Carrer 022

DOSSIER: LA JOVENTUT ES M O U » Pàcines 9 a 12

Publicació mensual

Plaça Berenguer el Gran, 1 • 08002 - Barcelona

La Veu del

Març de 1994

El rebut de Taigua encén els barris • Pàgina 3

La leu del

m

CARRER

CARTES ASSOClAt IONS l)K VKINS I)K BARCKLONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 99 29 (dx) Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 350 55 11 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10(dm)

Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta de l'Eixample 215 97 80 Esquerra de l'Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 246 06 32 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dx) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj) Horta 420 90 06

Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10(dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 27 14 Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Paraguai-Perú 314 89 97

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r2a 08002 - Barcelona Telèfon: 319 60 89 - 310 63 52 Fax:319 79 41 Consell de direcció Roser Argemi, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Carol Biosca, Rosa M» Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduefto, Oriol Marti, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vifias (Sant Andreu), Goya Vivas

Desembre de 1993 ASSOCIACIONS 1)K \ KINS DK BARCKLONA

Secretària de redacció Isabel Sànchez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo Maquetació i autoedició Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer Impressió Granvir Distribució General Servei Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams Ï 7 A ^ T Ï J X X».T I j

Parc 221 04 87 (dl) Parc del Vall d'Hebron 428 37 95 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 485 19 50 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 440 51 63 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm)

Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest del Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv)

Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Si detecteu algun error 0 canvi, aviseu la Isabel Sànchez als tfs.

310 63 52 1319 60 89

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

Prioritats Ja fa anys que Barcelona i les ciutats dels voltants pateixen tres problemes greus i ningií no hi posa remei. Es tracta del transport públic, Faluminosi i el rebut de l'aigua. En els tres temes la Generalitat de Catalunya té una responsabilitat directa; els ajuntaments corresponents també n'hi tenen, encara que en un grau i una forma diferents.

En tres anys han estat incapaces de trobar solucions: ni per resoldre el problema del transport ni per l'aluminosi, i només han sabut posar-se d'acord en el disseny del rebut de l'aigua, on més del cinquanta per cent de càrrecs corresponen a impostos, perquè totes les administracions hi suquen.Tres anys de reunions, manifestacions, gestions i negociacions no han servit de res, més ben dit només per fer pujar la pressió social als barris que criden iprou d'abusos!

L'ultim acte de la tragicomèdia ha estat el foc, les flames que han destruït el Liceu. Totes les autoritats van anar-hi de seguida, i de seguida van començar la creuada per reconstruir-lo, agafats del bracet, sense discutir per res. Se'ls veia una il·lusió que feia temps que no demostraven. Han sortit cales de tot arreu i s'han posat d'acord el primer dia. Abans que s'haguessin apagat les flames, ja havien anunciat que començava la restauració. El jutge va haver d'aturarlos perquè volia investigar les possibles responsabilitats abans de treure la runa. El Liceu sí que és Catalunya.

I en canvi no ho deuen ser ni les famílies que fa anys que viuen amb els pisos apuntalats, ni els barris que fa anys que esperen que el metro hi arribi o que demanen un servei adient de transport, ni els milers de famílies que fa anys que no paguen el rebut de l'aigua perquè és escandalós. Tots ens hem adonat que hi ha catalans de primera i que els altres som de quarta o quinta i que les autoritats, totes, tenen unes prioritats que no passen pel benestar de la majoria.

Els milers de persones que es van manifestar el dia 20 de febrer pels carrers de Barcelona, denunciaven la marginació que pateixen molts barris de Catalunya. Va ser una crida a les autoritats perquè canviïn les seves prioritats. Si quan volen, saben posar-se d'acord, i el Liceu n'ha estat un exemple, els ciutadans demanem que trobin solucions i es posin d'acord per resoldre aquests altres problemes.

CARTES DELS LECTORS La Generalitat va hac la atràs El pasado 19 de f ebrero de 1992, Miquel Roca Junyent me escribía amablemente, en nombre de Convergència i Unió, asegurando oficialmente y "de manera solemne" que la Generalitat de Catalunya incrementaria cada afio la partida de ayuda al Tercer Mundo hasta llegar, antes de que acabarà la legislatura actual, al 0,7 por ciento de los ingresos propios de la Generalitat.

En 1993 este compromiso se cumplió, aunque fuera mínimamente, puesto que la Generalitat incremento aquella partida de 220 millones a 350.

Sin embargo, pese a la insistència de nuestra federación y de otras instancias, en los presupuestos para 1994 esta partida se ha reducido a 280 millones, cifra miserable que demuestra

no solo la falta de seriedad para cumplir los compromisos, sinó la poca visión de nuestro Gobierno en estàs cuestiones.

Unos costosos anuncies actuales de la Generalitat dicen que "Anirem endavant". Todos deseamos que sea cierto, però en esta cuestión prioritaria de la ayuda al Tercer Mundo la Generalitat ha dado lamentablemente otro mensaje: "Anem endarrera". ^.Lo corregirà todavía con el incremento bien moderado que se pide para 1994 y harà honor al mismo tiempo a la palabra dada?

a dia a mor de l'afectació.

Quan econòmicament era inviable el Pla de Reforma després d'haver viscut totes les opinions possibles de les diferents Administracions en pro i en contra, inclusiu una vaga de músics que no cobraven (van tocar en protesta a la mateixa Rambla), al final, com si d'un vulgar "culebró" es tractés, el Liceu s'ha cremat, a l'igual com es va cremar Roma en l'època de Neró.

Tanmateix, així com els habitatges dels veïns afectats per la Reforma, també el Gran Teatre del Liceu s'anava degradant, fins arribar al final que tots coneixem.

Joan Gomis I és que hi ha incendis provoPresidente de la Federaciócats, d'altres induïts, i d'altres Catalana de ONGD, Barcelonadesitjats. En aquest cas hi hauria on triar.

Rosa Pomareda i Luis Foc al Liceu • L'any 1988 es va aprovar la Re- Us encoratgem a escriuforma del Gran Teatre del Liceu. re'ns cartes, incisives, Moltes han estat les dificultats punyents i curtes, per què que han sofert els veïns dels ha- hi càpiguen moltes. Podeu bitatges afectats per la mateixa, adreçar-les a: CARRER. i la pitjor de totes, veure com es Pça Berenguer el Gran, 1 degradaven les seves cases dia Ser 2ona. 08002 Barcelona.

La t'eu del

CARRER

Març de 1994

CRÒNICA

3

Històrica manifestació veïnal REDACCIÓ

Unes quinze mil persones es van aplegar et diumenge 20 de febrer a la plaça Urquinaona, per anar en manifestació fins a la plaça Sant Jaume, sota el lema 'Prou d'abusos'. Aquesta manifestació, convocada per la Confavc, la Favb, diverses federacions catalanes, Ccoo del Barcelonès i els grups ecologistes Acció Ecologista i Amics de la Bici, protestava pel problema de l'aluminosi, recordava la "guerra" dels rebuts de l'aigua i reivindicava les millores del transport públic.

Dotzenes de pancartes i diversos artilugis al·legòrics a la protesta marcaven el to festiu de la marxa, juntament amb els eslògans que cridaven els milers d'homes i dones de totes les edats. Molts participants donaven un caire poc usual a la manifestació, perquè pertanyien als sectors més colpejats per la crisi i per tots els problemes que motivaven la protesta. El moviment veïnal havia treballat de valent als barris: havia convocat moltes assemblees, havia fet notes informatives i havia editat tota mena de cartells i pancartes.

La plaça de Sant Jaume es va omplir. Una comissió va ser rebuda per la Generalitat, tot i que el President no hi era. Les intervencions dels represen-

Quinze mil persones diuen prou als abusos en els rebuts de l'aigua, demanen qualitat en els transports públics i la modificació del decret de la Generalitat sobre l'aluminosi

RAMON GÓMEZ

• La manifestació baixant per la Via Laietana

EL TRANSPORT PUBLIC

ALUMINOSI

tants del moviment veïnal van tocar la mateixa idea: el malestar que expressa la manifestació ha de fer que s'enceti un diàleg pertrobarsolucionsdignes als tres problemes. Les administracions han de canviar les prioritats i recollir els interessos populars. Tots van fer la mateixa referència respecte al Liceu: pressa, diners i il·lusió, tot el contrari del que havia passat els darrers anys amb les seves reivindicacions: lentitud, manca de recursos, recels,...

Des de la dictadura no hi havia hagut una mobilització de veïns tan important, tot i que els espabilats segueixen teorizant sobre la mort del moviment veïnal. Cal destacar la cooperació i la unitat amb Comissions Obreres del Barcelonès i amb els grups ecologistes, que suposen un pas endavant en la vertebració dels diferents moviments socials.

Alguns, però, es van quedar a casa i ho sentim molt. Amb por i veient fantasmes per tot arreu, no arribarem enlloc.

Els veïns s'organitzen, proposen alternatives, busquen els seus aliats naturals com a treballadors. I amb aquesta mateixa orientació, a partir d'ara, faran atenció a la LAU, la Llei d'Arrendaments Urbans, i a la forma com es vulgui aplicar la Llei de Residus Sòlids.

LA GUERRA DE L'AIGUA"

Contra el decret de la Generalitat que ja ha demostrat la seva ineficàcia

Servei públic i de qualitat

Canviar la llei que permet abusos en la factura d'un element bàsic

Després de tres anys, el balanç de l'actuació de la Generalitat només pot ser titllat de fracàs.

Un decret que en tres anys només aconsegueix que es rehabilitin mil habitatges, dels quinze mil existents a la nostra ciutat, s'ha de modificarperquè ha demostrat la seva ineficàcia. És tan difícil complir els requisits que exigeix, que sembla una cursa d'obstacles.

Cal simplificar els tràmits, augmentar els ajuts, tractar de la mateixa forma els propietaris privats dels habitatges, (i no

S'han d'acabar les puges permanents de les tarifes, finançar l'endeutament i crear una autoritat única del transport. Cal desbloquejar el PIT i satisfer les nombroses reivindicacions.

El metro ha d'arribar a Bon Pastor, Nou Barris i Zona Franca i s'ha de crear el bitllet combinat, per poder viatjar de casa a lafeina al preu d'un sol bitllet.

Tot això és impossible si no hi ha voluntat per part de les administracions, si aquestes no estan disposades a treballar conjuntament i unifiquen les aportacions econòmiques.

Fa molts mesos que s'ingressa l'import de l'aigua, més l'iva, en el compte bancari de la Plataforma Unitària. Han estat molts mesos d'assemblees, negociacions, anades i vingudes, per no aconseguir pràcticament res.

Cal modificar la llei aprovada al Parlament amb els vots de Convergència i Unió i del PSC. El finançament de les obres d'infrastructura s'ha de fer a través dels pressupostos generals i s'han d'eliminar del rebut els impostos que no tenen res a veure amb l'aigua.

parlem d'en Sanahuja precisament) que els que estan a lloguer.

En tres anys, l'Ajuntament i la Generalitat no han estat capaces de posar-se d'acord a l'hora de signar el conveni corresponent que concreti el futur dels habitatges del Patronat Municipal de l'Habitatge, ni a l'hora de decidir el calendari per remodelar els barris.

Tres anys viscuts entre puntals, amb el cric-cric de l'aluminosi Per tornar-se boig.

Per a noies de 15 anys en endavant

| i

LES BESSONES DE SWEET VALLEY VAN A L'ESCOLA SUPERIOR És una col·lecció ™ d'EDITORIAL MOLESTO La trobaràs a la teva Uibreria!

^Jltmn Fabrica

Cal modificar la política de blocs en el preu de l'aigua.

Aquests són els punts de la Plataforma.

El dia després de la manifestació, la Generalitat ha dit que ho discutirà a la sessió de Govern. Cullell ha dit que està disposat a modificar la llei. Si després d'aquestes afirmacions es treballa seriosament i es recullen les nostres reivindicacions, haurem donat un pas de gegant.

El temps ho dirà. I la impressionant manifestació del dia 20 hi té molt a veure.

CURSOS D E PREPARACIÓN AL PARTO Y POST-PARTO

Residència-Casa de pagès Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany.

Sis habitacions amb bany, aigua calenta I calefacció.

Cuina casolana.

Tel. 972-59 46 29

* Preparación por comadrona * Gimnasia en piscina * Masaje infantil R o s e l l ó n , 335-337 E n t l o . 2 a . Tf. 4 5 8 2 6 0 6

la veu del

CARRER

CRÒNICA de

Els barris l'alutninosi

Març de 1994

•La Via Trajana espera la remodelació per viure dignament

^í—^JL

V ICA I I CAJCAI l%Ji \^\JYJ\^l I

I

•

X

C4. ICA

•

••

MARC ANDREU

El barri de la Verneda Baixa, conegut també com a Via Trajana, va ser edificat el 1953 pel Patronato Municipal de la Vivienda. Consta de 19 blocs de plantes baixes i pisos baixos amb un pati interior i places enjardinades al voltant. Com tots els polígons d'habitatges populars que es van fer durant el franquisme, els mals materials utilitzats, la mala construcció i les irregularitats normatives han acabat per deixar el barri en una situació molt precària. Ja el 1982 el Patronat va realitzar una reforma important de tots els edificis, després que durant anys fossin els mateixos veïns qui anessin reparant de forma casolana els desperfectes atribuïts aleshores, genèricament, a deficiències estructurals.

Però el juny de 1990 es va començar a sospitar seriosament de l'existència d'aluminosi. La Setmana Santa d'aquell any es van haverd'apuntalarels primers pisos. Lesprimeres proves, però, no es van fer fins al 1991, i mentrestant l'associació de veïns, alarmada per la mort del Turó de la Peira, va començar a moure's. Finalment, el gener de 1992, es vaconfirmaroficialment l'existència de l'aluminosi.

Després de les anàlisis i valoracions pertinents, les diferents administracions implicades (ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià, i Generalitat) van decidir la remodelació total de la Via Trajana. Tots els informes han fet més aconsellable l'enderroc que no pas la reforma. Això dóna una idea de l'estat en què es troba el barri.

• L'inici de les obres, aviat Actualment, s'espera que les administracions municipals i l'autonòmica signin el conveni que permeti iniciar les obres. De fet, el compromís verbal que han rebut les veïnes i veïns és que la remodelació començarà aquest mateix any. En aquest sentit, Francesc Ventura, responsable

La Verneda Baixa (o Via Trajana), a cavall entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, és un dels barris més afectats per l'aluminosi.

Està previst el seu total enderrocament i substitució per habitatges de nova construcció. Mentrestant, però, veïnes i veïns viuen amb la por al cos i alguns pisos, no tots els que caldria , apuntalats pels bombers.

costar adquirir-la". IVIaría Maria Gloric Glòria Hernàndez, una veïna del bloc 11, té el lavabo apuntalat, i amb prou feines pot asseure's a la tassa del wàter. Per banyera utilitza un gran cossi de plàstic, i dels cinc que són a casa, dos han de dormir al menjador en uns somiers plegables. 34 metres quadrats no donen per gaire.

Davant d'aquesta realitat, la Maria Glòria apel.la a la Constitució i al dret a viure en un habitatge digne: "l'article aquell el tinc gravat a la memòria".

