Carrer 027

La Veu del

Publicació mensuai

Obradors, 6-8 baixos • 08002 - Barcelona

W21 Novembre 1994

EIFanahla ^ multinacional de la pobresa arriba a Barcelona PÀGINA 15

')

líl

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congres 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magória 423 38 11 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj)

ílfí

CARRFR

CARTES

Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45(dm) Baró de Viver 311 99 29 (dx) Bon Pastor 346 46 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 353 93 00

í t'H

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Navas 340 62 49 (dm. dj)

Edita Federació d'Associacions de Veíns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 - Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88 Consell de direcció Roser Argemi, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu. Marta Bacti, Jordi Baroja. Carol Biosca, Chelo Losada.

Rosa Maria Palència. Marta Pluja.

Tito Ros. Carmen Sànchez Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós. Jesús Berruezo. Esther Cànovas, Joan Costa. Xec Febrer. Jordi Gasull.

Josep Ramon Gómez del Moral.

Joan B. Isart, Altons López. Eugeni Maduerïo. Oriol Martí. Pep Marti, Pep Martínez. Mariano Meseguer.

Pep Miró. José Molina. Eduard Moreno. Ferran Navarro. Núria Pompeia. Albert Recio. Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra.

José Manuel Salgado (Nou Barris), Mercè Tatjer, Ole Thorson. Pau Viiïas (Sant Andreu), Goya Vivas

Novembre de 1994 ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Secretària de redacció Isabel Sànchez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo Maquetació i autoedició José Àngel Boriàn Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer, S.A, (T. 491 48 47) Impressió Grtnver Distribució General Servei Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o coLlectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams

Montbau 428 29 34 (dm,dv) Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm, dj) Parc de Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40

firmin

Les j u n t e s de la FAVB i de la CONFAVC demanen la retirada del projecte de llei d'associacions per diverses raons d'importància. Es u n projecte que no respon a les necessitats del moviment associatiu, mercantilitza el règim jurídic de les entitats i al mateix temps és u n projecte de llei que es fica als espais que corresponen a decisions realment internes. E s un projecte excessivament extens i confiis, que no recull les propostes que va fer el moviment veïnal.

El projecte h a de ser retirat i cal obrir canals de participació per consensuar u n a llei que potencií l'associacionisme en comptes de restringir-lo.

Pels canvis, aviseu la Isabel Sànchez al telèfon 412 76 00

7=1

K

-pi

S

d—±=\

H

Ja és hora que

La llei d^associacions

Sudoest Besòs 278 18 62 (d|) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv) Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38(dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

-K

Avtii 20 d'octubre segueixen sense signar i continuen negociant el contracte-programa dels transports púbUcs. É s u n a irresponsabilitat que les administracions no firmin i també que d'una situació inaguantable, en facin u n t e m a electoral que ens costa als contribuents milers de milions en interessos.

Donem la paraula als veïns de Zona Franca, com podrien ser els de Nou Barris o Bon Pastor. Els veïns dels barris de Zona Franca fa molt temps que esperen que les diferents administracions (Generalitat, Ajuntament i E n t i t a t Metropolitana del Transport), es posin d'acord en el t a n tractat t e m a del transport.

Per a la Unió d'Entitats de Zona Franca i per a tots els veïns, no hi h a cap més solució que el metro, que els comuniqui a m b la xarxa de metros de Barcelona, un metro que no oblidi els milers de ciutadans disminuïts i la gent gran, u n sistema àgil i còmode, que trenqui amb les nombroses barreres arquitectòniques que té el transport a la nostra ciutat.

E n definitiva u n metro per a tothom.

El famós Pla Intei'modal del Transport (PIT) segueix sense complir-se i el més greu és que sembla que les administracions competents no tinguin cap interès a executar-lo. Es parla d'un deute de cent mil milions, amb els coiTesponents interessos bancaris que, per cert, paguem entre tots. Només amb aquests interessos es podria construir el metro de Zona Franca.

Mentrestant, i si les properes municipals no ho impedeixen, tenim assegui'at un nou augment de taiifés.

Senyors, penseu en els ciutadans i ciutadanes i signeuja.

Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasí 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuan N.S.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl)

r^ S A/i^/\/CA

H

M TAN

r^

pocoí

Autonòmica. En el cas que ens prensivas de la Rambla, la fuenocupa, és aquesta última qui té la te adonde íbamos los "sin agua" competència a l'hora de tancar una frente al restaurante de los "con emissora de ràdio, mentre que todo". Recordaba la abuelita pal'Ajuntament no té cap mena de sear con su perrito, los tres hermaPrecisió sobre el Carmel competència en la gestió de les nos, los chavales de la plaza Prim, las otras familias que como nosoEn el número corresponent al llicències d'emissió radiofònica. tros (xupaban casas, los boleros mes de juliol de la seva publicació Ben segur que els ciutadans que escuchaba al pasar por la licoes dedica una pàgina al Carmel, agrairan que es posi nom i cogrería, la gente de la Montaiïesa. on es fa una bona fotografia nom a tothom, i que es tingui més d'aquest barri. És curiós, però, el cura procurant no oblidar-se de Se venia a mi memòria la calle tractament que es dóna a les cap Administració, tant si es tracta Topete, esa calle de casitas blandiferents administracions en de repartir lloances com crítiques. cas, de los nitïos persiguiendo a aquest reportatge.

D'aquesta manera tothom sabrà los gatos, de la calma, del ruido y Quan es parla dels Peris, a què atendre's i a qui es deu una la música, de aquelles jóvenes s'anomena explícitament la man- cosa 0 una altra. que siempre entraban y salían, ca de pressupost de l'Ajuntament de las ancianas bordando en los Joan Àngel Frigola balcones, aquella calle que pade Barcelona com a responsable de l'endarreriment de Ajuntament de Barcelona recía que descansaba, alejada l'execució d'aquests Peris. de la Ciudad. Ahora en esa calle hay una casa muerta, los "GuarEncanvi,quanes tracta d'explicar • dianes del Dinero", echaron a el perquè del tancament i confiscació Un okupa del Poblenou d'aparells d'una emissora de ràdio Estando de viaje me llego la no- sus habitantes y la alegria de la -concretament Maxi Kanal 7- es ticia de que nos habían echado casa, la cerraron y la volvieron a responsabilitza l'Administració en de casa, que habían tapiado las abandonar. Estos Sefiores no general. L'autor oblida explicar qui- entradas de la vivienda. Cuando saben que las casas tienen vida, na és aquesta Administració i això comprendí que habían encerra- no conocen la amistad, ni la sodóna peu a possibles equívocs. do nuestro sueho, me vinieron a lidaridad, tampoco deben conocer a los vecinos del barrio que Seria bo que, igual que es fan la mente algunos recuerdos.

Recordaba a mis amigos, tanto nos ayudaron. explícites les responsabilitats de l'Administració Municipal, també es aquella comunidad perdida, el faci el mateix amb l'Administració barrio, el mar. Las miradas comUno de la Topera

CARTES DELS LECTORS

NOVA ADREÇA DE LA FAVB: Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Tel. 412 76 00 Fax 412 58 88 Telèfon dels Veïns: 412 76 49

/,« ifti

del

CARRER

Novembre de 1994

CRÒNICA

3

Tots d'acord, menys nosaltres REDACCIÓ

La guerra de l'aigua continua.

Aquesta va ser la conclusió unànime de l'assemblea celebrada el passat 3 d'octubre a la seu de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC). La nit del 29 de setembre les administracions, els partits polítics i, per part de la plataforma de l'aigua, els sindicats i organitzacions de consumidors, van arribarà un acord per resoldre el conflicte del rebut de l'aigua.

Però els representants veïnals no van signar el document, i l'assemblea de la CONFAVC va ratificar aquesta postura.

Responsables de 129 associacions van omplir de gom a gom la sala de l'hotel d'entitats on, per espai d'una fiora i mitja, es va debatre sobre la conveniència o no de signar l'acord. Algunes intervencions van valorar positivament el document, però la majoria el van qualificar "d'infirmable" i van retreure "als companys de la plataforma" que haguessin tingut "tanta pressa per signar".

1 Una broma pesada Els arguments de la postura que va guanyar a l'assemblea giren al voltant de considerar el document com "una llista d'intencions sense cap compromís i que no dóna resposta a les reivindicacions plantejades". Són d'aquesta opinió portaveus de moltes associacions, gent de totes les filiacions polítiques, tant militants de tota la vida com joves independents. "La signatura d'una pau inexistent és surrealista o, com a mínim, una broma pesada", va declarar una de les assistents a l'assemblea.

La temperatura de la sala va pujar quan algú va criticar que el document exigeixi la devolució dels impostos impagats en un

La negativa dels veïns a signar el document proposat per l'Administració dóna continuïtat a la guerra de l'aigua. Milers de persones es van manifestar el diumenge 23 en favor de continuar la lluita

"L'Ajuntament de Barcelona és l'únic que cobra la taxa de clavegueram al rebut de l'aigua" especificava totes les reivindicacions de la plataforma.

Però Vela va afegir que "la inexistència d'un compromís clar i definit ho posa tot en qüestió".

Diferents associacions de veïns de Barcelona van criticar el seu Ajuntament per no personarse en el tema. El consistori RUBEN PÉREZ barceloní és l'unic que cobra el clavegueram en el rebut de l'aigua (l'Ajuntament de BadaloEl propassat diumenge 23 d'octubre milers de partits polítics que han signat la "pau" amb na ho deixarà de fer el primer de persones (la Guàrdia Urbana va donar primer la l'Administració, desautoritzant clarament des de gener de l'any vinent). xifra de 30.000, rebaixada després a 17.000) es la base l'acord subscrit el setembre. Una comissió El passat 18 d'octubre la junta van manifestar a Barcelona contra els abusos en de dirigents veïnals va entregar un escrit directiva de la FAVB es va reunir el rebut de l'aigua. La plaça de Sant Jaume (a la reivindicatiu a Francesc Vilaró, director general amb l'alcalde Pasqual Maragall foto) va ser insuficient per encabir-hi una multi- d'Obres Hidràuliques de la Generalitat i a Albert a qui va plantejar la gravetat de la tud que venia de tots el barris de Barcelona i de Batlle, regidor de Relacions Ciutadanes de situació, fent-li notar que els barris ciutats d'arreu de Catalunya. L'èxit de la l'Ajuntament. Alfred Vela, president de la en lluita de Barcelona exigeixen convocatòria va demostrar que les associacions CONFAVC, després d'entregar el manifest, va que la taxa de clavegueram surti de veïns són qui realment tenen la declarar: "La guerra de l'aigua continua; ara som del rebut de l'aigua. L'alcalde va representativitat en aquesta lluita. Molts nosaltres qui diem quan i com desconvoquem la recollir la documentació i va mamanifestants portaven enganxines de sindicats i campanya". nifestarque la llegiria amb interès.

Els últims acords de l'assemblea termini de divuit mesos: "Sobre desmobilitzar-nos". L'assemblea sigui només del 5 per cent. Algú van ser convocar la manifestació això Ies65.000famílies afectades va considerar una provocació que va cridar: "para este viaje no ha- celebrada el passat 23 d'octubre i hi tenim molt a dir, i ningú no ens la rebaixa en el preu del metre cía falta tantas alforjas". crear un secretariat que des d'ara imposarà una fórmula cúbic de l'aigua, una de les A les entitats veïnals els dol que dirigeixi la lluita de l'aigua en unilateralment. El que volen és reivindicacions de la plataforma. els firmants busquin fantasmes. substitució de la plataforma.

Trenta mil veïns contra els abusos

Els números canten La campanya contra els abusos en el preu i els impostos del rebut de l'aigua ja fa tres anys que dura. En aquest temps, més de 65.000 famílies de tota Catalunya, especialment veïns dels barris obrers i populars de Barcelona i el seu entorn metropolità, han optat per fer objecció fiscal.

Ningú ha pagat el rebut, i els diners corresponents exclusivament a l'aigua (1.200 milions) es van anar ingressant en un compte d'una entitat bancària fins que la companyia, el passat 14 d'octubre, va acceptar cobrarlos sense la part corresponent als altres impostos. El 1990 el

S'ha volgut intoxicar la informació dient que la CONFAVC en realitat volia signar i que una assemblea dirigida per quatre radicals ha optat per una postura numantina. Una membre del secretariat de la confederació haditquesemblaque tornin "els temps de l'orde Moscou".

Alfred Vela, president de la CONFAVC, va remarcar que el document reconeixia per primer cop que hi havia hagut abusos en el rebut de l'aigua i

metre cúbic d'aigua costava 119 pessetes, l'any següent va pujar a 176 i el 1994 ha arribat a 205 pessetes.

L'oferta de l'administració en l'acord que la CONFAVC no ha signat es rebaixar el cost de l'aigua a 194 pessetes, però el que exigeixen les associacions de veïns, aplicant l'IRC al preu base de 1990, és 151 pessetes per metre cúbic. El 20 de febrer passat més de 15.000 persones es van manifestar a Barcelona per aconseguir una negociació que no era possible. I el 23 d'octubre 180 associacions de veïns van tornar a convocar una massiva mobilització.

Els nostres objectius Qualsevol document que pretengui donar una sortida global al problema de l'aigua ha d'assumir els següents objectius:

Eliminació de les Lleis 4 i 5/90, que van crear els impostos d'inversió, i elaboració d'una nova llei que simplifiqui l'administració del cicle hidràulic i creï una autoritat única de gestió d'abastiment d'aigua.

Un únic impost per inversions, tal i com existia el 1990, que substitueixi els tres que hi ha ara.

TERCER

Eliminació dels mínims en matèria d'impostos a les primeres residències.

Retirada de l'actual factura de l'aigua de totes les taxes i impostos que no tinguin res a veure amb el cicle hidràulic (clavegueram i TAMGREM).

CINQUÈ

Futures pujades en tots els conceptes del cicle hidràulic per sota de l'IPC.

Revisió de la política tarifària.

Major aportació a la taxa de sanejament d'aquells que més contaminen, i no pas del consum domèstic com fins ara.

Retornar el preu final del metre cúbic d'aigua al valor que tenia en pessetes el 1990.

Si totes aquestes premisses tenen compromisos i dates d'acompliment, el moviment veïnal també ha de comprometre's per obligar la seva execució. Però fins que tot això no sigui una realitat palpable a les nostres butxaques, la campanya de l'aigua segueix viva.

M In Ifli

lli'l

CARRER

CRÒNICA

Novembre de 1994

El Guinardó, trencat pel cinturó CARME SÀNCHEZ

ABEL MARUNY

Ja fa vint-i-cinc anys que els veïns i veïnes del Guinardó lluiten per evitar el pas del primer cinturó de ronda a través del seu barri.

Finalment, el passat 23 de setembre, l'Ajuntament va aprovar l'obertura d'un carrer de vint metres d'amplada que anirà des de l'Hospital de Sant Pau -on s'acaba actualment el traçat del primercinturó-fins a Sant Andreu.

Les mobilitzacions veïnals contra els plans municipals sobre el primer cinturó van començar l'any 1968, però va ser el 1976 quan la Corporació Metropolitana de Barcelona va aprovar definitivament el Pla General Metropolità (PGM). El PGM suposava ja en aquell moment l'obertura del primer cinturó de ronda a través del Guinardó i, com a conseqüència, la consolidació de les afectacions d'un voltant de 700 habitatges i comerços. Els veïns van seguir protestant contra les autopistes urbanes. Aquest moviment va ser el que, finalment, aconseguí l'enderrocament d'un dels dos vials del primer cinturó, a l'alçada de la plaça Alfons X, el 1985.

