ó , sanejament i l'adaptació d'edificis" i la "construcció de noves edificacions". Les seves fonts

provindran dels drets d'ocupació que substituirien els antics lloguers i tots els i m p o s t o s . Els n o u s d r e t s d'ocupació es componen d'ur\s drets de situació (="quotes per m2... segons zona") i d ' u n s drets d'edificació (="un tant per cent del valor de construcció"). Pel q u e fa a les n o v e s construccions, el decret preveu diferents situacions: l'ocupació p r o v i s i o n a l , la p r o p o s t a d'edificació d e 'caràcter utilitari" (car "tota persona natural o jurídica te dret a disposar d un solar"). Ara bé el nou mercat del sòl que el decret fixa ens és difícil d'imaginar. Les pressions sobre les CIM sembla que havien d'ésser molt fortes. L'elaboració de plans urbanístics (amb l'estabüment d'intensitat d'usos per zones) sembla obligada. De fet alguns dels homes de la CIM de Barcelona eren alhora autors del Pla Macià, com passava amb Josep Torres Clavé, que va fer a q u e s t pla de z o n e s q u e pretenia ordenar, preservar i, alhora, potenciar, els usos del sòl a Barcelona. El decret preveia, també, una i n d e m n i t z a c i ó per als antics propietaris en forma de cèdules immobiliàries que els proporcionaven uns interessos durant vint-i-cinc anys que, en cap cas, no podien superar el

Desembre 1993

salari mitjà. El Decret és, doncs, una peça DE LA més d i n s del model, molt c o m p l e x , de la "nova economia urbana" de 193637. No es p o t prendre com una peça aïllada: cal inserir-lo dins del conjunt. Es tractava, per primera vegada a la història d e la PROPliTAT URBANAf humanitat, de p o s a r les bases Portada de l'estudi de Francesc Fèbregas d'una "economia de mercat culós, li és dedicat). EI decret post-capitaMsta", on el legítim de municipalització, a diferèninterès de cadascú de satisfer cia de la Divisió Territorial o les pròpies necessitats només fins i tot del decret d e trobés límits en els interessos col·lectivitzacions, ha estat col·lectius (i n o en l'afany quasi oblidat. Francesc especulatiu de minories que, Fàbregas va morir fa uns anys per r a o n s d i v e r s e s , h a n a Cuba. Joan Grijalbo fa llibres. aconseguit penetrar dins d'un Els p r o p i e t a r i s (rendistes, mercat tan poc transparent especuladors, bancs, caixes, com és el mercat immoDiliari). i m m o b i l i à r i e s ) s e g u e i x e n La tasca de la CIM de Bar- explotant els Uogaters. I, ara, celona -se'n conserven les els que es paguen el pis "de actes d'algunes sessions del compra". consell directiu- fou, és clar, dificilíssima. Entre el model i la dura realitat d'una societat Bibliografia: Francesc en guerra, s'obria un esvoranc Roca: "Municipalització de la tràgic. Josep Torres Clavé, per propietat urbana", dins: PoMexemple, moriria, en plena tica, economia y espacio. La joventut al front de l'Ebre. política territorial en (Avui, en ple Raval, un petit Catalunya (1936-1939). Barceespai urbà, al costat del "seu" lona, Ediciones del Serbal, Dispensari Central Antituber- 1983.

TENEMOS LA VIVIENDA QUE NECESITAS... Pisos de 70 m'desde 9.000.000 de plas.

S^s

AcalMidos de calidad

interès a partir del 6,5%

Casas unifaniiliares a partir de 13.900.000 ptas.

Pisos de 90 m^ úüies desde 11.000.000 de plas.

iCon plaza de pàrking induïda es d precio!

sfvfs-^^-^^.^^M.íii

Viviendas protegidas

Zonas ajardinadas

Enlradas desde SOOiXM plas.

...DONDE LA NECESITAS TERRASSA 160 pisos MARTORELL 64 pisos LLEIDA 44 pisos

VIUNOVA MANRESA

VIUDECANS 112 pisos GIRONA 22 casas

40 pisos 24 pisos 21 casas

ESPARREGUERA CERDANYOU SANTA PERPÈTUA

75 casas 170 pisos 400 pisos

HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de vi\iendas proíegidas. Nuestra cooperativa àgue fimie en su propósito de construir viviendas de calidad al alcance de todos construidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 afios. Los tres primeres aüos hasta la entrega de las llaves, el 25% del total en vencimientos mensuales. El resto, en crédito hipotecario de 15 aüos desde un 6,5% de interès. Los hechos avalan a nuestra coopertiva: 550 viviendas construidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de pr«ección oficial.

PARA MAS INFORMACION, LLAMA AL 3 1 0 OO OO VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE DE TODOS

Habitatge Entorn

G··tl·na:

0 Habitatge Social

Cii«laa>at>»<»

CARRER

Desembre 1993

KIOSKO Hijos de Barcelona Josep Maria Huertas 28 de julio de 1988: Diari de Barcelona titula que "Barcelona ha p>erdut 205.000 habitants des de l'any 1979". Dos afios después. La Vanguardia afirma que 'Barcelona sufre el descenso de habitantes mas importante de los últimos 13 afios". (...) Ese retroceso en habitantes, es muy lógico y surge de la suma de tres elementos: Barcelona es demasiado densa, los jóvenes, y los no jóvenes, no encuentran pisos asequibles y no existe un planrigurosoque aborde el hituro urbano, al margen de esa entelèquia del Plan Estratégico 2000. Los hijos de los barceloneses se encuentran con que no pueden ejercer el derecho a seguir viviendo en su Ciudad. Los motivos de ese problema han sido archicomentados, però hubo un momento magico en que quedo patente la voluntad de no resolverlos: cuando se edifico sobre terrenos públicos un nuevo barrio. Nova Icària o la Vila Olímpica, y se decidió que habían de habitarlo gentes de clase media alta. Por lo tanto, los pisos tendrían preciós altos. Una revelación que acabaria costando la carrera política a Jordi Parpal y que como mínimo ha sido polèmica: es una manera de entender la Ciudad. Todo esto engarza con otra causa de ese descenso demogràfico imparable de Barcelona. Arranca esta de una disfunción entre las buenas intenciones verbales de quienes gobieman la Ciudad y su escasa predisposición a forzar los poderes fàcticos No existe un plan riguroso, no una declaración de buenas intenciones, que obligue a las leyes de mercado (léase la sacrosanta voluntad de los que mas tienen) a ajustarse a las necesidades sociales (léase las angustias de los menos favorecidos económicamente). Mientras los solares puedan venderse a precio de oro, mientras se acumulen los pisos sin vender como reserva para los buenos tiempos, y mientras no se planifique de verdad una ciudad con la calidad de vida como meta real y no utòpica, està asegurado que los diarios informaran anualmente de la decadència demogràfica, no planificada, que sería otra cosa, de Barcelona. ("El Periódico" 14-10-93)

