Carrer 026

La Veu del

ESPECIAL 25 ANYS D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS

Publicació mensual

Obradors, 6-B baixos • 08002 Barcelona

N^ 26 Setembre 1994

25 anys fent

ín

COLUBOREN: ANNA AUSART

''Rosei^ARGEMí •

CARLOS A Í Í ^ R A

•JoRoi·Bòtt-·jtoAcio

CAPEL

• FRANCESC

CATALÀ-ROCA

• CÉSC • JAUME

FABRE'» MARIA FAVA • JOSEP FIAMON GÓMEZ • 'FRANCESC GONZÀLEZ LEDESMA « ^ O N S LÓPEZ • EUGENI MADUENO • KÍM MAN-RESA • JOSEP '

^

^

•

:

^

^

'

>

MABTI • PEP MIRÓ • ANDRÉS NAYA • JAUME PERICH « MANEL PUYAL • ALBERT RECIO • JOSÉ MANUEL VELASCO • ÀNGEL VALVERDE

«e=!MK?ííí^

< X

o

IM teu

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 99 29{dx) Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 353 93 00

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj)

del

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 27 14 Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 29 34 (dm.dv)

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 - Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

Setembre de 1994 ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Secretària de redacció Isabel Sànchez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo

Consell de direcció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Maria Bach, Jordi Baroja, Carol Biosca, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Tito Ros Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isarl. Alfons López, Eugeni Maduefio, Oriol Martí, Pep Martí, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Vinas (Sant Andreu), Goya Vivas

Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànlca Pacmer, SA. Impressió Grinver Distribució General Servei Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams

17 A T T l ï J7xW J j

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 485 19 50 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 440 51 63 Rambles 317 29 40 Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari Ntra. Sra. de la Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest del Besòs 278 18 62(dj)

Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv) Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48 Si detecteu algun error o canvi, aviseu la Isabel Sànchez al telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 22.000 exemplars, i '3 seva distribució és gratuïta

Especial 25 anys de moviment ciutadà VINT-I-CINCANYSI...

TREBALLS D'HÈRCULES LA CRONOLOGIA

3 3

DIA A DIA, LLUITA A LLUITA

4

LA VIDA Lo QUE VA DE H E L G A A C O B I

6

LOS CAMBIOS LA TRANSFORMACIÓN DE BARCELONA EN UNA CIUDAD BELLA Y BIEN EQUIPADA

7

LES LLIBERTATS CIUTAT, CONSCIÈNCIA, CIUTADANIA

10

LA HISTÒRIA E L COMENÇAMENT DE TOT AIXÒ

11

EL CUARTO FOSC EL CÒMIC

12

BUTIFARRA!: LA LLUITA COM A DIVERSIÓ

13

L'ECONOMIA QUI PAGA (I COBRA) EL DEUTE?

15

LA POBLACIÓ QUAN ARRIBAVEN ELS ALTRES CATALANS

16

URBANISME: CINC PARAL·LELISMES... ...I QUATRE REFLEXIONS GRAFISME POPULAR

18 19

DEL CICLOSTYL A L'AUTOEDICIÓ

20

SET ALCALDES PER A VINT-I-CINC ANYS LA MEMÒRIA LA DEMOCRÀCIA DEL CAFÈ CON LECHE

22 25

L'ECOLOGIA ECOLOGISTES DE PRIMERA HORA

26

L'HOME QUE ENS VA MIRAR TENDRAMENT PREMSA DE BARRI LA RIQUESA DE LA PREMSA POBRA

27 29

EL PERIODISME MEMÒRIA D'UNA PERIODISTA AMB MEMÒRIA

31

NO TOT ÉS URBANISME ENTREVISTA AMB JAUME PERICH AZAGRA, DELEITAR INCORDIANT LOS JÓVENES

32 33 34

A P U N T E S EN UNA SERVILLETA O LA PARTICJPAXIÓN

JUVENIL

EN LAS A A W

35

LA GENT GRAN CIUDAD Y JUBILADOS: SOMOS EL 20 POR CIENTO

36

ENTREVISTA AMB ORIOL SERRANO EL COR ROBAT

37

ALBERT PONS VALON, CARLES PRIETO, PRUDENCI SANCHEZ, P E P MIRÓ 38

EL MEU CARRER I J O .

MARIA ANGELES RIVAS

40

ft f f 1 1 t t + f t f ff ^ f f f tt t ft t f l ' r

f f t f f t t t

t

. f f t f f y^ f t f- t T f CARTES DELS LECTORS Sense cap tipus de justificació Sense cap tipus de justificació el diumenge 3 de juliol vaig ser censurat i privat de participar en el nou programa "Fem comèdia" emès per Ràdio Onda Nou del Districte de Sant Andreu. L'esmentat programa havia de ser conduït per tres persones, però a instàncies del director-presidentde l'emissora radiofònica, un servidor va ser exclòs a última hora per motius encara def tot desconeguts (hi ha rumors que fan circular que fou per pressions polítiques rebudes des del Districte de Sant Andreu, car jo pertanyo a l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i això no els fa cap gràcia). Malgrat que el nostre país ha avançat en la conquesta de les llibertats democràtiques, hi ha sectors de la vida política i comunicativa que no han arribat a conèixer el

f mot llibertat. Encara existeix, en certs llocs, la censura.

La meva participació en el programa "Fem comèdia" era purament de col·laboració i de donar difusió del món del teatre i l'espectacle en general. En cap cas no era de fer una manipulació política en contra de l'administració municipal. La meva participació era a títol individual. L'associació de veïns a la qual pertanyo en restaria totalment al marge. Cada cosa al seu lloc.

Després de participar en les reunions preparatòries del nou programa, algunes d'elles realitzades a la mateixa seu de l'emissora, el diumenge dia 3 de juliol (dia de l'emissió del primerprograma) vaig rebre una trucada de ta Ràdio comunicantme la prohibició de participar en l'esmentat programa, ans si ho feia els meus companys d'equip serien també exclosos de fer "Fem comèdia". La trucada fou dues hores abans d'emetre l'espai radiofònic.

Fins al dia d'avui encara no he rebut cap notícia de la meva cen-

sura per part de la direcció de la ràdio. Espero i desitjo que la resposta no es doni per callada.

El dret a la llibertat d'expressió i de participació és a anys llum de fer-se realitat a Ràdio Onda Nou, pel que sembla lligada estretament a les decisions polítiques del Districte de Sant Andreu. Per acabar desitjar que plantejaments com aquests quedin esborrats i en un futur pròxim els responsables de l'emissora sàpiguen rectificar correctament, pel bé de la llibertat.

Gràcies.

Pau Vinyes|

• Fe d'errades Els gnomos de la imprenta es van emportar dades importants del número 25 de CARRER' l'au-tor de la il·lustració de la portada és Bianchi i la de l'acudit de ia pà-gina 20, Carme Solé i Vendrell. El nom de la nostra impremta també sortia malament: on deia Granvir havia de dir Grinver.

Mil disculpes.

Iti I eu del

CARRER

Setembre de 1994

P e p Miró President de la FAVB

Vice-president de la FAVB

ot fent memòria perquè "qui perd els origens, perd la identitat", aquest número de CARRER dóna un cop d'ull als darrers 25 anys de vida associativa, amb l'objectiu de m i r a r endavant.

Avui la Barcelona dels barris no és cap invent.

Existeix, com ho demostren els més de noranta col·lectius Veïnals que es reuneixen cada setmana per intentar resoldre els seus problemes. És una de les Barcelonès i reflecteix les diferències i els desequilibris entre els barris de la gran ciutat. Algunes de les assignatiires pendents en aquesta Barcelona del 1994 són: El transport públic. No ftmciona i cap de les administracions no resol la greu situació creada. No cooperen entre elles ni es posen d'acord Per acabar amb l'endeutament. Parlen de més de cent vint-i-cinc mil milions de deute, amb els corresponents interessos que els bancs es Cruspeixen i que paguem, religiosament, entre tots.

El cotxe, que ha tomat a guanyar. És el rei i senyor.

Les rondes olímpiques han incrementat el tràfic a la

3

Vint-i-cinc anys i...

ortem 25 anys fent barri, fent ciutat, sense deixar de fer una ullada, tot sovint, al que passa al món: Bòsnia, Ruanda, Cuba, Somàlia, l'emigració, l'atur, la pobresa.

Tenim a més un mitjà de comunicació propi, CARRER, que es va convertint en un creador d'opinió i desperta males consciències. Algunes van a parar al "cuarto fosc", perquè a nosaltres ens sembla que no fan 1 a feina ben feta i desteroten el barri o la ciutat, o que miren el món com el joc de la gallineta cega.

Avui creem opinió i encara sortim al carrer perquè ens donin la raó. Ho fem quan amb CARRER no n'hi ha prou i estem amb l'aigua fins al coll, 0 estem tips de veure que no es reacciona

Andrés N a y a

OPINIÓ

amb força contra les injustícies socials, locals, nacionals o mundials.

Amb la veu, que hi tenim dret, a parlar, i ja parlàvem quan no hi teníem dret.

Fa 25 anys que fem barri i ciutat. També és cert que no som només nosaltres, les associacions de veïns, que fem barri i ciutat, però entenem que en moltes millores de barri i de ciutat hem estat les pioneres.

Gaudim encara de salut social per emprendre noves tasques que calen per a la ciutat. Reivindicar, exigir, negociar o parlar, però el cas és fer el que sempre hem fet, de consciència crítica dels veïns organitzats.

Aquest mes també traurem al carrer el núme-

ro 26 de CARRER. No ens hem quedat aturats i ja fa tres anys que intentem ser la veu del carrer.

Ara som forts, cada cop hi ha més professionals de la ploma, més inquiets, més ciutadans i ciutadanes crítics de certa ciutat i de cert modus vivendi que ens presten desinteressadament la seva col.laboració.

En els 25 primers números s'hi han dit moltes veritats, que feien falta a la ciutat. Hi ha alguns que s'han passat un temps al cuarto fosc. Els hi hem ficat per veure si es corregeixen.

Ara a tots els volem invitar a entendre que els anys compten, però que s'ha de continuar fent barri, fent ciutat, i no fer l'ullet al món sinó obrirlos, tots dos, per veure-hi millor.

Us animem a tots, a continuar.

Treballs d^Hèrcules ciutat mentre el nombre de viatges en metro i autobús baixa. El metro no arriba als barris treballadors i el pla intermodal del transport (PIT) és mort. La firma del contracte programa pateix mil retards però en canvi tenim assegurada l'apujada de tarifes, com si es tractés d'una propina.

De la guerra de l'aigua, se'n reien. Però amb un treball de formiguetes, avui ja som més de quinze mil famílies a Barcelona que només paguem l'import del consum i r e t e n i m els impostos injustos. En tres anys hi ha més de dos mil milions de pessetes impagats a tot Catalunya. Finalment les administracions h a n accedit a negociar, després d'una gran manifestació i de presentar-los un document proposta per discutir un nou rebut de l'aigua, més net d'impostos i que tomi al valor que pagàvem el 1990, amb els augments corresponents de l'IPC. Tenir u n habitatge dign e és un dret constitucional.

Res més lluny de la realitat en què viuen moltes persones, les més pobres, les més joves. Es va desaprofitar la

gran oportunitat que oferia la Vila Olímpica, i la Generalitat, que és qui en té la competència, fa anys que no construeix pràcticament res a la nostra ciutat. La manca d'habitatge augmenta amb el greu p r o b l e m a de l'aluminosi. Les administracions reaccionen t a r d i malament, firmen convenis infirmables i tracten de forma desigual els barris.

La lluita per aconseguir escoles públiques va fer nàixer algunes associacions; avui ens hem de tornar a mobilitzar per fer que no les tanquin. Ara que ha arribat el moment de donar més qualitat, imposen un mapa escolar sense sotmetre'l a informació ni a debat, que r e d u e i x el n ú m e r o d'escoles. El fracàs escolar, que pateixen precisament els sectors socials més necessitats, exigeix que es dediquin més recursos materials i humans als centres existents i no pas que es tanquin.

En queden d'altres, d'assignatures pendents.

Com el culebró dels famosos quaranta-i-tants peris, els enormes dèficits d'equipaments culturals als barris, el programa d'actuació que

FRANCESC CATAI,A-RO(^A

La Rambla, el carrer etern de Barcelona concreti el pla d'estalvi d'energia, la provocació que suposa una altra incineradora a la Zona Franca. . .Treballarem per aprovar les assignatures penjades i per defensar els nous valors que la realitat quotidiana ens reclama: ser solidaris, respectar la diferència, ser tolerants.

I tot en una època de gran creixement de l'associacionisme, més de vint-i-una mil associacions a tot Cata-

lunya, i sabem que totes són necessàries. Avui els problemes no tenen una sola cara i per resoldre'ls es requereix un treball conjunt de tots els moviments socials.

Les plataformes creades amb participació sindical, ecologista i veïnal assenyalen el camí i l'inici d'una situació nova. Les a s s i g n a t u r e s pendents algun dia deixaran de ser-ho. Però depèn de nosaltres, de totes i tots nosaltres.

In leii tti·l

25

ESPECIAL

CARRER

ANYS

Setembre de 1994

Dia a dia, lluita a lluita • Contra la "Obra Sindical del Hogar" per manca de manteniment dels habitatges a la Trinitat Nova, la Pau, VerdumRoquetes, la Guineueta.

• Contra els abocadors d'escombreries de Can Clos i Collserola; contra la manca d'higiene que provocava rates a Maresme i el Besòs; contra les indústries perilloses al Guinardó i al Poblenou; i per aconseguir una il·luminació i neteja millors al Raval.

• Contra els accidents de circulació per manca de semàfors al Raval, Sant Gervasi, Zona Franca i Prosperitat.

• Per salvar els equipaments escolars existents a la Pau, Nou Barris i Horta, i per reivindicar escoles públiques noves a la Sagrera, Sant Andreu i el Carmel.

• Per reivindicar altres equipaments, com la Biblioteca Matas i Ramis a Horta i la presó de Wad Ras al Poblenou; per salvar espais verds, a la plaça Lesseps de Gràcia, i per aconseguir instal.lacions esportives a Nou Barris, on es va fer una olimpíada popular.

Les associacions de veïns també van plantejar alternatives globals, com ho demostra la publicació del prospecte "Dos aiïos de lucha contra la O.S.H."; van llançar campanyes, com la de "Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni t r a m v i a " i van fer manifestacions, i fins i tot van ocupar el Ple Municipal, per demostrar el seu rebuig del Pla Parcial de Nou Barris.

L A CRONOLOGIA

mim ^' um mrnim vitals als ballis A través de manifestacions al carrer, campanyes i tota mena d'accions col·lectives, els veïns denuncien la falta de mínims en les condicions de vida dels barris en temes com habitatge, equipaments i neteja.

• Contra les expropiacions forçades d'habitatges i contra el barraquisme: Avinguda Garcia Morató, II Cinturó i Túnel de la Rovira; Can Tunis, Carmel i Montjuïc.

• Contra els plans parcials que no recullen les necessitats dels veïns al Poblenou, la Barceloneta, Torre Baró, Vallbona, Trinitat i muntanya de Montjuïc.

TENEMOS LA VIVIENDA QUE NECESITAS...

Píso>i de 7U m'desde 9.0Ü0.0Ü0 de ptas.

Casas unifamiliares a partir de 13.9(HUKK)pla-s.

Pisos de Vil nv útilcs desde ll.(HHMMK) de ptas.

;('on pla/a de pàrking incluida en el precio!

^ >C<W«^^X«««>^•w«S««^^^^^SN^>^^·^^(<^>cv•^^

Acabadosdecalidad

interès a partir del 6,5'^

Zonas ajardinada-s

Viviendas protegida*;

Eniradas desde 300.000 ptas.

...DONDE LA NECESITAS VILANOVA

EL VENDRELL

LLEIDA

GIRONA

SANTA PERPETUA

PALLEJÀ

MONTMELÓ

MARTORELL

GRANOLLERS

MANRESA

PALAFRUGELL

TERRASSA

CASTELLAR

GAVÀ

CERDANYOLA

CALELLA

MOLLET

VILADECANS

LES FRANQUESES

SANT ANDREU DE LA BARCA

HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de \i\iendas protegidas. Nuesira cooperativa sigue firme en su propósito de construir viviendas de calidad al alcance de todos, consiruidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 aiios. Los tres primeros aüos hasta la entrega de las llaves, el 25% del total en vencimienios mensuales.

Elresto,en crédito hipotecario de 15 aüos desde un 6,5% de interès.

Los hechos avalan a nuestra cooperativa: 900 viviendas construidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de protección oficial.

PARAMASINF0RMACI0N,LLAMAAL310 00

00

VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE.DE TODOS

Habitatge Entorn

Gefftiona:

ini Habitatge Social

Con «I soporto d*

CARRER

Setembre de 1994

ESPECIAL

25 ANYS

\i

/i.

í^i' i i

ni í

L'arribada de la democràcia intensifica la lluita per assolir les llibertats polítiques, amb campanyes a favor de l'ús del català i contra la repressió. D'altra banda la revisió del Pla General Metropolità (PGM) genera reivindicacions, per part de totes les associacions de veïns i de la FAVB, en matèria d'equipaments, espais lliures i transport públic.

• Per l'amnistia i contra la repressió, amb l'assistència oficial de la FAVB a l'enterrament del "Txiqui" (1975).

• Per la democràcia amb la presentació de l'Assemblea de Catalunya i de les assemblees democràtiques als locals de les associacions de veïns; amb la campanya "Salvem Barcelona per a la democràcia" i assistint a les manifestacions del 2 i el 8 de febrer del 1976.

• En defensa de la llengua i la cultura catalanes a través de la campanya contra el "No al català" del Ple de l'Ajuntament de Barcelona (1976), fent cursets de català i participant al Congrés de Cultura Catalana.

• Contra els plans parcials i altres actuacions urbanístiques a la plaça de Sarrià, al solar Ganduxer de les Corts; s'ocupen les vivendes de la Seat i critica la construcció de la "Casa de los Concejales" al pont de Reina Elisenda.

• Contra l'obertura d'alguns carrers, com la via 0 de Gràcia, el segon cinturó de Nou Barris, el túnel de la Rovira, el III cinturó i el cinturó del Litoral.

• Contra la "Obra Sindical del Hogar" pels molts problemes que sorgien en les cases dels seus polígons a Bon Pastor, la Pau, Canyelles, Turó de la Peira, Trinitat Nova i Prosperitat.

• Per eradicar el barraquisme, al Carmel, a la Perona i a Prosperitat.

• Per reivindicar equipaments escolars, com un institut al Districte IX, una guarderia a la Telefònica, l'Escola Tramuntana al Carmel, l'Escola República Argentina a Sant Gervasi i l'Escola Carles I al Poble Sec; s'hi ocupen els locals.

•Per reivindicar espais lliures, parcs i equipaments -esportius i socials, també

per a jubilats- a diversos barris: una zona verda a Prosperitat, el parc de les Aigües a Horta, la Casa Golferichs a l'Esquerra de l'Eixample, el parc de l'Espanya Industrial, la plaça Tetuan, la plaça Canonge Rodó, la plaça de les Rates; i els terrenys Martí Codolar, la Sedeta, la Flor de Maig, la platja del Poblenou, la Cooperativa Llibertat, els parcs de la Unitat i de l'Amistat.

Els barris de Sants reivindiquen el Vapor Vell i Sant Antoni reclama les Cotxeres.

• Per aconseguir una sanitat pública es reclama un dispensari al Carmel, l'ambulatori del Bon Pastor i Nou Barris, l'Hospital Mental (al llavors Districte IX) i es fa la campanya al Raval de "Volem un barri net".

• Per aconseguir més línies de metro i d'autobús. De metro a la Verneda, Montbau i Trinitat Vella. D'autobus al Baró de Viver, Carmel i Canyelles.

• Per demanar semàfors al Camp d'en Grassot, Esquerra de l'Eixample, Sagrera, Sant Martí i Sant Antoni.

• Per tancar indústries perilloses o molestes a la Sagrera, Parc, Diagonal Mar, Poblenou, Poble Sec i Zona Franca.

Molts altres temes varen ser motiu de lluites veïnals: per la desratització, per millorar l'asfaltat i l'enllumenat de carrers; per la neteja de la platja de Poblenou, preveient les riuades i inundacions. També van lluitar per muntar vocalies de dones i centres de plànning familiar, per donar classes de català. Van lluitar contra la proliferació de bingos.Van muntar assessories jurídiques, entitats de solidaritat, esplais, festes i van recuperar la vida al carrer, a través de coordinadores d'entitats i d'espectacles infantils.

En aquesta etapa la FAVB com a autoritat veïnal assisteix a l'audiència pública sobre el Pla Quadrienal (1983-1987) i participa en els treballs realitzats per determinar els nous centres municipals que facilitaran la descentralització administrativa; és a dir col·labora amb l'ajuntament en la divisió de la ciutat en deu districtes. No per això deixa de criticar les múltiples actuacions del consistori que tenen per objectiu les adjudicacions dels Jocs Olímpics, realitzades a esquenes dels barris.

ALBERT RAMIS

9 Manifestació contra el peatge del III cinturó a la plaça de Sant Jaume

Contra el Peri de Gràcia

Per la àmocmia quotidiana El moviment ciutadà s'adona que el sistema democràtic només escolta els ciutadans quan van a les urnes. Per ser escoltat i poder influir en la presa de decisions que afecten la vida de tots, crea les eines necessàries, s'adapta a les noves circumstàncies, difon la seva opinió pels mitjans de comunicació i reclama a les administracions que tinguin més en compte les opinions de veïns i ciutadans, ja que tots junts han de vetllar pel "recte camí d'accés al ple domini de la terra", com diu el poeta. La FAVB i les associacions de veïns continuen lluitant.

• Contra el terrorisme i el racisme, amb l'assistència de la FAVB a les grans manifestacions ciutadanes (l'atemptat a Hipercor i contra el racisme).

• Contra l'aluminosi; quan s'enfonsa una casa al Turó de la Peira i mata una persona, laFAVBjuntamentambl'associacióde veïns delTuróde la Peira, inicien unacampanyade recollida de dades, sensibilització de propietaris i llogaters de cases afectades per forçar que les diferents administracions afrontin el gravíssim problemaque afecta tantes famílies de Barcelona.

• Contra diverses actuacions urbanístiques, que la FAVB considera il·legals, posa els recursos contencioso-administratius corresponents; per la privatització del subsòl de Piscines i Esports i de l'espai públic del Port Vell, per l'ampliació de Can Serra que és la seu de la Diputació de Barcelona, per la densificació del carrer Tarragona i per l'ampliació del Liceu desallotjant innecessàriament els veïns.

• Contra diversos procediments obscurs, la FAVB denuncia públicament el desallotjament indegut dels malalts de l'Hospital Mental, la venda de sòl a la zona de RenfeMeridiana i l'actuació al nus de les Glòries sense consultar cap de les associacions de

veïns afectades.

• Contra els impostos afegits al rebut de l'aigua, que dupliquen l'import d'aquest bé imprescindible. Moltes famílies entren en campanya i la manifestació "Prou d'abusos" (1993) recull les queixes dels ciutadans per la indiferència de les administracions.

• Per reivindicar una ciutat millor, la FAVB forma part de la plataforma "Barcelona Estalvia Energia", que aconsegueix la celebració d'una audiència pública sobre el tema (1993), encara que les mesu res preses posteriorment pel ple de l'Ajuntament (1994) són criticades per insuficients.

• Per reivindicar més equipaments per al barri, l'associació de veïns de Sant Andreu reclama Can Guardiola, Gràcia no vol la caserna dins del barri i hi reivindica un equipament, Sant Antoni demana més habitatges per a joves, i el Casc Antic reclama el Born com equipament cultural.

•Afavor del transport públic i reivindicant que el metro arribi a Bon Pastor i Nou Barris, la FAVB amb altres entitats lluita contra els augments abusius de les tarifes i converteix el 4 de març de 1992 en una jornada de no pagar el bitllet, a la qual s'hi apunten unes 150.000persones. Col·labora en la plataforma Pro Transport Públic.

A principis d'aquesta darrera etapa la FAVB veu com l'Ajuntament de Barcelona aprova el Reglament de Descentralització sense concedir-li dret a veu en el Ple. Tot i que treballen conjuntament en molts fronts, l'enfrontament encara té massa pes.

6

Lti teu

ESPECIAL 25 ANYS

dl'l

CARRER

Setembre de 1994

Lo que va de Helga a Cobi LA VIDA EUGENI MADUENO

Colas ante el cine Ars. Esa es la resaca que nos dejó el parisiense mayo revolucionario. Colas para ver una película alemana sobre educación sexual convertida aquí en un fenómeno de masas. Colas para ver los pechos desnudos que nos ocultaba el franquismo. Así acababa 1968 en Barcelona. Soportando la mas espesa de las mediocridades -el secuestro de «Oriflama», la persecución a los organizadores del Encuentro'68dejóvenes «jocistas» en Montjuïc, la prohibición de las celebraciones obreras, la declaración de un estado de excepción que duro tres meses...-mientras decubríamos que había sociedades sin tabúes «nord enllà, on diuen que la gent és neta, desvetllada i feliç». Claro que no todo fueron maias noticias. De la mediocridad empezaban a surgir proyectos de futuro: el grupo La Trinca, que grabó su primer disco en 1969; un joven escritor, Terenci Moix, que se llevaba el Josep Pla con «Onades sobre una roca deserta»; y la fundación Jaume Bofill, financiadora de tantos proyectos. Y -permítanme el pragmatismo- la línea V del Metro y las latas de bebidas.

Que de todo eso tenia Barcelona a comienzos de 1970, el aíïo en que Josep Carreras debuto en el üceo con «Nabuco», Franco visitaba la ciudad por última vez y los taxis estrenaban los primeres radioteléfonos.

Con la dècada nacieron màs cosas, claro. Entidades y organizaciones que, vistas ahora en perspectiva, encajan como piezas en el puzzie de nuestra memòria. Nacieron, por ejemplo, las primeras y màs combativas asociaciones de vecinos. Y la FAVB. Y la revista CAU, que aglutinaria las críticas de estàs organizaciones al urbanisme de Porcioles, que esos días precisamente había iniciado -entre otros proyectos rechazados por los vecinos- la perforación del túnel de la Rovira. (No pequemos de triunfalismo: en esa època nacieron màs cosas con vocación de futuro: El Barca de Cruyff y la Diputación de Juan Antonio Samaranch).

Nacer y morir. Nacían centros de reunión y de encuentro de la Sociedad democràtica que se perfilaba. Renacía el teatro catalàn en el pequeno Capsa, donde Jordi Teixidor recogía

FRANCESC CATALA-BOCA

Turistas junto al monumento a Colón aplausos con su «Retaule del flautista». Y morían obreres voladores: Antonio Ruiz Villalba (de SEAT) y Manuel Fernàndez Màrquez (de la Tèrmica de Sant Adrià) habían muerto al sobrevolar a la Policia, que, como ocurría siempre entonces, disparaba al aire para dispersar las manifestaciones. Morían tambièn vecinos anónimos: el gas Ciudad parecía haberse propuesto demostrar la vetustez de sus instalaciones a costa de decenas de vidas humanas.

