Carrer 030

LA PRESÓ PREVENTIVA A ESPANYA • PAGINA 8

Publicació mensuai

Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona

El jutge Manzanares condemna els malalts de sida a morir a la presó PÀGINA 3

La Veu del

Ns 30 Març 1995

/ ( / IfU

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Amics del Raval 442 60 58 (dx) B a d a l , Brasil i Bordeta 4 2 2 80 30 (dm) Baix Guinardó 4 3 6 81 8 0 (dl) Barceloneta 300 13 45 (dm) Baró de Viver 311 99 29 (dx) Barri del Call 302 29 01 Bon Pastor 346 46 18 (dl) C a m p d'en Grassot 457 01 30 (dl) C a m p Nou 339 91 70 Can Caralleu 204 68 73 C a n Clos 332 02 44 (dl) Can Ensenya 359 06 80 Canyelles 427 66 11 (dx, dv) Carmel 357 57 48 (dl) Casc Antic 319 75 65 (dm) Cases Barates E. Aunós 422 86 27 Ciutat Meridiana 353 93 00

Ciot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm) Coll-Vallcarca 219 74 22 Congrés 3 5 2 24 54 Diagonal Mar 303 32 85 (dj) Dreta Eixample 215 97 80 Esquerra Eixample 453 2 8 79 (dx) Estrelles Altes 331 34 98 Font Castellana 219 46 90 Font d'en Fargues 357 2 5 65 (dv) Font Guatila-Magòria 423 38 11 Fort Pius 265 33 84 Galvany 209 6 5 7 4 Gòtic 315 49 56 Gràcia 213 80 58 (dm) G r a n Via 454 51 97 G r a n Via-PerúEspronceda 308 6 6 21 Guineueta 428 46 23 (dj)

ílfl

Horta 420 90 06 Hostafrancs 424 32 90 (dm) Joan Maragall 347 73 10 (dx) Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj) La França 325 08 93 La Llacuna 300 4 3 9 4 La Mercè 203 81 19 La Palmera 305 37 05 La Pau 313 2 8 99 (dm) La Satàlia 441 96 49 La Vinya 331 44 40 Les Corts 330 74 36 Mare de Déu del Port 331 34 98 (dx) Maresme 266 18 56 (dl) Mont d'OrsàVallvidrera 205 49 68 (dm) Montbau 428 2 9 34 (dm,dv) Navas 340 62 49 (dm.dj)

Edita Federació d'Associacions de Veins de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 - Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88 Consell de direcció Roser A r g e m i , Andrés Naya. Àngel Valverde Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bach. Jordi Baroja, Carol Biosca, Chelo Losada, Rosa M" Palència, Marta Pluja, Tito Ros, C a r m e Sànchez Consell assessor Anna Alabart. Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther C à n o v a s , Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep R a m o n G ó m e z del Moral, J o a n B. Isart, Alfons López, Eugeni M a d u e n o , Oriol Martí, Pep Marti, Pep Martínez, Mariano Meseguer, Pep Miró. José Molina. Eduard M o r e n o , Ferran Navarro. Núna Pompeia. Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado. Mercè Tatjer, Ole Tfiorson. Pau Vinas. G o y a Vivas

H e m de s i t u a r el n a i x e m e n t de les vocalies de dones als b a r r i s d e s p r é s de les celebracions de les J o r n a d e s C a t a l a n e s de la Dona, el 1976. A b a r r i s com el Besos, el Clot, l'Esquerra i la D r e t a de l'Eixample, Poble Sec, P r o s p e r i t a t , S a n t s , Turó de la Peira i la V e r n e d a es van o r g a n i t z a r les p r i m e r e s vocalies. Com deien les m a t e i x e s dones, calia que les g r a n s protagonistes de moltes lluites populars j u g u e s s i n u n p a p e r i m p o r t a n t en la defensa de la problemàtica de les dones als b a r r i s .

Les p r i m e r e s reivindicacions que es van satisfer van ser les g u a r d e r i e s i els centres de p l à n n i n g familiar, e n c a r a que avui a r r o s s e g u e n dèficits i m p o r t a n t s . A a q u e s t e s p r i m e r e s reivindicacions s'han a n a n t afegint d'altres p e n d e n t s i prioritàries, com els centres d'urgència i cases de refugi, o les cases per a dones m a l t r a c t a d e s . H a e s t a t u n a feina i m p o r t a n t , però no es pot dir que h a g i e s t a t suficient, com ho d e m o s t r e n les actuals reivindicacions dels b a r r i s .

Les vocalies h a n a n a n t evolucionant. Algunes h a n m a r x a t de les associacions de veïns, per l'aparició de noves organitzacions de dones autònomes, a m b espais i d i n à m i q u e s pròpies. En d'altres casos, h a n deixat les associacions per problemes d'incomprensió per p a r t de les j u n t e s .

P e r últim, hi h a vocalies q u e funcionen de m a n e r a a u t ò n o m a , però coordinant-se a m b les associacions de veïns de districte.

El m é s i m p o r t a n t és que la lluita feminista c o n t i n u a , t a m b é als b a r r i s , i que el b a l a n ç de final de segle és molt positiu. Algú h a gosat a f i r m a r que el segle XX és el segle de la dona per les conquestes r e a l i t z a d e s . N o s a l t r e s preferim no ser t a n optimistes i dir que són i m p o r t a n t s els vint anys, però que s e r a n o h a u r i e n de ser t a n i m p o r t a n t s els propers vint p e r q u è el camí que q u e d a per fer e n c a r a és molt llarg.

Els b a r r i s h e m d'estar oberts a a s s u m i r valors d'igualtat, respecte i no discriminació, i u n a nova m a n e r a d ' e n t e n d r e la relació home-dona.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Secretària de r e d a c c i ó Isabel Sànchez Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo M a q u e t a c i ó i autoedició José Àngel Borlan Joan Carles Magrans Serveis d'autoedició de "La Veu del Carrer" Fotomecànica Pacmer. S.A. (T. 491 48 47) Impressió Gnnver, S.A. (T. 373 68 61) Distribució General Servei Trèvol Missatgers La FAVB no està necessàriament d'acord a m b les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.leclius.

Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Imprès e n paper ecològic de 65 g r a m s

Vint anys de feminisme

Març de 1995

Nou de la Rambla 329 74 16 Paraguai-Perú 314 89 97 Parc 221 04 87 (dl) Parc de l'Escorxador 325 00 44 (dm.di) Parc Vall d'Hebron 428 09 32 Pedralbes 204 53 43 Penitents-Teixonera 4 1 7 0 1 12 Poblenou 266 44 41 (dl) Poble Sec 441 36 79 Polvorí 432 36 42 (dm) Porta 359 44 60 Prosperitat 353 86 44 (dl) Provençals de la Verneda 307 46 95 (dj) Racó de les Corts 334 64 00 Rambles 317 29 40 R a m o n Albó 357 13 33 (dx) Raval 441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx) Sagrada Família 246 53 19 (dm) Sagrera 408 13 34 (dl) Sant Andreu 345 96 98 (dj) Sant Antoni 423 93 54 (dm) Sant Cristòfol 331 61 85 Sant Genis 418 35 20 (ds) Sant Gervasi 417 90 65 (dm) Sant Gregori 201 22 80 S. Marti de Provençals 308 69 63 Sant R a m o n Nonat 440 14 50 Sants 331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut 280 32 42 Sarrià 204 90 58 (dl) Sudoest Besòs 278 18 62 (dj) Taulat 307 08 11 (dx) Torre Baró

350 47 99 (dv)

Torre Llobeta 429 26 24 (dl) Tres Torres 205 77 89 (dm) Triangle de Sants 431 75 45 (dl) Trinitat Nova 353 88 44 (dl) Trinitat Vella 346 10 38 (d|l Turó de la Peira 358 06 95 (dl) Vallbona 354 89 82 (ds) Verdum 359 67 87 (dx) Verneda Alta 314 58 13 (dm) Verneda Baixa 314 25 87 (dv) Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv) Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Isabel Sànchez, Telèfon 412 76 00

Aquest n ú m e r o té un tiratge de 20.000 e x e m p l a r s , i la seva distribució és gratu'i'ta

*' PPiSfOM PPeVENTTVA' HOME I HIDRO

^f*íSS\

' é IMJVST

CARTES DELS LECTORS Un pres de Quatre Camins Com a complement a la Informació de la pàgina 3, publiquem la carta que un pres de Quatre Camins, malalt de sida, va enviar a principis de gener als advocats de la'Plataforma de Suport als Presos i Preses: "Me dirijo ante ustedes con la esperanza de que puedan interceder por mi ante la situación en la que me encuentro por parte del equipo de tratamiento de este centro, que demuestra la falta de una inexistents profesionalidad.

Soy portador del virus VIH desde hace mas de nueve anos, con varias recaídas graves de enfermedad, llevàndome incluso a un intento de suicidio estando en la sección abierta.

En todo momento reconocí y asumí el error cometido en mi estancia en la sección abierta.

Però nadie de los profesionales del centro se tia dignado escuchar mis problemas. Por parte del equipo medico se me propuso el

articulo 60, y tanto la junta de tratamiento como la dirección general l·iicieron ofdos sordos, quedàndome menos de dos aiios para el cumplimiento definitiva de mi condena.

Por otra parte, hay tres causas pendientes desde hace siete arïos donde con seguridad va a hiaber una conformatoría de 2/4/1 por causa. Pues bien, aún no sé quién es mi letrado, no habiendo hiablado con élpara preparar un poco la defensa. Las cosas l·ian cambiado mucl·io desde hace siete ahos, pudiendo conseguir la benevolència de la sala condenatoria para que quede ingresado en un centro de atención de ayuda a los que estén enfermos de sida y para aquellos que no poseen família ni recursos económicos.

El capellàn del centro, padre Andreu, y sor Genoveva, tratan de ayudarme en lo que pueden y sé que a largo plazo conseguiràn algo positivo. Però cada dia que pasa mi desesperación va en aumento. Poco a poco voy perdiendo los pocos alicientes que tengo de vivir. Me tienen en la enfermeria desde hace seis meses, con fiebres casi a diario. No me sacan a un especialista. iCómo puede un hombre aguantar a los once

ahos de càrcel todas estàs indignidades, actos inhumanos? Estoy en manos de unos individuos inhumanos, sin ningún tipo de responsabilidad hacia el ser humana. Habré sida ladrón, heroinómana y atras muchas casas, pera nunca he causada daiia a nadie.

Robaba parqué necesitaba la draga, no para enriquecerme.

Finalmente les diré que poseo una pensión na contributiva de 34.070 pesetas par invalidez permanente y queda a su disposición de ustedes para cubrir los honorarios que ustedes me dicten. Necesito ayuda y sobre todo alguien que me escuche y comprenda mis problemas.

Soyjoven aún (33 af)os) y la poca que tenga que vivir, quiera hacerla can dignidad y una felicidad que se perdia hace muchas afias.

No queriendo robaries mas tiempo y esperanda una pranta contestación par su parte. aunque na puedan hacer nada, me sentiré satisfecha al camprobar que por lo menos he sida escuchado.

Apravecha la presenta para hacerles llegar un cordial y afectuosa saludo."

E.C.G.

j

La teu íM

CARRER

Març de 1995

CRÒNICA

3

Presos amb sida: condemnats a mort del jutge Manzanares és el segon nivell d'un sol problema: "Ser portador de la sida a la presó significa potencialment una situació d'alt risc de morir de forma més o menys immediata, perquè els centres penitenciaris no són hospitals, i això s'agreuja si un jutge com Manzanares impedeix l'atenció adequada als malalts fora de la presó."

La reclusió i una deficitària atenció sanitària accentuen el patiment dels reclusos que tenen la sida. El jutge Manzanares nega una mort digna fora de la presó als malalts de Quatre Camins MARC ANDREU

La situació dels presos malalts de sida a les presons catalanes és extremadament dura, i en alguns casos arriba a extrems que es podrien qualificar d'atemptat als drets humans. Segons les xifres oficials de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries, un 35 per cent dels presos catalans són portadors del virus de la sida (VIH), però altres fonts afirmen que la xifra real s'acosta al 80 per cent.

Aquesta dada es basa en la constatació que vuit de cada deu presos són 0 han estat toxicòmans per via intravenosa, i l'ús de xenngues ja utilitzades per drogar-se és una via de contagi segura. D'altra banda, la reclusió i la deficitària atenció mèdica que els presos amb sida reben a les presons accentua encara més el seu patiment.

Aquesta situació és encara molt mes greu al centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca del Vallès: el jutge de vigilància penitenciària responsable d'aquesta presó, Ramon Manzanares, es nega sistemàticament a aplicar l'article 60 del reglament penitenciari, que autoritza els malalts terminals a morir dignament fora de la presó. Manzanares s'espolsa la responsabilitat dient que ell sempre aprova "allò que l'administració penitenciària proposa". Per la seva banda, fonts consultades del Departament de Justícia de la Generalitat es neguen

a opinar sobre la polèmica i simplement acaten "la independència judicial".

Durant el 1994, catorze presos van morir de sida a Quatre Camins, i molts d'altres morien camí dels hospitals o al poc temps d'arnbarhi.EIjutge Manzanares, ques'autoreconeix com un dels deu magistrats més desprestigiats de Barcelona, considera que, "amb presons 0 sense, els malalts de sida que han portat una vida desordenada moriran". De fet, segons les estadístiques oficials, la sida és la primera causa de mortalitat a les presons (entre el 25 i el 35%), seguida del suïcidi (15-20%).

• Les mares protesten Diverses organitzacions anti-sida i col·lectius diversos denuncien aquesta situació i proposen mesures per canviar-la. Cada dilluns al matí, des de fa més d'un any, mares de presos, alguns dels quals ja han mort, es concentren davant dels jutjats de Barcelona per protestar per la situació dels reclusos malalts de sida i per sol·licitar, recollint firmes, la destitució del jutge Manzanares. Aquestes mares són membres de la Plataforma de Suport als Presos i Preses, creada el 1993 i impulsora d'una campanya permanent de solidaritat i denúncia. El Col·legi d'Advocats de Barcelona, alguns membres del qual treballen amb la Plataforma, ha demanat també l'obertura

La infermeria dels horrors • "Als malalts terminals de sida els rentaven al mig del pati, lligats i immobilitzats a les seves cadires de rodes, i els dutxaven amb aigua gelada de la manguera del jardí, utilitzant com a esponja un motxo dels lavabos, i com a xampú una ampolla de dos litres de lleixiu i una garrafa de líquid verd de fregar el terra". Així descrivien Ricardo del Estal, Antonio Oviedo, José A. Caraballo i Francisco Molina, en una carta del 6 de juliol de 1993. la seva situació i la dels companys presos amb sida a la presó de Quatre Camins.

Del Estal, Oviedo, Caraballo i Molina, tots quatre ja morts, denunciaven que la infermeria del centre penitenciari de la Roca del Vallès semblava "un centre de tortura, experimentació i aniquilament de malalts" on el tracte rebut era propi "d'un país tercermundista i subdesenvolupat, i fins i tot equiparable als camps d'extermini nazis i estalinistes, on els jueus i contrarevolucionaris han estat substituïts per malalts terminals de sida".

Aquesta carta, que relatava en set pàgines casos concrets de maltractaments i negligències mèdiques amb noms i cognoms, va fer que la Plataforma de Suport als Presos i Preses presentés, mitjançant l'acció popular, una querella criminal contra els responsables mèdics i els seus supenors jeràrquics de la presó de Quatre Camins. Actualment els fets denunciats a la carta, entre els quals s'exposaven diverses morts de reclusos esdevingudes en situacions de clara precarietat assistencial, estan encara sota investigació judicial.

Les responsabilitats, per tant, encara no s'han determinat.

El que sí és cert és que dos anys després de la presentació d'aquesta querella, la major part dels presos afectats i disposats a testificar, han mort de sida a la presó. També és cert que, arran de la denúncia, la presó de Quatre Camins va canviar d'estratègia d'intervenció i va introduir millores en l'assistència mèdica i sanitària dels presos seropositius.

Al 1994, catorze presos van morir de sida a Quatre Camins, i molts d'altres morien camí dels hospitals o al poc temps

JOAN MORAN

Les mares de presos amb sida no callen d'accions judicials contra Manzanares.

Carmen Jaime és una de les mares que cada dilluns es planta davant dels jutjats. Va perdre el seu fill ja fa tres anys, "afortunadament a casa", però encara continua lluitant "perquè els fills d'altres mares puguin passar els últims moments de la seva vida amb les

seves famílies". "No tenim la força que hauríem de tenir", diu Jaime, "perquè els funcionaris amenacen de represaliar els fills empresonats".

• Presos o malalts?

Gemma Calvet, advocadessa que porta alguns dels casos de la Plataforma, manifesta que l'actuació

Calvet proposa repartir xeringues als presos toxicòmans "ja que l'actual política en el tema de drogues de l'administració penitenciàna està significant una font de contagi continu". Segons Calvet l'administració penitenciàna admet que el tràfic i consum de drogues a les presons és impossible d'erradicar, però es nega a repartir xeringues i només facilita lleixiu per desinfectar les utilitzades. L'advocadessa demana també que als afectats de sida no se'ls apliqui el règim disciplinah "perquè l'afecció del virus comporta nombroses disfuncions emocionals i psicològiques que una sanció o un aíllament encara accentuen més". En definitiva, es tracta de desmarcar la condició de malalt de la de pres.

Calvet diu que per a un pres amb sida la condemna queda amplificada i desmesurada, "perquè el temps adquireix una dimensió de vida, molt per sobre del que és un període de privació de llibertat".

El jutge Manzanares i l'article 60 • L'article 60 del capítol 5 del reglament penitenciari és al que s'acullen els malalts terminals, com els presos amb la sida desenvolupada, per poder morir fora de la presó.

Aquest article diu textualment: "...els sentenciats que tinguin 70 anys, o els que els facin durant l'extinció de la condemna, i reuneixin els requisits establerts, excepte haver extingit les tres quartes parts d'aquella, podran ser proposats per a la concessió de la llibertat condicional. El mateix sistema se seguirà quan, segons informe mèdic, es tracti de malalts molt greus amb patiments incurables".

Els "requisits establerts" que ha de complir un pres per fer que li sigui concedida la llibertat c o n d i c i o n a l els estableix l'article 98 del Codi Penal.

Malgrat això, el text jurídic es prou ambigu per deixar marge a interpretacions merament subjectives, que són les que fan que molts jutges i fiscals es neguin a

aplicar l'article 60. Un d'aquests jutges és Ramon Manzanares, titular del jutjat penitenciari número 1

i responsable de les presons Model i Quatre Camins, que des de 1988 és notícia per aplicar de forma restrictiva la llei a l'hora de concedir permisos, progressions de grau o dies de r e d e m p c i ó de condemna.

