Carrer 028

LÍNIA II DEL METRO: S'OBLIDEN ELS TRENS •

Publicació mensual

PAGINA 3

Obradors, 6-6 baixos • 08002 - Barcelona

La Veu del

N^ 28 Desembre

npRf;

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) Badai, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm) Baix Guinardó 436 81 80 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 99 29(dx) Bon Pastor 346 40 18 (dl) Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl) Camp Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 Can Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 353 93 00

Clot-Camp de lArpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 352 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 28 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font d'en Fargues 357 25 65 (dv) Font Guatlla-Magòria 423 38 11 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 65 74 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) Gran Via 454 51 97 Gran Via-PerúEspronceda 308 66 21 Guineueta 428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 43 94 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 28 99 (dj) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Navas 340 62 49 (dm, dj)

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 - Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88 Consell de direcció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja, Carol Biosca, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja.

Tito Ros, Carmen Sànchez Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueho, Oriol Marti, Pep Marti, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado (Nou Barns), Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Virias (Sant Andreu), Goya Vivas

Desembre de 1994

Secretària de redacció Isabel Sànctíez

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Administració Marga Parramon

Montbau 428 29 34 (dm.dv) Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm, dj) Parc de Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 357 06 55 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40

Publicitat Isabel Mancebo Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer, S.A. (T. 491 48 47) Impressió Grinver (T. 373 31 58) Qistribució General Servei Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès en paper ecològic de 65 grams

Ramon Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv) Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 Sant Martí de Provençals 308 69 63 Sant Ramon Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.S.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl)

Sudoest Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró 350 47 99 (dv) Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (dj) Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48 Pels canvis, aviseu la Isatiel Sànchez al telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

Atents a la pantalla Per diverses raons h a començat la batalla per la televisió de Barcelona. Les televisions de districte h a n passat de la ignorància i la manca d'ajuda més absolutes a veure com se'ls feien propostes, se'ls oferien més mitjans i fins i tot apareixien subvencions més o menys importants per crear conjuntament a m b l'Ajuntament Barcelona Televisió.

D'altra b a n d a s'està impulsant, t a m b é a m b mitjans i milions, u n a altra televisió per a la ciutat comtal, des de les entitats Omnium Cultural i Orfeó de Sants.

Ningú ignora que la batalla h a començat. La legislació i legalització de les televisions locals està propera i les eleccions municipals són a l'horitzó.

Tothom té dret a tenir mitjans d'expressió, però fa por que només impulsin televisions locals les entitats o administracions que tenen mitjans. E n s disgustaria que en aquesta batalla sortissin derrotades les televisions de districte, la seva independència i la seva fidelitat a la situació dels barris. Els primers informatius que h e m pogut veure de Barcelona Televisió estan molt lluny de ser portaveus de la realitat de barris i districtes. E n s preocupa que quan es volen donar passos endavant, els vells rockeros de les teles de districte, les emissores que h a n estat més enganxades al teixit social, diguin en veu alta que es troben en situació d'inferioritat en tots els sentits.

La nostra preocupació ens porta a fer u n a crida per tal de no ser neutrals en aquesta batalla: s'ha de prendre partit per u n a televisió de la Barcelona dels barris. Segueixin atents a la pantalla.

Contra la barbàrie Que la policia filtri les fotos del pressumpte assassí dels taxistes de Madrid i es reprodueixin a gran format a tots els taxis de la capital de l'Estat és u n a bestiesa. Descaradament es potencia el racisme, quinze mil homes i dones van dir "Prou!" manifestantse a Barcelona el diumenge 27. Esperem que d'ara endavant els mitjans de comunicació reprodueixin les fotos de tots els pressumptes assassins indicant la seva raça. També els de raça blanca.

La barbàrie vol apoderar-se dels nostres barris.

Nosaltres apostem per la solidaritat i la tolerància.

CARTES DELS LECTORS Una errada lamentable Al número 27 de la revista Carrer i signat per Jaume Sayrach apareix un comentari de l'exposició dedicada a Cerdà.

Entre altres coses escriu: "La mostra Cerdà, urb i territori que s'exhibeix als desavinents locals que la Universitat Pompeu Fabra té al carrer Aranda, a la Vila Olímpica (sic), interessarà moltíssim els arquitectes i urbanistes".

La mostra esmentada es troba ubicada a un edifici situat a menys de dos-cents metres del local de l'Associació de Veïns del Parc i, que sapiguem, encara és dins els límits del nostre barri. Si això hagués aparegut a qualsevol mitjà d'informació general podria atribuir-se a una mala informació, però venint de CARRER no es pot qualificar sinó de lamentable.

Sembla com si inconscientment es reproduís aquí la llegenda de

Cronos, déu grec del Temps que va acabar mutilant el seu pare.

Molt sovint no érem sinó Poblenou, i ara som, a cops, Vila Olímpica. Errades com la del senyor Sayrach en un mitjà de les associacions de veïns i, per tant, coneixedor de la qüestió, no fan sinó confondre-ho més tot plegat. No seria d'estranyar que aviat algú ens rebatejés com a barri de la Pompeu Fabra. Tot és qüestió de proposar-s'ho.

M. Barrera Associació de Veïns del Parc Sin necesidad de justificar Escribo para dejar constància de nuestra repulsa hacia un sehor que pretende manipular los hechos en beneficio propio y de una imagen que pretende acuíïar como salvador de los derechos a la libertad de expresión, actitud un poco pasada de moda en los tiempos que corren.

Después de falsear las cosas, no sabemos exactamente porqué extranos motives, se atreve a reclamar una justificación para

un cese que no existe, porcuanto que no hubo en ningún momento una aceptación de su colaboración por parte de la dirección de esta emisora.

Como responsable del buen funcionamiento y de la calidad de la programación de esta emisora que dirijo y asesorado por el resto de la dirección con la que habitualmente comparto este tipo de criterios, entiendo que este sehor no reúne la calidad profesional que nosotros exigimos para colaborar con este medio.

Ademàs, reclamamos nuestro derecho a decidir quién queremos que colabore con nosotros y quién no. Y solo ahadiremos que en representación de su entidad tiene las puerta abiertas de esta su casa.

Quen viene siguiendo nuestro trabajo, a través de las ondas en el 94.3 de la FM, tendra constància de nuestra pluralidad ètnica, cultural, religiosa y política, cosa de la cual no todo el mundo puede presumir.

José Luis Fernandez Director de Onda 9 Radio

NOVA ADREÇA DE LA FAVB: Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Tel. 412 76 00 Fax 412 58 88 Telèfon dels Veïns: 412 76 49

3

la reu del

CARRER

Desembre de 1994

CRÒNICA

Línia II: construeixen el túnel i ^•^ liden dels trens s •

•

CHELO LOSADA

La línia II del metro està pràcticament acabada però encara no se sap ni a on començarà ni on finalitzarà. La construcció d aquesta nova I ínea ha provocat moltes obres a Barcelona durant els darrers anys. El seu recorregut inicial havia d'unir Pep Ventura (Badalona) amb Palau Nacional (Montjuïc), però ara per ara no se sap si aquestes dues estacions projectades acabaran estant connectades.

Al projecte original es preveia la unió del tram Pep Ventura-La Pau, de l'actual línia IV (groga), amb la nova línia II. Segons els rumors, sembla serquefinalment això no es portarà a terme i, per tant, l'inici de la línea II se situarà, segurament, a La Pau. Pel que fa a l'altre extrem de la nova línia de metro estava projectada l'arribada fins a Montjuïc -parada Palau Nacional- però aquesta opció no és factible, segons va declarar un representant de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, degut a que s'han donat problemes tècnics. "Ara comencem a pagar el preu de les Olimpíades ja que no s'havien portat a terme estudis previs per veure si foradar Montjuïc eraono possible". Aixídoncs, el final d'aquesta línia se situarà, molt probablement, a Sant Antoni, encara que l'AV de Sant Antoni va declarar que seria molt més lògic arribar al menys fins a Paral.lel per què la gent pogués rendibilitzar més la línea tenint la possibilitat d'enllaçar amb la línea III. • Els trens A més a més, a totes aquestes incògnites s'uneix una altra que té un caire paradoxal. Els trens necessaris per fer funcionar la línia II del metro amb un servei satisfactori encara no han estat encarregats a cap empresa.

Abans de la primavera de 1995 -possiblement coincidint amb les eleccions municipals- s'inaugurarà el tram que connecta Sant Antoni amb Sagrada Família. Per aquesta part del recorregut els rumors apunten a que s'ha trobat una solució: es desviaran 5 trens

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS BARNATAXI

357 77 55

La manca de coordinació deixarà a La Verneda, el Clot-Camp de l'Arpa i la Pau sense metro

situació financera actual -amb un dèficit de molts milions de pessetes- no ho permet.

L'Associació per la Promoció del Transport Públic, així com les associacions de veïns afectades demanen que la Generalitat aporti diners per a comprar els trens necessaris, però encara no se sap si la Generalitat està disposada a fer-ho. Properament s'ha de signar un contracte-programa entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d'Obres Públiques en el qual s'ha d'incloure, segons les associacions de veïns, la solució per la línea II.

• Falta de previsió La coordinació entre les institucions catalanes afectades -Generalitat i Ajuntament de Barcelona- així com entre aquestes i el Ministeri d'Obres Públiques en tot el que fa referència a la línia II ha estat sempre molt dolenta. Potser, per allò s'ha arribat al punt en el que actualment es troba tot allò relacionat amb la línia II. La RUBEN PÉREZ falta de previsió ha provocat • Els trens per la línia II encara no estan encarregats que els trens necessaris no s'hagin encarregat encara, que de tres vagons cadascú -els tre Sant Antoni i Sagrada Família per connectar Sagrada Família l'inici i el final de la línia encara denominats orugues, que es con- oscilarà entre 10 i 12 minuts. A amb La Pau no se sap ben bé no estiguin ben definits i altres necten per dins- que actualment més, la línia III haurà de prescin- d'on sortiran. En un principi hauria aspectes d'aquest tipus. Però a presten servei ala línia III (verda). dir de cinc trens i degut a això el de ser la companyia de Trans- l'hora de demanar responsaPerò amb aquests cinc trens no seu funcionament no serà el ports Metropolitans de Barcelo- bilitats, on ha d'acudir la gent n'hi haurà prou i, per tant, la mateix que actualment ofereix. na (TMB) la que es fés càrrec del carrer? Segurament totes freqüència de pas del metro enLa resta de trens necessaris d'aquesta despesa. Però la seva les institucions afectades es passaran la pilota de les unes a les altres sense voler acceptar que totes elles han tingut una part de culpa en la manca de coordinació i de previsió.

Ara descobreixen que els trens de metro no es Milers de dones i homes pateixen un transport venen als grans magatzems. S'havien oblidat dels públic obsolet (amb avaries continuades al metro), Està clar que el temps no vagons necessaris perquè la línia II pugui funcio- car (l'augment de les tarifes als anys 90 és una perdona i, com cada any, TMB nar. A les tendes no hi havia estocs de trens; exageració i una agressió contra els usuaris), lent proposa una pujada de les aquests materials s'han d'encarregar i triguen un i irregular (algú sap cada quan passa l'autobús?). tarifes de metro i autobús. Pel any i mig a construir-se.

Ens van qualificar d'incívics quan el 4 de març 1.995 ha proposat un augment Arribaran les eleccions i alguns dies abans vam fer una jornada reivindicativa i vam demanar a del 6%. s'inaugurà un túnel amb les seves vies, i els la gent que es colés. Avui la situació no és millor.

Aleshores els usuaris del degoters corresponents, però buit de trens. Això sí, Com hem de qualificar nosaltres a les metro es demanaran: si cada a la foto hi sortiran tots (menys els vagons, és clar). administracions? Són incapaces de coordinar-se, any la companyia TMB puja les Aleshores apareixerà l'il.luminat de torn i proposarà de col·laborar i de signar el contracte programa. I, tarifes, per què no compleix el la solució: treure metros a les altres línies. Les a més a més, converteixen la posada en projecte inicial i els terminis preconseqüències són previsibles: l'empitjorament del funcionament de la línia II del metro en una chapu- vistos per construir la línia li? servei existent i la posada en marxa d'una línia za nacional.

Quin dret té la companyia TMB nova que no serà millor. I els temps d'espera a les Són uns incívics. a pujar les tarifes si no dóna un estacions, superiors als normals.

Andrés Naya millor servei a l'usuari?

"Chapuza" nacional

NAVAS ÇAM CAM g.i

PINTURA Y ESTUCO EN GENERAL ESTUCOS VENECIANOS

Si \ oleu tenir un bon record dels

vostres millors moments, casaments, festes, inauguracions, exposicions, elc.

\ Presupuesto sin compromiso Pisos y escaleras comunitarias

Truqueu al Tel. 441 08 51

Para cualquier trabajo de pintura, jConsúltenos

Preus ajustats

Tel. 665 09 90/664 06 30 Fax 665 03 43

TRANQUILS rU rC/IIK'c/c

f'in/i

f/J) Kf/ill

//<f//lt//l<'/l/ 7"

l/V/IIC/'ffl'/KKf X'fffC

^^"^ ' ^ 4 1 NO HAUREU DE COMPRAR RES

Informi's als Tfs.: 439 12 66 419 39 46

CARRER

CRÒNICA

Desembre de 1994

El Canal 39 ja és Barcelona Televisió L'Ajuntament aportarà 2,5 milions de pessetes per cada televisió local i 175 pel conjunt de Barcelona Televisió CARME SÀNCHEZ

El dia 3 de novembre va començar a Barcelona el que es potconsiderarcom una segona etapa del que fins ara havia estat el Canal 39, per on emetien les 10 televisions locals de la ciutat. Com a resultat de l'acord signat entre la coordinadora de les televisions locals i l'ajuntament, el Canal 39 ha passat a ser Barcelona Televisió, que ha estrenat aquest nou període amb un informatiu diari i un debat setmanal. L'ajuntament i les 10 televisions es coordinen per mitjà de tres comissions mixtes: la COMEX -que té com a principal funció la de tirar endavant tot el projecte de Barcelona Televisió-, la Comissió de Programació -que decideix les notícies que apareixeran a l'informatiu i la línea a seguir- i, finalment, una Comissió Tècnica.

El nou Informatiu de Barcelona compta amb notícies dels barris que les pròpies televisions locals els fan arribar, però la direcció i part de la presentació està en mans de professionals -a excepció de la Isabel Gasset, que ve de la televisió de l'Eixample i presenta l'informatiu de Barcelona amb l'Enric Calpena i el Toni Mestres-. Pel que fà a la programació de les televisions locals, "no ha canviat res", segons la Pepi Rafel, portaveu de la coordinadora de les televisions de districte i membre de la COMEX. Les emissores segueixen tenint total llibertat per decidir la seva programació, però, pel que fà al nou Informatiu de Barcelona "el fan ells", diu Rafel, malgrat que "la línea es consensua" i que "voluntat de cooperació hi és tota, per les dues parts". Cada dia apareixen a l'informatiu un mínim de dues notícies realitzades per les televisions de districte. Les notícies que apareixen, tot i que els representats de les televisions locals poden proposar temes a la comissió de programació, les decideixen, finalment, a la seu de Barcelona Televisió.