Así, entre hechos de uno y otro signo nos encaminàbamos al final de la dècada, que no tuvo lugar cuando cabé imaginar, sinó cinco anos antes, en noviembre de 1975, cuando el gran traidor decidió morir matando. Mató a Txiqui, y a Puig Antich, y permitió otras ejecuciones llevadas a cabo tres meses antes de que, saciado de

sangre, entregara su alma a Dios.

Eran esos los aríos en que se empezó a construir el barrio de La Mina y nacían dos medios de comunicación para la nostàlgia: «Mundo Diario» y «Por favor». Atïos de cabreo -los vecinos de Roquetes secuestraban autobusos para demostrar que podían subir por las empinadas calles de su barrio; 18 concejales se negaren a subvencionar la ensefíanza en catalàn- però tambièn anos de esperanza: Radio Barcelona comenzaba a emitir un programa regular en catalàn y se convocaba el Congrés de Cultura Catalana.

El cambio político vendria màs tarde. Paro se anuncio entonces. En las manifestaciones promovidas por ta FAVB el 1 y 8 de febrero de 1976: centenares de miles de catalanes ocupando las calles de la ciudad al

grito unànime de «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia». El cambio estaba tambièn en la zona verde conseguida por los vecinos de Prosperitat. En las primeras placas con los nombres de las calles escrites en catalàn. En el nuevo rótulo con la inscripción Palau de la Generalitat donde antes ponia Diputación Provincial.

Fue antes de que finalizaran los setenta cuando nació el grupo periodístico Z, se legalizó el PSUC y los jubilades empezaron a viajar gratis en los transportes públicos. El aíïo en que Tarradellas dijo «Ja sóc aquí» junto a la fuente màgica de Montjuïc y UCD ganó las primeras elecciones democràticas en Espafía. Esa època en que Felipe Gonzàlez hizo ascos del marxisme, Albert Boadella se fugó del hospital Clinico dejando con un palmó de narices a la autoridad -militar, por supues-

to-, y José Luis Núríez fue elegido presidente del Barca.

Anhelo de futuro y aíïoranza de pasado. La dècada de los 80 nos cogió con alcaldes elegides democràticamente y un presidente de la Generalitat que amenaza con hacerse Vitalicio en el cargo. Però tambièn con Tejero en Madrid y el Manifiesto de los 2.300en Barcelona. (;,Coincidencia cronològica? ^Casualidad?

Ahora importa poco, si no fuera porque la historia no pasa nunca del todo y ninguna experiència por mala se libra de repetirse.

Anotemos otros datos para el optimisme: apareció el semanario «El Món» (optimisme relativo: su vida fue efímera) y se inauguro la primera champafïeria de la Ciudad. Otro màs: el PSOE ganó las elecciones en Madrid y el bar London del carrer Nou cumplió su 80 aniversario. Así que no todo estaba perdido.

El Ecuador de la dècada lo marco la muerte de dos periódicos centenàries: «El Noticiero Universal» y «El Correo Catalàn», y el nacimiento de TV3.

Signos de los tiempos: nació otro diario, «ABB», cuyo nombre respondía a las iniciales de su duer\o: duro una semana. Pasaron màs cosas: el fiscal se querello contra Pujol por el caso Banca Catalana y en las calles aparecieron los primeres contenedores de basuras.

Con todo, lo peor estaba por venir. En 1987 Barcelona sufrió el atentado màs sangrante de los perpetrades por ETA: 20 muertos en Hipercor. Fue el aho en que hasta la meteorologia se puso en contra: la ciudad soportó la temperatura màs alta del siglo: 38'6 grades.

Así que los 90 nos cogieron sobresaltados por la brutalidad que no cesa y la ilusión por el futuro que -ayi- había de proyectarnos al mundo y librarnos de la mentalidad pueblerina que nos aquejaba. Matamos el comptejo a golpes de piqueta. Desaparecieron los chiringuitos y los bahos populares de la Barceloneta.

Apareció la Villa Olímpica. Se mejoraron los accesos a la ciudad. Cambio el «sky line» del Tibidabo. Seria prolijo enumerarlo todo. La transformación de la Ciudad y un eslògan: Amics persempre.Vuelvan la vista atràs y vean el suefío hecho realidad.

Imàgenes en la retina de la memòria. Busquen otros impulsos.

Cobi diciendo adiós y el fantasma del pasado proyectado sobre la eufòria olímpica: un bloque se desploma en el Turó de la Peira y se descubre que la enfermedad aluminósica està muy extendida.

Pros y contras (dialèctica) de la que emerge la ciudad: Barcelona.

la veu del

Setembre de 1994

CARRER

ESPECIAL

25

ANYS

1

La transformacion de Barcelona en una Ciudad bella y blen equipada LOS CAMBIOS

La transformacion de Barcelona ha sido posible por la democràcia y el desarrollo económico, y también por el gobierno municipal de partidos progresistas, técnicos capacitades y por el movimiento vecinal

HoRACio CAPEL

Las transformaciones de Barcelona en los últimos 25 anos pueden resumirsefàciimente, con un mínimo de exageración: es muy probable que se haya convertido en una de las mas bellas y mejor equipadas del mundo. Y puede ahadirse algo mas: esa transformacion ha sido posible, sobre todo, por la democràcia y el desarrollo económico; y también por el gobierno municipal de partidos progresistas, por la cooperación de grupos técnicos capaces y por el impulso dado por el movimiento vecinal.

urbanisme de consolidación cualitativafrentealcrecimientocuantitativo", "calles grandes en lugar de autovías", "del crecimiento cuantitativo hacia afuera, al crecimiento cualitativo hacia adentro".

Pere no siempre han sido sensibles a las necesidades y aspiraciones de las clases populares: no tuvieron suficientemente en cuenta que aunque la población no crecía el problema de la vivienda iba a seguir existiendo.

El olvido de la vivienda social por la obsesión de convertir a

"Aun hay diferencias entre los barrios, grandes contrastes y una sutíl segregación"

• Lo han tenido fàcil Desde el punto de vista urbanístico el aspecte mas importante que merece destacarse es seguramente éste: se ha proyectado mucho, y se ha construido lo proyectado, cumpliendo los pla2os en un tiempo muy ajustado.

Eso significa que los técnicos municipales que han actuado estos aíïos estaban bien preparades: es lo menos que podia esperarse de esos técnicos formades en el ambiente critico que existió en la ciudad en los anos 70 y abiertos a las ideas que circulaban por el extranjero.

En realidad, políticos y técnicos lo han tenido bastante fàcil: disponían de unos recursos públicos superiores a cualquier momento del pasado, debido al crecimiento económico y a una reforma fiscal que aumentaba la capacidad de inversión pública.

En 25 anos Espaíïa ha visto aumentar de forma asombrosa y espectacular su producte interior bruto, hasta ocupar el octavo lugar mundial entre un total de 225 estades y territohos del planeta. Un dato bastarà para reflejar eso de forma expresiva: Espana, con 39 millones de habitantes, tiene un producte interior bruto superior al de China, con màs de 1.100 millones, y muy superior al de índia, con 850 millones de habitantes. Ese alto nivel de desarrollo ha permitido obtener los cuantiosos recursos públicos y privades invertides en la ciudad.

Però había también un hecho fundamental: pudieron dedicarse a cubrir unos dèficits que eran graves, sin duda, però que no aumentaban debido al

Barcelona en un gran centro internacional de servicios- ha obligado a muchos jóvenes a buscar viviendas fuera del municipio.

Sin duda, se ha hecho un esfuerzo impresionante para eliminar los gravísimos dèficits que existían en la perifèria. Y se ha conseguido mucho. Però aún hay diferencias importantes entre los barrios: siguen existiendo grandes contrastes y una sutil y eficaz segregación. Bastarà recordar que todavía las diferentes condiciones de vida de la población se reflejan en las diferentes condiciones sanitarias y en las desigualdades ante la muerte: si creemos en las estadísticas oficiales, el habitante que nace en algunes barrios (Raval, Bon Pastor, Gòtic, Barceloneta, Ciutat Meridiana, Montjuïc, Zona Franca, Poblenou y Poble Sec) tiene una esperanza de vida 8 o 10 anos menor que el que nace en Les Corts, o Sant Gervasi.

• El desarrollo económico ha permitido la transformacion de la ciudad

MIGUEL LÓPEZ

El desarrollo urbanístico ha hecho olvidar a veces la dimensión social estancamiento de la población.

Entre 1950 y 1960 la población de Barcelona creció en 250.000 habitantes, y en el decenio siguiente (1.960-1.970) en otros 215.000: hubo queconstruir viviendas para màs de medio millón de personas. En los aíïos setenta con la crisis econòmica, la detención de la corriente inmigratoria y el descenso del crecimiento natural la situación cambió radicalmente. En el de-

cenio 1970-1980 la población de Barcelona aumentó solamente en 11.000 personas, y entre 1981 y 1991 disminuyó en 110.000. Una evolución parecida se ha producido en los 26 municipios del resto de la antigua Corporación Metropolitana.

• Fórmulas imaginativas Al iniciarse la transición política viviendas, escuelas y grandes equipamientos sanitàries esta-

ban ya en buena parte construidos. Por eso ha sido posible dedicarse a cubrir los dèficits existentes, las plazas, los jardines y las zonas verdes. Los técnicos que han dirigido el urbanisme barcelonès en los últimos tres lustres han sabido encontrar fórmulas elegantes e imaginativas para designar los nuevos objetivos que se habían propuesto: "hacer habitable el centro, y monumentalizar la perifèria", "un

• Retòrica y marketing urbano Quizàs ha existido un excesivo mimetisme respecto al extranjero, como muestra el caso de los proyectos del Port Vell, y ciertas intervenciones de prestigio. Algunes políticos y técnicos parece que han acabado creyéndose lo que decían esas operaciones de retòrica y marketing urbano que son los planes estratégicos. Se ha puesto excesivo énfasis en el urbanisme, olvidando a veces la dimensión social. Algunes no dudan en hablarde la prepotència (sigue en la pàgina 8)

8

ESPECIAL

(viene de la pàgina 7) de los técnicos y tecnócratas.

Però mas grava que eso, y que quizàs contribuya a explicarlo: se ha perdido la voluntad crítica. Con mucha frecuencia se ha caído en la autosatisfacción, en ei conformismo y en la apologia. O en el mejor de los casos, en la inhibición y la sàtira privada que no tiene difusión pública porque a sus autores les falta la voluntad o porque, si la tienen, no encuentran órganos que la difundan.

Todo eso es posible, entre otras razones, por la atonia del asociacionismo independiente. Las asociaciones de vecinos han ido perdiendo crec i e n t e - m e n t e su i m p u l s o reivindicativo según aumentaba el nivel de vida, se cubrían los dèficits, envejecían sus miembros mas activos y los dirigentes o inspiradores se sentían atraídos por la política 0 la actividad empresarial. Ademàs, muchos desearían un asociacionismo teledirigido, al Servicio de sus estrategias e intereses de tipo diverso, revestido a veces de palabras grandilocuentes sobre el país o la Sociedad. La lucha por el control del asociacionismo es uno de los episòdics mas interesantes que existen en el panorama político barcelonès.

Se han utilizado en demasiadas ocasiones fórmulas va-

25 ANYS

CARRER

Setembre de 1994

"Barcelona tiene problemas que amenazan su futuro"

RAMON GÓMEZ

"Los urbanistas han encontrado fórmulas elegantes,..." cías sobre el "consenso" o la "participación ciudadana", que a veces se entiende como una participación dòcil y si es posible teledirigida. No se ha tenido confianza en la gente. Y se han cometido errores políticos, que solo se entienden en el contexto del enfrentamiento que protagonizan Ayuntamiento y Generalitat: el énfasis en la Europa de las ciudades, como contraposición a la de las regiones, tiene algunes

peligros, que las fuerzas progresistas no parecen percibir: no son las ciudades sinó los ciudadanos lo que importa.

Sin duda Barcelona tiene hoy problemas graves que amenazan su futuro y su prosperidad.

Los costes sociales de la crisis econòmica, cuyo control no depende del Ayuntamiento, se dejan sentir en la ciudad: los parades, los viejos, los grupos marginades, el empleo precario, los mendigos durmiendo en las ca-

A BARCELONA, LA GENT EMPRENEDORA POT FER REALITAT ELS SEUS PROJEGES DE "EMPRESA PRÒPIA'.'

Les persones emprenedores que tenen un projecte empresarial troben a Barcelona Activa l'ajut necessari per fer realitat els seus desitjós de crear empresa pròpia.

Barcelona Activa posa a la seva disposició tots aquells elements necessaris per iniciar, amb èxit, els primers anys d'activitat empresarial.

lles, las viviendas que han de abandonarse por no poder pagar la hipoteca. Hay todavía índices relativamente elevades de pobreza. Según un estudio reciente publicado por el Ayuntamiento, el 10 por ciento de las familias barcelonesas y un 15 por ciento de las de Catalunya estan bajo el nivel de pobreza.

Y esta cifra es todavía mas alta en muchos municipios pròximes, superando el 20 por ciento en l'Hospitalet, el Prat y

Guia professional i comercial de Barcelona PUBLI SERVEI Servei Publicitat Ext. Serigrafia i rotulació Equador. 76 Tel. 405 06 88

VIATGES NOU MON Aribau, 127/Rosselló Tel. 419 32 11 El seu viatge al millor preu

• Assessorament • Informació

VIAJES KARELIA, S.L Trav. de Gràcia. 425. 1" Tel. 450 37 14 Expertos en viajes a Cuba

OBERT ELS DIUMENGES PNEUMÀTICS Roger de Flor Roger de Flor, 133 Tel. 231 66 16

• Locals • Formació

Cerdanyola, y llegando al 30 por ciento en Sant Boi. Esta cuestiòn y la del paro son las decisivas. Y van unidas a la pèrdida del equipamiento industrial, a la dependència creciente de la economia.

Ante este grave problema los factores generales son los decisives. Cada vez se produce mas con menes trabajadores.

Y la competència de los países asiàticos està afectando y va a seguir afectando de forma importante a nuestra economia.

Sin duda debemos alegrarnos por ello, ya que implica el desarrollo de países econòmicamente màs atrasados. Però eso significa que habrà una redistribuciòn de la riqueza y que nosotros seguramente hemos de acostumbrarnos a disminuir nuestros niveles de vida. Quizàs haya que repensar también muchos aspectes de la organizaciòn social. Las asociaciones de vecinos pueden tener en ello un papel importante, suscitando debatés sobre temas de la vida cotidiana y estimulando de manera imaginativa nuevas formas de organizaciòn social.

CAFÈ SALAMBO Cafès Literàries Torrijos, 51 Tel. 218 69 66

LUMINOTECNIA Agua, luz y gas Urgencias 24 horas Hugo de Rocaberti, 5 2.3.

Tel. 490 22 41 RESTAURANT EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 95 45

• Serveis administratius • Accés a finançament A m b l'ajut de Barcelona Activa s'han creat, a Barcelona, més de 300 noves

Per publicitat en aquestes seccions: Isabel Mancebo. Tel 412 76 00

empreses, que donen feina a més de 2.ÜÜ0 persones.

ACTIVACIÓ DF. NOVHS KMPRFSHS

fiÀRCELOiVA A^ÏÏVA RFACTIVACIO DF L'OClfFACK)

Ajuntament

de Barcelona

ACCIÓ PSORIASI Associació per a la lluita contra la psoriasi

T. 280 46 22 (tardes) Pròxima reunió; >eu Roja. Dos de Maig, 301.

Barcelona

EDICIONS "CRISTIANISME I JUSTÍCIA" <J GENDARMES O MOTORS DE L'ECONOMIA? Banc Mundial (FMI) en els 50 anys de la seva constitució Roger de Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tf. 317 23 38

/.« teu dei

Setembre de 1994

CARRER

ESPECIAL

25

ANYS

Teoria de l'evolució energètica.

C o m va afirmar molt bé Darwin l'any 1859, tot

de l'energia més rendible i més respectuosa amb el medi

evoluciona. I des de fa un segle i mig, la companyia

ambient. Evolucionant també econòmicament

energètica que més ha evolucionat és Gas Natural SDG.

i desenvolupant importants projectes internacionals.

Una evolució aconseguida lluitant pel progrés i el

Com a resultat, el Grup Gas Natural és avui el primer

benestar. Innovant i creixent fins a esdevenir l'empresa

d'Europa en potencial de mercat i en índex de creixement.

de gas canalitzat més important d'Espanya. Ampliant i

Perquè l'evolució energètica és un fet natural.

millorant les aplicacions del gas natural perquè més de 3.000 indústries i 3 milions de llars gaudeixin

y

gasNatural

s

la ifu

ESPECIAL 25 ANYS

del

CARRER

Setembre de 1994

Ciutat, consciència, ciutadania de Barcelona· Amb aquesta experiència podíem pensar que en el futur ajuntament democràtic la intervenció i la participació de les associacions de veïns en la política municipal, especialment en els Consells de Districte, seria efectiva i més si guanyava les eleccions l'esquerra política com era de preveure· Però vet ací que una vegada es va complir el pronòstic i el Partit Socialista i el PSUC ocuparen el govern municipal, aviat es varen frustar aquestes aspiracions, ja que el primer que van fer va ser "buidar" les associacions de veïns dels seus dirigents capdavanters per incorporar-los a les llistes electorals i en una segona instància, com estratègia política, van anul·lar la seva estructura orgànica creant-se tot seguit una nova classe de professionals de la política, sota el cesarisme de l'alcalde, que donà peu a una espècie de despotisme il·lustrat· D'aquesta manera, l'associacionisme veïnal, com a moviment ciutadà assembleari, directe i de base, expressió de la més genuïna democràcia, capaç de controlar el govern municipal i les oligar-quies que fan de la ciutat objecte dels seus negocis, fou ferit de mort.

LES LLIBERTATS EDUARD MORENO

Quan l'any 1964 el règim franquista va promulgar la Llei d'Associacions, poc sabia que estava obrint una escletxa legal a través de la qual penetraria l'associacionisme veïnal com un dels moviments político-socials d'oposició al sistema més important de la història de la dictadura.

Barcelona, sens dubte, fou la ciutat de l'Estat espanyol on amb més força arrelà el moviment veïnal de base organitzat, i potser en cap altra ciutat d'arreu del món no s'ha arribat a tenir tanta consciència social en relació als problemes de la ciutat i tanta capacitat de mobilització col·lectiva per lluitar aferrissadament contra l'oligarquia que la tenia segrestada des de la nit dels temps. Els milers de ciutadans de Barcelona enquadrats en les associacions de veïns, especialment en els barris populars, en el seu combat contra el porciolisme, que no era altra cosa que el franquisme en versió municipal, aviat assumiren la consciència que més enllà del seu propi habitatge existia la ciutat com a objecte del seu dret i això va crear una nova ideologia de la ciutat que es mantingué fins a les primeres eleccions municipals democràtiques. Després d'aquesta fita, la història serà una altra.

• En safata d'or

FRANCESC CATALA-ROCA

• El carrer, lloc predilecte per expressar les llibertats • Front periodístic En aquesta lluita ciutadana contra el franquisme repressiu instal·lat a l'Ajuntament de Barcelona, sorgí un front periodístic i intel·lectual molt combatiu on els redactors de política municipal dels diaris "El Correo Catalàn" i "El Noticiero Universal", Josep IVIa Huertas, Jaume Fabre, Rafael Pradas i Antoni Figueruelo destacaren de forma brillant amb agosarades crítiques a les capbuidades i tripijocs porciolistes. També hi jugà un paper important la revista CAU, publi-

SI NECESiïAS UN TAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI 357 77 75

cada pel Col·legi d'Aparelladors, els Quaderns d'Arquitectura del Col·legi d'Arquitectes, i els llibres "La Gran Barcelona" dirigit per Jordi Borja i "Barcelona <í,a dónde vas?", amb una forta càrrega crítica i acusacions directes contra el mal de la ciutat i els seus malfactors, que desvetllaren els sectors de ciutadans encara aliens al moviment veïnal· Per poc que ens deixéssim portar per la nostàlgia, fora obligat referir-se a una sèrie d'afers urbanístics i escàndols concrets

Escola d'Arts i Oficis Diputació d e B a r c e l o n a

Comte d'Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 321 90 66

que motivaren fortes mobilitzacions col·lectives de protesta als barris perifèrics protagonitzades per homes i dones concretes, membres militants de les associacions de veïns d'aquests indrets, però això excediria amb escreix l'espai i el sentit d'aquest article· Avui crec més adient fer esment de l'esperit i dels ideals que va imposar el moviment veïnal a Barcelona creant una nova cultura de participació ciutadana, fent bo allò que la ciutat sempre ha estat el marc ideal per a la

lluita social· • Socías, progressista El moviment ciutadà arribà al seu punt culminant de participació a la vida política de la ciutat durant el període de la transició democràtica i influí poderosament en les decisions de l'alcalde José Maria Socias, convertintlo (una mica obligatperles circumstàncies) en el mandatari municipal més progressista i que més parcs i zones verdes ha aconseguit per a la ciutat, a la història

ESPECIALITATS CERÀMICA ESCULTURA ENQUADERNACIÓ GRAVAT GEMMOLOGIA JOIERIA TAPÍS RESTAURACIÓ ARQUEOLÒGICA RESTAURACIÓ PICTÒRICA

Això s'agreujà amb motiu dels Jocs Olímpics, quan l'ajuntament, incapaç de promoure i controlar l'actuació urbanística que exigia la reprojecció de Barcelona, lliurà la ciutat, en safata d'or, a mans dels grups de constructors-immobiliaris privats mitjançant una correlació d'interessos que avui encara està per esbrinar els possibles graus de corrupció que sota el ressò de les trompetes del triomfalisme municipal olímpic es varen amagar· Aquest estil de fer política, no hauria estat possible amb el moviment veïnal fort i vigorós dels anys setanta· Esperem doncs que la reflexió que ens obliga a fer la commemoració de l'aniversari de la creació de la FAVB sigui l'eina per esperonar el revifament del movimentveïnal allunyant-lo de la dida subvencionadora de l'administració, tot prenent un nou compromís amb la ciutadania per recrear la consciència que la ciutat els pertany·

SEMINARIS RESTAURACIÓ DE MOBLES II (novembre) RESTAURACIÓ DE MOBLES I (gener) GRAVAT DE VIDRE A LÀCID (octubre) RESTAURACIÓ DE JOIES (gener) CLAVAT DE JOIERIA ( a determinar) MICROFUSIÓ DE JOIERIA (a determinar) CISELLAT DE JOIERIA (a determinar) DIBUIX DE JOIERIA I (octubre) DIBUIX DE JOIERIA II (gener) RELLIGATS EN PERGAMÍ (a determinar) GRAVAT DE JOIERIA (a determinar) FUSIÓ, UNIÓ I ENTREMESCLAMENT DE METALLS (a determinar) ESMALTS EN JOIERIA (a determinar

/.« leu del

CARRER

Setembre de 1994

ESPECIAL 25 ANYS

El començament de tot això ï mm

LA HISTORIA

associacions

JVom JOSEP MARTI

El procés de creació d'una associació de veïns s'esdevenia generalment a partir de tres mecanismes que es conjugaven: a) Assumpció per part dels ciutadans de la necessitat de millorar les condicions de vida en el barri (els optimistes en deien consciència del veïnat). b) Tasca soterrada i continuada de les persones i/o grups progressistes, intentant conscienciar els ciutadans (coneguts oficialment com "elementos subversivos"). c) Fet puntual que, en molts casos, aconseguia que els ciutadans fessin el primer pas (per demostrar el seu cabreig).

He cregut convenient situarcom a causa del naixement de les associacions de veïns la darrera variable, si bé això es podia esdevenir dins d'un context molt més ampli (com fou el famós Pla Comarcal o els plans parcials concrets de cada barri). Considero aquest context com la causa de la creació d'una associació quan no hi havia cap fet puntual o quan no tinc prou informació dels fets.

Per crearuna associació, abans i ara també, es constituïa una Comissió Gestora, que és l'òrgan que inicia el procés. Durant la dictadura calia que ei Govern Civil la legalitzés per poder exercir i, per tant, la legalització, decidida per l'autoritat governativa, era aliena a la voluntat dels veïns. El moment en què es creava la Comissió Gestora correspon, per a nosaltres, al naixe-mentde l'associacióde veïns.

Tot i que els veïns s'adonessin dels dèficits existents al barri, els partits polítics -il·legals aleshoresvaren realitzar una tasca important de conscienciació entre el veïnat perquè assumís un mecanisme legal -la Llei d'Associacions del 24/

12/1964- per fer aflorar les reivindicacions dels ciutadans. En el quadre adjunt he considerat com a partits polítics presents aquells que tenien militància activa i reconeguda dins de les Comissions Gestores; si actuaven tots d'acord 0 hi havia divergències entre els diferents grups, ja en pariarem en una altra edició.

Hi ha sigles que no corresponen acap partit: INDiCRIS. Lesprimeres corresponen a aquelles persones que varen ser presents en tot el procés de constitució d'una associació sense estar afiliades a cap partit polític. Com que varen haver-n'hi en la majoria de Comissions Gestores, només han estat esmentades en aquelles associacions que varen iniciar la tasca sense representació de militants de partits polítics o bé en aquelles on n'ignoro la presència. El qualificatiu CRIScorrrespona aquelles persones i/o grups que explícitament es reconeixien com a cristians, tot i que podien estar o no integrats en organitzacions establertes. És obvi que hi varen haver altres mecanismes (evolució, per diferents causes, d'instruments establerts pel propi règim) i fins i tot associacions de veïns que havien estat creades per persones addictes al sistema polític establert i que els veïns -que no s'hi sentien pas representatsvaren fer seves tan bon punt els va ser possible. Però d'això també en partarem un altre dia.

Val a dir que amb aquest article voldria incitar a la recopilació de la informació per conèixer millor la nostra història.

Tothom que pugui aportar material a aquesta part de la història contemporània de la ciutat, que està mig recopilada i poc escrita, hi és convidat.

Algunes notes sobre la FAVB La FAVB, creada el juny del 1972, fou en un principi rebutjada per les associacions de veïns de barri (o associacions conflictives, com se les anomenava aleshores) perquè era un organisme només d'associacions de carrer(obombillaires). Per aixòel mateix 1972 lesassociacions de barri varen constituir la Coordinadora de Sant Antoni.

Aquesta coordinadora estava integrada per 17 associacions: Sant Antoni, Sants, el Carmel, la Sagrera, Barceloneta, Nou Barris, Sant Andreu, Horta, Ildefons Cerdà, Districte V, Joan Maragall, Turó de la Peira, la Maresma, les Corts, Sant Josep de l'Hospitalet, Torrassa-Collblanc i Pubilla Casas.