Manzanares té 36 anys i va ser funcionari de presons abans que jutge. Pertany a l'Associació Professional de la Magistratura, una organització conservadora, i s'auto-reconeix com un dels deu magistrats més desprestigiats de Barcelona. El Col·legi d'Advocats de Barcelona creu que Manzanares vulnera la presumpció d'innocència quan es nega a aplicar l'article 60 argumentant que "el pres malalt de sida posat en llibertat pot tornar a delinquir". La paradoxa és que una queixa formal sobre l'actuació del jutge l'ha de resoldre el Consell General del Poder Judicial, organisme del qua és vice-president el pare del magistrat, José Luís Manzanares.

à IM 1,11 del

CARRER

CRÒNICA

•4-

Març de 1995 |

El Mapa Escolar mantindrà l'hegemonia de l'escola privada ERNEST ALÓS

Amb tres anys de retard, els consells escolars de districte tornen a tenir una proposta de mapa escolar sobre la taula. El discutit document de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat detalla quantes i quines escoles han d'estar funcionant l'any 2001, quan el nou sistema educatiu estigui completament implantat. El volum de Barcelona del Mapa Escolar de Catalunya, presentat al Consell Escolar Municipal el passat 24 de gener, preveu que l'escola privada continuí mantenint la seva hegemonia a la ciutat de Barcelona.

Dels 1.916 grups-classe de primària i EGB pública del curs 199394 (un 38 per cent de l'oferta per als infants de 6 a 14 anys) es passarà a 1.906 grups de phmàha i primer cicle d'ESO (un 42 per cent per a la mateixa població escolar). El mapa preveu que el descens de la natalitat permetrà que les aules phvades concertades baixin de les 3.021 actuals (un 62 per cent de l'oferta) a 2.584 (un 58 per cent).

La phmera versió del Mapa Escolar ha estat presentada després d'un acord entre Ensenyament i el Partit dels Socialistes de Catalunya (a Barcelona, amb l'Ajuntament).

L'acord entre el conseller Joan Maria Pujals i els socialistes establia expressament que el nou mapa de l'ensenyament català mantindria l'actual proporció entre l'oferta pública i la privada. Amb la molt matisada excepció de Barcelona, on Pujals es va comprometre a fer créixer "molt lentament" l'oferta pública per disminuir el dèficit existent.

• Crítiques Després de la primera exposició al Consell Escolar Municipal, les principals crítiques anaven dirigides a les absències en el mapa i al fet que permeti a les escoles privades mantenir en un sol centre tots els nivells educatius. Per disminuir el trauma que pot suposar per als pares i mares de l'escola pública buscar institut per als seus fills de 12 anys, la ciutat quedarà dividida en 30 zones escolars. Els instituts de cada zona tindran capacitat per escolaritzar tots els estudiants de primària pública de la mateixa àrea.

L'absència del primer cicle de l'ensenyament infantil (fins a tres anys al mapa), fa preveure que difícilment se solucionarà la dramàtica situació d'aquest sector: les escoles infantils públiques i privades només ofereixen places

RAPICLAU

Boada -Tot a l'instantReparació de calçats Duplicats de tot tipus de claus Esmolem estisores i ganivets Fem matrícules Boada, 7-13 08016 Barcelona

Tel. 359 81 04

L'ensenyament infantil públic a Barcelona passarà de l'actual 38 per cent de la capacitat a suposar el 42 per cent d'aquí a sis anys. El document preveu que les administracions construeixin vint-i-sis nous centres per garantir l'escolaritat obligatòria fins als sis anys

L'ensenyament d'idiomes, música i dansa ha estat inclòs al mapa escolar. A l'auditori de les Glòries s'instal.larà el nou Conservatori Superior de Música de Catalunya, que sorgirà del conservatori municipal. L'actual centre de l'Ajuntament mantindrà l'ensenyament degraumità,quetamb's'impartirà.

L'ensenyament d'idiomes, música i dansa ha estat inclòs al mapa escolar

TATIANA DONOSO

•

El Mapa Escolar no soluciona la falta de places escolars pels nens de 0 a 3 anys

per a 11.780 dels 38.121 infants d'aquesta edat que hi ha a la ciutat.

Buscar una plaça en un centre públic és d'allò més dramàtic: només hi ha 2.201 places, que co-

Els instituts de cada zona tindran capacitat per escolaritzar tots els estudiants de primària pública breixen un 6 per cent de la població.

I en el sector privat les garanties de qualitat són com molt aleatòries: n'hi ha 172 de censats i autoritzats i 197 en situació alegal.

El mapa escolar tampoc no concreta quina serà l'oferta de Formació Professional (FP) de cada institut (el Ministeri d'Educació encara no ha aprovat totes les titulacions), tot i que aquest és el sector on la reforma es juga el seu èxit. Ni les

plantilles (encara s'està negociant la plantilla tipus, que per a Ensenyament hauria de ser de 12 professors per a un centre d'una línia de primària i, per als sindicats, de 16). Ni tampoc l'ensenyament d'adults, ni les especialitats de batxillerat que impartirà cada centre, ni els ensenyaments d'arts plàstiques...

Ni quin serà el finançament. Qüestions que determinaran si la reforma educativa i el mapa escolar que l'aplica es queda en un canvi de pedres i rètols, o millora realment la qualitat de la docència.

• 57 grans obres en set anys L'aplicació del Mapa Escolar a Barcelona es marca dos objectius: fer avançar l'oferta pública encara que sigui microscòpicament, i adaptar la xarxa de centres a la reforma.

Dels cinc tipus de centres de l'antic sistema educatiu (llar d'infants, parvulari de 3 a 6 anys, escola d'EGBdeSa 14anys, institut d'FP i institut de batxillerat), es passa a tres (llar d'infants, escola infantil i primària dels 3 als 12 anys, i institut

Escola d'Arts I Oficis Diputació de Barcelona Comte d'Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 321 90 66

de secundària per a tots els alumnes de 12 a 18 anys sigui quin sigui l'ensenyament). L'escola privada pot mantenir el macrocentre de 3 a 18 anys.

Les escoles infantils públiques i privades només ofereixen places pera 11.780 dels 38.121 infants que hi ha a la ciutat Per fer possible aquesta traumàtica quadratura. Ensenyament i Ajuntament de Barcelona han pactat una llista de grans actuacions en els propers set anys: la creació de 17 nous centres, la construcció de 9 nous edificis per a centres ja existents, 12 reconversions de col·legis o escoles d'adults en instituts, 16 reformes en profunditat i 3 grans ampliacions.

juntament amb la dansa, al nou Institut d'Ensenyament Secundari Artístic de Barcelona (batxillerat i conservatori en una peça, com a la pel.lícula Fama, per entendre'ns), que se situarà a l'actual CP Madrid de Nou Barris. Aquest districte també veurà com es reconvertirà en centre integrat de primària, dansa i música l'ara tancat CP Amadeu Vives.

L'ensenyament d'idiomes es quedarà a Barcelona amb les dues Escoles Oficials d'Idiomes existents. No obstant, vuit instituts es convertiran en lESI, centres on es compaginarà la secundària i l'ensenyament oficial d'idiomes obert a qui es pugui matricular: Fort Pius, Joan Corominas, Les Corts, Montserrat, La Sedeta, Barcelona-Congrés, Icària i Joan d'Austria.

Els nous centres d'Ensenyament seran: els instituts Numància (les Corts), Granada (Sant Martí), Angeleta Ferrer (dreta Eixample), Ildefons Cerdà (dreta Eixample), Hosteleria i Turisme (Sant Andreu), XXV Olimpíada (Montjuïc), Sant Cristòfor (Zona Franca), Secretari Coloma i Lesseps (Gràcia), i les escoles Urgell (Eixample), Bacardí (Sants), Barri de Sant Antoni, Eixample, Les Glòries, Plaça del Raspall (Gràcia) i Vila Olímpica.

Canviaran d'edifici les escoles Pit Roig, Barrufet, Tàber, Baixeras, Graziel.la, Pompeu Fabra, Mallorca i Sardà i Salvany, mentre que l'oferta d'instituts augmentarà amb la reconversió dels següents centres, en part o sencers: Pere Vila (una aula), Montseny, Francisco de Goya, Eugeni d'Ors, Font d'Eucaliptus, Roger de Flor, Diego Velàzquez, Consell de Cent, Sant Ramon de Penyafort, Ramon Berenguer i el nou institut artístic de Nou Barris.

SEMINARIS INICIACIÓ A LA TALLA DE FUSTA (15 juny/15 juliol) MOTLLOS DE SILICONA (15 juny/15 juliol) CONCEPTES BÀSICS DE BIODETERIORAMENT (3/8 maig) RESTAURACIÓ DE MOBLES NIVELL I (18 abril/29 juny) INTRODUCCIÓ A LA IL·LUSTRACIÓ (16/23 maig) ELABORACIÓ ARTESANAL DE PAPER (15/22 maig) INICIACIÓ AL GRAVAT CALCOGRÀFIC (15/22 maig)

RESTAURACIÓ DE PAPER (15/23 maig) INTRODUCCIÓ AL MARBREJAT DE PAPER (15/23 maig) DECORACIÓ EXTERIOR DEL LLIBRE (15/21 maig) INICIACIÓ A L'ENQUADERNACIÓ (15/22 maig) DIBUIX JOIERIA NIVELL I (18 abril/11 maig) DIBUIX JOIERIA NIVELL II (29 maig/7 juny) MICROFUSIÓ EN JOIERIA (19 abril/23 maig) RESTAURACIÓ DE JOIES (24 maig/29 juny)

CARRER

Març de 1995

Un reportatge de

Manel Caipe

REPORTATGE

Els col·lectius dedicats a la reinserció laboral de marginats a través de la recollida i reciclatge de residus demanaran a les administracions el reconeixement com a empreses d'economia social

Drapaires: un negoci social segona mà.

• Engrunes i Can Xatarra

'AsèéisÉUM- ••Ji^Panyola de Recuperadors d'Economia Social Solidària (AGRESS), integrada per trenta-dos grups de tot l'estat, es va reunirel 28 de genera Esplugues de Llobregat per articular la seva junta directiva. L'activitat que desenvolupen aquests grups de recuperadors de residus (un concepte més modern i eufònic però equiparable al tradicional terme drapaire) consisteix a recollir objectes llençats pels seus propietaris: paper, cartró, vidre, electrodomèstics, joguines, roba i altres materials.

El posterior reciclatge i recol.locació al mercat porta en si una funció ecològica, si bé els impulsors de l'associació posen l'accent en la vessant social. "Ara ja donem feina a unes 800 persones a tot l'estat, que tenen en la seva activitat un instrument d'inserció social i laboral", explica el president d'AGRESS i gerent del grup Engrunes d'Esplugues de Llobregat, Ton Puig.

Puig considera que "el nostre camp de treball perilla, perquè les administracions encarreguen la recollida selectiva de residus a les mateixes empreses que recullen les escombraries. Hi ha certs tipus de recollida que les multinacionals mai no faran bé. Per criteris d'eficàcia, porten els electrodomèstics directament a l'abocador.

Nosaltres, en canvi, els reparem i els tornem a Introduir al mercat".

Pel que fa als embalatges i el

FERRAN PAREDES

La recollida és per molts l'unica font d'ingressos cartró, les concessionàries només recullen els "iglús", I en tot cas és una recollida indiscriminada, perquè carreguen als camions de la brossa el material que hi ha al costat dels c o n t e n i d o r s . Els recuperadors sí que fan aquesta

recollida, i venen després el material a empreses intermediàries amb les companyies papereres.

Amb la resta de material, com mobles, electrodomèstics o joguines, acostumen a muntar "encants" per vendre productes de

Deu dels trenta-dos grups de recuperadors de residus de l'estat espanyol són a Catalunya. A Sabadell i Cornellà n'hi ha dos, i la resta són a Barcelona, Terrassa, Esplugues, Montcada i Reixac, Solsona i Berga.

L'entitat de Barcelona és Càritas, que es dedica només a recollir roba usada. Fins fa vuit anys, però, va funcionar Can Xatarra, que va convertir-se després en un centre de formació depenent de l'Ajuntament. Tot i que les empreses municipals controlen cada cop més les feines de recollida, els recuperadors espanyols han aplegat unes 15.000 tones de paper l'últim any, el que ha permès evitar la tala de més de 50.000 arbres.

Una entitat com Engrunes va recollir 1.117 tones de paper, i va sal var de l'abocador 362 tones de mobles, vidre, roba i xatarra.

El perfil bàsic del recuperador és el d'un home d'uns 50 anys, aturat de llarga duració, amb baixa formació i escassos vincles familiars. "Les persones que ho fan pel seu compte tenen desenvolupats uns hàbits de soledat i independència molt forts. Nosaltres ho comprovem quan els oferim d'entrar al nostre grup. Perexemple,alazona de l'Eixample de Barcelona vam trobar set persones que recollien cartró. De les set, només tres van acceptar d'integrar-se a la nostra entitat", assenyala Puig.

En l'actualitat hi ha unes 800 persones sense llar a Barcelona.

La gran majoria subsisteix amb els mínims ingressos obtinguts amb la recollida de materials. A països

com França o Alemanya, funciona l'esponsorització per a les empreses que faciliten la inserció social, a més de l'aplicació de tipus de l'iva molt favorable i d'altres avantatges fiscals. Els grups de recuperadors espanyols no aconsegueixen prous diners per pagar sous, i han d'acollir-se a convenis com el programa interdepartamental de renda mínima d'inserció (PIRMI), que facilita un salari social de 37.000 pessetes.

Ton Puig lamenta les dificultats que han d'arrossegar.

"L'Administració ens demana bona infraestructura, els camions amb plataforma i la resta de vehicles són molt cars, i les empreses i entitats bancàries no són precisament solidàries amb nosaltres".

Les empreses d'economia social tracten de consolidar-se.

Ecologistes, teòrics i recuperadors van formar la coordinadora estatal Amantes de la Basura, que promou el suport a aquests col·lectius. El grup parlamentari lU-IC té una proposta de llei a punt, i CiU també s'ha pronunciat a favor de la regularització. Altres mesures, com la llei de mecenatge, no es contemplen com a solucions. "Se centrarà en el capítol de la cultura. I en el terreny de l'activitat social, els ajuts sempre prioritzaran altres col·lectius com la infància, la gent gran i els afectats per la droga o la sida.

Les maratons i campanyes en favor d'aquests grups socials són molt respectables, però també cal ser solidari amb els marginats recuperadors de material. Els polítics no els dediquen tanta atenció, perquè es tracta d'un col·lectiu que normalment no vota".

Recollir cartró i ferralla, u n a feina e n v i e s d'extinció • Els drapaires tradicionals de barri són en plena regressió. A barris com Horta o Poblenou és difícil trobar més de tres negocis d'aquestes característiques. A les Corts, fa només quinze anys, n'hi havia onze, però en l'actualitat tan sols subsisteixen dos establiments.

L'un, força petit, és al carrer Entença, i l'altre al carrer Evarist Arnús. Manuel Ventura és un dels tres socis que porten aquest establiment, en funcionament des de fa uns quaranta anys.

L'establiment accepta des de paper i cartró fins a electrodomèstics o ferralla, deixant de banda només el plàstic i el vidre, amb l'excepció de les ampolles de cava.

El quilo de ferro es cotitza a cinc pessetes, igual que el de cartró, mentre que per al quilo de paper continu (d'ordinador) et donen vint

pessetes, si bé és un tipus de producte poc rendible per al drapaire, perquè triga molt a acumular el volum necessari per omplir el seu camió. En general els drapaires obtenen un marge d'unes 5 o7 pessetes quan venen el material que els hi han portat.

El paper el porten a la Zona Franca, on el trituren, el transformen en bales d'uns 500 quilos, i l'envien bàsicament a França o als Estats Units per fer que el reciclin.

Pel que fa al ferro, l'alumini, el coure i els metalls en general, són també tres empreses de la zona portuària les que tracten el material, que després es reven a empreses d'alts forns de Biscaia.

A cal drapaire acut gent de tota mena, però hi sol anar un gran nombre d'indigents. "Hi ha una autèntica flota d'uns vint pobres

MIGUEL LÓPEZ

Els drapaires travessen un moment difícil que van amb carretilles i ens porten tot el que troben. Els lampistes col·laboren amb ells cedint-los peces i molta gent deixa les ampolles de cava al carrer per facilitar-los la

recollida. Així poden guanyar-se la vida; si no hi hagués drapaires, s'haurien de fer més esglésies per acollir aquesta gent que dorm al carrer", assenyala Ventura, força

crític amb l'Administració. "No ens donen facilitats de cap mena. Fa anys nosaltres fèiem embalatge de cartró, però ens van treure la màquina perquè no tenia prou cavalls de vapor. Des de l'Associació de Recuperadors de Catalunya hem demanat subvencions en funció dels quilos moguts al llarg de l'any, però sempre els hi han negat. Els ajuntaments i les empreses papereres voldrien acaparar-ho tot; de fet fa tres anys van intentar acabar amb els drapaires, però crec que el nostre negoci encara funcionarà molt de temps. Aquí no tenim la mentalitat dels alemanys, que baixen un cop al mes tot el paper acumulat perquè ho reculli l'empresa municipal. A Barcelona encara no som tan cívics i molta gent treu els papers dels "iglús" i ens els porten".

6

1.14 teu

th-l

CARRER

CRÒNICA

El veïns de Sarrià passen un mal tràngol no afectava les s e g ü e n t s , que són El passeig d e la B o n a n o v a v a de la j u s t a m e n t les que continuen fent el plaça B o n a n o v a a la de Sarrià. És coll d'ampolla. un carrer ample, a m b algunes torEl problema ha sorgit darrerares de senyors, d'aquelles de prinment quan el propietari d'una de cipis de segle a m b tot de jardí al les cases desafectades ha decidit voltant. La majoria de finques han fer l'edifici nou arran altre cop de deixat pas a blocs de pisos, que carrer, tal c o m li permet el pla posat han aprofitat els en dubte per antics jardins per alguns veíns. a m p l i a r la s e v a -Si a q u e s t a c a edificabilitat. sa del n ú m e r o 114 es fa -ens diu el El p a s s e i g té senyor Lluís Vallsdos carrils d ' a m h a u r e m perdut la plada per banda possibilitat d ' a m per als c o t x e s i pliar el p a s s e i g . unes voreres per P e r a mi és un càrpassejar-s'hi rec de c o n s c i è n còmodament. cia, d e c a r a als Però t a m b é té un nostres fills i néts, tram estrangulat, v e u r e q u e no h e m a l'entrada de fet res per evitar l'antiga vila de aquest nyap.

Sarrià, de la Via L'Associació de Augusta a l a plaça Veïns de Sarrià ha Sarrià.

