Carrer 024

La veu del

Publicaciómensual

PlaçaBerenguerelGran,1 • 0 8 0 0 2 - B a r c e l o n a

N5 24 J u n y de 1 9 9 4

^<5R.^

I Pla Sant Andreu-La í Sagrera: interessos, I interrogants i i confusió

mBYO^^UTA

Tbrre Baró Preocupa el gran retard del PERI

PÀGINES 3 i 4

PÀGINA 5

—la^S^

2

La feu del

CARRER

CARTES ASSOCIAC IONS DK VEÏNS DE BARCEEONA

Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 99 29 (dx) Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana

350 55 11

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 246 06 32 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts

330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 27 14 Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv)

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Plaça Berenguer el Gran, 1, 3r2a 08002 - Barcelona Telèfon: 319 60 89 - 310 63 52 Fax;319 79 41 Conselldedírecció Roser Argemí. Andrés Naya, Àngel Valverde Consellderedacció Marc Andreu, Marta Bacti, Jordi Baroja, Carol Biosca, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consellassessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Tfiorson, Pau Virias (Sant Andreu), Goya Vivas

Juny de 1994 ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Secretària deredacció Isabel Sànctíez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo Maquetaclóiautoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer Impressió Granvir Distribució General Servei Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista fiaurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams

17 A \ 7 1 2 J X V T O

Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc del Vall d'Hebron 428 37 95 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 485 19 50 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 440 51 63 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx)

Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cnstòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregon 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest del Besòs 278 18 62(dj) Taulat 307 08 11 (dx)

Torre Baró 350 47 99 (dv) Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

1

Si detecteu algun error o canvi, aviseu la Isabel Sànchez als telèfons 310 63 52 i 319 60 89

Aquest número té un tiratge de20.000 exemplars, ilasevadistribucióésgratuíta

Sigueu responsables!!!

Fa més de tres mesos que quinze mil veïns i veïnes van cridar iProu d'abusos! m e n t r e es manifestaven emprenyats pel carrer. Després d'aquell dia van fer-se moltes reunions i diverses declaracions públiques, però foren paraules buides.

Les reaccions són lentes i t a n sols ara, tres mesos després, es reuneixen per primera vegada les forces polítiques per debatre la guerra de l'aigua.

Nosaltres creiem que les administracions h a n d'actuar a m b rapidesa; i primer de tot hi h a n de buscar u n a solució política, conjuntural, que rebaixi l'import i tregui els impostos del rebut; i a continuació, i amb la tranquil·litat necessària, h a n d'obrir u n debat sobre el preu de l'aigua i de qui i com cal pagar el cost del cicle d'aquest p r e u a t bé natural.

Les administracions h a n de donar solucions als problemes que pateix la població, i més quan afecten els sectors més pobres. Deixar-los podrir només es pot qualificar d'irresponsabilitat. Però és que les administracions, que són incapaces de firmar u n acord sobre el Transport Públic i de modificar u n decret sobre les afectacions per l'aluminosi, assistencial i injust, que no donen solucions als rebuts actuals de l'aigua, estan molt allunyades de la població i de les seves necessitats. Tots aquests fets desprestigien la política i, de retruc, els polítics. La població n'està cansada.

Després, quan nosaltres convoquem les manifestacions que fan confluir p u n t u a l m e n t reivindicacions i moviments sociales, els polítics es posen nerviosos, veuen fantasmes a tot a r r e u i ens acusen de ser desestabilitzadors. Q u a n ells, i només ells, tenen a les seves m a n s la clau per resoldre el tema: modificar les lleis. Tenen la responsabilitat final.

La Carta que no va enlloc E n s hem entristit quan hem vist que el projecte de Carta Municipal h a sorgit en u n s moments boirosos. I ha sortit sense el suport mínim i sense participació ciutadana en la seva gestació. E n s temem que serà temps perdut perquè u n a carta sense destí, no arriba enlloc, és paper mullat.

enseíïado su lengua pròpia?

Esto seria imperdonable para la pròpia Cataluria que tanto interès està poniendo en preparar el futuro de sus hijos, para que luego disfruten de una vida mejor de la que hoy tenemos.

Desde hace algun tiempo y con nnotivo de la normalización de la lengua catalana, se observa desde muchos puntes de Espana una cierta campana contra Cataluna y contra algunes catalanes.

Porque según dicen estos mal informades, a los nines se les obliga a aprender a leer y escribir la lengua catalana en detrimento de la castellana.

Esto no es así, senores mal

informades: estan cayendo ustedes en la trampa que una minoria insignificante de ciudadanos està tendiendo desde dentro de la pròpia Cataluna a todo el territorio espaiïol.

No sé que es lo que pretenden estos males informadores, porque la verdad es que a los nihos se les ensena el catalàn però también aprenden el castellano.

Y yo me pregunto, ^es que no es vergonzoso que un nino que ha nacido en un país no sepa hablar y escribir la lengua de su tierra?

6Es que Cataluna podrà el dia de mahana mirar a sus hijos con la cara bien alta no habiéndoles

FAVB

Nova adreça

CARRER

CARTES DELS LECTORS Ingratitud

JesúsCarrascoMartínez Presidente delaA. V. de Verdum (Nou Barris) Fe d'errades En el passat número 23 del mes de maig, no constava que l'autor de l'acudit de la pàgina 6 és Ferreres i va ser publicat a La Vanguardia.

a partir de juliol: Obradors, 6-8 baixos - 08002 Barcelona Nous telèfons: 412 76 00-412 76 49 (Tf.Veïns) Fax412 58 88

3

La veu del

CARRER

Jviny de 1994

CRÒNICA

Sant Andreu-La Sagrera: un pla urbanístic per als propers deu anys À NGEL VALVERDE

El ple de l'ajuntament del 29 d'abril va aprovar finalment el pla de modificació del PGM al sector Sant Andreu-La Sagrera.

Un pla que afecta més de 200 hectàrees i que contindrà l'estació de l'AVE i una nova terminal de rodalies.

El pla Sant Andreu-La Sagrera equival en extensió a les quatre àrees olímpiques transformades amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Això dóna idea de la magnitud d'una actuació que marcarà sens dubte gran part de l'activitat urbanística dels propers deu anys i desembocarà en una nova situació del transport, no tan sols de Barcelona sinó de tot l'Estat.

•

Setcampsd'acció

El pla aprovat per l'ajuntament es defineix en set àmbits: parc lineal, eixos viaris d'estructuració urbana, nova estació ferroviària del nord, àrea de nova centraiitat de la Sagrera, continuïtat entre barris, nova indústria i equilibri d'intensitats dels sectors. El parc lineal s'estén des del nus de la Trinitat fins a la placa de les Glòries, cobrint tot el passadís ferroviari.

Sobre les vies cobertes es creen nous eixos urbans, lligant la ronda Litoral amb l'avinguda Meridiana i els nous carrers a cada costat del parc lineal amb els carrers Mallorca i València.

La nova estació de la Sagrera (les mercaderies que ara acull Passen a Santa Perpètua de Mogoda) té un doble caràcter ferroviari: estacióterminal del tren d'alta velocitat (AVE) i nova estació de rodalies. A més, queda connectada amb la xarxa de nietro mitjançant una llançadora fins a l'actual estació de Sagrera.

També s'estudia situar una estació d'autobusos interurbans.

Al voltant de la nova estació s'articula una àrea de nova centraiitat, un centre de serveis amb oficines, comerços i equipaments.

El pla contempla la idea de donar continuïtat entre els barris de la zona que actualment es ^eien separats per manca de Comunicacions: la Sagrera, Sant Andreu, Bon Pastor, Baró de ^iver i Trinitat Vella (del districte de Sant Andreu), i la Verneda Alta i Via Trajana (del districte de Sant Martí).

El Bon Pastor es consolida

*

jí!P^

«AGREITA

mill Viviendas " " n Oficinas U i indústria

cís»^*^ Pl.eiories

Parque del Clot

Gran Via

Esquema del plade reforma urbanística

•

Barrejad'interessos

Una transformació urbanística i social d'aquesta magnitud comporta una barreja d'interessos, tant públics com privats, que s'Iia manifestat des de la seva concepció.

L'aprovació del pla sorgeix en plena disputa de competències entre l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La zona on avui s'assenta la fàbrica de la Maquinista és motiu de baralla urbanística entre les dues administracions.

La Comissió d'Urbanisme de la Generalitat es va subrogar l'aprovació del projecte presentat per Gec-Alsthom (actual propietària de la Maquinista) per convertir els terrenys de la gran empresa metal·lúrgica en una zona de serveis industrials i comercials. Tot això exclòs de la planificació general del pla Sant Andreu-La Sagrera.

També la situació final de l'estació terminal de l'AVE és motiu de confrontació entre ambdues administracions (veure CARRER número 17, juliol 1993).

Encara no està clar que la Generalitat accedeixi a la solució EL PAÍS Sagrera. En qualsevol cas, i aquí entra un tercer en discòrdia (el ministeri d'Obres Públiques), RENFE ha deixat clar que els terrenys són seus i el projecte necessita t del metro a Nou Barris. ferroviari ha de respondre als I per si fos poca la desorien- seus interessos; en definitiva, que tació, el senyor Solans, ha treta ells tenen la darrera paraula. informació pública un Pla de Si barregem els ingredients Comunicacions al Baix Llobregat, en la coctelera de la minoria al qual situa el tren d'alta velocitat parlamentària dels socialistes i i pot incidir en la solució que el suport dels nacionalistes s'esculli a la nostra ciutat. catalans, el combinat pot ser Mentrestant són incapaços de explosiu. crear un nou Consorci per al Però els interessos són transport públic. bàsicament econòmics. Les Irresponsabilitat, improvisació, empreses i institucions implicafalta d'informació, i cap compro- des en el projecte no són precismís seriós per al futur. Lamenta- sament botigues de sabates. (segueixalapàgina4) ble.

Comunicacions i caos ANDRÉS NA YA

En l'actualitat el futur de les comunicacions a la nostra ciutat només té interrogants i confusió.

Es plantegen diferents propostes d'una manera parcial i descoordinada. Existeix una Comissió Permanent del Pla Intermodaldel Transport (PIT) que ha de concretar una Pla d'Urgències i Prioritats.

Sabem que l'Ajuntamentva presentar una proposta de prioritats del PIT, però quan hem demanat informació o alguna reunió, la Generalitat no ha donat cap res-

ARTICLES DE CAUTXÚ MÀNEGUES I TUBS VENDA I ASSESSORAMENT DEQUIPS DE REG (Aspersió, Pulverització i Goteig) PISCINES - HIDROMASSATGE

Net

CONGRÉS Renfe(estación AVE)

com a zona industrial, buscant l'assentament d'indústries urbanes.

Finalment, el projecte atribueix les intensitats d'edificació segons els sectors a desenvolupar.

de V.

Agustí

MAYOLAS Via Laietana. 57 - 08003 BARCELONA Tf. 317 39 92-Fax 318 1141

posta. El PIT haurà de concretar les prioritats i el calendari del Pla de t\Aetros als barris.

Per un altre costat el Pla Sant Andreu-La Sagrera planteja opcions a l'A VE i dibuixa l'estació a La Sagrera i s'informa que les obres començaran al 1995 i el senyor Solans, de seguida que té ocasió, discuteix la ubicació de la citada estació.

L'Ajuntament improvisa i diu que, com que quedarà buitel túnel del tren de Torre Baró, és una bona oportunitat per pal·liar la

CURSOS DE PREPARACIÓN AL PARTO Y POST-PARTO * Dirigidos por comadrona * Gimnasia en piscina Masaje infantil R o s e l l ó n , 335-337 E n t l o . 2a. Tf. 458 26 06

Fabrica

Restdència-Casa de pagès Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany.

Sis habitacions amb bany, aigua calenta i calefacció.

Cuina casolana.

IVI. ')72-3M46 2^>

Lli reu ctfl

CRÒNICA (ve de la pàgina 3) Parlem de multinacionals (Gec-Alsthom, Bayer, Mercedes-Benz), grans empreses estatals (RENFE), el ministeri de Defensa i centenars de petites i mitjanes empreses (moltes en crisi) que fa anys que estan instal·lades al polígon de Bon Pastor, un dels tres més importants de Barcelona.

Des d'un altre punt de vista, ens trobem amb dos districtes de la ciutat amb territori subjecte a transformació i una desena de barris amb moltes reivindicacions pendents des de fa anys. Moltes associacions de veïns afectades per aquest pla van mostrar públicament el seu descontent per no haver rebut cap tros del pastís de la transformació urbanística pels Jocs Olímpics.

Aquesta és potser la seva darrera oportunitat.

• Seguimentdel projecte Des del febrer de 1993, les associacions de veïns afectades pel pla Sant Andreu-La Sagrera

fan un seguiment del tema.

Primervanescoltarel projecte de l'arquitecte Norman Foster.

Un somni a l'abast d'alguna ciutat en plena ebullició econòmica, però molt lluny de les minses arques de la Barcelona post-olímpica.

Després, l'AV de la Sagrera i el districte de Sant Andreu van organitzar unes "Jornades Informatives" (abril i maig) on totes les parts implicades van exposar els seus projectes.

Curiosament, va ser el "pare de la criatura", és adir, l'ajuntament, qui es va prendre menys seriosament les jornades.

A aquelles alçades, les associacions ja van començar a tenir clares unes quantes coses.

La primera i fonamental: que si no s'espavilaven, els grans operadors es menjarien tot el pastís i no deixarien res per als veïns i veïnes dels barris afectats.

Llavors van concretar la seva taula reivindicativa: 1. Que la planificació de tot el sector fos global. És a dir, res de pastilles aïllades, molt més difícils

CARRER de controlar.

2. Que s'aprofités la magnitud del projecte per afegir les reivindicacions pendents dels barris. Si no podria succeir com amb la transformació urbanística dels Jocs Olímpics, on es va "passar olímpicament" de certs barris.

3. Seguiment exhaustiu per part de les entitats ciutadanes del procés de definició i execució del projecte.

4. Facilitats tècniques per estudiar les propostes de l'ajuntament.

El cert és que, a hores d'ara, cap de les condicions imposades per les associacions noha reixit.

Si bé s'ha fet una planificació global, la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat encara manté la subrogació del pla de la Maquinista (25 hectàrees).

Si bé hi ha un catàleg explícit de les reivindicacions dels barris, cap d'elles no apareix al pla que acaba de sortir a informació pública.

La participació es dóna amb

17,18il9deJuiiy.

Parc de l'Eslació '^ delNotd.

Barcelona

J u n y de 1994

XAVIER BASIANA

• Vista general deractualestacióde la Sagrera comptagotes i, com sempre, les entitats són les darreres en assabentar-se del projecte.

Finalment, l'aportació de les administracions per tal que les associacions de veïns disposessin d'un equip d'experts per

analitzar el projecte segons el seu propi punt de vista, no ha passat de ser una frustració més. j Com es diu a l'argot futbolístic, "la pilota està a l'aler". Un aler ) que, de moment, sembla inacce- ' sible per al moviment ciutadà.

CARACTERISTIQUESDELPROJECTE ESTACIOCENTRAL

AREACENTRALITAT

Situadaalnorddel'actual pont del Treball. S'estableixen quatrenivells, tresd'ells soterranis.

Alvoltantdelanovaestació central i seguintel nou eix viari Garcilaso-pontdel Treball-Santander, s'obre una àrea de nova centralitatamb edificis d'oficines, comerços i equipaments.

Elsuperior, únicquees veu desdel carrer, ambel vestíbul ilapossibilitatd'un estació d'autobusos in terurbans a sobre.

El primer nivell inferiorés terminal de l'A VE.

la

Elsegon nivell inferiorallotja l'es tació de rodalies.

El tercer nivellin ferior connecta amb una llançadora ambl'estaciódemetrodela Sagrera (línies li V).

NOUSEIXOSVIARIS

iv. 17, OSKORRI/BAGDAD CAFÈ

Dis. 18, Orquestres MIRAMAR i CIMARRON Dís. 18, a jes 7 de la tarda

MÍTING Julío Anguila í Rafael Ríbó

Iniciativa per Catalunya

La cobertura depràcticamen t totelparc linealentreelnus deia Trinitat i la placa de les Glòriesoriginatotunseguit de nous carrers que connecten els districtes de Sant Andreu i SantMartí, és a dir, l'a vinguda Meridià na amb la ronda L i to ral: carrer Potosí, carrerSantAdrià, passeig Onze de Setembre/ rambla Prim, Garcilaso/pont delTreball/Santander/pontdel Molinet.

A més, es creen dos eixos a banda i banda del parc lineal (elscorresponentsalsactuals carrers de Josep Solde vila i ronda deSantMartí/Ferran Junoy) que connecten amb els carrers Mallorca i València.

El pla contempla en aquesta zona el més alt índex d'edificabilitat(entre 1.211.5).

MAQUINISTA Propietat de la multinacional franco-britànica Gec-Alsthom.

La nova fàbrica està pràcticament acabada a Santa Perpètua de Mogoda.

El projecte de remodelació dels terrenys està actualmen t sota la jurisdicció de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat.

Aquestcontempla unazona deserveiscomercials, una altra de serveis industrials i una tercerad'equipaments.

BAYER Antiga Fàbrica Colorants.

Nacionalde

Bayerhanetejatel solar, amb un cost de 1.500 milions de pessetes.

Terrenys destinats bàsicamenta nous habitatges.

Sembla que han estat adquiritsperlaimmobiliària Vallehermoso.

la veudi·l

CARRER

Jviny de 1994

Barri Barri

CRÒNICA

0

Torre Baró, nascut de "penalty"

J A U M E P . SAYRACH

Des del mirador de dalt del castell, el barri de Torre Baró produeix una sensació estranya. Les cases s'arrapen a la falda de la rnuntanya, en un replec que baixa fins al pont de les aigües. A la part baixa la via fèrria i les autopistes fan de frontera. La sortida dóna al barri contigu de Ciutat Meridiana. Els desnivells són molt pronunciats. Les cases, que semblen haver estat pensades damunt d'un plànol sense corbes d'alçada, cavalquen materialment a coll-i-be Unes sobre les altres, en grups de tres, fins i tot de quatre, a les quals s'hi puja per unes escales estretes, llargues i costerudes.