ENTREVISTA: Saoka Kingolo, licenciado y mensajero

"En la cultura europea destaca lahip ocresia / /

"Todo lo que queda fuera de los esquemas de la cultura occidental, o es malo, o no existe', opina Saoka Kingolo. Luchador antirracista, karateca y mtísico, Saoka llego hace cinco anos como inmigrante a Barcelona. Licenciado en empresariales se gana la vida como mensajero de "Trèvol' y asume cada dia su batalla cotidiana contra la discriminación. Rosa Mana Palència En perfecte castellano este zairefio de 32 afios matiza cada una de sus respuestas. Tiene la sonrisa fàcil y los ojos inteligentes. E s t u d i a n t e en Kinshasa, capital de Zaire, hubo de abandonar su país para huir de la represión tras participar en varias movilizaciones estudiantiles. Dos afios después de llegar a Barcelona le rue denegado el asilo político. Mientras tanto, Saoka había logrado sobrevivir trabajando en labores del campo hasta que consiguió legalizar su residència. Desde hace poco mas de un ano trabaja en la c o o p e r a t i v a d e mensajería "Trèvol" de la que opina: "Mas que una empresa, es un proyecto social'. -^Por que milita en SOS Racisme? -Soy miembro fundador de SOS Racisme (1989) y participo en la Federación de Colectivos de Inmigrantes, però la palabra militància no me gusta, me sugiere manipulación y eso es lo que mas odio, como odio la política y todo lo que huela a fanatismo. Se trata de tener claro qué cosas hacen falta para la defensa de los irunigrantes, y hacerlas. -Usted tiene ahora una residència legal, un trabajo que le gusta. Amigos. iPor qué continua participando en estos colectivos? -Yo no puedo decir que la vida no me salga, però no tengo ninguna excusa para decir 'paso' .Vivoconpersonasque son como una família y veo cómo padecen la aplicación

bestial de u n a Ley de Extranjería que tiene una filosofia mas a la defensiva que protectora. Siguen padeciendo malos tratos de la administración. Las palabras de Saoka estan cargadas de emoción. Ha pasado mas de una noche en comisaría por no llevar consigo "los papeles" y son innumerables las veces en que ha sido "retenido" sin mas motivo que el color de su piel. La última, hace dos meses mientras trabajaba en su moto. Una pareja de policías nacionales necesitó de la ayuda de otra de la Guardia Urbana p o r q u e Saoka se negaba a detenerse sin justificación. "Negro de mierda" y "gilipollas" son algunos de los insultos que tuvo que aguantar por su falta de sumisión. -^Se siente díscríminado también por la gente de la calle? -Hay de todo, como en mi país. El problema es que la gente tiene una imagen sucia sobre los inmigrantes que la administiación fomenta. -^Es por ignorància? -Definitivamente, sí. N o comprendo cómo en un país en donde la información no Cuesta u n duro, la gente no tenga ni la mas mínima idea sobre otras culturas. A veces hay que recurrir a la ironia. Una vez en una charla respondí así: "En mi país vivimos en los àrboles de la selva. En cada rama vive una família y en el àrbol de enfrente, el embajador de Espana". -^Se necesita sentido del humor?

Zaire

es un Estado del Àfrica ecuatorial. Adopto este nombre en 1971. Antes se llamó República Democràtica del Congo (ex-Congo Belga). Tiene una superfície de 2.340.000 kilómetros cuadrados y mas de 30 millones de habitantes. Sus importantes yacimientos mineros fueron fuertemente explotades por los colonizadores belgas durante mas de cien anos (1855-1960). Obtuvo su independència en 1960. El mariscal Mobutu ocupa la presidència desde el golpe militar de 1965. Ha sufrido frecuentes intervenciones militares de países como Francia y Marruecos en auxilio del ejército gubemamental para sofocar las frecuentes rebeliones. Su lengua oficial es el francès aunque la mayoría de la población solo habla alguna de las cuatro lenguas autóctonas.

CvOtiCfï ^ . ^ r, . .

RUIZ

n Fabrica Residència-Casa de pagès Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany. Sis habitacions amb bany, aigua calenta i calefacció. Cuina casolana. T e l . 972-59 46 29

,^'o°/°

Lents de contacte corneals Aparells per a sords

Urrea

Diplomado: A. Ruiz Beckers Tallers propis per seguiment de les seves ulleres Especialitats en Multifocals (Progresives) Rda. Sant Antoni, 63 Telèfon 454 59 45 Fax 323 31 32 08011 Barcelona

Saoka Kingolo, en su bicicleta de reparto -(Risas). Es lo que màs necesita un inmigrante en un país como Espafta en donde todos, empezando por la administración, hablan con doble sentido. Estoy acostumbrado a que me pregunten: "Tú preferiràs cafè o coca-cola ,;nor' Y todavía hay quien me ve como un extraterrestre. Però también tengo excelentes amigos catalanes e inmigrantes. -^Encuentra muy distinta la cultura africana de la europea? -Lo màs característico de la cultura europea es la hipocresia social. Lo digo sin aràn de ofender. D e l a n t e d e u n inmigrante nadie es racista, però...hay hipocresia e imposición: asimilación en el sentido peyorativo. En Àfrica hay mucho conformismo político però socialmente lo que prima es la solidaridad. Un ejemplo: en muchas lenguas arricanas no existe la palabra "primo", un primo es un hermano. -Però usted de alguna manera ha sido educado en la

Ramon Gómez cultura europea... -No me digas eso. Me pongo sentimental, me niego a reconocerlo. Ademàs hay gente con muchos estudiós que culturalmente es vacía. Ahora sé que necesitó mi cultura original de la que se ha perdido el 90 por ciento. Por eso, lo poco que me queda lo cuido, como aicen en mi p a í s , como un huevo delicaclo. -Se siente màs cerca de un magrebí que de un europeo? -Ahora, de mayor, con lo que he aprendido, sí. Ahora sé que un magrebí es un hermano. Por suerte yo ya traía un bagaje de convivència intercultural que me ha ayudado mucho. Si no, con la vida que llevo aquí y mi caràcter, seria un racista contra los blancos, un Malcolm X. Yo no soy como él però lo e n t i e n d o ; gracias a su radicalidad mucha gente descubrió que tenia derechos y aprendió a defenderlos, por eso participo en SOS Racisme.