Aquest d e m a n a t a l'Ajuntram, que té un sol t a m e n t que aturés carn! per b a n d a , les obres per veuobliga el tràfic a re de trobar una posar-se en un sol solució a curt tercarril per banda; i mini. Però el diss'hi fan llargues tricte diu q u e el cues en els dos carrer ja s'amplias e n t i t s . El m é s rà al seu m o m e n t g r e u és q u e els per la vorera de que van a peu mar, on totes les transiten per unes Els peatons notenen espai al passeig de la Bonanova cases estan afecvoreres de 65 c e n t a d e s . Els veïns tímetres, per on un El 1990 l'associació va demanar saben que això trigarà molts anys i, cotxet de bessons no passa. Es a l'Ajuntament que es replantegés en canvi, si aquesta construcció més, ja fa temps que l'ajuntament el t e m a per afectar els dos costats s'atura, hi hauria més possibilitats va haver de posar-hi unes barreres del carrer ja que la planificació de resoldre ja ara r a m p l i a c i ó del de ferro per defensar la gent de les vigent, no m a s s a c o m p r e n s i b l e , carrer, sobretot l'ampliació d e les e n v e s t i d e s dels c o t x e s , p e r q u è afectava tota la banda de mar i de voreres per als ciutadans que v a n diuen que hi han hagut diversos la b a n d a de m u n t a n y a feia enretirar a p e u . Perquè, mentrestant, molts accidents mortals. n o m é s les tres p r i m e r e s c a s e s vianants han de passar un mal El Pla General Metropolità del venint de la B o n a n o v a , i en canvi tràngol per arribar a c a s a .

1974 obligava a eixamplar aquest ROSER ARGEMÍ

tros de carrer enretirant totes les c a s e s de la vorera de m u n t a n y a .

En aquell m o m e n t l'Associació de Veïns de Sarrià va fer un recurs per aconseguir que la casa Llança i la pastisseria del Foix de Sarrià, dos edificis històrics del barri, no fossin tocats. I el va guanyar.

Març de 1995 i

TRANSPORTPÚBUC

Les administracions accepten parlar del metro cara a cara

RUBEN PÉREZ

•

ManifestacióalaVernedaperroberturaimmediatadelalínia2 REDACCIÓ

El proper 15 de març les administracions responsables del transport públic de Barcelona (Generalitat i Entitat Metropolitana) es trobaran cara a cara en un acte al Col·legi de P e r i o d i s t e s per d e b a t r e , e n t r e d'altres t e m e s , sobre la polèmica de la línia 2 del metro.

A q u e s t acte i n f o r m a t i u , q u e ha aixecat molta espectació, estava anunciat en principi pel passat 2 7 de febrer. Però q u a n ja havien confirmat la s e v a participació el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, J a u m e R o m a , i el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, J o a n Torres, el 22 de febrer el conseller va c o m u nicar que no hi assistiha per "imponderables sorgits a darrera hora".

Davant les protestes de la Plataform a d'Entitats en D e f e n s a del Transport Públic, de la qual la Favb f o r m a part, el conseller R o m a va

facilitar una nova data per la reunió, d'acord a m b J o a n Torras.

Finalment aquest acte se celebrarà el d i m e c r e s 15 de març a les set de la tarda al Col·legi de Periodistes, Rambla de Catalunya 10.

• Manifestacions Mentrestant, dos mil manifestants es v a n concentrar el passat 10 de febrer al carrer G u i p ú s c o a per exigir l'obertura immediata de la línia 2 del metro. Una concentració similar es va repetir el 5 de març a la ronda Sant Antoni.

Convocats per associacions de v e ï n s i a l t r e s e n t i t a t s , la g e n t protestava per l'endarrehment en les o b r e s de l'ultima fase d'un projecte que va c o m e n ç a r ja fa vint-i-cinc a n y s . La p r e o c u p a c i ó dels concentrats també se centrava en el fet que les administracions no han encarregat els trens que han de circular per la nova línia.

La ruïna d'un bloc arriba fins al Tribunal Suprem A B E L M ARUNY / R EDACCIÓ

Els veïns del n ú m e r o 43 del carrer Francisco A r a n d a , al barri del Parc. han apel.lat al Tribunal S u p r e m per evitar que els facin fora i enderroquin els seus pisos. La d e m a n d a , interposada l'estiu passat després que el Tribunal Supenor de Justícia de Catalunya d e n e g u é s un primer recurs v e ï n a l , ha de r e s o l d r e ' s abans de S e t m a n a Santa.

A q u e s t edifici (de set plantes i 28 habitatges) va ser construït el 1963 per l'empresa Plàsticos Larroca, actual propietàha de la finca, valorada en m é s d e 100 milions de p e s s e t e s . Els c o n s t r u c t o r s v a n emprar materials de baixa qualitat, raó per la qual l'edifici té una patologia estructural que ha obligat a

apuntalar diversos habitatges d e s de 1987. Malgrat això, el febrer de 1989, l'arquitecte José M. Gonzàlez Valcàrcel, del servei de manteniment d'edificis de l'Ajuntament, va fer un informe declarant que el bloc no es trobava "ni en pèssim estat ni en ruïna imminent", i que per tant podia ser rehabilitat. Paradoxalment, el mateix arquitecte va fer un altre informe deu m e s o s després declarant tot el contrari i aconsellant l'enderroc de l'edifici.

Els veïns v a n d e m a n d a r aleshores l'Ajuntament per considerar q u e la declaració d e ruïna no era correcta i s'havia fet de f o r m a irregular. Des de 1990, durant els anys que l'expedient ha estat en tràmits als tribunals catalans, la propietat

RESIDÈNCIA CLARA S»WO « «ÏIBI FBBOWJZAm

COOPERATIVA Ofrece: Ayuda a domicilio Serviciüs puntuales Atcncíón en clínica Limpieza del hogar Personal titulado.

Trabajadoras famrliares Auxiliares de Clínica Auxiliares de Geriatria Empleadas de hogar

Tel. 4 5 5 8 0 0 8 .

D e 8 a 15h.

ENBARCELONA(HORTA)LOQUE VD.BUSCAPARASUSMAYORES: CASA-TORRENUEVA 24 plazas en 16 habitaciones y 9 banos, todas con ventana extenor, Luz, sol, terrazas. ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y (amiliar con personal cualiticado

Véala:legustara.

Santa OtJiJa,13-15

T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

MIGUEL LÓPEZ

Llorenç Bascunanamostraelspuntaisqueaguantenredífici

ASOCIACIONES DE YECINOS

AC

CON SU ESCUDO *PARASUSnESTAS

240 Ptas:"""^'" PHCtNIX Pia. Letamendi, 30 108001 BAKCSIONA (Tienda [squina Aragón,

Tel. 454 10 31

ES ÚNICS, SI

ToGPS

£AMISerAS Minimo 100 Unidades de Adultos ^ ^^ ^^_ Estampada

ha intentat fer fora els llogaters.

S e g o n s els veïns, Pio Vallosada, directiu de Plàsticos Larroca i a d ministrador de la finca, va tallar la llum d e l'escala, v a fer fora la portera, va apujar el lloguer de forma il·legal i, fins i tot, ha destrossat alguns pisos buits per augmentar la sensació de ruïna del bloc, Llorenç Bascuriana, portaveu de les deu famílies que encara viuen a l'edifici, d e n u n c i a q u e "l'Ajuntament i la Justícia han donat suport fins ara a la propietat", i insinua q u e Pio Vallosada ha utilitzat "molta m à política" per afavorir els seus interessos especulatius. Per la seva banda, Vallosada nega totes a q u e s t e s acusacions i s'escuda en els d i c t à m e n s municipals.

ADMINISTRACION INMOBILIARIA COMPRA-VENTA ASESORÍA JURÍDICA Y FISCAL

FINCAS FUSTER Av. M e r i d i a n a , 3 8 2 ent.4 0 8 0 3 0 B a r c e l o n a - T e l . 311 61 53

ORGANITZACIÓ I ANIMACIÓ DE CONVENCIONS, FESTES I TOTA MENA D'ACTES LÚDICS Major de Sarrià, 170 baixos 08017 Barcelona Tel. 280 48 4,5 - Fax 280 47 8.5

1.14 veu del

CARRER

Març de 1995

Projecte de compostatge familiar al cim del Tibidabo

CRÒNICA

EL

CUARTO

FOSC

-ei r^^en

Els antiavortament

MONTSE CABO

JORDI BOZA A.V.

DE VALLVIDRERA

La proposta de l'Associació de Veïns de Vallvidrera, es basa en la elaboració familiar de compostatge a partir de les deixalles de menjar de la brossa diària (fracció orgànica) i de les restes de jardí (anomenats residus verds).

Per obtenir compost cal un recipient en el qual s'emmagatzemen els residus i on es barregen amb sorra, de manera que passat un cert temps es descomponen fins a obtenir un producte que pot ser utilitzat com a adob.

El fet característic de la nostra proposta és que és una prova pilot novedosa al nostre país, i que l'entorn on es proposa, el barri del cim del Tibidabo, és un barri amb unes condicions que permeten d'una banda nodrir-se de residus verds per obtenir un producte de qualitat, i de l'altra, la reabsorció del compost produït.

Aquest projecte pilot, si bé hauria pogut consistir en una iniciativa privada, requereix prèviament la incorporació dels punts de recollida selectiva de la resta de deixalles (vidre, plàstic i llaunes i paper), en els anomenats punts "Brossa neta"

0 iglús. Volem donar una visió global a la problemàtica dels residus i per això es planteja la recollida selectiva. Així doncs, la proposta demana la col·laboració de les administracions per instal·lar el punt Brossa Neta i la seva participació econòmica en el projecte, cofinançant els recipients de compostatge familiar amb els veïns.

Inicialment, es va presentar al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on es troba el barri del cim del Tibidabo de Vallvidrera. El regidor de Districte va acollir la proposta i va dir que seria estudiada.

Després de mesos d'insistència, es va informar als veïns que la proposta havia estat passada al Regidor de l'Àmbit de Manteniment i Serveis en aquest cas de l'Ajuntament de Barcelona. Novament i després de moltes trucades, ens van informar que la proposta havia estat passada a un altre departament, el Centre Gestor de la Neteja, on finalment es va manifestar la voluntat de l'Ajuntament de col·laborar.

En aquests moments s'ha acordat la propera instal·lació del Punt Brossa Neta al barri i s'obre un període de negociacions per

veure quina és la col·laboració monetària que pot aportar l'Ajuntament.

(Cal dir que inicialment suggereixen que cada família aporti 8.000 ptes., que és precisament el cost total del recipient).

Tanmateix, properament sol·licitarem la col·laboració de la Generalitat, que també té competències en matèria de residus, i per cert, és defensora del compostatge segons notícies aparegudes sobre el futur Pla de Residus Urbans.

Si bé sóm conscients que aquesta proposta pilot no és extrapolable a tots els barris, considerem que la seva novetat així com la voluntat de participació dels veïns, mereix la millor de les atencions de les Administracions, perquè no cal perdre de vista que els residus són un dels problemes més grans que cal resoldre.

Han estat força mesos d'insistència, però la nostra il·lusió i el nostre desig de col·laborar en la millora del Medi Ambient ha permès que la nostra proposta tiri endavant.

Ara només cal que les administracions comparteixin aquesta voluntat i que es decideixin a donar suport a aquesta iniciativa.

No hi tanquem pas els que pensen que avortar és dolent o és pecat.

Pensar és gratuït i la llibertat d'expressió no accepta barreres ni peatges. Ens referim al Belloch o a l'Alberdi, que en aquests darrers mesos s'han omplert la boca dient que el seu govern ampliaria la descafeïnada llei de l'avortament, que per fi seria lliure i gratuït.

Ens havíem cregut que les dones finalment podrien decidir. Però com que els tribunals estan jutjant tantes entremaliadures, el govern, sense majoria parlamentària suficient i havent d'aconseguir acords i desacords amb els "catalans", com diu l'ABC, ha tingut el detall d'oblidar el compromís. I ho ha fet precisament aquest any 1995, que celebrem el vintè aniversari de treball feminista; el premi ha estat deixar en un racó el projecte de llei.

Tanquem al cuarto fosc tots els que decideixen per elles, pels seus cossos i per les seves vides.

Els profetes del desert Ens referim als ex-companys de la plataforma de l'aigua que ens van deixar perquè ells són intel·ligents, prudents i obscurantistes.

I ho diem perquè han tingut la gosadia de publicar un tríptic que diu que quan es faci la rebaixa, de 300 a 500 pessetes, "les entitats firmants cridarem a pagar". A qui s'adrecen? Als seus dirigents?

Com és possible si la majoria no està en campanya? Als mils i mils de famílies que estan en campanya?'Com s'ho faran si els afectats que estan en lluita a través de les associacions de veïns, rebutgen l'acord de la plataforma, la falsa pau?

Als vells companys de navegació els diem que se n'oblidin i deixin de fer maniobres. Ells poden cridar els seus seguidors però estem segurs que no es notarà. Els condemnem al cuarto fosc a beure només aigua, i que paguin religiosament l'import de la que consumeixen.

CAUePA0Cl0 fOftTA

Jaume Perich, in memòriam ROSER ARGEMÍ

Vam fer-li una de les últimes entrevistes que han sortit a la premsa.

Ens va explicar la seva vida de cada dia, lluny del bullit de la gran ciutat.

"Sóc el que he estat sempre. Un socialdemòcrata d'esquerres. Ésa dir, un antiracista, un antimilitarista, un tipus que creu en la llibertat, en la democràcia."

Parlava lliurement, deia el que pensava encara que hagués de criticar, tot i que "no accepto la crítica que acaba carregant-se el sistema". Ell creia en el sistema, pagava impostos des de la democràcia i comentava que li feia "gràcia la gent que exigeix sense clonar... Em sento lliure perquè crec

Totes les administracions, Ajuntament, Diputació i Generalitat

que continuo sent coherent amb mi mateix".

"La crítica per a mi és una

necessitat i una obligació" va acabar dient-nos, un lema que volem fer nostre.

Moltes coses els separen, però n'hi ha una que tots la fan igual.

Malgrat l'hivern tan suau que fa, tenen les seves instal·lacions de calefacció al màxim. Arriben als 80 graus, i gasten energia i més energia que paguem els simples ciutadans. I això no els impedeix pas de firmar declaracions ecologistes, pintar de verd les portes d'entrada i declarar que pertanyen a l'avantguarda dels fets i les idees.

No n'estalvien cap, d'energia, i malgasten piles de diners de les arques públiques, encara que ens diuen que estan buides o gairebé.

OPINIÓ Maria Rosa Paino Lafuente Abogado

uién nos iba a decir no hace d e m a s í ^ ^ ' t i e m p o que el t e m a de los presos preventivos en n u e s t r o país iba a ser cuestionado desde las m a s a l t a s esferas, y que a d e n i à s iba a ser objeto de t e r t ú l i a en nuesti'as cafeterías y mercados?

M i e n t r a s los miles de preventivos en E s p a n a fueron a n ò n i m e s , y solo m u y conocidos en su casa, la c i u d a d a n í a estuvo alejada, ajena y t o t a l m e n t e d e s i n t e r e s a d a de tal problemàtica.

Tuvieron que e m p e z a r a desfilar hacia la prisión p r o h o m b r e s de n u e s t r o tiempo por h a b e r t r a n s g r e d i d o el Código P e n a l , p a r a que m a s de uno se r a s g a s e las vestid u r a s a n t e el e n o r m e poder de los jueces, y cuestionase d u r a m e n t e la a r b i t r a r i e d a d de estos, a la h o r a de acordar un i n t e r n a m i e n t o en prisión con c a r à c t e r preventivo.

Podria a s e g u r a r , sin t e m o r a error, que j a m à s h u b i e r a sido p u e s t a en tela de juicio la función y finalidad de la prisión preventiva, de no ser por el hecho de que h a n acabado ocupando n u e s t r o s centros penitenciaries, p e r s o n a s de alto nivel económico y profesional que, c u r i o s a m e n t e , b a s t a en algun caso h a b í a n sido los encargados de c o n s t r u i r t a l e s prisiones.

El lector debe conocer algo acerca de lo que dice la Ley de Enjuiciamiento C r i m i n a l sobre la prisión p r e v e n t i v a . El articulo 503 de dicba Ley se recogen cuàles son las circunstancias n e c e s a r i a s p a r a que u n juez decrete la prisión provisional.

E n síntesis son las siguientes: 1) Que exista constància de la existèn-

Eulàlia Bosch IREF

E

Is n e n s petits solen t o r n a r a casa cada dia a la m a t e i x a h o r a . El m a t e i x itinerari de l'escola a casa. Les m a t e i x e s c a r e s pel camí. Les m a t e i x e s olors dels forns i les p a s t i s s e r i e s . E l s m a t e i x o s embolics de tràfic. La llum del capvespre és potser l'única cosa que canvia a m b el p a s s a r dels m e s o s . La m a j o r i a de les i m a t g e s es repeteixen dia r e r e dia.

De sobte, però, u n a t a r d a com qualsevol a l t r a , u n a d'aquestes escenes r e p e t i d e s s a l t a a la vista d'algun dels t r a n s e ü n t s h a b i t u a l s de forma peculiar: "Els que d o r m e n al c a r r e r són vius o morts?", p r e g u n t a u n nen de q u a t r e a n y s a la seva m a r e , m e n t r e observa, u n a v e g a d a més, el gest j a conegut d'un p e r s o n a t g e que s'aixopluga en el seu racó.

T r a n s f o r m a r sensacions en p r e g u n t e s és la forma tradicional de d e s p e r t a r el p e n s a m e n t . Veiem el que veiem i s e n t i m el q u e s e n t i m . P e r ò r e s no s'instal.la en n o s a l t r e s fins que no a d o p t a la forma de p r e g u n t a , fins que no ocupa la n o s t r a curiositat. Q u a n això p a s s a , r u m i e m . É s a dir, b u s q u e m la m a n e r a de r e s p o n d r e a a q u e s t a i n q u i e t u d que de sobte ens h a posat en m a r x a .

Kll.s ( a i i i b c s o n i i n [ ) o r ( a n t s Sovint a q u e s t e s p r e g u n t e s que els n e n s es fan per a n a r t r o b a n t el seu lloc en el món, desconcerten les m a r e s i els p a r e s i les

CARRER

M a r ç d e 1995

La prisión preventiva en Espana cia de u n hecho delictivo.

2) Q u e tai hecho delictivo lleve aparejada, en caso de condona, la imposición de u n a pena de prisión de m a s de seis aíios; o bien que la p e n a sea inferior a los seis aflos, però el J u e z considere oportuno el i n t e r n a miento en prisión por t e n e r el i m p u t a d o a n t e c e d e n t e s penales, o porque así lo aconsejen las c i r c u n s t a n c i a s del hecho cometido, 0 porque tal hecho cause a l a r m a social.

3) Que SC t e n g a n motivos b a s t a n t e s p a r a considerar que la persona a i n g r e s a r en prisión sea c r i m i n a l m e n t e responsable del hecho.