Després d'un llarg període de reunions, l'any 1991 l'Ajuntament aprovà definitivament un conjunt de criteris per a la modificació del PGM. Aquest document suposava la reducció sensible del nombre de les afectacions i la intenció de respectar la trama urbanística del Guinardó. El pla preveia també l'augment de la zona verda i de la zona residencial, la creació de zones per a l'habitatge públic i la reubicació dels veïns i comerços que continuaven afectats dins la mateixa zona.

Davant d'aquest document, i en referència a la modificació del traçat del cinturó, els veïns es van mostrar aleshores bàsicament d'acord, excepte pel que feia a la perllongació del carrer Teodor Llorente, pel cost econòmic i social que això comportava. En unes al.legacions trameses a l'Ajuntament, els veïns van presentar una alternativa, que proposava l'ús de la xarxa viària ja existent al barri, canviant només el sentit d'alguns carrers i creant dues ròtules al passeig Maragall.

L'Ajuntament de Barcelona va

Les alternatives dels veïns no han estat finalment acceptades per l'Ajuntament. La nova via farà desaparèixer 173 vivendes Trazado de ia prolongación del I Cinturón w^^í^w^^^S

íír-

tX^^'

íf!''íí?

«e llkO'

-X-m-

\^«'

^^^

.«e^*^

í!í^ íív'^·

Prolongación Ronda Guinardó

I

I ï-V-"-'.-.

"J^. - *«1ri*# m m m m

itdela dteSítótPatt

i

i

•v-• < > . .

4 ^Pl.Maragail C/Olesa

%

J

J^

C/Sant Anloni Maria Claret C/de la Indústria

Prolongación I Cinturón

ea

C/de Còrsega

^ cu Ck.

c/de Rosselló

1

\^^ CLOT/ CAMPDEL'/UIPA

•D

C/de Provença

c3

;# .#"

SA6RERA

.•r

El traçat del primer cinturó aprovat per l'Ajuntament travessarà el Guinardó

estar tres anys sense donar senyals de vida i aquest últim cop es tractava de presentar un nou projecte de modificació del PGM, que variava del presentat

El pla acceptat «és bó en línies generals »- diu Antoni Roca el 1991 en un punt substancial: l'obertura del carrer Teodor Llorente, que en un principi havia de tenir una amplada de deu metres, passava a tenir-ne vint.

Això suposava l'afectació de més habitatges dels previstos ara fa tres anys. Aquest és el pla que ha estat finalment acceptat per l'Ajuntament.

• "Lògica viària" Mesos enrera, abans de l'aprovació definitiva del plà, el presidentde l'A. V Joan Maragall, Antoni Roca, ja no creia que ni la

Guardias de seguridad Vigilantes jurados Escoltas Sistemas ALFONSO SANCHEZ GIL Delegado Regional

El Clot de la Mel encara és amargant

Plaza Ramon Berenguer el Gran, 1 1^^ I^A 08002BARCELONA Tel.(93)2680166Fax(93)2680059

Comissió d'Urbanisme de Barcelona (CUB) ni la de Catalunya (CUC) acceptessin la seva alternativa, perquè tant l'una com l'altra tenen, per Roca, unes «idees preconcebudes» i la seva «lògica viària» només els permet pensar «que el recorregut més curt entre dos punts és la línia recta, sense considerar el que això suposa».

L'Ajuntament jugava aquest cop amb una «arma» molt important, que és el fet que la seva última proposta «és molt millor que la del PGM». Segons el president de l'associació de veïns aquest fet «és evident, però si ja al 1991 s'estava en contra de la proposta municipal, ara que s'afecten 42 habitatges i 11 locals, és normal que els veïns s'hi hagin mostrat en contra».

Han estat molts anys de lluites i reunions, però sense accions concretes, i això ha provocat que els veïns afectats visquessin amb la incertesa sobre el futur dels seus habitatges, sense la possibilitat de fer cap tipus d'obres ni

reformes. Tot i així, el fet d'haver acceptat aquest pla no significa la seva ràpida aplicació, perquè, com recorda Roca, encara queden anys per presentar al·legacions i noves propostes, i després caldrà l'acceptació per part de la Generalitat, que és qui té l'última paraula.

L'obertura del carrer Teodor Llorente ha estat el punt més conflictiu entre l'associació de veïns, la comissió d'afectats i l'Ajuntament. El pla acceptat el passat setembre «en línies generals és bó» -segons Antoni Roca-, ja que rehabilita un sector del barri que està molt degradat i crea uns espais oberts importants i necessaris». Però, per a Roca, el fet que es reconeguin uns aspectes positius en el pla no implica la seva acceptació pels veïns, que a començaments d'any van presentar unes al·legacions en les quals «el trànsit es dirigeix cap on ells volen que vagi, però d'una manera diferent i no tan traumàtica com representa obrir Teodor Llorente».

SI NECESSITAS UN TAXI, TRUCA'NS

RAPICLAU

BARNATAXI

357 77 55

Boada -Tot a l'instantReparació de calçats Duplicats de tot tipus de claus Esmolem estisores i gavinets Fem matrícules Boada, 7-13 08016 Barcelona

Tel. 359 81 04

El Clot de la Mel es troba entre els carrers Monturiol, Concili de Trento, Gran Via i Espronceda, al districte de Sant Martí. Aquests terrenys estan reservats per a zones edificables, equipaments esportius i socio-culturals de titularitat pública i zones verdes.

A més a més, els carrers Bilbao, Lope de Vega i Andrade, actualment tallats, han de tenir continuïtat.

Ara els solars estan mancats d'unes mínimes condicions d'higiene, ja que són plens de fàbriques, moltes d'elles sense cap tipus d'activitat, i una gran extensió d'horts impropis d'una Barcelona post-olímpica que són, a més, focus d'incendis i delinqüència. El veïnat també es queixa d'un taller de planxisteria que emet fums contaminants i de la "companyia" de rates i serps de més d'un metre de llarg.

El Pla Especial ha tardat bastants anys a ser aprovat.

Van començar a treballar en la redacció del projecte el 1987, i va ser aprovat no fa gaires mesos. Els veïns, encapçalats per Pepita Gaspart, han recollit més de 300 signatures perquè es resolgui el problema que fa uns 25 anys que dura. A més, se senten enganyats per l'Ajuntament ja que després de presentar-hi diverses denúncies i dirigir-s'hi en comissió sempre, segons ells, han obtingut falses promeses.

Diuen que l'associació de veïns del Clot-Camp de l'Arpa no s'ha preocupat gaire del tema. Però el representant en tasques d'urbanisme de l'associació de veïns ClotCamp de l'Arpa, Miquel Catasús, afirma que estan en el mateix bàndol que els veïns i que és l'Ajuntament el que s'ho pren amb poc interès.

Catasús es queixa que el veïnat mostra poca voluntat de coordinació amb l'associació. Afirma també que les negociacions amb els trenta propietaris estan avançades i que només manquen un parell d'al·legacions i la negociació amb un dels propietaris.

Les obres podrien començar -diu Catasús- durant l'any que ve.

L·i reu

p

del

CARRER

Novembre de 1994

CRÒNICA

Hostafrancs ha guanyat el Peri: el carrer Aragó no s'obrirà se solucionaria el seu problema.

Però no va ser així. La primera vegada que el Ple Municipal va votar el Peri, amb el que estaven d'acord els veïns, CiU va votar en contra.

La Coordinadora d'Urbanisme de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (integrada pel Centre Social de Sants, les associacions de veïns de Badal, El Triangle, Comerciants Creu Coberta, Hostafrancs i el Secretariat d'Entitats) van cridar el senyor Bonet, responsable de CiU a l'Ajuntament en aquells moments, per fer que expliqués la postura del seu grup.

Els veïns van continuar lluitant i al setembre de 1993 tots els partits pol ítics de la Casa Gran van votar a favor del Peri d'Hostafrancs.

ESPERANZA A L V A R E Z

L'associació de veïns d'Hostafrancs va organitzar, el 1 Sd'octubre passat, un sopar de germanor per celebrar l'aprovació definitiva del Pla Especial de Reforma Interior (Peri) que contempla que el carrer Aragó es quedi com està i no s'obri, modificant les previsions del Pla General Metropolità (PGM) i del Peri inicial, presentat el 1982 per l'arquitecte Josep Lluís Canosa.

El Peri ha estat aprovat definitivament, per silenci administratiu positiu, el 22 de juny de 1994 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 23 de setembre del mateix any. Aquest fet posava punt i final a una lluita veïnal de vint anys.

Des del 1974 fin al 1994, els veïns d'Hostafrancs han treballat molt per aconseguir canviar un projecte que contemplava moltes afectacions, sobretotdepersonesjubiladesamb poc poder adquisitiu, que veien sacrificats els seus habitatges en favor de la xarxa viària de Barcelona.

Encara que una vegada més semblava imposar-se la idea d'una ciutat al servei dels cotxes, la realitat ha estat una altra. Manuel Campo, president de l'associació de veïns d'Hostafrancs, ho té molt clar: "Han estat els veïns els que ho han aconseguit. Jo he parlat per ells. però gràcies al fet que hem estat tots molt units, com una pinya, hem fet que hi hagi només un 10 percent d'afectats, del 100 per cent que contemplava el projecte inicial".

Al sopar, que hi eren tots, el cava servit era l'estrella de la festa; es deia "PERI".

• Un barri menys dividit Al pla definitiu es mantenen les afectacions del carrer Llobet per fer-hi un passeig peatonal fins a l'estació de Sants, a través del

?

V LLUMS EN FERRO FORJAT TAULES CAPÇALS DE LUT PANTALLES D'ENCÀRREC COSIDES A MÀ GEMMA POVO BANYS N O U S , 5 BARCELONA T.301 34 76

Aragó no travessarà els gratacels del carrer Tarragona parc de l'Espanya Industrial. En total són aproximadament vuitveïns i algunes botigues, dues de les quals donen a Creu Coberta. Les altres afectacions són al carrer Vidriol i al carrer Leyva, en la part que toca més cap a la plaça Espanya. En aquests dos carrers està previst fer-hi una plaça.

Al carrer Ermengarda, entre Callao i Torre Damians, el Peri contempla la construcció d'habitatges socials. Al mateix carrer, entre Callao i Llobet, hi ha una antiga fàbrica d'acer, la "Hamsa", contemplada com a zona verda, on l'Ajuntament vol fer un aparcament subterrani. La pertiongació del carrer Diputació, per darrera de l'hotel Plaza fins a la carretera de la Bordeta, també afecta tres botigues i un restaurant de Creu Coberta. Cal afegirhi els vint-i-nou afectats al carrer Consell de Cent per l'ampliació del carrer Tarragona.

• Constància i paciència Al 1974 els veïns es van oposar a l'obertura del carrer Aragó

proposada pel PGM. Entre 1976 i 1977 van viatjar a Madrid per intentar que els responsables del Ministeri d'Obres Públiques revisessin aquesta opció. La

L'associació de veïns ha estat més tossuda que Joan Antoni Solans resposta que van tenir era que si l'Ajuntament, aleshores era alcalde Socías Humbert i Joan Antoni Solans, un dels redactors del PGM, era el responsable de l'urbanisme municipal, acceptava la petició dels veïns, ells també. Però l'Ajuntament no es va pronunciar.

El barri va continuar pressionant els diferents regidors que van dirigir el districte de Sants: Pau Cernuda, Jacint Humet, Enric Truhó, Josep Maria Espinàs i Enric Trufió de nou. L'any 1981

l'arquitecte Canosa (de la línia Oriol Bohigas, responsable de l'urbanisme municipal) feia el Peri de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i encara que no parlava d'obrir el carrer Aragó, plantejava l'ampliació del carrer Sant Nicolau a l'alçada de Tarragona. Els responsables municipals aconsellaven els veïns que acceptessin el projecte de Canosa, però aquests el van rebutjar.

Finalment l'associació de veïns va encarregar un estudi sobre el barri als arquitectes Josep Maria Lucchetti i Jordi Saumell al maig del 89. Va costar una mica més de 250.000 pessetes que va pagar l'Ajuntament i Josep Maria Llop, arquitecte municipal, quan va recórrer Hostafrancs, va recollirlo per incorporar-lo al Peri. Tot va quedar paralitzat.

El temps continuava passant.

Quan el Govern Central va traspassar les competències d'urbanisme a la Generalitat, els veïns es van posar molt contents perquè pensaven que ara sí que

NOVA ADREÇA DE LA FAVB O b r a d o r s , 6-8 b a i x o s 08002 Barcelona Telèfon 412 76 00 Fax 412 58 88 Telèfon dels Veïns 412 76 49

• L'últim escull Aquest cop va ser Joan Antoni Solans, que el tornaria a rebutjar des de la Direcció General d'Urbanisme de Catalunya. Els veïns van continuar discutint amb la Generalitat. Llavors Josep Maria Cullell va substituir Molins en la Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme i Hostafrancs es va omplir de pancartes: "Cullell no ens esguerris el barri".

Som a l'any 94. Al darrera queden moltes reunions dures amb el senyor Solans, que sempre donava una resposta negativa després d'haver fet esperar moltes hores els veïns.

També queden diverses cartes adreçades a Cullell sense rebre cap resposta. Finalment va ser arran d'una contundent carta de l'associació de veïns d'Hostafrancs que el 22 de juliol de 1994, el conseller els va comunicar que ja s'havia aprovat la modificació del PGM per a la reordenació de les afectacions viàries del barri.

Ara l'associació només espera que els afectats aconsegueixin les millors condicions possibles i que l'Ajuntament compleixi el compromís manifestat per l'actual responsable de l'urbanisme municipal, Josep Maria Alibés, en el sentit que els veïns del carrer Llobet tindran uns altres pisos abans d'enderrocar els seus.

sonalar0 DESAYUNOS APERITiVOS BOCADILLOS Moll de la Fusta, 1 Barcelona Tel. 221 55 61

TRANSMISSOR D'EMERGÈNCIA SONALAR. NO HAUREU DE COMPRAR RES, TRUQUI'NS I L'INFORMAREM

Tel. 439 12 66-429 39 46

6

la leu llei

CARRER

CRÒNICA

Novembre de 1994

URBANISME

Eugeni Madueno

Amigos de JR Los medios de comunicación han demostrado saber muy bien quién era y qué hacía Javier de la Rosa. Ha sido entrar éste en la Modelo y aparecer toda la mierda impresa. JR no se ha benefíciado de la presunción de inocencia. Ya ha sido Juzgado, condenado y linchado. Sus verdugos de papel deberían explicar cómo sabiendo tanto de él han tardado tanto en publicarlo. Y qué precio pusieron a su silencio.

Dos biografies

ï Pf. Giofies

El TAV, cada vegada més a prop L'Ajuntament ha aprovat la versió definitiva del Pla Sant Andreu-La Sagrera. Finalment, l'estació central del Tren d'Alta Velocitat (TAV) anirà al nord del pont del Treball. Els interessos de RENFE han quedat per damunt de moltes de les propostes veïnals. La gran novetat del pla definitiu es troba en l'increment del nombre d'habitatges previstos, dels inicials 5.000 a més de 7.000, sobretot en els terrenys de l'antiga Maquinista. Et període d'informació pública haurà d'aclarir quines són les prioritats definitives del Pla.

VrVENDES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A PREU DE COST BARCELONA Sants. C/ Constitució a 100 mts. Primer Cinturó.

PREU TAXAT

0 fl PORFONT COOPERATIVA D'HABITATGE

• Pis de 85,56 m% pati de 91 in-„ 3 dorm. dobles, bany. lavabo, cuina, saló-menjador, safareig.

Preu: 13.90().()()() Ptes.

