Carrer 023

La Veu del

Publicació mensual

Plaça Berenguer el Gran, 1 • 08002 - Barcelona

N^23 Maig de 1994

2001: una odissea cultural Bohigas abandona la nau Articles de Josep Maria Huertas Claveria i Carles Geli PÀGINES 8 I 9

2

CARTES

Maig de 1994

ASSOCIACIONS l)i: VKINS DE BAR( KLONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 99 29 (dx) Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 350 55 11 Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10(dm)

Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta de l'Eixample 215 97 80 Esquerra de l'Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 246 06 32 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dx) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj) Horta 420 90 06

Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10(dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 27 14 Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv) Paraguai-Perú 314 89 97

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r2a 08002 - Barcelona Telèfon: 319 60 89 - 310 63 52 Fax:319 79 41 Consell de direcció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Marta Sachs, Jordi Baroja, Carol Biosca, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas

ASSOCIACIONS I)K VKINS DE BARCELONA

Secretària de redacció Isabel Sàncfíez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans Sen/eis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer Impressió Granvir Distribució General Servei Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams

17 A \ r i J J x W M3

Parc 221 04 87 (dl) Parc del Vall d'Hebron 428 37 95 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 485 19 50 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 440 51 63 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm)

Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest del Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv)

Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Si detecteu algun error 0 canvi, aviseu la Isabel Sànchez als tfs.

310 63 52 i 319 60 89

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, ' l3 seva distribució és gratuïta

CUf\NX>0 SfAMOS CAP/TAL CUCTU/^Al,

A.. formar!!!

La mili fa aigües. Els generals estan contra la paret, no poden desfilar, v a n a contrapeu. Segons les seves xlfi'es hi h a deu mil insubmisos. Cent mil objectors segons les estadístiques governamentals per al 1995.

Però és que no hi h a ningú que els faci cas?

A P a l m a de Mallorca divuit joves van denunciar mals tractes. Es van escapar de nit. Estaven esporuguits. El portaveu del Ministerio del Ejército, militar per suposat, va sortir al pas i va dir que no hi h a u r i a càstig, que no els acusarien pas de sedició...

Semblava que els donés la raó. Tot contents van tornar al quarter; havien estat capaços de denunciarho. Però van passar els dies i l'autoritat els va condemnar, per haver denunciat, per haver exercit de persones, per haver pensat.

Les associacions de veïns de la nostra ciutat s'han solidaritzat a m b els que van posar la denúncia de P a l m a de Mallorca. La FAVB es presenta als judicis de consciència- dels insubmisos. Les associacions de veïns t a m b é acullen aquells joves que opten per l'objecció de consciència. Donem suport a la diversitat.

Cada vegada n'hi h a més que, d'una forma o altra, gosen dir no a l'autoritat. Es ben clar que s'acaba u n a època, i que cal obrir u n debat ciutadà sobre el servei militar. Té sentit lliurar milers de joves a perdre el temps d u r a n t quasi u n any de la seva vida fent feines que no tenen utilitat? Es necessari m a n t e n i r tota aquesta estructura militar, t a n costosa com anquilosada i rovellada, en u n món sense "enemic" objectiu? De qui ens h a de defensar l'exèrcit? El m a n t e n i m e n t de tota aquesta costosíssima estructura té cap altra justificació que no sigui la de m a n t e n i r ocupats -i conservar-los els seus drets laboralstantíssims comanaments dels tres exèrcits? No s'ha de replantejar la funció i/o reducció de les organitzacions d'espionatge militar -el Cesid-, sense objectius de treball? No podria ser que algun d'aquests individus als quals la història h a deixat sense feina tingués la temptació de capgirar-ho tot, o empastifar-ho, per demostrar que continua essent vàlida i necessària la seva funció?

Dient no a la mili, els joves opten pels valors de la pau, però t a m b é pels de la racionalitat. La seva ferma actitud, el seu rebuig evident forçaran u n debat que la política -més a prop dels interessos de l'Estat que dels ciutadans- no h a gosat plantejar.

CARTES DELS LECTORS

• Gràcia vista per un nadó Sóc una nena molt petita i he nascut a Gràcia, on els meus pares s'han arreglat un pis antic amb molta il·lusió. Però ah!, que poc s'esperaven, amb la meva arribada, els problemes que els plantejaria el barri, que per cert tant els agrada!

Bé, comencem: primer que res, quasi no poden sortir de casa perquè les voreres són tan estretes que el meu cotxe se les veu i se les desitja per circular-hi, i més quan es troben motos i cob(es aparcats a sobre com si res!, com si nosaltres, els petitons, no tinguéssim dret a anar pel carrer.

I com que els carrers també són tan estrets, entre els cotxes i motos ben aparcats, els mal aparcats, els que circulen que ressonen molt i fan fum, les caguerades de gos i el mal estat de la calçada, la meva mare quan sortim només fa que despotricar

i preguntar-se on van a parar tants diners d'impostos que paguem. Ui! i encara més quan arribem a qualsevol plaça, les poques verdes que queden pels voltants de casa, com són la del Diamant, que des que l'han fet tan moderna, està ben bruta i gens acollidora, la de la Virreina

potser una mica agradable perquè no s'han pogut carregar l'església, la del Nord, més tranquil·la i on hi queden arbres, però que fa pudor a pixum de gos... i així' a quasi totes.

A més aquí no s'acaben els problemes; només tenim una guarderia municipal, a Fontana, a la vora de casa. Però, és clar!.

per entrar-hi hi han bufetades.

L'escola com la de davant de casa, Reina Violant, no té pati verd, és molt petit i ple de reixes.

Ara, fa poc, mentre jo encara estava a la panxeta de la mare, van enderrocarunes cases velles al costat de la mateixa escola, els veïns van recollir 200 firmes demanant a l'Ajuntament una plaça.

Quan sento els meus pares que parlen d'aquests temes, sóc petitona però puc notar que es penedeixen de viure al cor de Barcelona, a Gràcia, i que fins i tot es plantegen si no seria millor per a mi marxar de la ciutat, perquè és molt car viure-hi, la qualitat de vida és baixa, l'únic que queda són els serveis i els meus possibles estudis futurs.

Jo, sincerament, penso que són una mica"massoques" i cagadubtes. Per això, si ho sou qui m'esteu llegint, truqueu a la meva mare, que es diu Júlia i el seu telèfon és el 237.79.06, segur que es posa molt contenta i s'anima a fer alguna cosa.

Júlia Masip

La veu del

CARRER

' Maig de 1994

CRÒNICA

L'ecologia arriba a I Ajuntament __^

ENRIC TELLO

Fent justícia a la grisor del seu contingut i del poc relleu donat al ple, l'alcalde Pasqual Maragail no va dir res i va abandonar la presidència abans que acabés la sessió, el ressò als mitjans de comunicació ha estat menor que el de l'Audiència Pública promoguda per les entitats de Barcelona Estalvia Energia del 27 d'abril de 1993.

La notícia més important a donar no és altra que l'existència d'una plataforma ciutadana foriTiada per les entitats veïnals, ecologistes i sindicals de la ciutat, que ha estat capaç de fer baixar l'Ajuntament de les dèries de l'encantament olímpic i obligarlo a discutir per primer cop els greus problemes del medi ambient urbà. Després de quinze anys d'ajuntaments democràtics, l'escenificació política del govern i i l'oposició municipal ha estrenat j per primer cop, amb la timidesa i I el desconcert dels neòfits, un primer guió d'ecologia urbana.

Antoni Lucchetti, que és un actor polític directe i veraç, tenia tota la raó del món quan recomanava al consistori en ple un curset accelerat de medi ambient.

Va ser curiós contemplar els diferents regidors improvisant un duel escènic per dirimir qui faria la incineradora més petita i reciclaria més deixalles. Va ser prou significatiu que cap grup rifiunicipal, tret d'IC, demanés un referèndum per reduir l'ús del cotxe privat. I encara més que ningú no s'oposés al desviament del Llobregat, pactat pocs dies abans, excepte les entitats de Barcelona Estalvia Energia.

La posta en escena també va ^enir la nostra rèplica. Al Ple només vam poder intervenir amb 'Jna declaració escrita que fou llegida pel regidorde Participació Ciutadana. Mentre Albert Batlle llegia la nostra declaració, la dotzena de representants de les entitats que vam poder accedirhi ens vam tapar la boca amb un mocador verd.

A la sessió extraordinària del ple municipal del passat quinze de març van presentar-se per fi els primerscriteris generals d'actuació mediambiental de l'Ajuntament de Barcelona: moltes promeses i poques realitats

MIGUEL LÓPEZ

Els representants de les entitats ciutadanes s'hi van tapar la boca amb un mocador verd

ciutadans i ciutadanes coneguin que això l'obliga a "promoure activament mesures d'estalvi energètic que redueixin l'ús de combustibles fòssils i la seva substitució per fonts d'energia renovable", per tal de reduir la contribució de la ciutat a la contaminació planetària. Això exigeix una avaluació precisa d'aquests contaminants per saber si ens allunyem o apropem a la sostenibilitat ecològica. La Taula Cívica de l'Energia, on les entitats de Barcelona Estalvia Energia tindrem una representació, haurà de fer aquest seguiment i haurà de promoure les energies netes en els edificis de la ciutat, començant per les obres i instal·lacions del propi Ajuntament.

Això està força bé, però no • Solament promeses esborra la memòria recent. Qui Què hem aconseguit fins ara? sembra rondes recull contamiL'Ajuntament s'ha adherit a la nació. L'exemple de la vila olím'declaració d'Amsterdam en fa- pica projectada per Greenpeace ^or de la protecció del clima. És a Sidney ens obliga a preguntar '^olt important que tots els perquè totes les bones intencions

ARTICLES DE CAUTXÚ MÀNEGUES I TUBS VENDA I ASSESSORAMENT D'EQUIPS DE REG (Aspersió, Puiverització i Goteig) PISCINES - HIDROMASSATGE

Net de V. Agustí

MAYOLAS Via Laietana, 57 - 08003 BARCELONA Tf. 317 39 92-Fax 318 1141

mediambientals van estar tan absents a les grans operacions del 92. Ara, passada l'eufòria olímpica i l'onada de grans inversions, el programa es com-

Després de quinze anys, govern í oposició estrenen un primer guió d'ecologia urbana promet a adequar les ordenances d'edificació als paràmetres mediambientals, i ens convida a participar-hi. Més val tard que mai. També es compromet a destinar una part del 0,7% del pressupost municipal, deduïdes les despeses de personal, a l'agermanament amb municipis del Tercer Món en programes energètics i ecològics.

De moment es tracta de

promeses que han de trobar l'aval dels fets. Els tres problemes ecològics més greus de la ciutat són, ara mateix, el trànsit motoritzat, els residus i el desviament del Llobregat. En tots ells, les promeses del programa 0 es queden molt curtes al costat dels grans principis generals, o van obertament en direcció contrària. Es prometen 352.243 m2 de nous passeigs, un 2% de la superfície viària actual. Però sense conèixer els projectes concrets no podem saber com afectaran la distribució entre voreres i calçades. Ara el cotxe acapara el 60% de l'espai viari, i l'exemple del carrer d'Aragó és prou eloqüent: l'Ajuntament vol mantenir sis carrils oberts als cotxes, sense reduir l'actual volum de trànsit. Això vol dir que seguirà essent una via ràpida, no un passeig.

El programa recull algunes de les nostres propostes sobre pacificació del trànsit i normalització de la bicicleta.

CURSOS DE PREPARACIÓN AL PARTO Y POST-PAKTO * Dirigidos por comadrona * Gimnasia en piscina * Masaje infantil R o s e l l ó n , 3 3 5 - 3 3 7 E n t l o . 2 a . Tf. 4 5 8 2 6 0 6

D'acord amb els Consells de Districte i la Comissió Cívica de la Bicicleta s'estudiarà la creació de perímetres de vianants, zones de velocitat restringida, i una primera xarxa bàsica de la bicicleta. Això hauria de començar una convivència pacífica entre els mitjans motoritzats i no motoritzats de desplaçar-se, però depèn de la pressió ciutadana que es faci realitat. Pacificar el trànsit i ampliar l'espai per als vianants vol dir reforçar la Barcelona dels barris. Un barri és l'espai on les persones podem satisfer gran part de les nostres necessitats anant a peu.

El programa també es proposa "garantir la conservació i millora del patrimoni natural de la ciutat".

El parc natural de Collserola i les zones humides del delta del Llobregat són dos autèntics tresors de biodiversitat enmig d'una densa connurbació. Com podem creure les bones intencions ecològiques d'aquest Ajuntament, quan és un dels principals impulsors del desviament del Llobregat?

Aquesta amenaça posa en perill la reserva d'aigua dolça més important de la regió, i tot l'equilibri del delta. Al ple de l'Ajuntament es diuen unes coses. Al llindar del terme municipal amb el Prat encara parlen uns altres fets.

Per fer front a aquestes incoherències cal reforçar la mobilització ciutadana, i la capacitat d'actuar com una coalició de moviments socials de Barcelona Estalvia Energia.

Aquesta plataforma, formada per la FAVB, CCOO del Barcelonès, Acció Ecologista, Amics de la Bici, DEPANA, CEPA, el col·lectiu Agudells i diversos grups ecopacifistes i veïnals dels barris, s'ha ampliat amb la incorporació d'Amics de la Terra de Catalunya, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur No Nuclear i el Col·lectiu de Veïns Irritats de l'Eixample. En el seu si, el moviment veïnal té un paper essencial en la recuperació de l'espai del carrer, a tota la ciutat, per a la gent del barri. Després d'un ple on ha dominat la grisor, tenim molta feina per davant.

Enric Tello és membre d'Acció Ecologista

m Fabrica Residència-Casa de pagès Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany.

Sis habitacions amb bany, aigua calenta i calefacció.

Cuina casolana.

Tel. 972-59 46 29

la rt'u üel

CRÒNICA de

Els barris l'aluminosi

CARRER

Maig de 1994

Besòs, un barri amb crosses

TiTO R o s

Encara que és un riu el que posa nom al barri (i el Besòs no es troba als seus límits), quan se surt per la boca de la línia groga del metro un ensuma l'olor del mar. Tampoc la platja no es troba tan lluny. Més en el Sud-Oest del Besòs que -ja posats- prenent una clara a la plaça Reial, un té la sensació de trobar-se més a prop de l'element marí. I és que som a un barri totalment obert, on no s'ha d'aixecar massa el cap per veure el blau cel i on grans espais separen un bloc de pisos d'un altre. Espais verds que són jardins del tot ben cuidats. Carrers tan amples on es fa menys palpable la circulació, segura, dels cotxes. Un barri molt "digne" per viure-hi. Un barri que sedueix per les seves olors marines i de fresca verdor, que enamora pels seus espais oberts: ideals per deixar que la canalla corri, els grans passegin els gossos i els altres trobin l'encant de les rutinàries tasques d'anar a buscar el pa, el diari, el tabac o fer la compra de tota la setmana.

Passeig per un barri de Barcelona fet amb els peus. Les vivendes no tenen fonaments i n'hi ha 3.500 afectades per l'aluminosi

ques molt cuques que encara no estaven, tampoc ningú no sabia quan estarien, en fase de remodelació. Cuques i blanques perfora, denigrants perdins, amb quatre pams quadrats on han de viure i suportar-se famílies senceres. Avui la remodelació de les Vivendes del Governador ja és

Resulta que al Sud-Oest del Besòs, els arquitectes van idear els pisos als anys seixanta sense fonaments.

un fet. La vergonya del Sud-Oest del Besòs encara és i es pot veure des de fora amb aquestes bigues com crosses i més si després t'expliquen que es van fer sense fonaments. Sense cap RUBEN PÉREZ mena de fonament.

Els blocs de pisos van ser construïts als anys seixanta sense cap garantia • Sense fonaments L'any mil noucents noranta, DADES La nostra feina, en canvi, és deixen a caure, els pisos del amb la tragèdia del Turó, tothom descriure la vida a un barri Sud-Oest del Besòs miren cap a va córrer i va mirar el seu sostre, aluminós. Com pot ser? 3.500 terra. "La solució d'aquest barri Situació més encara si eres veí de zones vivendes afectades. I és que, passa per l'enderroc total i que Al districte de Sant Martí, entre la Via Trajana i Diagonal Mar, limita amb com Nou Barris, la Verneda, el malgrat l'olor de mar que ens es tornin a construir els pisos el municipi de Sant Adrià del Besòs. Està situat entre Pere IV, Perpinyà, Besòs, l'Hospitalet; barris omple, ens trobem a un altre com cal", ens comenta un veí. Llull i la rambla Prim, sovint recorreguda en bicicleta per l'alcalde populars que es diu. Els veïns barri ideat i fet amb els peus. Uns Aquesta és la solució més idònia Maragall. Superfície: Unes 40 hectàrees. Població: Segons el cens del del Sud-Oest del Besòs també peus amb mitxons. "No comen- i no valen potineries. Tot i gràcies 1986 uns 17.000 habitants, uns 8.000 menys que quinze anys abans. es van preocupar de comprovar ceu la casa per la teulada" diu a una tancada històrica dels Habitatges quin tipus de ciment s'havia una sentència popular, i això fa veïns, l'any 1977, es va acon- A més de pocs altres edificis, hi ha 11 blocs, numerats segons les fases utilitzat a la construcció i, suposar que qualsevol cons- seguir que el Patronat de l'Habi- en què van ser construïts a partir del 1958 fins al 1966, la majoria dels efectivament, era aluminós. trucció s'ha de fer amb fona- tatge, l'administració competent, quals pateixen aluminosi. Tres edificis foren enderrocats i tornats a fer. "L'aluminosi només ha estat la ments. Resulta que al Sud-Oest enderroqués tres edificis i els rematada del nostre problema", del Besòs, els arquitectes van tornés a fer. Només tres, perquè Transports ens explica Narciso Ximénezidear els pisos als anys seixanta per als altres es va buscar una Metro línia groga 3, estació Besòs.