Un informatiu professional En general, s'harribat als acords sense gaires problemes, però precisament el tema de la professionalitata l'informatiu és un dels aspectes en que cada una de les parts mostra diferents punts de vista: Josep Roca, coordinador de Barcelona Televisió i membre de la COMEX per part de l'ajuntament, diu que "es tracta d'un nucli professional al que es va incorporant gent" i que la gent de les televisions locals també hi participen perquè es donen les notícies dels barris. Però sembla ser que no era això el que es parlava amb l'ajuntament durant les converses que s'han mantingut durant dos anys. Segons Rafel, l'ajuntament va dir que buscaria "dos o tres persones per tirar endavant l'informatiu i que la resta de gent seria de les

El nou Informatiu de Barcelona compta amb notícies dels barris que les pròpies televisions locals els fan arribar, però la direcció està en mans de professionals televisions locals". El cas és que la gent de les televisions locals en la seva majoria col·laboradors i estudiants de periodisme i comunicació audiovisual que aprofiten per fer pràctiquessegueix en elles i que, malgrat algunes excepcions, l'equip de l'informatiu de Barcelona el formen professionals de renom.

L'ajuntament ha dotat a la Televisió de Barcelona amb 175 milions de pessetes, i per mitjà d'un conveni s'han otorgat 25 milions arepartirequitativament entre cada una de les emissores locals. "Ja fà temps que crèiem que l'ajuntament s'havia d'impli-

Guardias de seguridad

RAPICLAU

Vigilantes jurades

Boada

Escoltas Sistemas ALFONSO SANCHEZ GIL Delegado Regional

car en el tema de les televisions locals", diu en Tristan Cardona, en nom de la junta de la televisió de Nou Barris. Es parlava de fer un informatiu general a tota Barcelona "però fet per les pròpies televisions locals". Nou Barris ha estat una de les emissores que més reticents s'ha mostrat davant del pacte, tot i que en cap moment no s'ha negat a ell, perquè creu que "és bó que l'ajuntament s'impliqui en les televisions locals", però apunta que aquestes estan "en situació d'inferioritat en tots els sentits", per les diferències "tècniques, professionals i de diners que s'hi destinen". Cardona també afirma que l'informatiu "no el fan les televisions locals: emeten pel nostre canal" i que ha entrat "una mica prepotent", perquè les televisions locals, "poden ensenyar a l'ajuntament com fer un informatiu: portem més anys fentlo". Segons Josep Maria Cussó, president de Sant Andreu Televisió, davant l'informatiu de Barcelona, les televisions locals s'han "auto-imposat millorar la qualitat tècnica i periodística".

En el que tothom està d'acord és en que s'està millorant el sistema d'emissió del canal 39. Per començar, l'ajuntament ha fet traslladar el transmissor que ja feien servir les televisions locals a la Torre de Collserola, millorant considerablement la recepció.

També s'estan fent els canvis de radioenllaços dels districtes i s'ha aprofitat com a seu de Barcelona Televisió el local de l'Escola de Mitjans Audiovisuals de l'Ajuntament (EMAV), on les televisions locals disposen també de material tècnic. La coordinadora pro legalització de les televisions locals, junt amb la Federació d'Antenistes de Catalunya, ha endegat una campanya per a que la gent col·loqui amplificadors en les antenes col·lectives, que els permetran rebre el canal de Barcelona Televisió sense problemes -la gent que disposa d'antena de banyes ja el rep perfectament, segons Josep Roca-.

Plaza Ramon Berenguer el Gran, 1 1 - 1 - A 08002 BARCELONA Tel. (93) 268 01 66 Fax (93) 268 00 59

-Tota

l'instant-

Reparació de calçats Duplicats de tot tipus de claus Esmolem estisores i ganivets Fem matrícules Boada, 7-13 08016 Barcelona Tel. 359 81 04

RUBEN PÉREZ

La tele que neix amb les eleccions • La decisió de l'ajuntament d'impulsar la televisió local de Barcelona, catorze anys després de la creació de la primera emissora local a la ciutat, ja ha estat moitcriticada. Se l'ha considerat una acció electoralista, de cara a les properes eleccions municipals i s'ha dit que hi ha perill d'intervencionisme públic per part de l'ajuntament. Josep Roca diu que ell no veu "elements polèmics" en la creació de Barcelona Televisió, ja que encara falta bastant temps per les el.leccions i ja feia dos anys que l'ajuntament i la coordinadora de televisions locals mantenien contactes i col.laboracions puntuals. L'objectiu principal de l'emissora, segons Roca, és "fer una televisió de tema informatiu i de servei", que

sigui "molt propera al ciutadà" i que se centri molt en la informació de barri". Tots els programes que es té previst anar incorporant seguiran la mateixa línea de servei al públic. Pepi Rafel assegura que tot i que "potser sí que s'ha anat molt ràpid", fins ara "no hi ha hagut cap tipus d'interterència". Per Rafel, ara tots els partits "haurien de vetllar per a que aquesta sigui la televisió de tots els barcelonins i que sigui plural".

L'oposició també ha acusat d"'il·legal" a la televisió, perquè la implantació a la torre de Collserola li permet sobrepassar el seu àmbit geogràfic. A Josep Roca li sorprenen aquestes afirmacions, jaqué "s'està fent un seguiment i unes medicions molt estrictes de la potència radioelèctrica en la que s'està emetent".

EDICIONS «CRISTIANISME I JUSTÍCIA» Seminaris gener/abril 1995 IMMIGRANTS Ü'AVUi. D'AHIR I DE DErVLX Comprendre les migracions Professor: Lluí's Recolons.

CARTA UE LES NACIONS UNIDES A DEBAT Kn el seu cinquentenari Prof.: Luis Sols. ('oi.labora: Jorgc J. de los Ríos.

EL QUART MON Seminaris específics, adreçats als joves Fòrum Quart Món. ÈTICA I PROFESSIÓ Prof.: Josep Miralles i M.Dolors Oller.

CANVIS VBITALS EN EL MÓN DELS JOVES Prof.: M.Teresa Iribarren.

Roger de Llúria, 1.3 - 08010 Barcelona Tf. 317 23 38

€"•'

CARRER

Desembre de 1994

Barri a barri

CRÒNICA

Poble Sec: 125 anys al peu del canó

MARC PÉREZ I GIMÉNEZ

Enguany es commemora el 125è aniversari de la formació d'un barri clau en la història de Barcelona: el Poble Sec. Per aquest motiu s'acaben de celebrar les festes que han servit per homenatjar el barri, amb tot un seguit d'activitats populars (taules rodones, concerts, una exposició, etc.) que han aplegat petits i grans, i que han refermat el lligam veïnal de la gent del Poble Sec. • Fem història Delimitat pel Paral·lel i per la muntanya de Montjuïc i dividit en tres sectors terrirorials (la França Xica, l'Eixample de Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran), el Poble Sec ha representat un dels motors industrials que, juntament amb Sant Martí de Provençals, van fer avançar el país.

Les explicacions sobre l'origen del nom de Poble Sec són diverses; possiblement el fet que a Sants hi hagués tantes fàbriques que consumien molta aigua, n'és una explicació lògica ja que els terrenys es van secar a causa dels pous que es varen fer.

Els inicis del barri cal cercarlos en la construcció del castell de Montjuïc, al voltant del qual hi van aparèixer els prats d'indianes, concretament a les Hortes de Sant Bertran, i diverses pedreres a la muntanya de Montjuïc.

Posteriorment, el Pla de l'Eixample no va afectar la zona on actualment està situat el Poble Sec perquè la muntanya de Montjuïc era zona militar. El Paral·lel divideix el Poble Sec de l'Eixample. A partir de 1869, quan es va permetre edificar a partir de 800 metres del castell, va començar la conformació i el creixement del barri del Poble Sec. Un dels símbols més destacats

La commemoració del 125è aniversari del Poble Sec posa de manifest l'esperit emprenedor d'un barri encara amb moltes mancances socials

avinguda del Marqués del Duero. Aviat s'hi començaren a veure barracons d'espectacles, a la vegada que es van construir els primers cabarets i teatres que posaren els fonaments del que ben aviat esdevindria el símbol de l'espectacle barceloní. La llum, el color, les natges de les noies que actuaven a l'Arnau, l'humor de Josep Sampere al Teatre Esparíol, la Mary Sampere, sempre omnipresent al Paral·lel, les excepcionals revistes de Les Delícies, el llegendari circ Olympia, els espectacles plens de picardia del Molino,.... Tot l'esplendor del Paral·lel de mitjans de segle és encara present en la ment històrica de la ciutat.

• La lluita pel barri

MIGUEL LÓPEZ

RUBEN PÉREZ

L'identitat del Poble Sec està marcada pels seus carrers i les xemeneies del Poble Sec han estat les Tres Xemeneies de Fecsa que, amb una alçada de 72 metres, són el testimoni silenciós d'un barri que va ser eminentment obrer i industrial. Històricament les Tres Xemeneies de Fecsa han estat lligades a la fesonomia del Poble Sec des de principis de segle. En la central de Fecsa, s'hi desenvolupà una gran activitat sindical, lligat al tarannà obrer del Poble Sec; (és per això que

després de la Guerra Civil, sobre el barri hi planà un sentiment generalitzat de derrota i de ser els vençuts).

El fum, la contaminació i el perill que suposava tenir la tèrmica enmig d'un nucli urbà, van ser, durant anys, motiu de les queixes dels veïns del Poble Sec. Ara , un cop les xemeneies han deixat de fumejar, Fecsa ha instal.latal barri lessevesoficines als terrenys on estava ubicada la

tèrmica.

• Sobre el teló...

Un altre dels emblemes del Poble Sec és el Paral·lel, que nasqué a finals del segle passat amb la idea d'unir el port i la Plaça d'Espanya. Després de nombrosos problemes derivats de l'expropiació de fàbriques i habitatges, finalment el 1895 s'inaugurà aquesta via que, en un primer moment, s'anomenava

Des que les primeres fàbriques esvarenimplantaral Poble Sec, els problemes per aconseguir una millora social del barri han estat constants. El barraquisme, que començà a instaurar-se al barri a partir de 1870 i que durà més d'un segle, donà pas als problemes de salubritat i d'higiene. La pobresa i les greus mancances essencials com l'educació i la sanitat, han estat motiu de reivindicació al llarg dels anys.

El març de 1974 nasqué l'Associació de Veïns del Poble Sec amb la finalitat d'unir les forces per intentar millorar les condicions del barri. La pressió de l'Associació de Veïns ha estat fonamental en moltes ocasions.

Tot i així, el teixit associatiu del barri és encara avui en dia molt feble, potser a causa del segon pla que el Poble Sec ha ocupat en el districte Sants-Montjuïc. Després d'aquesta commemoració, però, el Poble Sec ha demostrat una gran capacitat d'organització i coordinació d'entitats. La unió fa la força.

Un aniversari que uneix la celebració i la reivindicació • Durant deu dies, el Poble Sec es va vestir de gala per celebrar que fa 125 anys, una casa situada al carrer de Salvà número 58 va ser l'embrió del creixement del Poble Sec. Del 3 al 13 de novembre es van succeir tot un reguitzell d'activitats lúdiques, esportives i culturals.

Un dels actes més importants va ser el sopar de germanor que va reunir a l'hotel Feria Palace, a més de 170 veïns i membres de les diverses associacions i entitats del barri. Per Josep Guzmàn, membre de la Comissió de Festes del 125è aniversari, la commemoració ha estat "una excusa, com ho foren els Jocs Olímpics per Barcelona, per donarà conèixer que som algú. La idea principal ha estat fomentar la unió de les associacions per crear ambient de barri i consciència de Poble Sec, i jo crec que ho hem aconseguit.

A més, l'Ajuntament s'hi ha volcat i Enric Truhó, president del districte, s'ha patejat tot el barri; això és bo i la gent s'ha començat a conscienciar". Guzmàn afegeix que "abans cada entitat volia ser independent. Ara cadascuna ha cedit part de la seva sobirania per enfortir el sentiment de barri".

Tot i així, la commemoració del 125è aniversari del Poble Sec també ha servit per reivindicar els problemes

ESCARLATA BLANCO

• 170 veïns durant el sopar de celebració més greus que pateix el barri. Tier Josep Fabra, membre de la comissió de l'exposició sobre el barri, "la millora del barri del Raval ha significat un traspàs de la droga al Poble Sec, per la qual cosa la problemàtica de les drogues no ha estat erradicada sinó desplaçada d'un barri a un altre". Fabra apunta també que "un dels problemes que té el Poble Sec és l'envelliment dels

habitatges, sobretot de l'eix central del barri, que pateixen una degradació constant. A part, hi ha una manca de zones verdes, ja que malgrat tenir a prop la muntanya de Montjuïc, no tots els carrers hi tenen accés directe, perquè no és un barri esponjat, fet pel qual hi ha una sensació d'atapeïment i tancament". A més, l'educació (no hi ha cap escola de secundària ni cap biblioteca, només una guarderia de 20 places disponibles) i la sanitat encara són problemes que estan sobre la taula.

D'altra banda, la falta d'aparcaments ha estat una lluita constant dels veïns; és per aquest motiu que ara s'està construint un pàrquing a la FECSA, on també es farà un parc.

L'esperança és el futur del Poble Sec, un barri que s'obre a Barcelona amb empenta. Els canons de Montjuïc han deixat d'escopir bales, les Tres Xemeneies ja no fumegen, l'església de Santa Madrona ha recuperat la campana que en d'altres temps fou defenestrada, molts teatres i cabarets han deixat d'arrencar somriures i llàgrimes, desitjós anhelats i plaers amagats del públic.

Però tots plegats han configurat la història d'un barri esencial per a entendre la història de la nostra pròpia ciutat.

6

líi teu í/W

CARRER

CRÒNICA

Desembre de 1994

Peri de Can Caralleu: sentència favorable al recurs veïnal Eugeni Madueno

REDACCIÓ

Després de diversos anys d'espera, el Peri de Can Caralleu, un barri penjat de Collserola a Sarrià, va ser aprovat definitivament el 14 de setembre de 1990 per la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. El 26 de maig de 1992 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va desestimar els recursos de reposició que s'havien presentat. Però un veí del barri afectat va anar més lluny i va presentar un recurs contenciós-administratiu a la sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Tres anys després, el 18 de juliol de 1994, ha estat emesa la sentència que estima substancialment els arguments del recurrent i anul·la tots els actes administratius inclosos al Peri.