"Nosaltres no vam venir aquí Voluntàriament", diu en Manolo Vital, que ha estat més de vint anys president de l'associació de veïns. "Ens hi van abocar aquells que ens van negar la feina a casa nostra". La queixa té Un deix d'amargor.: "Mentre de dia treballéssim, els importava un rave com dormíem".

Ciutat dormitori, o més aviat poble dormitori, atès l'escàs nombre d'habitants amb què compta (no passen dels dos mil/tres mil), ha patit tots els problemes d'aquesta mena de ciutats, que es poden sintetitzar en una frase: manca total d'infrastructura Urbanística i d'equipaments. Encara avui no s'hi pot comprar el diari. Hi ha només dues fleques i Una sola botiga de queviures. No hi ha farmàcia, ni estanc, ni oficines bancàries. L'únic restaurant és dalt de la muntanya, més ficat a la Trinitat que a Torre Baró. No hi ha cap polisportiu.

No hi ha centres recreatius. Les Cerimònies religioses no es poden fer a la parròquia perquè no tenen temple. * Unbarriinacabat

Torre Baró és un barri que ha nascut de "penalty". Originàriament hi havia només unes torretes molt precàries. En una nit s'aixecaven les parets i a la nit següent es cobrien. L'endemà s'hi ficava una família. Però oficialment no existien

desprès de la guerra 1936-1939.

Tenia la seva residència en una mansió que era on ara s'ha fet l'estació del tren de Torre Baró.

No se sap ben bé perquè va fer la torre al cim de la muntanya. Molt probablement pensant en la seva filla, que estava tuberculosa i necessitava bons aires.

En Manolo Vital diu que els sofriments deixen pòsit. No pot evitar, de vegades, de pensar que han estat oblidats de tothom.

Per això va agrair tant que l'alcalde Maragall passés uns dies a Torre Baró, hostatjat precisament a casa seva.

DADESDELBARRI Situació Districte de Nou Barris. Situat entre Collserola. autopista A-17 i Ciutat Meridiana Població(1986) 6.127 Inabitants Taxad'ocupació 61.91% Taxad'atur 30.09% Titolats superiors 0,21% Entitats del barri Casal d'infants. APA Font dels Eucaliptus.

Club Petanca Torre Baró. A.V.Torre Baró

JAUME P. SAYRACH

Les cases s'arrapen alafalda de la muntanya Per sortir de la situació en què es troba el barri, els veïns han lluitat molt, i sempre. La seva reivindicació principal era que el barri obtingués la legalització i aquesta no va arribar fins a l'any 1985, que és quan es va aprovar el Pla Especial de Reforma Interior. La història de Torre Baró, que no està escrita, tindrà com a dates sobresortints les de les reivindicacions que s'han dut a terme i les de les respectives victòries. La del maig del 78, per exemple, en serà una, tal vegada la més emblemàtica. Aquell dia van segrestar un autobús, el 47, que anava de la plaça de Catalunya a Valldaura, el van portarfins aTorre Baró i després, seguint-lo a peu, es van manifestar al cor de Barcelona. Al cap de dos anys l'autobús de la línia 77 pujava de Virrei Amat al castell. I l'any 1981 el número 93 (avui número 83) arribava al barri.

Vist per un foraster. Torre Baró Produeix una impressió de deixadesa. Cert, hi ha casetes amb una aparença graciosa, amb flors a la finestra, ben cuidades, forretes amb terrassa amb una vista dilatada. Però també n'hi ha moltes que s'estan degradant, que cauen. I munts de brossa abocada al torrent, o cotxes vells, abandonats, dels quals algú es Serveix per fer-hi negoci venent 'es peces aprofitables. Hom es recorda de situacions similars • El motordel barri viscudes a altres llocs fa quasi La Carme Vila, fundadora de la *renta anys. ^Què ho fa que a guarderia-bressol "La Muntanya", Torre Baró costi més de supe- al butlletí informatiu "Zona Nord" ""ar? La resposta crec que cal (Vallbona, Meridiana i Torre buscar-la en la topografia del Baró), fa el balanç següent dels ferreny que fa que les solucions vint anys de lluita de l'associació siguin més difícils i cares i, també, de veïns: "se ha conseguido el ^ue és un barri molt petit, que fins alumbrado publico, (calles), agua fa poc estava fora d'ordenació, i corriente en las casas, alcantarique està com amagat, separat llado (aunque no todo), asf altado d'una Barcelona que és a l'altra de calles, la escuela Font dels banda de la muntanya.

Eucaliptus, contenedores de ba-

sura, (aun faltan bastantes), transporte publico (autobuses), legalización del barrio, (aho 1976), la redacción del Plan Especial de Reforma Interior con todos sus beneficiós y defectes y

"Tenen l'esperança posada en el PERI, tot i que preocupa el gran retard" la legalización de las viviendas".

A manca d'altres instàncies, els homes i dones de l'associació de veïns ho han hagut de fer tot.

En un barri petit, que és com un poble, els que es mouen són omnipresents. Han estat el motor del barri, no tan sols de les reivindicacions, sinó també de la vida cultural. Compten amb la col·laboració d'uns grups de joves que reuneixen els infants, i els nois i noies del barri per ajudarlos a fer camí, com suggereix un dels noms que han agafat, "En ruta". Cito novament la Carme Vilà: "Se han celebrado Festes Majors desde 1977, Castahadas, Cabalgata de Reyes, Fiestas de Primavera, Carnavales, Excursiones, cursillos, fomento del deporte infantil..." Com a acte

més espectacular del qual se senten molt cofois hi ha el concert que la Banda Municipal de Barcelona va fer a Torre Baró. Al llistat de la Carme caldria afegir que ja hi ha una ludoteca i un casal infantil que porta Càritas.

Actualment la vida associativa resulta més difícil. La gent té cotxe i surt pel seu compte. La televisió és a totes les cases i hi reté la gent. Però queden moltes coses per fer. S'han d'eixamplar els carrers, s'ha de completar el clavegueram, s'han de fer instal·lacions esportives.... S'ha de portar el metro al barri.

Aconseguir unes condicions de vida decents està costant molt.

En Manolo em pregunta que com vull que se senti barceloní, o català, si és un extremeny que va ser arrancat a la força del seu poble i llançat com qui diu a la muntanya. (Encara que quan va al poble defensa Catalunya més que els catalans, diu). "Cuando llegamos no había ni calles ni caminos, solo vereas. Las noches de viento oías las ventanas del Castillo, allà arriba, que al batir hacían, pom, pom, pom...".

Es refereix al castell del baró de Sivatte. Maurici de Sivatte i de Bobadilla, nascut a Arenys de Mar el 1901, i morta Barcelona el 1980, fou marquès de Vallbona, sots-cap carií de Barcelona durant la Segona República i cap regional carií de Catalunya

El que és clar és que els veïns estimen el seu barri i no en volen marxar. A més, la majoria són propietaris de la casa on viuen.

Ara Torre Baró és el seu poble.

Tenen l'esperança posada en el PERI, tot i que preocupa el gran retard. De moment ja porta un retard considerable, entre d'altres raons perquè la companyia elèctrica demana molts milions per enretirar les torres que impedeixen construir el parc, que posarà ordre a l'actual cul-desac que és el barri.

• SOOcases legalitzades Però el PERI ja ha servit per desencallar la situació d'irregularitat i d'estancament en què es trobaven. Més de cinc-centes cases han estat legalitzades i dues-centes queden fora d'ordenació. Molts veïns s'han posat a fer obres per millorar la seva vivenda. També els nous habitatges previstos pel PERI s'han començat a construir. N'hi ha vuit d'enllestits i d'iniciats vinti-dos. El PERI ha fixat les línies mestres per a la remodelació del barri. Els arquitectes Josep Antoni Dolç i Joan Antoni Pàez, autors del projecte, han escoltat els veïns i han recollit la majoria de les reivindicacions presentades. Encara que tot no es dugui a terme, el barri millorarà molt. Els veïns compten amb el paisatge, que no els fallarà.

"Tenim el barri més ecològic de Barcelona", diuen. A mig aire de la muntanya, obert al sol, entre pins.

6

La reu del

CARRER

CRÒNICA

Juny de 1994

Miércoles contra el paro SANTIAGO MEDINA

Las cifras de paro de la Encuesta de Población Activa (EPA) del primer trimestre de 1994 desautorizan, por enèsima vez, el optimisme sin fundamento del Gobierno, cuando en los primeres días de mayo lanzaba las campanas al vuelo sobre la recuperación del empleo.

La EPA indica que, tras un incremento de 110.430 parades en los tres primeres meses del aho, el paro alcanza ya a 3.792.760 personas, lo cual supone el 24,58 % de la población activa. Es decir que 1 de cada 4 trabajadores se encuentra sin empleo, superando con creces el doble de la media europea.

De estos casi la mitad son parades de larga duración con enormes dificultades para reingresar en el mercado laboral. Y para completar el panorama hay que decir que un millón de familias tienen a todos sus miembros sin empleo.

Los gobernantes de este país solo saben hablar de cifras macroeconómicas y han perdi-

dolasensibilidadparacomprender que detràs de esas cifras estan hombres y mujeres, jóvenes y cabezas de família que no ven salida a su angustiosa situación. La tan cacareada "reforma laboral" del PSOE y CiU, que iba a ser la varita màgica contra el paro, solo està sirviendo para reducir costes saiariales y transformar trabajo estable en temporal y de baja calidad.

Combatir esta lacra social debe ser objetivo prioritario de todas las fuerzas sociales.

Nuestra comarca, con 200.000 parades, no es ajena a este problema. Por eso la Unión Sindical de CCOO del Barcelonès (USCOB) ha impulsado la creación de comisiones de parades en Barcelona, Badalona y l'Hospitalet y ha puesto en marcha la campana "Dimecres contra l'atur".

Esta campana se expresa todos los miércoles de 11 a 12h. en la plaça Sant Jaume, desde el 11 de mayo hasta el 8 de junio, con manifestaciones silenciosas de personas en paro, para dartesti-

• Unadelasconcentracionescontraeiparoen la plaza de Sant Jaume monio de su situación y exigir soluciones reales.

La iniciativa està abierta de par en par a la participación de todas las personas, colectivos y sectores sociales que lo deseen y compartan la preocupación política y humana ante el desem-

pleo. La FAVB lo hizo activamente el pasado 18 de mayo con una representación de diez personas.

Tras estos primeres cinco "miércoles contra el paro", queda abierta la perspectiva de repetir y ampliar la camparia a to-

das las ciudades del Barcelonès después del verano, contando ya entonces para su preparación con todas las organizaciones sociales que quieran participar. :

I Santiago Medina es secretaria \ de Empleo de la USCOB

TENEMOS LA VMENDA QUE NECESITAS...

Pisos de 7(1 m- desde 9.Ü(M).(K»0 de ptas.

Casas uniramlliares a partir de 13.900.0UU ptas.

Pisos de 9() m- útiles desde 11 .(HKI.IMKI de ptas.

;Con plaza de pàrking incluida en el preciol

S i*.^.s^^,^^^&S^.^

' ^»!«««'Í!««?««*^V«NNVV««««««WVVVWC.;^;Í«

inierés a partir del h,S%

Acabados de calidad

Viviendas protegidas

Zonas ajardinadas

Eniradas desde 300.000 ptas.

...DONDE LA NECESITAS VILANOVA

EL VENDRELL

LLEIDA

GIRONA

SANTA PERPÈTUA

SANT ANDREU DE LA BARCA

MARTORELL

GRANOLLERS

MANRESA

PALAFRUGELL

TERRASSA

SANT BOI DE LLOBREGAT

CERDANYOLA

CALELLA

MOLLET

VILADECANS

LES FRANQUESES

HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de viviendas protegidas. Nuestra cooperativa sigue firtne en su propósilo de construir viviendas de calidad al alcance de todos, construidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 aüos. Los tres primeros afios hasta la entrega de las Uaves, el 25% del total en vencimientos mensuales.

El resto, en crédito hipotecario de 15 aftos desde un 6,5% de interès.

Los hechos avalan a nuestra coopertiva: 550 viviendas construidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de protección oficial.

PARAMASINFORMACION,LLAMAAL310 0 0 0 0 VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE DE TODOS

Habitatge Entorn

Gestiona:

ini Habitatge Social

Con «I • o p o r t · ilc

l.u reu del

CARRER

Juny de 1994

CRÒNICA

La policia assetja els clients africans d'un bar de Gràcia J ORDI B A R O J A

Uns agents de policia van irrompre diverses vegades en un bar, demanant la documentació a la clientela negra que hi havia i, fins i tot, arribant a emportar-se'ls detinguts i deixar-los en llibertat poc després. La policia també va amenaçar en diverses ocasions la propietària del local.

No estem parlant de fets ocorreguts al Mississipí o a Soweto fa anys, sinó de fets que van passar a Barcelona el mes de febrer. El bar en qüestió es diu "Bella Bèstia", i es troba a la Riera de Sant Miquel a Gràcia.

En aquest local es promou la cultura i l'art africà, i per això la seva principal clientela és gent de Guinea, Angola i de colònies Portugueses del continent negre.

El 3 de juliol de l'any passat la Policia va entrar per primera vegada al local. L'actuació dels agents consistia a demanar la documentació només als clients negres que hi havia al bar i en detenia alguns per procedir a la seva identificació. Aquestes actuacions es van repetir, segons la propietària del local, sis

Bella Bestiaéselbarafectat vegades més, la darrera el 26 de febrer d'enguany.

Per aquestes actuacions la clientela del local s'ha vist reduïda espectacularment, i la principal afectada, és, evidentment, la seva propietària, Carmen Parés, de 48 anys. Ella va recórrer a SOS Racisme per tal de solucionar aquest afer. L'associació va enviar una carta al Govern Civil de Barcelona, màxim responsable de les forces de seguretat de

començar una acció en solidaritat al Bella Bèstia, que va consistir en una festa que es va celebrar el passat 11 de març i en la que es va convidar els principals mitjans de comunicació de Barcelona perquè es fessin ressò dels fets.

Però la versió oferta per la policia és totalment diferent a la de SOS Racisme. L'inspector i portaveu del cos, Federico Cabrero, ha justificat l'actuació dels agents com "una simple obediència a les lleis establertes".

L'inspector ha assegurat que la .AM policia només havia entrat tres RUBEN PÉREZ vegades al local, encara que també es van establir uns controls l'Estat, explicant tot l'assumpte i policials de "rutina" a la Riera de el govern civil va respondre amb Sant Miquel, pel gran nombre de una altra carta en la que justificava bars instal·lats. Segons la policia, l'acció policial i negava que el bar Bella Bèstia podia suposar aquesta tingués cap mena un focus d'immigrants il·legals i calia actuar amb rapidesa. d'actitud racista.

L'actuació normal dels cossos • SOSRacismedenuncia de seguretat de l'Estat quan Davant aquesta resposta, SOS agafen un immigrant en situació Racisme i la propietària del bar il·legal és, en primer lloc, Bella Bèstia han denunciat els comprovar si tenen alguna caufets al jutjat de guàrdia de Barce- sa pendent als jutjats. Si no en lona. SOS Racisme també va tenen cap, en el termini màxim

d'entre deu i quinze dies, l'immigrant és repatriat cap al seu país d'origen. En el cas que quedi alguna causa oberta als jutjats, els tràmits legals d'expulsió s'allarguen molt més, ja que cal esperar que es dicti sentència.

No parlem de Mississipí o Soweto, sinó de fets que van passar a Barcelona el mes de febrer Un cop complerta aquesta sentència ja es pot dur a terme la repatriació. Segons el portaveu de la policia, això fa que alguns immigrants cometin petits delictes i es deixin agafar pels agents, per així evitar que siguin expulsats. Malgrat tot, cal dir que són pocs els immigrants que actuen d'aquesta forma i que, com passa sovint, paguen justos per pecadors.

No tancarem la "guerra de l'aigua" abans de temps REDACCIÓ

Quan s'està pactant políticament el preu de l'aigua, quan les administracions fan infinitat de declafacions i quan es té tant interès Per tancar ràpidament la campanya de l'aigua, és oportú de definir amb claredat quina és la Posició de les associacions de Veïns al respecte:

1. Portem tres anys lluitant per una causa i no estem disposats a finalitzar-la per la via ràpida, sense donar solucions reals al problema.

2. Les companyies subministradores d'aigua ens han enganyat i s'han posat de part de les administracions, amb l'agreujant que comencen a enviar cartes als usuaris i els amenacen de portar el tema als advocats. La nostra posició és clara: seguirem ingressant en els comptes de la plataforma, farem els oferiments notarials i cap veí no es quedarà sense aigua.

3. L'ERSU 0 TANGREM ha d'anar fora del rebut. No és cert que haguem arribat a un acord amb l'Entitat Metropolitana. No hem d'oblidar els abusius augments passats i les futures pujades previstes. Quan rebis la carta de l'Entitat Metropolitana, passa't per l'associació de veïns i l'omplirem per tal que et retirin l'impost del rebut, 4. És mentida que l'acord

adoptat en el Parlament, per majoria absoluta el 4 de maig, suposi una rebaixa a l'impost de Sanejament. El que sí que és cert és que han decidit de repartir-se la recaptació, i el que abans només ho cobrava la Generalitat, ara ho podran cobrar els ajuntaments.

Però l'usuari pagarà el mateix.

5. El conseller Cullell segueix sense fer cap proposta per finançar les obres hidràuliques i el cànon d'infraestructura segueix sense moure's.

6. Els ajuntaments no donen la cara i no ofereixen cap proposta per modificar la política tarifària ni els blocs.

Davant d'aquesta situació, la nostra única garantia és continuar creixent i ampliant la campanya, organitzar accions contundents de protestes i, si és necessari, radicalitzar les accions. La quantitat recaptada en aquests moments és de 740.000.000 pessetes.

SANITAT

Judici a un insubmís de Sant Andreu PAUVINAS

El dia 15 de juny de 1994 tindrà lloc un nou judici a un insubmís al Servei militar. Aquesta vegada es vol reprimi'· en Xavier Molí Bautista, veí de Sant Andreu de f^alomar.

Per demanar la seva absolució s'estan recollint signatures, tant a nivell personal com d'entitats i associacions.

Està previst presentar una

moció en un Ple del Districte per sol·licitar al jutge que l'absolgui i també es pensa celebrar un concert de suport el dia 10 o 11 de juny.