Rojas, president de l'Associació sense fonaments. D'igual mane- solució ràpida, barata i matus- Diverses línies d'autobús, encara que estan mal connectats amb Horta, de Veïns del Sud-Oest del Besòs. ra que els nens juguen a les sera: unesgransbiguesd'alumini Sant Andreu i Francesc Macià.

"Només hem de veure el tipus de construccions i naturalment no subjecten exteriorment els Serveis construcció, la planxa de ciment foraden la moqueta, els blocs edificis. Una potineria ortopèdica Cap aparcament, ni públic ni privat, ni ambulatori. En el camp de com a fonament, els cinturons d'aquest barri tenen com a base, a la manera de crosses. Sí, és l'ensenyament, una guarderia, tres escoles públiques, diverses de que la mantenen dreta, les no gaire endinsada al terra, una clar, de moment els pisos privades i un institut d'ensenyament mitjà. crosses... i comprovem que la armadura de ciment de no més resisteixen. malatia no radica al sostre, sinó Entitats d'un metre i mig de gruix. A partir que ja ve de baix", ens comenta La Sociedad Pajaril, la més antiga de Barcelona. d'aquesta base es puja la prime- • Aluminosi Càndido Moreno, un altre veí. I ra planta, en acabat se li posa un Quan es va inaugurar, d'això fa L'Associació de Veïns del Sud-Oest del Besòs, una de les més antigues és que l'Associació no està gens "cinturó" també de ciment i cap a dos anys, la Ronda del II Cinturó que té el seu local a la rambla Prim 68 des del 1965. contenta amb les solucions que L'Agrupación Cultural Recreativa (ACR) que organitza diversos tipus munt fins a quatre o cinc plantes. (Via Favència/ Nou Barris) un va plantejant el Patronat de d'activitats.

Feina ràpida i barata; si es tenia tècnic d'urbanisme de l'Ajun- Dos clubs de futbol, entre els quals hi ha molta rivalitat, que juguen a l'Habitatge, que sempre busquen el terreny només es trigava dos tament comentava en veu baixa: segona regional, el Club Deportivo Besonense i el Atlético de Mesina. la més econòmica i això és posar mesos a poder ser habitat. bigues o puntals allà on ja no hi "La vergonya és això", i feia Diversos grups de petanca.

Tampoc els castells de naips referència a les Vivendes del Un casal d'avis. no es fan amb fonaments i ten- Governador, unes casetes blan(segueix a la pàgina 5)

SOLUCIONAMOS SU PROBLEMA SERVICIOS DÍA

SERVICIOS PERMANENTES

Electrodomésticos Calef acciones Aire acondicionado Albaniles Pintores Empapetadores Enmoquetadores Persianeros Carpinteros Tapiceros Carpintería Metàlica Porteres Automàticos Pulidores NO SE COBRAN DESPLAZAMIENTOS

Foníaneros Electricisías Cerrajeros TV y Vídeo Antenistas Cristaleros

T. 322 66 63 T O D O S LOS SERVICIOS TODAS LAS HORAS

Bar Restaurante

Tïipí Tapas Menú

Variadas económico

Tapineria, 6 Tf. 268 30 04 Nueva propiedad: J u a n y Raúl

íNECESITAS UN TAXI?

BARNA-TAXI stac

357 77 75

La veu d fi

CARRER

I Maig de 1994 (vé de la pàgina 4)

La festa major del Besòs

queda més remei. Volen els veïns solucions més sòlides, encara que costin més. Pràcticament, l'única solució és la remodelació total del barri.

• Ambulatori Els noms dels carrers del Sud-Oest del Besòs tenen reminiscències dels segles d'expansió de la corona catalanoaragonesa: parlen de Sicília, Alfons el Magnànim, Perpinyà o Bernat Metge entre d'altres. La Qent d'aquest barri, a part de respirar aire pur, passeja pels seus agradables parcs i jardins i es preocupa per la vivenda; ens parlen d'altres problemàtiques que pateix el barri i que es filtren a través de l'associació de veïns.

La major població del Sud-Oest la componen immigrants de tot l'Estat que durant els anys seixanta varen haver de buscarse la vida, l'habitatge, i varen trobarfacilitats a un barri de nova construcció. Ara, encara que les generacions següents també s'han anat quedant al barri i rodalies, la població ha envellit i es troben que els ambulatoris queden bastant lluny per a les Seves possibilitats de desplaçament. Els veïns del Sud-Oest del Besòs si necessiten ser vistos per un metge han d'anar fins a l'ambulatori de Paraguai-Perú 0 al de Sant Martí o ai de Lope de Vega, i aquests no queden dins el barri. És aquesta una antiga reivindicació de l'associació i com que no passa només al SudOest del Besòs, les administracions competents es passen la pilota una a l'altra sense Posicionar-se al respecte. "Que

Un barri que sedueix per les seves olors marines i de fresca verdor, que enamora pels seus espais oberts si l'Ajuntament no hi posa el terreny nosaltres no podem edificar; que nosaltres ja hem Proposatelterreny i la Generalitat rio vol edificar". De totes maneres, l'associació ha aconseguit recollir rriés de set mil signatures demanant l'ambulatori, ja!

EDICIONS "CRISTIANISME JUSTÍCIA" VINT PREGUNTES SOBRE ELS CONFLICTES IUGOSLAUS AUTOR; Carlos Taibo, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid.

R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tf. 317 23 38

CRÒNICA

Des del naixement del barri, l'Associació de Veïns del Sud-Oest del Besòs ha organitzat la festa major.

ROSER ARGEMI

A partir del 1977, que va ser un any decisiu en la història del barri per la tancada que un grup de veïns va fer a la seu del Patronat Municipal de l'Habitatge, a la plaça Lesseps, la festa major se celebra pel maig per recordar aquell important esdeveniment.

RUBÉN PÉREZ

El carrer Alfons el Magnànim sol ser el centre de la festa.

• La tancada del 1977 Els veïns demanaven que el PMH acabés les obres a què s'havia compromès des de feia temps.

Veient que no els feien cas, uns quants decidiren fer una tancada a la seu del PMH. Se n'anaren del barri pensant que hi estarien unes poques hores i s'hi van quedar 16 dies!! Segons el nostre interlocutor, la tancada és l'experiència més maca que s'endurà d'aquesta vida. Diu que en aquella ocasió tothom, tot ei barri, es va anar solidaritzant amb ells i els portaven pa, sopes i tota mena de menjar. Mai no els va

faltar res.

Arran d'aquesta acció ciutadana el PMH va enderrocar tres edificis, afectats d'aluminosi i que ja amenaçaven ruïna, i va construir els tres corresponents mentre ets seus estadants eren traslladats provisionalment a d'altres cases.

També amb aquesta actuació els veïns van aconseguir que els baixos d'alguns blocs fossin cedits al barri com a equipaments.

• Pel maig festa del barri A partir d'aquell any la festa major s'organitza sempre pel maig, però tenint en compte que no coincideixi amb la celebració de la romeria del Rocío que es fa a Barberà del Vallès, ja que molts dels habitants del barri van a aquella festa, tan arrelada entre els andalusos que viuen ai SudOest del Besòs.

Enguany la festa major es farà del 28 de maig al 5 de juny.

Escac i mat "Amb tota la desgràcia que ens rodeja al barri, estem contents perquè ens hem proclamat campions del grup A d'escacs de Catalunya", amb orgull ens informa Narciso Ximénez-Rojas, president de l'AV del Sud-Oest del Besòs, veritable anima del Club d'Escacs de l'associació de veïns.

Aquest sevillà fa que juga als escacs des que tenia 7 anys i avui n'és professor i primer tauler del club, proclamat campió a la seva categoria. La temporada que ve jugaran a la Tercera Categoria, tot un repte. El club compta amb 16 jugadors d'edats compreses entre els 16 i els 62, i són una activitat més (la que ha tingut més èxit) que es poden posar en pràctica a l'associació. Altres activitats són "corte y confección", fútbol-sala, petanca i pesca. No creiem que en aquesta última es puguin fer les pràctiques al riu que posa nom al barri, el Besòs.

Escola d'Arts i Oficis Diputació de Barcelona Comte d'Urgell, 187 Tel. 321 90 66 08039 BARCELONA

RUBEN PÉREZ

El club d'escacs del barri s'ha proclamat campió de Catalunya

SEMINARIS INICIACIÓ A L'EBENISTERIA I FUSTERIA (2/24 maig) FONERIA EN BRONZE I ACABATS (27 juny/14 juliol) MOTLLOS DE SILICONA (27 juny/14 juliol) TALLA DE FUSTA (28 juny/14 juliol) ELS TEIXITS JACQUARD (27 juny/8 juliol) informació i inscripció a la secretaria de l'Escola d'Arts i Oficis. Matins: 11 a 13:30 h. - Tf. 321 90 66

6

Lu teu

dfl

CARRER

CRÒNICA

Maig de 1994

EL CUARTO FOSC Santiburcio

Armet

Ens han arribat les queixes des de tres llocs del seu territori. A la primera carta deien: només es presenta als actes culturals si pot sortir a la foto, la seva presència a la dinàmica del districte és nul.la. No sabíem que el Santi fos renovador de la línia Vallverdú. La segona queixa es refereix al nou reglament de participació del seu districte, del qual n'es l'autor, i ens diuen: el nou reglament de participació dels veïns als plens limita molt la participació. En darrer lloc un dirigent veïnal ens envia una nota on afirma que "dels temes culturals i socials, en passa olímpicament... només vol carreteres, rondes i cinturons.

Té moltes responsabilitats però no t'afecta, sembla, cap incompatibilitat". Com que no podem contrastar aquestes afirmacions, el posem un més al cuarto fosc, per afavorir que reflexioni i si li sembla oportú, que presenti les al·legacions adients.

Com a primer espasa, mestre de cerimònies i responsable municipal del programa anomenat "Estalvi d'energia", juntament amb el seu company, el regidor Albert Batlle, ens va torejar a tots i ens va negar la possibilitat de celebrar un ple extraordinari sobre el tema. Ens va dir que era impossible. Després, però, l'Ajuntament va fer possible l'impossible i va convocar amb una hora de temps, un ple extraordinari per aprovar la candidatura de Barcelona per a l'any 2001, per ser la capital de la cultura europea. De pas van nomenar comissari de la candidatura l'Oriol Bohigas. Era ell millor, el numer one. Però no va servir de res perquè l'Oriol, fent un gran terrabastall, va dimitir. El tema ecològic va quedar emparedat entre el ple extraordinari i la creuada per reconstruirel Liceu. Unes setmanes de descans al cuarto fosc, amb la cama enlairada perquè se li recuperi de l'ensopegada.

Prenafeta L'inefable ex-secretari general de la Presidència i els seus cosins Isidor i Xavier passen pels seus moments més baixos després que un jutjat de Vic acceptés la suspensió de pagaments insta-

da per La Caixa contra l'empresa Tipel, imperi de la família Prenafeta. Què han fet els cosins Prenafeta als senyors Vilarasau i Samaranch perquè aquests no els renovin els crèdits que Tipel necessita per seguir operant i els condemnen a la misèria?

Aquesta és una pregunta que algun dia contestarà la història, quan algú -i millor que no sigui en Jaume Lorés- expliqui la història d'aquest personatge d'escassa estatura, que va crear un diari -El Observador- percarregar-se'n un altre -La Vanguardia-.

S admeten reclamacions Quan les coses no són com haurien de ser, cal poder reclamar. I que algú ens escolti, ens faci cas i es faci justícia. Truca'ns i t'escoltarem amb tota l'atenció que et mereixes.

4027309

OFICINA MUNICIPAL D'INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR

JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE BARCELONA

La veu itel

CARRER

Maig de 1994

"Poble Nou", un culebró indignant que enganxa perquè es camina en direcció contrària. Els arguments que pensa el guionista i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet són dignes del millor (o pitjor) culebró.

Però no tenen cap punt de connexió amb la vida quotidiana i real del barri barceloní que dóna

MARC ANDREU

Amb la sèrie Poble Nou, en competència directa amb tot tipus de culebrons, TV3 ha aconseguit situar una producció pròpia als disputats índexs d'audiència de sobretaula. El cert és que les rebuscades i sensacionalistes històries dels personatges de Poble Nou enganxen a tothom qui les segueix. De fet, la panxa plena convida a escarxofar-se al sofà i empassar-se qualsevol cosa que facin per latele: Cristal, Califòrnia 0 Alejandra. I si aquesta es diu Poble Nou, un culebró fet a casa on ens pretenen fer creure que els protagonistes podem ser nosaltres mateixos, millorque millor.

Ara bé, la sèrie no mereix cap altre elogi. En canvi, sí que cal fer-li algunes crítiques contundents. Si els capítols de Poble Nou, com la propaganda de TV3 així anunciava, havien d'imitar l'estil de l'excel.lent producció anglesa Gent del barri, l'objectiu no s'ha assolit senzillament

A TV3 pesa més el morbo que la realitat de la vida quotidiana nom a la sèrie. Els crèdits haurien d'advertir que qualsevol semblan-ça amb la realitat és pura coincidència.

A més, la sèrie de TV3 no només no reflecteix la realitat sinó que la distorsiona. Es parla de la Vila Olímpica (el barri nou) com d'una zona amb vida pròpia i de la qual els veïns del barri vell tenen enveja. Res d'això. La Vila

Olímpica, que ha trencat el teixit social de Poblenou, és, ara per ara (i ja fa prop de dos anys de la seva inauguració) una barri fantasma i un ghetto de nous rics mig deshabitat sense cap tipus de vida veïnal ni relació amb el barri popular i tradicional.

D'altra banda, és cert, com deixa entreveure la sèrie, que l'especulació s'està estenent com unatacad'oli. Hi ha molts afectats com l'Andreu (Alfred Lucchetti, per cert, un oasi de bona interpretació) i veïnes conscienciades com la tieta Victòria. Però la lluita per mantenir la identitat popular del Poblenou no la porten veïns solitaris com mostra la sèrie. Perquè Poblenou és un barri de llarga tradició i vida associativa (una realitat que tampoc no reflecteix TV3), i compta, per tant, amb una associació de veïns, una coordinadora d'entitats i moltes associacions que fan aquesta tasca.

En resum, a Poble Nou , pel que sembla, pesa més el morbo del culebró que la realitat de la vida quotidiana. És una opció.

Però amb això es perd una oportunitat de fer una bona sèrie televisiva sobre la gent d'un barri.

CRÒNICA

Tibidabo: no n'hi ha prou amb el Tramvia Blau ROSER ARGEMI

L'empresa Tibidabo SA ha fet diversos estudis de la rendibilitat del funicular del Tibidabo, propietat seva, que és l'únic mitjà de comunicació que uneix el cim amb la ciutat. Els veïns que viuen a dalt la carena de Collserola han iniciat una campanya per aconseguir un autobús.

La proposta dels veïns que viuen al Tibidabo ha nascut per fer front als dos problemes més aguts que tenen plantejats: com es poden traslladar a la ciutat i a quin preu. Baixardes del Tibidabo fins a la plaça de Catalunya costa: els dies feiners 264 ptes per viatge (140 funi -H 62,5 bus + 62,5 tren), si són residents i tenen abonament, i 540 ptes per viatge si no en tenen i els dies de festa 452 ptes per viatge (140 funi + 250 tramvia +62,5 tren) amb abonament i 670 ptes sense.

El funicular del Tibidabo funciona de tres quarts de 7 del matí fins a tres quarts de 10 del vespre

i va cada mitja hora, llevat dels moments punta, que va més sovint. L'autobús municipal enllaça el funi amb la plaça Kennedy i funciona amb el mateix horari. I el tramvia blau, també municipal, que funciona el dissabte i el diumenge en lloc del bus, comença a les 10 del matí i fa el mateix horari que el funicular.

Davant d'aquesta situació els veïns del cim del Tibidabo han demanat solucions de sentit comú, com allargar el recorregut de l'autobús 17 fins al funicular.

Però ningú no els fa cas.

Darrerament han pensat una proposta que pot beneficiar altres ciutadans. Un autobús, de tamany petit, a preus raonables i amb uns horaris adients. Aquest autobús no ha de substituir els funis sinó ser-ne el complement.

Per assegurar el dret a desplaçar-se dels veïns d'un barri és imprescindible que des de l'administració es promocionin els transports públics.

TENEMOS LA VIVIENDA QUE NECESITAS...

Pisos de 7U m^ desde 9.000.000 de ptas.

:4t «.í*-^^

interès a partir del 6,5%

Casas unifamiliares I partir de 13.900.000 ptas.

Pisos de 90 m' útiles desde 11.000.000 de ptas.

|Con pla;^ de pàrking Induïda en el precio!

Si

Acabados de calldad

Vlvlendas protegidas

Zonas ajardinadas

Eniradas desde 300.000 ptas.

...DONDE LA NECESITAS VILANOVA

EL VENDRELL

LLEIDA

GIRONA

SANTA PERPÈTUA

SANT ANDREU DE LA BARCA

MARTORELL

GRANOLLERS

MANRESA

PALAFRUGELL

TERRASSA

SANT BOI DE LLOBREGAT

CERDANYOLA

CALELLA

MOLLET

VILADECANS

LES FRANQUESES

HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de viviendas protegidas. Nuestra cooperativa sigue firme en su propósito de construir viviendas de calidad al alcance de todos, construidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 aiíos. Los tres primeros anos hasta la entrega de las Uaves, el 25% del total en vencimientos mensuales.

Elresto,en crédito hipotecario de 15 aüos desde un 6,5% de interès.