L'Antonia Blànquez, al bloc 5, en canvi, ha decidit prendre's les precarietats amb bon humor i conviure el millor possible amb l'aluminosi. Té el balcó apuntalat per dins, però s'ha pintat els

"Fins que no passi alguna desgràcia no s'espabilaran'

• El barri, que és conscient del d'habitatge de la Generalitat, ha confirmat als veïns que, a més de la partida destinada a Verneda Baixa i al Polvorí en els pressupostos de la Generalitat

El nou barri podria trigar aproximadament uns sis anys en construir-se d'aquest any, s'està intentant aconseguir uns diners extres dels pressupostos generals de l'Estat, cosa que permetria accelerar el procés.

puntals de color verd i hi ha enredat unes heures enfiladisses. "Al mal temps, bona cara", afirma. Però la veritat és que no >éf Í'*Í. , . „ es pot viure tranquil·lament si saps que en qualsevol moment se't pot esfondrar un tros de casa. ;;?l;,,2:aCC,,,..;.·:K.>K-," -%i£...mMP^M..,...::M La Fanny, de l'associació de RAMON GÓMEZ veïns, diu que fins i tot li fa por problema que pateix, exigeix solucions ja sortir al balcó a estendre la roba.

El projecte de remodelació econòmiques acceptables. Cal A la perruqueria del barri, una preveu diferents fases, de ma- tenir en compte que tota la clienta comenta: "La meva mare nera que es podria trigar aproxi- població de la zona és de classe viu sola i cada nit, quan se'n va a madament uns sis anys en cons- treballadora, amb un elevat dormir, té por de despertar-se truir el nou barri. Es començarà percentatge de gent gran i jubila- l'endemà amb el sostre caigut a aixecant dues torres de 14 plan- da que depèn d'unes pensions sobre". Per la seva banda Isabel, tes, una a cada extrem del barri. molt baixes. Enric Lloret, de la perruquera, adverteix indignaAixò permetrà allotjar all í els veïns l'associació de veïns, està da que "fins que no passi alguna dels primers blocs que es convençut que s'aplicaran "les desgràcia, no s'espabilaran" a decideixin enderrocar. Segui- mesures socials més bene- remodelar el barri. dament, es construiran diversos ficioses, d'acord al nivell social I és que el tema és urgent. blocs de nou pisos cadascun del barri".

Ana Pastor, que viu al bloc 4 i té d'esquenes a la via del tren, i els una carnisseria al bloc 7, dos ajuntaments implicats • Banyar-se en un cubell resumeix el sentiment de tots els s'encarregaran d'urbanitzar els I és que la gent s'estima el lloc on veïns i veïnes: "Tothom està molt nous carrers i places. ha viscut tants anys i valora molt il·lusionat amb el projecte de De moment, la preocupació la seva casa, encara que sigui remodelació, perquè ens principal dels veïns i veïnes és petita i pobra. Lloret, que hi viu estimem un barri molt unit que és garantir la seva reubicació al des de 1954, afirma que "el valor com un poble. I volem seguir-hi mateix barri sota unes condicions real està en l'esforç que ens va vivint."

SOLUCIONAMOS SU PROBLEMA SERVICIOS DÍA

SERVICIOS PERMANENTES

Electrodomésticos Caiefacciones Aire acondtcíonado Albahiles Pintores Empapeladores Enmoquetadores Persianeros Carpinteros Tapiceros Carpintería Metàlica Porteros Automàticos Pulidores NO SE COBRAN DESPLAZAMIENTOS

Fontaneros Electricistas Cerrajeros TV y Vídeo Antenistas Cristaleros

T. 322 66 63 TODOS LOS SERVICIOS TODAS LAS HORAS

Bar Restaurante

Bar Restaurante

T\ipí

El Tiberi

Tapas Menú

Variddas econòmica

Extenso surtido en tapas Menú econòmica

Tapineria, 6 Tf. 268 30 04

Paseo Maragall, 87 Tf. 455 28 94

Nueva propiedad: Juan y Raúl

Propiedad: Jesús Robledo

la ffu del

CARRER

Març de 1994

CRÒNICA yy

"Les veïnes som com una família M.A. A la Verneda Baixa les dones són les veritables impulsores de la vida veïnal. Segurament perquè són les que es passen més hores a casa, sovint sense sortir del barri (els homes, els que tenen sort, treballen), les veïnes han creat un clima propi molt singular. De fet, només cal veure qui porta la veu cantant entre les dotze persones integrants del secretariat de l'associació de veïns.

Ja el primer dia que els periodistes del CARRER vam anar al barri, acompanyats per la Fanny i l'Enric Lloret de l'associació, vam poder intuir la importància que en un barri popular amb les característiques de la Via Trajana té el tracte diari i quotidià entre els veïns i veïnes.

Però va ser el segon dia que vam anar-hi, per fer les fotografies, quan realment vam poder comprovar el caliu humà que s'hi respira.

Era un dissabte al matí. Vam entrar al bloc 11, "un dels que estan en pitjor estat", segons els seus ocupants, i de seguida van començar a sortir veïnes al pati interior i per les galeries d'accés comú al primer i segon pis. Tot eren atencions i facilitats pel nostre treball. La presidenta del bloc no hi era, però sí la vicepresidenta i algunes vocals. I

Situació A l'extrem nord del Districte de Sant Martí, està limitat per la Via Trajana i el Passeig de la Verneda. La meitat del barri pertany al terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Superfície 23 hectàrees.

Població 7.500 habitants, la majoria immigrants.

Habitatges 18 blocs de planta baixa més dos pisos i 1 bloc de tres pisos.

A cada bloc, exceptuant el 19, hi ha 36 habitatges de 34 metres quadrats, afectats d'aluminosi.

Tots els pisos són de propietat, exceptuant els del bloc 19, que són de lloguer i pertanyen al Patronat Municipal de l'Habitatge.

Transports Només hi arriba l'autobus 823, però queden relativament propers el metro de La Pau i els autobusos dels carrers Guipúscoa i Santander.

RAMON GÓMEZ

Antònia Blànquez es una veïna original: decora els puntals amb plantes totes les veïnes que calgués.

Cadascuna ens volia mostrar les esquerdes i puntals del seu pis.

Però també, entre totes, ens van demostrar que són conscients que els problemes que pateix el barri requereixen una actuació col·lectiva. Ens van acompanyar pel particular via crucis de l'aluminosi del seu bloc,

assenyalant-nos esquerdes i apuntalaments. Fins i tot, davant d'uns trossos de totxana caiguts al mig del pati que el dia anterior "no hi eren", asseguraven elles, van posar-se a buscar l'origen d'aquells despreniments.

Però no és només enfront dels problemes que es nota la gran família veïnal. La Via Trajana és

d'aquells barris on encara, a l'estiu 0 quan fa sol, les veïnes treuen la cadira al pati i xerren entre elles. "Xafarderia", diran alguns. Potser sí. Però també la supervivència de les relacions humanes. I amb totes les amistats, odis, anècdotes i petits episodis que la convivència veïnal comporta.

Serveis Una cabina telefònica, una farmàcia, un contenidor de reciclatge de paper i dos de vidre. No hi ha bústies de correus. Una guarderia i una escola privada d'EGB. Entitats Associació de veïns. Futbol Club Trajana, club de petanca, casal infantil El Drac, casal de joves, colla de diables i centre social amb llar de jubilats.

Rentar-se les dents

Els gitanos, des d'una altra òptica M.A.

La Via Trajana, com qualsevol barri obrer i en certa mesura marginal de Barcelona, pateix problemes d'inseguretat ciutadana i, especialment, de drogues. En alguns ambients juvenils és conegut com un dels punts on es pot contactar amb el petit tràfic de drogues. Els veïns, com és lògic, són especialment sensibles a aquests temes.

Per alguns ha estat relativament fàcil oblidar la complexitat d'uns problemes que són la conseqüència de desigualtats socials i descarregar la seva indignació sobre els veïns gitanos que hi ha al barri. Des de fa uns cinc anys viuen a la Verneda Baixa unes 25 famílies Qitanes que provenen de les

o

EDICIONS "CRISTIANISME I JUSTÍCIA"

DAVANT UNA DEMOCRÀCIA DE "BAIXA INTENSITAT" La democràcia per construir

antigues barraques de la Perona.

A l'associació de veïns es neguen a parlar de racisme, però el cert és que hi ha recels d'alguns paios envers les dificultats d'adaptació dels nous veïns al barri.

• "Ens saludem com a veïns" Antonio Amaya, un dels gitanos de la Via Trajana, vol fugir, com la mateixa associació de veïns, del sensacionalisme amb el que sovint es tracten aquestes qüestions. Afirma, potser amb més contundència que qualsevol altre veí, que "el barri està molt malament. Les cases cauen, hi ha drogues, algunes baralles, i joves i no tan joves no troben treball."

Arriba, fins i tot, a reclamar la presència de "més policia" per controlar la droga al barri. Però

^ ^

manifesta que les relacions entre paios i gitanos són plenament cordials: "ens saludem normalment com a veïns que som".

Potser el que passa és que la nostra societat vol integrar forçosament dins del món urbà una cultura que es resisteix a desaparèixer. Pepe Amaya, un altre veí, no es vol creure que la remodelació del barri l'obligarà a viure en un pis d'un bloc de 9 o 14 plantes. Si algun veí paio ens manifestava que per a ell "és mitja vida" poder viure en una planta baixa i disposar d'un pati interior", pels gitanos obrir la porta de casa i trobar-se al carrer és gairebé la vida sencera. Una vida que ells, més que d'altres, viuen en comunitat i tampoc no volen perdre.

CURS INTENSIU D'IMATGE I PROTOCOL SOCIAL

INSTITUTO

|/·L_jCri | i \ I A

5 i 6 de març / 7 i 8 de maig

DE IMAGEN V PROTOCOLO SOCIAL P e r a e m p r e s a r i s , e x e c u t i u s d e b a n c a , polítics i ^ quadres de l'Administració, secretàries de direcció, agents comercials, relacions públiques, hostesses, \aiciKKi. nft'usiiii Birceioia advocats, enginyers, etc.

AUTORS: M.Dolors Oller i Seminari de professionals joves de "Cristianisme i Justícia" Rde Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tf, 317 23 38

INFORMACIÓ I RESERVES: Sr. FERRÉS Tf. (93) 454 30 66

Aquesta imatge és l'exemple paradoxal de com l'aluminosi pot afectar la vida quotidiana de les veïnes i veïns que la pateixen.

Com s'ho fan en aquesta casa per rentar-se les dents cada matí?

Segurament la c a p a c i t a t humana per adaptar-se al medi haurà pogut més que el puntal instal·lat pels bombers.

RAMON GÓMEZ

TORREDEMBARRA Primera línea de mar Solo preclo hipoteca, pagos mensuales SIN ENTRADA

ÍGANGA! Apartamentos 2 dormitorios, cocina, comedor, banc y terraza.

Amplísima zona verde con piscina, pista polideportiva-club.

P r e c i o t o t a l : 6.300.000 P t a s .

T e l . 9 3 - 4 1 4 3 8 9 9 / 9 7 7 - 6 4 11 3 4

6

la lew del

CARRER

CRÒNICA

Març de 1994

Laboratori polèmic a la Sagrada Família

El culo de Barcelona Los barrios de Nou Barris Nord se sienten marginados y olvidados CORRESPONSAL

El 19 de febrero en el centro cívico de Ciutat Meridiana se celebro una asamblea convocada por las asociaciones de vecinos de Torre Baró, Vallbona y Ciutat Meridiana. El objetivo de la reunien era aprobar un manifiestocomunicado a la opinión pública.

En los dos folios de los que que consta el documento los barrios manifiestan sentirse "el culo de Barcelona", marginados y dejados de la mano de las administraciones.

Cuatrocientos vecinos y vecinas abarrotaban el salón de actes y dieron unànime apoyo a los diferentes puntos; enorme retraso de los PERIS; la necesidad del METRO; el mantener con mayor fuerza si cabé la "guerra del agua"; aumento considerable de la marginación social, en forma de hambre, fracaso escolar, aumento de! paro por encima de las diferentes medias; cons-

RAMON GÓMEZ

Al I l'mite truir las necesarias viviendas y destinar las que en Vallbona se mueren de risao llanto; la ALUMINOSIS, conocer de manera cierta si afecta y en que grado en Ciutat Meridiana.

Numerosas intervenciones dejaron constància del cabreo general. Tras aprobar el comuni-

cado un centenar de vecinos se fue a cortar la autopista.

"La guerra ha comenzado", decía una vecina del lugar. Ei comunicado aüadía que "si siguen ignoràndonos declararemos "PERSONAS NO GRATAS" a los prebostes de la administración que corresponda".

A B E L MARUNY

Un dels laboratoris d'anàlisis clíniques més importants de la nostra ciutat, el Balagué Center, ha patit dos incendis en dos anys, el 2 d'agost del 1992 i el 3 d'octubre de l'any passat. Paradoxalment han estat en caps de setmana, a les 3 de la matinada i a les 5 de la tarda, quan el laboratori no registrava cap activitat.

Aquest centre, situat al carrer Sardenya 261, entre Aragó i València, té per directorel senyor Antoni Balagué López, cap d'analítica de l'Hospital Clínic.

Després del primer incendi els inquilins, assabentats de paraula del perill que suposa el presumpte despreniment de material radioactiu, van rebre la promesa, no complerta, que contractarien un vigilant i farien instal.lar un sistema de fums per millorar-ne la seguretat. A partir del segon incendi els veïns han demostrat reiteradament la seva indignació penjant llençols als balcons i

exigeixen que el laboratori sigui traslladat a un polígon industrial.

Fan concentracions i tallades de tràfic al carrer València, amb el suport de l'associació de veïns de la Sagrada Família, i durant les dues festes informatives, celebrades el novembre i desembre passats, els afectats han recollit unes dues mil signatures de suport.

La rumorologia del barri apunta la possibilitat que els dos incendis fossin provocats per qüestions econòmiques.

Encara que el Consell de Seguretat Nuclear s'ha defensat dient que no hi ha cap perill de radioactivitat i que l'informe dels bombers del passat mes de gener assenyala que tot és normal, els afectats exigeixen urgentment a les autoritats pertinents.

Ajuntament i Generalitat, que facin les investigacions adients peraclarird'una vegada pertotes aquest greu mal de cap que fa més d'un any i mig que dura.

TENEMOS LA VIVIENDA QUE NECESITAS...

Pisos de 70 m^ desde 9.000.000 de ptas.

interès a partir del 6,5^

Casas unifamiliares a partir de 13.900.000 ptas.

Pisos de 90 m^ útiles desde 11.000.000 de ptas.

Zonas ajardinadas

Viviendas protegidas

Acabades de calidad

jCon plaza de pàrking incluida en el precio!

Entradas desde 500.000 ptas.

...DONDE LA NECESITAS VILANOVA

40 pisos

LLEIDA

44 pisos

SANTA PERPETUA

200 pisos

MARTORELL

64 pisos

MANRESA

24 pisos

TERRASSA

160 pisos

CERDANYOLA

70 pisos (precio tasado)

MANRESA

21 casas

VILADECANS

112 pisos

HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de viviendas protegidas. Nuestra cooperativa sigue fimie en su propósito de construir viviendas de calidad al alcance de todos, constniidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 aüos. Los tres primeres aüos hasta la entrega de las Uaves, el 25% del total en vencimientos mensuales.