Es poden enviar telegrames per demanar la seva absolució dirigits a "Il·lustríssim Jutge de lo Penal núm. 5, Passeig Lluís Companys, s/n, 08003 Barcelona" i acompanyar-lo el dia del judici a les 10 hores.

r\ 1 A RUBÉN PÉREZ

Los enfermos de colza acuden a Barcelona a protestar AprincipiosdemayoSOOpersonassemanifestaroneneIpaseodeGràciaparaexigirqueCIUapoyara lacreacióndeunacomisióneneiparlamentoestatalquevalorelasituacióndelosenfermosdela colza. La FAVB,CCOOyUGTIesapoyarony en una reunión celebrada con el diputadosenor Hinojosa.elgrupoparlamentarioaceptórectificaryapoyardichapropuesta.Durantesuestanciaen Barcelonapudimoscomprobarlagravesituacióndeestecolectivo,despuésde13anosdeluchay deincumplimientosporpartedelgobierno.

CARRER

CRÒNICA

J u n y de 1994

OBERT ELS DIUMENGES CRISTALERIAS Servei 24 hores Tel. 300 59 85 Abonat A-21514-415 3 33

RESTAURANT ECÏIPTE Rambles. 79 Tel. 317 95 45

VETERINARIS Clínica Veterinària Rosselló. 395 local 6 Tel. 458 28 73

CAFÈ DEL ML'SEU Museu Picasso Montcada. 15-19 Tel. .^19 63 10

CREL' ROJA ESPANYOLA Joan d'Àustria. 120 Tel. .3(K) 20 20

LUMINOTÈCNIA Lírgències 24 hores Hug de Rocaberti. 5 Tel. 490 22 41

ÀNGEL Ser\ei 24 hores Tuset. 16-18 Tel.218 88S9

PNEUMÀTICS Roger de Elor Roger de Elor. 133 Tel 231 66 16

FONTANEROS Servei 24 hores Sardenya. 164 Tel. 405 02 40

Eugeni Madueno i

Guia professional i comercial de Barcelona MECA RÀPID Mecanografia en 28 hores Informàtica Rogent. 30/València TeL 245 75 59

PUBLI SERVEI Servei Publicitat Ext. Serigrafia i rotulació Equador. 76 Tel. 405 06 88

AUTO ESCOLA CORSA Bon' i Eontestà. 16 Tel. 200 33 24

VIAJES LICEO Cru/ Cubierta. 57-59 KKKldestinos- Mil preciós

AUTO ESCOLA CORSA Major de Sarrià. 44 Tef 204 29 52

VIAJES LICEO París. 136 Tel. 322 66 11 Mil destinos -Mil preciós

VIATGES NOU MON Aribau. 127/Rosselló Tel. 419 32 11 El seu \ iatge al millor preu VIAJES AKRELIA Tra\'. de Gràcia. 425. Ir Tel. 450 37 14 Cuba. qué linda es Cuba APIT Guies tiirísiics PI.Berenguerel Gran. 1 Tel. 319 84 16

Per publicitat en aquestes seccions: Isabel Mancebo. Tel. 310 63 52 Museu de la Ciència ESTIU

Alta tensió F.xposició a partir del 2S do jiiii\

Amazònia. Uúltim paradís

^

ft

*

É

1993: rècord migratorio Casi treinta y tres mil ciudadanos marcharon de Barcelona. La mayoría (25.000) fueron a vivir a l'Area Metropolitana, donde dicen que la vivienda es mas barata. Mientras las nuevas generaciones huyen de u n a ciudad que no pueden pagarse, los especuladores llegan frotàndose las manos. Un centro de oficinas y despachos desprovisto de ciudadanos: así se perfila la postal del futuro.

Paco Villora tenia mucho que ocultar Eludia su primer apellido, Hernàndez, porque lo consideraba vulgar. Y obviaba su segundo nombre, Herodes, porque lejos de odiarlos, él adoraba a los ninos. Así que firmaba sus insultos como Paco Villora, y no como Francisco Herodes Hernàndez Villora, que es como le nombra el juez que acaba de condenarle a 15 aiios de càrcel por cinco delitós de corrupción de menores.

Paco Villora, el facha que nos insultaba desde la revista «Fuerza Nueva», era peluquero, editaba dos revistas -no resisto citar el nombre de una: «El pitó»-, organizó saraos. desfiles y elecciones de mises, y h a s t a presidió u n a organización patronal. Nunca le retiré el saludo. Ni siquiera cuando me denuncio por publicar un reportaje que, según razonó al juez, «-hería la sensibiiidad de sus hijas, en edad piiber». F u e d u r a n t e la transición. Entonces el facha Villora era ya un perdedor.

Informar no es comunicar Informar es explicar lo que ocurre; comunicar es venderlo. La información va dirigida a los ciudadanos; la comunicación a los consumidores. La muy privada y muy catòlica Universidad Ramon Llull se suma a la confusión creando otra Facultad de Ciencias de la Comunicación.

Exposició durant lol l'aiiv 94

homenajea a los creadores del popular MicroScapes. L'estètica íntima de la matèriaMaragall yogur Danone Exposició dol 9 do jiiii\ al 18 d e s e t e m b r e

Toca, toca!

L'n taller p e r a p r e n d r e a tractar els animals. .Vnimals d a m b i o n t tropical i animals d ' a m b i e n t marítim m e d i t e r r a n i . Q u i n s es p o d e n tocar i quins n e

Planetari L'n espectacular proi^rama audio-visual us farà \iatjar i descobrir els eels d e diferents llocs d e la T e r r a

Clik del Nens El coneixement del cos. la malcria, el m o \ i m e n l i la comimicacio en un entorn pensat p e r als mos polits

Estació meteorològica i sales permanents

U n a marca nacida en Barcelona y conocida en el mundo entero.

U n a historia paralela a la de las pastillas de caldo Avecrem, otro invento barcelonès. Dos historias que son el paradigma de lo que ha devenido la burguesía y la indústria catalana: Danone es enteramente francesa; la mitad de Avecrem es norteamericana.

El Besos, navegable Los peces volveràn al Besòs. La línea de alta tensión que discurre sobre el lecho del río serà soterrada. El Besòs dejarà de estar contaminado. Colecciono recortes de periódicos con promesas de políticos que nunca se han cumplido. Ahora quieren ajardinarlo. Alguien la tiene cogida con nuestra pequefia cloaca a cielo abierto.

Percepció. Òptica. í ) n e s . Mecànica. I n \ e n t a r la matèria i ['lanela \ i u l'eoclor Koviralla. .1.^. 08022 Barcoloiui .Veres per la Koiula de Dall. sortides ti i 7 rii. 9:i - 212 (io .5t» i 212 ii2 2:!

Fundació "la Caixa'

La Bolsa no sona La Generalitat destina a n u a l m e n t e 200 millones de pesetas al pago del alquiler del nuevo parquet electrónico de la Bolsa de Barcelona, instalado en el paseo de Gràcia. Es el precio de un sueno: a u m e n t a r la presencia catalana en el mercado espanol de valores. Un objetivo nacionalista que las cifras (Barcelona contrata el &7c del total espaflol) y la progresiva internacionalización de la economia mundial se empehan en desmentir. Tornarem a pagar; tornarem a vèncer?

la

lU'l

CARRER

Juny de 1994

Anna Alabart Sociòloga

""í"' ' arcelona perd població, Barcelona s'envelleix. Són dues afirmacions que, com a titulars o com a continguts, apareixen amb fi"eqüència en diaris i publicacions. Per exemple, el passat 23 d'abril a La Vanguardia, Xavier Muniesa oferia un resum de la situació demogràfica de la nostra ciutat ben documentat i comentat, amb el títol "Barcelona regresa al índice de natalidad mas bajo de Europa pasada la eufòria olímpica".

Es cert. Durant el 1992 va produir-se Un petit increment de naixements (689 més que l'any anterior) però 1 a xifra no es va repetir el 1993. A més la natalitat no Va ser prou alta com per compensar la mortalitat i Barcelona, un any més, va tornar a registrar un creixement vegetatiu negatiu. D'altra banda, una ciutat perd també població quan marxa la seva gent i, en aquest aspecte, l'any olímpic no va representar cap millora, al contrari, el saldo migratori negatiu va augmentar un llÇf en relació a 1991.

Cada cop que es consideren dades com aquestes hom es pregunta quines són les causes i quines conseqüències se'n deriven per a la ciutat i per a la comunitat.

Entre les causes se solen apuntar des de la crisi econòmica fins a l'increment de l'activitat laboral femenina, passant per les explicacions pròpiament demogi'àfiques (en el cas de Barcelona, la població que marxa de la ciutat és població jove en edat de procrear) o les lligades amb l'encariment de l'habitatge. Quant a les conseqüències, s'assenyalen, entre d'altres, l'envelliment creixent de la població, l'increment de les despeses en serveis socials per a la vellesa i l'afebliment de les xarxes de solidaritat familiar.

La situació econòmica que es travessa, 0 potser seria millor dir què estem instal.lats, ha donat lloc a una elevada taxa d'atur iaia precarització del treball,

Carles Gascón Coordinadora Disminuïts Sant Andreu

E

tfu

1 ministre Josep Borrell, responsable polític de la futura Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), va dir davant els mitjans de comunicació que la llei era "extraordinàriament prudent i que no faria passar necessitats a famílies amb rendes mitjanes o baixes, ni a les persones grans". Molt bé, però es va oblidar del col.lectiu de minusvàlids que resideixen amb els seus pares en vivendes de lloguer antic quan del que es parla és de la subrogació del contracte si moren els titulars i pares de l'afectat/da.

Segons indiquen les disposicions transitòries quarta i cinquena, el dret a la subrogació només es donarà a aquelles Persones amb minusvàlues superiors al

OPINIÓ

Barcelona perd població. Què fer? en condicions raonables fan que els joves, a l'hora de descohabitar de la casa dels pares, es vegin obligats a cercar un habitatge fora de la ciutat, en indrets cada cop més allunyats.

La sortida dels joves té no poques conseqüències per a la ciutat i per a les famílies. D'una banda contribueix a reduir més encara la natalitat de la ciutat, perquè a la davallada de la fecunditat (naixements per cada mil dones en edat fèrtil) s'hi ha de sumar la disminució del nombre de dones en edat de procrear. En paral·lel provoca un augment de l'envelliment pels efectes que té sobre l'estructura d'edats: els nens neixen fora de Barcelona i a la ciutat augmenta la proporció de persones grans.

La separació territorial dels joves, cada cop més acusada, fa que les xarxes de solidaritat familiar, que al nostre país són molt potents, s'afebleixin. Les relacions intergeneracionals es fan cada cop més estranyes; no es pot comptar I ; í í . i f. • í k < »,« ' _ Is amb els avis si es té necessitat de deixar \ ' " • i n ' f ;:!•• • f l ; . ; ! ^ ' - * < f'la quitxalla i els més grans no poden ser directament assistits pels més joves, . t senzillament perquè es viu a quilòmetres de distància. D'aquí es deriva, a més, un augment notable de la necessitat de ·»*:'*íjitretíti fnrwiral i·-liin - i i t r e t-IIes serveis per als vells, uns serveis que avui que afecten especialment els joves. La esgrimir: Si la dona vol treballar en per avui s'han desenvolupat ben poc. inseguretat en la feina esdevé un dels condicions pròximes a les dels homes, li Arribats a aquest punt el més elements essencials per explicar el retard cal retardar la maternitat, almenys fins interessant seria saber com fer-ho o bé en la maternitat (i paternitat) i la reducció aconseguir situar-se professionalment. per canviar les tendències o bé per evide la natalitat. Els joves poden estar Aquesta dificultat s'atenuaria si es tar-ne els efectes negatius. I és ben cert disposats a viure amb pocs recursos però comptés amb uns serveis de suport a la que, ara per ara, no es té la pedra filosofal no s'atreveixen, almenys de moment, a infància (escoles bressol, llars d'infants, que doni una solució global i immediata. tenir fills si no saben com els mantindran serveis de cangurs, esplais, etc) similars Tanmateix, sí que hi ha una sèrie de al cap d'un any. La pèrdua de la "xarxa als de les ciutats nord-europees. Però línies d'actuació en què caldria incidir: de seguretat en el treball" esdevé tant o estem lluny dels estàndars als quals l'augment dels serveis per als infants i més important que la quantia de les s'atribueix l'èxit de l'elevada fecunditat per als vells, la intervenció en el mercat mensualitats. d'Estocolm. de l'habitatge dedicat als joves i la L'increment de l'activitat femenina és Els elevats preus de l'habitatge a Bar- recuperació d'un cert clima de seguretat un altre element que, com s'ha dit, se sol celona i l'escassetat de pisos de lloguer laboral estan entre elles.

La LAU: i els minusvàlids, què?

6 5 ^ . A la resta, aquells que es trobin entre el 33*7^ i el GS'TÍ- se'ls concediran dos anys de pròrroga. Passat aquest termini, tenen garantit el desnonament.

Davant una situació de crisi econòmica profunda que afecta greument col·lectius com el nostre que: no hem provocat la situació que patim, no tenim reconegudes prestacions econòmiques per atendre les necessitats personals i familiars pròpies (article 48 de la LISML i on la falta de treball ens aboca a un atur perpetu, podem afirmar que són els polítics amb responsabilitats en el govern els que ens imposen la marginació social i la discriminació laboral. Els afectats denunciem que si es publica en el BOE la

L'alteniatíva quí' {irc)|>í)seni .seiia esí.alilir* iiii impost municipal que gTavés la vi\'eiida desocupadíi aiiil;i IIn. 5*' i ilel \^iilt>r (•ada>f.r·ai llei tal i com s'ha elaborat, ens trobarem davant un nou delicte polític.

Conscients que les administracions es troben també en una situació econòmica difícil, proposem una alternativa que, o bé donaria diners a l'Estat, o bé ampharia notablement l'oferta de pisos de lloguer i podrien abaixar els preus.

L'alternativa que proposem seria establir un impost municipal que gravés la vivenda desocupada amb un 59^ del valor cadastral.

A Espanya hi ha uns dos milions d'habitatges buits. Així doncs els propietaris que no poguessin justificar documentalment el motiu de tenir la seva vivenda buida, estarien obligats a pagar aquest impost.

D'aquesta manera, el ministeri disposaria de mitjans econòmics per subvencionar els lloguers al 1009f per als col·lectius de màxima necessitat; es respectarien els drets dels propietaris amb rendes congelades i no es crearien situacions de necessitat.

DD

CRÒNICA

J u n y de 1994

PORFONT

EL CUARTO FOSC

COOPERATIVA D'HABITATGE

VIVENDES DE N O V A C O N S T R U C C I Ó

A P R E U DE C O S T PISOS BARCELONA Districte d e Sants

MOLLET-V.P.O.

Barri de Santa Rosa

CASES UNIFAMIEIARS MARTORELL T o r r e n t d e I J o p s ACABATS DE PRIMERA Q U A L I T A t FINAÇAMENT A LA SEVA MIDA

INFORMACIÓ Tels? 319 49 25 • 268 37 99

Al senyor Jordi Parpal Va deixar la política per unes goteres i va obrir un despatx i l'empresa Bayer, que tants interessos té a la nostra ciutat, el va nomenar representant, advocat, assessor, portaveu i interlocutor de l'empresa amb l'Ajuntament per negociar el destí dels terrenys de la Bayer a Sant Andreu.

Com si no tingués prou feina, l'alcalde el va nomenar membre del Consell Tributari de Barcelona i a partir d'ara opinarà sobre els recursos dels contribuents. El seu nomenament ens ha sorprès perquè no cobreix cap vacant i no és especialista en qüestions tributàries i el contracte, un senyor contracte, li assigna un sou mensual de 400.000 ptes. A més, fa uns mesos, el rei de les cantonades, el senyor Núfiez y Navarro, el va nomenar membre de la junta del Barca com a responsable d'urbanisme. Sembla que el treball d'en Parpal sempre hagi d'estar relacionat amb les goteres.

I per fi el club, que és més que un club, ha aconseguit l'esperada llicència d'obres per ampliar l'estadi.

SOUP ^OS/

ei Qoe se 0)06 f QJiero seeTAfv

Metro: guardajurats i dòbermans

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

Des d'un botó fins a un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

LA N O S T R A O F E R T A Conjuguem el nou i ei vell.

SUBHASTES Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de:

Pàrking* Consell de Cent, Plaça de les Glòries, Independència, Avda. Meridiana, Gran Via. Metro Glòries. Clot Autobusos

18, 33, 34, 43, 44. 48, 51. 54, 56. 62. 92

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més Inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

Per si no en teníem prou, a les moltes molèsties que ja patim al metro, els excel·lents gestors han decidit d'afegir-hi la presència de guardajurats amb dòbermans en certs encreuaments de les línies.

Precisament aquests animals de mirada ferotge que són ensinistrats per atacar a tots els que semblin sospitosos per l'edat, la pinta, les crestes o la indumentària. La gent ha protestat i està intranquil·la per la por que fan els gossos dins els túnels del metro. Els tanquem atots, persones i animals, al cuarto fosc fins que tornin els gossos al seu lloc d'origen, llevat del cas que el senyor Torres, president de Transports de Barcelona, se'ls vulgui endur com a guardaespatlles per al càrrec que es rumoreja que ocuparà aviat en el municipi de l'Hospitalet del Llobregat.

Nadal I Lumblerres Aquests senyors han suprimit el circ de la programació del Grec 94, simplement reduint-li la subvenció a la meitat. Encara que quan van comprovar que els saltimbanquis també tenen dignitat, van pujar la xifra, fou impossible acceptar les retDaixes. Poc abans de la roda de premsa on feien la presentació del Grec, van reprendre el tema no per rectificar sinó per demanar si rebentarien la roda de premsa. Lumblerres no té ni idea de l'ètica dels artistes de circ.

En conclusió, que enguany la festa del circ al parc de la Ciutadella no es farà, tot i que era la festa més popular del Grec, amb milers d'assistents i 150 persones que hi treballaven sense cobrar ni un duro. Tanquem al cuarto fosc en Lumbierres i en Nadal, en companyia d'un tigre de Bengala, per veure si els dóna alguna queixalada. No es creien domadors?

