La Veu del
Publicació mensual
Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona
Judici als assassins de "Sonia", rúítima víctima dels feixistes El passat 31 de maig es va iniciar davant i'Audiència Provincial de Barcelona ei judici con^'"a set joves perlabrutalpaliissa •"ealitzada a tres persones que Pernoctaven ai parc de iaCiutadeiia de Barcelona, el 6 d'octubre de 1991. Eis fets suposaren la mort de ^Uan José Recaivo Zafre (So-
nia) i greus ferides a Ernesto Romero Arévalo {Dori), transexuais que exercien la prostitució en les rodalies dei carrer Wellingtoní que, degut a ies seves precàries condicions de vida, no disposaven d'ailotjament. Labrutalitatdel'actuaciódels que són capaços de matar a
cops de peu a persones indefenses i el fet que els que seuen a la banqueta participen d'una ideologia feixista, preconitzadora de la violència contra col.lectius racials i marginals de la societat, donen unadimensió enormement preocupant als fets.
N^ 25 Juliol de 1994
Piscines i Esports: el "culebró" inacabable Per Maria Eugènia Ibànez
PÀGINA 6
PÀGINA 3
.«TÍT^ilíSl
2
La veu del
CARRER
CARTES ASSOCIACIONS I)K VKINS DK BAKCK1X)NA
Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil I Bordela 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 99 29(dx) Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridians 350 55 11
Clot-Camp de TArpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 246 06 32 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj)
Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 27 14 Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm,dv)
Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 - Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88
ASSOCIACIONS DK VKINS DK BARCKKONA
Secretària de redacció Isabel Sànchez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo
Consell de direcció Roser Argemi. Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bacti, Jordi Baroja, Carol Biosca. Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor Anna Alabart. Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Maduefio, Oriol Marti. Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris). Mercè Tatjer, Ole Tfiorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas
Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer, s.a. Impressió Granvir Distribució General Servei Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.
L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
Imprès en paper ecològic de 65 grams
Solidaritat Cuba
Jviliol de 1994
Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc del Vall d'Hebron 428 37 95 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 485 19 50 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 440 51 63 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)
Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuan Ntra. Sra. de la Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest del Besòs 278 18 62(dj)
Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv) Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitàna 203 85 48 Si detecteu algun error o canvi, aviseu la Isabel Sànctíez al telèfon 412 76 00
T J A T T ^ Ï J Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, f ^ x W JLV i l3 seva distribució és gratuïta
amb
Des de fa u n temps, Cuba 'la perla del Carib', la resistent socialista enfront del bloqueig dels EUA, està estirant bona p a r t de l'activitat solidària t a n diversa com existeix a la ciutat de Barcelona. U n a d'aquestes expressions és l'agermanament que u n grup d'entitats ciutadanes, a m b l'Ajuntament de Barcelona, hem fet amb la ciutat de l'Havana, la capital de Cuba. Sense e n t r a r en detalls d'ordre polític, sense allò que en diuen ingerències externes, Barcelona s'ha afegit a aquest clam gairebé universal contra u n bloqueig comercial t a n llarg com injustificat. A Cuba, d'ençà del 'nou' ordre mundial, les coses no poden funcionar. Malgrat que h a n desenvolupat u n bon sistema sanitari, u n exemplar sistema educatiu, u n a bona base d'investigació científica en el camp dels medicaments i tecnologia mèdica, en les aplicacions industrials de la canya de sucre, malgrat aquests esforços concrets per trobar u n a via d'independència econòmica, per afermar la 'tossuda i obligada independència política', malgrat això i altres coses, el bloqueig està impossibilitant vies de sortida al camp econòmic internacional. El bloqueig comercial esdevé u n a a r m a terriblement política. La nostra solidaritat és fortament h u m a n a , però per les circumstàncies també té un valor polític general. Defensem l'autodeterminació dels pobles, defensem el poble cubà i les seves conquestes socials. Per això farem tot el que estigui a les nostres m a n s perquè el sistema escolar, el sistema sanitari, els transports públics i t a n t e s coses bàsiques segueixin funcionant. Dins la comissió ciutadana d'agermanament a m b l'Havana cada sector s'ocupa d'allò que li és més proper. Les associacions de veïns de Barcelona h e m assumit el compromís de suport al programa de necessitats escolars dissenyat i quantificat per l'assemblea del poder popular de l'Havana. A Cuba, com a tot arreu, perquè els ciutadans pensin i decideixin lliurement, no hi valen bloquejos ni pressions fora de tota mida h u m a n a .
CARTES DELS LECTORS Les instal·lacions escolars Ens ha criídat l'atenció la notícia que el ministeri d'EcJucació i Ciència de Madrid ha destinat un pressupost de mil milions de pessetes pertal d'utilitzar, en la mesura del possible, certes instal·lacions dels col·legis, que els dissabtes i els diumenges no tenen utilitat. Es presenten, d'antuvi una sèrie de dificultats. La principal podria ésser, sens dubte, la possible oposició dels propis directors deiscol.legisa l'ús de l'escola per part de gent del barri que no és escolar. Es plantegen també problemes d'ordre, de personal de control, d'organització, de saber limitar l'ús o d'assenyalar les dependències que són utilitzables, de les que es creu que no poden posar-se a l'abast de les associacions del propi barri, etc. Però el fet és que la idea que aquestes instal·lacions puguin ser un element d'integració del barri a través de les seves asso-
ciacions de gent jove i de gent gran, segueix sent una idea atraient, malgrat les seves dificultats. És un element més per donar vida al barri i per cohesionar-lo. Creiem que s'hauria d'estudiar, puix la posada en marxa d'aquesta idea en un barri pot ser un element extraordinàriament vivificador del mateix barri. Secretariat de la Gent Gran La pobresa és una agressió Davant de la polèmica oberta en alguns sectors sobre la Llei de Normalització Lingüística del català, Càritas Diocesana de Barcelona va manifestar que en els sectors de pobresa i marginació social i econòmica, on Càritas treballa, en cap moment no hem sentit veus contràries a l'ensenyament del català a les escoles. Al contrari, en aquests ambients socials, certament "agredits" per la pobresa i per diferències de tot tipus (culturals, econòmiques) es veu l'aprenentatge del català com una cosa positiva i lògica, i no com una agressió a la formació
dels nens. Lesfamíliesque tractem estan convençudes que conèixer bé les llengües del país on viuen ajudarà la promoció dels seus fills, ja que la llengua és un bé cultural, i no un destorb. Som testimonis que pares de famílies castellanoparlants mostren una inequívoca satisfacció quan diuen que el seu fill "també" parla català. A Càritas tenim la certesa que per als fills d'aquestes famílies l'aprenentatge del català és un factor més de promoció social i no, un element discriminatori. Per aquest motiu, a Càritas de Barcelona, veiem amb tristesa i perplexitat que des d'alguns sectors es vulguin crear situacions de conflicte, i s'esmercin tantes energies a atacar el que, en definitiva, és una riquesa i un bé cultural. Sobretot en moments en què els esforços de tots els estrats socials, amb la classe pol ítica al davant, haurien d'estaí dedicats a construir una societat més justa i millor. Càritas Diocesana
NOVA ADREÇA DE LA FAVB: Obradors, 6-8 baixos - 08002 Barcelona. Tel. 41276 00. Telèfon dels Veïns: 412 76 49 Fax 412 58 88
3 CRÒNICA CARRER Piscinas y Deportes: El culebrón inacabable Ltt reu tiel
Juliol de 1994
MARÍA EUGÈNIA IBÀNEZ
La construcción del polémico polideportivo soterrado de Sotaverd en los antiguos terrenos de Piscinas y Deportes està paralizada desde hace meses porque, según fuentes de la empresa, la venta de plazas de aparcamiento no ha alcanzado el ritmo previsto. Es decir, si no se venden los "pàrkings" no hay edificio soterrado ya que la venta debe financiar las obras del club deportivo privado. En este nuevo capitulo del "culebrón" de Piscinas y Deportes se dan incumplimientos del contenido del plan especial y de la concesión administrativa en relación con los cuales parece lógico pensar que el Ayuntamiento deberà definirse. En el capitulo dedicado a las etapas del plan especial se seàala que la apertura de todas las instalaciones deberà realizarse, como màximo, 18 meses después de la concesión de la licencia. Este documento fue otorgado por el Ayuntaniiento de Barcelona el 2 de diciembre de 1991 y, en consecuencia, el plazo de venció el 2 de junio de 1993. El pliego de condiciones administrativas que regula la concesión de Piscinas y Deportes prevé sanciones, incluso la extinción de la concesión, en el supuesto de incumplimiento de plazos. Però el Ayuntamiento, de momento, no se ha pronunciado al respecto. Al margen de la atonia econòmica, explicación oficial de la lenta venta de plazas de aparca-
Piscinas i Esports Parc Esportiu Popuiar
co han resuelto el problema del aparcamiento ilegal en la zona. Por lo general las aceras y pasos de peatones de la zona de la calle Ganduxer y plaza Sant
La paralización de las obras pone en su sitio el cuento de la lechera del Ayuntamiento en torno a la utilización privada de lo que podían haber sido unas magníficas instalaciones públicas
Els Interessos van per sota el verd Parpal í associats miento, lo cierto es que en el solar de Piscinas y Deportes se ha dado también una falta de previsión no imputable a la situación econòmica. En aquella zona de Sarrià-Sant Gervasi la gran mayoria de los edificios disponen de su aparcamiento propio, hecho que no se da en otros puntos de Barcelona. Es decir, que un somero estudio de mer-
cado deberia haber permitido saber con antelación que la salida al mercado de un aparcamiento con capacidad para casi mil vehiculos no iba a provocar la inmediata colocación del letrero "no hay plazas". El resumen de la situación del aparcamiento es, pues, la siguiente: las plazas de venta no se venden y las de rotación, de pago por horas, tampo-
Gregori Taumaturg siguen siendo hoy el aparcamiento preferido de los habitantes de la zona, clientes de Semon, por ejemplo, que parecen tener bula para dejar su coche donde les viene en gana. No deja de ser una nota pintoresca que esta charcuteria de súper lujo disponga en dias propicios para la venta de un elegante "gorrilla" que aparca y vigila los coches de sus clientes, por lo general situades en doble y triple fila, sobre las aceras y pasos cebra. Todo ello con el beneplàcito, por omisión, de la Guardia Urbana que, para ser sinceros, evita el paso por la zona. Però volvamosa Sotaverd. La paralización de las obras
de los antiguos terrenos de Piscinas y Deportes pone en su sitio el cuento de la lechera que el Ayuntamiento de Barcelona montó en torno a la utilización privada de lo que podian haber sido magnificas instalaciones deportivas públicas. Claro que no ha sido ese el único cuento de la lechera con el sello municipal. Hay màs, el plan de hoteles, por ejemplo, ha sido la fabulación màs lograda por esta administración. Un plan de hoteles que el paso del tiempo ha demostrado que fue una complicada excusa para construir un único hotel: el Juan Carlos I. Però volvamos a Sotaverd. En Piscinas y Deportes había soluciones presentadas por tos vecinos que eran factibles y que fueron rechazadas por empecinamiento municipal, por esa soberbia pròpia de los malos politicos que olvidan de dónde les viene el poder y a quién deben rendir cuentas. A lo largo de cinco largos anos, el "culebrón" pasó de la dirección de Jordi Parpal a la de Josep Maria Serra Marti sin que en el cambio se pudieran evitar las contradicciones ni la oposición de las entidades a un proyecto que acabarà siendo disfrutado por unos pocos. En este cúmulo de despropósitos, los responsables municipales ni siquiera han sido capaces de evitar el incumplimiento de las clàusulas de la concesión administrativa. Felicidades.
La corruiOpfÇffujLCHapM^ocracia El coneixement de pràctiques de corrupció generalitzada entre els governants i entre l'esíaMs/imenf econòmic del País ha portat fins a l'extrem el desprestigi de la politica. És un fet destacable que aquest desprestigi no s'hagi traduït en una mobilització popular efectiva. És alarmant que el profund descontentament de la societat catalana i espanyola el canalitzin els mitjans de comunicació sensacionalistes i la dreta espanyola, la qual no dubta de posar-s'hi al davant com a palanca per arribar al govern. Ni la corrupció és inevitable ni deriva de causes inipossibles de combatre. Ben al contrari, deriva d'uns niecanismes molt concrets sobre els que està estructurada la vida pública democràtica i deriva alhora de la naturalesa mateixa del capitalisme com a construcció històrica, amb les particularitats pròpies de la seva instal.lació a Catalunya i Espanya sota el franquisme. Té relació també, i tothom ho sap, amb la politica econòmica que ha seguit el govern socialista els darrers anys, amb les prioritats i preferències que ha defensat des de 1982. No estem davant d'una corrupció genèrica, sinó davant de l'evidència de mecanismes politics i econòmics que faciliten la privatització d'allò que és públic i permeten la florida dels privilegis i dels comportaments antisolidaris. t^otze anys de premeditat allunyament dels valors propis de l'esquerra i del socialisme històric han erosionat molt Seriosament la capacitat de resposta popular davant de
l'accelerat procés de degradació de la vida pública, i han portat a una situació d'obert desprestigi de la política en el sentit més ampli del terme. La corrupció s'ha mogut paral·lelament, en aquest sentit, amb el segrest de la politica en mans d'una casta de professionals. Determinats episodis de desconnexió entre l'opinió pública i la majoria parlamentària, tal com l'entrada a l'OTAN 0 la vaga general del 14 de desembre, haurien d'haver alertat sobre els perills d'una tan dràstica separació entre el pais real i el país legal. El perill real de la corrupció és el de la corrupció mateixa de la idea de la cosa pública, que avui per avui s'empara sota l'òrbita de l'Estat. L'experiència italiana recent ens hauria de fer molt conscients de com el privilegi i la privatització de les funcions estatals no porten cap a un floriment de la iniciativa social sinó cap a un capitalisme més destructiu i cap a unes formes polítiques més autoritàries. La nostra posició passa per l'enfortiment de la idea d'interès públic, de l'interès col·lectiu, de la transparència, de la democràcia en definitiva. La lluita contra la corrupció és la lluita per a la dignificació de la vida pública i sotmetiment del privilegi a l'interès col·lectiu. A un interès col·lectiu que ha de ser definit des de la transparència i de l'exercici real de la democràcia. Aquestes aspiracions les concretem en una sèrie de mesures indefugibles i inajornables. Per aconseguir-les
cal trencar el clima d'apatia i de resignació que s'ha instal·lat en la consciència del pais. Amb més urgència i convenciment que mai demanem: 1) La reforma immediata del sistema de finançament dels partits. Que commisions d'investigació vagin al fons dels escàndols que han commogut l'opinió pública. Que això es faci tant a les Corts espanyoles com al Parlament de Catalunya. 2)Un canvi de la politica econò-mica que fins ara ha estat orientada a servir els interessos del capitalisme especulatiu generador de tot tipus de corrupció. Demanem la seva substitució per una politica econòmica diferent que posi en primer pla interessos solidaris i col·lectius, i que afavoreixi alhora un creixement econòmic de bases més sòlides. 3) Que s'obri una discussió pública sobre la reforma del Tribunal de Comptes, de la Fiscalia General de l'Estat i sobre la garantia d'una independència real del poder judicial. Ens alarma i preocupa, a més a més, lafusió dels ministeris de Justícia i d'interior. 4)Cridem a una urgent reforma de la vida pública, a la lluita contra la privatització i el segrestament de la politica, a la democratització del sistema electoral, amb llistes obertes i mecanismes de control dels electors sobre els representants. En síntesi, un conjunt de mesures que permetin una incidència efectiva dels ciutadans en els centres de decisió i d'informació de l'Estat.
Acció Ecologista. Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ateneu Contracorrent. Assemblea d'Unitat Popular. Centre de Treball i documentació. Confederació General del Treball. Els Verds. Espai Roig-Verd-Violeta. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Fundació per la Pau. Iniciativa per Catalunya. Justícia i Pau. Mientras Tanto. Moviment d'Objecció de Consciència. Partit dels Comunistes de Catalunya. SOS Racisme.
4
Lli vfu del
CARRER
CRÒNICA
Seigocia. r
CülCIO
Eugeni Madueno
• • • a c
El difunto es un vivo Murió el director Ignacio F. Iquino, de cuya vida profesional destaca que hizo 131 películas y solo una, «El Judas», medianamente buena. Fue un mal director, però un gran industrial. Ha tenido sin embargo una manera muy peliculera de irse: dejó dispuesto que nadie conociera su muerte hasta dos meses después de enterrado.