• Pis de 85,34 m-, 3 dorm. dobles, 2 banys, cuina, saló-menjador, rebedor, balcó.

Preu: 12.55().00{) Ptes.

En los periódicos se mezclan las biografías de JR y de su captor, el fiscal Jiménez Villarejo. Del primero destaca su habilidad para acumular bienes y personas: bancos, empresas, guardaespaldas, un yate de lujo -el Blue Legend, atracado en el Port Vell- y hasta un avión, en el que se llevo a un ramillete de políticos convergentes a ver la final del Barca en Wembley. De Villarejo dicen que vive con su familia en un piso de menos de 80 metros cuadrados., y que cuando le nombraron fiscal jefe de Catalufla, en vez de trasladarse al piso oficial que le correspondía, ordeno que lo transformaran en oficinas para ampliar el espacio de trabajo de la Fiscalia.

Inmoralidad absoluta fi^ente a moralidad estricta. No podían ser mas contrapuestos.

Una mezquita para Barcelona Barcelona aumenta la población musulmana como consecuencia de la inmigración. La mayoría de musulmanes de Barcelona viven en una situación econòmica precària. Sus centros de cuito esparcidos en pisos y locales destartalados lo reflejan: son mezquitas pequefias, mal acondicionadas y hasta insalubres. Joan Gaspart, vicepresidente del Barca y principal hotelero de la ciudad, hombre religioso, presidente del consorcio privado/municipal Turismo de Barcelona, ha reclamado la construcción de una mezquita decente. «Necesitamos un casino y una mezquita para captar mas visitantes» -ha dicho. Però pensaba en otra clase de musulmanes.

• Pis de 83,22 m', pati de 80 nr, 2 dorm. dobles, 2 banys, cuina, saló-menjador, traster.

Preu: 13.8(X).000 Ptes.

Un parque en el Besòs

• Apartament de 56,36 m-, balcó 2,94 m-, 1 dormitori, 1 bany, cuina, saló-menjador.

Preu: 8.400.000 Ptes.

• Pàrking.

Preu: 2.550.000 Ptes.

BARCELONA. Casc Antic. C/.Llàstics.

Ens queden 3 places de pàrking!!! Compri a preu de lloguer!!!

ALTRES PROMOCIONS: MARTORELL. Torrent de Llops.

PREU TAXAT Cases unifamiliars.

Preu: 14.800.000 Ptes.

MOLLET. Santa Rosa.

V.P.O. Pisos de 75 i 90 m-.

Preu: 10.638.000 Ptes.

Per més informació, truqui'ns: 319 49 25 QUALITAT A PREU DE COST

^Después de las riadas, iqwé queda del proyecto de construir un gran parque urbano aprovechando el lecho del río Besos? ^Enmarcarà alguien las hojas de periódico en las que se anunciaba a bombo y platillo tan romàntico proyecto?

Irracionalidad en el puerto El primer gancho ha sido la pasarela que comunica la Rambla con el Moll d'Espanya. Después vendrà la inauguración -en abril- del Aquàrium, el mayor recinto de animales marinos de Europa. Luego apareceràn ocho salas de cine. Y finalmente el centro comercial Maremàgnum.

En el puerto no se cabrà. ^No son demasiadas cosas para el puerto? ^No se han hecho ya suficientes superfícies comerciales en Barcelona? «Esto es el capitalismo -ha respondido Viaplana, uno de los dos arquitectes responsables de todo el proyecto-. Funciona así; se hacen cosas. Después unas fi"acasan y otras quedan. Las razones son totalmente irracionales.»

|

IM

CARRER

Novembre de 1994

J o a n Gomis President de Justícia i Pau

E

1 0,7 ja té força anys. Més de trenta. Tot començà amb l'evidència que els països del Tercer Món havien d'obtenir recursos per facilitar el seu desenvolupament. D'on podien venir? També era evident que de l'exterior: aquells països no en podien alliberar, tan pobres eren.

El segon pas fou que les Nacions Unides van adreçar-se a qui calia, els països industrialitzats. Ells havien de proporcionarelsrecursos. Primeres fixà un 1 percent del seu producte interior brut. El 1968 hi va haver un ajustament: les Nacions Unides demanaven als països industrialitzats un mínim del 0,7 per cent del seu PIB com ajuda pública al Tercer Món. L'altre 0,3 seria ajuda privada. Aquesta recomanació de les Nacions Unides ha estat repetida sovint. La darrera vegada a la Conferència de Río el 1992.

Però les Nacions Unides proposen i els estats disposen. I resulta que aquella veUa recomanació, pocs països la compleixen.

Alguns dels països àrabs exportadors de petroli i alguns europeus, gairebé tots e s c a n d i n a u s . La r e s t a de països industrialitzats no hi arriba. Alguns estan més llimy, altres més a prop. Espanya ha arribat en el seu millor moment al 0,26 per centdelPIB.Aquestincomplimentperpart dels països industrialitzats revela u n a vergonyosa contradicció e n t r e les afirmacions d'igualtat i fi-atemitat de les respectives constitucions, les paraules amb què s'omplen la boca els governants, i la realitat. Una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. Tots som iguals, però hi ha éssers humans més iguals que altres, segons la írase genial de George Orwell. La gent del Tercer Món són ciutadans de quinta categoria i la majoria de països del Nord meii

Jordi Pérez Periodista

E

l'i'u dt'i

n el parque del Laberinto se respira una calma y un silencio que se adentran en el akna. Parece increíble que a unos pasos de allí, junto al II Cinturón de Ronda, se halle uno de los puntos mas ruidosos de toda la ciudad, lugar donde los tímpanos se adentran en la cavidad auricular para huir de las molestas vibraciones sonoras. Lo bello, lo subUme, convive muchas veces junto a lo insoportable, lo terrible. Muy bien lo sabían los antigues griegos.

Sus dioses, habitantes del OHmpo, eran capaces de las mas excelsas y las mas atroces hazahas.

También en el Laberinto las bell jis estatuas inspiradas en la mitologia clàsica esconden en su mudez el testimonio de los pesados trabajos de los obreros que, a finales del siglo XVIII, construyeron con sus manos el parque del Laberinto. Joan Antoni DesvaU, sexto marqués de Llupià, se aprovechó de la gran crisis y el paro que azotó al

OPINIÓ

7

El 0,7 sí no troben el moment de portar les seves teories solidàries a la pràctica.

Hi ha més encara. Com tot, un ajut a la cooperació al desenvolupament pot ser de qualitat o pot ser una tapadora de foment a l'exportació. Això quan els crèdits tous de l'ajut al desenvolupament no s'han dedicat, com ha fet sovint Espanya, a vendre armes als països pobres, en una operació senzillament criminal.

No sempre les coses són així, naturalment,ihihaajutsal desenvolupament que compleixen bé o força bé els seus objectius. Però encara que els complissin sempre, l'ajut al desenvolupament no aconseguiria, sense altres mesures econòmiques internacionals, canviar les relacions Nord-Sud. Hi h a les injustes relacions econòmiques internacionals, hi ha el pes tan feixuc del deute extern, hi ha els dividends de la pau.

Però tot això no són arguments sòlids contra el 0,7, que a vegades té alguns altres detractors a més dels governs que no el volen donar. L'ajut al desenvolupament, el 0,7, és absolutament necessari, encara que no sigui suficient. Però a més és u n a excel·lent eina de treball. Es fàcilment comprensible per l'opinió pública, és fàcilment objecte de p r e s s i ó . No n e c e s s i t a de g a i r e s explicacions tècniques.

E n realitat, allò que s'ha aconseguit a l'estat espanyol, al govern central, a les autonomies i a força municipis en la millora de l'ajut al desenvolupament, h a estat molt sovint invocant el 0,7. La

primera campanya fou de Justícia i Pau, en començar els anys 80, i fou la sortida d'aquesta cursa. Del fracàs a aconseguir que el govern central arribés al 0,7, les organitzacions no governamentals van ampliar la seva pressió cap a autonomies i administració local, i avui són força les autonomies i municipis que tenen partida d'ajut al Tercer Món, cosa impensable

fa ben pocs anys.

Hi h a h a g u t u n a altra ampliació, bàsicament proposada també per Justícia i P a u el 1992: "el 0,7 t a m b é és cosa teva".

Es cosa en primer lloc del govern central, després d'altres nivells de govern però també d'entitats privades, empreses i de cada ciutadà o ciutadana, que poden canalitzar els seus ajuts a través de r O N G que preferebcin. Aquest moviment ha començat a donar resultats.

Tot això ha estat possible en bona part a causa de l'augment de la sensibilització c i u t a d a n a i del d i n a m i s m e de les organitzacions no governamentals. Però encara estem molt lluny de l'objectiu: la principal causa és la resistència del pod e r polític i e c o n ò m i c , a v e g a d e s dissimulada, però en realitat brutal.

Brutal en la perpetuació de la injustícia, en la violació dels drets més elementals de centenars de milions d'homes i dones.

El 1993 vam viure una nova campanya pel 0,7: la Plataforma del 0,7 va fer u n a vaga de fam a Madrid a m b molt ressò.

E n g u a n y la Plataforma, la coordinadora e s t a t a l d'ONG i les federacions a u t o n ò m i q u e s d'ONG c o n t i n u e n la campanya, a m b més de mig milió de s i g n a t u r e s recollides. A M a d r i d la r e i v i n d i c a c i ó del 0,7 h a g u a n y a t espectacularment el carrer. A Barcelona on la Generalitat h a incomplert el 1994 el seu compromís escrit d'augmentar la seva partida d'ajut al Tercer Món, s'ha fet u n a s e t m a n a del 0,7 t a m b é a m b participació popular.

E n aquests moments no sabem quins seran els resultats de totes aquestes accions. Però h a n de continuar. Ho exigeix la justícia. Ho reclama la solidaritat.

VLsiones del Laberinto proletariado, para construirse este lugar de ensueíio y elitista meditación. Como en la Grècia clàsica, el placer de una selecta minoria se sustentaba en los pesados trabajos de una inmensa mayoría. En Grècia eran esclaves, en Barcelona, proletarios.

Però de hecho muchos de los espléndidos palacios vecinos, les Heures, Martí Codolar, etc, fueron construidos con el beneficio del comercio del algodón y la cafia de azúcar, obtenidos en posesiones de Cuba, Brasil y otros países de "las Indias Occidentales", en las que multitud de esclavos partían sus espaldas p a r a que el sefiorito europeo pudiera pasear rodeado de jardines de ensueno.

Los sucesores del marqués mantuvieron este idílico lugar como espacio de recreo y de aristocràticas funciones de teatro. No falto el pincel de Fortuny para retratar esa noble melancolía que se desprendía de los setos armoniosamente recortados. La cara curti-

da de los obreros, no obstante, no la pinto nadie.

Però llegaren afios mas prosaicos: el desarrolHsmo industrial de los sesenta. Los grandes de la zona en finança retirada.

Aquella suntuosidad improductiva no estaba en la onda de la modemidad. La família de Llupià propuso a la alcaldia de Barcelona cambiar ese ya cèlebre jardín, que había recibido en el pasado las visitas de varios reyesborbones,ponmosterrenos edificables cerca de Pedralbes. La pela es la pela. Y así fúe como, en 1970, se consumo una "donación" que no fúe tal. A partir de entonces el nuevo proletariado de la ciudad pudo disfrutar de lo que basta entonces había sido privUegio de espíritus cultivados.

Durante dos décadas multitud de pequefios himiildemente vestides, muy distintos de los blanquecinos cachorros de la nobleza, recorrieron excitades los caUejones con y sin salida del Laberinto. Nadie les expücaba

que en la lejana isla de Creta el héroe Teseo escapo de un laberinto gradas a un hüo que le tendió su amada Ariadna, y que por esa razón en unas losas de màrmol de la entrada se aludía a esos personajes. Però una vaga sensación de misterio y turbadora paz les acercaba, inconscientemente, al sugerente mundo de la mitologia. Seguramente el Laberinto ha sido escenario de sueúos obsesivos de muchos vecinos de los barrios cercanos que en su dia fueron ninos de la perifèria. E r a a q u e l l u g a r q u e los emparentaba con los antiguos griegos, con sus esclavos, con la nobleza de la Ciudad Condal y con los obreros decimonónicos que por cuatro duros levantaron este paraíso.

En los juegos de estos nifios se daban la mano opresor y oprimido, la éUte y la masa, se reconciliaban dos mundos antagónicos.

Por ello me parece im atentado estético ponerle una taquilla en la puerta. Han roto el encanto.

s

La i f »< del

CARRER

CRÒNICA

Novembre de 1994

EL CUARTO FOSC

Plans Renove: paguem dos cops OLÉ THORSON

Les repetides decisions de subvencionar la compra d'automòbils, particulars i industrials, per part de l'administració de l'Estat sembla encertada a primera vista. S'estimula la venda de cotxes i les fàbriques d'automòbils de capital estranger.

Esrenovaeiparcd'automòbilsque, segonsl'administració, és molt antic i, per tant, perillós, a més de malgastar energia i generar més contaminació. És probable, però, que el resultat a mig termini no sigui tan interessant per a la societat ni per a la ciutat.

Els vehicles de més de 7 o 10 anys s'utilitzen molt menys, fan menys quilòmetres a l'any que un cotxe nou o amb només un parell d'anys d'antiguitat. La diferència entre els uns i els altres pot passar fàcilment de 4.000-5.000 quilòmetres a 15.000-18.000 quilòmetres en un any. Per molt que millori la seguretat i el consum de benzina amb un cotxe nou, el resultat del canvi promogut per l'administració ésquees condueix mésquilòmetres en cotxe: augmenta elriscd'accident i el consum de benzina.

Els cotxes nous tenen un cost de manteniment menor i això incideix en el sector de tallers de reparació, que tenen menys feina. Part dels llocs de treball que es poden salvar a les fàbriques d'automòbils es poden perdreen aquests altressectors.

Un major ús del cotxe significa menys viatges en transport públic, i es reforça la tendència iniciada amb les Rondes de Barcelona: un descens generalitzat en l'ús de bastantes línies del transport públic. Si es manté bàsicament la mateixa oferta de transport, el cost o dèficit augmenta a conseqüència del menor nombre de viatgers. Aquest major dèficit també es paga a fra-

mesures provocarien unes inversions addicionals força grans. El cost per a la societat de l'increment de soroll i contaminació pels "quilòmetres extra" conduïts pels cotxes renovats nos'ha valorat. Si li sumem el medi ambient ja molt castigat, podrem comprovar que s'arriba a límits insostenibles i a un cost marginal altíssim.

Tot aquest cost per a la societat afecta negativament l'equilibri de despeses i ingressos de les diferents administracions, i no està demostrat que l'ajut al sector automobilístic amb un augment de les vendes compensi aquest desequilibri.

S'està col.laborant a crear la sensació que l'economia del país depèn del sector de l'automòbil. El sector de l'automòbil ha d'iniciar una reconversió lenta i tranquil·la. vés dels pressupostos generals de Fabricar d'altres coses. Aparcal'administració. Amb menys ingres- ments automàtics són possibles sos de la venda de cotxes i més productes substitutoris. Aquests sí despeses en el transport públic, ja que són necessaris. hem pagat de l'erari públic per dos Iniciar una reconversió a cops l'estímul del cotxe renovat. temps ha de ser la condició impoPerò això no és tot: a banda de sada per l'administració per domés accidents i més importació de nar aquests ajuts en la situació combustible, encara paguem quan- de crisi econòmica del sector de titats superiors. L'augment de l'ús l'automòbil. L'ajut actual s'ha condel cotxe a la ciutat i els seus acces- cedit sense cap mena de condisos crea una major congestió, amb ció. Espero que no s'hagi de lanotables pèrdues de temps als viat- mentar aquesta decisió ràpida ges i amb la demanda de nous car- de l'administració que, en aparers i sistemes de regulacióde policia rença, no ha estat planificada i de caràcter electrònic. Aquestes amb la suficient profunditat.