El resto, en crédito hipotecario de 15 afios desde un 6,5% de inteiés.

Los hechos avalan a nuestra coopertiva: 550 viviendas constniidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de protección oficial.

PARAMASINFORMACION,LLAMAAL310 0 0 0 0 VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE DE TODOS

Habitatge Entorn

Gestiona:

ini Habitatge Social

Con «I • • p · r t · de

La veu del

CARRER

Març de 1994

Manel Andreu A. V.Poblenou

E

1 Districte de Sant Martí ha encarregat una enquesta per saber què pensen els poblenovins del Poblenou.

Els resultats s'han exposat al centre cívic de Can Felipa i s'han donat a conèixer als mitJ2ms de comimicació. Però aquests resultats, que volen mostrar un balanç positiu de l'actuació municipal, creiem que són incomplets i fàcilment manipulables.

D'entrada hem de seguir reivindicant un estudi global de tot el barri per veure l'impacte que tindran en el seu teixit social els grans canvis urbanístics que s estan produint. Això significa anar més

7

Puig Antich: Ja fa vint anys

Gerard Jacas Escriptor

MHLI er aquelles agitades dates, jo acabava de llegir un conte de l'argentí Rodolfo Walsh, que comença: "Cuando llego ese escuro dia de justícia, el pueblo entero desperto sin ser llamado...". La frase em va semblar tan oportuna aquell 2 de març de 1974 que la vaig transcriure a la contraportada del llibre, afegint-hi el nom de Salvador Puig Antich.

Salvador Puig Antich havia militat en el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) fins a la seva autodissolució,ragost de 1973, en el context d'unes lluites socials massa dòcils i domesticades, a les que ell i el seu grup volien aportar una formula més radical i transformadora, reivindicant les idees i les accions dels herois revolucionaris marginats per la història. Així s'explica que en Salvador estigués imbuït per una mena de mística sobreeixida que el duia a commensurar, per exemple, "els fets de maig de 1937", l'anarquista italià Camillo Berneri, assassinat durant la Guerra Civil Espanyola pels agents de Stalin o les accions alliberadores contra el franquisme dels "maquis" Quico Sabater i Josep Lluís Facerías, autèntics guerrillers urbans.

No és d'estranyar, doncs, que amb aquests pressupòsits la seva lluita contra el capitalisme i l'explotació passés per la lluita armada i l'expropiació, en base a la frase de Proudhon, "La propietat és un furt" i seguint la mateixa línia que el grup alemany Baader-Meinhoff o les Brigades Roges Italianes, barrejat tot plegat, potser amb un cert regust nihilis-

OPINIÓ

Però, la mala fortuna va fer que el 25 de setembre de 1973, junt amb un altre company, fos acorralat per policies de la Brigada político-social en una porteria del carrer Girona i, tot seguit, s'encetà la baralla. En Salvador, amb la cara plena de sang, aconsegueix ferir amb la seva pistola el sub-inspector Anguas Barragàn (al qual li seria concedida, a títol pòstum, la medalla al Mèrit Policial), el tret és replicat per un dels molts policies que participaren en l'ensarronada i Puig Antich, a resultes de la ràfega, perd el coneixement i el sub-inspector cau a terra mort, tocat segurament pels trets dels seus companys.

Malgrat les irregularitats que s'esdevingueren durant el procés, celebrat el mes de gener de 1974, el Consell de Guerra el condemnà a mort. Durant el mes i mig escàs abans no s'acomplís la sentència plogueren al govern de Franco protestes i peticions de clemència d'arreu del món, però no hi havia res a fer, el règim estava decidit a fer un escarment o a acomplir, cerimoniosament, una venjança per l'atemptat a l'almirall Carreró Blanco.

La nit de l'ú de març, Pio Cabanillas, ministre d'informació, confirma la sentència a la premsa i anuncia que Sal> ;.»•• •:-.

-i^l.:»^::!^' vador Puig Antich serà executat l'endemà, de bon matí, al pati de la presó Mo'^tgíf'^^'Aim^iiimiMmítmfjff^M^ del, ocupada materialment perles forces policials. El 2 de març de 1974 esdevingué, ta o de contestació espontània, hereva havia en ell la intenció de matar, el així, un obscur dia de justícia, en què el del "Maig del 68". Això no obstant, Puig guiava només l'afany idealista dels poble sencer despertà sense necessitat que ningú no el cridés.

Antich, mai no havia mort ningú, ni hi llibertadors. ^

»'•..•

Què pensen els poblenovins del Poblenou? enllà del que ens pugui dir l'enquesta esmentada. No volem dir amb això que no s'hagi fet amb criteris de professionalitat, però si tenim en compte una de les conclusions, on s'afirma que "només la meitat dels entrevistats coneixen algun dels projectes urbanístics que es portaran a terme en un futur pròxim al Poblenou", podem dir que les veïnes i veïns no són conscients del que els espera. Qui podrà gaudir tot el que s'ha millorat en el barri, acceptant que això és un fet inqüestionable? El preu dels habitatges és inaccessible pel nivell de vida modest dels que hi vivim, i el teixit

Qui podrà gaudir tot el que s'ha millorat en el barri, acceptant que això és u n fet inqüestionable?

El p r e u dels habitatges és inaccessible pel nivell de vida modest dels que hi vivim. social està amenaçat pels grans centres comercials que sTii construeixen.

D'altra banda, l'enquesta posa de manifest unes problemàtiques que

l'associació de veïns va seguint de prop, tals com les agències de transport, els camions i la seguretat ciutadana. També es dóna com a conclusió que les associacions de veïns són les entitats que més ciutadans aglutinen al seu entorn.

Això contrasta amb el poc cas que se'ns fa des del Districte, encara que, de vegades, per cobrir l'expedient, se'ns convoqui a alguna reunió.

Creiem que a part de consultar els veïns i veïnes sobre el Poblenou, el Districte tgmibé ha d'informar d'allò que es vol fer al barri, perquè una persona sense informació és una persona sense opinió.

CRÒNICA

Març de 1994

EL CUARTO FOSC

Als responsables de la casa Golferichs 34»r . inscripcions:

de

I'l

t r i n « « » « t r

1 al

2 2

d'abril

4» /94

j a z z / r ock/flamenc/música cubana /riimba^de barcelona/ noves teçnolojg[ie$ / tècnica de sonorització.

c u r s o s :

serveis:*<le|i· dio M a n a g e m e n t ^música en viii (JAZZ SI CLUB) * s e g e l l discogràfic (LA COL·LECCIÓ)

TALLER DE M Ú S I C S i P E T I T

TALLER

CENTRES D'ENSENYAMENT DE LA MÚSICA PER A ADULTS I INFANTs REQUESENS.

5

08001 BARCELONA

T.

32y 5 6 67 - FAX 329 72 11

fem , .

Itineraris de música per a famílies

Que pel preu dels rebuts de l'aigua i pel seu gran somriure, també el coneixem per "la reina de los mares". Però el motiu de tenir-lo a règim durant una setmana al cuarto fosc és per la rebuda que va oferir a més de cent dirigents veïnals, sindicalistes i consumidors, que li portaven un document en nom de la Plataforma de l'aigua: va posar mossos d'esquadra tot al voltant de la conselleria al carrer Dr Roux, cadenes amb candaus a la porta principal i la tanca ben custodiada. Tot plegat semblava més una república bananera que un país democràtic. Ai Josep Maria!!!

Dissabtes a partir de les 12.30 h.

/ // (li(I dl

Francisco José Fort

Quin exemple!

((llllh ICS (Ic: |. D n i i k m . l l i . V. l \ / c \ s k \ (.. Siiiiii i R. Sici 1,1

Soeur Marie Kevrouz

Quartet Euridice /•./ (jiidilcl

(Ic C.iirdd

Ohrcsdc: W . \. Mo/.iil. |. ( . 1 ) c l ) l l s s \ i ( ..

The Albion Ensemble /•./ Oiiiiilcl

(Ic

( cniic (

U I H I . I I i(>

l ' . l s s c i ' ' (I

»S-(),S(i:17 l'),ii(cl(

INI()RMAC:i()

\'c)il III. ' I , ; -

i.'iSi

I es i l c : (.. I\c

|. l'.iikc

De qui és la responsabilitat? per què es gestiona un centre cívic tan allunyat del teixit associatiu? Les flamants instal·lacions depenen del districte o de la casa gran? Quants directius i nòmines es paguen?

Sembla que en Nuhez y Navarro, incansable, ha demanat el xalet com a seu de la jove Fundació Barcelonista, encara que certs sectors de la gauche divine del consistori havien ofert l'edifici al PGB (partit de la gent de bar) a qui no va agradar la idea perquè no hi servien alcohol.

Josep Maria Cullell

musica Orquestra de Cambra de Granollers

El rei de les cantonades, el senyor Nuhez... y Navarro la va voler enderrocar. El barri la va defensar i l'Ajuntament la va rehabilitar. Però d'això han passat molts anys i avui... està a punt de morir-se.

Pràcticament no es fa servir. En un any, durant el 1993, només ha cedit sales en deu ocasions: quatre vegades a l'associació de veïns, a qui li dol la situació, i dues ocasions al Consell de Districte, a qui li fa vergonya, o li n'hauria de fer. El servei de bar, que no tenia ni aigua de Vichy -català, ei- va haver de tancar.

..IIN.I . I II, ' 1 .

Fundació "laCaixa"

la

( ..ii\.

El cartell que reproduïm és un bon exemple de com cal tractar la comunicació amb el veïnat. L'ha editat el districte d'Horta-Guinardó.

Poca lletra. Molts espais en blanc.

Disseny modern i agosarat. Com que tot és molt positiu, només li podem criticar que tan sols informa el veïnat quan vol contrarestar les lluites; ara és per la plaça de la Vall d'Hebron, abans va ser el cobriment del II cinturó. Esperem que es repeteixi.

Felicitats.

( O M l N K \l

LOML M< MM)

La veu del

CARRER

Març de 1994

DOSSIER

9

Joventut: vells problemes, nous valors El panorama general que presenta la Joventut dels anys noranta no és gaire entusiasmador. Tret d'alguns exemples de mobilitzacions puntuals, com per exemple les estudiantils contra les taxes universitàries, la joventut manté posicions egoistes en un món que, paradoxalment, els ret culte, i per

altra, els abandona a la sort i no garanteix la seva integració social, especialment mitjançant el treball.

Paral·lelament a aquesta joventut "estandaritzada", creix una altra que es mou, que pren iniciatives i que es planteja el seu rol. Una joventut que cerca valors, i que els troba

individualmente o en grup. Tres articles de tres especialistes Jaume P. Sayrach, Jordi VilaAbadal i Carles Feixa- i una CARRER fer-se una idea de per on van aquests trets dels que parlem.

DOSSIER Ser, no ser: és aquesta la qüestió?

Jaume P. Sayrach

9

a jove amiga Núria Varela A la societat sempre hi ha hagut gent que contava que el primer contacte ha posat la seva preocupació principal en amb la universitat li va produir el diner, perquè sempre hi han hagut un desengany. "Tothom està preocupat persones que han viscut preocupades pel currículum, per treure notes, per primordialment per elles mateixes, si no situar-se", deia. Havia idealitzat la exclusivament. Però existia una ètica universitat i, imagino, en no percebre-hi generalitzada i una ideologia que un ambient de preocupació intel·lectual, obligava a disfressar l'egoisme, no com d'inquietuds socials, d'obertura d'esperit, ara, que la televisió i les revistes del cor se n'enduia u n a decepció. Els presenten els triomfadors a la veneració universitaris no són una excepció d'allò del públic com si fossin herois, quan que és la societat. Pertanyen a una època l'únic que han fet és tenir molts diners i mancada d'ideologies, en la qual sembla protagonitzar escàndols sonats, enmig que no hi hagi lloc per als grans ideals. d'una vida luxosa. tS'està suplantant l'humanisme clàssic Seria i n t e r e s s a n t saber què per una filosofia que obHda la persona contestarien els joves a la pregunta de h u m a n a ? La cultura clàssica es quin ideal tenen. Quan en parlo amb caracteritzava per l'estima que tenia per persones grans, amb pares d'alguns l'home. Màximes com "coneix-te tu d'aquests joves, la resposta no és massa mateix" o "l'home és la mesura de totes satisfactòria. Et diuen que hi ha molt les coses" sintetitzaven un model al qual jove egoista, que només pensa en ell. Que la gent lliure procurava acomodar-se. u n a de les preocupacions més Del corrent cristià havia rebut el sentit accentuades és la de passar-s'ho bé. I que de transcendència, que una frase de cara al futur allò que cerquen és evangèlica resumeix molt bé: "De què li trobar un bon lloc i fer diners. No crec que servirà a l'home guanyar el món sencer els nois i noies s'apartessin massa si ell es perd"? d'aquesta diagnosi. Només que, molt Quan William Shakespeare posa en problablement, afegirien que amb llavis de Hamlet la celebèrrima qüestió l'exemple que els ha donat la societat "ser o no ser", interpel·la la humanitat a actual, no es podia esperar gaire res més.

Ens atreviríem a proposar un model partir de la filosofia humanista que es vivia a Europa. La qüestió important no prou ric i prou atractiu perquè els joves és enraonar, ni tan sols pensar, ni molt s'hi sentissin interessats?

D'entrada vull dir una vegada més menys posseir i triomfar, sinó ser.

Quina audiència tindria avui, entre que no estic d'acord amb aquella gent els joves, la qüestió hamletiana, quan el que opina que els joves d'avui no són com model que es proposa constantment a la els d'abans. Per a mi eljove essencialment joventut és el dels VIPS, el dels homes sempre és el mateix.

Avui, com ahir i com fa mil anys, té que triomfen, el dels personatges que fan molts diners i es donen una vida de cine? una capacitat infinita d'apassionar-se Quan jo era petit el diner ja ocupava per les empreses elevades i generoses. un primer lloc en els hites parades de la Amb això comparteixo l'optimisme de societat. Recordo que em preguntaven Baden Powel, el fundador de l'escultisme, què voldria ser quan fos gran, però en que deia que en un jove s'amaga un gran realitat la pregunta volia significar de home, que el que cal és arribar a descobrirquè volia treballar, quina carrera faria ne el ressort que du amagat al cor, per "per guanyar-me la vida", i eren molt activar la seva capacitat d'entusiasme.

N'he parlat amb l'amic Xavier Luís lluny d'interessar-se per com volia ser jo.

Diuen que hi ha molt jove egoista FOTO; P.M.

que té 25 anys i estudia Filosofia a la Universitat de Barcelona. No és lluny de l'idealisme humanista del que he fet referència al començament del meu escrit, quan diu: "Ser home de debò és ser un mateix, ser responsable, ser capaç de donar raó de perquè hom fa el que fa".

Seran capaços els joves de posar-se com objectiu primer el seu creixement personal? Penso en les infinites riqueses del coneixement h u m à , en les possibilitats il·limitades de gaudir, de

sentir, d'experimentar, de conèixer gent, de crear... La xada, al seu davant, és com un llarg viatge. Si el fan amb l'ànima abocada als ulls i des del més profund del seu cor, en tornaran enormement enriquits.