Quien paga no manda El Gobiemo se desdice y acepta pagar 38.000 millones a Volkswagen para que siga en Seat. Es la segunda parte de un mismo chantaje. Hace solo unos anos, el mismo Gobierno presidido por la misma persona destino mas de 400.000 millones en pagar las deudas de Seat, condición sine qua non para que Volkswagen se la quedarà.
^Sectarios en el Icesb? La Iglesia sigue cerrando filas. Ahora en el Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona, el Icesb, al que quiere cada vez mas católico -mas confesional- y menos social -menos laico, menos plural-. «La vida eclesiàstica en su conjunto -ha escrito Casimir Martí analizando el asunto-, tiende a despedir un cierto tufillo, en ocasiones precisas irrespirable, de secta.»
Juliol de 1994
EL CUARTO FOSC íí
L'ou com balla" era una pilota de ping-pong
El passat 2 de juny l'Ajuntament no va escatimar esforços per intentar recuperar la tradicional festa de Corpus. Es va convidar ciutadans i ciutadanes a veure "l'ou com balla". Aquesta original i divertida tradició consisteix a posar un ou dalt del sortidor d'una font pública i veure com balla,
Les creus de Sant Jordi Suposem que les condecoracions premien una feina que es vol destacar com a exemplar. Per això no entenem que es donin tantes creus de Sant Jordi, gairebé cinc-centes, perquè a aquest pas podrem assenyalar amb el dit les persones que no la tenen. També caldrà estudiar a quines persones es donen aquestes condecoracions. La gran majoria són artistes, potser per allò que tenen més ressò públic. I només el deu per cent són dones, potser perquè les dones no han fet prou mèrits o perquè ei masclisme també s'ha infiltrat en les institucions. I ja no parlem dels sindicalistes, pacifistes, gais o lesbianes: no han rebut ni una creu, pels seus
sense caure, gràcies a la pressió de l'aigua. Originari de Barcelona, "l'ou com balla" arranca de l'Edat Mitjana i té molt a veure amb ritus pagans de fertilitat. Això deien les hostesses que hi havia palplantades com estaquirots davant de les fonts guamides. Però el que no deien era
que els ous que ballaven eren de plàstic. No sabem si al segle XV els ous eren frescosodurs. Però intuïm que els té ben grossos aquell que vadecidirtrairunatradició i enganyar nens, turistes i ciutadanstotcanviant allò que ponen les gallines per pilotes de ping-pong lleugerament ovalades.
Joítpi
reconeguts pecats i excessos. Posem ai cuarto fosc i durant un mes el responsable de la concessió de tantes creus. Així
podrà rumiar més a qui les dóna i ho farà amb més cura. Perquè ja sabeu que creu és nom de dona.
jUy, qué calor! Llega el verano. Hace calor. Los barceloneses optan por el aire acondicionado. Fachadas y balcones se llenan de esos horribles y en ocasiones ruidosos aparatós que atentan contra la estètica urbana general. Fresquito en el àmbito privado; ruido, calor y mal gusto en la calle, el àmbito de todos.
Las elecciones de la ilusión El alcalde vuelve a los barrios. Roca dice que le hace ilusión ser alcalde de Barcelona. La carrera electoral ha comenzado. Es posible que Maragall pierda. Però ^y si es Roca quien no gana? ^Aguantarà otra derrota sin perder esa mirada imperturbable? Pase lo que pase, quien gana es Pujol, dice que dicen los maliciosos.
La droga sigue matando 2.100 barceloneses han fallecido en los últimos cinco ahos a consecuencia del sida y las sobredosis. Si hubieran podido administrarse la droga en un centro sanitario, ^cuàntos vivirían aún?
La Mina, de Barcelona El cementerio esta en Cerdanyola. El aeropuerto en El Prat. La incineradora de basuras en Sant Adrià. Barcelona ha construído algunos de sus equipamientos màs agresivos en los municipios colindantes, parientes pobres a la postre. Atender ahora la demanda de Sant Adrià de que Barcelona se haga cargo de la gestión del pob'gono de viviendas de La Mina seria, ademàs de una decisión lògica, una manera de saldar agravios.
Agents del CESID Tanquem al cuarto fosc tota la secció especial de la CESI D destinada a casa nostra. Ens referim als agents que freqüentaven les oficines del comte de Godó a La Vanguardia. I els hi tanquem perquè resulta que es dediquen a tot menys a allò que haurien de de-
dicar-se segons diu la constitució. És a dir, que vigilin. Que deixin d'ordirtrames fosques i que deixin de perseguir els insubmisos, els seus amics i els seus familiars. Potser ja n'hi ha prou amb el bon sou que es guanyen a la Cesid, un sobresou a La Vanguardia,
perquè encara a sobre elaborin dossiers sobre pacifistes i insumissos. Mentre siguin al cuarto fosc copiaran mil vegades de genolls, 'No escoltaré cap conversa que no em corresponguiSeré un bon espia i investigaré els corruptes de guant blanc".
l.a veu del
CARRER
Juliol de 1994
CRÒNICA
5
Barri
El Carmel no és tan dolç com voldríem
barri
per un pis a Pedralbes.
gent treu la cadira fora de casa, aprofitant les terrasses que fan les escales que s'enfilen turó amunt. O passeja pel carrer Calderón de la Barca, arreglat fa un parell d'anys i convertit en una espècie de rambla serpentejant, espina dorsal i comercial d'un dels Carmels. Però no tot és tan bonic. Els cotxes envaeixen el barri, fins al punt que s'han convertit en un dels principals problemes, per la manca d'aparcaments. I això que Rosales es mostra satisfet amb els autobusos que comuniquen el Carmel amb la ciutat! Però és que el transport privat prima també sobre el públic en un barri que, no per casualitat, té les entranyes foradades pel túnel de la Rovira. Potser pels cotxes, potser pels pendents, o per alguns carrers mal acabats i molts ni començats, el barri té també un aspecte gris i una mica brut. En qualsevol cas, la imatge de ben segur que no seria aquesta si els Peris planejats fa més de 10 anys s'haguessin dut a terme. Però l'Ajuntament, passades les prioritats olímpiques, no té diners per als Peris del Carmel. De fet, per exemple, des de fa 4 anys hi ha un munt d'habitatges socials nous i buits que esperen ser ocupats pels veïns i veïnes afectats per l'obertura del carrer Llobregós, que no arriba mai perquè no hi ha diners per a les indemnitzacions.
• Ambient popular
• Okupació?
De fet, aquest, popular i familiar, és l'ambient que es respira pels carrers. Ara que fa bo, i més encara per la festa major al juliol, ta
Mentrestant, molt a la vora, hi ha una ocupació que sí que és real. Un grup d'o/cupes van establirse fa un any en un edifici afectat
El Carmel, barri de turons i carrers costeruts, és molt gran i molt desigual. Tant, que els mateixos veïns i veïnes prefereixen parlar dels Carmels, així, en plural. Des de fa molts anys, com a d'altres barris, estan pendents que es facin realitat els Peris previstos. Però malgrat això, els Carmels són ben diferents ara de fa 25 anys. • _^
MARC ANDREU
El nom del Carmel prové del Santuari que hi ha al capdamunt d'un dels tres turons on s'enfila el barri. Durant anys va ser una de les zones més deixades de la ciutat. El barraquisme convivia amb la manca d'equipaments de tot tipus, i els carrers sense asfaltar, amb desnivells vertiginosos, eren veritables torrenteres. Avui, de barraquisme només en resta el vertical. D'equipafTients, gairebé no en falten. I els Carrers, estan tots asfaltats; gràcies a la pressió i l'enginy dels Veïns, que sovint han ajudat els enginyers a resoldre problemes
ESCARLATA BLANCO
Un barri fortificat que la pendent feia irresolubles. Així ho explica Paco Rosales, president de l'associació de veïns, que mentre passegem pel barri va saludant familiarment a tothom, donant a entendre el perquè no canviaria el Carmel
per un Peri amb la intenció de crear un casal de joves. Ara són unacinquantena, i bastants viuen a la casa ocupada, amb la porta apuntalada per prevenir qualsevol intent de desallotjament (seria el tercer) per part de la guàrdia urbana. Molts són del barri, i pateixen la manca de feina i de pisos assequibles a la gent de la seva edat. Com a alternativa autogestionària, els okupes han creat diversos tallers (serigrafia, manualitats...) i organitzen xerrades, concerts, video-fòrums i exposicions. Alguns veïns no se'ls miren amb gaire simpatia i els associen
El transport privat prima també sobre el públic en un barri que, no per casualitat, té les entranyes foradades pel túnel de la Rovira a problemes de drogaddició. Però d'altres no barregen coses, els comprenen i els donen suport. Els okupes són també part de la realitat i la vida dels Carmels. Un barri ric en iniciatives i associacions que, per exemple, va contribuir a crear la primera i única ràdio del districte VII, Maxikanal (106.2 fm), confiscada i tancada fa més de dos anys per l'Administració a causa d'interessos polítics.
Les pendents del Carmel i _^
ROSER ARGEMÍ
El carrer de l'Alguer, al Carmel, és una pujada amb un desnivell de més del 20 per cent. La prifTiera meitat és una rampa molt dreta, que ara està en obres i els vianants no poden passarhi, i la resta és muntanya per Urbanitzar, amb diversos trams d'escales. Actualment va del Carrer Calderón de la Barca fins al carrer Murtra, al costat del tiamant CAP aconseguit amb Penes i esforços pel veïnat, i niolt a la vora d'uns habitatges Socials buits. Però el carrer ha d'obrir-se fins a dalt de la careria, encara que hi ha alguna Casa afectada en el seu traçat. El planejament preveu de fer-hi Un aparcament municipal i unes terrasses ajardinades, però •^ingú no en sap res. El que sí saben els veïns és ^ue l'alcalde Maragall, quan acabava d'arribar a l'alcaldia i ^a iniciar les seves visites als
barris, va anar al Carmel i segurament esgarrifat per la pendent del carrer de l'Alguer, va dir que allà hi farien la primera escala mecànica de Barcelona. Han passat anys, els jocs olímpics són un record i no hi ha cap escala mecànica al barri. Encara que parlar d'eliminar les barreres arquitectòniques al barri del Carmel sembla una ironia, i que no s'ha resolt el problema de les escales, l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona ha fet una forta inversió en alguns carrers per adaptar-los al màxim a la legislació que les elimina. Evidentment la majoria de carrers continuen tenint una pendent fortíssima, fins al punt que els contenidors d'escombraries han d'estar falcats amb pedres per no anar-se'n pendent avall, però moltes voreres són més transitables i el conjunt fa més agradable la vida al barri.
ESCARLATA BLANCO
Els petits veïns semblen disfrutar amb les obres
6
CARRER
CRÒNICA
Juliol de 1994
Juicio a los asesinos de "Sonia" MARÍA JOSÉ VARELA
El pasado dia 31 de mayo se inicio ante la Audiència Provincial de Barcelona el juicio contra siete jóvenes por el brutal apaleamiento realizado a tres personas que pernoctaban en el parc de la Ciutadella de Barcelona, el 6 de octubre de 1991. Los hechos supusieron la muerte de Juan José Recalvo Zafre (Sonia) y las graves heridas de Ernesto Romero Arévalo (Dori), transexuales que ejercían la prostitución en las inmediaciones de la calle Wellington y que debido a sus precarias condiciones de vida, no disponían de mèdics para un mejoraiojamiento, y de Miguel Pérez Barreiras que, junto a otras dos personas, también pasaban la noche en el invernadero del mismo recinto. La brutalidad de la actuación de quienes son capaces de matar a patadas a personas indefensas, junto al hecho de que quienes se sientan en el banquillo participaran de una ideologia fascista preconizadora de la violència contra colectivos raciales y marginales de la sociedad, dan una dimensión enormemente preocupante de los hechos.
RUBEN PÉREZ
Un momento del juicio Las víctimas lo fueron por el mero hecho de ser transexuales en el caso de las dos primeras o de ser marginales en el ultimo. La violència organizada como método de eliminación de las personas que no se adaptan a un modelo establecido no es un fenómeno nuevo, la historia tiene grabada en sangre muchos testimonies. Ahora comandos de jóvenes en edades ciertamente tempranas enarbolan viejas banderas de dolor y de muerte. Los grupos que aglutinan las aspiraciones de gais y lesbianas
en Catalunya, adoptaren la valiente decisión de personarse en la causa acusando en el ejercicio de la acción popular; lo mismo hizo el Ayuntamiento de la Ciudad. Un importante contingente de organizaciones ciudadanas y de defensa de los derechos humanes respaldarontal actuación. El movimiento homosexual ha salido una vez mas del silencio en el que pretendió encasillarse, dejó una postura defensiva para asumir públicamente el derecho a la orientación sexual e incluyó en su plataforma reivindicativa la específica
PORFONT COOPERATIVA D'HABITATGE
TR
A PRHMWEjB^&a* ljj|plÍ3R^|gijj^ 'MglllIlH^^
Barri de Í|inta:R||a
Torrent de lJ|>p$ DE PRIMERA Q U A L I T A l l A L A SEVA M I D A I
TéïsmmWè
María José Varela lleva la defensa de la acusación popular
Per la igualtat i el dret a la diferència
D D
VIVENDES DE N O \ ^
del colectivo transexual. El desarroilo del juicio en el que se ha visto que quienes de tal modo actuan se nutren de panfletos en los que dicen que "Rudolf Hess" es un ejemplo a seguir, o que saludan a "los camaradas del resto del mundo con el ideal común de terminar con paràsitos y reimplantar el orgullo racial", incluso que "la juventud democràtica pone su ideal en el placer, vicio y estupidez" anadiendo que los skins han Jurado brazo en alto castigar "a los forasteres y a los sucios de
cuerpo y mente", quedarà en el recuerdo de quienes estamos presenciando una imagen horrible de las consecuencias de la ideologia totalitària. El abundar en el trabajo en defensa de los derechos humanes, el respeto a la variedad racial, social y de opción sexual es algo que nos compete a todos y no solo a los colectivos directamente afectades. Bea, la presidenta del colectivo de transexuales de Catalunya, ha escrito "Este hecho tan lamentable ademàs de hacernos recapacitar sobre lo que es estar al borde de la ilegalidad, de la culpabilización, de la agresión y del asesinato por el simple hecho de mostrarnos como somos (algo que deberían aprender los de la doble moral), nos ha permitido darnos cuenta que no estamos tan solas y que siempre habrà alguien que se acercarà a nosotras no para psicoanalizarnos o para juzgarnos, sinó para tendernos una mano al saber que en el fondo hablamos de lo mismo, del derecho a ser".
25 • 268 37 99
Les entitats i persones sotasignants denunciem l'assassinat de la transexual Sònia al Parc de la Ciutadella com un atac feixista al dret a la vida i a la igualtat de totes les persones. Entenem que la diversitat i les variades formes d'entendre la vida són part irrenunciable de la nostra realitat i proclamem que el dret a la diferència és un valor inalienable per a la convivència i el respecte entre les persones. Assassinats com el cas de la Ciutadella suposen un atemptat a les llibertats democràtiques i responen a la intolerància secular contra els homes i les dones que viuen una sexualitat diferent a la norma. Denunciem també altres atacs i apallissaments que s'han produït a Barcelona contra gais i les-
bianes a mans de grups incontrolats, quasi sempre impunes. Reclamem de totes les administracions major atenció policial a aquestes bandes d'agressors i reclamem, sobretot, una educació per a la pau i el respecte a la diferència, sigui a l'ensenyament, sigui en campanyes d'acció civica. No podem quedar-nos simplement en crides a la tolerància. Davant l'acció arbitrària de minories i bandes sense escrúpols i en ocasió del judici per l'assassinat de la transexual Sònia, volem recordar el cas de la dominicana Lucrecia Pérez, i, com llavors, manifestem i reafirmem que la igualtat i el dret a la diferència són valors indestriables per a la convivència i la vida democràtica de la nostra societat.