Los hechos avalan a nuestra coopertiva: 550 viviendas constmidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de protección oficial.

PARA MAS INFORMACION, LLAMA AL 3 1 0 0 0 0 0 VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE DE TODOS

Habitatge Entorn

CMManai

0

7

Habitatge Social

Con •! ••port· d*

8

I.a veu iiel

CARRER

REPORTATGE Un reportatge de Carles Geli

Maig de 1994

L'afany de rAjuntament per fer de Barcelona la capital cultural del 2001 contrasta amb la misèria de les arques municipals i provoca la dimissió del regidor Bohigas

2001: una odissea cultural previsible i preparat com els de la tele provocava fa poques setmanes que, quan encara no feia ni tres anys que l'arquitecte Oriol Bohigas treballava -és un dir- a la Virreina, aquest hagi hagut d'abandonar l'antic palauet de la Rambla per entossudir-se a ferhi obres menors i voler posar aquella rajola tan casolana que diu allò tan bonic de 'Verge Santa del Roser/feu que en aquesta casa / no hi hagi ni poc ni massa / sols el just per viure bé"... Molt català però molt poc adient per a una regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona que porta gairebé set anys tan magre de diners com d'idees.

Acostumat a la idiosincràcica opulència de l'urbanisme, un dels prínceps d'aquella ciutat va ocupar, a mitjan 1991, una regidoria sorprenentment assassina que en la legislatura municipal anterior havia deixat pel camí els cadàvers de Raimon Martínez Fraile i de Pep Subirós, obligant a la regència, sota la fórmula de la coordinació, de Ferran Mascarell.

Els vents havien de ser propicis per en Bohigas...

Les eleccions -i amb elles, les promeses- varen passar, de la mateixa manera que la cita esportiva. Les eternes obres

L'arquitecte Bofill p r e s e n t a n t la m a q u e t a del T e a t r e Nacional d e Catalunya culturals, no cal dir-ho, varen seguir en la seva condició de simfonies inacabades, Bohigas, trapella, intel·ligent, egocèntric per natura, realitzava durant l'estiu del 1992 un agosarat (per realista) informe sobre la situació intitulat 'Gràcies i desgràcies culturals de Barcelona, súmmum d'il.lusions i impotències històriques' i, finalment, mare de totes les batalles i una de les grans creus que l'han portat ara a abandonar la Virreina, brutalment sincer, el regidor de Cultura criticava l'escàs esperit

de mecenatge de la societat civil catalana en l'àmbit cultural (només cal veure ara una assemblea de propietaris del Liceu per saber per on van els trets) i exposava un pla de prioritats i d'inversions que, dos anys després, tampoc no s'han acomplert... Massa polèmica per un país on, per aquest tipus de coses, imperen passions africanes ara tan de moda gràcies a allò que ens ensenya la televisió.

L'arquitecte havia errat notant en els plànols com en el promotor: les grans idees -i cal

reconèixer que l'ex-regidor les tenia, una mica a l'estil Jorge Semprun de Madrid: algú hauria d'analitzar a fons les coincidències de les seves dues gestionsrequereixen grans diners, a part d'una immensa voluntat de consens entre les parts implicades (Generalitat, Diputació i Estat, en molts dels casos) que poques vegades hi és.

Cada vegada més a gust en el seu paper de 'Daniel el travieso' del consistori municipal, Bohigas batejava al 1992 l'etapa que ell havia de dirigir com la de '1a

cultura de la ressaca". Les obres que estaven en marxa requerien una inversió total propera als 80.000 milions de pessetes.

Parlava llavors de 18 estructures culturals en marxa. No cal posar la llista: qualsevol de les que pensi, hi era. A la seva, de marxa, se n'han arreglat, més o menys, tres: el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat (CCCCC), i'Arxiu de la Corona d'Aragó i el Monestir de Pedralbes. La desgràcia de l'incendi del Liceu, per contra, ha convertit la remodelació en una reconstrucció total. O sigui dels 4.000 milions d'inversió previstos llavors per aquell capítol, a prop de 15.000 milions.

Com fora que immediatament algú li va dir que no podria fer el miracle dels pans i els peixos perquè no hi havia diners per anar al súper, Bohigas començà a anar menys per la Virreina del que era aconsellable (res per inaugurar, cap megaprojecte per concebre) mentre jugava a cartes de dimissió per presentar a l'alcalde. Els pressupostos municipals destinats a l'àrea, per si en tenia dubtes, ho confirmaven del tot, fins com han acabat per demostrar vergonyosament els pírrics 950 milions de la partida cultural d'enguany. S'acabava així la teoria de les prioritats, que passaven per finalitzar l'obra de la seu en què s'ha convertit el Museu Nacional d'Art de Catalunya, refer els museus d'Arts i Oficis en un de sol, el famós Folch i Torras, crear les grans biblioteques de districte...

De Nadal és el regidor que cal: és expert en administrar misèries • Els temps requereixen, arreu, administradors de les misèries, tasca que ha recaigut en un autèntic professional de la matèria, Joaquim de Nadal, la primera afirmació pública del qual ha estat la de dir que aquí no hi ha pressa i que es farà el que es pugui, metàfora, metonímia o símbol, en aquest cas de poca cosa.

Tan greu com el que hi ha d'empantanegat (Museu d'Art Contemporani, Auditori, Teatre Nacional, Teatre Lliure, Hemeroteca municipal. Convent dels Àngels, entre d'altres) seria, per acabar de furgar en la ferida, la priorització del que més o menys ja està donat per bo. És a dir, comença a ser preocupant, per no dir patètic, les corredisses que fan els responsables dels CCCCC pels passadissos de totes les institucions culturals imaginables per tal d'omplir els seus 3.400 milions de pessetes

nascuts per investigar sobre l'evolució de les ciutats i de la Barcelona post-caiguda de les muralles i que ara no se saben com i amb què omplir-se. O l'adequació del Monestir de Pedralbes (uns 900 milions) com a discutible pinacoteca, una factura que ben bé podria haver servit per restablir la Casa de l'Ardiaca i la seva valuosa hemeroteca, segurament la millor d'Espanya. O el futur auditori (que costarà prop de 7.266 milions si s'acaba l'any que ve) i amb el que sortirien pràcticament 10 biblioteques de gairebé 3.000 metres quadrats com la que es volia fer al carrer Pi i Molist a Nou Barris. Culturalment són, potser indiscutibles, però socialment sí que és qüestionable la seva rendibilitat en una ciutat mancada d'allò més bàsic...

Sang fàcil altre cop: la cultura té valor simbòlic (prou se'n recorden els polítics en

campanya, allò de Santa Bàrbara, però no valorde canvi, que dirien els marxistes.

I com a prova l'espolsada que d'amagatotis va fent La Caixa de la seva xarxa de

si més no, en relació a la inversió per càpita que fa el consistori sobre el tema i que, per a dades de 1993, es quantificava en 4.400 pessetes per càpita... Agraïda xifra tenint presents els temps que s'acosten i aquella amenaça en forma d'autèntica odissea de l'espai en què es pot convertir l'afany municipal de fer de Barcelona la capital cultural europea del 2001. Davant d'ella, als barcelonins només els queda que resar perquè als polítics no se'ls acudeixi, enlluernats per la fita, fer promeses de noves infrastructures culturals....

Mai com ara caldria recordar la rajola de la Verge del Roser o, per als agnòstics, aquell acudit que acaba dient allò de: "Virgencita, virgencita, que me quede como estoy.. " A sobre...!!

Als barcelonins només els queda resar perquè els polítics no facin noves promeses biblioteques, que desmantella i va encolomant a diversos ajuntaments... I això que només a Barcelona ciutat la cultura bellugava, molt poc abans de la crisi, 43.000 persones i 473.000 milions de pessetes (si incloem les televisions).

En realitat a Barcelona però hi ha la cultura que els seus ciutadans es mereixen;

la veu del

CARRER

Maig de 1994

Josep Maria Huertas Periodista i escriptor

OPINIÓ

Unes ulleres per conèixer el fons de la cultura

U

na teoria força estesa és que Barcelona només rutlla quan té un gran repte al davant. Com que és una ciutat important, però no la capital d'un Estat, li cal l'emprenta derivada d'una il·lusió segons la qual tothom pensa que Madrid, sempre el mític recurs antagonista, abocarà diners per no quedar malament davant del món. Si el 1992 l'empenta van ser els Jocs Olímpics, ara es pretén que el 2001 sigui la capital cultural europea que s'ha demanat.

El que passa és que ara ho tenim una mica més magre. Primer, perquè Madrid-Estat pensa que fa poc els barcelonins vam tenir festa grossa i que ara li tocaria a una altra ciutat, per exemple València, que ves per on és la pàtria de la senyora Carmen Alborch, ministressa del ram. Segon perquè no ens enganyem, això de la capitalitat cultural no té la trempera dels Jocs Olímpics; com a màxim s'assembla als anys internacionals que periòdicament organitza l'Organització de les Nacions Unides sense que ningú no li faci excessiu cas. Algú creu que la capitalitat cultural Va significar massa per al Madrid de 1992?

El problema principal, però està no en si tenim o no la capitalitat finalment, sinó en la situació cultural barcelonina que, a diferència d'altres aspectes, no ha millorat massa amb el temps democràtic.

El regidor de l'àrea, Oriol Bohigas, se'n Va a n a r perquè com ha dit un col.laborador seu (El Periódico, 12-4-94), li van vendre un submarí i després es va trobar només unes ulleres per bussejar.

Del seu interessant, i ben escrit, pla cultural per a la ciutat (Gràcies i desgràcies culturals de Barcelona), datat el novembre de 1992, la majoria d'idees cercaven consolidar unes mínimes mfrastructures lògiques: agrupar els museus, crear una biblioteca per a cada districte que tingués cara i ulls (ara n'hi ha dues que mereixen aquest nom real) 1 fer un pla d'inversions que assegurés l'acabament de les g r a n s obres començades (Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Barceloria, Auditori, Teatre Lliure en la seva iiova seu. Convent dels Àngels, ara reconstrucció del Liceu, salvació de la Casa de l'Ardiaca...) Va fixar una quantitat per sota de la qual creia que no Valia la pena esmerçar esforços i temps.

No la va aconseguir i a més es va veure

El rcígidor de fàrea, Oriol BoMgas, se'n va a n a r perquè com lia dit u n col.laborador seu , li van vendre un submarí i després es va trobar només unes ullert^s per bussejar. Del seu interessant, i ben escrit, pia cultural per a la ciutat (Gràcies i desgràcies culturals de Barcelona), la majoria d'idees cercaven consolidar unes mínimes infrastructures lògiques: agrupar els museus, crear una biblioteca per a cada districte que tingués carti i ulls i fer u n pla d'inversions que assegurés Facabament de les grans obres.

Guardias d e seguridad Vigilantes j u r a d o s Sistemas ALFONSO SÀNCHEZ GIL Delegado Regional

9

Plaza Ramon Berenguer el Gran, 1 1^ 1^ A 08002 BARCELONA Tel. (93) 268 01 66 Fax (93) 268 00 59

arraconat pels mateixos companys de consistori, i per tant va dimitir. I l'alcalde, que no viu les millors hores del seu govern, va nomenar un fidel de sempre, Joaquim de Nadal, expert en realismes i poc partidari de vedettismes estil Bohigas.

Nadal va ser nomenat també, com el seu antecessor, comissionat de la capitalitat europea, tot just al mes d'haver-ho estat nomenat aquell amb la secreta esperança que s'adonés que l'alcalde volia que es dediqués a projectar internacionalment Barcelona i no a tocar el que no sona reclamant pressupostos mínims que mai no vindrien. Nadal és un pragmàtic i sap que la cultura és de les primeres coses que s'arraconen quan hi ha vaques magres. Per tant, dirà amb la boca que tot seguirà igual i farà, en canvi, tot el que calgui per congelar plans i projectes fins que arribi, si arriba, la capitalitat cultural. Mentrestant, es limitarà a mantenir en estat letàrgic el que ja existeix i a intentar engrescar les restes de la societat civil i la ministra en la continuació de les obres pendents.

El panorama és com per llogar-hi cadires. Tanmateix, els més veterans diuen que això de la cultura en països poc cultes sempre ha estat igual, i que el millor és que ens venguem el patrimoni a alguna multinacional o a algun país més ric, que sempre podem veure, per la tele o en alguna tesi nord-americana publicada després, els tresors que teníem.

Hi ha prop de les Alpujarras un castell d'aspecte esplèndid que no és tal: quan un hi entra, troba que dins no hi ha res.

Va ser venut als Estats Units pel noble que era el seu propietari. Aquí podem fer un altre tant: per aquesta tasca un bon economista és utilíssim, Joaquim de Nadal és la persona idònia per liquidar les restes del naufragi; no li fan falta ni les ulleres de bussejar, simplement el quadern de bitàcora i l'inventari.

No crec estar dient cap boutade. Els holandesos, moltmés rics, s'han plantejat vendre alguns quadres de Van Gogh per poder millorar les seves infrastructures.

Pot ser una solució traumàtica, que permeti tenir menys patrimoni de renom però més infrastructures d'ús quotidià (biblioteques, museus oberts com la Fundació Miró, serveis per al barris...)

I si no, sempre vindrà una segona renaixença que ens porti a somiar el que podíem haver estat i no som. Es una actitud molt catalana.

Durant molt anys el nostre barri de Sants ha format molts músics, alguns de renom universal. Avui volem destacar un grup que per la seva música, a vegades tècnica i a vegades amb una finura exquisida,, ens deleita sempre que els escoltem.

Ens referim al grup D E S C O N C E R T que, després d'haver editat dues maquetes, per fi edita el seu primer disc que també va sortir en format de cassette. La seva dilatada trajectòria musical ens recorda que tenen com a primordial preocupació la de superar-se dia a dia i deixar el nom del nostre barri ben alt, ja que ens trobem dins d'un dels principals focus d'activitat musical de Barcelona. Només queda citar el nom dels membres del grup: Jordi Boltaina, "Bolti" (guitarra), Xavi Xarles (bateria), Roger Felip (baix) i Pep Xarles (guitarra).

10

I.a veu dfi

CARRER

CRÒNICA

Maig de 1994

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, una proposta al cor de la ciutat MARTA BACHS

Al cor de Ciutat Vella, a l'antiga Casa de Caritat, s'hi ha ubicat el nou Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un edifici que ha obert les seves portes amb la presentació de dues exposicions que tenen com a eix temàtic el món urbà: «Barcelona a vol d'artista» i «Ciutats: del globus al satèl·lit». Prop de 42.000 visitants quan encara no fa tres mesos de la seva inauguració avalen aquesta iniciativa que passa a formar part del futur cinturó cultural de Ciutat Vella.

«La ciutat» ésl'objectedetotes les activitats del nou Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El món urbà hi és present, MIGUEL LÓPEZ en tant que categoria universal, L'arquitectura del nou edifici distribuïdor contrasta amb la vella Casa de Caritat en totes les seves dimensions, històriques, culturals, com a realitat present i en relació amb aspectes tecnològics i els centre faci reflexionar sobre la esdevé l'escenari, no només les propostes per al futur, els mediambientals. «Volem que el cultura de les ciutats. La ciutat entesa amb el sentit de ser una manifestació artística conseqüència de la relació entre els homes. Tot allò de cultural que no tingui un escenari específic es podrà mostrar al Centre de Cultura Contemporània», declara Jaume Badia, cap de Serveis Culturals d'aquesta entitat.

RESTAURANT VETERINARIS CRISTALERÍAS

OBERT ELS DIUMENGES

EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 95 45

Clínica Veterinària Roselló, 39.5 local 6 Tel. 458 28 73

Servei 24 hores Tel. 300 59 85 Abonat A-21514-415 13 33

CAFÈ DEL MUSEU Museu Picasso Montcada, 15-19 Tel. 319 63 10

CREU ROJA ESPANYOLA Joan D'Àustria, 120 Tel. 300 20 20

LUMINOTÈCNIA Urgències 24 hores Hug de Rocaberti, 5 Tel. 490 22 41

ÀNGEL Servei 24 hores Tuset, 16-18 Tel. 218 88 89

PNEUMÀTICS Roger Flor Roger de Flor, 133 Tel. 231 66 16

FONTANEROS Servei 24 hores Sardenya, 164 Tel. 405 02 40

Guia professional i comercial de Barcelona MECA RÀPID Mecanografia en 28 h.

Rogent, 30A^alència Tel. 245 75 59 PUBLI SERVEI Servei Publicitat Ext. Serigrafia i rotulació Ecuador, 76 Tel. 405 06 88 AUTO ESCOLA CORSA Major de Sarrià, 44 Tel. 204 29 52

AUTO ESCOLA CORSA Bori i Fonlestà, 16 Tel. 200 33 24

VIATGES NOU MÓN SA Aribau, 127/Rosselló Tel. 419 32 11 EI seu viatge al millor preu

VIAJES LICEO Cruz Cubierta, 57-59 Tel. 325 85 15 1000 destinos - Mil preciós

VIAJES KARELIA Trav. de Gràcia, 425, Ir Tel. 450 37 14 Cuba, que linda es Cuba

VIAJES LICEO París, 136 Tel. 322 66 11 Mil destinos - Mil preciós

APIT Guías turístics PI. Berenguer el Gran, 1 Tel. 319 84 16

Per publicitat en aquestes seccions: Sra. Isabel: 319 60 89 o Sr. Albert: 301 32 00 (tardes)

• Contrast amb el barri Malgrat tot, la modernor i l'arquitectura funcional del CCCB, herència de l'estètica dels Jocs Olímpics del 92, contrasten cridanerament amb l'entorn de Ciutat Vella. El ciutadà que accedeix a l'antiga Casa de Caritat pel carrer Montalegre entra en un nou món cultural i urbanístic a través de la imatge de la nova Barcelona reflectida en una enorme vitrina, que s'uneix amb unapeculiarsimbiosi amb l'antic Pati de les Dones. El

CCCB transpua una nova Barcelona, que el visitant coneix per primer cop acompanyat pels turistes estrangers que admiren bocabadats aquest monument.