Els principals arguments de la Can Caralleu s'arrapa a la muntanya sentència són els següents: a) El Peri modificava el Pla els períodes d'informació públi- verdes del barri perquè 4.563 General Metropolità (PGM), que ca que corresponia, deixant els metres quadrats de la zona és de rang superior. afectats totalment indefensos i veïna, qualificada de 6c (que b) Durant la tramitació es va sense permetre cap participació vol dirparcsijardins urbans de nova creació), van ser incorpovariar de manera substancial el ciutadana.

Peri, i en canvi no es van obrir c) Es van modificar les zones rats a la zona edificable. I això

AKIMÀ f.l IK DinHM^n-At.·;

Cidlell i l'estraperlo

MIGUEL LÓPEZ

afegia 6.000 metres quadrats de sostre d'àmbit metropolità.

Si el jutge accepta l'execució provisional de la sentència, s'hauran de suspendre de manera cautelar totes les obres en curs, emparades en les llicències que desenvolupaven el Peri anul·lat. Encara que en l'actua-

Donar llicències per edificar quan hi ha recursos en tràmit és un risc que pot costar molt car a les arques municipals, si les sentències s'executen ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

Des d'un botó fins a un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

LA NOSTRA OFERTA Conjuguem el nou i el vell.

SUBHASTES Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de:

jy^c

Pàrkings C o n s e l l d e C e n t . Plaça d e les G l ò r i e s .

Independència, Avda. Mendiana. Gran Via. Malro Glòries, Clot Autobusos 18. 3 3 . 34. 4 3 . 4 4 , 4 8 . 5 1 . 5 4 . 5 6 . 6 2 , 9 2

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats.

OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

litat ja estan molt avançats els 29 habitatges en filera, que fa l'empresa Sentsar SA (del grup Núfiez i Navarro), i els 24 habitatges que fa l'empresa Kalinicta SA, si ara s'aturessin el perjudici social seria menor que si es permet continuar la construcció i venda i una futura sentència del Tribunal Suprem d'aquí uns anys confirma aquesta decisió. Perquè llavors l'Administració haurà d'indemnitzar amb molts més diners els possibles estadants.

Donar llicències per edificar quan hi ha recursos en tràmit és un risc que pot costar molt car a les arques municipals, si les sentències s'executen.

|

«Josep Maria Cullell, i economista, «número 3» de ; CDC, parlarà demà en el ; míting centra] de CDC sobre i «Corrupció i moral política».

Cullell s'ha especialitzat en l'economia de la postguerra, i en concret ha investigat les famílies catalanes que es van enrequir amb l'estraperlo.

Porta anys treballant en el llibre «Reconstrucció Econòmica de Catalunya», que espera publicar a Edicions 62.

«Quan es facin piíblics els noms dels que es van enriquir fraudulentament a partir dels anys 40, quedarem esgarrifats» | -m'ha dit. I ha afegit: «Semblaj impossible imaginar com era la! corrupció política d'aquells anys: especulació del sól, | evasions fiscals, de capitals...»

(Esgai'rifat estic jo ara, 18 anys després d'haver publicat això al diari «Tele-eXprés».)

Aluminosi a cals Pujol La família Pujol s'ha vist obligada a abandonar per unes setmanes el seu pis de l'avinguda del general Mitre, i anar a viure a la residència oficial de la Casa dels Canonges, al costat del Palau de la Generalitat, un lloc on el President no es troba gens bé, perquè li sembla massa enxubat. Motiu? Al pis hi tenien paletes. L'habitatge, adquirit el 1956, quan el matrimoni es va casar, pateix el mateix mal que milers de vivendes de Catalunya.

Els jugadors del Barca i els «Mercedes» Ara que Romario i Stóichkov tenen problemes amb els seus «Mercedes», ens expliquen el què li va passar a Schuster al poc d'arribar a Can Barca: Gaspart va trucar a un dels millors concessionaris de Barcelona i va dir-li: «Porti el catàleg, i que el jugador trií el que vulgui». Schuster va endur-se un dels millors «Mercedes» del mercat. Però al cap de poc el va tornar desfet, segons las meves fonts- al·legant que no podia quedar-se'l perquè tenia matrícula de Madrid. Per cobrar del Barca el concessionari va haver de recórrer als tribunals.

CARRER

Desembre de 1994

Olga Vinuales Escriptora

%^yw urant el mes de setembre vaig ser convidada a una boda. Es va celebrar, com la majoria actualment, al jutjat.

Allí ens vàrem trobar el nuvi, vestit de fosc amb una flor blanca al trau, la núvia de blanc, els pares parents (oncles, nebots i respectius fills) i finalment, els amics dels nuvis. Després de la breu i burocràtica cerimònia, p a r t dels convidats, normalment els amics, esperaven a les portes del jutjat la parella de nou-casats per batejar-los amb la tradicional pluja d'arròs. Rera les fotos, ens vàrem dirigir cap a un restaurant on la distribució dels comensals havia estat rigorosament organitzada: a la taula principal, orientada per davant de la resta, s'asseien els nuvis i respectius pares; a les laterals, els parents i al mig, els amics/amigues. La nú\ia seia al costat dels pares del nuvi mentre que aquest ho feia al costat dels pares d'ella. El banquet va ser interromput en diverses ocasions per exclamacions que eren corejades per la resta dels comensals; "jVivan los novios!", "!que se besen, que se besen!".

L'ambient era de festa, hi regnava una alegria general. Després, al so de la marxa nupcial, va arribar el gran pastís de noces que els nou-casats, amb les m a n s enllaçades, procediren a tallar.Finalment, rera les postres, es va obrir el ball. En el primer, el nuvi va ballar amb la núvia mentre els convidats els miraven i aplaudien formant un cercle. Durant la segona peça de música, el nuvi va ballar amb la sogra i la núvia amb el sogre. Després d'aquests dos simbòlics balls, els convidats començaren també a dansar.

Sebastià Benet Periodista

D

avant el fet de la pobresa i la marginació, l'actitud solidària més espontània és l'assistència directa als que estan en situacions extremes.

Aquesta actitud, però, tot i que és imprescindible, té un efecte secundari negatiu: contribueix a mantenir el sistema que genera pobresa i marginació en evitar que es facin massa evidents es seus estralls que podrien provocar un canvi estructural.

Aquest canvi és a b s o l u t a m e n t necessari per avançar cap a un model social que no generi necessàriament pobresa, però seria il.lusori esperar que els poders polítics, que actualment s'identifiquen amb els econòmics sigui quina sigui la seva ideologia teòrica, impulsin un canvi que podria posar fi a la seva hegemonia.

En aquesta situació, la lluita per la

OPINIÓ

Homosexualitat, només un problema polític?

Què signifiquen tots aquests rituals?, heterosexual. ens podem imaginar els convidats cridant D'on ha sortit l'estereotip que associa "iQue se besen las novias!"? Ballant una homosexualitat a procreació? Per què es amb el pare de l'altra i viceversa? Mentre percep l'homosexualitat com una pràctica la societat, la "família", celebra l'enllaç només sexual, promíscua i, al capdavall, de dues persones com una unió que per- estranya a la família?A la nostra cultura petua simbòlicament la pròpia família encara ara es conceptua el matrimoni a.través de la descendència biològica, com una continuïtat de la família a trarebutja una relació homosexual perquè vés de la reproducció biològica. Recordem a diferència de les altres, és socialment que no fa pas massa, a finals del segle pensada en termes exclusivament dinou, s'associava un model androgin de sexuals, no afectius i encara menys coit a una pràctica sexual basada procreatius. Per això, l'homosexualitat exclusivament en la còpula heterosexual, és encara lluny del ple reconeixement la conseqüència de la qual era la social, de ser acceptada. Segurament, a reproducció biològica (Plummer, 1991) curt termini, es reconeixeran les actes de Aquesta tria pensada -justificada cohabitació, però resulta difícil pensar àmpliament per la religió i la medicinaen la celebració de compromís de noces com a natural i per tant universal, va ser d'una parella homosexual a la qual qüestionada i fragmentada fonamenassisteixin tots els parents d'idèntica talment pels moviments gais i feministes forma com ho farien a una celebració que en reclamar el dret a experimentar

plaer amb altres pràctiques sexuals deslligaven sexualitat de reproducció, evidenciant la fragilitat d'aquells arguments que pensaven que l'una sense l'altra no podien existir. Tanmateix, la conseqüència inevitable d'aquella reivindicació és l'actual suposició popular que redueix l'homosexualitat a unes determinades pràctiques sexuals, mancades de possibles implicacions afectives i, sens dubte, no procreadores; incapacitada per a la creació de qualsevol tipus de vida familiar i/o social. Aquest tipus de prejudici sembla partir de la convicció que l'heterosexualitat està programada genèticament per a la vida en família, l'afecte, l'equilibri emotiu, etc.Com explicar aleshores, l'alt increment de separacions matrimonials, de desequilibris i neurosis heterosexuals?

Gais i lesbianes creixen en família, treballen, estudien, cotitzen, creen xarxes socials, adopten fills o bé en tenen de relacions anteriors, però en cas de mort d'un/una dels membres de la parella, la família biològica té el dret d'emportar-se les criatures a més a més de les propietats; no poden visitar la parella a l'hospital, presó,etc. Però, per damuntde tot, varien:no tots viuen l'experiència de ser homosexual de la mateixa manera.Per altra banda, si convenim que la família és un grup social que es caracteritza per una actitud de solidaritat basada en el bescanvi de béns i serveis entre els seus membres, aleshores haurem d'acceptar la realitat: gais i lesbianes estan creant models alternatius de família. Per què, doncs, se'ls continua estereotipant? Per a qui són una amenaça?

Beneficència i Justícia transformació de la societat ha de ser assumida per un nou tipus de voluntariat social format per ciutadans que no estiguin condicionats per interessos partidistes i que tinguin fe en el futur.

Algunes t a s q u e s d'aquest nou voluntariat hauran de ser: -La denúncia de les injustícies flagrants, es donin allà on es donin, prescindint de consideracions polítiques.

-El món de la informació, per neutralitzar els efectes negatius dels mitjans controlats pels poders polítics i econòmics.

-La sensibilització dels ciutadans, acostant-nos a la realitat, que se'ls amaga per mantenir-los en la inhibició que fomenten els governs per actuar lliurement al marge del control democràtic.

L'estímul i la promoció de la creativitat dels sectors socials més sensibles i actius.

"Algunes vegades les guerrilles, en aquest cas pacífiques i no violentes, h a n obligat gi^ans exèrcits a capitular"

per fer emergir el seu potencial transformador.

Es urgent, doncs, la creació de xarxes "pobres" de comunicació perquè els ciutadans no sols tinguin accés a les greus realitats que se'ls amaguen, sinó que també sàpiguen com poden contri-

buir a erradicar-les. Les televisions de barris i de pobles, les publicacions comarcals, els ateneus, l'escoltisme, els "esplais", els instituts, les universitats, les parròquies, els moviments de joves, els grups de voluntariat social i els centres per a la gent gran han d'esdevenir el camp de treball dels nous voluntaris.

Aquests v o l u n t a r i s h a u r a n de treballar en clar desaventatge amb els poders fàctics i potses no veuran gaires resultats de la seva tasca, però en canvi se'ls ofereix un camp verge i molt engrescador per a la imaginació i la creativitat.

Cal no oblidar que algunes vegades les guerrilles, en aquest cas pacífiques i no violentes, han obligat grans exèrcits a capitular. Perquè la utopia, malgrat la resistència del poder, acabarà imposantse sobre la irracionalitat i la injustícia.

CARRER

CRÒNICA

Desembre de 1994

EL CUARTO FOSC Loteria Nacional Sorteig de Nadal El portador interessa la quantitat de DUES-CENTES pessetes en el

Núm. • § .

• • •

del sorteig que se celebrarà a Madrid el dia 22 de desembre de 1994

N9 000235

^

, ,„

Donatiu 50 pessetes

Tot taló trencat 0 esmenat serà nul • Caduca als tres mesos

Portal de l'Angel. 42,2n 08002 Barcelona

PCC Un dia un analfabet va dir que la lluita de l'aigua la teledirigia un partit. Les associacions de veïns no van perdre el temps a desmentir-ho.

Un altre dia, intentant acostar posicions, el partit al·ludit va treure a la venda participacions de la rifa de Nadal reproduint el gravat emprat per convocar la darrera manifestació unitària.

Entenem que no volen capitalitzar la lluita, simplement

Piscina i rebut de l'aigua Josep Maria Cullell ja no és l'interlocutor de la "guerra de l'aigua". El succeix un jove i agressiu gestor, "guapo" i amb serrell. Veurem com enfoca la citada guerra. Té en front 65.000 famílies catalanes. Ara Cullell descansa en el seu xalet de Premià de Mar. A la foto podem apreciar que la piscina és molt gran. Nosaltres no afegirem llenya al foc, només preguntem: amb questa piscina, quant paga d'aigua el senyor Cullell?

LuchettiAlibés-Fayos

Joan Anton Solans

La justícia: un "cachondeo" L£^BNDO LAS

No són els reis del mambo. Es van declarar els reis de la participació. Vegem un cas; Pla Sagrera-Sant Andreu. Al·legacions veïnals. Pressió de la Renfe. Ressurrecció de Joan Anton Acebillo.

Nocontesten les al.legacions.

Com abans, silenci administratiu, aproven el pla, marginen el veïnat; ni una reunió, ni resposta per escrit. La FAVB ha de reclamar el pla remés a la Generalitat.

Pena i desolació.

pretenen vendre més loteria.

Aquest comportament pren el nom d'oportunisme.

També s'ha comentat molt que l'aixeta és cinc vegades més gran que la falç i el martell.

Per tot això condemnem el responsable de loteries del citat partit a realitzar una vaga de fam (només podrà prendre aigua) i la mantindrà fins que es socialitzi la loteria de Nadal.

CÚJ?f\0:.

Director General d'Urbanisme de la Generalitat.

Coneix Catalunya pam a pam. La seva memòria és d'elefant.

Ens sorprèn el lapsus, pèrdua de memòria, o pèrdua de coneixement que va patir al Parlament. En poques hores havia requalificat uns terrenys del cunyat de l'ex conseller Josep Maria Cullell.

Sorprèn que Solans manifestés que no sabia, fins que ho va llegir a la premsa, que el propietari del solar era cunyat de Cullell.

Joan, Joan Anton, el temps no perdona. Et fas vell i perds memòria.

TELÈFON DELS VEÏNS DISCO

412 76 49

MÓVIL

FIESTAS PARTICULARES, CUMPLEANOS, SORPRESA, INFANTILES, CELEBRACIONES,.

•ISCOTECA MOVI'

ANIMACION CON LUZ Y SONIDO NOS ADAPTAMOS A SUS NECESIDADES

Tels. 76919 28 204 91 89 900 29 29 29 ABONADO - 830 26 49

VOLS TREBALLAR AMB NOSALTRES? NECESSITEM VOLUNTARIS!!!