Institucions I partits polítics Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Catalunya Lliure, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, Joventuts Socialistes de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Noves Generacions del Partit Popular, Partit dels Comunistes de Catalunya, Partido Feminista. Entitats i associacions Actua, ACT-UP (Barcelona), Casal Independència de 9 Barris, Casal Lambda, Col·lectiu Lambda de Gais i Lesbianes del País Valencià, Col·lectiu de Lesbianes Feministes de Barcelona, Col·lectiu de Transexuals de Catalunya, Col·legi Oficial de Psicòlegs de Barcelona, Colectivo Gay de Madrid (COGAM), Colectivo de Lesbianas y Gais de Córdoba (COLEGA), Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), Confederación de Asociaciones de Vecinos de Espafia (CAVE), Confederació General del Treball (CGT), Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Coordinadora Feminista de Catalunya, Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, EHGAM (Euskadi). Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Fundació Ferrer i Guàrdia, La Nostra Illa, La Radical Gay (Madrid), Liberación Gay (Córdoba), Mili-KK, Moviment d'Objectors de Consciència (MOC), Moviment per la Pau-AOC, Ràdio Bronka, SOS Racisme, Unió General de Treballadors (UGT). Així com diferents persones a nivell individual.
La veu
del
CARRER
Juliol de 1994
Albert Serratosa Palet Enginyer
OPINIÓ
1
Barcelona i el seu entorn
Tj^ 1 títol (que m'han suggerit) mereix d'entrada una reflexió de caire semàntic. Barcelona, un petit poblament d'origen romà, ha estat el nucli inicial i més dinàmic durant dos milennis d'un territori de gran abast tocant la Mediterrània. La delimitació precisa del terme municipal ha sofert modificacions en més i en menys, de les quals es recorden per damunt de tot les derivades de les annexions de municipis confi"ontants durant la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX. Aquests fets comporten un doble significat que, en no explicitar-se, dóna pas a un seguit de malentesos. A Barcelona, per la seva història i el seu dinamisme peoner, se li reconeix sense cap reticència el dret a donar nom al seu entorn immediat: conurbació de Barcelona, aglomeració de Barcelona, créixer amb vitalitat pròpia emparada entitat municipal metropolitana de Bar- en una sinergia fruit de l'aglomeració celona, àrea metropolitana de Barcelo- que, sense acord previ, tothom anomena. Es pràctica habitual (i comuna amb nava simplement "de Barcelona", fins i altres ciutats semblants) que a fora de tot quan ja la ciutat havia començat a Catalunya els residents a municipis de minvar pel que fa a nombre d'habitants. la rodalia barcelonina s'identifiquin, en Els símptomes eren prou visibles als ésser preguntats, com a habitants de anys 60, però el fenomen es revela Barcelona. És un reconeixement, fins i clarament a partir de la dècada dels 80. tot satisfactori, del paper representatiu L'àrea metropolitana continua rebent el del gran municipi. El tema esdevé conflic- nom de Barcelona, seguint la pràctica tiu, encara que quasi sempre consciència universal, però ja no és la ciutat central clara, quan es recorden greuges "imperia- l'únic motor .Tots els municipis fins a 30 listes" d'annexions no volgudes o de o 50 quilòmetres (i per certs efectes més càrregues ambientals més enllà dels seus enllà) comencen a tenir empenta pròpia límits municipals. i a generar necessitats de tota mena. El En una primera fase, més o menys a port comercial o la Universitat Autònoma partir de 1950, tots els inconvenients ja no són, és ben evident, instruments caiguts sobre la "zona d'influència" es exclusius de Barcelona. Tampoc no ho posaven en el passiu de Barcelona, la són els equipaments menys ben vistos, primera a créixer i la més dinàmica. No sigui una autopista, un circuit de carreres obstant això, més endavant tots els o una línia elèctrica d'alta tensió. territoris de la rodalia començaren a Dels 4,3 milions d'habitants de l'àrea
Isabel Fonoll Psicòloga
metropolitana (les set comarques compreses entre el riu Foix i la Tordera), menys de la meitat (1,6 milions) viuen a Barcelona. De les 43.000 hectàrees urbanes en el mateix àmbit, tan sols 8.000 corresponen a Barcelona-ciutat. Dit d'una altra manera, el vaixell no es redueix a la cabina del capità. Tots els tripulants participen dels avantatges de la travessa marítima i, naturalment, tots comparteixen els perills i les incomoditats. Els límits marcats per les creuetes i les ratlles no justifiquen carregar certs morts als altres. Tots, absolutament tots, i en igualtat de condicions, com preconitzava Ildefons Cerdà, tenim dret a gaudir d'un medi ambient digne i agradable, a disposar dels mateixos serveis d'aigua, gas, electricitat o telèfons, a tenir al nostre abast una gamma variada d'equipaments sanitaris, educatius o de lleure, a desplaçar-nos sense congestions ni massa perill per arribar a l'escola.
a l'hospital, al parc, al lloc de treball o a la platja. Tot benefici té la seva càrrega i, per tant, de forma simètrica tots ens hem de sentir responsables dels efectes secundaris no desitjats. Consumeixen més aigua, més electricitat i més combustibles els no residents a Barcelona que els residents. Produeixen més residus domèstics i eliminen més aigües negres els metropolitans de fora ciutat que els de dintre. Aquesta és la situació avui dia. Estem en un punt de no retorn. Hem arribat, volent 0 no, a la dimensió metropolitana, segons pautes de conducta similars a tot el món. És el moment de deixar de culpar-nos uns als altres. Tots som protagonistes. Tots som responsables. A les nostres mans està preparar un futur amb tendències de millora contínua. Estem lluny de les aglomeracions monstruoses de 10, 15 o 20 milions d'habitants, avui freqüents en el món. Tenim un entorn excepcional de muntanyes, boscos, camps agrícoles, platges. Estem al costat d'un mar únic, càlid, pacífic, acollidor, maco. El nostre clima es pot classificar entre els millors del món. Seria un crim malmetre tants trumfos per unes picabaralles sense fonament. Ajudar a conservar els valors al nostre abast i a millorar les tendències és l'objectiu bàsic del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, un instrument que vol estar al servei de tots els municipis i especialment de tots els ciutadans als quals els límits municipals no fan diferents ni en drets ni en deures. Albert Serratosa Palet es director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Jocs de Rol
i^L JBkrrs ran d'un fet greu produït a distingir entre fantasia i realitat, als Madrid per dos joves s'ha provocat una seus vint anys. De fantasies sàdiques reacció d'alarma social i de crítica injus- tots en tenim, però és del tot evident que no passem a les mans. Hi posem controls tificada dels jocs de rol. Aquests jocs s'usen a l'ensenyament emocionals, raons afectives, valors amb fins didàctics, en tractaments de morals, etc. El psicòpata no té alterada salut mental amb fins terapèutics, per a la claredat mental o raonament sinó els diversió i per a d'altres finalitats construc- vincles afectius i les emocions. No és un irresponsable però si un malalt i un tives. Cal afegir que no és extraordinària- perill social. No és l'únic a qui demanar comptes: a ment diferent de "les ventis" (aventures) a les que jugàvem quan érem petits, casa seva no van trobar mai llargs entre les quals n'inventàvem moltes de ganivets a la tauleta de nit que els fer por als nostres amics, per la qual cosa infongués sospita? Mai van notar conductes massa estranyes o preocupants? No no ens va renyar mai ningú. En aquest cas un jove, molt proba- és possible. Alguns pares es fan els sords blement psicòpata, i un altre que s'ha i els cecs davant conductes molt poc deixat arrossegar amb molt poc seny pel correctes, donant per fet que els seus fills més gran, han trobat en el joc una mane- i filles són molt macos, tot ho han de fer ga de justificar accions repugnants i bé i no els calen consells ni avisos de delictives. És el responsable, no per haver ningú. Si una conducta "és massa" cal el usat el rol o altres vies, sinó per no consell d'un professional, des del nen
maleducat que planta cara constantment estiguin dins dels valors i drets constitufins al psicòpata no detectat. cionals i no atemptin contra ells. Que hi També es pot passar comptes al nostre hagi una major intervenció del ministeri sistema de salut pública, que només con- de Cultura vetllant per conjuntar diversió templa els casos de malat mental evident, i uns mínims culturals. Que es posin no la salut mental preventiva. La psico- rètols avisant de la nocivitat d'algunes logia i psiquiatria són lentes, però pre- joguines 0 activitats si fos el cas: pel·lícules veuen, milloren i curen. Si una cosa es d'alt contingut violent, joguines tradiciopot remeiar de petit, quan dóna símpto- nalment agressives, llibres de contingut mes encara petits, que no esperin als masclista, vídeo-jocs racistes, activitats vint anys. Són perills socials que es po- gimnàstiques que diuen aprenen per a den evitar. Reclamen una Salut Mental defensar-se, còmics de dibuixos fortament més àmplia, preventiva, gratuïta i públi- sexuals, i moltes d'altres, entre les que hi ca. Reclamen també més equips d'orien- ha els jocs de rol comercials. També comtació i assessorament educatius que ava- pletar i millorar la legislació sobre mateluïn i aconsellin els casos incipients. rials perillossos 0 d'evident mal ús, com Cal també un major control del és el cas dels sprays; i fer-la complir. contingut ideològic i cultural de tot el Igual que una flor no fa primavera, un material i activitats d'oci dels nostres cas patològic i aïllat no ha de produir joves menors d'edat. En nom de la lliber- alarma social. Però és una lliçó que podem tat de comerç no es prenen les mesures aprofitar per millorar el que ja tenim, on que a vegades caldria: com a mínim que molta de la feina encara està per fer.
8
La teu
del
CARRER
CRÒNICA
Juliol de 1994
Estudiar català per a adults és més car que aprendre l'anglès CAROL BIOSCA
El Consorci de normalització lingüística, entitat que controla aproximadament un 90 per cent de l'ensenyament del català no reglat i que imparteix cursos de diferents nivells a gairebé tots els barris de Barcelona, ha deixat de fer cursos a la Verneda després que no s'arribés a un acord sobre el pagament d'una matrícula amb els responsables de l'escola d'adults del centre cívic on s'imparteixen les classes. Els responsables de l'escola d'aquest centre cívic expliquen que els cursos de català han deixat de fer-se perquè van negar-se a cobrar una matrícula, que oscil·la entre les 5.000 i les 8.000 pessetes per curs (segons es tracti del nivell A, B o C). "No entrava dins la filosofia de l'escola -diu Lourdes Pérez, mestra de l'Escola d'Adults La VernedaSant Martí-. Sempre hem defensat que aquesta fos una escola pública i gratuïta i mai no hem cobrat cap inscripció per fer cap dels cursos que aquí s'imparteixen, com ara el de graduat escolar, el d'informàtica o el d'anglès". En total s'han deixat de fer 8 cursos de català. Tenint en compte una mitjana de 22 persones inscrites per curs, la mesura pot haver afectat uns 175 veïns de la Verneda. Les persones d'aquest barri que hagin volgut seguir estudiant català a la Verneda, o que pretenien inscriure's aquest any per primer cop, han pogut seguir-ho fent al mateix centre cívic a través d'uns tallers de català gratuïts i duts a terme per gent voluntària o bé com a matèria dins de l'educació reglada. En cas de voler seguir un dels cursos del Consorci, aquesta gent ha hagut de desplaçar-se fins a algun altre barri del districte, com ara Poblenou o el Clot, i inscriure's al centre corresponent pagant la matrícula esmentada. Lourdes Pérez explica que abans de la creació del Consorci el 1989, existia un conveni directe amb el Departament de Cultura mitjançant el qual els cursos de català eren gratuïts. Quan es va
Escola d'Arts i Oficis Diputació de Barcelona Comte d'Urgell, 187 Tel. 321 90 66 08036 BARCELONA
Els veïns del barri de la Verneda, situat al districte de Sant Martí, s'han quedat aquest curs 1993-1994 sense poder inscriure's a un curs de català al barri
crear ei Consorci (entitat integrada per la Generalitat, els ajuntaments i les diputacions) amb l'objectiu d'unificar tot l'ensenyament de català no reglat que s'impartia en aquell moment, es
va començar a establir el pagament d'una matrícula a tots aquells que volguessin inscriure's a un curs. "Llavors ja vam tenir la primera baralla -explica- perquè no
ens semblava just haver de fer pagar una inscripció per aprendre catalàtenint en compte, sobretot, que el català és cada cop més una eina bàsica d'integració i que s'ha creat des de l'Administració
"Cursos de català per a estrangers" • "Per molt que des del Consorci s'hi han veure amb les pretensions de jubilats, aturats, dones trencat les banyes, els ha estat impossible i classe baixa per conèixer el català i la cultura compatibilitzar un discurs sobre normalització i catalana. I és que el que no es paga no es valora!!" integració i l'ús del català a tots els àmbits de la ens diuen en un escrit l'Associació d'alumnes Heura societat. I els preus i requisits de matriculació i Àgora de l'Escola d'Adults La Verneda-Sant Martí. tenen molt a veure amb l'assoliment d'un títol de En el mateix escrit ens recorden que els llibres català necessari per accedir al mercat laboral i d'aquests cursos es titulen "Cursos de català per a les expectatives de la classe mitjana, i poc a estrangers" i costen 3.000 pessetes.
ESPECIALITATS RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA RESTAURACIÓ PICTÒRICA CERÀMICA
ENQUADERNACIÓ ESCULTURA GRAVAT
GEMMOLOGIA JOIERIA TAPÍS
SEMINARIS G R A V A T DE V I D R E A L'ÀCID (18 octubre/29 novembre) INICIACIÓ A LA R E S T A U R A C I Ó DEL M O B L E (data per determinar)
tot un seguit d'expectatives d'aprenentatge que no es podien satisfer fent pagar uns diners a aquelles persones interessades a aprendre la llengua". • Criteris del Consorci El coordinador d'ensenyament del Centre de normalització lingüística de Barcelona, Antoni Sales, argumenta, respecte al pagament de les matrícules que "amb el que ingressem de les inscripcions no s'arriba a cobrir ni una quarta part del cost real d'aquest curs, amb la qual cosa l'Administració ja en subvenciona més de tres quartes parts". D'altra banda, segons Sales, "existeixen uns criteris d'exempció de pagament per a aquelles persones que puguin tenir problemes per pagar una matrícula". Qualsevol persona aturada que ho acrediti amb justificant de l'INEM està exempta de pagar la matrícula i els jubilats i els membres de família nombrosa tenen un descompte del 50 per cent. Finalment hi ha un quart supòsit d'exempció no tipificat mitjançant el qual les persones amb dificultats econòmiques que no s'acullin acap dels tres supòsits anteriors poden deixar de pagar matrícula o tenir-ne una reducció sempre i quan exposin la seva situació en un escrit raonat. El coordinador dels cursos de català de Barcelona manifesta que "cadaanyun40percentdelsinscrits s'aculi a algun d'aquests criteris d'exempció" i afegeix que "és impossible, per tant, que algú no s'apunti a aquests cursos perquè no pot pagar". Sales argumenta, en relació al cas de l'escola de la Verneda, que "es va decidir finalment que havia deserobligatori el paga-ment d'una matrícula per a la realització dels cursos perquè així ho diu la nostra normativa i si no l'aplicàvem en aquesta escola, incorríem en una situació il·legal". Segons Sales, "el Consorci fa un servei directe als ciutadans i, pertant, té l'obligació de tractar atots els ciutadans per igual". Lourdes Pérez explica que, després de diverses mobilitzacions i protestes en les quals també van participar d'altres escoles, la lluita amb el Consorci finalment es va guanyar i es va adoptar el compromís que a les escoles d'adults els cursos de català fossin gratuíts. El curs passat, però, el Consorci va establir el pagamen' d'una matrícula com a condició necessària per poder seguif realitzant els cursos de català, tal com ja havia fet anteriorment a d'altres escoles. La negativa de l'escola de la Verneda a accepta^ aquesta resolució va fer que es deixessin de fer els cursos.
Lít veu
CARRER
Juliol de 1994
9
del
DOSSIER
Barcelona, als Uibres i è p o c a per llegir. Aquella n o v e l · l a q u e fa m e s o s n o p o d e m començar. Aquell estudi sociològic que n o e n s a t r e v í e m a p o s a r a la t a u l e t a d e n i t . El l l i b r e d e f o t o g r a f i e s q u e la p r e s a n o e n s p e r m e t i a fullejar ambtranquil.litat. Ara é s el m o m e n t !
CARRER ha d e m a n a t a u n grapat de ciutadans i ciutadanes que ens recomanin lectures estiuenques. A més, tots els llibres que trobareu en a q u e s t e s p à g i n e s t e n e n a l g u n a rela« a m b B a r c e l o n a . Si r e s t e u a la c i u t a t , potser descobrireu nous indrets i
p e r s o n a t g e s . Si u s a l l u n y e u , la lor'i^iii·Ei iic at^r-irir-ít p e r r c c o r d a r - l a .
u n a illa deserta, n o oblideu els llibres que proposem.