Trèvol

es una cooperativa de servicios de mensajería que nació hace màs de nueve anos en Barcelona. Mediante régimen asambleario sus 12 socios y 20 trabajadores (cuatro de ellos inmigrantes como Saoka) toman las decisiones màs importantes de la empresa. Fruto de su motivación ecologista, desde hace casi dos anos incorporo a sus servicios en el àrea metropolitana el uso de la bicicleta en lugar de la moto. Sus socios aseguran que la diferencia entre un servicio en moto y otro en bicicleta es apenas de 3 ó 4 minutos y confían en que sus clientes terminen prefiriendo el uso de la bicicleta. En Trèvol la mayoría de los trabajadores son aspirantes a socios y buena parte de sus beneficiós se reinvierten en otros proyectos coopera tivos

ASSOCIACIÓ CATALANA "LA LLAR" DE L'AFECTAT D'ESCLEROSI MÚLTIPLE Leiva, 41-43 Tel. 424 95 67 08014 BARCELONA

PASSA A VEURE'NS...ET PODEM AJUDAR

16 iCARRER Jazz a Barcelona: z o música calenta

Desembre 1993

LÜ

o ce <

m LÜ

Àngel Valverde Acabem de passar l'edidó d'enguany del Festival d e Jazz d e Barcelona. És u n bon moment per recordar que la comunió entre la àutatieliazz no és fruit d'un dia. De fet Barcelona vibra amb el jazz des dels anys 20 i Tete M(xih^u no és una casualitat L'any 1935 es va crear el Hot Club que aglutinava d s amants d'vma música arribada dels Estats Units i que, p«' la seva versatilitat, adquirí personalitat pròpia a la ciutat Després de la Guerra Civil, fcs actuacions a diferents locals eren esporàdiques fins que el 1959 es va crear el club Jamboree. Per ell va passar lo bo i millor del jazz intemadonai i autòcton. Allà va néixffl· el Festival de Jazz d e Barcelona que, d e manera discontínua, ha arribat als nostres dies. La Cova d e l Drac v a prendre el relleu del Jamboree. Corria l'any 1966 i li tocaria viure els anys de l'efervescència política, reunint sota la càlida música del jazz totes les confabulacions possibles. La Cova ha estat el punt bàsic de referència jazzística d e l s darrers 25 anys. En els setanta

li va fier companyia el mític Zdeste del carro'Aigentma. L'assumpció del jazz pels joves barcelonins ha fet esdatar l'oferta a partir dels 80. Si agafeu la carteUeia de qualsevol diari podreu esctdlir, com a mniím, entre » s o set sales que, diàriament, ofereixen un panorama prou

Una fónnnla mixta

Alguns empresaris han optat po'la fòcmula mixta d d jazz i la discoteca, com és d cas del Jamboree í La Boite. D'altres numtenen l'esperit >ur i exclusiu del jazz, omentant els intèrprets autòctms. N'hi ha que combinen l'escx^ amb ia pràctica. El Jazz ^ O u b , pa exemple, és fruit de l ' e s o ^ Tall»^ de Músics. I finahnrait, trobem qui no té actuac»xis però que és indispensable per fruir del jazz: la teixia JazzCbUedors. Hi passa gent de tot el mrai cercant la gravació més insòlita. Davant una oferta d e tanta qualitat, cal q u e q u i n o la c o n e g u i comenci a fer la processó nocturna pel nüllor jazz de la ciutat.

Lackjr Gari a la porta d'un local emblemàtic del jazz a Barcelona

Jazz. On?

{

Adiaii Baraeiona P ^ Qub. Haça Rdai, 3 La Boita Di^inal, 477

La Cova d d Drac Vallmajor, 33 LTixample. ConseU de Cent, 341 Hariem Qub. Comtesa de Scòradid, i

Jamboree. Plaça Reial, 17 Jazz Sí Qub. Kequesens, 2

E^XHàdkament Standard. Travessera de Gràcia, 39 London Bar. Nou de la Rambla, 34 Nïtsa. Plaça Joan Uaigueras, 1-3 Otto Zulz. Uncoln, 15 La Tierra. Aribau, 230

La tenda Jazz CoUectors. Passatge Foraster, 4

Ramon Gómez

El 'Tadre Botella' Cada barri, cada poble, sol tenir u n personatge entranyable a qui tothom coneix i estima. Bon Pastor tenia mossèn Joan Cortinas, el "Padre Botella". Q u a r a n t a a n y s a la parròquia del Bon Pastor van fer d'ell un personatge conegut a tota la ciutat. La raó: en la seva batalla constant per millorar la vida dels seus conciutadans, mossèn Joan C o r t i n a s recollia roba vella, papers i ampolles buides per tal de treure fons d'ajuda als veïns i veïnes del barri, construir escoles, animar la vida cultural.... Bon Pastor li va reconèixer moltes vegades la seva dedicació i ara ho fa

amb un llibre, editat per la parròquia. Ernest Albert ha recollit textos i testimonis de la vida del mossèn i ha narrat una història que és al mateix t e m p s la de l'home i la del barri.

Al Verdi, facin el que facin A força d'oferir cine de ualitat, les sales del cine erdi s'han g u a n y a t u n prestigi que els ha permès 'multiphcar-se". De l'antic cine d e b a r r i al cor d e Gràcia, n a s c u t als a n y s trenta, el Verdi començà la seva transformació el 1987, quatre anys després que iniciessin la seva gestió Enr i q u e P é r e z i Vicenç Bàdenas, dos forofos del bon cine. D ' u n a sala va passar a tres i fa un any va augmentar el seu aforament en 300 places, amb dues noves sales. El Verdi (com

? I n s c r i p o l o n s : cíe# I 6 at 2 3 ctcf I d&l 10 al 14 cío oisn&r

eÍ^<^^mt:>r^/93 /94.

c u r s o s : wiojt oclc/ffUl·liieiic/iiiusicií cubana / rUmba de barcelonm/ noves^ tecnj|»lo9Íes / tècnica de seneritzacié. serve i s: *dep«

de Management *nijisica en vie

TALLER DE MÚSICS i PETIT TALLER CENTRES D'ENSENTAlfElíT DE LA MÚSICA PEI A ADULTS I INFANTS

g/ REftVKEN?. S

qgpqi gAKÇftÇHA

T. 3Zy Sft 07 - FAX 32? 72 U .

tothom continua anomenant-lo malgrat tenir cinc sales amb un aforament total de gairebé 1.500 places) ofereix cada dia cinc pel·lícules d'estrena i cinc de reestrena en les seves sessions "golfes". Totes semblen portar un segeU de garantia. "Es tracta de tenir olfacte i gust per al cine", confessa en Bàdenas. A més de cinema de qualitat, el Verdi ofereix un tracte discret i amable, quasi personal.

Azul " A z u l " és la primera d'una trüogia de colors que ens promet el seu director, el p o l o n è s Krzysztof Kielsiowski ("La doble vida de Verònica"). "Azul", el color de la llibertat, ens mostra de manera exquisida i no exempta de duresa, el llarg camí per a aconseguir-la. "Azul" és una història de vida, amor i mort. Juliette Binoche, en el paper protagonista, toma a donar una mçó d'interpre-

tació ("Herida"). Cal anar a veure-la i d e i x a r - n o s endur per la vista i l'oïda. Aleshores, les paraules de Pau als Corintis, "Si no tinc amor, sóc com el bronze que sona", amb què rematen els cors del "Concert per a Europa", leitmotiv de la pel.lícvda, penetraran fíns al fons de 1 anima dels més escèptics.