Escola d'Arts i Oficis Diputació de Barcelona Comte d'Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 321 90 66

•ET Jerusalem, 3 - 08001 Barcelona Tels. 317 74 80 / 317 30 33 Jerusalem, 12 - 08001 Barcelona Tel. 301 62 08 Ramblas, 79 - 08002 Barcelona I Tel. 317 95 45

SEMINARIS CLAVAT DE JOIERIA (novembre-destBmbre) ALIATGES PER JOIERIA (desembre) RELLIGATS EN PERGAMÍ (gener-febrer) GRAN FORMAT PER CERÀMICA I ESCULTURA (gener-juny) GRAVATS SOBRE METALL PER JOIERIA (març-abril) DIBUIX DE JOIERIA (abril-maig) MICROFUSIÓ EN JOIERIA (abril-maig)

la veu iU'i

CARRER Els joves i l'habitatge

Desembre de 1994

Les dificultats p e r accetür actualment a u n habitatge s ó n especialment greus e n el cas d'un col·lectiu: els joves. La m ^ o r i a d e j o v e s n o fiisposen ni d'un estalvi previ ni d'un salari digne i consolidat a m b els quals poder afix>ntar vuia decisió d'accés a l'habitatge que els resulta excessivament costosa. Els

p r e u s d e compra e s t a n pels núvols, i les administracions n o p r o m o u e n c a p política d'habitatge públic que aturi l'especulació.

D'altra banda, l'habitatge de lloguer, q u e é s el que m é s s'adapta a les necessitats dels joves, é s u n a ofeta pràcticament inexistent, i encara m é s q u a n é s tracta de lloguers

DOSSIER

assequibles. CARRER reflexiona sobre aquesta problemàtica a m b u n a anàlisi d e la n o v a Llei d'Arrendaments Urbans, u n comentari sobre els preus dels pisos a Barcelona, u n reportatge sobre les alternatives dels j o v e s a l'hora de marxar de casa, i u n article d'opinió d'un jove.

DOSSIER La nova LAU no agrada ningú Esther Canovas i Artigas

®

1 propassat dia 3 de novembre, desprès de molts anys de dubtes i de pors, quedà defïnit i v a m e n t a p r o v a d a la nova Llei d ' A r r e n d a m e n t s U r b a n s (LAU).

Consensuada per la majoria dels grups polítics, ha estat fortament criticada en un sentit ampli perquè en el fons no ha acabat d'agradar a ningú, i potser aquest era el propòsit. En realitat potser aquí valia la frase de que no calia espei-ar tant per arribar a aquest resultat. Els castellans en tenen una altra que diu: "para este viaje no hacían felta tantas alforjas". Agradi o no, la nova llei entrarà en vigor a primer de gener de l'any vinent i passarà definitivament a la història la famosa Llei d'Arrendaments Urbans del 24 de desembre de 1964. Quasi trenta anys d'aplicació.

La nova LAU no suprimeix les classes ni fa d e s a p a r è i x e r les propietats. Si algú en tenia alguna esperança anava molt errat. La LAU'94 segueix diferenciant els que viuen a lloguer dels que viuen dels lloguers. A partir d'aquí es pot entendre la llei d'una m a n e r a més planera. Com sempre, hi haurà les dues parts: els que paguen i els que cobren. El que fa la LAU, però, és evitar pagar menys del que correspon i més del que es podria entendre com a racional, i tot plegat en uns terminis raonables i menys injustos que les anteriors disposicions.

Però per arribar a entendre encara més la llei (força complexe, en paraules del ministre Borrell, i que cal explicar a tots els racons del seu àmbit), cal saber qui forma part de l'element social al qual es dirigeix la nova normativa. Perquè el que és veritat és que hi ha un absolut desconeixement dels components de les parts contractants.

No hi ha dades concretes sobre la composició dels llogaters ni tampoc dels

propietaris, tota vegada que molts pisos son ocupats per persones que no hi tenen dret (subrogació impossible, subarrendaments no consentits, etc), i també molts pisos són llogats sense que el suposat titular sigui realment el propietari. Es per això que en la nova llei els propietaris dels pisos llogats, en contractes vigents, disposaran, a partir de l'amplicació de la llei (per tant del mes de gener), d'un termini de tres mesos per a comunicar a l'Administració les condicions específiques dels seus lloguers, amb les dades personals de les parts, l'import dels rebuts, i les clàusules i duració dels contractes.

Aquesta llei, que hagués estat imposible en una altre època, per entendre's com una manera de lligar el ciutadà i controlar-lo dins l'àmbit de la físcalitat i de la policia, avui en dia, seguint la nova doctrina de la transparència, el que fa és primar a qui aporti les dades exposades, que recollirà el Ministeri d'Obres P ú b l i q u e s i que a l h o r a s'encarregarà d'elaborar un cens de tots els lloguers vigents, a fi de poder acollir-se a les bonificacions fiscals que aplicarà el Ministeri d'Hisenda pels propietaris de pisos amb llogaters amb pocs recursos i, per tant, exempts d'actualització de renda.

Si es tracta de fer un cop d'ull a la nova llei, no podem passar per alt tres extrems ben concrets que han estat els autèntics protagonistes: els terminis mínims de cinc anys; la limitació de les s u b r o g a c i o n s dels c o n t r a c t e s de pròrroga forçosa; i les persones que poden accedir a la subrogació. En aquest darrer cas l'article 16 de la llei potencia les parelles de fet, equiparantles pràcticament a les matrimonials, i com a novetat més important, sense distinció de sexe.

Des de la perspectiva d'una valoració crítica hi ha molts punts a considerar.

KSCAHI.ATA HI.ANCO

La llei diferencia "viure a lloguer" de "viure del lloguer" Es troba a faltar un sistema de protecció per a la gent més necessitada d'habitatge i sense recursos econòmics. Tampoc hi ha una regulació específica d'habitatges institucionals o de l'administració, fora de mercat i, per tant, al marge de qualsevol tipus d'especulació. No hagués estat cap problema especificar aquest extrem al mateix article cinquè de la llei, que fa esment als arrendaments exclosos, però perfectament

s'hagués pogut inserir la nova normativa com una especificació concreta, com una modalitat de caràcter social.

També es troba a faltar una regulació sobre l'estat de la finca que es lloga, ja que la llei parla de les obres a realitzar per la propietat, amb les lògiques repercusions als llogaters, però en aquests moments hi ha milers de pisos amb unes condicions molt precàries d'habitabilitat.

10

CARRER

DOSSIER

Desembre de 1994

Els joves h a n lluitat sempre per les idees més utòpiques» Ara, independitzar-se i m a r x a r de casa s'ha convertit en u n a d'aquestes utopies. Però, com sempre, els diners fan gairebé impossible els projectes més nobles i necessaris

Un reportatge d e

Marc A n d r e u

Ser jove i tenir pis: un problema difícil de resoldre reixen tractar directament de particular a particular.

• Màfia i bancs

és'deí 90 per cent dels joves del nostre país viuen amb els pares fins a edats molt avançades, entre els 25 i els 30 anys. Així ho constaten diversos estudis sociològics, que extreuen la conclusió que la majoria de filles i fills no marxen de la llar familiar perquè es troben molt bé a casa i han perdut la rebel·lia i el desig d'independència que els havia caracteritzat anys enrera. Però això, independentment de que la relació pares-fills hagi millorat i sigui ara més tolerant, no és exactament així. Els preus desorbitats de compra o lloguer de pisos, afegits a l'atur i al treball en precari, són els veritables obstacles que troben els joves en la seva emancipació.

ESCAHLATA BLANCO

Buscar pis és patir

Avuidiacomprarunpissuposa sos per joves, però no als joves unadespesamilionàriaque ningú que vulguin accedir a un pot assumir sense hipotecar el habitatge. El mateix fa l'Ajunseu futur. Aquesta decisió, tament de Barcelona, que transcendental, condiciona els desaprofita sól públic per fer joves: la majoria no es plantegen operacions urbanístiques d'alt d'emancipar-se fins que tenen estànding (com la Vila Olímpica una parella estable, els estudis 0 el Front Marítim) enlloc de acabats i unafeinasegura, I això, promoure habitatge social. cada vegada més, significa al voltant dels trenta anys. Els pi- # Buscar-se la vida sos de lloguer són l'opció ideal Davant d'aquesta realitat, els per independitzar-se sense joves han de trencar-se el cap i llançar-se al buit, garantint un rascar butxaques (les seves i aprenentatge i possibles diverses les familiars) per trobar un pis que experiències. Però no hi ha ofer- s'ajusti a les seves necessitats. ta de lloguer. I la Generalitat, que Un dels primers dilemes que té competències exclusives en tenen les parelles joves és si es matèria d'habitatge, tot el que ha queden o no al seu barri. Els fet ha estat un decret {d'abril de preus dels pisos a Barcelona són 1994) donant facilitats als prohibitius, i si no es troba una promotors que construeixin pi- ganga, l'única alternativa és

"SALUD NATURAL"

í i !

^PROBLEMAS RESPIRATOflIOS? -HIPERTENSiÓN? ^DESORDENES NERVIOSOS?

En Miquel i la Laia, de 24 i 25 anys, tots dos estudiants, ja han començat a buscar pis. El seu pressupost està entre els 6 i 8 milions, i són conscients que amb aquests números ho tenen difícil. Però no tenen pressa: la previsió i el temps són indispensables si es volen tocartotes les tecles que poden facilitar la oportunitat desitjada. El primer cop de vista ha estat als anuncis dels diaris, i ràpidament han anata pararà algunes agències immobiliàries.

Aquest m ó n , el de les agències, és molt angoixant.

La pressió sobre el possible comprador és molt forta i, a més, la comissió que es queda l'intermediariencareixelpis. Per això la Laia i el Miquel prefe-

Aquest no serà l'únic contacte que caldrà tenir amb les entitats d'estalvi. El 6 per cent d'IVA (en habitatges nous) o el mateix percentatge per l'impost de transmissió patrimonial i el d'actes jurídics i documentats (segueix a la pàgina 11)

GUAJA

WHIASIS !

marxarfora, a l'àrea metropolitana (alguns fins i tot van més lluny i s'instal.len en zones rurals). Això és el que es van plantejar el Juli i la Rosa: pel mateix preu que el pis modestet que s'han comprat al Clot, tenien un dúplex a Rubí.

Com ells, n'hi ha molts, i quedarse al barri que un desitja implica renunciar a un pis nou o més gran que si s'anés fora de la ciutat. La decisió és molt important perquè els joves es juguen el futur, econòmic però també de les relacions personals que han anat teixint al seu barri d'origen. Malauradament no tots es poden acabar instal·lant on voldrien, i d'aquesta manera Barcelona perd cada cop més població jove i de classes populars.

Una altra possibilitat que volen probar és menys coneguda. El Miquel, a través d'un amic, ha aconseguit el llistat de finques que subhasten els jutjats de Barcelona. Es tracta majoritàriament de pisos que les entitats bancàries s'han quedat per impagament de les hipoteques dels seus propietaris i que es volen treure de sobre. El jutjat marca tres dies de subhasta. El primer dia el pis surt a preu de mercat, i si ningú el compra, un mes després surt al 75 per cent del preu inicial. Si, tot i això, ningú l'adquireix, la tercera subhasta comença des de zero, Amb aquest sistema es poden trobar veritables gangues. Perexemple: un àtic del carrer Sepúlveda, valorat a preu de mercat en 35 milions de pessetes, va ser adjudicat el passat 10 d'octubre, en tercera subhasta, per només 19 milions. L'únic problema és que no tothom té accés a participar en aquestes subhastes, que tenen un funcionament irregular i mafiós. En aquest cas, hi ha una última opció: temptejar directament els directors de sucursals bancàries i d'estalvi per saber si hi ha algun client amb problemes per pagar la hipoteca que pugui estar interessat en vendre's el pis a un particular abans que se'l quedi el banc o caixa.

Des de 1985 Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col.ieciò, regal i decoració

Podemos ayudaiie con tratamientos naturales y eficaces, homeopatia, 'acupuntura, herbología. T. 453 61 55'-

pnx T A P E 5

Articles de gran originalitat i cie qualitat contrastada

PSORIASIS

TANTARANTANA. 16 D60Q3 B A R C E L O N A

C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) 08001 BARCELONA Tel. 317 61 B7

«.af^íïts»"*™...

TELÈFON 319 fli 56

7)

m

M A R í í V e s

RESTAURANT

GAMBOUMPIC, S. L

Moll de la Fusta (passeig Caom) Barcelona Telèfon 221 9607

CARRER

Desembre de 1994

DOSSIER

(ve de la pàgina 10) (per pisos de segona mà) s'han de tramitar al banc o caixa. I també l'assegurança, imprescindible si es vol aconseguir la hipoteca, 0 les despeses de notari, corredor de comerç I registre. Tot plegat representa un 10 per cent del valor del pis que cal afegir a les despeses i problemes previstos.