DOSSIER RICARD
més j u s t i lliure. D'una nova Icària. ^Podem deixar que l'asfalt i les vies ràpides esborrin per sempre la memòria del sofriment i de la joia que h a n generat l'esperança en u n a vida millor per a tots?
OPISSO
tiarcelona CIIDÜIXO',
f d'Cions Curiosa Barcelona. 1981
Pere Solà
Il·lustracions de masses, amb u n a Barcelona de principis de segle sense contaminar, i sense t a n t s cotxes. La Rua, les Festes Majors, el triomf del Barca, els banys de Sant Sebastià, el T o m a n t de Sant Medir, recuperen u n a Barcelona, idílica que el vent s'endugué.
ANGE
L·rtYHisenúíL· conclesade 13ar ceiona Editoria! Lumen
Car I OS A z a g r a
ROBER' Barcí-
1P4 pagines Novel.la que combina perfectament el rigor històric a m b la sàtira i la fantasia. Passa a la Barcelona medieval i se centra en l'enrabiada de l'àvia Ermessenda a m b el seu nét, Ramon Berenguer, quan planta la seva dona Blanca i porta Almodis a la cort. El curiós de la història és que l'àvia es tanca a un bagul i es fa portar a tot arreu dins del bagul. A més es baralla a m b el nét i demana al P a p a que l'excomuniqui. U n a visió divertida de la Barcelona medieval.
HUGHES
'íi'ta
Ed Ar :»graiiu3 ÍLi:(.P\
•}vui.. 1 9 9 2
Segurament, per als puristes de Barcelona, el fet de recomanar u n llibre d'un estranger deu ser similar a Una heretgia. I més si, des del punt de vista de fidelitat històrica, o d'interpretacions polítiques, algunes afirmacions són incorrectes o equivocades. Però crec que aquests defectes no desmereixen un llibre la principal virtut del qual és que fou escrit per algú que demostra el seu carinyo per la ciutat al llarg de 680 planes de text. De fet, els barcelonins, almenys jo, acostumem a caminar sense contemplar gaire el que ens envolta, ja que això és feina de forasters (el que Segurament fem quan visitem altres ciutats). Veure u n a descripció històrico-urbanística-arquitectònica del que ens anem trobant en les caminades obligatòries potser farà que aquestes es transformin en passejades rnés entretingudes, alhora que podem fer de guies de les nostres amistats foranes de forma més divertida. Únicament ens faltarà u n a bona guia gastronòmica per completar la feina, però això ja és u n a altra qüestió.
Lluís A r g e m í
RIZARRI
Jan G r a u
c\LEXANDR
IRICI
Barceíuna paiíT! í 'i pa in Ed, Toidf-
2tí2 payiaes
XAVI
NGUEREL
Icària. ícària Edicions del Mal 391 pàgines Llibre corprenedor sobre la Barcelona delerosa de justícia social, de llibertat i d'utopia, la Barcelona obrera sofrent i humiliada, però t a m b é feliç pel nivell de solidaritat entre veïns, per l'ajuda que uns i altres es dispensaven. Situa-
da l'acció com és ben conegut al Poblenou, la distància entre els valors populars, socialistes i llibertaris dels nostres avis, i els actuals valors yuppies de la Vila Olímpica i la promotora Nova Icària, entre la socialdemocràcia claudicant del nostre ajuntament i un concepte de participació popular real, és t a n gran que penso que la seva lectura pot ser u n gran revulsiu. Barcelona h a estat u n p u n t de referència (per a tot el món) d'un món
És u n a guia per passejar i la millor història dels edificis i carrers de la ciutat. També és interessant la "Guia dels Espais Urbans", de l'Ajuntament de Barcelona, un bon recull dels millors espais públics construïts, ordenats en forma de recorreguts. U n llibre per consultar és la "Geografia General de Catalunya" de Carreras Candi a m b les referències històriques de la ciutat. U n llibre per contrastar amb la realitat: "Plans del 1992" de l'Ajuntament de Barcelona. U n llibre per distreure's: "La ciudad de los prodigiós" d'Eduard Mendoza, u n a mentida molt ben novel·lada.
Ricard Pié
16
CARRER
DOSSIER
JAUME
FABRE JOSEP WIARI^ R T A S
EDUARDO %> ^ ' misterio de la cripta embrujada Seix y Barra!
Noticiari de Barcelona. De TExposició Universal als Jocs Olímpics
179 pàgines.
Edicions La Campana 187 pàgines
Aquest llibre fa un repàs cronològic, any per any, dels fets històrics que han passat a Barcelona al llarg de cent anys, des de 1888 fins a 1990. Però no és un avorrit manual que expliqui la història oficial. Fabre i Huertas han recopilat 3.180 notícies datades que reflecteixen la vitalitat i diversitat de la ciutat des de totes les vessants:
Parlant de literatura algú va subratllar que convenia distingir entre "interessant" i "clàssic". "Interessant" vol dir que té dret a existir i a ser descrit; en canvi, "clàssic" significa manifestació de cosa acabada, rebuig de la superficialitat. Dit d'una altra manera: el clàssic no solament existeix, sinó que a més mereix sobreviure. EI llibre que recomano no és un clàssic, però és força interessant. Després del seu gran èxit amb "La verdad sobre el caso Savolta" (1975), on retratava la lluita de classes a la Barcelona del temps de la Gran Guerra {1914-1918), Eduardo Mendoza es va despenjar amb una obra menor, on anaven de bracet la paròdia literària i la sàtira, amb l'excusa d'un cas policíac, actuant un boig com a detectiu. L'espai és una Barcelona molt menys esquerpa que la ciutat realment existent; el temps, l'època de les primeres eleccions democràtiques. El cas, amb tots els ingredients usuals, es resoldrà amb final feliç. I el lector segurament seguirà la història amb un bon somriure i alguna rialla. Es tracta en definitiva d'un-divertiment saborós, amatent i ben escrit, que fins i tot porta amagades unes gotes de melangia política (o nostàlgia històrica).
CARLES CARRERAS
Marc A n d r e u
Geografia Urbana de Barcelona. Espai mediterrani, temps europeu Geografia General dels Països catalans Editorial Enciclopèdia Catalana
Carles Carreras, catedi'àtic de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, és un d'aquells autors que tenen l'habilitat de sabert tractar temes seriosos i especialitzats - que en mans de segons qui es convetirien en avorrits i soporífers - amb un estil i una amenitat més aviat pròpies d'un novel·lista, que fan que les seves obres passin a ser d'un interès general i que es llegeixin com si es tractés talment duna novel·la, o d'una història novel·lada. El títol de l'obra referenciada, molt concret i restringit, pot desanimar algun lector potencial, que potser no s'imagina que en un llibre de geografia
VIATGES P] CATALUNYA, QUEDAT A CASAI
urbana, es pugui parlar també de poetes, com Bonaventura Carles Aribau, Brossa, Federico García Lorca 0 Salvat Papasseit, o d'artistes plàstics, com Chillida, Llorens Artigues, Miró o Picasso. I no diguem dels novel·listes; són nombrosos els que cita Carreras, i d'entre ells destaquem especialment Joan Marsé, Quim Monzó, Josep Pla, Mercè Rodoreda i Vàzquez Montalbàn. El lector que desafiï el títol i s'enfronti amb les pàgines del llibre, atapeïdes de lletra i amb pocs sants, es veurà recompensat amb una lectura atractiva, amena i gi-atificant, que l'il·lustrarà sobre tot allò que tant desconeixem de Barcelona, de la seva història, de l'evolució de la ciutat moderna, del procés d'industrialització, de la terciarització... fins arribar als nostres dies, acabant amb l'anàlisi dels problemes actuals, enfocant-los, però, de cara al futur. Es tracta d'un llibre especialment recomanable per a tots els barcelonins, en particular, i per a tots els catalans, en general, i que hauria de ser de lectura obligatòria per a tots aquells que es dediquen o volen dedicar-se a la cosa pública.
Joan Ràfols i Casamada
GEORGE
ORWELL
Homenatge a Catalunya Editorial Ariel 218 pàgines
Alfons B a r c e l ó
política, cultural, artística, social, esportiva, religiosa... El resultat és un recull històric lleuger necessari per a qualsevol consulta sobre la ciutat (amb un índex molt útil i detallat). Però, més que res, aquest Noticiari són unes golfes endreçades, recomanables per recordar i, sobretot, per sorprendre's descobrint curiositats sobre Barcelona. Per exemple, saber quan van venir-hi Einstein o Buffalo Bill; quan la ciutat va patir un huracà; que la primera pedra al camp de Les Corts es va posar el mateix any que la del de Sairià; quin dia la CNT va pintar els tranvies col·lecti vi zats de roig i negre; o com els veïns de Roquetes van aprofitar la festa d'un 18 de juliol per començar a autoconstruirse el clavegueram del barri.
Juliol de 1994
Aquest estiu, qui vnalgui llegir o rellegir el llibre que George Orwell va aconseguir editar fany 1938, amb grans dificultats i amb un notable fracàs editorial, podrà plantejar-se un objectiu i una resposta. L'objectiu és reconstruir mentalment la Barcelona revolucionària que va conèixer l'escriptor britànic al desembre de 1936 quan va arribar a la nostra ciutat i el contrast amb la Barcelona del maig de 1937, quan la centraré vol ució es va fer amb el control de la reraguarda. El comunisme va aconseguir silenciar les veus disidents d'esquerres i llibertàries i, fins i tot, va tractar d'eliminar físicament al que seria l'autor de la novel·la 1984. Ai*a cinquanta anys després, hem sabut que els dirigents policials comunistes havien qualificat George Orwell com un perillós membre de la Gestapo, per justificar amb la mentida la seva detenció i probable hquidació. L'aparició de nous documents refermen el caràcter verídic d'Homenatge a Catalunya: un malson del qual se'n va poder lliurar per cames.
ÀÀÀ
kkk:
La resposta és saber què en queda de tot plegat. Hi ha qui pensa que el que ja era vell Tany 1936, l'estalinisme, no ha acabat de morir dins l'esquerra i que les noves propostes emancipatòries no acaben de néixer. El cas és que la figura d'Orwell segueix encisant a tots els que s'apropen amb ulls crítics a una generació, potser la darrera, que va creure que el seu esforç personal podia ser decisiu per canvàar el rumb de la història. Ara, quan el director de cinema britànic ultima la pel·lícula que s'anomenarà "Terra i llibertat", a partir d'Homenatge a Catalunya i la figura de l'escriptor, és bo tenir opinió pròpia dels esdeveniments esfereïdors que va patir un innocent voluntari de ta lluita perla llibertat. Barcelona, anomenada la ciutat de les barricades per Frederic Engels, va conèixer les darreres aquell maig de 1937. Moltes de les llambordes utilitzades eren les mateixes arrancades dinyant el juliol del 36 per fer front a l'alçament feixista. Hi ha qui diu que encara són enterrades.
Jordi B i g a s
NARCÍS
OLLER
La Febre d'or Edicions 62 Barcelona. 1980
Novel·la situada en la Barcelona del segle XIX. La història d'una família que puja social i econòmicament a través de l'especulació en borsa. Presenciem la modernització de la ciutat, l'arribada del ferrocarril i una família que trepa i escala graons del poder. Descobrirem que els 'trepas" d'avui tenen molt en comú amb els d'ahir.
Albert R e c i o
PARQUETS
Suministro, instalación y Restauración de todo tipo de Parquets EXPOSICION Y VENTA
turisverd Plaça de Sant Josep Oriol 08002 Barcelona Tel. (93) 301 17 40 ReRei·ves:(93)412fï9y4
AL·LOTJAMENr El CASES DE PAGÈí^ PERK)T
llibreria Rosselló, 260-TeL 457 74 08037 BARCELONA
Benavent, 31 Tel. 3 3 3 32 15 BARCELONA Crta.Barcelona, 4 T e l s . 6 5 8 10 8 3 / 6 5 8 4 3 15 VILADECANS (Barcelona)
CARRER
JtiUol d e 1994
JAUME
CABRE
Senyoria Editorial La Campana 107 pàgines Diuen que la ficció sempre és superada per la \'ida, però a voltes és preferible que la ficció només sigui literatura. Sa Senyoria no té escrúpols, és calculador, intrigant i pilota; es belluga pels passadisos del Palau de Justícia i carrers de la Barcelona del segle XVIII. El to irònic, l'assassinat, la corrua de personatges, un paquet amb papers..., l'execució d'un innocent per un cnra no comès però políticament necesari, un amor desgraciat, Talegi'e amistançada que apaga els seus fugots posant banyes, les Cofraries de Sang,.. El llenguatge fi*esc, la intriga servida. Un excel·lent llibre per gaudir amb una cei-vesa fresca un vespre d'estiu.
Maragda R o y o
DOSSIER
al 1989. Encara que potser no és un text estiuenc, en recomano la lectura igual que les aventures de Cai^'allo, de Vàzquez Montalban, o les novel.les de J u a n Marsé, perquè a totes aquestes obres Barcelona és la protagonista.
J O S E P MARIA DE S A G A R R A Vida privada Editorial Proa 354 pàgines És el r e t r a t de la vida de la burgesia catalana de començaments de segle. És l'èpüca de la burgesia consolidada i enriquida ràpidament a partir del subministrament als bel·ligerants de la Primera Guen'a Mundial. Barcelona anava adquirint les característiques d'una ciutat opulenta: el casino de l'Arrabassada, els cafès-concert, el ballet, l'òpera... Tot això amb el desenvolupament i la consolidació del movim e n t sindical, on fanarco-sindicalisme anava prenent u n paper preponderant.
Andrés Naya
ROIG L'Hora violeta Edicions 62 233 pàgines La major part de les obres de la Montsen'at passen a Barcelona, sobretot a la zona de l'Eixample. Són un clar exponent de la vida de cada dia que passa en aquest barri tan barceloní vista per aquesta autora d u r a n t els últims vint-i-cinc anys.
Víctor M o r a
11
Joan C o s t a
EDUARD
THOMAS
MANN MANUEL
La montana màgica
LUIS
Ed.Plaza y Janés
R O J A S M A R C O S ^02 pàgings_
La Ciudad y sus desafies. Héroes y víctimas Ed. Espasa Caipe Madrid, 1992 P e r als que d u r a n t l'estiu dediquen una estoneta a la reflexió, l'assaig del psiquiatra sevillà-novaiorqués pot resultar una excel·lent eina. El llibret ídues-centes pàgines només) està dirigit als urbanites, com els barcelonins, interessats en a u g m e n t a r la seva quaUtat de vida mitjançant alguna cosa més que els electrodomèstics, però posant el seu gra de sorra per assolir u n a ciutat més tolerant i vivible. Els disset capítols tracten temes t a n diversos com l'ecologia u r b a n a , la sida, el racisme, l'avortament, l'homosexualitat o l'eutanàsia.
HORACIO Capitalisme i morfologia urbana gd. Circulo de Lectores, 1990 256 pàgines Als anys 70, quan molts homes i dones volien millorar aquesta ciutat, un petit llibre ens va ajudar a entendre la història i la realitat de la nostra ciutat, els seus raonaments profunds, els actors diversos i contradictoris. El seu autor, catedràtic de Geografia, era un desconegut per a nosaltres, però el seu treball es va llegir i discutir a les b a n i a d e s . Perquè com indica J.L. Abellan 'quan estudia les ciutats, el seguiment que fa de fenòmens t a n caracterizats com els eixamples, el barraquisme, els polígons residencials i la incorporació al teixit urbà de nuclis rurals de les anomenades àrees metropolitanes constitueixen u n a Veritable història de Espanya a través del desenvolupament del capitalisme i la seva influència a la morfologia Urbana". El llibre, exhaurit, h a estat reeditat pel Circulo de Lectores, amb l'afegit d'un capítol dedicat al planejament u r b à a Espanya del 1975
Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per a una altra Barcelona
Rosa Maria Palència
Aquesta novel·la simbòlica fou escrita a principis del segle XX però no va ser coneguda fins després de la Primera Guen'a Mundial i el seu autor va obtenir el Nobel el 1929. Un dels protagonistes de la novel·la és Settembrini, un italià que simbolitza el progressisme i que es deleix per venir a Barcelona, considerada a l'època com la capital de l'avenç, a un congrés de pei'sonatges progi*essistes. Un altre dels personatges, la senyora Chauchat, russa del Caucas que simbolitza el conservadurisme, viatja per Espanya i no s'identifica amb Madrid o amb El Escorial de Felip II, sinó amb Barcelona, quan veu ballar la sardana, ja que la gent agafada de les m a n s i els homes en barretina li fan sentir la tradició del país. P e r a ella, Barcelona representava les arrels més ancestrals, mentre que per a Settembrini, el progressisme més avançat. Les dues vessants de la Barcelona actual.