CARRER 17 El Casal d'Infants del Raval: l'esperança al cor de Barcelona ü

Desembre 1993

L'ajuntament es compromet a salvar la Masia de la Guineueta Rosa Maria Palència Després d'una campanya i n t e n s i v a d e recollida d e signatures, els veïns del barri de la G u i n e u e t a han aconseguit que l'ajuntament es comprometés a salvar la masia que acull 300 nens i joves en tres col·lectius diferents. El Centre d'Esplai Guineueta, el Grup de Joves Guinenueta i l'Associació pro Persones amb Disminució Psíquica, c o o r d i n a t s p e r Masia La Guinenueta-Associació de l l e u r e , h a n o b t i n g u t del Regidor de Joventut, Francesc Trillas, el c o m p r o m í s d e l'ajuntament d ' a s s u m i r les obres de reparació de l'edifici. Les obres formaran part del projecte " F ò r u m N o r d " i començaran aviat amb un informe tècnic de l'estat actual de la Masia. Des de fa més de 25 anys diferentscol.lectius socials han funcionat en la Masia i s'han fet càrrec de petites reformes de l'edifici que ara es troba en estat gairebé ruïnós.

Per a més de cent-vuitanta nens i nenes el Casal d'Infants del Raval és com una segona llar. Des de l'esmorzar, a les vuit del matí, fins a dos quarts de nou de la nit el Casal ofereix "sostre, alimentació

Mostra d'entitats a l'antic mercat del Born L'associació de veïns del Casc Antic ha prepara t per als dies 16 al 19 de desembre a l'antic mercat del Born una Mostra d'Entitats de Ciutat Vella, amb l'objectiu de dinamitzar tots els estaments del barri i fer un debat global de la problemàtica social que afecta els ciutadans de Ciutat Vella. 'Tot Ciutat Vella" Aquest és l'eslògan i voldríem que els veïns participessin a les taules rodones on es debatran diferents aspectes d'una realitat social que afecta uns barris molt castigats i que reclamen tota l'atenció possible p)er part dels estaments públics. Hem d'aprofitar aquesta mostra, on participarà el comerç de Ciutat Vella, per afrontar solidàriament la crisi i buscar sortides per recuperar espais de benestar.

Ramon Gómez

Programa lúdic per a totes les edats També hem preparat un programa lúdic per a totes les edats, perquè serà l'últíma activitat que es farà a l'antic mercat del Born abans que la Universitat Pompeu fabra hi fad reformes. Podrem veure tot allò que es pot trobar a Ciutat Vella, podrem participar en els debats de la realitat social i també ens ho passarem bé amb el p r o g r a m a d'actes i festes que tenim preparat. Així donarem per finalitzada una etapa d'aquest gran espai públic que és el Born, i que fins avui no hem p o g u t dinamitzar. Esperem que l'etapa de després de les obres sigui millor per a tots els ciutadans, i que trobem una forma de cogestíó.

Bisontes Si t'agrada la música country Darrejada amb rock autèntic i blues profund, t'encantarà escoltar acjuesta autèntica expressió anglesa, d e molta qualitat, que t'ofereixen Alex Scnònbom (guitarra), Carles Ordax (guitarra), Guille Nadal (baix) i Jordi Bonet (bateria), els integrants del grup Bisontes.

Rosa Maria Palència "A t r a n q u e s i barranques", com diu la seva p r e s i d e n t a , Carme Giménez Bautista, des de fa 10 anys el Casal intenta fer realitat la "defensa diària i activa dels d r e t s dels infants". A m b més v o l u n t a risme que recursos, un equip de quinze persones (des de cuinera fins educadors), cent quin< ze voluntaris i d u e s desenes d'objectors de consciència ofereixen a < a q u e s t s n e n s tres dinars al dia, atenció pedagògica, lúdica i esportiva. Els nens, de divuit mesos fins a disset anys, són veïns del barri amb mancances no n o m é s e c o n ò m i q u e s , perquè "la pobresa en comporta moltes més", com bé sap la Carme, que va néixer al Raval i ha viscut el deteriorament gradual del barri.

^•\S DEL RAVAL

AMOR llengua, l'Isam pregunta a l'Enric, un dels educadors: "<^Qué es el presente de indicativo?". L'Isam és, com més del cinquanta per cent dels nens, d'origen magrebí. Fa dos anys que ve al Casal i parla força bé el castellà. Diu que encara que no sap què vol ser de gran, que alio que més li agrada és tocar la guitarra a la classe de música del Casal. La majoria dels n e n s

El dijous 9, concert

Acció Ecologista ha publicat recentment undocument en resposta ai projecte de llei del Pla General territorial de Catalunya que properament es discutirà al Parlament de Catalunya. Aquest document s'està enriquint amb aportacions de diferents persones i col·lectius, creant un debat molt intereessant a! moviment ecologista. Per a tot aquell coiectiu o persona que estigui interessada en participar )a sigui a p o r t a n t la seva experiència local o tècnica, es pot posar en contacte amb nosaltres. Preu de l'exemplar; 250 ptes.

PREUS ESPECIALS PER A GRUPS

esmorzen, dinen i b e r e n e n al Casal. Molts dels més petits són portats i recollits a o l'escola pels voluntao ris. A p a r t i r del berenar tots es queden al Casal fins a dos q u a r t s de n o u fent r~-~. activitats que van des dels deures escolars, esports, música, fins i tot a la informàtica gràcies als ordinadors cedits pels Escolapis de Sarrià. Són molts els d» que aprofiten el Casal o per donar-se una bona dutxa i tots reben roba neta i usada provinent o de diferents donatius en espècie. La Carme ho té clar: "Aquí no fem beneficència, fem justícia. Sabem que estem cobrint una feina que no fa l'administració i fins i tot sortim més barats", explica. També està orgullosa que cap dels nens que nan passat amb assiduïtat pel Casal no hagi caigut en la drogadicció.

Al local del carrer del C a r m e , a p r o p de les sis, Això ho confirma l'Alfons comença la gatzara vespertiVera que hi va des que tenia na. Tot just acaben de berenar. set anys. Ara, als setze, contiAquí només hi ha els nua a l'aula-taller majors de set a n y s . perquè vol ser paleta, L'Eli, una nena com el seu p a r e , disminuïda psíquica, originari de Múrcia. es fon en una abraçada "Eso se lleva en la sanamb la reportera. La gre", confessa. El proper dijous 9 de desembre al Isa, d ' u n s nou anys, Studio 54 es farà el quart concert a L'Alfons t a m b é és pregunta: "Tu qui ets? benefici del Casal. Grups com Bars, voluntari í col.labora Vols ser monitora?". BB sin sed. Expresso cíe Bohèmia i en el que pot amb els Cada mil.límetre del Draps Bruts tocaran per a tots aquells més petits. Diu que li local està ben aprofitat. que, amb esperit solidari, hi vagin a agrada més el Casal Aquí, a una aula, hi ha partir de dos q u a r t s de deu del que "anar fent els petits (de set a nou vespre. El preu es mòdic i la recomgolferies al carrer com anys) fent treballs amb pensa, gran. I per als que tenen esperit altres" i també perquè plastilina. Més enllà, en solidari i poques ganes de marxa, el Casal li ha donat una altra, els mitjans també hi ha el compte corrent núme"modales, un respeto fan "reforçament escoro 25000270-76 de la Caixa. y muchos buenos conlar". Com que avui toca sejos".