Posteriorment, peijuliolde 1974, la Coordinadora de SantAntoni va entrar a la FAVB, tot mantenint una coordinadora de barris des de la FAVB. Pel febrer de 1976, arran de les noves eleccions a junta de la FAVB, podem considerar que la FAVB ja és representativa dels barris, en ser reconegut el vot qualificat (és a dir la representació en funció del nombre d'associats de cada entitat).

Anj

ae veiiu

Sarrià 1960 Sense motivació política Montbau 1960 Política populista S.O.Besòs 1963 Política populista Dinamització social La Maresma 1964 Increments lloguers porteries Torre Llobeta 1965 Evolució Centre Social Magòria 1965 Aspectes culturals Les Corts 1968 Increment preus habitatges Vivendes Congrés 1968 Dinamització social i política Sant Antoni 1968 Obres OSH La Pau 1968 Vallbona 1970 Pla Parcial (Pla Centato) Trinitat Nova 1970 Enfrontaments OSH Pla Parcial Trinitat Vella 1970 Ciutat Meridiana 1970 Deficiències col·legi M.Morera Pla Parcial (previsió enderrocs) Torre Baró 1970 Explosió gas/Pla Comarcal Sants-Centre Social 1970 Promoció comerç Sagrada Família 1970 Pla de la Ribera Barceloneta 1970 Evolució Comissió Barri Poble Nou 1971 Cinturó Ronda Guineueta 1971 Expropiació vivendes Guineueta Vella (1) 1971 Obres metro Sant Andreu 1971 Abocadors escombraries ParcdelaValld'Hebron 1971 Pla de la Ribera El Taulat 1971 Problemes urbanístics El Carmel 1971 Manca semàfors Prosperitat 1972 Projecte plaça Lesseps Gràcia 1972 Enquesta als veïns La Sagrera 1972 Obres Metro Sol Baix 1972 Cinturó de Ronda El Guinardó (Joan Maragall) 1972 Cinturó de Ronda Teixonera-Penitents 1972 Cinturó de Ronda LaBordeta 1972 Arrenjament plaça F.Reyes Navas 1972 Increments preus porteries Sant Martí 1972 Pla Comarcal Verdum 1972 Pla Comarcal Hostafrancs 1973 Manca semàfors (accident) Polígon Porta 1973 Avda.García Morató Districte V (El Raval) 1973 Inundacions (mur tallant riera) Sant Genis dels Agudells 1973 Explosió gas Horta 1973 Evolució política Bon Pastor 1973 Evolució Comissió Barri Turó de la Peira 1973 Pla Parcial Poble Sec 1974 Casc Antic 1974 Exposició problemes barri CollA/allcarca 1974 Condicions barri Dinamització social VemedaAlta 1974 Obres Metro Dreta de l'Eixample 1974 Esquerra de l'Eixample 1974 Dinamització cultural i política Segrestament Bus Roquetes 1975 Condicions barri SantGervasi 1975 (Vegeu Guineueta Vella) P.Canyelles 1975 Evitar divisió comerciants/veïns Gòtic 1975 Condicions barri Clot-Camp de l'Arpa 1975 Terrenys RENFE Fort Pius 1976 Enfrontament Fira Ps.Sant Joan Camp d'en G rassot 1976 Pla Comarcal Baró de Viver 1977 Problemes urbanístics Diagonal-Mar 1977 Descentralització Font d'en Fargues 1978 Inseguretat ciutadana Pedralbes 1978 Descentralització LaFransa 1978 Instal·lació Bingo Baix Guinardó 1978 Descentralització El Parc 1978 Construcció Estació Sants Triangle Sants 1978 No hi ha dades Zona Franca 1978 Problemes circulació Pedralbes/Zona Universitària 1979 ígon Canyelles (1) Després es va convertir en Pol

Partits

IND Addictes règim FE CRIS,IND IND PCI UDC IND PSAN i altres Partit Cariista BR,OIC,CC,PCI,PL,Ant. BR,PSUC,PCI,CRIS PSUCBR PSUCOICPCI PSUC, PSUC IND PSUC,PSAN,MSC,BR,GR1S PSUC MSCPSUCBR BR,JGR,PSUC,P.Carií PSUCMSCPSAN IND PSUC BR,CRIS OIC,PSUC,PTE,AC PSUC,BR,PSAN PSUCCRIS PSUC PSUC,IND,BR,MSC No hi ha dades IND CRIS,IND PSUC,CNT,BR BR,UCL,PSUC,PCI IND PSUCCNT USO PSUC PSUCBR PSUCPTE PSAN,PSUC PSUCMCC BR,PSUC,PTE IND CRIS,IND CSC,CRIS,PSUC PSUCMSC ML,ORT,PCI,PSUC IND CDCMCC PSUCCSC CSCPSUC IND PSUCPSC PSCPSUCCRIS IND CDC PSUC PSUC PSUC IND IND

ESPECIAL

25

ANYS

CARRER

Setembre de 1994

EL CUARTO FOSC

^

TT'

^ / ^ ' ^

r^-7—n—^

CUARTO FOSC Aquest número 26 coincideix amb un especial sobre ets vint-i-cinc anys del moviment ciufadà. Als números anteriors lien?)jtancat" al cuarto fosc diversos personatges, per motius demostrats i el nostre col·laborador Puyal aixeca acta gràfica de com van passar el seu petit "segre^tament". Encara que tip hi són to^.els que hi haurien de ser els que hi són, s'ho'nJBreixen.

;,/'

' . l ^

////

I '

/|L

*

(U

"'"l

; •.-,L'^3I^KL"ÍÍ:-I£-

^JÈ^Í»to-«

a

Lli I cu itel

Setembre de 1994

CARRER

ESPECIAL

25 ANYS

Butifarra!: la lluita com a diversió EL CÒMIC

Tots estàvem d'acord que amb un dibuix no n'hi havia prou, però intuíem que érem una petita peça d'un corrent de pensament que s'estenia

ALFONS LÓPEZ

Deu de fer més de vint anys. Recordo una conversa amb d'aitres joves que, com jo, volien ser professionalsd'això de fercòmics 0 acudits, és a dir que volíem viure del que ens agradava.

Discutíem de si un acudit era capaç de convocar gent en una plaça (s'entén que ens referíem a una manifestació contra el règim franquista, per portar la democràcia i, per a alguns, algun dia arribar al socialisme, al de debò, ja se sap...). Doncs bé, tots estàvem d'acord que amb un dibuix no n'hi havia prou, però intuíem que érem una petita peça d'un corrent de pensament que s'estenia (suposo que això era la subversió..) no pas entre tota la gent, però si entre molta. Era un estat d'ànim, més que una ideologia, que demanava la fi de la dictadura i que amb tots els matisos i variants s'estenia amb molta força en els moviments sindicals, estudiantils i veïnals. Això sense comptar amb el fet cíclic i biològic que una part de les noves generacions reclamava el seu accés al poder, fet al qual alguns li diuen canvi.

Durant l'any 1974 la cosa va madurar i, perfi, crec que era la primavera de 1975, va néixer el tebeo underground de barris de més llarga vida a l'Estat Espanyol (no m'atreveixo a dir el primer, perquè això mai no se sap i perquè hi han moltes idees que són fruit del mateix temps històric). Era BUTIFARRAI, res a veure amb cap embotit i molt amb el "corte de mangas". Érem dibuixants, guionistes i algun periodista que veníem de la premsa de barris, units, i això ho he explicat moltes vegades, pel convenciment que la historieta era un mitjà prou eficaç per utilitzar didàcticament i periodísticament, com feien les revistes de text. Ideològicament ocupàvem quasi tot el ventall de l'esquerra: republicans, reformistes, anarquistes, feministes, marxistes... Érem gent amb contradiccions i, en general, entre ingènua i sincera, tot i que va haver un moment que ens vam posar de moda i també vam tenir els nostres esquerrans de saló, però això passa a les millors famílies. Això vol dir que al llarg dels més de 10 anys de vida de l'equip (l'equip va viure molt més que

Selecció de portades de Butifarra!

BOTIFARRA!

n

la revista) el ritme i el so dels nostres fills gràfics va evolucionar i canviar, la qual cosa considero que és bastant saludable.

Butifarra! no va sortir del nores. Com totes les coses vives, també era filla d'algú i pels seus gens corren, sense dubte, experiències anteriors que anaven des de les "Vidas ejemplares de santos y científicos" (no deixaven de ser aplicacions didàctiques...) fins, especialment, a "Los Supermachos" i "Los Agachados" del mexicà Rius, autèntic mestre dels còmics i que per aquells temps, havies de comprar d'amagat en algunes llibreries.

La revista i l'equip que la feia va néixer lligada des del primer moment al moviment veïnal de Barcelona (i de la seva àrea metropolitana), als barris i a la FAVB. Quan estàvem preparant el primer número, ens va sortir l'oportunitat de fer un número zero lligat a la campanya que contra la "Obra Sindical del Hogar" portaven a terme els seus damnificats. Així va sortir la revista i multitud de col.laboracions posteriors amb reivindicacions veïnals: la lluita per la gratuïtat del II Cinturó, la campanya "Participa i viu la ciutat", la dels "Quarts de casa" de la Barceloneta e t c . És evident que l'experiència de Butifarra!, tant la de l'època militant com la de quiosc, tots els àlbums, els pòsters i la seva trajectòria en general no hauria estat possible o no hauria estat igual, sense aquelles persones que des de les associacions de veïns i la FAVB van creure en nosaltres i en nous mitjans d'expressió. Per a ells i per als que des del col·legi d'enginyers ens van donar ei primer suport legal, el meu agraïment.

Va haver-hi un temps que aquella generació emergent, que aquell estat d'ànim col·lectiu del que parlava abans, tenien tot un seguit de punts de referència en els quals basarnos i que neixien fruits de la mateixa necessitat. Són aquells referents que no es poden prefabricar i que sense adonarnos formen part de la cultura que caracteritza un temps històric concret: Els acudits del Cesc, d'en Perich, "hiermano Lobo", "Por Favor", els recitals de Raimon, Pi de la Serra, Llach, "Triumfo", després el "Viejo Topo" i "El Papus",.. Nosaltres molt més petits, més modestament, també ho vam intentar.

Ara Butifarra! és història, però el color dels temps que s'acosten em diu que algú hauria d'estar afilant el llapis, o potser inventant el v i d e o underground, qui ho sap.

«-w-M»»

I.ti t en

ESPECIAL 25 ANYS

del

CARRER

Setembre de 1994

Ràpido y sin atascos hasta el centro de la ciudad

Ràpid i sense embussos fins al centre de la Ciutat

Limpio para la naturaleza y amigo del medio ambiente, el tren comunica con agilidad las principales comarcas de Barcelona.

Net per a la naturalesa i amic del medi ambient, el tren comunica amb agilitat els principals municipis de Barcelona.

Son muchas las ventajas que lo avalan, y nuestros clientes, nuestra mayor preocupación.

Escaso tiempo de espera, breve duración del trayecto e integración con el entomo permiten ofertar un desplazamiento ràpido, económico, cómodo, seguro y ecológico.

Siempre Cerca

Hi ha molts avantatges que ho avalen i els nostres clients són la nostra preocupació més important.

Un temps d'espera curt, una durada breu del trajecte, i una integració en l'entorn permeten oferir un desplaçament ràpid, econòmic, còmode, segur i ecològic.

Sempre a Prop

La veu ílel

CARRER

Setembre de 1994

ESPECIAL

25

ANYS

15

Qui paga (i cobra) el deute?

ARXIU

• 1979: Manifestació per reclamar diners per als municipis. El primer ajuntament democràtic no es va manifestar

L'ECONOMIA ALBERT RECIO

Des dels primers anys de la transició democràtica, l'Ajuntament de Barcelona ha patit greus problemes financers, més o menys agreujats pels vaivens de la política municipal i els avatars de la conjuntura econòmica. El primer ajuntament democràtic va rebre del passat franquista dues herències simultànies: l'escassetat de recursos financers, associada al pírric sistema fiscal franquista i a l'extrema centralització de l'administració, i la manca d'una gran quantitat d'equipaments públics que requerien la realització de nombroses inversions. Conscient d'aquesta situació el moviment veïnal va plantejar a l'Ajuntament, sense gaire èxit, el desenvolupament d'una mobilització conjunta per reclamar l'obtenció de recursos suficients per garantir un finançament satisfactori dels equipaments i serveis col·lectius.

Han passat els anys i les coses més aviat semblen agreujarse. El dèficit reconegut a finals del 1993 per l'Ajuntament de Barcelona se situa a l'entorn dels 280.000 milions de pessetes, però cal sumar-hi el dèficit del Holding Olímpic (145.000 milions

a pagar en 17 anys), i els aproximadament 125.000 milions de l'Empresa Municipal de Transport, el que situa el deute municipal a l'entorn dels 400.000 milions. La pregunta que es fan els ciutadans és com és tan gros aquest dèficit, i si és acceptable i calamitós. Preguntes que no tenen respostes simples però que de totes maneres cal fer-se.

El dèficit pot venir produït per insuficiència d'ingressos o per excés de despeses. Quan es tracta d'un ajuntament que forma part d'una àrea metropolitana i d'una economia estatal, el problema encara és més complex. La manca d'ingressos municipals pot estar provocada per un excés de centralització de la recaptació en mans de l'estat central. Aquest és un problema real al nostre país on la participació dels ajuntaments als pressupostos del sector públic és de les més baixes d'Europa i justifica la demanda dels batlles d'incrementar les transferències de l'Estat als ajuntaments.

• El fet metropolità Cal tenir en compte a més que és possible que la municipalitat de Barcelona perdi ingressos pel fet metropolità. Les persones i les empreses que s'han traslladat a fora de la ciutat però que utilitzen els seus serveis (per exemple, la xarxa viària) paguen els seus impostos en altres municipis. El cost de la centralitat pot afectar en aquest sentit els ingressos municipals.

En termes globals el dèficit pressupostari del sector públic espanyol (que fa que l'Ajuntament rebi unes transferències menors) pot ser degut, malgrat el creixement dels darrers anys, al menor nivell d'impostos (el segon més baix de la Unió Europea) provocat en bona mesura per l'enorme volum de frau fiscal de les capes adinerades. Cal per tant exigir a la vegada una lluita

El deute del transport públic s'utilitza amb fins polítics i es presenta com un impediment per a les noves inversions contra el frau fiscal, un augment de les transferències de recursos als ajuntaments i un replantejament de qui ha de pagar els costos de capitalitat.

La part de les despeses exigeix una anàlisi detallada per tal de discernir en quina mesura aquestes són el resultat de necessitats ineludibles o en quina mesura les despeses estan inflades, per malbaratament, mala gestió, despeses sumptuàrieso cost excessiu del subministrament fet per les poderoses empreses proveïdores de l'Ajuntament (constructores,

neteja, etc). Es possible que hi trobem una mica de tot; més que propugnar un debat en simples termes de més o menys despesa, defensem que es realitzin totes aquelles despeses socialment necessàries i que es fili prim amb proveïdors i "despilfarraments".

• Endeutar-se no és dolent Cal aclarir a més que el fet d'endeutar-se no és necessàriament dolent. De fet si el cost de l'endeutament és reduït, pot ser força raonable avançar inversions necessàries i anar-les pagant de mica en mica. El problema està en quin és el tipus d'interès que es paga, un element influït per la política monetària i pels mercats financers internacionals. Una part del deute ha anat creixent a causa dels alts interessos a pagar, que han fet créixer els costos financers del conjunt del municipi. I de fet quan els interessos són molt alts, no tan sols es dedica a pagar interessos (prop d'un 15% del pressupost municipal sense comptar el dels altres organismes), sinó que això significa que els impostos que paguen tots els ciutadans engreixen la renda de les persones adinerades i dels grups financers, nacionals i estrangers, que són els propietaris del deute municipal. En lloc de pagar més impostos els rics, ells es beneficien dels deutes col·lectius.

En alguns casos aquest deute s'utilitza amb fins polítics. Aquest

és el cas en especial del deute del transport públic, que es presenta com un impediment per a les noves inversions en aquest sector, un dels més necessitats per la relegació que va sofrir a causa de les grans inversions en transport privat fetes amb l'excusa dels Jocs Olímpics.

• Noves inversions Ara que es planteja la necessitat de fer noves inversions en matèria de tractament de residus, on es corre el perill que es duguin a terme inversions costoses, d'una racionalitat més que dubtosa (com el projecte d'incineradora de la Zona Franca), finançades amb nous préstecs orientats a evitar la impopularitat de nous impostos, resulta més necessari que mai que es replantegi el tema del deute municipal tenint en compte tots els factors que hi incideixen: despeses necessàries, repartiment del finançament entre els diferents organismes públics, distribució de la càrrega impositiva, formes i cost de finançament del deute (potser exigint una reducció del tipus d'interès al que estan fixats els crèdits pendents de retorn, ara que ens demanen que ens estrenyem el cinturó seria bo que els grans grups financers donessin l'exemple), etc. Un tema força enrevessat però on el moviment ciutadà ha de tenir veu pròpia si no vol trobar-se amb nous postergaments d'inversions bàsiques.

lu rt'ii íli'l

ESPECIAL 25

CARRER

ANYS

Setembre de 1994

Quan arribaven els altres catalans LA POBLACIÓ

Eren els anys cinquanta. Arribaven en tren. Venien carregats amb farcells, maletes lligades, paquets i uns pocs diners a la butxaca que els havien de permetre una precària instal·lació a la ciutat

ANNA ALABART

Aquí trobarien feina i els seria possible alimentar i donar educació als seus fills, trencat -potser per sempre- el cercle de la pobresa.

No havien pogut trobar un treball, però els seus "paisana" els havien assegurat que això no era problema. Tampoc no tenien un pis de lloguer (n'hi havia pocs), ni menys un de compra (la propietat horitzontal encara no s'estilava i a més no tenien recursos). Però coneixien gent que podia ajudar-los i deixar-los una habitació o proporcionar-los algun reco on construir una "barraca".

Teòricament, anara la ciutat sense feina ni llar no era permès, però si no hi anaven difícilment aconseguirien una col·locació i un estatge. Es tractava, això sí, de no topar-se amb les forces de "l'ordre"; amb la "benemèrita", o la policia o, fins i tot, amb la guàrdia urbana que els feien la recepció oficial a les estacions termini. Però això no era pas del tot difícil.

Sols calia baixar abans d'arribar a "l'apeadero" del carrer Aragó 0 a l'Estació de França. Per assegurar l'operació es podia deixar el tren, per exemple, a Castelldefels o a Gavà i amb sort es podien instal·lar allà a prop.

Aquest quadre, que es repetia sovint, no era pas l'únic escenari possible. Hi havia qui, menys arriscadament, venia primer sol. Si era un home (sexe

ment de la població barcelonina va ser, doncs, el resultat de la gent que s'hi va instal·lar i del fet que, en ser joves, van ajudar a incrementar la natalitat de la ciutat. Catalunya va superar la taxa de natalitat espanyola i Barcelona va passar de tenir 1.280.000 habitants el 1950 a tenir-ne 1.557.863 el 1960 i 1.757.148 el 1970.

Territorialment, els màxims increments van correspondre a les zones que fins llavors havien estat menys poblades: els barris que avui componen els districtes de Sants-Montjuïc, HortaGuinardó, Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu. També en d'altres indrets de la ciutat hi havia immigrants però, 0 bé hi estaven de pas -cas de l'actual districte I-, o bé hi eren perquè vivien a les cases de la gent benestant, com emprats domèstics (sobretot minyones).

El creixement dels districtes perifèrics fou espectacular entre 1950 i 1970. A partir d'aquesta data -i per ser més exactes ja durant la segona meitat dels anys seixanta- Barcelona ja estava massa plena per poder seguir absorbint immigrants. És llavors quan el gros de la immigració es va dirigir cap a la resta de Catalunya, principalment a la resta de la comarca de Barcelona.

De tot aquest procés, especialment de la seva primera etapa, les "autoridades" van procurar saber-ne ben poc. Si no se n'adonaven, no els calia resoldre els problemesque es generaven-manca d'habitatges, de places escolars, de serveis en general-. La seva incidència no anava més enllà d'un cert control del barraquisme i d'alguna operació aïllada (i vergonyant) com la de les cases del Govemador, en el Verdum.

Cal esperar a la segona meitat dels anys cinquanta - tot i que el

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA 1800000

'

1600000

»

'^~^~~-^' ^m .^__' ^" -•

/•'''

1400000 ,

1

1200000

Ü

1000000

"S

800000

1 c

600000

_

,

»

•

•

K

400000 200000 n ANY!940

ANnriaSO

ANY1960

ANY I 970

ANY1980

ANY 1991

De 1.280.000 habitants al 1950, va passar a 1.557.863 al 1960 i 1.759.148 el 1970

predominant entre els immigrants) solia anar de rellogat a casa d'alguna família amiga, a la qual ben aviat consideraria com a pròpia, cosa que sancionaria donant-los el tractament de parents: "tío" "tia" (oncle-tia). Si era una dona la que s'aventurava a deixar la seva llar, llavors el més freqüent era cercar una casa per fer-hi de minyona. La demanda de servei domèstic era elevada ja que encara no existien els electro-domèstics i les llars exigien bona quantitat d'hores de treball. Després, els primers anirien a buscar la família o la nòvia (si es que no la trobaven

aquí) i plegats s'instal.larien allà on la sort i l'esforç els permetés.

Les segones, sovint esperaven que un matrimoni, fet amb major 0 menor fortuna, les alliberés del treball de serventes. La "mili" va jugar un paper important: permetent als uns prendre contacte amb la gran ciutat i a les altres ampliar les possibilitats del seu "mercat matrimonial".

Així les coses, els qui fugien d'un camp mal repartit, poc mecanitzat i menys rendible, van anar arribant a Barcelona.

Procedien sobretot d'Andalusia, encara que també en venien de les dues Castelles, d'Extrema-

dura, de l'Aragó, de Galícia i dels Països Catalans. Eren gent jove -entre els 16 i els 30 anysamb ganes i necessitat de treballar, que van insuflar energia a l'economia i la societat catalana.

Des del punt de vista econòmic representaven una població que, sense haver produït cap despesa, ara garantien la mà d'obra suficient per al creixement productiu. Des del punt de vista social, l'arribada d'immigrants implicava un rejoveniment de la població que aportaria, a més de la diversitat cultural, petits barcelonins. L'aug-

L'al.luvió immigratori, per districtes

Territorialment, els màxims increments van correspondre a les zones que fins llavors havien estat menys poblades: els barris que avui componen els districtes d'HortaGuinardó, Sant IVIartí i, sobretot, Sant Andreu i Nou Barris. Alguns dels barris de Sants-Montjuïc també van experimentar un fort creixement. A Sarrià-Sant Gervasi s'hi va anar traslladant la població benestant, procedent de l'Eixampfe.

\,m ^

i

ÍHE

"IVMJM

7********1

jfvïïl [ïüilH

VI

"^ ^

\

El

V

f

^^^^Hf

w

[iv] V | V

^E^^B LLEGENDA

LLEGENDA

\

1 1 Perd pobidció

1 1 Perd població

lij:jj Creix, moderat

y ü Creix, moderat

^

Creixement f o r t

B

Creixement f o r t

H

Creix, molt f o r t

H

Creix moU f o r t

Iti teu

CARRER

Setembre de 1994

4CX)000

i

13 250000

any 1 9 5 0

200000

any 1 9 6 0 any 1 9 7 0

50OO0

IV

VI

VII

VIII

IX

XI

XII

districtes

El creixement dels districtes perifèrics fou espectacular entre 1950 i 1970 canvi es podria situar en el Congrés Eucarístic- perquè a Barcelona s'iniciï una política de foment de la construcció d ' h a b i t a t g e s s o c i a l s . Les Vivendes del Congrés, promogudes pel Bisbat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, representen la primera operació complexa. Després seguiran Can Clos (feta abans del Congrés per traslladar-hi els barraquistes de la Diagonal) i els grans polígons de la Pau, Trinitat Nova, Barris Besòs, Canyelles...en eisquals ei "Pa-

tronato Municipal de la Vivienda" i la "Obra Sindical del Hogar" junt amb alguns constructors privats i amb algunes empreses industrials com la SEAT aniran proporcionant "habitatges" (si és que mereixen tal nom els pisos de dimensions reduïdes, pocs serveis i moltes humitats que, en general.

Durant la segona meitat dels anys seixanta Barcelona ]a estava massa plena per poder seguir absorbint immigrants

s'oferien), que són un bon exponent del dit "barraquisme vertical". La precahetat d'aquestes construccions i el tipus d'urbanització (nul.la) que les acompanyaven van ser un dels elements catalitzadors de les lluites veïnals i estan per tant en l'origen del propi moviment associatiu.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ BARCELONINA DE 1 9 7 0 , SEGONS LLOC DE NAIXEMENT

•

Barcelona

H

Resta Catalunya

w

Resta tspanya Fora'Espanya

Els nascuts fora de Catalunya procedien sobretot d'Andalusia, encara que també en venien de les dues Castelles, de l'Aragó, Extremadura, Múrcia, Galícia, Lleó i els Països Catalans

DISTRIBUCIÓ SEGONS LLOC DE NAIXEMENT DE LA POBUVCIO DE LA RESTA D'ESPANYA QUE VIVIA A BARCELONA L'ANY 1970 33,8

30

25

«> 2> 2 0 15,4

&

25

ANYS

11

La Ciudad de los prodigiós irremediables

350000

35

ESPECIAL

f\iosko

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER DISTRICTES

300000

ilfl

15

10

Andalusia

Aragó

Garicia

Castella la Nova

Castella la Vella

Lleó

Extremadura

Múrcia

Resta d'Espanya

L'any 1979, la meitat de la població barcelonina havia nascut fora de la ciutat, i el 37,95% procedia de la resta d'Espanya

Ano 2042. Cincuenta aniversario de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Gran exposición conmemorativa en el Palacio de Congresos de Nueva Icaria, ex Villa Olímpica. No quiero perder tiempo ni espacio glosando el instrumental de avanzada tecnologia que glosarà las efemèrides. La Ciudad juzga el patrimonio que le han dejado los Juegos 01 ímpicos de 1992 y no tiene otra posible lògica que asumirlos, como ahora asumimos lo que se hizo para la Exposición de 1888 o para la de 1929 o bajo el porciolismo. A lo hecho pecho y ya vendran los poetas a ponerlo en verso, cuando la resignación se convierta en patrimonio y el patrimonio en resignación. Los diccionarios enciclopédicos preparan pastillas de verdad que adelgazan el pasado y nutren el futuro: Franco: dictador espafiol que ganó una guerra civil y creo el primer coche utilitaho. Porcioles: alcalde de Barcelona que afronto el problema del crecimiento urbanode habitantesy vehículos. Pasqual Maragall: alcalde de Barcelona que abrió la Ciudad ai mar, però no consiguió que Copito de Nieve tuviera descendència.