Es crea la sensació que l'economia del país depèn del sector de l'automòbil

Felipe Gonzalez Fem una excepció i tanquem al cuarto fosc el President Gonzalez. No ho fem pas perquè desprès de dotze anys de manar, tot just ara hagi "descobert" les associacions de veïns.

En aquest mes d'octubre s'ha celebrat la primera reunió amb et president, fins ara ens havia ignorat. Tanmateix, pensem que val més tard que mai. L'hi tanquem perquè entre d'altres coses vadirals dirigents veïnals:

"Quan un guàrdia civil em saluda, miro al costat creient que no va per mi".

Sabem que no diu mentides però pensem que si després de dotze anys no s'aclareix amb la salutació d'un guàrdiacivil...què deuen pensard'ell els membres de la Benemèrita?, com es deu aclarir amb els temes més complicats?, haurà entès el significat dels contractesescombraria?

Al Laberint... ímí\!>y\

José Novoa Director de serveis de Barcelona Informació al ciutadà, extroskista reciclat. Aspirant a gerent de l'ICB. La veu dels seus amos, Ernest Maragall i el tinent d'alcalde, Joan Clos.

L'hi fiquem perquè ha convertit el 010, servei municipal gratuït, en un negoci més, ja que des del passat 17 d'octubre aquest serv/ei costa a la persona que sol·liciti informació 91

pessetes ,per cada tres minuts o fracció , de les quals 57 pessetes són per a l'Ajuntament i 34 pessetes per a la companyia telefònica.

El mantindrem tancat en el cuarto fosc fins que copiï en lletra gòtica l'obra de León Troski , "La revolución permanente", vejam si torna a reciclar-se i rectifica aquesta mesura tan injusta.

Les dues cares de raluminosi

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES. DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

LA NOSTRA OFERTA MStSf^·*,

Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de:

Pàrkings Consell de Cent. Plaça de les Glòries.

I ndependòncia, Avda. Meridiana. Gran Via, Metro Glòries, Clot Autobusos 18, 33, 34. 43. 44. 48, 51, 54, 56. 62, 92

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

A l'anònim que ens envia un fax Transcrivim el seu interessant text: "Sr. Presidente: ^Es Vd. tan necio que no es capaz de entender que en el resto de Espafia hablamos en castellano? " El fiquem al cuarto fosc perquè recuperi una mica de bon humor, ben envoltat de tants personatges.

Com que sabem que busca publicitat, li diem (en castellà perquè ho pugui entendre): No publicaremos mas textos anónimos.

Estamos acostumbrados a dar la cara.

CARRER

N o v e m b r e d e 1994

DOSSIER

De nuevo, contra la ley de extranjería El p r ó x i m o d i a 27 l o s b a r c e l o n e s e s estan convocados a una manifestación o d e la a c t u a l l e y d e extranjería que limita los derechos de los inmigrantes extranjeros en Espana.

La c o n v o c a n las a s o c i a c i o n e s de vecinos, los sindicatos y SOS Racisme.

Con este motivo CARRER publica un articulo de Miguel Pajares, miembro de S O S R a c i s m e , u n r e p o r t a j e d e la periodista Rosa Querol sobre los problemas que supone la integración de las mujeres inmigrantes extranjeras e n la S o c i e d a d c a t a l a n a , y o t r o a r t i c u l o d e l

escritor camerunès residente en B a r c e l o n a , I n o n g o v i M a k o m e , e n el q u e r e f l e x i o n a s o b r e el m i s m o a s u n t o . "Hace d o s d é c a d a s m e miraban con curiosidad y extraneza - e s c r i b e - . A h o r a m e v e n e n t r e la s o s p e c h a , e l d e s p r e c i o y el odio".

DOSSIER Por la igualdad de derechos Miguel Pajares

©

esde hace unos cuantos anos, en los barrios de Barcelona y de otras muchas ciudades de Cataluna y Espana, convivimos con personas que h a n venido del Magreb, del Àfrica Subsahariana, de Latinoamérica, de Filipinas, e t c , personas con diferentes cult u r a s , diferente color de piel y diferentes costumbres. Estamos aprendiendo a valorar positivamente esas diferencias al tiempo que valoramos las semejanzas: semejante necesidad de trabajo, de atención sanitària, de vivienda, de educación, de convivència vecinal, de reconocimiento social, y, sobre todo, semejante necesidad de que se respeten los derechos elementales de cada hombre y de cada mujer. El movimiento ciudadano de Barcelona, como el de cualquier otra ciudad, debe apostar firmemente por la integración de los extranjeros y extranjeras, en base a reconocerles los mismos derechos que a los nacionales y el respeto (y apreciación positiva) de sus diferencias culturales.

Però el camino hacia la igualdad de derechos tropieza con un escollo de gran des dimensiones que es la legislación sobre extranjería que existe en Espana: la Ley de Extranjería de 1985, el Reglamento de aplicación de la ley de 1986 y u n a sèrie de decretes posteriores. Esta legislación recorta de m a n e r a grave los derechos de los extranjeros, los hace dependientes de los caprichos de la Administración y los somete a indefensión jurídica.

La Ley de Extranjería somete a los extranjeros y extranjeras a la precariedad p e r m a n e n t e de sus permisos de trabajo y residència. H a n de renovarlos periódicamente, siempre con el riesgo de que la pérdida de un trabajo suponga la negación del permiso y el riesgo de expulsión. La amenaza de la expulsión es p e r m a n e n t e , y ello hace muy difícil su integración social.

P a r a quienes no disponen de los co-

KOSAIJUKROI,

La ley de extranjería n o ofrece soluciones a q u i e n e s carecen de permiso d e trabajo y residència rrespondientes permisos de trabajo y residència, a u n q u e lleven varios afios viviendo en Espaha, la Ley no ofrece solución alguna. Actualmente es muy difícil conseguir un nuevo permiso de trabajo y residència. El Gobierno ha ofrecido 20.600 nuevos permisos para 1994, cuando la cifra de extranjeros no regularizados es 10 o 20 veces superior.

Y, ademàs, h a impuesto condiciones para otorgar esos nuevos permisos que muchos no pueden cumplir (ir a su país a por el visado, e t c ) .

La Ley de Extranjería no facilita la

MANIFESTACIÓN D Í A 27 DE NOVIEMBRE

reagrupación familiar. Hay muchas personas que llevan afios separadas de sus familias esperando a que se les conceda el derecho a la reagrupación, y otras que tienen aquí a sus familias sin el permiso de residència, con todas las dificultades que ello implica p a r a disponer de los derechos sociales de cualquier ciudadano o ciudadana.

Y, así podríamos citar un rosario de dificultades y derechos vulnerados: dificultad p a r a cobrar las prestaciones de desempleo (aunque hayan cotizado el període necesario para ello), indefensión

1994.12:00

jurídica ante las expulsiones, controles policiales abusivos, etc.

El movimiento ciudadano debe most r a r su solidaridad con las personas inmigrantes y s u m a r s e activamente a la lucha contra la Ley de Extranjería. La manifestación del próximo dia 27 de noviembre deberà ser u n a gran protesta de los vecinos de Barcelona contra la actual política de extranjería. Todos y todas, blancos y negros, catalanes de origen y nuevos catalanes, por u n a convivència solidaria en la que se imponga un lema: igualdad de derechos.

MANANA. P Z A . CATALUNYA

É

La leti

llei

CARRER

DOSSIER

Novembre de 1994

ROSA (cjUKROL

buscar un conegut de la meva família.

Ens va ajudar al principi. Pensàvem tomar al Marroc, però l'embaràs ens va obligar a quedar-nos. Després el meu marit va trobar feina i aquí continuem".

La Belen, filipina de 37 anys, era secretària i bibliotecària al seu país. Allà es van quedar el seu marit i els seus dos fills, Va emigrar sola fa sis anys, empesa per la necessitat. El seu primer destí va serAtenes.Vacomençara treballar en el servei domèstic. "No em feia por -diu-.

Tenia una cunyada a Barcelona, em va animar a venir i ja hi porto cinc anys.

Treballo de cangur i sóc professora d'anglès dels nens. Guanyo 110.000 pessetes. Més que al meu país. Gràcies al meu treball m'estic fent una casa a FiUpines i els meus fills poden viure millor. L'unica cosa que sento és no poder estar amb ells".

L'Alícia, natural de Filla fihpina de Bicol, és soltera. Té 51 anys i al seu país \'a fer estudis universitaris de Ciències Polítiques. El 1974 va emigrar.

Llicenciada també en Gastronomia^ el seu primer destí va ser Màlaga. "Vaig treballar en un restaurant onze mesos i*. hi vaig conèixer un matrimoni barceloní molt ben situat. Em van conti'actar i vaig venir amb ells a Barcelona".

Van a r r i b a r a Barcelona p e r buscar u n a vida millor p e r a elles i p e r als seus fills

Usos i

Les altres catalanes Rosa Querol

^ ^ ^ ^ ón marroquines, filipines, v ^ ^ P gambianes, equatoguineanes, ^ • ^ ^ llatinoamericanes. Algxines fa molts anys que són a Catalunya i encara somien que tomaran. Van arribar a Barcelona per buscar una vida millor per a elles i per als seus fills. Esperaven quedar-s'hi poc temps, treballar molt, amb la satisfacció d'haver acomplert el seu objectiu. En molts casos no ha estat així.

Moltes van venir seguint els seus marits.

D'altres van arribar soles, impulsades per la crisi, pel desig de conèixer altres cultures, potser atabalades pel rigor de les seves pròpies. L'Eva és de Gàmbia.

Té 40 anys, és alta i esbelta. "Vaig arribar a Barcelona el 1976. El meu marit ja hi portava un any. La idea d'emigrar va ser dels dos. Pensàvem estalviar prou en un parell d'anys i tornar a Gàmbia, però les coses no varen anar com esperàvem.

Tinc sis fills (tres nens i tres nenes).

Quatre han nascut aquí, però sempre penso en la tornada" expHca. La Geni té 39 anys i quatre fills a Barcelona. A Gàmbia s'hi han quedat les seves dues filles grans, de 18 i 20 anys.

"No puc portar-les. El meu marit treballava en un barco japonès. Va tenir un accident i es va quedar a Barcelona.

Després va començar a treballar al camp.

Jo vaig venir el 1979 quan em va reclamar. Una dona ha de seguir el seu marit", diu.

Barcelona no era per a moltes el destí escollit però l'atzar ha jugat xm paper en les seves vides. Fàtima és una bonica marroquina de 38 anys. Va néixer a Tànger. Es dirigia a França amb el seu marit el 1973. Acabada de casar, amb 17 anys, pensava establir-se a París i estudiar. La fatalitat els va portar a Barcelona. "Ens van robar tots els diners a Madrid. Estava en estat. Vam arribar amb el que portàvem a Barcelona i vam

BARNA TATT00 Àngel Jiménez Bisutería O b r a d o r s , 15 08002 BARCELONA

costums

L'Alícia ressalta la independència de què gaudeix la dona catalana en comparació amb la filipina. "Aquí una dona és independent als 21 anys. Allà una dona soltera no pot viure amb un home. Els costums són molt rígids. En alguns pobles cal banyar-se amb pantalons i brusa".

La Belen opina que les dones catalanes són més modernes i tenen més lübeitat. "Poden estar soles. Tenen menys por. Però una dona casada sense fills és millor que no treballi".

La Teresa de 49 anys, filipina, també soltera, coincideix: "Aqm' els costmns són més permisius. Em sembla bé. Hi ha més llibertat. Allà sempre cal demanar permís als pares. La religió també influeix molt.

Som catòlics. La dona no pot anar a l'Església amb vestits escotats". Les emigrants filipines celebren el Dia Internacional de la Dona amb danses, cançons i menjars típics del país.

El racisme, tangible o encobert, influeix en la \'ida de totes. La Fàtima es va quedar sorpresa quan va decobrír el

ir—

ÇAMII CAMÍï Si voleu tenir un bon record dels vostres miiíors momfoLs, casamcnls, festes, inauguracions, expüsidans. elc.

Truqueu al Tel. 441 08 51 Preus ajusiats

RAICES Alt Popular VENTA ARTESANIA ORIENTE Y AMÈRICA L ATI NA Pcmni. 13 T. 3IH70 6(i ()S0()2 Barcelona Fax 3IS 71 67

iXAVi mk mki. mL· I Des.(ie1985 Artesania ètriica {fè'ls^nc cbntíi1eíí1|

PINTURA Y ESTUCO EN GENERAL

Pe6«fi de col;ie<à^ó, regal i decoració

ESTUCOS VENECIANOS

Artíclesdegranppíginatilat i de qualitat contrastada

PiosupuüstD sin comproitiiao PISOS V escaldras coinunilarías Para cualquitii irabaio de pinluia. coosullenosl T e l . 665 09 9 0 / 6 6 4 06 3 0 Fax 665 7 7 9 8

::M>»i:^^^laa>^-^.-

llibreria

p^^lS TAPES

« A R I N C S

RESTAURANT GAMBOUMPIC, S. L

Rosselló, 260-161.457 74 03G37 BARCELONA

Moll de la Fusfo (passeig Colom) Barcelona Telèfon 221 96 07

l í i í t-rí ih-l

CARRER

Novembre de 1994

Menys fills i menys dones

DOSSIER

11

Però, què n'opinen els homes? Ha canviat el seu paper per la influència dels costums catalans? A Gàmbia i al Marroc, la religió musulmana permet que l'home tingni fins a quatre dones sempre i quan les pugui atendre bé.

"La dona a Gàmbia no està gaire d'acord amb què l'home tingui aquest di'et" -diu Mama-. "Cada dona vol tenir casa seva. Si l'home no pot mantenir diverses cases, que es quedi amb una sola dona".

'És un tòpic europeu que els homes àrabs no fan res a casa" "Això beneficia els homes rics" afegeix l'Eva.- "Abans de venir, jo pensava que era millor una sola dona.

Ningú no vol compartir el seu home.

Quan hi ha diverses dones és més complicat, amb gelosies, i els fills ho noten".

L'Assumpció, 44 anys, infermera, de l'illa de Bioko, a l'antiga Fernando PoD, pertany a l'ètnia Bubi. "Els costums del poble bubi pemnetien que els homes tinguessin més d'una dona i la dona havia d'acceptar-ho. Aquí a Barcelona cap dona africana no tolerania que el seu marit tingués una altra dona".

Cap? A la Geni no li semblaria malament que el seu marit tingués més d'una dona si pugues: "No n'estaria gelosa però aquí no m'agi'adaria pei'què la vida és molt complicada. Crec que la dona no ha de tenir més d'un maiit.

Seria mia mica lleig".

L'Estat Espanyol no reconeix la poligàmia i els immigi-ants només poden reclamar una dona en virtut de la reagrupació familiar. "Els homes només poden portar una dona. Així és millor. Alguns tenen una altra dona allà i li envien cèntims" -diu l'Eva-. "A Gàmbia la dona ha d'aguantar-se si el marit li anuncia que es casa amb una altra. No pot separar-se de l'home encara que no li agradi. Es molt difícil de modificar aquestes coses, però un cop aquí la mentalitat de l'home va canviant. No volen patir ni tenir problemes. Volen que els seus fills visquin bé i pensen que és millor tenir menys fills i menys dones. Canvien, però es resisteixen, perquè seria admetre que la civilització occidental els influeix".