Acció Ecologista Gran de Gràcia 126 ent. 08012 Barcelona Te.(93) 217 95 27

IITIIEITALY

i a m o r " . Aquesta illa miracolosa demostra, a qui vulgui veure-ho, que al cor d'aquesta Barcelona postmoderna i a p a r e n t m e n t materialista, encara existeix la solidaritat i l'esperança.

MENÚS

DINNBR 25oor(s;^) Rec, 30 - Tels. 319 79 73 i 319 28 60 - Barcelona L·IJNCH

Londres, 103 - Telfs. 414 15 55 i 209 33 49 - Barcelona

Penseu que d ^ serveis de la vostra associació poden ser usats per molts més ciutadans, que els voluntaris hi duren poc, que la seva comunicació és fluixa i que per al molt que hi dediqueu és poca la seva qualitat i repercussió en els barris de la ciutat? CURS DE PRODUCCIÓ I COMUNICACIÓ DE SERVEIS ASSOCIATIUS Amh 54 hores de curs. la professora Teresa Buhigas, consultora de marketing, us ajudarà a analitzar casos i us plantejarà un mètode per saber com muntar un servei des de les necessitats dels ciutadans i amb qualitat. Començaeldia24 de gener. Matrícula, 25.000pessetes. Informació i matrícula, IMAE, te, 315 45 51, fivc.3lS43 53. kJi&Émefít de Barcelona

o (0 < <

Q >

CARRER

Desembre 1993

5 ü O (/)

(0 < <

9 >

Aigua: 2 anys lluitant contra els abusos Alfredo Vela Olivan (President Confavc) La campanya va néixer l'any 1991 després de l'aparició d'un seguit d'impostos de l'Enmtitat metropolitana de barcelona del medi Ambient i aprobats pel Parlament de Catalunya. Aquest refugi de noves taxes representa un increment del 46,16 per cent en la factura de l'aigua. Els barris de Bellviotge i ae Ciutat Badia van ser els primers a començar una acció organitzada de proptesta a les diverses organitzacions. Poc després, la Confavc va fer una crtida a sindicats i consumidors per a formar una mesa contra el "preu de l'aigua". Aquesta mesa unitària, formada per l'OCUC, Consum Rebel i ACPB, com a c o n s u m i d o r s , els sindicats UGT y CCOO i la Confavc en representació de les associacioons de veïns, va elaborar una plataforma reivindicativa per presentar a les administracions implicades en la factura de l'aigua. Etapes de la campanya Entre gener i març de 1992 va començar una primera fase de recollida de signatures per sol·licitar a les administracions que s'apliquessin els punts de la plataforma reivindicativa. En a q u e s t p e r i o d e es van recollir més de setanta mil firmes. La vigília de les eleccions a 1 Parlament de Catalunya, en una taula rodona, els partits polítics que p r e s e n t a v e n c a n d i d s a t u r a van a d q u i r i r unhs compromisos que no han acomplert. Com a resultes de tot això, des de l'abril de l'any passat va començar la mobilització de m a n e r a més e v i d e n t , la

1. Llave especial 2. Enroscar la llave especial a la izquierda 3. Enroscar la tuerca a tope 4. Girar la llave n ) a la izquierda y sale ya la pieza ( ^ 5. Con la pieza (l^ deseru-oscada, sacar la zapatilla 6. Poner teflón 7. Volverla a enroscar sin que gotee 8. Una vez que està la pieza {2) enroscada dentro, mas o menos ajustada, si aflojamos la pieza la der«cha, la pieza (l) sale hacia afuera y el piso ya tendra agua.

@ a la izquierda i la pieza HJ a

toMPAÚrA

Futures accion

HIENTRAS REAL·ICE OPERACIÒN LLAVE CERRADA.

SE ESTA ESTA ESTARÀ

TALLER DE FONTANERIA Després de dos anys de treball, la guerra de l'aigua pot entrar en una fase més dura. En alguns barris diversos afectats fan cursets

desdomicialiació de la factura de l'aigua dels bancs i caixes, desprès que el Fiscal General de Catalunya va assegurar que no es p o d i a tallar el subministrament d'aigua per no pagar els impostos. El mes de febrer d'enguany, la Plataforma Unitària va obrir comptes intervinguts n o t a r i a l m e n t on ingressar l'import del consum i l'IVA corresponent. Cada mes, el notari ofereix la q u a n t i t a t recollida als diferents subministradors, però, fins ara, no l'han cobrat mai per

de fontaneria. És una mida preventiva davant possibles talls d'aigua. Hi títol dels cursets es: "Si et tallen l'aigua, recupera-la!"

imperatiu legal, segons consta a les actes. Estat actual Durant tot aquest periode s'han fet més de mil cinc-centes assemblees i diverses manifestacions de gran ressò c i u t a d à . A c t u a l m e n t la campanya s'ha extès a més de dos-cents barris de barcelona i tota la seva àrea metropolitana, que fan p r o p de mil ingressos diaris. Mercès al g r a n n o b r e

Recollida de joguines Reis'94 Marta Pluja

(tres i mig per cent) i gravar més a que més contamina. 5) Congelar, per segon any consecutiu, tots els i,mpostos que aplica la Generalitat per inversions. 6) Elaborar un nou projecte de reglament d'abastiment d'aigua que reconeixi els drets dels consumidors i usuaris

de debò, s'elaboren uns llistats en col·laboració a m b els assistents socials de districte. Aquest any, s'ha afegit una nova p r e r r o g a t i v a a la