I és que el CCCB, es converteix per al veí de Ciutat Vella en un lloc freqüentat per turistes i al qual només s'hi pot accedir pagant una entrada de 500 pessetes per persona. «El Centre de Cultura Contemporània no és un lloc elitista ja que és més fàcil comprendre per un nombre més alt de ciutadans l'exposició «Barcelona a vol d'artista» que moltes exposicions d'art d'avantguarda. No som elitistes des del moment en què entrar al CCCB és més barat que anar al camp del Barca», declara Jaume Badia.

La potenciació de la cultura entesa com a totes les activitats pròpies de l'home és l'objectiu clar i concís del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; una realitat que s'adequa clarament als plantejaments teòrics de l'anomenada societat postmoderna. Segons Jaume Badia, «contemplem manifestacions artístiques diverses i valorem les noves tecnologies àudiovisuals com una eina clau per a la cultura del segle XX; de tota manera no ens imposem etiquetes que podrien fer-nos caure en l'esnobisme. El terme postmodern em fa por perquè ens pot abocar cap a una manca d'aprofundi-ment i d'anàlisi dels continguts».

La polèmica està servida: el pes de la tradició de tot un barri enfrontada a tota una filosofia de la vida de finals del segle XX. El resultat i l'acceptació del veïnat està per veure.

L'antiga Casa de Caritat Un centre de beneficiència transformat en punt de trobada cultural M.B. La «Real Casa de Caridad» va ser fundada l'any 1802, a partir d'un privilegi del rei Carles IV, per satisifer les necessitats assistencials i caritatives de Barcelona i el seu terme provincial. La Casa de Caritat va esdevenir així un centre d'acollida per a persones mancades de recursos. L'any 1957, les Llars Mundet es van fer càrrec de les accions d'assistència i formació, fins aleshores en mans de la Casa de Caritat. L'abril de 1980 es va firmar el conveni pel qual les instal·lacions de l'antiga Casa de Caritat es destinaven per a equipaments

culturals de la ciutat de Barcelona. Immediatament es va encarregar un estudi sobre les possibilitats que el Convent dels Àngels, la Casa de Caritat i la Casa de Misericòrdia acollissin un centre cultural de projecció internacional. El 25 de ifebrer de 1994 s'inaugurava el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, un complex amb 4.500 metres quadrats destinats a exposicions, un auditori amb capacitat per a dues-centes persones, aules per a cursos i conferències, una sala de simposis i recepcions, cafeteria i llibreria.

CARRER

Maig de 1994

DOSSIER

n

En defensa de Tescola pública •na a r e v i f a r la n e c e s s i t a t d e lar una escola pública digna i a m b f u t u r . La r e f o r m a e d u c a t i v a q u e e s d u u a t e r m e d e s d e fa d o s a n y s i l'elaboració del m a p a escolar de B a r c e l o n a e s t a n p o r t a n t al t a n c a m e n t indiscriminat de centres .

Els casos que CARRER aporta en (l'única e s c o l a p ú b l i c a d e la cii: p e r a d i s m i n u ï t s p s í q u i c s ) i la Amadeu Vives de Nou Barris.

El n o s t r e d o s s i e r d e m a i g c o m p t a amb les aportacions d'institucions pedagògiques, sindicats, organitzacions de pares d'alumnes i del periodista Ernest Alós, especialitzat en temes d'educació.

DOSSIER Realitat i ficció de la reforma educativa Virgili Burrell

^ ^ ^ ^ a reforma del sistema educatiu I ^ H s'està aplicant a Catalunya des ^ • ^ de fa dos cursos, enmig de greus restriccions pressupostàries i un tarannà autoritari i impositiu, per part del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, que fa témer pel futur del propi procés reformador. A hores d'ara, els interrogants, les mancances i les contradiccions que envolten la implantació del nou sistema duen cap a un considerable esceptisme, i també indignació, a tots els sectors de la comunitat educativa, que veuen com els responsables polítics són incapaços de concretar les millores que preveu la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) en la xarxa de centres i en la tasca quotidiana que es fa a les aules.

"Els centres educatius estan patint des de fa tres anys un retall considerable en els recursos que reben" Aprovada l'any 1990, la LOGSE pretenia donar resposta a les demandes de canvi per adaptar l'educació espanyola als paràmetres dels països més desenvolupats del nostre entorn. Entre els avenços i objectius més importants de la LOGSE cal destacar-ne els següents: - Reconeixement de l'educació infantil (0-6 anys), com una etapa educativa amb entitat pròpia, amb el compromís de les administracions públiques de satisfer la demanda social existent.

- Introducció al nou ensenyament primari (6-12 anys) dels mestres especialistes per impartir idiomes, educació física i música.

- Extensió de l'escolarització obligatòria fins als 16 anys, introduiíítl'Educació

Secimdària Obligatòria (ESO) com a nova etapa dels 12 als 16 anys.

- En la secundària postobligatòria, modernització i millora de la formació professional per adaptar-la a les realitats canviants del sistema productiu i oferta d'uns batxillerats més especialitzats.

- A més de la nova estructuració del sistema, la LOGSE preconitza un augment de la qualitat del sistema educatiu i hi introdueix la reducció del nombre d'alumnes per aula, l'atenció personalitzada, el professorat de suport, l'ensenyament comprensiu, l'assessorament psicopedagògic, la millora de la formació inicial i p e r m a n e n t del professorat.

El finançament de la reforma educativa Malgrat les bones intencions de la llei educativa, ben aviat s'han posat de relleu les mancances de la LOGSE i l'escassa voluntat política per aplicar-la amb coherència. Potser la qüestió més punyent és el magre finançament que rep la reforma educativa: l'extensió de l'escolarització i la millora de la qualitat necessiten inversions, però amb el pretext de la crisi la memòria econòmica de la LOGSE s'incompleix i, de fet, els centres educatius estan patint des de fa tres anys un retall considerable en els recursos que reben, t a n t h u m a n s com econòmics i materials.

L'aplicació de polítiques d'ajustament en sectors com l'educació es troba a la base del divorci creixent entre el discurs oficial sobre la reforma educativa i la realitat que viuen els col.legis i instituts.

La despesa educativa a Espanya ha baixat l'any 1994 al 4,1% del Producte Interior Brut (PIB), quan la mitjana als països de la Unió Europea és del 6% del PIB. En aquestes condicions, amb la LOGSE pot passar el que ja ha passat amb d'altres projectes de canvi educatiu a Espanya: que es quedi en paper mullat.

SEGONA

PART

Sil.labari Camí, editat a Barcelona durant la Segona República Per totes aquestes raons, quan es va decidir el tercer endarreriment del calendari d'aplicació de la LOGSE el passat desembre, CCOO va iniciar una campanya de recollida de 500.000 s i g n a t u r e s , acollint-nos al dret d'Iniciativa Legislativa Popular

reconegut a la Constitució, perquè hi hagi una Llei de finançament del sistema educatiu; una llei, que reiteradament ens han negat, que pugui assegurar que les reformes en curs no estaran sotmeses a més retalls pressupostaris i que (segueix a la pàgina 12)

12

CARRER

DOSSIER

Maig de 1994

(ve de la pàgina 11) gaudiran dels recursos necessaris, perquè entenem que l'educació és una de les millors inversions de futur per a un país.

La reforma negociar

s'ha de

Això noobstant, elsproblemes econòmics no són els únics que avui pateix la implantació de la reforma educativa; cal fer esment també de la incapacitat de les administracions per entendre com ha de confígiïrar-se el sistema educatiu en una societat democràtica. Des del Ministeri d'Educació i des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat s'ha optat per una política d'imposicions, de rebuig a les negociacions amb la comunitat educativa per aplicar la reforma, expressió tant de l'escassa prioritat que es dóna a l'educació com de la manca de voluntat per resoldre els problemes concrets.

Així, a Catalunya s'aplica la reforma incomplint bona part de les disposicions de la LOGSE, introduint arbitràriament mecanismes de privatització del sistema educatiu, imposant a diversos centres un avançament parcial de la reforma sense recursos ni criteris de qualitat, suprimint aules i decretant fusions de col·legis sense assegurar adequadament la continuítat del servei educatiu i sense consultar els consells escolars, reconvertint centres per decret i amb mínimes inversions, rebutjantrobertura

INDIO

Wo és gens agosarat dir que bona part de la reforma educativa està en aquests moments pendent" de noves llars d'infants públiques... Com a conseqüència d'aquesta política, caracteritzada per una negligent improvisació, els inten'ogants sobre la reforma educativa i la inquietud van creixent: els calendaris han perdut tot tipus de credibilitat, encara no disposem d'ima eina de planificació essencial com és el Mapa Escolar de Catalunya per concretar les millores de la LOGSE en la xarxa de centres, tampoc no s'han definit les plantilles de professorat necessàries en la nova ordenació educativa, ni les ampliacions imprescindibles de la xarxa pública educativa en trams com ara l'educació infantil, l'ESO o la formació professional,....

En aquest context, no és gens agosarat dir que bona part de la reforma educativa està en aquests moments pendent.

L'experiència dels primers anys d'aplicació de la LOGSE ha de servir per al futur immediat: la manca de recursos i la política de fets consumats són avui els principals problemes de la refomna, l'exigència d'una llei de finançament i de negociació de la implantació de la LOGSE, amb l'objectiu prioritari de millorar la qualitat del nostre sistema educatiu, han de ser l'eix vertebrador de l'acció reivindicativa de la comunitat educativa, per acabar amb la ficció interessada, promoguda des del poder, i per fer que els objectius de la reforaia siguin una realitat tangible en els nosti'es col.legis i instituts.

Virgili Burrell pertany a la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya.

islesia Vil·la Joana, fora del mapa?

Roser Argemí

O

il.la Joana, la casa on va morir Mossèn Cinto al mig de Collserola, té al costat l'única escola municipal de disminuïts psíquics que hi ha a Barcelona. Es un equipament sensacional, amb grans pavellons enllaçats per moltes escales, tot envoltat de boscos i aire pur, on funciona un innovador centre de dia per a nanos psicòtics i autistes i un centre d'educació especial, atesos per un nombrós equip pedagògic. Es un equipament del qual l'Ajuntament de Barcelona en pot estar molt orgullós, però que pot quedar fora del mapa escolar.

Dels anys 20 fins

avui

El 1923 l'ajuntament creà a la Vil.la Joana, una casa pairal al mig del bosc, una escola de cecs i després per a sords-muts, que tingué molta anomenada. El 1973 l'Ajuntament de Porcioles decidí deixar la casa com a museu, traslladar els alumnes a d'altres centres i edificar en els terrenys propers, prèviamentrequahficats, una escola nova per a deficients mentals.

L'arquitecte encarregat dissenyà, amb certs deliris de grandesa, un gran equipament en plena natura, amb

pavellons independents que permeten un aïllament important però suposen una forta despesa de manteniment i no faciliten massa la tasca educativa per aquest tipus d'alumnes. Vil.la Joana és un conjunt d'edificacions que s'estenen per la vessant sud-oest d'un dels turons de CoUserola, en plena natura. Una magm'fica sala per fer-hi gimnàstica, uns tallers de fusteria i de fang, diverses aules, un menjador i la secretaria fan que l'escola sigui potser poc funcional, però molt espaiosa i lluminosa

La reforma de l'ensenyament

especial

La tan sentida reforaia de l'ensenyament suposa també la fixació de l'anomenat mapa escolar de C a t a l u n y a . La Generalitat, que és qui en té la competència, ja fa temps que hauria d'haver-lo presentat al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació. De fet, però, ja pren decisions al respecte i actua fomentant més les escoles concertades, encara que no reuneixin les condicions requerides, en detriment d'algunes escoles públiques.

En el camp de l'ensenyament especial

la ubicació de l'escola de Vil.la Joana no li sembla la més adient, a la Conselleria d'Educació, per mantenir-hi un centre d'aquestes característiques. Tot i que l'espai és vital per a aquest tipus d'escola, diu que és massa llimy de cap nucli urbà i que no facilita la comunicació dels n anos amb la societat. La direcció del centre dubta que els edificis de Vil.la Joana siguin considerats dins del mapa escolar municipal, i és possible que tot el grup escolar hagi de traslladar-se a un altre local per continuar la seva tasca educativa.

El gran equipament és poc funcional per a la feina que s'hi ha de fer ja que la majoria de nanos que hi van, a part deies seves deficiències psíquiques, en tenen d'altres associades, en especial dificultats de mobihtat, que les distàncies i les grans escales de Vil.la Joana agreugen.

Però és en aquestes condicions que durant molts anys l'escola ha acollit alumnes amb tot tipus de problemàtiques. A partir del decret d'integració, que obliga a incorporar els deficients psíquics més lleugers a les escoles públiques, a Vil.la Joana hi van el s nanos amb problemes més complexos, que requereixen una atenció molt més individualitzada.

Actualment el centre d'educació especial hauria d'atendre una vintena de nanos, a part d'oferir les seves instal.lacions i l'equip especialitzat del centre als nanos d'altres centres que necessiten temporalment certs t r a c t a m e n t s especialitzats.

El *centre de dia'per

a nens

L'equip de professionals, de gairebé 40 persones entre professors, psicòlegs i altres especialistes, de sempre molt mimat per l'Ajuntament de Barcelona, fa uns anys va posar en marxa un centre per a aquesta canalla que més que deficients psíquics, són malalts mentals i necessiten un tractament sanitari molt específic. En realitat és un 'centre de dia' per a nens psicòtics i autistes, un dels primers d'Europa, i la Conselleria de Sanitat està en procés de reconèixer-lo i, per tant, de fer-se càrrec de les despeses sanitàries.

Aquests nanos exigeixen molta més dedicació que els que fins ara hi han anat, perquè els menys problemàtics estan en procés d'integi'ació a les escoles normals. Per tant, el mateix equip humà en pot atendre menys, segurament una quarantena, entre infantils i adolescents, de 6 a 16 anys i en algun cas especialíssim fins als 18.

Un centre públic exemple

com

Vil.la Joana és un centre públic i per tant no s'hi paga res. Moltes vegades coincideixen en aquest centre criatures amb greus problemes familiars i sòcio-econòmics, a part dels mentals, que gaudeixen també de beques de menjador i per als viatges. Un entorn gratificant per a uns infants que tractats a temps i degudament, poden esdevenir ciutadans de ple dret o, en els casos més difícils, hi reben el millor tracte que la societat els pot donar. Vil.la Joana, un equipament públic que els ciutadans no podem permetre que es perdi, alberga una experiència innovadora gràcies a un equip professional digne d'elogi.

Actualment Vil.la Joana és tot un exemple de com una ciutat vol tenir cura dels seus infants més desvalguts.

J.iTj ri'ri llei

CARRER

\ Maig de 1994

DOSSIER

13

L'educació a les portes del segle XXI J o a n Domènech

^ ^ ^ ^ a tres anys que una l y B Reforma del Sistema ^ ^ ^ Educatiu s'aplica a les escoles del nostre pafs. Darrerament hem pogut veure com ^Is mitjans d'informació es fan i"essò d ' a l e n s problemes en deferència ala seva implantació.

Però, (Jquè suposa aquesta Reforma? quins són els problemes que la seva aplicació ha generat? per què hi ha sectors que es manifesten en contra?

Molts ciutadans es fan aquestes preguntes i d'altres expliciten els seus dubtes i les seves angoixes i volen respostes precises a les seves demandes.

La Reforma del Sistema Educatiu es planteja al nostre país fruit de dos aspectes essencials: la resposta a la denianda social de fer un ensenyament de més qualitat que l'esolgui els índexs de marginació i fracàs escolar que heretàrem de l'escola de la Llei General d'Educació, i la necessitat d'adaptar l'ensenyament a les necessitats de la nostra incorporació a Europa.

La Reforma del Sistema Educatiu planteja els següents aspectes, entre d'altres: . Considerar que fins als 6 anys l'escola bressol i el parvulari també són etapes educatives. . Ampliar l'obligatorietat de l'ensenyament dels 14 als 16 anys. . Que els alumnes triïn en acabar la Secundària Obligatòria als 16 anys i no als 14: el batxillerat per arribar a la Universitat o estudis de caràcter més tècnic lligats a la formació professional.

Aquests canvis van acompanyats de millores quantitatives: disminució del nombre d'alumnes per aula, especialistes a p r i m à r i a , reforma d'instal.lacions entre d'altres.

Però on els canvis poden ser itiés importants és també en els aspectes qualitatius. Així, els nous programnes insisteixen en la necessitat d'adequar els

F U N D A C I Ó CRSC

flNTiC

CENTRE SOLIDARI ESCOLA D'ADULTS ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL Princesa, 53 ler 3a A 08003 Barcelona Telèfon 319 49 25

continguts a les necessitats del propi entorn, donen autonomia pedagògica als centres, mantenen una concepció integi'al de l'educació en la qual continguts, procediments i actituds o valors, formen im tot relacionat entre si: en les etapes infantils insisteixen en el caràcter educatiu del treball que s'hi realitza; a la secundària aposten per un enseyament que ajudi a promocionar tots els alumnes i no únicament seleccioni aquells que, per diverses raons, poden arribar a la Universitat.

Aquests canvis no són facils.Tant els quantitatius com els qualitatius, necessiten recursos, qüestió essencial, però també necessiten el supoi-t dels qui els han de dur a terme; en primer lloc els ensenyants però també les mateixes famílies, l'alumnat i el conjunt de la societat.