La Fàtima trenca una llança a favor dels homes marroquins, "És un tòpic europeu que els homes àrabs no fan res a casa. El meu pare i el meu marit cuinen molt bé i sempre han ajudat a la casa i a cuidar els nens". >0

ROS.^ QUEROL

Festa del Ramadà al col·legi Roca Fonda de Mataró, Les dones llueixen vestits típics de la seva terra racisme al nostre país. "A Espanya hi ha Estudiava amb elles". Ara ella, el seu complex de moro, Estan molt a la vora marit i les seves filles han sol·licitat la d'Àfrica i no volen que els confonguin nacionalitat espanyola. "Portem molts amb nosaltres. El s moros són despreciats. anys i les nenes han nascut a Barcelona, De vegades he hagut d'amagar que sóc però costa molt obtenir la nacionalitat. marroquina".

Sònia, la seva filla gran, té 20 anys.

La integració és Nascuda a Barcelona, recorda "la meva geraiana Míríam i jo ho passàvem molt possible si no suposa la malament al col·legi. Per als nens de la renúncia als seus classe, els moros tenien cua. Actualment les dues noies es troben millor. "A orígens i a la pròpia l'Institut ja no hi va haver més racisme", identitat -diu ]a Sònia-. "Els professors em van ajudar molt. Ara tinc una bona relació Per aconseguir4a cal—renunciar a la amb els meus companys d'estudis. Millor marroquina. No es pot conservar la amb els nois que amb les noies. A ells els nacionalitat d'origen. També cal tenir interessen més coses. Elles parlen molt deu anys ininterromputs de residència sobre sexe. Com si no existís res més". legal. Els tràmits són molt lents i de La Geni també coneix el racisme latent vegades t'envien un cotxe patrulla a a la nostra societat. "Amb les veïnes tinc casa per donar-te la citació". problemes. Qualsevol cosa és culpa L'Alícia es troba a gust a Barcelona: nostra. Un dia ens van acusar d'haver "No m'agraden els ghetos. Estic bé aquí llençat un bocata de pernil mig menjat al i em relaciono bé amb els catalans. Tinc pati comunitari. Nosaltres som musul- una feina estable. La senyora em tracta manes i mai no mengem embotit". bé. Llegeixo en català. Estic nacionalitzada espanyola, però és impossible tenir la doble nacionalitat.

La lenta integració Es possible la integració a la nova societat En canvi, a Filipines, els espanyols d'acollida? Moltes pensen que sí, sempre nacionalitzats poden conservar que això no suposi la renúncia als seus l'espanyola" diu. orígens, a la seva pròpia identitat. El r e p t e és difícil. Cal s u p e r a r Llei i rites incomprensions, desconeixements, L'Eva va aprendre el castellà parlant desconfiances i u n a e x a s p e r a n t amb la gent. Els seus fills també parlen burocràcia dels organismes oficials. La català. L'han après a l'escola. Es queixa Fàtima parla pertectament el català i el de la incomprensió envers els seus castellà. "El català l'he après amb les costums. "El Parlament de Catalunya meves filles quan anaven a l'escola. va promoure una llei per castigar l'ablació

del clítoris a les nenes afiicanes. És un costum nostre, ancestral. No se sap l'origen, però no ve de l'Islam. A Gàmbia les dones grans són les encarregades de practicar-ho a les nenes de tres a set anys. No és cert que això anul.li el desig sexual. Fa anys va haver-hi un gran aldarull a Catalunya per un cas. Va sortir als diaris. El vam discutir amb amics catalans. Vam fer una enquesta a deu dones catalanes i deu africanes.

Tres autòctones i quatre immigrants van admetre que no sentien res amb el sexe. No hi ha pas tanta diferència".

L'Eva però aconsella a les seves compatriotes que no facin pràctiques d'aquest tipus al nostre país. "Cal respectar les lleis del lloc on som. El que no admeto és que ens acusin que ho fem per crueltat, per fer sofrir les nosti-es filles.

No és cert. No és culpa nostra si a Gàmbia no tenim mitjans per evitar el dolor.

Acceptaria que em diguessin que és un rite innecessari. Per què el fem, llavors?

Ho pensaria, però no consenteixo que m'acusin de salvatge", argumenta.

Segons ella, hi ha problemes molt més greus, principalmentelsque es refereixen a la concessió de residència a la dona: "Les a u t o r i t a t s ens d e m a n e n la presentació d'una 'carta de responsabilitat del marit' per donar la residència a la dona. No podem optar per la residència independentment dels nostres marits", lamenta. "Si la parella se separa, la don a perd la seva residència i no té dret a quedar-se al país. Un altre punt és el que fa referència al treball. El (passa a la pàgina 12)

OFERTA CALEFACCION CENTRAL A GAS

H /•: S T A U R A N T

Confort en toda ía casa Caldera mixta FERROLI Electrònica, Modulante

HAC»-

I' i. A ÇA

REIAL

6 .

1

««P*.!-

T fi..

ï / 7

.í II

7 5

Sala de Estar, 3 domil'iorns y bafio [50 elEmenics radiaOGras aiuminlo)

CON CAlDEfíAS OWAL. VAILLANT. JUNKERS: 258.000 t-WA

Tambión Presupuestos en Qasóleo para Torres

Llànnenos al 210 29 36

7}í CervaGas Trav. de Dail. 87 - Barcelona

. ..-*rJ^=IïCJÍJÍfeí,í£

MEDICINA NATURAL "SALUD NATURAL" iPROaLEMAS RESPIRATORiOS? ^HIPERTENSIÓN? íDESORDENES NERVIOSOS? Podemosayudarle cran tratamientos nalurales y eficaces, homeopatia.

I acupuntura, herbología.T. 453 61 55

MEDICINA NATURAL

12

La veu

del

CARRER

DOSSIER

N o v e m b r e de 1994

(ve de la pàgina 11) permís de residència concedit a la dona t a m b é indica que no està autoritzada a treballar. L'única opció que ens queda és el treball submergit".

La F à t i m a Secka, compatriota de l'Eva, crida l'atenció sobre el greu problema que pesa sobre la segona generació d'immigrants. "Els nostres fills h a n nascut aquí, però no per això h a n accedit a la nacionalitat espanyola. El seu permís de residència, com el de la dona, els prohibeix de treballar. Si no tenen la residència en regla, tampoc no tenen dret a obtenir u n títol pels seus estudis.

No tenen dret a res". F à t i m a Secka continua: "El meu fill gran té 19 anys. L'any passat va d e m a n a r la nacionalitat. Li van dir que necessitava u n any de residència legal. Ara li h a n dit que són cinc d'ininterromputs. Mentrestant, no se li permet treballar. Tota aquesta burocràcia empeny els nostres fills cap a la marginació".

Tolerància

i

exigència

Quant de temps ha de passar, quants documents h a n d'omplir-se, quantes entrevistes, quantes reivindicacions ... per fer que els nascuts en aquest país, educats a Catalunya, siguin considerats membres de la comunitat amb plens drets? La segona generació encara és molt jove. La majoria no h a deixat l'escola però els seus pares ja s'adonen que són diferents.

El fet de pertànyer a dues cultures els pot fer més vulnerables, però també més forts i tolerants.

La Sònia, de 20 anys, és m u s u l m a n a com els seus pares, però "podria casarme a m b un home que tingués u n a altra religió, si n'estigués enamorada", -diu-.

"Sé que hi h a famílies m u s u l m a n e s molt reticents, però jo penso que h a s de fer el que t'agradi, perquè si vius per a la família, no vius". La seva mare, Fàtima, afegeix: "Jo no m'hi oposaria. Des dels temps de Mahoma home i dona s'han casat amb persones d'altres religions. El C o r à no p r o h i b e i x p a s a q u e s t s matrimonis. Només es demana un respecte m u t u per a les creences de cadascú".

La m a r e admet: "Aquí les nostres filles no accepten que la família els esculli el marit. J a tenen u n a altra forma de pensar". "Allà els pares manen" -diu l'Eva-.

"Aquí negocien amb els seus fills els anys que es quedaran a Barcelona i a m b qui s'han de casar".

Tots els fills de l'Eva són solters, encara que els dos grans tenen 21 i 22 anys.

"No m'agradaria u n gendre català perquè la cultura és molt diferent. Aquest és u n problema afegit al matrimoni. De totes maneres, no m'hi oposaria". A la Geni li semblaria bé que les seves filles es casessin amb catalans. "Encara que no sé si acceptaria un gendre no musulmà.

Encara no m'he trobat amb aquest problema".

Hereus d'altres tradicions, als fills de la immigració se'ls exigeix més que als altres nens. "Tots els pares volem que els nostres fiUs siguin bons estudiants -diu l'Eva- i que no perdin la seva identitat.

E n s a g r a d a r i a que els n o s t r e s fills estudiessin: anglès, que és l'idioma oficial de Gàmbia; el fi-ancès que també és molt important; l'àrab, l'idioma de l'Islam; i el català i el castellà, perquè són les llengües que es parlen a Catalunya. Es molt. T a m b é d e m a n a r í e m q u e els continguts colonialistes, despectius cap als nostres orígens, fossin desten-ats de l'escola. Als nens no els fa cap bé".

ROSA QUEROL

Degustació de menjars típics durant la celebració de les 'Primeres jornades sobre les d o n e s immigrades"

Ordenes para los fugados del infiemo I n o n g o vi M a k o m e

O

os hombres cambian, los países también. Los hombres de este país, lo mismo que el mismo país, h a n cambiado, y mucho. U n a s dos décadas atràs, los nifios y los adultos me miraban en la calle, entre la curiosidad y la extraheza. Hoy, esasmismas person a s y otras, me m i r a n entre la sospecha, el desprecio y el odio. No son todos, es verdad, però la mayoría. La presión del ambiente hace que este grupo a u m e n t e cada vez mas. El color de mi piel y mi condición de inmigrante africano, h a n alterado los esquemas, y envenenado las sensibilidades, sobre todo las de las autoridades.

U n a maíïana regresando de Madrid, u n policia de paisano me para en la misma estación de autobuses de Barcelona. Me pide la documentación. Se la entrego. La mira, luego la guarda en su bolsillo. Me m a n d a esperar. Lo hago mientras le observo en silencio. El policia buscaba con verdadera pasión a otras presas. Son personas como yo, con facciones y signos diferentes a los espafïoles y demàs europees. Me estaba mojando porque lloviznaba. Protesto. El agente me m a n d a callar. Después de cerciorarse que las demàs presas habían sido inmovilizadas por sus compafieros, me conduce a los lavabos públicos y me registra. Ya había sido víctima en otras ocasiones de este tipo de atropelles en Barcelona. "Cumplo ordenes de arriba", suele ser la explicación de los agentes.

Es verdad, cumplen ordenes. Ordenes que vienen de arriba. De Dios y de los dioses de la Tierra: las autoridades de Barcelona, Cataluíïa y Espana. Dios siempre da ordenes extraúas a todo aquél que tenga m a s poder y dominio sobre el otro, en el momento y en el lugar. Los que gobiernan Barcelona, Catalufia y Espana, reciben y acatan estàs ordenes, y t r a n s m i t e n a su vez otras iguales.

U n a publicidad pide poner o hacer a Barcelona, guapa. Quien dice Barcelona, dice Catalufia. Otro eslògan exigia desde Madrid, m a n t e n e r E s p a n a limpia. Estos mensajes aparentemente hum a n e s y sobre todo romànticos, esconden sin embargo un encargo p a r a los agentes de Seguridad: el de atacar con dureza a los inmigrantes de los países pobres. Son (somos) los fugados del infiemo. Es decir, la verruga o la arruga que afea Barcelona; la nube negra que ensombrece y amenaza la identidad catalana; la mancha que ensucia Espana.

Se les (nos) ha de estirpar; dinamitar; hacer desaparecer...

Los males modos y maltratos de los guardias municipales de Barcelona a los inmigrantes, van en aumento, y se asemejan cada vez m à s a los que inflingen los policías nacionales. El Gobierno Civil de Barcelona retarda b a s t a ocho y m à s meses la concesión de permisos de residència. Muchos caducan incluso antes de concederse. Lo que se busca con esta actitud es t e r m i n a r de cerrar el circulo.

Ahogarles. Las taijetas de Residència son el conducte por donde les (nos) llega la vida... Muchas veces me e n t r a n temeres en este Edèn donde vinimos a buscar la glòria, de que se expida u n a orden màs contundente y definitiva. La de nuestro genocidio.

El eficaz cumplimiento en publico de estàs ordenes por parte de los agentes de la ley, hace que los niúos y el resto de vecinos me (nos) miren con sospecha, desprecio y odio. Y permite a su vez que algunes de estos vecinos se organicen en Cabezas r a p a d a s y otras identificaciones, y pasen del odio a la agresión. Es el resultado buscado y esperado de la estratègia montada. De las ordenes dadas.

Antonio Machín rogaba a los pintores que pinten àngeles negros, porque ellos también van al cielo (aunque los negros africanes hemos sido tradicionalmente terrestres...). Yo había preparado u n a oración para nuestros dioses-autoridades. En ella no les pedía ningún espacio en su cielo p a r a nosotros. Solo les decía que entre los inmigrantes su cielo en este país, y en este momento, està vacío.

Todos sus moradores estan ausentes y ocupades. Unos, en pulir Barcelona, para hacerla guapa, bonita; otros en conservar intacta la identidad catalana y el resto en m a n t e n e r E s p a ú a limpia de cualquier m a n c h a . H a y prisa. Barcelona, C a t a l u ú a y E s p a ú a h a n de ser la locomotora que tire de E u r o p a en la pròxima estación...jAy de nosotros!

La veu ÍU'I

CARRER

Novembre de 1994

ENTREVISTA

Andreu Martín Escriptor i president de l'Associació Cultural Vila Olímpica

«La Vila Olímpica és un barri que hem d'inventar» Una entrevista de Marc Andreu f'«^B»"víï^·«V

"w

Andreu Martín viu en un àtic de Pavinguda Icària i és dels pocs veïns que treballa a casa. Opina que el seu és un **barri dormitori"

iíJpfB8ictentdel!A8so(;iació Cultural i Esportiva Vila Olímpica ens rep a l'avinguda Icàría. Aprofita que el fem sortir de casa per anar al súpera comprar quatre coses.

Després ens proposa el bar de l'hotel Arts com a marc de la nostra entrevista. És un dels edificis emblemàtics de la Vila Olímpica, un barri que, com ell diu, «no existeix i ens l'hem d'inventar».

— L'entitat que vostè presideix és l'associació de veïns de la Vila Olímpica? ^ No. Ni ha tingut mai vocació de ser-ho. La Vila Olímpica està organitzada en illes de cases, i els presidents de totes les illes escullen el president del que anomenem macrocomunitat.

Tot i això, ara que ja fa dos anys de la nostra arribada ens estem començant a plantejar la necessitat de crear u n a associació de veïns. L'associació cultural va néixer perquè la gent que vam venir a la Vil a Olímpica estàvem u n a mica dispersos i teníem la necessitat de fer pinya, ganes de fer tertúlies, concerts i de tenir ambient de barri. Aquests dos anys hem estat, com aquell qui diu, posant els mobles a casa; n o m é s m i r à v e m de p o r t e s endins. Ara comença a arribar la inquietud d'obrir-se enfora, i en aquest sentit hi ha gent que creu que hem de formar u n a associació de veïns i relacionarnos a m b a l t r e s b a r r i s . E n concret, tenim molt bones relacions a m b l'associació de veïns del Parc.