Com no evocar la lletra magnífica de Lluís Llach que fa: "lluny, més lluny, molt més lluny?". La gran qüestió que es presenta al jove d'avui, a la joventut de tots els temps, és fer aflorar al màxim les capacitats que porta dintre seu.

19

tM n'H íffl

DOSSIER

CARRER

Març de 1994

Perquè ja hem dit que "lestandarització és com una mena "d'indiferència militant" que ridiculitza i desaprova les actituds de responsabilització i "desestandarització" que gosen prendre els joves no conformistes.

Aquests joves, doncs, han de lluitar contra l'ambient general de la societat i el de la "joventut estàndai'd" en particular. Per tant, hem de dir que els joves que avui dia tenen "inquietuds" i que resisteixen el con'ent arrossegador de l"'estandarització", es troben amb una situació molt incòmoda. I és que viuen en una mena de clandestinitat de facto, pequè d'una banda els mitjans de comunicació els ignoren quasi totalment, i a\aii ja se sap que, per l'opinió pública, allò que no s u r t als mitjans de comim.icació no existeix. I d'altra banda, l'ambient juvenil generalitzat, el que tendeix a l'estandarítzació i que domina psicològicament en el món jove, els desaprova i procura neutralitzar-los amb un cert menyspreu, que fa notar de diverses formes. En can\'i, teòricament no estan en situació de clandestinitat, perquè \'i\T.m en una suposada llibertat d'expressió total (encara que a la pràcti ca sabem que no és així perquè, de fet, no \'i\'im en una democràcia, sinó en una plutocràcia i sotmesos a les forces tàctiques econòmiques, administratives, Els estudiants han posat en dubte l'actual sistema educatiu dels mitjans de comunicació e t c ) .

FOTO; P.M. Aquesta aparent llibertat total lleva, als que es troben en situació de clandestí nitat o semiclandestinitat real, l'estimulació psicològica que dóna la consciència de lluitar clandestinament per una causa justa. A més, com que so\'int no compten amb l'emparament d'una ideologia massivament i incontestadament acceptada, sinó que cada u ha d'anar construint a poc a poc les seves conviccions, els manca la seguretat interior Jordi Vila-Abadal que donen les actituds dogmàtiques, i el seu enfrontament amb el defora es fa més difícil. És a dir, queels joves inconformistes d'ara es troben amb el desavan^ ^ ^ ^ i bé el panorama general que el seu protagonisme, es comencin a veure "meravellós" que diuen que tenim, i a tatge de ser relativament pocs, i el que és w w ^ P presenta la joventut dels anys re vitalitzades amb Tentrada de gentj ove. proposar la transformació de la societat. pitjor, faltats "d'ambient", La seva situa^ ^ ^ ^ noranta no és gaire entusiasAquest fet és veiificable en moviments Aquestes veus creixen en intensitat i ció recorda força la dels joves amb inquiemador, que apunta cap a una "joventut de tota mena: en alguns de formació en el extensió i van creant progressivament tuds d'abans dels anys seixanta, que estàndard", i que això és degut que la lleure, tipus escoltisme o esplais; en altres un estat d'opinió favorable a la necessitat s'ha\'ien d'enfrontar també amb el clima nostra societat en general tampoc no ho de cultura popular com castellers, d'un canvi, psicològic generalitzat que creaven els és gaire, d'entusiasmadora, també tenim geganters, diables,etc.;tambéen diverses Aquest canvi, si ve, haurà de ser joves que aleshores en deien del "monla sort de poder dir que al si d'aquesta formes de voluntariat social que captiven forçosament humanitzador, i si no, val tón". Però, ni aquest clima era tan sociolòjoventut es poden descobrir signes molt la dedicació altruista de molta gent jove. més que no vingui. Es a dir, que sigui gicamentipsicològicament imposant com positius. Alguns dels quals serien indici Igualment en alguns moviments quina sigui la seva forma, el seu contingut el que creen ara els de "l'estandarització" dels aspectes positius de la mutació sòcio- cristians de joventut. També en aquells tomarà a ser el de la llibertat, la igualtat ni els no conformistes es trobaven tan cultural de què parlem. camps polítics on s'ofereix una identitat i la fraternitat. A les quals sens dubte desemparats d'un ambi ent ideològic; ans més clara, com és el nacionalista- avui s'afegirà una altra aspiració: la del al contrari, el seu ambient ideològic, fins Avui dia són força els que, moguts pel independentista, hi ha un creixement respecte a la natura. Doncs bé, sabem i totquan era realmentclandestí, donava desig de comunicació i desconfiant de les notable de vitalitat juvenil. que ara ja aquestes quatre aspiracions molta seguretat psicològica als que en organitzacions ja establertes o no interí oritzant-ne els seus continguts, En el terreny musical, tan important són fortament sentides per un bon nom- participaven. s'agrupen espontàniament i informal- avui dia per als joves, entre altres coses bre de joves, i això és esperançador.

Tot això fa més meritòria l'actitud ment en petits grups d'actuacions perquè també els ofereix un element Unes intjuietuds dels joves inquiets d'ara, tot i que de diverses. (Alguns d'ells prenen actituds d'identitat, no solament hi comença a "^semiclandestines " vegades no té gi'ans pretensions, sinó força al marge de la societat, de caràcter haver signes de vitalitat juvenil, sinó més o menys àcrata, com és el cas dels fins i tot comença a haver-hi veritables Els joves que senten aquestes quatre que, com hem dit, es limita a actuar en squaters o "ocupes" i similars). consecucions. I tractant-se d'aquest aspiracions no compten encara amb conseqüència dins del petit o gi'os camp Naturalment aquests valors que terreny no podem deixar de fer menció grans perspectives on poder donar ales a on es troba. I són ells els que constitueixen descobreixen són, si més no, les despulles de la importància notable que té el rock les seves il·lusions i actuacions, perquè l'esperança de la nostra joventut: són els restants del naufragi sociològic de les català. Per moltes raons, però una d'elles ja hem dit que la societat encara no que preparen el camí del canvi que ideologies. Valors que ara, però, són vis- és que ajuda els joves a interíoritzar ta n'ofereix gaires. Però, en canvi, són joves desitgem. que acostumen a estar molt disposats a Amb tot, aquestes primaveres es tos amb ulls nous i alliberats de les su- llengua. serfidels asi mateixosi aferla seva feina malmetran abans de ser estius, si en la perestructures en què els havien empreen el lloc de petit o gran ressò on es societat no s'obren prou escletxes que sonats les ideologies ètico-culturals. Els La Joventut de la mutació i troben, mentre no apareguin perspectives permetin albirar la llum d'un nou model nous valors que descobreixen els joves, el canvi. doncs, no són nous, però sí purificats del Més amunt hem dit que el panorama socials de més alta volada. I aquesta social. Per això ens il·lusionen els petits magma de les estructures velles. juvenil en general no és entusiasmant seva actitud, a més de ser realista i signes de desig de canvi que a poc a poc Això tamhé fa que algunes organitza- perquè tampoc no ho és el de tota la demostrar maduresa, és especialment van apareixent arreu i en ells fundem les cions tradicionals, que són capaces de societat, però actualment al si de la nostra meritòria perquè l'han de mantenir nostres esperances. flexibihtat i saben desprendre's de vells societat comencen a sentir-se noves veus lluitant contra tot aquell ambient Jordi Vila-Abadal acaba de publicar el llibre encarcaraments i, sobretot, saben comu- (n'hi ha que mai no han cEillat) que tor- "d'estandarització" en què està "La Joventut: entre l'encant i el desencant" nicar amb els joves de tu a tu i admetre nen a posar en dubte el sistema tan submergida la majoria de joventut. (Edicions Pleniluni)

Signes d'esperança en la joventut catalana

CARRER

Març d e 1994

DOSSIER

11

La joventut en la societat industrial Carles F e i x a

O

I jove va ser inventat ai mateix temps que la m à q u i n a de v a p o r .

El principal i n v e n t o r de la màquina de vapor fou Watt, el 1765; el del jove fou Rousseau, el 1762. D e s p r é s d ' i n v e n t a r l'adolescent, la societat va haver de fer front a dos importants problemes; com i on acomodarlo en l'estructura social i com ajustar el seu comportament a les noraies vigents. D u r a n t d u e s centúries, la societat anglesa va haver de resoldre el problema de definir i clarificar el concepte de precocitat.

Amb tot, no s'ha d'identificar el naixement de lajoventut a m b u n a d a t a precisa ni confondre'l amb el sorgiment de teories sobre aquest període de la vnda.

Com a grup social consistent i diferenciat deia infantesa, difós entre les diverses classes, no apareix fins a finals de segle XIX i principis de segle XX, a cavall de diversos processos de can\T en el si de l'economia (abolició del treball infantil), la família (concentració de la unitat domèstica e n t o m de la cura dels fills I i l'educació (generalització de l'escolarització secundària).

E n el cas dels barons, hi h a una altra institució fonamental que determina la universalització de lajoventut: el servei milit a r obligatori, que des de la Re volució Francesa es va institucionalitzant en les societats europees al llarg del segle XIX fa VEstat espanyol el 1870). La mili suposa la segregació de tota u n a classe d'edat d u r a n t un temps relativament llarg. La convivència continuada entre el grupd'igualsfalsquals s'anomena "mossos" = joves), l'allunyam e n t de la família i l'argot característic, els rituals i les cerimònies que l'acompanyen (com les festes de quintos i apol.lònies), suposen una confirmació t a n t de la condició social com de la imatge cultural de la joventut. Anar al soldat suposa "fer-se homes". I el retorn coincideix, per als barons i per a les seves coetànies que h a n de guardar-ne l'absència, ambel trànsit a l'adultesa. Trànsit que es torna a marcar a m b cerimònies de pas que s'integren en el cicle anual de les comimitats rurals.

'Soys ivill be boys" El descobriment de l'adolescència es va produir en les dècades que van de 1870 a 1900 i pot resumir-se amb la

sentència boys will be boys fels nois h a n de ser nois), difosa entre educadors i pares. Aquest descobriment finiit de l'extensió de l'educació secundàiia, es limit à en un principi a la burgesia.

No és fins a la primera meitat del segle XX que l'adolescència es democratitza. Les primeres teories psicològiques i sociològiques sobre lajoventut ser\'eixen per justificar tota u n a sèrie de lleis que, a m b l'argument de protegir els joves, en realitat retallen la seva independència.

Escoles i internats, presons i tribunals per a menors, serveis d'ocupació i benestar, tot això formava part del reconeixement social d'un únic estatus a aquells que j a no eren nens però que e n c a r a no e r e n p l e n a m e n t a d u l t s . R e c o n e i x e m e n t no mancat d'ambigüitat: si per un cantó se saludava el caràcter natm-al del nou estatus, com a preparació a la vida d'adult, per l ' a l t r e s e ' n s u b r a t l l a v a el caràcter crític i conflictiu.

Reneix l a i m a t g e del j o v e i n c o r f o m i i s t a La "culturaJuvenil" El culte a la j oventut, del qual cap societat occidental del segle XX no h a escapat, va ser el prim e r r e s u l t a t d'aquest procés històric. Després de les guen-es mundials (que van inteiTompre momentàniament aquest procés en forçar la ràpida maduració dels joves), en el període de postgueiTa es generahtza el model de l'adolescència. En un context econòmic de plenaocupació. amb una capacitat adquisitiva creixent per p a r t delsjoves, a m b la difusió dels m i t j a n s de comunicació de masses i de la s o c i e t a t de c o n s u m , a m b l'escolarització m a s s i v a i el naixement del teenage market, neix la noció de "cultura juvenil" com a categoria autònoma i interctassista, comença a tenir èxit el culte a la j o v e n t u t i aquesta es converteix en l'edat de moda. Però al mateix temps reneix la imatge del jove inconformista i del "rebel sense cau-

FOTO: P.M.

sa". La reacció social no deixava de ser ambivalent: per u n a band a es promocionava el consum, la moda jove, el "que g r a n és ser jove", i. per l'altra, es condemnava la violència i indignitat moral deies subculturesjuvenils espectaculars que estaven apareixent, primer les bandes juvenils de classe obrera í teddy boys, mods, rockers, blousson noirsj i més tard els moviments j uvenils de classe mitj ana (moviment estudiant, beats, freaks, ecologistes, gays, feministes, etc).

La 'i^ostadolescència" D'entre les transformacions que les daiTeres dècades h a n suposaten la condició delsjoves, convé subratllar-ne dues. E n primer lloc, lajoventut h a deixat de ser un e s t a t u s p r i o r i t à r i a m e n t masculí per afectar cada cop més el segment femem' d'un grup deteiTninat. Això s'ha traduït en les imatges culturals

de lajoventut, que progressivament s'han "feminitzat" (el movim e n t h i p p y r e p r e s e n t a , en aquest sentit, u n a i-uptura fonamental). E n segon lloc, la joventut h a deixat de ser només un estatus de "transició" per convertir-se en un nou peiiode de la vida, la dxu"ada de la qual és cada cop més llarga, fins al p u n t que alguns autors parlen de la "postadolescència" com a nova fase de vida.

S o m a v u i t e s t i m o n i s del sorgiment massiu d'un període de la vida no reconegut amb

Costa Brava

ESTARTIT

Re/idenciol Ar|$Iiairit •-.^tS·^^iS

B^ï.^.

CAM a CAM

^

o

0-03

LES PDHEI

llibreria

Rosselló, 260'Tel. 457 74 74 08037 BARCELONA

Extret del llibre del m ateix a utor "La joventut com a metàfora'', Secretaria General de ta Joventut. 1993.

CASAS CERCA DE LA PLAYA, de2y3úomiorios, con garage, jardin privació, zona comunitària verde y piscina. Acabados de lujo.

Precio totai: 10.500.000.

Entrada a convenir. Hipoteca 6.700.000.

iiii kkk' S'H 2 ^

anterioritat: una etapa que sorgeix entre l'adolescència i la vida adulta... Així com el fet de fer possible u n a etapa més llarga d'adolescència a un nombre més gi*an de nens fou una consecució de la societat industrial, així també l'etapa postadolescent de lajoventutestàcomençantaser possible gràcies a la societat postindustrial.

Í0^.

Iníoraiadón, venia v alquilcr; <; '

^'c'^:"

Avda liV li Pljlírs 2''"'^u^^ Irbaniiai-iMn LESTARTIT OESTB^_. --i-.-JiJSaBi Aparwii^ ío Cotreos 168 5 í ^ M ITIIW - LEFIAKTITiCimu) EMÍMB M I977Í 75 97 31 I9Í1 Jll 3t 99 ' ^ ^

l'€STIIRTiT APARTAMENTOS 1'- UNEA DE MAR, gran zona verde comun/íar/a con piscina.

Totaimente amueblados.

Precio iotal : 3.800.000, entrada a convenir. Hipoteca 35.360rptas/mes.

I.a veu

del

CARRER

DOSSIER

Març de 1994

Jaume Funes, psicòleg

'Es més fàcil traspassar doctrina que valors'' MARTA PLUJA

— Quins són els valors que hem renunciat a traspassar als joves?