La feu

del

CARRER

Juny de 1994

DOSSIER

Barcelona i les ciutats veïnes ircelona i les ciutats metropolitanes ha estat tractada sempre en termes polítics. P e r ò la v i n c u l a c i ó entre la g r a n capital de Catalunya i les seves ciutats veïnes és q u e l c o m m é s q u e afecta la vida de les p e r s o n e s , la c u l t u r a , el c o m e r ç , etc,...

e CARRER

p e r s o n e s q u e e n t e n e n e n la m a t è r i a a m b la p r e t e n s i ó de definir de quina m a n e r a s'hauria d'articular aquesta vida c o m ú . Els oferim articles d'Antoni

n

Farrés, Ferran Navarro, Anna Alabart, Jordi Borja, J o a n Martínez A l i e r , J a u m e P . Sí C a r r a s c o . P e r rao^^í, v^.„ ^^-^M^^^M.^·^M^^ n o i n c l o e m u n article d'Albert S e r r a t o s a , q u e p u b l i c a r e m e n el proper número.

DOSSIER El fet metropolità: una realitat fàctica J a u m e P. S a y r a c h

©

ctualment les ciutats metropolitanes estan ben comunicades.

Gràcies al metro, sobretot, el territori meropolità constitueix u n a Unitat. I ara que funcionen els cinturons de ronda, les distàncies s'han fet molt més petites.

La desaparició de les distàncies h a esborrat també, en bona mesura, les fronteres psicològiques. Molts a n y s enrera per a la gent de S a n t a Coloma Barcelona era u n a cosa molt diferent i molt llunyana. Santa Coloma era u n poble rural. La gent anava a peu o a m b carro. Per passar el Besòs hi havia u n a passera escantolida. Q u a n arribaven els estiuejants,els colomencs els veien molt diferents: eren els senyors de Barcelona.

Qui dubtarà que el Corte Inglés de la plaça C a t a l u n y a és u n e q u i p a m e n t metropolità? O les Rambles, o els cines.

Tant és això així que a S a n t a Coloma els cines viuen a m b molta dificultat, com, de la mateixa manera, no sembla que sigui viable un periòdic comarcal; nosaltres, per a determinades coses, som de Barcelona, encara que per a altres de S a n t a Coloma, com per segons quines altres, som d'un barri i, a u n a escala més pròxima, som només de casa nostra.

D'alguna m a n e r a tota la Regió 1 s'està convertint en u n a mena d'aglomeració.

No o b s t a n t , els c i u t a d a n s t e n e n consciència de pertànyer a les seves ciutats. El lloc la gent el té on dorm habitualment. Al pis, a casa, hi tenim les nostres coses. També la nostra ciutat ens facilita la cobertura de les necessitats més corrents. Quan això no es dóna, no podem parlar apropiadament de ciutat a seques, sinó que ens cal afegir-li adjectius pejoratius com ciutat-suburbial o, més exacte, ciutat-dormitori.

Segurament faria falta u n a reflexió més profunda sobre el fet metropolità.

Conèixer, primer, com s'està produint.

Saber a m b dades concretes, què és el que està passant. Tinc la impressió que hi h a

intuïcions i que la gent, a m b els seus polítics al davant, hi reaccionen a m b més voluntarisme que coneixements. Des de les nostres ciutats és fàcil veure Barcelona com la gran capital que ens xucla.

Es tem que exporti fora dels seus límits els equipaments que li fan nosa i que en canvi s'apropiï de béns nostres que necessita. Sobretot del terreny; terrenys per col.locar les depuradores, les estacions terminals dels autobusos, la presó...

La por més gran és que la ciutat, amb un poder de creixement abassegador, no acabi engolint les ciutats de la seva perifèria. E n moltes persones de les ciutats del cinturó barceloní hi h a u n a consciència, mai no apaivagada del tot, que Barcelona està en deute a m b ells perquè s'aprofita del seu treball (una bona p a r t dels h a b i t a n t s de la perifèria treballa a Barcelona) i a sobre es queda a m b els guanys provinents del consum cultural i lúdic que aquesta mateixa gent fa a Barcelona.

Som davant d'un problema polític. Hi h a u n a realitat incontrovertible, a la qual podem donar-li el nom que vulguem (Regió 1? Gran Barcelona? Àrea metropolitana?), que no està políticament prou assumida. Mentrestant, decisions que afecten el territori d'aquestes ciutats es prenen sense que aquestes ciutats puguin intervenir-hi a m b gaire eficàcia. Potser tot el més que poden fer és estar atents al Pla estratègic de Barcelona i oposar-se a allò que els perjudiqui o, millor, mirar de t r e u r e el màxim partit de les actuacions que Barcelona, a la llarga, acabarà fent.

Des de S a n t a Coloma defensàvem que tenir a prop u n a ciutat de la potencialitat cultural i econòmica de Barcelona, en principi, és u n a sort. La riquesa de tot o r d r e de les s e v e s ofertes facilita enormement la vida dels ciutadans que estan dins la seva àrea d'influència. El que cal és que a aquesta realitat fàctica li correspongui u n poder polític real, que sigui j u s t i equitatiu. I no ho és si les

El parc d'Europa, sobre el S e g o n Cinturó, al s e u pas per Santa Coloma decisions de Barcelona, que afecten la G r a n Barcelona, són preses només per l'Ajuntament de Barcelona. Ni tampoc no n'hi havia prou a m b la mena de govern que existia a la Corporació Metropolitana, perquè, per més que uns quants alcaldes representin el conjunt d'alcaldes de la corporació, el seu pes és infinitament inferior al de l'alcalde de Barcelona. De vegades, q u a n hi penso, imagino u n sis-

tema de govern a la m a n e r a com l'Església organitza les diòcesis. El bisbe no és mai el rector d'una parròquia, sinó u n càrrec que està per d a m u n t dels rectors. Com si Barcelona-ciutat tingués u n a reunió d'alcaldes, per barriades, els quals, junt a m e n t a m b els de les ciutats metropolitanes, elegissin l'alcalde de la Barcelona.

Total, u n alcalde diferent que estaria per d a m u n t de tots ells, presidint-los.

12

CARRER

DOSSIER

J u n y de 1994

No es pot parlar avui de Barcelona i perifèria J o r d i Borja

es noves centralitats com Front de Mar-Po^ blenou o ex Gran Via Sud (Plaça Espanya-El Prat), la qualificació u r b a n a generada p e r a l g u n s g r a n s projectes

u r b a n s (com la Ronda de Dalt i Can Zam a Sta. Coloma i els equipaments a Badalona, Cornellà o l'Hospitalet) i la revitalitzaciói diversificació dels municipis de l'entorn h a n

a t e n u a t considerablement les desigualtats entre la ciutat central i les altres. (Vegeu les conclusions de l'enquesta metropolitana de 1981). Per altra p a r t les ciutats de la segona corona com

Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca, Sitges i Vilanova,malgratla relació més intensa amb Barcelona no s'han "suburbiafitzat", ans el contrari h a n adquirit nous elements de

Revolució a les llars

centraÜtat.

Tampoc no es pot considerar àrea metropolitana el territori de l'antiga Corporació. Avui és un continuum urbà plurimunicipal. La nova àrea metropolitana mereix el nom de Regió Metropolitana, perquè és u n territori polinuclear, a m b u n sistema de ciutats complex, amb zones "buides" ( n a t u r a l s i agrícoles) que convé preservar, però que constitueix u n espai econòmic molt integrat al qual convé dotar d'un valor de marca 0 d e canvi i que demana u n a política integrada de gestió de grans serveis i de programació de les actuacions urbanístiques d'impacte supramunicipal.

La Regió Metropolitana és el territori adequat per a u n Pla E s t r a t è g i c q u e incorporí l e s determinacions bàsiques d'un Pla Director territorial i dels Plans Sectorials (intermodal de Transports, de Costes, e t c j La coordinació de les Administracions públiques en aquest sentit h a u r i a d e b a s a r - s e en u n Consorci q u e en el m a r del planejament vigent coordinés les inversions i controlés la gestió de les empreses de serveis.

En conseqüència no considero que fós suficient reconstituir u n e n s polític metropolità de caràcter estrictament local. En qualsevol c a s el conjunt de municipis de la Regió Metropolitana h a m i e n d'integi*ar-se en el Consorci a m b la Generalitat i amb u n a representació de l'Administració de l'Estat que manté competències importants sobre el territori (especialment el MOPTMA). La participació dels ens locals en el Consorci t a n t podria ser per separat, o per la via dels Consells Comarcals (gairebé innecessaris en l'àmbit metropolità) o conjun-

.Mt'--,

Les llars modernes necessiten solucions eficaces i econòmiques.

Al confort i al benestar que aconseguim amb la utilització del gas natural, s'afegeixen avui altres innovacions revolucionàries com l'assecadora de gas, que estalvia temps i diners respecte a les tra-

dicionals, o com les plaques de cocció vitroceràmiques de gas, que uneixen als avantatges ja coneguts d'aquesta energia la facilitat de neteja i l'estètica futurista.

O les rentadores i els rentavaixelles bitèrmics, i moltes més novetats tan revolucionàries com aquestes.

CAM a CAM

t / i W^

O - cd

\ÀÀÀ

kkk'

y

gasNatural Revolució energètica

mm llibreria ss0lí6,26O·Tel,45774 08037 BARCELONA

L·i reu del

CARRER

Juny de 1994 tament (si es fa una Diputació per a les 7 comarques de la Regió Metropolitana). És important m a n t e n i r l'autonomia dels municipis de la Regió Metropolitana i la seva presència directa en els ens metropolitans que puguin existir. Si bé la dinàmica de les Regions Metropolitanes avui no es pot interpretar en teoria centre-perifèria, també és cert que contínuament es produeixen processos de concentració i de marginació. Cal que els

DOSSIER

IS

'Per poder parlar de reequilibri territorial cal donar més protagonisme a les ciutats mitjanes"

vol evitar la macrocefàlia de Catalimya. Sabadell forma part d'aquesta regió, però no és menys cert que constitueix un dels seus subsistemes metropolitans.

Wo és encertat La regulació de la regió metropolitana no ha de ser tant mantenir un una qüestió de l'Ajuntament de llenguatge Barcelona, com de la Generalitat de C a t a l u n y a , que h a u r i a demagògic d'arribar a un acord amb el ^antimetropolità'. conjunt dels municipis afectats, sobre la fórmula més satisNi la ciutat central factòria per fer-la efectiva. I això, és de 'rics', ni amb independència de qui governi en cadascuna de les l'entorn és de institucions. 'pobres'. Tot està Amb motiu de la re\'isió del Pla General d'Ordenació Urbaavui més barrejat,*' na i a través de la política municipal aplicada els darrers anys, municipis mantinguin un àmbit Sabadell ha renunciat a part propi de competències i puguin del possible creixement que li fer sentir la seva veu en el havia estat reconegut en el planejament i la gestió del p l a n t e j a m e n t anterior, ha territori metropolità, formulat una proposta per a la conservació dels espais agrícoles L'actual estructuració polfi forestals del seu rodal, i ha tico-administrativa de la Regió volgut diversificar la seva esMetropolitana és innecessàriatructura econòmica de manera ment complicada, incrementaL'Eix Macià , evidència del model de creixement de la capital vallesana que, sense renunciar al caràcter lista i malversadora. de ciutat industrial, el sector És opaca per als ciutadans, dels serveis vagi tenint més pes. ineficient per als agents Ara som a punt de començar un econòmics, frustrant per als debat sobre el Mapa Cultural de electes locals i per als tècnics. la ciutat i el Pla Estratègic de Afavoreix els regnes de taifes i Cultura, per confirmar aquesta el clientelisme. polaritat.

La concertació i la coherència Antoni Farrés són possibles només com a Un plantejament d'aquesta resultat del voluntarisme polític mena respon segurament al fet (Delta de Llobregat) o fruit de que Sabadell no es conforma a circumstàncies excepcionals Sabadell sovint hem dreta-esquerra a Catalunya, per acabats, i amb ocasió de la ser una típica població de cinturó (Jocs Olímpics). La coordinació tingut la sensació que a la qual es justifica la recupe- discussió de la Carta Mimicipal industrial, sinó que és i vol conde les institucions no pot Barcelona ha fet pro- ració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, s'oficialitzaria la tinuar sent una ciutat madura, dependre de 1 a bona voluntat de postes territorials amb un deno- de Barcelona com a contrapoder gran metròpoli. Que alguns al- completa i relativament equililes persones que ocupen les minador comú: el creixement en de la Generalitat. caldes de poblacions properes brada. Amb una clara personaresponsabilitats. taca d'oli. Com si tingués la hagin demanat poder partici- litat, desenvolupada a través de No és encertat mantenir un temptació de recuperar, amb par en la seva redacció no deu les múltiples e n t i t a t s que s'articulen: financeres, gremials, llenguatge demagògic "antime- algunes correccions, la idea de 'Sabadell ser, doncs, gens casual.... tropolità" basat en una imatge la Gran Barcelona d'en A diferència de les ciutats sindicals, culturals i veïnals. constitueix un deformada de la realitat; ni la Porcioles. que semblen haver acceptat Massa sovint des d'algunes ciutat central és de "rics" ni Al meu parer, aquestes subsistema l'estratègia barcelonina, des de instàncies de Barcelona aquesta l'entorn és de "pobres". Tot està propostes s'han basat en dos Sabadell hem intentar plantejar estratègia no es comparteix, però metropolità" a\aii més barrejat. supòsits. L'un, la convicció que les coses d'una altra manera. cada vegada estic més convençut Però sobretot Tespai urbà l'avenç de les ciutats només és Acceptem que la regió metro- que per poder p a r l a r de real, aquell en el qual es pot pro- possible des d'ima hipòtesi de Des d'aquesta òptica, les politana és un fet, però volem reequilibri territorial de jectar el futur és el de la Regió creixement; l'altre, la creença olimpíades eren l'ocasió per con- entendre-la com a una zona C a t a l u n y a cal donar més Metropolitana. Ara bé ningú no que banda i banda de la plaça de solidar el contínuimi urbà i arti- policèntrica, on existeixen i protagonisme a les ciutats pot pretendre tenir el monopoli Sant Jaume són les úniques cular-lo. Per això es parlava dels s'interrelacionen subsistemes mitjanes, incloses les metrodel govern d'aquest territori. trinxeres de la confrontació Jocs Metropolitans. Un cop que cal reforçar si de veritat es politanes.

Sabadell ho fa diferent

O

Escola

QUEDA'T A CAS.

turisverd Petritxol, 9 ' Tel. 302 39 92 BARCELONA-2

i·ii^iij.dí^-iiiVíENTE

<» Cooperativa de pares

€^Vi

ESCOLA CONCERTADA A TOTS ELS NIVELLS Secretaria. General: Av. Hospital Militar, 258 -Tel.211 11 83

EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA, E.G.B., B.U.P. i C.O-U.

P E E TOT

Escola Catalana activa i laica Projecte pedagògic que contempla la formació integral de la persona

uLes obres olímpiques i

La leu del

CARRER

DOSSIER

J u n y de 1994

ràrea metropolitana F e r r a n Navarro

®

ecordo, que quan a L a u s a n n e es va proclamar Barcelona com la seu dels Jocs Olímpics del 92, jo treballava a l'Ajuntament de S a n t a Coloma de Gramenet, al Servei d'Urbanisme, i em va sorprendre l'eufòria, que jo no compartia, que van manifestar t a n t els treballadors del mateix Ajuntament com u n a bona part de la ciutadania d'aquell municipi.

Santa Coloma era en aquell moment, i ho és encara, exemple paradigmàtic d'una perifèria suburbial produïda per la forma de creixement de la metròpoli barcelonina. U n creixement que h a provocat desequilibris, dèficits, congestió i que h a fet de la perifèria u n lloc on h a n trobat habitatge les capes més pobres d'una població obligada a emigrar del seu país per trobar feina.

Q u a n ara, 8 anys després d'aquell moment, intento reflexionar sobre la pregunta de si les obres olímpiques de Barcelona h a n perjudicat o beneficiat la perifèria, descobreixo que r e s u l t a impossible de contestar sense abans no plantejar dues qüestions claus en aquest interrogant: De quines obres olímpiques parlem?

De quina perifèria parlem?

Es difícil esbrinar quines de les obres realitzades d u r a n t aquest període mereixen el qualificatiu d'olímpiques i quines no.

Potser per separar el gra de la palla, hauríem de diferenciar: Les quatre àrees olímpiques: Montjuïc, Vila Olímpica, Vall d'Hebron i Diagonal?

Les grans obres de vialitat metropolitana: Les rondes (ex-cinturons)?

Les àrees de nova centralitat: Renfe Meridiana, Illa d'Or, carrer Tarragona, Glòries, Por Vell, e t c ?

Totes les actuacions urbanístiques que, emparades en l'olimpisme, h a n comportat la substitució d'usos residencials i industrials per terciaris i, en gairebé tots els casos, l'augment de la densitat edifïcatòria i el sacrifici de zones verdes ( e x e m p l e : t e r r e n y s de F E C S A al Paral.leD? Les actuacions de creació o reurbanització de l'espai públic, des de les places de Gràcia a la Via Júlia, passant per parcs, jardins, passejos, e t c , que h a n fet de Barcelona un lloc a visitar pels estudiosos del "disseny urbà"?

Pel que fa a la perifèria, també hauríem de distingir entre la situació perifèrica entesa com la distància geogràfica fins al

centre, i des d'aquest p u n t de vista hauríem de situar igual Nou Barris i Pedralbes, Badalona i Sant Cugat, de la s i t u a c i ó p e r i f è r i c a e n t e s a com la m a r g i n a l i t a t respecte als centres de decisió, de poder, i en aquest sentit hauríem de parlar t a n t de Ciutat Vella com de L'Hospitalet, S a n t a Coloma, Badalona, Nou Barris, e t c , per esmentar aquells municipis o districtes més grans on aquesta marginalitat és manifesta.

Plantejada la reflexió en aquests termes, i acotada la incidència de les obres olímpiques a la perifèria, podem aventur a r alguns aspectes ja comprovats.

La millora de la connectivitat i de l'accessibilitat gràcies a les Rondes, al d i s s e n y de les q u a l s cal a g r a i r la recuperació de nous espais públics i, també, l'oblit del transport públic com a element metropolità per excel.lència.

No o b s t a n t això, el r e t a r d en el completament de la xarxa h a comportat problemes de congestió fora del terme municipal de Barcelona, que a hores d'ara encara s'han de resoldre.