Llibres de l'Index Barcelona, 1991 Aquest llibre és com u n a recuperaciórèplica, al cap de disset anys, del famós llibre Barcelona (,a dónde vas?, que varen fer Martí J u s m e t i E d u a r d Moreno, al fmal de l'època Porcioles.
José Antonio G o n z à l e z Casanova
FRANCESC
253 pàgines Un passeig a través de l'altra Barcelona, de la m à d'un dels escriptors més compromesos amb els sectors desafavorits de la nostra ciutat: la de les cues de persones sense recursos davant dels menjadors socials. La dels que dormen al carrer, I també la Barcelona de la pobresa amagada. Crec que és un llibre que es llegeix d'una tirada perquè és u n a magnífica crònica de la vida quotidiana de persones reals, socialment excloses, de les seves frustracions i desesperances.
En Vàzquez Montalban diu en el pròleg: "Alguns tenim la impressió que els Jocs Olímpics h a n servit de coartada pei' reactivar aquell projecte de la Gran Barcelona, un model de creixem e n t fet a la mida dels interessos dels de sempre, avalats, fins i tot en aquesta ocasió, pel laisser faire, laisser passer d'im ajuntament governat pels socialistes i en el qual professionals, tècnics i polítics que van ser enemics implacables d'aquella G r a n Barcelona especulativa ocupen o h a n ocupat importants càrrecs. E r a possible créixer d'una altra m a n e r a ? Aquestes paraules em sembla que apunten a l'essència de l'obra, que té la gràcia d'estar presentada amb molta riquesa de comentaris i testimonis, que la il·lustren i avalen abundosament.
Montse Sintas
Jordi Vila-Abadal
CANDEL
La nova pobresa Edicions 62
12
I.a ven del
CARRER Reneix la premsa de barri
REPORTATGE
MARC ANDREU
Durant els darrers anys el panorama dels mitjans de comunicació locals i de barri a Barcelona ha sofert profundes transformacions. Les ràdios de districte comencen a professionalitzar-se, i està en procés de creació la seva federació. Les televisions locals ja fa temps que funcionen coordinades al Canal 39. En canvi, la premsa escrita local, degana d'un nou periodisme nascut sota el franquisme, és l'última en comprendre la importància i el paper dels mitjans de comunicació alternatius en una societat i una ciutat saturada d'informació sovint manipulada. Però la premsa de barri ja comença a sortir del seu llarg túnel. Aquest sector de la comunicació no presenta unes característiques gaire homogènies i està marcat per una forta inestabilitat. A més, aquesta vintena de publicacions es poden classificar en tres grups molt diferenciats. En primer lloc hi ha les publicacions informatives, aquelles que tenen una clara voluntat de reflectir la realitat social, política i festiva dels barris i districtes de la ciutat. En el fons, tracten d'omplir el buit informatiu local que no cobreixen els grans diaris. En aquest grup hi ha els mensuals La Veu del CARRER, Nou Barris 9, La Marina de la Zona Franca, Sant Andreu Express, Gràcia Express, L'InformatiuZona Nord, Paper Imprès, i el quinzenal Bon dia Gràcia. També dins d'aquest grup es poden situar algunes publicacions com [Informatiu de Sants, i [Informatiu de Les Corts. En general aquest grup es caracteritza, dins de la diversitat, per la sensibilitat envers el moviment associatiu i pel seu esperit crític. Un segon grup de premsa local és el de les publicacions comercials, aquelles que bàsicament tenen anuncis a les seves
Actualment hi ha a Barcelona al voltant d'una vintena de publicacions locals que es podrien qualificar de premsa de barri pàgines i en les quals la informació ocupa un espai purament testimonial. Aquestes revistes són sempre gratuïtes i de distribució en bústies i botigues. En aquest grup hi ha el setmanari Aquí, el quinzenal Barcelona Norte, i els mensuals Zona/4/ía, Publi2.000 i La vida del meu barri. Finalment, un tercer grup el formen la versió local de la prem-
LA MARI]\fA dols barris do K4»iia Franca J|1UIJ.1ll |KH
Los vecinos opínan: ; metro ya!
"Ks fals que \a majoria de la sitcutat sigui imnipta"
sa esportiva que tant d'èxit té a nivell general. Aquí hi tenim, en solitari des de fa anys, Sport 9, de Nou Barris i Sant Andreu. Aquest setmanari informa dels partits i classificacions dels diferents clubs esportius locals. Fa alguns mesos hi va haver l'intent de crear un mensual de característiques similars al districte de Sant Martí, L'Espigó esportiu, però l'experiència va fracassar. • La publicitat Totes aquestes publicacions estan editades per empreses pri-
vades, exceptuant el cas del CARRER, La Marina i L'InformatiuZona Nord, que han nascut a iniciativa del moviment veïnal.
PUBLICACIONS INFORMATIVES La Veu dct C'ARRRR. ÍVncxiic mensual üraluíl de Barcelona. Bilinfíiie. Creal e! I W I . Tirada: 2().(MH) exemplars. Nou Barris '). Periòdic mensual de Nou Barris. Castellà, I.a Maruia. Periòdic tiieusual graiuïi dels barris ile la / o n a Franca. Bilingüe. IW4. 8.(KK). Sant Andreu Kxpréss Periòdic mensual de Sani Andreu, Nou Banis. Sani Marlí i HortaCaiinardiV Català. 19X6.4.000 (iràcia Hxpréss, Periòdic nien.sual de (iiiicia. hi\anipie. Ciutat Vella. Sarria. Sani Cier\asi, Sanis 1 I.es Corts. Calalà. UWI. ^sm Paper Imprès. Periòdic mensual Ljraluil d HorlaGuinardò. Sagrada Fann'ha i Coll-Vallcatva, Bilingüe. 1991. lò.OOO Bon dia (iràcia. Periòdic quin/enal gratini. Català. 1994 Informaliu Zona Nord. Re\ isla mensual gratuïta de Torre Baró. Ciutat Mendiana i Vallbona. Bilingiic. I99.Í, 9.0(K) Inforniaiiu de Sants. Hosialrancs i L;i Hordela. inlormatiu de Les Corts.
SANT ANDREU EXPRESS I ' Vjiiiil.Kmiil ,)pni\<i el pla I I I K M I (li LI S.i^iir.) .tmh l'opoMiKi di ( i l '
PUBLICACIONS COMERCIALS \qui Si^imanari gratuïí de Barcelona. Hilnigüe. 1991 Ml 000 / o n a \ l l 1 Re\ isla mensual graluíla de Sarrià, Saní Citrvasi 1 Les Corls, Bilingüe. 27,0(K) B.ircclon i None. Quinzenal graluïl de Nou Barris, I f i\ imple. (iiàcia i lii>rIa-(iuinardo. Bilmgue. |9Mi :()(K)0 Puhli 2 000, Revista mensual gialuila amh edicu)ns a Sant Andreu i Clol-Sagrada Lamília, Bilingüe, 6,500 l,a \ ida del meu barri, Re\isia mensual gratuïta tic Sarnà-Sanl (ler\asi. 50.(MK) Poblenou, Revista mensual graiuïta editada pel Parlil Humanisía, Casíelià
PREMSA ESPORTIVA LOCAL Sptiri 9. Setmanari esportiu de Nou Barris i Sani Arulreu. Biliiitiiie.
Només el Nou Barris 9 i els dos mensuals del grup Express surten a la venda a quioscos; tota la resta de premsa local és de distribució gratuïta. La publicitat és la principal i generalment única font de finançament d'aquest tipus de premsa. Precisament això marca molt
Escoles de periodisme Durant els darrers anys del franquisme la premsa de barri va demostrar que, a més de ser una bona eina informativa i de lluita, era una bona escola de formació de joves periodistes. Actualment les publicacions locals continuen complint aquesta funció, però cal dir que també contribueixen a la precarització laboral a la vegada que recullen molts periodistes que surten de les facultats i no troben feina del que han estudiat. En la primera situació es troben molts estudiants de periodisme. En molts casos la tasca a les publicacions locals és una bona pràctica, i es pot arribar a aprendre tant o més que a la facultat. Però en altres casos, sovint no excloents, també són utilitzats com a mà d'obra barata o gratuïta per treure la publicació al carrer. Per regularitzar i
de prop la línia i la mateixa supervivència de les publicacions locals. Tots aquells projectes que neixen amb voluntarisme però sense una viabilitat econòmica assegurada tenen generalment una vida molt curta. És el cas, si no compten amb una subvenció de les institucions al darrere, de molts informatius impulsats des d'entitats i associacions. Només
evitar abusos en aquesta situació, són interessants els contactes que estan tenint últimament el CARRER i el grup Express amb la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. L'objectiu és establir algun tipus de col·laboració entre la facultat i les publicacions locals perquè els estudiants que practiquin en aquestes tinguin una compensació en crèdits acadèmics. Lourdes Gonzàlez i Tito Ros, directors, respectivament, de L'Informatiu Zona Nord i del Nou Barris 9 , i bona part de l'equip de redacció d'aquesta darrera publicació, són clars exemples de l'altra realitat. Joves periodistes que han acabat la carrera, que no han trobat feina, i que, per vocació, treballen desinteressadament (la majoria de vegades, malgrat les promeses, no cobren res) en publicacions de barri.
Juliol de 1994
mitjà de comunicació local" i cobrir un "espai natural" que hi ha en aquest àmbit informatiu. Però Lebrón no nega que, al capdavall, "això funciona com una empresa". La mateixa filosofia, però amb una façana informativa i de servei als veïns més presentable, és la que tenia el recentment desaparegut L'Eixample. Aquest mensual informatiu, curiosament imprès a Pinto, Madrid, estava editat per Pool de Medios, que ja fa tres diaris de barri a la capital de l'estat. José Luís Turmo, delegat a Barcelona de Pool de Medios, ha confirmat que estan fent diversos estudis de mercat per treure alguna publicació local en alguns districtes de Barcelona. Turmo, com Rafael Lebrón, assegura que "la premsa gratuïta només pot funcionar com a empresa". I, a la vegada, deixa entreveure les característiques de la futura premsa local de Pool de Medios quan explica per què per la primera experiència es va escollir l'Eixample: "És una zona amb un fort nivell de vida i una alta densitat comercial". • Fidelitat als barris
C4VSWSC o m o s
dos exemples: el fracassat intent de resurrecció, fa quatre anys, de l'històric Quatre Cantons a Poblenou; o els problemes que té actualment L'Informatiu Zona Nord per sortir amb regularitat. A l'altre extrem, en canvi, hi ha les empreses que, fins i tot amb seriosos estudis de mercat, saben on treure una publicació local amb l'única finalitat d'assolir beneficis a costa dels anunciants. És el cas de totes les publicacions comercials. Rafael Lebrón, editor de \'Aquí, diu que la intenció del seu setmanari és "ser el millor
En contraposició a aquesta línia, Amadeu Clavé, director del grup Express, afirma que el seu objectiu és "rescatar aquella informació dels barris que es feia els anys 60 i 70". El grup Express va ser creat el 1986 per Clavé i altres periodistes quan es van quedar sense feina en desaparèixer "El Correo Catalàn", on treballaven. Van començarfent un mensual a Sant Andreu, que va ser molt ben acollit al principi per estabilitzar-se després, i des de desembre de 1991 fan també un altre mensual a Gràcia. El director d'aquests diaris locals no creu en la premsa gratuïta i critica amb duresa la "competència deslleial de les revistes locals comercials".
Falta coordinació Un dels trets que caracteritza el panorama de la premsa local i de barri a Barcelona és la desconnexió i el desconeixement entre les publicacions existents. L'editor de YAquí, Rafael Lebrón, és taxatiu quan afirma: "no és la nostra línia col·laborar amb altres mitjans". Però en canvi des dels periòdics informatius, especialment aquells amb més sensibilitat envers la realitat veïnal, es troba a faltar una coordinació per ara inexistent. Així, Amadeu Clavé, del grup Express, afirma que "seria interessant l'existència d'una associació de premsa local de l'àmbit de Barcelona". Els seus dos mensuals estan adscrits a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, però Clavé n'està descontent i diu: "Si hi estem és perquè no hi ha res més". En el mateix sentit s'expressa Xavier Sanz, director de La Marina, publicació que va néixer el
gener sota el paraigües de l'Associació per a la Promoció dels Mitjans de Comunicació Locals del Districte de Sants-Montjuïc, entitat que agrupa també Ràdio i Televisió Zona Franca. Sanz comenta que "primer es van coordinar les televisons locals, ara s'està creant la federació de ràdios de districte, i la coordinació de la premsa local és només qüestió de temps i voluntat política". En qualsevol cas, tothom coincideix, això sí, tant les publicacions informatives com les comercials, que el CARRER és un punt de referència per a tots. Fins al punt que algunes publicacions a vegades p/agí/en informació de la revista de la FAVB. José Luís Turmo, de Pool de Medios, assegura que "ens empapem del CARREP cada mes". I Amadeu Clavé, del grup Express, es felicita de l'esperit "suficientment crític" que té aquesta publicació.
La veu
i\
Juliol de 1994
Carlos Gascón
del
CARRER
ENTREVISTA
Lluitador
'Es tracta (Tassolir qualitat de vida per a tothonV* Una entrevista de Rosa Maria Palència
La manca d'integració laboral és el problema principal al que ha de fer front el col·lectiu de minusvàlids físics de Barcelona. arlo; arres és sobre tot un lluitador. No hi ha cap responsable polític de totes les administracions a qui no hi hagin arribat les múltiples reivindicacions del seu col·lectiu. — Quins són els principals problemes dels minusvàlids a Barcelona?
^ Per als adults, el laboral. El vuitanta per cent dels minusvàlids catalans en edat laboral estem a l'atur. Gairebé cap empresa no compleix la llei que l'obliga a contractar un minusvàlid físic per cada cinquanta treballadors. Tampoc el subsidi de garantia d'ingressos mínims no es fa efectiu. L'administració diu que no hi ha prou diners per acomplir-lo, però, en canvi, sí que n'hi ha per pagar una pensió vitalícia de 245 mil pessetes als ex-ministres, incloent-hi el que va deixar 4 milions d'aturats. — Per què les empreses no contracten minusvàlids?
M Per què tenen d'on triar. I ara, amb els contractes brossa, encara més. Els avantatges fiscals i els incentius són ridículs. — Quines són les seves propostes?
M En primer lloc, punt final a l'Once. Crear una associació integradora dels minusvàlids i que els seus beneficis es destinessin íntegrament a crear alternatives laborals i socials i no a la compra de mitjans de comunicació com ha fet l'Once. Es podria començar per lega-
V L PALLER 1? J J DE CAN VILADQMAT M\
RUBÉN PÉREZ
Carlos Gascón litzar el cupó del minusvàlid físic que ven l'Amiba. Projectes en sobren. Com polígons d'habitatges amb baixos que creïn llocs de treball directes. Que les empreses que no vulguin contractar minusvàlids siguin
sancionades amb un impost amb el qual es generaria un fons per a la creació de llocs de treball directes. — Hi ha discriminació per als minusvàlids a Barcelona?
SI NECESITAS UN TAXI, TRUCA'NS
Residència - Casa de pagès
Passeu uns dies tranquils en un ambient de pagès al Solsonès Miti·i pt-'OSH) o pensifS c o m p k ' t t i - C IUIILI l a s i ' l . m . i
Tel. 973-29 90 26
BARNATAXI 357 77 75
t/5 (X)
.11 CAM a CAMÍ
RETRAT Lluitador amb crosses Té quaranta anys i una minusvalia, seqüela de la poliomielitis, que l'obliga a desplaçarse amb l'ajut d'un bastó. Fa set anys (l'edat del seu fill) que Carlos participa a diversos col.lectius en defensa dels interessos dels minusvàlids. Des que va a n i b a r a la vocalia de minusvàlids de l'associació de veïns de Sant Andreu les coses al distncte comencen a millorar per al seu col.lectiu. Té ben clar que l'única marginació dels minusvàlids prové "dels responsables polítics a les administracions que no compleixen les lleis" per a la seva inteOTació.