campanya: "totes les joguines han de ser noves", segons exAquest és el quart any que plica Jordi Iglesias, un dels resla Creu Roja Joventut organitza ponsables de la campanya. Es aquesta campanya de recollida descarten les joguines de j o g u i n e s a m b bèl·liques i s'eviten les l'objectiu de promoure i que són sexistes, per a una resposta social i ser coherents amb una solidària de la festa de altra campanya, "Aprèn Reis. la idea és que tots a jugar, aprèn a viure", els nens puguin tenir que també promociona una j o g u i n a , sigui la mateixa entitat i que q u i n a sigui la seva p r e t é n fomentar la condició social, que els ]oguina d ' u n a forma Ciutat Vella: diners no siguin un constructiva, pacífica i Fusina, 6 • 08003 Barcelona impediment per a fer solidària. Tel. 319 45 93 / Fax 319 44 56 realitat la seva il·lusió. Creu Roja Juventut L'Eixample i Les Corts: també s'encarrega de A la promoció de la Entença, 42 • 08015 Barcelona recollir i empaquetar les campanya hi col·laboTel. 425 16 05 / Fax 425 40 34 joguines. Es important ren diverses associaSants-Montjüic/Sarrià-Sant Gervasi: que els n e n s no cions c i u t a d a n e s i Olzinelles, 11 bis • 08014 sàpiguen d'oin venen, alguns casals de barri, Tel. 296 42 21 / Fax 296 41 30 així s'assegura la a més d'algunes Horta-Guinardó / Nou Barris: mateixa il·lusió que té botigues, la seva funció qualsevol altre nen, i Àngel Marquès, s / n • 08035 Barcelona és recollir 1 a major per això són els pares quantitat de joguines Tel. 428 09 79 / Fax 428 09 79 els que passen a buscarpossible. Per fer arriSant Martí: ies 1 les lliuren als seus bar les joguines als Joan d'Àustria, 120 • 08018Barcelona fills. nens que les necessiten Tel. 300 65 65 / Fax 485 25 12

PUNTS DE RECOLLIDA DEJUGUINES

d ' a d h e r i m e n t s , s'han fet reunions amb les diferents administracions per mediació del Síndic de Greuges, amb les que s'ha aconseguit: 1) Eliminar del rebut tots els impostos aliens al cicle hidràulic. 2) Admetre que no es pot tallar el subministrament per no pagar els impostos. 3) Retirar l'ERSU (eliminació de residus) del rebut de l'aigua per voluntat del consumidor. 4) Augmentar la tarifa de sanejament per sota de l'IPC

Es e v i d e n t que estem davant de l'acció veïnal anta b u s o s més i m p o r t a n t de l'etapa post-franquista, i queda palesa la falta de pràctica democràtica de les nostres i n s t i t u c i o n s q u e no volen a d m e t r e que els ciutadans siguin els que marquin la pauta i diguin com s'han de fer les coses. Encara hi ha alguns p u n t s fonamentals que les administraions es neguen a abordar, com la política de tarifes, la unificació dels tres impostos del cànon hidràulic i les puges per sota de l'augment salarial, i per tant, aquesta campanya encara ha de créixer molt i s'han de multiplicar les mobilitzacions.

Com adherir-se aq la campanya a) O m p l i r l ' i m p r è s que trobareu a totes les associacions de veïns i entitats de la Plataforma, on es comunica a la companyia d'aigües que participeu a la campanya. b) Desciomiciliar el vostre rebut del banc o caixa on el tingueu. v) Quan rebeu la factura de l'aigua, anar a l'associació de veïns de barri on us omplitran l'imprès bancari per a liquidar l'import del consum més l'IVA corresponent en el compte obert. d) uUn cop fet l'ingrés, portar la còpia díngrés i de la factura a l'associació de veïns.

Jóvenes de Vallbona montan la IV Maratón de rock Tito Ros Fue la noche del sàbado 16 de octubre y a pesar de la Uuvia, constante durante todo el dia, unas trescientas personas se desplazaron hasta la esplanada que hay junto al campo de futbol para asistir en directo a la IV Maratón de rock de Vallbona. Como cada afio desde 1990 este acontecimiento se celebra gracias al esfuerzo y trabajo de la Pefia Joven de Vallbona (PJV) en colaboradón con el Consell de Districte de Nou Barris. La PJV tiene su local en los barracones de Can Ensenya y, tras çitarse uno con ellos, se encuentra a un grupo de chavales de edades comprendidas entre los quince y los veinte anos sentados alrededor de una mesa picando todos de una gran bolsa de pipas. Para ellos la Maratón ya es agua pasada, ahora estan organizando una róxima salida de excursión. los explican que la jornada de rock del pasado sàbado fue po-

sible gracias a la colaboradón del Ayuntamiento que se encargó de poner el dinero, el material acústico y de disponer la pubUcidad. Llasta en ei distritó de Gràcia pudo uno informarse del acontecimiento musical acaecido en el alejado barrio de Vallbona. "Làstima de la lluvia -nos argvimenta Java, uno de los portavoces de la PJV- porque otros afios se han agrupado alrededor de la esplanada hasta un número mayor de mil personas". El cartel de grupos invitades para este aiio lo formaban Rofía, Ex-tricnina, A D N / Hathor y Esto es lo que hay/ estos últimos son la banda propia de la Pefta Joven de Vallbona. La m i s m a PjV rememora anos anteriores, como en la II Maratón, la del 91', que se dieron cita grupos de rock como las Draps Bruts o Juanito Piquete, grupos estos de mayor renombre en el panorama concertístico de la ciudad.

CARRER

Desembre 1993

La Teixonera defensa la plaça de la Vall d'Hebron

Una plaça humil, però plaça Jordi Pérez Coordinadora d'amics de la plaça de la Vall d'Hebron S'imaginen vostès què passaria si l'ajuntament pretengués construir habitatges en l'espai que ocupa la plaça del Diamant, al barri de Gracia? Les protestes serien airades, l'oposició a les obres contundent i els dirigents municipals serien titllats de manca de sensibüitat pels intel·lectuals de la ciutat. Es tracta d'una plaça històrica, ue té una novel·la famosa al arrera. Ara l'ajuntament vol construir pisos a la plaça de la Vall d'Hebron, i sembla la cosa més natural del món. És una plaça d'un barri obrer, que va créixer amb el desarrotllisme i, de moment, a ningú no se li ha acudit escriure ni un borrall sobre ella. Només als veins de la Teixonera. H a n estat molts anys esperant, suportant obres, incomoditats, falses promeses, observant com prosperaven, a p r o p d'allà, les obres olímpiques, mentre la plaça de la Vall d'Hebron seguia essent un solar indefinit, "cutre", "arrabalesco" en el pitjor sentit del terme. Durant tot aquest temps, el barri de la Teixonera ha estat utilitzant, en la mesura que li ha estat possible, la "seva " plaça: un espai comú de relació social, lloc de pas obligat per a gairebé tots els seus habitants i el punt de referència històric més

No hi haurà aparcament a la Sagrada Família Abel Maruny La força del veïnat li ha uanyat la p a r t i d a a 'ajuntament. La Coordinadora d ' A m i c s de la Sagrada Família ha aconseguit anul·lar el projecte d'aparcament sota la plaça i que sigui declarada "entorn cultural protegit" pel director general del Patrimoni d e la Generalitat, senyor Eduard Carbonell. Joan Sardà, president de l'associació de veins, ha assenyalat que s'han p r e s e n t a t tres possibles alternatives al consistori: sota la plaça Gaudi, en el costat no afectat pel m e t r o , sota els jardins de la Indústria o a la confluència dels carrers Nàpols /València / Diagonal, propostes encara no respostes per l'alcalde. Pasqual Maragall. L associació exigeix que l'aparcament sigui públic, ja que el de sota la futura escola Tabor, serà de caràcter privat. Sardà també ha manifestat que els autocars d'estrangers que s'aturen en els voltants, i que entorpeixen el tràfic, podran fer-ho a un aparcament que s'habilitarà en els terrenys de l'antic q u a r t e r militar del carrer Lepant, pactant-hi el temps que hagi de durar la visita per tomar a recollir els turistes. Mariana Lahoz, membre de la Coordinadora, ha declarat ue solament resta saber la elimitació exacta de la protecció.