11

Okupes; Fopció radical

Els ol<upes són els joves que, sense possibilitat econòmica de tenir un pis, opten per instal.larse en règim de comuna en un habitatge desocupat, generalment abandonat pel seu propietari, que ells rehabiliten per poder viure. Però aquesta acció és il·legal, i si el propietari presenta denúncia, els jutges i TAdministració s'encarreguen de desallotjar els joves. La ocupació és, per tant, un acte social i polític Precisament les dificultats dels amb un marcat component joves per accedir a un domicili reivindicatiu. De fet, els okupes propi aguditzen l'ingeni i donen amparen la radicalitat de la seva lloc a sortides molt diverses i postura en l'article 47 de la heterogènies. Viure en un pis Constitució espanyola, que recoantic a nom dels avis o dels paJOAN MOBAW neix el dret de tots els ciutadans res, en un estudi d'un amic o en Administrar la llibertat de viure sol és u n aprenentatge molt important a tenir un habitatge digne i una habitació ais locals de la adequat. petita empresa familiar són solucions força freqüents. I en El moviment okupa o esquàter qualsevol cas, la família sempre és molt important a Europa, hi juga un paper destacat, deixant especialment a Alemanya, i en diners o avalant els crèdits els darrers anys ha arrelat amb bancaris. força al nostre país. A Barcelona ^ 9 ^ oïts joves es desplacen residència, però ells estan que algun diael pis pugui semblar hi ha actualment cases ocupades • Mobles, obres i pintura B l T j B a Barcelona, lluny de la contents del pis gran i antic que més aviat un camp de refugiats. a molts barris (Guinardó, Horta, Tenir un pis no vol dir només ^ Ü ^ llar familiar, per estu- han llogat a Collbanc, prop de les La Natàlia Boronat {21 anys, de Poblenou, Gràcia, Poble Sec, comprar-lo o llogar-lo; cal acon- diar, i busquen allotjament durant facultats respectives. L'any Salomó i estudiant de periodisme Turó de la Peira...). La relació no dicionar-lo pera poder viure-hi. el curs. Les circumstàncies els passat vivien en un altre, però el i filologia) v i u , amb dues pot ser mai exacte, perquè els Sovint els habitatges més obliquen a viure una primera van deixar perquè era petit, car, companyes més, en un pis llogat desallotjaments {sovint amb assequibles, els de segona mà, experiència d'emancipació que i tenia rates i goteres. Per l'actual. a Gràcia. Opina que, en general, violència policia!) se succeeixen «estan més ben organitzats els i els diferents col·lectius okupes necessiten després gran la majoria de gent de la seva edat pisos de nois que els de noies». van canviant de barri. quantitat d'obres i remode- encara trigaran a fer. Aquests I, que no n'hi ha de mixtes? Doncs lacions. I això, pels joves que estudiants tenen diferents sí, però menys, perquè molts • Solidaritat i autogestió han pogut fer l'esforç d'arribar- alternatives; les residències pares (que són qui paguen el La ocupació, definida pels hi, significa gastar més diners d'estudiants i col·legis majors lloguer) I els propietaris tenen mateixos protagonistes, és "un quan ja no en queden. La solució (molt cars i amb places encara mentalitats tancades. Els projecte col·lectiu que vol ser més barata és fer-se les obres un insuficients), els pisos compartits, quatre estudiants de Mollerussa alternatiu, en el sentit d'establir mateix (amb l'ajuda de la família i els apartaments o habitacions tenen aquesta clàusula al una comunitat de veïns basada i els amics), i carregar-se de en cases particulars. La majoria contracte: «No està permès de en la solidaritat i l'autogestió". De paciència. L'Elena i el Javier (de opten per llogar i compartir un pis la Verneda, 22 i 24 anys respec- entre uns quants. No és fàcil, que té 120 metres quadrats, pa- realitzar activitats perilloses o fet, a part de rehabilitar la casa tivament) fa un any que van com- perquè trobar habitatges decents guen 80.000 pessetes. Això, indecents». per a poder viure-hi, els okupes prar un pis al Guinardó i, de i en bon estat és complicat, i els dividit entre els quatre i sumant De fet, si existeix un mite so- acostumen a organitzar tallers moment, només l'han netejat preus abusius de lloguer també les despeses de menjar, matri- bre els pisos d'estudiants, és el ocupacionals per vèncer l'atur (estava molt malament) i n'han afecten els estudiants. A més, la cula i extres, fa que a cadascú li de les festes, farres i orgies. La juvenil (horticultura, serigafia o fet la instal·lació elèctrica. Els convivència depèn de com surti l'estada a Barcelona per llibertat de viure emancipat (en- artesania, per exemple). En queda pintar, posar finestres i t'avlnguis amb els companys de unes 55.000 pessetes al mes, cara que molts tornin a casa el alguns casos fins i tot s'han posat refer el lavabo, la cuina i el terra. pis, sovint uns desconegts que cap de setmana i depenguin en marxa casals de joves alterSaben que encara thgaran a no sempre s'encerten. Malgrat • Organització i farres econòmicament dels pares) natius 0 menjadors populars. poder instal.lar-s'hi, però poc a tot. és l'opció més econòmica i la Entobromistaen Ramon Domin- possibilita fer una activa vida nocAra bé, una cosa són les poc van fent. No tenen una altra que permet major llibertat. go afirma: «Aquí al pis ens estem turna i relacionar-se amb molts intencions i la ocupació en sí com a opció. Els mobles són l'última Això és el que han fet el Jordi fent homes». I en Jordi París amics. Administrar aquesta forma d'actuar davant d'un probleetapa de tot el procés. Amb un París, el Ramon Graus, el Xavier afegeix: «I també ens estem fent llibertatés un aprenentatge tant ma social, i una aitra ben diferent la llit, una taula i un parell de cadires Ruiz i el Ramon Domingo. Tots marujes». Efectivament, la 0 més important que el mateixos convivència entre la comunitat i el es pot començar a passar, La quatre són de Mollerussa, tenen organització és molt important. estudis. Amb tot, el mite de les resultatde l'experiència. És aquíon resta ja vindrà, i el dia 10 de cada entre 19 I 20 anys, i estudien Cal anar a comprar, cuinar i festes és això, un mite, i els algunes ocupacions fracassen, messempre es potfer la recollida enginyeries, telecomunicacions, netejar la casa. Tot està regit per estudiants que viuen sols són malgrat la il·lusió i empenta inicials, de mobles i trastos vells abans arquitectura i música. Els seus torns rotatius, cadascú té una més responsables del que molts degradant-se fins a extrems de que passi el camió municipal, pares haguessin preferit una tasca a fer, però això no implica es pensen. marginació absoluta.

Els pisos de lloguer són l'opció ideal per independitzarse sense lancar-se al buit

Estudiants: Fexcepeió a la regla

La majoria opten p e r llogar i c o m p a r t i r u n pis entre uns quants

OFERTA CALEFACCION CENTRAL A GAS Confort en toda la casa Caldera mixta FERROLI Electrònica, Modulante

rwrw

\

kkk

Sala Ce Eslar, 3 ooimitorcs y bano ;5:) L- iimcíiL.!; riidiaocífis aiuminio'i

...lOJAlkPFERTA 274. OOP + IVA i CO'I CALOeRAS DUVAL VAILiANT, JUHKERS: 29S.000 *IVA Tambien Presupuestos en GasóleD para Torres

Llàmenos al RAUR\C

6, B - TeMon 3J7 7\ 38 08002 BARCELONA

210 29 36

^Ç^

CervaGas

Trav. de Dalt. B7 - Barcelona

.-.^n ^ r r í í f ^

iS PUNXEI

llibreria

ú

Rosselló, 260* Tel· 457 74 74 j 08037 BARCELONA j

CARRER

DOSSIER

OCï\SV0\4

^

PISO

Desembre de 1994

Diàlogos sobre un piso César Aguado Lozano

2 0 0 0 OOO Ae ç4s^

© ESCARLATA BLANCO

Doce de cada cien viviendas estan vacías José Molina

®

n Barcelona, desde 1990 hasta junio de 1994, el número de viviendas construidas y puestas en el niercado inmobiliario ha sido de 12.648. Estàs viviendas se distribuyen de la siguiente manera según los regimenes en que se han construido: iniciativa privada, 10.296 viviendas; protección oficial, 666; viviendas de promoción pública, 1.341.

De estos datos (facilitados por la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat) podria obtenerse una primera conclusión: el Plan Cuatrienal de la Vivienda ha tenido una nula incidència en Barcelona ciudad, existiendo solamente una relativa influencia en las viviendas usadas de precio tasado però, dadas las cantidades de las que estamos hablando (3.869 en cuatro anos y medio), en nada cambian la situación real de la problemàtica de la vivienda. La inversión de las administraciones para la vivienda de promoción pública y protección oficial aún continua siendo una asignatura pendiente, agravado por el hecho de que el sector privado continua abstenién-

familias acceder a una vivienda en alquilei". Este problema se ha agravado con la aprobación de la nueva LAU. Preciós muy altos El número de viviendas vaLos preciós medios por metro cías en Barcelona asciende a la Cuadrado de vivienda en nuescifra de 70.332, que sobre el totra ciudad han experimentado tal de viviendas existentes re(entre 1990 y junio de 1994) un presenta el nada despreciable aumento del 13%. El aumento porcentaje del 11,97%. Indudamas importante se produjo en el blemente estos datos deberían ano 1992, por el efecto de las preocupar por la necesidad de Olimpiadas. En la actualidad el vivienda que padecen amplios precio medio del metro Cuadrasectores de la població. do de vivienda en Barcelona es de 230.485 pesetas. Realmente Teniendo en cuenta los premuy elevado. ciós de venta y de alquiler exisEn Barcelona el número de tentes, el reducido número de viviendas existentes, según el viviendas públicas y de proteccenso de 1991, es de 587.425. De ción oficial que se colocan en el éstas, en régimen de alquiler mercado, y el número de vivienhay unas 190.000, que repre- das vacías, se hace materialsentan el 33% sobre el parque mente imposible el disfrute de total de viviendas. En 1990 los una vivienda digna para mualquileres mensuales mas ele- chas familias y personas con un vados correspondían a Sarrià- poder adquisitivo que està a aftos SantGervasií 142.371 pesetas) y luz de la realidad del mercado a Les Corts (117.969), y los mas inmobiliario. Es cada vez màs bajos correspondían a Ciutat Vella imprescindible que los poderes (35.310pesetasmensuales)yNou públicos destinen un porcentaje Barris (38.400). En los últimos suficiente del Producte Naciocuatro anos estos alquileres hain nal Bruto a la política de vivienexperimentado aumentos im- da, para que esta deje de ser un portantes (no hay datos oficia- problema y una asignatura penles), y hacen inviable a muchas diente en este país. dose de construir viviendas de Protección Oficial.

ATLANTIS ASSEGURANCES

Llar Total La Protecció Completa

Asseguri a TOT RISC la seva família i la seva llar des de 1.250 ptes al trimestre.

Taiqui al 451.06.01, al 451.36.30 o bé 451.51.94 i l'informarem.

Atlantis Assegurances, c/ Balmes 75. 08007 - BARCELONA -

nos se van porqué estan en pareja, otros porqué no se quieren quedar hasta los 33 anos con los padres, como Jesucristo -dijo muy critico el articulista.

- La verdad es que a nosotros esto de vivir en un piso de alquiler nos deja como unos Cristos.

Muy gracioso, sí.

Así estàbamos en una chocolatería de la calle Argenteria. Era en octubre y aprovechamos para vernos un grupo de compafieros de la facultad de esos que viven en la ciudad però que si no te llamas y quedas no hay manera de hablar.

Esta vez no me encontre por casualidad con mis amigos.

Había quedado unos días antes y les confesé que me vendria bien hablar con ellos sobre un tema que me habían comentado los del CARRER. Però, a pesar de ser tan instnimentales mis razones, la verdad es que tenia ganas de ver a Sara, Eduard, Noelia y Onofre.

La verdad es que había quedado para enseiiarles mi articulo de dos meses atràs, ya que a algunes no les llega. Y no les llega porqué hay pisos en el Casc Antic que son torturas para carteros y gozo para vecinos asaltadores de buzones.

Me contaren peripecias inmobiliarias que desgraciadamente son normales en las grandes àreas urbanas capitalistas, però han tenido la desgracia de vivir en la ciudad de los prodigiós donde «ganar dinero en poco tiempo» y «poner a trabajar» el dinero, son razones incrustadas.

- Mira esto lo dice tu tocayo Mendoza -yo con el Hbro de esos que venden en los quioscos.

- Pues sí que debe ser verdad lo que escribe ahí de «cuanto màs pequefia y asquerosa la casa, màs cara resulta «porqué a mi por una habitación al fondo de un pasillo, que habría sido un trastero, solo con cama y con lavabo comunitario me pedían 30.000 pesetas al mes.

- No digas nada Eduardo que a mi me pasó una mejor, porqué aunque tú tendrías que pagar, al menos ya tenías algo, però yo vi un anuncio que era una casa amplia a un precio de risa.

- Oye, Sara, ^no seria de

esas que convocan a mucha gente a la vez para que les entre la fíebre de alquilarlo? recordo Noelia.

- O de esas agenci as que aprovechan para ensenarte todo menos lo del anuncio siguió Onofre.

- No, mirad, lo que me pasó al llegar a la agencia es que era como lo de la maldita cadena.

Tú pones 5.000 por esperar un piso genial que està ocupado y entras en una lista de espera, cuando los que estan delante tuyo consigan otro de los pisos, tú pasas hacia arriba hasta que te quedas en el piso solo por esas 5.000 cada mes.

- Realmente esta ciudad no pierde las buenas costumbres.

- A ti no te parecen muy malas, .^verdad, Onofre? -el articulista habló mirando a su libro.

- Pues no, vosotros os preocuparéis mucho por la vivienda social, però bien que Uevàis esos papeles del «0,7 YA». Yo me preocupo de conseguir viviendas de alquiler y realquilarlas después, con las màs baratas hay poco riesgo.

Nos salva de la polèmica con nuestro compafiero especulador la llegada de las cocacolas en todas sus variedades posibles (sola natural, con hielo, fría con limón).

- Mientras tan to, que hay de las razones para que pase esto.

- Yo creo que la vivienda es un derecho, no debería estar sujeta al mercado.

- Claro, Eduardo, y también el trabajo es un derecho.

- Trabajo hay, Sara, lo que pasa es que todo el mundo quiere algo de alta cualificación.

- Bueno Onofre no lo liemos, que si no acabaremos hablando de Ramoncín y de la generación X. Y así seguimos hablando hasta que salió el tema de la LAU, la utopia de los alquileres municipales. Eduardo, que es historiador, nos recordo que durante la guerra ei vil el Ayuntamiento municipalizó el suelo urbano que no fuera para uso propio de vivienda.

Ya se ponia el sol y el articulista coge el autobús hacia su casa. Un piso de 60 metros cuadrados, con padres que hace poco acabaron de pagar la hipoteca. El cree que no serà como Jesucristo, al menos en lo que a santidad se refiere.

CARRER

D e s e m b r e de 1994

ENTREVISTA

' Josep Ribera

ración al Desarrollo que pot optimitzar els programes de cooperació. P o t s e r més e n d a v a n t s'arribi a crear un ministeri per a la cooperació, com ja tenen a França. Veurem.

Director de la Fundació CIDOB

^^El 0V% no és Vobjectiu, sinó el punt de partida*^ Una entrevista de Eugeni Madueho •tm

Milers de persones acampadas arreu demanen la destinació del 0'7 per cent del Producte Interior Brut espanyol a projectes d'ajut al Tercer Món.

aH^Sfetíwadft-ltíClamar el 0 7 % per ajuts al Tercer Món, que es va fer coindicir amb la celebració de l'assemblea anual del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial a Madrid, no ha deixat de guanyar adeptes. Hi ha acampades a totes les ciutats.

Les de Catalunya demanen, de moment sense èxit, a pesar de que Pujol ho va prometre a la campanya electoral de 1992, que la Generalitat (l'Ajuntament i la Diputaciója ho fan) es desprengui del 0'7% dels seus ingressos.

Els resultats aconseguits fins ara són esperançadors. I no solament perquè el Govern s'hagi compromès a destinar-hi fins al 0'5%, sinó pel que suposa de conscienciació dels participants en les mobilitzacions i de l'opinió pública. ~ L'any que ve potser aconseguiran el 0'7%. Objectiu acomplert?

M La lluita pel 0'7VÍ ha estat un èxit de mobilització i de ressò als mitjans de comunicació, motiu pel qual el Govern s'ha vist obligat a treure diners d'on pugui per destinar-los a cooperació.

Però aquesta exigència no és un objectiu, sinó u n punt de partida. El seu valor és que serveix per prendre consciència del problema, especialment els milers de joves que s'hi h a n apuntat.

Però l'objectiu final va més enllà: es t r a c t a d ' h a r m o n i t z a r els interessos de tots els pobles del planeta.