El gran esforç inversor en les villes olímpiques, que a l'informe inicial de la Candidatura s'haurien de destinar a habitatge social, no h a contribuït en

absolut a millorar les condicions de l'habitatge a la perifèria, on encara és aquest un dels problemes principals.

L'efecte, en tot cas, h a estat el contrari del que u n a visió de futur de la ciutat donaria: h a expulsat de Barcelona les famílies a m b nivells econòmics inferiors i les activitats econòmiques "pobres", ha consolidat u n a ciutat cada cop més dual: la ciutat rica i la ciutat pobre.

L'"exportació" de m a n e r e s de fer i de pensar l'urbanisme que només tenen sentit, si és que el tenen, al centre de la metròpoli. Només cal fer u n a ullada per les actuacions públiques dels municipis

m é s p r o p e r s p e r a d o n a r - n o s de la influència barcelonina en el disseny, en la concepció, s e m p r e a p a r c a m e n t i oficines a c o m p a n y e n l'actuació, que arribà al punt, fa pocs anys, que per la premsa diària ens assabentàvem que l'Hospitalet també havia elaborat el seu Pla d'Hotels, com Barcelona.

Potser el problema rau, pel que fa a la perifèria, en cercar i potenciar els propis senyals d'identitat, la pròpia idiosincràsia urbana, sense deixar-se "enlluernar" per actuacions de la metròpoli, i recuperar així aquells valors que la ciutat central ja no pot oferir.

llesquizociutcidania o la partició del ciutadà perifèric A n n a Alabart

® Els c i u t a d a n s n o g a u d e i x e n dels m a t e i x o s drets

Guardias de seguridad Vigilantes jurados Escoltas Sistemas ALFONSOSÀNCHEZGIL DelegadoReglonal

L'habitatge a la perifèria s e g u e i x e s s e n t u n greu problema

Plaza Ramon Berenguer el Gran, 1 1^1-A 08002 BARCELONA Tel.(93)26801 66Fax(93)2680059

C

2 ^

EDICIONS «CRISTIANISME I JUSTÍCIA»

a relació del ciutadà a m b l'administració, fins i tot la seva pràctica associativa, topa amb nombroses dificultats de les quals aquí en destacaré solament una: la derivada de l'ús que la població fa del territori dins de les grans àrees metropolitanes com la de B a r c e l o n a . Se'n p o d r i a dir esquizociutadania.

De tothom és conegut que en

els d a r r e r s d e u a n y s els h a b i t a n t s dels vint-i-set municipis que componien la CMB h a n registrat u n a forta mobilitat residencial que s'ha estès, a més, fora d'aquest àmbit fins abastar pràcticament tota la Regió 1. Hi h a hagut, per tant, u n a dispersió de la residència.

També hi h a h a g u t u n canvi en les f u n c i o n s u r b a n e s d e l s diferents m u n i c i p i s , q u e h a

ANTIGUEDADES M. JOSÉ ROYO

SI NECESITAS UN TAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI

L'ESQUERRA ENCARA Autor: Rafael Díaz-Salazar R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tf. 317 23 38

Banys Nous, 17 L-A Telefono 317 82 81 08002 BARCELONA

357 77 75

La ti'u

Jft

CARRER

Juny de 1994

DOSSIER

La perifèria urbana i l'ecologia a Barcelona J o a n Martínez Alier

O

' a r q u i t e c t u r a "orgànica" de Gaudí i Domènech i M u n t a n e r fou inspirada pel moviment prerafaelita de Ruskin i William Morris.

Com és que els fabricants catalans van donar suport a un estil arquitectònic t a n anti-industrial? Això porta a u n a segona pregunta, va haver-hi u n a escola de planificació regional i u r b a n a "orgànica" a Catalunya?

C e b r i à de M o n t o l i u ( 1 8 7 3 - 1 9 2 3 ) a d m i r a v a R u s k i n , Morris i P a t r i c k Geddes, i va ser el fundador de la "Societat Catalana de la Ciutat Jardí". Va m a r x a r als Estats Units quan va veure el fracàs dels seus plans al 1919-1920. La idea de la ciutat jardí d'Ebenezar Howard implica una planificació ecològica de la ciutat.

Patrick Geddes estava contra l'expansió de les conurbacions, i Cebrià de Montoliu el va considerar específicament el seu inspirador. Però els intents de Cebrià de Montoliu van fracassar. Després, d u r a n t la Segona República, el pla de Le Corbusier de Barcelona de 1932-1934 representava a l'època un enfocament "racionalista" de planificació de la ciutat, en oposició a l'enfocament "organicista".

Ara bé, les idees de Le Corbusier sobre la planificació de la ciutat no eren en absolut

c o m p o r t a t u n i n c r e m e n t de l'especialització territorial.

Sense e n t r a r en les causes d ' a q u e s t a d i n à m i c a , sí q u e Voldria comentar alguna de les conseqüències que se'n deriven i dels nous problemes que es plantegen.

L'increment d'especialització territorial implica la m e n o r autosuficiència dels municipis 'més acusada com més petits són) i la major dependència de la resta de l'àrea. Els viatges diaris fora del municipi es multipliquen i a m b ells augmenten les despeses de temps, diners i recursos.

Entre 1981 i 1991 els qui t r e b a l l e n fora d e l s s e u s municipis, en el conjunt de la Regió 1, passen de ser un 129f del total d'ocupats a un 16%. A Barcelona hi treballen un 82% dels barcelonins però en d'altres municipis -per exemple Badalona, l'Hospitalet i Santa Coloma-

PLPALLED J U DE CAN V1LAD0M4T

i \

Residència - Casa de pagès ~»^s

Passeu uns dies tranquils en Un ambient de pagès al Solsonès Witja pensió o pensió completa - Cuina casolana

T e l . 9 7 3 - 2 9 90 26

racionals des d'una òptica ecologista.

A f o r t u n a d a m e n t , les circumstàncies econòmiques i polítiques dels anys 30 no van permetre la reconstrucció de la ciutat de B a r c e l o n a segons el pla de Le Corbusier (redactat amb un grup anomenat GATCPAC), però el pla de Le Corbusier va tenir molta infiuència en el desenvolupament de la Barcelona "olímpica" de la dècada dels 1980. ^Per què va tenir u n a acceptació tan favorable a Barcelona el pla de Le Corbusier entre socialistes i comunistes? Les r a o n s d'aquesta acceptació poden estar relacionades a m b el període en què el pla va ser proposat per primera vegada, la Segona República. Hi ha altres raons per aquest entusiasme de l'esquerra tradicional, com ara el seu gust per l'automòbil i la indústria del ciment.

La conurbació de Barcelona continua creixent (ara més a causa dels cotxes, els barris rics i les noves indústries que no pas a causa de la immigració). Barcelona creix i es menja els seus voltants sense cap intent de fer u n a planificació regional. Del Vallès no en quedarà res. El Delta del Llobregat serà pavimentat. El Maresme és un suburbi. Les propostes contràries a aquest urban sprawl van

"S'ha creat una partició del ciutadà i també dels seus drets i dels seus deures" més de la meitat de la població treballa fora.

Quant a l ' e n s e n y a m e n t , a b a n d a de l'obligatori que en tot cas genera desplaçaments a curta distància, els viatges per estudis fora del municipi són també cada vegada més nombrosos perquè l'oferta especialitzada està concentrada bàsicament a Barcelon a i a Cerdanyola.

La resta de desplaçaments, que es coneixen com a "mobilitat n o o b l i g a d a " p e r q u è són irregulars q u a n t a la freqüència i de destí variable (hom pot a n a r unes vegades a comprar en u n a

Escola d'Arts i Oficis Diputació de Barcelona Comted'Urgell,187 Tel.321 9066 08036-BARCELONA

PASQITAL OORRIZ

La tèrmica de Barcelona és a Sant Adrià

gran àrea comercial, d'altres al seu municipi i d'altres a Barcelona), t a m b é són nombrosos, malgrat que varien molt segons el lloc on es v i u , les característiques sòcioeconòmiques i el tipus d'activitat de destí. Així, per exemple, la compra quotidiana (queviures/ neteja) es fa en el propi municipi i en general al propi barri. Ni t a n sols les grans superfícies no a t r a u e n compradors més enllà del municipi on estan ubicades.

E n canvi, les altres compres es fan sovint fora del municipi.

Tanmateix, l'evolució és la inversa que en la mobilitat labor a l : t e n d e i x a r e d u i r - s e el percentatge de persones que es desplacen fora dels municipis com a conseqüència de la major dotació comercial que van adquirint.

L'excepció la constitueixen els nuclis més petits i això per un doble motiu: en p r i m e r lloc

ESPECIALITATS CERÀMICA ESCULTURA ENQUADERNACIÓ GRAVAT GEMMOLOGIA JOIERIA TAPÍS RESTAURACIÓARQUEOLÒGICA RESTAURACIÓPICTÒRICA

ser suprimides i oblidades. La crisi act u a l del p l a n e j a m e n t u r b a n í s t i c generalista no és vista amb angúnia pels arquitectes olímpics de Barcelona (com Oriol Bohigas); a l'inrevés, són com infants que frueixen l'esbarjo postrftodernista. Construeixen autopistes urbanes i perifèriques (el projecte olímpic més gran, en termes de despesa econòmica), però parlen a favor del transport públic.

Estan contra l'expansió de la conurbació com u n a taca d'oli però paral·lelament ocupen el cinturó agrícola de Barcelona i el Delta del Llobregat. S'han convertit en "ambientalistes", però h a n construït u n a àrea olímpica a m b alguns gratacels enormes sortits directament del pla de Le Corbusier, i sense cap aprofitament d'energia solar.

El fet que la planificació u r b a n a global no estigui de moda, significa que el desenvolupament urbà es fa a la perifèria sense cap planificació, projecte a projecte.

La urbanització del campus de la UAB, la destrucció de Gallecs, l'expansió de Gavà, la pavimentació de les terres agricoles de Cerdanyola i Sant Cugat,...

S'obre una bonica platja a Barcelona i la ciutat vella es va reconstruint gradualment, però u n a nova anella d'autopistes facilita l'accés a Barcelona en cotxe, es destrueix el Delta del Llobregat i el cinturó agrícola, s'importen grans quantitats d'energia nuclear, i es porta a Barcelona l'aigua oblidant altres necessitats.

Tanmateix, el triomf de projectes aïllats (que poden abarcar centenars d'hectàrees a les àrees perifèriques), aquests triomf contra la planificació regional, és en la meva opinió un triomf efímer, gairebé pòstum, de la ideologia metropolitana i postmoderna contra la crítica ecològica.

"Molts ciutadans de la perifèria dediquen bona part del seu temps a desplaçar-se" perquè tenen menys oferta de productes especialitzats i, en segon lloc, perquè molts dels seus veïns provenen de Barcelon a i estan acostumats a comprar a les botigues de la ciutat central. També es multipliquen els viatges per lleure als centres de les ciutats més grans, en especial Barcelona, i en aquest s e n t i t la c o n c e n t r a c i ó dels serveis de restauració, de lleure i culturals hi juguen u n paper fonamental.

Si r e p a s s e m la vida quotidiana dels ciutadans dels municipis de l'àrea metropoli-

t a n a de Barcelona, ens adonem que molts d'ells dediquen bona part del s e u t e m p s a desplaçaments i que, a més, les seves activitats es reparteixen entre dos, tres o fins i tot més nuclis u r b a n s . Això té implicacions a molts nivells, com la n e c e s s i t a t de " t r i a r " si desitgen participar d'una manera activa. On s'han d'associar? per quin municipi s'han de preocupar? i a quin municipi té lògica que votin?: allà on tenen el lloc de treball? on resideixen? on passegen? on van al cine, al r e s t a u r a n t o a la disco? Està clar que en relació a tots ells tenen coses a dir-hi. Està clar t a m b é que les decisions de tots els consistoris els afecten en major o menor mesura. S'ha creat Vesquizociutadania, és a dir u n a partició del ciutadà i quasi m ' a t r e v i r i a a dir que també dels seus drets i dels seus deures.

SEMINARIS FUSIÓ EN BRONZE I ACABATS (27 juny/14 juliol) MOTLLOS DE SILICONA (27 juny/14 juliol) TALLA DE FUSTA (28 juny/14 juliol) ELS TEIXITS JACQUARD (27 juny/8 juliol) RESTAURACIÓ DEL MOBLE (octubre/desembre) GRAVAT DE VIDRE A L'ÀCID (octubre/novembre) A més hi ha una extensa oferta amb assignatures de; DIBUIX, DISSENY, GEMMOLOGIA, HISTÒRIA DE L'ART, PROJECTES, ETC.

1,1 I i-u tU-l

* %

CARRER

PUBUCITAT

(cs/cio/iinenú

J u n y de 1994

cie tne^· de 50 a/nu^^ al cenSi^ íuàtor^

cm

Uúa^'eico^nxi

audí r^^ptíca Centro Especializado en la corrección auditiva y material para laringe

PASEO i:)K ISABEL II. 14 - {)8()()3 BARCELONA TELÉFONOS 3 19 30 ?<?' - 3 1 9 29 50 - FAX 3 19 30 46

CORTINES BANY RASPALLS PINTES

Mas de 30 anos al servicio de bs deficíentes auditives Canuda, 27 (Plaza Vilia Madrid) - 08002 Barcelona - Tel. 301 30 87

ARTICLES DE VIATGE C A S A F U N D A DA EN 1875

itscos Castelló barcelona

Comercial P i l a r Lledó

nou de la r a m b l a , 15 santpau,2 tallers,3 tallers,? tallers,79

C. T H O R N B E R 6

LLIBRERIA ANTIQLÀRIA Compra - Vendes B a r n ^ S o u s . li)-llKl»i: ü m v l o n a - 1 < l ~ ? l -16

MUNTANOLA

cafè -

Petritxol,15-18

Tel. 318 47 90 08002 BARCELONA

Canuda, 41-43

Tel. 301 03 90 08002 BARCELONA

restaurant

En un ambient del segle XV, la millor relació preu-qualitat de la cuina catalano-fi-ancesa Argentena, 27 08003 Barcelona

Tel. 310 17 44

Vehículos a gas natural

Mas de un millón de vehículos a gas natural circulan por el mundo El gas natural es hoy un carburante con mercado consolidado ycreciente. Losprincipalesfabricantes de vehículos en el mundo ya estan en condiciones de producir motores especialmente disehados para el gas natural.

Las últimas estimaciones apuntan a que la flota de vehículos de gas natural se duplicarà antesde 1998.

Dentro del programa Thermie El efecto sobre el medio amde la Comunidad Europea, se ha ga ràpida y de carga lenta. realizado en nuestro país la priPara ambos tipos de estacio- biente mera experiència de un autobús nes de Ilenado, hay una amplia Las reglamentaciones sobre funcionando con gas natural. gama de equipos (compresores, emisión de partículas contamisistemas de almacenamiento, nantes son cada vez màs exi• Tecnologia postes de Ilenado, etc.) disponi- gentes. Cumplirlas es difícil y La tecnologia del gas natural para bles para atender cualquier ne- costoso para los carburantes tradicionales, mientras que el gas automoción està completamen- cesidad. natural sale ganando porque: te desarrollada y produce òpti• Todaslasventajas No emite partículas sólidas mes rendimientos.

No contiene plomo, azufre ni El proceso es muy sencillo: el Los motores de gas natural fungas natural que circula por la red cionan ya para todo tipo de vehí- compuestos aromàticos general de tuberías pasa a tra- culos industriales (autobuses Produce un 30% menos de vés de un compresor y se tras- urbanos, carretillas elevadoras, C02, que los carburantes tradiflotas de empresa,etc.) e incluso cionales vasa al depósito del vehículo. particulares. Y sus ventajas esReduce las emisiones de CO • Lasestacionesdellenado tan a la vista. y NOx por debajo de todas las Mayorduración del lubricante reglamentaciones.

Dependiendo de los requerimientos, existen dos tipos de estacio- y de las bujías El funcionamiento del catalines de ilenado, que son: de carMàs larga vida del motor zador es óptimo.

Canuda, 22 Duc de la Victòria, 15

Telèfon 318 15 83 08002 BARCELONA

INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIO

OFERTA D'EDUCACIÓ PERMANENT D'ADULTS FORMACIÓ BÀSICA GRADUAT ESCOLAR FORMACIÓ PER A LA INSERCIÓ LABORAL -Programes de Nivell 1 per a joves de 16 a 25 anys.

• Programes per a majors de 25 anys.

PREPARACIÓ PROVA D'ACCÉS A MÒDULS PROFESSIONALS DE GRAU MIG (MP-2) PREINSCRIPCIÓ Del 25 de maig al 30 de juny. De 10 a 13 hores.

FRANCESC LAYRET Passeig Sant Bernat, 9 Tel. 317 00 44

LA PAU Empordà, s/n Tel. 314 70 78

i

CARRER

Juny de 1994

ENTREVISTA a b a n s , sinó b a r c e l o n i n s de segona.

Francesc Candel Escriptor

"S^ha de consultar la gent com vincular-se a Barcelona^^ Una entrevista de Eugeni Madueno

Francesc Candel acaba de publicar un llibre polèmic, '*Un ayuntamiento llamado Ellos" (Ediciones B), en realitat l'ajuntament perifèric de l'Hospitalet, on Candel Va ser regidor de Cidtvira.

PEDRÓ MADUENO

ï*aco C a n d e l d a v a n t l'ajuntament de l'Hospitalet ^ Barcelona és egoista en la Seva relació amb les ciutats de la perifèria? * Més que egoista, Barcelona em sembla absorbent.

cartells on s'explica que allà es construeix l'ampliació de la Fira de Mostres de Barcelona. Però enlloc no es diu que aquells terrenys pertanyen en realitat al municipi de l'Hospitalet.

"~~ Com és la gent de la ciutat Perifèrica anomenada Ellos? * Hi ha dos tipus de ciutadans perifèrics. Els que no s'han entel'at que Bellvitge, o el polígon Gornal, no és Barcelona, sinó l'Hospitalet. És a dir els que creuen, i em remeto ales enquestes, que el seu alcalde és en Pasqual Maragall. I els ciutadans que quan van a passejar per la I^ambla diuen "anem a BarceloUa". És una diferència cabdal.

Uns no saben qui són; els altres Se senten orgullosos del seu "localisme".

— Hi ha separacions evidents: quan surts per l'autopista de Mataró, als parterres es veu clarament on comença Sant Adrià del Besòs (estan oblidats i plens de deixalles) i on acaba Barcelona (la gespa, cuidada i polida).