— Jo diria que, més que renunciar a traspassar determinats valors, hem renunciat a traspassar valors. Hem renunciat a una actitud bàsica, que és que una persona adulta, vulgui o no vulgui, és educador de la gent adolescent i jove, en el sentit que està influint i que condicionarà el seu camí cap a la vida adulta. No és el mateix no tenir al costat cap adult mentre fa el recorregut cap a la vida adulta, que tenir al costat adults més o menys coherents, com a persones. Hem fet una mena de campana de vidre segons la qual els joves van per un camí i nosaltres per un altre, la connexió que a vegades sorgeix és la de la rivalitat o la de l'enfrontament. També és cert que nosaltres hem estat educats en sistemes on d'alguna manera un valor connectava amb l'altre i hi havia una mena d'explicació total de la vida i de l'existència. Nosaltres, dins les nostres pròpies revolucions ens hem carregat això que se'n diu cosmovisió. Difícilment avui en dia podem acceptar que hi hagi una única explicació de tot. Per tant, no ens parem a pensar quins valors hem de traspassar, sinó que, potser, ja renunciem a la pròpia actitud de traspassarlos.

PERFIL

Un "coco" entre joves • Jaume Funes i Artiaga és psicòleg, educador i periodista. Des del 1974 ha treballat professionalment en l'atenció social, la renovació pedagògica, la protecció de menors i en la problemàtica generada pel món de les drogues. És autor o co-autor, entre d'altres, dels llibres "Psicologia del pre-adolescent" (1981) i "Incorporarse ala Sociedad" (1989). A l'actualitat treballa com a professional lliure en diferents tasques pedagògiques i d'investigació. normes, per d e t e r m i n a t s criteris. Per tant, una conducta ètica és la de la persona que accepta que hi ha criteris, raons, idees, que han de regular la seva vida i la seva relació amb els altres. Valors, diríem, que serien les peces o punts de referència que serveixen per a organitzar aquesta conducta ètica.

socialització de la joventut?

— Jo mateix he escrit com una p a r t molt important de la identitat dels joves, avui en dia, es conforma per una profunda influència dels mitjans de comunicació, sobretot per la ràdio, la televisió i el vídeo. Jo tendeixo més a pensar que el que fan és trivialitzar determinades maneres de viure, ajudar a la seva extensió.

RAMON GÓMEZ

El psicòleg Jaume Funes

— Com és que a v e g a d e s aquests comportaments en el món de l'oci passen per l'autodestrucció?

— P o d e m afirmar que la — El que fan és extremar les societat on vivim és molt poc — Les institucions educati- contradiccions. Si un jove ves fan el paper d'educado- segueix una d'aquestes rutes del ètica?

— Molt poc ètica. La meva res o només d'informadores? bacalao i per aguantar la marxa afirmació es basa en la creixent — Actualment, en la nostra del divendres al diumenge ha de societat occidental, la informació començar a beure molt ràpiens arriba per altres mitjans dament i molt i s'ha de prendre 'Potser avui en que no són l'escola o que no és un estimulant per,després, sedia ja directament la família, i no hi guir bebent, i així concentra una ha comparació amb aquesta gran quantitat d'experiències i renunciem a la informació i la que pot donar de vivències, vist des de fora, pròpia actitud l'escola. No està clar que la sembla que manté una activitat li demani a l'escola que autodestructiva. Ningú beu per de traspassar els societat sigui un integrador, però tampoc a desti-uir-se, ningú es posa en valors" està clar que els professors un cotxe a dos-cents per hora vulguin exercir d'educadors. El tendència a penalitzar la vida paper de la família és Cal que en quotidiana. Qualsevol contra- contradictori. Probablement, dicció derivada de la falta d'ètica però, continua essent un espai aquesta activitat — I q u i n p a p e r hi té la es transforma en un intent de d'un cert refugi tàcit. Però els d'oci musical es col·locar qualsevol transgressió pares no està clar que vulguin religió? aquest paper — Tinc la impressió que s'han en el codi penal. Aquesta societat a s s u m i r reforcin els fet dos móns, un explicat reli- simplísticament anomenada in- d'educadors. aspectes giosament i un altre explicat dividualista, és una contradicció. laicament. Això jo crec que no és No ho seria si fos una societat — I en el temps d'oci, com és convivencials possible i que, per tant, l'equi- individual, en el sentit de defen- q u e t r i o m f e n a q u e s t e s valència de no tenir explicacions sa de l'individu en contra de les m o d e s que van des dels religioses és la suma de petites institucions, en contra de la vídeojocs fins al bacalao ? per a destruir-se, per tant, més explicacions. Hem de retornar pressió social que el converteix — Avui en dia n'hi ha una gran que conductes destructores són cap a móns religiosos? Jo crec en un número, en una persona indústria i s'acaben ajuntant conductes extremistes. que això és un parany, que no té sense cap identitat. Aquesta interessos de les grans econocap sentit. Si hi havia una raó lluita perla individualització,era mies de l'oci amb una gran — Aquest tipus de conducta per a criticar les religions, si hi positiva, però això no és la quantitat de persones amb molt en el món de l'oci fomenta havia una raó per a ser agnòstics societat de l'individu que és per- de temps disponible. Si a sobre més la individualitat? o a t e u s , aquestes raons sona i és coherent, és la societat li sumes el tercer eix,que és que — Elsjoves continuen dient que continuen essent vàlides. És més de l'individu per sobre de tot, i vivim en una societat on hi ha la l'amistat és molt important per íacil traspassar doctrina que per tant, accepta poc que hi hagi lluita de la persona per aconse- a ells. Però cal saber de quina regles. Es molt curiós com s'ha guir més oci, es crea una melé en manera entenen ells l'amistat. valors. passat de cercar el hé comú a la que no se sap ben bé què és No està gens clar que tenir un condició juvenil, imposició grup de col.legues sigui tenir — Com defineixes valors i cercar l'interès comú . econòmica o simplement agu- un grup d'amics. La gent fa ètica?

— Per a mi ètica fa referència a — Quin paper hi juguen els dització a l'extrem del que són activitats en grup, però en el si la vida regida per determinades mass media e n a q u e s t a contradiccions del món actual. d'aquests grups, en l'oci no es

dóna un espai per a la relació més enllà de la superficialitat, i no només perquè la pròpia estructura no la doni, sinó perquè tampoc no es busca. Hi ha una certa comunicació no verbal, que ja és prou positiu. Cal que en aquesta activitat d'oci musical es reforcin els aspectes convivencials. El gran problema són els que només tenen aquest oci o no tenen ni aquest.

— Creus que està augmentant el nivell d'associacionisme entre els joves?

— L'associacionisme formal no a u g m e n t a , però l'associacionisme informal sí que ha crescut. Pot ser una mena de consol o pot ser real. El jove no es farà voluntari, però sí per a coses puntuals. Això és el que les nostres institucions no volen o no saben fer. Els joves són associables, però no són susceptibles d'incorporar-se a iniciatives formals o institucionalitzades.

— De quina manera podríem reforçar el t r a s p à s d e l s valors dels adults als joves?

— Sense la intenció de voler fer adoctrinament, seria bo que els educadors traspassessin el valor de la coherència com a persones. Val la pena tenir una actitud militant, participativa i més tolerant, però sobretot s'ha d'ensenyar a seleccionar la informació dels mitjans de comunicació, tot i que jo no sóc pas partidari de la censura ni la de prohibició. S'ha de definir el que no vols per així destriar el que vols de veritat.

La veu del

CARRER

Març de 199

REPORTATGE

Volen els barcelonins que es reconstrueixi el Liceu?

LLUÍS SIERRA

Hom ignora si alguna administració ha encarregat a serveis propis 0 aliens un sondeig d'opinió entre els barcelonins pel cas del Liceu. Un regidor amb càrrec executiu comentava, dies després del gran incendi del gran teatre, que no gosarien fer una enquesta així i que, en tot cas, els resultats no es farien públics.

Volen els barcelonins que es reconstrueixi el Liceu? Segurament ho vol la immensa majoria.

I d'aquesta, ben segur que la major part entén que el millor lloc és la Rambla.

Però senten els barcelonins la reconstrucció del Liceu com a prioritària per sobre d'altres mancances de la ciutat? Aquí, segurament, la possible enquesta d'opinió espantaria les institucions. I cal fer fora tots els veïns de l'illa del Liceu? La resposta no espantaria perquè "com s'ha recordat fa uns dies" en aquesta ciutat ningú (cap administració, s'entén) no s'espanta per les expropiacions.

• Unanimitat institucional No hi ha unanimitat institucional semblant per altres coses: per resoldre el problema del dèficit del transport públic, perexemple.

No hi ha celeritat institucional semblant davant l'aluminosi.

L'incendi del Liceu va ser fortuït. Acceptem-ho, encara que el Gran Teatre tenia moltes condicions per fer que un incident normal (guspires en un treball de soldadura) degenerés en un gran foc. Informes recents, de tècnics

• "Quan vam passar per la platea ja vam veure com queien unes espurnes: eren dels treballadors que arreglaven alguna cosa de l'escenari (Joan Gonzàlez, estudiant del col·legi Mireia).

• "Mentre feien els treballs de soldadura, hi havien diversos empleats amb mànegues i extintors" (Josep Caminal, directordel Gran Teatre del Liceu).

• "La mànega tan sols arribava fins a la meitat de la platea i quan la connectaven, únicament aconseguia uns cinc metres de sortida d'aigua" (Luis Miguel Martín, treballador del Liceu).

• "No es pot dir que el teatre no tingués les condicions exigibles de seguretat, que fixen tant els bombers com altres instàncies de l'administració" (Josep Caminal, director del Gran Teatre del Liceu).

• "El teatre no compleix la normativa espanyola en matèria de seguretat, ni l'ordenança municipal contra incendis" (Juan Carlos López, cap de bombers de Barcelona).

• Què és prioritari?

A l'allau d'informacions i opinions que des del desgraciat 31 de gener s'han fet, s'ha com-parat la necessitat de reconstruir el Gran Teatre amb altres: arreglar els pisos amb aluminosi (o fer-ne de nous per als afectats). El mateix bisbe va demanar seny per tal de veure que hi ha necessitats (la pobresa, les bosses de marginació al mateix barri del Liceu) més urgents.

S'ha replicat que el Liceu dóna un prestigi internacional a Barcelona que no s'ha de perdre, per què també significa una atracció de caire econòmic. Cert, com també ho és que l'aluminosi ha tret prestigi a Barcelona.

Per molts milions que es recullin en donatius de bancs o de modestos afeccionats a l'òpera, la reconstrucció s'haurà de fer amb diner públic, això és la cosa més clara.

Foc a la llengua

S ",

ííffcXil

L^l i'-i'O-, ÍKl

Wh

"S^^ ui

• "El Liceu se'ls ha cremat a les mans, a les administracions" (Enrique Lacalle, president del Grup Popular).

• "No hem de discutir qui és el responsable (de l'incendi). La història ho dirà (Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona).

Ball de Carnaval al Liceu i de la pròpia direcció del Liceu ho advertien i fins i tot es plantejava no fa gaires mesos la clausura del teatre si no es reformava. El foc arribà abans que el tancament o la reforma.

Cal tanta pressa en el cas del Liceu? Imaginem que el recurs contenciós-administratiu contra el Pla del Liceu dóna la raó als recorrents d'ací a un o dos anys, amb la gent ja desnonada.

• Qüestions pendents Hi ha qui es pregunta allò de "a qui beneficia?" A tota la ciutat, és clar. Com és clar que perjudica les dotzenes de veïns afectats, de fa anys, pel Pla del Liceu que, encara que en el seu plantejament de "mínims" preveu el desallotjament per indemnització pactada o per expropiació, de bona part d'aquests veïns. Un

pla que, cal recordar-ho, està encara pendent d'un recurs contenciós-administratiu. Caldria prudència en parlar dels projectes "emblemàtics": Primera perquè encara s'ha de resoldre la qüestió de la propietat. Segona, perquè encara es poden derivar responsabilitats. Tercera, perquè hi ha un recurs pendent. Quarta, perquè encara que les administracions prometen el diner, mentre no es posi en un pressupost 0 un crèdit extraordinari, no hi ha diner públic que valgui.

Quinta, perquè les dificultats per expropiar són moltes, si la cosa s'embolica amb més recursos.

En tot cas, i els responsables del Liceu ho saben, ei camí més "fàcil" seria negociar amb els veïns i acabar pagant més.

Va haver-hi unanimitat institucional pertal de "molt ràpidament"

posar-se d'acord en una cosa: la reconstrució del Liceu al mateix lloc exigeix que els veïns i comerciants marxin. Hom parlà, quan encara havia brases a la platea "d'expropiacions forçoses". Com també es parlà de "propietat pública" del nou teatre.

• Expropiar el Liceu Però es parla menys (alguns ho feren, però amb la boca petita) "d'expropiarel Liceu", d'expropiar els actuals titulars de la propietat, en general hereus d'una burgesia il·lustrada que construí i reconstruí el Liceu, però incapaços de mantenir-ho amb una bona programació sinó és amb "l'ajuda" dels darrers anys de milers de milions de pessetes, de l'administració pública.

Com que és diner públic, s'ha de ser prudent.

• "El que no vull és sumarme al pacte que teniu amb els socialistes de tapar el tema del Liceu i tapar-vos les vergonyes" (Enrique Lacalle, president del Grup Popular a Artur Mas, de CiU).

14

La reu del

REPORTATGE

Foc a la llengua • "Em sento tan afectat per aquestapenatan gran, que he hagut de ficar-me al llit (Joan Magriríà, ballarí nonagenari).

• "És una catàstrofe menys important que l'enfonsament de la SEAT (Albert Boadella, còmic).

• "La força d'una societat es demostra quan es donen respostes a fets com els que acabem de veure" (Narcís Serra, vice-president del Govern).

• "Els catalans sabran aixecar-lo de nou" (Reina Sofia).

• "Si cal fer-lo ala Rambla, que sigui de pressa, abans que es refredin els ànims" (Jaume Duro, president de la Unió Internacional d'Arquitectes) • "És lamentable que la solidaridat que ha despertat el Liceu no la despertin altres problemes socials que suposen un sofriment continu per a moltes persones" (Ricard Maria Carles, arquebisbe de Barcelona).

• "Si des de Catalunya es diualgunacosad'Espanya, posem-nos a tremolar perquè vol dir que els contribuents haurem de pagar" (Amando de Miguel, sociòleg).

• "La reforma del Liceu costarà pocs diners als espanyols" (Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona).

• "Assumeixo la responsabilitat i dimitiré si el jutge dictamina que va haver-hi negligència" (Josep Caminal, director del Gran Teatre del Liceu).

• "Si l'amo del Liceu fos en Balahà (un empresari privat), ja seria a la presó" (Joan Bassegoda, arquitecte).

CARRER

Març de 1994

El Liceu com a símbol social MERCÈ TATJER

Als darrers dies s'han fet moltes lectures del teatre del Liceu des de diversos punts de vista i per part de diverses personalitats barcelonines.

Quasi bé totes, però, han estat lectures des d'una òptica molt determinada, en clau quasi exclusivament musical elitista, que presentaven una visió excessivament lineal i plàcida de la història d'aquesta institució musical.