II
de trànsit. La gent sap que la nostra situació és imposada, com la de les víctimes del terrorisme 0 de la colza, nosaltres no hem fet res per trobar-nos en aquesta situació. La societat és com un tren. La màquina és l'administració i els ciutadans som els vagons. Si la màquina no compleix les lleis, la societat no funciona. Nosaltres el que fem és pressionar perquè es compleixin. Els culpables de la nostra marginació són els responsables polítics que h a n permès una discriminació on només els cecs compten. I en això no hi ha gaire diferència entre els partits. Tots es comporten igual... de malament. — En aquest sentit, la seva vocalia està aconseguint una eliminació gairebé total de les barreres arquitectòniques al districte de Sant Andreu, com ho han fet?
•ü Suposo que en part per casualitat, perquè hem arribat al momentjusten què s'iniciaven unes obres ja previstes. El que hem fet és obligar a complir una llei que fa més de deu anys que existeix. Ara ens prenen en compte, però van ser mesos de silenci en què cap responsable del districte no ens va atendre. Fins que optàrem per escriure a la premsa, llavors férem dossiers amb els retalls i còpies de les instàncies i els vam enviar a quaranta despatxos de tota mena de responsables socials i polítics. Des del bisbe de Barcelona, fins al conseller Comas; a sindicats i partits polítics. Aleshores ens va cridar el coordinador del districte i ara ens fan cas, però fins per Nadal no veurem els resultats reals. — Això vol dir que el que persevera, ho aconsegueix?
H Estic content pel que hem aconseguit, però mai no em cansaré de dir que l'eliminació de barreres arquitectòniques no és una millora només per al nostre col.lectiu que, per sort, és minoritari. Es tracta d'assolir qualitat de vida per a tothom. També les mestresses de casa, els carters, les persones grans o amb mobilitat reduïda, hi surten guanyant. Aquesta lluita és • • Aquest no és un problema de molts anys. Gràcies a aquells social, és un problema polític. Jo que ens han precedit en la lluita mai no he trobat discriminació tenim lleis que ara ens toca fer de la gent. Represento la darrera complir. Els que ens segueixin generació de minusvàlids per trobaran problemes nous, però polio, però ara hi ha una nova no el de les barreres arquitecfàbrica de fer-los: els accidents tòniques al nostre barri.
Si voleu tenir un bon record dels vostres millors moments (casaments, festes, inauguracions, exposicions, etc.)
Truqueu al telèfon 44108 51 PREUS AJUSTATS
NOU Telèfon dels Veïns
412 76 48
14
iM vi'u del
CARRER
HISTÒRIA
Jvdiol de 1994
Ahir i avui dels urinaris públics Mercè Tatjer
El creixement urbà prodmt al llarg del segle XIX implicà la necessitat d'ubicar a la via pública de les ciutats un seguit de mobiliari i crear serveis per satisfer algunes de les necessitats fisiològiques dels ciutadans, de manera discreta i alhora higiènica. in segle XIX només hi havien indrets "ad hoc" utilitzats com a urinaris a les entrades dels grans edificis públics, situació que obligà les autoritats municipals a substituirlos per altres situats a les façanes d'edificis de determinats carrers i places, així com al claustre de la Catedral o al pati de l'Hospital. Al mateix temps es plantejà resoldre més dignament el problema creant un mobiliari urbà específic per a aquesta funció, ja que eren freqüents les queixes del veïnat. En aquesta línia es coneixen diverses propostes d'arquitectes municipals essent molt possiblement la primera de totes la de M. Garriga i Roca qui al 1848 proposà un modern quiosc-urinari, que incorporava la novetat de disposar de serveis per a dones; Garriga reformulà el seu projecte dues vegades més, al 1856 i al 1864. Però els informes de l'arquitecte provincial no feren possible la seva realització. Finalment l'Ajuntament acceptà una proposta més limitada en nombre i costos, obra de J. Fontseré, i d'aquesta manera començaren a aparèixer en el paisatge urbà barceloní alguns petits cubicles més àmpliament difosos a d'altres ciutats d'Europa. Al darrerquart del segle passat i davant de la insuficiència d'aquest servei públic i de les dificultats de les arques municipals per afrontar-lo, l'Ajuntament establí una política de concessions a empresaris privats, paral. lela a la pri vatització de serveis com la practicada en l'abastiment d'aigües o en part de la xarxa de gas. Algunes empreses demanaren a l'Ajuntament permís per instal·lar urinaris públics en règim de concessió exclusiva de llarga durada, fins i tot a 30 o 50 anys, a canvi d'un cànon mensual; en general l'empresa feia pagar el servei a l'usuari.
A partir de 1916 les principals places i algunes grans vies (Passeig de Gràcia, Gran \^a o el Paral·lel) tingueren urinaris subterranis A finals de la dècada dels setanta moltes de les instal·lacions d'urinaris i de banys i dutxes populars 0 municipals esdevinESCARLATA BLANCO gueren obsoletes tant per manQuins secrets inconfessables guarden els urinaris públics? ca de manteniment com per manca d'usuaris a causa de la difusió L'arquitecte Antoni Gaudí, veis instal·lant uns grans salons museus o mèdico-sanitaris, dis- del bany a nivell domèstic. Els juntament amb E. Girosi, formulà subterranis amb retretes, lavabos i pensaris, vacunació i en la millora banys populars tancaren i al 1878 un d'aquests projectes dutxes a diferents indrets de la ciutat. d'infraestructura com la implan- l'Ajuntament acabà per suprimir de quiosc-parada de flors i urinaPoc èxit tingué aquesta i tació de la moderna xarxa de una bona part dels urinaris i serveis higiènics municipals. ris, que no s'arribà a fer. d'altres propostes del mateix tipus clavegueram. A partir de 1916 les principals Arran de l'Exposició Universal Avui Barcelona disposa places (Lesseps, Palau, Urqui- només de 30 sanitaris automàtics de 1888 altres propostes vinguenaona, Universitat entre d'altres) a la via pública del mateix tipus ren de la mà d'empreses estrani algunes grans vies (Passeig de que els 400 instal·lats a París per geres amb models seriats disGràcia, Gran Via o el Paral·lel) l'alcalde Chirac; no disposa en senyats per arquitectes i enginyers tingueren urinaris subterranis, en- canvi, de cap establiment públic anglesos, francesos i ita-lians que derrocant-se algunes de les anti- de banys o dutxes populars. incorporavenquasi bé sempre cabigues instal·lacions de la via púnes separades per a senyores. Aquestos sanitaris automàtics, blica. Des del 1925 l'Ajuntament al marge del seu discutible Si bé algunes d'aquestes prodesenvolupà també un important disseny i migrada distribució inpostes reixiren i s'instal.laren alpla d'instal·lació de nous urinaris terna, resulten insuficients alhora guns quioscs 0 "xalets comodité" i de redistribució i millora dels que estan mal distribuïts. Els que s'uniren als anteriors tipus d'urinaris, a principis del nostre segle i Barcelona hagué d'esperar existents. Finalment durant l'Ex- ciutadans i els visitants deuen la situaciód'aquest servei no deixava alguns anys per començar a posició del 1929 es construïren utilitzar els serveis de bars, resd'ésser caòtica, tant pel desgavell disposar d'una xarxa subterrània termes municipals als soterranis, taurants i altres establiments que de distribució i formes com per la d'urinaris públics municipals que comptaven amb piscines, en un bon nombre de casos, banys i dutxes, i que foren obertes tampoc no estan al nivell que la manca d'higiene. És en aquest dotats ja de W.C. higiene demana. Millor servits moment, i en concret al 1904, quan L'Ajuntament desenvolupava al públic a partir de 1937. a Barcelona com a París es formula d'aquesta manera una tasca Als anys de la post-guerra es semblen estar els "millors amics la proposta d'uns empresaris fran- paral·lela a la duta a terme en mantingueren la major part de de l'home" que disposen d'un cesos per soterrar aquestos ser- altres serveis culturals, escoles. les instal·lacions subterrànies centenar de "pipicans".
Els sanitaris automàtics resulten insuficients, alhora que estan mal distribuïts
Guardias de seguridad
RAPICLAU
Vigilantes jurados
Boada
Escoltas
SHIRTS
Sistemas
Fotocopws L^ar Color Estanipaeió sobro toixif do fotografies Samarrotes, Camises, Gorres, Coixins.. Estofiipacio Publicitària on Serigrafia CAMPRODON, 24. BCN 08012. 93-4590440.
alhora que se n'introduïen de noves a algunes places i jardins. A nivell higiènic, al 1940 es reobrien les termes de la plaça d'Espanya i fou destacable la tasca desenvolupada per la "Societat de Banys Populars", filial de la Companyia d'Aigües de Barcelona, que creà als barris més populosos una xarxa d'establiments de banys i dutxes alguns dels quals també comptaven amb piscines cobertes.
ALFONSO SANCHEZGIL DelegadoRegjonal
Plaza Ramon BerenguerelGran.l 1<'1*A 08002 BARCELONA
Tel. (93)26801 66 Fax(93)268 0059
-Tot a l'instantReparació de calçats Duplicats de tot tipus de claus Esmolem estlsores I ganivets Fem matrícules
Boada, 7-13 08016 Barcelona
Tel. 359 81 04
fw
Tu ris DIC Rural
n Fabrica
Residència-Casa de pagès Masia restaurada situada a la comarca del Pla de l'Estany. Sis habitacions amb bany, aigua calenta i calefacció. Cuina casolana. Tel. 972-59 46 2
i 1
15
La veu del
CARRER
Juliol de 1994
BARCELONÈS
CINEMA
CONCERTS
REVISTES
"Fresa y Chocolate": més que dos gelats
Kiko Veneno
Barcelona Societat
_
ROSA MARÍA PALÈNCIA
Maduixa i xocolata són alguna cosa més que dos gustos de gelats a la gelateria Copelia de l'Havana. "Fresa y Chocolate" de Gutiérrez Alea és un poema sobre l'amor, l'amistat i la llibertat i una de les millors estrenes als cines de Barcelona. És un veritable homenatge als qui encara creuen que l'ésser humà és més important que qualsevol ideologia del món i una bufetada a tot tipus d'ortodòxia barroera. Després de veure-la em vaig preguntar: ^Com pot ser que una persona com jo, que ja sóc a la quarentena, dona i, a sobre, heterosexual, s'identifiqués fins a les llàgrimes amb els dos protagonistes de la història: un homosexual i un comunista ortodox? Potser fou perquè en tinc més de quaranta, perquè molts dels que estem entre els quaranta i els cinquanta, quan érem joves com David (el protagonista comunista), creguérem com ell en la mateixa honestedad, en la bondat d'uns ideals que auguraven llibertat i treball per a tothom. No comptàvem amb l'ortodòxia barroera ni amb l'afany implacable del capitalisme. I com Diego (el protagonista homosexual) Vam aprendre que allò privat també és polític i que no hi ha llibertat sense individualitat. Avui sabem, com diu el mateix Tomàs Gutiérrez Alea, que "el socialisme és un guió magnífic amb una desastrosa posada en escena", però encara creiem que qualsevol dia naixeran els que gosaran produir-lo, dirigir-lo i interpretar-lo com cal.
HISTORIA
Escola d'Història de l'Art de Barcelona Aquest centre, ubicat al centre de la ciutat, ofereix a preus feduïts diversos cursos trimestrals sobre diferents temes d'història i d'història de l'art. Podem estudiar-hi des de j'evolució històrica del romànic i el gòtic a Catalvmya fins a la història de l'art del segle XX, passant per altres cursos especialitzats. L'adreça és Sant Pere Màrtir 18, entresol, 08012 Barcelona. Telèfon 4536172.
En plena festa major i amb la col·laboració del districte de Nou Barris, podrem presenciar un concert que recomanem molt i no pel fet que sigui gratuït sinó perquè Kiko Veneno està en el seu millor moment. El seu treball musical, barreja de rock, pop i rumbes, coincideix amb unes lletres que la penya fa seves. La seva música no pot tenir un escenari millor. L'única pega és arribarhi, perquè el barri de Vallbona té poc transport públic. Vallbona és al final de la gran ciutat.
ANDRÉS NAYA
L'exemplar que ha arribat a les nostres mans confirma les expectatives creades des de la seva aparició. Editada per la Comissió de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona, és una publicació que no té res a veure amb les revistes oficials de propaganda.
• Kiko Veneno al barri de Vallbona Concert gratuït 22 de juliol de 1994
John Mayall
B.B.King
B.B. King Toma a les nits del Grec una altra figura del blues. Nascut el 1925 a Indianola (Mississipí). El seu estil ha marcat des dels anys cinquanta més d'una generació de guitarristes de blues i jazz. Una oportunitat més de veure'l.
Toma a actuar entre nosaltres el vell John, el pare blanc del blues, excel.lent compositor i instrumentista però també rei del blues britànic. Perquè el que és cert és que un nombre important dels instrumentistes de les millors bandes del rock han tocat amb ell. Malgrat el preu, val la pena veure i escoltar John Mayal, un dels bluesmen blancs més grans de la història de la música. • John Mayall Poble Espanyol 2.500 ptes 18 de juliol de 1994 a les 21 h
El número que comentem, publica un dossier amb quatre treballs al voltant de "La salut a Barcelona". Altres articles d'interès són: "La pobresa a Barcelona", "Les dones i l'ús del temps a Barcelona" i "Condicions de vida i valors dels joves a Barcelona". Són treballs argumentats, que tenen l'encert de posar a les seves pàgines temes del màxim interès. Esperem que el número 3 confirmi les nostres impressions.
EXPOSICIONS
"Les dones a Europa" REDACCIÓ
Mostra de fotoperiodisme on s'exposen fotografies de 32 dones, al Col.legi de Periodistes de Catalunya des del 14 de juny fins al 22 de juliol. El dimarts 5 de juliol hi haurà una taula rodona a l'entorn del tema 'Dona i Fotografia'.
• B.B. King Poble Espanyol 2.800 ptes 21 de juliol de 1994 a les 21.30 hores
Milton Nascimento Es un home que porta el ritme a la sang. Un compositor socialment compromès. Miner d'origen, Milton és considerat un mag de la música, més enllà del jazz i del pop, el so de Milton sintetitza corrents i cultures diverses. • Milton Nascimento Palau de la Música De 2.000 a 4.000 ptes 20 de juhol de 1994 a les 22 hores
Mlilton
Nascimento
piWv^\cn*^^eCL·
EXPOSICIONS
Visions urbanes Del Centre Pompidou de París ens arriba aquesta interessant exposició. La mostra ofereix una àmplia selecció de pintures i dibuixos d'artistes com Picasso, Braque, De Chirico, Kandinsky, Arroyo, entre d'altres. A més s'hi exposen 600 dibuixos d'arquitectes com Le Corbusier, Lenidov, León Krier i Oscar Tusquets per citar-ne només alguns. Per als comissaris de l'exposició "la història de l'art i la història de la ciutat són inseparables i convergeixen cap a allò que podríem considerar com l'obra d'art total, o sigui la metròpoli moderna". Els treballs d'arquitectura i les obres
dels artistes no es barregen, s'exposen cronològicament amb una certa confusió i de forma separada perquè, com diuen els inspiradors de l'exposició, "els arquitectes tenen com a projecte millorar les condicions de vida de les persones, mentre els artistes es dediquen a la invenció pura i sovint s'inspiren en els aspectes negatius de la urbs".
La mostra està organitzada por l'Associació de Dones Periodistes, que celebra el seu segon aniversari lliurant els premis "El Lliri" i "El Card" als periodistes que han fet mèrits per aconseguir-los, Iftaki Gabilondo amb "El Lliri" i Mikimoto amb "El Card" respectivament.