B Bé, és cert que administrativament hi ha diferències, és clar.

Els barris de la perifèria de la ciutat, que connecten físicament amb els de les ciutats limítrofes, gaudeixen d'uns serveis inferiors als de la gran ciutat.

~~ Què separa realment Barcelona de les ciutats del seu entorn? * Res. L'altre dia vaig passejar pel polígon Pedrosa, que és a tocar de casa meva. És ple de

" Vostè és partidari de fer una Gran Barcelona que inclogui aquestes ciutats perifèriques?

• J o sóc p a r t i d a r i q u e es consulti els ciudadans què en

pensen, quina mena de ciutat volen i com els agradaria d'estar vinculats a Barcelona.

— Què creu que diria la gent? » A la gent li agradaria sentirse vinculada a Barcelona sense perdre la seva identitat. Perquè hi h a identitats, s e n t i m e n t s localistes molt a r r e l a t s que ningú no vol perdre. Els de Santa Coloma són molt colomencs, per posar un exemple. I els de Badalona, moltbadalonins. Ara, això no vol dir que, alhora, no se s e n t i n , al m a t e i x t e m p s , barcelonins. Els que, potser, no ho veuen d'igual manera, són els polítics locals, els edils, que perdrien els seus privilegis. I no ho dic únicament en el sentit dels seus sous, sinó del poder que tenen sobre el seu territori.

- Barcelona hauria

d'annexionar aquestes ciutats? ^ Barcelona va annexionar en altres temps municipis com ara Gràcia o Sarrià, i ara ho veiem

RETRAT Nosaltres els emprenyats Francesc Candel (Casas Altas, València, 1925) ha signat u n manifest en favor de la independència de Catalunya, j u n t a m e n t a m b altres intel·lectuals i gent significada del país. Li hem dit que ens ho expliqui: Ho vaig signar perquè mai no dic que no a qui em d e m a n a suport.

També perquè estic fart d'aquests atacs del PP, de l'anticatalanisme de la dreta espanyola, que ens fa sentir-nos exclosos d'aquest país dit Espanya. Hi h a u n estat d'ànim, que jo crec general en aquests moments a Catalunya. Q u a n t més ens insulten, i menys ens entenen, més catalanistes ens t o m e n . ^Vol dir això que estic per la independència? No ho sé, se n'hauria de parlar més, explicarho millor, veure si és convenient i possible.

De moment estic emprenyat."

del tot normal. No crec que ara sigui el cas, però tampoc no em sembla descartable.

— Els barris perifèrics de Barcelona, com ara la Zona Franca, on vostè viu, continuen sentint-se suburbis de la gran ciutat? iH Ara aquests barris ja no són els suburbis de Barcelona, o almenys no tenen la càrrega pejorativa que tenien abans. La gent de la Zona Franca ja no diu "vaig a Barcelona" q u a n es desplaça al centre de la ciutat, sinó que diu "vaig al centre". J a no són ciutadans del suburbi, en aquest sentit pejoratiu que deia

— Què vol dir de segona?

• • Que per molt que els nostres b a r r i s formin p a r t del continuum urbà de la ciutat, nosaltres continuem vivint en pisos de setanta o vuitanta metres q u a d r a t s , en b a r r i s m a l comunicats, i sense els serveis que hom pot trobar en la ciutat, com a r a bons r e s t a u r a n t s , determinades botigues, hotels o pensions, metges de qualitat, notaris, advocats, etc.

— En el seu cèlebre llibre "Donde la ciudad cambia su nombre" vostè va definir els límits de la Barcelona dels anys cinquanta. ,i,On perd el seu nom la Barcelona d'ara? ^ Jo parlava d'una realitat que ja quasi no existeix. Les cases barates de Can Tunis ja quasi no e x i s t e i x e n , h a n e s t a t enderrocades i substituïdes per blocs de pisos, que per cert són de color rosa, i la gent, amb la seva inesgotable capacitat imaginativa, ja els anomena "les vivendes de la P a n t e r a Rosa".

Bé, vull dir que tot allò ja és història, i que les zones on la ciutat canvia el seu nom, és a dir, on deixa de ser ciutat per c o n v e r t i r - s e en s u b u r b i , es troben ara disseminades pertot el perímetre urbà. Per exemple, a d e t e r m i n a d e s zones de la Granvia on s'amunteguen els gitanos, o els àrabs. Abona part del barri del Raval. O al barri de la M i n a , q u e , p e r c e r t , el considerem, i així hoés, almenys físicamente, part de Barcelona, e n c a r a que, a d m i n i s t r a t i v a ment, pertany a Sant Adrià.

— La dialèctica centre-perifèria continua essent vàlida? ^ Jo desconec cóm és o com es viu al centre de Barcelona. Ni tan sols sé què és el centre. En allò que entenen per centre ja no hi viu gent, només hi ha oficines.

Els rics, els burgesos que hi vivien s'han traslladat a Sarrià, o a Sant Cugat, que no són sinó de Barcelona, la perifèria rica, això sí, no pas com la nostra, o a la Villa Olímpica. Així que la ciutat s'ha modificat, ha anat canviant i desplaçant-se. No podem parlar de centre i perifèria, sinó de zones accessibles o i n a c c e s s i b l e s , t a n t li fa si aquestes són a un lloc o a l'altre.

- Els joves han trobat camí?

S'han integrat socialment? wm No gaire. Alguns d'aquells nens per als que demanàvem escoles als anys seixanta han estudiat, han tret carreres u n i v e r s i t à r i e s , però no h a n trobat feina on poder exerciries. Ara hi ha llicenciats en periodisme treballant en la rev i s t a local "La M a r i n a " , o l'emissora "Radio Zona FVanca". Però són treballs sense sortida econòmica.

"^«^

CARRER

HISTÒRIA

J u n y de 1994

La dèria ocellaire dels barcelonins Pere Solà

TTl ifA

ls.@Mmb-«iÉIMBnaris són les espècies més mimades a totes les èpoques. S'ha escrit que "la cria de coloms missatgers va començarà estendre's molt aviat com a activitat esportiva.

L'Sportman Club. constituït a la manera anglesa, va ser el primer club esportiu que tenia una secció de colombofília. Originàriament esdeia SporfFox femerperquè s'hi van apuntar els que tenien un fox íerr/er.Desprésvanvenir els colomistes. A finals del segle XIX la tercera part de les cases barcelonines tenien un colomar al terrat. Per celebrar la gran afecció de Barcelona per aquests ocells, Diego de la Llave va organitzar des de 1906 la 'Festa dels coloms' amb grans aviades des del cim del Tibidabo. El tramvia blau ampliava aquest dia el seu itinerari i baixava des de Sarrià fins a l'estació de França on recollia els coloms i els portava fins al Tibidabo.

En força ocasions els ocellaires formaven part d'alguna entitat de barriada. Per exemple una cooperativa. Ens conta J.M. de Sucre que algunes cooperatives "sobretot a Sant Andreu del Palomar, tenien el seu grup d'Amics dels Ocells, celebrant-se anualment concursos on competien les entitats anàlogues o aliades, originant-se comitives en les que passejaven amb les seves gàbies entre el veïnat, aplaudint el pas dels guanyadors dels concursos que, encara que portaven aus cantores, les mostraven jactadorament, el que determinava que els nens del carrer seguissin la comitiva fins al local de la cooperativa. D'aquest tipus de concursos, el dramaturg Ignasi Iglesias, que era veí de Sant Andreu del Palomar, va eschure una obra de teatre que sempre que es representava era molt aplaudida".

En realitat no tenim elements per a comparar l'afecció barcelonina pels ocells amb la que hom diu que han pogut tenir o tenen altres viles i ciutats dels Països Catalans (la seràfica capital de la plana de Vic, per exemple) i d'altres punts de la "pell de brau".

Per exemple, em consta que a metròpolis com Sevilla aquesta afecció també és fora de sèrie.

Sabem que hi ha hagut i hi ha diversos tipus d'afecció ocellera; no són el mateix tipus d'afeccionat el que sent estimació pels ocells boscans, que el que es

Josep Roca i Roca, conegut periodista i polític republicà, atribuí una motivació "militar" a les societats ocellaires decimonòniques.

Però l'afecció va desbordar de bon inici aquesta mena d'interès.

El resultat: a tots els barris van formar-se societats ocellaires.

pa, van ser creades l'any 1955; la Societat Colombicultora L'Andreuenca, l'Agrupació Ocellaire del Poble Nou, la Societat Colomera de Colombicultura Esportiva "Bon Pastor" o la Societat de Colombicultura de Coloms Esportius "Marina".

La creació de tres entitats de barriada a Sants, al Carmel i a Horta fa palesa la puixança de la colombicultura, així com altres agrupacions populars aparegudes als anys següents com la Societat Ocellaire de Barcelona (16 d'abril de 1957), la Societat Canaricultora Comtal (8 d'agost de 1958), Secció Colombicultora de Coloms d'Hostafrancs (5 de maig de 1959), la Societat Colombòfila Missatgera Club Columba, la de Colombicultura de Coloms Esportius de la Torre Baró (4 de juny de 1960), o la mateixa Societat Ocellera del Port (6 de març de 1962).

• El perquè d'una afecció

PEDRÓ MADUENO

Mercat ocellaire a la Zona Franca dedica als coloms missatgers, als coloms de fantasia i vol, als canaris o a les sempre cruels competicions entre ocells.

De la tradició ocellaire de la gran ciutat en parlen les nombroses societats ocelleres que s'hi formen. Entre les primeres entitats ocelleres de la ciutat destaquem la Societat Ocellera "La Primavera" (1897), la Colombòfila de Barcelona (1898) i la Societat Ocellera de Sant Martí de Provençals (1899). Prosperen a principis de segle societats de barri com el Centre Ocellaire Gracienc "Lo Verdum" o la Societat Ocellera de Sants, de 1901. Per Nadal d'aquell any es legalitzà la Societat Colombòfila de Barcelona.

• La primavera de l'ocellaire barceloní El moviment ocellaire d'aquests anys té noms, a Barcelona, com la Cooperativa Ocellera Barcelonina "La Primavera" (17 de novembre de 1906), el Centre Ocellaire Barceloní (10 de maig de 1907) 0 la poètica Aurora Matinal Ocellera (19 de maig de 1908), així com el Centre Colombòfil Català (17 de juliol de 1908). En cada cas cito la data en què formalitzaren la seva inscripció com a associacions de ple dret.

No es pot negar que es tractava, en alguns casos, d'apel.latius ben

trobats: Foment Ocellaire de Barcelona (2 de juny de 1909), Societat Ocellaire del Poble Nou (1 de febrer de 1910), o Societat Colombòfila Obrera (22 de febrer de 1914). I és que si a la ciutat va poder-hi haver una "Associació Obrera de Concerts", per quins set sous no podia haver-hi entitats •

• •

A finals del segle XIX la tercera part de les cases tenien un colomar al terrat

blicana van ser el Centre Colombòfil "El Falziof (16 de febrer de 1933), la Societat Colombicultora de Coloms Blancs "L'Avenir" (2 de novembre de 1933), la Societat Colombòfila de La Rambla de Coloms Firandants (1 d'octubre de 1932) i la Societat Ocellaire d'Abril (7 d'abril de 1933), entre d'altres. I no oblidem la Societat Ocellaire "La Primitiva" de Sant Martí de Provençals (1935), encara ben viva quan redacto aquesta nota.

• Després de la guerra

Acabada la guerra prosseguí la dèria ocellera. Els ocellaires barcelonins caçaven, criaven i venien ocells a dojo. Segurament, ocellaires de classe (obrera)? La però, per més que fossin, mai no tirada dels barcelonins cap a les van causar a la naturalesa entitats mutuals explica, d'altra circumdant els danys que els banda, que hi poguessin haver insecticides de les grans una Mútua de Colombers (30 de multinacionals provoquen des de novembre de 1916) i una Mútua fa anys. Sigui com sigui, les Colombòfila (14 de desembre de autoritats franquistes van prohi1916), de socors recíproc entre bir la distribució dels ocells bosconreadors del hobby. cans com a carn de tapes per als L'afició colombòfila de la ciutat vermuts dels diumenges urbans. esclata als dinàmics i dramàtics La cria i consum dels coloms anys trenta, quan es duen a terme encara duraria dècades. Fins que esforços de coordinació com la en dates relativament recents Federació Catalana de Societats l'Ajuntament de la ciutat va prohiColombicultores i de Coloms Fi- bir l'existència de colomars als randants (24 de maig de 1933), i terrats. Entre les entitats ocellaila Federació Colombòfila Cata- res barcelonines de la postguelana (21 de juny de 1935). Altres rra esmentem-ne unes quantes mostres de la colombofília repu- que, per una raó que se'ns esca-

En tot cas, l'afecció ocellera és proverbial a Barcelona. Podem pensar que és una afecció d'arrels rurals: molts barcelonins d'aquest segle, i més a les classes populars i proletàries, han vingut del camp, de pagès, de la ruralia.

Passerells, verdums, caderneres i altres espècies formen el seu univers quotidià. A més a més, és de sempre un hobby en què el ciutadà/na pot invertir gran quantitat d'afectes i sentiments: és prou conegut que cuidar animalets té efectes equilibradors. I com diuen els entesos, l'humà acaba identificant-se amb la fràgil i alhora meravellosa vitalitat amenaçada de l'ocell engabiat.

Per si fos poc, es tracta d'una afecció no excessivament cara, per tant, assequible a les butxaques obreres. I cal reconèixer que aquest hobby té un aspecte que satisfà ànsies de coneixement bàsiques. El naturalisme dels anys 20 i 30 afavorí aquesta afecció, de la mateixa manera que la gran sensibilització ecologista dels nostres dies ens hi torna a abocar: un món sense ocells, un paisatge urbà sense volàtils, són indicadors de catàstrofe.

Finalment, una darrera raó de la prodigiosa vitalitat soterrada de la sociabilitat ocellaire la trobaríem en el fet de tractar-se d'una afecció innòcua, per sobre de les lluites polítiques i socials: en moments molt difícils del nostre passat permetia una sana evasió de la realitat i assegurava uns mínims de vianda, de tan mal trobar aleshores.

Pere Solà és historiador

Líi teu

CARRER

Juny de 1994

LLIBRES

Biografia del passeig de Gràcia "Entre Barcelona i Gràcia hi havia de bell antuvi un caminet. Era recte, senzill i sense pretensions". Així comença el llibre de Lluís Permanyer i a partir d'aquest moment i en petites dosis, trenta capítols que sumen 160 pàgines, ens evoca el camí, les fonts, els jardins i els altres centres d'esbaijo que permetien als barcelonins esplaiar-se fora de les muralles. Dóna detalls preciosos sobre les primeres cases que es van construir i ens informa de qui eren els seus propietaris, la incorporació de les botigues, els teatres i els cines i també els establiments de menjar i beure.

El naixement del passeig de Gràcia significa el naixement d'una Barcelona nova.

Permanyer recull el batec humà que forma part de l'essència del passeig de Gràcia amb la crònica de les reformes urbanístiques i de l'evolució dels transports i de l'enllumenat.

B I Ò G R A F

del

I A

D EL

^asseig de Gràcia

Lluís P e r m a n v e r

El llibre d'Edicions La Campana es llegeix amb molta facilitat, és distret i està ü.lustrat amb moltes fotografies.

El Paral·lel Miquel Badenas, veí del Poble Sec des del 1926, escriu la història d'aquesta important avinguda des del 1794 fins als nostres dies, amb l'ordre cronològic de l'aparició dels teatres i music-halls que el Van fer famós en el món sencer.

En la presentació del llibre es fa constar que és pràcticament el primer treball Seriós sobre el Paral·lel ja que el Ubre editat el 1945 està ple d'errors i inexactituds. El llibre d'Editorial Amaranto, té 325 pàgines i està poc il·lustrat amb fotos.

BARCELONÈS MEDIATECA

Reflexió a l'entorn del terrorisme J A U M E P . SAYRACH

Una pel·lícula i una novel·la de recent aparició ens ofereixen l'oportunitat d'acostar-nos al drama del terrorisme. En els dos testimonis la perspectiva mira els protagonistes a partir de la seva experiència personal. En el film "En el nombre del padre" es planteja un problema de drets humans o, si es vol, els efectes inhumans de la maquinària repressora quan perd el control i l'ètica. En la novel.la "El hombre solo" s'assisteix a l'esfondrament de la militància, quan es posen en qüestió els ideals.

En el nombre del padre" Haig de confessar que la pel·lícula em va decepcionar.

Me l'havien elogiat molt i vaig anar a veure-la esperant trobar un plantejament de la lluita de riRA que m'ajudés a entendre el problema nacional, que tants patiments ha causat a Irlanda.

En canvi, hi vaig veure molta retòrica mentre que la problemàtica de fons quedava desdibuixada. En tot cas, allò que pren més entitat és la relació entre el pare i el fill, irlandesos tancats injustament a la presó i obligats a conviure en un espai físic reduïdíssim, quan les seves mentalitats es trobaven gairebé enfrontades.

La trama del film es basa en un fet històric. L'any 1975 la família Corlon va ser acusada de ser responsable d'un atemptat que FIRA havia fet a Londres. Tot i les seves simpaties nacionalistes, i fins i tot una certa militància del fill, eren innocents. Encara que no hi havien proves, van ser condemnats i Gerry Giuseppe, pare i fill, van ser empresonats.

Calien unes víctimes i la policia no va dubtar a amagar documents i inventar falses acusacions.

Que la justícia de l'Estat va de vegades per clavegueres és una suposició que tenim molta gent. En aquest aspecte la pel·lícula pot resultar eficaç en la mida que desperta la indignació de l'espectador i el rebuig per situacions semblants. Per desgràcia, a Espanya, tots ja hi estem prou sensibilitzats, arran dels fets de corrupció que estem descobrint. Però situacions d'aquesta mena es poden donar en tots els Estats i l'espectador agrairia que la pel·lícula ens acostés al problema de l'IRA i d'Irlanda en concret.

Quan l'he trobada més convincent és quan ens mostra la difícil relació entre el pare, que és un bon home, pacífic, creient, i el fill, que està a favor de resoldre els problemes amb la lluita. Els sofriments i privacions de la presó els acosta i la proximitat que les idees no aconseguien, l'obté l'amor.