— És possible, doncs, que l'associació cultural es transformi en associació de veïns i es federi a la FAVB? H En principi no. Els objectius de l'associació cultural són molt clars, i u n a associació de veïns és diferent. Ara bé, tot pot evolucionar. Pel que fa a l'altra p a r t de la pregunta, per descomptat.

No crec que quan neixi u n a associació de veïns a la Vila Olímpica vulgui ser u n a associació inde-

, ,f>i í^

ESCARLATA BLANCO

L'escriptor A n d r e u M a r t í n pendent, si és que aquest concepte existeix. U n a associació de veïns h a de ser efectiva i eficaç; neix per solucionar problemes i ha de trobar la m a n e r a de fer-ho el millor possible.

— Quins problemes i reivindicacions tenen els veïns de la Vila Olímpica?

• i N'hi h a molts, però tots queden compensats perquè això és collonut. Estem molt contents de viure aquí. Ara bé, per part de la premsa sembla que quan es va fer la Vila Olímpica hi havia interès a ressaltar només els aspectes negatius del nou barri. Fins i tot podríem parlar d'una hostilitat manifesta cap a

n o s a l t r e s per p a r t de molts barcelonins. E r a u n a mica llauna agafar un taxi i sentir-te dir «allò està buit, no hi va ningú, serà u n fracàs». Aquesta actitud va fer que ens tanquéssim u n a mica a l'hora de manifestar els nostres problemes a l'opinió pública. Ara poc a poc van canviant les coses, i ja exterioritzem el que ens preocupa. F a l t e n contenidors d'escombraries i patim tots els inconvenients de ser la gran zona d'oci de Barcelona: és el barri on es pot patinar, a n a r a m b bicicleta, aparcar sobre les voreres i on es ve a fer xerinola i a prendre u n a copa.

La marxa del Port Olímpic es desborda per tot el barri cada

RETRAT Novel·la negra L'Andreu Martín (Barcelona, 1949) és un dels escriptors catalans més prolífics.

Potser perquè declara que viu d'escriure, els títols que h a publicat, t a n t en català com en castellà, són molts.

E n t r e d'altres, cal destacar "Pròtesis", "El dia menos pensado", "Muts i a la gàbia" 0 "Història de mort". Alguns d'aquests h a n rebut algun premi literari.

La seva n a r r a t i v a se centra bàsicament en la temàtica juvenil i la novel·la negra.

Precisament acaba d'escriure u n conte que es publicarà a Alemanya en u n recull sota el títol genèric de "La ciutat, el crim i la por". El protagonista de la història és u n escriptor que es trasllada a viure a la Vila Olímpica; ve a ser u n a ficció basada en la seva pròpia experiència. I és que la Vila Olímpica és u n escenari ideal per a la màfia i el crim. cap de s e t m a n a a la nit. I això és u n a enderga, però u n a enderga a la que jo en principi no trobo solució. Un altre problema és el de l'escola; tot i que els centres escolars propers de Poblenou estan molt bé, reclamem que ens facin l'escola pública prevista al costat del centre Abraham.

— Hi ha qui diu que la Vila Olímpica és un barri fantasma mig deshabitat i un ghetto de nous rics sense cap tipus de vida veïnal. ^ Aquesta opinió delata que el que parla no sap res del barri.

Les expectatives de l'Ajuntam e n t i de la promotora Nova Icària eren que aquí vindria gent

IS

a m b u n poder adquisitiu més alt del que hi h a en realitat. Els que tenen molta pela van sobre segur, i la Vila Olímpica va ser, i és encara, u n a gran aventura.

Si aquest barri funciona -i això encara no està clar- serà un dels més macos de Barcelona. Amb aquesta incertesa, els que hem v i n g u t a q u í som g e n t jove il·lusionada, disposada a arriscar-nos i a buscar nous horitzons a la nostra vida. Per entendre'ns, aquí no h a vingut ningú de Sarrià o de Pedralbes; és més, es cotitzen més cars els pisos de la Rambla del Poblenou que els de la Vila Olímpica. La majoria hem comprat els pisos a través d'hipoteques i ens hem endeutat fins al coll: cada vegada que La Vanguardia anuncia que h a n baixat els tipus d'interès es destapen ampolles de xampany. No descarto que hi hagi nous rics, però la norma són les parelles joves a m b dos sous mitjans. Pel que fa a la vida del barri, ara ja hi h a molts comerços. I entre els veïns, per les característiques que acabo d'explicar, hi ha molt b o n e s r e l a c i o n s : p e t e m la xerrada al carrer com a qualsevol poblet i els nostres fills es conviden a les festes d'aniversari.

"La majoria hem comprat els pisos a través d'hipoteques i ens hem endeutat fins al coll: cada cop que s'anuncia que han baixat els tipus d'interès es destapen ampolles de xampany" — Per què s'ha creat una festa major al juliol enlloc de fer-la coincidir al setembre amb la del Poblenou?

• • L'Ajuntament ho volia així, però per votació popular els veïns vam decidir fer la nostra festa major l ' I l de juliol, commemorant l'arribada dels primers atletes olímpics a la Vila. f^n el fons de tot hi ha la discussió sobre si la Vila Olímpica és o no Poblenou. I n o s a l t r e s consid e r e m que no: ni pel m a r c geogràfic, ni per la nostra procedència ni per la nostra antiguitat. Això sense comptar que entre la Vila Olímpica i el Poblenou hi h a u n a frontera n a t u r a l formada per indústries i agències de transport. En cas de ser alguna cosa seríem del barri del Parc, però estem definint la nostra pròpia identitat. ^ Per tant, no sou el "barri nou" que mostra la sèrie de TV3? im Jo no veig "Poble Nou", però els veïns comenten que la sèrie no reflecteix la realitat de la Vila Olímpica.

14

La reu

CARRER

PUBUCITAT

<Z j / a n / f jjf e/f / i

50 aiul·'Ué

dfl

a/

eejf/j^e

f/e

r/e '50 er jf f/j

c/e

^)<rJ^ee/o//cr

Taller de DORAR, PLATEAR, NIQUELAR Y RESTAURACIÓN DE METALES

yJ. ÓPTICO

JJ//J

///.í/oy^/e

(5PTICA FEDOU »IPLOMAU«»

Cien anos al Servicio de la Òptica AVINYÓ, 32- tlno. 3 0 1 7 5 7 7

50 CAMBRES BANY ESCALFADORS AIXETERIA

Novetats Sanitàries

cyJaaaéae

arta ^/fóci

1879'1979

Novembre de 1994

(cí/ias

Avinó, 31 Tel. 315 04 55 08002 BARCELONA

FÀBREGAS

r ^

Canuda, 24

.

Tclèfs. 301 60 75 - 301 8."^ 3X 08002 BARCELONA

Fax: 412 32 86

ARTICL£SPERA

BELLES ARTS

ÍS'M(/E I X-BEUR6-^-|^eNj AM-ToTtJ-HoRES

ARTICLES DE VIATGE CASA FUNDADA EN 1875

RIGOL

Ct'KS^'^'Kl^

!M01)%K9{ISTJ^

4CArS

DIBUIX - PINTURA - ESCULTURA PEWTXOL, !7

lEl 318 1489

08002 BARCflONA

•PLL'J:

.i02.4i.40

SOLINGEN * PARIS * BARCELONA

o»Ca

LJÍaníueteria

de

vóarceícona

GANIVETERIA ROCA, S.A. Plaça del Pi, 3 - T. 302 12 41 Barri Gòtic

CASA BEETHOVEN

C a n u d a , 22 Duc de la Victòria, 15

Telèfon 318 15 83 08002 B A R C E L O N A

MAGATZEM DE MUSICA PARTITURES NACIONALS I ESTRANGEI^

CALÇATS MANITOS CALÇAr AMPLES ESPECIALS PER PEUS DELICATS TENIM DEL ,V" J.? AL 41

RAMBLES, 97 (LA VIRREINA) TEL, 301 48 26 08002 BARCELONA

KJ

SANTA ANNA, 35 • Tel. 301 45 96

^ ^àà€

X. ,^ cafè

'

-

restaurant

FONTANELLA 20 - TEL.: 3018491 - 08010 BARCELONA

080U2 BARCELONA

E n u n ambient del s e ^ e XV, la millor relació preu-qualitat de la cuina catalano-fiïincesa

^

Argenteria, 27 - 08003 Barcelona

CENTRE SOLIDARI FUNDACIÓ cflsc ANTIC

Princesa, 53 ler 3a A 08003 Barcelona Telèfon 319 49 25

E S C O L A D'ADULTS

ESCOLA DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

Tel. 31017 44

ALLÍ^IÍIAIO TALLER DE MARCS Venda de grabats i làmines

Bda. Sant Miquel, 1 08002 Barcelona

Tel. (93) 412 09 00 Fax 302 51 24

NOVA ADREÇA DE LA FAVB Obradors, 6-8 baixos 08002 BARCELONA Telèfon 4 1 2 7 6 0 0 - Fax 412 5 8 8 8 - Telèfon del Veïns 412 7 6 4 9

tíi tfii

del

CARRER

Novembre de 1994

REPORTATGE

15

La venda de periòdics pels marginats de les gran ciutats occidentals és un projecte que ha travessat les fronteres i ara arriba a Barcelona

Un reportatge de Rosa Maria Palència

El Fanal: una alternativa per al Quart Món

u vaflH|H|HBBrer del Triangle, i dius que vols vendre i ja està.

Signes un contracte, portes dues fotos i primer et donen deu periòdics. Si els vens vas i els pagues i després te'n donen més.

Però, compte, ves-te'n per la Sagrada Família o pel Parc Güell i triomfaràs, perquè per aquí ja hi ha molts venedors". Qui parla així és en Juan Antonio, un jove d'uns vint anys, vestit amb roba pobra i amb dues cicatrius ben visibles a la cara. Ven el periòdic El Fanal a la porta d'uns grans magatzems a les Rambles.

Només demana un cigarret com a gratificació per la seva informació. Es un més dels cent i tants venedors que des del juliol passat venen "el periòdic de la precarietat", a Barcelona.

Al carrer Triangle, en un local més aviat esbalandrat, és el Miguel i el seu nebot, tots dos voluntaris, que atenen els venedors. Alguns es troben en situació tan precària que demanen les quatre-centes pessetes per fer-se les fotos. Cap problema. Signen un contracte pel qual es comprometen a vendre el periòdic al preu fixat per l'associació, a portar la identificació de venedor, a assumir els riscs de la seva venda al públic i a remetre a l'associació un estat de comptes

de les seves vendes i una decla-ració jurada que les certifiqui (sic). Per la seva part l'associació Amigos de la Precariedad es compromet a pagar els impostos i la Seguretat Social que calgui pel venedor com a conseqüència del contracte.

L'acord és per temps indefinit, però les parts podran desistir-ne unilateralment en qualsevol moment. El contracte no ho especifica, però hi ha un compromís per part del venedor de vendre el periòdic sense molestar ningú, d'anar net i de no vendre mai sota la influència de l'alcohol ni de cap tipus de droga. ^ Martha Gonzàlez Pelàez és la coordinadora de la publicació a Espanya. Diu que l'associació de Georges Mathis va prendre contacte amb ella a través de la seva g e r m a n a que el coneixia. Diu que el fa d e s i n t e r e s s a d a m e n t . Que l'objectiu del periòdic és sensibilitzar la població respecte del problema de les persones que es troben en situació precària: sense feina, sense sostre, i ajudar-les a sortir d'aquesta situació. Fins ara han passat pel local unes centtrenta persones i són molt poques les que no tornen a pagar. "Ells saben que el perjudici és per a ells mateixos", diu la Martha. A les seves llistes hi ha tant homes com dones, t a n t e s t r a n g e r s com catalans i

•mAmMmMmmismmmMMm^ ií?;.

UNCA MAS Portada de la revista El Fanal /La Farola d'altres comunitats espanyoles.

• Poder parlar amb algú En Carlos, venedor d'El Fanal, assegura que ha estat actor, locutor i artista. Que ha treballat amb la Norma Duval i amb altres estrelles de l'espectacle.

Que ha provat de tot en aquesta vida i que prefereix no tenir res perquè així sap qui és el seu amic de debò. Les marques als seus braços delaten una addicció de la que ara sembla estar disposat a sortir. El que Carlos agraeix més de la iniciativa d'El Fanal és la possibilitat de parlar amb algú, de relacionar-se amb la gent i no tornar a la seva vida "d'anacoreta".

Martha Gonzàlez diu que els redactors d'El F a n a l són

majoritàriament gent desinteressada. Només un vint per cent dels continguts són escrits per gent en precari. "No volem reivindicar res ni ferir la sensibilitat de ningú. Som apolítics i laics, per això la gent en precari, que normalment està ressentida, no serà qui majoritàriament escrigui en el periòdic.

Volem sensibilitzar la població, però també volem que ens comprin el periòdic", explica.

En Josep Maria és un venedor molt especial. Aparenta més de quaranta anys i té els ulls molt blaus. Va vestit molt pobrement, però el seu posat fa veure que es tracta d'un català petitburgès, ben educat. Ell prefereix vendre al Maresme perquè: "encara em fa cosa vendre a Barcelona. Aquí conec molta gent i no vull do-

nar-los un disgust quan vegin 1 a situació en què em trobo". I afegeix: "Jo portava sis mesos de desesperació, sense veure cap sortida. Quan aconseguia un treball i demanava que em paguessin s e t m a n a l m e n t , perquè no podia esperar un mes, els empresaris no es refiaven i em despatxaven".

• Més pobres dels que imaginem Per la seva banda, les associacions que ajuden la gent en precari, com Càritas o Arrels, encara no tenen una opinió definida respecte del projecte d'El Fanal, però en principi la iniciativa els sembla bé. Ramon Noró, d'Arrels, diu que tot el que ajudi la gent que es troba en situació precària a sortir endavant cal que sigui ben rebut. Diu: "m'he fixat que molts dels venedors no tenen la pinta de la gent que dorm als portals; això ens pot fer pensar que a Barcelona hi ha més gent en situació difícil de la que pensem".

Fins ara ningú no ha investigat la situació de les persones que s'ofereixen com a venedors d'El Fanal. "No fem de poHcies, ens en fiem", aclara la Martha Gonzàlez, "crec que més del noranta per cent ho necessiten de veritat. No és una solució ideal per a la seva situació, però és una alternativa". El Fanal, com el francès Le Réverbère i l'alemany HAZ, no accepta publicitat pagada. Només anuncia de franc els serveis que ofereix la gent en precari.

La multinacional de la pobresa • El Fanal/I^a Farola va sorgir a Barcelona com un projecte paral·lel al que Georges Mathis porta endavant amb èxit des de fa més d'un any a França.

Le Réverbère va néixer a París per iniciativa d'un a t u r a t , Mathis, que va trobar així una font de r e c u r s o s per als "homeless" p a r i s e n c s . Le ^LIVEOUÍ Réverbère es ven tam-bé a les KMEANING MTRtttli àrees francòfones de Suïssa i OF ns CREED: i S n• i ^ W E HOlP Bèlgica. Fa mig any la mateixa Tmimei • § • HZXATOBE H f C T n TMATAU cadena d'en Mathis va iniciar el HAZ que es ven a Alemanya. msiDE Le Réverbère va co-mençar, BLÀCKtílSTORYHONTH com El Fanal, amb una edició de quaranta mil exem-plars mensuals i ara en tira 150 mil quinzenals, a més de no-vel.les curtes que es venen conjuntament amb encreuats i quaderns de dibuix per als nens. El paquet costa deu francs.