• Visions urbanes. Europa 1870-1993 Centre de cultura contemporània de Barcelona Juliol-octubre 1994
El Col.legi de Periodistes és a la Rambla de Catalunya 10 , ler. pis de Barcelona
16
iM reu ítel
CARRER
PUBUCITAT 0ú/a/j/ò/wn/à
ae fned' cm 50 a^tiM al centre nL·tbric de ^sT^u,?^-
cafè -
Juliol de 1994
clJa^celconU'
audí
ptica
restaurant
En un ambient del segle XV, la millor relació preu-qualitat delacviina eatalano-fi·ancesa
^0R^^^ PASEO DE ISABEL 11. 14 - 08003 BARCELONA TELÉEONOS 3 19 30 33 - 3 19 29 50 - FAX 3 19 30 46
LA TAVERNA M E S ANTIGA DEL PORT A N Y 1763
Tel. 31017 44
CALÇATS
[11 ESPECIALISTES EN PEUS DELICATS I SABATES PER A PLANTILLA
C a n u d a , 27 (Plaza Villa Madrid) - 08002 Barcelona - Tel, 301 30 87
ARTICLES DE VIATGE CASA FUNDA DA EN 1875
MARISQUERIA I TAPES Tel. 319 30 64
Maquinista, 17 08003 Barcelona (Barceloneta) V
\ v V
>
Fax319 70 14 Pàrking privat amb servei d'aparcador
ï-
••
5-
^oi^
1
í
t'
ALLÍ
lïlÀ^O
TALLER DE MARCS Venda de grabat.s i làmines
h
I s-
L^^stíL V
>
S--
%f
if
Plaça Saní Josep Oriol, 5 Tel. 302 73 28 Carrer del P), 5 Tel. 317 07 29 08002 Barcelona
Bda. Sant Miquel, 1 08002 Barcelona
Tel. (93) 412 09 00 Fax 302 51 24
C a n u d a , 22 Duc de la Victòria, 15
Telèfon 318 15 83 08002 B A R C E L O N A
Taller de DORAR, PLATEAR, NIQUELARY RESTAURACIÓN DE METALES
Distribuïdors de:
i\
Màs de 30 anos al servicio de los deficíentes auditivos
CanRomonet
RESTAURANT
Argenteria, 27 08003 Barcelona
Centro Especializado e n la corrección auditiva y material p a r a laringe
RESTAURAHT
ROMIMA'
^LOJMS
CASA
LA M A N U A L ALPARGATERA
FUNDADA
L'ANY
1890
Avinyó, 7 Portaferrisa, 10 Tel. 301 68 76 08002 Barcelona
Urgell, 10 Tel. 442 20 39 08011 Barcelona
(cantonada carrer Fernando)
Avinó, 31
Telefono 301 01 72 BARCELONA
Tel. 315 04 55 08002 BARCELONA
Guia professional i comercial de Barcelona VIATGES NOU MON Aribau, 127/Rosseiló Tel. 419 32 11 El seu viatge al millor preu
MECA RÀPID Mecanografia en 28 hores Inl'ormàtica Rogent. .MJA'alència Tel. 245 75 59
PUBLI SERVEI Servei Publicitat Ext. Serigrafia i rotulació Equador, 76 Tel. 405 06 88
AUTO ESCOLA CORSA Borí i Fontestà, !6 Tel. 200 33 24
APIT. GUIES TURÍSTICS PI.Berenguer ei Gran, I Tel. 319 84 16
VIAJES AKRELIA Trav. de Gràcia. 425, Ir Tel. 450 37 14 Cuba, qué linda es Cuba
AUTO ESCOLA CORSA Major de Sarrià, 44 TeL 204 29 52
VIAJES LICEO París, 136 Tel. 322 66 11 Mil destinos -Mil preciós
VIAJES LICEO Cruz Cubierta, 57-59 Tel. 325 85 15 10(X) destinos- Mil preciós
OBERT ELS DIUMENGES RESTAURANT EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 95 45
CREU ROJA ESPANYOLA Joan d'Àustria, 120 Tel. 300 20 20
CA D ' A V I N Y Ó , 5 6 - T e l . 3 0 1 1 6 4 7 - 0 8 0 0 2 B A R C E L O N A
Nova Adreça
líCk
Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona
Telèfon 412 76 00
FONTANEROS Servei 24 hores Sardenya, 164 Tel. 405 02 40
Per publicitat en aquestes seccions: Isabel Mancebo. Tel. 310 63 52
Telèfon dels veïns 412 76 48 Fax 412 58 88
I.a veu
del
CARRER
Jiüiol de 1994
Els immigrants reben un tracte discrimatori per part de la policia municipal Saoka Kingolo, membre del col·lectiu "Tripartit" d'immigrants de Zaire, el Congo i Angola, i membre de la Federació de Col·lectius d'Immigrants a Catalunya, va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Barcelona quan estava treballant. A Saoka, que treballa com a missatger, i que anava amb la seva bicicleta i roba de treball amb el nom de l'empresa, una parella de guàrdies li van demanar la documentació. Ell els l'ensenyà, però l'obligaren a baixar de la bicicleta i Saoka els preguntà què havia fet perquè el tractessin així si la documentació estava en ordre. "Usted se calla, que las preguntas las hacemos nosotros. No nos caliente, porqué ya lo haremos nosotros". Saoka insistí que estava en horari de servei i que li indiquessin si havia comès cap falta de circulació o si hi havia cap altre motiu d'aquest procediment. Davant l'actitud amenaçant dels urbans i l'arribada de sis o set més, Saoka es dirigí als vianants com a testimonis de com l'estaven tractant. Una persona coneguda (client de la seva empresa) parlà amb els urbans i a ell també l'amenaçaren. Aprofitant aquest moment, Saoka anotà els números dels agents i després passà el paper
GLÒRIA RIBES
pròpia. Tot fent la denúncia d'aquest cas concret, la fem extensible a tots els casos que passen diàriament. Volem demanar-li, doncs, com a màxim responsable del comportament de la policia municipal, que aquesta cessi el seu tractament discriminatori. En un estat de dret, per demanar-li la documentació a algú, no pot haver-n'hi prou amb els trets ètnics d'una persona com a únic indici d'una possible irregularitat. A més, tota persona té dret a rebre un tractament cortès i correcte. Li agraïm la seva atenció i esperem que farà el que calgui per eradicar aquests abusos del cos policial de la seva ciutat. (Carta dirigida a l'alcalde
Pcii>iiUJi niyitjfprii
Aturem els consells de guerra REDACCIÓ
j El 1991 la guerra del Golf va I commoure el món sencer. El govem espanyol va prendre la polèmica decisió d'enviar tropes i participar al bloqueig fent diverses missions de suport. Dos joves barcelonins van abandonar els vaixells respectius i van desertar. Durant unes setmanes es
van amagar, ajudats per entitats i barris. La seva actitud decidida va ser notícia i no perdien l'ocasió per defensar els seus principis pacifistes. Ara, tres anys i mig després, els ha arribat el consell de guerra. Un tribunal militar jutjarà les accions contra l'exèrcit i demanaran diversos anys de presó per als dos joves.
Josep Antoni Escalada i Manuel Blàzquez. Després del judicique es va fer el 8 de juny, moltes entitats s'han solidaritzat amb els acusats que ara esperen la condemna. Lluitar per la pau i denunciar els crims de totes les guerres no pot ser motiu d'empresonament. Demanem l'absolució per a aquests dos joves desertors.
FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bonanova 107.1 (202 34 36) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72) Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17)
Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91,0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08) Ràdio Pica 91.8 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32)
Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16) Ràdio Zona Franca 106.5 (432 36 42)
TV Gràcia (dimecres, 18/21h) TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h)
TV Les Corts (divendres, 18/21h) TV Sants (divendres, 21/24h)
NO AL TANCAMENT D'EMISSORES!!!
CANAL 39 - TV LOCALS TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixample (dilluns,21/24h) TV Nou Barris (dimecres,18/21h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h)
ASSOCIACIONS
11
Per l'acceptació de la diferència i la defensa de la igualtat ROSA MARIA PALÈNCIA
Saoka Kingolo a la persona coneguda, tot demanant-li que informés SOS Racisme, organització de la qual és membre molt conegut i que té la seva seu al costat mateix. Pel que sembla, això s'interpretà com a "insult a l'autoritat". Tot seguit; "Manos contra la pared. Vacíe todo lo que lleva y tírelo al suelo... usted queda detenido". A la comissaria, fins l'endemà. El testimoni el retingueren "només" fins a les dues de la matinada. Aquests són els fets que li volíem contar. Tanmateix, són uns fets que es produeixen moltes vegades cada dia a Barcelona. Qualsevol persona que "fa pinta" d'estranger, sense ser ni ric ni turista, ha viscut una experiència semblant en carn
ALTRES
La Federació de Col·lectius d'Immigrants a Catalunya (FCIC) va néixer l'octubre passat amb l'objectiu d'informar i defensar els drets d'igualtat entre els ciutadans i per l'acceptació de les seves diferències. "No tenim cap cosa en comú. Ni història, ni llengua, ni religió. Només ens uneix la nostra condició de migrants, la marginació i la injustícia de ser tractats com a ciutadans de segona o tercera classe per l'administració, sense drets i amb massa obligacions", diuen a la seva presentació. La FCIC aplega divuit associacions de col·lectius immigrants que des de fa quatre anys treballen per la defensa dels seus drets. Des de fa uns mesos compta amb una revista bimensual "La Veu dels Immigrants" on es declaren orgullosos de la gran diversitat dels seus ori'gens i també de la unitat que estan aconseguint. "Volem compartir les nostres cultures oferint el que som. Volem lluitar junts envers 'els papers' i els racistes", diuen.
lona mentre feia la seva feina com a missatger pel carrer. Van detenir-lo sense que Saoka hagués comès cap infracció. Només volien veure la seva documentació. Curiositat massa freqüent, la dels guàrdies i policies, amb la documentació de les persones F.C.I.C. NOM
Federació de Col·lectius d'Immigrants de Catalunya ADREÇA Empordà 33 Edifici Pifamidon Planta 9 Despatx 908 08020 Barcelona TELÈFON (93) 278 02 94 FAX (93) 278 01 74 Dimecres de 19 a 21 hores
amb aspecte diferent. La documentació estava en ordre, però com que Saoka va demanar explicacions, anotà els números dels agents i passà el paper a una persona coneguda, tot demanant-li que informés SOS Racisme, el seu gest va ser considerat pels agents com "insult a l'autoritat". Saoka va haver de passar una nit a comissaria i el testimoni va ser retingut fins a les dues de la matinada. A més de denunciar aquest fet, que es repeteix amb massa Tracte discriminatori freqüència als carrers de BarceUna de les darreres accions de la lona, la FCIC ha demanat a l'alcalFederació de Col·lectius d'Immi- de, "com a màxim responsable grants a Catalunya ha estat la del comportament de la policia tramesa d'una carta a l'alcalde municipal, que aquesta cessi el Maragall per denunciar l'agres- seu tractament discriminatori". La sió, una més, que va sofrir Saoka FCIC li recordà que "en un estat Kingolo el 26 d'abril passat. de dret, per demanar-li la docuSaoka, membre del Col·lectiu mentació a algú, no pot haverTripartit d'Immigrants de Zaire, n'hi prou amb els trets ètnics el Congo i Angola, va ser detingut d'una persona com a únic indici per la Guàrdia Urbana de Barce- d'una possible irregularitat". INTEGRANTS DE LA FCIC
Asociación Catalana de Residentes Senegaleses. Asociación de Inmigrantes Filipines en Barcelona SMPB. Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes (ASOPXI). Bia Fang. Casa Retruco. Casal Llatinoamericà a Catalunya. Centro Averroes de Estudiós e Iniciativas para la Inmigración Marroquí. Centro de Residentes Argentinos en Catalunya. Col·lectiu de Treballadors Magrebins del Vallès Occidental. E'Waiso Ipola. Esparia-Afhca Social Unity. Jama Kafo. Moussa Molo. Mussu Kafo. Pakistani Workers Association. Professors d'Idiomes de CCOO. Riebapua. Tripartito: Angola-Congo-Zaire. Observadors: Asociación Concòrdia (Terrassa). Asociación de Trabajadores Inmigrantes Marroquíes en Espaíïa. Dar al Rif. Grupo de Trabajadores Marroquíes en Catalunya. Refugiades de Sarajevo (Sefardíes).
IS
l.ti et*» íít'l
CARRER
VEÏNS
Juliol de 1994
Campanya d'ajuda als desertors de l'ex-lugoslàvia
iBreus BARCELONA
.BARCELONA 'REDACCIÓ
Preocupats per la situació dels refugiats de l'antiga Iugoslàvia i, en especial, per la situació dels desertors i insubmisos, s'ha iniciat a casa nostra la Campanya Catalana d'Ajut als Resistents a la Guerra de l'ex-lugoslàvia, iniciativa que s'uneix a d'altres semblants ja existents a setze estats europeus (els dotze de la CEE i Suècia, Noruega, Suïssa i Àustria) i a diferents llocs de l'Estat espanyol, i que coordina a nivell europeu el Fòrum Civique Européen. La campanya té per objectiu recollir un milió de signatures (cent mil a l'Estat espanyol), i crear una xarxa d'acolliment i ajut als desertors. D'aquesta manera es vol pressionar els governs europeus per tal que facin realitat la resolució que van aprovar els seus parlamentaris al Parlament Europeu i obrin així
una via real de distensió i de resolució no militar de la guerra a l'ex-lugoslàvia. Per participar en la campanya podeu signar o encarregar-vos de recollirsignatures i de difondre
aquesta iniciativa. I per finançar la campanya i formar un fons per a la xarxa d'acolliment, us demanem que col.laboreu amb un mínim de 100 pessetes per signatura. Aquest fons serà gestionat per les entitats membres de la campanya, incloses a la
llista segíjent: Acció Ecologista, Àmbit de la Pau/Joc-Jobac, Artesans de la Pau, Assemblea d'Unitat Popular, Associació Catalana per la Pau, Associacions d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Campanya Ajudem al Poble de Bòsnia, Campanya Contra el Comerç d'Armes, Centre de Treball i Documentació, CGT, Consell Nacional de la Joventut Catalunya, Contrabanda FM, Coordinadora Mili-KK, CCOO, Dones per les Dones a l'ex-lugoslàvia. El Lokal, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Fundació Internacional Olof Palme, Fundació per la Pau, Fundació Pau i Solidaritat, HOAC, Informació per a la Defensa del Soldat, Iniciativa per Catalunya, Joves amb Iniciativa, JERC, Justícia i Pau, Món-3, Moviment d'Objecció de Consciència (MOC), Pacifistes i Ecologistes de 9 Barris, PCC, Revista En Pie de Paz, Revista
La campanya té per objectiu recollir un milió de signatures (cent mil a l'Estat espanyol), i crear una xarxa d'acolliment i ajut als desertors per tal de pressionar els governs europeus Percol.laboraren la campanya us podeu posar en contacte amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona o l'associació de veïns del vostre barri.
El treballadors del telèfon d'informació municipal 010 en vaga El dia 22 de juny els treballadors i treballadores del 010 realitzaren dues hores de vaga, en tots els torns, per tal d'exigir la no privatització del servei i es van manifestar a la plaça de Sant Jaume. La junta de la FAVB ha sol·licitat una reunió urgent amb el tinent d'alcalde Joan Clos. CAVE La Cave organitza una campanya per a la integració de l'immigrant La Confederación de Asociaciones de Vecinos del Estado espaiïol ha iniciat una campanya sota el lema "Ellos también son de casa". Constarà de cursos de formació, centres d'informació, activitats socioculturals, una setmana de la solidaritat i un campament interètnic.
iDe tots els barri!
Debat ciutadà sobre el projecte de LAU
TURO DE LA PEIRA Els veïns van abatre la tanca El diumenge 6 de juny, uns tres-cents veïns i veïnes del Turó de la Peira van abatre una tanca del solar destinat a construir els habitatges que han de completar les necessitats dels blocs A i B. Els veïns protestaven per la desinformació i la lentitud de les administracions. No se sap encara quan els acabaran de construir, ni qui hi viurà ni, sobretot, quines condicions caldran per accedir-hi. Estan indignats pel contingut del conveni signat entre el conseller Cullell i l'alcalde Maragall. Els veïns que tinguin accés a un habitatge nou, hauran de pagar-lo religiosament al preu "normal" d'habitatge de protecció oficial, sense obtenir cap quantitat pel seu habitatge antic, ni cap tipus d'ajuda del decret sobre aluminosi.
, BARCELONA 'REDACCIÓ
El dia 16 de juny la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona organitzà a la Casa Golferichs un debat sobre el projecte de Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) amb representants de diversos partits polítics (PSC, CiU, IC i ERC) i uns seixanta representants dels diferents barris de la nostra ciutat. Va haver-hi un important nivell de participació i la major part d'intervencions foren crítiques, fonamentalment pels quatre anys de durada, ja que veien la necessitat de garantir l'estabilitat a les persones en el seu dret a gaudir d'una vivenda digna. Quant a les rendes, van denunciar els perjudicis que està provocant el decret Boyer, amb lloguers alts, i van proposar que el projecte establís un límit màxim de rendes. També es va posar de manifest que el projecte causarà perjudicis als inquilins amb contractes de pròrroga forçosa per la reducció de les subrogacions i les actualitzacions de les rendes. Un representant dels minusvàlids va denunciar el tracte discriminador cap a aquest sector. Resumint, la major part d'intervencions rebutjaven el projecte de llei, considerant-lo agressiu per als interessos dels més desfavorits. El projecte de llei en aquests moments és al Congrés dels Diputats, pendent de la discussió de les 450 esmenes presentades i del seu posterior debat al ple.
lllacrua, SOS-Racisme, Sodepau. Universitaris per la PauUAB, 9 Barris per Bòsnia.