A la vista de e s a s consideraciones legales lo primero que observamos es que se deja en m a n o s del J u e z la valoración concreta de u n a sèrie de c i r c u n s t a n c i a s que no siempre son objetivas.

H e m o s asistido a ejemplos concretes de cómo la presión social en un m o m e n t o dado h a llevado a prisión a u n c i u d a d a n o que de no ser por el eco recogido por los medios de comunicación j a m à s hubiese sido dictado contra él a u t o de prisión preventiva.

Lo primero que el c i u d a d a n o no debe p e r d e r de vista es que n u e s t r o texto constitucional consagra u n principio fundam e n t a l : la presunción de inocencia.

En la pràctica diària nos e n c o n t r a m o s que m u c h a s veces parece que lo que impere sea la presunción de culpabilidad, en vez de la de inocencia. El espahol de a pie sigue p e n s a n d o en g r a n medida, todavía, que "cuando el río s u e n a , a g u a lleva..." y parece no creer que la policia p u e d a equivocarse en s u s investigaciones, o c u a n d o menos, que alguien p u e d a ser detenido y

m a s t a r d e , mucho m à s t a r d e , sea declarado absuelto del delito que se le i m p u t a b a . .

-•

•

•

-H'l li<>-

i t l '

s M i ü l i d l i l

, li-iiill

En ese sentido, q u e r r í a l l a m a r la atención acerca del poder de los medios de comunicación p a r a prejuzgar mucho a n t e s de que lo h a g a la justícia.

La j u s t í c i a en n u e s t r o país sigue sin ser t a n r à p i d a como debiera, y en cambio los medios de comunicación h a n alcanzado un poderío digno de h a c e r mención. A d e m à s , ellos, por n o r m a , t r a b a j a n a u n a rapidez inusitada.

Aquí, en muchos casos, se h a n facilitado datos p e r s o n a l e s de simples i m p u t a d o s que h a n quedado m a r c a d e s p a r a el resto de s u s días y, lo que es peor, que h a n visto m e r m a d o c o n s i d e r a b l e m e n t e su derecho a

Aunque solo se habla de los vips, en enero de 1995 hahía en Espana 10.680 presos preventivos la presunción de inocencia, por toda la carga y presión social en forma de a l a r m a que va a c o a r t a r , o al m e n o s dificultar la d u r a t a r e a de juzgarlos en su momento.

Se le ocurre a alguien p e n s a r , por ejemplo, lo que p a s a r í a si se e n c o n t r a s e al p r e s u n t o a u t o r del crimen de Alcàsser y, t r a s todos los t r a m i t e s de rigor, se le absolviese de t a n horroroso crimen.

I m p a r t i r justícia es u n a de las t a r e a s

m à s nobles y a la vez m à s s e r i a s y d u r a s que yo cenozce. E n mis trece afios de ejercicio profesional como abogado he visto como l a s i n c u r s i o n e s , desde d i f e r e n t e s àmbitos, en la esfera de la Administración de J u s t í c i a h a n ido a m p l i à n d o s e s e b r e m a n e r a y me preocupa que ello p u e d a empeor a r sus r e s u l t a d o s .

Al parecer n u e s t r o país es uno de los que m à s utilíza la prisión preventiva, y ello hizo e x p r e s a r al T r i b u n a l Europeo de los Derechos H u m a n o s resolviendo en un caso concreto, s u b r a y a n d o la excepcionalidad de la medida de prisión provisional y rechazandü la interpretación que los jueces espaíioles efectúan sobre la necesidad de m a n t e n e r e s t a medida, privilegiando el concepto genérico de a l a r m a social frente a la presunción de inocencia.

Concluyendo ya, diria que es bueno que se llame al orden a los jueces en a r a s a no a b u s a r de esa medida p r e v i s t a en n u e s t r a s leyes, però t a m b i é n debe d a r s e u n toque de atención a los " m a s s media" p a r a que no aboquen su poder sobre p e r s o n a s que todavía e s t a n p e n d i e n t e s dejuicioy que tienen, o deben t e n e r , i n t a c t a su presunción de inocencia.

Lo que l a m e n t o p r o f u n d a m e n t e , es que esta problemàtica acerca de la prisión preventiva, no h a y a tenido eco en la opinión pública b a s t a que h a n sido p e r s o n a s de alto standing las sujetas a tal m e d i d a , m i e n t r a s que a n t e s , c u a n d o el afectado era el fulanito de t u r n o , solo nos preocupo a los letrados que debíamos defenderles, a s u s familias y a colectivos solidarios con los presos.

Fer filosofia és perseguir preguntes c a n g u r s que acompanyen els n e n s a casa al v e s p r e . I sovint la r e s p o s t a dels a d u l t s consisteix a d e s p i s t a r . N o s a l t r e s , els g r a n s , no e s t e m p e r filosofies a l'hora de fer el sopar!

Però, els n e n s e s t a n per filosofies p e r q u è són n o u s en a q u e s t m ó n i necessiten a n a r se ubicant, com ens p a s s a als g r a n s q u a n arribem a u n a ciutat estrangera. Els petits p r e g u n t e n p e r q u è volen saber, p e r q u è b a n de saber, p e r q u è s e n t e n la n e c e s s i t a t del coneixement, fins i tot molt a b a n s de poder fer servir la p a r a u l a coneixement.

E s per això que tots plegats necessitem que les escoles ofereixin classes de Filosofia des dels p r i m e r s cursos de l ' e n s e n y a m e n t obligatori. P e r q u è els p a r e s i m a r e s i les c a n g u r s p u g u i n d e s p i s t a r q u a n no saben què r e s p o n d r e als p e t i t s e s p o n t à n i a m e n t i n q u i s i t i u s , s e g u r s q u e les senyoretes a l'escola j a r e p r e n d r a n a q u e s t e s urgències educatives que els n e n s , a la seva m a n e r a , reclamen. I t a m b é p e r q u è els e s t u d i a n t s s à p i g u e n que l'escola r e s e r v a u n espai i u n t e m p s r e g u l a r per ajudar-los a descobrir les seves pròpies idees i a discutir les seves i n q u i e t u d s . Q u e ells t a m b é són i m p o r t a n t s i no només els t e m e s de m a t e m à t i q u e s o de llengua.

Es cert que els n e n s arriben e s p o n t à n i a m e n t a p r e g u n t e s complicades però j a no és t a n cert que m a n t i n g u i n a q u e s t a frescor i n t e r r o g a t i v a sobre el món si no se'ls ajuda, si no se'ls ofereixen

i n s t r u m e n t s per afrontar els seus d u b t e s , p e r a n a r - l o s a c l a r i n t i resolent. P e n s a r s e m p r e h a e s t a t u n a a c t i v i t a t difícil.

Requereix entrenament.

V.nl ï-cn:\t ••••i.· ,\ jx-rs-..!i

Facilitar a q u e s t e n t r e n a m e n t és el que perseguíem quan vàrem començar a t r e b a l l a r en el projecte Filosofia 6/18. U n projecte q u e ofereix als e s t u d i a n t s de p r i m à r i a i s e c u n d à r i a la p o s s i b i l i t a t d'explorar en profunditat el conjunt de t e m e s que se'ls van p r e s e n t a n t a m e s u r a que van creixent.

De les discussions sobre què vol dir bó i dolent, bonic o lleig, j u s t o injust, clar o confús, bones i m a l e s raons... es p a s s a a què vol dir conèixer, com podem dir que saben a l g u n a cosa, què e n t e n e m perjudici, què vol dir p e n s a r , com es pot p e n s a r sobre el pensar...

L'IREF, l ' I n s t i t u t de Recerca per l ' E n s e n y a m e n t de la Filosofia, va néixer a m b la v o l u n t a t de fer possible l'aplicació d'aquest projecte ( n a s c u t fa vint a n y s a la c i u t a t de Nova York de m a n s del professor M. L i p m a n ) , en l'àmbit de llengua catalana.

A c t u a l m e n t disposem j a de q u a t r e prog r a m e s c o m p l e t s . F i l o s o f i a d e la N a t u r a l e s a , Filosofia del L l e n g u a t g e , Lògica i Ètica, aplicables p r o g r e s s i v a m e n t des de tercer curs de p r i m à r i a fins a q u a r t de s e c u n d à r i a . J u n t a m e n t a m b a q u e s t s

programes, a d a p t a t s dels originals a m e r i c a n s , h i h a dos p r o g r a m e s m é s n a s c u t s a C a t a l u n y a : Filosofia i Narració, dirigits als e s t u d i a n t s de p r i m e r i segon de p r i m à r i a que a n a l i t z e n el món de la literat u r a infantil i el d ' E s t è t i c a , C r i a t u r e s Misterioses i La C a p s a Màgica, que oferta als e s t u d i a n t s la possibilitat de visitar exposicions per tal que a p r e n g u i n a moure's críticament en el món de les a r t s plàstiques.

D u r a n t el c u r s 1994-95, a C a t a l u n y a i les illes B a l e a r s hi h a 11.000 e s t u d i a n t s t r e b a l l a n t en els diversos programes oferts, el que significa un total de 350 professors, s u m a t s els m e s t r e s d'EGB i els professors de s e c u n d à r i a , implicats en el projecte.

F a 8 a n y s que l'IREF t r e b a l l a en la promoció i el d e s e n v o l u p a m e n t d ' a q u e s t projecte i cada vegada sentim més l'estímul de les discussions a m b els e s t u d i a n t s , fins i tot a m b els m é s joves, p e r q u è n i n g ú com ells s e n t la n e c e s s i t a t d'aclarir el s e n t i t profund de l'acció dels h o m e s en el món.

E s cert que, avui per avui, t è c n i c a m e n t es pot fer gairebé tot. És per això que ja r e s u l t a inevitable p r e g u n t a r - s e : Q u è és, doncs, el que volem fer? Si el s i s t e m a e d u c a t i u no té t e m p s d ' e n t r e t e n i r - s e a m b qüestions d ' a q u e s t ordre, és que h a p e r d u t , l i t e r a l m e n t , el món de vista.

L'IREF és l'Institut l'Ensenyament de la

de Recerca per Filosofia

l.tl K-ll

iifl

CARRER

Març de 1995

DOSSIER

Dona i religió Les d o n e s realitzen el 63 p e r c e n t dels treballs de l'Església catòlica a Catalunya, i la seva p r e s è n c i a és encara més aclaparadora en els àmbits eclesials de major contingut social.

A q u e s t a és la c o n c l u s i ó principal d'un estudi elaborat per l'antropòloga Mari P a u T r a y n e r q u e s'ha fet p ú b l i c ara.

c o i n c i d i n t a m b el Concili Tarraconense. Precisament en aquest fòrum, —.

í—-*^*

j

_ 1

•

_ i

^~t_i

"1

^ i - _

de D o n e s en l'Església estan r e c l a m a n t la i g u a l t a t e n t r e s e x e s al si de l'Església catòlica, fet q u e h a u r i a d'incloure el s a c e r d o c i femení.

CARRER vol afegir-se a aquest debat

amb aquest dossier sobre Dona i Religió. El p a p e r q u e les d o n e s catòliques, protestants, ortodoxes, jueves, musulmanes i budistes tenen en les seves respectives religions és reflectit a través d'entrevistes fetes per dues periodistes de CARRER.

DOSSIER Un plus de rebel·lia i continuar reflexionant Lola F u m a n a l

®

ntre les persones que estan fermament a favor de la igualtat d'homes i dones, hi ha la convicció generalitzada que Ics religions són una rèmora per als avenços decidits en aquest sentit. De fet molts dels supòsits teòrics i pràctics de la desigualtat s'han vist f r e q ü e n t m e n t reforçats per a l g u n a referència teològica. Això els ha afegit un plus de "malícia" en elevar els principis a la categoria de dret diví i fer-los encara més inamovibles.

Dit això vull oferir-vos més reflexions.

Per començar cal recordar que el fet religiós és tremendament divers. Pensant només en les religions que ens són culturalment més properes: judaisme, cristianisme-catolicisme, islamisme, ja presenten una gran varietat de corrents i de tendències al si de cadascuna, la qual cosa comporta no poder fer una valoració generalitzada dels punts de vista de les diferents creences.

Cal tenir present que a la història de qualsevol religió hi ha moments en què és difícil destriar quins aspectes pertanyen a la creença com a t a l , al seu propi dinamisme, i quines a l'ordre social imperant. A més a més cal tenir en compte que el fet religiós és terriblement vulnerable i ha estat un espai molt exposat al control d(> grans interessos polítics.

Tenint com a base l'afirmació tan reconeguda que al Uarg de la història de la humanitat, es pot observar la presència d'una dominació d'allò anomenat masculí sobre allò femení, i que les dones ban aparegut com a persones de segona, ens atrevim a afirmar que el fet religiós, tan present en la vida dels pobles, hi ha tingut una bona part de responsabilitat.

Pel que fa a la història occidental l'empremta del pensament filosòficoteològic medieval que aferma la inferioritat natural i intel.lectual de les dones i la seva feblesa i predisposició al mal, continua fins ben e n t r a t el segle XX i, m a l a u r a d a m e n t , encara planeja sota diverses formes d ' a f e r r a m e n t a les tradicions, com ara la prohibició de l'accés de les catòliques al sacerdoci, entre d'altres.

Lluny resten les experiències de moltes comunitats del primitiu cristianisme que practicaren conductes insòlites d'igualtat,

objecte de reprovació social i de persecució política.

D'altra banda, en tots els processos històrics s'ha donat un impuls revolucionari pel que fa a la igualtat d'homes i dones; hi ha hagut persones creients i en concret moltes dones implicades en a q u e s t s processos, mentre les esglésies -sobretot les j e r a r q u i e s - s'afermaven en un antifeminisme radical.

Cal tenir present que a la història de qualsevol religió hi ha moments en què és difícil destriar quins aspectes pertanyen a la creença com a tal, al seu propi dinamisme, i quines a l'ordre social imperant A més a més la càrrega de puritanisme i essencialisme que envaeix les qüestions relacionades amb la moral sexual ens afecta molt directament, a les dones.

Sense ànim de donar per conegut el que passa a les grans religions, crec que la majoria d'elles -diversitats i heterodòxies a part- conserven un "nucli dur" de l'ortodòxia que pot esdevenir molt perillós ja que el considero del tot manipulable.

De què es nodreix aquest que anomeno "nucli dur"? Sense caure en l'abstracció de les condicions socio-polítiques enmig de les quals el fet religiós pot afavorir el tradicionalisme social i l'autoritarisme polític, vull assenyalar alguns dels trets de la vida de les esglésies que poden reforçarlos; 1. L'existència d'uns textos considerats "sagrats" en sentit literal i susceptibles d'una única lectura acrítica i atemporal.

2. La tendència a fer derivar del text sagrat -que hauria de constituir un horitzó de sentit de la vida- uns preceptes morals i una normalització de les conductes per sobre l'espai i el temps.

3. La jerarquització del poder i la

MICKF.I, l,()l'K/,

Rosa Maria Ocana, o r t o d o x a

L'església catòlica apareix com una societat d'homes mentre que la base social més nombrosa i més practicant és precisament de dones consideració d'aquest com a una cosa sagrada, cosa que implica la representació divina davant els fidels. En el cas de l'església catòlica la patriarcalització o

masculinització és més gran, ja que les dones en cap cas no podran exercir aquest poder que passa per accedir al sacerdoci, cosa que els està vetada. Val a dir que tampoc els homes no sacerdots i no cèlibes no poden exercir-lo.

L'església catòlica apareix així com una societat d'homes mentre que la base social més n o m b r o s a i més p r a c t i c a n t és precisament de dones. Pel que fa a altres esglésies germanes, tot i no haver els esmentats impediments legals, els supòsits ideològics continuen exercint un bon pes.

Tant és així que cada cop més grups de dones creients ens trobem motivades per una sana rebel.Ha i ens apleguem per sobre de les esglésies particulars.

lÚ

In i·i-n del

CARRER Religió s'escriu en femení singular DOSSIER

M a r ç d e 1995

Marta B a c h

©

es de les antigues èpoques fïns ara no hi ha hagut cap civilització important que no hagi estat decididament religiosa. L'home és per naturalesa homo religiosus. Té la necessitat d'una espiritualitat i unafe en el més enllàassociada al món present. La prova és l'existència de les grans religions d'Àsia (hinduisme, budisme i taoisme), d'Àfrica i Austràlia, i els tres grans monoteismes: el jueu, el cristià i el musulmà. Ara, a finals del segle XX, el fenomen religiós està d'actualitat. Després de l'eclosió del cientificisme, el decaïment del materialisme marxista i la indiferència

cap allò sagrat, tot el que fa referència a una particular concepció de la religiositat -molt sovint identificada amb la moralitat- retorna.

Les dones, testimonis d'aquest nou floriment que té més de filosòfic que de religiós» parlen i avaluen el seu lloc dins de les grans religions actuals. La seva és una veu entre una multitud, lligada a una història concreta i a les vivències personals. Amb tot, en algunes ocasions, es tracta d'una veu que parla amb la lucidesa dels qui han après a silenciar els seus pensaments.

El triomf d'un Déu moral Déu és el poder de la vida. És el poder de la vida qui obre el «ventre» (Gèn 30,2) i procrea amb Eva el seu primogènit. Deixa morir l'home, encara que promet a la dona la victòria de la seva descendència sobre les forces de la mort (Gèn, 3,15).

O

mb aquestes paraules carregades de s e n t i t , es pot perfilar l'existència de la dona com a part del sentir jueu.

Les premisses que professa el monoteisme jueu representen a grans trets el més p u r de les obligacions m o r a l s reconegudes en les cultures del segon mileni: és a dir respecte al Déu personal eliminant el culte de qualsevol altra divinitat, respecte al pròxim en la seva persona (independentment del seu sexej, la seva família i els seus béns. «Déu et pot perdonar totes les faltes que fas contra ell si te'n penedeixes. Però si has destruït la bona imatge d'una persona, només et pot perdonar l'individu ofès». Parla Achita Cohen, «una jueva pels quatre costats des del naixement» i que té un nom carregat de simbologia: «Achita és el diminutiu d'Achi, que vol dir vida. Aquest era el nom de la meva besàvia que vivia al Brasil, on vol dir alegria». I és que aquesta dona, germana de Carles Benarroch, el president de l'Entesa Judeo-Cristiana de Barcelona, no amaga «en cap moment i sota cap pressió» els seus orígens: «Provinc de la branca dels jueus llevantins de Vinaròs i sóc sefardí, descendent dels jueus expulsats al 1492».

La seva vida, com moltes persones que professen el judaisme, ve marcada pels viatges i els canvis de residència. Viu a Barcelona acompanyada de la seva filla petita, desprésd'haver-se estat durant anys a Melilla. La seva filla mitjana viu a Nova York i la gran a Veneçuela. «Sembla que sigui una característica pròpia dels jueus això de viatjar -explica-. Potser aquest fet respon a un afany de prosperar. Sigui com sigui, molts jueus tenim la família escampada pel món».