— Vol dir que no n'hi ha prout amb fer acampades urbanes?

• • Vull dir que és molt millor aconseguir u n bon acord aranzelari del GATT per als països del Tercer Món, que incrementen enormement les despeses destinades a cooperació. Són les restriccions aranzelàries les que impedeixen que creixi l'economia d'un país, el seu comerç, les e x p o r t a c i o n s . . . Són a q u e s t s acords internacionals els que afavoreixen les economies d'uns

— Per una banda posen traves al seu creixement i per l'altra donen el 0'7% perquè es desenvolupin?

H A q u e s t a és l'esquizofrènia, la contradicció dels n o s t r e s països del Nord. P e r això el que calen són mesures d'abast internacional per tal que canviïn les polítiques econòmiques. Tot el d i n e r q u e el Nord envia al Sud en cooperació és inferior al flux de capitals que el Sud envia al Nord per a p a g a r els i n t e r e s s o s dels n o s t r e s p r é s t e c s (el d e u t e ) .

Fins que això no sigui diferent, l'esquizofrènia es m a n t i n d r à .

Al principi hi era l'Esglèsia Josep Ribera és el director de la fundació CIDOB, u n a entitat barcelonina que es dedica a l'estudi, investigació i divulgació de temes internacionals i a la cooperació internacional. La fundació CIDOB és l'hereva civil d'Agermanament, u n a organització sorgida del clergat i laicat cristià progressista de començaments dels anys 60.

A g e r m a n a m e n t va potenciar la cooperació, en contrast a m b les missions clàssiques, a m b els països no desenvolupats. Ribera, que era capellà, va passar tres anys a Xile.

El 1967 va tornar a Barcelona i es va fer càrrec d'Agermanament. Desprès va patir el desencontre de t a n t s cristians i clergues a m b l'Església oficial. Però no deixà de b a n d a la tasca que h a donat sentit a la seva vida. El 1978, de les experiències d'Agermanament, va sorgir el CIDOB.

Josep Ribera i condemnen les d'altres.

RETRAT

" Com podem incidir, nosaltres, ciutadans i ciutadanes de peu, en les decissions del Fons Monetari Internacional, en els acords del GATT, en les decissions econòmiques de la Unió Europea...?

• i Aquest és el tema fonamental: com podem arribar a controlar democràticament aquests mecanismes internacionals on es prenen les decisions econòmiques que afecten al conjunt del món. Controlar democràt i c a m e n t els s i s t e m e s q u e decideixen el funcionament del món i als que ni t a n sols els governs tenen accés. Perquè la globalització de l'economia és

tal, que el seu control ultrapassa les possibilitats dels governs del s estats, que no poden incidir-hi.

U n a conjuntura internacional determinada pot fer enfonsar la pesseta sense que el Govern espanyol pugui fer res per evitar-ho, posem per cas. P e r això jo crec que no n'hi h a prou a m b pressionar les nostres autoritats: s'ha d'anar més enllà.

— La campanya a favor del 0'7% és un pas en aquesta direcció? ^ Coma mínim h a servit perquè al P a r l a m e n t se'n parlés i, per primera vegada, es plantegés seriosament aquest tema. S'ha creat u n Consejo para la Coope-

— Vol dir que les solucions han de venir de la política?

Jo tenia entès que les organitzacions no governamentals (ONG) atreien la gent desencantada o fastiguejada del sistema de partits.

• i Les ONGs, com els partits, també tenen els seus interessos p a r t i c u l a r s . Moltes vegades u n a ONG no és més que un grup de professionals que ven els s e u s s e r v e i s a l'Administració. Algú hauria de reflexionar s e r i o s a m e n t sobre això. Quin s e n t i t t e n e n els conceptes de r e p r e s e n t a c i ó , p a r t i c i p a c i ó , p r e s a de decisions, etc. en organitzacions com a r a G r e e n p e a c e , on la participació dels socis és nul.la. í]ns estem bellugant e n c a r a en conceptes d'organització social que són del segle p a s s a t i q u e j a no s e r v e i x e n p e r e n t e n d r e la r e a l i t a t d'ara. En qualsevol cas, jo crec que és millor que l'Estat funcioni que no crear u n a espècie "d'estat paral·lel" format per ONGs. — A més de demanar que l'Administració pagui el 0'7%, els ciutadans no han de posar res seu? ^ La gent s'ha d'implicar en la lluita contra les desigualtats e n t r e els països rics i els pobres. És més fàcil d e m a n a r que ho faci l'Administració, però no ès suficient. Les ONGs, els sindi-cats, els empresaris, la societat civil, en definitiva, h a de p l a n t e j a r - s e com es pot ajudar al desenvolupament i c o o p e r a r a t o t s els nivells, cadascú des del seu lloc. Perquè a m é s del 0'7%, cal q u e l'Administració canviï la seva m a n e r a de relacionar-se a m b aquests països en els àmbits comercials, industrial, exportador, etc.

— Com ens podem implicar en la construcció de la societat internacional que es va fent a partir de les relacions econòmiques?

• i P r i m e r hem de descobrir els seus mecanismes, estudiar-la, entendre-la, analitzar-la.

Ningú no sap ben bé com s'ha de fer. Ningú sap a Espanya, i em temo que ni tan sols els polítics, q u e es fa a m b els 14.000 milions de pessetes que l ' E s t a t d ó n a a n u a l m e n t al F o n s E u r o p e u per al Desenvolupament. Molts pocs saben, i a la majoria ni t a n sols els i n t e r e s s a , q u i n a és la posició del Govern espanyol en els fòrums internacionals on es decideixen a q u e s t e s coses. Cal saber-ho, investigar-ho. I actuar.

CARRER

PUBLICITAT

D e s e m b r e de 1994

rL· 50 Taller de DORAR, PLATEAR, NIQUELAR Y RESTAURACIÓN DE METALES

ÒPTICA FEDOU ÓPTICO

CAMBRES BANY

Novetats

ESCALFADORS

Sanitàries

AIXETERIA

FÀBREGAS

DIPLOMAIX»

1879- 1979 Cien anos al Servicio de la Òptica AVINYÓ, 32- tlno. 3 0 1 7 5 7 7

Avinó, 31 Tel. 315 04 55 08002 BARCELONA

Canuda, 24

Telòfs. 301 60 7.·í . 301 8.5 38 08002 BARCELONA

Fax: 412 32 86

ARTICLES PER A

BELLES ARTS

í S'Mi/E i x-BçuRE-^-t^eNj' AM-TdTfc'í-HoRES

ARTICLES DE VIATGE CASA FUNDADA EN 1875

RIGOL

CE'K3'ES'E%lJl

4CArS

DIBUIX - PINTURA - ESCULTURA P " r < n x o i . !'•

TEl 318 M W

'Mínyi·K'HlS·TA

•TLL-J: ^02.41.40

08002 BARCELONA

SOLINGEN * PARIS * BARCELONA

c=À.a L·iíaniuetería

de Uóaircelcona

GANIVETERIA ROCA, S.A. Plaça del Pi, 3 - T. 302 12 41 Barri Gòtic I

CASA BEETHOVEN

Canuda, 22 Telèfon 318 15 83 Duc de la Victòria, 15 08002 BARCELONA

MAGATZEM DE MUSICA PARTITURES NACIONALS I ESTRANGER!

CALÇATS MANITOS CALÇA T AMPLES ESPECIALS PER PEUS D ELI CA TS TENIM DEL N" 33 AL 41

RAMBLES 97 (LA VIRREINA) TEL, 301 48 26 08002 BARCELONA

cafè -

SANTA ANNA, 35

restaurant

Comtal, 15 Tel. 318 16 91

La Rambla, 74. Ü8ÜU2 Barcelona Tflf.: :i 17 75 85 - 30241 »)

Argenteria, 27

i

í

Moll de la Fusta, 1 Barcelona Tel. 221 55 61

Santa Anna, 29 Tel. 318 21 94

Barcelona - Barri Gòtic

Tel. 319 34 23

DESAYUNOS APERITIVOS BOCADILLOS

FONTANELLA 2 0 - TEL.: 3 0 1 8 4 9 1

- 08010

BARCELONA

LA TAVERNA MÉS ANTIGA DEL PORT A N Y 1763

En un ambient del segle XV, la millor relació preu-qualitat de la cuina í catalano-francesa i 08003 Barcelona

Tel. 301 45 96 • 08002 BARCELONA

i 1 1

• •

• • • • • • •

• • • •

• • •

EL REGALO ESTA S^BRT

CanRcmwnet

RESTAURANT Maquinista, 17 08003 Barcelona (Barceloneta)

MARISQUERIA I T A P E S

161319 30 64 : Fax 319 7014 ; Pàrking privat amb servei d'aparcador í

EN.,.

* J^^

!

fe

Ca rer del Pi, 8 (Barri Gòtic> 0 8 0 0 2 Barcelona Telèfon 3 1 8 5 5 3 8

CA^ADELA

Co^JÍocfwJJÀco.

FONTANELLA, 17 BARCELONA 10 TELEFONOS 318 64 95

Esta casa no tiene

sucursales.

Fundada en 1938

318 64 99

L·i teu th'l

CARRER

D e s e m b r e d e 1994

BARCELONÈS

u

LLIBRES

EXPOSICIONS

CINEMA

"El futur de les perifèries urbanes"

Les ciutats il·lustrades

Días contados": crònica de la realitat

S'Í.'*.*' :;',Í jT-'

'^•T'

• 4f

800 pagines de text dens recullen les actes de les joi-nades que, amb el mateix títol que el llibre, va organitzar l'institut de batxillerat Barri Besòs el 1989. El llibre no s'ha pogut editar fms ara, però l'actualitat dels temes tractats es m a n t é . Ponències, comunicacions i debats estan reproduïts a m b cura i exactitud. A la primera part s'analitza la perifèria des dels apsectes imaginabes. La segona p a r t del llibre recull dos treballs: la història de les jornades esmentades, redactat per l'equip de redacció; i un epíleg de Joan Roca (més de 200 pàgines) a m b el títol "Recomposició capitalista i periferització social". El treball és molt interessant, i la FAVB fa u n preu especial (2.800 pessetes) a tots aquells lectors i lectores del CARRER que vulguin adquirir-lo.

"Els plàtans de Barcelona" Reedició d'una excel·lent novel·la de 'Víctoi· Mora que portava molts anys esgotada.

L'edició dins d'una col·lecció popular posa a l'abast de ELS PLÀTANS totes les KB™N» butxaques ! aquesta magnífica crònica de la Barcelona de postguerra.

A través del jove Lluís Martí coneixem u n a ciutat marcada per les ferides de la guerra, per la fam i la por.

U n a societat, u n s homes i dones que viuen desmoralitzats, una adolescència difícil.

La novel·la, que es va publicar per primer cop a París el 1966, s'ha traduït a diferents idiomes. R e c o m a n e m llegir-lo a r a q u e ve N a d a l .

it

JAUME P. SAYRACH

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona s'exhibeix una exposició molt sugestiva que mostra l'obra de diversos artistes il·lustradors qe per ambientar les seves historietes o cartells, s'han servit d'algunes de les grans ciutatseuropees, com Londres, Brussel·les, Amsterdam, París, Milà 0 Barcelona.

En algun cas, la ciutat s'agafa simplement com a element paisatgístic de la il·lustració. El dibuixant sap que els viatges formen part de la cultura moderna i imagina que als que miren uns historieta els agradarà reconéixerhi els paisatges de les ciutats que estima. Un dels il·lustradors presents a la mostra escriu: "AiTÍbar a una ciutat desconeguda, esdevenir un estranger que passeja pels carrers amb l'únic objectiu d'emmagatzemar el màxim d'imatges i de sensacions, pr a mi sempre és un plaer".

Una ciutat com Barcelona, amb la liquesa d'edificis modernistes, d'una plasticitat tan vistosa, a la força ha de temptai^ a més d'un il·lustrador. Però de la matí^ixa manera que per a la gent que s'ha criat en una gran ciutat no són els aspectes urbanístics i arquitectònics els que estima més, sinó que valora sobretot l'espai on transcone la seva vida, hi ha il·lustradors que s'enfronten a les ciutats cercant també la vida que s'amaga darrera les façanes. Kiki Picasso, un altre dels artistes de l'exposició, que afirma no sense un deix d'ironia que París és la ciutat més bonica del món, a través de la seva creació plàstica fiírga el món sordit que és l'altra cara de la ciutat de les llums . Una sèríe de televisors projecten alhora uns vídeos que mostren la peso de La Santé per dins, una escena de ciolència a l'avinguda de Saint Germain-des-Prés o el desempar d'una rostituta en ple carrer Pigalle... La confusió que produeixen tants televisors funcionant al mateix temps, i el soroll eixordador, volen ser una denúncia d'un París que és tan real, o més encara, que el París bonic del turisme.

Barcelona se'ns ofereix amb la mirada de dos artistes posmodems, en Mariscal i el Peret. Peret amuntega objectes que evoquen la hist'ria de la flambla. Damunt d'una llarga taula s'hi poden trobar un taco de bitllets de tramvia, una reproducció de la Font de Canaletes, el veD rètol del bar-restaurant Núria o una col·lecció de postals antigues amb

PERET MARISCAL

MARTA BACH GEORGE HARDIE

KIKI PICASSO EVER MEULEN

senyoretes provocatives... La mostra ve a ser un passeig iniciàtic, un baixar de la muntanya -de la terra- cap al mar. Peret ho comenta així: "Passejar-se sense pressa, a l'atzar, abandonant-se a la impressió i a l'espectacle del moment" (...) "Retorn al·legòric als orígens" (...) "Recerca nostàlgia de la innocència perduda".

Ever Meulen, per expressar el seu sentiment davant Brussel·les, la seva ciutat, recorre a un poema de tJohan Verminnen: "(...)

Dins el teu ventre em sento calent (...)./Aquí hi ha el meu amor primer/ i també la triste.sa primera:/ el seu nom és gravat als tcíus arbres." En canvi, Lorenzo Mattotti veu la ciutat com escenari del món sencer: "Al barri on visc passen molts camions. Passegen la pols del món". Hi mostra un gran quadre compost de sis plafons, en negre sobre blanc, que representen amb una extraordinària força una tempesta sobre la ciutat.

Coincidint amb l'exposició de "Les Ciutats Il·lustrades", Isidor Cònsul ha fet un article a L'Avui sobre les ciutats i la literatura, on diu que "les ciutats passen per rasers diferents a l'hora del repartiment literari". Cada autor en mitifica un aspecte. Igual que ens passa a nosaltres, que tots tenim la nostra Barcelona, la nostra segona ciutat, la nostra mirada personal dels pobles que estimem.