Mas allà del sarcasmo, en el 2042, nadie sabrà qué Barcelona se estaba discutiendo en los anos ochenta y cómo a un modelo de Ciudad democràticamente programada se impuso un modelo de ciudad-mercado, forzada ademàs la lògica del mercado por la presiòn terrible de cumplir unos plazos olímpicos. Ante un encerado y con el puntero seüalando objetivos, Barcelona ultima su escenario olímpico y lo aprovecha para solucionar sus atrasos urbanos, en funciòn de dos grandes objetivos: crecer por el litoral por el Maresme y abrirse camino màs allà de la barrera natural de Collserola. Es la ciudad-mercado la que impone su lògica, con una legislaciòn intocada desde los tiempos del franquisme y por lo tanto que responde a "...la funciòn ideològica de la Administraciòn, que presenta como una política social lo que no es sinó colusión con los intereses privades". Con esta rotunda frase terminaba Jordi Borja su introducción al libro-manifiesto La Gran Barcelona, publicado en 1972 como un ajuste de cuentas a la Ciudad porciolista, a la ciudad escenario de la lucha de clases plasmada en la arquitectura y el urbanisme. Diecisiete anos después, el concejal Parpal justifica la fiegemonía de la iniciativa privada y de la ley de la oferta y la demanda en ese crecimiento forzado de la Gran Barcelona, desde la evidencia que las leyes son las que eran y no aíïade que el marco constitucional favorece que las leyes sigan siendo las que eran.

Cinturones, túneles, patas sur y patas norte, prolongan una filosofia de la ciudad, no la modifican. Y la prolongan según leyes del mercado en la que el poder político-social apenas si està en condiciones de intervenir. No solo porque las leyes son las que eran, sinó porque el poder político-social tiene las arcas vacías de dinero publico y necesita la colaboraciòn interesadísima de los mismos intereses del capital privado que han hecho esta ciudad tal como es. Hace 17 arios, ante una situaciòn como la actual, Jordi Borja, Parpal, Maragall, y todos los que les cuelgan habrían denunciado la impotència del interès publico ante la prepotència del interès privado. Hace 17 anos, en un diccionario critico sobre el porciolismo, al llegar a la letra S te podías encontrar con el apellido y el currículo del seíïor Samaranch. Hoy en cambio el sehor Samaranch sigue siendo el que fue, però su nombre ha ingresado en el Gotha democràtico y la sombra que proyecta sobre las Olimpiadas es democràtico-benefactora, por lo visto.

Recordar cum'culos y objetivos històricos se ha convertido en una prueba de mal gusto, però ahí està la ciudad entregada a las mismas fuerzas creadoras que la destruyeron y la construyeron 0 la construyeron y la destruyeron, así a fines del XIX, como a mediados del XX, como a punto de culminar el aüo 2000. Y ademàs con un nerviosismo compulsivo porque estan a punto de llegar los del Comitè Olímpico Internacional y no hay tiempo siquiera de barrer la mierda bajo las alfombras ni corregir las goteras. , En el 2042, los descendientes de los actuales rectores de las ciudades escucharàn emocionades la glosa de historiadores, arqueólegos de restes, incapaces de conservar la cuarta dimensiòn de lo sucedido. Estaran satisfechos porque los urdidores de Barcelona tendràn calles con sus nombres, según la medida de su contribución a los prodigiós. Nadie se preocuparà entonces de plantear la cuestiòn de si las cesas hubieran pedido hacerse de otra manera. Los hechos son màs tozudos que las ideas, diran los pragmàtices sin cemprender que hay hechos buenos y males y que hechos perversos però tenaces pueden vèncer a ideas buenas però pusilànimes. Es hoy cuando hay que inculcar la sospecha de que Barcelona està creciendo sin otro cerebro que el de un idealisme culturizade y unes poderosos y eternes intereses privades llamados en su "auxilio".

Manuel Vàzquez Montalbàn El País, 18 octubre 1989

IS

l.íi leu del

ESPECIAL 25 ANYS

CARRER

Les línies paral·leles mai no es troben. Els paral·lelismes no acostumen a coincidir en el temps, i, a vegades, en la forma, Una altra cosa és el fons, els paral·lelismes convergeixen en el contingut. El temps juga a favor dels paral·lelismes· Entre les actuacions urbanístiques d'abans de la democràcia i les

Setembre de 1994|

actuals, s'han produït un seguit de casos. Us en posem alguns exemples.

Un cop començat el joc, el debat va sorgir, i, quatre i reflexions van aparèixer damunt la taula. Vam pensar quej era bo donar-les a conèixer.

Urbanisme: cinc paraí.lelismes duríssima per part dels intel·lectuals delí moment.

I

REDACCIÓ

P

Malgrat que molts dels crítics a Porcioles formen part de l'Ajuntament actual, a mitjan anys vuitanta s'aprovà j una ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample, que permet també! l'aixecament d'àtics en els edificis de| l'Eixample que es rehabiliten del tot.!

Encara que la normativa no sembla tan i impactant com la del temps de Porcioles, i és prou significativa del canvi d'actitud i de l'administració.

C i t '

1966, el Pla de la Ribera. Amb el folletó "Barcelona, una ciudad que no puede seguir viviendo a espaldas del mar", es va fer públic el pla de la Ribera, que suposava la transformació dels terrenys industrials del Poblenou en edificables, a través d'una gran operació especulativa. La crisi econòmica i la mobilització veïnal el van impedir.

1986, la Vila Olímpica. Vint anys després el pla urbanístic de la Vila Olímpica al Poblenou ho intenta una altra vegada en una conjuntura econòmica favorable i en un clima anímic exultant. La Vila Olímpica del 92 no és res més que el pla de la Ribera amb samarreta olímpica.

Spf^m

#1 .1 i-

nUBÉN PÉREZ

Plaça Catalunya: al cor de la ciutat, i amb totes les benediccions, s'ha reconstruït el monument a la prepotència

Les normes urbanístiques de l'època franquista permetien una gran densif ícació de la ciutat i a més permetien construir sobre edificis històrico-artístics; foren els casos de l'Espanya Industrial, la Vall d'Hebron, la Casa Golferichs, la Casa Elizalde, etc.

A finals dels vuitanta i principis dels noranta s'ha tornat a permetre construir en sòls que el PGM qualifica com a zona verda 0 d'equipaments, com és el cas de Núfiez y Navarro a Can Caralleu, FECSA a les tres xemeneies del Poble Sec o al solar de Roger de Flor-Diputació, entred'altres. I ha començat l'especulació del subsòl dels espais públics, l'exemple més significatiu de la qual és el cas de "Piscines i Esports".

L'ajuntament de la transició i el primer ajuntament democràtic van pregonar l'objectiu d'esponjar l'alta densitat de la ciutat i amb aquesta finalitat van adquirir aquestes finques edificables, on encara no s'hi havia construït res, per convertiries en zones verdes i equipaments. Però a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta l'Ajuntament de Barcelona va canviar totalment d'opinió i va proposarse tornar a edificar en aquests sòls o bé transferir la seva edificabilitat potencial a d'altres finques per construir-hi més del que li permetia el PGf\/l o construir-hi allò que no li permetia el PGM per estar qualificades com a zona verda, d'equipaments o vial. És a dir, va tornar a la mateixa densificació anterior a través de la transferència d'edificabilitat de les seves finques a d'altres parts de la ciutat, i a cops per afavorir grans empreses, com és el cas de la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron o diverses finques de FECSA i Núfiez y Navarro a l'Eixample, entre d'altres casos.

\, t i í i i a

L'ordenança sobre hotels de l'època Porcioles va permetre edificar l'Hotel Sarrià, el Princesa Sofia, l'antic Hilton (avui Hospital de Barcelona) a base d'admetre el doble de l'edificabilitat permesa en aquestes finques si s'hi construïen hotels. Aquesta ordenança va ser anul·lada pels tribunals de justícia.

Tercer Porcíoíes aprovà unes ordenances que permetien aixecar àtics i sobreàtics en els edificis de l'Eixample. Es van edificar diversos pisos més a moltes cases de l'Eixample. La crítica va ser

A l'època Porcioles es donaren permisos per construir en sòl qualificat de zona verda 0 equipament a l'antic Pla Comarcal del 1953. A diverses finques s'hi va permetre construir edificis d'habitatges i d'oficines, incompatibles amb aquella qualificació, i a més se'ls va admetre una forta densitat. Un exemple flagrant d'aquestra permissivitat són els terrenys del'antic camp del'Europa, entre els carrers Sardenya, Secretari Coloma, Providència i Camp de futbol Europa.

RAMON GÓMEZ

La Vila Olímpica, model d'urbanisme de la darrera època

1988-1990, el maragallià pla d'hotels va permetre de fer, entre d'altres, el Feria, el Plaza i l'inacabat de la Vall d'Hebró, però sobretot el Juan Carlos I, perquè l'alcalde pogués complir la paraula donada al negociant àrab, en perjudici del sòl públic. Aquests hotels s'han construït amb l'edificabilitat que desitjava cada promotor sobre sòls qualificats d'equipament per tant la ciutat ha perdut terrenys per a escoles o hospitals- i s'ha modificat el PGM per donar viabilitat a aquestes instal·lacions en uns sòls on mai no s'hi haurien permès.

La veu del

i4j

CARRER

Setembre de 1994

ESPECIAL

25

ANYS

19

...i quatre reflexions í £ls pkm iüàmism Durant el franquisme, ens adonàrem que el dret estava al servei de la classe dominant. L'experiència dels darrers anys, ja dins l'època democràtica, ens ha demostrat abastament no només que els plans i les normes urbanístiques estan al servei de les classes dominants sinó que el dret (plans i normes) es modifiquen puntualment per adaptar-se en cada cas

a allò que interessa als grans agents immobiliaris de la ciutat i estrangers: tot s'adapta al cas particular, però no de qualsevol ciutadà sinó dels ciutadans potents que tenen diners, equips jurídics i poden fer l'especulació a llarg termini, perquè l'administració està disposada a accedir al seu interès.

2.L·inemsària pwiidpadé És evident que en el franquisme no existia la participació ciutadana en la gestió de la cosa pública; però també és evident que durant l'època democràtica no s'ha fomentat ni facilitat aquesta participació.

La participació ciutadana en la tramitació dels plans d'urbanisme o en la seva modificació és pura entel.lèquia.

L'administració acostuma a complir els tràmits formals, però no fa cas del que al·leguen els ciutadans i acaba aprovant exactament allò que s'havia proposat des del començament, sense comptar amb cap participació.

En moltes de les millores aconseguides, la participació popular i sobretot la lluita dels veïns han estat decisives. Però encara és hora que les administracions dissenyin els organismes que permetin als ciutadans participar i controlar tant les decisions que prenen com la seva execució. El moviment associatiu fa temps

que reclama que en tots els expedients que corresponguin a un projecte d'actuació urbanística, sigui obligatòria l'elaboració d'una memòria participativa on es concretin els mitjans que es posen a disposició dels ciutadans i entitats afectats i els mecanismes de participació. També reclama que els ciutadans facin un seguiment dels pactes i decisions que prenen les administracions, per controlar que es duguin a terme en tots els seus punts i no quedin en paper mullat. Segons el nostre dret, si la irregularitat o l'incompliment no és denunciat, encara que els responsables no compleixin els compromisos adquirits no els passa res.

La manca de participació, i el fet de no poder exercir un control sobre l'actuació de les administracions, facilita que els interessos especulatius guanyin posicions per davant de l'interès públic.

í L'urkmimw (•mféiúa I

L'urbanisme confabulat, que els tècnics en el tema anomenen 'urbanisme concertat', és una filosofia de govern pragmàtica, nascuda de la insuficiència

financera o de la coincidència real d'interessos entre els promotors privats i els gestors públics. El municipi renuncia en certs casos a portar la iniciativa de

RAMON GÓMEZ

Torre Melina, desapareguda "gràcies" a l'hotel Juan Carlos I determinades realitzacions a canvi de rebre el que ell considera compensacions.

La renúncia a la sobirania sobre el sòl fa que en cas de conflicte entre els interessos públics i els privats, els que acostumin a prevaldré siguin els segons.

A finals dels anys vuitanta l'Ajuntament va fer entrar al mercat immobiliari els sòls afectats de zona verda, equipaments o vial, que fins llavors n'havien quedat afortunadament fora, a base de permetrehi canvis de qualificació o usos impropis delsestablertsen el pla. Aquestfet provocà una especulació aguda, que juntament amb el cofoisme del 92, va encarir molt els preus del sòl a Barcelona i va repercutir negativament, tant a l'hora de comprar com a l'hora d'expropiar per part del mateix Ajuntament.

Des de fa uns anys l'Ajuntament de Barcelona facilita a algunes grans empreses una interpretació extensiva de les normes urbanístiques, al contrari del que diu el PGM i del que ell mateix fa amb el ciutadà del carrer. Amb aquesta interpretació algunes grans empreses aconsegueixen una edificabilitat, a les sevesfinques, superiora laque els pertoca

segons el pla. S'ha de dir que els costos d'adquisició del sòl estan en funció de la seva edificabilitat i per tant si es permet edificar més, s'està regalant la diferència de cost d'aquest sòl. És a dir que amb aquesta interpretació extensiva, a part de la il·legalitat que suposa, l'Ajuntament de Barcelona "regala" a aquestes empreses xifres desorbitades de diners sense que el ciutadà, a través de l'erari públic, en gaudeixi.

Un exemple significatiu d'aquesta magnanimitat a favor dels promotors i en contra de l'interès públic el tenim a la finca de la plaça Catalunya de El Corte Inglés, on se li ha permès de construir més de 2.000 m2 de més dels que li permetia el pla, o a l'altra finca, de la mateixa plaça Catalunya, on se li ha permès uns altres 2,000 m2 de més. Però hi han més casos.

Sembla que aquests avantatges es fan a canvi de res però no n'estem segurs. I cal no oblidar que a Catalunya tota la normativa urbanística necessita, per a bé i per a mal, el vist-i-plau de la Generalitat, el que vol dir que tant el municipi com el govern autònom estan implicats en aquestes operacions urbanístiques.

i Vigència de ïespecuMó

DIABIO DE BARCELONA

La modificació de les ordenances municipals, vist per Cesc

Al món immobiliari es parla d'especulació quan un promotor o propietari realitza operacions tendents a augmentar exageradament els beneficis econòmics aprofitant-se d'una necessitat social, d'una conjuntura econòmica, d'una afinitat política o d'una relació familiar. Durant un temps semblava que aquesta paraula no s'utilitzava gaire quan, de sobte, va tornar a aparèixer adquirint formes i maneres potser més subtils i postmodernes que no pas abans. En són una mostra: - Fer edificis d'oficines i galeries comercials en una àrea d'ús i domini públics.

- Canviar la qualificació d'una part d'una zona verda per construir-hi edificis d'oficines a canvi de cedir la resta.

- Concedir l'autorització de construir aparcaments sota els espais lliures i les zones verdes emparant-se en una suposada necessitat social, perdesprés permetre'n la lliure mercantilització.

- No vendre ni llogar els habitatges, encara que estiguin buits, per tal de no baixar el preu inicial.

- Forçar la requalificació de terrenys destinats a ús públic amb l'excusa d'una necessitat ciutadana per després negociar amb ells.

Tant la legislació urbanística estatal com la catalana tenen la lluita contra l'especulació com un dels seus principals objectius. Però una cosa és la teoria i l'altra la pràctica.

20

25

ESPECIAL

CARRER

ANYS

•

•

•

Setembre de 1994

••

^U '^ L f l TAT/), „ LA'ÈSPANA INDUSTRIAL.

:Ü D' tK-IuBDlí

Ferí'l?.!! ..•?

La necessitem

ara

t^lrr^CtdÀtíN

.lA í iT»a.í'-',>*

' .r iiu-.<h Ml. I t M rtilHiaflI! r ; fl CA La MILfl VY, fl.

HI HftL'HA - • — • UN C-líArJ V'EÜMUT

• u NiiinMiíffin-jT SI

j i & i j & í I lïtM"^ ï·ïi'^a* Kj Tn^·-iipï X ^-Kcnh »..«•

EL B O R N i S NOSTRE

ombWïcTi ^eséstetudeporte?

VOLEM aiiociwid ào •nim dsl dblridí V!

EL

NO ALEffiO

El barri de t o t s

^ £ ^

TRABAJO PARA TODOS

i^^rn^ 1 ASSOClr^CIO t>E V ' Ú ' N S K A N T G E R V I ^ S I

c. Bígav 12

'•;'-^"h •••'•

^

' * ^ ' ' '

PERÒ NO X

'^'=^^.

V

'

L'ALEGRIÀ • • * BAIL-FESTA >> * * DEU'VERBENA'^DESt.PERE -^ ... ^ ~

^''-

del IOal20cleocUibre semana por la amnistiti laboral y contra el paro

Una [>orí;ioí>er<a ala vida cíutiidana ""'

ENS TREUEN

II ASSEMBLEA DE l£S AA.W M DE CATAIUNYA <í? kg "Santa Coknna de Cramend I de Feiirei- de 1381

BORN

iuTiol

' ^

Poble Espanyol a ks 10 h. de la nit actoaciens: Calla Jaconwt (tiabancres i marineres) orqucstnt Plateríai Jordi Batista

PARADO Acude a las Asooaclones beSfecInos

DRET A L'AVORTAMENT / j .'lesia per In Hihcrlat d'l-^prcsslr^ V\ • i ' / : r u s l J p i T l ü l l l b t r l . i l J'L·iiilsiW '^j,^ . \ \ lli pilleu <k-h uspiirls l'il·i ' • •> cl l i dl' niniii íi li:> 21.30 liortii fel i I , i U:'! i.h^•·ll>iil.ll,llíl 'II ii.ill.iiiiM Ay;-. ï i , /.,/

lAf-^

«j...t".„-. í. n..,Klll«„„.,

pllrfrmir.V

DIJOUS .ÍG UI-: M A I G fi del vnsprc it l<i Plucn L'iiivtMsilal I

'(

trM^//

i f CM^* "rMU.-wrlii.ilreilMI. f^ —HïVÍI ^ íf * * . ^[.Iiiiiiiiviiiiicl!,. lÉsIjnj. ^ - í l - * 5 Í r • ? ^

MANIFESTACIÓ

>...

'^ïSrf)

1}1\\ -M-díltinDU'. ?| ' / / I MninrUntijiMli·ili llb(orn|ode1«i1('JJ , / fl /'J ; : 1 iiil··-alUR·ilrai.lM T 'I ' " 'Líotl!njul voldrltii leiilrptrú no pDrimí , '

Com Kludi^t UL r I hnnui-iurrorcssiotil ai P* MlLt: 9CC 4)n podem lnscríun:<U nij%liv« ílll-i! [)lvi.\üHl->3(]sn>.*iIWl. l ü i v i l Itu-mqula via. Madnni t TapioL·is 10

(•tíiibrc WQ.

niT ,;f,FEsiiunLprl·ioccü flsoeiflcien.

VOLEM ICENIRES PESAUIT iM5 BARRIS/'

calk- IJinaaa ir·F'iiriaí

- ctKirl;l·L-(»ltnniin

L'ESTATUT D'AUTONOMIA. iNOS CONVENE A TODOS?

PROU DAUGMENTS ABUSIUS DE TARIFES •Alarii t;. d'augman!

QhFdDtavïdn lï d'auginenl IranipetiA: ÏD d'augman'

Domines ste 9 ,f,-icï n,30ft •ÇEr*nip':'-'"-^i-&N5&

ihiciUstA fleí-.i-'dolvi·ïpn.NO UTILIT7AJ1 NI MEIUO --li HLS

'^^•(Dosineí:

:iIisE d-.Kv^|.>ii.'

(•cwcrN7H.-\r'.:-,\L.M'i.At-\'ír\w7 i,v„Mi:

mm ' ,

it:(ti:riidiWla.uiH:iwJiinü (b: vtfínïdt: tianxiuna

"

;í>,tii^'^.

CARRER

S e t e m b r e d e 1994

ESPECIAL

25

n

ANYS

De la ciclostyl a l'autoedició J O S E P RAMON GÓMEZ/PILAR VILLUENDAS

A principis dels anys 70 i coincidint amb l'última fase del franquisme, esclata amb força al nostre país un ampli mo\Tment de sindicalisme urbà, organitzat a l'entorn dels problemes concrets generats pel caòtic creixem ent urbà i la terrible especulació de la dècada anterior. Impulsat pels encara il.legals partits de l'esquerra i amb una forta vocació unitària, participativa i assembleària, ben aviat va adquirint tal força i autonomia que el converteixen en un dels moviments més originals del final de la dictadura i els principis de la transició. La cultura de l'organització popular, la democràcia directa i la vertebració social van generar ima filosofia i una manera de fer que, partint de models foranis, va tenir ben aviat una expressió pròpia al nostre país: les associacions de veïns.

En el termini de pocs anys tot un seguit de canvis, revolucions i moviments transformen el panorama social i polític del món. Per primer cop després de la guerra civil sorgeix una nova generació que per sobre de Faïllament, la repressió i l'empobriment cultural de la política franquista, s'enfronta a la societat i lluita per imposar uns models socials molt lligats a les transfonnacions que el món havia \iscut els darrers anys.

En pocs anys de diferència tota una generació sense cap referent ni cultural ni polític propi i oberta a tot canvi social, va viure apassionadament fets tan fonamentals per a les transformacions socials del nostre temps com el Maig francès, l'experiència cubana, la consolidació de la Xina Popular, la revolució dels clavells a Portugal, la lluita pels drets civils als EUA o la creació de la Unión Popular a Xüe.

Les associacions de veïns sorgides "ex-novo", que necessitaven connectar i comunicar amb els ciutadans, generen un llenguatge propi que en part prenen de la majoria de moviments progressistes de l'època. La iconografia i el llenguatge tant gràfic com verbal tenen clares referències al maig del 68, a la Cuba de Castro i el Ché i a la Unión Popular d'Allende.

Hi va haver també un clar intent per recuperar el cartell polític, la caricatura i el pamflet social dels anys anteriors a la guerra civil reutilitzant en molts casos les magnífiques il·lustracions dels ninotaires dels anys 20 i 30 per tal de recuperar la rica tradició gràfica catalana de la república. Sorprèn l'enorme quantitat de material imprès que durant tants anys i en condicions molt precàries varen generar les associacions de veïns sense renunciar mai a la seva independència i a l'anàfisi crítica de la realitat de cada barri. Constitueixen, en el seu conjunt, un document imprescindible per analitzar l'evolució urbana del nostre país i una eina encara vigent de vertebració social. Cada època deixa els seus rastres per analitzar la seva història. Caldria, en aquests temps de fràgil memòria, que algú estudiés aquest material per tal de poder escriure algun dia la veritable història d'aquells anys en què tot era possible.

POBLE

del B a t n tia S f l ' i t A n t o n i

NOU

« n* cowiHCJii u nuí'l

c C a b e n los n í n o s en las PDCA5 escueias?

_;Jï j i

I

i;

boletín informativo

ampli dossier ïdel barri

L^

iransparles juiíladas Um 1 SOLEDAD EN U HGQNIH DE UNA JlNClIkHA

pj

(ilUIHM.APVZ

cons

""'""'

BUTLLETÍ

J

UK BARRIO EN LA BASURA

r

•.

• ; ' " ' • •

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

butlelide I associació LA PLAÇA LESSEPS

LA MRIDA LLUMINOSA

:' m^

-^;'"fe.:^i - " %

s:V·^'V-^'"-:.',.;'v'J^ík

'^:iiss^:í:^

ftiCORO DE PROmBlCIQItS MOUeNDBUOiEa

gimiiTi N iKAaii.!] HVIMI

(iiiMir

([HTR[ SOCIAL H SANIS

DlIN INÍORMli!

ilCASA ta

lntHl4ll^ÉU,llM

W í SMS 'if

mim

,,':-.vA-T*-',

LA BARCELONETA ESTA EN PERILL

gEL C/^ffMeLe|13Í

f

a

nm»»ríiiiff-íJíi~riBCinríA»«

EXIGIMOS: •'.n

AMNISTIA BARRI DEL COLL

CAMrÚiL·ARM DuIlletrOoljsioí-ioMioowifB-Dol/CamoWfiKpB" "'' EitrkorOrruri Estuca

VOLEM. MATEIX UNA COLA A COLOR Lalübertal regalada desde dalt mai no serà lllberlal MMnaam ' ^

LEE CEPIS

22

1,1 veu </<•/

ESPECIAL

25

ANYS

CARRER

Setembre de 1994

Set alcaldes per a vint-i-cinc anys L'últim alcalde franquista, Josep Maria de Porcioles i l'actual alcalde socialista, Pasqual Maragall, constitueixen casos excepcionals de durada en el càrrec JAUME FABRE

Fa vint-i-cinc anys, José Maria de Porcioles regnava a l'Ajuntament de Barcelona. Hi havia entrat el 30 de març de 1957 i encara hi seria fins al 13 de maig de 1973. Barcelona creixia en alçada: ja s'havien construït 0 s'estaven construint la majoria dels sobreàtics de l'Eixample, els hotels de luxe i els gratacels de més de vint pisos acollits a canvis en l'ordenança municipal d'edificació introduïts per iniciativa de Porcioles.

• Amunt Parents, testaferros i especuladors de tota mena van fer bons negocis, en aquells temps. Uns compraven a bon preu terrenys no edificables, Porcioles els requalificava, els seus amics hi construïen barris sencers i les escriptures se signaven per centenars a la notaria de l'alcalde. Tot legal. Els pisos de Ciutat Meridiana, el Parc de la Vall d'Hebron, els terrenys del camp del Barca a les Corts i els de l'Hispano-Francès a Gràcia tenen aquest origen.

Tot això passava en aquells temps tan enyorats per Mercedes de la Merced, aquells que es van fer tantes cases per a obrers.

• I avall Per compensar aquella eufòria constructora, també es practicava l'enderroc sistemàtic.

Mentre la Rambla de Sant Andreu s'esfumava i Núriez i Navarro adotzenava les cantonades de l'Eixample amb les façanes eclèctiques de l'arquitecte Joan Margarit Serradell, el patrimoni a r q u i t e c t ò n i c desapareixia a petició dels totpoderosos constructors: la Casa Trinxet, la Casa Comella, Can Glòria i Can Golferichs, salvat in extremis. A Sants, un miler d'habitatges van ser esborrats del mapa per deixar pas al cinturó de Ronda i a Gràcia en van caure mig miler. Els solars que quedaven a les vores havien estat prèviament adquirits pels qui, utilitzant informació privilegiada, van poderobtenir plusvàlues impressionants. En canvi, a Sarrià i Sant Gervasi, on viu la gent d'ordre, no va haver-hi expropiacions ni rases a cel obert.