"Ei hombre solo" Un antic militant d'ETA intenta obrir-se un nou camí a Catalunya, al front d'un hotel d'una urbanització dels peus de Montserrat (a Collbató?) quan es veu involucrat en una darrera actuació de l'organització terrorista, que li demana que amagui uns activistes que acaben de cometre un atemptat. La llunyania de l'exmilitant no és només física: el País Basc li queda a molta distància, no només d'actuació, ara que ha decidit tomar a la vida normal, sinó, sobretot, ideològica.

BERNARDO ATXAGA

•

·

^

^

.

.

Quin sentit té actualment mantenir la lluita armada?

L'acció es desenrotlla en el curt temps de cinc dies, al llarg dels quals el lector segueix, pas a pas, minut a minut, les peripècies de l'antic grup d'activistes i en especial de Carlos, que és el protagonista.

La descripció és minuciosa i arriba a fer-se angoixant. El lector s'adona que el cercle policial es tanca cada cop més i mentre no arriba el desenllaç, cada minut que passa es fa feixuc.

Més que un discurs teòric el llibre relata l'agonia d'un corpuscle etarra des de dins.

Es com si la història de la persecució policial, vista habitualment del costat de l'Estat, ens la contessin aquells que es troben a l'altra banda de la persecució. Des d'aquest punt de vista, resulta apassionant.

Carlos i els seus companys poden ser el paradigma de l'organització. Per això el llibre es llegeix amb un enorme interès. I el fet circumstancial que la història passi als peus de la muntanya de Montserrat i, en part, a la Barcelona del Campionat Mundial de Futbol, li afegeix més alicients.

• "En el nombre del padre" Irianda-Gran Bretanya-EUA, 1993.

Director: Jim Sheridan. Protagonistes: Daniel Day-Lewis, Pete Poslethwaite i Emma Thompson· • "El hombre solo" Bernardo Atxaga Ediciones B (Grupo Z), Barcelona 1994 (381 pàg·)

Mucho ruido y pocas nueces EMILIO ALASCIO

El dia 12 de abril la Mediateca de la Fundació «La Caixa» se presentaba solemnemente.

Atràs quedaba un largo camino desde que la Fundació dejó sus instalaciones de la Via Layetana. Hay que aftadir que la Mediateca en su actual emplazamiento no es nueva del todo, dado que las instalaciones del Centre Cultural del Passeig de Sant Joan, 108 ya habían albergado la Fonoteca.

Invitados llustres, representantes del mundo cultural, azafatas y guardias de seguridad velaban y conversaban para que el evento de la presentación de la nueva Mediateca fuera un acontecimiento cultural de primer orden. No fue así.

Hubo colas para ir pasando por las nuevas instalaciones: doce mil registros musicales que van desde los trovadores medievales hasta el pop-rock actual; el vídeo arte o una colección de revistas especializadas en los temas anteriormente citados, todo ello aderezado con CD-ROM y una decoración para que el personal se relaje mientras, de manera pasiva, disfruta de las nuevas instalaciones.

Però lo importante era el comentario de algunos in-ritados relacionados con el vídeo arte, la música, y sobre todo con la experimentarien e investigación con las nuevas tecnologías. Y, a decir verdad, las plàticas no tenían desperdicio: "corren tiempos de pragmatismo, la Fundació no està por invertir en un nuevo CIEJ". Por lo menos allí se podían hacer cosas cómo que los alumnos de EGB y BUP accedieran a salas de vídeo, de sonido, a paletas gràficas, a ordenadores, a eventos que con las nuevas instalaciones ni sabran que son.

El ciudadano podrà ir al centro del passeig Sant Joan, 108 a disfrutar de manera pasiva de la música, a ver en los monitores desde vídeo hasta alguna programarien.

Mucho ruido y pocas nueces es lo que abrió sus puertas al publico el 13 de abril pasado, un dia después del refrigerio, once antes del aniversario de la Revolución de los Claveles que nos hizo creer en formas mas imaginativas de gestionar una Fundación Cultural de una entidad de ahorro que debe ser para esta ciudad algo mas que una gestora de nuestros ahorros, que nos devuelve parte de sus beneficiós con una biblioteca moderna: mediateca, dicen.

CARRER Barcelona sense fronteres: solidaritat en acció

ALTRES ASSOCIACIONS

J u n y de 1994 Les organitzacions sense fronteres no obliden les necessitats pròpies de les grans ciutats com Barcelona tot i que «les diferències entre el Tercer Món i el Quart Món -declara Gustavo Duch- encara són abismals. A Catalunya no hi ha cap persona que es mori de gana. Al Tercer Món sí». Mentre, Arquitectes sense fronteres ja té en cap rehabilitar vivendes del Casc Antic de Barcelona i d'emigrants magrebins del Vallès. Metges sense fronteres, en paraules de Virgina de La Guardia, «està a punt d'endegar un projecte pilot de creació d'un dispensari mòbil quearribi a les àrees metropolitanes i a zones marginades».

Les associacions sense fronteres són la prova que encara hi ha gent que pensa que des de les desgastades i grans metròpolis del segle XX es pot donar un cop de mà a les petites poblacions del Tercer Món. I és que, «la solidaritat del Tercer Món és molt més generosa que la nostra». De tot se n'aprèn.

MARTA BACH

Grups d'emprenadors professionals amb una clara consciència social estan creant un gran nombre d'associacions més enllà de les fronteres que lluiten per un món més just.

Paradoxalment, la gran majoria, es troben ubicades als barris més pobres i marginals de Barcelona. Lluiten per un objectiu: com proporcionar ajuda als més necessitats a partir del treball voluntari i conjunt. Són professionals disposats a donar-ho tot.

Persones anònimes del carrer que saben que pertirar endavant la paraula solidaritat és molt important. Malgrattot, no es consideren especials. Simplement es defineixen com a persones conscienciades amb l'entorn que els envolta. Aquests professionals multidisciplinars formen les associacions sense fronteres.

Unes entitats que darrerament proliferen guiades pels gustos del moment, però que són molt més que una moda passatgera.

El seu objectiu és clar: ajudar el Tercer Món. El seu lema, manllevat d'un proverbi africà: «Molts grups petits de gent en molts llocs petits farà coses petites que transformaran el món». Els seus mitjans: petites ajudes econòmiques i humanes de totes aquelles persones que ho vulguin. El seu desig: lluitar per un món on les diferències entre nord-sud no existeixin.

Filosofia d'empresa Amb tota aquesta peculiar filosofia d'empresa al darrera, arquitectes, pallassos, metges, mestres, veterinaris, homeòpates, advocats, enginyers, bombers... han creat les seves pròpies organitzacions no governamentals amb finalitats no lucratives.

Aquests centres no aspiren més que a ser la plataforma de llançament de projectes humanitaris sobre el terreny. En aquest

SENSE FRONTERES GILLES PERESS/MAGNUM

Camp

cas, la infraestructura neix amb la intenció de permetre quants més projectes a països necessitats millor. «Treballem aquí per poder anar a allà», declara Rosa Argelagós, representant de pallassos sense fronteres.

«Actuem en la ramaderia i l'agricultura del Tercer Món», diuen els veterinaris sense fronteres. «Assistim les necessitats de planificació, urbanisme i el medi ambient de poblacions en vies de desenvolupament», declaren arquitectes sense fronteres. «Anem a aportar un somriure», afirmen els pallassos sense fronteres... «Els ensenyem les tècniques homeopàtiques perquè són necessàries per afavorir l'accés a la salut per tothom»... Uns i altres, dintre de la diversitat, tenen prioritats comunes.

Una altra particularietat que caracteritza aquestes associa-

de

refugiats

salvadorencs

cions és que tenen obertes les seves portes a qualsevol persona, des de la que vol oferir una petita ajuda econòmica en forma de quotes regulars, fins a aquell individu que entra a formar part de la dinàmica interna de les associacions sense fronteres col·laborant en tasques d'administració, edició dels butlletins, promoció... «El fet que hi hagi organitzacions ja vol dir per si sol que hi ha gent que ens recolza.

Gent que creu en determinats valors que s'allunyen de l'individualisme que la societat del segle XX propugna», diu convençut Gustavo Duch, director de Vetermón.

I és que només a Barcelona s'agrupen vuit associacions emparades sota el nom «sense fronteres», a les quals s'ha de sumar les iniciatives sorgides a Madrid i València. Tampoc no s'ha d'excloure el gran nombre

restant d'organitzacions no gover-namentals que treballen pel Tercer Món. Segons Gustavo Duch, «Barcelona podria ser una ciutat molt més solidària del que és, tot i que la solidaritat no es valora mai en termes numèrics. És més sensació que tangibilitat».

Certament, però, i segons dades del darrer «Informe pel desenvolupament» publicat per les Nacions Unides, al món de finals del segle XX més de mil milions de persones viuen en condicions de pobresa absoluta, gairebé 900 milions no saben ni llegir ni escriure i 800 milions pateixen fam. Davant d'aquesta realitat les ONGs treballen perquè, segons Rosa López, directora d'Educació sense fronteres, «realment està demostrat que es pot tenir un afecte sobre els problemes per molt lluny i grossos que ens semblin».

Arquitectes sense fronteres Plaça Nova. 5, 8è pis 08002 Barcelona Telf. ifax412 43 18 Dones sense fronteres Apartat de Correus 94302 08080 Barcelona Telf. itax412 11 34 Educació sense fronteres C/ Josep Anselm Clavé. 6, 1 er la 08003 Barcelona Telf. 412 72 17 Homeòpates sense fronteres 0/Aragó, 186, 2n l a 08011 Barcelona Telf. 323 48 36 Metges sense fronteres C/Portal de l'Àngel, 1, ler 08002 Barcelona Telf. 412 52 52 Pallassos sense fronteres Apartat de Correus 5.162 08080 Barcelona Telf. 450 48 37 Reporters sense fronteres C/Maria Segarra. 2 L'Hospitalet del Llobregat Telf. 261 24 81 Vetermón 0 / J . Anselm Clavé, 6è, ler l a 08003 Barcelona Telf 41j2 71 08

Víctor les ofrece...

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Ràdio Bon Pastor 94.3 (305 20 04) Ràdio Bonanova 107.1 (202 34 36) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72) Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17)

Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08) Ràdio Pica 91.8 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32)

Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16) Ràdio Zona Franca 106.5 (432 36 42)

NO AL TANCAMENT D'EMISSORES!!!

Rc/tOMfCMlIt PiUtfM

-/c\o Tusat, 19-21 Edificio Drugstore

T. 209 69 58 SUGERENTE CARTA Selecclón de tostadas

CANAL 39 - TV LOCALS TV

Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixample (dilluns,21/24h) TV Nou Barris (dimecres, 18/21 h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h)

TV

Gràcia (dimecres, 18/21h) TV Sarrià-St Gervasi (dimecres. 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21 fi) Ràdio Clot TV (dijous.21/24h)

TV

Les Corts (divendres, 18/21h) TV Sants (divendres, 21/24h)

Menús medtodfa y noche Cocina abierta de 1 a 4,30 madrugada Fin de semana haata 5 madrugada

y en RACÓ DEL DAVID DIvertido KARAOKE hasta la madrugada

RESTAURANTE BAR CGCTELERIA

Tapineria, 12 (junto Catedral) T. 310 28 72

Paseo del Born, 26 T. 31953 33

Ahora también por la noche con nuestras raclettes, fondues y las sugerencias de la casa

ESPECIALIDAD EN FONDUESY RACLETTES

Cócteles de VÍCTOR JÚNIOR

/,(/ reu tUI

CARRER

Juny de 1994 Més de vuit-cents veïns i veïnes van celebrar que la plaça dels Porxos fora una realitat. Un diumenge plujós van demostrar al veïnat de Sant Martí que si es lluita, si es treballa, les condicions de vida del barri poden millorar.

Però aquesta victòria, igual que les monedes, té dues cares.

El senyor Nadal, regidor de quasi tot i a m b la seva coneguda habilitat, va traslladar el problema al barri del Clot: ara la zona edificable de la plaça dels Porxos ha estat traslladada al centre • •^"'^

- VVf* --.

^ í j . St^flí?»

^-^

VEÏNS

de la plaça del Rec. És intolerable, ho ha fet a m b nocturnitat i traïdoria.

En aquesta pàgina publiquem dos escrits dels barris afectats. Felicitem a Sant Martí de Provençals i ens solidaritzem a m b l'associació de veïns del Clot.

JS"*ííll^«6^?^^^^^«^fc^í«^^gí8V^-55í#·«·* ''

* ' ^ it^-W^^" ^.éií'^»^'S^^^

Els Porxos, nueva plaza para el barrio MANUEL MARTÍNEZ

Creemos que es sumar datos, avanzar, si decimos que el dia de hoy es la consecuencia natural de un pasado en nuestra nnemoria reciente. Para Sant Martí de Provençals, la reivindicación de Una plaza ordenada como jardín, la hoy llamada plaza dels Porxos, viene de lejos, constituyendo una aspiración colectiva que ha supuesto un coste en luchas y sacrificios por parte del vecindario.

r* r 3 t 9

i

Diez a n o s de lucha Es necesario reiterarse al saludar la actitud de los vecinos. Hace i Tiàs de 10 aíïos que en esta I rnisma plaza se estableció una ; Pugna, con sucesión de una sei rie de hechos, que acabaron en ; ©nfrentamientos, levantàndose j inmediatamente un movimiento I solidario en el barrio y en la opij nión pública ciudadana.

I La defensa de la plaza nos llevo a losTribunales de Justícia, al respecto de lo cual cabé sehalar una sentencia del Tribunal Supremo del afio 1984 a favor de los vecinos. De esta manera la Ley avalaba nuestro derecho. Y en democràcia no cabia sinó aceptar con buen talante las resoluciones de los Tribunales.

RUBEN PERE2

L o s n i n o s ya j u e g a n en la n u e v a p l a z a res, en informatives, que abarcaban mas allà de Catalunya, a todo el territorio nacional.

Mención especial tiene para nosotros la FAVB, con cuyo apoyo hemos contado y en la que participamos con nuestro granito de experiencias, y a la que sostenemos como defensora de los intereses de todos los barceloneses.

PopularizarSantMartí En una situación multiconflictiva, los medios de comunicación se han hecho eco, de nuestros actes y movilizaciones. Hemos poPularizado Sant Martí de Provençals a través de la prensa, radio, televisión, agencias de Hoticias, etc, como noticia o cofTientario, en programes popula-

El "grupodemujeres" Llegado aquí tengo que reafirmar, con contundencia, la unidad y firmeza del vecindario. Su combatividad. Y no podia ser menos en una barriada de fuerte componenteobreroytrabajador, de antiguas tradiciones de luchas bajo el franquisme. Y ba-

DEBAT Els llogaters davant la LA U

jando ai detalle, un recuerdo especialísimo ai llamado "grupo de mujeres", que durante dias y

La plaza constituye una aspiración colectiva que ha supuesto un coste en luchas y sacrificios para el vecindario meses, se mantuvieron atentas en la plaza, que realizaron diversas recolectasy divulgaren nues-

Intervindran representants parlamentaris de:

CiUPSC,ICPPiERC Organitza: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

Ti

NUEVAS PERSPECTIVAS CRÍTICAS EN EDUCACIÓN BARCELONA.

PONENTSICONFERENCIANTS Paulo Freire, Manuel Castells.

Marina Subirats, César Coll, Donaldo Macedo, Ana Maria Araujo Freire, Ramon Flecha, Ulf Lundgren, Paul Willis, José Gimeno Sacristàn INFORMACIÓ Secretaria del Congrés: CREA Esc. Univ.Professorat (Pavelló 2) Baldiri Reixach, s/n - 08028 Barcelona Telelon 333 34 66 (ext 3645) - Fax 334 91 93

El regidor Nadal carrega el mort al Clot REDACCIÓ

A mitjan març l'ajuntament va aprovar inicialment un document que deia: 'Modificació puntual del PGM a la plaça dels Porxos i carrer Espronceda', que vol legalitzar una de les propostes més negatives de l'anterior document. Estractaque, perquè es pugui ampliar la plaça dels Porxos, l'ajuntament no vol deixar edificar un bloc de pisos en un costat de la plaça (i, per cert, el propietari del solar sembla que és el senyor Bueno, ex-regidor del PP a l'ajuntament.).

Aquesta és una reivindicació dels veïns del barri de La Verneda amb què nosaltres estem d'acord, però no si això ha de perjudicar uns altres veïns d'un altre barri. L'ajuntament, en lloc de buscar una solució que no perjudiqui a ningú, troba una solució més fàcil: carregarem el "mort" als del Clot.

La proposta concreta és deixar edificar en un tros de la plaça del Rec (la que és a l'interior de l'illa Clot-Espronceda-pont del carrer València-Biscàia). Pretenen deixar edificar, en els 590 metres quadrats que toquen a Espronceda, un bloc de planta baixa més 7 pisos a partir del nivell del carrer (l'alçada des de la plaça és bastant més grossa). Això té evidentment bastants inconvenients: es perd una part important de la plaça, on actualment hi ha pistes de petanca i que en el futur s'hauria pogut millorar; una part de la plaça i bastants pisos dels blocs propers perden hores de sol, etc. La nostra opinió és que ens hi hem d'oposar i així ho informarem als veïns de la zona; ells, en assemblea, decidiran si volen moure's en aquest sentit.

(El Butlletí, abril 1994, pàg. 5.

AV del Clotj FESTESMAJORS

CONGRÉS INTERNACIONAL

6 . 7 I 8 DE JULIOL DE 1 9 9 4

Dijous 16 de juny a les 19:30 hores Can Golferichs (Gran Via, 491)

tras reivindicaciones. Fueron elles quienes recogieron cuatro mil firmas de apoyo a nuestras peticiones.

Depende de nosotros el que la plaza dels Porxos sea un lugar agradable de paseo y convivència; acudiendo a ella garantizaremos su permanència y conservación, su mejora y belleza.

La plaza es de todos y para todos; debemos lograr que la plaza sea respetada, así nos respetaremos a nosotros mismos, y en función de la actitud cívica seremosconocidos. Lainversión, el patrimonio vecinal, no puede ser destruido impunemente. Lo defenderemos en la medida que nos ha costado conseguirlo, con uhas y dientes si es necesario.