Els ensenyants necessiten la formació permanent que els ajudi a entendre els canvis que es proposen i a millorar cada dia la seva pràctica, els pares i mares necessiten confiança i certesa que la reforma millorarà l'educació dels seus fills.

Finalment l'alumnat espera trobar a l'escola tot allò que necessita per entrar a formar part del món adult, per integrar-se a la vida activa.

Per això cal que l'Administració també jugui el seu paper. Posant els recursos que siguin necessaris. Precisament en moments de crisi i recessió econòmica la societat és conscient que la millor inversió de futur, a mig termini, és l'educació. D'aquest fet l'Administració n'hauria de ser conscient i fer encara un major esforç que en altres moments. Però també cal que actuí' de manera que tots els sectors se sentin protagonistes dels canvis que es proposen, puguin participar en les millores que es plantegen, participin en les decisions que" CEÜ prendre.

CAMII a

ii

Una administració que planifiqui des del despatx, que no convenci els que han de ser els puntals del canvi, que no inverteixi els recursos necessaris, està fent mi flac favor a la societat, a l'educació dels seus infants i joves i no està contribuint al seu redreçament, tant econòmic com social i cultural.

Convèncer-nos que la reforma pot portar una educació de més qualitat al país i a partir

liii Lkk:

CAM 11 Si voleu lenir un bon record dels vostres millors moments, casaments, festes, inauguracions, exposicions, etc.

llibreria

Truqueu al Tel. 44108 51

sselló,260·Tel,45774 03037 BARCELONA

Preus ajustats

d'aquí, ser capaços de no claudicar en la demanda d'una escola millor i per tant que l'administració actuï tal com els principis de la reforma del Sistema Educatiu demana, és un fet essencial. Qualsevol vacil·lació donarà arguments als qui volen que les coses continuïn igual, als que diuen que ja s'inverteix suficient en educació, als que volen que l'educació segueixi sent una qüestió

segi'egadora per a minories i pri\alegiats.

La societat ha d'apostar per una educació moderna, democràtica i participativa, no seleccionadora. Que eduqui a tots els nostres joves per integi*ar-se a un món difícil i complex. Que contribueixi, des del seu petit punt d'influència, a fer una societat més justa i solidària.

Aquest és el repte educatiu d'aquest final de segle.

14

La veu del

CARRER

DOSSIER

Maig de 1994 Fins i tot en el cas que la Generalitat no accepti aquest plantejament, la Conselleria d'Ensenyament i l'Àrea d'Educació Municipal podrien tancar abans d'un any un acord més reduït, on quedaria establerta una gestió conjunta només dels centres municipals i un augment de l'aportació econòmica de la G e n e r a l i t a t al seu funcionament (actualment un terç dels 10.400 milions del pressupost educatiu municipal).

Aquest acord inclourà una redacció consensuada del futur mapa escolar de Barcelona. L'Ajuntament rebrà el mes de juliol el nou projecte d'Ensenyament i el Consell Escolar Municipal n'emetrà un dictamen el mes de setembre. Les dues institucions haurien de signar llavors un nou conveni de construccions escolars que substitueixi l'actual, ja complert. Aquest acord ha permès la construcció de 10 escoles noves: la Generalitat ha aportat el finançament que reben els centres nous a tot Catalunya i l'Ajuntament ha buscat els terrenys, ha elaborat el projecte i ha pagat el sobrecost sobre els mòduls e s t a b l e r t s per Ensenyament.

Encara que ja existeix una llista de 20 centres que requereixen intervencions urgents dintre del nou conveni, Marta Mata opina que aquest hauria d'incloure totes les obres necessàries per aplicar el mapa escolar, encara que els terminis del conveni haguessin de ser de 10 anys en comptes dels 3 anys de l'actual.

Un mapa escolar conflictiu Rosa Maria Palència

®

ins la nova modalitat "d'aplicació de fet" d'un mapa escolar encara no aprovat ni sotmès a cap consulta, la Conselleria d'Ensenyament ha inclòs la transformació de l'Escola Pública "Amadeu Vives" en un escola secundària especialitzada en música. Des de febrer passat, quan van conèixer la decisió unilateral d'Ensenyament, la reacció del pares no s'ha fet esperar. Els pares s'oposen que els alumnes del centre (183) passin al col.legi Guineueta (150), proper a l'Amadeu Vives a Nou Barris, amb el qual es fusionarien.

Des d'aleshores han dirigit les seves protestes tant al conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, com a altres instàncies de l'Administració sense que hagin aconseguit fer-se escoltar.

L'Amadeu Vives compta amb unes instal.lacions envejables, al costat del parc de la Guineueta, mentre que l'escola Guineueta és un edifici compacte més apropiat, diuen els pares, per a secundària. Però el que empipa més els pares de l'Amadeu Vives és que es prenguin decisions de fet sense que existeixi un mapa escolar publicat que hagi passat el preceptiu dictamen del Consell Escolar de Catalunya ni l'aprovació del Parlament, prevista per al juny.

El disgust

del

La

Consell

Als seus darrers acords, el Consell Escolar Municipal de Barcelona ha manifestat la seva "preocupació per la permanent dilació en la presentació definitiva de la proposta completa de mapa escolar de Barcelona que, a través de perllongats silencis s'ha anat ajornant des que la Delegació Territorial de Ensenyament es va comprometre a lliurar-la al juny de 1991. Tanmateix, el Consell Municipal manifesta el seu "disgust" i "preocupació" perquè "sense un dictamen global del Consell Escolar Municipal, la Delegació Territorial de Barcelona està realitzant, des de fa més d'un any, una aplicació encoberta del mapa escolar".

Els pares de l'Amadeu Vives han presentat un recurs contra la decisió d'Ensenyament i estan disposats, si calgués, a passar ala viajudicial. Creuen que no es pot permetre el tanca-ment de centres públics mentre existeixen centres concertats que, diuen, "no reuneixen les condicions bàsiques per a la docència".

En aquests moments hi ha a Barcelona un 33 % d'escoles públiques en l'ensenyament obligatori per un 67 % de concertades. Al districte de Nou Barris, amb una renda baixa, la relació és gairebé la mateixa. El barri de Verdum està ple d'EGB concertades en instal.lacions deficients: generalment baixos de blocs de pisos, amb il·luminació artificial permanent i amb escassos espais oberts.

Per això també les respectives APA, de l'Amadeu Vives i de la Guineueta, faran accions conjuntes per evitar que cap de les dues escoles no en surti perjudicada.

El bon clima entre CiU i PSC arriba a l'escola Ernest Alós

O

I llarg de la història, l'Ajuntament de Barcelona ha hagut de suplir amb iniciatives pròpies la desídia de l'Administració Educativa de l'Estat a la ciutat. El llegat d'aquesta activitat són els 75 centres d'ensenyament de què és titular l'Ajuntament, i un pressupost d'educació de més de 10.000 milions de pessetes, del qual només un terç és subvencionat per la Generalitat. La negociació de la Carta Municipal i els contactes bilaterals entre la Conselleria d'Ensenyament i l'Àrea Municipal d'Educació pretenen trobar un marc definitiu a aquesta anomalia històrica i estendre l'ambient de consens entre PSC i CiU a la planificació de l'ensenyament a Barcelona.

La G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a i l'Ajuntament de Barcelona negocien a marxes forçades per tancar un pacte escolar abans de les eleccions municipals que s'han de celebrar la primavera de l'any vinent. Si es manté l'actual clima d'entesa, l'acord inclouria un augment de l'aportació econòmica de la Generalitat, una fórmula de gestió conjunta de

les escoles de Barcelona, el traspàs a la Generalitat del Conservatori Superior de Música de Barcelona, l'elaboració consensuada del mapa escolar de la ciutat i la renovació del conveni de construccions escolars.

La Carta

Municipal

Els contactes entre l'Ajuntament i la Generalitat es realitzen a dos nivells.

L'última redacció de la Carta Municipal, elaborada per Guerau Ruiz Pena, per part del grup municipal del PSC, i per Miquel Caminal per part de CiU, proposa que la Generalitat delegui les competències educatives a l'Ajuntament.

Aquest gestionaria l'actual xarxa educativa de la Generalitat i la municipal com si fossin una de sola. Aquesta xarxa única s'integraria en l'Institut Municipal d'Educació (IME), que dependria d'un patronat mixt on estarien representades totes dues institucions. Així doncs, aquesta proposta de màxims estableix que Generalitat i Ajuntament comparteixin la gestió de la totalitat de les escoles de Barcelona.

música

L'ensenyament musical és un cas a part.

Les dues parts estan d'acord que és una anomalia que cal solucionar que l'únic conservatori superior de música pública de Catalunya sigui de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona. Així doncs, l'actual Conservatori Superior de Música de Barcelona serà traspassat a la Generalitat i reconvertit en l'encara inexistent Conservatori Superior de Música de Catalunya.

Els nivells elementals del conservatori seran segregats definitivament del conservatori superior i reconvertits, tal com estableix l'aplicació de la reforma a Catalunya, en deu escoles municipals de música. D'acord amb l'acord signat l'estiu p a s s a t e n t r e E n s e n y a m e n t i les associacions de municipis, el finançament d'aquests centres es repartirà a parts iguals e n t r e els a j u n t a m e n t s , la Generalitat i els usuaris. Ensenyament incrementarà progressivament la seva aportació fins arribar al 33 per cent.

Aquest any ha estat només del 20 per cent.

Fonts de la Conselleria d'Ensenyament asseguren que les trobades entre Marta Mata i Joan Maria Pujals, i a un nivell més concret, entre la coordinadora d'Educació, Montse Cases, i la delegada territorial d'Ensenyament a Barcelona, Sara Blasi, han estat molt positives i els temes pendents d'acord estan "molt ben encarrilats, amb esperances de tancar un acord ben aviat".

El desembre passat, l'Ajuntament de Barcelona va cloure un procés de reestructuració de la seva xarxa escolar.

La creació de l'Institut Municipal d'Educació ha estat concebuda com un primer pas per desenvolupar una futura gestió conjunta amb la Generalitat. L'IME unifica administrativament els 75 centres municipals d'ensenyament i els serveis pedagògics i de gestió, abans dispersos en diversos organismes i locals.

La veu del

CARRER

i Maig de 1994

DOSSIER

Ensenyament però sí que n'hi haurà per a Benestar Social?

Hem de recordar aquí que "totes les competències educatives, curriculars i administratives pel que fa a l'educació infantil, les té assignades el Departament d'Ensenyament".

UEscola Bressol en el mare de la reforma educativa

Les campanyes de les APA "De 0a3 anys: cap plaça escolar denegada".

Josep Maria Vilanova

®

ecollint la maduració de les experiències educatives dutes a terme en el nostre país des dels anys setanta, la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu) ha reconegut que la primera etapa educativa dels infants es produeix des del primer cicle (0-3 anys) del que anomena Educació Infantil, que arriba fins als 6 anys. Malgrat que la Llei li dóna caràcter d'educació no obligatòria, estableix també (article 7.2) que "La administración pública garantizarà la existència de un número de plazas suficientes para asegurar la escolarización de la población que lo solicite".

En els documents de la Reforma Educativa es reforça la importància d'aquesta Primera Etapa Educativa amb expressions com aquesta, que la nostra vivència com a pares i mares amb fills a les Escoles Bressol ens porta a subscriure: "Aquest període és clau en el desenvolupament de l'infant. Es durant els primers anys de vida que es construeixen les estructures neuropsíquiques elementals, s'organitzen els contactes amb el món i es basteix la noció de la pròpia identitat i les primeres formes de participació social".

iVo hi ha

places

Any darrera any es posa en evidència una gran desproporció entre les places que oferten les Escoles Bressol públiques i les demandes que es produeixen.

En el cas de Barcelona, en els darrers dos anys s'han cobert

menys de la meitat de les places sol·licitades en les Escoles Bressol municipals, i l'any passat es van quedar més de 1.000 nens sense plaça. Hi han escoles on no s'arriba a cobrir ni el 20 per cent de les places sol·licitades.

Però Barcelona no és una situació única a Catalunya. Valgui com exemple que només a Manresa l'any passat van quedar sense plaça 386 nens i nenes.

S'ha de tenir en compte que aquest dèficit és sobre les sol·licituds efectives, és a dir, aquelles que es lliuren a les administracions responsables. La demanda real és molt més alta, com ho prova el fet que a Barcelona, segons les dades fetes públiques per l'Institut Municipal d'Educació l'any passat es van distribuir 4.000 impresos, i al final només se'n van acolliria meitat, perquè davant de les dificultats per obtenir plaça, una bona part dels pares i mares desisteixen de ni tan sols intentar-ho.

I finalment això succeeix en un context social on la cultura de l'educació infantil en Escoles Bressol (com a complement i suport a la tasca de la unitat de convivència a la que l'infant pertany) està relativament arrelada, el que fa que dels 170.000 infants de menys de 3 anys del nostre país, tan sols 22.970 (el 13,5 per cent) estiguin escolaritzats, i d'aquests només 8.783 (el 5,2 per cent) ho estan en una escola pública.

Davant d'aquest panorama, la Generalitat, que és actualment la institució pública responsable en matèria educativa

EDITORIAL BARCINO ELS NOSTRES CLÀSSICS - Llibre del fets del rei En Jaume.

- Obra Completa. Pere March.

- Arbre d'Honor. (Heràldica) - Col·leccions complertes a preus especials.

BIBLIOTECA BARÓ DE MALDÀ - Viles i ciutats de Catalunya.

BIBLIOTECA VERDAGUERIANA - Manuscrits verdaguerians de revelacions exorcismes i visions. (Vol.1) - Rondalles de J. Verdaguer.

- Excursions i viatges. (3 vols.)

- Epistolari. (11 vols.)

SUBSCRIPCIONS I INFORMACIÓ Montseny, 9 - 08012 Barcelona - Tel. 218 68 88

15

El curs passat, la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes d'Escoles Bressol de Catalunya, constituïda en el si de la FAPAC, vàrem començar a treballar per tal de fer evident la demanda real existent, alhora que treballem per ampliar la conscienciació social sobre la importància d'aquesta primera etapa educativa, a través del nostre butlletí Zero-Tres i de l'organització d'actes divulgatius.

Aquella primera campanya va permetre recollir 370 recursos de reclamació de pares i mares de diversos indrets de C a t a l u n y a que no havien obtingut, malgrat demanar-la dins dels terminis i dels requisits establerts, plaça per als seus fills en una Escola Bressol pública. Aquells recursos es van presentar a la Generalitat i van (hi han altres institucions, so- neguen els recursos per fer reals motivar la resposta denegatòria bretotmunicipals,queperraons els objectius de la Reforma Edu- per escrit del conseller històriques també n'han assu- cativa generada per la LOGSE, d'Ensenyament, i posteriorment mit una part), s'ha manifestat recursos que, pocs o molts, sí s'han presentat al Síndic de reiteradament de forma inhibi- que es dediquen a la resta de les Greuges, perquè defensi davant l'administració els drets dels cionista, en les respostes a inter- etapes educatives. pel.lacions parlamentàries, I per adobar-ho, es planteja nostres fills. reunions amb alts responsables, la paradoxa que la Conselleria La campanya d'aquest any té i finalment, amb el posiciona- de Benestar Social, dins la per lema "de 0 a 3 anys: cap ment per escrit del mateix mateixa institució de la Gene- plaça escolar denegada", i demaconseller d'Ensenyament: "No ralitat, plantegi en el "Pla Rigol nem als pares i mares que tenim en perspectiva la creació d'ajuts a la família" la creació de comparteixen aquests plantede noves Llars d'Infants de "guarderies assistencials", fora jaments, que exerceixin els drets titularitat autonòmica". del marc d'Ensenyament i del que la LOGSE reconeix als seus Per una part editen bonics que són les Escoles Infantils que fills, i primer sol.licitin plaça en dossiers sobre el sentit pedagògic defensem. La proposta, després una Escola Bressol pública i en i les programacions educatives de fer-se pública l'any passat, el cas que els sigui denegada, en l'etapa de l'Educació Infantil s'ha submergit sense que hi hagi presentin el recurs de reclamació de 0 a 6 anys, i per una altra, manera de saber què s'està fent de plaça escolar que la campanya apliquen una greu discriminació 0 preparant. Per què tan secre- els ofereix, amb el compromís als infants de 0 a 3 anys quan els tisme? No hi han diners per a de tramitar-los conjuntament davant la Generalitat i a les institucions que calgui, administratives o judicials, perquè CONGRES els drets dels futurs infants del INTERNACIONAL nostre país siguin respectats.

L'objectiu principal de la campanya és modificaria posició absentista de la Generalitat, i que per tant, com es fa en la resta d'etapes educatives de la Reforma, es programin els mitjans materials i humans adequats per donar resposta als greus dèficits q u a n t i t a t i u s evidenciats reiteradament, i als BARCELONA, qualitatius, que també n'exis6, 7 I 8 D E JULIOL DE 1 9 9 4 teixen, així com que es posin en marxa amb suficient antelació PONENTS I CONFERENCIANTS les previsions de cara a les Paulo Freire, Manuel Castells, Marina Subirats, César Colí, necessitats dels futurs infants Donaldo Macedo, Ana Maria Araujo Freire, Ramon Flecha, del nostre país.

Ulf Lundgren, Paul Willis, José Gimeno Sacristàn

NUEVAS

CRITICAS EN EDUCACIÓN

INFORMACIÓ Secretaria del Congrés: CREA - Esc. Univ. Professorat (Pavelló 2) Baldiri Reixach s/n - 08028 Barcelona Telèfon 333 34 66 (ext.3645). Fax 334 91 93

Josep Vilanova és membre de la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Bressol de Catalunya.