Els adoradors de Porcioles, que n'hi ha, i molts, recorden també el pla de metros del 71 (no n'hi ha hagut cap més des d'aleshores), el Museu Picasso,

ALFONS LÓPEZ

Josep Maria de Porcioles (a dalt), Joaquim Viola (a la dreta) i Enric Masó (a sota)

REVISTA DE LES CORTS

els mercats municipals (Porcioles en va fer quasi vint), l'aigua del Ter, Mercabarna i, sobretot, Floquet de neu, la més popuíar aportació d'aquell alcalde que va presidir setze dels anys més decisius en la configuració de la Barcelona actual.

• Els dos anys de l'enginyer Masó El 1968 van començar a forjarse les primeres comissions de barri de Barcelona. Aquell mateix any va començar l'oposició al Pla Parcial de Torre BaróVallbona-Trinitat i a conseq ü è n c i a d'això va néixer l'Associació de Veïns de Nou Barris. Començava una nova època en què res no tornaria a ser igual. Els últims anys de Porcioles van estar presidits per l'oposició al Pla de la Ribera i per les lluites veïnals relacionades amb el primer cinturó de Ronda, aquesta via urbana que ara sembla un carreró de res, comparat amb les Rondes, però que en el seu moment va ser tot un símbol de la grandeurporciolística. Es va aconseguir que fos subterrani al carrer Badal i que quedés aturat al Guinardó, mentre s'intentava evitar un scalèctric a la plaça de Lesseps.

Però mentrestant, un personatge aleshores desconegut per a la majoria de la gent.

però quasi quasi. Va durar tot just dos anys, en el transcurs dels quals va saber posar cataplasmes a les relacions amb les puixants associacions de veïns, sobretot amb la solució salomònica del pas mig ensorrat mig elevat del primer cinturó per la plaça de Lesseps.

Va haver de plegar al setembre de 1975, després de la monumental patinada del No al català, deixant al seu successor un pastís enverinat: els tràmits d'aprovació del nou Pla Comarcal que havia de substituir al de 1953 que havia estat vigent fins a aquell moment, encara que més que vigent s'hauria de parlar de sistemàticament adulterat amb els tramposos plans parcials de l'era Porcioles.

Enric Masó, anava foradant el turó de la Rovira amb la intenció de connectar el primer cinturó amb la Vall d'Hebron, per on hauria de passar en el futur el segon cinturó i preparava el túnel del Tibidabo amb l'empresa TABASA. Sembla que la voluntat d'obtenir més suport

municipal a la gestió dels túnels el va impulsar a acceptar el difícil repte de substituir Porcioles en un moment delicat.

L'enginyer Masó, ben vist en ambients militars per la seva vinculació a l'empresa Construccions Aeronàutiques SA, no va ser com el papa Joan Pau I,

• Els catorze mesos del registrador Viola Joaquim Viola vaentrara l'Ajuntament amb la ranera del franquisme, quinze dies abans de l'execució del Txiqui i de quatre militants més d'ETA i el FRAP i dos mesos abans que comencés l'agonia de Franco. Lleidatà i registrador de la propietat, ja havia tingut altres càrrecs amb el franquisme: havia estat director general de Règim Local.

Era l'home que corresponia a la dictablanda d'Arias Navarro i els seus fracassats intents

la reu del

CARRER

Setembre de 1994 de perpetuar l'imperpetuable.

Els estira-i-arronsa de Viola, que tenia les seves pròpies i reaccionàries idees sobre l'urbanisme, amb els redactors del pla comarcal, Albert Serratosa i Joan Antoni Solans, van d e s e n r o t l l a r - s e enmig del protagonisme de les associacions de veïns i la premsa i van acabar amb una sorprenent decisió final de la Corporació Metropolitana a favor del pla Serratosa-Solans i una maniobra d'última hora de Viola per aconseguir que es poguessin seguir demanant llicències acollides al pla del 53. Els crits i pintades de "Viola a la cassola" retraten perfectament la simpatia que va despertar aquell alcalde tan poc dialogant entre la majoria dels ciutadans de Barcelona. Va durar menys que Masó: 14 mesos durant els quals va servir fidelment els interessos de propietaris del sòl, constructors i immobiliàries.

• Els dos anys de Socías Humbert i els tres mesos de Font Altaba El seu successor, Josep Maria Socías Humbert es va trobar, en prendre possessió el desembre de 1976, dotze dies abans del referèndum de la reforma política, amb una olla a pressió amb la vàlvula encallada. Era un home jove, d'aquells que procedien del Movimiento però que a la mort de Franco havia aixecat el dit mullat i havia sabut veure que bufaven vents de democràcia. I el que són les coses: havia estat destituït com a delegat del sindicat vertical a Barcelona l'endemà de ser nomenat alcalde Joaquim Viola.

El primer que va fer va ser treure del magatzem les estàtues de Rafael de Casanova, Pau Claris, Francesc Layret i el doctor Robert. No es va atrevir amb la de la República, però no se li pot retreure, perquè ni Narcís Serra va gosar posar-la al carrer. El segon lloc, va encarregar a Elisa Lumbreras que donés marxa als barcelonins, i a fe que ho va fer: la ciutat fou una festa permanent, en aquells temps de la transició. I el tercer, nomenar Joan Anton Solans com a delegat d'urbanisme.

Solans va portar a la pràctica una política sistemàtica de compra de sòl aprofitant aquells moments de desconcert i temor dels propietaris, alguns dels quals ja veien les expropiacions comunistes en portes. Les 120

ESPECIAL

25

ANYS

23

"Set dels regidors d'aquell primer ajuntament democràtic procedien del moviment veïnal, que va entrar a partir d'aquells moments en un parèntesi de desconcert, fins a trobar una nova raó de ser"

L'alcalde Socías vist per la revista "9 Barrios" hectàrees c o m p r a d e s per l'Ajuntament de Socías Humbert durant la transició van ser molt útils als gestors municipals de la etapa democràtica posterior.

Socías va ser l'home adequat per al moment adequat. Amb una hàbil política de diàleg amb les organitzacions populars i una perspicaç visió de futur va ser un veritable Sant Joan Baptista dels mesies que vindrien després. Va dimitir tres mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques del 3 d'abril de 1979. L'interregne el va cobrir, sense complicarse la vida. Font Altaba, primer tinent d'alcalde.

• Els quasi tres anys de Narcís Serra Després de més de quaranta anys sense eleccions, els barcelonins, igual que els habitants de les altres capitals catalanes, van triar un ajuntament d'esquerres. L'esperit unitari de l'època, a la Generalitat encara hi havia Josep Tarradellas, va inspirar un pacte de progrés a quatre bandes entre el PSC (16 regidors), el PSUC (9), CiU (8) i ERC (2).

Només en quedava fora la UCD, amb 8 regidors. Com a alcalde va ser nomenat el cap de llista del PSC, Narcís Serra. El pacte

"Uns compraven a bon preu terrenys no edificables, Porcioles els requalificava, els seus amics hi construïen barris sencers i les escriptures se signaven per centenars a la notaria de l'alcalde"

de progrés es va mantenir durant dos anys i mig.

Set dels regidors d'aquell primer ajuntament democràtic procedien del moviment veïnal, que va entrar a partir d'aquells moments en un parèntesi de desconcert, fins a trobar una nova raó de ser. Un dels factors que van introduir un element distorsionador en els plantejaments mantinguts fins aleshores va ser la política d'inauguració de centres cívics iniciada per Narcís Serra. Els centres cívics, reclamats com a ateneus populars, van entrar en oberta competència, amb suport oficial, amb les associacions de veïns. Ha hagut de passar força temps fins que cadascú tornés a trobar un terreny de joc particular.

Oriol Bohigas va substituir Solans al capdavant de l'urbanisme i a partir de la seva idea de reconstruir Barcelona va produir un conjunt de plans i projectes, entre 1981 i 1982, de la dinàmica dels quals ha viscut l'Ajuntament de Barcelona durant bona part de la dècada següent.

Narcís Serra

• Els dotze anys... de Pasqual Maragall Pasqual Maragall, que va arribarà l'Ajuntament el desembre de 1982, quan Narcís Serra va ser nomenat ministre de Defensa, és l'alcalde que ha recollit l'herència de Socías i Serra i l'ha feta produir. Amb el sòl urbà comprat per Socías, els projectes de Bohigas i la idea de la Barcelona Olímpica engegada per Narcís Serra, ha pogut, en la dotzena d'anys de mandat que porta, configurar un nou model de ciutat, força allunyat d'aquell que va forjar

FERRERES

L'actual alcalde, Pasqual Maragall un altre alcalde amb molts anys de permanència en el c à r r e c : J o s e p M a r i a de Porcioles. Si el 95 Maragall aconsegueix la reelecció, el seu m a n d a t i g u a l a r i a en longevitat al de Porcioles. Els

dos constituirien un cas excepcional en un panorama de batlles que, en els últims segles de la història de Barcelona, només molt rarament han arribat a la mitja dotzena d'anys continuats en el càrrec.

24

la veu del

ESPECIAL

(è.ï/4:mlÍ7neitú

25

ANYS

CARRER

ae niés aey 50ani/ó

S e t e m b r e d e 1994

ai cen/^reÀÚ/OM€

de

/jarce/tona

Taller de D O R A R , P L A T E A R , NIQUELAR Y RESTAURACIÓN DE METALES

cafè -

restaurant

En un ambient del segle XV, la millor relació preu-qualitat de la cuina catalano-francesa Argenteria, 27 108003 Barcelona V

V

V

V

._

>

(P/ Centro Especializado en la corrección auditiva y material para laringe La Kainbla. 74. ()SU02 Barcelona Teli,; 317 75 85 - 3Ü24! 80

Avinó, 31 Tel. 315 04 55

Tel. 310 17 44

. . . .

^

audí

08002 BARCELONA

LA T A V E R N A M É S ANTIGA DEL PORT ANY 1763

»

Canuda, 27 (Raza Villa Madrid) - 08002 Barcelona - Tel. 301 30 87

ARTICLES DE VIATGE CASA FUNDA DA EN 1875

ConRomonet

IU,|.J^

»*

RESTAURANT Plaça Sant Josep Oriol, 5 Tel. 302 73 28 Carrer del Pi, 5 Tel. 317 07 29 08002 Barcelona

ALLÍ

Mos de 30 anos al servIcio de los d ^ l c l e n t ^ auditivos

MARISQUERIA I TAPES Tel. 319 30 64

Maquinista, 17 08003 Barcelona (Barceloneta)

Fax 319 70 14 Pàrking privat amb servei d'aparcador

Dissenys exclusius Transformació de joies Compostures

lil^lO

TALLER DE MARCS Vfnda dC grabais i làmines

JOIERIA DISSENYÍ

Fer d'una joia una petita obra d'art és el nostre objectiu Bda. Sant Miquel, 1 08002 Barcelona

Tel. (93) 412 09 00 Fax 302 51 24

València, 186 - TEL. 453 15 80 / Boqueria, 47 - TEL. 318 54 42 BARCELONA

EXPOSICIÓ D'ANTIQUARIS

MUEBLES Y OBJETOS DE ARTE

41/$iͫ,8 01002 PiRilmil

REIALS DRASSANES 3)110= D® M=.2^

««1»: 302 23 SO 231 B2 U

©°@©T

D)E HW

<^^} I o j )

2)^

^antiguitats Buíí) C O M P R A - VENDA

C/ Palla, 21 Tel 302 36 30

Sant Sever, 2 Tel 318 80 48

08002 BARCELONA - Barri Gòtic

LLUMS EN FERRO FORJAT TAULES CAPÇALS DE LLIT

ANTIGÜEDADES M. JOSÉ ROYO Montserrat Sarrias Viuda de Sandoval

ANTIGUITATS Banys Nous, 17 L-A Telefono 317 82 81 08002 BARCELONA

Banys Nous, 21 - 08002 BAarcelona

Tel. (93)318 14 44 Ferreria, 1 - 43815 Santes Creus (Tarragona) Tel. (977) 63 83 89

PANTALLES D'ENCÀRREC COSIDES A MÀ GEMMA P O V O BANYS NOUS. 5 BARCELONA T.30134 76

C a n u d a , 22 Duc de la Victòria, 15

Telèfon 3 1 8 15 83 08002 B A R C E L O N A

El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona: un servei per a les entitats El Consorci per a la Normalització Lingüística, organisme públic creat pels ajuntaments, consells comarcals, alguna diputació i la Generalitat de Catalunya, presta els seus serveis als municipis mitjançant els centres de Normalització Lingüística.

L'objectiu general que cada centre de normalització té com a prioritari en el seu municipi és la promoció i l'extensió de l'ús social del català.

Per a l'assoliment d'aquest objectiu el CNL de Barcelona disposa d'unes infraestructures d'equips humans a cada districte que permeten acostar els serveis de normalització lingüística als ciutadans.

Aquests serveis es concreten en tres aspectes diferents: 1. Cursos de català per a tots els ciutadans majors de 18 anys i cursos adaptats a destinataris d'organitzacions i entitats que puguin tenir necessitats i característiques específiques.

2. Assessorament tècnic respecte a la normativa lingüística (correcció de textos i consulta telefònica) per a tots els ciutadans. Per a les organitzacions i entitats es fa a més un assessorament general que s'adapta ales necessitats concretes: bibliografia, vocabulari i lèxics específics, mètodes autocorrectors, seguiment periòdic, adaptació i renovació de models d e documents, etc.

3. Ús social. Aquesta Ifnia de treball només va dirigida a les organitzacions i entitats de la ciutat. El CNL, seguint les indicacions generals del Consorci, preveu un treball sectorial i la possibilitat d'arribar a acords i convenis a m b totes aquelles entitats que vulguin participar activament en el procés de normalítzadó lingüística de la pròpia entitat (publicitat, documentació, comunicacions amb els socis o usuaris, activitats, etc.) ja sigui proposant o col·laborant en activitats que vagin directament encaminades a la normalització lingüística d'una zona, d'un barri o d'un sector.

Aquests convenis i acords permeten que els ec^iips del CNL de Barcelona de cada districte puguin dedicar una bona part dels seus recursos hwnans i materials a aquestes entitats.

Afegint-nos a la commemoració dels XXV anys de les associacions de veïns volem recordar que, ara fa més de 15 anys, la reivindicació per al reconeixement del català era present en tots els plantejaments dels moviments socials, polítics i ciutadans. Tots van lluitar per aquest reconeixement i gràcies a aquest compromís social la llengua catalana ha adquirit part de l'espai que li correspon de ple dret com a llengua pròpia de Catalunya.

Ara, però, des de fa anys aquest paper s'ha deixat en mans de l'administració pública, oblidant potser que la llengua és l'instrument més usual de comunicació i que està present i forma part essencial de totes les organitzacions. És impensable, doncs, consolidar el procés de normalització lingüística del país sense la participació activa de les entitats i organitzacions ciutadanes.

En aquesta darrera etapa algunes ja ho han entès així, i han posat fil a l'agulla mitjançant els plans de normalització lingüística que elaboren i executen amb el suport del Centre de Nomialització Lingüística.

Concretament, en els darrers dos anys el Ciutat Vella Tel. 412 72 24 Centre de Normalització Lingüística de Eixample Tel. 487 45 29 Barcelona, mitjançant les delegacions de districte, ha signat més de cinquanta Sants-Montjuïc-Les Corts Tel. 296 59 68 convenis o acords de col·laboració amb Sama-Sant Gervasi Tel. 205 02 09 organitzacions ciutadanes.

Gràcia Tel. 217 87 23 Aquest, doncs, és l'objectiu i la línia de treball Horta-Guinardó Tel. 450 49 08 que volem consolidar des del Centre i que, Nou Barris Tel. 359 06 00 des d'aquest a publicació extraordinària oferim Sant Andreu Tel. 274 03 56 novament a totes les entitats i organitzacions Sant Martí Tel. 485 44 41 de Barcelona.

Delegacions del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

/.<! ft'U dl'l

CARRER

Setembre de 1994

ESPECIAL

25

ANYS

La democràcia del cafè con leche LA MEMÒRIA FRANCESC GONZÀLEZ LEDESMA

La gente no me acaba de creer cuando se lo digo: "Pues si, amigos, yo vuelvo de vez en cuando a mi viejo barrio del Poble Sec para recuperar la fuerza que un dia tuve". Y los amigos, que por lo visto no han perdido la fuerza tantas veces como yo, me miran recelosamente: "<í,Pero qué encuentras ahora allí, sobre todo los domingos por la matïana, cuando tú tienes tiempo íibre para ir? <i,Qué buscas en la gente medio dormida que sale a comprar el periódico? ^Y en las farolas que veías encender de nino? cV en las matronas desencuadernadas que antes fueron jovencitas a las que quizà amaste en secreto, que paseaban por la calle sus culos de baile y ahora pasean mas modestamente sus culos de igíesia? Dí, i,qué buscas?"

Pues busco el viejo barrio, eso es todo. Y la ventana desde la que me gritaba un compahero del colegio, y la fuente donde pasàbamos el verano millonario, y la esquina donde los chavales cuidàbamos de un perro perdido que nos amó hasta la muerte. Pienso siempre que si allí pasé por cosas mucho peores que las que paso hoy y tuve fuerza para sobrevivir, ^porqué no voy a tenerla ahora? Ese es muchas veces el sencillo secreto de los barrios y la voz de las calles que nos piden permiso para hablarnos: lo que ocurre es que casi nunca nos detenemos a escucharla.

Digo esto porque yo he visto morir los barrios: los cinturones de ronda los han cortado, las meridianas los han incomunicado, las obras olímpicas han puesto torres de negocies y terrazas de pescado frito sobre las calles donde los vecinos se conocían y recitaban el paso de los trenes.

Però eso no es malo: Barcelona ha perdido las barracas del Bogatell, su olor a comidas digeridas, su soledad y su nàusea.

Que el diablo las olvide, piensa uno, que el diablo olvide las playas con arena de carbón y agua de retrete comunal, los almacenes de ladrillo viejo y las sirenas de las fàbricas. Però hagamos un alto y un silencio, amigos, ante el antiguo campo de la Bota, donde tantos hombres valientes supieron morir de ple, quizà tarareando una canción que les decía que no hay que vivir de rodi-

FRANCESC CATALÀ ROCA

Una calle del Barrio Chino rememorada por el cronista Has. Bienvenido sea el cambio a ese trozo de la Barcelona negra, aunque uno no puede evitar el pensamiento, un poco avergonzado, de que tanto cambio solo ha servido para que allí viva gente rica. De un modo u otro el barrio ya no existe, el barrio se fué a los pequeríos libros de historia que ni siquiera se ensefian en los colegios.

Però no es malo, claro que no. Y no lo es el esponjamiento del Barrio Chino, lugar donde han nacido algunas plazas y se han producido pequeíios milagros de cada dia: una ventana ha recibido la luz, un àrbol ha nacido sobre un adoquín, un nifío ha podido hacerse amigo de un pàjaro. De verdad, yo considero que Barcelona es hoy màs limpia y màs humana, aunque haya perdido parte de su alma. Porque hubo en aquellos barrios una Barcelona de la poesia escondida, del bar con pulga veterana, de la mujer

faldicorta que había envejecido en un portal y de la vecinita que salía al terrado y buscaba para sus piernas un sol barato, el sol

El sol tiene un color distínto según la ventana por dónde entra de barrio pobre. El sol no es igual para todos, amigos, el sol tiene un color distinto según la ventana por dónde entra.

Ya no existe "La Emilia", aquel prostíbulo digno de todas las historias, donde hallaban ensetïanza los jovencitos con miedo y esperanza los casados sin suerte. Ya no existe "Madame Petit", que al parecer fue tan grande e llustre que en su puerta se exhibieron un tiempo, como en los bancos, las cotizacíones de todas las mo-

nedas, pues todas se admitían.

Y es que, decían los entendidos, a lo mejor se encuentra usted aquí a una exiliada que es una princesa polaca. Ya no existen en las Ramblas bajas "La Carola" ni el meublé que llamaban "del andorrano", y ahora, en su lugar, hay unas aulas universitarias donde los jóvenes barbudes se empeiïan en estudiar un "màster". La verdad, amigos: Barcelona ha perdido poesia secreta però ha ganado agua y jabón, o sea que bienvenido el cambio.

Y ya no tiene los huertecitos de Montjuïc, que muchas personas mayores seguro que aún recuerdan: allí el nifio pobre conoció por primera vez el sol y el padre pobre (que en realidad también era un nirïo) creyó que el president Macià, con lo de "la caseta i l'hortet", había dicho la verdad. Però Montjuïc tampoco podia seguir así, de modo que yo veo el cambio y digo con un poco

de nostàlgia: bienvenido sea.

Si el alcalde me leyera diria: este es un buen chico, porque no se queja. Y yo estoy dispuesto a reconocer que Barcelona se ha hecho màs humana, però me quejo. Y me quejo porque en otros aspectes se ha hecho màs inhumana. Los vecinos no conocemos nuestras caras (aunque a veces conocemos nuestros coches), no nos hablamos, y si no fuera por algunas esforzadas asociaciones y algunes galeotes dispuestos a trabajar por nada, como en "La Veu del Carrer", no sabríamos en qué ciudad vivimos. Han desaparecido los cafès, sus encuentros y sus conversaciones, que eran el màs vivo ejemplo de la democràcia directa.

Yo aún recuerdo haber visto en el Paralelo el "Cómice" y el "Condal", que eran dos de los cafès màs grandes de Esparïa. Y solo queda ya una caricatura del enorme "Espaüel" de Lerroux.

Y ha desaparecido el Paralelo, donde solo siguen girando las heroicas aspas del "Molino", aunque no se sabé por cuànto tiempo. Y han desaparecido los teatres de revista, donde la vida parecía estallar en los musios de una "vedette", porque ahora la gente ve en la tele un concurso al lado de la suegra, que ejerce su sagrado deber de vigilància. Y ha desaparecido el cafè "La Luna", en la plaza de Catalunya, donde tantos afíos se reunieron los artistas amantes de la glòria y los periodistas amantes de la noche. Y ha desaparecido "El Oro del Rhin", donde en secreto se repartian las actas de diputado los políticos que acababan de volver del exilio, sin saber que Franco viviría treinta ahos màs. Y el "Salen Resa", en el Pasee de Gracia, donde las sefíoras de buena conducta siempre hablaban de un comerciante rico que se había echado querida y de un comerciante pobre al que embargaban, quièn lo había de decir, la casa. Parece que también tiene sus días contades el "Zurich". Dies santó, en Barcelona tenemos muchas elecciones, però ya no practicamos esa forma de controlar el país que es la democràcia del cafè con leche.

Barcelona ha cambiade tanto que muchos no la conocerian, y esa es la razón de que admire cada dia màs los barrios que apenas han variado, los que no han vendido su alma por el plató de lentejas de un plan municipal. Amigos de "La Veu del Carrer", sigan luchando por ellos. Los domingo por la mahana aún me encontraràn en la esquina màs pròxima, si ne me tapa un coche.

26

ESPECIAL

25

ANYS

CARRER

Setembre de 1994

Ecologistes de primera hora La història de les reivindicacions veïnals està plena de lluites amb rerafons ecologista

delegació. Unapropamentaaquestes realitats segurament hauria estat, i potser, mútuament enriquidor.

• Coincidències i conflictes

QUALITAT DE VIDA

JORDI FOIX

Sovint s'ha pensat que l'ecologisme social, entès com a lluita contra l'agressió sistematitzada a l'entorn d'on vivim, era un pensament estrany al moviment veïnal. Però una ullada a la història del moviment de les associacions de veïns ens pot portar a veure que potser no sigui tan cert.

El moviment veïnal, amb les associacions de veïns com a expressió organitzada més característica, ha estat protagonista de molts tipus de lluites. El barri com a marc natural on es desenvolupa la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes, i especialment en aquells barris millorats per la força de la lluita reivindicativa, ha anat possibilitant elements que en la pràctica són crítica quotidiana al model dominant de ciutat entesa com a concentració del conjunt de desigualtats i l'exemple màxim d'un model de creixement injust, insolidari i antiecològic. Elements molt familiars a allò que podem anomenar ecologisme urbà.

Cercardocumentació de la història reivindicativa de les associacions de veïns pot ser per a més d'una persona ecologista que no conegui el moviment veïnal una gran sorpresa si no ho fa amb prejudicis. S'hi troben nombrosos exemples de lluites amb rerefons ecologista: contra indústries contaminants i perilloses, pel transport públic i contra les vies ràpides; per aconseguir zones verdes i contra els abocadors incontrolats, pel desmantellament dels parallamps radioactius, per la defensa del sòl públic i contra l'especulació, contra els sorolls, per una salut preventiva, per la protecció de Collserola... És aquest un ecologisme pràctic, molts cops sense consciència explícita de ser-ho, perquè el que normalment impulsava la lluita eren, o són, unes necessitats o agressions molt concretes i immediates, argumentades en la necessitat de lluitar per una millora de la qualitat de vida. La diferència de llenguatge no fa les coses necessàriament diferents.

De fet, i per posar només un exemple, quan parlem de la necessitat de reduir radicalment el consum de combustibles fòssils no renovables i els alts nivells de contaminació que provoquen a les ciutats, estem parlant del mateix que quan s'esta lluitant contra els fums o perquè arribi el metro al barri. Igual que estem

Amb aquestes línies, i com ja deia al principi, no estic afirmant que el moviment veïnal sigui autoconscientment ecologista i participi plenament de la crítica ecologista al model de ciutat: això seria deformar la realitat i confondre els desitjós amb ella.

Més d'un cop ha estat el contrari, com també és cert que de vegades algunes associacions de veïns han entrat en conflicte amb col·lectius ecologistes urbans amb vocació local per tenir visions diferents de com enfrontar una reivindicació. Com en totes les coses sempre la realitat és més complexa i especialment quan està formada perpersones amb necessitats, visions de les coses i realitats W Jf molt diferents i moltes vegades contradictòries. Per posar un cas il·lustratiu al respecte del que estem pariant, es pot viure de forma molt diferent la necessitat d'un pàrquing a un barri si es fa des del fet objectiu que les persones ja no troben lloc on deixar el cotxe, que per les nits es passen mitja hora o més per "Salvem Barcelona!" (dels fums, dels sorolls, del tràfic pesant,...) aparcar en tornar del trebalL Si parlant del mateix quan diem portar a la pràctica l'actuació local; El barri permet la sensibilització aquesta observació es fa des de escombraries o residus sòlids ésadirperimpulsaraquelles reivin- ecologista a partir de la pròpia la persona vianant, que pot ser la mateixa que abans anava en dicacions que, des del barri o loca- experiència quotidiana. urbans. litat, afecten directament les condiAquesta és una reflexió que cotxe, i que viu aquest com una • Pensar globalment, actuar cions de vida de les persones i al desenvolupaven pera la millora de invasió progressiva de les localment mateixtemps reflecteixen un model la qualitat de vida i que treien, i voreres, com un soroll continuat Un dels lemes més coneguts del de ciutat, de civilització, de creixe- treuen, a la llum en la pràctica els i estressant i un patir de fums, moviment ecologista, potser el que ment antagònics al model actual; costos ecològics del creixement potser pensarà que és menys més, és aquell que ens demana reivindicacions que ens poden especulatiu i consumista de les ciu- important el pàrquing, que pot "pensar globalment i actuar ajudar a entendre que no estem tats, i que al mateixtemps plantegen servir perquè augmenti encara localmenf. Però no sempre s'ha sols ni soles, que vivim en un món la necessitat d'unes formes de més el número de cotxes al barri, caracteritzat aquest moviment per més interrelacionatdel que sembla. participació diferents a la simple que apuntar-se activament a la lluita per un transport públic de qualitat i no contaminant. La conclusió feta des de les dues i diferents vivències d'una mateixa realitat pot sercontradictòria, però l'intercanvi pot ajudar a enriquir * Contra les barraques: el Carmel, les reivindicacions i les propostes de solucions al problema.