21

3^ Festa Internacional al

Raval 9, 11 i 1 2 de Juny A.A.V.V. A m i c s del Raval C/ Roig, 12, b a U o s . Tel. 4 4 2 6 0 SS 0 8 0 0 1 BARCELONA

Comencen les Festes Majorsen nombrosos barris de la ciutatdurant aquest mes dejuny. Ala redaccióde la revista hem rebut programesde diferents barris: CascAntic Ciutat Meridiana Guineueta Maresme Porta Prosperitat Ramon Albó Roquetes Torre Baró Tres Torres TrinitatNova Turó de la Peira Desitgem una "Bona Festa Major" atotesaquestes associacionsdeveïns.

La teu del

L·L·

CARRER

VEÏNS

J u n y de 1994

mmSm

Vila Olímpica bis: de cap de les maneres .POBLENOU 'QUIM COLOMINA

L'Ajuntament ha posat a informació pública els criteris del Pla (PERI) del Front Marítim del Poblenou, els terrenys on era el Gas, entre el carrer Bilbao i Selva de Mar. Si bé el Pla Parcial de Kepro, des de Selva de Mar fins a la rambla d'en Prim, té un contingut predominant d'oficines i activitat comercial, aquesta zona serà residencial. S'hi preveuen uns 1.830 habitatges i es proposa que el 30 per cent d'aquests sigui sotmès a algun tipus de règim de protecció, incloent els que serien destinats a la reubicació de les 146 famílies afectades, tal com obliga la llei de valoració del sòl de 1990. Tanmateix, l'Ajuntament ostenta la propietat del 47 per cent del sòl de l'àmbit d'aquest PERI. La titüiaritat pública arriba fins al 58 per cent si hi afegim els terrenys de la Mancomunitat de

f^^i_i Municipis. Una extensió tan important de sòl edificable és una oportunitat única a la ciutat i ha de ser destinat a cobrir els greus dèficits d'habitatge social, de lloguer i assequible del Poblenou i de Barcelona. És necessari que el nou barri estigui integrat al Poblenou, tant en el seu disseny arquitectònic com en la població que aculli. El paisatge elitista que formen els

í^

kvn

carrers i edificis de la Vila Olímpica, que amb els ponts de pisos tanquen la visió al seu interior i al mar des de la resta del barri, és una agressió al Poblenou.

L'emigració dels joves de Barcelona dóna lloc a una pèrdua del caràcter de la ciutat i dels seus barris, a una disgregació del seu teixit social tan característic i porta a un desarrelament i aïllament de les persones grans

Manifest de les ràdios lliures

Fèlix Amat i la princesa Durant dos dies tot el Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi va quedar paralitzat perquè la princesa hi anava de visita i calia netejar el districte per dins i per fora i les instal·lacions havien de quedar com una patena.

Es van suspendre totes les activitats, entrevistes i reunions perquè calia que tots, funcionaris

i polítics, estiguessin pendents de la visita, el dia abans i el dia dels fets.

Aquell dia, afortunadament, tot va anar fi. La princesa va passejar, mirar i saludar. I res més.

A les rutinàries aturades municipals, per manca de pressupost o perquè els

en els seus àmbits.

Per tot això cal una política d'habitatge al Poblenou i a Barcelona dirigida a facilitar la permanència de la seva població jove, amantenirla solidaritat entre parents i veïns que és arrelada i necessària, tal com es posa de relleu en la Memòria sociològica del PERI Diagonal Poblenou.

S'ha d'assegurar la continuïtat de la dinàmica pròpia d'un barri

amb un teixit social consolidat, amb les seves tradicions, els seus costums, les seves entitats, el seu comerç, els seus espais urbans de relació que són el motor d'una dinàmica popular.

Es presenta la possiblitat d'una actuació seriosa en política municipal d'habitatge, que restableixi l'equilibri trencat per tants recursos públics destinats directament 0 indirectament a promocions de vivendes per a la població de rendes altes, com va fer a la Vila Olímpica, amb una aportació prop del 50 percent del capital de la promotora de la Vila Olímpica.

La quantitat d'habitatges assequibles, en les seves diferents formes, ha de ser proporcional a la titüiaritat pública del sòl en el sector del Pla del Front Marítim. Cal que aquests habitatges siguin assequibles perquè el Poblenou pugui mantenir el seu caràcter i perquè Barcelona continuï sent diversa.

pressupostos no s'han aprovat, per vacances i per les múltiples eleccions -que ja es preparen les municipals- s'afegeixen ara les visites importants que ens paralitzen el districte durant dos dies sencers.

El regidor-president, Fèlix Amat, com a responsable últim, hauria de valorar-ho.

RUBÉN PÉREZ

SARRIÀ

È n d e r r o c d e s e t cases del 1932alcarrerManuel deFalla L'associació de veïns ha presentat un recurs contra l'enderrocament de set cases del carrer Manuel de Falla. Van ser construïdes el 1932 pel Centre Autònom de Dependents del Comerç i la Indústria. Les casetes eren un oasi dins la ciutat, envoltat de torres de dotze plantes.

moltes que donaven nom al barri de les Tres Torres. Com que l'Ajuntament de Barcelona ha considerat que no tenien prou valor arquitectònic per posar-les al catàleg, se les han pogut carregar. L'arquitecte del futur projecte que ocuparà aquest espai és l'Oscar Tusquets, autor d'aquells polèmics, per la nosa que feien, i costosos 'biombos' de l'avinguda Cambó, que la pressió veïnal va aconseguir fer enderrocar.

TRES TORRES

Núnezy Navarro ataca denou Núfiez y Navarro ha derribat dues torres de la Via Augusta, gairebé les últimes de les

NOVA ADREÇA DE LA FAVB a partir de juliol Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon 412 76 00 Telèfon dels Veïns 412 76 49 Fax412 58 88

ZONA FRANCA

Oposicióalaincineradora L'Àrea Metropolitana de Barcelona i el poo/format per la Caixa i el Bank of America

FUNDRCiO CflSC RNTIC CENTRE SOLIDARI ESCOLA D'ADULTS ESCOLA DE FORMACIÓ OCUPACIONAL Princesa, 53 ler 3a A 08003 Barcelona Telèfon 319 49 25

han firmat un contracte per construir la incineradora en aquest districte el 1995. S'hi preveu una forta oposició.

LA TEIXONERA

Festa per la plaça de la Vall d'Hebron L'associació de veïns de la Teixonera va escollir fa uns mesos una junta directiva nova que ha ampliat la seva activitat.

Una de les reivindicacions més importants és la defensa de la plaça de la Vall d'Hebron. Van presentar un recurs contra la Generalitat que, segons l'associació, ha estat acceptat i no es faran pisos a la plaça!

Els dos-cents veïns ho van celebrar amb una festa.

Les ràdio lliures sotasignants cials, administratives o legals denunciem davant l'opinió públi- arbitràriament limitadores. ca i les institucions la situació de 2. L'elaboració d'una normatiprecarietat i amenaça constants va que permeti l'accés a les ones a què ens veiem sotmeses de de totes aquelles iniciatives de quinze anys ençà a l'Estat radiodifusió lliure (és a dir: no espanyol. Situació que ha difi- lucratives i autogestionàries; cultat enormement el desenvolu- independents d'institucions, pament i consolidació d'aquestes partits i grups de poder econòmic ràdios i que ha comportat la desa- 0 religiós; organitzades d'una parició de bon nombre d'expe- manera no jeràrquica i antiriències similars. autoritària, i compromeses amb Per tot això les ràdios lliures la transformació social en un sotasignants exigim que les sentit solidari i en defensa de administracions responsables totes les llibertats individuals i donin una resposta satisfactòria col·lectives) existents o que poa les demandes que s'exposen den sorgir d'ara endavant. seguidament: 1. El reconeixement i legalitza- Contrabanda FM, Ràdio Pica, ció, sense excuses ni dilacions, Pun 6 de Reus, Ràdio TSE TSE, de les emissores sotasignants, Ràdio Bronka, Ràdio Kaos, Ràdio sense la imposició de condicions Inoxidable, Radio Linea Cuatro, tècniques, econòmiques, comer- Ràdio Trinitat Nova.

ARQUEOLOGIA Y ALTA ÈPOCA COMPFIAVENTA Y TASACIÓN DE A N T I G Ü E D A D E S Y ARQUEOLOGIA EN GENERAL Cl. Paja, 9 - 08002 BARCELONA T. 301 16 0 7 - F A X 412 43 88

La teu del

CARRER

Juny de 1994

EL COR ROBAT

Reproduïm el text que la FAVB va r e m e t r e al ple de l'AjuntamentdeBarcelonadel dia20de maig i queel consistori es va negarà llegir.

/^^T^^m iw^r' i^/laí fm^^mk--^, ^gsT1/

"Gràcia suporta cada vegada pitjor tenir la festa major d'estiu de Barcelona"

</ l\

úw^^L·^

{/

Kl?V\

— Expliquimuntrucperaforasterspernoperdre'sals carrers deGràcia?

— Anar a m b un guia del barri.

— Gràcia vaserpioneraen demanaria independència coma vila. És a prop?

— Tenim passaport, moneda (el medir) i u n a consciència clara. Només cal decidir-se.

— QuinessónIesassignaturespendentsdeGràcia?

— Les zones verdes, les places escolars públiques, el transport interior i la caserna de la Guàrdia Civil.

— Comestàdesalutl'associacionisme?

— Molt bé,...o molt malament. N'hi h a mil i una. Potser a m b u n a mica menys estaria millor. ~ La privatítzaciódelcentrecívic L'Artesà,és un bon o unmalsenyal?

— Un mal senyal.

— Com suportael barri tenir lafestamajord'estiu de Barcelona?

— Cada vegada pitjor. Pensa que no és u n a festa per a ells.

Molta gent pagaria perquè no es fes.

— Comestàdedonesl'associació?

— A Gràcia bé. A la j u n t a som més dones que homes.

— Com viuen els veïnsel combat de boxa per ser regidordeGràcia?

— A a q u e s t e s alçades j a passen. Ara sí, és u n a mica desconcertant. Et fa sentir pastís.

— Quèfariaambla plaça Lesseps?

— L'enderrocaria tota i la t o m a r i a a fer de nou.

— Gràciaésunpoblesolidari?

— Sí. Totes les associacions fan activitats de solidaritat t a n t externa com interna.

— TeniusectesaGràcia?

— Sí. Tenim els humanistes, el "Ejército de Salvación", u n a seu de "rosacrucianos",...

— Quèvaserdela"ViaO"?

— Es va quedar perduda en un calaix i esperem que no la trobi ningú mai.

— Se'n penedeixd'estaraunaassociacióde veïns?

— No. Però a vegades t'agradaria descansar i tenir u n a s e t m a n a sense reunions.

— Gràciatéunaoiorespecial? ~- Diria que no, com no sigui l'olor del caliu de la gent. ^ luncolor? ~ Un gris clar.

^^

La FAVB davant la Carta Municipal

ÀNGEL VALVERDE

Joana Mariné Presidenta de l'A.V. Vila de Gràcia

ASSOCIACIÓ

En primerlloc volem feral.lusió a l'absència total de participació que aquesta entitat ha pogut desenvoluparen relació a la Carta Municipal que avui es debat en aquest Ple. Absència de participació no per falta de voluntat pròpia, sinó deguda a la manca de voluntat política dels responsables del procés de discussió i debat d'aquest instrument legal tan important per a la vida política de la ciutat.

El moviment veïnal, els homes i dones que componen el teixit associatiu de Barcelona, i la seva incidència en la realitat que els envolta, ocupen un espai important en la vida municipal d'aquesta ciutat, amb una gran experiència d'anys, vàlida per facilitar la seva participació i sol·licitar la seva opinió, respecte a un text legal que regularà el futur de la vida municipal i, per tant, també de la nostra ciutat.

Si en aquesta fase del procés de discussió del futur text no ha existit la sensibilitat que esperàvem per part dels responsables, és un mal presagi del que es pot esperar del text legal, pel que fa a la qüestió de participació dels veïns i les seves entitats en els assumptes públics i en les decisions polítiques, des de la nostra òptica essencialment veïnal i independent.

Creiem que els que actuen

MONTSE CABO

així cauen en un greu error. Estimulant la participació estem convençuts que la vida política municipal es dinamitzaria. Considerem que cada vegada més és necessari que els veïns, en

aquest cas, se sentin més vinculats a la dinàmica política, si creiem sincerament que han de participar els ciutadant en els assumptes públics, assumint cadascú, des del seu lloc, el paper que li correspon. La vida política, ja sigui des del municipi. Comunitat Autònoma o Estat, had'obrirsealsciutadanssi no volem reduir el seu exercici als polítics i tècnics, amb el risc de distanciar-se dels seus vertaders destinataris generant indiferència i abstenció.

La realitat del moviment veïnal ha quedat reflectida en lleis i reglaments estatals i també en la Llei Municipal de Catalunya, reconeixent explícitament a les Associacions de Veïns com a tals; ens estranya, doncs, que en l'àmbit municipal, la participació sigui encara una batalla a conquerir.

No defensem tan sols el nostre dret a la participació, sinó que ho fem extensiu a la resta del teixit associatiu en general.

Per tot això, la Junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, reunida el dia 16 de maig va decidir: 1. Manifestar la nostra protesta mitjançant aquest escrit, per la manca de participació.

2. Al no comptar amb el text ni amb cap dels esborranys, farem la nostra valoració, una vegada estudiada la proposta de Carta Municipal.

3. Considerem del tot necessari la celebració d'una Audiència Pública; és més, demanem que aquest escrit siguiconsiderat com la petició formal de la mateixa.

Revista de Barri Elbutlletídel'AVdeMontbau inclou un interessant "Montbau Solidari" on esfa repàs de les activitats solidàriesdelbarri.

Amésjnclouarticlessobre elmantenimentdelsedificis.

• Ressò N M I -Abril 1994 La revistadel'AVCiutat Vella conté un reportatge sobre la lluita contratapobresa,fruit del'aturilacrisieconòmica general. Inclou unaenquesta entreels veïns, les adreces deIscentresdeServeis Socials i unarticled'opinió sobrela política social.

• VellaCiutat N^ 13-Abril 1994

El Centre Social de Sants editorialitzasobrela ímportànciadelaparticipació.

El seu sumari està ple de temes actuals: Liceu, les 1'

iniOTma:

BORDETA, SOM-HI.'/ 4l. ^t 4:;M-

• SantAntoni2000 N^ 22 - Març-AbrilMaig 1994

Lareivindicaciód'unC.A.P.a la Clínica Victòria i les xerrades informatives sobre la recollidad'escombrariesíel seu reciclatge ocupen la portadadelbutlletídel'AVdel Clot-Campde l'Arpa. Amés trobem un llarg inf ormesobre lesínversionsquerealitzarà l'ajuntamentaquestanyal barri.

• El Butlletí Ns 137-Abril 1994

^:^:di-':i% •^k^KJUI

L'AVdeSantAntoni,enelseu editorial, ens parlade les vaguesdeltransport.

Destaquem unafrase: "No basta tenir el dret i laforça, sinóquehandemostrarque tenen raó".

La revista de l'AV del Parc obre una secció per tal de crear un borsa detreball, tot dirigint-sealesbotiguesi empresesdel barri perquè facin arribar les seves ofertes.

Tambétrobem unaentrevista amb l'escriptor Andreu Martín.

• LaCrònicadel Parc Ns 6-Abril 1994

l\yi

/^

R

I

BOSMA A M p«» f . CfetflMfW « . o u K LA M J U ft«llfNU« UCeU •«. ALUIMMMI M » r . M m « A 1 S M » | M « . » • LA ram B t U M D * ^ LA PCLLUIA M LA •OHoeTA iMp-f* • a M M I r-A-VA MTCMU p ^ n

obresal carrer Sant Antoni, Bòsnia.Peròtambédedicaun bon espai a recordarel passat deSantsMapelleriadela Bordetailafontdel"Nino".

• Sants: l'associació informa Ns 24-Abril 1994

Dos trams de la nova rambla de Sant Andreu jasón realitat.

Bona notícia, difícil detrobar enelbutlletíd'unaassociació de veïns.

• LaVeudeSant Andreu Sud N^ 56-Abril 1994

M

E( meu

CARRER

J u n y de 1 9 ^

tjo

1

Ferran Rané "La qualitat està renyida

de vida amb el

sovint disseny"

Feiran Rané és un enamorat del centre de Barcelona. Viu en un pis antic, al carrer de Bonsuccés, un carreró estret que neix a la Rambla, a un pas de la plaça de Catalunya.

"Per a mi aquest serà sempre el caiTer de l'Institut del Teatre, on vaig estudiar de jove". Però el que de debò l'apassiona és la \àda del barri i els serveis que li ofereix: "És un barri gens despersonalitzat, on la gent formigueja, on es palpa que hi ha \ida: m'encanta anar a comprar al mercat de la Boqueria o a qualsevol de les petites botigues de que\'iures que tinc pel voltant, poder desplaçarme a peu per anar al cinema o al teatre, remenar per les botigues de discos del carrer Tallers...". I sobretot, l'entusiasma ser veí de la Rambla. "L'únic inconvenient és que totes les celebracions vénen a petar aqm: el Nadal és agobiant de gent i els dies que guanya el Barca és impossible arribar fins a casa". Es mostra crític, però, amb el que anomena "algunes de les seqüel.les de les Olimpíades"; "cada casa que es tira em dol. Crec que \ivim immersos en la bogeria del disseny i el disseny moltes vegades està renyit amb la qualitat de \dda. La qualitat de vida està en les petites coses, en aquestes petites botigues especialitzades, en la gent que aquí ha construït la seva història, i no en els grans edificis".

TEXT:CAROL BIOSCA/FOTO; MARC VIVES

L'acudit

Sal i pebre Jutge

inhumà

El jutge de \dgilància penitenciària és la persona que valora la situació de la presó i de les persones humanes que l'ocupen. José Ramon Manzanares és el jutge que es nega a posar en llibertat en José Antonio, un malalt de sida en fase terminal, a qui els seus pares demanen de fer compan>àa durant els seus darrers dies.

Humà és el que practica la solidaritat amb els seus semblants. I el senyor Manzanares, que és jutge, no ha estat humà amb aquest pintor, un bon noi de 28 anys a qui els déus han castigat en aquest món sense deixar-lo arribar al judici final. Ser jutge, ser inhumàj és perillós.

Zeta

Montse Cabo