Ara bé, no cal oblidar que la tímida trajectòria democratitzadora del teatre als darrers anys (arran de la constitució del consorci) no ha aconseguit esborrar del tot l'estigma que l'ha acompanyat durant moltes dècades.

Nascut del "Liceo Filarmónico-Dramàtico Barcelonès" l'any 1837, aviat entrà en rivalitat amb el teatre de la Santa Creu, i un cop construït el teatre el 1847, que s'hagué de refer el 1862 arran de l'incendi ocorregut un any abans, el Liceu acabà identificant-se com el teatre de la burgesia, aparador de la riquesa i el luxe de les classes altes barcelonines. No és estrany, doncs, que a finals del segle passat esdevingués un lloc propici on les classes populars de la nostra ciutat manifestaven el seu rebuig envers els grups socials hegemònics.

Des de les bombes anarquistes (el 7 de novembre de 1893 l'anarquista Santiago Salvador va llençar a la platea dues bombes Orsini de fabricació casolana una de les quals esclatà i hi moriren vint persones) fins a les freqüents manifestacions de protesta davant de l'entrada del teatre els dies de funció operística, la història del teatre del Liceu no ha estat al marge de la història dels conflictes socials i les tensions polítiques existents

La bomba que esclatà al Liceu el 7 de novembre de 1893, segons un gravat de l'època en molts moments a la ciutat de Barcelona.

Conflictes i tensions que avui, com en temps anteriors, una part de la burgesia barcelonina no vol reconèixer i prefereix donar una imatge del teatre bé exclusivament musical, com si el Liceu fos l'única o la més genuïna expressió de la música que es fa o s'escolta a Barcelona, bé evocadora de records personals, plens de farbalans.

"posades de llarg", i primers o furtius amors.

Potser seria el moment, ja passat quasi bé un mes de l'incendi, de reflexionar sobre el veritable sentit deia reconstrucció amb ajuts públics del teatre del Liceu en el marc dels conflictes, problemes i necessitats actuals de la nostra ciutat; i de passada no estaria malament iniciar el debat sobre la cultura musical de Barcelona per tal de conèixer

realment quan, de quina manera i com s'escolta i es practica la música entre els barcelonins.

Aquest debat s'hauria d'estendre també a l'educació musical, veritable assignatura pendent de la ciutat, tan mal dotada de places públiques (només cal recordar aquí la migradesa de les instal.lacions dels nostres conservatoris) per a un bon i ampli aprenentatge de la música i de la sensibilitat musical.

tar una bombona de butà, deixant sense casa a quatre persones velles i pensionistes que habitaven les quatre casetes afectades. D'aquests veïns el més jove té setanta-tres anys i el més gran vuitanta-dos i avui encara no tenen una resposta ferma sobre el lloc on han de viure, i de com es resoldrà el seu problema. Els nostres veïns no tenen un sostre i han perdut tot el patrimoni d'una vida de lluita.

Saben que no són importants, són homes i dones extreballadors sense història, i cap d'ells no ha estat mai al Liceu.

Aquests vells vivien en cases

de quaranta metres quadrats, propietat de la Diputació de Barcelona, eren cases petites i sense confort, però eren les seves cases i volien acabar els seus dies a les seves llars.... Ni això no podran aconseguir perquè la Diputació i les altres instàncies oficials, van donant llargues a l'assumpte.

Per això demanem a les nostres institucions que d'una vegada tots els ciutadans i els patrimonis siguin mesurats pels mateixos criteris; llavors podrem dir que, de veritat, vivim en un món just, humà i democràtic.

La junta directiva

La veu de l'associació de veïns El Racó de les Corts

Liceu i gent gran La Junta Directiva de l'Associació de Veïns i Comerciants El Racó de les Corts, composta per homes i dones amants de la cultura i les arts, vol fer arribar a l'opinió pública aquests punts: Creiem que per la cultura i el patrimoni de la nostra ciutat és imprescindible la reconstrucció del teatre del Liceu. Malgrat això fem vots perquè se li doni al teatre un caire menys elitista i que l'òpera, el ballet, etc, estiguin a l'abast de tota la ciutadania.

Volem protestar per la manera com s'està portant aquest afer.

Per això denunciem que, mentre les respostes al foc del Liceu han

estat instantànies, (sense valoracions de pressupostos), cosa que trobem bé, en d'altres casos iguals o més punyents, que afecten els veïns dels barris amb greus problemes, les reivindicacions s'arrosseguen pels diferents despatxos oficials, passen mesos i anys per aconseguir qualsevol millora perquè no hi ha pressupostos i, mentrestant, el col·lectiu veïnal pateix les mancances de serveis i obres socials. Com és el cas del passat mes de desembre, quan el nostre barri (al carrer Arizala, 45 del districte de Les Corts) patí un desgraciat accident en explo-

La veu del

CARRER

Març de 199

REPORTATGE

Adelaida Prat, presidenta de l'Associació d'Afectats del Liceu

Foc a la llengua

El Liceu es va cremar per negligència" TiTO Ros

PERFIL

Ens trobem a l'hotel Flor Park, amenaçat també d'expropiació, el diumenge, una hora després d'haver finalitzat la manifestació "Prou d'abusos".

La perfumeria més antiga d'Espanya

— De quina manera s'ha estat abusant dels afectats per l'ampliació del Liceu?

— Nosaltres portem sis anys lluitant. Des que ens vam assabentar per 'El País' del llavors possible projecte d'ampliació, han abusat contínuament de nosaltres. Demanàvem entrevistes amb els alts càrrecs de l'administració i ens les denegaven totes. Hem volgut parlar amb l'alcalde per fer-li veure que això és un centre històric i que no es pot destruir de cap de les maneres. No és un tema que només perjudiqui uns quants veïns, sinó que és cosa de tots els ciutadans, perquè es poden carregar l'essència del Gran Teatre i al mateix temps l'estructura sòcio-històrica de Ciutat Vella.

— La Generalitat us va escoltar?

— Vam demanar una entrevista amb Jordi Pujol i ens la van donar amb el conseller de Cultura, Joan Guitart, que ens va dir que no tenia ni idea del projecte, així de clar. Li vam dir si patia d'amnèsia o què. ~ Però, l'associació ja havia vist l'avant-projecte?

— Nosaltres vam veure el projecte de l'Ignasi de Solà-Morales, i allò no era un projecte sinó un estudi volumètric. El Liceu, si no m'equivoco, té 9.413 metres quadrats, fent l'expropiació passava a 24.985 metres quadrats. Això perquè et facis càrrec de la magnitud del projecte, un projecte totalment faraònic. Des del primer moment ho vam veure així i vam lluitar en aquesta línia: a part de ser un projecte que ens afecta directament, és del tot antisocial.

RAMON GÓMEZ

• L'Adelaida a la manifestació "Prou d'abusos" nisme del Districte. Escandalós, el projecte d'ampliació del Liceu des del principi sempre ha estat un escàndol.

— Finalment, el projecte es va aprovar i segueix endavant...

— Es va aprovar passant totalment dels veïns, dels ciutadans. Per això jo em qüestiono quina democràcia vivim...

Nosaltres esperàvem que el contenciós administratiu que havíem presentat fos contestat, encara faltaven uns mesos.

Llavors ve la crema.

— El 31 de gener, com — Per tant, no es pot parlar espectadors de primera fila, d'una administració més quin és el vostre relat dels fets?

— Un incendi vergonyós per la sensibilitzada que una altra.

— Pasqual Maragall mai no ens negligència total que hi va haver. ha volgut rebre. Ens van dir que Si s'ha cremat el teatre, ha estat anéssim a parlar amb Joan Clos per negligència i això posa-ho en (llavors president-regidor del majúscules. L'incendi va comenDistricte), i aquest senyor és un çar a les 10h 30m. La prova està poca-vergonya, així de clar. Va en què la versió dels fets dels dir que el vuitanta per cent de les soldadors coincideix amb la dels persones afectades ja havien veïns. Va avisar un senyor de pactat i això s'ha demostrat que fora als bombers, 40 minuts no era cert. En aquell moment després. Dintre del Liceu ningú només havia pactat una persona no va avisar, això demostra la i era un veí de la comissió d'Urba- negligència. És vergonyós que

í^

aquí enfront es reuneixin les administracions, el senyor Jordi Pujol, el senyor tal i el senyor qual, i que facin un pacte de silenci amb el qual diguin: la reconstrucció, ja! i les expropiacions urgents perquè les estructures dels edificis havien quedat afectades. Nosaltres vam poder demostrar a la fiscalia que no era així. Sort d'això perquè sinó ja teníem les màquines a punt d'enderrocar.

• Els Prat porten quatre generacions vivint a la Rambla. Al número 53 tenen la perfumeria, que és la més antiga d'Espanya. Va ser Medalla d'Or a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 i Medalla d'Argent a la de París del 1889. També perillen amb el projecte d'ampliació del Liceu: una finca dedicada a la fabricació de materials de música catalogada dins el patrimoni històric de la ciutat, la farmàcia més antiga d'Espanya i un restaurant que data del 1847. Per això ens recorda l'Adelaida Prat que "si perdem la memòria històrica, ho perdem tot..." que l'administració pretenia amb nosaltres.

— Però, l'amenaça d'expropiació segueix viva.

— Mira, el Consorci no té potestat per expropiar, això que quedi ben clar. Nosaltres tenim una carta del llavors ministre Sàez de Cosculluela que ens diu que aquests cèntims que anaven pel Liceu, provenien del Ministerio de Cultura, canalitzats pel MOPU, per tal d'ajudar a restaurar vells — Ara ja està cremat, s'han teatres del segle XVIII i XIX. Hem posat les administacions en fet quantitats de cartes enviades a Jorge Semprún i a Jordi Solé contacte amb vosaltres?

— Van passar només els del Tura, explicant que això no Districte i és clar, tots estàvem al s'ajustava a l'ajuda aquesta, ja carrer, vam haver d'anar a l'hotel que no era una restauració sinó Oriente per dormir. Ens van dir una ampliació dins la qual que passéssim amb un bomber i s'amagaven interessos especuun guàrdia per agafar les coses latius molt especials. Això des del bany. Vam entrar i vam veure del primer moment nosaltres ho que ni les cases estaven brutes vam veure, després vam saber de fum, ni tan sols hi havia aigua que farien unes galeries dels bombers ni feia olor a cremat, comercials, ens ho van negar; aleshores vam veure que allà després a la premsa va sortir que realment el que es pretenia és el seria així. De mica en mica el que ja sabíem, que amb l'excusa temps ens està donant la raó als de la cremada del Liceu, poder veïns i per això hem sortit al treure els veïns i llavors, carrer i hem cridat prou d'abusos, expropiació forçada. Això és el prou que ens trepitgen a tots.

• "És necessari expropiar, però s'ha de fer de la forma menys traumàtica possible" (Jordi Pujol, president de la Generalitat).

• "Que Pujol calli i si té alguna cosa a dir, que s'ho pensi bé abans de dir-la" (Adelaida Prat, líder dels veïns afectats per l'expropiació).

• "També a les Rondes en van expropiar molts" (Lluís Racionero, urbanista i escriptor).

• "Hi ha molts corbs rondant" (Victòria de los Angeles, soprano, referintse a Montserrat Caballé).

• "La maldat sempre fa niu en tots els cors, perquè sempre es pensa malament, però quan el cant es diàfan com la música, llavors la veritat impera i a la llarga la mentida cau" (Montserrat Caballé).

• "El Liceu s'ha d'ubicar en un altre lloc. Els anys no passen en va i n'han passat 150 des de la seva construcció" (Óscar Tusquets, arquitecte de Núhez y Navarro).

• "Suggereixo una gran òpera front al mar" (Arnaldo Rodríguez Rosselló, arquitecte).

• "La gran òpera de Barcelona hauria de ser a Pedralbes" (Josep Maria Fargas, arquitecte).

• "No es pot reconstruir en cap lloc. Hem d'acceptar la voluntat divina" (Quim Monzó, escriptor català censurat a TVE).

• "L'incendi és la gran metàfora que necessitava el Liceu" (Antoni de Moragas, arquitecte).

• "Me la porta fluixa. Si a la burgesia catalana se li ha cremat el cul, que se'l grati" (Juan Marsé, escriptor).

la i l'U íiel

CARRER

BARCELONÈS CINEMA

"Azul" i"EI piano", dues pel·lícules sobre dones Les dues pel·lícules giren al voltant de la dona com a protagonista. I en ambdues es planteja el tema de la llibertat.

"Azul" de Krzsysztof Kieslowski, és un film amb missatge; però, por damunt de tot, és cine autèntic, on el veritable llenguatge és la imatge, i la música, filmada també com si es tractés d'una imatge: sonen les notes del Cant d'Europa i la camera va filmant una a una les notes del pentagr-ama. El director del film ha dit que"quan un estima es fa dependent i comença a perdre també una part de la seva llibertat". Però sense amor la vida és buida: "L'amor és, possiblement, l'única llum i-eal i segura de la que podem disposar".

A "El piano", de la directora Jané Campion. la llibertat també és el tema central del film. Però enfocat des d'un altre angle, des del d'una societat tancada i rigorista que oprimeix la dona, especialment en les qüestions d'amor i sexe. Ada, la protagonista, Holly Hunter, també una excel·lent artista, és una mare soltera que ha d'emigrar a la Nova Zelanda colonial de meitat del segle passat on l'espera el marit amb el qual s'ha casat per poders, sense conèixer-lo. Ada és muda. En plena societat repressora, no li cal parlar, perquè els homes no entendrien el seu llenguatge de dona. Se serveix del piano per imposar-se i per marcar el seu terreny. El piano l'acompanya sempre.Es el símbol de la seva lluita per sortir d'un món que l'oprimeix. Les notes que n'arrenca eclipsa els altres sorolls del fosc món que l'envolta. Per això, al final de la pel.lícula, quan inicia el camí de la llibertat, el farà llençar al fons del mar.

En les dues pel·lícules, les imatges, els silencis, la música tenen un paper primordial. Són dues pel·lícules lentes, fetes per a ser mirades goludament, mentre se'ns ofereix l'oportunitat d'entrar al món interior de les dues dones, que se'ns comunica sobretot per mitjà de la mirada de les protagonistes. Els dos films tenen igualment un to màgic. A "El piano", amb una llum fosca i irreal, assoleix l'aspecte d'un conte de fades. Poder arribar a ser un mateix, aquesta és la qüestió, que es planteja també en el llibre de la Isabel-Clara Simó, ressenyat a la columna del costat.

• En el nombre del padre, de Jim Sheridan.

La lluita irlandesa per la independència, exposada en un moment clau en les negociacions amb el Regne Unit.

• Cafè Irlandès, de Stephen Frears.

La vida d'una família irlandesa, real com la nostra mateixa.