Poble Sec, Prosperitat. És així que la cultura desen* Contra la contaminació i el soroll al volupada pel moviment ecoloII Cinturó: Nou Barris i Montbau. * Contra les indústries perilloses: gista, en convertir-se en local, pot enriquir en gran mesura la Poblenou, Poble Sec, Sants. * Contra la ubicació d'un abocador lluita per uns barris més habitad'escombreries a Can Clos (Zona bles, justos i solidaris. Lluita que des de fa molts anys porta el Franca), Montbau (Collserola). * Enderrocament "popular" de la moviment veïnal, i que la reflexió sobre la pròpia història, juntament Planta Asfàltica a Nou Barris. amb la col·laboració estreta amb * Lluites per zones verdes. * No al pas del tren nuclear pel d'altres moviments urbans, li pot permetre enriquir el pensament i centre de la ciutat. * Reivindicació de semàfors a la la pràctica per lluitar per una ciutat Plaça Cerdà, SantGervasi, Raval, més justa, ecològica i solidària.

Zona Franca, Prosperitat.

La constitució fa uns dos anys de la plataforma "Barcelona * Segrestament d'autobusos fins a Estalvia Energia" és un inici Roquetes, reclamanttransport públic. d'aquesta pràctica de col·la* Ús d'energies alternatives a la boració i d'intercanvi i hauria Casa Groga: Col·lectiu Agudells. d'anar agafant arrels locals per ARXIU * Volem un barri net: Raval. convertir-la en una pràctica * Diverses actuacions a la serra de Segrestament d'autobusos a Roquetes per reclamar quotidiana.

Collserola. transports públics

proujums tranc pesa no volem sorolls ni Pelc/valcncia ni per la ciu^jt ^

Lluites ecologistes

I (I teu tli'l

Setembre de 1994

CARRER

ESPECIAL

25

ANYS

L'home que ens va mirar tendrament No van ser 40 anys, però els hi va faltar t a n poc que ningú no dirà res. Des que el novembre de 1952 va començar a publicar un acudit diari a "Diario de Barcelona" fins que el 1990 va deixar de fer-ho al mateix diari, Cesc ha estat un cas palès de fidelitat a un país i a unes idees. El país és Catalunya i les idees de tolerància, defensa dels humils, respecte democràtic i tendresa, són arreu dels seus ninots.

Les seves etapes periodístiques són ben clares: primer el vell "Brusi" (1952-64), després el nou "Tele/eXpres" (1964-68), més tard "El Correo Catalàn" (1968-75), aleshores quan pensava deixar la càrrega feixuga de l'acudit diari, va sortir el primer diari en català des de la guerra civil, r"Avui", i en Cesc no va poder negar-s'hi, i hi va ser des del 1976 fins al 1987, que va tornar al ressuscitat "Brusi", en català i en color.

Aquesta novetat, el color, i el fet de ser per primer cop en plantilla des que havia començat a treballar, el van decidir. I així va ser fins al 1990, que va penjar els hàbits de ninotaire diari. "Ara vull pintar i experimentar d'altres coses".

Perquè tinguem un tast del que probablement ha estat el ninotaire més important de la seva època, aquí podem recórrer el seu pas pels diaris i per algunes revistes setmanals i mensuals, amb una especial referència a "Por favor", aquell setmanari que va néixer precisament un mes com aquest, ara fa 20 anys.

Cesc diu que no tomarà a dibuixar per a cap altre diari. I tanmateix, alguns somiem un diari on les idees fossin força engrescadores perquè els cescs s'hi tomessin a aptmtar.

Mentrestant, repassar una mica del que ens va donar és un exercici que hauria de reconfortar tots aquells que estimen el periodisme. Apel.les Mestres va batejar com la nota del dia l'acudit que el 1896 va començar a fer per a "La Publicidad". I Cesc ens ha donat tantes notes del dia que avui li posem nota nosaltres: excel·lent.

NOTA: Aquest text correspon a la presentació que en Josep Maria Huertas va fer per l'opuscle de l'exposició dels dibuixos d'en Cesc al Col·legi de Periodistes de Catalunya. hoMisAO.

cujdawymi.'A,

^^^

AOSÍéR'TAT

tl^

LA

P*-'"'"'^'^-''^

56·ouee7''-V( S'cC//^ svui

., JC^^'--^..;

DIARIO DE BARCELONA

Dibuix censurat

^

ESPECIAL

fel*' Q •

25 ANYS

CARRER

S e t e m b r e d e 1994

I I 4 «' ' - '

• 3 - 1 1 1

[

Rí

h s*»»"^

erARü IPF PEíAR^ol·o

^^/77f ^ ^ z z j z

í^JiBkeitemH^..

CARRER

Setembre de 1994

25

ESPECIAL

ANYS

29

La riquesa de la Premsa Pobra PREMSA DE BARRI

_^

Els diaris comercials-recordemlos: "La Vanguardia Espahola", "La Premsa", "Solidaridad Nacional", "Diario de Barcelona", "'Tele/ Exprés", "Mundo Diario", "El Correo Catalàn" i "El Noticiero Universal"-, vulguem 0 no, estaven massa condicionats perdirtotel que sabien.

Dintre de trenta anys, l'historiador anglès James Belushi estudiarà els canvis registrats a Barcelona. Per conèixer la realitat necessitarà consultar la premsa de barris

VÍCTOR MALOPE

Es honestala premsa comercial de Barcelona? Diuen la veritat i tota la veritat "La Vanguardia", "Avui" i "El Periódico de Catalunya"? El ciutadà en té prou amb aquests diaris, junt amb la ràdio i la TV, per estar informat d'allò que li interessa?

Em temo que no. Em temo que la informació que ens donen és insuficient, per això cal que la societat generi mitjans d'informació altematiusiindependentsde bancs, ens financers i de les màfies locals.

I això importa molt? dirà algú.

Exposem una història futurista: Dintredetrentaanys James Belushi, unhistoriadoranglès,vindràaciuíat a fer una investigació sobre els canvis de Barcelona entre el 1968 iel1993.

A la informatitzada hemeroteca municipal -que aleshores funcionarà bé- li oferiran les col·leccions digitalitzades dels diaris d'aquests 25anys. Poíserpariarà amb alguns supervivents, gairebé tots seran polítics del sistema i potser buscarà alguns testimonis més profunds.

L'Andrés Naya estarà retirat al campienhluertasClaveria no voldrà nisentirparlardelsbarrisijo,pobret demi,seguiré donantclasses perdut més enllà de Collserola i no sentiré el telèfon. La Maria Fava seguirà al Marroc i d'altres estaran jubilats gaudint del sol a Salou o Cunit.

James Belushi, l'historiador, s'hi estarà tres mesos i tomarà cap a casa, on una fundació britànica rebrà el fruit del seu trebal I, lli donaran una medalla o l'anomenaran Sir. Serà un treball vàlid?

No. A les biblioteques i hemeroteques no hi ha una part fonamental de la història de la ciutat: Les col·leccions de publicacions del moviment veïnal, si ndical i pol ític no estan completes i, vist el que fan ambaquesttipusdepremsa.noles hauran digitalitzades i el paper d'aquestes revistes estarà menjat pels mals bitxos, Fora de la ciènciaficció el cert és que les entitats veïnals -i sindicals i polítiques- són de les poques fonts fiables per intentarexplicarlahistòriad'aquesta

PARQUETS

ïMMm

1

Ln nnrlilB te Snnlt.Haitafrnnti

1 La Hardxla

FnUlCkdníMlftftdrrifJúiTaaHKLbitlaiiflilJ-r·Jiuteb'rnlaru

1

i;^F.%^-í-^HÍÍ€·™^rrC^'^SS^^

jí^t^^-"

^é»

íiu'iturrii'Bc*: tj'Í>í3iiílà"ilirl'ftirt)Ia"rtii( ||Bi-iij;imln t.riib, l'Itmiic ti \t mnmiiny:

ASOOACION DE VEO NOS

TURODEIAPEIRA VKJlPISCIfJ. B I U J O N A I B O

..>

BOLETIN INFORMATIVO

20 i

^,

• I

:.'^CL.

'"&m CAf

LES CcriE

TJITP A

UI ivuLL·isrr

mil

ïi&immmpísi

Miii iiJ>

siiftRi nin« '^ 01

'lilMHOSl)lL«IO

J1 % • «ll·iSiWHÍf BURÍ nuíDR [

-WW/i

••i.

c

E X T R A

• »

i f -xv, n -l'I D

s ItU^üiU,»

« ^ -

' ,% n

TJWGJJ ^DONDE ESTAIÍ70NAS iVERDES?

miiu><:iiAi:ii Ml MCill'XI. .

- S fií -

PLA POPULAR

• Portades de diferents butlletins editats per les asociacions de veïns ciutatdelsdarrers25anys. Ihosón perquè no han tingut cap tipus de censura per part dels seus editors, I això és així perquè la Premsa

de Barris -ja en majúscula- ha complert amb el seu paper: explicarquè passava. Elsseusperiodistes sortien al carrer i preguntaven,

Suministro, Instalación y Restauración de todo tipo de Parquets

investigaven i escrivien lluny de tota censura o esquivant la de la dictadura. I ara, en democràcia, ho segueixen fent.

EXPOSICIÓN Y VENTA

ÇAMII C AM 11

Benavent,,'11 Tel. 333 32 15 BARCELONA

Si voleu tenir un bon record dels voslres millors mtimenls, casaments, íesles. inauguracions, exposicions, elc.

Cria.Barcelona, 4 Tel.'í. 65R 10 H3 / fi5S 43 1 5 VlLADKUANtíiBarcelonaj

llibreria Rosselló, 260•Tel. 457 74 08037 BARCELONA

Truqueu al Tel. 441 08 51 Preus ajustats

"Les bestieses dels regidors franquistes sols eren profundament denunciades pels fulls mal cosits dels veïns" Hi trobarem episodis heroics en el "Siero" de l'etapa de Figueruelo, en "El Correo" i en un acceptable 'Tele/Expres'\ però algunes lluites històriques no van ser recollides per aquestes publicacions i no sempre perquè elsseus periodistes, o part d'ells, no ho vulguessin.

• Uns exemples que faran avergonyir alguns "L'afer Auger", per exemple, va ser amagat per la piemsa comercial barcelonina mercès a un pacte entre els empresaris periodístics.

Sebastià Auger-propietari del "G rupo Mundo"- volia construir en un lloc qualificat urbanísticament com a no edificable. Sols la Premsa Veïnal va ser capaç de denunciar davant de la ciutataquestatemptat.

L'Ajuntament porciolista volia fer una autopista des de Lesseps fins a la Via Laietana: sols es va aturar mercès a la pressió popular i a la campanya de premsa veïnal.

El primer cinturó de ronda no es va acabar perquè les entitats dels barris van organitzar una bona campanya amb el suport de butlletins i revistes "pobres". Les bestieses dels regidors franquistes sols eren profundament denunciades pels fulls mal cosits dels veïns: ara ens fa riure pensar que un tal Calvo Martínez va demanar un condicionador d'aire peral seu despatx tot dient que "era una necessitat del districte".

I, coma líniaargu mental, sols va ser la premsa popular la que va recuperar la idea de barris contra (segueix a la pàgina 30)

IVAVAS PINTURA Y ESTUCO EN GENERAL ESTUCOS VENECIANOS Presupuealo sin comproiniso.

Pisos y escaleras comunilarias Para cualquier trabajo de pínlura, consüllQnDsl

Tel. 665 09 90/664 06 30 Fax 665 77 98

líi reu tli'l

ESPECIAL

Publicacions que s'editen el 1994 CIUTAT VELLA Jubilat aixeca el cap (Coordinadora de jubilats i pensionistes de les A.V.) La Veu del Raval Som-hi Raval Soci-Full Informatiu de A.V. Casc Antic Vella Ciutat (A.V. Casc Antic) L'EIXAMPLE Butlletí de l'A.V. l'Esquerra de l'Eixample Butlletí de l'A.V.Sagrada Família Identitat de Fort Pius SantAntoni2,000. L'Informatiu SANTS-MONTJUÏC Butlletí Informatiu i Cultural (A.V., Comerciants i Industrials El Triangle de Sants) El Nostre Barri (A.V. Poble Sec) L'Associació Informa: Sants La Marina dels barris de la Zona Franca La Veu (A.V. Badal, Brasil i la Bordeta) L'Informatiu (Sanls-Hostafrancs-La Bordeta) LES CORTS Butlletí (A.V. Racó de Les Corts) Full informatiu (A.V. Zona Universitària) Informatiu de Les Corts SARRIÀ La Vall de Vidre (Associació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera) Sarrià GRÀCIA Amb Gràcia HORTA-GUINARDÓ Guinardó Hortavui Ressò (A.V. Montbau) Temps d'Horta (A.V. Horta) Turó de la Rovira (A.V. Font Castellana) NOU BARRIS El Nostre Barri (A.V. Porta) Full Informatiu (A.V. Prosperitat) Full Informatiu (A.V. Ramon Albó) La Gazeta de Roquetes La Prosperitat Nostra Veu (A.V. Turó de la Peira) SANT ANDREU Barri del Congrés Bon Pastor Full Informatiu (A.V. Trinitat Vella) La Veu de Sant Andreu Sud Sant Andreu de cap a peus Tot Sagrera SANT MARTÍ Butlletí (A.V. Clot-Camp de l'Arpa) Butlletí-Full Informatiu (A.V. La Pau) Ei Ressò de Sant Martí La Crònica del Parc Poblenou Associació de Veïns Verneda Unida

25 ANYS

CARRER

(ve de la pàgina 29) els "distritos" franquistes que més tard han assumit els estetes d'en Maragall, encara que d'una altra manera.

En aquesta línia de treball es proposava uns lloguers del 10 per cent del salari dels ocupants i això, és clar, era massa pera una premsa comercial burgesa que aleshores estava en mans de Jordi Pujol, família Godó, Auger i l'antidiluvià Movimiento Nacional.

La premsa dels veïns volia municipalitzar-socialitzar?-elsòl de la ciutat i que els transports fossin barats i -apa!- que funcionessin. Qui es pot comprar un pis decent a Barcelona? qui es pot refiar del servei d'autobusos? arriba el metro a tot arreu?

•

Setembre de 1994

RSOCUicTofi DE YECINOS ï VECUÍAS^OÇüTÍES

C JtoiBc Pinení «

La Vall de Vidre

N256 Z 5 e Síutt

r^«íí5re«

Scc^

IVlés val prevenir que curar . . . .

.

?.K*

m

a Y ahora a po""

el metro -ÍCS»"

.--;;S^-"-^ EL CARMELO ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

Cada premsa defensa els seus interessos

1969

TEMPS

D'HORTA

B U T L L E T Í D E L'ASSOCIACIÓ

1994

Editorial 12) Vocalia de DonesiS) hts lectors opinen (3) Costumari Hortenci4) Avui entrevistem a...(5) Fent campanya(b) Temes candents(7) Vocalia d'Urbanisme i Medi Ambientis)

:jiia!iis Hi ha un punt diferencial entre la ANYS Premsa de Barris i la Premsa Raeí dd fí>eta Comercial de Barcelona que és 1 eslJU idèntic a l'època dels setanta i ara: la primera defensa uns interessos socials mentre que la segona defensa uns interessos econòmics, lícits (?), és clar, però que sols beneficien una minoria.

Les properes adivitats « CKU IM< Donada aquesta formulació sols queda refermar el paper de Portades de butlletins de les asociacions de veïns la Premsa de Barris, de la Premsa Pobra, de la Premsa Honrada. demano la desaparició de la publicacions i emissores de tots i no hi ha democràcia sense Però també queda plantejar el premsa comercial. Això ho ràdio i TV populars que equilibrin pluralitat de veus, el que els repte d'incrementar la seva pagaríem tots. Proposo contra- l'oferta informativa a la ciutat, teòrics anomenen la polifonia presència a la ciutat i a la societat. pesar les seves pàgines amb La democràcia l'hem de fer entre comunicacional.

No es tracta que la Generalitat o l'Ajuntament -ni el Consell d'Europa ni la Unesco- donin més diners.

No. El repte passa per intentar ^ professionalitzar la premsa, la Centre d'Iniciatives ràdio i la televisió de les barriades.

Tenim una bona base: "La veu de l'Economia Social del Carrer" i una extensa xarxa de publicacions, algunes d'elles El CIES es una plataforma composta per professors de les diferents prou professionalitzades com ara les del grup Express i "Nou Barris universitats catalanes que estudien i treballen en activitats de promoció i 9". Ara cal dissenyar un bon potenciació de l'Economia Social. A més a més, el CIES forma part projecte -no un gran projecteperquè la feina que ja es fa ara d'organismes nacionals i internacionals, entre d'altres de la Fundació Bosch pugui estar a l'abast de tota la i Gimpera de la Universitat de Barcelona o la DG XXIII de la Comissió de ciutat i no sols dels 20.000 destinataris de Carrer. les Comunitats Europees.

Una desesperança confirma la necessitat d'assolir aquest repte: abans -quan la dictadurapensàvem que a la democràcia hi hauria una premsa comercial • Investigació i estudis aplicats oberta i participativa.

Ara, a la democràcia, hem vist • Assessorament per a la participació i gestió en programes formatius com silencien la cara fosca de d'àmbit europeu Barcelona; callen davant del super-negoci olímpic i no • Programes de formació continuada: assenyalen els especuladors - Fiscalitat en l'àmbit de les associacions i fundacions immobiliaris com els grans - Gestió de la comunicació de les entitats amb els mitjans de genocides d'un bon projecte de ciutat. comunicació La premsa comercial de Bar- Tècniques d'expressió i comunicació escrita celona -la premsa "gran"- no diu • Formació a "mida" tot el que sap ni investiga tot allò que caldria. És molt lamentable la manca d'esperit crític per part d'alguns diaris i mitjans INFORMACIÓ: audiovisuals que prefereixen Centre d'Iniciatives de l'Economia Social, CIES dedicar més espai a parlar dels violadors sexuals que dels que Rosselló, 416. ler. 3a. • 08025 BARCELONA violenten el ciutadà amb el seu Tel. (93) 436 31 02 • Fax (93) 455 22 90 poder econòmic.

No s'ha d'entendre que \ !

r

CIES

J

I.ti reu tiel

CARRER

Setembre de 1994

25

ESPECIAL

ANYS

M

Memòria d'una periodista amb memòria una forma de militar. I devíem tenir uns lectors tan esperançats com nosaltres mateixos.

Enaquellsanysvamaconseguir tancar fàbriques, obrir guarderies, asfaltar carrers, col. íocarsemàfors... Érem unescorretgesde transmissió perfectes. Aleshores ens queixàvem molt de la censura però vist amb la distància que donen els anys, ara no puc entendre com aconseguíem colar tants gols.

Perquè mira que em vam colar... I com ens divertíem!.

EL PERIODISME MARIA FAVA

A Rabat, la capital del Marrcx;, hi ha un barri que es diu Yaqub Al Mansour i que està habitat per gent que ha fugit de la misèria del camp.

Almansor, que és així com s'escriu en català, vol dir victoriós. I victoriós va seraquest cabdill d'origen obscur que va fer mil i una ràzzies contra els "rumis" i que va assetjar i vèncer Barcelona ara fa més o menys mil anys.

Però la nostra ciutat té una gran capacitat per oblidar i la raríssima peculiaritat de commemorar les derrotes de forma festiva. I així, l'únic element que potser ens recorda aquell ferotge Almansor que va passar per la pedra els nostres rebesavis és la cançó infantil que paria d'un gegant del Pi. Un gegant tan entranyable que ja ha deixat de ser un invasor.

La diferència entre aquest remot barri de Rabat, que no coneix cap turista i on la majoria de corresponsals estrangers no hi han posat mai els peus, i la nostra guapa ciutat postolímpica és la memòria.

Allà no han sentir pariar mai de la premsa de barri i amb prou feines saben el que és la premsa perquè

• Avorriment

Ara és impossible fer una secció de local com la que sortia al Diari de Barcelona de l'any 1972. Aquella fotografia genial dels funcionaris escalant la tribuna del públic des de la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona, perquè no la pogués ocupar el públic; avui, probablement, no es publicaria. Encara dura la nefasta treva olímpica que ha malmès tantes coses començant • Els acudits van ser un complement a la informació local per la informació municipal. més del setanta per cent dels seus mai havia vist. I una brutalitat in- arribar ja molt descafeïnat i no ens I a més de la treva, seria imposhabitants són analfabets totals. comparable. Una setmana després, va deixar en herència ni la seva sible fer una secció com aquella Allà, a Yaqub Al Mansour, l'única i malgratqueeisbotxinssónsempre fúria ni la seva capacitat de memòria. perquèel movimentveïnal ha perdut cosa que funciona és la memòria molt eficaços en esborrar els Aquí ja no sabem el que és la força i alguns dels seus dirigents oral. I els hi funciona bé. Recorden senyals, encara es veien les restes memòria. Hem oblidat aquells anys ara estan a l'altre cantó de la barril'any de la revolta de Fes. Recorden de la batalla. I ells no obliden. Els èpics que van fer possible unes cada. (Era més fàcil esbatussar-se els morts. I recorden com el barri es que no tenen res a fer ni res per vibrants seccions de local on els amb un regidor del "tercio sindical" va posar en peu de guerra quan va perdre, no obliden. I un dia o altre, periodistes no escrivíem per infor- que amb un paio que va córrer igual arribar la notícia de la matança via quan la baraka deixi de protegir el mar sinó amb l'objectiu claríssim de que tu davant dels grisos). I seria "telèfon àrab". I recorden les rei, passaran comptes. convocar a la lluita. ("No posis l'hora impossible perquè les empreses ja barricades que s'hi van fer i tots els ni el lloc que es pot interpretar com no estan pel joc de l'ambigüitat i trets que s'hi van disparar. Allà vaig • L'oblit una convocatòria" ens advertien perquè els periodistes que hi veure les porres més grans que Però aquí, l'Almansor ens devia els jefes). Escrivíem perquè era treballen tampoc no estan "per la labor". "Els diaris més ben fets però són molt més avorrits" em va dir fa uns dies el periodista Martí Gómez.

Ara els diaris són avorrits perquè regrmaie en LA JUNTA DE LA FEDERACION DE VECINÜS SE EXPLICA sca de ens tiranitza la tècnica, perquè ens hospital hem tornat més mansos i hem pera Obra S nd cal del Hogar no acced o a canb ar la i v enda huoieda que erapeo SARES, aba el praceso asmat co del enierno dut les ganes de protestar i perquè molts d'aquells joves periodistesactivistes de fa vint anys, han abanraoto mas caanto es necesaria concordar criterios contra^^X^UJ^^^íZ j ^ * ^ lestos, consecueinías de una sítuación hafaitoa) dd país con u^|^l2£!d^d.''J!l z'Z' donat les redaccions. (S'han fet la tradicional ineiqioriencia en el dialogo" • ^^JÏ^Í'^M '**' grans i el treball és massa estressant). Els seus llocs els han ocupat EL CEATIFICADO MEDICO noves fornades de professionals, UNA CARTA: la majoria dels quals són poc crítics, De jamos la vida en la vi viendo..." ino saben res de la lluita perla Casa VIVIENDA m ^ E M ^ ^ - I ^ Golferichs. Però tampoc no els interessa baixara l'arxiu a informarMEDAD" fié€Íf'^^^'··^^~^·^^·'^''^· se i si alguna velleta els ho explica si us plau per força, no els fa ni fred G podem^s^crabasio" ni calor. Han perdut la memòria.

Els polítics voldrien que tots els MUNDO INMOBIL·IARIO periodistes haguessin perdut la memòria. A mi m'ho va dir una vegada un flamant alcalde que es deia Maragall. (I aleshores em va atmtttuum PUESTOS EM milCIIA POU U SEGURIDUD SOCIAL A PiUITIII DEL DIA 2 4 recordar una profecia que ens havia fetel Vàzquez Montalbàn a l'Escola de Periodisme del Cicf). Estàvem fentsobretaulaenel restaurantGran u.Qun.0 Cafè del carrer Avinyó. I baixant el **•**J2£!J "*ü£r todeveu.ensvaetzibarquetotsels que havíem treballat sota el franINFIENOS EL MONÍAIE CONFIEliOS El MOHTAJE quisme ja no seríem vàlids perfer la informació d'un ajuntament demo;SK-Teléf.3211807 cràtic perquè arrossegaríem mas:;·s^i»is 1 = ^ DESK-Teléf. 3211807 t^^S^^^ ses rancúnies. Cada vegada que ho recordo se'm posa la pell de gallina perquè s'ha complert en part.

9 Exemple d'informació local d'abans: la secció de local de "Mundo Diario"

mundo local

mundo loral

MORIR EIVI VERDII\I

Wp LA DIMISION DE LAMENTABLE ^M PERÒ NO IRREVERSIBLE «SJàrEÏsSi^ roi oin Mrli )• Ftdfntlta I>F V'tdin taia vttbOoH ikoI lllttDMt[>l> «tl

t.

I J J'jnU R«:-lori de l i F«d«radún dl Aiociacici

la tfVTwnUr 1* i·iUin ei

>• puU) r li (ratiMid í,

'ii^^m^

URGEWCIAS DE SAN PABLO

EL MEDICO D£ CABECERA:

LA.auuMA.

.

j sirn*aim t* w

-1^ s.

DUM4n d«l uftúr sàVt.

SOLAR CHAFLAN

^m

a HU (nuícUrn

«ktknrfi ca mu*.