important dins del barri (a pesar del lamentable enderroc de la casa Arrigat, edifici significatiu que donava una fisonomia pròpia al Uoc). Quan va aparèixer a la premsa la intenaó municipal de construir-hi dos edificis residencials, la decepció fou general i com a conseqüència, s'ha originat una mobilització veïnal com n'hi ha hagut poques i s'ha constituït u n a ' Coordinadora d'amics de la plaça de la Vall d'Hebron" per defensar el que es considera un espai púbUc obert, vital per a la vida social del barri de la Teixonera. Per suposat que no es intenció d'aquesta coordinadora oposar-se a la construcció d'habitatge social al barri. Molts membres de la citada coordinadora patim en la pròpia carn aquest problema (agreujat per la quantitat de pisos buits que hi na al mercat). Simplement demanem que llíabitatge es fa d al lloc apropiat (que n'hi ha, i el mateix PERI del sector n'assenyala). I, a més, exigirem que sigui habitatge de promoció pública a preus assequibles, i no a preu taxat. El projecte que preveu la col·locació d'habitatges als marges del cinturó, no ha tingut en compte la importantíssima qüestió social: és a dir, els usos de l'espai púbHc per part de la població ni les mancances d'aquest tipus d'espais que pateixen els barris. Sembla motivat únicament per criteris estètics: crear "un filtre visual"

ue tapi el barri des de la Ronda e Dalt, per considerar que el sector "està molt desordenat". El pla especial de requaMcadó que l'ajuntament pretén aprovar no ha comptat tampoc amb la partidpado veïnal, i reprodueix els esquemes del pordolisme: aglomeradó de la pobladó en barris dormitori, construcdó de cases al marge mateix d'una via de trànsit per la qual passen més de cent mil vehicles al dia, diferendació entre una Barcelona rica i una altra de pobra ja que només es construeixen habitatges en el tram de la Ronda que travessa barris obrers, Rerò no a Sarrià ni a Pedralbes. ío resulten, doncs, tan estranyes les lloances del nostre alcalde al difunt Porcioles. En comptes de protegir el barri d'una macrovia de tràfic, com és la Ronda de Dalt, amb pantalles vegetals o amb altres mides, pretenen col.locar-hi gent expropiada pels PERIS. Tot per una sospitosa incapacitat d'expropiar els terrenys de la bòvíla i del barranc del costat, que són les zones indicades pel PERI per construir-hi habitatges, quan a més la bòvila vomita fum cap al barri, fins i tot de nit. Ara el regidor d'HortaGuinardó, Albert Batlle, ha inundat el barri amb uns cartells que diuen: "plaça sí, habitatges també". Hi estem d'acord, però amb la col·locació dels habitatges: si es posen dins dels pocs més de 3.000 m2 que ocupa la plaça i el passeig, només

Els veïns volen una plaça digna

uedarà un espai públic estret i argarut de menys de 1.000 m2 amb una filera d'arbres al costat de la Ronda, tancat entre els murs d'edificis de sis plantes i totalment estrany al barri. L'ajuntament té altres zones per construir habitatges en un barri que ja és molt dens (al voltantdels 17.000 habitants per km2) i que cada dia ho és més pel procés continu de construcdó d'edificis de cases privades que substitueixen horts antics i cases. A aquestes alçades només falta el vist-i-plau del departament corresponent de la Generalitat per fer que aquests terrenys siguin qualificats d'edificables, amb una alçada permesa de sis pisos sobre planta. L'ajuntament ha informat els ciutadans, a través de la

EL COR ROBAT

Àngel Valverde

"Es bo per al barri que l'associació faci política Pregunta: Serrat, el P a r a L l e l , les tres xemeneies... Què més defineix el Poble Sec? Resposta: El PERI, que ja porta sis anys de retard. P: Hi ha b o n e s r e l a c i o n s e n t r e la muntanya de M o n t j u ï c i el P o b l e Sec? R: Poble Sec és un barri de treballadors i es relaciona millor amb el de la Zona Franca que amb la muntanya. P: I entre els veïns i l'església? Al 36 va ser — el barri de Barcelona on més esglésies es van cremar? R: Hi ha u n e s relacions fantàstiques. L'església s'ha adonat que necessita 1 associació de veïns. P: Sants i el Poble Sec conviuen bé en el mateix districte? R: No. Són barris molt diferents. Nosaltres preferiríem ue el Poble Sec sol fos el istricte segon. P: Es fa política en una associació de veïns? R: Sí. No té sentit que no es faci. És bo per als interessos del barn.

Lluís Martínez, president de TA.V. Poble Sec P: Porcioles va ser un bon alcalde? R: Jo el vaig conèixer molt poc. El que sí que va fer moltes coses per al b a r r i va ser l'alcalde Socías. P: Li agradaria un altre alcalde o ja li està bé el que tenim? R: Personalment, m'agrada el que tenim. P: Què queda del Poble Sec de les festes de principis de segle als " m e r e n d e r o s " de Montjuïc?

R: D'això, ja no en queda res. P: En un barri ple de teatres, quin és el que més representa el barri? R: El barri s'identifica a m b el Molino, l'Arnau i, ara, el Vidòria. Amb l'ApoIo, no. P: Els veïns del Poble Sec són solidaris amb el món? R: Sí. P: Les reunions de la vida associativa deixen espai per a la vida privada? R: Fem l'esforç. — P: Recomani'm un recorregut turístic pel Poble Sec? R: Agafar l'"aeri" fins a Miramar i anar baixant fins al passeig de Montjuïc i el carrer Cabanes. P: Què és "Amics del Paral·lel"? R: Un projecte, impulsat pels empresaris (Fecsa i els teatres) il'assodadó de veïns r tal de recuperar el que via estat el Paral·lel. P: Li han demanat mai un autògraf? R: Que et vinguin a felicitar i a donar suport per haver-te enfrontat a la màfia de la droga al barri és millor que qualsevol autògraf.

premsa, de l'aprovació del projecte que afecta 18 solars 'sobrants del cinturó" entre els quals hi ha la plaça i el passeig. És cert. La plaça de la Vall d'Hebron no es una plaça famosa. Però per als habitants del Çetít però poblat barri de la eixonera es un espai únic de reladó social que, malgrat que d u r a n t molts anys ha estat semiabandonat p e r l'ajuntament, mai no hem p e r d u t l'esperança de veure arreglat d'una manera decent. Per això seguim confiant en què els representants munidpals acabin replantejant el projecte. Seríem els primers a aplaudirlos. Perquè, per als veïns del barri, aquesta plaça forma part de la nostra memòria històrica que, encara que breu i modesta, es l'única que tenim.