SECCIÓ ESCRITA PER .lAU.ME P, SAYKACH

M a r ç d e 1994

IMATGES FEMENINES DE BARCELONA. 2

LLIBRES

Arquetipus de la dona catalana

•

JAUME P, SAYRACH

Escultura d'Enric Casanovas A la plaça Catalunya hi ha moltes escultures que representen la dona. La més cèlebre és la deessa d'en Josep Clara, de marbre blanc. La que hi ha actualment a la plaça, darrera el monument de Josep M. Subirachs dedicat al president Macià, és una reproducció molt ben feta, que ens permet admirar-ne tota la seva bellesa. Cada una d'aquestes dones és una de les moltes fesomies que podem donar a Barcelona. Avui ens fixem en l'estàtua d'Enric Casanovas, un dels artistes preferits de l'Eugeni d'Ors, Xènius. Es troba a la part alta de la plaça, on es concentra un bon nombre d'estàtues

dels escultors que van assolir més renom, com Llimona, Viladomat, Clara, Navarro, Arnau... Enric Casanovas va néixer a Poblenou l'any 1882 i va morir a Barcelona el 1948. Va ser un temps al taller de Josep Llimona, estudià a Llotja i visità diverses vegades París. El 1935 va guanyar el premi Campeny de la Generalitat de Catalunya. E11939 es va exiliar a França. L'escultor Casanovas es va iniciar sota la influència de Rodin, però després esdevingué un dels representants prototípics del noucentisme. Amb les seves representacions femenines volia convertir la dona catalana en arquetipus.

ITINERARIS

"Què fem aquest divendres?"

La Fundació "La Caixa" organitza per aquest any unes activitats molt interessants compreses en la campanya "Què fem? Itineraris per a famílies", es poden ser de gran utilitat per a aquells pares que tenen nens i nenes que encara no s'han independizat, i que cada cap de setmana es troben amb el problema d'organitzar una activitat que vagi bé a tota la família. Aquestes activitats fan possible la reunió de grans i petits en unes accions que els permetran participar conjuntament en la descoberta del medi ambient, en l'aproximació a l'art o en l'assistència a petits concerts que els familiaritzarà amb la música. El cicle "Inter-medi" està destinat a la natura.

L'objectiu és oferir un espai i un temps per conèixer el medi que ens envolta. L'espai és el centre educatiu Bell-lloc, de la Diputació, que es troba a Montesquiu, a prop de

Cardedeu, en un paratge frondós i molt bonic. S'hi podran aprendre els coneixements que es necessiten per cuidar un jardí; o familiaritzar-se amb el paisatge mediterrani; o viure l'experiència del bosc durant la nit. El cicle "Bocabadart" gira entorn de les tres exposicions que es fan a la Fundació "La Caixa". Amb unes sessions que duren dues hores, s'ajuda els nens i els pares a mirar un quadre, a entendre el seu significat, a situar l'artista en el seu marc vital. El cicle "Fem música" és una introducció a la música i es fa amb l'ajut de comentaris i d'escenificacions. Les places per participar en aquestes activitats, que es desenrotllen al llarg dels mesos de gener fins a juny, són limitades, els interessats s'han d'inscriure prèviament. Per tenir-ne una més àmplia informació truqueu a Belllloc, número (93) 846.12.50, o a la Fundació "La Caixa", (93) 317.57.57.

ít

La salvatge", una novel·la barcelonina d'Isabel-Clara Simó Isabel-Clara Simó amb la novel·la "La salvatge" ha guanyat el Premi Sant Jordi d'enguany. El llibre narra la turbulenta relació entre Joaquim Simón, un home de 64 anys, ex-francmaçó, i Dorothy, una noia de 14 anys, que un bon dia, com caiguda del cel, arriba a Barcelona amb un únic passaport: el nom i l'adreça del senyor Joaquim Simón. Quan li cau a sobre aquesta noieta, Simón just començava a no trobar sentit a la vida perquè ja ho havia provat tot i ja no trobava cap estímul en res.

La noia procedia d'un barri marginal de Flagstown, una ciutat nord-americana. Era una pobra noia, desvalguda i salvatge. En Quim decideix adoptar-la i educarla com a filla. I talment un Pigmalió modern, vol fer d'ella una obra mestra. "El repte el va engrescar. Era una cosa que encara no havia provat de fer: pujar una nena i fer-la un ésser exquisit, de primera qualitat".

Home fet-a-si-mateix, s'hi aplica amb un rigor despòtic. Segurament la mística que havia viscut quan era maçó el feia sentir-se justificat de la conducta rígida i extremadament severa que seguia amb ella, creient que l'elevat objectiu que s'havia proposat bé s'ho valia. "I jo, què he de fer?', li preguntà la noia. "Tu? No res.

Obeir-me i res més (...) et vull maca, et vull culta i et vull forta'.

S'acompleix el que diu la IsabelClara Simó: "Tot intent de possessió, tant si és afectiu com polític, provoca la violència". En Quim vol que la Dolores l'obeeixi, reclama la seva submissió en tant que mestre i, secretament, també, perquè s'ha enamorat d'ella. La Dolores, a canvi de rebre l'educació i el nivell de vida que frueix, ha d'abdicar de la seva llibertat. "Jo no penso res. No penso mai res.

Només visc", diu a un amic. Però a la llarga aquesta vida se li fa insuportable i es rebel·la, i esclata la violència.

La novel·la ens posa davant la condició humana, en un ambient barceloní. Hi surten persones vulgars com l'aprofitat Serafí, homes dèbils com el fill del ginecòleg, o l'assenyada Victòria, la minyona rondinaire i servicial, que és el personatge més acceptable.

Joaquim Simón és a prop de la demència. En acabar el llibre ens queda la pregunta que li fa la Dorothy, i el neguit que ens provoca la resposta: "^Per què aquest afany de dominar-me?"

Quim Simón contesta "No crec que existeixi cap altra manera d'estimar".

• Història de "La Vanguardia". Gaziel. Ed. Empúries.

El clàssic de l'Agustí Gaziel reeditat en un moment clau a la història del primer diari barceloní.

La leii del

CARRER

Març de 1994

ALTRES ASSOCIACIONS

COORDINADORA SALVEM EL TURÓ

Les hereves del moviment feminista

L'entitat del

"Moltes dones joves han crescut sentint el discurs feminista "teòric" des de les institucions i es pensen que hi ha igualtat de veritat".

Montcada vol salvar el turó del ciment per a la ciutat

REDACCIÓ

ROSA MARÍA PALÈNCIA dones joves. Malgrat la dismiQui així parla és Dolores Puli- nució del número de grups do, membre del col·lectiu de do- feministesde dones joves, altres nes joves L'Eix Violeta des de la organitzacions socials s'han seva fundació fa vuit anys. De nodrit d'aquest col.lectiu. set 0 vuit grups amb què va Moviments pacifistes, antimilicomptar L'Eix Violeta fa alguns taristes i antiracistes són plens anys, ara només hi ha un grup de de dones joves que sovint fan la dones joves a la Coordinadora feina de base i deixen la del Moviment Feminista de Bar- representació als barons. L'atencelona. L'Eix Violeta va néixer ció a les joves als Centres de com a grup específic per la realitat Planning ha millorat amb les tardes joves, però diferent que envolta les dola informació MARXA DE DONES AMB BICI nes joves i com sexual encara 6 DE MARÇ un instrument és restringida a pera renovar el l'àmbit de la Moviment Fereproducció. minista.

En "És fa una inforaquests vuit mació sexual anys L'Eix Viomutilada. Una leta ha fet veritable informoltes xerrades mació sexual i debats als hauria d'estar instituts, teatre continguda als als carrers i plans d'estudis casals i mobidels instituts", 12 H. PARC DE LESCORXADOH litzacions tant reclama.

14H GRESCA A UA CIUTADELLA INSCRIPCIONS I LLOGUER DE BlCISf K LA DONA, demanant Malgrat els GRAN VIA 5Í9, A' T t l : 3233307 0RGAMT7A Coordtiiaaora Fenintsia tíe Catalunya, lisüanej major atenció a m o m e n t s riplabici I F X Violeta les joves als baixos, les docentres de planificació com nes de L'Eix Violeta no paren. denunciant el contingut masclista Per això, han organitzat amb la que encara predomina als Coordinadora del Moviment Fecontinguts escolars i universitaris. minista la tercera marxa en biciLes dones de L'Eix Violeta cleta. Sota el lema "Dones atusaben que algunes coses han rades en moviment" el diumenge canviat a millor gràcies al treball 6 de març hauran fet la seva sinde més de quinze anys del gular celebració del Dia de la Domoviment feminista a Barcelo- na Treballadora (8 de març) pels na, però moltes, diuen, són igual carrers de Barcelona. "El més o aniran a pitjor. Com el treball. important és resistir. Almenys "Estem cabrejades per la refor- protestar perquè no ens agrada ma laboral. L'atur afecta cada aquest sistema ordenat pels i per cop més les dones. Ara diran als "tíos". Aviat les dones joves que les joves tindrem feina, però s'adonaran que encara manquen en unes condicions laborals del moltes coses per a la igualtat i segle passat", diu Dolores. I enu- hauran de moure's com a dornera les seves reflexions sobre nes", diuen convençudes.

Moltes entitats de Montcada i Reixac han format una coordinadora, "Salvem el Turó", per lluitar a favor de la salvació i ref orestació d'aquesta serra emblemàtica de la localitat, que limita amb l'extrem nord-occidental del municipi de Barcelona. Ciutat Meridiana, però sobretot Vallbona, també pateixen les explosions i la contaminació que provoca l'Asland, la gran fàbrica de ciment.

La coordinadora ha fet diversos actes per recuperar aquell

I

.

*(

'••''•fïBfk^

LA COORDINADORA NOM Coordinadora Salvem el Turó (una trentena d entitats inclòs "aiuntamenl) PORTAVEUS Manuel Luian José Luis Góme?

David Ricart Àngel Elías Joan Josep Martínez ADREÇA c ,Ma|or 82, 2n 08110-Montcada i Reixac T E L E F O N 5750953

paratge per als ciutadans; "volem una Montcada verda, amb un turó, el tros que en queda;., és patrimoni de tot un poble" diuen els veïns i condemnen les explosions provocades per l'activitat extractiva de l'Asland que posen en perill la integritat física dels veïns més propers a la muntanya i del conjunt de la població. La coordinadora lluita per millorar aquest municipi, que ja fa temps fou declarat pel Parlament de Catalunya "zona de protecció especial i atmosfera contaminada".

L'Ajuntament de Montcada i Reixac ha dictat un decret de paralització de les extraccions, però els veïns diuen que la Generalitat hauria d'ordenar el tancament definitiu de la pedrera i la restauració de les zones afectades.

El comitè d'empresa de l'Asland es mostra en desacord amb la coordinadora i sobretot

RAFA PRIETO

El turó de Montcada amb els sindicats que s'han integrat dins la coordinadora; els acusen d'oblidar la defensa dels llocs de treball. El comitè vol que es faci un control estricte de l'activitat extractiva i defensa que internament ells ja fan pressió perquè el funcionament de la fàbhca sigui correcte, perquè es millorin les condicions ambientals de la muntanya que, al cap i a la fi, és propietat de l'empresa. "Des de l'any 1917 la cimentera ha col·laborat al desenvolupament econòmic i social de Montcada i pretenem que continuï així per molts anys" al·lega el comitè d'aquesta empresa que ha pogut contaminar tant com ha volgut la zona mentre no hi ha hagut control. "És el fals argument de sempre", diu Glòria Arimon a la 'Hoja Informativa' del barri, "diuen que no es pot anar contra

l'empresa perquè els treballadors hi perdran. Però, i els que vivim a Montcada, que no som treballadors?.

El comitè d'empresa, que no s'ha preocupat gaire de les condicions ambientals del poble, ni de les condicions dels treballadors subcontractats per altres empreses, amb aquest argument defensaria la fabricació de qualsevol producte. Fins i tot de l'armament nuclear i convencional o el que sigui, perquè donen llocs de treball i així amb el negoci de les armes es poden continuar guerres com les de Bòsnia, Somàlia i tantes altres. No ens enganyeu ni us enganyeu. Una empresa es pot reconvertir i fabricar matèries i productes per a la pau i la prosperitat, no per a la malaltia i la mort", acaba dient la veïna.

Víctor les ofrece..

.C'S S:-2àií..i8íyí"

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Contrabanda Ràdio 91.0 (4124710) Ràdio Bon Pastor 94.3 (3052004) Ràdio Bonanova 107.1 (2023436) Ràdio Bronka 92.3 (3596572) Ràdio Ciutat Vella 106.8(4429701) Ràdio Clot 101.3(2320317)

Ràdio Gràcia 107.6(2850138) Ràdio Línia 4 91.0 (4502179) Ràdio Ona de Sants 92.0(4318408) Ràdio Pica 91.8 (2175747) Ràdio Poble Sec 107.5(4423193) Ràdio RD7 107.0(4209132)

Ràdio RSK 107.0 (3585614) Ràdio Trinitat Vella 92,2 (3457016) Ràdio Zona Franca 106,5 (4323642)

^^^^^m^iv^fi^jy

Vc'to" Tuset, 19-21 Edificio Drugstore T, 209 69 58

Tapineria, 12 (junto Catedral 1 T. 310 28 72

Paseo del Born, 26 T. 319 53 33

SUGERENTE CARTA Selección de tostadas

Ahora también por la noche con nuestras raclettes, fondues y las sugerencias de la casa

ESPECIALIDAD EN FONDUESY RACLETTES

CANAL 39 - TV LOCALS TV Ciutat Vella {dilluns,18/21h) TV l'EIxample (dilluns,21/24h) TV Nou Barris (dimecres,18/21h) TV St Andreu (dimarts,21/24h)

TV Gràcia (dimecres, 18/21h) TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h)

TV les Corts (divendres, 18/21li) TV Sants (divendres, 21/24li)

RESTAURANTE BAR COCTELERIA

Menús tnediodía y noche Cocina abierta de 1 a 4,30 madrugada Fin de semana hasta 5 madrugada

y en RACÓ DEL DAVID Divertido KARAOKE hasta la madrugada

Cócteles de VÍCTOR JÚNIOR

IS

La veu del

CARRER

VEÏNS

iDe tots els barris

Sense pena ni Glòries

SANT ANDREU La rampa de la discòrdia.

Ha hecho falta un accidente para que el ayuntamiento reaccionase en contra de las deficiencias que presentaba la rampa de la Meridiana que conecta al barrio de Sant Andreu co el parque deportivo Can Dragó. La citada rampa había sido ya denunciada por la vocalía de minusvàlidos de la asociación de vecinos la cua! valora el arreglo como insuficiente. "Tan solo es una baranda provisional".

.EIXAMPLE/SANT MARTI 'MARC ANDREU

Si a qualsevol ciutadà de Barcelona li pregunten per la plaça de les Glòries Catalanes, segurament l'única referència que sabrà donar actuainnent és la de l'enorme i monstruós nus viari.

La construcció recorda una plaça de toros, amb uns jardins al mig, i un pàrking a sota de \'escalèxtric.

Però la remodelació de l'antiga plaça, concebuda per Cerdà com el nou centre de la ciutat, i per d'altres l'última oportunitat de dotar Barcelona del seu Hide Park, comprèn molt més del que per ara s'hi ha fet. Des de fa dos anys una coordinadora d'associacions veïnals intenta comprometre l'Ajuntament en l'elaboració d'un pla global per a tota la zona. Però amb tant de temps, no s'ha avançat massa.