Achita, com a mare de tres filles i com a dona, té clar el paper destinat a la muller dins el sí del judaisme: "En els llibres de Moisès està completament prohibit que els homes i les dones siguin iguals i això, evidentment, es tradueix en els seus actes, forma de vestir i d'estar-:.. La llei jueva indica que l'accés de les dones està prohibit

f/rsp^ \^J^\

en tot allò referent al servei del temple, perquè està regit per les hores del rellotge».

Es tracta d'un costum mil·lenari, que ha passat de pares a fills i de mares a filles.

Malgrat tot, Achita és contundent a l'hora d'afirmar que no s'ha sentit (^mai discriminada per ser dona dins del món jueu». Les obligacions de les jueves són clares: «És feina exclusiva de la mare donar la identitat jueva als fills, encara que el cognom del pare i la pertinença grupal s'anteposi al de la mare. També és propi que les dones s'encarreguin de salvaguardar l'esperit de la casa». Amb tot, aquestes declaracions de principis, com a la majoria de religions, s'han vist modificades pel devenir evolutiu: "La vida moderna fa que es tingui menys temps per a la reflexió interior. Dins d'aquest cicle evolutiu la dona jueva ha accedit al món del treball, cosa perfectament compaginable amb les seves obligacions de la casa», explica Achita.

Un factor destacable que ha contribuït a la ràpida incorporació de la dona jueva al treball és el seu grau d'estudis. En paraules d'Achita Cohen, «els j u e u s no fem diferències abismals a l'hora d'educar els fills o les filles. Tant els homes com les dones tenen l'obligació de cultivar-se al màxim possible». L'educació és un altre dels «preceptes jueus>> que, per a Achita, es van crear per preservar «la salut mental i física». En aquest sentit, el judaisme no estableix diferències entre pecats: «les faltes són més o menys greus depenent a qui les fas: a Déu o al pròxim. Les nostres lleis són simples i es basen en no parlar malament del pròxim per tal de no destruir la seva imatge i la seva ànima; respectar els servents; visitar els malalts; fer obres benèfiques (la paraula caritat no existeix perquè l'almoina és de justícia) i, evidentment creure en Déu i respectar totes les seves lleis».

El dissabte, el sabath, el dia sant, els jueus de Barcelona es dirigeixen a la sinagoga del carrer Avenir, «no podem agafar cap transport públic per anar-hi, és costum anar-hi a peu», explica Achita. Allà, un feu

Curs d'Educaciór

MIGUEL LÓPEZ

Achita C o h e n , j u e v a enmig del catolicisme català, homes i dones jueus celebren els seus rituals. «No sóc tan diferent de les dones cristianes, ni tampoc de tots els catalans. Perquè els catalans i els jueus arrosseguem damunt nostre mites semblants com el fet d'etique-

n 1 #^% KHl

per la Pau

\<m

El curs està dirigit a totes les persones interesades en fer quelcom en favor d'una cultura de pau, i especialment a mestres i educadors

SERVICIO A DOMICILIO ecológico con bicicleta

442 00 97

Pollo ent ro al homo 700 ptas.

V'\iu íami ar 4 personas con víno 0 cava ce regalo 1,200 plas.

Més de 3Q platas de cocina, bocadillos, panellone.

6sessions:dimecres15,22i29demarçi5,19i26d"abril, de8:15a20horesalaFundacióperlaPau,PauClarls,89.

Informacióal telèfon (93) 3025129ialfax(93)3017562

tar-nos com a usurers. L'experiència em diu que les creences personals marquen la teva manera de viure, però no la teva vida». Es per això que a Achita no li fa res que a Israel la coneguin amb el nom de Jaba. Tal com diu ella «el que importa és la persona».

L

j

SALÓN PARA REl U N l O N E S Y BANQUETES era, 33 (Raval)

SMüVi

MAPiS

SOLUCIÓ RÀPIDA A QUALSEVOL AVAfïlA TOTS ELS DIES, TOTES LES HORES

4854141 EtQcWcIStes Fonraners Manyans Vidriers

TV-Vídeo Persjanets Pintors Paleles

Carpimers Trarispcnisles ElectradomèBlics Reparació Ordiriadors

l.n I'('II ileS

CARRER

Març d e 1995

DOSSIER

11

La llum de Buddha <tCap ésser desitja el sofriment i tots intenten aconseguir la felicitat...»

(Buda Sakyamuni)

O

arlar amb una monja separada i mare de dos fills, per a més d'una persona pot resultar un cas atípic.

Però si la monja budista prové d'una famíli a descendent del Pare Claret, el fet traspassa els límits de la singularitat. Aquest és el cas de Lídia Gayete, Ella des de fa uns tres anys és una de les quatres monges budistes que hi ha a Barcelona. Viu al Centre Budista i d'Estudis Tibetans Nagarjuna de la ciutat. És aquí on el Lama Gueshe Lobsang Tsultrim nascut al Tibet apropa la filosofia budista Mahayana a totes aquelles persones interessades a conèixer aquesta niil.lenària manera d'entendre el món.

"Dins del món budista la dona té les mateixes possibilitats per arribar al despertar que qualsevol home. Simplement e! que importa són les seves capacitats personals», afirma Lídia.

Els seus vots i la seva presència física -amb hàbit i cabell curt com a signe de renúncia- determinen la seva actitud davant l'existència: «sento un profund respecte cap a la vida i els altres éssers. Els meus compromisos se centren en no fer mal a ningú, no robar, no matar .. i seguir ïes doctrines de Buddha que anaven destinades a oferir felicitat als altres».

Segons Lídia Gayete, «el budisme és un treball personal intern do cadascú. Els pt-oblemes entre home i dona, i gent del

mateix sexe -diu somrient- no haurien d'existir».

Però, per què no hi ha lames que siguin dones? La resposta per a la Lídia Gayete és senzilla: «A Occident aquesta religió és nova i per tant no hi ha hagut massa temps perquè la dona ocupi càrrecs espirituals. A Orient, però, no és estrany trobar dones que imparteixen ensenyances i facin meditacions».

Les interpretacions que el budisme dóna a temes com l'avortament, el matrimoni entre parelles del mateix sexe o la separació van encarades a «ser respectuosos i a presei·var la vida, tot i que l'opció en el budisme sempre és la que escull en darrera instància l'individu».

En aquest sentit l'opció personal de Lídia compta amb el suport familiar: «els meus fills estan encantats que jo sigui feliç professant el budisme. Ells comparteixen afinitats amb aquesta religió, però encara que no hi estiguessin d'acord, jo sóc del parer que cal que cadascú trobi el seu propi camí».

El camí de Lídia, una infermera retirada, que ha tastat ideologies tan dispars com són el món dels sindicats, dels moviments feministes i de les associacions humanitàries i ecologistes, és el budisme perquè, com afirma, «sinó seguiria buscant allò que em faci ser més feliç».

MIGUEL LÓPEZ

Lídia Gayete, b u d i s t a

El vel de Flslam «Els homes tenen preeminència sobre les do?ies>' (S 2,228) «Aquest ordre familiar representa pràcticament per als barons el dret a exigir obediència de les seves dones i el de reprimir insubordinacions amb l'amonestació i el càstig» (S 4,34) «Oh els que creieu!! No és lícit rebre en herència les dones contra la seva voluntat, ni impedir-los (que es tornin a casar) per conservar part d'allò que els vau donar, a no ser que hagin comès un acte greu» (S 4,19)

O

Catalunya es calcula que hi ha de l'ordre de 50.000 musulmans que segueixen els preceptes de í'Alcorà.Eldia 1 de febrer va començar per a tots ells, el ramadà, un dels pilars bàsics de la seva religió, que es basa en tot un seguit de condicionaments (no menjar, no fumar, no beure alcohol, no mantenir relacions sexuals...) que no es poden practicar fins que no es pon el sol durant una determinada època de l'any.

El ramadà és un dels preceptes més populars i alhora menys coneguts d'aquesta religió. Les veus occidentals s'han afanyat a valorar l'ordre social musulmà perquè, entre d'altres qüestions, sotmet la dona a les ordres del seu marit i només la contempla com a mestressa de casa i com a companya sexual, i en cap moment com a membre de la vida pública.

Hind Chahboun és una marroquina de 19 anys que va arribar a Catalunya en fa vuit. En aquest temps ha estudiat BUP i COU. Actualment, cada matí treballa al

Papers decorats a mà Papers de VARESE Objectes d'escriptori exclusius

papirvm Baixada Llibreteria, 2 T. 310 52 42 - OB002 Barcelona

"En els matrimonis joves entre musulmans, tasques que abans eren exclusives de les dones, com pot ser l'educació i atenció dels fills, ara són compartides. És igual que la revolució feminista occidental, però en menor escala" Centre Mohamed Abdelkrim Elkahatabl d'Estudis i Documentació de Barcelona passant al'ordinadormanuscrits originals en llengua àrab. Tot el que l'envolta trenca amb la imatge -del tot estereotipada- de la dona àrab. Per a ella, el problema de la dona àrab «no és religiós, sinó d'Integració plena a la cultura d'un país diferent».

«Conec moltes dones -afirma- sobretot les grans que porten les indicacions de l'Alcorà fins a l'últim extrem. Però majoritàriament la dona jove ha sabut adaptar-se als llocs

fWWT

kkk .ES PUNXES

llibreria Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74 08037 BARCELONA

on viu».

Per a Hind, la subordinació de la dona cap a l'home és un assumpte delicat: «Veig molt malament que la dona visqui a l'ombra d'un home perquè cada persona ha de d e s e n v o l u p a r en l l i b e r t a t la seva p e r s o n a l i t a t » . Amb tot, Hind e s t à convençuda que "el que diu l'Alcorà ha estat interpretat per l'home a la seva manera», i assegura que «una dona pot decidir no obeir l'home quan l'obliga a transgredir la raó, perquè el mateix Alcora ho accepta».

MEDICINA NATURAL "SALUD NATURAL" iPROBLEMAS RESPIRATORIOS? ^HIPERTENSIÓN? ^DESORDENES NERVIOSOS? Podemoa ayudarle con tratamientOB naturales y eficaces, homeopatia, acupuntura, herbología. T. 453 61 55

-•t·y

La comunitat musulmana de dones residents a Catalunya, segons Hind, camina cap a una entesa entre les persones: «En els matrimonis joves e n t r e m u s u l m a n s , tasques que abans eren exclusives de les dones, com pot ser l'educació i atenció dels fills, ara són compartides. És igual que la revolució feminista occidental, però en menor escala». Per a aquesta jove, molt sovint, s'amaga el veritable nucli del problema entre homes-dones a Catalunya, que «no és més que qüestions d'adaptació a l'entorn i al racisme imperant en molts n u c l i s de la s o c i e t a t " . H i n d e s t à convençuda que les coses estan canviant i que els joves evolucionen: «Ara -afírmaseria molt difícil trobar una dona musulmana que visqui en una ciutat del món occidental, com és Barcelona, que no surti de casa perquè el marit no ho vol. No nego, però, que a molts pobles dels països musulmans la situació de la dona és molt greu». Això, però, ja és una altra història.

T ir^^ss

GUAJA Des de 1985

IM

u

mà B É L F ' I S I mm

1

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de col.leció, regal i decoració Articles de gran originalitat i de qualitat contrastada C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) 08001 BARCELONA Tel 317 61 87

f

^^4

/<í ii·ii

iU-l

CARRER

DOSSIER

Març de 1995 j

Dones cristianes Rosa Maria P a l è n c i a

®

er primer cop a la història del feminisme a Espanya, grups de dones cristianes van presentarse a les darreres Jornades Feministes el desembre del 1993 a Madrid. "Dir-nos creients i feministes és una manera d'afirmar que res de valuós no ha de quedar silenciat", van dir aleshores les dones de la Germandat d'Obreres d'Acció Catòlica de Catalunya. Les cristianes van denunciar "l'escàndol que significa que a l'Església Catòlica les dones visquin en una situació d'autèntica minoria d'edat".

El "destape" de les cristianes a Madrid no només va ser rebut amb goig, sinó que va ser l'indicador que alguna cosa es mou dins de l'Església Catòlica espanyola.

Mentre el moviment feminista sembla trobar-se en reflux, les dones cristianes fan una tasca callada però persistent.

Aquest és el cas del Col·lectiu de Dones en l'Església que fa uns mesos va convidar a Barcelona Jean Mayland, una de les setanta-vuit sacerdotesses anglicanes recentment ordenades a Anglaterra.

Les dones del col.lectiu, més de mig centenar tant de religioses com de seglars, s'autodefineixen com "dones creients, inquietes per la situació de les dones al si de l'església, on descobrim una manca de coherència amb el missatge evangèlic". La seva presidenta, Maria Josefa Amell, diu per començar: "El feminisme, la lluita per la no discriminació, per la paiitat, es una idea queja trobem a l'evangeli: "no digueu a ningú pare, pare és el que està al cel. Tots vosaltres sou gei'mans". El problema és que l'evangeli l'han llegit i intei-pretat els homes; per això a la jerarquia no trobem aquesta sensibilitat. Nosaltres pi-efer-im subratlla!' la humanitat de Crist, no tant la seva masculinitat". A diferència d'altres confessions cristianes, a l'E^sglèsia (Catòlica totes les decisions són preses per barons cèlibes, és a dir, pels clergues. Ni tan sols les l'eligiüses tenen veu ni vot. En canvi, són dones, religioses o seglars, les que carreguen amb les pi-incipals feines pastorals i de servei. A Catalunya hi ha 10.734 religioses i 2.210 religiosos. El 94 pei' cent dels col.laboradors/es de pastoral són dones. Vint-i-cinc instituts de religioses es dediquen a la cura de malalts i només un de religiosos. Dels vint-i-dos mil catequistes a Catalunya, el 82 per cent son dones seglars i un 10,5 per cent són religioses.

Els homes seglars son només el 0,1 per cent i els clergues el 0,18 per cent.

Dones protestants i ortodoxes A Barcelona i arreu d'Espanya els protestants, en canvi, són una minoria. Es calcula que a l'estat només hi ha uns 250 mil protestants de totes les denominacions.

Natalí Reverdin és una pastora protestant que comparteix amb el seu marit la responsabilitat al front d'una parròquia evangèlica al barri del Clot. Com a dona, Natalí es considera privilegiada sent protestant. Des de la primera meitat d'aquest segle que les dones van poder accedir a les universitats, hi ha dones pastores, però encara menys que pastors. Les esglésies protestants no tenen sacerdots. El treball dels/les pastors/es gira a l'entorn de la predicació. Les decisions a l'Església Evangèlica es prenen des de la base. El més important és l'església local. L'assemblea de cada parròquia elegeix la seva junta directiva, que pot estar composta tant per dones com per homes, i els/les delegats/des

pel sínode bianyal de les esglésies de l'estat.

Ara mateix a la Comissió Permanent de l'Església Evangèlica de Catalunya hi ha paritat entre homes i dones, el president és un laic. "Amb sort, diu la Natalí, la propera sei-à una dona".

Aquesta situació més paritària, a vegades s'enfronta als prejudicis de la majoria catòlica. Fa poques setmanes la Natalí estava convidada a predicar en un acte ecumènic a una parròquia catòlica del Bages, però el bisbe catòlic no va permetre la seva participació. La Natalí està convençuda que no hi hauria hagut cap inconvenient si s'hagués tractat d'un pastor i no d'una pastora. Tant la Natalí com moltes dones a l'església pertanyen al Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d'Europa. "L'ecumenisme funciona més entre dones perquè és més de vivència que de poder", diu la pastora.

Encara més minoritaris, els ortodoxos compten amb una petita comunitat de només tres-cents feligresos a Barcelona i tants altres arreu d'Espanya. També per a l'Església Ortodoxa la comunitat local és el més important. Cadascuna depèn d'un patriarcat diferent. Així la comunitat de Barcelona depèn del patriarcat serbi i el seu

M U . r E l . LOF'EZ

Natalí R e v e r d i n , p r o t e s t a n t bisbe és a París, mentre que a Madrid hi ha una comunitat que depèn del Patriarcat de Grècia i una altra del de Rússia.

Per a Rosa Maria Ocafla, ortodoxa des de fa 23 anys i casada amb un dels dos sacerdots ortodoxos que hi ha a Barcelona, la veu de la dona és escoltada a la seva església. La Rosa Maria considera que les actituds masclistes es deuen més a qüestions culturals que no religioses. Admet que no coneix la situació de les esglésies orientals on l'ortodòxia és majoritària. Però sap que a molts d'aquests països la

subsistència de la religió sota el comunisme va ser feina de dones. Tanmateix, les dones de sacerdots tenen una tasca fonamental a les parròquies. A Rússia se les anomena "maretes" i el fet que la majoria de sacerdots siguin casats comporta una sensibilitat més propera envers els feligresos. (Els ortodoxos poden ser sacerdots si són casats, però un sacerdot cèlibe no pot optar pel matrimoni). A la seva parròquia de Barcelona la junta directiva es compon de tres càrrecs clericals i tres de laics, que poden ser tant dones com homes.

Pecats i pecat • Moltes dones catòliques s'identifiquen amb el feminisme justament per la seva fe. Però ni) només el centralisme de l'església fa que els plantejaments feministes trobin ressò dins d'un sector de dones catòliques. Més aviat, el seu tai-annà noi-malitzador de tots els àmbits quotidians, fa que l'Església ('atòlica hagi de fer fi-ont al rebuig de moltes dones. L'Esglèsia Catòlica classifica els pecats en mortals i \'enials. Hi ha normalització estricta respecte a moltes qüestions morals.

Admet la separació conjugal però no cl divorci ni casaments posteriors. Condemna obertament les pràctiques homosexuals, l'üsd'anticonceptiusi inclosos els condons), la sexualitat sense fins reproductius i l'avortament. Fins i tot fa poc el Papa va prohibir que els/les divorciats/des que han tornat a casar-se, combi-eguessin. El sacerdoci femení és un debat que Joan Pau II ha donat pei- tancat negant-lo.

Contra moltes d'aquestes normatives, s'ha pronunciat el col.lectiu de dones en l'església.

Per a elles "les persones són més importants que les lleis". Consideren que la dona ha de decidir sobre el seu cos, MalgTatquc rebutgen i'avoilament per principi, pensen queel paper de l'església no hauria de ser el de jutge, sinó el d'acolliment i comprensió.

Per contra, per als protestants no hi ha pecats, sinó un únic pecat: l'allunyament de Déu. Diu la pastora Reverdin: "Les coses fallen, no surten com volíem, però el perdó de Déu sempre és més gi-an que qualsevol falta.