TROBADES

Biblioteques, personatges i barris MARTA BACH

Lluís Permanyer, Francesc Candel, Feliu Formosa i Josep Maria Ainaud de Lasarte són algunes de les personalitats del món cultural que han acostat les seves experiències i la seva particular- visió de la vida als habitants de diferents barris de Barcelona. Les trobades, sota el nom "El Personatge i el Barri", s'han portat a terme a diferents centres de la Xarxa de Biblioteques Populars de Barcelona, i han permès que intel·lectuals de diferents camps es converteixin en aquell veí o véina que ens creuem tot passejant pel carrer. Des de l'Eixample de Permanyer, la Zona Franca de Candel fins a la Ciutat Vella de Lasaite, passant pel barri de Sant Andreu, on viu Feliu Formosa, la curiositat dels més petits s'ha vist compensada amb escreix i, de retruc, ha animat a menuts i grans a submergir-se en la lectura.

El cicle "L'aventura de llegir" ha encabit activitats de tota mena amb un denominador

comú: el món de les lletres. Narradors de contes procedents d'altres cultures han explicat rondalles i llegendes dels seus països d'origen. Lectures dramatitzades, i la presència d'Ovidi Montllor escenificant amb la veu poemes musicats per Toti Soler han estat els principals «paranys» d'aquesta estratègia per a educar els més petits en l'hàbit de llegir.

«El resultat ha estat molt positiu perquè hem apropat la gent a diferents maneres de pensar i a altres cultures», afirma Núria 'Ventura, cap de la Xarxa de Biblioteques Populars. Des d'aquesta entitat es projecta iniciar a començaments del 1995 iin nou cicle que «potenciï la dialèctica entre l'autor i el lector de llibres», tot i que, segons declara Ventura, «es fa difícil afirmar res perquè estem supeditats als pressupostos de l'àrea de crdtura de l'Ajuntament». Seria una llàstima que per una qüestió de diners es perdés una de les poques iniciatives per apropar els barris i la seva gent als més petits de la casa.

El dia -no comptat- en què el j u r a t del Festival de San Sebastià va decidir atorgar el màxim guardó d'aquest certamen, la Conxa d'Or, al director Imanol Uribe per Dl as Contados , a la sala i!s van poder sentir simultàniament aplaudiments i ciits de reprovació. 1 és que la història d'un etarra apassionat ubicada a la ciutat de Madrid t a n t pot encisar a l'espectador com íérií-li la part més essencial del seu ésser.

J a sigui u n a reacció o l'altia, el cert és que la daiT'era incursi() cinematogràfica del director de l'exitosa El rey pasmado, sorprèn, fa remoure's de la cadira l'espectador i -sincerament- aconsegueix deixar-lo sense respiració en més d'una ocasió. La genialitat de Días Contados es que conté els ingredients bàsics per esdevenir la més creïble i lograda crònica cinematogràfica de la societat que ens ha tocat viure.

Uribe, sense deixar-se emportar per sentimentalismes fàcils ni extremismes visuals, s'endinsa en el món de la droga, la prostitució i el terrorisme. Barrejar problemàtiques socials tan crues -i alhora t a n reals- en u n a mateixa pel·lícula ja diu molt d'ella mateixa i del seu director. El còctel temàtic de Días Contados és explosiu.

U n a explosió, però, de realisme socialment desencisador. Seguint aquesta fita, el film té l'encert d'unir dues dicotomies, diferents cares d'una mateixa moneda: el terrorisme d'èlit representat per ETA i el lumpen de la delinqüència, magníficament interpretat pel versàtil Javier Bardem. El llaç que uneix aquests dos móns és Charo, una jove prostituta drogaaddicta, paper que encarna la d e b u t a n t Ruth Gabriel de 19 anys d'edat. Es tracta d'una nova cara femenina del cinema espanyol que completa el repartiment d'actors de primera fila que donaran molt a parlar en un futur. Carmelo Gtómez i K a r r a Elejalde -descoberts a la gran pantalla pel director basc Julio Medem en el seu film Vacas- no fan més que potenciar un dels millors i més ben aconseguits repartiments de l'actual cinema espanyol.

Fins i tot en això, Días Contados us s o r p r e n d r à .

1,1 reu ílt'l

ALTRES ASSOCIACIONS

CARRER

Desembre de 1994 >m»sm!^^^ -íKí^ wv.

Petritxol, la primera associació de veïns

f^l¥0

REDACCIÓ

L'Associació de Veïns del carrer Petritxol ens ha enviat una carta on ens diu: "Hem rebut el número 26 de CARRER, especial 25 anys. Ens sorprèn moltíssim veure com a la llista d'associacions de veïns no apareix la de Petritxol, quan aquest carrer en va ser el capdavanter. L'Associació de Veïns del carrer Petritxol va ser fundada el 1947 per un grup de comerciants i veïns que estimaven Barcelona i sobretot el seu carrer".

Volem que quedi constància d'això. A més, ens fem ressò del llibre "El carrer Petritxol", editat per aquesta associació de veïns.

El llibre recull dades de la història d'un dels carrers més populars de Barcelona. Té més de 500 anys, ha acollit a veïns il·lustres i ha estat testimoni d'aconteixements claus de la vida de la nostra ciutat. En un proper número de CARRER parlarem de la història del carrer Petritxol.

Educadors per la Pau: "Les joguines es trenquen, el goig del joc roman" ROSA MARÍA PALÈNCIA

S'acosta Nadal i a més de la saturació de publicitat de joguines (ja sabeu: pels nens, cotxes que caminen com el papà i nines tan maques com la Claudia Schiffer, per les nenes), vindrà l'invasió de pel·lícules "infantils" ón els "bons" tenen llicència per a matar. Però tranquils, que serà als dolents. També podran fer-los patir. Els bons són bons, no perquè siguin compassius o solidaris, sinó perquè son més forts i més llistos, i més guapos. per això venceran..., "Quan hi ha un vencedor, també hi ha un vençut", interromp la Carme Romia i la seva veu sona a aiguafestes en aquest món de triomfadors.

Els pares s'escorreran les butxaques i els nens tendiran a confondre als Reis Mags amb qualsevol marca de joguines. Els pares es diuran satisfets "al nostre fill no li manca de res". "I ón és la il·lusió" torna la Carme, "els objectes no poden omplir sol·licituds, més aviat generar-les".

Recuperar el goig de jugar, el caliu d'un conte, canviar el "tenir i guanyar" pel "ser i estar", tot el que col·labori per a crear una nova cultura per la pau en lloc de la cultura de la violència i la competició és el que es proposa el Seminari Permanent d'Educadors/es per la Pau (SPEP).

La seva coordinadora i fundadora, la doctora Carme Romia i Agustí, el té ben clar: "No paga la pena dedicar tant de temps a guanyar dine.·'s pels nostres fills com compartir amb ells el que tenim. En aquesta època en que

JOAN MORAN

Festa al parc de l'Estació del Nord no hi ha cap inversió segura, habilitats dels seus compol'única realment rentable és in- nents. vertir temps en els nostres fills".

Diu la Carme: "es tracta de Integrat per que cadascú una trentena posi el que d'estudiants pugui, segons universitaris i les seves il·luEl Seminari Permanent d'Educadors/es per la Pau amb noms tan sions, sota la compta amb un Centre de sugerentscom mateixa filoRecursos d'Educació per la Pau "Saltalobstacle" sofia: qualon es pot trobar tota mena de (integració de material. Els seus sectors estan a sevol grup 0 disposició de qualsevol col·lectiu disminuïts), "La col·lectiu, que demani els seus serveis per Penya Contatothom, té dret a tallers, exposicions, contes", "La a desenvorepresentacions o assessories.

Només cal posar-s'hi d'acord Penya Jugalupar-se i a trucant al 490-43-22 Ext.45, nera", "La lluna existiren pau". preferentment els dimecres. Entre en un cove" Aquesta les seves activitats anuals es (creació literàcatedràtica de troba la Diada del Comte, Certamen Literari sobre Drets ria), "Quatrel'Escola de Humans, Jornades de "Comtes i mésun" (per la Mestres de la Valors" i d'Educació per la Pau. diversitat cultuUniversitat de Barcelona es ral), el grup de teatre " T e r r a b a s t a l l " o va adonar que els estudiants "D'acord, músics per la pau", arribaven amb il·lusions i el SPEP treballa per sectors, potencials que eren deixades de s e g o n s els i n t e r e s s o s i banda per a "estudiar coses

serioses"; a més, els professors semblaven no adonar-se que a les seves mans està la possibilitat d'educar al servei de la pau. Així va néixer l'idea de crear el SPEP, ara fa nou anys.

Des de llavors el SPEP desenvolupa el seu treball tant a dins de l'Escola de Mestres com a col·legis, instituts, esplais, barris i ONG's. La seva experiència ja ha sigut coneguda a països tan diversos com Irlanda, l'ex-Xecoslovàquia o Mèxic. El SPEP fa els seus propius materials: dossiers, contes, joguines i jocs i també adapta i tradueix d'altres. Entre les seves activitats anuals es troba la campanya nadalenca "Aprèn a jugar, aprèn a viure". Carme Romia explica el que hi ha darrera: "Els nens i les nenes tenen moltes coses i molt soroll al seu voltant, però estan molt sols. No es tracta de donar-los el que no hem tingut. És tracta més aviat'de trobar-nos amb els nostres fills, de jugar gaudint. No només passar de les joguines discriminatòries o bèl·liques, sinó de les sofisticades, que no serveixen per a jugar sinó per a mostrar a la plaça, per a que tothom vegi que el nostre fili té moltes coses. Es tracta d'aprendreaviure,agaudir, aserfeliços consumint menys. La joguina és un mitjà per a començar a fer-ho. Les joguines es trencaran però el que realment romandrà serà l'experiència de construir-ne una, de regalar-la, de compartir-la. Això és el que queda".

•'^^^^^.^^':·íi^^^Y-m^ FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106.3 (575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 ( 4 1 2 4 7 10) Distrito 3 Ràdio 102.4 (432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bonanova 107.1 (202 34 36) Ràdio Bronka 92,3 (359 65 72) Ràdio Ciutat Vella 106.8 (442 97 01) Ràdio Clot 101.3 (232 03 17) Ràdio Gràcia 107.6 (285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08) Ràdio Pica 91.8 (217 57 47)

Ràdio Poble Sec 107.5 (442 31 93) Ràdio RD7 1 0 7 . 0 ( 4 2 0 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella

92.2 (345 70 16)

—fTO— LLIBERTAT ^ D'EMISSIÓ

VIAJHS KARELIA. S.L. Trav. Gràcia. 425 1° Tel. 450 37 14 Expertos en viajes a Cuba

RESTAURANT EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 95 45 TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous,18/21h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h) TV Les Corts (divendres,18/21 h) TV Sants-Montju'ic (divendres 21/24h)

PLJBLl SERVEI Servei Publicitat Exterior Serigrafia i rotulació Equador 76 Tel. 405 06 88

VL-XTCES NOU MON, S.A. Aribau, 127/Rosselló Tel. 419 32 II El millor viatge al millor preu

OBERT ELS DIUMENGES LUMINOTECNIA Agua. luz y gas Urgencias 24 horas Hugo de Rocaberti, 5 2.3.

Tel. 490 22 41

CANAL 39 - BARCELONA TV TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h) TV Eixampla (dilluns, 21/24h) TV Nou Barris (dimecres. 18/21 h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres, 18/21 h)

Guia professional i comercial de Barcelona

CAEESALAMBO Calés Lilerarios Torrijos, 51 Tel. 218 69 66 PNEUMÀTICS Roger de El or Roger de Elor, 133 Tel. 231 66 16

CARRER

Desembre de 1994

ASSOCIACIÓ íff

i

GRÀCIA

MIGUEL LÓPEZ

Rellotge bifilar Fa uns mesos es va instal·lar a la plaça del Bogatell un estrany monument que, segons diu la placa explicativa, és un rellotge de sol bifilar. I per a instruir al personal, "explica" el seu funcionament. Diu: "Les hores de temps real del lloc venen donades pel punt d'intersecció de l'ombra dels espadats de les planxes metàl·liques (recta i paràbola), enterpolamnt entre les línies horàries de quart en quart.. Les hores del temps mitjà del fus (que és el dels nostres rellotges de polsera llevant-hi una u dues segons l'estació), venen donades fent a les anteriors la correció en minuts interpolats entre les marcades per a cada data, a les línies de canvi de mes zodiacal, tot seguint la línia horària del punt. La data aproximada del calendari es pot conèixer també per l'esmentat punt d'intersecció interpolant, damunt la seva línia horària, entre les dues línies més properes de canvi de mes zodiacal". Necessitem alguna cosa més que l'Institut d'Estudis Català

l ' N I V I KSIl A l Dl H A K t 1 I ONA scoUi I inivcrsilana d'l siudis I mprcsaiiaK

y ECONOMIA SOCIAL I DIRECCIÓ DE LES ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE-ESAL's. (MES) Primera

Promoció

ECONOMIA SOCIAL I TÈCNIQUES DE GESTIÓ D'ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE-ESAL's. (ES) Tercera

Promoció PLA

O C E N T

Calendari

d'hores ^ ' ^ ' * *

ES/ MES

16/1/95 ui 30/6/95

170 1/

MES

95/96 1 8 / 1 / 9 6 al 3 0 / 6 / 9 6

, ^_ ' ^^

Dedicació

'^

>'v> MJbel Vidal otevii.utica E.U.E.E. A temps ,„,K,aí

INFORMACIÓ I MATRICULES Escola Universitària d'Estudis Empresarials Universitat de Barcelona Diogonal 696 • 08034 BARCELONA^ Tel: 402 19 92 • Fox 402 44 74 Sro. Elsc

Import

Directora

ü i a Isabel Vidal Catedràtica E.U.E.E.

l/'jüUÜ

i'i£.nnn ' ^^^^^

Amb la col·laboració:

CIES ("entre d'iiiieialives de rix'Dnomia Social

Els veïns lluiten per una escola pública L'amenaça de tancament plana sobre el col.legi públic Sant Joan. Des de fa temps la Generalitat està frenant indirectament la matriculació d'alumnes, circumstància que aprofita per anar tancant aules i retirant professors. Darrera de tot hi ha la llarga mà de l'especulació, ja que l'edifici i el solar on està l'escola, de lloguer, és carn d'operació immobiliària. Gràcia és el segon districte de Barcelona amb un percentatge més baix d'escola pública. El tancament del col.legi Sant Joan agreujaria la situació, més encara si tenim en compte que no hi ha garanties que aquest centre quedi inclòs al mapa escolar de la ciutat, actualment en elaboració. L'associació de pares (APA) i les associació de veïns d'en Camp d'en Grassot i de Gràcia porten dos anys fent gestions i mobilitzacions per evitar aquest tancament anunciat. Reclamen que el Sant Joan segueixi funcionant amb uns nivells de qualitat docent òptims fins que s'obri una nova escola pública al districte.

té els baixos apuntalats), i les obres del pàrking podrien afectar l'estructura dels edificis. Amb tot, l'Ajuntament i Ferrovial (empresa concessionària de les obres) garanteixen la seguretat de la operació i s'han compromès a contractar una pòlissa d'assegurances "per si de cas".