EDV. "CMLE JAftDIN"

i^uevos servicios de urgencias Etó» MD lo* ruwM « n t « . Dlr^U™. 7 Píriféri- ^ T ^ * * ( I ^ i . ' ^ ' ' ï ï ï ^ • d« U S««urídAd Social tpi» n l r u t i i m vfgor > pir- vitMian US AMMHuta • àA prtiimo dl» 24. itoitiiüdi» A eubtir con ia«yor -pu.Mt tiinni-'. dOi LWK d, l o c ú KM catM de uri«»d» Que úitiin«meiit« IwbUa Ï ^ ^ J f ^ j ^ ^ j S ' ^ ** " •dUdo iairilA» CMaUTAI. LÜOSriTALEt DB

, HMroxn IN » •

K U>knf(< T·WiHl·

l'itKnUUl U LMbnimi hm.

aus OVICINAfi Y &U DECOaAClOH • MESA£ • lERlAS • aSL^H» • SILLONXS • BOPJDtOS • ICXnOS • LAMPAÍIAS • IMVISICWI-S MiTAL! \a • CA«ItTAS Dl ABCHIVO • MOQUITA*

DK SOS of iciNAS y tu DíCORAaoN • MMAS • LIBBKaiA^i • SÍUJlS • ULLOtOM • BOFEHOS é c n n a n t o s • LAHPAIUS • Divaioma WTALICAS • CAWCTAS Vt AKCfUVO • MOQVCTAS

« • Plrllll^ iMlaUl. CAT*OOKIA - CONFOCT Y CAl. CAD. T c M o M . I M S M.

CATEGORIA CALI DAD CONFORT • m nÉMiiii cWt,

•uL Pwtdna k i H w n * * • • l i iTKth C A T I M M U . CA U M D V COrtKMIT K l «

ï Aw. ••lU O M B I «• On-

rt.

ZONA RESIDENCIAL JAROIN .

EDIFICIO CHLE

wm • • m u ••

Ml « « « d t ^ C A L f -

CkHr » 4 * , M L n t u V IM n n T m w j t ^ v t W T i -

URBANIZACION

• n U m o l · l ^ M M Ml m P

l u ttUMT. CÉITM*« *

VENDO UAOUtNARU

PtSOB

•1 MÉ«M) m « t ' n i t M 1 B (MW

«l· * twhi r —y^—'*•

lr»t. M»*l«i HlhWl H «I

VEMDO

M i ^ H ét Hm

C A T M O * ! * . COMPMT r

nutrv* w •• i « M . 'cmLa - JAROM- fc U 1,0è».

M ON·.M - A M M M H MM·i.msiO'n·Wff. iKewnuMHLOii

S2

I.ti veu del

CARRER

ESPECIAL 25 ANYS

VIVENDES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A PREU DE COST

Setembre de 1994

No tot és urbanisme Encara que la major part de les reivindicacions de les associacions de veïns han estat de caire urbanístic, no hem d'oblidar les vocalies d'ensenyament, sanitat, dones i totes les que han contribuït a una millora de la qualitat de vida

PISOS BARCELONA - Districte de Sants MOLLET - V.P.O. Barri de Santa Rosa

CASES UNIFAMILIARS MARTORELL - Torrent de Llops

ACABATS DE PRIMERA QUALITAT ESPERANÇA FEBRER/TOMEU FEBRER

Exemple de fínançament: Preu pis: 10.638.000 pts.

Pàrking: 1.773.000 pts.

Reserva: 500.000 pts.

Entrada: 600.000 pts.

Mensualitats: 30 de 62.000 pts.

Mensualitats extres: 5 de 124.000 pts.

Hipoteca: 9.9550.000 pts. al 7.57r a 15 anys Subvencions a fons perdut fins al 10%

COOPERATIVA D'HABITATGE PORFONT

INFORMACIÓ: Tels. 319 49 25 - 319 48 64

fkii

»h oTTitMo "

AMMAl.l.ím

••i)(..ríri4 •(•,(« R „ r , . , l -

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

1 R'ir

MtlNM:irAl<;

-Nrt.n .fo

Des d'un botó fins a un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS. DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

LA NOSTRA OFERTA Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de:

lOÍ Pàrkings Consell de Cent, Plaça d e les Glòries, Independència.

Avda. Meridiana. Gran Via Metro G l ò r i e s , Clot Autobusos 18. 3 3 , 34, 4 3 , 4 4 , 4 8 , 5 1 , 54, 5 6 , 6 2 , 9 2

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al pijblic a preus veritablement satisfactoris.

Les mancances de tot tipus d'equipaments van moure els veïns i veïnes dels barris més perifèrics, i també més degradats, a fixar-se unes metes, potser molt altes, però alhora necessàries, per a una bona i "normal" convivència en aquelles barriades pensades com a dormitoris o llocs de descans de la jornada laboral.

Foren, però també, aquestes idees dels creadors dels barris perifèrics sense dotacions les que feren augmentar l'esperit de lluita i de reivindicació d'aquella gent que volia unes condicions més dignes per viure i que desitjava un entorn urbanístic, social i humà en condicions. És evident que la necessitat de poder gaudir d'unes condicions de vida dignes, tot comptant amb els serveis i amb els e q u i p a m e n t s adients, v a n ajudar a néixer un esperit reivindicatiu que no es conformava només amb què els carrers i les vies pijbliques estessin en condicions, sinó que també exigia de poder fer ús d'allò que podríem considerar que els ajudaria a augmentar el seu benestar social, com eren i són els equipaments culturals o sanitaris, els específics per al jovent, la infantesa, etc. Per aquests motius, les associacions de veïns s'organitzaren en vocalies que abastaven tant els temes urbanístics, que podria ser considerat com el principal aglutinador de tots els altres, com també es treballava en altres àrees: les vocalies de cultura, d'ensenya-ment, de sanitat, de joventut, de la dona, etc. I, tot això, adreçat a la recerca d'un marc de convivència unitari i unificador, i d'un entorn familiar més saludable i de relacions humanes. Aquesta seria la segona vessant de les associacions de veïns. Si la primera era la de comptar amb els equipaments i serveis necessaris, l'altra sens dubte era la de crear el marc que fes veure i entendre a la gent la necessitat de la unitat d'acció per tal d'aconseguir les condicions que

es c o n s i d e r a v e n c o m a necessàries.

Les vocalies que hem anomenat de relacions socials no eren generalment tan conflictives front a l'Administració, però servien per fer augmentar la consciència reivindicativa dels temes més durs en les exigències plantejades pels barris, atès que sempre es treballava, i llavors dèiem que es lluitava, front a l'Administració, perquè una cosa era ben evident, les

"No es conformava només amb què els carrers i les vies públiques estessin en condicions, també exigia equipaments culturals o sanitaris, els específics per al jovent, la infantesa,..." associacions de veïns varen néixer com a òrgans reivindicatius, i qualsevol acte, tant si era lijdic com de protesta, servia per reclamar i exigir unes condicions de vida dignes.

Quants equipaments culturals 0 sanitaris, quants d'específics per a la infància o per a la gent gran s'aconseguiren en la forma plantejada pels barris?

Evidentment que molts, però no tots els que es reivindicaren.

Això, però, formava part de la llei del més fort, en restaven d'altres de pendents, cosa que servia per continuar plantejant les nostres exigències, alhora que possibilitava la vida de barri, la convivència social, que era i és intrínsec de les associacions de veïns, perquè a aquesta convivència social, en condicions dignes, hi ajudaven molt i molt les vocalies dedicades als temes socials.

Lii teu del

í I S e t e m b r e d e 1994

Jaume Perich

CARRER

ESPECIAL

25 ANYS

els que s'afegeixen als productes de consum. És a dir, que Mario Conde pagui el mateix preu que jo per u n paquet de Ducados. iQuina injustícia!

Dibuixant

«No accepto la crítica que acaba carregant-se el sistema» Una entrevista de Roser A r g e m í i E u g e n i M a d u e n o

'.ï»

Jaume Perich viu en una torreta de Premià, lluny de la Barcelona que cada cop s'assembla més a Los Angeles i a prop dels records d'infantesa.

é m0rtsp\&mya gossa Olívia, a qui només parla en castellà.

— No és un gat el que apareix als seus dibuixos? m Sí. És en Mao. El vaig t e n i r d u r a n t divuit anys, fins que el pobret va morir. Ara en tinc un altre, de gat. El vam t r o b a r al carrer, a b a n d o n a t .

— I entre un gos i un gat? « M i l l o r els g a t s . F a n m é s companyia i són menys exigents que els gossos.

— Què hi fa aquí, a Premià? « Hi visc des de fa setze a n y s . És molt agradable. Tenim l'autopista i el t r e n , que ens porta a Barcelona. I u n a c i u t a t mitjana com Mataró també molt a prop, on pots t r o b a r quasi tot el q u e jo necessito: u n a bona llibreria, cines... A b a n s vivia a Barcelona, al mig del brogit. Com que la c i u t a t e r a molt d u r a , els caps de s e t m a n a fugíem cap a P a l s , u n poble de l'Empordà, buscant la ració de tranquil.litat i h e r b a que necessitàvem. Allà ens trobàvem u n a colla d'amics, en u n a m a s i a r e s t a u r a d a . V a n ser u n s a n y s de la n o s t r a vida, que coincidiren per altra b a n d a a m b els de major a c t i v i t a t professional. A n à v e m de bòlid.

Tota la s e t m a n a t r e b a l l a n t , la meva dona i jo, a m u n t i avall, a m b la filla, i a sobre, el cap de s e t m a n a , agafàvem el cotxe, i apa, a l'autopista, les cues, l'estrès. Amb els anys, P a l s es Va convertir en u n a m e n a de Poble Espanyol, i la colla d'amics es va desfigurar a conseqüència de les s e p a r a c i o n s i a l t r e s esdeveniments. Total, que vam Venir a Premià, on hem trobat la síntesi de la vida anterior. Pots viure a prop de Barcelona, però no al mig. Ser-hi i no ser-hi. ~- El fèiem més "urbanita", més enganxat a l'asfalt, gens bucòlic... * E s culpa dels 40 a n y s . Q u a n els vaig fer, em vaig adonar que

Perich, a m b barret e s c o c è s fet a Taiwan, al pati de c a s a s e v a tota la vida havia desitjat ser com Guillermo Brown, u n dels herois de les meves lectures d'adolescent; volia tenir u n a caseta baixa i u n a finestra des d'on es veiés el verd dels arbres.

— Continua sent «progre»? " Sóc el que h e e s t a t s e m p r e .

Un socialdemòcrata d'esquerres. É s a dir, u n antiracista, u n antimilitarista, u n tipus que c r e u en la l l i b e r t a t , en la democràcia... E m fa gràcia la gent jove que fa conya sobre els «progrés». Un dia a u n s amics de la meva filla els vaig fer u n a relació de les coses que estaven prohibides d u r a n t el franquisme jVaig omplir set folis! Sembla

mentida, oi? jSet! Coses que no es podien fer q u a n m a n a v e n Martín Villa, i Fraga, i altres m i l i t a n s del P P del s e n y o r Aznar.

— Està d'acord amb la forma com la gent de la seva generació ha conduït el país, un cop assolit el poder?

M Es van equivocar en u n a cosa: p e n s a v e n que u n cop al poder seria fàcil fer i canviar moltes coses, i no h a e s t a t així.

— Alguns joves creuen que la seva generació ha traït els ideals una vegada instal·lada en el poder.

H Això ho faran alguns, però no

33

RETRAT Entre el gat i la coma J a u m e Perich i Escala va néixer a Barcelona.

Té 52 anys. És fill únic, i potser per això, u n a m a n t de la lectura i la soledat. El que no vol dir que sigui un solitari. És capaç de deixar de banda el llibre que està llegint quan se li ofereix u n a conversa interessant.

Però t a m b é pot fer tot el contrari. És a dir, ha arribat a l'edat en què u n sap què és important i què no ho és. Des d'aquesta talaia vital mira els fets del món i en treu conclusions en els acudits que publica cada dia a "El Periódico". Li agrada definir-se com u n periodista que utilitza el dibuix per expressar-se. I diu que busca -a la vida, als acudits- la simplicitat i la concreció. Creu que l'encert d'un dels seus últims acudits li ve d'una simple coma: «No mateu, per Déu; i especialment no m a t e u per Déu». tots. No es pot g e n e r a l i t z a r d'aquesta m a n e r a . J o no accepto q u e A z n a r sigui i g u a l q u e Gonzàlez p e r q u è en el fons tots els polítics són iguals; no accepto la crítica que acaba carregant-se el sistema.

— Vostè creu en el sistema? ^ Sí. Pago els m e u s impostos.

Els he p a g a t s e m p r e des que t e n i m democràcia i m a l g r a t el meu assessor fiscal, que sap mil «trucos». E m fa gràcia la gent que només exigeix sense donar res a canvi. Molta gràcia. Són gent que propugna pagar menys i m p o s t o s , o fer-ho com al f r a n q u i s m e , q u e n o m é s es pagaven els impostos indirectes,

— Li agrada la Barcelona que creix en democràcia?

• • Gens. La c i u t a t que s'està fent a r a no m ' a g r a d a . E s t e m fent Los Angeles, i jo preferiria u n a ciutat que s'assemblés a Florència. É s u n problema de models. Aquí imitem els EUA i a mi m ' a g r a d a Itàlia, o Holanda, on les ciutats e s t a n a l'abast de la gent. Barcelona serà molt aviat u n «continuum», des de Sitges a M a t a r ó , sense solució de continuïtat.

~ Un magma de ciment. ^ La desaparició dels t e r r e n y s de c o n r e u a v a n ç a a p a s s o s gegantins. Al Llobregat j a s'han p e r d u t p r à c t i c a m e n t tots, i al M a r e s m e cada cop en queden menys. Òbviament els terrenys de conreu no són substituïts per parcs u r b a n s , sinó per m é s ciment.

"Un diaa uns amics de la meva filla els vaig fer una relació de les coses que estaven prohibides durant el franquisme. jVaig omplir set folis! Sembla mentida, oi?"

— Això é s el que volia en Porcioles: la Gran Barcelona.

• • Ah, sí. I en Maragall fa com en Porcioles, però a m b més gust.

— Es nota que se sent lliure per opinar. Deu ser dels pocs que encara exerceixen la crítica. ^ E m sento lliure p e r q u è crec q u e continuo s e n t c o h e r e n t a m b mi mateix. Potser t a m b é p e r q u è visc aquí, sol, i defujo els contactes a m b els polítics per tal que no em convencin de les seves raons. La crítica és per a mi u n a n e c e s s i t a t , i u n a obligació.

— Les seves màximes són tan conegudes com els seus dibuixos: «Cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, seiïor conde» -va ser una de les més famoses dels anys 70. <|,Quina és l'última que ha escrit?

• • Encara que la meva dona s'ha enfadat quan li he dit, és aquesta "si u n home viu d'una dona se li diu «macarra», però si u n a dona viu d'un home és u n a senyora".

M

l.a veu del

ESPECIAL 25

ANYS

CARRER

Setembre de 1994

Kiosko La ciutat somiada?

%sf4^ff^ un%M9é$

Azagra: deleítar incordiant EMP

Azagra ha agafat el relleu dels dibuixants que durant els darrers anys del franquisme van col·laborar amb el moviment veïnal i van posar la seva capacitat creativa al servei dels barris. Els seus dibuixos, les seves historietes, els seus personatges i especialment les seves "Estampas urbanas" són un reflex de la vida dels barris i dels tipus que hi viuen: aquests barcelonins joves i no tan joves que, burxats per la crisi, l'atur i la manca de futur, es mouen entre passar de tot i lluitar per alguna cosa, encara que només sigui per incordiar.

- Lluitar contra qui? - li vam preguntar un dia a Carlitos Azagra, que llavors era fundador del Partit de la Gent del Bar. - Lluitar contra l'estat, contra l'exèrcit, contra la família i contra l'església, per aquest ordre.

- Lluitar per què?

- Per incordiar. Per fer que el poder establert noti que estem descontents. Com diu Kortatu,

només podem molestar.

No hi ha cap dibuix de l'Azagra que no reflecteixi aquesta necessitat de rebel.lar-se, de tocar els nassos, d'identificar-se amb els pàries i de sentir-se còmplice dels qui, fastiguejats pel tinglado, busquen refugis etílics on es desfoguen. D'aquesta complicitat amb els segments socials més putejats i de la ingenuïtat utòpica de Carlos Azagra, sorgeixen els personatges que donen vida a aquestes "Estampas urbanas" on veiem reflectida la realitat dels nostres barris.

La sèrie "Estampas urbanas" amb què Carlos Azagra vol retre homenatge a les grans estampes del mestre Opisso, va començar a publicar-se a l'etapa autogestionària del "Diario de Barcelona", segons explica l'autor a la contraportada del quadern que reproduïm aquí. Més tard donaria origen a "Sants i estampetes", una altra sèrie apareguda al setmanari "Cul de sac" i

posteriorment a la sèrie "Grandes hechos del mundo moderno", publicat a Makoki.

- Diferents capçaleres per a una mateixa idea - escriu Carlos.

I hi afegeix: "Les "Estampas.." són, com diria un crític molt bo, una col·lecció de dibuixets (elements icònics) que tenen en comú unir en un espai la realitat circumdant per mitjà de la representació gràfica de l'urbs i la gernació. O també, com diria aquell, una junció de "sants" que tenen com a objectiu fonamental no avorrir. En primer lloc són una imatge de les "altres Barcelonès", imatges que igual s'han quedat en el record... Evidentment ens agraden les ciutats sense policies i, posats a escollir, ens quedem amb tots aquests locals cutres amb gust a bocata de xorís que poc a poc són arraconats per aquesta nova onada de disseny i ordenador".

L'hem portat aquí perquè reconeixem la seva feina. I la seva opció.

Es pot dir que (a menys que no es produeixi una catàstrofe tipus Tercera Guerra Mundial, o unes modificacions estructurals espectaculars provocades per un canvi de "model de societat", que avui sembla igualment improbable) la Barcelona del 2000 serà bastant semblant a la que tenim. La multinacionalitat i multiracionalitat de la nostra capital haurà augmentat, sens dubte. El centre estarà en mans de gent benestant -la zona mar probablement també- i a la ciutat viurà molta gent gran si ha continuat bàsicament -com es pot preveure- l'actual política d'allotjament que fa que les joves parelles, per exemple, hagin de buscar lloguers assequibles a la perifèria. Una dada fonamental perquè la ciutat sigui habitable és que hi hagi uns serveis de transport públic de primera categoria (només n'hi hauria prou amb tenir el metro que avui ja tenen a París: arriba a tot arreu i de pressa). No seria sobrer, també, restringir la circulació de vehicles privats...Això de 200 cotxes fent un embús, amb una sola persona a dins de cada un, s'ha d'acabar!

Hi hauran molts més problemes per resoldre, és clar... El de la immigració serà, aquí, tan important com a qualsevol altra gran ciutat occidental. Amb intel·ligència i generositat es podrà resoldre, sense caure en xenofòbies i racismes viscerals. Barcelona pot ser ja capital de Catalunya de la Federació Peninsular. L'augment de població, però, portarà més pol·lució i més risc de contagi en cas d'epidèmies, etc. Entre tots ho farem tot.

Segons alguns, les grans ciutats del futur oscil·laran entre dos "models" d'avui: Kinshasa i Curitiba. Víctima de la corrupció generalitzada que ha afavorit el règim -dura des de fa 27 anys!- de Mobutu, Kinshasa (4 milions d'habitants) amb un 80% d'aturats i una hiperinflació de més d'un 3000% anual, assolada per la fam i les epidèmies (la sida, entre altres) va camí de l'apocalipsi.

La majoria de les ciutats d'avui acabaran com Kinshasa, diu amb pessimisme l'antropòleg Timothy Weiskel.

Curitiba, en canvi, amb 2,2 milions d'habitants, governada per l'alcalde Jaime Lerner, és un exemple de com una ciutat pobra es pot transformar en un lloc habitable quan està intel·ligentment i honradament governada per un equip que sap galvanitzar la gent i despertar-li aquest immens potencial: la confiança en si mateixa. "Reciclatge" és també una paraula clau allí, i tot s'aprofita -escombraries, envasaments, vells materials..,- per arreglar i embellir (el reciclatge mateix serveix per crear nous llocs de treball). Això ha requerit que el ciutadà es mirés la ciutat, tota la ciutat, com si fos la seva pròpia casa...

Un esperit ideal que ha de resultar benèfic per a qualsevol ciutat. Sobretot si tenim en compte que a finals de segle hi haurà al món 21 ciutats amb poblacions de 10 milions 0 més, i 18 es trobaran en països subdesenvolupats.

Imagino que aquest esperit de Curitiba, que per ara és una cosa excepcional, es generalitzaria si entre altres coses es reduïssin a cada ciutat les desigualtats socials que a vegades són enormes. Ja se sap que la desigualtat engendra, entre altres coses-el vandalisme, perexemplela insolidaritat. Igualment s'hauria de combatre aquesta corrupció que, en engendrar desconfiança envers l'autoritat, impedeix la mobilització de les grans reserves d'esperança, de sentit comunitari, d'il.lusió i treball voluntari de la gent que tantes vegades ha transformat completament comunitats humanes devastades per la naturalesa o per les guerres.

Heus aquí, doncs -i vés per on!- que si es vol que la Barcelona de l'any 2000 sigui realment la Ciutat Somiada per tants, s'han de prendre molt seriosament els problemes de la justícia social i de la corrupció. De l'ètica, en definitiva.

Víctor Mora Nou Diari de Barcelona 1993

l.ít teu

4

elfl

CARRER

Setembre de 1994

ESPECIAL

25 ANYS

35

Apuntes en una servilleta, o la participaXión juvenil en las AAVV LOS JOVENES

Los padres progrés, como no pueden aceptar que son el padre/ madre y el enemigo, se dedican a pintar a sus hijos como una anti-juventud en la cual los jóvenes no saben ya ni tachar una X (generación) de participaXión o de iluXión

CÉSAR AGUADO LOZANO

...y no por anos, porqué aquí no vamos a hablar de los 25 anos de las asociaciones de vecinos, sinó del cumpleaíïos de uno de sus asociados: Jesús Barbero.

Mi amigo Jesús Barbero cumple en este agosto 24 anos, justo uno menos. Un momento antes de encontràrmelo en aquel bar andaba yo preocupado por un articulo sobre "Juventud y movimiento vecinal" que me había encargado la redacción del CARRER y en estàs que le veo por uno de esos locales que abren bien pasada la medianoche en el Born.

Como que J.B. (para abreviar) es hijo de un antiguo socio que (vaya la casualidad) tenia también 24 ainos en aquel 1969, aproveché el filón que tenia entre manos y le invité a lo que quisiera, soy un miserable. Claro que él aprovechó para despotricar sobre esa curiosa coincidència de edades entre su padre y él. Y no me habló solo de las diferencias económicas y las luchas políticas de la època. Mas agudo me critico a los padres "progrés" que, como no pueden aceptar que son el enemigo, se dedican a pintar a sus hijos como una anti-juventud en la cual los jóvenes no saben ya ni tachar una X de participaXión o de iluXión (de la generación esa). Como que no puede echarie el reproche a su hijo lo, carga sobre sus companeros.

Però tanto J.B. como yo coincidíamos en que hay jóvenes en los barrios. Por eso fuimos deshilachando desordenadamente unas primeras hipòtesis de la ausencia vecinal de nuestra generación (aquí muy ordenades pues había que dar dignidad a unos borrones en una

RAPICLAU

Boada -Tota l'instantReparació de calçats Duplicats de tot tipus de claus Esmolem estisores i ganivets Fem matrícules Boada, 7-13 08016 Barcelona Tel. 359 81 04

KIM MANRESA

Las asociaciones de vecinos deben hablar el lenguaje de los jóvenes servilleta de papel): 1°.- Los jóvenes no tienen vivienda pròpia, y eso les aleja de una asociación que parece solo preocupada por problemas cotidianos.

2-.- Los jóvenes no estan por globalidades, sinó por proyectos concretes y que no parezcan tan "políticos".

3°.- Los jóvenes no entran en una institución sin su lenguaje y con gente de otra generación.

Con esto escrito nos fuimos al Q3, un bar no tan cutre del Poblenou en el que la música atronaba. Entre otras nos pusieron el "Bonito es" de Los Sencillos, la "Insurrección" de El Ultimo de la Fila, que nos permitieron bailotearalrededor de unas chicas que debían ser algo así como de la generación Y o Z de lo jóvenes que eran.

- Ya llegamos al cuarto de siglo, Jesús.

- Yo mientras esté en el paro soy joven, corío - vehemente, J.B.

"Losjóvenes no tienen vivienda pròpia, y eso les aleja de una asociación que parece solo preocupada por problemas cotidianos" Y la verdad es que del Born veníamos algo decaídos, por suerte en el barullo del Q3 nos

movimos y digerimos el "tema", el cual recuperamos en un ultimo bar en calle Bac de Roda.

Llegamos amaneciendo allà en la playa cercana. En la barra o en las mesas, transportistas, taxistas y basureros. Ni decir que era sitio de sentirse y sentarse a gusto, comer bien y charlar con un tinto.

Decía que allí recuperamos el tema, pues visto ya lo negativo ("No hay jóvenes, y creemos saber porqué") recuperamos lo positivo ("Hay dos jóvenes por ahí y creemos saber a què espècie pertenecen").

J.B. pertenece a una asociación de vecinos (por razones personales no en la misma que su padre) desde que fue mayor de edad. Para él es evidente que los tiempos no son ya como en 1969, però no le da pena. Y

tras brindar por esto comenzó a releer nuestra servilleta y me dijo que de la primera razón le parecía que no había mucho que decir. Pues aunque no solo se tratan temas de infraestructuras (y también se pasan por el local algunes jóvenes cuando se montan fiestas), es por eso que estamos nosotros; uno arquitecte y otro geógrafo.

Le seguí con la cuestión de la atomización en pequefías asociaciones la cual veia mas seria.

Porqué la gente ahora se mueve por algo que vea claro, no tan centralizado, a lo mas se coordina, però no se va a una asociación a trabajar directamente (yo llevo menos arïos y ademàs solo conozco las asociaciones de vecinos).

Nos trajo el duerïo una nueva botella que nos alegro tanto como ver que en nuestro caso la tercera razón no nos inmutaba, éramos inmunes. Y es que la gente con la que estamos en nuestras "socis" es de lo mas enrollada, a veces màs que nosotros.

Acabamos batïàndonos en la Marbella. Buscamos un puesto de helados para tumbarnos a dormirà la sembra. Debióserla insolación o un sueiio, però se me pasó por la cabeza que para qué me habian encargado un articulo asi, ya que si hay jóvenes que siguen luchando por el medío ambiente urbano (y por un trabajo, y por los marginades y por la paz y por...), el futuro està en coordinar estos movimientos en los barrios, cosa que se puede hacer en una coordinadora o dentro de una asociación de vecinos. Y en ambos casos las asociaciones de vecinos tienen sentido y futuro, pues sus acciones abarcan todas las actividades de un barrio. Y si los jóvenes no vamos por ahi, no vamos a preocuparnos de perder el nombre de asociaciones de vecinos.

Solo preocuparnos si dejamos de asociarnos por las cosas que nos importen.

Ya tenia razón J.B.; yo siempre suefio cosas raras. Però el caso es que no sé si es màs real la servilleta que escribimos o este sueüo.