ELS ANTIQUARIS DELS CARRERS DE LA PALLA I BANYS NOUS "Encara avui quan paso pels carrers de Banys Nous i de la Palla, espero topar, en alguna cantonada, amb un senyor de monocle I bigotis refilats. Aquests carrers es conserven prou fidels a una època passada, i les botigues continuen mimant la bellessa més supèrflua i elaborada: les flors artificials, els llibres relligats a l'estil barroc, les peces d'antiquari més inversemblants. Molies d'aquestes cases exposen objectes evocadors d'una fabricació antiga i gairebé popular, orfebreria, metalls, daurats, passamaneria, pàmpols de llum. cistelles de vimet...." (Josep Maria Espinàs)

S

A

L

A

A R T V R

D' A R

antiguitats Buci)

R A M 0 N

antiguitats MASIP

- 5-,,./, i / U , COMPRA - VKNDA

Enric Estrada Antiguitats

COMPRA I VENDA EXPOSICIONS DE COLLECCIONISME

C/ Palla, 21 Sant Sever. 2 Tel 302 36 30 Tel. 318 80 48 08002 BARCELONA - Barri Gòtic

Carrer de la Palla. 33 08002 BARCELONA

ERIKA NIEDERMAIER

Tel. 302 44 31

TÀNDEM

é&.

•

ANTIGÜEDADES

'òTvO'

OBJETOS DE COLECCIÓN

M.^ Carmen Carreiras

C/ Paja, 11 08002 BARCELONA Tel. 412 79 24

COMPRA - VENTA C/ de la Palla. 5 - 08002 Barcelona T 318 94 26 FAX 430 19 71

CALÇATS ANTIGÜEDADES

< ^ l ^

MOBILIARI, CERÀMICA, PINTURA, ESCULTURA, PLATA, VIDRE, GRAVAT I DIBUIX

Calla de la Paja, 3 08002 BARCELONA Tel. 317 65 42

ANTIGUITATS

COMPRA

ANTICUARIA

ARTUR RAMON

Carrer Palla, 27, Tda. 1 08002 BARCELONA Tel. 318 67 37

<^<5.1

Banys Nous, 2 Telèfon 317 56 90 08002 BARCELONA

• T

•

VENDA

Banys Nous, 19 Bot.2 Tel. 317 44 91 08002 B A R C E L O N A

CARLOTA ANTIGÜEDADES Saló Antiquaris Montjuïc Stand 189

C/ de la Palla, 4 - Barcelona T. 301 56 87 - FAX 412 37 06

LLIBRERIA ANTIQUARIA DELSTRE'S C/ BANYS NOUS, 6 TEL. (93) 302 75 28 08002 BARCELONA

•cgouta MUEBLES Y

COMPREM LLIBRES

OBJETOS DE ARTE Palla, 23 i 25, 08002 Barcelona Tel. (93) 302 59 70 - 74 Fax. (93) 318 28 33

ffl/f»)«,B 06002 Pxmiími

ARQUEOLOGIA Y ALTA ÈPOCA

Revistes - Dibuixos - Documents Postals - Accions - Gravats

ÏU».; 302 29 80 231 82 80

LLIBRES DOCUMENTS AUTÒGRAFS GRAVATS-PINTURA

ANTIGUITATS PASCUAL-MIRO

COMPRAVENTA Y TASACIÓN DE ANTIGÜEDADES Y ARQUEOLOGIA EN GENERAL BANYS NOUS. 17 08002 BAKCEIONA

Cl. Raja, 9 - 08002 BARCELONA T. 301 16 0 7 - F A X 412 43 88

BARBIE GALERÍA DE ARTE

JMANUEL SOLÀ Expone: Escu-lturas y Pinturas

BANYS NOUS, 14 Tel. 301 53 65

SPAIN

F A X - T E L . 3 0 2 11 4 7

GEMMA POVO

\

/-

•^

DISSENY EN FERRO SELECCIÓ D'ARTESANIA I AMBIENT

Casc Antic Comunica a les seves amistats la propera obertura del seu establiment d'Antiguitats i Galeria d'Art, al carrer de la Palla, número 7

Visite S t a n d n " 1 5 8 e n el 18" S a l ó n d e A n t i c u a r i o s d e B a r c e l o n a

P A U ^ A , K) B I S - OHOO^ B A K Í 54 H7 -

F A X(Í)3)

.'SIT « S .-{K

BANYS NOUS, 5 BARCELONA T.301 34 76

S A L O N DE ANTICUARIOS

08002 BARCELONA

Tel./Fax(93)318 16 39 08002 BARCELONA

Antiquari Del 7 al 15 d e maig Saló Anticuaris de Montjuïc Stand 2 5 0

CV. de la Falla, lO-A his Barri Gòtic T. 302 26 88 Barcelona

DEL 7 AL 15

FIRA DE BARCELONA

DE M A Y O DE 1994

PALACIO NÚMERO 13

/,(/ leu

Maig de 1994

del

CARRER Maria Rosa Paino

ENTREVISTA

dosi. Encara hi ha gent que pensa, fins i tot jutges, que la cocaïna no crea dependència. La repressió no els deixa avançar.

Presidenta de la Comissió "Droga i Delinqüència"

^^El problema de la droga és més sanitari que jurídic*' Una entrevista de Marta Pluja

La Comissió **Droga i Delinqüència" intenta endinsar-se i fer front a aquesta problemàtica des de l'àmbit legal i els mateixos tribunals. s de la droga no són pas un tema fàcil de tractar. Hi ha molts aspectes en joc i cal un compromís d'estudi i de treball per arribar a alguna via de solució. Aquesta és la tasca que la senyora Paino ha assumit des de la comissió que presideix. ~- Què és la Comissió Droga i Delinqüència del Col.legi d'Adyocats? * Es una comissió d'estudi interdisciplinar que es va crear el desembre del '86, arran de les primeres Jornades que es van celebrar al Col.legi d'Advocats .

Les Jornades les van organitzar Una colla d'advocats joves i d'allà Va sorgir un grup encarregat de posar en solfa les conclusions d'aquell treball. I, curiosament, d'aquella comissió que no tenia res a veure amb el grup d'advocats joves, sinó que eren Participants que havien pagat la seva quota, va sorgir la necessitat de mantenir-nos com s comissió permanent. Un mes després d'això ens vam constituir com a Comissió d'Estudi. ~~ De quina manera organitzeu el treball? * Teníem molt clar que el problema de la droga s'havia de t r a c t a r des de la forma interdisciplinar. Llavors, en aquell primer moment teníem assistent socials, criminòlegs, ^dvocats, psicòlegs, metges (tot 1 que amb els metges hem tingut niés problemes que amb ningú). ~~ A què et sembla que és degut? * A la poca sensibilització de la classe mèdica pel problema. A nivell de farmacèutics i metges ^na de fer moltíssim perquè acceptin la seva p a r t de ^•esponsabilitat en el pro"lema.Els psicòlegs han agafat iin paper molt important en la rehabilitació i la prevenció de toxicomanies. En canvi, els nietges a l'hora de la veritat no 6s creuen que és un problema de

MIGUEL LÓPEZ

Una dona preocupada pel món de la droga salut pública.

tota la llibertat del món i és l'única interdisciplinar que hi ha al Col.legi d'Advocats.

— Com es veu la legalització des del Col.legi d'Advocats?

M Com a Col.legi no en puc par- — Com veieu el tema de la lar, perquè és un grup molt SIDA? heterogeni. Quant a la Comissió, B En els estudis que estem fent, ja es va manifestar clarament a intentem ser el màxim de favor de la legalització el febrer rigorosos i no entrar en camisa de l'any '91.1 després hi van ha- d'onze vares. Hi ha altres cover altres grups que se'ns van missions, com la de Presons, anar afegint. En aquell moment, que està fent estudis en matèria al degà del Col.legi no li va fer de la SIDA, encara que relaciogaire gràcia que ens mani- nada amb el tema de la presó. El festéssim a favor de la que està clar és que durant molts legalització. Ara, suposo que ha anys la droga més consumida anat acceptant la necessitat de ha estat l'heroïna per via plantejar-se solucions alter- indovenosa i això ha fet que natives a la repressió. Ara bé, la a q u e s t grup de risc hagi nostra Comissió treballa amb propagat la malaltia, però no

11

RETRAT Maria Rosa Paino, advocada en exercici des de fa dotze anys, és professora de Dret Civil en el màster de Drogodependència de la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1988 presideix la Comissió "Droga i Delinqüència" del Col.legi d'Advocats de Barcelona. És una dona sensible i sensibilitzada pel tema de les drogues i està constantment en contacte amb aquest món; per això, creu que s'ha de treballar des d'una posició compromesa i rigorosa. hem d'oblidar que hi ha altres grups de risc.

— És cert que està creixent la drogaadicció d'alt standing ? ^ Sí, això no és nou. Està clar que la cocaïna ha avançat a passes de gegant, sobretot amb l'aparició de la SIDA, perquè a q u e s t a droga no s'ha de subministrar per via indovenosa i per tant està exempta d'aquest risc. És una droga que ha tingut la fama que no causava perjudici, tot i que ara s'ha demostrat que això no és cert. Però socialment, cada vegada que pensem en un drogaadicte tenim la imatge criminalitzada de l'heroïnòman que ha hagut de delinquir per la

— Quin és el marge d'edat d'inici de consum de drogues? ^ L'any '89 vam trobar que hi havia un cinc per cent de menors que ja hi havien tingut un contacte. Ara, l'inici de consum arriba més tard. Però si resulta que ara la droga dura és l'alcohol, h a u r í e m de canviar els paràmetres d'estudi.

— Creus que la proliferació de les discoteques lights ha influït en l'augment del consum d'alcohol, tot i que en teoria no se n'hi pot despatxar?

• • J o crec que els joves adolescents tenen la capacitat d'actuar per mimetisme, imiten els seus precedents en edat. I no només en les discoteques, sinó també a la televisió, en la publicitat, on no s'han respectat les normatives vigents. Estem manipulats sense adonar-nosen compte i els més fàcilment manipulables són els adolescents.

— Podríem dir que el que manca és un sistema preventiu? iM Sí. La prevenció s'ha de treballar perquè és fonamental, però el poc que s'ha fet a aquest nivell no s'ha respectat. Les campanyes de prevenció s'han fet d'una manera molt simplista sense una base informativa sòlida. La gent està informada de les multes que pagarà si consumeix droga en públic o si condueix borratxa, però no sap els efectes que aquestes substàncies li produiran en l'organisme.

— Com és possible que entri tanta droga a les presons?

H Misteri. L'any '91, des de les presons van a r r i b a r 316 denúncies de tràfic d'estupefaents i l'any següent, 239.

Això només a Barcelona ciutat.

Com entra? Doncs per familiars, en el vis a vis, per funcionaris corruptes, no se sap. Però és un motiu de reflexió, si en un lloc de reclusió no es pot controlar, com es pot controlar al carrer?

— En què treballa actualment la Comissió?

B Continuem amb la línia que vam encetar l'any '91 sobre la proposta legalitzadora. Volem convidar a tota una sèrie de gent que també ho veu com nosaltres per fer un manifest.

Estem aprofundint en la proposta de legalització, en el com s'ha de portar a terme.

També estem recollint informació sobre l'existència de centres de rehabilitació de drogaadictes menors de divuit anys, perquè no hi ha centres públics que es dediquin a aquest àmbit d'edat, però tampoc n'hi ha de privats.

IS

La veu del

CARRER

HISTÒRIA

Maig de 1994

Barcelona, deu anys sense vaques Joan Ràfols

Les ciutats, considerades com a éssers vius que neixen, creixen i fins i tot es reprodueixen en les viles noves, no s'escapen de la regla general de l'evolució. Només les ciutats mortes, fossilitzades, com l'antiga Pompeia, no evolucionen. a per excel·lència, presenta uns processos evolutius molt acusats. Durant els últims anys a més de les grans obres lligades amb els Jocs Olímpics, s'hi ha pogut observar tot un seguit de petites evolucions que han afectat aspectes puntuals i concrets de la vida quotidiana dels ciutadans. Per exemple, pocs anys enrera es produí el boom dels videoclubs, que envaïren tots els barris de la ciutat.

Ara, la majoria d'ells ha desaparegut com a conseqüència de la falta de clientela, falta que ha estat propiciada per una més àmplia oferta televisiva deguda a l'aparició de les televisions privades, abans inexistents.

Per contra, la desaparició del paisatge urbà de Barcelona d'uns dels establiments més tradicionals, com eren les vaqueries, no es degué a la falta de demanda per desafecció de la clientela, sinó a raons de tipus higiènic que dugueren les autoritats a endurir progressivament les normes de política municipal. Primer obligaren a desplaçar les vaqueries des del nucli central de la ciutat vella a les zones perifèriques, per més tard acabar absolutament amb la seva presència dins totes les àrees urbanes. Aquest procés es completà, l'any 1984, amb el tancament de l'última de les vaqueries que encara es resistia, la del carrer Torrijos,

•

• •

La desaparició de les vaqueries es degué a raons de tipus higiènic

Un establiment que ja no podem veure als nostres carrers números 5 i 7, a Gràcia.

veritat, aquesta va ser una "guerra" molt llarga, ja que va durar • Més de cent anys de lluita 127 anys i va tenir, naturalment, Amb la cessació de les activitats els seus moments àlgids i els d'aquesta última vaqueria es seus períodes de pau i treva.

Les "hostilitats" s'iniciaren l'any tancava un llarg període d'enfrontaments continuats entre l'admi- 1857, quan encara només feia nistració municipal i el col·lectiu tres anys que s'havia començat dels vaquers afincats a Barcelo- a demolir les muralles de la ciutat na que defensaven el seu dret de i quan el pla Cerdà de l'Eixample continuar treballant en uns era només un projecte que ni tan negocis que molt sovint ja havien sols havia tingut l'aprovació ofiestat dels seus pares o avis. En cial. El paper de document de

de llet fresca i en bones condicions que tenir les vaques lleteres en els mateixos centres de consum, és a dir, al costat mateix de les cases de veïns, i a les barriades més populars, que és on la concentració de vaqueries JOAN RÀFOLS era més gran.

L'estabulació urbana de vaques lleteres comportava tota "declaració de guerra" li va una sèrie de problemes higiènics correspondre a les primeres considerables, com és el de ordenances municipals de la l'eliminació de la femta produïda, ciutat, precisament aprovades i a més dels inherents a les olors publicades el 1857. A l'article i a la proliferació de rates i ratolins 308 de la secció VIII, "Leche", hi i de mosques i altres insectes. consta textualment que "No se No ha de sorprendre doncs que permitirà la existència de vaque- les vaqueries acabessin sent rías 0 cabrerías en el interior de considerades com una font de la Ciudad, a menos de situarse molèsties per al veïnat més en barrios apartades y en edifi- pròxim, i en última instància, com cios construidos al intento con una causa d'insalubritat per a la todas las condiciones del arte". ciutadania en general.

Ciutadans i vaques: una convivència difícil • A Barcelona, a mitjan anys 1940, junt amb els seus habitants, hi convivien unes 10.000 vaques lleteres, cada una de les quals venia a menjar diàriament uns 40 quilos de farratges, a més d'uns quants més de cereals, a part de la seva beguda, consistent en uns 50 litres d'aigua.

Més conflictiva, però, era l'excreta: una vaca lletera produeix diàriament uns 50 litres de dejeccions, entre sòlides i líquides, que calia eliminar. No es poden oblidar tampoc els gasos que es produeixen com a resultat de les fermentacions, que són de l'ordre dels 250 litres mesurats en condicions normals, i que l'animal expulsa quan eructa. Aquests gasos són principalment l'anhídrid carbònic i el metà, ambdós responsables

La presència de les vaqueries a les grans ciutats s'explica pel fet de la mala conservació de la llet que, un cop munyida, si es deixa a l'aire lliure, només dura unes poques hores en condicions òptimes per a l'ús de boca. Per això, en èpoques que no existien equips de refrigeració eficaços i encara no estaven difoses a escala industrial les tècniques de conservació percalor, no hi havia altra solució per poder disposar

màxims de l'efecte hivernacle, a organolèptiques, sense tenir la més d'altres de minoritaris, entre necessitat d'estabular les vaques els quals es troba el sulfhídric, al costat de casa. Però del que les noves tecnologies ens han privat és precisament de la flaire de les vaqueries, d'aquella olor Fa 50 anys, la ciutat càlida, entre animal i verda, que feia endevinar la proximitat d'una comptava amb vaqueria a molts metres de dis10.000 vaques tància, i que en certa manera, encara que només fos momentàniament, ens transportava a que participa activament en la llunyans i ignorats espais rurals. formació de la típica flaire dels Aquestes són sensacions que per més que vulguem explicarestables de vaques.

Les innovacions tecnolò- ies a les noves generacions giques de la indústria agroali- ciutadanes, ells mai no podran mentària, desenvolupades a par- sentir. Sempre els queda, però, tir dels anys 20 i 30, ens permeten la solució d'anar a buscar-les i disposar, ara a les ciutats, d'un experimentar-les al camp, en un òptim subministrament de llets moviment cap a les arrels, en que compleixen tots els requisits una aproximació enriquidora de de qualitat sanitària i de propietats la ciutat al món rural.

La veu del

CARRER

Maig de 1994

BARCELONÈS

19

PIULES

LLIBRES

CENTRES DE CULTURA

CINEMA

El tren i la "disco"

"El vol de la fletxa" o "la fletxa trencada"

El centre cultural Tomàs Tortajada

Sort que encara ens queda el cinema

EUGENI MADUENO

Renfe va gastar milers de milions per rehabilitar l'estació de França durant els Jocs Olímpics. Va voler recuperar la vella estació per a la ciutat, convertir-la en terminal de trens de llarg recorregut i reconvertir-la en Un centre de negocis i diversions en el qual hi havia d'haver fins i tot un hotel.