SANT ANDREU

Oposició al pla d'ordenació de Can Fabra L'Associació de Veïns de Sant Andreu creu que el projecte d'urbanització del carrer Segre/Sant Adrià i els criteris d'ordenació de l'entorn de l'edifici de Can Fabra no són els més adequats pels interessos dels veïns, a banda de que tenen algunes mancances importants.

Segons l'associació, el projecte hauria de contemplar tot l'entorn; la nau industrial de Can Fabra s'hauria de preservar, rehabilitar i destinar a equipaments socials; i caldria incrementar la superfície destinada a zona verda. A més, els veïns consideren que la font cibernètica prevista atempta contra l'estalvi energètic.

POBLENOU

CIUTAT MERIDIANA

Per Nadal, pastorets populars al carrer L'esplai Movi, que celebra el seu 30è aniversari, organitza el proper 29 de desembre una "Pastorada al carrer". Aquesta peculiar versió dels tradicionals Pastorets tindrà dues parts: una de convencional, que es representarà al Casino l'Aliança, i una d'innovadora, que es farà al mig de la Rambla del Poblenou. Amb la col.laboració del Zoo de Barcelona, que cedirà ànecs, gallines, cabres i ovelles, a més de tres cavalls llogats, la rodona del Casino es convertirà en un mercat beduí on nens fent de pastorets oferirant sopa calenta ais vianants. És la primera vegada que el Zoo, exceptuant el rodatge de pel·lícules, deixa sortir animals del seu recinte.

La Pastorada al carrer tindrà també un segon punt d'atenció a la plaça de Can Felipa, on els diables del barri escenificaran una lluita amb els àngels celestials.

clam per reobrir la piscina municipal L'associació de veïns i les entitats de Ciutat Meridiana volen que l'Ajuntament reobri la piscina municipal tancada aquest estiu passat. Segons el regidor del districte, Juan José Ferreiro, la instal·lació es va tancar perquè el cost del seu manteniment era massa elevat.

CLOT

L'Ajuntament paga l'expropiació de la Farinera Després de 10 anys, el pagament dels 189 milions de pessetes de l'expropiació de l'edifici de la Farinera permetrà que l'Ajuntament ocupi uns locals reivindicats pel barri des de fa 18 anys.

De totes maneres, això no vol dir que les quatre plantes de l'edifici puguin ser utilitzades d'aquí poc, ja que l'Ajuntament, de moment, no té pressupost per la restauració.

SANTS

LA PAU

Oposició frontal al nou pàrking Els veïns de La Pau no volen que l'Ajuntament construeixi el pàrking subterrani previst a la plaça dels dúplex del carrer Guipúscoa. L'argument veïnal és de pes: els pisos del voltant estan greument afectats per l'aluminosi (un dels cinc blocs

Ocupació d'una casa al carrer Papin Un grup de joves han ocupat una casa que feia anys que estava buida al número 4 del carrer Papin. Els okupes han començat a rehabilitar l'edifici amb la intenció de crear-hi un casal popular obert al barri.

Demanen la col·laboració veïnal.

18

l.ti veu tiet

CARRER

VEÏNS

Desembre de 1994

iD PORFONT COOPERATIVA DHABITATGE

VIVENDES DE N O V A C O N S T R U C C : i Ó

A PREU DE COST PISOS BARCELONA Districte de Síuits

MOLLET-V.P.O.

Rají i de Santa Rosa RAMON GÓMEZ

CAS ES U NIF AMI I J ARS MARTORELL T o r r e n t d e I J o p s

Prop d'un miler de tendes acampen a la Diagonal reclamant el 0,7 per cent

ACABATS DE PRIMERA QUALITAÍC F I N A Ç A M E N T A LA SEVA M I D A

La part alta de la Diagonal, entre L'Illa i el Palau Reial, ha tingut durant molts dies un aspecte inusual. Centenars de persones, majoritàriament joves, han plantat la seva tenda al carrer per pressionar la Generalitat (i totes les administracions en general) perquè es dediqui el 0,7% dels pressupostos públics a la cooperació amb el Tercer Món. El dia 30 de novembre algunes tendes van dormir a la plaça de Sant Jaume, i l'endemà els acampats es van traslladar davant del Parlament.

L'objectiu és que Catalunya reaccioni i destini pressupostos per a la solidaritat: el 0,7 % de les entitats, de les diferents associacions, dels veïns i veïnes (sempre que la seva situació els ho permeti). L'ambient que s'ha viscut a l'acampada (viu, alegre, il.lusionat i participatiu) ha demostrat, un cop més, que Barcelona és solidària.

INFORMACIÓ Tels. 319 %9 25

TENEMOS LA VIVIENDA QUE NECESITAS...

Pisos de 70 m^ desde 9.0(K).ÜÜÜ de ptas.

Casas unifamiliares a partir de 13.90«.(KI0 ptas.

Pisos de 9(1 m- úliles desde ll.WMMKM) de ptas.

;Con plaza de pàrking incluida en el precio!

I J

li I 181 liii

>«ïí«^•<«^»t;^^!«<»(ww^>^v<^^ï^^

interès a partir del 6.5%

Acabados de calidad

X'ivíendas protegida^

Zonas ajardinadas

1

II

Entradas desde 300.000 p(as.

...DONDE LA NECESITAS VILANOVA

EL VENDRELL

MANRESA

PALAFRUGELL

SANTA PERPETUA

SANT ANDREU DE LA BARCA

MARTORELL

GRANOLLERS

MOLLET

VILADECANS

TERRASSA

CASTELLAR

CERDANYOLA

CALELLA

GAVÀ

PALLEJÀ

LES FRANQUESES

SANTA CRISTINA D'ARO

HABITATGE ENTORN da un nuevo impulso a la promoción de vi\iendas protegidas. Nuestra cooperativa sigue firme en su propósito de construir viviendas de calidad al alcance de todos, construidas en régimen de cooperativa y a pagar en 18 aüos. Los tres primeros afios hasta la entrega de las llaves, el 25% del total en vencimientos mensuales.

El resto, en crédito hipotecario de 15 anos desde un 6,5% de interès.

Los hechos avalan a nuestra cooperativa: 900 viviendas construidas y entregadas en los plazos previstos y a preciós un 10% inferiores a los de protección oficial.

PARA MAS INFORMACION, LLAMA AL 3 1 0 0 0 0 0 VIVIENDAS DE CALIDAD AL ALCANCE DE TODOS

Habitatge Entorn

Gestiona:

ini Habitatge Social

Con «1 soportc de

(fÜIa

Líi ti'14 di-l

CARRER

Desembre de 1994

EL COR ROBAT

ASSOCIACIÓ

La FAVB aprofundeix l'agermanament entre Barcelona i l'Havana

ÀNGEL VALVERDE

Joan Alentorn President de l'AV El Clot-Camp de lÀrpa

"Enderrocaria l'escalèxtric de la plaça de les Glòries"

MGUEL LÓPEZ

Roda de Premsa dels convidats cubans FAVB i altres entitats), es pot canalitzar i estructurar millor.

L'Ajuntament de Barcelona rehaLa Federació d'Associacions de bilitarà dues ciutadelles de la capiVeïns de Barcelona (FAVB) està tal cubana, i estudia la manera duent a terme una campanya de d'abordar la reforma del passeig solidaritat amb ei poble cubà. del Malecón i el tractament i potaAprofitant que la capital de bilització de l'aigua a l'Havana.

Catalunya i la de Cuba són dues La Unió Sindical de Comissions ciutats agermanades, la FAVB Obreres del Barcelonès, per la està impulsant l'agermanament seva banda, s'encarrega del entre barris d'aquí i municipis de manteniment dels 50 autobusos l'Havana. La campanya té també que el sindicat va donar fa més com a objectiu la recollida de d'un any. I així, cadascú, des de material escolar per enviar a les les seves possibilitats, fa la seva aportació de solidaritat. escoles de Cuba.

Les associacions de veïns La iniciativa engegada per la FAVB és una experiència nova s'encarreguen de recollir tot tipus que pretén traslladar l'agerma- de material escolar i també diners nament institucional entre les en efectiu (la FAVB ha obert un dues ciutats a un nivell més direc- compte corrent a La Caixa: te, concret i humà: barri amb ba- 2100.0647-95-0200003987). rri, escola amb escola, i, fins i tot, Aquesta ajuda és molt necessària família amb família. D'aquesta donada la greu situació que viu manera la cooperació que porta l'illa caribenya com a consea terme la comissió ciutadana qüència del bloqueig nordad'agermanament amb l'Havana mericà. Però les associacions de (integrada per l'Ajuntament, ve'íns també canalitzen qualsevol sindicats, universitats, la mateixa tipus de solidaritat que la gent .BARCELONA 'REDACCIÓ

Joan Alentorn fa molts anys que "pinta" en eiseu barri. Després de tota una vida professional dedicada a pintar les façanes i els pisos, també ha estat una persona decisiva en el desenvolupament i les millores del Colt-Camp de l'Arpa.

— Què enderrocaria de les obres que s'han fet?

— L'escalèxtric de la plaça de les Glòries.

— De quin color pintaria el seu barri?

— M'agraden les façanes de color clar.

— Quins indrets són imprescindibles per conèixer El Clot i el Camp de l'Arpa?

— Els dos nuclis antics. Al voltant de Ca la Vila i de Can Robacols.

— Ens mereixem les institucions que tenim?

— En part sí. La majoria dels ciutadans no estan disposats a lluitar per millorar-les.

— Després de quinze anys d'ajutnaments democràtics, "era això, companys,..."?

— S'haguessin pogut fer més coses.

— Què separa la Meridiana?

— Després de l'eliminació dels ponts, ja no separa tant com abans. El mercat, per exemple, ho nota.

— Existeix tràfic d'influències al moviment ciutadà? ^ És factible que existeixi.

Revista de Barri

— San Martí és un bon patró?

— Seria millor si la celebració fos a l'estiu. " Ha fet alguna reivindicació a contracor?

— Sí. Però s'ha d'acceptar la majoria.

— Viu en un barri dolç?

— Sí. El nom del Clot de la Mel ja ho indica.

— Què demanarà als Reis Mags?

— Una piscina, l'asfaltat d'alguns carrers i uns quants semàfors.

vulgui proposar. Només dos exemples: la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes enviarà aquest Nadal un carregament de turró, i un club esportiu del Clot, a través de l'associació de veïns, pilotes i bótes per un equip de futbol.

Aquesta solidaritat és la que han estat demanant aquestes darreres setmanes tres representants de barris de l'Havana convidats per la FAVB a Barcelona com a inici de la campanya, que durarà tot un any.

Noelio Portal, Mercedes Linda Puentes i Javier Fernando Brizuela han fet xerrades a diferents centres cívics i entitats explicant l'actual situació a Cuba.

Són conscients que «la crisi econòmica cubana no es resoldrà només amb cooperació internacional, sinó amb les reformes que va introduint el govern». I agraeixen «la contribució material dels barcelonins, però, sobretot, la comprensió i la solidaritat envers la revolució».

RABEL

ANUNCIAT AQUÍ I TEL 346 85 751

El número d'octubre de la revista Vella Ciutat, de l'Associació de Veïns del Casc Antic, dedicava set pàgines a parlar de l'evolució de la família com a institució social. Les parelles homosexuals, les mares solteres i els immigrants són alguns dels objectes d'un interessant dossier.

TU'• ^ ^ ^ l ^ ^ j ^ ^ ^ f

— Quin futur li espera al Clot-Camp de l'Arpa?

— Molt bo. Segons un recent estudi, sembla ser que és l'únic barri de Barcelona que ha augmentat de població en els darrers anys.

— El Clot-Camp de l'Arpa té una olor característica?

— Ara la dels fums. Abans a llegiu i àcid fènic, per una fàbrica del ram de l'aigua que teníem.

— Li han demanat mai un autògraf?

— No. Però tinc la satisfació pel reconeixement que em va suposar el premi Sant Martí fa dos anys. A més, notes l'afecte de la gent i no et sap greu haver estat tants anys lluitant pel barri.

Portada del butlletí d'octubre de l'Associació de Veïns Zona Sud de Sant Andreu. La Rambla d'aquest barri, parcialment inaugurada per la festa major, obre ei número 59 de la revista. També hi ha tres pàgines dedicades a celebrar el desè aniversari de l'associació de veïns.

Portada del número 8, corresponent al passat mes d'octubre, de Turó de la Rovira, portaveu de l'Associació de Veïns Font Castellana. A banda d'informacions diverses sobre el barri, hi ha les reivindicacions de la Coordinadora d'Entitats de Can Baró i uns consells sobre com plantar arbres.

r

2»

El niL'u

CARRER

Desembre de 1994

IJO

Joan Brossa "Sóc un franctirador, Barcelona als meus

tinc ulls"

tota

E n J o a n Brossa es troba molt a gust al Guinardó. F a més de deu anys que es va traslladar al carrer Gènova, i la veritat és que no se'n penedeix. U n a de les coses que més li agi'ada és passejar per la font del "cuento" al parc del Guinardó: "El parc li dóna u n aire de poble, de barri rural i estàs molt a prop de la mimtanya". Els p e n d e n t s t a n t pronunciats que hi h a , i que requereixen u n a bona forma física, contribueixen a crear a q u e s t a m b i e n t de poble. P e r a en Brossa, gairebé caldria instal.Iar-hi u n funicular, "però a f o r t u n a d a m e n t les comunicacions a m b la r e s t a de la ciutat són bones".

C r e u a n t l'Avinguda de M o n t s e r r a t es té u n a àmplia perspectiva de la ciutat: "Sóc un fi'anctirador, tinc tota Barcelona als m e u s ulls, i el més i m p o r t a n t és que tinc el m a r ben lluny". I és que, a u n dels poetes m é s destacats de la Mediterrània, el m a r ni Finteressa, ni li agrada. "Jo vaig néixer aquí, i el m a r és com la família, no la pots triai^".

TEXT: JORDI B.yíojA / FOTO: MARC VI\'ES

Sal i pebre

L'acudit

Puyal

/^-6^ A(^ PS r^es /U^os 4 ^ \/f.. DfSi/ss <pae sí

Candidatures

A/O \/€iJ€/^

El col·lectiu signant ha rebut diverses propostes per a les pròximes eleccions municipals. Algunes ofertes: -La Federació d'Envasadors d'Aigua de Manantial.

-L'Opus Dei (sector barris perifèrics).

-Un partit polític que al seu programa concreta la presa del poder tot calculant la declaració de renda del veïnat.

-Un regidor que sap que l'esborraran per dedicar tot el temps a treballar.

Amics: no contestem cartes d'amor. L'amor és cec. Us enviem, de franc, el IHbre: "Què és un moviment social?"

Zeta

A\/l/^r,

t '<^ ^

y/í«

e'