.MIOl'KL LOPICZ

Maria J o s e f a Amell, c a t ò l i c a A més a més, el perdó és gratuït, no cal pagar res". Per als protestants els únics sacraments són el bateigi el sant sopar. No hi ha confessió, ni ordenació sacerdotal, ni confirmació, ni matrimoni. La parella casada civilment, va a l'església a demanar la benedicció. Els p r o t e s t a n t s accepten el divorci i els

ECCfl C r e u d ' e n M u n t a n e r , 50 TeL 212 88 58 - Fax 418 01 40 08970 Sant Joan Despí

matrimonis posteriors. Fins i tot alguna església protestant va beneir parelles homosexuals a Dinamarca. Reverdin considera que quan la societat ho demani, els protestants hauran de discutir temes com el de les parelles homosexuals. Quan a Itàlia es va aprovar la llei del divorci, l'església va admetre-ho després d'un any de consultes i discussions des de la base. Els protestants tampoc no fan doctrina envers l'anticoncepció i malgrat que hi ha un rebuig, per principi, de l'avortament, ningú no es considera amb dret a condemnar qui el practiqui. És clar que aquesta concepció general canvia en algunes esglésies més fonamentalistes, com algunes nord-americanes. No hi ha cap obligació d'anar al temple periòdicament, però la persecució que van patir durant el franquisme fa que les esglésies protestants espanyoles facin una vida molt comunitària.

Els ortodoxos tenen gairebé els mateixos sacraments que els catòlics; en canvi, accepten el divorci i els casaments posteriors.

"Només cal fer un penediment previ, perquè s'ha trencat una aliança de la qual Déu era testimoni", diu Rosa Maria Ocana i insisteix: "Pren nota: l'obligació no existeix a rp]sglésia Ortodoxa".

Els ortodoxos tampoc no accepten l'avortament ni l'homosexualitat per'ò no fan cap doctrina al respecte. Tanmateix, l'ús d'anticonceptius es considera una decisió personal que la pai'ella pren en consciència.

Elimini la pintura i el vernís amb el mètode més ràpid i econòmic El Decapat per immersió Només 1.950

Sant Baldomer, 79 TeL 727 40 52 - Fax 727 40 94 Sabadell

Ptes/m^ per cara Plà d ' e n Xuclà, Bloc C, N o u 6 Tel/Fax (972) 17 1 9 98 1 7840 Sarrià d e Ter (Girona)

La reu del

CARRER

Març de 1995

BARCELONÈS

REVISTES

ESTABLIMENTS

FESTES POPULARS

Archipiélago

Posa-te'I, posa-l'hí

Tradicionàrius

REDACCIÓ

Defineixen el seu nom com "un conjunt d'illes unides per allò que les separa", i porta el subtítol de 'quaderns de crítica de la cultura'.

Portem aquí aquesta revista tan interessant, perquè el seu últim número doble (18 i 19), està dedicat a "Trenes, tranvias, bicicletas. Volver a andar", amb articles molt suggerents i des d'òptiques alternatives a les polítiques imperants.

L'enumeració d'alguns dels seus articles defineixen el seu interès. Comencem citant el nostre col.laborador Ole Thorson amb "Como llegar al transporte publico y como pasar a otra linea", Agustín García Calvo "Progreso por ferrocarril regreso por carretera", José Manuel Laredo i Luís J. Sànchez escriuen sobre "Las paradojas del automóvil", i Mario Gaviria fa un treball amb un títol suggerent "Elogio de la sensualidad y eficàcia de la bicicleta".

CURSOS D'ESTIU 1995

Democràcia participativa REDACCIÓ

El seminari "Democràcia participativa: una perspectiva des del moviment veïnal", pensat per la FAVB dins dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP), aspira a fer una primera reflexió sobre el paper que les associacions de veïns han de tenir en l'aprofundiment de la democràcia. La tasca de consolidar i aprofundir la democràcia en la vida quotidiana involucra tots els ciutadans i no correspon només a les institucions polítiques.

Ponents com Marco Marchioni, Tomàs R. Villasante, Mario Gaviria, Carlos García Pleyan, a part de membres de diferents associacions de veïns de tot l'Estat i membres de les diferents administracions, contribuiran a exposar aquest tema que ja està madur per començar a ser discutit des d'una òptica nova.

• Universitat Internacional Menéndez y Pelayo 3, 4 i 5 de juliol de 1995

MARC PÉREZ

A la porteria d'una antiga casa de l'acollidora plaça de Sant Josep Oriol, al costat de la plaça del Pi, hi ha una botiga especial i novedosa a Catalunya; es tracta de la Condoneria, una tenda on es pot trobar tot tipus de preservatius i algun altre objecte per fer regals desenfadats, sempre relacionats amb les "gomes". La Condoneria és una nova concepció de botiga que s'ha basat en el model ja existent a d'altres ciutats europees.

Petita però alegre, la Condoneria mostra els seus encants profilàctics a un públic que mira, remena i escull al seu gust quin tipus de preservatiu prefereix.

Rosa Miret, propietària de la Condoneria, destaca la varietat i especialitat de condons que s'hi poden adquirir, a la vegada que fa una distinció entre els condons-preservatius, els quals han de tenir una primera qualitat garantida, i els condons de broma, dels quals ofereix els més divertits i atractius, sempre cuidant que no siguin ofensius o "horteres".

Tot tipus de públic visita la Condoneria; des de joves a gent més gran fan cua davant la minúscula entrada del local i, tot i que no sempre compren, s'ho passen bé mirant les múltiples varietats de preservatius: condons de colors, de diverses talles, aromàtics, de formes d'animal,... Rosa Miret destaca una marca de preservatius sueca que és de primera qualitat a nivell mundial i que ofereix diferents textures i mides i que, tot i que no és massa coneguda de moment, qui el prova, repeteix. A part, els condons que més es venen són els aromàtics, pel que fa als condons-preservatius, i els de formes diverses quant a condons de broma.

Tot un món de làtex s'obre als ulls d'un públic encuriosit que també pot visitar el soterrani del local, on hi ha una exposició dels tipus de condons que es poden trobar en aquesta original botiga. La presentació i embolcalls dels condons són d'una àmplia varietat; a la Condoneria es poden trobar un reguitzell de productes diversos i fantasiosos: una guardiola en forma de porqueta eròtica, cors sorpresa que amaguen secrets íntims, condons comestibles, un "tanga" que canvia de color segons la temperatura del seu "inquilí", calces i calçotets lluminosos, bombons amb profilàctics, postals i pòsters eròtic-divertits, samarretes amb motius fàl.lics, jocs on les figures tenen a veure amb el món del sexe, uns paquets i maletins especialment relacionats amb la intimitat de la dona i l'home, uns raspalls de dents el tronc dels quals són al.legories a les figures corporals femenines, igual que uns coberts de

menjar dissenyats per al bon gourmet de la taula i del llit; també uns sobres-postal que contenen un preservatiu, per poder enviar cartes "des de Barcelona amb amor", o fins i tot un test on hi ha crescut un preservatiu que porta les següents instruccions per cuidar-lo: "Poseu-me en un platet, i en el platet poseu-hi aigua. Cuideu que la terra sempre estigui humida, i en cinc o sis dies, tindré al meu voltant, una frondosa gespa".

Tractar el tema del sexe de manera divertida i original, ajuda a deslliurar-nos dels tabús que molts cops encara planen sobre la nostra societat. La seguretat a l'hora de fer l'amor és molt important per prevenir malalties, com ara la sida, però això no vol dir que s'hagi de renunciar a passar-s'ho bé.

La Condoneria ofereix la doble possibilitat de protegir-se i gaudir; a més a més, la botiga té el suport de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Barcelona, la qual hi aporta tríptics informatius. Segons Rosa Miret, de moment és l'única entitat que ha donat resposta a la seva demanda de col·laboració per informar els compradors i ajudar d'aquesta manera a difondre l'ús del preservatiu.

Sens dubte la Condoneria crearà escola; de fet, a Mallorca ja n'hi han obert una de característiques similars. De moment, però, és l'única de la seva espècie a Barcelona; qui vulgui conèixer els diversos tipus de "paraigües" que hi ha al mercat, només cal que s'acosti al número tres de la plaça de Sant Josep Oriol i xafardegi lliurement.

TEATRE

El musical de l'any MARTA PLUJA

Elles (Montse Pérez, Victòria Pagès, Carme Cuesta, Mont Plans i Nina) són cinc dones que s'examinen, intentant dissimular el pas dels anys i trobar la bellesa que els portarà la felicitat. Cinc històries de dones provocades pels homes, amb un lligam comú, el telèfon, per esbrinar l'etern dilema: m'estima?; no m'estima?

Elles esperen, sempre esperen...Ells (Óscar Mas, Pep Anton Muiioz i Carlos Gramaje) juguen a ser homes.

Aquest espectacle de dones és el musical de l'any a Barcelona. Les cançons de Cole Porter, triades amb molta cura d'entre el seu repertori, per fugir dels tòpics, impulsa i acompanya, amb el cor, les emociones d'aquestes dones, de totes les dones.

Amb aquest espectacle, l'essència de Broadway arriba a la nostra ciutat.

Segurament per als fidels de Dagoll Dagom serà un xoc, perquè fuig de tots els anteriors

espectacles seus. Però us ben asseguro que val la pena gaudir d'una escenografia moderna, una coreografia (Ramon Oller) contemporània, fresca i divertida, i de la gràcia d'uns actors-cantants-ballarins que saben estar i convencen.

Una estona pel record en una obra que "simplement és una mirada amarga i divertida des de la part femenina del món".

Aquest mes, les dones estem de sort.

Catalana de Gags porta a l'escenari del Villarroel la Lysístrata d'Aristòfanes. Una versió lliure sobre l'obra d'aquest grec que parla de la primera vaga de sexe de la història. Un muntatge divertit i militant que dóna preferència a les dones i arracona els homes (d'entrada pagant més, entre d'altres sorpreses). Cal destacar-hi el vestuari dissenyat per Nazario i el muntatge musical que porta l'espectacle entre la farsa i el cabaret de la Mediterrània. Podeu aproparvos a l'Olimp fins al Dia del Pare.

MARC ANDREU

Des del mes de gener passat, i fins a principis d'abril, so celebra a Barcelona el vuitè cicle de música tradicional i popular. Es el Tradicionàrius, que un any més omple el Centre Artesà de Gràcia de múltiples propostes musicals. Grups d'arreu dels Països Catalans passen per l'escenari i ens acosten balls, concerts, danses i cançons amb un denominador comú: el seu caràcter festiu, popular i tradicional.

Els músics, però, són de dos tipus. Hi ha aquells que solen tenir la música com a segon ofici i que participen en actes festius i rituals (cercaviles, balls folklòrics, processons o festes castelleres), i aquells músics més professionals que han optat per la tradició com a font de creativitat.

Cada divendres, i també els dijous extraordinàrius, l'Artesà de Gràcia (número 6 de la Travessera de Sant Antoni) es converteix en un cau acollidor on els aires medievals dels trobadors comparteixen espai amb les idees musicals més avantguardistes. Espectacle, màgia i pluralitat de sensacions és part d'allò que el Tradicionàrius ofereix a un públic cada vegada més nombrós.

Aquest mes de març encara queden per actuar la Companyia Rocacorba (dijous 9), en Josep Tero i La Cafetera Exprés (divendres 10), els Sants 6 Fot (dijous 16), Primera Nota i De Soca-rel (divendres 17), quatre Corrandàrius (dijous 23), Els Trobadors i La Portàtil FM (divendres 24), Correfolk (dijous 30), Tralla i Tercet Treset (divendres 31), i, ja al mes d'abril, els Ràdiokuatre el dijous 6. Tot el cicle es clourà el 7 d'abril amb un cercavila per Gràcia i una festa final a la plaça Rius i Taulet.

El vuitè Tradicionàrius inclou també cursos i tallers d'instruments tradicionals (com la gralla, el tamborí i el ílaviol, el sac de gemecs o l'acordió diatònic) i cursets d'iniciació a la dansa. Saber moure's a ritme del xotis, la polca, la masurca o el vals és d'allò més divertit. A més, els cursets són molt útils per anar de festa major o per ballar, un divendres de primavera o tardor, a la plaça del Rei sense fer el ridícul.

14

1,1 reu ,li·l

REPORTATGE

CARRER

Un reportatge de

Març de 1995

En aquests dos llustres de lluita feminista a Catalunya s'ha aconseguit guanyar una mica de terreny a Forganització patriarcal del sistema instaurat, però representa un granet de sorra per assolir la igualtat.

Marta Pluja

^^nt anys de feminisme a Catalunya

s homes (i algunes dones) que creuen en les feministes com en un grup de reprimides que criden per cridar, però la majoria ja s'ha convençut que les reivindicacions de les dones no són d'una altra galàxia i segurament és el guany més important per la c a u s a : la conscienciació.

Fer un repàs exhaustiu d'aquests vint anys seria massa llarg, però sí que podem comptar amb l'opinió d'un grup de dones representatives per tractar uns quants dels temes "històrics" del feminisme.

Verena Stolke (Antropòloga) I.Per què encara ens estem qüestionant la societat dividida entre homes i dones?

Les dones i els homes som diferents. Tanmateix això no justifica que ens hagin d'excloure d'espais i ocupacions valorades.

Amb aquests vint anys de lluita hem aconseguit fer públiques i visibles les difícils experiències de ser dona, l'opressió de les dones està lluny de ser superada.

2.És lògic considerar la dona com un problema social?

-Només faltava això! El problema no som nosaltres sinó el desordre social que ens ha tocat viure i que beneficia els homes en detriment nostre. Som persones que exigim que ens tractin i que ens considerin com a iguals amb les nostres diferències.

3.És cert que les dones que han aconseguit una parcel·la de poder ho han fet imitant els models masculins?

-La nostra relació amb el poder ha estat i és dificultosa. El poder com a capacitat de poder fer requereix sobretot aprendre a valer-nos per nosaltres mateixes i exigir dels homes que aprenguin a respectarnos i a escoltar-nos com ells ho esperen dels altres. Reconec, que per conquerir els espais sociopolítics necessaris per poder desenvolupar la nostra auto-estima i vàlua, a vegades és inevitable utilitzar les estratègies masculines d'exercir el poder.

Eva Serra (Historiadora) 1 .La situació de la dona en el món occidental, és molt millor avui que anys enrere?

-Evidentment és molt millor perquè la dona ha tendit a trencar la vella divisió del treball, ha sortit de

família, cures, afectes,...-.

Per accedir a qualsevol nivell del món públic les dones hem d'adoptar uns models que no tenim interioritzats i que en moltes ocasions obliguen a renunciar a la nostra pròpia identitat.

L'avenç que les dones hem conquerit en aquests darrers anys d'incorporació al món públic no ha anat acompanyat de la incorporació dels homes al món privat i ja en comencem a estar força tipes perquè tampoc no hem pogut canviar els codis del món públic.

2. La situació laboral de les dones, està veritablement igualada a la dels homes?

- C o n s t i t u c i o n a l m e n t , o sigui, legalment som iguals, però... Som majoria en professions determinades: sanitat, tèxtil, hosteleria, neteja, ensenyament...

I casualment aquests sectors i categories són els que tenen uns salaris més baixos.

Els últims estudis indiquen que de cada 100 ptes. de salah que cobren els homes, les dones en cobrem 70 o 75. En resum, segueixen existint les d i s c r i minacions indirectes o amagades dificilíssimes de demostrar. Encara no és realitat la reivindicació de "salari igual per treball d'igual valor".

Neus Moreno (Metgessa) 1.Quins són els mòbils que impulsen un home a maltractar (físicament o psicològica) la seva dona?

-En el conjunt d'aquestes ma-

^-fíSs.,

NÚRIA POMPEIA

casa, ha anat adquirint independència econòmica i disposa, també, d'una formació cultural i professional de la que n'havia estat històricament exclosa. Bona part d'aquesta nova situació, tot i tenir un abast ampli, encara es troba socialment molt mal repartida. El canvi de la situació de la dona no es produeix en el marc d'una transformació de la societat.

2.Realment l'amnèsia sexista de la història s'està acabant?

-S'ha avançat considerablement en l'esforç d'entificar la dona com a subjecte històric en la mesura que l'anàlisi històrica s'ha desplaçat a l'estudi de la producció i a l'estudi de la vida quotidiana. L'estudi de la producció durant molts anys havia oblidat la reproducció i el treball a fora dels circuits formals de la producció. Ara això s'està corregint.

Ara bé, l'estudi de la dona com un

sector és una visió històricament equívoca i incompleta.

3.Creu que és possible recuperar i reescriure la història tenint en compte la visió de les dones?

-És més important tenir present la funció de la dona en la societat en tots els seus aspectes i canviar des d'aquesta perspectiva la visió de la història, que identificar unes quantes individualitats femenines més 0 menys importants. Seria més interessant aclarir la relació interna 0 la interdependència existent entre la subordinació femenina i el model històric injust occidental.

Lurdes Ponce (Secretaria de ia dona CCOO-USCOB) 1. Avui les dones tenim la veritable oportunitat d'accedir al poder?

-La societat està molt dualitzada en un món Públic dels homes treball, sindicats, empresa, política- i un món Privat de les dones -

nifestacions de violència hi ha un denominador comú que és l'existència de relacions de poder en una doble vessant: social (la força que té un col·lectiu de persones, simplement per tenir unes característiques concretes de manera històrica) i individual (la decisió presa per un individu que pertany al grup de poder, d'utilitzar la "superioritat" que socialment se li ha atorgat), que entre dones i homes es dóna de forma permanent.

Els homes, simplement pel fet de ser homes, tenen uns privilegis socials, evidentment amb un ampli ventall de concreció; i alguns homes fan l'opció d'utilitzar i exercir aquest poder mitjançant la violència. El d e s e n c a d e n a m e n t d'aquesta decisió, sí que pot ser múltiple (alcohol, discussions familiars, buscar un espai de poder, per problemes psíquics,...); però és molt important no confondre la causa amb el desencadenant i no crec que hi hagi un retrat robot de l'agressor.

2. Creu que el fet que existeixin denúncies sobre maltractaments és un revulsiu per què n'augmenti el nombre?

-Malgrat que en algunes ocasions la resposta dels homes acusats es pot traduir en un "plus" de violència, crec que la denúncia d'agressió i la penalització, en el cas que existeixi, a més del càstig individual per l'agressor, té dos components importants: dóna molta força a la dona que es decideix a denunciar,

I els homel • Amb tot, la pregunta que les dones ens continuem fent, siguem militants feministes o no, és una: -Per què els homes són tan reticents a acceptar la igualtat? Tenen por d'alguna cosa?

Per això l'hem feta a totes les entrevistades. La conclusió la podeu treure vosaltres mateixes...

Verena Stolke -A qui li agrada abdicar dels seus privilegis i del seu poder? Qui estaria disposat, per exemple, a fregar, planxar, planejar i fer la compra, aixecar-se a la nit quan plora la criatura, etc, etc. si pot seduir-ne una altra que ho faci per ell? Però, compte, això no es deu a un pervers tret de la natura humana sinó a una organització social profundament desigual.