BREUS Les AA.W., declarades d'utílitat pública La declaradó d'utilitat pública de les associadons de veïns avança. El passat 19 d'octubre la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats va aprovar una proposidó de llei, presentada pel grup Minoria Catalana. La iniciativa reconeix per fi la importància de la tasca del moviment veïnal encara que de manera molt restringida.

Jornades sobre dones i moviment veïnal "Dones i m o v i m e n t veïnal" va ser el tema de les Terceres Jornades estatals, organitzades per les vocalies de dones de la CA VE a Toledo a finals d'octubre. Amb l'assistènd a d'unes vuitanta partídp a n t s es van p r e n d r e diversos compromisos: crear noves vocalies, associacions o comissions de dones veïnals allà onnontii hagi, difondre i promoure plans d'içualtat i potendar la creado de conselleries i consells munidpals de la dona. Es demana la creadó de centres de salut a tots els barris, a m b unitats d'aten-ció específica a la dona, i centres de planificació i informació sexual diriats a joves. Una de les exigendes prindpals fou posar en marxa u n a educadó no sexista.

CARRER IMATGES

F o t o i text: Marta S e n t í s

LA PUNTA

^Qui ha d'estalviar? Teresa Pàmies La publicitat institucional i privada crida els ciutadansa estalviar aigua, gas, electricitat, benzina, paper i altres productes imprescindibles a la vida quotidiana. Ni que sigiii per a recordar-ho als que, inconscientment, malversen per inèrcia recursos tan vitals, caldria saludar-ho com una acció pedagògica altament positiva, per bé que tardana. Les institucions, però, haurien de predicar amb l'exemple. La situació del país reclama una política d'estalvi rigorós en el funcionament de l'administració que segrega una burocràcia tecnificada cada cop més onerosa i, de vegades, completament ineficaç i caòhca. ^Per què no es prenen mesures veritables en a q u e s t capítol? Per q u è e n s o p e g u e m amb la resistència granítica de càrrecs polítics ben retribuïts, elegits o designats, reacis a qualsevol intent de reduir personal sobrer; tones de paper oficial que seg r e g u e n els g o v e r n s central i autonòmics amb els seus respectius Parlaments, sub-secretaries,

Foto i iext(pàgines39i4I)deIcatàleg"MartaSentís: habitacions i migrac i on s", editat per laFundac i ó"!aCai xa")

Habitacions i migracions En fotografia es d o n e n diners per temes d u r s : guerres, xacres socials, pobres, m o r t s d e fam. Però si algú (i no és casualitat q u e h o faci u n a dona) reflecteix u n sentit d e plaer, u n a joia, aleshores els seriosos d e l'ofid et m e n y s p r e e n a m b u n "Mira q u e bé s'ho passa, aquesta". Hi ha u n a morbositat occidental q u e vol v e u r e com es pateix sent pobre; s u p o s o q u e per consolar-se d e la infelicitat q u e p o r t e n les possessions. Un tercermundista q u e , a m é s d e ser pobre, sigui fehç i lliure i, d a m u n t , no trebalh, sigui maco i s'ho passi bé, enfonsa totes les teories sobre les quals es basa el pretès avenç i benestar dels països industrialitzats.(...) Hi ha u n concepte occidental de la informació q u e tendeix a coaccionar els periodistes per tal q u e cerquin l'aberrant abans q u e el normal. C e r q u e n històries referents a la violència, al crim, a la guerra, a la corrupció... Per tant, la informació resultant distorsiona sistemàticamente el coneixement internacional d e les realitats culturals, polítiques i e c o n ò m i q u e s del Tercer M ó n i n'emfasitza els aspectes negatius. El d a n y és encara més greu, si tenim en c o m p t e q u e el sistema d e comunicacions m u n d i a l és d o m i n a t pel N o r d i q u e el Sud n o té mitjans per accedir-hi. C o m q u e el N o r d controla el sistema, la seva cultura és entesa com l'ideal a ser copiat. El Tercer Món, en conseqüència, és arrasat per la cultura occidental, aquest tot complex q u e c o m p r è n coneixements, creences, art, moral, lleis, costums i qualsevol altre hàbit i potencial.

delegacions i "àmbits" específics que no llegirà ningú?. I si només fos paper, rai jETs parcs mòbils de les diverses administracions són plens de cotxes destinats a desplaçaments d'una sola persona i els sèquits corresponents que no es mouen a peu ni en transport públic sinó en magnífics vehicles de q u a t r e o d u e s r o d e s . Si es comptabilitzes les hores utilitzades per aquest arsenal mòbil veuríem, escandalitzats, que la major part de la jornada són aparcats als patis dels ministeris, conselleries, televisió, ajuntaments, etc. etc. I posats a exphcar com es malversa l'erari públic, ^què dir dels viatges, de les despeses de caràcter litúrgic i protocolari en recepcions oficials; legions de cambrers oferint canapès a diputats, s e n a d o r s , consellers, ministres i consorts, envoltats de periodistes que no n ' i n f o r m a r a n ; escriptors en promoció, artistes decoratius i els inevitables "gorreros" que no coneixen ningú i endrapen com a lladres amb un sentit de l'estalvi que no tenen els governants car els que "gorregen" sopen de franc tot fent pàtria, o cultura, o teatre. Alguns diuen que suprimir aquest hpus de despeses és "la xocolata del lloro", una falòmia que ha fet fortuna però que ja no funciona com argument justificador del malversament de fons públics a tots els nivells. I per si fos poc el q u e es d i l a p i d a a l'Estat e s p a n y o l , t a m b é hem de p a g a r l ' e s c a n d a l ó s d i s p e n d i de les institucions europees. La construcció del Parlament Europeu a Brussel·les és un insult als pobles cridats a estrènyer-se el cinturó. Ha costat 160.000 000 milions de pessetes per a celebrar-hi una dotzena de reunions a l'any. L'edifici té quinze plantes. L'ha construït una empresa privada però previ contracte amo l'Eurocambra que ha de pagar un lloguer de 15.000 000.000 miUons de pessetes a l'any. Feu números, sisplau, barcelonins. I feu-ne sobre la compra de la col·lecció Thyssen. El Ministeri de Cultura e s p a n y o l va p a g a r 8.455.000.000 milions dels 44.100.000.000 milions d e l preu imposat pels Barons Thyssen.L'estat s ' e n d e u t à a m b Argentaria, (estrany complex bancari) i l'any 1994 haurà d'abonar quatre mil quatre-cents deu milions d'interessos i despeses de constitució del préstec. Feu niimeros i estalvieu, sisplau, per força.