A partir del número dos "El Fanal" ha ampliat la seva distribució a Madrid i a

nStreefWïse IHAVEAPREAM TNATÍI ^ O N E

jwB ^^H

•THIS UmíL

Alacant i molt aviat el mateix projecte es farà a Itàlia. El Fa> puuiUTiiHi OF ric couiTioa w HMaEnMss nal costa dues-centes pessetes, de les quals cent cinquanta són per al venedor, i amb les cinquanta restants es cobreixen les despeses. Els primers números van ser impresos a França, però la intenció és imprimir-los a Espanya. El Fanal està editat per l'associació sense ànim de lucre Amigos de la Precariedad.

Molt més antic que la cadena de Mathis és The Big Issue anglès. A les seves pàgines hi ha publicitat i també, a través de la secció de "Cartes", es deixen veure els conflictes entre venedors pels espais de venda o les polèmiques a l'entorn de la veritable situació dels venedors. Projectes semblants es troben també a Amèrica on tenim notícies del "Street Wise" de Chicago, amb continguts més reivindicatius i publicitat, i el "Street Sheet" de San Francisco, sense publicitat.

STREET SHEET.

la icu

del

CARRER

BARCELONÈS

N o v e m b r e de 199

CINEMA

EXPOSICIONS

LLIBRES

"Rojo", la difícil fraternitat

Ildefons Cerdà, una Barcelona fallida

"Tanguy", un testimoni de la postguerra espanyola

JAUME SAYRACH

El primer que se m'acut dir de la pel·lícula Rojo", de Krzysztof Kieslowski, és que és rara. I, al mateix temps, que és extraordinàriament bonica. Comença, en ser bonica, l'extraordinària Valentine (Irene Jacob), d'una bellesa captivadora i també estranya perquè no es tracta només de l'aparença física sinó que li surt de dins. Són boniques les escenes, els enquadraments, el color, la música. Un s'adona que es tracta d'un film al que ens hem d'acostar amb una actitud contemplativa. 1 com que l'acció no es desenrotlla d'una manera lineal, els seus signifi-cats, l'argumental i els de fons que es puguin fer, són de fàcil lectura. Per això, com ja va passar amb Azul, és possible que molts espectadors trobin que Rojo és una pel.lícula lenta i enrevessada.

• Irene Jacob (Valentine La història que se'ns narra és la de l'encontre d'una jove universitària que s'obre a la vida des del candor de la seva ànima innocent amb un jutge vell, ja retirat, a qui l'experiència l'ha decebut de moltes coses i que es qüestiona el sentit de la vida.

La mirada que Valentine té de les persones, una mica, és com la del jove escolta que surt a fer la B.O. (l'obra bona). El jutge, en canvi, ha dedicat la vida a impartir justícia, ha absolt i ha condemnat, sense quedar mai satisfet perquè sempre ha pensat que la pregonesa dels éssers humans escapa a la nostra justícia.

AI llarg del film, una idea va surant: només la fraternitat pot fer que la convivència millori.

La trobada de les persones es fa difícil i treballosa i només l'amor la pot produir. El color roig que apareix en els moments culminants de la pel.lícula ve a ser la imatge visual del sofriment i de la tensió que acompanyen sempre l'amor.

S'ha de subratllar, a més del paper de la proüigonista, l'extraordinària interpi'etació de JeanL·iuis Trintignant en el paper del jutge retirat. La seva mirada, el rictus amb què els desenganys han marcat el seu rostre, resulten inquietants. Rojo, sense cap mena de dubte, és una obi'a mestra, un film molt bonic, que fa sentir i que suscita en l'espectador vms interrogants que deixa oberts.

JAUME SAYRACH

La mostra "Cerdà, urbs i territori" que s'exhibeix als desavinents locals que la Universitat Pompeu Fabra té al carrer Aranda, a la Vila Olímpica, interessarà moltíssim els arquitectes i urbanistes. Hi ha una quantitat d'infonnació que a mi, profà en la matèria, m'ha semblat completíssima.

També força àrida. Però només que sigui per rebre'n l'impacte que produeix encarar-se amb la Barcelona que va somiar Cerdà, ja val la pena. Cal dir que la Barcelona de Cerdà hauria estat una meravella. Aspectes tècnics a part, com ara la solució del trànsit dels vehicles, la incorporació del tren, l'organització de la galeria dels serveis comuns de la ciutat, l'aspecte paisatgístic que és el que més ens impacta d'una ciutat a cop d'ull, és d'una harmonia envejable. Cerdà concebia la ciutat com un tot orgànic, amb unes vies i uns equipaments generals, dins de la qual es creaven les unitats més petites que anaven des dels sectors (20x20 illes amb parcs, hospitals i altres equipaments) fins als b a n i s (5x5 illes amb un centre cívic al centre). Una de les coses que crida més l'atenció és la disposició de les illes, en les quals l'interior era zona verda. Cerdà pretenia hannonitzar la ciutat amb la naturalesa, no per un prurit de romanticisme, sinó perquè era un home modern, que creia en el progrés i en una societat feta per a l'home. En les sales que sei'veixen d'introducció de la mosti'a, abans d'enti'ar en l'anàlisi més tècnica de les solucions proposades per Cerdà, es presenta l'Eixample com el fruit del xoc enti'e dues civilitzacions. "Es fa palès, llegim, l'enfrontament entre dues civilitzacions: la representada pel vapor i el fen'ocarril amb totes les esperances que oferia l'exaltació de la tècnica, la indústria o el comerç; i la seva oposada, representada per la ciutat heretada, tancada i asfixiada..." Cerdà es trobava davant d'unes dades esgarrifoses. Barcelona era una ciutat congestionada. Mentre P a n s tenia 384 habitants per hectàrea i Madrid 384, Barcelona en tenia 859. No és estrany que fos justament a Barcelona on quallessin unes propostes urbam'stiques tan avançades com les d'Ildefons Cerdà.

Diuen els urbanistes que d'aquell somni, en gran part irrealitzat, Barcelona n'ha tret fi-uits ben apreciables. L'Eixample és una ordenació racional de la ciutat, amb carrers ben traçats i illes de casa homogènies. Una foüígi'afia de Barcelona a vol d'ocell marca la diferència que hi ha entre la imatge de la caòtica ciutat vella i

M O S T R A

CERDÀ I

I? B S

I

T i: R ]\ I I O R ]

les quadn'cules de l'Eixample. Però qui es mira aquestes quadrícules tal com es veuen avui i després contempla la Barcelona dibuixada per Cerdà, no pot menys de sentir una enorme tristesa i initació. En lloc del verd lliure a l'interior dels blocs de cases hi ha una munió de constiuccions, de patis i patiets, de ten^ats de mil magatzems o locals que evidencien que no va ser un urbanisme filantròpic el que van fer els nostres majors, sinó especulatiu, i per això van exprémer al màxim la utilització del sòl. A aquests sentiments s'hi ajunta una sensació de malestar i de neguit perquè hom tem que en l'ús que s'està fent del nostre sòl, de l'urbà i del que no ho és, continuí' prevalent l'interès privat i econòmic sobre el profit col·lectiu. La mostra dedicada a Ildefons Cerdà pot tenir efectes d'antídot. Tantdebò!

• "Cerdà,Urbs i territori" Carrer Francisco de Aranda, 19 Obert tots els dies de la setmana de 10.00 a 14.00h. i de 16.00 a 20.00h.

Entrada gratuïta

CINEMA

"La estratègia del caracol" o la força de la complicitat ROSA MARÍA PALÈNCIA

L'estratègia del cargol és l'al.legoria de la utopia feta realitat. Una prova petita d'allò que la solidaritat i l'enginy del poble és capaç de fer per combatre i a injustícia de la justícia" a la societat capitalista. Un grapat d'inquilins a punt de ser desnonats i trets de la casa que per molts anys ha estat la seva, fan pinya i acaben per fer-li "pedorreta" al seu amo. Per això cal que cadascú doni el millor d'ell mateix.

"El perro" Romero, un advocat de les causes perdudes, amb la llei sota el braç, esgota tots els racons dels intrincats codis d'arrendament, mentre Gabriel a/Gabriel posa en pràctica les seves seductores arts per entabanar el picabaralles de l'amo, i fins i tot el veí que viu de petites "expropiacions" de parts d'automòbils, suspèn les seves "activitats perilloses" mentre

dura l'estratègia. Cada u hi posa el seu gra de sorra, sota la batuta d'en Jacinto, u n anarquista exiliat republicà, per a qui "creure és poder". "Fins als més maliciosos van deixar de costat la part més fosca del seu cor i van començar a posar-hi amor, passió a l'estratègia" ens explica Gustavo, el cronista de l'epopeia. L'acció transcorre a Bogotà, però podria traslladar-se a qualsevol capital del món on hi hagi una colla de gent que, com ells, estigui convençuda que a aquest món 'li manca tot per fer" i que la dignitat és més que una paraula bella. Perquè, com diu el vell Jacinto, "què seria del món sense la complicitat?" "La estratègia del caracol" és, en definitiva, un bufada d'aire fresc a aquest costat de l'Atlàntic. Una pel.lícula molt oportuna a l'espera de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).

Manuel Vàzquez Montalbàn al pròleg del llibre diu que si li preguntaven per obres literàries que donen testimoni suficient de la postguerra espanyola triaria les novel·les de J u a n Marsé i Tanguy, de Michel del Castillo, escriptor mestís, fill de pare francès i de mare espanyola.

Tanguy va ser publicada a França l'any 1957, però la traducció catalana no ha aparegut fins al 1994. Mentrestant, Castillo s'ha convertit en un dels valors més estimats de la literatura fi^ancesa. La present novel·la, tot i que és escrita en tercera persona, és eminentment una autíjbiogi'afia.

El petit Tanguy viu la retirada de l'exèrcit republicà, coneix els camps d'internament i després que la mare l'abandona és deportat a un camp d'extermini alemany... Quan retonia a Espanya després de la victorià aliada, el que hauria hagut de ser per a ell l'alliberament definitiu es converteix en un nou viacrucis. I aquest cop, l'escenaii és la ciutat de Barcelona. A Tanguy el tanquen al tristament cèlebre Assil Duran. "La vida de l'establiment era regulada pel xiulet del germà. Calia obeir ordres d'aquell instrument amb una promptitud total. "Els càstigs queien a la mínima que et despistessis. Més que un centre educatiu, l'Assil Duran era un correccional, una mena de presó.

-"Aquí no ets a França-, li havia etzibat l'hermano el dia del seu ingrés. -Aqm', la púrria com tu la fem anar recta..-. "Quan finalment podrà escapar d'aquell centre insuportable, després d'una llarga estada fora de Catalunya, t o m a r à a Barcelona per buscar feina. "Li agradava Madrid, i Barcelona li semblava una ciutat bruta". El treball el va trobar a la fàbrica de ciment de Vallcarca. Són els temps de la dictadura, de l'explotació de l'obrer i de la repressió policial.

Una altra vegada la vida li mostrava el rostre més dur.

El valor del llibre, més que el literari, és el testimonial.

Interessa l'evocació que fa dels difícils anys de la nostra postguerra, com també, la dolorosa aventura personal de Tanguy, sotmès a un cúmul de vexacions difíciment suportables. El lector se n'esborrona i es pregunta com és possible que siguin els homes mateixos els causants del sofriment de tanta gent innocent.

• Michel del Castillo "Tanguy" Pròleg de M.V.Montalbàn Editorial Límits, 1994

/.« n'ii (U-l

CARRER

Novembre de 1994

Inauguració de l'Ateneu Popular Nou Barris

ALTRES

ASSOCIACIONS

I Arquitectes sense fronteres: del mes J |'ètica feta professió

L'entitat 1

MARTA BACH

Al món hi ha un total de 100 milions de persones sense sostre i més d'un bilió de vivendes inadequades per a la salut i el benestar. Davant d'aquesta significativa xifra un grup de professionals de l'arquitectura van crear oficialment l'any 1992 l'organització no governamental Arquitectes sense fronteres (ASF-E). Una entitat que reuneix tots aquells professionals de l'arquitectura interessats a «aportar de manera totalment voluntària la seva assistència en el camp de la planificació, l'edificació, l'urbanisme ,.:Aii^.:j^5^M;te^ i el medi ambient, a poblacions de Planta asfàltica. Reproduïm el quadre pintat al 1976 per països en vies de desenvolupament Manuel Rodríguez, històric lluitador i reconegut pintor de 0 zones afectades per accidents o Roquetes, que exposa durant el mes de novembre al cataclismes». Per a molts dels Casal de barri de Prosperitat col·laboradors, aquesta iniciativade REDACCIÓ Al món hi ha 100 milions dien de les mateixes associacions. cooperació internacional constitueix una «veritable revisió ètica de la Van construir desenes de centres Fa disset anys molts veïns i veïnes de Nou Barris van enderrocar la cívicsqueavui,ambalgunesexcep- professió i del món de l'arquitectura ASF-E NOM Arquitectes sense fronteres planta asfàltica. L'alcalde Socias no cions, van fent la viu-viu sense rumb. en general».

ADREÇA Plaça Nova, 5 Tot i que sols un ateneu popular Els principals àmbits d'actuació va complir la seva promesa. Disset 08002 Barcelona anys de lluita per aconseguir un ha sobreviscut, felicitem a tots d'ASF giren a l'entom d'una òptima TELÈFON 412 43 18 ateneu. La lluita pels ateneus popu- aquells que han fet possible l'ateneu adequació de la construcció sense lars a Barcelona va ser derrotada a Nou Barris, fonamentalment als oblidar les tecnologies i les con- d'ajuda a Cuba i a la ciutat bòsnia pel primer ajuntament democràtic. que han lluitat però també als que cepcions culturals locals. Es tracta de Mòstar.

El Quart Món és un dels altres Tenien poral'autogestió, desconfia- des de l'administració (en els últims d'aconseguir crear llars i d'altres construccions amb materials objectius més propers de l'orgaven del moviment associatiu, so- anys) hi han donat suport. autòctons, com ara el fang, les nització Arquitectes sense fronj Felicitats als Nou Barris! bretot aquells regidors que procecanyes i les pedres. teres. Seguint una pauta Actualment, l'ASF-E organitza i d'atenció a una de les necessitats coordina diversos projectes d'ajut bàsiques de l'individu -la vivendaal Tercer Món, com ara la cons- l'ASF-E desenvolupa una tasca trucció d'uns habitatges socials d'estudi i diagnosi de les patoREDACCIÓ També ha editat una postal prefabricats i centres de salut a les logies constructives d'edificis de El col.lectiu Agudells va cele- commemorativa on es pot apre- ciutats de Larache i Tetuàn, al Barcelona i rodalies. És per brar durant la segona quinzena ciar la serra de Collserola abans Marroc. Recentment, l'organització aquesta raó que s'acaba del mes d'octubre el seu desè de l'agressió urbana. Felicitem també ha finalitzat la rehabilitació i d'establir un règim de col·laboaniversari. L'entitat ecologista va el col.lectiu per la seva tasca en ampliació de l'hospital de Moamba racions entre l'ASF i la Federació realitzar una exposició sobre Sant defensa de la natura i per (Moçambic) i la construcció d'un d'Associacions de Veïn» de BarGenis dels Agudells i la Vall introduir criteris ecològics en la pavelló per a infecciosos a l'hospital celona (FAVB). L'entitat veïnal d'Hebron durant el primer terç del concepció de la ciutat de Barce- de Nsok-Nsomo (Guinea Equa- de Barcelona assessorarà torial). Al calaix hi resten activitats aquesta associació no governasegle XIX. lona.

El col·lectiu Agudells fa 10 anys

de persones sense sostre mental sobre les actuacions de més urgència a la ciutat de Barcelona en matèria de patologies constructives deficients. Deficiències que van des de l'aluminosi fins a problemes més concrets de molts barris barcelonins que la FAVB coneix de ben aprop.