Eva Serra -Hi pot haver la resistència a perdre el poder i un munt de privilegis, però sobretot hi ha la lògica por i inseguretat que provoca qualsevol canvi d'identitat, però que implica homes i dones al mateix temps. En canvi sovint els costos de la igualtat per part de la dona poden comportar la renúncia a la diferència amb tot el que suposa de llençar bona part del seu patrimoni històric amb valors qualitatius insubstituïbles i irrenunciables que hauríem d'haver sabut convertir

l.ti reu del

CARRER

Març de 1995

REPORTATGE

15

ALGUNES DADES •1975 Diversos debats i nombrosos col.lectius discuteixen la inutilitat de l'any internacional de la dona... s'arriba a la conclusió que cal lluitar cada dia Al d e s e m b r e se celebren les primeres jornades estatals 'per l'alliberament de la dona" a Madrid, M976 Maig. Primeres Jornades de la D o n a Catalana Novembre. C o m e n c e n al barri del Besòs importants mobilitzacions en defensa de la veïna Angeles Munoz LI volen prendre la seva filla acusantla d'adulteri "1977 S'inaugura el bar "La Sal" Nombrosos diumenges es tan "sentades" davant la presó de dones contra la Ley de Peligrosidad Social i reivindicant l a m n i s t i a de les dones •1978 Lamparas Z es nega a admetre treballadores que medeixm menys de 1,55 metres, "1979 Tres mil dones es manifesten el 8 de març. Els anti-avalots dissolen la manifestació a cops de pilota.

La coordinadora feminista EE elabora un projecte de llei del divorci.

N o m b r o s e s detencions de dones acusades d'avortar a Terrassa, Madrid, Santiago. Bilbao, Sabadell, Centenars de dones es manifesten solidàriament sola el lema: "Jo també he avortat" •1980 Dos anys després d'aprovada la Constitució les dones expulsades de la feina per haver-se casat poden començar a reclamar-la seva reincorporació, *1981

en el sentit de rebel.lar-se i significa utilitzar un instrument que recull el rebuig social a la violència que pateixen algunes dones a la llar.

3. Per què les dones tenen menys predisposició a maltractar els homes?

-El que les dones no maltractin els homes té a veure amb el paper i el poder social diferent que tenim les dones i els homes, en definitiva, Una construcció social de diferent gènere.

Una de les qüestions a recalcar és la utilització que es fa d'aquest f ema en els mitjans de comunicació.

Les poques agressions realitzades Per dones són notícies de primera plana, i en cap moment no se li dóna una explicació o justificació Social; es fa la lectura que les do' ^Mí

•:»a»pr.í.?

«ü

nes cada dia som més malvades.

Hem de combatre la idea que el feminisme i la lluita de les dones comporta la utilització de la violència i assumir el conjunt de rols masculins.

Goya Vivas (Ca la Dona) 1. Per què és tan difícil elaborar una llei de l'avortament que tingui en compte les demandes de les dones?

- Per una banda la por del govern a enfrontar-se a sectors de la dreta, i de l'església que mai no han vist amb bons ulls aquestes reivindicacions de les dones.

També influeixen aspectes de la política natalista. La preocupació per la manca de nens i nenes, i per l'envelliment progressiu de la població fa que mesures d'aquest ?4

tipus siguin més difícils d'adoptar.

Un altre aspecte és l'econòmic, l'avortament a càrrec de la seguretat social, suposaria una reforma tant de la sanitat com de la regulació de l'objecció de consciència per part dels metges, que no sembla que vagi d'acord amb les previsions d'aquest govern.

2. Per què es considera tan important guanyar aquesta batalla de l'avortament?

-La maternitat és un aspecte important en la vida de les dones.

Peralmovimentfeminista la decisió en aquest terreny pertany només a les dones , però l'existència d'una llei de l'avortament lliure i a decisió única de les dones, es planteja com un dret, no com una obligació per a cap dona.

ift£»à*«'sí«'=·É:í£"^4/.t'.

Pilar Espuàa (Comissió de dones de l'AVdel Turó de la Peira) 1 .Quin és, actualment, el paper de les dones dins del moviment veïnal?

-Les dones assumim qualsevol tipus de paper. El tema de la dona, si no el toques específicament, no es toca i un cop provocat costa assumir-lo. La dona encara té molt camí per córrer.

2.La quota de dones és prou gran en el moviment veïnal o s'ha de continuar lluitant per assolir-la?

-No és gens gran. Les juntes estan molt pensades per reivindicar, però no temes referents a la dona. A vegades crec que ens hauríem d'obrir més.

No es potencia prou el paper de la dona des de la pròpia Federació.

Falta el sentit de la globalitat.

,,«,•.'

jpo volen renunciar al seu poder en patrimoni de la humanitat. És possible que l'evolució de les coses faci que, mentre es difuminin en alguns Sectors les diferències entre home i dona, per altra banda augmentin les diferències entre éssers humans independentment de la seva condició d'home o de dona.

Lurdes Ponce -Desgraciadament aquesta és una societat que li agrada a la majoria, on el poder atrau sigui del tipus que sigui, una societat on ser minoria, sigui del tipus que sigui, està força desprestigiat.

La sensibilitat, la comprensió, la flexibilitat, l'afectivitat... estan vistes en aquesta societat com capacitats femenines i per tant estan desprestigiades i minusvalorades davant de l'agressivitat, la Competitivitat, l'individualisme... considerades capacitats masculines.

I entenc que és molt dur adoptar valors desacreditats 0 desprestigiats socialment.

El que els passa als homes com a col.lectiu, salvant cada vegada més individualitats, és que no han descobert el que es perden.

Neus Moreno -El poder social dels homes els comporta tenir una

DON/A!

CONITRA

.

LLulretii

sèrie de privilegis, i tots els col.lectius en situació de "superioritat" social són reticents a abandonar voluntàriament els avantatges de pertànyer a un grup social. En aquest sentit crec que hi juga un paper fonamental els espais que les dones, individualment i col.lectiva, anem guanyant.

Goya Vivas - No comparteixo la idea que en general els homes són reticents a acceptar la igualtat. Crec que hi ha molts homes que no només no són reticents sinó que participen de les idees feministes.

El problema en aquest terreny és la necessitat de canviar uns hàbits molt arrelats, tant culturalment com psicològica, i en aquest sentit sí que els cal fer un esforç que a vegades no és fàcil perquè suposa inseguretats, renúncia a certs privilegis, pors, e t c , però aquest és un camí que a la llarga els beneficiarà tant com a les dones.

Pilar Espuna -Tots els canvis s'han de guanyar. Els homes també s'han acostumat al seu paper i els que intenten apropar-se a les dones són malvistos pels altres homes. No són reticents, tenen mandra.

Important judici cotra avortisles a Bilbao, S'aprova la llei de divorci El 8 de març se celebra una sessió al Tribunal per jutjar els c n m s c o m e s o s contra la dona. Ple del Palau de Congressos, '1982 II Jornades de la Dona, Es crea la comissió pro-avortament '1983 30 de n o v e m b r e : descafeïnada despenalització de l'avortament, •1984 Per p n m e r a vegada 40 dones d e m a n e n treballar a Hunosa (Astúries) com a ajudant de miner Dues superen les proves, però no se'ls permet baixar a la mina, *1985 A les Llars Mundet es reuneixen 3000 dones de tot l'estat, L a n e c d o t a és que es realitza un avortament en presència de la premsa El Tribunal Suprem exigeix "garanties" a la despenalització de l'avortament, '1986 "Pro Vida" denuncia un hospital el Insaiud de Pamplona per haver practicat un avortament legal, '1987 Solidandat feminista pels judicis als metges de Pamplona. *1988 La mascota olímpica es noi i es diu Gobi, Jornades feministes a Santiago sota el lema: "Contra la violència machista", *1989 El 28 de juny se celebra la manifestació en defensa dels drets de Gays i Lesbianes de Barcelona •1990 C a m p a n y e s contra la persecució sexual als llocs de trebal', '1991 C C O O es defineix, en la seva conferència, c o m a sindicat d'homes i de d o n e s , •1992 Es pressiona i es reprimeix les prostitutes i travestits per "rentar la cara" de la Barcelona olímpica.

Manifestacions de protesta de les afectades, '1993 J o r n a d e s feministes a Madrid: "Juntas y a por todas", '1994 Sentència del Tribunal Constitucional que c o n d e m n a l'empresa Puig SA, a pagar igual salari per treball igual sense distingir el sexe.

El 8 de març 2000 dones protesten contra la brutalitat de les violacions a Iugoslàvia.

'1995 El pacte entre CiU i els socialistes no contempla l'avortament lliure i gratuït.

Cal seguir esperant.

s ^

CARRER

PUBLICITAT

Març de 199^

fm^é TABACS REGALS

Taller de DORAR, PLATEAR, NIQUELAR Y RESTAURACIÓN DE METALES

CAMBRES BANY AIXETERIA

ARTICLES

FABRICACIÓ PRÒPIA ESPECIALITAT EN MOSTRARIS

o

,AL FÀBREGAS

FUMADOR

VENDA DE TOT TIPUS D'ARTICLES DE VIATGE

Rambla de les Flors, 100 T. 318 49 4 7 - 302 09 83 08002 Barcelona

ESCALFADORS

Novetats Sanitàries

Avinó, 31 Tel, 315 04 55

Canuda, 24 - Telcfs, 301 60 75 - 301 H,-! 38 08002 BARCELONA

Fax: 4123286

08002 BARCELONA

Distribuïdor

..VM

t

C O N S O L A T D E M A R . 2 7 AL 31

XANCÓ

T. 31 O 43 91 - 31 O 44 15

CAMISERIA ESPECIALITAT EN C O N F E C C I Ó A M I D A

PL. A N T O N I O L Ó P E Z , 3

ms^^

T. 3 1 9 3 6 2 0 BARCELONA

Kaiiihl.i, VI

Fundada l'any 1820

I«II(I:J Bani·liiii.i

TrlI , :Í 17 7,", S'l - :ilij

AVINYÓ, 9 Tel. 318 79 8Ó 08002 BARCELONA

Les Rambles, 78-80 Tel, 318 09 89 R o n d a G e n e r a l Mitre, 181 Tel, 2 1 1 5 4 4 5

BILLARES ARTIGAS

Si NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

4CArS

Venta: Billares Americanosyde carambola

TAXI

Gran varíedad de accesorlos •r'

I [i

HK' 4!

ExposicJón: Calle Legalidad, 72 Tel. 284 70 66 08024 Barcelona

-10

CENTRE DENTAL DE L'EIXAMPLE

BARNA-

Distribuïdor deBHtaresSAM

Fax 412 54 56 BARCELONA

357 77 55

Es fan treballs dentals de tota mena: - Preus econòmics.

- Preus especials per jubilats.

- Targes de crèdit Visita a hores convingudes Gran Via d e les Corts Catalanes, 549 pral,2a

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15.000 PTAS. •

-i"

•

GRAUPE'S Globos publicitaríos

• -f

-i

• «

i;

%

'

,

C/ Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE IVIAR TF, y FAX (93) 751 25 50

;W

ZJ^í

•

•

GLOBOS

• •

CON IMPRESION PERSONAUZADA PARA TUS FIESTAS Y CELEBRACIONES TARIFA: •

\ .•'

! h

50 GLOBOS: 2.500 Ras. •

í

' '

100 GLOBOS: 4,500 Ptas. l

•!>! ''!in

500 GLOBOS: 12.500 Ptas.

• 1 , /, / O /

rM

-^H j^

•

H h

S !

EN 24 HORAS - CUMPLEANOS -BODAS - COMUNIONES

HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NUMERO 751 25 5'

^ l

H A \

ELS PRIMERS DES DE 1910

T

y^^-^

Ul·n:

:ér-(í>

restaurant

ffl

CARRKR ARAGÓ, 279 ()8()()7 BARCELONA Tel, 487 23 76

DISELO CON GLOBOS!

Tenim els millors preus.

Informi-se'n i pagui en 3 mesos sense recàrrec

Carrerdels Escudellers, 10 Tel.3017515 08002 Barcelona

viajcs PLAÇA REIAL, 6 TEL. 317 30 75

V

marsans

Rambles, 134-136-08002Barcelona Tel.3187216-Fax3019696

CARRER

9^ Març de 1995

Campanya ciutadana per la gratuïtat del parc del Laberint L A B E R I N t D'HORT|\

GRATUÏT! .jBWBffi.

Ȓ^-.

%Fim

- r l ï : f í K i r , • ,r,!Vj i'

REDACCIÓ

Vint-i-cinc associacions de veïns, entitats sindicals i col·lectius ecologistes han iniciat una campanya •"eivindicant la gratuïtat del parc del Laberint. Sota el lema "Laberint d'Horta, gratuït! Fora peatges dels Parcs públics", s'estan penjant tres mil cartells i es recullen adhesions de persones i entitats de tota la ciutat. El parc del Laberint és patrimoni de tota Barcelona i per tant de tots els ciutadans i ciutadanes. Va ser permutat per uns terrenys edificables de Pedralbes l'any 1970, en Una bona operació immobiliària, quan el parc privat agonitzava perquè la família propietària del marquesat de Llupià i Alfarràs no podia fer-ne el manteniment. "Allò que és públic és públic, i no pot 'mposar-se a ningú cap taxa o entrada", diuen els responsables de la campanya. Els mateixos organitzadors creuen que fer pagar per entrar al Laberint significa potenciar un tractament diferent als Sectors econòmics més dèbils, ja que els barris que envolten el parc

són majoritàriament obrers. Les entitats impulsores de la campanya consideren que els ciutadans ja paguen prous impostos "com perquè ara es comencin a privatitzar els espais públics aplicant-los peatges d'entrada". Segons aquestes, el cost del manteniment dels jardins ha d'anar a càrrec dels pressupostos de l'Ajuntament.

A més a més, la reivindicació de la gratuïtat per al Laberint té una importància afegida: si s'accepta el pagament de l'entrada, es pot crear un precedent. I segons fonts consultades, en alguna dependència municipal "s'ha afirmat ja que els propers espais a privatitzar són el parc Güell, els jardins Costa i Llobera i l'Ombracle".

Com a part de l'estratègia reivindicativa, les entitats impulsores de la campanya han sol·licitat una entrevista amb Lluís Armet, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. A mitjan març valoraran la situació i estudiaran els passos següents per aconseguir que el Laberint sigui gratuït.

ALTRES

ASSOCIACIONS

F^ 7 ^ Fundació per la Pau: «Si vols que L deiTe^s 1^ P^u ^íQuí ^^^ realitat lluita per L i 1 J aconseguir-la» MARTA BACH

L'entitat Fundació per la Pau està de canvis. La demanda creixent de serveis que contribueixin a ladifusió de la pau i el suport de gent c o m p r o m e s a a treballar per aconseguir aquesta fita ha fet possible que aquesta associació -nascuda fa 12 anys- s'hagi traslladat de local i hagi reformat -amb més nombre de pàgines i la creació de seccions fixes- el butlletí informatiu que editen. Els primers projectes que es portaran a terme al nou local són un curs per la pau dirigit per Toni Soler, Arcadi Oliveres i Alfons Banda; la presentació de l'Anuari 1994 que se centra en Àfrica i la coordinació de l'exposició itinerant que sota el nom Per la Pau està arribant a un gran nombre d'entitats de caràcter divers com ara escoles, facultats universitàries, associacions de veïns, centres culturals i d'altres entitats cíviques.

No hi ha dubte que la Fundació per la Pau ha començat l'any 1995 amb empenta i il·lusió renovada. El motiu principal és la inauguració oficial, el passat dia 15 de desembre, de la seva nova seu, ubicada en un espaiós pis del carrer Pau Claris de Barcelona. El desig dels membres de la Fundació per la Pau és que el cèntric local esdevingui un nou lloc de reunió de tota aquella gent compromesa amb el concepte cultura per la pau i sensibilitzada en la creació d'opinió pública favorable a la pau.

«Inaugurem el nou local amb la il·lusió i la responsabilitat de saber que comptem amb un instrument important. Per a nosaltres és un repte aconseguir omplir-lo de vida i activitat», afirmen membres d'aquesta entitat pacifista. El camí per aconseguir aquesta responsabilitat a hores d'ara està

FUNDACIÓ PER LA PAU NOM Fundació per ia Pau ADREÇA Pau Claris, 89 entresol 2a 08010 Barcelona TELÈFON 302 51 29 FAX 301 75 62

perfectament ben delimitat ja que s'ofereix al públic interessat un Centre de Recursos amb la disponibilitat de llibres, revistes i publicacions diverses a l'entorn del tema de la pau, amb disponibilitat d'un monitor de vídeo i un aparell de projecció; un espai del local destinat a la presència continuada d'exposicions per la pau, tant de caràcter permanent com temporal, i una sala -que ocupa la part central del nou local- amb una capacitat per a unes 60 persones per celebrar-hi actes diversos.

Malgrat la nova etapa a la qual s'enfronta la Fundació, els seus objectius continuen sent els

mateixos: la creació entre els ciutadans d'una opinió pública informada i activa a favor de la pau; l'apropament de tota mena de recursos destinats a l'educació per la pau de grups interessats, escoles, col·lectius i institucions; la lluita continuada per aconseguir rebaixar els pressupostos de defensa per poder-los assignar a inversions socials i, finalment, aconseguirque la fabricació i el comerç d'armament se sotmetin a un control democràtic i eficaç per tal d'aconseguir una reconversió planera de la indústria militar en indústria civil.

Segons Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau, la força de l'associació radica «en el col·lectiu de persones que donen suport a aquesta idea», perquè segons les seves paraules «la pau no és gratuïta, no és un treball a curt termini, sinó que és un procés històric, equiparable a una cursa de fons».

^-:«·>;tií)b!-y[«*^-.íbte*·«--•»'»''!^-S''ï#líí,v«:. '*sr'''»yA· ••Í.Í:W-«-.-'(j ^'•'«''f'FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS Collserola Ràdio 106.3(575 27 14) Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10) Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42) Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27) Ràdio Bonanova 107.1 (202 34 36) Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72) Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01) Ràdio Clot 101.3(232 03 17)

Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38) Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79) Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08) Ràdio Pica 91.8 (217 57 47) Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93) Ràdio RD7 107.0(420 91 32) Ràdio RSK 107.0 (358 56 14) Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16)

CANAL 39 - BARCELONA TV TV Ciutat Vella (dilluns,18/21 h) TV Eixample (dilluns, 21/24h) TV Nou Barris (dimecres,18/21h) TV Sant Andreu (dimarts,21/24h) TV Gràcia (dimecres, 18/21 h)

TV Sarrià-St Gervasi (dimecres, 21/24h) TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21 h) Ràdio Clot TV (dijous,21/24h) TV Les Corts (divendres,18/21 h) TV Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)

Guia professional i comercial de Barcelona VIAJES KARELIA, S.L. Travessera Gràcia, 423 1" Tel. 430 37 14 Expertos en viajes a Cuba.