Ara, dos anys després es comprova que tot allò no va ser més que un somni d'uns jocs d'estiu. Ni l'estació ha resultat un èxit ferroviari, la gent prefereix baixar a Sants.

Ni hi ha hotel. Ni el bell recinte de l'estació s'ha transformat en un centre de negocis. Sí que hi ha, però, un projecte en marxa: convertir el soterrani del vestíbul en una 'macrodiscoteca" amb tota mena d'alicients per a la joventut: bars, sales de jocs, bars, vídeos, bars etc. El recinte serà explotat per un ex-policia nacional, Rafael Morales, que ha fet fortuna a Santa Coloma de Gramenet, on ha explotat diversos negocis d'hosteleria i presideix la junta directiva de l'UDA Gramenet, l'equip de futbol local. A la llotja del camp, el dinàmic Morales acostuma a compartir seient cada diumenge de partit amb l'alcaldessa de la ciutat, Manuela de Madre, i, en Ocasions, amb el senador Josep Maria Sala, darrerament fascinat per la cultura del suburbi.

Topades postolímpiques No és únicament la Renfe la que s'ha estrellat contra el mirall olímpic. Altres iniciatives culturals, com ara la revista "Vivir en Barcelona" 0 el selecte club privat Cercle Comtal han hagut de plegar Veles pressionats per les pèrdues. Als que fullejàvem 'Vivir en Barcelona" en els quioscos ja ens semblava que Barcelona no era allò que es ^eia a la revista, i que cap barceloní no es gastaria 500 peles atrets per la cara de Macià Alavedra exposada a la seva portada. Tampoc el Cercle Comtal, un club privat anglès al cor de l'Eixample, no 6ra gaire barceloní, per molt que s'entestessin a dir el contrari els "nous rics" del disseny, que eren els seus socis i clients. Ara, tancat i ben tancat, el que queda del Cercle és el paradigma d aquells anys en què ens vam creure el melic del món.

A.N.

La crònica oficial d'una dècada de govern municipal. No l'ha editada l'Ajuntament, però els seus milers d'exemplars han estat adquirits pel gabinet de publicacions de l'alcaldia.

Ens vam fer algunes il.lusions ja que, per primera vegada, ens van demanar material, opinions i escrits al moviment associatiu. Un cop llegida la crònica de Pep Subirós, observem que fins al 1986 té en compte les diferens intervencions de les associacions. Fins i tot valora com a fonamental el memoràndum-manifest publicat per la Favb el 1979, setmanes abans de les primeres eleccions municipals.

A la pàgina 77 del treball parla de l'assemblea que vam celebrar a les Cotxeres de Sants (19-10-86), però en fa una valoració rocambolesca. Assenyala que el moviment associatiu està en un moment àlgid, que vam decidir crear una comissió de control, que posteriorment vam qüestionar algunes actuacions (Nou Barris i Casc Antic), però que la Favb no va presentar cap esmena a la totalitat. La veritat és que en aquells anys la crisi de l'associacionisme era forta, que la comissió de control no es va arribar ni a crear, i que si no hi va haver-hi més crítica és perquè no s'arribava a més. En canvi, silencia l'aparició del llibre La Barcelona dels barris , editat per la Favb el 1991 amb motiu de les darreres eleccions municipals i que recull dades i opinions de totes les barriades. Una lectura d'aquest llibre en conjunt permet entendre que es qüestiona frontalment la Barcelona olímpica. Silencia també l'aparició de "La Veu del Carrer", i més concretament de La Barcelona de Maragall, un número especial d'aquesta publicació que, a mode de diccionari, critica en profunditat l'actuació municipal dels darrers anys.

Així doncs, de tot el material que li vam oferir l'amic Pep Subirós ha utilitzat només el dels primers anys. Després, darrerament, quan la Favb és més crítica, desapareix. Respectem que ignori aquests materials. Està en el seu dret, i en això radica la seva llibertat intel·lectual respecte del moviment associatiu. Més difícil però, resulta veure l'esmentada llibertat pel que respecta al govern municipal. La resta de treballs del llibre, d'altres autors, són resums d'altres textos ja publicats i que no mereixen comentari.

El vol de la fletxa olímpica el van presenciar milions de telespectadors de tot el món. El llibre que porta aquest títol està destinat a ser un llibre objecte, un regal institucional.

TROBADES • Fòrum 1994 del Transport Públic Organitzat per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, "Un consorci de transports per a Barcelona" serà el tema central del debat. Hi haurà dues ponències i una taula rodona amb representants de les forces polítiques,.

Els propers 6 i 7 de maig al Pati Manning de la Diputació de Barcelona (carrer Montalegre, 5 ).

JUAN MANUEL VELASCO

Aquest projecte, que va fundar i posar en marxa Tomàs Tortajada, portarà a partir d'ara el seu nom accedint a la proposta feta per la Coordinadora de vocalies de jubilats i pensionistes de les AV de Barcelona.

L'obra que va impulsar Tomàs inicia ara una nova etapa: volem consolidar el que ja es fa i engegar propostes noves.

L'Ajuntament ens planteja ampliar la presència del centre a la ciutat, coincidint amb els desitjós del Tomàs, i fer-ne un Centre Cultural que aporti al barri, al districte i a tota la ciutat una nova oferta cultural i un espai on es pugui potenciar l'associacionisme i la informació a tots els sectors, sobretot a la gent gran.

El consell rector, amb representació de l'Ajuntament, de la FAVB i de la coordinadora, prendrà les decisions. El consell directiu assumirà la direcció del funcionament del centre i es contractarà un professional com a gerent per a la direcció tècnica i administrativa.

Demanem als gestors actuals que continuïn aportant la seva experiència voluntàriament com fins ara, per aconseguir els objectius que ens proposem.

Procurarem que el finançament, que va sobretot a càrrec de l'Ajuntament, amb aportacions de la Greneralitat, augmenti amb els recursos que el mateix centre generí. Voldríem que les limitacions pressupostàries no impedissin dur a terme els projectes, encara que, com sempre, el problema econòmic serà el més difícil de resoldre.

El Centre d'Estudis de Sant Andreu Sant Andreu té la sort de comptar amb un Centre d'Estudis seriós i dinàmic. Porta el nom del dramaturg Ignasi Iglesias. El seu objectiu és propagar i divulgar la història de Sant Andreu. Mossèn Clapés n'havia escrit ja la història, que s'ha convertit en la font bàsica. Després, els historiadors que han anat venint, han pogut dedicar-se amb major deteniment a l'estudi meticulós dels arxius documentals d'un poble que, fins que es va annexionar a Barcelona,!' any 1870, va tenir vida pròpia. L'àmbit d'atenció del centre agafa el que era el Sant Andreu històric, amb una extensió territorial que anava molt més enllà de l'actual districte municipal, tant, que es confon amb el Pla de Barcelona. El centre és una entitat independent, encara que està molt ben relacionat amb l'arxiu, que és municipal, i amb el qual col·labora. El formen actualment 162 socis. Cada any publiquen la revista Finestrelles, on apareixen els treballs d'investigació que han dut a terme. Destaquen entre els investigadors l'historiador de Sant Andreu "de tota la vida", el senyor Martí Pous i el professor especialista en l'Edat Mitjana, Joan Busqueta. Ja ara tothom que vol investigar qualsevol assumpte de l'antic Sant Andreu, i fins i tot del Pla de Barcelona, ha de tenir en compte el Centre Ignasi Iglesias. És bo que els ciutadans coneguin l'existència del centre, en especial els de l'antiga demarcació santandreuenca, i que en segueixin de prop les activitats. És obert tots els dies per la tarda (excepte dissabtes i festius), de 4 a 8.

ROSA MARÍA PALÈNCIA

El cinema és un dels pocs luxes als que encara tenim accés els acossats barcelonins en temps de crisi. I aquests dies estem d'enhorabona perquè hi ha moltes bones pel·lícules per veure.

Tant de bo que els exhibidors fossin igualment bons. Per als qui ens agrada gaudir tant de la imatge com del so original resulta cada vegada més difícil trobar una sala que respecti les versions originals. J a ens han castigat amb "Tierra de Penumbras", doblada a tots les cinemes, i ara només la no gaire recomanable sala Arkadin ofereix la versió orginal de l'excel.lent pel·lícula "En el nom del pare". Ací el càstig és literal: a una ínfima sala s'atapaïnen una pila de butaques on creuar les cames resulta una missió impossible.

La primera filera està situada a menys de dos metres del teló i aquest sembla un de vídeo gran. Què hem fet per merèixer això?

Sortosament hi ha altres de bones a cinemes més dignes i especialment un grapat de pel.lis on el desitg femení comença a deixar de ser invisible: "El piano" i "Orlando" són dues bones mostres de films indispensables. Abdues fetes per dones, però per a tothom, per no parlar-ne de "Un cor a hivern".

REVISTES

"Barcelona metròpoli"?

L'excel.lent revista "Barcelona metròpoli mediterrània" ha deixat d'editar-se. El seu director, Joan Benach, assegurava a un diari local que abans de l'estiu la revista tomaria a sortir, amb un nou format més auster, amb periodicitat bimensual i un altre objectiu: convertir-se en una plataforma de debat sobre la ciutat i el seu futur. Benach confia que la nova "Barcelona metròpoli" serveixi com a plataforma del debat que haurà de precedir a la candidatura de Barcelona a la capitalitat europea de la cultura l'any 2001. Tot i que, tal i com estan les coses: el debat, Barcelona, el recanvi a Cultura i tot plegat, pot ser que no hi arribin a temps.

VIViNDfS A PREU DE (OST

ALTRES

ASSOCIACIONS

Quan la ràdio i la tele parlen àrab JORDI BAROJA

NOVA CONSTRUCCIÓ RÈGIM DE COOPERATIVA *BARCELONA: Districte de Sants i Barri Gòtic * MOLLET -V.P.O.: Barri Santa Rosa *MARTORELL: Torrent de Llops Cases unifamiliars

INFORMACIÓ TELS: 3194925-

268 37 99

PORFONT fifli

I.A R^<IJIII(I,I.A l·It \.n

~—

AKiu*i.i.\n

ronilAlXA

MiiNicirAi,";

i~-.

í^:-^

M.igdei994

La situació actual dels immigrants africans a Catalunya és molt difícil. Han de lluitar contra els brots de violència racista que sovintegen cada cop més, contra l'administració que té atrapats en un laberint de burocràcia aquells que intenten legalitzar la seva situació, i contra els prejudicis xenòfobs de la majoria dels ciutadans. Aquest panorama tan negatiu es pot veure contrarestat en gran mesura per tota aquella gent que no creu en la vella dita "Hostes vingueren que de casa ens tragueren".

Una d'aquestes persones és Toni Cabrejas. Gràcies al seu esforç i al de molts altres col·laboradors va sorgir a finals del1991 ei programa de televisió "Al-Usbua" (la setmana), que s'emet al Canal 39-TV locals de Barcelona. En aquest programa setmanal s'intenta oferir la part positiva i sovint desconeguda dels immigrants àrabs que resideixen aquí. El contingut se centra en temes culturals, es parla de viatges, llibres, música, gastronomia, videoclips i també algunes notícies i entrevistes. La durada és de trenta minuts i es combinen alternativament el català, el castellà i l'àrab.

Un dels aspectes que més s'ha vigilat des que va començar el programa ha estat no caure en els estereotips que normalment ofereixen els "grans" mitjans de comunicació: la paraula àrab o marroquí associada a delinqüent, brut, dropo... Toni Cabrejas ho té molt clar: "Hem après que no són tan dolents com ens havien dit, són hospitalaris, tenen moltes ganes de ser un veí més, es volen integrar, i nosaltres no els deixem". La tasca d'AI-Usbua no va passar desapercebuda per

als organismes oficials, i l'any passat va rebre una menció especial en l'apartat de televisió dels premis "Comunicació i Benestar Social" convocats pel Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona.

L'equivalent d'AI-Usbua en ràdio és el programa "Vallès sense fronteres" a Ràdio Sant Cugat.

L'origen d'aquest espai l'hem de situar ara fa un any, quan el grup "Vallès sense fronteres", una entitat que proporciona ajut al nombrós col·lectiu immigrant a Sant Cugat, va entraren contacte amb l'emissora de la ciutat. El resultat és aquest programa d'una hora setmanal que intenta combinar aspectes culturals amb la situació social que viuen els immigrants marroquins de la ciutat. La seva primera i més important finalitat és mostrar la diversitat cultural i multiètnicade la nostra societat. Tal i com diu Xavier Casanova, conductor de "Vallès sense fronteres": "l'únic antídot contra la xenofòbia i el racisme és la cultura".

El programa s'estructura en diversos blocs: una entrevista o reportatge, un recull de notícies sobre immigració i temes variats, i una secció de vocabulari àrab en la que s'ensenyen paraules o dites populars en aquesta llengua. L'espai a l'igual que AlUsbua és trilingüe: català, castellà i àrab, encara que de moment s'ha donat preferència al castellà perquè els oients immigrants ho puguin entendre.

Un dels elements bàsics és la música, entesa com una forma d'afavorir el diàleg intercultural.

Aquestes característiques li han valgut un premi, l'atorgat per la Fundació Rafael Peris "a la millor contribució en favor de la radiodifusió cultural".

El col.lectiu immigrant ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

LA N O S T R A O F E R T A Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de:

Pàrkings Consell de Cent, Plaça de les Glòries, Independència, Avda. Meridiana, Gran Via. Metro Glòries, Clot Autobusos 18, 33, 34, 43, 44, 48, 5 1 , 54, 56. 62, 92

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

J.B. A la província de Barcelona hi ha prop de 50.000 immigrants africans, la majoria dels quals es concentren a la ciutat comtal, a Santa Coloma i a I' Hospitalet.

D'aquests, la meitat estan en situació il·legal i es difícil calcular el seu nombre exacte ja que s'amaguen per por de ser repatriats. Abans que s'establís la criticada Llei d' Estrangeria, el 1985, va arribar a Catalunya una gran onada migratòria dels països àrabs nord-africans, sobretot del Marroc i d' Algèria.

Es calcula que dels 50.000 immigrants, un vuitanta per cent són magrebins. Aquesta és la comunitat més mal vista per la nostra societat. Vicenç Fisas, de l'entitat cívica "Vallès sense fronteres".

fa una radiografia del col.lectiu marroquí: gent jove, amb un baix nivell d'estudis i poc coneixement de l'idioma espanyol, que treballen en la construcció, amb sous baixos i tenen molta por a la policia perquè la majoria han estat detinguts alguna vegada per no dur el permís de residència.

En els darrers anys han augmentat els col. lectius que com "Vallès sense fronteres" intenten donar suport als immigrants.

Entre els més destacats hi ha SOS Racisme, Catalunya Solidària, I' ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajut als Refugiats), el CITE (Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers) adscrit a CCOO i el centre Bayt Al-Thaqafa, un dels més veterans.

La reu üel

CARRER

I Maig d e 1994

ALTRES ASSOCIACIONS

21

L3ntitat] Ràdio Zona Franca, Lailo, obert a les del mes j g | g g j ^ Q J ç j g | J^gj-j-j cultures alternatives TiTO Ros expert en filosofia medieval, o Quan entres per la porta de la gaudir de la capoe/ra, una dansa Riera Baixa et trobes, al primer popular brasilera. Els cursos que cop d'ull, amb una botiga de roba més èxit han tingut fins ara són de segona mà. Un s'hi fixa i veu els d'expressió corporal, flamenc que també hi han disfresses i i balls de saló.

Vestits d'època, i coses tan Ens explica l'Amparo Guillén dispars com boles de malabaris- que hi ha una bona comunicació ta, objectes d'antiquari i poemes amb el centre cívic de la zona i irnpresos. "Això no és un caba- que quan algun dels cursos té un l'et, -aclareix Amparo Guillén, elevat número d'inscripcions, presidenta de l'Associació per a l'activitat passa a realitzar-se al la promoció personal i la centre municipal, que compta comunicació, Lailo, quedarrera- amb més espai. "L'objectiu prifTient ha rebut queixes d' alguns mordial que tenim, és fer de Lailo Veïns pel soroll- és un projecte un lloc de trobada dels socis. Un obert a totes les alternatives de espai interactiu de promoció percultures diferents." sonal, de comunicació d'idees i La botiga de roba de segona inquietuds i que segueixi sent un iTià, Espiral, fa ja tres anys que local alternatiu on la gent vingui a funciona al Raval. Des de fa un escoltar i serescoltat", puntualitza any, l'interior del local acull cur- l'Amparo. sos, seminaris i espectacles que Lailo té una entrada al carrer giren al voltant del vast món de la Riera Baixa, 20 i una altra a cultura. A Lailo un pot participar, Picalquers, 7; per participar a les entre d'altres activitats, a les activitats un s'ha d'haver fet tertúlies filosòfiques que modera abans soci i pagar una quota de el professor Francesc Fortuny, 8.000 pessetes anuals.

-*-*-''

é La ràdio és la veu del barri JORDI BAROJA

MIGUEL LÓPEZ

Si haguéssim d'explicar en termes teòrics què és Radio Zona Franca, podríem fer-ho d'aquesta manera: "Emissora local del districte de Sants-Montjuïc, amb tres objectius primordials: informar, formar i entretenir". Però aquesta definició, com la majoria d'elles, és moltf reda i no reflecteix la veritable tasca que porta a terme.