Sense allunyar-se de l'interès per ajudar a adquirir una qualitat dels habitatges, una de les fites més urgents que s'ha marcat l'ASF-E -amb la col·laboració de la Junta de Residus i l'entitat Engrunesés la recollida selectiva de material sobrant d'obres i runes reutilitzables amb la finalitat de «reciclar» i comercialitzar a baix cost aquestes primeres matèries per tal de crear una cooperativa d'autoconstrucció d'habitatges. Barcelona, de ben segur, en sortirà beneficiada.

rfe"*;; .t.:-.r\^%·C^Í

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bonanova 107.1 (202 34 36) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72) Ràdio Ciutat Vella 106.8 (442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08) Ràdio Pica 91.8 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93)

CANAL 39 - TV LOCALS TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixample (dilluns,21/24h) TV Nou Barris (dimecres,18/21h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres, 18/21h)

Ràdio RD7 107.0 (420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16) Ràdio Zona Franca 106.5 (432 36 42)

—vm— LLIBERTAT ^ D'EMISSIÓ

^£^ssi^s^^^:;\m^-è.

TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV l-lorta-Guinardó (dijous, 18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h) TV Les Corts (divendres, 18/21h) TV Sants (divendres, 21/24h)

Guia professional i comercial de Barcelona VIAJBS KARELIA, S.L. Trav. Gràcia, 425 1° Tel. 450 37 14 Expertes en viajes a Cuba

PUBLl .SERVEI .Servei Publicitat Exterior Serigrat'ia i rotulació Equador 76 Tel. 405 06 88

VIATGES NOU MON, S.A. Aribau, 127 /Rosselló Tel. 419,32 11 El millor viatge al millor preu

OBERT ELS DIUMENGES LUMINOTECNIA Agua, luz y gas Urgencias 24 horas Hugo de Rocaberti, 5 2.3.

Tel. 490 22 41 RESTAURANT EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 95 45

CAEE SALAMBO Cafès Literarios Torrijos, 5 I Tel. 218 69 66 PNEUMÀTICS Roger de Flor Roger de Elor, 133 Tel. 231 66 16

. P e r iOi^^i'^Miil·'.^.

I s a b e l jyi;•iLjniíí:;eiíi)Oo . [ i e n

VJ.

76 0(0)

IS

lii reu

CARRER

VEÏNS

Pagar al Laberint, no gràcies .HORTA-GUINARDO 'REDACCIÓ

La decisió de l'Ajuntament de fer pagar una entrada per accedir al remodelat parc del Laberint ha topat amb l'oposició frontal del moviment ciutadà.

La junta de la FAVB va fer pública una nota de protesta.

L'associació de veïns PenitentsTeixonera, entitats i partits polítics, estan duent a terme una intensa campanya d'oposició al peatge de 250 pessetes que l'Ajuntament ha imposat amb l'excusa «d'evitar actes de vandalisme». La coordinadora d'associacions de veïns de Nou Barris reclama la gratuïtat total i no només per als veïns de la zona.

El Laberint és un parc públic patrimoni de tota la ciutat que s'havia anat degradant tant per l'incivisme d'alguns visitants com per l'abandonament per part municipal. Els costos de la seva recuperació ja han estat pagats a través dels impostos, i

Els veïns planten en Roca indignats amb la Generalitat per l'aluminosi L'associació de veïns del Turó s'ha negat a acompanyar el candidat de CiU a l'alcaldia, Miquel Roca, en un passeig electoralista pel barri. La reunió que el passat 4 d'octubre van tenir amb el conseller de Benestar Social, Antoni Comas, va crispar els ànims dels veïns: la Generalitat no accepta les propostes veïnals per resoldre ràpidament el problema de l'aluminosi.

Davant d'aquesta situació, l'associació desconfia de les promeses dels polítics i no està disposada a fer-se fotos preelectorals amb cap candidat.

SANTS

Les Cotxeres, cogestionades per les entitats Coincidint amb el Xè aniversari del Centre Cívic, les entitats socials del barri han arribat a un acord amb el Districte per tal de gestionar conjuntament amb l'administració les Cotxeres de Sants. Aquesta

Novembre de 1994

Sant Antoni estrena local

el civisme en la seva conservació no té res a veure amb pagar una entrada. A més l'associació de veïns de la Teixonera considera «injustificable que el Labehnt, situat entre barris obrers, sigui l'únic parc de pagament de tota Barcelona».

El Laberint és un parc públic patrimoni de tota la ciutat que s'havia anat degradant La campanya, que ha rebut el suport del comitè d'empresa de Parcs i Jardins, consta de recollida de signatures -ja n'hi ha més de mil- i d'altres accions reivindicatives. L'objectiuésque el parc del Laberint recuperi la seva gratuïtat, fins a final d'any només garantida els diumenges i els dimecres no festius.

iPe tols els barr^ TURÓ DE LA PEIRA

fil'l

iniciativa intenta superar la crisi que amenaçava l'existència mateixa de les Cotxeres com a equipament públic.

L'experiència, pionera en la cogestió d'un centre cívic a Barcelona, pot servir com a referent per dinamitzar aquests espais públics en altres barris.

RUBEN PÉREZ

Inauguració de la nova seu de l'AV de Sant Antoni , SANT ANTONI 'MARC ANDREU

El passat 8 d'octubre l'associació de veïns de Sant Antoni va inaugurar el seu nou local, situat a l'avinguda Mistral 30. Per celebrar-ho, activitats infantils, tallers, xocolatada, gegants i diables van donar un ambient festiu al barri durant tot el cap de setmana. En Tacte de dissabte van intervenir representants de diferents institucions: el regidordel districte, Joan Marcet; la regidora de cultura. Marta Mata, en nom de

l'alcalde; i el cap de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social de la Generalitat, Josep Anton Fontdevila. També va parlar Pep Miró, president de la FAVB, que va aprofitar l'avinentesa per reiterar davant de les autoritats «la peticióexigència que cada barri i cada associació disposi d'un local pagat per l'Administració».

Joan B. Isart, president de l'associació de Sant Antoni, va destacar el paper de molts veïns i veïnes en assolir aquesta anhelada reivindicació, així com al llarg

dels 25 anys d'història de l'entitat.

Isard, que deixarà el càrrec properament, es va emocionar quan els companys de la junta li van dedicar unes paraules de reconeixement.

El local inaugurat, molt ben acondicionat, ha estat pagat amb un crèdit avalat pels veïns. Té dos pisos i diferents sales. Acull, a part de l'associació de veïns, altres entitats agrupades al seu voltant: l'esplai Totikap, el grup de teatre El Triangle, els Diables de Sant Antoni i la Fundació Joan Lairisa.

NAVAS I SANT MARTÍ

El problema dels bars musicals L'associació de veïns del barri de Navas ha estat la primera a Barcelona que ha fet tancar cautelarment una discoteca (James Dean, a la Meridiana) que feia de local «after hours».

Per la seva banda, diferents associacions del districte de Sant Martí han fet ja diverses reunions, entre elles i amb l'administració, per discutir la proliferació de bars musicals a la zona del Poblenou coneguda com «el triangle golfo». Les associacions de veïns d'aquest barri han iniciat un debat ciutadà sobre el tema per garantir tant el descans veïnal com el dret de diversió dels joves.

NOVA ADREÇA DE LA FAVB Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon 412 76 00 - Fax 412 58 88

El company Joan Borràs ha mort Amic i company de tots els que el vam conèixer en les múltiples accions que el Turó de la Peira ha realitzat per l'aluminosi. Joan Borràs ha estat un lluitador incansable fins al darrer moment. La seva mort ens ha sorprès i el silenci ha estat la nostra reacció.

Els sentiments de tristesa, per la sevapèrdua, id'alegria,perhaverlo conegut, es barregen. Ens quedem, però, amb el seu somriure. Des de la FAVB i des de l'associació de veïns del Turó continuarem la seva feina. La lluita per resoldre el problema de l'aluminosi i la guerra de l'aigua van ocupar les seves hores.

Gràcies, Joan.

TELÈFON DELS VEÏNS 412 76 49

MIGUEL LÓPEZ

Joan Borràs (a la dreta) amb d'altres membres de la junta del Turó de la Peira en un tancament per l'aluminosi

CENTRE DENTAL DE L'EIXAMPLE Estan treballs dentals de tota mena: - Preus econòmics.

- Preus especials per a jubilats.

- Targes d e crèdit.

Visita a hores convingudes Gron Via d e les Corts Catalanes, 549 pral 2a.

08011 Barcelona - Tel. 451 43 46

EDICIONS «CRISTIANISME I JUSTÍCIA» i COLÒMBIA aquesta democràcia genocida !

Javier Giraldo, sj.

R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tf. 317 23 38

La teu íifl

CARRER

Novembre de 1994

EL COR ROBAT

ASSOCIACIÓ

Inauguració del nou local de la FAVB

ÀNGEL VALVERDE

Roser Poveda Presidenta de l'AV Turó de la Peira

"Cada vegada que sents alumini et queda un mal gust de boca" — Sembla que no us agrada que us visitin? ~ Depèn de les visites, de les intencions i dels resultats. ~ Hi ha gent que només fa la visita cada quatre anys?

— Per desgràcia. Això ens preocupa. Ens agradaria que ens visitessin sovint, que el Turó fos més "turístic".

— Al Turó de la Peira, d'alumini no es deu fer servir ni el paper de cuina.

— Cada vegada que sents la paraula "alumini" et queda un mal gust de boca.

— Hi ha més aluminosi per descobrir al Turó de la Peira?

— Em penso que sí. Anirà sortint. Estem en una època en què es valoren més els mitjans econòmics que la persona.

— Què és la por? ~ Saber que vaig a córrer un risc i, a pesar de la por, tirar endavant. ~ Els Jocs Olímpics van deixar alguna cosa al Turó de la Peira?

— Ens van deixar molt preocupats, molt agobiats perquè hi havien pressupostos per al barri que van anar a parar a les Olimpíades.

MIGUEL LÓPEZ

Aranguren en un moment de la seva conferència de Catalunya, Antoni Comas, els tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Armet i Eulàlia El passat mes de setembre la Vintró, i altres representants Federació d'Associacions de Veïns municipals. de Barcelona (FAVB) va iniciar els Aprofitant l'avinentesa, Pep Miró, actes de commemoració del 25 president de la FAVB, va reclamar aniversari de les associacions de de les administracions que l'esforç veïns presentant un número espe- i la inversió feta es traslladi també a cial de CARRER. En aquest marc, les moltes associacions de veïns el 20 de setembre es va inaugurar que encara no tenen local. "La feina oficialment el nou local de la fede- que fem voluntàriament des ració, situat al carrer Obradors, al d'aquestes entitats és una garantia cor mateix de la Barcelona vella. A de participació, pluralitat i veritable l'acte van assistir els representants democràcia", va dir Miró en la seva de les administracions que han fet intervenció. possible que la FAVBdisposi d'unes Entre elsactes programats, el 22 instal·lacions adients per portar a de setembre el professor José Luís terme la seva tasca: el conseller de López Aranguren va fer una Benestar Social de la Generalitat conferènciasobre'lesciutatsdavant .BARRI GÒTIC

^'REDACCIÓ

— L'aluminosi és una conspiració?

— L'aluminosi és un negoci que els països exporten i que segurament nosaltres ara exportem a d'altres països.

Revista de Barri

^ Ha anat a comprar alguna vegada a l'Iíla-Diagonal?

— No. No tinc ganes d'anar-hi. Tinc prejudicis.

• La Federació d'Associacions de Veïns de Mataró va editar el passat setembre el primer número de la seva nova revista bimestral La Veu dels Veïns. La publicació, en format diari, porta notícies dels barris de la capital del Maresme. I endavant!

-^ El Turó de la Peira deu ser més coses que l'aluminosi? ^ Per sort. És amistat, és descobrir la gent. ~ Per què hi ha tan poques dones a les associacions?

— Últimament s'hi van afegint. Hi ha un esquema fet que són només per a homes.

la veu del barri DHOSTAFRANCS any 8

setembre 1994

n i 30

«1» a p

«Me sieiito que de mi piebio»

~ Invitaria algú a visitar el Turó de la Peira?

— Sí. Penso que, igual que la Vila Olímpica, el Turó hauria de ser recorregut olímpic, perquè poguéssim valorar què és una vida normal i què no ho és.

~ Quina li agradaria que fos la propera notícia que sortís ais diaris sobre el Turó de la Peira?

— Que les vivendes previstes per als afectats fossin mil i no dues-centes quaranta.

Butlletí Associació de Vams d'Hosialrancs

PEIHL

— Quan compra, mira la data de caducitat?

— Sí. M'interessa moltíssim.

— Què demanaria en la carta als Reis Mags?

— Més sensibilitat per als problemes socials per part dels partits polítics (i no només cada quatre anys).

del nou segle". El professor i el debat que va generar van posar sobre la taula la importància dels moviments socials com a eina de transformació social. El 29 de setembre el debat va tractar de "la problemàtica de lesciutats metropolitanes a l'entrada del segle XXI". Hi van intervenir com a ponents José Molina (de Madrid), José Luís Zuniga(deSaragossa), i EnricTello (d'Acció Ecologista de Barcelona).

I el mateix dia 29, en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes, Paco Candel va presentar al local de la FAVB el llibre de Manuel López "Un periodisme alternatiu i autogestionari. La premsa de barris a Barcelona, 1968-1977'.

ksafnws ^ t e f r w a ' f l n l

• Portada del tercer número de Paraules de Ciutat Vella, corresponent al passat mes de setembre. Aquesta revista mensual gratuïta està feta per joves periodistes i editada per l'Associació Cultural Paraules de Ciutat Vella.

• Portada de La Veu del Barri d'Hostafrancs del setembre passat. A part d'articles i els actes de la Festa Major, la revista de l'associació de veïns reprodueix a les pàgines centrals els dibuixos premiats al concurs artístic escolar del barri.

2»

El meu

CARRER

Novembre de 1994

ijo

Pere Heredero "Els cambrers transportistes

som de felicitat"

Poca gent sabrà que a la plaça Comerç, al beil mig de Sant Andreu, hi ha el bar modernista Versalles, fundat el 1928. Poca gent sabrà que s'hi realitzen obres de teatre, poesia, actuacions musicals i tertúlies de qualsevol mena. Poca gent sabrà que l'impulsor de tot això és en Pere Hei'edero. Però els que ho saben no són només clients, són amics.

L'any passat amb motiu del 65 aniversari del bar, es va fer una remodelació per retornar al vell esperit: "La història són cicles, i ara torna el de la tertúlia, el dels amics. L a g e n t j a e s t à f a r t a d e la televisió, l'apartament i el cotxe, es vol tornar a l'amic i al veí". En Pere, però, no veu gens clara la situació actual. "Hi ha un abandonament total, no hi ha il·lusió al barri, cal aportar més alegiia al carrer". Per ell, una de les solucions vindria per promocionar una de les seves dèries, el cinema. El que vindria després és una incògnita, però té l'esperança que la gent s'animi i respongui. "Jo penso veure abans de morir les festes de carrer, i estic segur que sortirà pel mateix impuls de la gent".

TEXT: JORDI BARGJA / FOTO: MARC VIVES

L'acudit

Sal i pebre Aguar,

verbo

irregular

Presenta de Indicativo Yo no firmo, me reafirmo.

Tú flrmas. Él firma.

Nosotros nos seguimos reafirmando.

Vosotros firmais.

Ellos contentes intentan confundlr... al personal.

Zeta

í.'.^^Sïí»t^

Fer