A

jr\

MIGÒS d.i HOGAR

Servicios sociales y domésticos.

Llevar compra, ir al medico.

Gestiones a domicilio y encargos.

Personal limpie/.a y companía.

Conó/canos! Tel. 372 86 67

PUBLI SERVEI Servei Publicitat Exterior Serigrafia i retolació Equador. 76 Tel. 405 06 88

OBERT ELS DIUMENGES PNEUMÀTICS Roger de Flor Roger de Flor. 133 Tel. 231 66 16

CAFÈ SALAMBÓ Cafès Literarios Torrijos. .31 Tel. 218 69 66

SERVI RÀPID 24 HORES Solució ràpida a qualsevol avaria Tots els dies. totes les hores Tel. 485 41 41

RESTAURANT EGIPTE Rambles, 79 Tel. 317 93 43

Per publicitat en aquesta revista: Isabel Mancebo. Tel. 412 76 00

18

la reu tiel

CARRER

VEÏNS

L'associació de veïns rebutja públicament l'actual redacció del Peri de la Clota

Març de 1995

Els barris concreten la solidaritat amb l'Havana

.BARCELONA

.BARCELONA

'REDACCIÓ

P MANEL CALPE

L'Associació de Veïns del barri de la Clota ha fet públic un manifest de cinc punts on manifesta la seva oposició a l'actual redacció del Pla Especial de Reforma Interior (Peri) del seu barri. Aquest posicionament s'ha fet públic després que l'Ajuntament ha aprovat inicialment el pla. Els veïns i veïnes de la Clota c o n s i d e r e n que el Peri és "necessari per començar la tasca rehabilitadora d'un nucli urbà molt degradat", però pensen que, tal i com està plantejat el projecte, no se solucionen els problemes reals del barri. Coherents amb aquesta línia, l'associació de veïns anuncia que dóna suport exprés a totes aquelles al·legacions que es formulin en contra de l'actual redacció del pla.

L'associació de veïns protesta perquè el Peri s'ha aprovat incialment sense comptar per res amb la participació ciutadana. Joan Parra, membre de l'associació, afirma que "més aviat sembla un Peri de favoritisme, perquè el que proposa l'Ajuntament no resol satisfactòriament les necessitats del conjunt de la Clota".

Un dels punts del manifest veïnal incideix en la part del barri que queda exclosa del planejament (avinguda Marquès de Castellbell /

FERRAN PAREDES

La plaça dels plàtans és poca cosa més que un descampat camí de Sant G e n i s / carrer A l a r c ó n ) . Segons els v e ï n s , l'exclusió d'aquest tros de barri del Peri "impedeix la resolució definitiva dels vials interiors i dels accessos a la Clota, deixant el nucli de la barriada com una autèntica reserva índia". D'aquesta manera, es desaprofiten les vies naturals i històriques de connexió vertical i es perd l'ocasió d'organitzar la part nord del barri en t e r r a s s e s esglaonades, de forma semblant a com està la zona esportiva de la Vall d'Hebron.

De tot el pla, que rebutja, l'associació de veïns critica el

repartiment dels beneficis i les càrregues derivades del p l a n e j a m e n t : uns propietaris a s s u m e i x e n els costos de l'expropiació de finques mentre que "uns pocs es podran lucrar dels beneficis d'una òptima qualificació urbanística sense haver d'assumir cap càrrega del planejament.

Paral·lelament, els veïns arrendataris que habiten les edificacions afectades (i que són la majoria del barri) es troben en la més absoluta impotència quan comproven que l'Ajuntament no ha previst ni garanteix un habitatge alternatiu on reubicar-los.

La solidaritat amb el poble cubà impulsada des de les associacions de veïns, en el marc de l'agermanament entre Barcelona i l'Havana, s'està concretant. La recollida de material escolar i els projectes de cooperació de barris d'aquí amb barris de la ciutat caribenya continuen endavant.

A Sagrada Família preparen actes que s'inscriuran dins la festa major, Sarrià s'ha sumat a l'agermanament, i el Carmel i el Clot han recollit ja força material. A més, es poden lliurar diners al compte que la Favb ha obert a La Caixa. A cada districte hi ha un o dos locals de recollida, i aviat s'habilitarà un magatzem central.

La Coordinadora de Nou Barris és una de les entitats que té més avançat el seu projecte de cooperació. La dificultat per aconseguir uns habitatges dignes és ben coneguda al districte, per la qual cosa col·laboraran en el programa dirigit a rehabilitar 20 habitatges (ciudadelas) de l'Havana, un projecte quantificat en 24 milions de pessetes, dels quals esperen aconseguir la meitat per via de la subvenció. "Entenem que és el projecte que més s'identifica amb el nostre moviment associatiu", explica Maruja Ruiz, portaveu

de la Coordinadora, que es mostra satisfeta de la resposta envers la campanya. "Al grup ja som 33 persones, i ens hem hagut de dividir en tres comissions". Uns carnets individuals d'agermanament, amb una quota de mil pessetes l'any, sopars solidaris, la venda de llibres per Sant Jordi i la comercialització de pins i samarretes són algunes de les iniciatives encetades per la Coordinadora, que tindrà el plat fort de la seva campanya en un concert al camp de futbol de Roquetes al mes de juliol. D'altra banda, s'està potenciant una "brigada" de persones que aniran a Cuba a donar suport al projecte de rehabilitació. Nou Barris impulsarà l'agermanament entre col·legis, centres de salut i museus, i recollirà material divers. "Esperem que les tendes de roba i les sabateries ens cedeixin estocs que ja no tenen sortida. Ha de ser una recollida selectiva. Aplegarem coses que realment puguin utilitzar i que necessitin", assenyala Maruja Ruiz.

Aquestes actuacions, coordinades per la FAVB, són fruit de la cooperació global que la Comissió Ciutadana d'agermanament amb l'Havana (integrada també per l'Ajuntament, la Universitat Politècnica, el Port Autònom, Comissions Obreres de Barcelona, UGT, la feredarció d'ONGs i altres entitats) porta a terme.

iDe tots eis barri's TORRE BARÓ

CIES Centre d'Iniciatives de l'Economia Social Un centre de recursos al servei de Veconomia social

EMPRESA

Protesta per una guarderia Els pares i mares que porten els seus fills a la guarderia La Muntanya estan indignats per les condicions inadequades del centre.

Aquest malestar es va fer visible amb pancartes el dia quePasqual Maragall va visitar Ciutat Meridiana. Una de les pancartes amb les quals els pares van rebre l'alcalde deia: "Ajuntament, te'n recordes del trasllat de l'escola bressol La Muntanya?". Aquesta guarderia és l'única que hi ha per atendre les necessitats de Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona i Can Cuyàs, a Montcada.

d'equipaments públics al solar que albergava l'antiga fàbrica de la Fichet. Els veïns volen que el Districte de l'Eixample construeixi una piscina municipal, una escola i una guarderia públiques i un ateneu per a entitats. Després de les mobilitzacions de l'any 1992, l'Ajuntament no ha respost i ha deixat que els immobles de l'illa de la Fichet es vagin degradant dia a dia. La proximitat del poliesportiu de l'Estació del Nord i de l'Auditori i el Teatre Nacional han revaloritzat aquests terrenys, i l'associació de veïns sospita que darrera la negativa municipal a atendre les seves reivindicacions hi pugui haver algun negoci especulatiu.

CIUTAT VELLA

Formació i cooperadó educativa Investigació i estudis aplicats Assessoria i suport a la gestió Organització de congressos^ seminaris i jornades

Enderrocs pel Liceu Els treballs d'enderrocament de les finques properes al solar del teatre del Liceu ja han començat. Des del carrer Unió i el carrer Sant Pau són ja visibles els forats que han deixat els primers edifics enderrocats. Els edificis que ara la piqueta ha enderrocat van ser expropiats per la via d'urgència després de l'incendi del Liceu, l'any passat. Els edificis que donen a la Rambla (concretament els números 53, 55, 57 i 61) encara trigaran una mica a passar a millor vida perquè el consorci del Liceu està en negociacions per desallotjar-los.

FORT PIENC

d Rossel/ó, 416. tcr: Sa. 0S02S Barre/ona Tel. LU.31.02. lax. 1Sx22.90.

Piscina al solar de la Fichet L'Associació de Veïns Fort-Pienc ha iniciat una campanya per reivindicar la construcció

ZONA FRANCA

Protesta per la puja del cadastre Totes les associacions de veïns rebutgen la revisió cadastral que se'ls ha notificat. Les entitats veïnals de la Zona Franca consideren totalment improcedent que només sis anys després de la revisió cadastral, que els va apujar la valoració dels terrenys en un 100 per cent, l'Ajuntament hagi decidit augmentar les taxes del cadastre un altre 100 per cent, que suposa 200 per cent en menys de sis anys. Les entitats que han impugnat la resolució, sobretot perquè l'administració ha començat pels barris més populars, amb menys equipaments i serveis i amb més índex de població en atur, volen una resposta a les seves demandes i no descarten convocar mobilitzacions.

La I en lU'l

CARRER

M a r ç d e 1995

EL COR ROBAT

ASSOCIACIÓ

Convenis i subvencions signats per la FAVB ,BARCELONA

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

'REDACCIÓ

ÀNGEL VALVERDE

Juli Carbó President de l'AV Casc Antic

"Hi ha molta gent que s'ha cremat en la lluita " Juli Carbó fa anys que tothom el coneix quan passeja per la Ribera.

Fill d'una tradició familiar de lluitadors, ara gestiona una cooperativa que vol facilitar l'accés a una vivenda digna.

— Després de quinze anys d'ajuntaments democràtics, "era això, companys..."?

— No és això.

— Aquí hi ha gana?

— Encara hi ha gana.

La Federació d'Associacions de Veíns de Barcelona (FAVB) creu oportú fer públics els convenis que fins aquest moment té concertats.

Considerem que és just i legítim rebre ajudes de les diferents administracions, i pensem que pel caràcter de les activitats que fa la FAVB, la regulació de les subvencions hauria d'estar establerta per llei per no deixar-les a l'albir d'unes administracions o d'uns administradors ni de les seves respectives sensibilitats. Objectivitzar les subvencions és una reivindicació que d e m a n a la societat civil.

El quadre adjunt és prou clar.

Respecte al conveni de Projectes Socials amb la Generalitat, l'import va directament als barris que els realitzen, és a dir, la FAVB no rep cap quantitat. Pel que fa al CARRER, el 25 per cent del cost que no està subvencionat s'obté per les aportacions en concepte de publicitat, de pagament de les trameses per part de les associacions de veïns, i pel treball voluntari i les col·laboracions gratuïtes.

Desenvolupament de projectes socials per part de diverses associacions de veïns de Barcelona Total: 19 projectes

15.500.000 pessetes

Edició de La veu del Carrer 75% del cost

22.000.000 pessetes

Resta de subvencions d'altres anys per al mobiliari del nou local

1.500.000 pessetes

Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut Col·laboració amb el finançament del projecte de promoció del voluntariat, relacionat amb el Telèfon dels Veïns Àmbit de Descentralització i Relacions Ciutadanes Col·laboració amb el funcionament ordinari del local i amb les activitats pròpies de la FAVB

3.000.000 pessetes

21.000,000 pessetes

Altres convenis Arquitectes sense fronteres Estem a punt de firmar un conveni per fer estudis i assessorament mutu Fundació Bofill Col·laboració en l'elaboració i edició de la "Història del moviment veïnal de Barcelona", a càrrec de Josep N/laria Huertas Claveria i Jaume Fabre Estem gestionant altres aportacions per completar l'execució d'aquesta obra.

1.000.000 pessetes

— Sap d'alguna parella del barri qui li hagi posat "Cobi" al seu fill?

— Ni idea.

Èxit de ia guia veïnal sobre la LAU

— On se'n van a viure els fills del barri?

— Els afectats pel Peri viuen al mateix barri; els que no, fora de Barcelona.

,BARCELONA 'REDACCIÓ

— Com es conjuga el verb "esponjar" a Casc Antic?

— Conservar el construït, reallotjant els afectats al mateix barri.

— "Roda el món i torna el Born"?

— Això voldríem.

La guia sobre la nova Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que fia editat la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) està tenint molta acceptació. Els 10.000 exemplars

de la guia veïnal (5.000 en català i 5.000 en castellà) són un instrument molt útil a l'hora de comprendre la complexa llei de lloguers. El repartiment del tríptic informatiu es fa a través de les associacions de veïns, però la guia també es pot passar a recollir pel local de la FAVB. Aquesta iniciativa de la FAVB s'emmarca en la

campanya que totes les associacions de veïns estan duent a terme des de fa mesos per informar els ciutadans sobre la LAU. Les associacions fian promogut xerrades informatives amb advocats a barris com l'Eixample, Poblenou, el Clot, Sagrada Família, la Barceloneta, Sants o el Turó de la Peira.

— Quines coses té el barri a l'"haber" i quines al "debe"?

— A l"'haber" una associació de veïns que ha aconseguit moltes coses: el convent de Sant Agustí, el Peri, el Pla de regulació del trànsit,... Al "debe" hi ha molta gent que s'ha cremat en la lluita per un barri millor, la pèrdua d'activitat comercial i alguns punts negres de drogaaddicció.

Revista de Barri El Butlletí del Clot

— Abans la Ribera era vigilada des de la Ciutadella, qui la vigila ara?

La campanya per l'obertura immediata de la línia 2 del Metro i la reivindicació del 0,7 per cent ocupaven la portada del Butlletí de l'Associació de Veïns. A l'interior hi ha diferents informacions i comentaris, però destaquen l'estudi urbanístic del nou mercat del Clot i una foto antiga de la nevada del 1962, un hivern ben diferent d'aquest que estem acabant de passar.

— Els propis veïns.

— Monestirs, basíliques, estació central, jutjats, hisenda,... que li falta al seu barri?

— Habitatge...

— La patronal catalana té la seu a Casc Antic. Fa alguna cosa per al barri?

— Si ho fa, no ho sé.

(DELBUTL^l Ca»* **

ïsh L'&5SOCIACl6 DE VEÏMB OÍX. Cl.OT-CA!ít= DE L ' i i ! ^

M L L U N S DIA « DE MARÇ A L e s 8 DEL V E S M I E , EN CL M O t T f l E LOCAL: Xerrada-coMoqui sobre:

EL 0,7 I L'AJUT INTERNACIONAL C o n f e r e n c i a m aàtreo d'Arcadi Olivsres, vice-president dó J u s t í c i a i Pau

D I V E H D R B S 10 DE FEBRER A S M l K

8 ^ 1 9 ^ 1

A QUIPÚSCOA/BACH OEVI%9D]|

n f e n i f e s t a c ï ó r^er rei^r

~ Què permet seguir en una associació de veïns després de tants anys de lluita?

— S'ha de néixer. Compensen les petites batalletes guanyades i la gent que queda agraïda. ~ Una associació pot viure sense subvencions?

• Els empresaris.

I Pepa, de Viatges Estíber I

* L'íclol d e fcniQ

— Pot fer-ho. És possible mentre s'organitzi, — A qui ens falta per veure entrar per la porta dels jutjats?

TURÓ

DE LA R O V I R A

a^í-p; El Ninot

^^y#<#^''

Turó de la Rovira

Als especuladors del sòl.

— Com s'imagina el Casc Antic de l'any 2025?

— Un barri actiu, dinàmic amb la gent disfrutant del que va lluitar per aconseguir.

— La Ribera és el "Quartier Latin" barceloní?

~ No. Només el passeig del Born. ~ Li han demanat mai un autògraf?

— No.

La revista El Ninot corresponent a la segona quinzena de gener, de l'esquerra de l'Eixample, parlava dels veïns de la Model de Barcelona. La publicació, editada amb la col·laboració de l'associació de veïns, fa un repàs als problemes que el centre penitenciari genera al barri.

EN AQUESTA REVISTA: Uneí pregunlM (df portHf pdítkf Una v J o r«ivJr>díccKSÓ: CAP - Sonliehy La Covokoda de Rais

Coorctnodora d'Enlikib Entitats i Mcokei d d barrí Col.laborcxiont

La revista de gener-febrer de l'Associació de Veïns Font Castellana obre número parlant dels conceptes de súbdit i ciutadà, molt d'actualitat ara que s'acosten eleccions.

Precisament per aquest motiu l'associació va fer públicament unes preguntes sobre el barri a totes les formacions polítiques.

£1 meu

20

CARRER

Març de 1995

tJO

Estrellita Verdiales La bellesa i el talent de la nena prodigi manxega enlluerna Barcelona

Estrellita Verdiales està vivint u n a segona joventut a la Ciutat Comtal.

La nena prodigi del cinema espanyol porta més d'un any fent disfrutar els catalans amb la seva última... ^pel·lícula?,^representació teatral? Bé, amb "Cegada de Amor", al Tívoli. Barcelona h a [ acollit l'actriu i cantant amb els braços oberts, i és que no s'obliden ' fàcilment pel·lícules com ' T a n , amor y Estrellita" o "La linda mancheguita", que t a n t ens han fet plorar i gaudir. Estrellita, que va néixer a Chinchilla, Albacete, se sent molt feliç a Barcelona. Li a t r a u especialment la plaça Catalunya: "Me agrada sentarme allí, en un banco, és com recordar la història d'amor que vaig tenir amb Jean-François. Amb els colomets que volen, es el sitio perfecto para mi. Allí es fan ruedos, la gente em coneix, em saluda, em fa petons, em demanen autógrafos...'' | La darrera nena prodigi del ! cinema espanyol, només té 48 anys, h a decidit quedar-se a Barcelona quan acabi el seu darrer espectacle: "M'estic fent una casa a Montjuïc, però todavia encara està en obras".

Estrellita se sent tan integrada que ja s'ha decidit a parlar el català, i ja li han proposat de fer u n a nova versió de "Terra Baixa". Sens dubte, té un llarg i prometedor futur per endavant.

TEXT: JORDI BAROJA/FOTO: MARC Vn^ES

L'acudit

Sal i pebre Guàrdia

de

barri

Els veïns saben que la prevenció és més eficaç que la repressió. I un guàrdia de barri ha d'entendre que els barris són els seus veïns i veïnes.

Aquesta idea tan vella l'han fet realitat amb una certa precipitació. Els veïns en vam ser informats només fa unes setmanes, poc debat, i escàs intercanvi d'opinions.

Per què han tingut tanta pressa? Potser perquè ningú no els trepitgés la idea i en fes un eslògan electoral?

Córrer no és massa bo i menys en aquests temes. Ens preocupa que fent-ho així, es cremi una bona idea.

Zeta ï_