Des de la fundació de l'emissora el 1989, el contacte d'aquesta amb el districte ha estat permanent. Aquest contacte i col·laboració amb la gent és una de les columnes vertebrals del mitjà. Això és una cosa que José Pozo, un dels membres més veterans de la ràdio, recalca: "Si hi ha activitats al barri sempre es mira que Ràdio Zona Franca sigui a nivell de participació". Les activitats poden anar des d'una gimkana pera lacanalla, un partit

de futbol 0 qualsevol acte popu- destinats principalment a la gent lar tant festiu com reivindicatiu. vinguda d'altres regions Per José Pozo, la relació en- d'Espanya. tre el carrer i l'emissora és recíPerò en aquestes tasques proca: "la gent truca per pregun- d'informar, formar i entretenir, Ràdio Zona Franca no està pas sola. A principis d'any es va crear RADIO ZONA FRANCA l'Associació per la Promoció dels NOM Ràdio Zona Franca (106.5 FM) Mitjans de Comunicació Locals PORTAVEU Juan Antonio Reyes ADREÇA Carrer Segura s/n del Districte de Sant-Montjuïc, 08004 Barcelona que engloba l'emissora de ràdio, TELÈFON 4323642 TV Zona Franca i la revista LA MARINA. Amb aquesta associació, pretar-te o dir-te notícies i això serveix sidida per Juan Antonio Reyes, també per saber els temes que el que es pretén és estimular els interessen". Un d'aquests te- encara més el contacte entre els mes és la drogaddicció i és per ciutadans, les administracions i això que una de les vocacions les diverses entitats veïnals que inicials de l'emissora ha estat configuren el districte de Santsintegrar una sèrie de persones Montjuïc. També s'ha aconseguit drogodependents mitjançant uns fer un pas endavant per tal cursos de formació a la ràdio. A d'assolir una unitat d'organització més d'aquesta tasca també s'han i d'actuació que necessiten els realitzat programes d'iniciació al mitjans de comunicació locals català i sobre la cultura catalana amb força urgència.

Un local amb "marxa" Víctor les ofrece...

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Contrabanda Ràdio 91.0 (4124710) Ràdio Bon Pastor 94.3 (3052004) Ràdio Bonanova 107.1 (2023436) Ràdio Bronita 92.3 (3596572) Ràdio Ciutat Vella 106.8(4429701) Ràdio Clot 101.3(2320317)

Ràdio Gràcia 107.6(2850138) Ràdio Línia 4 91.0 (4502179) Ràdio Ona de Sants 92.0(4318408) Ràdio Pica 91.8 (2175747) Ràdio Poble Sec 107.5(4423193) Ràdio RD7 107.0(4209132)

Ràdio RSK 107.0 (3585614) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (3457016) Ràdio Zona Franca 106.5 (4323642)

No al tancament d'emissores!!!

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!!!

Piutffci •Vc'^0

TV Gràcia (dimecres, 18/21h) TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24li)

TV les Corts (divendres, 18/21li) TV Sants (divendres, 21/24h)

RESTAURANTE BARCOCTELERIA

Tuset, 19-21 Edificio Drugstore T. 209 69 58

Tapineria, 12 (junto Catedral) T. 310 28 72

Paseo del Born, 26 T. 319 53 33

SUGERENTE CARTA Selección de tostadas

Ahora también por la noche con nuestras raclettes, fondues y las sugerencias de la casa

ESPECIALIDAD EN FONDUESY RACLETTES

CANAL 39 - TV LOCALS TV Ciutat Vella (dilluns,18/21 h) TV l'Eixample (dilluns,21/24h) TV Nou Barris (dimecres, 18/21 h) TV St Andreu (dimarts,21/24h)

oí/n/

Menús mediodía y noche Coctna abierta de 1 a 4,30 madrugada Fin de semana hasta 5 madrugada

y en RACÓ DEL DAVID Divertido KARAOKE hasta la madrugada

Cócteles de VÍCTOR JÚNIOR

nCampanya a tot l'estat per debatre la LAU La teu del

CARRER

VEÏNS

A totes les ciutats de l'Estat Espanyol es faran campanyes per debatre la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), un projecte de Llei que ha de recollir els criteris que històricament hem defensat des del nostre moviment. En la primera fase d'un treball fonamental del moviment veïnal se celebraran assemblees de barri, debats amb els partits polítics i es farà el seguiment del debat parlamentari del projecte perquè la LAU no reflecteix prou una sèrie de valors i criteris que semblen claus per fer realitat que l'habitatge sigui un dret constitucional. És imprescindible ampliar el parc estable d'habitatges de

lloguerdecaràcterpúblic. També és important que la iniciativa privada posi al mercat habitatges en règim de lloguer.

Per als barris és bàsica la defensa de l'estabilitat de l'habitatge. Per això es necessari aconseguir l'equilibri entre arrendatari i llogater amb la intervenció de l'Estat: ampliant la duració mínima, regulant els topalls màxims de lloguer en proporció al valor cadastral, garantint al llogater el dret preferent de renovació i de tempteig i retracte. La desaparició 0 defunció del titular no pot ser motiu de la rescissió del contracte.

Respecte als contractes de pròrroga forçosa, qualsevol

actualització ha d'anar lligada a millores en els habitatges, i ha de respectar sempre la subrogació.

L'actualització ha d'aplicar-se a les rendes que superin les 3,5 vegades el salari mínim. Els increments per obres no han d'implicar pagar uns lloguers superiors al 15 per cent dels ingresos totals de la unitat familiar.

Cal lluitar en contra del 'despilfarro' que suposa mantenir buits milers d'habitatges.

L'Estat ha d'aconseguir una entesa entre les diferents administracions i portar a terme una política de construcció d'habitatges en règim de lloguer.

Com sempre el nostre treball serà fonamental.

Maig de 1994

MIGUEL LÓPEZ

El lloguer d'habitatges a debat

iDe tots els barris ROQUETES

BON PASTOR

Roquetes diu adéu a la Superlópez Adela Subirana va ser nomenada per l'alcalde per resoldre uns problemes molt endarrerits de Roquetes.

L'Adela va començar molt fort, va posar el llistó ben alt i no li va faltar ni interès ni il·lusió, però la seva dedicació no va caure bé ni a l'alcaldia ni al districte.

En acabar el seu mandat, el barri agraït li diu adéu i denuncia que l'operació ha estat un fracàs.

Butlletí nou En el seu nou butlletí, l'associació de veïns del Bon Pastor diu "El metro para Bon Pastor ,j,para cuàndo?" i hi afegeix que "se ponen de acuerdo y tienen dinero para lo que quieren, però para el metro del barrio, ni una peseta".

TRASPORT PÚBLIC

MIQUEL LÓPEZ

Protesta amb cadires a rEixample Els veïns es van concentrar, asseguts en cadires, a la cruïlla dels carrers Enric Granados i València per reivindicar una zona peatonal al districte de l'Eixample. Els assistents eren membres del Col.lectiu de Veïns Irritats (Covi).

GUATEMALA

•

Marlanao: Municipi de la Ciutat de l'Havana.

Cienfuegos: Ciutat al centre de l'illa i capital de província.

Guantànamo: Ciutat a l'orient de l'illa.

Projectes: Campaments agrícoles, equipaments socials i construcció.

Visites: A projectes de cooperació, atès per l'Associació de Brigadistes.

Dates: Juliol i/o agost de 1994.

Organitza i coordina: Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua.

Informació: Dilluns, de 7 a 9 del vespre. Tf. 301 74 76.

Discoteca al solar de la Torre Melina El veïnat denuncia a l'Ajuntament que han col·locat una carpa per a discoteca en un solar qualificat de zona verda, al solar de l'antiga Torre Melina. Exigeixen que la retirin.

Nou BARRIS

Metro als barris A mitjan març uns tres-cents veïns i veïnes van tallar la línia IV de metro a Nou Barris durant mitja hora i van exigir a la Generalitat que es prengués seriosament portar el metro fins a Collserola abans que entossudir-se amb la muntanya de Montjuïc.

NICARAGUA

Grups de Treball # Contactes amb organitzacions populars. # Visites als assentaments de retornats (CPR's).

Durada: a partir de 15 dies, juliol i/o agost de 1994.

Organitza i coordina: Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala.

Informació: Dimarts, de 7 a 9 del vespre. Tf. 301 74 76.

CUBA

Abonaments mensuals en el transport públic És la forma més barata de viatjar. Només té tres pegues: val mil duros, cal avançar els diners a primers de mes i si perds el bitllet no hi pots fer res perquè es neguen a donarte un duplicat. I has de tornar a pagar les cinc mil pessetes.

Diuen que premien l'usuari que és constant. No us refieu de les aparences, enganyen.

LES CORTS

. I,

Municipi de San Ramon (Matagalpa) Dates: Juliol i/o agost de 1994.

Organitza I coordina: Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua. # Visites i projectes de cooperació, atès per l'Associació de Brigadistes.

Informació: Dilluns, de 7 a 9 del vespre. Tf. 301 74 76.

\ "JïVi . '

í J·^'^ A • ^:

•...'•;:&,•.•

.

Barrí Borls Vega (Estelí), comunitats i diversos indrets del país Tasca a realitzar: Treball comunitari i reforçar l'agermanament.

Organitza i coordina: Comitè de Solidaritat amb Centramèrica de Nou Barris.

Dates: Juliol i/o agost de 1994.

Informació: Dimarts, de 6 a 8 del vespre. Tf. 353 85 44.

Cooperativa agrícola de Rivas UNAN de Managua.

Grupo Ambientalista de Chinandega Dates: Juliol a octubre de 1994.

Organitza I coordina: Universitaris per la Pau (Bellaterra).

Informació: Tf. 351 94 89.

La veu del

CARRER

Maig de 1994

EL COR ROBAT

serveis és el que més discussió va portar al plenari. Hi ha diferents punts de mira entre els barris: El diumenge 20 de març a uns creuen que no cal organitzar Castelldefels ens vam trobar prop Potser cal més mobilització mutualitats per prestar bons de cinc-centes persones, Avui, com en altres temps, hau- serveis i d'altres diuen que el dirigents veïnals, de més de cent rem de fer accions de força i pot- servei mutual pot ser una bona barris de Catalunya, per partici- ser les mobilitzacions hauran de eina. La discussió va ser llarga i par en l'assemblea de la ser una eina més freqüent. Són algunes intervencions crispades, Confederació d'Associacions de moltes les coses que no marxen, inevitable per les posicions Veïnsde Catalunya (CONFAVC), i les administracions, ja sigui la antagòniques. Al final es va aproque cada any es fa en una ciutat municipal, l'autonòmica o l'esta- var la proposta de tirar endavant diferent. És encoratjador veure tal, han d'escoltar les queixes i la mútua d'enterraments i la de tanta gent, cares conegudes i de també les nostres propostes. Pro- serveis jurídics per mitjà d'una noves, dels barris que es van postes que han de sortir del debat votació nominal, associació per adherint al moviment veïnal per i de la discussió, de reunions i associació, amb els resultats de treballar conjuntament. Tots d'assemblees dels barris, de les cent vint-i-quatre vots a favor, volem millorar les condicions de federacions i de la mateixa confe- quinze vots en contra i vuit vida dels nostres barris. deració. Aquesta és una forma abstencions.

El treball, en comissions i real d'exercir la participació .

Feia temps que no teníem una plenari, va ser llarg i a moments Vam tractar els augments del assemblea amb tanta parcrispat, però viu i intens, perquè transport públic, la pressió fiscal, ticipació. Encara que vivim es va parlar dels temes que l'abús d'impostos en el rebut de moments de preocupació per interessen a la gent i als seus l'aigua, el nou decret de l'alumi- l'atur, la situació econòmica, el dirigents. I això és un signe nosi. També es va parlar de la perill de perdre quotes de positiu. Tots volem millorar les creació d'escoles veïnals als bar- benestar i un llarg etcètera i condicions de vida dels nostres ris, dels mitjans de comunicació perquè a més les relacions amb barris. Les associacions de veïns de barri i sobretot de la creació les administracions són difícils i reclamem amb insistència els de mútues de serveis. no acabem de trobar el marc mitjans necessaris per fer la adequat per al diàleg, el nostre nostra feina; com a interlocutors Polèmiques mutualitats debat és viu i les assemblees vàlids, no són favors el que La creació de les mútues de participatives.

'JOAN B. ISART

Víctor Sanz President de l'AV de ta Barceloneta

"Un barri són les persones que hi viuen i no només les pedres" La Barceloneta: olor a mar, amos de restaurant a les portes convidant a entrar els passejants, veïns que lluiten per un barri millor. Un d'ells és Víctor Sanz.

— Què seria la Barceloneta sense el mar?

— La Barceloneta és mar. Pescadors, merenderos, banys, port,...

— La Vila Olímpica ha canviat més el Poblenou o la Barceloneta?

— Ha canviat més el Poblenou i l'ha patit més la Barceloneta.

23

Assemblea del Moviment Veïnal de Catalunya .CASTELLDEFELS

A N G H . ViO-VERDE

ASSOCIACIÓ

reclamem sinó allò que per dret ens pertoca, per fer la nostra tasca social voluntària.

— Els "xiringuitos" havien de desaparèixer?

— Tal com estaven, sí.

— Què fa Sant Miquel pel seu barri?

— Ha vingut a veure'ns. Fa un any es va reposar la imatge a la façana de l'església.

— Passeig Nacional o passeig Joan de Borbó?

— Passeig Nacional, de totes totes. El que més greu ens va saber és que no ens consultessin.

— Es critica que les associacions de veïns s'estan convertint en una oficina de queixes de l'ajuntament?

— Es una oficina de queixes del veí que se sent desemparat de les administracions. ~ Com està la "quota" de dones a l'associació de veïns?

— A la junta són majoria. La quota la tenim els homes. ~ De quina reivindicació aconseguida se sent més orgullós?

— De la que encara no s'ha aconseguit. I dels habitatges públics de la Maquinista i l'avinguda Icària. ~ Hi ha cap temporal que amenaci la Barceloneta?

— Varis. Aquí en diem "garbí". Garbinades en tenim la despoblació, l'envelliment de la població, la decadència social i comercial i l'encariment del preu del sòl.

— Com menja la gent de la Barceloneta? ~- A casa seva la gent menja molt bé. Té una tradició de cuina marinera que no es coneix prou. ~~ Què és el que vénen a veure els turistes? ~~ Fins ara la platja, els restaurants i, de pas, es donen una volteta pel barri.

— La Barceloneta, república independent? ~~ Es una realitat que caurà d'aquí a poc. Tenim bandera, exèrcit (el "(General" de la Festa Major amb el seu canó), port i fronteres (el mar i el cinturó del litoral). ~ Hi ha cap cosa que no li hagi preguntat i voldria dir? "~ Des de les institucions sempre es parla del barri com si només fossin pedres. El barri són les persones que hi viuen i no les pedres.

MIGUEL LÓPEZ

La Cooperativa d'Habitatges Poriont, creada per l'Associació de Veïns del Casc Antic de Barcelona el 1989, ha col·locat la primera pedra del nou edifici d'habitatges que construeix al carrer Llàstics, 5, a Ciutat Vella. Així es fa realitat una de les antigues aspiracions dels veïns d'aquesta zona de la ciutat, gestionar i construir directament habitatges protegits al barri per a la gent del barri. Aquest immoble representarà, doncs, la materialització de la idea gestada per l'associació a finals dels anys 80. Felicitats!

Revista de Barri Anàlisis comparativo de la incidència del SIDA en Barcelona y en Ciutat Vella • La Veu del Raval N M - M a r ç 1994 Aquí es tortura • Butlletí AVde l'Esquerra de l'Eixample Hivern 94 Jóvenes y vivienda en alquiler • Vecinos (Madrid) N^ 5-Març 1995

El desastre municipal: fallida de l'Ajuntament de Barcelona • Fort Pius N M I -Hivern 1994 Per què els joves no volen anar a la mili • Vella Ciutat N-12- Novembre 1993 Campana contra los abusos en el recibo del agua • Bon Pastor NM -Abril 1994

u

El meu

CARRER

Maig de 1994

IJO

Xavier Sardà El cap a VEixample, el cor a Sant Andreu

)x-

Xavier Sardà viu al carrer Balmes/Mallorca, al cor de FEixample. En un pis ample, assolellat, ben comunicat. En una illa que té una arbreda al mig. I un col·legi, amb un pati, amb una simfonia de xiuxiueigs infantils que s'eleven amunt^ amunt, fins a les finestres del pis d'en Xavier. On donen algunes cases modernistes.

Però en Xavier ... té el cor a un altre lloc. Al barri de Sant Andreu, a la Rambla, ben a prop de la Fabra i Coats, on va néixer. Així que ara, cada matí, quan baixa caminant cap a Ràdio Barcelona per la Rambla de Catalunya, en Xavier no pot oblidar aquell passeig on jugava quan era nen.

I l'hi explica al senyor Casamajor, el seu vell i inseparable company radiofònic.

"Javierito - diu Sardà que li respon Casamajor tot passejantun pot viatjar pel món, però el cor li queda sempre al carrer on jugava a pilota".

TEXT: EUGENI MADUENO/FOTO: MARC VIVES

Sal i pebre Criminalitzar Ahir van ser els nens A i B de Liverpool. Avui, els nens assassins del carrer Indústria, els del cordill.Morbo.

Sensacionalisme. La històiia explicada \'int vegades per davant i per darrere. La delinqüència infantil augmenta un 25%, diuen els que coneixen la realitat per escrit i des de la poltrona.

Cap Lnten*ogant. Cap reflexió. Preguntes? No són necessàries. I no és pas casualitat. S'ha de simplificar.

S'han de vendre exemplars, superar la competència en el nombre de televidents.

Però, deixeu-me trencar costums i fer-me una sola pregunta: -Com som els adults per què els adolescents siguin així?

ZETA

L'acudit

Joma

-I ara! Però si aquest museu és buit!

-Disculpi, però aquests equipaments nous es miren des de fora: rOT ÉS FAÇANA !