Les actuacions previstes per a les Glòries haurien d'estar regulades per un PERI conjunt precedit d'un estudi d'impacte sòcio-econòmic. Així es va acor-

Març de 1994

PAU GIMÉNEZ

Resta molt per acabar del tot la plaça de les Glòries dar en el seu dia amb el regidorpresident del districte de Sant Martí, Joaquim de Nadal. Però es van fent les coses sense que això sigui una realitat.

Un exemple: la rapidesa amb què es construeix el centre comercial i terciari de l'antiga Olivetti. (De fet, a la plaça de les Glòries només s'ha corregut a fer

això i ei nus viari).

Una descoordinació entre els districtes implicats (Sant Martí de Provençals i l'Eixample) i un incompliment de promeses d'alguns responsables municipals (Joaquim de Nadal i Josep Maria Alibés) que han portat les Glòries a un carreró estancat.

I I V i D l S IIPBECIO DE COSTE EN BARCELONA CIUDAD en edificio de nueva construcción a 100m. 1er Cinturon, cerca metro.

PROSPERITAT Accidentes en la plaza Àngel Restaria Son numerosos los accidentes producidos en dicha plaza.

En concreto en las escalinatas junto al Casal del barrio. Los accidentes se producen por la noche al faltar la mínima iluminación. Y suelen ser preferentemente personas mayores.

salón 30 m2, dormitorio 12 m2, bano completo, terraza exteriorl4 m2. Desde 40.000 pfas./mes.

• Magníficos PISOS de 2, 3 y 4 habitacioneS; gran salón, cocina completa, lavadero, bcüo, oseo y terraza. Desde 53.000 ptas./mes.

• VIVIENDA de 120 m2 CON PATIO SOLEADO de 50 m2 ideal ninos, gran salón, cocina completa, 4 dormitorios, 2 banos. Desde 60.000 ptas./mes.

• LOCAL EN CALLE COMERCIAL de 90, 175, 360 m2. Desde 67.000 ptas./mes.

• Aparcamiento en el mismo edificio con ascensor practicable. C5\.

• Carpinteria barnizada, exterior de aluminio doble vidrio, aislamiento térmico y acústico, calefacción individual, acabados de Ira. calidad, fotalmente equipades.

• Financiación hasta 15 anos. Hipotecas desde el 6,5% - Subvenciones a fondo perdido fiasta el 15%.

DU^

PARA MAS INFORMACION CONCERTAR VISITAS AL 319 49 25-

268 37 99

ES OTRA PROMOCION

PORFONT

S.C.C.L. - CALIDAD A PRECIO DE COSTE

DD Pl;int;i Aniirtitnicnto íí 1 ni?

PORFOIVT

CLOT-CAMP DEL ARPA El nuevo mercado se retrasa Las obras del nuevo mercado se retrasan. Ahora pretenden incorporar un aparcamiento subterràneo. Da la impresión de que van improvisando sobre la marcha. Ariadiendo o quitando cosas del proyecto.

Durante las obras, el mercado actual se trasladarà al solar de Renfe. Posteriormente, dicho solar darà paso a la segunda fase del parque del Clot.

Quaranta anys del Congrés .CONGRES 'C.CERVANTES

• Preciosos APARTAMENTOS de 1, 2 habitaciones,

CAN BARÓ El Casal d'Avis a medio camino Ante las quejas de la A.V.Font Castellana, el delegado de zona de Bienestar Social, sefíor Latre, ha comunicado la concesión de una subvención de un millón de pesetas para el equipamiento del local. NO se ha comprometido en la fecha de pago y la cantidad. Aunque ha sido bien recibida, ha sido calificada de insuficiente.

Els Habitatges del Congrés van néixer, ara fa quaranta anys, arran de la celebració a Barcelona del XXXVè. Congrés Eucarístic Internacional. Aquest esdeveniment fou doblement important per a la nostra ciutat: en primer lloc, pel fet en si mateix i l'apertura que significava de l'Espanya franquista cap a l'exterior. En segon, per ser l'espurna que impulsà l'esmorteïda burgesia catalana de l'època per a seguir una idea que pocs anys abans el bisbe de la diòcesi, Dr. Gregorio Modrego Casaus havia proposat: engegar la construcció d'un barri nou. Un polígon integrat al conjunt de la ciutat, en bona mesura modèlic per a futures actuacions i que serviria alhora per a pal·liar el terrible dèficit d'habitatges a la Barcelona d'inicis dels cinquanta.

Per a aconseguir aquest difícil objectiu, procurà construirun polígon urbanísticament harmònic, amb una arquitectura econòmica però de qualitat digne, amb espais oberts que facilitessin la relació entre veïns i grans vials per a enllaçar el barri amb el seu entorn.

Les mancances inicials en el tema dels equipaments i serveis seran fruit de la realitat econòmica de l'entitat que en gestionà la construcció, el Patronat dels Habitatges del Congrés. Aquestes no seran, però, tan greus com en altres barris construïts posteriorment, en ple "boom" del desarrollisme i l'especulació urbanística a Barcelona.

La construcció dels habitatges, en terrenys de la masia de Ca l'Armera, propietat de la família Ros, es va fer en tres fases diferenciades i conclogué l'any 1967. En total s'entregaren uns 2.600 habitatges al llarg de catorze anys. Els beneficiaris de les mateixes van ser triats després d'un feixuc procés de selecció que procurà, almenys en teoria, diversificar la població del barri quant el seu origen geogràfic, status social, cultural i laboral.

Al llarg d'aquests quaranta anys d'existència del barri del Congrés, els problemes han estat ben diversos. Destacaríem, per la seva importància dins la vida del barri, la total inexistència de semàfors en els primers temps, que provocà nombrosos i tràgics accidents, deficiències en alguns acabats dels blocs (com les conduccions i canonades aèries, que van haver d'ésser canviades als pocs anys), els problemes que sorgiren arran de la Llei de la Propietat Horitzontal i l'absoluta manca d'instal.lacions esportives. Aquest darrer és, juntament amb el progressiu envelliment de la població del barri, un dels principals problemes que encara resten per resoldre avui dia.

Tot i aquestes qüestions, comunes a no pocs sectors de la ciutat, la història del Congrés ha estat més plàcida del que es podria pensar i la seva integració al conjunt de Barcelona, com a barri i no com a polígon aïllat, total.

19

La veu del

CARRER

Març de 1994

EL COR ROBAT

À N G E L VALVERDE

Mariano Meseguer A.V. de Sarrià

"Las asociaciones de vecinos tendrían que desaparecer porque lo único que hacen es molestar al poder con tonterías..."

ASSOCIACIÓ

Les associacions de veïns i la LAU S'ha presentat un nou text al fonamentals: Parlament espanyol. Els proble- No pot deixar-se el tema en mes que hem assenyalat en els mans de la llei de l'oferta i la treballs publicats en el número demanda. Com que és un dret 12 de la nostra revista segueixen essent vigents. En el nou text, es Per discutir aquests temes, veu la "mà" de Convergència i la junta de la FAVB convoca Unió, sobretot pel que fa als conuna assemblea sobre el Projecte de Llei, pel dimecres tractes antics, que queden perju22 de març, a les 19:30 hores, dicats amb el pla d'actualització al centre cívic Pati Llimona que es proposa. Un exemple; un (Regomir, 3). lloguer actual de 36.000 pessetes, en deu anys pot arribar cap a les 140.000 pessetes. bàsic i fonamental, l'Estat ha La Federació de Barcelona va d'intervenir en les relacions que plantejar a l'Assemblea General estableixin l'arrendador i de la CAVE, la necessitat de l'arrendatari. Un exemple seria rebutjar la Llei, segons tres criteris la limitació de les rendes.

- S'ha de potenciar l'habitatge de lloguer. Obligar l'administració a assumir les seves obligacions, i per tant a construir vivendes públiques en règim de lloguer.

- S'ha de garantir l'estabilitat dels arrendataris, ja que la vivenda és un dret bàsic.

El proper dia 26 de febrer a Madrid, ens reunirem les Federacions de l'Estat Espanyol, per prendre una postura sobre el Projecte de Llei.

Apartird'aquesta data, creiem important organitzar actes informatius als barris, explicant la postura de les associacions de veïns.

Revista de Barri — íQué aprieta mas que una corbata?

— La desgracia de tener conciencia social.

— òSu mejor amigo es ingeniero?

— Ni sí ni no. Mas bien un enemigo que nos hablamos.

'LE QfXEfH D5 EOOBETES AsSci^ion ^ vscmos Y rECOfAS jtooprrg-c/. j j i w HHHO, a

— ^Qué hacen los vecinos ilustres de Sarrià?

— Van apasear,lo ven muy mono y quieren seguir conservando el status. Tienen una pobreza digna.

— ^Piscinas y Deportes es lo que tenia que ser?

— Es lo que estaba llamado a ser por los que han conseguido algo realmente extraordinario: que también se especule con las zonas verdes.

— c^a aluminosis es cosa del diablo, como el sida?

— No. Es cosa de multinacionales.

— òQué partida de ajedrez se juega en esta ciudad?

— Una partida que los vecinos con conciencia, para nuestra mala suerte, ya tenemos perdida.

— òCómo tendría que ser la sede ideal de una asociación de vecinos? ~ Las asociaciones tendrían que desaparecer porque lo único que hacen es molestar al poder con tonterías. Porque si el poder ya esta elegido democràticamente, vale mas que nos marchemos a casa. ~ óHa construido alguna vez un palacio? ~ jNi hablar! Tal vez palacios modemos. Hay dos tipos de viviendas: la vivienda vegetativa, que es para vivir y la vivienda expositiva, que es para ensefiar a los demàs aunque no se pueda vivir. De éstas he hecho algunas. ~ cSarrià, república independiente? ~~ Es un logro a alcanzar a largo plazo. Nos falta el Àngel Colom de Sarrià. ~ cCómo sobrellevan los vecinos de Sarrià la fama de ser un barrio rico? ~ Pues mal, porque el casco antiguo de Sarrià no es precisamente un barrio rico.Son gente mayor que sale poco a la calle.

No hay vivendas para la gente joven. Los de mi edad tuvimos la vivienda difícil y los jóvenes de ahora la tienen imposible.

fM

BCLL·TOimXÍ'WIVDDE

m ffiUM) teïIIllOíí

íi.1

Bi&O-»

Huelga general. Nou barris sí paro.

• Nou Barris 9 N8 37-Febrer 1994

— óDónde me iie perder en Sarrià?

— Por la calle mayor y sus calles laterales, con algunos rincones que recuerdan el pueblo que fue absorbido de manera cruenta e invasora por Barcelona.

— Convénzame de la función social de la arquitectura.

— Quizà no la realiza. En un momento determinado los arquitectos construían templos, después palacios. Ahora hacen bancos, que es el nuevo dominio del poder. Hay una canción de Manuel Grerena que dice: "Cuando vuelva a mi pueblo he de derribar la casa mas alta". La casa mas alta que hay ahora en el pueblo de Barcelona son los bancos.

Cau un nen a la nova rampa de la Meridiana. La protecció després de l'accident.

• Sant Andreu de Cap a Peus N^ 359-Febrer 1994

El risc d'incendi als blocs de Font Castellana.

•Turó de la Rovira N^ 5 - Desembre 93

^ aV\ora a por

La Gaceta de Roquetas Nueva publicación de barrio. Hemos recibido el número dos. Siete mil ejemplares que se reparten por todas las calles y rincones. Es gratuita y sale cada tres meses. Destacan las informaciones sobre urbanisme. Interesante la sección "La voz del barrio", que invita a colaborar a todos, remitiendo las correspondientes cartas de los lectores.

Enhorabuena y un fraternal abrazo de "La Veu del Carrer".

Licenciada en Filologia Anglogermànica da clases de inglés y traduce todo tipo de textos

El Tren d'Alta Velocitat en Camí. El TAV arribarà a la Sagrera.

•TotSagrera Ns 53-Febrer 1994 El ambulatorio de la Zona Franca supera el aprobado • La Marina Ns 2-Febrer 1994 El "Hormaechea" de Cataluna en Ciutat Vella • La Veu del Raval N9 3-Febrer 1994

6NECESITAS UN TAXI?

BARNA-TAXI stac 357 77 75 AL TAFULLA Terreno junto a la ermita

Tfs. 284 61 6 0 / 2 1 1 38 21

Edificables dos casas pareadas

VISTA PANORÀMICA Zona preferente

P r e c i o : 10.000.000 P t a s .

De particular a particular

T e l . 4 8 7 3 6 .39 / 7 1 1 6 8 5 5

Boletín Informativo de Beurko Los amigos de la asociación de vecinos "Eguzkilore" de Beurko (Barakaido) nos visitaren hace poco y nos hicieron llegar su boletín. La asociación de este barrio vasco nació del hundimiento por aluminosis de un bajo.

En el boletín se informa de las decisiones de la asamblea de vecinos en torno al "Plan global de reparación" que se discute allí en estos momentos. iQue tengàis suerte!

l'estudi d'art rambla

Dibuix Pintura Escultura Accés

Belles Arts TOTS ELS NIVELLS PROFESSORAT LLICENCIAT Rambla de StJosep, 106 pral.

08002 Barcelona Tf. 412 22 54

29

El ttteii

CARRER

Març de 1994

tjo

Isabel Clara Simó "Visc còmoda enmig del

brogit"

Enmig del brogit. A la banda esquerra de l'Eixample, en l'últim pis d'un edifici del carrer Urgell abocat a la intersecció del carrer València amb l'avinguda de Roma, l'escriptora i periodista Isabel Clara Simó afirma que viu còmoda en un dels indrets més sorollosos de Barcelona. "El carrer Urgell és una via peculiar perquè recorre de baix a dalt totes les classes socials, des de la més modesta, passant per la zona oficinesca, que és on \àsc jo, fins a la plaça Francesc Macià". Explica que té tendència a fer vida més cap als carrers de Casanova i Villarroel, on hi ha el mercat: "M'encanta xerrar amb les dones del mercat. Els mercats de Barcelona són el pulmó humà dels banis, l'escenari d'autèntiques tertúlies". L'inconvenient de patir nit i dia el soroll d'un trànsit intens queda compensat per les bones comunicacions i els sen'eis que ofereix la zona: Bombers, Hospital Clínic, comerç petit i mitjà de tota mena, "botigues de moda, bars nocturns o petits artesans que encara conserven el seu talleret de reparació de rellotges o de paraigües". I, sobretot, per la vida que hi ha al carrer: 'Una mica més avall, encara hi pots vexire dones escombrant amb la bata de guatiné".

TEXT: CAROL BIOSCA/FOTO: MARC VIVES « « • a a a * * » *

L'espurna

Fantasmes

L'acudit

Fer

AlO Té

UAJ

Hi veuen fantasmes. Però quinze mil barcelonins i barcelonines no es manifesten pas a toc de cap xiiilet fantasmagòric. Uns diuen que en Comas vol impulsar les candidatures apolítiques, per trencar l'hegemonia del PSC. Els convergents hi veuen la mà zapatista d'en Lucchetti. I a sobre, l'inefable Pau Noy, responsable de moviments socials d'IC, no dubta a confondi'e el personal afirmant que som un moviment anti-impostos. No diu que la nostra posició és: impostos sí, però que paguin més els que més en tenen. Tots busquen fantasmes. Fan el fantasma.

ZETA

^^m-íx