ESCARLATA BLANCIO
El debat es celebrà a la Casa Golferichs
IMMIGRACIÓ Emigrants legals El número d'emigrants a la nostra ciutat és de trenta mil persones. Queda clar que només parlem dels emigrants legalitzats. El districte on n'hi ha més és a les Corts, 4.270 amb 469 francesos, i després a l'Eixample, amb 3.970. El districte que té menys número de residents estrangers és Sant Andreu amb sols 367 i d'ells 46 argentins. Els col·lectius més nombrosos són els ciutadans i ciutadanes marroquins, 4.927 dels quals 1.009 viuen a Ciutat Vella. Els districtes de Sarrià-Sant
Gervasi i de Gràcia sols tenen censats emigrants europeus. A Nou Barris la nacionalitat amb major nombre de residents és la italiana, amb 101 emigrants d'un total de 1.275. ENSENYAMENT Places escolars Si l'administració no hi posa remei, aquest curs no es podrà atendre la demanda de places escolars per a canalla de 3 anys. Aquest any en falten 212, els col·legis han rebut 4.944 peticions i només n'hi ha 4.732, encara que no tots els districtes són deficitaris. A l'Eixample 174 nens i nenes hauran de matricular-se en escoles privades i a les Corts prop d'un centenar correran la mateixa sort. A Nou Barris hi sobren 148 places, però 37 famílies no han pogut matricular els seus nens a l'escola que els corresponia. Pel que fa a les places per a nanos de 4 anys, els districtes de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, i Gràcia són deficitaris, ja que no han pogut acceptar 84 sol·licituds. CLOT-CAMP DE L ARPA Una zona verda polèmica Continua la lluita per la zona verda de la plaça del Rec. S'hi han col·locat moltes pancartes, "No podem perdre una zona verda que tant va costar d'aconseguir". L'associació de veïns, assessorada per la FAVB, va impugnar l'acord que permutava la zona verda amb una altra de Sant Martí de Provençals.
19
La veu del
CARRER
Jxüiol de 1994
EL COR ROBAT
ÀNGEL VALVERDE
Francisco Rosales Presidente de l'A.V. del Carmel
"El barrio se ha hecho a base de sudor y làgrímas' — óQué tienen en común el Carmelo y el Himalaya? — Que cuando se acaba de subir se està cansado. — iCómo celebraran el dia que se acabe la última obra del Perl? — A bombo y platillo, ...aunque no sé si estaremos vivos. — El barrio dedica una calle al alcalde de Zaiamea. òCómo defiende el Carmelo su honra? — A capa y espada. El barrio se ha hecho a base de sudor y làgrimas. — Qué hace que un vecino dedique tantos anos a luchar por su barrio? — Para mi es una satisfacción personal. No quiero que me agradezcan nada. Lo hago sin esperar nada a cambio. — ^Queda algo del Carmelo de la "caseta i l'hortet" de principios de siglo? — Yo vine en el 53 y siento nostàlgia del ambiente de "pagesia". — Un barrio lleno de fuentes ^ n o debería ser verde por los cuatro costados? — Hay mucha agua, però solo quedan dos fuentes públicas.
ASSOCIACIÓ
Carta municipal y derechos vecinales Sin consenso, con el solo voto de los socialistas, el Pleno del Ajuntament de Barcelona ha aprobado la propuesta de Carta Municipal. La Carta Municipal es un instrumento legal, con rango de ley, bàsico para la regulación de los aspectes relacionades con la vida municipal de nuestra Ciudad. Las propuestas contenidas en este articulo sobre la Carta Municipal parten de la òptica del movimiento vecinal y se acotan a los aspectes del derecho fundamental de la participación ciudadana en los asuntos públicos, entrando en los aspectes mas di rectamente vinculades al movimiento ciudadano y en concreto a las asociaciones de vecinos que la propuesta de Carta Municipal no contempla. En este sentide recordames que a las asociaciones de vecinos se les ha reconocido legalmente en el marco legislative estatal y autónomico, regulando explícitamente su existència, estableciendo la necesidad de fomentarlas, def iniende mecanismes de información y participación, entre elles el derecho a exponer directamente sus opinienes en les plenes municipales, el uso de les medios públicos y una cuestión impertante, institucionalizar las ayudas ecenómicas, de-
jando para el pasado su caràcter veluntario y discrecional, aunque las condiciona a las posibilidades presupuestarias. Todos estos avances, como por ejemplo el derecho a voz en los plenes, estan siendo cumplidos por numerosos municipies mientrasque otros, como el de Barcelona, se resisten a ponerles en pràctica. La propuesta de Carta Municipal aprobada por el Ajuntament de Barcelona, no hace referència a las asociaciones de vecinos, ni regula les aspectes contemplades en el àmbito estatal y autonómico. Las asociaciones de vecinos no pretenden ser entidades exclusivistas en el marco de la participación. Su experiència en los màs de 20 anos desarrollando una actividad global dentro de su àmbito territorial, su caràcter como entidades pluralistas, democràticas e independientes, desempenando funciones de utilidad pública en beneficio del interès general, determinan la necesidad de hacer mención especial a elias y reafirmar la conveniència de su fomento y desarrelle para la profundización democràtica de la vida municipal. Simplemente por eso creemos, y mas en el caso de Barcelona, Ciudad con una realidad del
CIES
1a. ESCOLA D'ESTIU PER A ENTITATS I ASSOCIACIONS
Centre d'Iniciatives de l'Economia Social
— òQué haría con los coches que invaden las calles? — Yo defiendo a las personas por encima de los coches. Si tuviera que quemar el mío para que los vecinos vivieran mejor, lo haría. — El nombre Tabasa, ó'e pone los pelos de punta? — Y muchos otros que no son Tabasa. Hay muchos pequeíïos Tabasa. — Se critica que las asociaciones se estan convirtiendo en una oficina de quejas del Ayuntamiento. — Cada dia se conocen mas. De hecho somos como el defensor del pueblo. — ^De qué se habla en los bares del Carmelo? — La verdad es que puedo dar pocas explicaciones. No soporto en un bar mas de cinco minutos. — òSe hace política en una asociación de vecinos? — Se debe hacer. Mal que no se haga donde se reúnen mas de dos personas. Otra cosa es la forma de hacerla. — Í.A dónde iran a vivir los hijos del Carmelo? — Se tendràn que ir. Yo tengo cinco y viven en Gavà, Nou Barris, Reus, Girona y otro que no se puede casar porque no encuentra piso. — òQué pide cada ano a los Reyes Magos? — Yo creo mas en la lucha de la gente.
liliiiMimlmlmwMH
Barcelona, de I'11 al 28 de juliol de 1994 Escola Universitària d'Estudis Empresarials
C U R S O S
D E L ' E S C O L A
Nous models organitzatíus bra. Ma. Àngels Gil, Directora de l'Escola d'Empr«sanais de la Universitat Pompeu Fatxa Dies: 11, 13,15,18, 20 122; Horari: de 17 a 19 hores Política de comunicació global
ÜNIVI-:RSI lAT DK BARC'I.IONA
I stola Universitana d'tsiudis í'rtipresanals
D ' E S T I U
Tècniques i estratègies de negociació Sr Eduard Gonzalo, Professor de la Facultat de Ciènaes Polítiques, Universitat Autònoma de Barcelona Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores Estratègies de formació de membres i voluntaris Sr. Albert Freixa, Coordinador de Tercer Cicle Escola d'Empresanals de la Universitat de Barcelona Dies: 11,13,15 i 18; Horari: de 17 a 20 hores
Sr. Josep Francesc Valls, Professor d'ESADE i periodista de ta cadena SER Dies: 12, 14, 19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores Mecenatge empresarial
— £,Porqué existe el barraquismo vertical? — Por especulación y por necesidad.
movimiento vecinal impertante, que la Carta Municipal debe contemplar los aspectes centenides en el marco estatal y autonómico, estableciendo como mínimo el derecho de voz en los plenos y la información directa a las asociaciones de vecinos de la actividad municipal. Por su importància en ei proceso de descentralización y profundización democràtica, merece hacer hincapié en la elección directa de los consellers de distrite per sufragie universal, propuesta recegida en borradores anteriores que la propuesta actual ha reti rado y tampoco contempla. En todo caso aprevechando la oportunidad històrica que se presenta para la ciudad, seria recemendable que las instancias donde se va a debatir y aprebar la Carta Municipal, tengan en cuenta les avances experimentades por el movimiento ciudadano y su papel histórice y superen el estreche marco en el que se ha elaborado la propuesta de Carta Municipal, adaptando los mecanismes e instrumentes de participación a la realidad actual y en la perspectiva de una democràcia mas participativa que facilite la intervención de los ciudadanos en los asuntos públicos.
Sra. Francesca Minguella. Economista i Consultora Dies: 11, 13, 15,18, 20 i 22; Horari: de 17 a 19 hores
Tècniques publicitàries aplicades a entitats I associacions
La relació de les entitats amb els mitjans de comunicació
Sr Ricardo Rabella, Professor Mercantil Professor d'ESERP Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores
Sr. Josep Francesc Valls, Professor d'ESADE i penodisla de la cadena SER Dies: 25 i 27; Horari: de 17 a 20 hores
Tècniques d'expressió escrita
Tècniques d'expressió i comunicació individual Dr Jaume Almenara, Professor del Dept de Psicologia Soaal de la Universitat de Barcelona Dies: 12, 14, 19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores El lobby com a tècnica d'influència Sr. Benet Cases, Director de Fons Formaaó Dies: 20 i 22; Horari: de 17 a 20 hores
A C T - I V I T A T S
Dra. Empar Hurtado, Professora de la Facultat de Traductors i Intèrprets Universitat Pompeu Fabra Dies: 20, 25, 26 i 27; Horari: de 20 a 22 hores Lideratge i gestió d'equips humans Sr. Eduard Resbier, Professor del Opt de Sociologia i Metodologia de les Ciénaes Soaals de la Universitat de Barcelona Dies: 12,14,19 i 21; Horari: de 17 a 20 hores
D
:SCOI.A
D ' E S T I U
Les telemaratons com a instrument de pubiicitat i financiació Sra. Montserrat Trueta, Presiòenla de la Fur>daaó Catalana de la Síndrome de Down, Sr. Francesc Romero, Sots-Director i guionista de ta Marató de TV3, Sr. Josep Ma. Canals, Director de Telefónica de Barcelona Dia 11 a les 20 hores
L'activrtat associativa de tes ONG que cooperen en el Tercer Món Sr. Pedró Barrios President de Metges sense Frontwes, Sr Josep Ribera, President de la Coordinadora d'ONG, Sr Ignasi Carreras, Sots-Director de la Fundaaó Intennón Dia 18 a les 20 hores
Presentació del llibre "The Delivering of Welfare and the Third Sector"
Associacions i entitats en l'àmbit de ia gent gran
Dr. Josep Garcia Duran, Catedràtic d'Universitat, Dr. Joaquim Trigo, Professor Titular d'Universitat, Dra. Isabel Vidal, Catedràtica d'Escola Universitàna Dia 12 a les 20 hores
Sr Enric Vallverdú Secretana de la gent gran de la Federació Catalana de Voluntanat Soaat Sr. Agustí Gómez Passolas President de CONEX Sr. Enric Vila. Amics de la Gent Gran Dia 20 a les 20 hores
Experiències rellevants en el mecenatge empresarial Sr. Frederic Boix, Secretan General de Winterthur, Sr. Joan M. Nin Director Regional per a Catalunya del Banco Central Hispano Sr. Josep M. Suris, Director Gerent de la Fundaaó Universitat Empresa UAB Sr. Rafael Pedauyé, Director del Centro Educativo "Los Molinos" de la Fundaaón Cultural CAM Dia 13 a les 20 hores
Mostra de vídeos publicitaris ,^_____ Sr. Monitor Pérez. Director de LINTAS empresa publicitària Dia 26 a tes 17 hores
Les cooperatives d'Iniciativa Social a Catalunya Sr. Xavier López Director de la Federaaó de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya Sra. Amèlia Clara Directora de Femarec, SCCL, Sr. Joan Berney Gabinet d"Estudis Socials. SCCL Dia 14 a tes 20 hores Legislació fiscal sobre Associacions i Fundacions Sr. José Arias Velasco Advocat i Assessor fiscal Dia 15 a tes 20 hores
Les Mutualitats en la reforma de les assegurances Sr Joan de Palol Secretan General de la Federació de Mutualitats de Previsió Social de Catalunya Dia 27 a les 20 hores Associacions i mecenatge en l'àmbit de la SIDA Dr. Bonaventura Clotet President de la Fundació Pnvada SiDA Catalunya Sr. José Torres President de la Fundació Anti-SIDA Espanya Dr. Jordi Riba Metge seropositiu Expert en SIDA Sra. Maria Antònia Piqué Directora de Relacions Publiques de la empresa MANGO Dia 28 a les 17 hores
ACTE DE CLOENDA, LLIURAMENT DE CERTIFICATS ICOCKTAIL Dra. Isabel Vidal. Presidenta del Centre d'Iniaatives de l'Economia Social (ClES) Dr. Joan-Francesc Pont. Director de l'Escola Universitàna d'Estudts Empresanaís de la Universitat de Barcelona Excm. i Mgfc. Sr. Dr. Antoni Caparrós. Rector de la Universitat de Barcelona Dia 28 a les 20 hores
A m b la col·laboració:
/ / MINISTERIO DE ASUNTOS SOCiALES I
INFORMACIÓ 1 MATRÍCULES • Escola Universitària d'Estudis Empresarials. Universitat de Barcelona: Diagonal 696 08034 BARCELONA Tel 402 19 92 Fax 402 44 74 • Centre d'Iniciatives de l'Economia Social (CIES) Rosselló, 416. Ir 3a, 08025 BARCELONA Tel 436 31 02 Fax 455 22 90
l·ll meu
CARRER
^
Juliol de 1994
tjo
Amparo Moreno "Sí hagués nascut a Pedralbes, ni'hauria perdut moltes coses^*
L'Amparo Moreno no s'ho pensa dos cops quan diu que "\dure en un barri on t'hi trobes a gust ho és gairebé tot". I, ella, en aquest sentit, com en tants d'altres, es considera afortunada. Ja fa més de deu anys que va traslladar-se al carrer Urgell, a la banda esquerra de l'Eixample. "Em fa molta gràcia dir que visc a l'Eixample, per allò de la similitud física...", comenta. S'expressa amb l'espontaneïtat i la desimboltura que fa servir dalt de l'escenari: "M'encanta el barri i m'encanta la comunicació que es pot establir amb la gent, sobretot si vius al costat d'un mercat, perquè el mercat dóna vida". En el seu cas, parla del mercat del Ninot. "Als bars dels mercats, afegeix, hi ha una vida impressionant: allà sents el que opina la gent de debò, sense pèls a la llengua". Li agrada que la tractin com una més, però alhora no dissimula gens la satisfacció de sentir-se reconeguda i que els veïns la parin pel carrer per explicar-li qualsevol cosa. I conclou: "Sempre he pensat que si hagués nascut en una família d'un altre estatus i m'hagués tocat viure a Pedralbes, m'hauria perdut moltes coses. TEXT: CAROL BIOSCA / FOTO: MARC VIVES
Sal i pebre Democràcia Després de la reflexió, va venir la jornada electoral. I al final del dia van haver-hi programes especials, valoracions i interpretacions per a tots els gustos. Ens van inundar amb dades, tants per cents, sumes i restes per fer que la xifra final fos la més favorable possible. En democràcia una persona és un vot. Analitzar els resultats hamia de ser, fonamentalment, veure quantes ciutadanes i ciutadans voten^ quants s'hi han afegit i quants se n'han allunyat. Aquests raonaments no solen aparèixer, perquè només els interessa com mantenir el poder, amb qui pactar, amb qui governar, al preu que sigui.
Zeta