ANUARI ACICSA LAS 7 0 0 0 EMPRESAS M À S IMPORTANTES DE CATALUNYA 0 D i s p o n i b l e en libro y en soporte informàtico — — — — —

LL^MENOS

Anuari Acicsa Provença. 81 - 08029 Barcelona Tel. (93)321 12 77 / Fax (93)430 08 96

ESTORERIA DEL PI FÀBRICA DE MOBLES DE JONC I MANILA

Francesc ^icó Scmtotomas PI. 1 i CALKRIES MAI.DÀ, K.I (CIliTAT VKI.l.A) TKK. J02 08 92

08002 BARCELONA

91:

Ú\)

ESPECIAL 25 ANYS

CARRER

Setembre de 1994

Ciudad y jubilados: somos el 20 por ciento —

Veinticinco anos es un espacio de tiempo relativamente corto, sobre todo para los que ya los hemos cumplido mas de una vez

LA GENT GRAN JUAN MANUEL VELASCO

Barcelona ha crecido enormemente en su estructura vial y en su red de servicios. No obstante, los planes de austeridad de nuestras administraciones y las consecuencias de las crisis económicas (que siempre pagan los mismos), han impedido que se cumplan los proyectos del llamado "urbanisme de barrio" o sea, esas pequehas obras de calle que tanto influyen en la calidad de vida de nuestros barrios y que todos esperàbamos para la "era postolímpica".

En otro orden de cosas, estos veinticinco ahos han dado lugar a aconteciminentos que nos parecen tan trascendentales como los antes referides, sobre todo al nacimiento, desarrollo y consolidación (con todas las crisis y limitaciones consabidas) de un movimiento vecinal, de las AA. VV. que ha sido y sigue siendo el mejor instrumento de defensa colectiva de los derechos ciudadanos y ha supuesto un colaborador eficaz en la consecución de la democràcia.

KIM MANRESA

•

El d e la Gent Gran h a s i d o e l c o l e c t i v o q u e m a s s e h a t r a n s f o r m a d o

nistas y jubilados hasta llegar, de seguir las cosas así, a alcanzar el 20% de la población a finales de este siglo.

Però esta transformación se ha mostrado también espectacular en lo humano. De aquel estereotipo • Los mayores de viejecito que una vez ya apartaY dentro de este movimiento do de los circules productives paasociativo el grupo humano que saba a convertirse en un ser que mayor transformación ha experi- solo requeria cuidados, que se le mentado ha sido, sin duda, el de creia incapacitado para emprenla Gent Gran. Por diversas cau- der un viaje o para ejercer una sas; la mayor esperanza de vida, actividad deportiva y que ya solo labaja natalidad, lasjubilaciones servia para consumir y poco mas, anticipadas que han propiciado hemos pasado pràcticamente en las crisis económicas, han pro- estos afíos a una persona que, en ducido un espectacular creci- muy considerables condiciones fimiento del colectivo de pensio- sicas, psiquicas e incluso intelec-

Guardias de seguridad

rac

Vigllantes jurados

ÍE

FIESTAS PARTICULARES, CUMPLEANOS, DISCO MSORPRESA, ÓVIL INFANTILES, CELEBRACÍONES,.

tuaies y que gozando de un notable bagage de experiencias y conocimientos, està en disposición de seguir incorporado a la sociedad pudiendo prestar servicios estimables en la misma. Su gran disponibilidad de tiempo libre y en algunes casos incluso su autonomia econòmica, hacen del jubilado actual un ser capaz de plena actividad y de poder seguir siendo útil a la Sociedad.

Y prueba de esa vitalidad, de esas condiciones, es el notable nivel de organización y dinamización en que se encuentra hoy el colectivo de la Gent Gran. No ignoramos que "no es oro todo lo que reluce" y que la conciencia

Escoltas Sistemas ALFONSO SANCHEZ GIL DelegadoRegional

PlazaRamonBerenguerelGran,11'1*A 08002BARCELONA

Tel.(93)26801 66Fax (93)268 0059

ISCOTECA MOVr

ANIMACION CON LUZ Y SONIDO NOS ADAPTAMOS A SUS NECESIDADES

Tels. 76919 28 204 91 89 900 29 29 29 ABONADO - 830 26 49

Escola Professional per a la Dona Diputació de Barcelona Casa dels Canonges Carrer de la Pietat Tel. 310 52 58 08002 Barcelona

SEMINARIS TALLA DE FUSTA (28-10/20-1-95) LES SALSES (3-11/15-12) TÈCNIQUES IL·LUSTRACIÓ (7-11/7-12) MOTLLES DE GUIX (14-11/14-12) INFORMATITZACIÓ DE PATRONATGE

(14-11/14-12) PROTOCOL A TAULA

(29-11/1-12) La matriculació es formalitzarà a la Secretaria de l'Escola, dues setmanes abans del començament dels Seminaris

colectiva, que el sentimiento asociativo, no es aun mayoritario però si que estamos en unos niveles francamenteesperanzadores. Desde la Coordinadora Nacional de Jubilados y Pensionistas, la Coordinadora de Vocalias de G.G., la Coordinadora de Casals Municipals, Fatec, Conex, Udagg y otras federaciones y asociaciones hemos conseguido involucrar a las administraciones y crear los organismes en los que todos estemos representades y donde podamos participar con nuestras propuestas y criterios en las decisiones de las diferentes administraciones para todo lo relacionado con nuestra problemàtica.

Las Las comisiones de G.G. de los Distritos, el Consell Assessor de la G.G. del Ayuntamiento, el Consell Sectorial de la Generalitat, el Consell de Participación de la Diputación, son órganos en los que estamos representades todos los jubilados y pensionistas de Barcelona y Catalunya a través de nuestras organizaciones.

• Balance modesto, però no insignificante A lo largo de estos veinticinco arïos, las organizaciones de pensionistas y jubilados, con nuestra coordinadora siempre en primera linea, hemos conseguido un balance de resultados que yo calificaria de modesto però no insignificante. La Tarjeta Rosa, la participación en la lucha por la defensa y mejora de nuestras pensiones, la ampliación de la red de casals y centres de G.G, la mayor y màs racional dotación de los mismos, la batalla por conseguir que Hogares, Clubs y Casals de Jubilados y Pensionistas se transformen en centres de actividades culturales y fisicas ademàs de lúdicas. La celebración de cuatro congresos de G.G. con altos niveles de participación y debaté muy considerables y con seguimiento de las propuestas y conclusiones aprobadas en los mismos para reclamar a las administraciones sU cumplimiento.

Creo que nos encontramos todavia a mitad de camino però no cabé duda que estamos en disposición de mejorar la situación de nuestro colectivo, però necesitamos la participación de todos y el apoyo, por lo menos, de muchos. j Juan Manuel Velasco es presi- i dente de la Coordinadora Na- \ cional de Pensionistes i Jubilats } de Catalunya.

Curs de Postgrau sobre la Direcció i la Gestió d'Organitzacions No Lucratives Ciutadanes, coorganitzat amb la Universitat Pompeu Fabra Per a tots els directius d'associacions de Barcelona que volen situar la seva organització a primera línia de resposta de necessitats ciutadanes, treballar amb un equip de voluntaris qualificat i disposar d'un ílnançament suficient per al que es proposa l'associació.

Preinscripció a riMAE, Ciutat 11, telèfon 315 45 51 o 310 56 06, fins el 13 d'octubre. Matrícula, 122.375 pessetes, amb 20 beques de 50.000 pessetes per a directius de les associacions de la ciutat de Barcelona.

Podeu consultar, també, el nostre programa per al curs 94/95. amb una proposta de formació per a cada setmana del curs.

Preus especials per a associacions que opten per a tots els cursos.

Ajuntament de Barcelona

CARRER

I ' Setembre de 1994

ESPECIAL

25

ANYS

l'URSS li va donar una pàtina democràtica.

Oriol Serrano Fundador de la Coordinadora de Sant Antoni

— I ara, parlem dels fets... Jocs Olímpics...?

'Efo meus millors amics els vaig fer al moviment ciutadà^^ Una entrevista de À n g e l V a l v e r d e

^ Jo no era partidari perquè pensava que seria aprofitat pels de sempre per fer més diners i que tot seria pura façana i no s'atendrien les necessitats dels barris. Però em vaig equivocar.

Va ser la solució menys dolenta als problemes que s'havien de resoldre des de feia 30 anys. Hi ha un fet incontestable i és que Barcelona i Catalunya van vibrar amb els Jocs i això em sembla important.

— ...les rondes...?

Es testimoni d'excepció del naixement del moviment ciutadà a Barcelona, que va deixar just amb les eleccions als ajuntaments democràtics illunyada de qui ho va viure des del principi i ara ho veu des de fora, Oriol Serrano ens endinsa en el moviment associatiu i la seva validesa actual.

•i

— Si no s'haguessin inventat les associacions de veïns, s'haurien d'inventar?.

ta Sí, naturalment. Són un instrument per aglutinar el moviment crític davant les administracions.

— Encara té sentit reivindicar Un semàfor?

ta Sí. Si l'administració no ho posa, ha d'haver algú que li recordi. Els ciutadans han de poder opinar en cada moment, no només cada quatre anys. ~- Què era/és una associació "bombillaire"?

ta Van tenir la seva funció. Algú havia d'organitzar l'esbarjo. Era Una funció escassa. El moviment ciutadà de barri es preocupa pel tot.

— Com va ser el naixement de la "coordinadora de Sant Antoni"?

ta Al 69-70, la junta de Sant Antoni va decidir posar-se en contacte amb les associacions de barri, per tal de coordinar-se.

A la primera reunió van assistir Unes deu associacions. Les fèiem a l'església de la Preciossísima Sang de Crist, al c a r r e r Viladomat. Al principi va ser un intercanvi d'experiències i en reunions setmanals o quinzenals (hi assistien un o dos representants per associació, Unes 20 o 30 persones) vam veure la necessitat d'ajudar a néixer associacions de b a r r i , a legalitzar-se i coordinar certes accions de ciutat.

Barcelona era un horror. Era lèpoca de l'alcalde Porcioles i no hi havia diàleg.

-- I el de la Favb?

ta No volíem ser clandestins i

RUBÉN PÉREZ

S e r r a n o , u n p i o n e r del m o v i m e n t veïnal a B a r c e l o n a vam arribar a un acord amb les creure qu s entrava en una etaassociacions "bombillaires" per pa nova on s'han treballat teentrar a la junta dues persones mes com les vocalies de jubilats (en Jordi Vallverdú i jo mateix). i de joves.

— Resta pendent alguna reivindicació d'aquells dies?

• i Sens dubte tot el que té a veure amb l'urbanisme i la vida cultural i d'esbarjo de cada barri.

— Després de 15 anys d'ajuntaments democràtics, "era això, companys,..."?

H Jo vaig deixar el moviment associatiu justament al juny de 1979, perquè pensava que hi havia d'entrar gent nova. A la meva associació va entrar en Joan Isart, que és una mena de degà de l'associacionisme. Vaig

— Faci'm una valoració de les següents persones...

Porcioles?

•• Nefast com a alcalde. No tinc res en contra personalment però la seva actuació era indignant a la meva època. ~ ...Socías...?

iH Va ser un bon alcalde. Era l'èpóca de la transició. El seu passat com membre del "Movimiento" li va barrar el pas a l'etapa democràtica. Va donar apertura i joc a les associacions de veïns.

RETRAT Llibres i teatre Oriol Serrano i Balasch. 53 anys.

Treballa a la distribuïdora de llibres "Les Punxes". Va néixer a Gràcia però es traslladà a Sant Antoni en casar-se.

President de l'associació de veïns de Sant Antoni del 1970 al 1979, quan va deixar el moviment ciutadà.

Fundador de la "Coordinadora de Sant Antoni", el primer instrument de lluita dels barris, previ a la formació de la FAVB. Els seus records després de tants anys sense participar directament a la seva associació de veïns el porten a valorar molt positivament les relacions humanes que es creen en la lluita per una ciutat millor.

La seva passió personal és el teatre i des de l'any 1982 pertany al grup teatral "El Triangle" de Sant Antoni.

~ ...Maragall...?

H Va ser un alcalde jove. La valoració s'haurà de fer quan acabi el seu mandat, ja que es p r e s e n t a a les p r o p e r e s eleccions. Li ha tocat recuperar Barcelona com a ciutat i ho ha fet bastant bé. Era fàcil perquè estava tot per fer i s'ha envoltat de persones molt vàlides. Si no ho espatlla, el seu balanç és positiu.

— ...Samaranch...?

•• Personalment, no li tinc cap estimació. Es un grimpaire. Ve d'un franquisme militant i va veure la possibilitat de pujar amb l'esport. Ser ambaixador a

^ Es la demostració que només havíem de copiar de les grans ciutats com París, Roma o Londres. Tot està inventat. Els Jocs Olímpics van ser l'excusa per anar endavant.

"Espero que no hi hagi aluminosi en les persones que hem escollit per administrarnos. No m'agradaria descobrir que estan podrits per dintre" — ...la Vila Olímpica...?

•• Seré poc crític. Els barris s'han de renovar. Penso que és un orgull haver recuperat la façana marítima perquè Barcelona la pugui gaudir. ~ Té futur el moviment ciutadà?

M Té futur perquè la gent segueix vivint als barris. Encara que j u n t amb d'altres associacions.

— Quines aluminosis ens queden per descobrir?

• • E s p e r o que no hi hagi aluminosi en les persones que hem escollit per administrarnos. No m'agradaria descobrir que estan podrits per dintre. I si ho estant se'ls ha de castigar severament.

— Compensa humanament treballar al moviment ciutadà?

•• Amb els anys he descobert que els meus millors amics i amigues (ara és diu així, oi...?) els vaig fer a l'època del moviment ciutadà. Encara participo al grup de teatre "El Triangle de l'AVde Sant Antoni.

L'aspecte humà no s'ha de deixar de banda.

ss

/.(i vfu

ESPECIAL

25

ANYS

ílel

CARRER

Si heu arribat fins aquí en la lectura d'aquest número especial, us haurà quedat clar que la història recent de Barcelona també l'han fet les associacions de veïns. Qui millor que els seus

Setembre de 1994

màxims representants per a dibuixar les persones que han fet possible la tasca? "El cor robat" d'aquest mes es multiplica per conèixer, a través de les seves opinions, els successius

EL COR ROBAT

ÀNGEL VALVERDE

Albert Pons Valon Ex-president de la FAVB (1972-1977)

Carles Prieto i Caballé Ex-president de la FAVB (1977-1981)

"La Barcelona autèntica és la del barris"

"Em preocupa la independència del moviment associatiu"

Des del seu treball actual a la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya, Pons Valon fa repàs a l'època del naixement de la FAVB i la incorporació de les associacions de barri a una estructura creada en principi per coordinar les associacions de carrer, conegudes com "bombillaires".

Després de molts anys al moviment ciutadà, va anar a para a l'administració municipal de Sabadell. Als seus 51 anys, encara reviu les bones estones passades en la lluita per una ciutat millor.

— Si no existissin les associacions de veïns, s'haurien d'inventar?

Si no existissin les associacions de veïns haurien d'inventar-se?

— Claríssimament. Històricament han fet una tasca de construcció del país importantíssima. Des del punt de vista de l'equilibri social és necessària l'existència d'associacions apolítiques que vagin a la defensa dels interessos del ciutadà.

— Segurament. ^ Barcelona és avui millor que fa 25 anys?

— Es una ciutat amb més possibilitats. Fa vint-i-cinc anys es va créixer sense planificació urbanística. Ara és diferent.

— Encara és vàlid reclamar un semàfor?

— Com es veu Barcelona des de fora?

— Ha canviat. Si falta un semàfor és vàlida la reivindicació. Ara hi ha d'altres reclamacions més importants, de tipus social.

— Jo treballo a l'ajuntament de Sabadell. Es veu Barcelona amb enveja i rebuig perquè a les ciutats metropolitanes els toca administrar la misèria.

— Què és una associació "bombillaire"?

-- Com es veuen les associacions de veïns des de les administracions?

— És una expressió pejorativa, que no m'agrada; la substituiria per associació de comerciants. El que busquen és millorar l'entorn urbà per millorar una atracció de públic a la zona que pugui revertir en un increment comercial. Les associacions "bombillaires", les associacions de carrer, moltes vegades han substituït aquest objectiu pel de la millora del barri. Quan es va crear la FAVB, les associacions bombillaires van ser molt conscients de la missió històrica que els tocava.

— A Sabadell hi ha molt de respecte cap a les associacions de veïns. I , a més, es resol millor el contacte amb el ciutadà que no a Barcelona.

— El moviment ciutadà és com un corredor de fons?

— El moviment com a tal sí.

— S'ha d'agrair alguna cosa als Jocs Olímpics?

— Es va aprofitar per implicar-se en un moviment internacional.

— Barcelona és una, o és la Barcelona dels barris?

— Jo diria que és la Barcelona dels barris. Hi ha una Barcelona superestructural, d'aparador, la de les grans avingudes, la Barcelona olímpica, que és la que dóna la categoria internacional de la ciutat. Necessitem aquesta Barcelona, ara bé la Barcelona autèntica és la Barcelona dels barris, la dels problemes de cada dia.

— Per què cada barri vol ser república independent?

— És possible que cada barri de Barcelona sigui una "república independent"?

— No era això. Les il.lusions eren unes altres. Encara que les estructures urbanístiques han canviat per a bé.

— Hi ha un patriotisme de barri fruit d'una inèrcia històrica.

— Quinze anys després de l'arribada dels ajuntaments democràtics, «era això, companys,...»?

— Barcelona ha de ser la capital del Mediterrani i no pot ser un regne de taifes.

— Quines aluminosis ens queden per descobrir?

— Hi ha cap Juan Guerra al moviment ciutadà?

— La corrupció és bàsica del nostre caràcter des del temps dels grecs. Dins el període del franquisme hi havia un caldo de cultiu per afavorir-la. Poso la mà al foc que en el temps que jo em movia dins el moviment ciutadà no hi havia cap possibilitat de corrupció, donada la manera de ser dels membres del moviment ciutadà. Al temps del Pla Comarcal hi va haver intents. Jo crec que una de les raons que afavoreix la corrupció és la permanència massa llarga en el poder.

— La FAVIBC és una contra-FAVB?

-- Desgraciadament aquest és un país de personalismes. Si els de la FAVIBC estiguessin dintre de la FAVB, no caldria un altre organisme. No és bo, les divisions no són bones.

— Quina és la raó de la feblesa del moviment ciutadà?

— La gent se'n va anar a casa pensant que els ajuntaments democràtics ja complien la funció de les associacions de veïns.

— Els temes pendents més preocupants estan a la vista: el transport públic i el finançament de les administracions municipals.

— Què és la corrupció?

— Un reflex de la societat. A l'administració municipal és on n'hi ha menys.

— Podem evitar que es cremin els nostres boscos?

— És un peix que es mossega la cua. Falta una visió global que consideri que el medi natural és el més important. S'han negat permisos per netejar tallafocs adduint que era antiecològic.

— Sentirem parlar durant molts anys de les associacions de veïns?

— Em preocupa la independència del moviment associatiu. Per exemple, el contingut de la revista CARRER està bé, però em preocupa que només faci crítica municipal i que, com la paga la Generalitat, hi hagi autocensura. Les ajudes de l'administració no han d'hipotecar el moviment.

/.« reu tiel

S e t e m b r e d e 1994

CARRER

presidents de la FAVB al llarg d'aquests vint-icinc anys. Dissortadament ens ha estat impossible contactar amb Margarida Rodríguez Piquer, que va ser presidenta des

ESPECIAL

25

ANYS

del 1986 al 1990, però sí amb els altres quatre: Albert Pons Valon (1972-1977), Carles Prieto (1977-1981), Prudenci Sànchez (1982-1986) i Pep Miró (1991-1994).

EL COR ROBAT

ÀNGEL VALVERDE

Prudenci S à n c h e z Ex-president de la FAVB (1982-1986)

Pep Miró

"El problema és que les associacions de veïns no fan política de ciutat"

«

Li va tocar "aguantar l'espelma" a la pitjor època del moviment ciutadà. Aquest joier de 47 anys reclama una ciutat de ciutadans, no de veïns.

L'actual president de la FAVB es mostra optimista sobre el futur del moviment ciutadà. Diu que sempre hi haurà feina per als quevolen la millora de la societat.

— Si no existissin les associacions de veïns, s'Iiaurien d'inventar ?

— Decididament, sí.

— Si no existissin les associacions de veïns, s'haurien d'inventar?

— Penso que sí.

— Què és una associació "bombillaire"?

— En el seu moment era un tipus d'associació molt enclaustrada, molt definida en termes econòmics, a m b u n àmbit territorial molt reduït. De totes m a n e r e s , penso que tots som u n a mica "bombillaires".

— Què és una associació «bombillaire»?

— Els que es dediquen a l'ornamentació dels c a r r e r s per N a d a l . No h a n significat g r a n cosa per a la millora de les condicions de vida dels c i u t a d a n s .

— S'enyora del seu pas pel moviment ciutadà?

— La nostàlgia és perillosa, però els vint anys que vaig ser-hi em van fer sentir ciutadà. Si vius a la ciutat és irrenunciable contribuir a transformar-la.

— Li hem d'agrair alguna cosa als Jocs Olímpics?

— E n la transformació de la c i u t a t pels Jocs es va c o m p t a r molt poc a m b els u s u a r i s , a m b els q u e h a v i e n d'estar a q u í d e s p r é s .

-^ Per què cada barri de Barcelona reclama ser república independent?

— P e r q u è h a u r i e n de ser repúbliques federades i n d e p e n d e n t s ! Si la p r i m e r a identificació és a m b el t e u e n t o r n i m m e d i a t , és lògic t e n i r a q u e s t patriotisme.

— S'imagina una Barcelona plena de gratacels?

— No. No hi h a n suficients especuladors.

— Què enderrocaria del que s'ha fet en els darrers anys?

— Les t o r r e s de la Vila Olímpica.

— Qui mereix més el nom de "ciutadà" ?

— E n Cuadrillero, de l'A.V. de T r i n i t a t Nova, i en Tortajada.

— Després de quinze anys d'ajuntaments democràtics, "era això, companys,..."?

— No, no era això. La democràcia no és únicament votar. La democràcia són les assemblees de barri. D u r a n t molt anys les associacions de veïns van patir l'acusació de "fer política". El problema de les associacions a r a és que no fan política de ciutat.

President de la FAVB (1991-1994)

Esperàvem que la democràcia participativa fos més autèntica»

— Li hem d'agrair alguna cosa als Jocs Olímpics? ^ H a n obert Barcelona al m a r .

-^ Per què cada barri de Barcelona vol ser una república independent?

— P e r q u è no hi h a g u t diferents centres d'atracció i cada b a r r i es considera el seu centre.

— S'acusa les associacions de veïns de dependre de les administracions.

— Les passem molt magres. Suposo que algun dia les associacions no viuran a despeses de ningú, sinó que tindran els seus mitjans propis per valer-se per si mateixes.

— La militància en el moviment ciutadà, és una mena de religió?

— Més aviat és u n a mica de m a s o q u i s m e .

— Després de quinze anys d'ajuntaments democràtics, «era això, companys,...?

— Penso que h a v i a de ser m é s coses. H a e s t a t u n a desil.lusió per al ciutadà.

N o s a l t r e s e s p e r à v e m que la democràcia participativa fos m é s a u t è n t i c a . ~~ Quines aluminosis ens queden per descobrir?

— L'aluminosi de la participació, de la inquietud de la gent. La gent estan com a p u n t a l a t s en el seu p a s s a t i en el seu egoisme.

— Barcelona té un color? ~ Verd clar, però h a u r í e m de t i r a r m é s cap al verd p r i m a v e r a .

— ...Porcioles...?

— Va fer u n m o n s t r e de ciutat.

— Quin color té Barcelona?

— Ara, el gris. M ' a g r a d a r i a que fos el net.

— ...Maragall...?

— H a c o n t i n u a t fent el que en Porcioles t e n i a idea de fer.

— Quina és la joia de Barcelona?

— Collserola.

^ ...Samaranch...?

— Se n ' h a aprofitat de les circumstàncies.

— Quina és l'associació de veïns del futur? ~ U n a associació de c i u t a d a n s , no de veïns.

— Què enderrocaria de les obres que s'han fet?

-- Les places dures, els grans monstres de la Vila Olímpica i gran part dels cinturons.

— Quina pregunta que no li hagi fet voldria contestar?

— Què faran les associacions de veïns a les properes eleccions municipals?.

— Com serà l'associació de veïns de l'any 2025?

— S e g u i r a n a s s u m i n t les i n q u i e t u d s del ciutadà.

D

El nieu

CARRER

Setembre de 1994

I JO

M a r i a Angeles Rivas La Roca ocupa hoy el espacio en el que ayer estaba el viejo baiTacón de la Guineueta Vella, el ultimo banio dembado de nuestra ciudad. Sus ocupantes accedieron a viviendas en el penúltimo barrio construido: Canyelles.

Mucho tuvo que ver Maiia Angeles, fué una pieza mas, però nadie cuestiona que sumando aciertos y errores fué una pieza fundamental. "Nuestra lucha era a favor de nuestros derechos, nunca íbamos en contra de.... eran ellos quienes se ponían en contra".

En este número especial de CARRER, la contraportada la teníamos que dedicar a una de las muchas personas que hicieron posible que esta ciudad, estos banios fiíeran así y no como querían los de siempre. Man'a Angeles es digna representante y aparece en una sección "el meu cari'er i jo" cuando, por vicisitudes que no vienen al caso, no tiene ni carrer ni casa. Fonna parte de aquelles y aquellas que no figuran en ningún censo, que no cuentan, que son casi "extraterrestres" María Angeles no comparte estàs leyes "naturales" y hace escasos días encabezó la lucha de unos hombres y mujeres que protestaban porque les cerraban las puertas del comedor benéfico donde acudían.

Chaiiamos y paseamos por su querido barrio de Canyelles, acababa de salir del hospital, dèbil, però con la fuerza que le caracteriza; aquel dia su mayor ilusión ílié hacerse una fotografia con los críos y crías de Canyelles.

No la conocían, però ella creia en ellos, son el futuro, hay que mirar hacia adelante, el horizonte es la utopia.

FOTO: MARC VIVES/ TEXTO: ANDRÉS NAYA

Sal i pebre

L'acudit

Nervis A l'abril vinent hi hauran eleccions municipal. Per això tots tenen els nervis a flor de pell. I això que Tabril encara és lluny.

Fins ara uns passaven olímpicament, eren prepotents, ens despreciaven. Ara ens llegeixen amb lupa i només veuen la palla a l'ull del veí. Hi ha amors que maten.

Els altres només valoren la política d'alçada, el pont aeri.

La vida quotidiana no comptava per a res. Ara tot el que és petit és bonic: "small is beautiful" diiien.

Els nervis són a flor de pell. A l'abrilflorsa mils.

Nosaltres som els que som: ahir, avui i demà.

Zeta

.":>^·Í,Ï,;T5*.>.

El Perich